DOCSLIB.ORG

La Gioconda GENEVE Temporada 2005-2006

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

La Gioconda GENEVE Temporada 2005-2006 SWISS MAÓE Fundació Gran Teatre del Licen COLECCIÓN CONQUISTADOR Generalitat de Catalunya Ministerio de Cultura Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge JOYERIA Passeig de Gràcia 82, Barceiona Gran Via 43, Bilbao • Serrano 62, Serrano 63, Madrid • Tel.: 93 272 52 80 • www.joyeriasuarez.com li Fundació Gran Teatre del Liceu Generalitat de Catalunya, Ministerio de Cultura, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell de Mecenatge són part del Liceu ''t I - Winterthur Fundació Santander Tëlefimica BancSabadell Central I LAVANGUARDIA abertií gasNatural CAIXA CATALUNYA Hispano M"la Caixa" i^'gúes de Barcelona IBERÈAÍt E^] G&O '^Bancaja CATALUNYA fecsaendesa RÀDIO SIEMENS rtvfl Grupo (^Planeta CANAL+ MPG DRAGADOS ASTRAIPOOL RERfOL ® TOYOTA EL PAIS álljl CÍRCULOde YPF GRUPOMANPOWER W LECTORES BANKrNTER m Aena - - ARESA - - - BARCELONA TELEVISIÓ DANONE - THE COLOMER GROUP- FIATC, ASSEGURANCES - - SACRESA - LIGO PEPSICO GFT IBERIA SOLUTIONS - GRUP VEMSA - LIGO CORPORACIÓN - CORPORACION - • - AGFA GEVAERT -ASEPEYO - FINAF92 COBEGA-FUNDACIÓN DOM PÉRIGNON - • REVLON PROFESSIONAL -MEDIA MARKT - SANOFI AVENTIS - -HYMSA, - PHILIPS IBÉRICA FRIGO • -GRAFOS GRUPO MEDIA MARKT UNILEVER . -ATOS - - ORIGIN COCA-COLA ESPAÑA - EL MUNDO FCC,CONSTRUCCIÓN . - PRICEWATERHOUSE TRANSPORTS PADROSA - FUNDACIÓ PUIG -GRAN CASINO DE EDITORIAL EDIPRESSE - MICROSOFT • IBÉRICA COOPERS AUTOPISTAS • AUCAT • - COPCISA - EL PUNT -PERRERO IBÉRICA - -SERVIRED CULTURAL - - FUNDACIÓN BARCELONA, GRUP INDRA - MIELE RECOLETOS GRUPO PRODESFARMA - - - IBERPISTAS SABA CULLELL ASSOCIATS EPSON IBÉRICA BANESTO - SOLVAY IBÉRICA - DE COMUNICACIÓN LABORATORIOS INIBSA - PANRICO Per a informació sobre el programa de Mecenatge I de col·laboració empresarial, adreceu-vos al telèfon 93 485 99 25 o a J'e-mail mecenes@líceubarcelona.c< La Gioconda ()|)('ra en (juatre actes Lliliret d'Arrigo Boito l)asat en Angelo, tyran de l'adone de Victor Hugo Música d'Ainilcare Poiichielli Dimarts, 4 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn A Divendres, 7 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn E Dilluns, 10 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn H Dimarts, 11 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn PC Dijous, 13 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn B Dissabte, 15 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn PB Diumenge, 16 d'octubre de 2005, 17.00 h, torn T Dimecres, 19 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn D Dijous, 20 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn PA Dissabte, 22 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn G Diumenge, 23 d'octubre de 2005, 17.00 h, torn PD Dimarts, 25 d'octubre de 2005, 20.30 h, torn G / Index 8 Repartiment 12 Resum argumentai 44 L'ÒPERA Abanderat d'un nou teatre musical 64 L'ÒPERA Escena veneciana 82 LA DRAMATÚRGIA Eutrc soimiis Í malsoiïs: melodrama a Venècia 96 Biografíes 113 Enregistraments 116 Cronologia liceista 119 English / Fi'ançais 129 dExtos La Gioconda Gioconda, una cantant Deborah Voigt Direcció musical Daniele Caiiegari Susan Neves (11, 15, 20 i 23 d'octubre) Lukas Karytinos (11, 13 i 15 d'octubre) Direcció d'escena, escenografia i vestuari Pier Luigi Pizzi Laura Adorno, genovesa, dona d'Alvise Elisabetta Fiorillo Il·luminació Sergio Rossi Mariana Pentxeva (11, 15, 20 i 23 d'octubre) Coreografia Gheorghe lancu Assistent de la direcció d'escena Paolo Panizza Alvise Badoero, cap de la inquisició Cario Coiombara Assistent de l'escenografia Paoia Moro Aiastair Miies (11, 15, 20 i 23 d'octubre) Assistent del vestuari Lorena Marin Assistent de la coreografia Leila Troletti La Cega, mare de Gioconda Ewa Podiés Construcció de l'escenografia Deifini Group Elena Zaremba (11, 15, 20 i 23 d'octubre) Attrezzo Fondazione Arena di Verona / Cario Rubechini snc Enzo Grimaldo, príncep genovès Richard Margison Confecció del vestuari Fondazione Arena di Verona Alberto Cupido (11, 15, 20 i 23 d'octubre) Sabateria Pompei 2000 srI Perruques Mario Audeilo Barnaba, confident i cantant de carrer Cario Guelfi Coproducció Gran Teatre del Liceu / Joan Pons (11, 15, 19, 22 i 25 d'octubre) Teatro Real (Madrid) / Arena di Verona Zuàne, un gondoler / una veu Josep Miquel Ribot ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Isèpo, un escrivà / una veu Jon Plazaoia Direcció del Cor José Luis Basso Barnabotto / un pilot / un cantant Pavel Kudinov Assistent de la direcció musical Daniel Montané Assistents musicals Mark Hastings, Véronique Werkié, Ballarí principal convidat Ángel Coreiia Eloi Jové, Lluís Carmona, Vanessa Garcia, Ballarina principal convidada Letizia Giuliani Conxita García, Jaume Tribó Concertino Kai Gieusteen Ballarins Maria Alibés, Elena Barsotti, Teresa Belza, Eulàlia Bergadà, Sobretituiat Marina Cardona, Elena Cester, Meritxeil Checa, Andrea de Vailescard, Coordinació, adaptació Glòria Nogué Lloba Díez, Gemma Garcia, Roser Garriga, Fanny Genna, Sofia