DOCSLIB.ORG

Diagnosi Sants-Montjuïc

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Diagnosi Sants-Montjuïc Perfil socio-econòmic de Sants-Montjuïc El districte de Sants-Montjuïc comprèn els barris de el Poble Sec, La Marina del Prat Vermell, la Marina de Port, La Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Bordeta, Sants-Badal i Sants. Situat al sud de la ciutat, limita amb el terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat, així com amb els districtes barcelonins de les Corts, l’Eixample i Ciutat Vella. Població dels barris de Sants-Montjuïc, 2018 i evolució en el període 2008-2018. Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 1 INDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SANTS-MONTJUÏC 1. DEMOGRAFIA Amb 182.184 habitants el 2018, Sants-Montjuïc concentra l’11,2% de la població de Barcelona . La població s’ha estabilitzat (-0,1%) respecte a l’any 2017, de forma semblant que al conjunt de la ciutat (+0,2%). SANTS- BARCELON (%) Sants- MONTJUÏC A Montjuïc/Bcn INDICADORS SOCIOECONÒMICS - SANTS- MONTJUÏC 2018 DEMOGRÀFICS Població (Segons padró) 182.184 1.628.936 11,2% % Increment interanual població -0,1% 0,2% - % Increment població (2008-2018) -0,3% 0,1% - Densitat neta de població (hab/ha residencial) (2017) 732 626 - Homes (%) 47,7% 47,3% 11,3% Dones (n%) 52,3% 52,7% 11,1% Població 16-64 122.513 1.060.350 11,6% Població femenina (16-64) 62.290 542.124 11,5% % Població jove (16-24) 8,0% 8,2% 10,9% Índex d'envelliment 162,1 159,4 - Esperança de vida (2016) 84,2 84,2 - % Població 16-64 anys 67,2% 65,1% 11,6% % Població sense estudis o estudis primaris 24,3% 19,8% 13,9% % Població educació universitària 26,4% 31,9% 9,4% % Població estrangera sobre el total 20,3% 18,5% 12,3% % Principal país d'origen de població 10,4% estrangera al districte 9,3% Itàlia Itàlia 10,9% Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 2 Des de l’inici de la crisi el 2008, la població de Sants-Montjuïc ha disminuït un 0,3% -un registre que denota un cert estancament en línia amb el que experimenta el conjunt de la ciutat (+0,1%). Per barris, la Marina del Prat Vermell – AEI Zona Franca és el que més ha crescut en termes demogràfics (un +4,8%) -tot i que cal tenir en compte el seu baix volum de població- seguit de la Marina del Port (+3,5%), mentre que el que més població ha perdut és el Poble Sec –-AEI Parc Montjuïc (amb un -2,8%). L’índex d’envelliment , que mesura la relació entre el nombre de persones majors de 65 anys i la població de 0-15 anys, se situa en 162,1 -és a dir, a Sants-Montjuïc, per cada nen hi ha 1,6 persones grans- i supera l’indicador de Barcelona (159,4) en 2,7 punts. Per barris, la Font de la Guatlla compta amb més de 2 persones grans per cada nen i Sants-Badal i la Bordeta s’apropen a aquesta ràtio, mentre que Hostafrancs presenta un resultat proper al del districte i, finalment, el Poble Sec, la Marina del Prat Vermell i la Marina del Port són els barris amb una població relativament més jove, amb valors d’aquest índex inferiors a 140. Per altra banda , l’índex de sobrenvelliment -que mesura el pes de la població de 85 o més anys sobre la de 65 o més- presenta un valor mitjà de districte del 18,8%, lleugerament inferior a la mitjana barcelonina (19,2%)-, amb valors per barris que oscil·len entre el 22% de la Marina del Prat Vermell i el 17,1% de la Marina del Port. Finalment, la taxa de dependència juvenil -que mesura el nivell de població jove (0-14 anys) que depèn de la població adulta (15-69 anys)- presenta un valor del 16,1% de mitjana al districte, inferior al de Barcelona (17,8%); i per barris, la Marina de Port és el que registra la taxa més elevada (19,1 %), mentre que la Font de la Guatlla i Sants-Badal mostren les més baixes (14,1 i 15%, respectivament). 3 Indicadors demogràfics de Sants-Montjuïc (%). 