BSAL, 52 (1996). 21- 44.

L'hospital de pobres de la vila de Sóller: els primers anys d'existència (1322-1450)

PLÀCID PÉREZ PASTOR

Introducció A l'cslal actual dels estudis realitzats ai vol tan l de la pobresa i la beneficència, cs fa forca difícil de conèixer el nombre i percentatge dc pobres que existeixen a les comunilals urbanes mallorquines dc la Baixa Edat Mitjana. La mancança dc documentació específica sobre cl lema i la sohrielal de les dades que es poden extreure, çà i Mà. d'altres documents tangencials a la qüestió, unit lot això a les dificultats d'interpretació dc Ics pròpies dades, obstaculitzen enormement l'obtenció dc conclusions fiables.

D'altra banda, els investigadors han d'afrontar cl compromís dc desxifrar la mateixa noció dc pobres a l'Edat Mitjana. Un concepte que cs moll distint segons que s'interpreti sota els punís de vista econòmic i fiscal, sotmesos a la conjuntura de cada moment -los que carecían dc bienes (Santamaría, 1983: 382)-; o he' sota una perspectiva social - l'extrema misèria, tant física com itdeldeciual (Barceló, 1985: 133)- que és una noció estructura] molt més ampla que engloba els vells, orfes, vídues, exitals. captius, bandejats, minusvàlids, malalts, ele.

Tol plegat, els resultats que s'obtenen són ben diversos. Alvaro Santamaría, intcrpretanl una petició formulada al Gran i General Consell l'any 1495, afirma que parece muy problemático (...) que los clasificados fiseatmente pobres (en el bajomedievo) sobrepasaran el 15 por 100 de tu población insular (Santamaría, 1983: 383). Maria Barceló cn canvi, després d'analitzar ducs talles dc Ciutat dc Mallorca, conclou que cl percentatge dc miserables exclosos dc contribuir a les despeses generals s'eleva al 28,9 % l'any 1478 i al 41.7 % l'any 1512 (Barceló. 1985: 138). cn una tendencia a l'alça dc difícil avaluació.

Sigui quin sigui el seu nombre, lots els estudiosos coincideixen cn afirmar que l'estat dc pobresa social és un motiu dc preocupació constant per a Ics classes dominants de l'època, imbuïdes cn la doctrina dc l'església sobre la caritat cristiana (Rullan. 187ó: 525) i cn la creença que las practicas caritativas realizadas por amara Dios ayudaban a salvar el alma del testador {Santamaría, 1983: 388). A la realilal, aquestes pràctiques cs confonen, a la Baixa Edal Mitjana, en una mescla indiferenciada d'assistència espiritual, beneficència i atenció sanitària, que es materialitza cu els hospitals dc pobres, les almoines i obres pics testamentàries, i Ics confraries dels gremis. 22 l'riÁCIDI'l-KI-:/. PASTOR Deixant dc banda la problemàtica tic Ics almoines i Ics Confraries, l'objcctiu del prcscnl treball cs cl d'analitzar la dotació i cl sistema d'administració i finançament duu hospital de pobres, cl de Sóller, tics del moment de la fundació, l'any 1322, fins a l'entorn dc la revolta forana del 1450.

La fundació: Berenguer Vidal i Ramon de Palauet L'hospital de pobres dc Sóller cs un dels primers que cs fundaren a la part forana tic Mallorca, després del d'Inca (1273 ?) i cl dc sant Elm dc la Palomera, a Andratx (1303) (Cateura, 1980: 117; i Xamena/Riera. 198(3: 141).

La primera notícia que en tenim procedeix del testament dc Bonaventura Vadell. atorgat cl 15 de gener del 1283. cn el qual cedeix sis diners hospital't de Soyller. En qualsevol cas, crcim que cs nacía d'un testimoni poc significatiu i sense continuïtat, i coincidim amb Pau Calcuta (1980:117) que este legado y oíros presumiblemente similares no debieron alcanzar a financiar las obras del hospital de la villa J

L'impuls definitiu per a la dotació i construcció dc l'cdifici no arriba luis cl I 322, de la mà dc Berenguer Vidal. Aquest any. volent i desitjant construir un hospital. Vidal ofereix 60 lliures per esmerçar cn obres, més tres llits fornits per mobiliari, tan aviat com cs trobi un solar per basiir-hi l'cdifici.

L'oferia ben presl oblé resposta: el 12 de juliol del mateix any. Ramon dc Pa latiólo la donació medietatem tilias pati ierre tpiod babeo in villa de Soyler, proal ipsam libi assignavi; es a dir. dc la milal d'un pati que té a la vila. tal com l'ha assignal i fitat, franc dc cens, ad diclton hospitalera constritenditni ad honorem Dci cl beaii sancii Johannis Bapiisie. sola la condició que Berenguer Vidal hi inverteixi vint lliures cn obres el primer any, i les altres quaranta lliures i els ires lliïs el segon any. La donació és vàlida només en cl cas que cl rei Sanç atorgui cl consentiment per fer l'hospital en aquest pati.2

Tres setmanes després, cl Consell tic la vila ja ha donat cl visi i plau a la iniciativa i acorda dirigir-se al rei per sol·licitar-li que en cedeixi els drets al.lodials. El rei Sanç rep amb moll bona disposició la proposta, i encomana als seus procuradors a Mallorca que facin estimar cl pati i avaluar la quantitat que li correspon cn concepte d'amortització del dret al.lodial. Els procuradors Miquel Rollan i Pere Burgués, complint el manament, fan cañar cl pati i comuniquen al rei que li pertoca cobrar vinl-i-sis lliures, tretze sous i quatre diners. A la vista d'aqucsla avaluació cl rei. cn carta del 24 dc juliol del 1324, concedeix l'autorització per construir l'hospital ad honorem Dci cl in refugiuni pattpcriim eius, in gito admiltaniar et rcctdligaimtr Christi paupercs ei egeni. a canvi d'ingressar quinze lliures al patrimoni reial, A la vegada que renuncia a la res la del diner, cl rei cedeix lamlx: cl domini lilil del solar, que passa a ser alou franc dc la vila.1

L'administració i direcció: l'hospitaler Des del moment que Ramon de ('alaciólo cedeix cl solar, atorga permís al

l.'anàlisi (Tuna mostra ilc S2 tesianíetils atorguis cutre lagosi del 12X9 i l'agiM del 1292 per persones dc Sóller rovella que 5S dels testadors/cs (el 70 '! I llegueu una |ielila i[ti:tiilit.ii ,iK hospuah de Ciuial dc Mallorca, generalment sis o dol A* diñéis a cada un; però Lap d'ell*, no la dci se a l'hospital dc Sóller. ^ Dades extreies de la signatura ARM. Nolaris, K-7. Vegeu l'apèndix mimen) 1, 3 L·i quantitat renunciada |vl rei equival a una rebaixa del 44 \ohre l'imposi d'aiiioilii/uiió, l.'IlOSI'ITAl.lMiSOI.IJiK 23 promotor Berenguer Vidal perquè, si vol. pugui governar l'hospital i administrar-lo viialíciament. 1 també jierquè pugui cobrar i gestionar les almoines que li siguin cedides com a provisió per a ell i els pobres que s'hi recullin, sempre sota la sujieivisió i intervenció dels Jurats de la vila.

Tres setmanes després, cl tres d'agost del 1.122. els Jurats elegeixen Berenguer Vidal com a rcgeitl de l'hospital i ratifiqueu les concessions anteriors. Sorgeix, a partir d'aquest moment, la figura de [hospitaler, càrrec vitalici creat expressament per regir, obrar, administrar i procurar diners per a l'hospital i per als pobres i malalts que hi hagi.''

El rei Sanç. a la carta fundacional del 1324. també reconeix als Jurats cl dret d'elegir, nomenar i destituir cl governador dc l'hospital. Corn a condicions especials, exigeix que l'hospitaler sigui un Ixin home de la parròquia de Sóller, persona laica que no porti hàbil ni creu i estigui sola la jurisdicció secular.*'

Passani els anys, els deures i les obligacions de l'hospitaler s'acaben dc concretar i perfilar. Arran del nomenament del segon regent, els Jurats li exigeixen que visqui personalment i estigui domiciliat a l'hospital, com ho feia l'anterior. Endemés, li imposen l'obligació de reclamar, cercar, arreplegar i recaptar les almoines i lleixes pietoses que facin els testadors, taiil de Mallorca com dc les illes adjacents, i també la de vetllar, mantenir i regir els béns de la institució/11 inalmeut, cl constrenyen a maitienir. proveir i curareis pobres malalts que hi acudeixen7

Durant la primera centúria, la plaça d'hospitaler és vitalícia, des del mateix moment que la persona és designada per assumir el càrrec. En canvi, al voltant del primer quarl del segle XV, sembla que la figura dc l'hospitaler desapareix i les seves l'uncions són assumides pels obréis de l'hospital que. en número de dos. són elegits pels Jurats en períodes dc temps irregulars i aleatoris, [.'any 1472. però. cl Consell dc la vila fixa un termini a la duració del càrrec i acorda que lots els obrers, tant els de l'església dc Sani Bartomeu com els de l'oratori de Santa Caterina del Port. els del monestir de Jesús i els dc l'Hospital, no pasquen usar de llur oftri sinó per temps duu any. e en

Una acurada recopilació dels documents de J'arxiu de protocols notarials del segle XIV i primera part del XV ens ha permès de conèixer la identitat i recopilar algunes notícies dels set hospitalers que regiren aquesta institució benèfica i assistencial de Sóller,

Constituimas te criàrem ml regendum. oprronduni et anústitinJnm hospnalr... un tptod pwcurtx ri «misiles dir ti mi haspikdr et pau ¡a-res el ml'n mus ipii thi fiicritit. A KM, Nula ris. ¡i-724. t. ')X¡;. 1 ruines agost 1,122 (03/08/1322). Vegeu l'apcndix número 2. ...vos ni prapita persona leneanunt el drhraíis titeen1 domirilaan el hahitatiaurm ¡tí dot\tibu\ dirtt tiospthde ri pelete, peitptiiete. ronytrgarr et rnltit¡rrr elenioswu.\ el pin devota pramtssa el protntssrttda eittrtn liosptkdi \ne ojten ettistlcm. tum pe) msulatn el re$ni Mauniraruní tptum r\tta per instilas rtsdrttt adjúrenles, per tpfasrtutttpir personas dimt eeeritts tn hnntunts ai' dtmt ttabis et dirtr universitari placuciil ri Vtíi bene el legaliler vos babeatis eiieu ittttitiitcm dicti lioxpitale. fice non eíunn tenetitntni dirlutn ln>spitatein et baña av tura ciusdcnt manutenetc, refere et gabernare bene el legattier. ae pelete el liabete batut et ¡toa rtdein pertitu'nriu... AKM. Notaris, t.-2. I. 2g Kalendcs maig 1346(01/05/1346). ... reg ere el gnheinare el ¡inmutenere ípstnn líos pila Ir e! p¡i aperes í'laisti til tpsuin \entenies agros pro\i,Jere. ponsermr sea pravuli el pensatt m mis egiititdtnibus faceré ui t nnsiiritittiiiittt. AKM. Notaris, C-27. r. 44g. 27/08/1363. AMS-l, f. 54,02/11/1472 24 P1.ÀCH) l'l-RJiZ PASTOR des dc la fundado Uns ;i la segona dècada del mil quatre-cents.