Krantz, Manipulació i adaptació al castellà Irma Huici Èiia López, Sara Loro, Elisa Mazzoii, Raquel Pérez, Cristina Poggi, Mireia Serra, Miriam Subateila COR VIVALDI: PETITS CANTORS DE CATALUNYA Miquel Barcelona, George Birkadze, Sergi Díaz, Ricard Fernández, Direcció del cor Óscar Boada Roberto Miguel, Màrius Peran, Vaieri Turilov La Gioconda •j- La Gioconda (1876), l'única òpera d'Amilcare Ponchielli I certants bellíssims i una notable orquestració, alhora ! que s'ha mantingut en el repertori, constitueix un bri¬ que planteja una escriptura per a la veu i determinats llant fris de la Venècia del segle XVII, la bella i fastuosa ^ efectes dramàtics que anuncien solucions que poc des- ciutat on conviuen luxe, festes i carnavals amb el sòrdid i prés assumirà el verisme. La partitura exigeix cantants rerefons d'un poder despòtic i corrupte basat en intri¬ , de gran categoria, de tessitures diverses, amb moments gues, venjances i delacions. Els protagonistes d'aquest magnífics que perduren en la memòria dels aficionats: el melodrama passional encarnen aquesta contrastada per¬ poderós monòleg «Suicidio» de la protagonista, la sonalitat veneciana: la bondat i la generositat de la Gio¬ romança «Cieloî e mart» d'Enzo, l'oració de Laura «Ste¬ lla del conda, humil cantant de carrer, i de la seva mare, la Cega; marinar», l'ària de la Cega per a contralt «Voce di donna o el coratge i els sentiments nobles del príncep genovès d'angelo», el cruel «Si, morir ella de'!» d'Al- Enzo Grimaldo; la compassió davant la dissort de Laura, vise o el tenebrós monòleg «O monumento!» de Barnaba. L'actuació deis cors -el muller del poderós inquisidor Alvise, home cruel i ven¬ poble venecià de les regates i del jatiu; i la maldat profunda de l'espia Barnaba, la figura Carnaval, els fidels devots a San Marco, els pescadors i mariners a la llacuna- i la del ballet més impactant d'aquest món tèrbol, que presagia el Jago que interpreta la verdià. molt famosa «Dansa de les hores» completa aquesta atrac- T- tiva obra. Es tracta d'una típica òpera romàntica, en la qual con¬ flueixen i s'emmirallen diverses tendències del melo¬ El llibret d'Arrigo Boito es basa en Angelo, tyran de *" Padoue drama europeu de l'època. Construïda sobre el model de (1835), drama de Victor Hugo, les obres del qual havien donat lloc a èxits tan la grand opéra francesa, com reflecteix el ballet del ter¬ importants per a l'òpera ita¬ liana com Lucrezia cer acte, segueix fidelment, però, la tradició italiana, Borgia de Donizetti (1833) o Ernani i especialment la de Verdi, amb àries inspirades i con- Rigoletto de Verdi (1844 i 1851, respectivament). 4» Resum argumentai La Gioconda, òpera «rnelodramma» en quatre actes d^Amilcare Ponchielli amb llibret d'Arrigo Boito (amb elpseudònim de Tobia Garrió), basada en el drama de Victor Hugo Angelo, tyran de Padoue, s''estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 1876 amb gran èxit. El compositor, però, féu diverses modificacions a la parti¬ tura i una segona versió s''estrenà el mateix 1876 a Venècia i a Roma el 1877. Encara hi hagué una tercera versió portada a Gènova (1879) i a Milà (1880). Edbra ha restat en el repertori operístic italià i és molt estimada pel seu piiblic, en part gràcies a la força i el virtuosisme dels seus números més destacats, que han dnt moltes de les grans veus operístiques a donar-ne la seva versió. L'acció té lloc a la Venècia del segle XVll. V 1 14 Resum argumenta! Acte 1 : «La bocea del leone» "En el seu horitzó [per a Barnaba] no hi ha el Carnaval, se'ns presenten en ple conflicte i senti¬ cap raig de ilum, sinó ments els protagonistes de l'òpera: Barnaba, Al pati deloposatsmagnífic Palau dels Dux de Venècia, durant només un desig des¬ influent i cruel espia al servei del Consell dels Deu de Venè¬ bordant de coses negatives. És una figu¬ cia, amb aparença de cantor d'històries, enamorat de la Gio¬ ra sórdida com l'Omo- conda, una cantant de carrer que no el correspon de cap manera dei de Victor Hugo, ai i que en canvi està enamorada d'Enzo Grimaldo, que és a la qual una mort precoç no ciutat com a mariner dàlmata però que en realitat és un noble impedeix de portar a terme eis plans més genovès proscrit a Venècia. sinistres i diabóiics. Barnaba trama una sèrie d'intrigues dirigides a obtenir els Aquest Omodei que, favors de la Gioconda. Primer, convenç un perdedor en la regata poc abans de morir, exciama: "Si m'enter¬ de gòndoles que la culpa del seu fracàs és un encanteri de la reu vosaltres, deixeu- Cega, la mare cega de la Gioconda. Li és fàcil excitar els mals me un braç que surti instints de la gent aplegada a la plaça, que demanen que la de la terra, ben dret, que representi la suposada bruixa sigui cremada. La defensen primer la filla i meva venjança"" també Enzo, que surt a demanar ajuda, però és Laura Adorno, Gerardo Ghirardini La Gioconda: dalla muller d'Alvise Badoero, Inquisidor de la República, la que creu pièce al libretto d'opera en la innocència de la Cega i obté la gràcia del seu marit.
Recommended publications
  • Macbeth.Qxd:Mise En Page 1 26/04/11 14:43 Page 2