2018 35,0 30,0 206,3 193,4 25,0 181,7 139,2 172,2 136,6 159,6 162,1 159,4 20,0 137,1 15,0 10,0 5,0 0,0 Sobreenveliment Dep.juvenil Estrangeria Envelliment Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. L’esperança de vida a Sants-Montjuïc és de 84,2 anys de manera que iguala la mitjana de Barcelona després de créixer en 0,5 anys respecte al quinquenni 2010-2015. Els homes tenen una esperança de vida de 81,4 i les dones de 86,7 anys, valors que se situen 0,2 anys per sobre i per sota -respectivament- de la mitjana de la ciutat. 4 Esperança de Vida a Sants-Montjuïc (anys). (2011-2016) Total Homes Dones el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 83,1 79,3 86,7 la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca n.d n.d. n.d. la Marina de Port 84,1 80,2 87,8 la Font de la Guatlla 82,5 79,8 84,9 Hostafrancs 84,1 81,3 86,6 la Bordeta 83,9 80,7 86,7 Sants - Badal 85,4 82,5 87,7 Sants 84,8 82,4 86,8 Sants-Montjuïc 84,2 81,4 86,7 Barcelona 84,2 81,2 86,9 Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Els resultats són força semblants per barris, amb diferències que no arriben als 3 anys entre Sants-Badal i la Font de la Guatlla, el de major i menor esperança de vida, respectivament. Només dos barris estan per sobre de l’esperança de vida mitjana de Barcelona, Sants-Badal i Sants. El 2018 un 20,3% de la població del districte -37.024 persones- és d’origen estranger , dada superior al valor mitjà de la ciutat (18,5%) i que representa un 12,3% del conjunt de població estrangera de la ciutat. Itàlia és el principal lloc d’origen, seguit del Pakistan, la Xina i el Marroc -tots ells en un ventall d’entre el 9,3% i el 5,3% del total de persones estrangeres del districte-, i s’observa també una presència rellevant de les comunitats marroquina i filipina. Per barris, la major concentració de residents d’origen estranger es troba al Poble Sec– amb 12.422 persones estrangeres que representen un terç de les del districte-, seguit de Sants amb un 19,9% del total. Entre les nacionalitats més freqüents , destaca la presència de persones italianes al Poble Sec, la Font de la Guatlla i Hostafrancs –on representen més d’un 10% de la població estrangera del barri-, xineses a la Marina del Prat Vermell (21,7%) i la Marina del Port (13,9%) i pakistaneses al Poble Sec (13,2%). 5 Principals nacionalitats de la població estrangera als barris de Sants-Montjuïc. 2018 (en % s/ pobl. total del barri) TOTAL Població Itàlia Marroc, el Xina Pakistan Filipines Resta Països estrangera el Poble Sec - AEI Parc 3,5% 1,7% 1,2% 4,1% 2,7% 18,0% 12.422 Montjuïc la Marina del Prat Vermell - 0,3% 0,5% 2,0% 0,1% 0,0% 6,2% 106 AEI Zona Franca la Marina de Port 0,7% 1,0% 2,1% 0,9% 1,2% 9,1% 4.655 la Font de la Guatlla 2,4% 0,6% 1,6% 1,1% 0,2% 13,4% 1.987 Hostafrancs 2,5% 1,3% 1,8% 1,8% 0,7% 15,2% 3.716 la Bordeta 1,2% 0,9% 1,3% 0,6% 0,3% 9,0% 2.528 Sants - Badal 1,1% 0,7% 1,6% 0,9% 0,4% 12,9% 4.231 Sants 1,7% 0,8% 1,3% 1,1% 0,2% 12,8% 7.379 TOTAL DISTRICTE 1,9% 1,1% 1,5% 1,7% 1,0% 13,1% 37.024 BARCELONA 1,9% 0,8% 1,3% 1,2% 0,6% 12,8% 301.626 Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona. 6 2. DADES SOCIOECONÒMIQUES 2.1. Nivell d’estudis Un 24,3% de la població del districte no té estudis o només té estudis primaris (dada 4,5 punts superior a la de la ciutat), mentre que la població amb educació universitària suposa un 26,4% de la total, proporció 5,5 punts percentuals inferior a la mitjana barcelonina (31,9%). Nivell d'estudis 2018 (% s/població de 16 anys i més) Estudis universitaris / CFGS grau superior 26,4% 31,9% Batxillerat superior / BUP / COU / FPII / 24,0% CFGM grau mitjà 25,1% Batxillerat elemental / graduat escolar / ESO 23,9% / FPI 21,7% Estudis primaris / certificat d'escolaritat / 21,4% 17,2% EGB Sense estudis 2,8% 2,5% No consta 1,4% 1,5% Sants-Montjuïc Barcelona Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Load more