Ir. Berenguer Vidal (1322-1346)

Ja hem indicat abans que cl promotor i financer de fhospiíal, Berenguer Vidal. Ion lamlx; el primer hospitaler. Segons les dades que hem arrcplcgal. Berenguer Vidal és cl tercer lili d'una nombrosa descendència nascuda del matrimoni enirc Berenguer Vidal dc Castelló i sa muller Estela. Els Vidal són una família pagesa que habita a una alquería amb morers i cirerers del terme dc Casiclló. a la vessanl occidental de la vall de Sóller, on disposa també de vaslcs possessions d'olivar i vinya, i de Ics pastures suficients per mantenir un ramal d'ovelles,

Berenguer Vidal mor cl mes d'abril del 1346, i cn cl testament fa hereva la seva esposa Maria, dc la qual no té descendencia. De les selze lliures i mitja que li devia Bernal Duran se'n paga la sepultura a l'església tic Sant Bartomeu, més un sou que cl testador llegit a les obres de la parròquia, un altre sou a Sania Caterina del Port, i ccnl sous al seu germà Guillem, a satisfer abans dc tres anys.?

2H. Pere Pomar (1346-1363)

Pere Pomar, fill dc Jaume Pomar i dc Guillema. també vivia de la terra.

L'any 1311, quan encant cs ben jove. rep del seu parc. en emfiíeusi. un hort a Fornalutx que confronta amb cl camí que mena als huris del voltant, i disposa d'una tanda d'aigua dc la síquia per regar-lo, pel qual li ha dc pagar anualment un cens dc set sous el dia dc Tols Sanis. Sis anys després, compra en emlileusi a Pere Busquct una vinya a Fornalutx que devia ésser ben gran, puix que paga per ella deu lliures dc cens, una part per Tols Sanis i l'altra part |>cr Nadal. Tamlic posseeix unes cascs situades prop de la plaça dc Fornalutx.1"

El primer de maig del 1346. els Juráis dc Sóller elegeixen Pere Pomar per hospitaler que, després d'aixecar-ne l'inventari, cs trasllada a viure a Ics dependències dc l'hospital. Poc abans, dóna part dels bens que posseeix al seu fill Salvador. Dos anys després ven la vinya, que havia millorat sembrant-la d'olivar, a Pere Arbona de Fornalutx per 40 lliures, L'hort cl conserva alguns anys més fins que, cl 1355, l'estableix a Bernat Busquel de Fornalutx a canvi d'un cens dc vuit sous el dia de Pasqua.

Pere Pomar mor. finalment, l'estiu del 1363."

3r. Jaume Feliu (¡363-1377)

Abans del seu nomenament -cl 27 d'agost del 1363- poca cosa cn sabem del tercer hospitaler, Jaume Feliu, simi que cs casal, li manca cl braç esquerre i porta una barba

ARM, Notaris, Jl. I. 7Kg, l'J kalendes febrer 1340 (14/01/1.141): [.-1.1. l'J.Sg. 5 idus marc 1.145 (11/03/1346); i Alt- 53,15, t.S. 13 kalendes juny 1146 (20/05/1346). fil te-lament está a Notaris, 1.-2. f. I, 16 kalendes maig 1,146 (16/04/!.146), ' ARM. LCR-443. I. 'JKj;, 1.1 kalendes maig 1311 (I »/04/1311); ECR-443, i. 243g, 8 idus seieml.re 1317(06/09/1317); i liCR 443, |. J18.4iu.iies gener 1.119(02/01/320) 1 ARM. Noiaris, 1,-2, í. 2g, kalendes maig 1346 (01/05/1346): ECR-31. f. 158, 3 idus febrer134 7 {1I/02/I34X); liCR-Jl.i. 274. 14/09/1355; ¡ Notaris. C-27. f. 44-t. 27/08/13f>3. MKXSPITAl.DI- SOIJ.ER 25 moll llarga. L'any següent és desigual també procurador dels obrers dc Sania Caterina del Port, per cobrar els llegáis dels lesiadors i les almoines assignades ti aquesta capella.

Aquest pintoresc personatge fou cl protagonista d'un memorable escàndol públic amb injúries, bregues i amenaces que ocorregue prop dc l'hospilal cl dimarts. 5 de juliol del 1373, a l'entrada dc Tosca; Jaume Feliu estava tranquil.lament assegui a la fresca a una taula de la taverna del costal i observava com En Joan. l'esclati tàrtar dc Pere Capero, conversava amb una esclava criada dc Lluís Malferit a la porta de ca-seva. Tot d'un cop comparegué la madona de la casa i, interrompem l'idil.li, féu entrar la criada i acomiadà l'cnamorai. L'csclau s'Iio passava d'allò mes be amb la criada i li caigué moll malament l'actitud dc la madona, fins al puul que s'encarà amb ella i, dc noves en noves, acabà por insultar-la així com pogué com no sabia parlar ¡dan catalanesch: Arlotaça merdosa, que mala nit hauràs añil. Mal ¡taja qui t'ha amatada, t/tte no me'n iré per tu. li digué, i altres polideses conscmblants.

L'hospitaler, que del seu lloc d'observació sentí l'intercanvi d'improperis, indignat pel dcsvcrgonyil comportament del larlar li mani) callar i. sense mes contemplacions, el convidà a anar •se'n: O ca. fill de ca. no ¡tas vergonya? com pots desamar la bona dona qui estd en ço del seu? Ve te'n en mal guany que Déu tc do! Barba merdosa, ve te'n! que si no fos per antor de ton senyor, mala nit agüeres esta nit. Les paraules de Pere Feliu no aconseguiren sinó enfurismar més En Joan, que plantà cara al manxol. l'insultà i li foté una enérgica estirada dc barba a ducs mans. La conducta dc l'csclau agafà per sorpresa l'hospitaler: O ca traydor, e la barba m'as pelada.'.', li digué i. davant la magnitud dc l'ofensa, li plantà un cop de puny al nas. que començà a sagnar, i arrencà a córrer, De seguida que l'csclau es reposà del cop, ofès i irat. aglapí cl manxol. cl tirà en terra, s'hi assegué al damunt i, jove i fort com era. començà a apallissar-lo com un foll donant a parer c/ue'l se volgués menjar, que de tot en lol paria que el volgués aseanyar o aucimc. En sentir la remor dc la brega, conipnregueren molls veïns que intentaren separar-los sense aconseguir-ho. fins que hi acudí Guillem Bouló amb una forca dc ventar blai i clavà un cop a l'esquena d'En Joan. Jaume Feliu s'escapolí així com pogué, agafà un bastó que li vengué a la mà i també li foté garrotada al cap, L'csclau romangué estabornit i caplrcncal i finalment els veïns l'enviaren a ea-seva. rajant sang per tot cl cos.

Quan Pere Caparó arribà a l'albere de l'Alqucria del Comte i trobà cl seu esclau malferit que seia a la carrera, li demanà explicacions del que havia passat i lol seguit l'agafà pel braç i el baixà a la vila; primer cl mostrà al Baile perquè reconegués les ferides i cursas la denúncia conlra l'hospitaler, i després el menà al barber per curar-lo. La casualilal volgué que, cn passar prop dc l'hospilal, irobàs un grup dc tafaners que escoltaven Pere Feliu. La versió dels fets que donava l'hospitaler no fou del gusl dc l'amo de l'csclau. que envestí el manxol. li |xxsà un dard al pit i t'amenacà dc mori: Osiu En Feliu, e qué tts lie yo fel. ne lo mat caliu, que axí'l me avets gastat'.'. L'Iiospilalcr. envalentit per la presència dels veïns que li feien cosiai. replicà: Euda En Capero! Lo vostre caliu m'a envilanit, e encara vós m'avets posada la verga als pits c'm vol ets auciure? tothom me sia d'açò testimoni!. 1 cl denuncià a la justícia...

Deu dies després, quan el barber certifica que En Joan ja està curat de Ics nafres, Jaume Feliu queda cu llibcrlal sota fiança per agressió i Pere Caparó és alliberat sense càrrecs,1"

2 12.- ARM. Nni.ins. H-IS, i. 67. 10707/1364:i AMS-1844.f. 117.05/07/1373. 26 1'I.ÁCIIÍ H-RÍ-IZ l'ASTOK L'hospilaler Feliu mor passals quatre auys. el 20 dc sclemhio del 1.177. Pocs dics després, cl Consell dc la vila en ple elegeix Jaume Jofre per exercir vitaliciamcni d'hospitaler, càrrec que professa durani nou anys.11

4i. Jaume Jofre {¡J77-IJX6)

LA primera notícia relativa a Jaume Jofre es troba a una acta notarial de l'any 1365. en la que ell i altres quatre Ivrganiells anomenen un procurador perquè reclami la recompensa que els correspon per haver deicngul uns esclaus fugissers. Segons aquesta acta. Berenguer Pasqual. Pere Castell. Jaume Jofre. Guillem Deya de Muleta i Pasqual Vallès capturaren a les aigües del port de Sóller una barca A la deriva amb cinc esclaus sarraïns que s'havien escapolit r/e (es parts tic la ciutat dc Barcelona i. cu conseqüència, exigeixen als amos dels captius la satisfacció de la gratificació que estava estipulada.11

Set anys després, la curiositat pròpia dels infants és a punt de causar la mori a la lilla Catalinela. que loi just acaba de complir els sis anys, Conla Guillem Sunyer, l'autor involuntari dc la desgràcia, que estava l'horabaixa d'un divendres d'estiu a ca seva, al carrer den Malcuinat. esporgant branques amb una espasa, mentre un grapat d'infants badava contemplant la feia. La fatalitat, |Kaò, vol que l'espasa li fugi de les mans amb tanta mala sort que colpeja el cap de Na Catalinela I li produeix un Irene lercsl del qual comença a rajar sang. Ln veure la seva filla tan mal parada. Jaume Jofre te un gran esglai i [iciisa que l'agressió ha cstai voluntària i intencionada, tot i que no hi ha enemistat ni mnlvolcnça entre ambdues famílies. La suspiía que la filla hi pugui perdre la vida l'impulsa a denunciare! fel al Ballo, qui ordena al cirurgià Ramon L'nibeit que l'examiui, la curi i faci el seguiment de la nafra. Una sclmana després, en veure que la ferida evoluciona favorablement i no ha aleclal cap membre vital dc l'infant, el Veguer ordena sobresseure cl cas no sense imposar a Guillem Sunyer una multa de vint sous.1''

5t\ Antoni Gras {fJS()-f400)

Gras és un cognom no gens corrent A Sóller. De fel. aquesi Antoni és l'única persona coneguda d'aquest llinatge en tota l'Edat Mitjana i Moderna. Això fa suposar que la seva família no és originària de la Vall. sinó que S'hi estableix a mitjan segle XIV.