    Macbeth.Qxd:Mise En Page 1 26/04/11 14:43 Page 2

    Programmemacbeth.qxd:Mise en page 1 26/04/11 14:43 Page 2 Saison 2010 - 2011 / Opéra MACBETH GIUSEPPE VERDI Sa 7, Ma 10, Je 12, Me 18, Sa 21, Ma 24 & Ve 27 mai à 20h Di 15 mai à 16h Programmemacbeth.qxd:Mise en page 1 26/04/11 14:43 Page 3 MACBETH — Séance de répétition, avril 2011 : Le Chœur de l’Opéra de Lille, Susan Maclean (Lady Macbeth). Photo : Frédéric Iovino. Programmemacbeth.qxd:Mise en page 1 26/04/11 14:44 Page 4 Durée : 3h avec entracte Opéra MACBETH GIUSEPPE VERDI Opéra en quatre actes. Livret de Francesco Maria Piave, d’après William Shakespeare. Créé à Florence en 1847. Version révisée créée à Paris en 1865. Chanté en italien, surtitré en français. Avec Direction musicale Roberto Rizzi Brignoli Dimitris Tiliakos Macbeth Mise en scène Richard Jones, Susan Maclean Lady Macbeth Danseurs reprise à Lille Geof Dolton Dimitry Ivashchenko Banco Rohanna Eade, Khamlane Halsackda, Scénographie et costumes Ultz David Lomeli Macduff Matthew Hawksworth, Laura Hyde, Lumières Wolfgang Göbbel, Bruno Ribeiro Malcolm David John, Shelby Williams reprise à Lille Paul Hastie Miriam Murphy, Julie Pasturaud Chorégraphie Linda Dobell, Suivantes de Lady Macbeth orchestre national de lille reprise à Lille Anjali Mehra Patrick Schramm Médecin, Serviteur, Héraut jean-claude casadesus/région nord-pas de calais Assistant à la mise en scène Vincent Vantyghem Un Assassin Chœur de l’Opéra de Lille, Richard Gerard Jones Irène Candelier, Isabelle Rozier, direction Yves Parmentier Chef de chant Nathalie Steinberg Jérôme Savelon Apparitions Répétiteur d’italien Susanna Poddighe Diego Ruiz Marmolejo Duncan Luke Owen Fléance Claudine Gamand Hécate Production 2007 du Festival de Glyndebourne, reprise à l’Opéra de Lille avec une nouvelle distribution.
  • El Camino De Verdi Al Verismo: La Gioconda De Ponchielli the Road of Verdi to Verism: La Gioconda De Ponchielli