Recommended publications
  • Humanizing Streets the Superblocks in the Eixample, Barcelona
    HUMANIZING STREETS THE SUPERBLOCKS IN THE EIXAMPLE, BARCELONA Pamela AcuÑA Kuchenbecker Msc Thesis LanDscape Architecture WAGeninGen UniVersitY October 2019 HUMANIZING STREETS THE SUPERBLOCKS IN THE EIXAMPLE, BARCELONA Pamela ANDrea AcuÑA Kuchenbecker Msc Thesis LanDscape Architecture WAGeninGen UniVersitY October 2019 © Pamela Acuña Kuchenbecker Chair Group Landscape Architecture Wageningen University October 2019 All rights reserved. No part of this thesis may be reproduced, stored in a retrieval system, or transmitted in any form or any means, electronic, mechanical, photocopying, recording or otherwise, without the prior written permission of either the author or the Wageningen University Landscape Architecture Chairgroup. Pamela Andrea Acuña Kuchenbecker Registration number: 111184005150 [email protected] LAR-80436/39 Master Thesis Landscape Architecture Chair Group Landscape Architecture Phone: +31 317 484 056 Fax: +31 317 482 166 E-mail: [email protected] www.lar.wur.nl Postbus 47 6700 AA, Wageningen The Netherlands Examiner Dr. ir. Rudi van Etteger MA Wageningen University, Landscape Architecture group Supervisor & examiner Dr. dipl. ing. Sanda Lenzholzer Wageningen University, Landscape Architecture group Humanizing streets ABSTRACT People’s behavior is affected by the combination of sight, Therefore, the purpose of this thesis is to generate sounds, smells, textures, tastes, and thermal conditions, knowledge for the intersections of superblocks, which can determine how long a place will be used. The which present a deficiency in providing citizens with built environment, due to its population growth over the a comfortable and positive sensory experience. This centuries and with its consequent reduction of green thesis fills the knowledge gap by inferring a new multi- urban areas, has deprived citizens of many pleasures and sensory approach, which aims towards a pleasurable introduced new unpleasant sensations.
    [Show full text]
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • Essays on Location Patterns of Creative Industries
    ESSAYS ON LOCATION PATTERNS OF CREATIVE INDUSTRIES Eva Coll Martínez ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • IEB Working Paper 2019/06
    IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME Magdalena Domínguez, Daniel Montolio The Barcelona Institute of Economics (IEB) is a research centre whose goals are to promote and disseminate work in Applied Economics, and to contribute to debate and the decision- making process in Economic Policy. The IEB research program in Public Policies aims at promoting research related to the design, implementation and evaluation of public policies that meet social needs and enhance social and individual welfare. Special emphasis is put on applied research and on work that tries to shed light on the Economics of Education, Health Economics, Innovation, Labour Markets and Security Policies. Disseminating research findings in these topics to a broader audience is also an aim of the program. Postal Address: Institut d’Economia de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona C/ John M. Keynes, 1-11 (08034) Barcelona, Spain Tel.: + 34 93 403 46 46 [email protected] http://www.ieb.ub.edu The IEB working papers represent ongoing research that is circulated to encourage discussion and has not undergone a peer review process. Any opinions expressed here are those of the author(s) and not those of IEB. IEB Working Paper 2019/06 BOLSTERING COMMUNITY TIES AS A MEANS OF REDUCING CRIME * Magdalena Domínguez, Daniel Montolio ABSTRACT: In this paper we study the effects of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of the deployment of a community health policy in the city of Barcelona.
