PLA ESPECIAL DE REGULACIÓ DELS USOS DEL SÒL NO URBANITZABLE DE PALAU-SAVERDERA
DOCUMENT I: MEMÒRIA INFORMATIVA
Palau-saverdera
Gener 2004
Realitzat per: Amb el suport de: Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Crèdits
PLA ESPECIAL DE REGULACIÓ DELS USOS DEL SÒL NO URBANITZABLE DE PALAU-SAVERDERA
El Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera s’ha realitzant segons la metodologia establerta per la Diputació de Girona. DEPLAN és l’empresa que ha realitzat el present Pla Especial, juntament amb la coordinació de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Palau-saverdera.
DIPUTACIÓ DE GIRONA: ¾ Miquel Campos i LLach. Coordinador del Pla Especial
AJUNTAMENT DE PALAU-SAVERDERA: ¾ Narcís Deusedes i Berta. Alcalde de Palau-saverdera ¾ Pere Olivet i Guanter. Regidor de Medi Ambient
DEPLAN: ¾ Marta Vayreda i Almirall. Llicenciada en ciències ambientals. Coordinadora ¾ Oscar Castaños i Sánchez. Llicenciat en ciències químiques. Coordinador ¾ Jorge Vicente i Alfanjarin. Llicenciat en ciències químiques. Sot-coordinador ¾ Gemma Casas i Bosomba. Llicenciada en ciències ambientals ¾ Paqui Limeres i Cornella. Llicenciada en administració i direcció d’empreses
Col·laboradors de DEPLAN: • Rodrigo Díaz i Alarcón. Arquitecte • Enric Kroembel i Bravo. Enginyer agrònom • Diana Lledó i Salvador. Llicenciada en ciències ambientals. Directora tècnica d’Estudis del Medi Ambient (EMA) • Francesc Córdoba i Monturiol. Llicenciat en Ciències Biològiques especialitzat en zoologia i gestió ambiental. Director tècnic de Fractàlia • Joaquim Felip i Bahí. Tècnic especialista forestal. Tècnic de Fractàlia • Marta Ayuso i Garriga. Tècnic superior en gestió de recursos naturals i paisatgístics. Tècnica de Fractàlia • Miquel Fort i Costa. Llicenciat en ciències geològiques. Director tècnic d’Estudis i Projectes Empordà.
DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
ÍNDEX
Document I: Memòria informativa
1. Anàlisi del medi de Palau-saverdera 7 1.1. Generalitats 9 1.1.1. Situació regional del municipi 10 1.1.2. Límits regionals del terme municipal 11 1.1.3. Palau-saverdera en relació a la comarca 11
1.2. El medi físic 13 1.2.1. Clima i metereologia 15 1.2.1.1. Precipitacions 15 1.2.1.2. Temperatures 16 1.2.1.3. Vents 16 1.2.1.4. Humitat relativa 18 1.2.1.5. Grau d’insolació 18 1.2.1.6. Classificació climàtica 18 1.2.2. Geologia i geomorfologia 20 1.2.2.1. Marc geològic 20 1.2.2.2. Els materials 21 1.2.2.3. Evolució històrica 21 1.2.2.4. Geologia estructural 23 1.2.2.5. Litologia 26 1.2.2.6. Zones d’interès geològic 26 1.2.2.7. Recursos miners 27 1.2.2.8. Geomorfologia i paisatge 29 1.2.3. Sòls 29 1.2.3.1. Sòls de vessants de pendent elevat 29 1.2.3.2. Sòls de vessants de pendent baix 29 1.2.3.3. Sòls en dipòsits col.luvials 30 1.2.3.4. Sòls d’inundació permanent 30 1.2.3.5. Sòls en peus de mont i plana interior 30 1.2.4. Hidrologia i hidrogeologia 31 1.2.4.1. Àrea d’estudi 31 1.2.4.2. Hidrologia 31 1.2.4.2.1. Dominis hidrogràfics i aportacions 31 1.2.4.2.2. Zones humides 37 1.2.4.2.3. Sèquies, canals, recs i pous 37 1.2.4.2.4. Fonts. Localització i qualitat de les aigües 37 1.2.4.2.5. Inventari, catalogació i legalització dels pous i usos dels 38 mateixos 1.2.4.2.6. Depuradores associades als cursos fluvials 39 1.2.4.2.7. Zones de protecció del sistema hidrogràfic 39 1.2.4.2.8. Hidrogeologia 40 1.2.4.2.9. Característiques hidrogeològiques 40 1.2.4.2.10. Distribució i tipologia dels aqüífers 40 1.2.4.2.11. Hidrodinàmica 41
DEPLAN Índex / 1
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.2.4.2.12. Hidroquímica 41 1.2.4.2.12.1. Qualitat de les aigües superficials 41 1.2.4.2.12.2. Qualitat de les aigües subterrànies 42 1.2.4.3. Punts negres d’aigües residuals 43 1.2.5. Usos del sòl 44 1.2.6. Riscos ambientals d’origen natural 47 1.2.6.1. Inundacions i avingudes 47 1.2.6.2. Geològic i risc d’erosió 47
1.3. El medi biòtic 49 1.3.1. Fauna i vegetació de Palau-saverdera 51 1.3.1.1. La vegetació de Palau-saverdera 51 1.3.1.1.1. Les comunitats vegetals més significatives de Palau i la 51 seva distribució en el municipi 1.3.1.1.1.1. Les forests 51 1.3.1.1.1.2. Les bosquines xeròfiles 51 1.3.1.1.1.3. Les bardisses 52 1.3.1.1.1.4. Els prats i els herbassars (o gramenets) 52 1.3.1.1.1.5. Vegetació aquàtica i higròfila 52 1.3.1.1.1.6. La vegetació rupícola 53 1.3.1.1.1.7. Les màquies i pinedes litorals 53 1.3.1.2. La fauna de Palau-saverdera 58 1.3.1.2.1. Els invertebrats de Palau-saverdera 58 1.3.1.2.2. Els vertebrats de Palau-saverdera 59 1.3.1.2.2.1. Els peixos 59 1.3.1.2.2.2. Els amfibis i els rèptils 60 1.3.1.2.2.3. Els ocells 63 1.3.1.2.2.4. Els mamífers 72 1.3.1.2.2.5. Descripció per hàbitats d’ocells i mamífers 75 1.3.2. Estat de conservació i gestió dels espais naturals i rurals 77 1.3.2.1. Valoració global de l’estat de conservació i gestió dels espais 77 naturals i rurals 1.3.2.2. La conservació del domini forestal i el problema del foc 78 1.3.2.3. La planificació urbanística i la conservació dels sistemes 80 naturals 1.3.2.4. L’estat de conservació dels ambients agroramaders 81 1.3.2.4.1. Els conreus de secà i de regadiu 81 1.3.2.4.2. Els oliverars i la vinya 82 1.3.2.4.3. La ramaderia 82 1.3.2.5. Les construccions rurals i el patrimoni arquitectònic 83 1.3.2.6. Els recs i els ambients lligats a l’aigua 84 1.3.2.7. La protecció dels espais naturals 85 1.3.3. Estat de conservació i gestió dels ambients riparis 86 1.3.3.1. Factors que determinen la tipologia dels ambients riparis del 86 municipi 1.3.3.1.1. Geomorfologia 86 1.3.3.1.2. Climatologia i règim hídric 86 1.3.3.2. Potencial ecològic i paisatgístic dels ambients riparis en el 86 terme municipal 1.3.3.2.1. Rieres i recs 86 1.3.3.2.2. Basses 87 1.3.3.2.3. Closes i prats de dall 88
2 / Índex DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3.3.2.4. Llacunes i aiguamolls 88 1.3.3.3. Alteracions en els ambients riparis del terme municipal 89 1.3.4. Connectivitat biològica del territori i entre els espais naturals 90 protegits 1.3.4.1. Localització general de les zones protegides al municipi de 90 Palau-saverdera 1.3.4.1.1. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) 91 1.3.4.1.2. El Parc Natural del Cap de Creus (PNCC) 95 1.3.4.1.3. Altres zones d’interès 97 1.3.4.2. La connexió biològica del territori 97 1.3.4.2.1. Connectors biològics 97 1.3.4.2.2. La protecció dels connectors biològics 98 1.3.4.2.3. Propostes de corredors per a la connexió PNCC-PNAE 100 1.3.4.2.4. Elements de connectivitat 100 1.3.4.2.5. La continuïtat paisatgística i mediambiental del territori 101 1.3.5. Paisatge i elements paisatgístics singulars 102 1.3.5.1. Estructura i configuració paisatgística 102 1.3.5.2. Anàlisi paisatgística 102 1.3.5.3. Les singularitats del paisatge 103 1.3.6. Aspectes i impactes significatius associats al sòl no urbà 105
1.4. El medi socio-econòmic 107 1.4.1. Població 107 1.4.1.1. Evolució de la població des de 1500 107 1.4.1.2. Estructura per edats 107 1.4.1.3. Origen de la Població 107 1.4.1.4. Entitats de població 108 1.4.2. Habitatges 112 1.4.2.1. Evolució del nombre d’habitatges 113 1.4.2.2. Grau de conservació 114 1.4.2.3. Superfície 114 1.4.2.4. Habitatges de protecció oficial 115 1.4.2.5. Estat d’habitabilitat de les vivendes 115 1.4.2.6. Les segones residències 115 1.4.3. Economia 116 1.4.3.1. Població ocupada 116 1.4.3.2. El sector primari 117 1.4.3.3. El sector secundari 119 1.4.3.4. El sector terciari 120 1.4.4. Comunicacions 122 1.4.4.1. El territori i les comunicacions 122 1.4.4.2. La xarxa viària 122 1.4.4.3. Transport amb autobús 125 1.4.4.4. Parc d’automòbils 125 1.4.4.5. Les comunicacions telefòniques i elèctriques 125 1.4.5. Riscos ambientals relacionats amb activitats antròpiques 126 1.4.5.1. Incendis forestals 126 1.4.5.2. Contaminació de sòls i aigües subterrànies 126 1.4.5.3. Activitats industrials 127 1.4.5.3.1. Incidència ambiental per la producció de residus 127 1.4.5.3.2. Incidència ambiental per la gestió de l’aigua 128
DEPLAN Índex / 3
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.5.3.3. Incidència ambiental per contaminació atmosfèrica 128 1.4.5.3.4. Incidència ambiental per contaminació acústica 129 1.4.5.3.5. Sinergies 129 1.4.5.4. Transport de mercaderies perilloses 129 1.4.6. Història i patrimoni cultural 130 1.4.6.1. Història 130 1.4.6.2. Restes megalítiques 130 1.4.6.3. Segle X al XV 131 1.4.6.4. Segle XVI fins segle XXI 132 1.4.6.5. Segle XIX al XXI 133 1.4.7. Edificis històrics d’interès públic 134 1.4.7.1. Església parroquial de St. Joan Baptista 134 1.4.7.2. Castell de Palau-saverdera (Can Mèssio) 135 1.4.7.3. Ermita de St. Onofre 135 1.4.7.4. Castell de Verdera 136 1.4.7.5. Cementiri municipal 137 1.4.7.6. Antiga escola pública Martí Inglés 137 1.4.7.7. Altres edificis històrics d’interès 138