    El Camino De Verdi Al Verismo: La Gioconda De Ponchielli the Road of Verdi to Verism: La Gioconda De Ponchielli

    Revista AV Notas, Nº8 ISSN: 2529-8577 Diciembre, 2019 EL CAMINO DE VERDI AL VERISMO: LA GIOCONDA DE PONCHIELLI THE ROAD OF VERDI TO VERISM: LA GIOCONDA DE PONCHIELLI Joaquín Piñeiro Blanca Universidad de Cádiz RESUMEN Con Giuseppe Verdi se amplificaron y superaron los límites del Bel Canto representado, fundamentalmente, por Rossini, Bellini y Donizetti. Se abrieron nuevos caminos para la lírica italiana y en la evolución que terminaría derivando en la eclosión del Verismo que se articuló en torno a una nutrida generación de autores como Leoncavallo, Mascagni o Puccini. Entre Verdi y la Giovane Scuola se situaron algunos compositores que constituyeron un puente entre ambos momentos creativos. Entre ellos destacó Amilcare Ponchielli (1834-1886), profesor de algunos de los músicos más destacados del Verismo y autor de una de las óperas más influyentes del momento: La Gioconda (1876-1880), estudiada en este artículo en sus singularidades formales y de contenido que, en varios aspectos, hacen que se adelante al modelo teórico verista. Por otra parte, se estudian también cuáles son los elementos que conserva de los compositores italianos precedentes y las influencias del modelo estético francés, lo que determina que la obra y su compositor sean de complicada clasificación, aunque habitualmente se le identifique incorrectamente con el Verismo. Palabras clave: Ponchielli; Verismo; Giovane Scuola; ópera; La Gioconda; Italia ABSTRACT With Giuseppe Verdi, the boundaries of Bel Canto were amplified and exceeded, mainly represented by Rossini, Bellini and Donizetti. New paths were opened for the Italian lyric and in the evolution that would end up leading to the emergence of Verismo that was articulated around a large generation of authors such as Leoncavallo, Mascagni or Puccini.
  • DIMITRIS PAKSOGLOU – Tenor Born in Greece. Dimitris Paksoglou First Embarked on a Career As an Actor and Studied at the National Superior School of Drama

    DIMITRIS PAKSOGLOU – Tenor Born in Greece. Dimitris Paksoglou First Embarked on a Career As an Actor and Studied at the National Superior School of Drama

    DIMITRIS PAKSOGLOU – Tenor Born in Greece. Dimitris Paksoglou first embarked on a career as an actor and studied at the National Superior School of Drama. As an actor he went on to appear in important Greek theatres, including the ancient theatre of Epidaurus, the Greek National Theatre and the Athens Megaron. He then decided to make a career change and studied singing at the Athens National Conservatory under the guidance of the famous baritone Kostas Paskalis and Marina Krilovici, graduating with distinction. He moved to France where he appeared with several opera companies and his success lead Greek National Opera to offer him a contract as a principal tenor. He continues to appear in leading roles with the company, which he combines with guest appearances abroad. Greek Dimitris Paksoglou does not sing Cavaradossi with the usual slightly emotional Mediterranean glow. His tenor is more powerfully virile, but also with beautiful splashes of tenderness. He makes his famous song for life with considerable intensity. AFTONBLADET – Lennart Bromander - Monday 10th February 2020 Dimitris Paksoglou who sang Cavaradossi is a real Italian tenor (although he is Greek) with plenty of power and clear tone up to the highest register. Capriccio - Lars-Erik Larsson – 23rd December 2019 Roles: AIDA: Radames ~ Stade de France UN BALLO IN MASCHERA: Gustavo III ~ Greek National Opera CARMEN: Don José ~ Odeon of Herodes Atticus CAVALLERIA RUSTICANA: Turiddu ~ Opéra de Saint-Étienne; Greek National Opera EDIPO RE: Creonte ~ Opera of Thessaloniki DIE FLEDERMAUS: Eisenstein ~ Greek National Opera INNO DELLE NAZIONE VERDI: Tenor Solo ~ Opera of Thessaloniki JENUFA: Števa ~ Greek National Opera APA Artists’ Management / Alexandra Mercer Mobile: +44 (0)7710 378719 - Tel: +44 (0)189 686 0276 Email: [email protected] - www.apaartistsmanagement.com Hillslap Tower - Langshaw - By Galashiels - Scotland TD1 2PA, United Kingdom Vat Registration No.
  • Staged Treasures