    [Show full text]
  • The Historic Charter of Barcelona (CHB)
    e-Perimetron, Vol. 14, No. 1, 2019 [38-50] www.e-perimetron.org | ISSN 1790-3769 Mar Santamaria-Varas , Pablo Martinez-Diez The Historic Charter of Barcelona (CHB) Keywords: cartography; digitisation; history. Summary: This paper presents the development of the Historic Charter of Barcelona. The CHB is a research compiling, to date, all knowledge about the urban history of the city and its documentary and cartographic sources via an online tool made for researchers and citizens with the aim of explaining the history of Barcelona through 26 maps. Introduction From the foundation of Barcino around 10 BC, Barcelona has been exhaustively drawn. The number and diversity of cartographic representations of the city is massive, since portolan charts mapping the seas in the fourteenth century to contemporary digital maps imagining 1992 Olympic City. This cartographic construction has eventually consolidated the imagery of the city. Perspectives and maps reflect the distinctive social and economic conditions of each period to the point of becoming a powerful instrument that will serve, especially from the nineteenth century, to project the image of the city into the future (Santamaria-Varas & Diez-Martinez, 2016). The first images of the city placed special emphasis on the topography of the territory and the control of the waterfront and walls. If the portolan charts (Pujades, 2007) of Vallseca (1444) and Bertran (1456, 1489) represented a partial vision of Barcelona focusing on emblematic Montjuïc, the Hill defining- element of the city viewed from the sea (Fig. 1), the first global images of Barcelona created by painters and travellers such as Anton Van Wyndergaerde (1563).
    [Show full text]
  • Una Vila Del Territori De Barcelona: Sant Andreu De Palomar Als Segles M-M
    CORE Metadata, citation and similar papers at core.ac.uk Provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert SANT ANDREU DE PALOMAR ALS SEGLES XiII 1 XIV (COMENTARIBIBLIOGRAFIC) Fitxa bibliogrc)fica '"rn.G'6 IIIYIDOP ","E i C*I*,U*NI Busquela i Riu, Joan J.: Una vila del territori de Barcelona: Sant Andreu de Palomar als segles m-m. UNA VIL4 DEL TERRiTORI Presentació per Carme Batlle i Gallart. DE BARCELONA Proleg del propi autor. SANT ANDREU DE PALOMAR Premi Francesc Caireras Candi, XV edi- ALS SEGLES XIII-XIV %iinoiaii-rnc~,,,9~9, ció (1989). ,x"*d,c,d, Editorial Rafael Dalmau (Col.lecci6 Fundació Salvador Vives i Casajuana núm. 107). Primera edició: Barcelona, 1991. CXXII + 220 pags Planols, quadres, il lustracrons (24 x 17) L'autor Joan J. Busqueta és doctor en Historia Medieval per la Universitat Central de Barcelona (tesi doctoral presentada el 19 de maig de 1989, amb la mdxima qualificació). És professor de la Universitat de Barcelona des de I'any 1984, vice-president del Centre d'Estudis lgnasi Iglésias de Sant Andreu de Palomar des de la seva fundació (1987). Ha difós la historia en imbits molt diversos, des del de la cultura popular, conferencies, ensenya- ment a la Universitat fins a participar en congressos científics. Des dels inicis de la seva carrera universitaria s'ha sentit atret pels estudis de la historia social i económica de les coinunitats rurals del Pla de Barcelona a la Baixa Edat Mitjana i, concretament, per la parroquia de Sant Andreu de Palomar. Fruit d'aquestes investigacions són destacats es- tudis sobre el tema, que han culminat en la seva tesi doctoral, el resum de la qual ha estat publicada per la Fundació Salvador Vives i Casajuana (19911, obra que tot seguit comentem.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • Barcelona Gay & Lesbian Bars
    BARCELONA Chic, relaxed and one of the most liberal cities in Spain, a very progressive country with a live-and- let-live attitude, Barcelona is simply the Gem of the Mediterranean! Barcelona has its own gay neighborhood (the bustling "Gaixample" district) as well as its own beach resort town (Sitges), a half-hour train-ride away. The gayborhood is bordered by Carrer de Balmes and Gran Via de los Cortes Catalanes, and much of its gay-friendly shopping, dining and nightlife lies along Carrer de Diputaci. Even though almost everyone in Barcelona understands and speaks Spanish and English, Catalan remains the native language. Brush up on your Catalan and book one of our gay-friendly hotels in Barcelona. GAY & LESBIAN BARS Night Barcelona Sexy bar/lounge by the creators of Boy Berry, one of Barcelona's hottest saunas. Diputacio, 161 (Between Casanova & Villarroel), Eixample Tel.