2. Ordenació del territori 141 2.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) 142 2.1.1. Directrius bàsiques i condicionaments 142 2.1.2. El Pla Territorial General de Catalunya respecte a les 149 infraestructures 2.1.3. El Pla Territorial General de Catalunya respecte a la població 150 2.1.4. El Pla Territorial General de Catalunya i la protecció del Medi 151 Natural
2.2. Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) 153 2.2.1. Proposició no de Llei per a la formulació d’un Pla Director 153 Urbanístic de la comarca de l’Alt Empordà
2.3. Pla General de Carreteres. Pla Territorial Sectorial 155 2.4. Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN). Pla Territorial 157 Sectorial 2.4.1. Origen i naturalesa jurídica 157 2.4.2. Objectius bàsics 158
3. Anàlisi del planejament urbanístic 161 3.1. Antecedents 163 3.1.1. Diagnosi política, social, econòmica, territorial i urbanística (inici 163 80) 3.2. Normes Subsidiàries 1981 (NNSS 81) 164 3.2.1. Sòl urbà 164 3.2.2. Sòl urbanitzable dins el casc urbà 164 3.2.3. Sòl urbanitzable de ciutat-jardi 164 3.2.4. Sòl No Urbanitzable 165
4 / Índex DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
3.2.5. Infraestructura: xarxa viària 165 3.2.6. Espais Lliures i equipaments 165 3.2.7. Valoració de les Normes Subsidiàries 1981 166 3.2.8. Valoració de les actuacions realitzades segons règim del sòl. 167 Període 1981-1999. 3.2.8.1. Sòl urbà 167 3.2.8.2. Sòl urbanitzable 170 3.2.8.3. Sòl No Urbanitzable 171 3.2.8.4. Xarxa viària i serveis tècnics 172 3.2.8.5. Equipaments municipals 172
3.3. Revisió de les Normes 1999 (NNSS 99) 173 3.3.1. Tramitació administrativa 173 3.3.2. Règim urbanístic del Sòl. Classificació i qualificació de sòl 173 3.3.3. Valoració de les Normes Subsidiàries i evolució del règim del sòl 174 entre 1980-1997 i 1999 3.3.4. Antecedents per a l’aprovació definitiva de les Normes 186 Subsidiàries
3.4. Estudi sobre la qualitat urbana i edificatoria 188 3.5. Planejament urbanístic i règim del sòl a l’Alt Empordà 194
BIBLIOGRAFIA
ANNEXOS Annex I: Criteris establerts per l’Agència Catalana de l’Aigua
PLÀNOLS D’INFORMACIÓ Plànol I1: Topogràfic Plànol I2: Geològic Plànol I3: Elements d’interès geològic Plànol I4: Sistema hidrogràfic Plànol I5: Usos del sòl Plànol I6: Àrees d’interès per a la fauna Plànol I7: Règim del sòl Plànol I8: Règim del sòl urbà
DEPLAN Índex / 5
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
ÍNDEX
1. ANÀLISI DEL MEDI DE PALAU-SAVERDERA 1.1. Generalitats 1.2. El medi físic 1.3. El medi biòtic 1.4. El medi socio-econòmic
2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI
3. ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 7
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1. Anàlisi del medi de Palau-saverdera 1.1. Generalitats El municipi de Palau-saverdera es troba documentat des del 974 en una epístola de Benet VI, i de la mateixa manera surt esmentat en un precepte de Lotari de 982. Figura en altres documents dels segles X i XI, i en un del segle XII (entre 1115 i 1164) apareix ja la forma Palaz de Çavardera. Els llocs anomenats Palau solen tenir l’origen en una vila o casa fortificada i l’apelatiu Saverdera s’explica per la muntanya que domina per llevant el poble amb la característica silueta del castell de Sant Salvador, ja al límit amb els termes de la Selva i del Port de la Selva. Al segle XVIII, dins la tònica general de la comarca, la població va experimentar un augment extraordinari, de 191 habitants el 1718 a 700 habitants el 1787. Aquest creixement continuà fins el 1860 que va arribar a 1055 habitants. Des d’aleshores fins als anys 80, la població ha anat baixant d’una manera lenta però continuada: 776 habitants el 1960, 767 el 1970, 675 el 1979. Darrerament, però, aquesta tendència ha canviat, i la població ha experimentat una recuperació del nombre d’habitants, de manera que a març de 2002 el padró d’habitants de la població és de 984 habitants. La vinya és el conreu més estès i ocupa una gran part del terme. Els vessants baixos de la serralada són plantes d’olivars, i als cims, on els pendents es fan escarpats, l’única vegetació (cremada en bona part a l’incendi de l’estiu de l’any 2000) són els matolls i les garrigues. La cria de bestiar i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. El poble de Palau-saverdera es troba a 78 metres d’altitud, al peu de la serra de Rodes, a tocar ja la plana de la conca de la Muga. El terme municipal té una forma rectangular (6 km de longitud per 3 km d’amplada) que està dividida per diverses unitats de relleu: la muntanya, el samontà (inflexió entre la serra i el pla) i la plana. El nucli urbà, de forma allargassada, no té una cohesió interna edificada ja que la mateixa orografia (pendents i recs) dóna un sentit vertical i allargassat al poble, establint diversos plans deslligats entre ells per solars buits i sòls conreats. Existeixen diversos barris diferenciats per la seva situació, ubicació i extensió, els quals són els barris de la Ciutat, el Pedró (Eixample), el carrer Nou, el Ravalet, el Pujol, l’Església, el Garrular, etc. El nucli més antic del poble és agrupat a l’entorn de l’església, i més amunt, a l’entorn del Castell, conegut popularment com Can Mèssio. El municipi disposa de les urbanitzacions de Urpasa (construïda als anys 80), a l’extrem NE del terme municipal; la Bohera, al nord del municipi; el Balcó de l’Empordà, al SW del municipi; i Bellavista (construïda als anys 90), a l’est de la població. El veïnat de les Torroelles, format per masos escampats, es troba a uns 2 km al SW del poble, en un sector de petits tossals dins la plana i a tocar dels aiguamolls. A més, el municipi disposa d’un polígon industrial situat al SW del terme municipal, a la carretera GI-610 en direcció a Roses. L’església parroquial de Sant Joan de Palau-saverdera és un monument romànic amb decoració llombarda de l’època primitiva d’aquest estil (segle XI), cosa força insòlita a l’Empordà, la qual apareix documentada des del 1256. El castell de Palau-saverdera, conegut popularment per Can Mèssio, s’alça al centre del barri més alt de la població. Aquest ha sofert moltes alteracions, però actualment resten dempeus tres torres. A l’angle NE de l’antic recinte hi ha una torre de planta quadrada i coberta de calç anomenada la torre de les Hores, degut a que antigament
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 9
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
serví de campanar i actualment hi ha el rellotge públic. Les altres dues torres són als angles NW i SW, respectivament, i són de planta cilíndrica. Les torres són dels segles XV-XVI i les notícies del castell s’inicien al segle XV. Pertanyia als Sagarriga quan el 1411 fou pres per la força per Joan de Vilamarí, parent seu. El 1557 era de Jofre de Vilarig i dels Vilarig passà als Lanuza i molt més tard als marquesos de Dosaigües. Prop del castell, Miquel Oliva descobrí restes d’una fortificació del segle X o anterior. Un altre edifici interessant és el del Casino, construït a començament del segle XX: L’ermita de Sant Onofre, restaurada i recuperada recentment per gent del poble, es troba en un replà enlairat del vessant ponentí de la muntanya de la Verdera, a uns 400 metres d’altitud. Encinglerada per migdia i ponent, a prop d’una font, forma un sol cos amb la casa de l’ermita. Existia ja el 1362, però l’actual edifici no és anterior al segle XVII. El segon dissabte de maig s’hi celebra l’aplec. Dins el terme hi ha un grup força notable de sepulcres megalítics: el Dolmen de la Febrosa (a 1,5 km a llevant del poble), la Galeria Coberta de la Sureda (al camí del Mas Ventós, al nord del poble), el Dolmen del Mas Bofill (a uns 2 km al nord-oest), la galeria coberta de la Devesa (a 250 m a llevant de l’anterior), etc. Per últim, gran part del territori de Palau-saverdera (quasi el 52%) es troba protegit per dos parcs naturals: Cap de Creus i Aiguamolls de l’Empordà. El Parc Natural de Cap de Creus abarca la zona nord del terme municipal de Palau-saverdera, mentre que el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà agafa la zona sud del municipi.