    Staged Treasures

    Italian opera. Staged treasures. Gaetano Donizetti, Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini and Gioacchino Rossini © HNH International Ltd CATALOGUE # COMPOSER TITLE FEATURED ARTISTS FORMAT UPC Naxos Itxaro Mentxaka, Sondra Radvanovsky, Silvia Vázquez, Soprano / 2.110270 Arturo Chacon-Cruz, Plácido Domingo, Tenor / Roberto Accurso, DVD ALFANO, Franco Carmelo Corrado Caruso, Rodney Gilfry, Baritone / Juan Jose 7 47313 52705 2 Cyrano de Bergerac (1875–1954) Navarro Bass-baritone / Javier Franco, Nahuel di Pierro, Miguel Sola, Bass / Valencia Regional Government Choir / NBD0005 Valencian Community Orchestra / Patrick Fournillier Blu-ray 7 30099 00056 7 Silvia Dalla Benetta, Soprano / Maxim Mironov, Gheorghe Vlad, Tenor / Luca Dall’Amico, Zong Shi, Bass / Vittorio Prato, Baritone / 8.660417-18 Bianca e Gernando 2 Discs Marina Viotti, Mar Campo, Mezzo-soprano / Poznan Camerata Bach 7 30099 04177 5 Choir / Virtuosi Brunensis / Antonino Fogliani 8.550605 Favourite Soprano Arias Luba Orgonášová, Soprano / Slovak RSO / Will Humburg Disc 0 730099 560528 Maria Callas, Rina Cavallari, Gina Cigna, Rosa Ponselle, Soprano / Irene Minghini-Cattaneo, Ebe Stignani, Mezzo-soprano / Marion Telva, Contralto / Giovanni Breviario, Paolo Caroli, Mario Filippeschi, Francesco Merli, Tenor / Tancredi Pasero, 8.110325-27 Norma [3 Discs] 3 Discs Ezio Pinza, Nicola Rossi-Lemeni, Bass / Italian Broadcasting Authority Chorus and Orchestra, Turin / Milan La Scala Chorus and 0 636943 132524 Orchestra / New York Metropolitan Opera Chorus and Orchestra / BELLINI, Vincenzo Vittorio
  • Gabriel Anechina

    Gabriel Anechina

    M° Gabriel Anechina Nato a Buenos Aires. Studia violino, chitarra, Direzione Corale e Orchestrale. Ottiene il diploma Superiore in Pedagogia Musicale nel Conservatorio Provinciale di Musica di Moròn (Buenos Aires). Intraprende lo studio del canto lirico, e nell'Istituto Superiore d’arte del Teatro Colòn di Buenos Aires, frequenta i Master Class di: Alfredo Kraus, Monserrat Caballè, Sherril Milnes, Delia Rigal. Si trasferisce a Philadelphia, dove si perfeziona nello studio del canto lirico e tecnica vocale presso l’Università di Musica della suddetta. Terminerà i suoi studi in Italia sotto la guida del Mezzosoprano Franca Mattiucci ed il Tenore Vittorio Terranova. Partecipa ai Concorsi Internazionali di canto "Luciano Pavarotti" e “Placido Domingo", classificandosi come semifinalista. Debutta a Buenos Aires nel 1982 cantando come tenore, la Messa Brevi in Sì b M. di Mozart. Nel 1986 entra a far parte de “L'Opera da Camera di Buenos Aires”. È uno degli artisti fondatori del ciclo “Andiamo all'Opera” nel Teatro Cervantes, dove debutta nell’opera "il Flauto Magico". Dal 1984 fino al suo trasferimento in Europa si dedica all'insegnamento della musica ai ragazzi e bambini, utilizzando vari metodi: Dalcroze, Suzuki, Kodaly, etc. Nel 1992 si trasferisce definitivamente in Italia. Lavora come Artista del Coro nel Teatro alla Scala di Milano, L’Arena di Verona, Teatro La Fenice di Venezia, Teatro di Cagliari, Regio di Torino, Teatro Comunale Treviso. Debutta in Italia nel 1993 come solista cantando nel Teatro di Mantova, Reggio Emilia, Teatro Nuovo di Verona, Milano, Teatro di Pisa, Cremona, nelle seguenti Opere: "La Traviata", "Lucia di Lammermoor", "Rigoletto", "La Boheme", "Tosca", "Il Trovatore", "Pagliacci", “L’Enfant Prodigue”, ecc, e contemporaneamente svolge un'intensa attività concertistica in Italia e all’estero, nel seguente repertorio sinfonico- corale: Requiem di Verdi", ”Messa in Sol di Schubert”, "Carmina Burana", "Il Misa Criolla", "Messa di Gloria di Puccini", "Requiem di Donizetti", "Vesprae Solemmes de Confessore KV 339”, “ Requiem di Gounod”,etc.
  • ˚Iuiû€Û”Ëúiå ¨?¹˛XX¸