La primera vegada que compareix cl nom d'Antoni Gras és en ocasió dc la compra d'una mula i l'csplcl de préssecs d'un hort l'any I 364. Sabem també que té una possessió al terme d'Els Alous, baix de la SERIA d'Allàbia: i una altra al camí de les Pelegrines o del puig den Nadal, prop de La Tintorera, ambdues sola la jurisdicció del Comte d'Empúries.16

Amoni Gras és elegit hospitaler pel Consell dc la vila el 21 d'agost del 13X6, amb l'asseniimenl unànim dels Jurats Bernal IVllisser. Pere Bisbal i Pere d'Orriols. i dels Ircnla-qualrc consellers presents. El mateix dia pren possessió dels béns inventariáis de

l'oren presents al ple Uel Consell els (¡ti.tltc Jutals Jaume Je Canals. Jo.m AiKnui. Jaume Husi|uel i lie mat Duran-, el i .li *.t inciti de halle Itpmai Memla. i un loial de 36 consellers. AKM. Notaris. A-6. f, M7.2Q/ÇW/Í377. 14 AKM, Notaris. 11-12. I. Kí.ifí/IW/l 15 AMS-4844. f. 5.3.05/08/1372. 16 AKM, Nrtiiris. »-18. i, 21.24/1)1/1364: A 11.1 106. 22/05/1392: A-37.1 102. 05/02/1405: i A 17. I. I04g. 18/02/1405. t.'ltOSl'ITAt.DI-SOl.l.liK 27 l'hospital i comença a regir la insti incití. L'atlministra íins cl I4(X), any cn cl que mor sense clescctulcnls directes.11

6è. Bernat Feliu Cristià (I4M-I408)

Del sisè hospitaler. Bernal Feliu, en coneixem algunes dades personals. Sabem que és teixidor de professió, li diuen dc mal nom Cristià i és casal amb Angelina, nascuda entorn al 1361.

L'any 1377 Bernat i Angelina ja són casals, i mantenen un plet amb cl notari Francesc Canals amb motiu d'un dret de pas d'aigua de la síquia de i'Alquería del Comte per dins un hort dc la seva propietat. Al final, els litigants arriben a un acord pactat, de tal manera que els Feliu es comprometen a tenir la síquia condícia i estanya i and) ttn hotl ñtargi', a canvi dcí dret a obrir-hi una fibla per regar cl seu horl i una indemnització de vint sous.IK

Bernal Feliu és col·locat al front de l'bospilal al començament de juliol dc l'any 1400 i s'hi trasllada amb la muller i e!s infants. Tot seguit sol·licita la intervenció dels Jurats, com ara es vulía anar per la illa de Mullorqttes per dantanar alriioyties e teves Jetas al dit spitat, e ttsso cu ajuda dels pobres cn aquell reetdlidors. De bona gana, els Jurats el forneixen d'una carta de presentació en la que recomanen als rectors i vicaris de Ics parròquies foranes que ets piada induir at poble de Deu de fer he dl dit spitat (Rullan Mir. 1X76. 1:48).

El mes dc desembre de l'any següent, cansat dc guardat un porc de Guillem Tuyent dins l'hospital, i encara de mantenir-lo. ordena al seu vet que s'emporti l'anima! abans de Ires dies i. endemés, que li pagui les despeses que li ha ocasional. Guillem Tuyent. que no devia lenir cl garrí gaire gelós, li contesta |>cr noca del saig: Digáis an Bernat Crestia que'nx do tres sous e sia seu lo porelt.

Bernal Feliu Cristià mor cl nies de juliol dc l'any 140K i la seva muller Angelina assisteix a l'acie d'aixecameni de l'inventari dc l'hospital que feren els Jurats.

70. Francesc Esteve (I4(M - ?J

No disposam de gaires anlecedenis segurs relatius a Francesc Esteve. És elegil hospitaler a mitjan agost de l'any 1408, quan fa mig any que ha romàs vidu dc sa muller Francisca Cuslurer i sense fills, però en desconeixem la resla. fins i lol la dala de defunció.'0

El finançament: Ics llimosncs i els llegats El sistema adoptat pel Consell de la vila de Sóller per al finançament dc l'bospilal és l'habitual d'aquella època, i consisteix en la recaptació de llimosncs voluntàries i llegats tcslameniaris.

AKM. Notaris, li 27. t. I'M. 21/OX/MKíï Vegeu també l'cre/ ferrer, 197.1: ¡19. ! ARM. Notaris. A-6. f. 59g. 2IAM/1377. 1 AMS-4K56. I. K-J. Dimecres, 28/12/1401. Vegeu 1 apèndix numero 5. francisca Cusimcr disposa cl lesiamenl dia 1 de lelnei del NOS AKM Notaris. A-9. t\ 182 i 199. l'i-Àcini'iKi:/i'Asiok L'hospitaler generalment recapta almoines per la vila ajudant-se de la hacina i la campaneta, i periòdicament sol recórrer els pobles dc Ics illes amb la mateixa finalitat. L'almoinada compta amb la complicitat dc l'estament eclesiàstic que. des dc la Irona i des del capçal del llit. incita els fidels a posar els tresors en el cel on no íti ha lladres que els robin ni cores ni ames que ets facin malbé (Xamcnn/Ricra, l()86: 138). Aquesta doctrina es materialitza en la donació de llintosues per mantenir els convents religiosos, els hospitals i els asils, per repartir als pobres, per redimir els captius i per conquistar Terra Santa.

Amb la finalitat de pidolar ajudes i subsidis fora dc Sóller destinats al manteniment dc l'hospilal. els Juráis proporcionen a l'hospitaler una carta de nomenament, que li serveix dc credencial davant les autoritats reials, eclesiàstiques i nobiliàries. En cl cas que no pugui fer la col.lccla personalment, gaudeix la facultat dc nomenar un procurador o col·lector que Ics recull cn nom seu.21

Pel que fa a l'hospilal dc Sóller, no disposam de dades relatives a Ics ajudes que obté directament l'hospitaler, ni tajnjXjC no consta que porti cap lipus ric comptabilitat. Tenim a l'abast, en canvi, nombrosos (cslamcnls que evidencien la pietat i la generositat dels fidels envers l'hospital en cl dolorós tràngol dc la mori.

Les almoines en diner

Dc l'anàlisi de noranta-tres testaments dels anys 1325-1327 hem constatat que aproximadament el trenta-tres perccnl dels testadors/cs assigna mig sou al sosteniment de l'hospital, que just acabava d'esser construií; el vint-i-ircs per cent li atorga un sou; i cl denoti per çcni li llega entre un i deu sous. Al costat oposal cs troba cl nou per ccnl dels lesiadors/es, que li assenyala menys dc mig sou: i un quin/e per cent que no li deixa absolutament res.

La mateixa anàlisi realitzaria amb einquanta-ircs testaments de l'any 1348, al llindar dc ki Pesta Negra, pemiei comprovar un increment d'aquesles quaniiiais: només cl nou per cent deixa a l'hospilal dc Sóller sols mig sou; cl quaiania-sei per cent li assenyala ja un sou; i el trenta per cent li assigna mes d'un sou, amb un màxim dc dotze. Per contra, el nombre de lesiadors/es que no li llega ni per un remei cs maulé encara en un tretze per cent.22

Les almoines en espècie

A mes de les deixes cn diner, al llarg del període estudia! hem verificat la presència d'un nombre rcduïl dc persones dc Sóller que prefereixen facilitar almoines en especie, ja sigui roba, mobles o censáis. Són les següents:

* L'any 1326, Ramona, la muller dc Bernal Ferrer, (kina un II i i dc posis complet, amb una márfega, un matalàs, un barragà, un parell dc llençols, un travesser i dos

' Coneixem el nom de ires persones que actuaren enm a procuradors del piuneí hospitaler Berenguer Vidal: Pere de Prats, nomenat el 21 de gener del 13.10: Hern.il de Valls, natural de la vila gironina de Pedral aliada, constituït el punter de novemhre dc! 1-141: i Pere lisléve. oriünd dc la cinlal de Tolosa, que fou nomenat pu*.urador cl dia l> dc novemhre del 1.14! (ARM. li lli. I Mg, 12 kalendes febrer ¡32l>; J-2. I. 23g. Kalendes novemhre 1341: i J-2. I. 120. 5 idus novemhre 1343). l,es dades que s'exposen s'han e\lret dels protocols R-7 i Al I -5.130 de l'AKM, respectivament. i.iiosi'iiAi.Diisoi.i.üK 29 coixins.2-1

* El prohom Francesc de Villnlongn. baile de la porció del Comie d'Empúries, l'any 1346 disposa un Ilegal testamentan dc deu sous per comprar una flassada.2'1

* Pere Buadella, que habita ¡'alquería dc Castelló, eslalueix i'any 1348 una dcixa de vini sous per comprar roba de llil al servid deis pobres de l'hospilal.2"

* Maria candelera mor a l'hospital l'any 14(18, i cedeix a la institució el mobiliari i les robes següents:

Una vànova prima dc bri de quatre leles amb línies ondulades, bona. Una altra vànova prima oldana, vella i foradada, obrada d'ones. Una mil ja flassada dc borra mitjancera, amb llistes morades amples i llistes vermelles estretes. Un travesser bo pic de plomes, amb llistes morades i blanques. Un tros dc llençol dc bri esquinçat. Un llençol dc bri dc quatre teles. Un altre llençol de bri oldà. de tres teles. Unes estovalles de taula blanques, usades. Altres estovalles llargues, llistades, esquinçades i dc mòdic valor. Altres estovalles de taula velles, cn dos trossos. Ducs tovalloles oldanes. Un llu mitjancer dc quatre posts amb márfega i matalàs dc tela gruixuda ]X'I davall, llistat pel damunt. Un arquibanc llarg d'una sola caixa, amb la seva clau. Unes graelles de ferro. Una paella mitjancera d'aram, amb una giradora de ferro.26

* Mes endavant cs Maria, natural dc l'illa de Sardenya, que fou l'esclava de Bartomeu Pellissa dc l'nlqucria dc la Bleda i l'any 1416 ja es lliure, qui llega a l'hospilal un parell dc llençols dels millors que leugui en el moment dc morir.2' Nou anys després Maria encara és viva i fa donació de tots els béns a l'hospital.21*

ítem dittulo tittspilaíl dc Soytrr ttntmi teetittm postilan ntnt nuítjiea et miunt matahlfnan cl itiimn barrágainwi et lumm par Vtntèttitittütin et untan tupiidciate et duo aitiictitaria punit ttet tmuiia suat in léelo cántete mee el dicti i'M mei proiit i/isiim viraria de Sotlei infrascripta asstvitavi. AliM. Notaris. R-7. f. S8g.3 iiones novembre 1326 (03/1 l/IJ2í>). ítem lego tiospitali de Soyter decent salidos citat qialms eataltir tptamdam lot/ix se/t flttrialti que sit ad seivicium duu liospitatis. ARM. Notaris, R-1 í. 1. 131. fi imites octubre 1346 (02/10/13461, Itent lega Itospilali paitpei nat de Sóller per emendts pamas Ictti ipil Min atl seivieitan pattptTuat in dicta hospital liospitantitim, rigiuti solidis ARM. Notaris, 1,-411. í. 45. .5 ¡ilus juliol 1348 (1 Ifl)7/I348). 26 Vegeu l'apèndix número 5. I.a quulilicaiio de candelera podria lraclar-sc d'un llinalge o bé de l'ofici que exercia la difunta. ^ Itent lego operi hospitatis de Solter unitat ¡tat iiaecamtrtainm çle melumlms que luiheaat die mortis mec. que servi aul dnm durcat ppupcríbus eeiotaulihiïs ia dicto hospihtti. ARM. Noiai is. C'-'J7, 1. 66, (W/07/1416. n8 Notehnt ttniverst iptoit egi), Mai ta. saitkt. ¡pie fui serva Uartliolomet l'rtttsseiii. qm. tilla Sutleris. mm dota ri vel tttettt i nit acut nee in alitpto rin tunveuta vtttnto yrttih et et tena seietteia doim 30 PLÀCID I'ÚRI-:/PASTOR * Finalment, entre I44X i I45ò, els obrers eniren cn possessiu de cinc censáis que lleguen a l'hospital aluvs lanis tesiadors. Els censáis estan imposats sobre una possessió, un tros d'hort, un alhcrc i altres tlos immobles que no s'especifiquen, i retliluen un inicies de vuit lliures i dcssel sous anuals/"

Les característiques morfològiques i els guarniments L'ubicació del solar que cedeix Ramon de Palaciolo ens és coneguda per les confrontes, que en faciliten la localització: està situat a la porció reial que abans fou de Gasió de Montcada, Vescomte de Bcam. i llinda per un costal amb el carrer tic l'Hospital, que Jou obert l'any 1319 per iniciativa particular dc Ramon dc Palaciolo; per altre costal amb la siquia procedent de la font de s'I.'llei, també anomenada dc l'Alqueria del Comte; per altre costal amb els solars que aleshores estaven establerts al mestre d'obres Guillem Oliver i al Ien et lienta! Simo: I pel tlarivt NW;II amb el I ORNI! PNMCNER DI- IRS , de Guillem Frontera (Pérez Pastor, 1993: 107).

Segons el mesutatge ordenat pels procuradors reials, el solar amida in laiigilticlincm tresdecitn caimas ml cannam Monlispcsuhmi vi in taiiiiidtiicm atfe.ri.as tapuis OCIO caimas et i/italtioi palmos ad cadeni cannam et in latititdincni atlants ¡ apilis orlo comías cl duos palmos ml diclam cannam. Convertim aquestes magniluds a unitats actuals, podem deduir que cl solar lé forma de trapezi rectangle, amb una basc major de 17,90 menes, una base menor de 17.20 menes, i una aliaria de 27,40 metres. Fels els Càlçtlls adients resulta una superficie total de 4X0,6(1 incites quadrats.

Dc fet. no sabem la dala exacia del començament dc l'cdifici, ni tampoc la duració de les obres. Un mes abans d'arribar el permís reial. Berenguer Vidal presenta el seu germà Guillem i cl prohom Guillem de Mosqueroles com a fiadors del pagament de Ics quantitats que ha promeses i, per tant, Cs lògic suposar que les obres començaren tic seguida.1'11. endemés, donat que Berenguer Vidal es compromet a finançar la construcció en dos anys. hem de presumir que les obres no es perllongaren més enllà dc l'any 1325.

La distribució interior, el mobiliari i ta vaixella

Les ducs darreies condicions imposades als Juráis pel rei Sanç a la cana d'autorització per fundar l'hospital són:

I.- Que hi poden construir una capella i erigir-hi un aliar sota la invocació de Sant Joan Bautista, on cs celebrin misses pels pobres i necessitats recollits a l'hospital;

2,- Que han d'habilitar un tros de paït com a cemenieri. on rebin cristiana sepultura els qui morin a l'hospital.1'

Tol i que no coneixem cap referència arqueològica relativa a l'estructura

tlouueume fiçr/èctà et ttteitt, ¡tinte ttttet vivttii ïïïhts, l·iutu tst ti ítia/kd. ttltet e> rtperiaiis lu>*p~ihtti> tic St'ttct. presenti el tuimltte dit 11 opct%\ fanidú u> Itoxpiht.tiS itt ecpitimi. et ecxtrh süt'cçxAt'rdHfs i*t tltt tu tifière et siai priftetuti, mtitthi hutta nteït et itttct etnim n*tt\i,t\« tpec itiftit tutUrt* el t'itet'tïtUCtí sttttt't \-I'ht\I[tfc Itiil'tltt et liithethLt ihtttt tttttein ilittutt untem vttbcx ttnmttte predit ttt t*ti u> itil impctpríttttm ttt esidatitm ¡>ute el ubsohtir" AKM. SiHariN. C'-'tf. I <%. 11/10/1425. Vcjtcll r.ipi-i)Ji\ mimm> r, 1 AKM, ]< 724. 1. 2(i'l. II Liti·iiito i.l..'I H2J ilX/lxy 13241, ' Vçgçü l',i|K'n.li\ tnnncHT 2 I.'IIOSPITAI. DIvSOlJ.KR 31 arquitectònica i la distribució interior de l'cdifici. disposam cn canvi de tics inventaris dels bens de l'hospital que contribueixen a pal.liar parcialment aquesta mancança.

El primer inventari està datat el primer de maig del 1346- - i tou elaborat per l'hospitaler Pere Pomar, en presencia dels Síndics de la vila. dos dels Jurats i quatre Prohoms. De la seva acurada lectura podem deduir que. a mitjan segle XIV. l'edifici consta dc ducs dependències diferenciades:

* L'bospilal de pobres pròpiament dit. que deu consistir en una sola cambra gran.

* La residència dc l'hospitaler i la seva família, que probablement es composa de tres o quatre espais mes o menys compari i me alats: l'alcova, la botiga i la cuina/menjador.

A més d'això, cal afegir-hi un pclil cementen, tal com ho havia disposa! el rei Sanç. No hi ha. en canvi, cap notícia de l'existència de la capella.

Pel que la al mobiliari, la vaixella i el parament, s'hi comptabilitzen els estris següents:

* L'hospital disposa de tres llits de posis i un quart llit dc canyes amb peus dc fusta. Com a matalàs es fan servir sengles màrfegues o teles farcides de palla. La roba dc llit està constituïda per dos travessers amb una mica de ploma, dos coixins lambé de ploma i altres tres coixins oldans de poc valor, més tres llençols. Com a cobriment s'empra un banagn o tela de llana amb llisies vermelles, negres, grogues i morades, i cinc milgcs flassades blanques o llislades dc diversos colors.

En definitiva, sembla que els mobles i cl parameni de cambra no ban augmentat gaire, mes enllà dels quatre llits parats que havien donat anys enrere Berenguer vidal i Romia Ferrer.1'1

* Les dependències destinades a easa-liabilació de l'hospitaler estan relativament ben proveïdes dc mobiliari:

- A l'alcova hi ha un llit tic matrimoni, amb una márfega sosienguda per posis, un parell de llençols i ducs llassades.

- A la botiga, ducs Ivítcs tic mena per conservar-hi blat. un barrilet o carretell pera líquids, un altre carretell per tenir-hi vi. dues gerres oueres grosses i una relia petita tic llaurar.

- Al nien ¡ador, una pastera amb quatre peus i cobcrlora. cinc cadires grosses i set cadires |>ciiies. una taula de menjar, i dos paners i una panera dc canyes,

- A la cuina, un escudeller. una arqueta, cinc olles tic lesl i una cassola també de terra cuita, un morter dc fusta, dos ganivets grossos del mateix maicrial i un altre més petit, deu escudelles de test. dos plats grossos de servir, una paella, uns uespeus tic l'erro i

Vegeu l':i|>ènJi\ mimem I. 33 Vegeu l'apèndiv mimem 1 i l,i unia 22. 32 PLÀCID l'í: liti/. PASTOR una campaneta per anar a acaplar.

A més (Taquesis estris, la muller tic l'hospitaler havia prestat a diverses persones els eícetes següents, que pertanyen a l'hospilal: un llumener de l'erro, un sedàs, una ealdera d'aram, dos forrellats de l'erro per una porta, una olla grossa dc Ierra cutía, tres cassoles lambe dc test. un ferro apte per fer-ne una relia, un elm dc ferro, un cove gros dc canyes, un llençol de bri i un altre d'estopa, unes estovalles dc laula i una tovallola.