1.1.1. Situació regional del municipi El terme municipal de Palau-saverdera pertany a la comarca de l’Alt Empordà, té una superfície de 16,19 km2 i limita amb 5 termes municipals (plànol I1: Topogràfic): • A l’W amb Roses a través del rec de Cap de Terme • Al S amb Castelló d’Empúries a través del rec Madral • A l’E amb Pau a través del Mas Isaac i l’Estany de Vilaüt • Al NW amb Port de la Selva a través del carenat entre Castell de Sant Salvador i La Creu Blanca • Al NE amb la Selva de Mar, a través del carenat entre el Castell de Sant Salvador i el Puig de Queralbs Fotos 1: Escut de Palau i límits político-administratius
Font: Elaboració pròpia.
10 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.1.2. Límits geogràfics del terme municipal El límit del terme s’inicia per sota el Puig de Queralbs (621 m) i ressegueix la carena en direcció NW fins arribar al Castell de Sant Salvador (669,9 m), punt més elevat del Cap de Creus; al llarg d’aquest tram va limitant amb el terme de la Selva de Mar. Segueix en direcció NW, però ja compartint territori amb Port de la Selva, fins a l’alçada de l’ermita de Sta. Helena (532 m). A partir d’aquí pren direcció SW, passant per davant del Mas Ventós (Port de la Selva) fins a l’alçada de la Creu Blanca (Pau). Una vegada limita amb Pau, pren direcció SSW resseguint el torrent de la vessant W de la Muntanya d’en Sot, separa les urbanitzacions del Mas Isac (Palau-saverdera) i dels Olivars (Pau), i travessa la carretera GI-610 (Palau-saverdera - Pau). Una vegada l’esmentat torrent tributa les seves aigües al Riutort, el límit segueix en la mateixa direcció fins passar arran de l’Estany de Vilaüt (Pau) i empalmar amb el rec Madral. Aquí el terme comença a limitar amb Castelló, tot resseguint l’esmentat rec en direcció SE fins que intersecta amb la carretera C-260 (Roses a Figueres). La línia pren ara direcció NE, ja limitant amb Roses, travessa l’abocador controlat de terres i runes de Palau-saverdera, passa a l’est de l’estany de Palau-saverdera (4,5 m) i enllaça amb el rec de Cap de Terme fins al seu mateix naixement, a les pedreres de quars. A partir d’aquí, s’enfila per la carena fins arribar sota mateix del Puig de Queralbs (veure plànol 1: Topogràfic).
1.1.3. Palau-saverdera en relació a la comarca Els assentaments urbans de Vilajuïga, Pau i Palau estan ubicats en el samontà de la serra, a cavall entre la plana i la muntanya per evitar els efectes de les antigues inundacions de la Muga i la Mugueta. El terme municipal de Palau-saverdera és relativament petit en extensió, 1.619 ha, si es compara amb la superfície mitjana comarcal de 1.974 ha. La superfície total de l’Alt Empordà és de 134.243 ha, a on hi ha 68 municipis, dels quals el 64% tenen una superfície per sota les 2.000 ha. Els municipis més petits estan situats a la plana: Sta. Llogaia d’Àlguema (197 ha), Vilabertran (229 ha) i Mollet de Peralada (334 ha). A partir de 3.000 ha, es pot considerar que un municipi és relativament gran en extensió. A l’Alt Empordà només el 12% dels municipis són grans en superfície, i els més grans són Albanyà (9.334 ha), Maçanet de Cabrenys (6.746 ha) i la Jonquera (5.690 ha), tots ells situats a la muntanya i a tocar de la frontera francesa.
Taula 1: Distribució per segments i nombre de municipis a l’Alt Empordà Alt Empordà Nombre de municipis % De 0 a 1.000 ha 23 35 De 1001 a 2000 ha 21 31 De 2001 a 3000 ha 12 17 Més de 3.000 ha 12 17 Total 68 100 Font: Institut d’Estadística de Catalunya 1999. (Ha = Hectàrees)
D’altra banda, és un municipi molt ben enclavat, entre la serra i la plana, i amb una posició respecte al mar molt ben resolta, ja que les vistes sobre la badia de Roses, la plana empordanesa i les muntanyes del Canigó li confereixen molts atractius paisatgístics.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 11
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Palau-saverdera dista de la capital comarcal uns 15 km i té unes bones comunicacions per carretera. La carretera comarcal GI-610 de Roses a Vilajuïga, la carretera GIV- 6102 de Palau a Castelló d’Empúries i la GIV- 6103 de Palau a Roses pels aiguamolls són les que donen més bona accessibilitat. Aquesta és una regió essencialment de terra baixa, caracteritzada per la plana de l'Empordà. El 84% de la superfície comarcal està per sota dels 400 m i el 64% per sota dels 200 m. Precisament, per sota dels 200 m trobem el 92% dels conreus, mentre que a partir dels 200 m la coberta dominant són els boscos. Més del 60% de la superfície té un pendent inferior al 20%, la qual cosa representa una elevada superfície de sòls potencialment aptes per al conreu. A les zones més planeres hi ha conreus, zones urbanes i aigües continentals. Per contra, al nord del terme municipal, es caracteritza per un pendent fort fins arribar a la Serra de la Verdera. En aquesta zona s’hi poden trobar boscos d’alzines i pi blanc, arbusts, etc. Palau-saverdera configura un nucli de població relativament petit que any rere any ha anat creixent molt a poc a poc, tot i estar a prop de Roses. Palau aporta a la comarca la seva gran diversitat de paisatges, des de les zones d’aiguamolls, fins a unes muntanyes pelades de vegetació a tocar del castell de Verdera, passant pel cultiu de les oliveres centenàries, a més de tenir una dotzena de recs i rieres que davallen muntanya avall, patrimonialitzant tot el que troben al seu pas: el nucli antic del poble, les feixes de pedra vista amb oliveres i vinyes, la infinitat d’hortes de gran bellesa plàstica, fins els estanys envoltats de petits turonets. Figura 1: Àmbit geogràfic.
Font: Mapa comarcal de Catalunya 1:50.000 Alt Empordà.
12 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
ÍNDEX
1. ANÀLISI DEL MEDI DE PALAU-SAVERDERA 1.1. Generalitats 1.2. El medi físic 1.3. El medi biòtic 1.4. El medi socio-econòmic
2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI
3. ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 13
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.2. El medi físic 1.2.1. Clima i meteorologia Palau-saverdera es troba enclavat a la regió mediterrània i està afectada per un clima general de tipus xeròtic o mediterrani, caracteritzat per una manca d’un període hivernal intensament fred i l’existència d’un prolongat i eixut estival. Així mateix, el vent es configura com un factor bioclimàtic de màxima importància. Hi ha autors que inclouen l’àmbit d’estudi a la regió de tramuntana, amb caràcter general mediterrani marítim però amb el vent del nord intens, hivern poc clement i humitat inferior a la de les contrades veïnes situades més a l’oest o més al sud. El tipus de clima sembla ser dels més secs dins dels mediterranis marítims subhumits i subàrids de terra baixa, amb almenys un mes periàrid. Degut a que el municipi de Palau-saverdera no disposa de cap estació meteorològica, es presenten les dades de les dues estacions més properes i assimilables. Les dades climàtiques que a continuació s’exposen han estat recollides de les estacions meteorològiques de Roses i Castelló d’Empúries, a partir de les dades facilitades pel Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC) del Departament de Medi Ambient, en el període recent del 1997 a l’any 2001.
Taula 2: Característiques de les estacions meteorològiques de la zona Estació Font Anys Sèrie Dades Roses DMA 5 1997-2001 T,P Castelló d’Empúries DMA 1 2001 T,P T. Dades de temperatures P. Dades de precipitacions Font: DMA Departament de Medi Ambient (Servei de Meteorologia de Catalunya).
1.2.1.1. Precipitacions
La mitjana de precipitacions anual a la zona és de 528,5 mm/any, repartits en 70 dies de pluja al llarg de l’any. Les estacions més plujoses són la tardor i l’hivern amb un màxim al gener. El període més sec és l’estiu amb un mínim al mes d’agost. A continuació es presenta el climodiagrama de la zona. Figura 2: Climodiagrama de temperatures i precipitacions
Precipitació T mitjana 30 150
25 125
20 100
15 75
10 50 Temperatura (°C)
5 25 (mm) Precipitació
0 0
-5 -25 jul jun feb set oct abr nov ago des mai gen mar
Font: Estacions meteorològiques de Roses i Castelló d’Empúries (DMA).
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 15
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.2.1.2. Temperatures Pel que fa al règim de temperatures, la mitjana de temperatures anuals és de 16,4 ºC, la mitjana de mínimes de 11,2 ºC i la mitjana de màximes de 22,5 ºC. Les màximes absolutes, es donen entre els mesos de maig i octubre, amb un màxim al juliol quan s’enregistra una temperatura de 38,9 ºC; les mínimes absolutes es donen entre els mesos de novembre i març, amb un mínim al mes de desembre quan s’enregistren valors de –8,5 ºC. Pel que fa a les nevades, tot i no disposar de dades enregistrades, aquestes es produeixen de forma excepcional, com ara les esdevingudes a mitjans del mes de desembre del 2001. Cal destacar que es donen pedregades durant les estacions de primavera i d’estiu.
Taula 3: Característiques termomètriques (ºC). Temperatura Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des ANY Màx. absoluta 21,7 23,4 28,8 28,1 36,6 36,7 38,9 37,1 34,4 34,1 25,4 22 38,9 Mín. absoluta -2,5 -1,7 -2,2 1,3 7,0 8,9 10,6 10,5 8,3 5,5 -1,8 -8,5 -8,5 Mitj màximes 14,7 16,9 19,7 20,1 24,4 28 30,4 31,6 27,2 25 17,2 15,1 22,5 Mitj mínimes 5 5,2 7,6 8,7 13 16,8 18,9 19,6 15,5 13,3 7,2 3,8 11,2 Mitj de mitges 9,6 10,7 13,5 14,4 18,6 22,3 24,5 25,3 17,5 18,7 9,9 9 16,4
Font: Estacions meteorològiques de Roses i Castelló d’Empúries.
Figura 3: Mitjanes de temperatures màximes i mínimes.
