El Segrest De La Possessió Son Axartell De Pollença (Segle Xvii)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
BSAL. 55, (1999), 429-454. EL SEGREST DE LA POSSESSIÓ SON AXARTELL DE POLLENÇA (SEGLE XVII) DAMIÀ VIDAL I RODRÍGUEZ INTRODUCCIÓ El present treball estudia un lligall dc l'arxiu dc Ca'n Danús de Pollença. Aquest arxiu, que conté al voltant de mil-cinc-cents documents d'extensió i d'interès relatius molt diversos, el més antic dels quals és dc finals del segle XV, està essent catalogat mitjançant suports informàtics. La diversitat geogràfica pel que fa a l'origen dels documents dc l'arxiu és un feel reflex de successius entroncaments familiars fora d'un àmbit estrictament local: així, hi podem trobar documents de Pollença, Porreres, Llucmajor, Scncelles, Santanyí i Felanitx, que cs centrarien en dues zones allunyades de l'illa i que correspondrien respectivament al llinatges March de Binitígcr i Axartell, i els Danús originaris de Santanyí. En concret, cl document que analitzem és un expedient originat pel segrest d'una important possessió de Pollença al seu propietari per part de la Inquisició, per a fer efectiu el cobrament d'una multa molt elevada, a la que fou condemnat per ser sospitós en la mort d'un familiar del Sant Ofici a Pollença, i que bàsicament conté la corresponent correspondència dels creditors o censalistes amb l'Inquisidor, datada entre 1628 i 1658. L'EXPEDIENT El lligall1 conté les còpies autentiques dels documents cn poder de la part deutora, que intervingueren en la causa civil entre les pans, d'una Jaume Axartell i d'altre els seus creditors, en la cúria civil del Sant Ofici dc la Inquisició. En total, conté 479 fulles cosides i numerades conelalivamcnt fins el número 543, majorment dc 32 * 22 cm, cn diferent estat de conservació. Malauradament, però, li manquen les 64 primeres fulles i en algunes d'elles, en particular a partir de la número 480, ha desaparegut parcialment el cantó inferior dret —aparentment a causa dels roegadors—, el que afecta en part a la legibilitat d'algunes fulles —però no, en general, a la seva comprensibilitat dins del context. Actualment, s'està procedint a l'escanejat i emmagatzemen! en suport informàtic de cadascuna de les fulles, per tal d'aturar la gairebé inexorable pèrdua d'informació que suposa el pas del temps sobre el paper. Els documents es troben ordenats generalment per la data, excepte quan s'hi afegeix algun document acreditatiu, com ara un poder dels creditors o dels seus legítims representants. A l'Apèndix A s'ha inclòs l'índex dels documents de l'expedient, a on alguns d'ells, el més significatius des del punt de vista del limitat abast d'aquest present treball, fet I Signatura ABD 1169 de l'arxiu de Ca'n Danús de Pollença 430 DAMIÀ VIDAL 1 RODRÍGUEZ dc significació que indiquem amb la data subratllada, cs troben transcrits totalment o cn part, a l'Apèndix B. El texts estan escrits majoritàriament en català, cn alguns casos també en llatí, cn d'altres en llatí exclusivament, i excepcionalment cn castellà. Els primers documents, fins la plana 76, presenten un estat defectuós que cn dificulta la seva transcripció. CRONOLOGIA Dc l'anàlisi dels documents podem distingir ducs parts o etapes. A la primera part del procés s'establí una situació que hom podria qualificar dc caòtica, cn que cs reclamen els corresponents drets individuals. No és però fins a mitjans dc 1648 cn què cs sol·licita per part d'alguns d'ells fer un concurs dc creditors. Cal veure en aquesta segona etapa la necessitat de resoldre la situació d'insolvència parcial cn la que cs trobava el deutor Jaume Axartell i Cànaves dc Mosso. Aquesta situació plantejà la qüestió dc determinar la distribució dels seus béns —cn realitat, els fruits dc la seva possessió"— entre els creditors. Des del punt dc vista dc com s'havia dc fer —cl procediment executiu—, apareix per tant un canvi significatiu: mentre que sembla ser que durant 12 anys, des dc! segrest dc la possessió per part del Sant Ofici cl 1636 fins cl 1648, cs permeté que cada creditor exercités individualment i aïllada la seva acció executiva, a partir d'aleshores es procedeix, per part del Sant Ofici, i a instància d'un dels creditors, a cstahlir un procediment col·lectiu per a que tots els creditors intervinguessin en el procés dc cobrament de manera ordenada. Aquest enfocament col·lectiu oferia avantatges sobre el sistema dc reclamacions individuals produïdes fins cl 1648: per una part, per als curadors dc l'herència dc Jaume Axartell, absent aleshores de! Regne de Mallorca (potser per complir la pena dc desterrament, tot i que no en tenim constància documental), perquè