El següent inventari és del 21 d'agost del I386-14 i l'anota l'hospitaler Antoni Gras cn presencia dc tres dels quatre Jurats de la vila. Han transcorregut quaranta anys jusls, i la relació dels béns és molt més breu i esquifida que l'anterior. Mi compareixen nombrosos objectes qualificats com a vells o gastats per l'ús i d'altres completament inútils, la Is com cinc i rossos de flassada mil ¡tus valoris, quairc travessers de ploma i ducs vànoves modici valoris, dos cobcrlors blaus oldans, ducs caixes i ducs paelles irfmw. una gibrellcla d'aram foradatani, i una ballesta vella sense croc ni corda.

Pel que fa al mobiliari, ha desaparegui el llit dc l'alcova, la taula i Ics cadires del menjador. La hola de mena i Ics dues barriles s'han transformat cu un simple cubell i una portadora. I la pastera ha (omal vella i ha perdut la cobertora. En canvi, compareixen tics bancs dc fusta per seure, una arca grossa, un arqui banc de l'us la d'una sola caixa, i una banasta o pollera.

Quani a l'cscudcllam, és pràcticament inexistent: ni olles, ni cassoles, ni plats, ni ganivets, sinó un sen/.ill pitxer dc tesi i cl morter, que abans era de fusta i ara cs ric perita i lé un boix.

No cal descuidar, cn canvi, la necessitat dc recaptar llimosncs per a l'hospital i per això cs comptabilitza un bat in un i parvum dc taiouc i tinatn sc/uitla/ii parvanc. és a dir, una bacineta dc llautó i una campaneta. També s'ha habilitat una vanoveta per ciilcrrarcls a Iba is.

Tol plegui i tal com assenyala Francesc Pere/ (1974: 119). malgrat cl donatiu de Pere de Buadclla per comprar roba/5 l'inventari transmet la percepció d'un edifici en un acusat cstai d'abandonament: ja no cs pol distingir entre l'hospilal dc pobres i la residència tic l'hospitaler, sols els tres llits destináis als asiláis mantenen precàriament la decència, i la Hilera dc canyes s'ha convertit cn un llit encaixat amb cuixercs, però sense márfega.

El darrer inventari conegut correspon al 17 d'agosl del 1408.i també l'aixeca cl nou hospitaler en presencia ric ires dels Jurats. Tol i que la relació de bens és incompleta perquè l'inveniari està inacabat, cl parament dc casa que s'hi relaciona evidencia una situació molt semblant a l'anterior: lol vell. usat i dc poca vàlua.

Pel que fa al mobiliari i la vaixella. Ics coses a ressenyar són Ics següents:

* Tres Mils amb màrlcgues plenes dc palla.

34 Vegeu I ;ii>cmti*. numero 4. 35 Vegeu la nota 32. 3fi Vegeu l'iipctiuiv número 5. L'HOSPITAl. OH SOU.ER .13 * Una arca bona amb la seva clau. * Una caixa grossa amb qualrc petges. * Una altra caixeta dc poc valor. * Tres arquihancs també de poc valor. * Una laula mitjancera, vella i de poc valor, * Ducs cadires tambe mitjanceres. * Un coixí rodó de pell ple dc borra. * Quatre llumeneres dc poc valor. * Una paella d'aram dc mòdic valor i una giradora dc ferro. * Uns Ircspeus dc ferro d'igual valor. * Quatre ganivets pcliis de fusta. * Una relia vella.

La relació de la roba de llil, en canvi, apárenla una millora sensible respecte a vint anys enrere. Si be cs cert que cs conserven ducs mitges flassades oldancs i dos trossos de flassada dc borra esquinçades, alires dues miigcs flassades oldancs, ires travessers plens dc ploma dc poc valor, i una vanovcia prima i esquinçada per enterrar els albals, també és cert que els bocins de flassada estan col·locats davall les màrfegucs per protegir-lcs, i que un dels coixins té la coberta nova d'estopa. Endemés d'això, s'iii relaciona la següent roba nova. bona pari d'ella acabada d'estrenar:

* Tres llençols d'cslopa de tres leles, de sis canes cada un. * Dos llençols dc bri i csiopa de quatre leles, de vuit canes cada un. * Dos llençols dc bri i estopa dc ires leles, dc sis canes cada un. * Quatre llençols dc ires leles, dc sis canes cada un, * Una vànova dc bri dc quatre leles, obrada de línies ondulades. * Una mil ja vànova blanca de borra. * Un cobertor dc llistes primes folrat de botana pel davall. * Un cobertor dc lela vermella a les vores, amb dibuixos de flor de lliri vermelles sobre fons groc pel damunt, i lela de coiouina amoratada pel davall, que s'ulililza per cobrir els cadàvers dels difunts.

A més dels béns assenyalats, l'inventari incorpora una sèrie d'esiris i roba que pertanyen a Angelina candelera, que aquell maleix dia acaba de ser sepultada al ccmcnicri dc l'hospilal.37

Conclusions Com a resum dc tol quant hem exposat podem concloure que l'hospilal de Sóller neix com a fruit d'una obra dc caritat per iniciativa d'un particular. El projecte rep immediatament el supon i la protecció del rei. que sostreu el patronal al poder i a la influència dc l'Església.

Es tracta, al manco als inicis, d'una institució mixta, que tant empara i cura malalts com acull pobres, vells i persones necessitades.

Vegeu l'apèndix mimem 5. II.ÀCID PÍÍRÍÍZ PASTOR L'ccíilicí primitiu cs dc petiles dimensions i eslà situat ;il costat dret del cancr dc l'Hospital -al qual donà nom-, al mateix lloc on avui està ubicada la Residència Nostra Senyora dc la Victòria. Té capacitat per acullir quatre persones, cinc com a màxim, i unes dependències annexes on habita l'hospitaler amb la seva família, a mes d'un petit eemeuleri per soterrar els difunts que morin a la casa, El mobiliari, la vaixella, la roba i els estris disponibles són mes bé escassos, precaris i dc qualilal ínfima.

Amb la fundació dc l'hospilal sorgeix la figura de l'hospitaler, càrrec vitalici que els Juráis atorguen per elecció a un home de Sóller del braç secular. L'hospitaler arreplega almoines i llegats per totes tres illes, manten l'hospital, proveeix els asiláis i cura els malalts. Quan no pot fer-ho personalment, actua per procurado.

L'hospital cs financia a basc d'almoines i llegats [ c sia me n taris cn diner, en especie o en censáis, probablement suplils amb doblers de l'erari municipal quan aquells són insuficients. L'assistència mèdica, cn cas d'urgència, la presta cl barber o cirurgia dc la vila.

Amb lat) provisional construcció, piccariclal dc medis, baix nivell organií/atiu i migrada font d'ingressos, no cs gens estrany que l'hospilal dc Sóller, al manco duranl els primers cent anys d'existència, manteugui una vida reduïda als límits mínims dc la subsistència.

La prec ari e la l estructural que evidencia la documentació no millora amb cl temps, sinó que s'accentua i acelera els anys següents, fins arribar a la ruïna tolal. L'any 1565, quan el nunci episcopal Llorenç Foncillas visita l'hospilal de pobres de Sóller, cl troba quasi completament derruït i les parets enderrocades. Com a conseqüència, el Visitador ordena al Comú dc preveres i als Juráis que reedifiquin l'edifici el més aviat possible i cl dotin dc dormitoris per recollir-hi els pobres, tant dc la vila dc Sóller com forans.'1"

Aprofitant la reconstrucció, que cs produeix entre 1570 i 1571. cl Consell municipal edifica també la capella destinada a Nostra Senyora de la Victòria i a Sant Joan Bautista, quasi dos-ccnls cinquanta anys després que el rei Sanç n'auloril/às la construcció.

ítem ristrovtr tfospattle viiic de Solter tfttexl ttoentt fere ontnttto dirtUttnt el tmntes tttuts /ttítietes dirttttt ardinava et rnondovtt

BIBLIOGRAFIA

AGUILÓ, E. dc K. 1904: Fundació i documents relatius a l'hospital dc Sania Caterina dels pobres, [i.SA.L.UO. Palma. BARCELÓ CRESPI. M. 1985: Els •miserables' de la Ciulat de Mallorca a la baixa edat mitjana, Il.SA.LJ41: 131-148. Palma. BAUZA ADROVER. C. 1921: Historia de Felanitx. Felanitx. BORDOY OLIVER, M. 1920: Historia de la Ciudad dc Felanitx. Felanitx. CAMPANER FUERTES. A. INX1: Cronicón Mavaricense. Palma. CATEURA BENNASSER. P. 1980: Hospitales foráneos de Mallorca (siglos XIII-XV), Maytirqatl9: 113-124. Palma. FERRA. B. 1903: Claro manifiesto dc la fundación de la Casa y hospital de san Antonio Abad, B.S.A.LJIO. Palma. FONT OBRADOR. B. 1972: Historia de Llucmajor. Palma, 4 vols. LÓPEZ BONET, J.F. 1988: Metrología de Mallorca. Estudis Balear icsl28: 59-72. Palma. LLOMPART MORAGUES, G. 1977: La ¡tintura medieval mallorquina, 4 toms. Palma. MUNAR. G ./ROSSELLÓ, R. 1977: Història dc Porreres. Palma. PÉREZ FERRER, F. 1974: Notes històriques. Aportació a la història dc Sóller. Palma. PÉREZ MARTÍNEZ, L. 1963/69: Las Visitas Pastorales de don Diego de Arnedo a la Diócesis de Mallorca (1562-1572). Palma, 2 vols. PÉREZ PASTOR, M.I. 1980: Comentari històric; l'Hospital de Sóller, MAINAH. Palma. PÉREZ PASTOR, P. 1993: Una iniciativa urbanística en el segle XIV: l'obertura del carrer de l'Hospital {Sóller, 1319-1338) a BSA.L.I49: 101-1 IK. Palma). PIFERRER, P./QU ADRADO. J. M. 1948: Islas Baleares. Palma. PONS PASTOR, A. 1963: llistaria dc Mallorca/I. Palma. RODRÍGUEZ TEJER1NA, J.M. 1974: La medicina medieval en Mallorca. Historia de Mallorca coordinada por .1. Mascará Pasai ius'V. Palma. ROSSELLÓ LLITERAS. J. 1978: Registra Collalionum Ecclesie Majoricensis, Fonies rerum BalcariuntlH. Palma. ROSSELLÓ VAQUER, R. 1973: Felanitx a la segona pan del segle XII!. Felanitx. ROSSELLÓ VAQUER, R. 1978: Historia de Manacor. Palma. ROSSELLÓ VAQUER. R. 1978: Inca v Selva en el sigla XIII. Palma. ROSSELLÓ VAQUER. R. 1978: Història d'Andratx. Segles XIII i XIV. Palma. ROSSELLÓ VAQUER, R. 1978: Història de Sani Llorenç des Cardassar. Segles XHI-XVI. Palma. ROSSELLÓ VAQUER. K. 1979: Història d'Alaró. Segles XIII i XIV. Palma. ROSSELLÓ VAQUER. R. 1980: Notes històriques de Calvià: segles XHI-XIV. Calvià. ROSSELLÓ VAQUER, R. 1980: Notes ¡>er a la llistaria de Deià. Segles XIII-XVL Palma. ROSSELLÓ VAQUER, R. 1981: Història de Santa Margarida. De la prehistòria al segle XVI. Palma. ROSSELLÓ VAQUER, R. 1982: Historia de Campanel. De la Prehistòria al segle XVI. Palma ROSSELLÓ VAQUER, R. 1985: "L'Hospital dels Jueus", Flor de Card! 102. Sant Llorenç. 36 lU.ACTI)lV;Rl-:Z PASTOR ROSSELLÓ VAQUER. R. 1985: Noies històriques de Petra. Petra. ROSSELLÓ VAQUER. R. 1985; Sani Joan: segles XlIl-XVf. Notes històriques. Sant Joan. ROTGER CAPLLONCH. M. IK97: Historia de Pollensa. Palma. RULLAN Y MIR, J. 1875: Historia de Sóller y sus relaciones con la general de Mallorca. Palma, 2 vols. SANTAMARÍA ARAN DE/., A. 198.1: La asistencia a los pobres en Mallorca en el bajomedievo. Antiario de Estudios Medievales! 13. Barcelona. SANTANER, J. 1967: Historia del arrabal de Santa Catalina. Palma. TALLADAS, F. 1R92: Historia de la villa de Campos. Palma. VENTA YOL SUAU, P. 1927: Historia dc Alcudia. Palma. XAMENA, P. 1984: Historia dc Mallorca. Palma. XAMENA, P./RIERA, F. 1986; Història dc l'església a Mallorca. Palma XAMENA, P./ROSSELLO, R. 1976: Historia de Felanitx. Palma. I. IIOSPH Al. Dï- SOM.HR 37