+34 3 49 350 317 http://www.nightbarcelona.net Bacon Bear Bar Bacon Bear Bar has a lively crowd and reigns as Barcelona's favorite hangout for bears and their admirers. Carrer De Casanova, 64 (Carrer de La Diputaci), Eixample http://baconbcn.com Chaps Cruisey scene with good music and drinksfor bears and mature, manly guys Avinguda Diagonal, 365 (Carrer de Roger de Llria) Tel. +34 9 32 155 365 http://www.newchaps.com/ Punto CBN Classic Barcelona gay Bar for 30+ crowd Address : Carrer de Muntaner, 63, Barcelona, Spain Eixample www.arenadisco.com/frame.htm www.worldrainbowhotels.com / La Chapelle The "chapel" bar is a very unique spot with white-tiled walls housing crucifixes of all shapes and sizes.
    [Show full text]
  • THE VIVA GUIDE Barcelona Welcome To
    THE VIVA GUIDE Barcelona Welcome to_ This guide was produced for you by the Viva Barcelona team. Graphic Design by Carmen Galán [carmengalan.com] BARCELONA Barcelona is the 10th most visited city in the world and the third most visited in Europe after London and Paris, with several million tourists every year. With its ‘Rambles’, Barcelona is ranked the most popular city to visit in Spain and it now attracts some 7.5 million tourists per year. Barcelona has a typical Mediterranean climate. The winter is relatively mild and the summer is hot and humid. The rainy seasons are the once in between autumn and spring. There are very few days of extreme temperature, heat or cold. Every 24th September, Barcelona celebrates it’s annual festival, La Mercè – corresponding to the day of its patron saint. It comprises of some 600 events, from concerts and all kinds of local, cultural attractions including the human tower building, els Castellers, erected by groups of women, men and children, representing values such as solidarity, effort and the act of achievement. Children are the real stars of this tradition, they climb to the very top of the human castell expressing strength over fragility. 4 5 Since 1987, the city has been Passeig de Gràcia being the most Districts divided into 10 administrative important avenue that connects the districts: Ciutat Vella, Eixample, central Plaça Catalunya to the old Sants- Montjuic, Les Corts, town of Gràcia, while Avinguda Sarriá-Sant Gervasi, Gràcia, Diagonal cuts across the grid Horta-Guinardò, Nou Barris, diagonally and Gran Via de les Corts Sant Andreu, Sant Martì.
    [Show full text]
  • Authors Isabelle Anguelovski, UAB-ICREA, ICTA, IMIM James JT Connolly, UAB-ICTA, IMIM
    Authors Isabelle Anguelovski, UAB-ICREA, ICTA, IMIM James JT Connolly, UAB-ICTA, IMIM Laia Masip, UAB-ICTA Hamil Pearsall, Temple University Title: Assessing Green Gentrification in Historically Disenfranchised Neighborhoods: A longitudinal and spatial analysis of Barcelona Journal: Urban Geography (in press) Note: “This is an accepted manuscript of an article published by Taylor & Francis in Urban Geography in 2017 available for full download online at: http://www.tandfonline.com/10.1080/02723638.2017.1349987 Year: 2017 Abstract: To date, little is known about the extent to which the creation of new municipal green spaces over an entire city addresses social or racial inequalities in the distribution of environmental amenities – or whether such an agenda creates new socio- spatial inequities through processes of green gentrification. In this study, we evaluate the effects of creating 18 green spaces in socially vulnerable neighborhoods of Barcelona during the 1990s and early 2000s. Combining OLS and GWR analysis together with a spatial descriptive analysis, we examined the evolution over time of six socio-demographic gentrification indicators in the areas in proximity to green spaces in comparison with the entire district. Our results indicate that parks built in parts of the old town and in formerly industrialized neighborhoods of Barcelona seem to have experienced green gentrification trends. In contrast, most economically depressed areas and working class neighborhoods with less desirable housing stock that are more isolated from the city center gained vulnerable residents as they became greener, indicating a possible redistribution and higher concentration of vulnerable residents through the city as neighborhoods undergo processes of urban (re)development.