Mitjana de T mín. Mitjana de T màx. 35 30 25 20 15 10
Temperatura (°C) 5 0 -5 jul set oct jun feb abr nov des mai gen ago mar
Font: Estacions meteorològiques de Roses i Castelló d’Empúries (DMA).
1.2.1.3. Vents Altres dades de tipus climàtic fan referència al vent, corresponent a la tramuntana, amb una màxima intensitat i freqüència de component nord. Aquesta arriba a prendre velocitats superiors als 150 km/h durant la primavera i la tardor, fet que bioclimàticament fa que tingui una màxima importància, a més d’afavorir la propagació d’incendis i dificultar-ne l’extinció. Segons dades de l’observatori de Roses els vents de component nord són els més forts, amb velocitats mitjanes d’entre 4,2 i 5,2 m/s. La velocitat mitjana del vent al llarg de l’any és de 3,2 m/s, i la direcció dominant la del NE (gregal).
16 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Els màxims de vent es donen als mesos d’abril i novembre, mentre que els mínims als mesos de maig, setembre i octubre. Les característiques dels vents que més sovintegen són: Les brises són vents fluixos originats prop de la costa. Els dies de bons temps tendeixen a seguir el camí del sol: poc després de sortir el sol bufa el gregalet (NE), al migdia entra el foranell (E), a la tarda i fins el vespre bufa el garbí (SE); finalment, l’aire esdevé calma fins que comença el terral (oratge), que acostuma a venir canalitzat per les valls o a bufar des dels cims. La tramuntana arriba a ésser més freqüent als mesos d’abril i novembre (20%), i inferior al 10 % entre el maig i el setembre. La tramuntana freda, més seca, pot bufar a qualsevol època de l’any encara que esdevé més freqüent a l’hivern. La tramuntana calenta ve més carregada d’humitat. El gregal ve del NE; és per tant, un vent humit i d’intensitat variable. El llevant bufa de l’E i de l’ENE. És el que porta els temporals de mar més forts. És molt humit (prop del 100%) i ve acompanyat de boires espesses. La seva durada no supera les 24 hores. Arrossega una temperatura constant de 13 ºC. És un vent plujós, freqüent als mesos de febrer, març i abril. El xaloc bufa del SE provinent d’Àfrica. Porta humitat i boires; junt amb el garbí, pot portar les pluges de fang. És un vent de tardor. El garbí bufa del S però té variants. No és molt intens però sí humit. És el vent més freqüent dels mesos de maig i juny. Es dóna poc a l´hivern, i sol portar mal temps. El llebeig (SO) i el ponent (O) sovintegen poc, i només ho fan a la tardor i hivern. Són molt secs i els més calents. El mestral (NO) és un vent molt sec i relativament calent.
Figura 4: Rosa dels vents de l’estació de Roses.
N 7 6 NW 5 NE 4 3 2 1 W 0 E
SW SE
S Velocitat mitjana del vent per a cada direcció (m/s)
Font: Estació meteorològica de Roses.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 17
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Figura 5: Nombre d’hores de tramuntana (N/NNW) i d’altres vents, de força 6 o superior (escala Beaufort)
80
70
60
50
40 E
Núm. hores 30 NNE NW 20 E NNE 10 E NNE NNE E 0
ç l g e rer r ri i re r b a a b b bre M Ab M Juny Juliol tu m m Gener Fe Agost ve Oc Setembre No Dese Tramuntana mesos Altres vents
1.2.1.4. Humitat relativa La humitat relativa mitjana de la zona és alta, d’un 65,3 %. Hi ha dos màxims coincidint amb les pluges: a l’octubre i entre desembre i gener. L’elevada humitat de les nits és la responsable de les 160 matinades que tenim rosada i de les 9 de gelada (6 dies dels quals es donen al desembre). La humitat ve condicionada pels vents, essent màxima (> 90%) amb el llevant, i mínima (40 %) amb la tramuntana. Amb humitat relativa del 100 % es fan les boires, presents 25 dies l’any.
1.2.1.5. Grau d’insolació A l’Empordà, la nebulositat mitjana anual és del 40 %, amb un màxim de novembre a maig, i un mínim a l’estiu. Durant l’any hi ha una mitjana de 123 dies serens (màxim de 15 dies al juliol i mínim de 7 dies a l’abril), i 51 dies coberts (màxims de 6 dies al febrer i març, i mínims de 2 dies al juliol i agost).
1.2.1.6. Classificació climàtica En la zona dels Aiguamolls de l’Empordà (part meridional del terme), segons la classificació climàtica de Papadakis poden definir-se els índexs següents: • Tipus de clima: Mediterrani temperat • Règim tèrmic: Temperat càlid
18 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 4: Classificació Climàtica de Papadakis. Mitjana de les Mínimes absolutes del Mínimes del mes Màximes del mes temperatures mes més fred més fred més fred Tipus d’hivern T > 10ºC -10ºC < T < -2,5ºC T > -4ºC 5ºC > T > 10ºC Font: Meteorologia Agrícola i Forestal a Catalunya (DARP). 1997.
Taula 5: Classificació Climàtica de Papadakis. Durada de l’estació lliure de Mitjana de la temperatura mitjana de les glaçades (en mesos) màximes dels n mesos més càlids Tipus d’estiu mínima > 4 21ªC < T> 25ºC (n=6)
Font: Meteorologia Agrícola i Forestal a Catalunya (DARP). 1997.
Règim d’humitat: Mediterrani sec. Zona agroclimàtica: L’àrea d’estudi s’inclou dins la zona agroclimàtica de Catalunya que inclou les estacions de l’INM de Figueres, Palafrugell, Sils, Cadaqués i L’Escala. Els valors mitjans anuals de les variables que defineixen aquesta zona agroclimàtica són:
Taula 6: Valors mitjans anuals de les variables agroclimàtiques emprades. Tipus clima Lat. Long Alt Dist Prec TMXAB TMX TMT TMN TMNAB Papadakis Mediterrani 42,08 6,74 46,6 6,0 641,3 34,7 20,9 15,8 10,7 -2,7 temperat Font: Memòria del Mapa de Series de Vegetación de España (RIVAS-MARTÍNEZ, de l’ICONA). 1987. Lat. Latitud mitjana de la zona (ºN) TMXAB. Mitjana de la temperatura màxima absoluta de la zona Long. Longitud mitjana (ºE) de la zona TMX. Mitjana de les temperatures màximes mitjanes de la zona Alt. Altitud mitjana de la zona (m) TMT. Mitjana de les temperatures mitjanes de la zona Dist. Distància mitjana (km) de la zona a la costa TMN. Mitjana de les temp. mínimes mitjanes de la zona Prec. Precipitació mitjana (mm) de la zona TMNAB. Mitjana de la temperatura mínima absoluta de la zona
Segons Allué Andrade la zona d’estudi es troba a la subregió fitoclimàtica mediterrània, subàrida i càlida d’estius secs.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 19
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.2.2. Geologia i geomorfologia 1.2.2.1. Marc geològic El terme municipal de Palau Saverdera comprèn dues unitats morfoestructurals: la unitat Pirinenca que ocupa el sector N més muntanyenc, i la resta del municipi que forma part de la depressió neògena de l’Alt Empordà. La unitat morfoestructural pirinenca està conformada per les estribacions més orientals de la Serra de Rodes i per la Muntanya de Verdera; ambdues pertanyents al Massís de Cap de Creus. Fotos 2: Aflotaments rocallossos al Camí de St. Onofre La importància geològica del Cap de Creus és evident quant s’ha d’entendre com un referent mundial per a comprendre els processos que es donen a grans profunditats durant la formació d’una serralada. Una successió de processos de deformació, metamorfisme i magmatisme esdevinguts fa uns 280 milions d’anys, quan es va formar l’antiga serralada hercínica, varen quedar enregistrats en les roques en forma d’estructures avui dia visibles.
Font: Elaboració pròpia. La constatació d’aquest patrimoni geològic de gran vàlua i la seva localització ha servit de base per a la delimitació de les zones de protecció del Parc Natural de Cap de Creus. La unitat morfoestructural de la depressió neògena de l’Alt Empordà, de la qual la meitat meridional del terme de Palau Saverdera en forma part, està considerada com d’origen tectònic, és a dir, formada per un gran compartiment enfonsat en diferents blocs per l’acció d’importants fractures (falles) activades fa 25 milions d‘anys durant l’etapa distensiva neogena. Associades a aquesta etapa hi ha les manifestacions volcàniques d’Arenys d’Empordà, Vilamacolum, Pedret i Roses, esdevingudes fa uns 10 milions d’anys. L’àmbit d’estudi correspon al límit nord-oriental de la fossa tectònica de l’Empordà en contacte directe amb els relleus pirinencs abans esmentats. Aquesta conca està omplerta per formacions neògenes i quaternàries que cobreixen els materials més antics (sòcol paleozoic i granodiorític) i les fractures que l’han formada. La depressió empordanesa queda separada en dues unitats pel Massís de Montgrí: l’Alt Empordà i el Baix Empordà. El terme de Palau Saverdera queda emplaçada en la primera d’elles. La connexió entre la plana i els relleus septentrionals es fa a través d’una formació de peudemont quaternària, de relleus suaument inclinats cap a la plana, fruit de les aportacions gravitacionals en les parts més proximals dels relleus de la Serra de Verdera, i de les aportacions, per sobreeiximent, dels torrents i rieres a les parts mitjanes i distals del ventall al·luvial. Aquesta és la formació geològica més desenvolupada, estenent-se des del peu dels mateixos relleus de la Serra de Verdera fins a l’alçada del veïnat de les Torroelles. En contacte amb aquests materials de ventall al·luvial hi ha els que conformen l’ambient palustre, fruit de la interacció entre els aports fluvials i la dinàmica marina, en
20 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
uns ambients que conformen una plana deltaica. És l’evolució d’aquest sistema deltaic el que ha originat l’existència de les zones humides (estany de Vilaüt a Pau, estany de Palau i estany del Tec a Castelló d’Empúries). En aquest darrer ambient diferenciem: ¾ Ambient palustre proximal, constituït per àrees amb sedimentació orgànica en estar sotmeses a condicions d’inundació estacional o permanent. Són zones que bé procedeixen de l’evolució de zones de badia tancada que varen progressar cap a zones lacunars i finalment varen ser dessecades antròpicament (palustre interior); o bé de zones relacionades amb la progradació dels cordons litorals que finalment s’han instal·lat al seu damunt (maresma litoral). En l’àmbit municipal apareixen a la riba esquerra del rec Madral (estanys ja esmentats anteriorment). ¾ Ambient palustre interior, es localitza en la coalescència dels aports fluvials dels principals rius, així entre els lòbuls sedimentaris de la Muga i els “aspres” s’individualitza una zona ocupada, fins el s. XVIII, per l’Estany de Castelló. Antigament, la Muga desembocava a l’estany de Castelló i aquest comunicava amb el mar a través del Grau de Sta. Margarita i el rec Salins.