APÈNDIX DOCUMENTAL

i 1322, juliol 12, Sóller. Atenent que Berenguer Vidal s'ha compromès a donar (¡0 lliures I tres litis, Ramon de l'alauet assigna la mitat d'un pati que té a Sóller en la porció que fou de Gastó de llearn, per construir-hi un hospital, l'amlie faculta Berenguer Vidal per procurar almoines per al manteniment dels polires i atorga als prohoms de la vila el dret de patronal.

In nomine domini nostri Jhesu Christi et toiitts sánete el individué trinilalis, pairis et filii el spiritns saneii. Noverinl universi quod cu'm in. Berengarius Vitalis, sancti spiritus graciam obtulisses le pronilum ad üanduin el miieiidum in opere euiusdam hospitalis quod vis et cupis construí in villa de Soyler. sexaginia libras in denarüs regaliíun Maioricnruin miuulorum et ires léelos panttortim slntim cnm alupiod pati lucriI assignaliiin ad ípsuin hospítale coiislrueiulum. cgo ipilur, Rayimindtis de l'alnciolo. hahitalor diele villc de Soyler, atieudens diclum opus prevalere aciimplere ipiam remanere, per me el meos gratis el ex cerla scicncia dono cl assigno, ad dielum hospitalc conslriieiidum ad honorem Dei el beali sancti Joliannis Babtistc, mediciaiem illius pati ierre quod haheo in villa de Soyler. siiblus illud pati Ierre quod Guilleiniis Oliverü per me tettet, usque ad cequiain inolendinorum, prtiul ipsam libi assiguavi. Quod quidem paij ierre dono el assigno ad preditta, franchum de ccnsu, suh hoc modo: miod ibi eonstruas dielum hospitalc ad suslendaiidnm pauperes el cgenos prout in hospilalibus est Üeri assuetum, et tjiiod mi tas in opere dicti hospitalis de tito proprio dictas LX libras infra duos ¡niños proxinie venturos hoc modo, scilicet, in presenti primo anuo viginti libras el in secundo ultimo anuo residuas XL libras el diclos tres ledos pamiorum fados el completos ad jacetidiim ad servicium didi hospitalis. Hee lamen donado el ¡isxignalio valcal el volo valere el atendere el corrrplerc si domitius Rex noster Maioricarum, in euius poreione dielum paitim est, que íuit domini Gastón is, vull lilis consentiré el concederé, et quod dictuní hospitalc sil perpetuo in loco predicto.

El tu possis tcncrc el procurare diclilnl hospitalc de vita nía, si voltieris, et accipias el congreges clemosinas el oiiuiia lieneficia el perventus dicti hospitalis el ex ipsis provideas libi ipsi d patiperibus cjui ibi luerini tiene el fideliter; d si dicium hospitalc tu pcrsonalilcr aministrarc et procurare volueris. proceres el tmiversitatis vallis de Soyler pos si til se iiitroinileic StlpCl amiiiislracione ipsius hospitalis el mde llabeaill jus palronalum ad dielum hospitalc el omnia sibi necessària pereiimlus provtdcrc. Et hee omnia promilo atendere et complere sub obhgacioiie etc. El ego, diclus Berengarius Vitalis. laudans predido. promilo alendere el complete sub ele.

Testes inde sutil Franciscos de Mansoalbo, Berengarius Columbc, l'etrus Masdeyla el Bernardtis de Cantalops.

ARM Notaris R-724, foii 79. 4 idus juliol 1322. 38 l'I .ÀCID l'ííRh"/ PASTOR

2 1.324, juliol 24. Formiguer:!. Cartu d'autoril/.ació del rei Sanç de Mallorca als prolmms de Sóller per construir l'hospital al pal i cedit per Ramon de l'ala net, sota certes condicions; cessió dels drels alodials sobre el solar: i alorijamenl als prohoms esmentats del dret de nomenar l'hospitaler.

Noverint univers i quod Nobis. Sanció. Dci gracia regí Maioricarum, comili Rossilionis el Ccrilanie, el domino Monlispcsulant ublitlcniul diidiun Mipplicalioiiem suam pro hi liommes ville el parroehie de Sutlare msule Maioricarum. per imam pcticruiii ui dignaremur velle el paii quod, proliibicione noslra in coniraiium ediclam non obstante. possint l'aeere el coiisiituere ad honorem Dot et in rciugiíiiu pauperitin c-1 LIS minin hospilale in villa ipsa Sullaris in quodam videlicet paluo quod Kaymundus de ¡'alaciólo, populalor ville ipsius. dedeial divino inluilu per faciendo hospiiali iam diclo. Nos aulcm. dicla sup¡ilicalione benigne admissa, iiiaiid.ivnnus lïdelibus procuratoribus nostns in Maioricarum Mkhaeli Rotlandi ei l'eiro Burguesa in dicium paiuum exlimarenl, quod pro nobis tenctur jure directo, ad illum l'incm quod condcsccndcjemus supplicalis prediclis. El juxta laxaliouein indc l'actam eousiitit nos inde deberé haberc viginti sex libras iresdecim solidos el quaiuor denarios moneie regalium Maioricarum imniiioriiin. compénsala aiiiortil/acioiic ciusdem. El de lilis recepimus qtiindeci.ni libras duinlaxal. seu diett piocuratores nom i ne nosirn. cl lotum relique rctjrtisituus diclis probis litiminihiis ad siipplicacionein stipplicem eorumdem. Volcóles ijiilur dielum pniiiertmi iiosirmn conceptuïn dcduccrc ad elïecltim. per nos el noslros concediínus per li.uic curt ¡un, dictis probis hommibus el ti ii i vers il al i ville Sullaris. quod in dicto paluo uil'erius coiilroutalo, quod coiitmclur ui longitudinem Iresdecim camins ad caiinam Moiuispesul.mi et in latitudmcm alternis capiíis ocio caimas et quaiuor palmos ad caindciti cannatn cl in latiludinem alteráis canil is ocio caimas el duos palmos ad dictant cannani. possini hcdilicare el hediiïccni hospilale cl hcdilicaluni lencrc perpetuo, in quo admiltanlut el rccolligunliir Chrisli pati|ieies el egeni. Quod quidein hospilale ei dicliuii soluiii eiusdcni, cuín ómnibus hcdificiis cl nielioiaiiienlis que lïeni in eo. sil amorlil/aiuiu el petpetiio allodiuin dicte ville cl iimversiíalis ciusdem, stlh condicioni bus que sectiolur. siib qtlibus coilcedimus dielum lien hospitalc, aliler miniuie conccssivi.

¡'rimo videheel quod hospitalarius seu giibcin.itor dicti llospilahs sil sempèr tiúcils uec portel llabiliini ueque crucem. sed siihsii innneili.ile cune pet ouima secutan. Ft su iiiius lumus homo dicte ville seu parroehie, cius queïu dicti ¡irobi homilies ad lloc scmpcr duxeiinl eligcndum. Nam iiisiiiuiioncm et desiituiniiiein dicli hospiialarn seu gubeni·iloíis dicti hospilalis. ad dicios probos liommes dicle ville .Sullaris volumus et ordinaiiius pet ni perpeluum pertinerc. Quihus liceat quaiitum in nobis esl construere in dicto paluo capellam, et ni ea altare erigere ad honorem beali Johaintes Baphste ¡n quo missal nin sollempma cclebrcnlur paiiperibus deciimbeniibus el egenis m hospiiah iam dicli, el ordinare ibidem cimilciium mira fines paint iam dicto, in quo cot por a ttioi ieiilium iu diclo hospilali liadaulur ecclcsialice scpullure. Esl antcin dielum paimuii in dicla villa Snllans, iu por 1 tone noslra que l'ml o li lli nobilis Gastonis de Ftianio. El aHtonlal ex una parle iu via publica, el ex alia iu cequia, el ex alia in dontibus Guillcmi Ohvniii cl Hetnardi Simotiis. el e\ alia in domo seu retrocorrali Guillemi Fronlera de Snll.ire. Hanc naque concessionem el amorlil/acimiem allodialcm pal tu stipradicli l'acuiius. dictis probis hominibus el iiuiversitali ville pi edicte per in perpetuiini, salvo jure uiislro in reliquis Ixtuis dicti ríaymimiti de l'alaciolo. in el pro eensii ...!•••;: nobis anlea facicbat pro paluo supraiiicto. Mandamos i^iiur ómnibus nosiiis loctimieneiiiibus. vicariis. b.uuhs. procuratoribus ei aliis olïicialibus uostiis presenti bus el luluris qiialetins concessiimcni el aínorlit/acioiiem predictam. sub condiltoiiibus supiadiclis ac omitía iu hac carta contenta, dictis probis liotuitubtis ei universitatj Sullaris ohscrvenl líimiict el laciaill per in |>etpeluuin observan, piolubilionc noslia dc lallbus nou amoitit/andis in conlranum edita, in aliquo non obstante quotiiain su|>er hoc ex certa scienlia dispcnsailliis de spcciali gratia quam dicle umversilali volunius lacere in hac parle, sub condilionibiis supradictis. In quorum oninium lesiimomuin cl lïdem perpetuam presentem carlani l'ieri 1/IIOSI'ITAI. [>l-¡SOI.I.I-R 39 jussimus ct sigilli nosiri appensione muncriri.