suposava acabar amb cl desordre que implicava la multiplicitat dc reclamacions particulars dc cada interessat, estalvi dc despeses, i possibilitat d'arribar a acords per posar fi a la situació; i per altra, per als creditors, ja que mitjançant cl procediment col·lectiu s'examinaria cl dret dc cadascú, cs dificultarien els fraus i es col·locaria cada crèdit cn cl lloc que li pertoques, evitant així la situació dc que un dels creditors passés per davant, per la seva habilitat o prestesa, d'un altre amb dret preferent.2 En definitiva, amb cl concurs dc creditors s'cstablí un procediment d'acumulació dels diferents procediments individuals anteriors, un mecanisme cn la que els diferents creditors declaren els seus drets de manera documentada i se'n estableix la seva graduació o prelació entre ells, i un procediment per al pagament dels diferents crèdits. El procés s'inicia pròpiament cl 22 d'abril de 1648 amb la carta dirigida per Sebastià Fiol, notari, oficial de! Sant Ofici i hereu d'un dels creditors, a l'Inquisidor General, en la que li sol·licita mani fer graduació general entre creditors.* No havien transcorregut ni quin/e dies, quan cl també notari Joan Serra, procurador del fisc del Tribunal del Sani Ofici, es dirigeix a l'Inquisidor sol·licitant-li graduació dins cl concurs, cn raó del deute dc la multa dc 1000 lliures —parcialment pagai— que li fou imposada a Jaume Axartell pel propi Sant Ofici cn raó dc la mort de Pere Jordi Alemany cl 1636 i que donà lloc a tol 2 1. DE CASSO; F. CERVERA: Diccionario de Derecho Privado, Tem 1, p. 1063, Labor, Barcelona. 1950. 3 Vegi's document #2, a l'Apèndix B. EL SEGREST DE LA POSSESSIÓ SON A XARTELL DE POLLENÇA 431 aquest assumpte.4 No lenim a l'abast al Ires fonts documentals que ens permetin conèixer més detalls dels fels. Val a dir, no obstant, que cl condemnat formava part d'una pagesia benestant, emparentada amb llinatges que trobem lligats a l'orde de Sant Joan de Malta; així, veiem com un net seu seria nomenat anys després frare capellà conventual de l'orde, i com aquest procés de scgresl dc la Inquisició no significà cap entrebanc en ei rigorós procés de nomenament.5 Aleshores es succeeixen tot un seguit dc declaracions de drets dels diversos creditors; així, el mateix 22 d'abril, els jurats de Pollença; cl 27 d'abril i cl 12 dc maig, cl notari Joan Ferrer, procurador del reverend comú de preveres dc l'església parroquial de Pollença; el 22 dc maig, cl llicenciat Guillem Barrera, prevere, comenador dc Sant Antoni, procurador dc Francina Cifre natural dc la vila dc Pollença i vídua dc Joan Font notari natural dc la Ciutat d'Alcúdia; cl 10 dc juny, donya Onofra de Verí i Surcda, vídua; el 27 dc juliol, Francina Font i Cifre, vídua dc Joan Fonl, notari; cl 9 d'octubre. Magdalena Martorell i Axartell muller dc J. Antoni Martorell; entre d'altres. Al mateix temps, i per la part del deutor, veiem com sa mare, Joana Cànaves de Mosso, vídua, cl 3 d'octubre s'oposa a les pretensions d'alguns d'ells i cn particular al·lega que certs creditors estan reclamant quantitats ja pagades,6 cn cl que resulta ser una prova més del desordre anterior imperant que s'intenta ara evitar establint la graduació o prelació cn cl concurs dc creditors. La sentencia dc graduació, feta per la cúria civil del Sant Ofici de la Inquisició de Ciutat de Mallorca, fou publicada el 15 dc desembre del maleix any de 1648.7 En ella s'estableixen fins a 14 graus de crèdits, alguns d'ells cn un sol grau, mentre que a d'altres se'ls hi assigna cl mateix. En un cas, cs desestima la pretensió d'algun creditor per manca de l'aportació documental pertinent. CONCLUSIONS Podem veure com arrel d'un incident poc documentat, com fou la mort del familiar dc la Inquisició a Pollença Pere Jordi Alemany, fel del que cn desconeixem detalls addicionals però que caldria tal vegada em mai car dins una època d'un clima enrarit per una violència extrema, com foren les disputes entre els bàndols dc Canamunt i Canavall les quals, amb algunes etapes de calma aparent, i que marcaren cl ritme de la vida mallorquina durant dècades entre finals del segle XVI i la primera meitat del XVII. Per altre pari, estam davanl de la situació creada als perceptors dc drets reals sobre una important peça dc ierra productora de riquesa -entre Ics primeres del municipi8- quan aquesta queda de fet, diguem-ne, hipotecada per la probable arhiirarictai creada per la Inquisició per la! dc fer efectiu el cobrament d'un import, situació cn la que és a la vegada jutge i part, i que distorsiona tol un entramat econòmic previ que podríem assumir com a més o menys estable. 4 Veg'is document #3, a l'Apendix B.