    ˚Iuiû€Û”Ëúiå ¨?¹˛XX¸

    660203-04 bk Ciro US 12/12/06 11:09 Page 12 Antonino Fogliani 2 CDs Born in 1976, Antonino Fogliani made an early start in his international career as a conductor. He studied piano and ROSSINI composition in Bologna and conducting at the Verdi Conservatorio in Milan. He not only attended master-classes with Gianluigi Gelmetti, but worked with him in productions at major opera-houses in Rome, Venice, Turin, London and Munich. He also worked with Alberto Zedda at the Accademia Rossiniana in Pesaro. Guest Ciro in Babilonia engagements have taken him to Milan, Bologna, Siena, Sofia, La Coruña, Parma, Sydney and Santiago de Chile. In his own country he has won a number of prizes, including, in 2000, at the Accademia Chigiana and in 2001 in San Remo the Premio Martinuzzi for young conductors. He has conducted Rossini’s Le Comte Ory in Paris, Donizetti’s Gemmabella • Islam-Ali-Zade • Botta Don Pasquale in Rome, Ugo, Conte di Parigi at the Donizetti Festival in Bergamo and at La Scala, and Lucia di Lammermoor. Other engagements have taken him to Liège and Naples, in addition to performances in Asia. He has Gierlach • Soulis • Trucco • ARS Brunensis Chamber Choir conducted several times at the Rossini Opera Festival in Pesaro and for Rossini in Wildbad he has conducted and recorded L’occasione fa il ladro and Mosè in Egitto. Württemberg Philharmonic Orchestra ARS Brunensis Chamber Choir Antonino Fogliani The ARS Brunensis Chamber Choir was founded in Brno in 1979 and since then has participated in many international competitions, winning, among other successes, the IFAS in Pardubice in 1998.
  • Bartók Gergely: „A Török Itáliában…”

    Bartók Gergely: „A Török Itáliában…”

    „A török Itáliában…” Leyla Gencer portréja Nagyapám, Papp Jenő Imre emlékére Bartók Gergely 2016 „Nem nagyon sok idő telik el, s nemcsak neved és személyed feledi el tökéletesen és maradéktalanul a világ, nemcsak műved emlékét lepi be a feledés pora, hanem műved anyaga is elporlad, a könyvek papírja és vászonkötése elillan a semmiségben, a képek, melyeket festettél, nem láthatók többé sehol a világon, s a márványszobrokat, alkotásaidat, finom porrá morzsolta az idő. Mindez egészen biztosan bekövetkezik, s az idő óráján csak másodpercek teltek el, míg te, s minden, amit jelentettél a világban, tökéletesen és maradék nélkül megsemmisül…” /Márai Sándor/ Gina Cigna, Iris Adami Corradetti, Maria Caniglia, Carla Gavazzi, Clara Petrella, Marcella Pobbe, Gigliola Frazzoni, Antonietta Stella, Rosanna Carteri, Anita Cerquetti… Csak néhány név – a teljesség igénye nélkül – a háború előtti és az azt szorosan követő évtizedek legendás, olasz énekes generációinak szopráncsillagai közül. Egykor ünnepelt, briliáns tehetségű énekművészek, „istennők”, „prima donna assoluták” voltak, kiknek lábai előtt hevert koruk zeneértő és -rajongó közönsége, aztán mintha homokba íródtak volna ezek a nevek, úgy vesztek el szépen lassan a feledés homályában. Művészek fényben és árnyékban… Köztudott, hogy a háború után a szinte tömeghisztériává duzzasztott „sztárcsinálás” éppen akkoriban élte reneszánszát, s olyan ikonokat nevelt ki, mint például az „angyali hangú” Renata Tebaldi vagy a „tigrisasszony” Maria Callas, kiknek neve s művészete, mint egyfajta cégér mind a mai napig garancia a legtökéletesebb minőségre. Az utókor a helyes megítélés tekintetében viszont sok esetben hálátlannak és felettébb méltánytalannak bizonyul, hiszen a „sztárok” árnyékában működött „másod-élvonalbelieknek” bélyegzett énekesnők sokszor éppen akkora tömegeket vonzottak, mint nagyobb celebritással bíró kolléganőik.
  • Comunicato Lucia a Wiesbaden