1.2.2.2. Els materials El conjunt de materials paleozoics que formen la zona del Cap de Creus en el terme municipal de Palau-saverdera, pot dividir-se en 2 unitats litològiques principals: • Les sèries metasedimentàries que inclouen algunes intercalacions de roques d’origen magmàtic. Són roques sedimentàries del Paleozoic inferior que varen patir transformacions durant l’orogènia herciniana convertint-se en roques metamòrfiques. Les sèries metasedimentàries s’han dividit alhora en varies seqüències atenent a la seva natura. En les sèries inferiors (sèries de Cadaqués i Montjoi) predominen les roques psammítiques i pelítiques transformades a esquists; mentre que la sèrie superior es caracteritza per l’associació de roques carbonatades (calcàries i dolomies) i nivells detrítics (gresos i conglomerats) dèbilment metamorfitzats. • Els cossos intrussius de granitòids que conformen els Massissos de Rodes i Roses. Aquestes roques es troben pseudo-gneissificades.
Per altra banda, els materials que conformen la depressió neògena són detrítics procedents de les aportacions al.luvials, col.luvials i eluvials que han anat omplint la conca durant el Terciari (Pliocè) i el Quaternari (Plistocè i Holocè).
1.2.2.3. Evolució històrica Al llarg de la Zona Axial dels Pirineus afloren materials antics i profunds que varen patir moltes transformacions durant la formació de la serralada herciniana (deformació, metamorfisme i magmatisme), que es va erigir i fou denudada a finals del Paleozoic. El lent procés d’elevació i erosió transcorreguts durant els 250 milions d’anys posteriors han permès que avui dia aquells materials aflorin en superfície. Dins de la depressió, els materials paleozoics constituïen el sòcol sobre el que s’hi varen disposar els sediments terciaris.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 21
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Entre el Paleocè i l’Eocè (65-35 milions d’anys) la depressió de l’Empordà formava part d’una gran conca que s’obria cap a l’oest. La sedimentació va començar amb fàcies continentals, seguides de transgressions marines, per a acabar amb una colmatació de la conca amb materials continentals. A finals de l’Eocè (35 milions d’anys) comença l’etapa compressiva de l’orogènia alpina amb plecs, falles inverses i l’emplaçament de mantells de corriment amb materials mesozoics, prova d’això és l’escata del massís del Montgrí, que va aprofitar els materials plàstics infrajacents per a desplaçar-se des dels Pirineus. Al Neogen s’inicia l’etapa distensiva, els sistemes de falles NNW-SSE, NE-SW i E-S actuen com falles normals i individualitzen la conca de l’Alt Empordà. Fruit de la distensió són les emissions volcàniques del Miocè superior (10 milions d’anys). També al Neogen, però ja en el Pliocè mig-superior (3 milons d’anys), la mar entra a l’Alt Empordà fins a una línia hipotètica d’uns 12 km respecte l’actual costa. A finals del Pliocè (2 milions d’anys) la conca és reblerta per formacions detrítiques continentals mancades de fauna. Finalment, durant el Quaternari (0-1,5 milions d’anys), hi ha una sedimentació fluvial deltaica i dels ambients associats a ella, procedent dels aports de la Muga, Fluvià i Ter.
1.2.2.4. Geologia estructural Els materials dels sòcol varen patir els efectes de l’orogènia herciniana i les estructures observables corresponen a la orogènia, caracteritzant-se per la successió de fases de plegament i cizallament amb formació d’esquistositats. Es reconeixen varis episodis de deformació: un d’ells coincideix temporalment amb el clímax de metamorfisme i la intrussió dels granitòids; l’altre és el més heterogeni i desenvolupa bandes mil.lonítiques associades a zones de cizalla. Durant l’orogènia hercínica les roques que avui formen el Cap de Creus varen patir els efectes del metamorfisme regional. La zonació metamòrfica mostra un grau creixent cap el NNE, des de la zona de la clorita-moscovita, fins la zona de la sillimanita. L’àrea objecte d’estudi està afectada pel grau de metamorfisme regional més baix. En una fase posterior, durant el Permià-Carbonífer superior (250-300 milions d’anys), es varen intruir els graniotids de la Serra de Rodes amb la conseqüent formació d’una aureola de metamorfisme de contacte que va transformar les roques encaixants; en el cas de Palau-saverdera apareixen una sèrie de septes de roques metasedimentàries en l’extrem NW del terme (pissarres i fil.lites) transformades en roques cornianes i fil.lites motades: en l’extrem NE també apareixen altres roques Eogg també afectades per l’aureola metamòrfica de contacte. Molt probablement en la mateixa època varen pujar els magmes tardans que varen formar les roques filonianes, els més clars representants de les quals són els dics o filons de quars que s’alineen de NW a SE seguint una de les falles principals. La depressió de l’Empordà deu el seu origen a una tectònica de fractura iniciada al Neogen. Les fractures no es poden definir exactament atès que han estat colgades pels sediments de rebliment neògens i quaternaris. De l’observació de les imatges per satèl·lit es poden, però, insinuar unes alineacions dominants en direcció NW-SE que travessen tota la plana de l’Alt Empordà.
22 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
En l’àmbit d’estudi s’aprecien tres línies de fractura suposades, les dues més meridionals, paral.leles, limitarien els afloraments neogens del sector NW; d’aquestes, la sud aniria gairebé arrenglerada amb la llera de la Muga. D’altra banda, existeix una altra falla normal suposada, de direcció WNW-ESE que separaria el massís granodiorític de la Serra de Rodes, de la Plana al.luvial; aquest últim segueix el traçat de la carretera de Pau a Palau Saverdera. També hipotèticament, els blocs enfonsats estan orientats cap el sud, de manera que en un tall transversal de la plana, orientat de NE a SW, s’observaria com la fossa tectònica de l’Alt Empordà consisteix en una sèrie de glaons que baixen cap el sud, el que en termes geològics es coneix com a “horst”.
1.2.2.5. Litologia La descripció dels materials es presenta tot exposant les formacions geològiques presents al terme, de més moderna a més antiga (veure plànol I2: Geològic): CENOZOIC Quaternari QIIa. Argiles, llims i sorra de gra fi i mitjà que contenen un cert percentatge de graves i gravetes. El gruix d’aquests dipòsits és irregular i arriba a assolir els 3 m. Aquests materials es reconeixen en la majoria de torrents, recs i rieres del terme, interpretant- se com dipòsits de llera de torrents actuals. Corresponen a l’Holocè actual. Qac. Argiles amb sorres i llims que contenen còdols aïllats en proporcions variables. El gruix dels dipòsits és decimètric a mètric, essent més potents els que es troben als marges de les rieres. S’interpreten com a dipòsits poligènics, fruit d’una sedimentació fluvio-torrencial amb aportacions laterals de tipus col.luvial. Són d’edat holocena. Es troben adossats als relleus terciaris de l’extrem SE del terme. Qc. Argiles amb sorres i llims amb proporcions variables de clastes aïllats o concentrats en nivells. El gruix dels dipòsits és decimètric a mètric. Corresponen a dipòsits col.luvials, recolzats als relleus. En zones amb pendents suaus poden tenir origen eluvial. Són de l’Holocè. Es troben sota els cingles de la Serra de Verdera; es coneixen com a tarteres. Qea. Argiles i llims arenosos, en proporció variable de còdols. En zones amb substrat granític es forma sauló i a la resta llims i argiles amb clastes angulosos. Són dipòsits de poca entitat i molt poc gruix, producte de la meteorització de la formació sobre la que s’assenten. Solen trobar-se afectats per activitats antròpiques (conreus i bancals). Són de l’Holocè. Es troben repartits per tots els relleus granodiorítics de la Serra de Rodes i als enclaus aixecats en la plana.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 23
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Qp. Argiles i llims de color gris i negre, amb escassos nivells lenticulars de sorra i grava. Contenen gran quantitat de matèria orgànica en descomposició. Es localitzen en zones inundables que voregen els dipòsits de maresma, i limiten amb els dipòsits de plana al.luvial. Són dipòsits palustres. Es corresponen a l’Holocè actual. Rebleixen l’antic Estany de Castelló, a l’extrem meridional del terme. Qpd. Argiles i llims de color gris i negre, amb ocasionals nivells lenticulars de sorra i graves. Contenen matèria orgànica en descomposició. Són zones que s’inunden molt ocasionalment, localitzades a les parts més internes de la plana al.luvial. Edat holocena. Estan situats immediatament per damunt dels materials anteriors. Qcdv. Sorres i argiles de color marró-vermellós que engloben còdols subarrodonits de composició granítica. Els còdols solen formar nivells lenticulars d’escala decimètrica, amb base erosiva i geometria de paleocanals. Tant la quantitat com la mida dels còdols minva cap el W i SW; el gruix màxim observat és de 15 m, si bé és força variable doncs recobreixen un paleorrelleu. El conjunt del dipòsit presenta una morfologia bombada corresponent a una sèrie de ventalls procedents de la Serra de Pau, entre Pau i Palau; s’interpreten com dipòsits de fàcies mitjanes i distals de ventalls al.luvials. se’n reconeix més d’una generació, encaixats els més recents en els anteriors. Cronològicament es corresponen a un interval entre Plistocè superior i Holocè. Ocupen l’àrea més extensa del terme al sector central, entre la carretera de Pau-Palau i el turó de la Torre del Vent. Qcdva. Sorres i argiles de color marró-vermellós que engloben còdols subarrodonits de composició granítica. Els còdols solen presentar-se aïllats o en nivells lenticulars erosius d’escala centimètrica. Corresponen a les parts més distals de la formació anterior, i es localitzen a la zona d’enllaç entre aquests i la plana al·luvial. El dipòsit presenta una morfologia bombada que enllaça amb la plana. Interval comprés entre el Plistocè superior i l’Holocè. Situats immediatament al sud dels materials anteriors (sector Torre del Vent). Qcdvp. Conglomerats suportats per clastes. Estan formats per còdols de mida decimètrica, de subangulosos a asubarrodonits, en una matriu argilosa i sorrenca. Els còdols són de granitoides, gresos, pissarres i quars, i provenen del substrat paelozoic. Allà on l’àrea font és el granit, la matriu és més sorrenca. En conjunt són massius, però localment presenten cicatrius internes i gradacions. El pendent d’aquests dipòsits és força pronunciat. El gruix màxim és de 20 m. El límit amb la unitat Qcdv és transicional. Els torrents actuals estan força encaixats en el conjunt del dipòsit. S’interpreten com dipòsits de zones proximals de ventalls al.luvials. Edat: Plistocè superior. Al terme se situen al sector NE, allà on actualment s’està desenvolupant la urbanització Bellavista.