Quod est actum et daiiun Formiguerie. nono kalcndís angustí anuo Domini inillcsimo trcccntcsimo vicésimo quarto.

Signum Sancii, De i gralin rcgis Mainricarum, comitis Rossilionis L·I Ceritanie cl domini Monlispesulani, qui predicla omnia t'l siugula latidamus alque l'irmamus.

Testes li ii i us rei sunl Nobilis Pcirus dc Fcnolcio. vicccomcs instilo Bcrengarius Maynardi. caiionicus Narbotienli, cauccllariíis Dalmacius dc Banhulis Pcirus dc Pulcro Casiro. Guillemus dc Fonlibus porlarius maior mi liles. Nicholaus de Sanció Juslo. Iliesaiirarius El Jacobus Sciideni. noianus. otnncs coivsiltarii prelat i domini regís.

Ego Jacobus Senderi i, noianus prcHali domini regís et eius auctorilale publicus ipsnis speciali mándalo hec scnbi lee i cl dansi meo publico sólito signo.

AMS-5004 Pergamí. 9 kaleiides agost 1324.

3 I34f>. maig I, Sóller. Inventari tle l'hospital de Sóller, fet per l'hospitaler Pere Pomar.

Noverinl universi quod ego. Petrus Pomar, sciens me liodie constiiuiuin el ordiuatum lore in hospilalcrium el reclorem hospiiale ville Sttlleris per vos, vcneiabilis Fraiiciscus Erboua et Guilleintis Carles, sindicis anno presenti, el Pcirus Episcop.ihs et Giiillcmiis de Manso novo, séniores, júralos dicto anuo presenti valle de Soyler. ac Jacobus Pase!) a le. Jacobus Merola, Pelrtts Slriicii de Foriialngio el Jacobus Fontis, prolxis hominis prelTale valle, ideo lenet in principio administran i o uis mee volens non inconstille (?) bona cl tes dicti hospilale suscipcre sel cum beneficio invenlarii nc dicta liona dcpiedi (?) valeanl vel ocullari (...) vobis prcdiclis veuerabilis sindicis ¡uratis cl piobis lioininibns presentilius el videutilms lacio isiud presens invenlariuin sen reperloriutn de ómnibus bonis ct re bus niobilibns 0,11c el qnos inven: dicti liospilaie, precedente lamen el descriplo vcucrabili signo sanie crliejs,

In primis quidem inveni in domi bus dicto hospilale III ledos poslium etnn inailicis. Ilcni iimim IccTiiin aruiidinoruin cum pcdinus fiMi cuín sna inatlicha. ítem II capuciaba cum plumba. ítem duo transversena modicc valore cum aliquantulo dc plumba. ítem mediam flacialam cum lislis nigris, a Ibis ct crucéis. Ilem quaind.un aliam mediam 11 acialam modice valoris quasi albaiti. Ilem quaindain aliam mediam flaciatam rtiptam el modicc valore liem timim beriega listaUím cum lislis virmiliis. mgris, croceis el lividis. ítem iintim pedas Hacíale. Ítem mediam (laciaItun cum lístis virnuliis, tllbis el lividis. Ilem tria capuciaba oldami el modicc valoris. Ilem inveni iria lince amina, hem inveni in domo ¡11 qua ¡acebal Bercngarius Vítale, olim hospitalerius dicli hospilale. imum U'clinn poslium cum marlücha el iiuutn par linceaminum. Ilem d LILIS Hacíalas. Ilem duas bulas de mena bladenas el imiuu carralellum. Ilem iiiuim carralellum vinaritini el duas perras magnas oheres. Ítem quaindatu lecliam (reclianl) [lericulam. Ilem imam pasteriam colioperlam cum snis pedíbus. bem quinqué scamua magna et seplem semina pénenla. Ítem ipiaiiidam tabnlam comcdcndi. Ilem duo paners el qiiamdnin jwncriain ariindinaruní. Ilem iitiutti scudelcr. Ítem quamdatti arqneíam. Ilem quinqué ollas ierre. Ítem imam cassolam Ierre cl duo eisoria l'tislis magna et titiuin parvttm. Ítem umtni niortcrinm Instis et quoddam cloqelem. ítem X scutellas Ierre el duos layadors. Ítem quamdain patel.uu. Ilem 40 l'I.ÀCIDI'l·;l(l·/.l1ASTC)K quosdam trípodes l'erri. hem quosdam petlieri.is ('.') tuslis cl aliquain aliam frascham fuste. Ilçtn inveni nhqitas res cjuas domine uxor Uicli quoiulam Berengaríi Vítale hospitalera comendaverit exlra didum hospilale scilicet in domihus Malei (?) Ferrarií el Hernardi Dnrandi venisse utuim Ittiiieneriími ferri et iimitii sedas, qu.inul·iin c.ildcn.mi de aram. II (orieyals l'ern apios ad jaiuins. quamd.uu ollam magnam Ierre, III cassoles (erre, hem umim Ierre aplum ad relatti. imtim elm lerreuiu de uiayla, I cove inagnuin arundinoriiin. duo linccamtna allerum quorum de hrim el alternin de sinpa, Ítem quasdam mapas talnilares et 1 maiiutcrgiiim. Hec atilem et non alia inveniri potui pertinencia dicto hospitali sd precisione quod si deiuceps invenció a líquid aliud prelinens dicto hospital) illud poni cl red i g i íaciam in seriem puhlici inventarií, oinni fraude el malignilte cessanlilms quibiisctimque. El sic Deus me aditivet et eius sancti qti.iluor ev.ingelia meus mauibus lacta.

Quod est actuïn kalendes madií auno domini MCCCXLVI.

Sigiutm l'ciri Pomar, hos pit alci u predicli qui hec laudo, firmo et juro.

Testes Imitis rei sunt predicte Francisctis Frhona. Guillemus Carles. Petrtis Episcopalis, Gtiilleintis Masnou. Jacobus Paschale, Jacobus Mciol.i. Peltus Sirucii. Jacobus Fontis, Bernardas Durandi, Guillemus Oliverii cl Bernardtis Ville, ARM Noians L-2. foli .1.

4 1386, agosl 21. Sóller. Nomenament d'Antoni (¡ras com a hospitaler ttt Sóller, i inventari de l'hospital.

Noverint un i versi quod cum doni us hospital is ville de Sóller per mor tem Jacobí Joílïe adrerer (?) rectore et tiullus esel qui regerel ipsum hospilale. ideo nos. Bernat dus Pellisserii, Petras Bisbal el Pcirus Dorriols. |iitati anm piescittis [i.inochie de Sóller, una cum Bel nardo Copóles ab hoc acln absenté, cuín míirm.iiel, anclan Ics protil nos ira interest ad bo mim régimen dicti hospitalis, celébralo primitas per nos consilio in loco asstieio ecclesie de Sóller, in quo consilio fuerunl vocali el presentes ptohi hommes dicte p.irrochic de Sóller, interins nomiuati, aucloritate nositt oííieii el dc consens» dictoruin proKirum homimim scicnler el consulte, consliluiiniis el ordm.imus m proctiralorem el rectorem dicti hospilalis vos. Anlhoninm Gras. habilaloiem ville de Sóller, presentem et plnres voces per seinliíniïn in dicto consilio habentem. ita quod diclum hospilale regalis et regeie possïtis et ui domihus dicti hospitahs habileiis conimue cum uvoic vesir.i el familia, el frucltis el comodit.ites ac jura tpsitis bospitalis de Iota vita vostra pereipiaiis dut» circa ipsum teguneu idoneus et suliciciis fuerilis el cuiosiis. el personas paupeies icccpcuiis ct eis providehiiis tn dicto liospilali do clemosinis et bonis eiiisdem liospilalis, el juxia facilítales eiusdem, Fl ego. dictus Anlhonins Gras aeceplans gralis outts rcgiminis dich hospitalis proinilo mea bona 1 nio cuca ipsum régimen legaliler el ftdelilcr me hahere. el omnem coinodum dicti hospitalis perlract.iic el mcoiuodiim evitare, ct paupercs Chrisli rccolbgcie et cis providero ui domo dicli hospitalis UI sia lacti) lates eiusdem hospitalis et alia lacero que bonns hospitalerius t.icctc ¡mies! el debet, cl bona el jura dicli hospilahs que ad meas mamis devenerinl custodi re ct salva I aceic, obliga ns proplcr hec in maiiu subscripli notarii nomine deposiii ol comando me ct mnnia bon.i mc.i habita cl habenda.

In súper ego. dictus Anlhonins Ciras, prcsonlibus collis dictis juialis el loslibtis subscriplis. lacio iiiveiilaiium dc robus que inveni in domo dicli hospitalis el quas i.mh.is profucor me habuissc ct teccpissc. Inveni iiamque el locept iros lodos posliuin cum suis marlicis. Ilem inveni inuun .iluun teeitmi encavalum vacunin el mediam llacialam dc boii.i cum suis lislis blavis. el quinqué trocios de flacialis nulhus valoris, ítem inveni quinqué lince.iiiiin.i do tribus leus, el duo linceainm.i dc duabus lehs, et qualuor Iraverseiia cum plumba modici [.'HOSPITAL »i: SOI.I.KK -II valoris, minin tibrellum Ierre, iitiam bul islam vclcrcm síne erodio el cordis, imam pasteriam velerem et sitie collonería, duas patellas veteres de aram, et duo asteria ferri, el ditas vánovas modici valoris, et duos etiberlonos blacos de Ixirl oldanos, el duas caxias veteres. el uuam areliam magnam distis el unam tandeleriatn e! ununí arquibanchuin unius eaxie, untini eubellnm et unam portadonam, duas perras olierias, iria luminaria l'erri, qttosdam trípodes ferri, tmum morlerium de pera cum suo boxio, imam vanovelam de albais el imum pannuin cum signis de flor, imam conqudam araminis foradalam, iinum bacinuin parviim de lalone per acaplar, imam squillain parvam. quasdam banasies, tres h,nichos fustis ad sedeudum. et inium eadafuun ierre.