    Comunicato Lucia a Wiesbaden

    COMUNICATO STAMPA La raffinata Lucia di Lammermoor di Gaetano Donizetti, dal Teatro Lirico di Cagliari al 98° Festival di Wiesbaden Venerdì 7 maggio alle 19.30 e sabato 8 maggio , sempre alle 19.30, il Teatro Lirico di Cagliari partecipa al 98° Festival Internazionale di Maggio di Wiesbaden con il dramma tragico in due parti e tre atti Lucia di Lammermoor , su musica di Gaetano Donizetti e libretto di Salvatore Cammarano, tratto dal romanzo “The Bride of Lammermoor” di Walter Scott, nell’ allestimento del Teatro Lirico di Cagliari che, nell’agosto del 2000, ottenne un enorme successo di pubblico e critica. Nel cuore della Mitteleuropa, a segnare l’evento più atteso di un Festival che vanta una tradizione secolare, nel prezioso scrigno dello Hessisches Staatstheater Wiesbaden, Lucia di Lammermoor viene proposta nell’allestimento di forte impatto emotivo creato per il Teatro Lirico di Cagliari da Denis Krief che viene ripreso da Antonio Petris per la regia e da Marco Mereu per le luci. Regia, scene, costumi e luci sono, appunto, di Denis Krief , artista tra i più eclettici che ad una pulizia formale di base affianca un’affascinante visione personale sempre nel rispetto di testo e musica. Proprio per questa produzione cagliaritana « ricreata con ammirevole forza drammatica, seppure attraverso la rinuncia ai tradizionali gesti melodrammatici », vince il prestigioso Premio “Franco Abbiati” 2000 della Critica Musicale Italiana per la migliore regia dell’anno. L’ Orchestra e il Coro del Teatro Lirico sono diretti da Stefano Ranzani . Il maestro del coro è Fulvio Fogliazza . Sul palcoscenico del Festival di Wiesbaden l’opera si avvale di un cast prestigioso: Silvia Dalla Benetta (7 maggio)/Désirée Rancatore (8 maggio) (Lucia ), Francesco Demuro , ( Edgardo ), Luca Salsi ( Enrico), Riccardo Zanellato (Raimondo ), Giorgia Bertagni ( Alisa ), Gianluca Floris (Arturo ), Emanuele Giannino (Normanno ).
  • Demos FLEMOTOMOS Tenor

    Demos FLEMOTOMOS Tenor

    Demos FLEMOTOMOS Tenor Demos Flemotomos was born in Greece, he started his voice studies as baritone at the conservatory of Athens with Dionisios Troussas and continued his studies as a tenor with Despina Kalafatis, he finished his studies with distinction and continued to work for two years with KS Kostas Paskalis. He won the „Maria Callas" scholarship and continued to study at the academy of music in Munich with Daphne Evangelatos. He won the Zarzuela prize, the audience prize and the second prize at Placido Domingo’s „Operalia“, and the Zarzuela prize and the third prize at the “Vinas” competition in Barcelona. Demos Flemotomos sang the role of Paco in „La vida breve“ at the National Theatre in Athens (stage master Christopher Olden) as well as the role of Junger Diener in „Elektra“ (stage master Michael Hampe ) at the concert hall in Athens with Agnes Baltsa and Inga Nielsen. At Prinzregententheater in Munich he was heard in the role of Graf Zedlau in „Wiener Blut“ and as Rodolfo in „Boheme“ with Mo. Ulf . Schirmer . He made his successful debut at Gran Teatro Liceu in Barcelona with Poulenc’s „Les Mamelles de Tiresias“ as well as at Teatro Municipal in Santiago de Chile in the production of „Macbeth“. He was heard in a „Boheme“ production at the theatre in Ulm , in a gala in the Royal Albert Hall in London together with K. Kanawa, B. Frittoli, B. Terfel and J. Carreras, with an aria concert at Festival Verbier and with the Philharmonic Orchestra Stuttgart , he made his successful debut as Don José in a new production „Carmen“ at the Festival in St.
  • LA TRAVIATA Di Giuseppe Verdi a TEATRO CON LA LUTE

    LA TRAVIATA Di Giuseppe Verdi a TEATRO CON LA LUTE

    A TEATRO CON LA LUTE LA TRAVIATA di Giuseppe Verdi Ricerca contenuti ed immagini a cura di Elvira V. Resta gruppo LUTE TEATRO Durata: 3 ore inclusi due intervalli Melodramma in tre atti Libretto di Francesco Maria Piave Musica di Giuseppe Verdi Direttore Alberto Maniaci Regia Mario Pontiggia Scene Francesco Zito e Antonella Conte Costumi Francesco Zito Luci Bruno Ciulli Coreografia Giuseppe Bonanno Orchestra e Coro del Teatro Massimo Allestimento del Teatro Massimo Cast Violetta Maria Francesca Mazzara Flora Bervoix Carlotta Vichi Annina Piera Bivona Alfredo Germont Francesco Castoro Giorgio Germont Badral Chuluunbaatar Gastone Pietro Picone Il barone Douphol Lorenzo Grante Il marchese D’Obigny Alessio Verna Il dottor Grenvil Alessandro Abis Giuseppe Francesco Polizzi / Pietro Luppina Un domestico di Flora / Un commissionario Antonio Barbagallo / Cosimo Diano Matador Gaetano La Mantia Zingarella Monica Piazza Direttore D’Orchestra Alberto Maniaci Nato a Palermo, si è diplomato in Pianoforte, Composizione e Direzione d‟orchestra presso il Conservatorio della sua città. Allievo di P. Bellugi e di E. Nicotra per la direzio- ne d‟orchestra e di M. Betta per la composizione, nel 2016 è stato allievo di R. Muti alla “Riccardo Muti Music Academy”. Nel 2012 ha vinto il terzo premio al V Concorso “L. Mancinelli” di Orvieto e il “Premio delle Arti” del MIUR. Ha diretto la Peter The Great Music Academy di San Pietroburgo, l‟Orchestra Jazz Si- ciliana, la Florence Symphonietta, l'Orchestra Sinfonica del Conservatorio di Palermo, la Mediterranean Chamber Orchestra, l‟Orchestra Giovanile “F. Fenaroli” di Lanciano, l‟Istituzione Sinfonica Abruzzese, l‟Orchestra da Camera Fiorentina, l‟Orchestra Filar- monia Veneta, l‟Orchestra della Magna Grecia e l‟Orchestra Giovanile Mediterranea da lui fondata.
  • Stefano Secco Curriculum English