Terciari NPRs. Graves fines amb intercalacions de nivells de sorres arcòsiques. Tenen un aspecte massiu. Els còdols són de roques granítiques, metamòrfiques i quars. L’àrea font són els materials paleozoics de la Serra de Rodes. La base és discordant sobre paleozoics. S’interpreten com les fàcies proximals del ventall al.luvial de Roses. El gruix observat és de 20 m. Edat Pliocè. Només apareixen en l’extrem SE allà on s’ubica l’abocador controlat de terres i runes.
24 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
PALEOZOIC Carbonífer superior-Permià fq. Filons de quars. Són relativament abundants en els materials paelozoics. Els més importants són de gruix mètric a decamètric, la seva gènesi és hidrotermal i forma una aliniació de direcció NW-SE entre Palau-saverdera i Cala Rustella a Roses. Aquests filons tallen el contacte entre la granodiorita i els metasediments paleozoics. Estan associats a fractures o xarneres de plecs. En general, estan deformats i presenten foliació milonítica. Al terme afloren al N de les urbanitzacions Mas Isac i Bellavista. MC. Cornianes, fil.lites pigallades i marbres. Les alternances de lutites, gresos i grauvaques de les formacions EOgp i Eogg es transformen en cornianes i fil.lites pigallades; ambdues roques es caracteritzen per presentar abundant mica i petits porfiroblastes decordierita i andalusita. Els gresos de la unitat Eogg esdevenen gresos amfibolítics, amb actinolita i minerals del grup de l’epidota. Es considera un metamorfisme de contacte hercinià associat a l’emplaçament de les granodiorites de Rodes. Afloren en forma de septes hectomètrics en l’extrem NW del terme, per damunt de Mas Isac. Ggd. Granodiorita amb biotita i hornblenda. Presenta textura holocristal.lina de gra mitjà. Com a minerals essencials té quars, plagiòclasi, feldspat potàsic, biotita i hornblenda. Els accessoris són epidota, clinozoïsita, allanita, i també esfèn, apatita i ilmenita. Hi són abundants els enclaus microgranelluts de quarsdiorita i filons decimètrics de aplites i pegmatites. A les zones perifèriques del batòlit afloren cossos de leucogranit. Es distingeixen diversos septes de materials sedimentaris afectats per metamorfisme de contacte i de dimensions hectomètriques. El contacte amb els materials cambroordovicians és intrusiu i net. El batòlit de la Serra de Rodes està afectat per una foliació gnèissica, equiparable a la foliació regional (Sr) als materials encaixants. Aquests materials formen els relleus muntanyencs del sector nord municipal.
Cambrià-Ordovicià EOgg. Grauvaques i gresos amb còdols de quars. A la zona meridional aquesta unitat està representada per gresos de quars i feldspats de colors clars, amb còdols arrodonits o lenticulars centimètrics de quars aïllats. Cap al sector NW la litologia predominant són limolites clares, amb alguna intercalació de gresos quarsifeldspàtics. La base de la unitat s’interpreta com un contacte discordant sobre les pissarres negres o directament sobre els gresos i pelites. La potència és de 150 metres. Constitueixen la sèrie superior del Cap de Creus. Afloren al sector NE del terme en contacte mecànic amb la granodiorita, d’aquí que estiguin afectades pel metamorfisme de contacte; s’estenen entre Sant Salvador i el Puig de Queralbs. EOgp. Alternança de nivells de gresos de gra fi i mitjà amb nivells pelítics, formant ritmes d’ordre centimètric-decimètric. Estan afectats pel metamorfisme de contacte que les ha convertit en cornianes i fil.lites pigallades. Afloren en forma de septes hectomètrics en l’extrem NW del terme, per damunt de Mas Isac.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 25
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.2.2.6. Zones d’interès geològic L’interès geològic que susciten els elements o formacions presents al terme municipal radica en el paisatge que ells mateixos configuren (veure plànol I3: Elements d’interès geològic). Malgrat la monotonia dels materials granodiorítics que donen forma als relleus muntanyosos de Palau-saverdera, cal destacar la bellesa de les formes que l’erosió ha esculpit sobre aquests materials i que avui dia ens ha deixat com a testimoni una sèrie de crestes, agulles i penyes fortament accidentades que ressalten en el paisatge entre la resta de materials granítics amb formes més suaus. Aquests relleus més imbricats es localitzen al sector NE del terme, i dibuixen la carena entre el castell de Sant Salvador i el Puig de Queralbs. Els altres dos punts són el penyot que hi ha per damunt de St Onofre, i el tram més encaixat del rec de Queralbs, on es troba la Cova dels Encantats. Encara que no per la vàlua geològica, però sí històrica, cal mencionar els dipòsits palustres que omplen l’antic Estany de Castelló; d’aquella zona humida avui només en queden rastres a l’Estany de Vilaüt (Pau), Palau (Palau Saverdera) i del Tec (Castelló d’Empúries). La delimitació dels materials ha permès reconstruir quin era l’àmbit i la forma de l’estany, que com se segueix cartogràficament tenia una estreta comunicació amb el mar (a través de la Rubina) com si d’un estuari es tractés.
1.2.2.7. Recursos miners Existeixen dues pedreres, ara inactives, que en el seu moment varen explotar els dics de quars que alforen entre la granodiorita, del qual se’n feia un ús com a àrid per a infraestructures viàries. La pedrera més visible es troba a cavall dels termes de Palau-saverdera i Roses, al paratge dels Guills, i està representada per tres fronts arrenglerats amb la direcció del filó. L’altra pedrera està per sobre de la urbanització Mas Isac i només presenta un front. Fotos 3: Pedrera al paratge dels Guills i Pedrera sota la muntanya d’en Sot.
Font: Elaboració pròpia. Existeix un altra formació explotada, la qual es troba a l’extrem SE del terme, concretament on ara hi ha l’abocador controlat de terres i runes. És la formació terciària pliocènica formada per graves i sorres que s’explotaven també com a àrids i per al seu ús en morters i formigons.
26 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.2.2.8. Geomorfologia i paisatge El municipi de Palau s’estén des dels vessants sud-occidentals de la serra de Roda - de gairebé 700 metres d’altitud- fins als marges de l’antic estany de Castelló, al rec Madral ja dins als aiguamolls empordanesos, amb una altitud de 10 m sobre nivell del mar. La serra de Roda, en la part més elevada del municipi, culmina amb la muntanya de Verdera (topònim que rep de la muntanya). Dins del terme municipal, la serra de Roda està formada per un conjunt de serres que d’oest a est són les següents: serra de les Rameres, 455 m, serra de St. Helena, 550 m, serra de Roda –la més alta amb 680 m amb el castell de St. Salvador al bellmig- i finalitza amb el Puig de Queralbs amb 617 m, a tocar i fent de frontissa amb el terme municipal de Roses. Tota la carena té una longitud aproximada de 4 km. La part més plana, del terme municipal, davalla fins els aiguamolls solcada per un munt de recs i rieres que passen enmig de petits turons o tossals: el Molí el Vent (45 m), el Puig de Llorí ( 31 m) i la Torre de l’Albert (10 m) ja a tocar de l’estany de Palau i en la zona més baixa respecte el nivell del mar. Fotos 4: Aiguamolls de l’Empordà i Puig de Queralbs.