Actuïn est hoc in villa de Sóller vicésima prima die mensis angustí atino a ualilivaie Domini MCCC octnagesimo sexio.

Signa nosirorum Bernardi Pellicer i i, l'citi Bisbal el l'etri Dorriols juraiorum dicte universilatis de Sóller. Signum nici Jacobí de Mansonovo, Sipuiim mei Berengani de Olivis. Sipnuiii mei Jacobí Pascliahs. Sipnum mei Guillenii Solerii. Signum mei Jacobí Tria. Signum mei Bernardi Arbona. Signum mei Jacobí Fonlis. Signiun mei Franciscí Morey. Signum mei Johannis Vilalonpa. Sipiuiui mei Bernardi Biliosa. Signum mei Johanues Lampayes. Signum mei Peln Caries, Signum mei Jacobí Canals. Sipnum mei Bernardi Duran. Signum mei Guíllemi Botiloui. Signum mei Guillemí Cusiurerii. Signum mei l'eirí Conill. Signum mei Ginllemí Geraldi. Sipnum mei Guillemí Venrelli. Sipnum mei Guillemí Rollan. Sipiuim mei Franciscí Ros, Signum mei Berengani Fonlaiieli. Signum mei Jacobí Busqueu. Signum mei Anthouii Coluinbi. Sipni mei Pelri Paraloni. Sipiiiun mei Johannis Arbona. Signum mei Guillemí Genesta. Signum mei Thomasii Bisbal. Sipnum mei Jacobí Arbona, Signum mei Petri Bisbal de Fomelupio, Signum mei Laurcncii Bisbal, Signum mei Johannis Avinionis. notarii. Signum mei Petri Frontera. Sipnum mei B.ulholomei Deslada. coiisiliarionun dictorum juraiorum. Signum mei Anthonii Gras, predicioruin otnnium qui hec laudamos. conccUimus et firmamiis.

Testes inde sutil J oh a tutes Paraloni de Bcniaraix, Andreas Tuyetu, N ¡col a lis Solertí et Bernardus Segu.il, Petrus Cumll el .I.icobus Sm.i

ARM Noiaiis B 27. foli 191.

5 I40S. agosi 17, Sóller. Inventari de la robu (le I'hospital de Solter fel per l'hospitaler Francesc ESTEVE.

Inventariant rattharant linspitalc dc Snllcr.

Die veneris XVII angustí auno ;i nalivitttle Dominí MCCCC octavo.

In Dei nomine sil ómnibus noi uní quod nos, Jacobus Tria. Petrus Duran et Amonios Guardia, júnior, tres e\ iuralis de Sóller, mei presencia, ct ego. Franciscos Slclaiii. noviler per consitium de Sollcr electas el deputalus ad :idinmisiraiulum bon:i el r;iubas dicti hospitalis el ad illa cuslodiciida, l'acimus rcperloriiitn iiiveniarniiii sen mcmonalc raiibarinn inventarían iu dicto hospilab. presente domina Angelina uxor Bermirdi Febcis. teuoris. hospitalerio donitis ipsius hospitalis, el lueruul inventa raube sequentes.

Primo quaudam vauovam priniaiti qualuorum tclaruní brim operum dc ondes bonam. que l'tiít de na Angelina candeleta. qiioiid;un. dic presenti sepulta, que obut ni dielo hospiíah. ítem 42 l'I.At'iDI'JiRJ-:/.'ASTOR aliam vanovam prhriam oldaiiam el vclerem porloralam. operuin de uudis. que l'uil dicte Anyehne. Ilem qiiamdam medium lïacialam burro mediocre cuín hslis lividi* amples el virmilns slretes ipsius Angelinc. Ilem uiumi U.uisvci scrium plemiiii phmtbc houuiii hsiaium cnm lisiis livídis cl ulbis. ilem uiunn (rocium Icneiamiiiis squinsiuli briui. Ilem iinuni Iciiciumitic quaiuor telarem brini quaiuor Iclarum (xic). Ilem umim lenciamiuc brini triuin telarum oldamim. Ilem quasdam mapas albas de mesa oklaiias. Ilem quasdam mapas squiiisialas modici valoris tongas lístalas. Ilem d no manutcrgia oldaua, llcm quasdam mapas ni dutíbtis Irociis, de mesa, veleros, ítem quoddam lectum quaiuor posiium cuín maílíclie el maielatio cuín boianis desuper el siiblus lividis, mediocre. Ilem umim arquihanclium longum umus casic cuín sua clave. Ilem quasdam era/ellas lerri. Ilem quandam serlaginem araininis mediane cum sua giradora t'erri, el lucri l supradicta omina dicle domine Ángel me. Ilem lucrin! invenía alia Urna dicti hospitalis el sutil hee que sequenI. videlicel Ires ledos cum niailicis plenos paleaiuní, Ilem Iria Iransvcrseria plena plumbam modici valoris, ununí quorum cum cnhopeila nova slupu, Ilem tria lenciamuia trillin telarum slupe qiulibel \e\ caimarum nicdiocru. ítem duas medias Hacíalas oldanas cum lislis de slamenya. Ilem duos iroeios I lacialaruní burro squinsiataiiuii valdi modici valons supra marlíchas. Ilem duo leiiciamina novitei opérala biim el slupe quaiuor lelanim qmlibel ocio eaiinaium. Ilem duo Icnciamina nova brini el slupe uiiim lelaium qnilibel sex cattnarum. Ilem qtiatuor lencianiiua nova ipnlibcl trillin lelaium el quiiihci sc\ cannarum. Ilem quaiidam vanovam quaiuor telarum hrini uovaui operum de uildis. Ilem (¡uaudain niediaiti lodiccm dc borní albatu novam. Ítem quoddam eoltnpcrtorium cuín hotanis lividis desuper cum ltstis prnnis. Ilem quandam vanovclam priman) de albals squmsiatam. Ilem quoddam cohoperloritiin cuín siiidonc viniuliu in voris de super cuín signis m campo croceo siguis virilliliis de llots dc lliii el cuín sublus patint de colomua lívida, qliod detetaliu supra cadavera delimcla iu dicto hospilali. Ilem quandam archant cum sua clave Uinam. ítem quandam caxiam mngnain com suís pcdibus. ítem quandam alian) caMClam modici valons. ítem tria aiquihancba modici valoris. ítem duo scamna nngensena. Ilem qualuot luminan.i uiodici valoris. Ilem quandam scilagiiieui ai.mutus modici valons cum suu giradora (erri. Ilem quosdam liquides lerri modici valons, hem quaiuor ci/onu parva lusiis. Ilem quandam laya vclercni. Ilem quandam slormiatti eorii plenam burre. Ilem quandam tabulam hinguclam vetetein modiciquc valoris.

ARM Not.uis A-22. íoh «4.

6 146.1, Sóller. Relució deis censáis que rebia l'hospital de Sóller.

Lo Spilal.

ÁCO es lo capbien deis censáis que icb e drol de redro lia lo spilal de la vila de Sóller.

l'rimo la en Jacme Codnnyci per una |)ossessio appellada la Xeionia quasenu any qualic libres en la testa de (en (iUirü'Y.

Ilem mes la llun Iros dc hoil de la heiclal den Ramon Castanyer quasenu any oii/e sons cu la lesla ¡en hltmc). Fa.ls are en Flarlhomeu Frontera Loydi.

Ilem mes la quascun any lo albenh deu Miquel Cristià sel/e muís cens en la Icsia de ¡en hhuiet los quals lexa la dona Manda al dii bospit.il.

Ilem mes la quascttn auy cn Johílll Alcover segons obligació den Boma! Cap.uo líenla dos sous en la lesla (en hlmti ) per general obligació segons appar ah calle lela en poder del discret en Gracia Bello!, nolari. sots a XXI dc ablil any mil CCCC siuquaiila sis. i/nosi NTAI. IÏI;SOI.M:R 4.I ítem mes la en i'ore Bernal de Fomalmg segons dm lo tlil Bernal Caparó vml sons en la testa (en blanc) per genera) obligació, segons consta ab carie lela en poder del discreí en Gracia Bellol, notari, sols ¡i XXI del mes tic abril any mil CCCC L sis.

AMS-.S5". foli I. 11 l'I .ÀCID in-Rl-r/.l'ASTOR

RESUM

En el present Ircball. l'autor centra cl camp de la seva investigació en l'anàlisi d'una de les pràctiques caritatives més utilii/ades per subvenir la pobresa estructural de la societat mallorquina a la Baixa Edat Mitjana i Moderna: els hospitals dc pobres. Partint del dcbai historiogràfic entorn al concepte de pobresa i de les distintes solucions aplicades, analil/a la fundació de l'hospital de pobres de Sóller, l'any 1322, a partir de vàries donacions particulars en diner i en espècie. Seguidament, estudia la figura de l'hospitaler i les seves competències i obligacions, com a eix de l'administració i direcció de la inslilució aixi com els donatius, llimosncs i llegats lestauicntaris que en constitueixen el sistema dc finançament. Finalment, fa un estudi morfològic dc l'edifici i del parament i els guarniments, en base als inventaris dc béns rcalil/als els anys 1346, 13X6 i 1408.

ABSTRACT

In the present woik the author detures his tnvcstigalion lïeid on the nnalysis of onc ol the most usual charilabSe piactices to provide for the struciural poverly of Majotcan socicly during l'rom lite late Middle Ages up until tbe Modern History peritxl: Hospitals for [he poor. Slarting from the historiogiaphic debate aboul the concepl of poverly and tbe differcni solulions applicd. he a nal y ses the fou tidal ton of the hospital fot the poor in Sóller in 1322. tuking iis risc from severa] prívale donalions in ntoucy and in kintl. Afler-wnrds he makes tltc study of the hospitalers figure and ol his aptitudes and obligations as a core of the administiaiion and di rec I ion ol the insliíuiion. as well as ol the donalions, alms and tcsiamcntaty legacics which constiiuie the buildiíiu as well as of tbe ornaments and cquipmcul hnscd on the invenlories ol possessions reali/ed in 1340. 13X6 and 140K.