    Stefano Secco Curriculum English

    Stefano Secco Stefano Secco began his studies of piano and singing under the guidance of Alberto Soresina and subsequently received a diploma in percussion with Tullio De Piscopo. Secco privately followed Maestri as Franco Corelli, Franca Mattiucci and attended master classes led by Leyla Gencer and Renata Scotto, among others. After his first professional experiences and various tours in Italy and abroad, he sang the role of Fenton in Falstaff at the Teatro Verdi in Sassari and was immediately engaged by the Teatro dell'Opera in Rome as soloist tenor for Puccini’s Messa di Gloria and Berlioz’s Te Deum. On the same stage, he sang the role of Rodolfo in a successful production of La Bohème. Following these performances, Secco was soon cast to sing many important roles on the major stages worldwide, including: Rigoletto (Duca di Mantova) at the Teatro Regio in Turin, Wiener Staatsoper, Theatre of Toulouse, Oper Frankfurt, Teatro Massimo in Palermo, Teatro La Fenice in Venice, Baltimore, Coruna, Arena of Avenches, Stockholm and Opéra Bastille in Paris; La Bohéme (Rodolfo) at the Teatro Regio in Parma, Teatro dell’Opera in Rome, Opéra Bastille in Paris, at the Puccini Festival in Torre Del Lago, in Wiesbaden and at the Deutsche Oper in Berlin; La Traviata (Alfredo) in Venice, Tokyo, Barcelona, Hamburg, Frankfurt, Florence and under the baton of R. Muti at La Scala in Milan; Madama Butterfly (Pinkerton) at the Teatro dell’Opera in Rome, at the Puccini Festival in Torre Del Lago and at the Teatro Comunale in Florence; Lucia di Lammermoor (Edgardo) at the Deutsche Oper Berlin, in Liège and in Florence; Roberto Devereux in Oviedo and at the Wiener Staatsoper; Arturo in I Puritani at the Teatro Bellini in Catania under the baton of G.
  • 07-09 Ore 21 Boheme

    07-09 Ore 21 Boheme

    Torino Orchestra e Coro Auditorium del Teatro Regio Giovanni Agnelli Gianandrea Noseda direttore Lingotto Claudio Fenoglio maestro del coro Domenica 07.IX.08 ore 21 Puccini La bohème Giacomo Puccini (1858-1924) La bohème Opera in quattro quadri Libretto di Giuseppe Giacosa e Luigi Illica da Scènes de la vie de bohème di Henri Murger Esecuzione in forma di concerto Mimì Irina Lungu, soprano Rodolfo Tomislav Muzˇek, tenore Musetta Serena Gamberoni, soprano Marcello Fabio Capitanucci, baritono Schaunard Massimiliano Gagliardo, baritono Colline Nicola Ulivieri, basso Benoît / Alcindoro Matteo Peirone, basso Parpignol Sabino Gaita, tenore Il sergente dei doganieri Vladimir Jurlin, basso Un doganiere Alessandro Inzillo, basso Gianandrea Noseda, direttore Claudio Fenoglio, maestro del coro e maestro del coro di voci bianche Orchestra e Coro del Teatro Regio Coro di voci bianche del Teatro Regio e del Conservatorio “Giuseppe Verdi” di Torino In collaborazione con Settimane Musicali di Stresa e del Lago Maggiore Fondazione Teatro Regio Videoimpaginazione e stampa • la fotocomposizione - Torino Luci e ombre... L’opera della gioventù che si apre alla vita, con le sue prime responsabilità e con i suoi primi dolori. La bohème rappresenta la fine di un periodo della vita fatto di goliardia e di spen- sieratezza e l’inizio di quello della maturità. In qualche modo chiude l’Ottocento (è stata scritta nel 1895) e si apre al Novecento, con le sue speranze, le sue domande e le sue novità. La bohème ci racconta che Mimì muore di tubercolosi tra le braccia di Rodolfo e dei suoi amici, ma che fine faranno Rodolfo, Marcello, Schaunard, Colline e Muset- ta? Ventitre anni più tardi, nel 1918, il secolo già segnato da una sanguinosa guer- ra mondiale, rivelerà che quelle speranze, quelle aspettative erano state deluse.