Font: Elaboració pròpia. Malgrat les reduïdes dimensions del terme municipal, Palau-saverdera disposa d’una sèrie de vectors ambientals bàsics que li confereixen una gran diversitat paisatgística. La combinació de l’orografia i el tipus de vegetació conformen els següents ambients paisatgístics: ¾ Paisatge muntanyós, apreciable al sector N del municipi, està definit pels contraforts de la Serra de Verdera i de Rodes. Aquesta muralla de materials granítics s’estén entre la Muntanya d’en Sot i el Puig de Queralbs. Els seus forts pendents i l’acció erosiva dels agents climàtics han afavorit la creació de penyes, algunes isolades, que subministren material formant tarteres i esbaldregalls. El paisatge que es pot apreciar, doncs, és força inert, dominat per rocam al.lòcton i un estrat arbustiu molt esclarissat. ¾ En un estatge inferior, encara que també muntanyós, els pendents són menors i les formes orogràfiques més arrodonides, fet que afavoreix un recobriment arbustiu molt més important. Encara que amb menor intensitat que en el cas anterior, també apareixen blocs o grans “bolos” granítics que s’han desplaçat muntanya avall. Sobre aquest paisatge es troben els relleus entre les cotes 150 i 300 m; a on s’ha instal·lat la urbanització Mas Isac. ¾ Ocupant la major part del terme, es diferencia el paisatge de peudemont, caracteritzat per uns relleus suaus adossats als anteriors i sobre els quals hom ha assentat la seva residència i n’ha tret una productivitat. Es tracta d’un ambient
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 27
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
paisatgístic molt antropitzat on es troba els assentaments del nucli urbà i zones residencials com la de Bellavista, a l’oest; i on les terres han estat i estan conreades per cultius eminentment de secà: vinya i olivera. Dins d’aquest paisatge es troben elements aïllats i aixecats que es corresponen a petits enclaus de roca granítica que sobresurten en el paisatge, el més emblemàtic és el turó sobre el que s’aixeca el Molí de Vent. ¾ Finalment, i només present al sector més meridional, es distingeix un paisatge típic d’aiguamolls, l’àmbit del qual ja vindria marcat pel límit administratiu del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. És un paisatge, ja no dominat per conreus si no per vegetació autòctona i pròpia d’ambients humits que alterna amb parcel.les tancades, amb fileres d’arbres, aquí anomenades “closes” dedicades fonamentalment a les pastures; i que tot sovint acaben inundades. Aquest espai altrora va ser ocupat per l’antic Estany de Castelló, del qual avui només en queden petites traces com l’estany de Vilaüt i el del Palau.
28 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.2.3. Sòls Els sòls del terme, sobretot els que pertanyen a la Serra de Verdera, han patit una constant agressió que es va iniciar amb la deforestació per a la introducció dels cultius de la vinya i l’olivera; el canvi d’usos del sòl i finalment el seu progressiu abandonament ha fet incrementar el risc d’incendi. Els successius incendis que han atacat aquestes contrades han desprotegit la capa edàfica, ja de per si poc profunda, la qual cosa ha fet augmentar, de retruc, el risc d’erosió agreujat per la presència de la tramuntana i les pluges torrencials. Són, doncs, uns sòls pobres amb unes condicions d’elevada fragilitat i susceptibilitat d’ésser degradat pel perill que corre d’erosionar-se. D’acord amb el sistema de classificació del Soil Taxonomy System (SSS, 1992) al terme es distingeixen 6 unitats cartogràfiques, agrupades en 2 unitats geomorfològiques: ¾ Els sòls de vessants, els quals contenen 2 unitats cartogràfiques: • de pendent elevat (> 13%) • de pendent suau (entre 6 i 13 %) que correspondrien als plans enlairats. ¾ Els sòls de zones d’acumulació que es presenten en 4 unitats cartogràfiques: • acumulació de col.luvions • planes d’inundació • fons de vall • sòls de planes d’inundació permanent o aiguamoll
1.2.3.1. Sòls de vessants de pendent elevat Són els sòls que es troben en les vessants que encaixonen els principals cursos d’aigua del sector nord. La seva profunditat rarament sobrepassa els 50 cm de gruix; presenten una elevada permeabilitat i extrema pedregositat (50-90 %), com a conseqüència de l’aflorament immediat de la roca. Aquest fet dificulta el seu conreu. Presenten una seqüència Ap-C-R; són sòls poc evolucionats, o poc edafitzats, i responen a una classificació de Xerorthen líthic o Xerorthen typic.
1.2.3.2. Sòls de vessants de pendent baix Afloren per damunt de la formació quaternària Qcdvp. Es diferencien dels anteriors per una menor presència de pedregositat superficial, que respon a l’acció de l’home que al llarg de la història l’ha anat disminuïnt per a facilitar-ne el conreu. Es localitzen per damunt del casc urbà i la urbanització Bellavista, i ocupen també les fondalades dels recs de la Fantasia, Sant Onofre, Les Trilles i Queralbs. Presenten una seqüència típica d’horitzons Ap-C i R, tot i que quan són sòls molt poc profunds, no presenten ni el C, o bé amb un horitzó superficial del tipus O, en el cas que estiguin molt freqüentats per pastures. Taxonòmicament s’han classificat com a Xerorthen líthic.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 29
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.2.3.3. Sòls en dipòsits col.luvials Són el producte dels materials acumulats a les parts baixes dels vessants, en pendents inferiors al 25%. És el cas dels sòls acumulats sobre la formació quaternària Qac; en l’àmbit d’estudi apareixen en les proximitats de l’estany de Palau i la Torre del Vent. Presenten una seqüència típica d’horitzons del tipus ApCR, tot i que en alguns casos disposa d’un horitzó superficial tipus O. Taxonòmicament segons STS (92) reben el nom de Xerorthent typic. Presenten una pedregositat superficial elevada.
1.2.3.4. Sòls d’inundació permanent Aquests sòls es presenten en superfícies que freqüentment i/o esporàdicament s’inunden, com ara l’espai ocupat pels materials d’ambients palustres: Qpd i Qp, entre el rec Madral i el paratge de les Torroelles. La zona interior dels aiguamolls es caracteritza per la presència de sòls amb horitzons ABC. L’horitzó A és un epipedió òcric, i el B presenta una estructura ben definida. A la base dels pedions apareixen símptomes d’hidromorfisme, manifestats pels colors grisos i, la presència de taques i petites concrecions negres de ferro i manganès. Totes aquestes característiques apareixen a partir del mig metre de profunditat. Una característica aplicable a tots els pedions és la manca d’elements grossos. La matèria orgànica es reparteix molt irregularment en profunditat, cosa que li confereix un caràcter fluvèntic. La morfologa i característiques químiques permeten classificar-los com a Entisòls. Malgrat que es considera més important el caràcter hidromorf, cal considerar també la distribució de la matèria orgànica i incloure’ls millor en el subgrup dels Aquic Xerofluvents.
1.2.3.5. Sòls en peus de mont i plana interior Són els més abundants en el terme doncs s’han desenvolupat per damunt de la formació geològica més extensa, la de peudemont (Qcdv), formada per l’aportació periòdica de materials provinents de l’erosió dels vessants de la Serra de Rodes. S’estenen des dels principals nuclis de població fins el paratge de les Torroelles. El seu àmbit són les àrees d’aprofitament agrícoles, enteses d’una banda, com a pastures en el cas de les closes, o com a camps de conreu. Aquests sòls pertanyen també a la plana al·luvial, però no es veuen afectats per problemes d’inundacions, ni de salinitat. Es tracta d’un sòl conreat amb perfil ABC. S’observa una dominància de la fracció llim en els primers horitzons. A 1,5 m es troba un horitzó 2C que té una textura molt diferent. Aquest canvi condiciona el moviment vertical de l’aigua en el sòl, quedant la capa freàtica penjada en aquest nivell. Amb tot no s’observen símptomes d’hidromorfisme. La distribució de la matèria ogànica en profunditat confirma l’estratificació del material i evidencia el caràcter fluvèntic.
30 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.2.4. Hidrologia i hidrogeologia 1.2.4.1 Àrea d’estudi El terme de Palau Saverdera es troba dins la unitat geomorfològica de la plana fluvio- deltaica de l’Alt Empordà. Els límits geomorfològics que la delimiten són: al sud, el relleus de la costa d’Empúries i la plana del Baix Ter; al nord, els relleus paleozoics de la serra de Rodes; a l’oest, els relleus pliocens dels Aspres de l’Empordà i a l’est, la badia de Roses. La plana ocupa una extensió de 120 km2, dels quals, els 55 km2 més meridionals corresponen a la plana del Baix Fluvià, i els 65 km2 més septentrionals a la plana de la Muga, sense que existeixi una separació geomorfològica clara entre ambdues. La conca hidrogràfica de l’àrea d’estudi abasta un àrea de 16,19 Km2 de la conca total de la Muga, tot i que la totalitat dels cursos d’aigua municipals desguassen al rec Madral i aquest directament al mar (veure plànol I4: Sistema hidrogràfic).