    [Show full text]
  • Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A
    This is the published version of the article: Marco Garcia, Clàudia; López Gay, Antonio; Solana Solana, A. Miguel. Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica : el caso de Montbau en Barcelona. 2018. 46 p. This version is available at https://ddd.uab.cat/record/200621 under the terms of the license Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: El caso de Montbau en Barcelona Autora: Clàudia Marco Garcia Tutor/a: Antonio López Gay y Miguel Solana Solana Estudios: Màster en Estudis Territorials i de la Població. Curso: 2017-2018 Barrios del extrarradio en transformación. Ciclo de vida y renovación sociodemográfica: el caso de Montbau en Barcelona RESUMEN El siguiente trabajo analiza la dinámica sociodemográfica de la población del barrio de Montbau en la ciudad de Barcelona con el objetivo de estudiar las dinámicas residenciales que están comportando un rejuvenecimiento de la población en un área altamente envejecida. Se realiza un análisis metodológico mixto (cualitativo y cuantitativo), que contempla la evolución reciente de diversas variables sociodemográficas, así como los testimonios de residentes en el barrio. Ambas perspectivas pretenden aportar una visión de conjunto de los cambios observados y una aproximación futura de la evolución demográfica y urbana de Montbau. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y estudia la evolución de la población y los efectos que tienen sobre la misma los flujos residenciales y migratorios. Las entrevistas a los vecinos permiten conocer especialmente las dinámicas de transmisión intergeneracional de la vivienda. El contexto actual del mercado inmobiliario barcelonés, cada vez más selectivo y excluyente, podría estar potenciando la transformación del perfil sociodemográfico del barrio: aumenta el atractivo para la clase media y disminuye el peso (la presencia) de la clase trabajadora.
    [Show full text]
  • Máster En Edificación Tesina De Fin De Máster La Prolongación De La Calle
    MÁSTER EN EDIFICACIÓN TESINA DE FIN DE MÁSTER LA PROLONGACIÓN DE LA CALLE BALMES Y SU UNIÓN CON LA AVENIDA TIBIDABO Estudiante: Manuel Val Jiménez Directora: Maribel Rosselló Nicolau Convocatoria: Junio 2011 La prolongación de la calle Balmes y su unión con la avenida Tibidabo 1 RESUMEN Esta tesina estudia la historia de la prolongación de la calle Balmes, desde la avenida Diagonal hasta la avenida del Tibidabo. Se muestra la evolución de la calle hasta su conversión en una de las arterias más importantes de la ciudad, y se ponen de manifiesto las motivaciones principales de su apertura, la comunicación del barrio de Sant Gervasi con el Ensanche y, posteriormente, ya con el éxito de las primeras atracciones del Tibidabo, el acercamiento de esta montaña a la ciudad. Para ello, se ha estructurado el trabajo en cuatro partes. La primera hace referencia a los orígenes de la calle Balmes, que nace con el proyecto de Cerdá, y a su trazado, que queda en esa época truncado en la avenida Diagonal. También habla sobre el Ferrocarril de Sarrià que discurría por el exterior de la calle desde sus inicios y que después será protagonista en su transformación. La segunda parte, ya en el siglo XX, lleva al lector a los primeros intentos de prolongación de la calle motivados por la agregación de los municipios vecinos a la ciudad de Barcelona en 1897 y a la urbanización de la montaña del Tibidabo a partir de 1901. En este apartado, tiene una importancia vital la Asociación de Propietarios de San Gervasio que con sus proyectos, que se compararán con los de Jaussely, y su tesón, acabó convenciendo al Ayuntamiento para involucrarse en esta operación.
    [Show full text]