1.2.4.2. Hidrologia 1.2.4.2.1. Dominis hidrogràfics i aportacions El terme municipal està recorregut per un conjunt de torrents que naixen al peu dels contraforts de la Serra de Verdera, com són (veure plànol I4: Sistema hidrogràfic).: • El Riutort: amb dos tributaris (el rec de Cap de Terme i el rec del Mas Oriol), que recullen les aigües de la conca entre el Coll dels Mosquits, el Mas Ventós i el Coll de Planells, al NW del terme. El rec de Cap de Terme té com a afluents el Rec de Can Bac i el rec Llimonenc, i el rec de Mas Oriol recull les aigües del Rec de Planells (amb el rec de l’arbre sec) i el rec del Bac (amb el rec de la roca de l’heura). • aquest últim disposa de varis afluents com són el rec del Planell, el Rec del Bac – amb el rec de la Roca de l’Heura, rec de Mas Ventós i rec de l’arbre sec-) Rec de Torroelles o Ferriols: amb tres afluents (el rec dels Quintans, de les Trilles i el de Sant Onofre) que travessen el casc urbà i neixen sota el Coll dels Mosquits. • Rec del Mas Blanc: amb tres afluents (el rec del Salt de l’Aigua que neix al peu del Puig de Queralbs, el rec de la Fantasia que neix sota Sant Salvador de Verdera i el rec del Serrat del Nin que neix sota un promontori rocallós), recullen les aigües de la conca entre el Puig Queralbs i Sant Salvador. • Rec de Cap de Terme: fa de límit amb el terme municipal de Roses. Neix al peu de les pedreres de quars de Palau i Roses. Tots aquests torrents i recs drenen cap el SW fins que intersecten amb el rec Madral, que amb direcció SE acaba portant les aigües al mar, a través del Grau de Santa Margarida (Roses), que antigament feia de desembocadura de la Muga. A més dels recs i sèquies, el rec Madral recull les aigües dels escòrrecs dels estanys relictes interiors, quan aquests queden inundats per episodis ocasionals d’elevada precipitació. Existeixen alguns canals de reg construïts per la l’Institut de recerca i tecnologia agrària (IRYDA). Destaca el canal del camí de l’Olivet que ressegueix i envolta el petit tossal del turó del Molí de Vent, el qual mor al rec Madral.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 31
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
A continuació, es descriu el recorregut de cada un dels quatre grans recs del terme municipal de Palau-saverdera:
1. El Riutort El riutort neix entre la serra de Pau i la serra de les Rameres, quasi a tocar el Coll del Bosc de la Margalla, entre el cim de la Creu Blanca (464 m) i el cim de les Àvies Daurades (455 m). El rec passa a tocar el Pla de la Sureda pel seu marge esquerra, i per la serra de les Comes, pel seu marge dret. En aquest punt, el rec davalla entre les urbanitzacions d’Urpasa, a Palau, i la urbanització els Olivars, a Pau, passant a anomenar-se rec de Cap de Terme o rec de la Creu Blanca. Més tard, travessa la carretera GI-610 -de Vilajuïga a Roses- recollint diversos afluents. Molts d’ells dins de la urbanització d’Urpasa (rec de Can Bac i rec Llimonenc). L’afluent més important és el rec del Mas Oriol. Aquest té dos subafluents: el rec de Planells que neix a la serra de les Rameres, a tocar del Mas Ventós, (recollint les aigües del rec de l’arbre sec) i el rec del Bac o del Pas Estret amb l’afluent del rec de la Roca de l’Heura, una mica per sota del camí de St. Onofre i la serra de Sta. Helena 586 m. Ambdós es troben dins del Parc Natural del Cap de Creus i disposen de molt bon estat, tant de les aigües, com de la vegetació de ribera associada, tot i que en aquests darrers 20 anys, aquesta zona a patit intensos incendis forestals. El rec del mas Oriol té un cabal d’aigua intermitent. És un rec que té associat molt patrimoni cultural: barraques de vinya, lloses de gran format, parets de pedra seca, fonts, camins, corriols, etc. Una mica per sobre del Mas Oriol existeix un bosc de suredes centenàries anomenat La Roja, avui catalogat com a patrimoni arquitectònic municipal. El rec ha excavat aquest bosc centenari de gran bellesa paisatgística i vàlua ambiental. Fotos 5: Bosc de la Roja, Rec del Mas Oriol i Rec de Cap de terme.
Font: Elaboració pròpia.
Més avall, travessa la carretera GI-610, a tocar del cementiri municipal, s’uneix al Riutort a tocar de la depuradora de la urbanització d’Urpasa, a les terres de Puig de Llorí, i mor als Estanys de Pau (Reserva Natural Integral dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà), a Vilaür. Les seves aigües s’uneixen al riu Mugueta, afluent de la Muga.
32 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
2. Rec de les Torroelles o Ferriols (també anomenat rec de St. Onofre i rec del Santpare) Neix als escarpats d’El Fitor, sota la serra de Roda (645 m), molt a la vora de l’ermita de St. Onofre. El camí vell de Palau a St. Onofre té gairebé el mateix recorregut que el rec. Més avall i en una clotada, abans ombrívola, trobem un bosc de castanyers, on conviuen diverses generacions. Els reiterats incendis forestals han anat minvant exemplars que han rebrotat sobre el mateix curs del rec. Tot aquest recorregut es troba dins del perímetre del Parc Natural de Cap de Creus. A l’alçada de la cota 180 m entra en un recorregut més suau i el pendent disminueix. Més avall, passa a tocar les terres del mas Rotllan, amb una abundosa vegetació de ribera (oms, pollancres, i canyissars, principalment). A partir d’aquí entra de ple a l’interior del nucli de població travessant tot el poble de dalt a baix. El rec de St. Onofre nodreix la Font de Dalt (molt rica en nutrients) i omple l’antic rentador municipal i l’abeurador d’animals, avui en desús. Fotos 6: Rec de St. Onofre (sobre la Font de Dalt) i rentadors municipals.
Font: Elaboració pròpia. Des d’aquest punt i fins que surt del nucli de poble, el rec discorre entrant i sortint per horts i edificacions. A partir del centre de la població, el rec ha estat canalitzat per donar vialitat en aquest sector del poble, fet que ha manllevat tota vegetació de ribera associada al curs del rec. En aquest sector, el rec s’anomena del Sant Pare. Fotos 7: Rec de Sant Onòfre.
Font: Elaboració pròpia.
Més avall, el rec travessa la carretera GI-610 i davalla a través d’oliverars arribant al nucli disseminat de les Torroelles (d’aquí rep el nom), a la vora del Mas Massot fins a l’Estany de Palau i del rec Madral, on mor. El rec de les Torroelles té diversos afluents: pel seu marge dret, el rec dels Quintans i, pel seu marge esquerra, el rec de les Trilles o rec Macau. El rec dels Quintans neix a
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 33
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
la vora de la Font Mallola on seguidament és canalitzat per donar prioritat a la vialitat rodada (Mas Bohera) i torna a sortir molt a la vora de la Cooperativa de vi i oli de Palau. S’uneix al rec de les Torroelles, a l’alçada de la depuradora municipal. Fotos 8: Rec dels quintans i Rec de les Trilles.
Font: Elaboració pròpia.
3. Rec del mas Blanc (o Salt de l’Aigua) El rec del mas Blanc neix a la serra del Puig de Queralbs (525 m) i té 4 afluents els quals, de dreta a esquerra, són els següents: rec de la Fantasia -el més occidental-, el rec de Can Llobet, el rec del Serrat del Nin, -al centre-, el rec del Salt de l’Aigua. El primer, el rec de la Fantasia és el més urbà, ja que es troba a l’extrem del nucli urbà, i fa de separador amb la nova urbanització de Bellavista. Fotos 9: Rec de la Fantasia.
Font: Elaboració pròpia.
Aquest rec en la part superior està molt encaixat i solcat per infinitat d’horts, de pous i pontets. Els hortets es situen en petites terrasses de pedra (feixes) que li confereixen un gran atractiu paisatgístic. Existeix un caminet de terra que ressegueix el curs del rec pel seu marge dret fins la carretera de Roses. El rec es troba en bon estat però hi ha zones que cal netejar de residus urbans. En la part més septentrional, aquest rec s’anomena rec del Mas Romeu. El rec de can Llobet o de les Martines, neix molt a prop d’aquesta casa aïllada envoltada d’olivars. És una zona de gran atractiu paisatgístic. En alguns punt concrets la vegetació de ribera ha estat alterada i és força escassa.
34 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
El tercer rec, el rec del Serrat del Nin, neix sota un promontori rocallós, amb una alçada de 325 m aproximadament. per un costat, voreja la urbanització Bellavista, i per l’altra, uns camps d’olivars de grans dimensions (centenaris) i en molt bon estat de conservació. Aquesta zona presenta molt patrimoni cultural: ponts, barraques de vinya, feixes de pedra, camins que voregen les oliveres, etc. Tot l’entorn és molt agradable i de gran bellesa plàstica. Foto 10: Rec del Serrat del Nin Fotos 11: Rec del Salt de l’Aigua
Font: Elaboració pròpia. Font: Elaboració pròpia El rec del Serrat del Nin té diversos afluents, però el més important és el rec del Salt de l’Aigua, el qual neix més amunt que el rec del Serrat del Nin, a una alçada de 525 metres, sota el Puig de Queralbs. En la part més alta del curs fluvial, té una cascada amb un desnivell de 50 m. S’uneix al rec del Serrat del Nin a l’alçada del camí vell de Roses. Més avall, per sota el camí de la Mina en direcció al mas Fumats, el rec del Serrat del Nin circula entre alzines sureres arribant a la carretera GI-610. A partir d’aquí, el rec voreja els límits del polígon industrial de Palau, al costat de la carretera, i davalla al costa del mas Guero. Aquest sector té un pendent molt suau. Les terres de conreu estan abandonades (erms) amb diverses construccions de molt baixa qualitat arquitectònica. Més avall, va enfilant les terres del mas Blanc (avui desaparegut), passant molt a prop del Turó del Molí de Vent, al costat d’una extensió de barquetes de tipologia diversa amb horts. En aquest punt, entra dins el Parc Natural dels Aiguamolls, passa per les terres del Mas de l’Albert i mor dins la Reserva Natura Integral de la Closa de Dalt, la closa dels Verns i dels Fangassos.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 35
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
4. Rec de Cap de Terme. Com el seu nom indica aquest rec fa de partió entre el terme municipal de Palau i el de Roses. Té diversos afluents però no és molt llarg. Neix prop de la pedrera abandonada dels Guills i passa per un sector d’olivars molt ben cultivats i de gran bellesa. Foto 12: Rec del Madral Més avall, travessa la carretera GI-610 al costat d’una nau industrial (Hortensi alimentació), a tocar del Turó del Mas d’en Bech, (terme municipal de Roses). Després travessa una petita plana amb cultius abandonats i construccions diverses (usos periurbans) i entra dins el Parc Natural dels Aiguamolls, al tocar de la granja de n’Imbert i del receptor elèctric d’Heasa. Discorre pel camp de l’Era de la Torre de l’Albert, i mor a l’Estany de Palau (reserva natural integral), a tocar de l’abocador de runes i la caseta de l’Estany, al rec Madral.
Font: Elaboració pròpia.
Taula 7: Principals recs i rieres de Palau saverdera des del naixement a la desembocadura.
Rec de Cap de Rec de Can Bac Terme Rec Llimonenc Estanys de Pau Riutort Rec de Planells (Vilaüt) Rec del mas Oriol Rec de Bac o del Pas Estret
Rec de Rec dels Quintans RIU RIU REC Torroelles (o Rec de St. Onofre MUGA MUGUETA MADRAL Ferriols) Rec de les Trilles Estanys de Palau Rec de la Fantasia de Baix* Rec de Can Llobet Rec del mas Blanc Rec del Serrat del Nin Rec del Salt de l’Aigua Rec del Cap de Terme *Davalla a la Marina de Sta. Margarida de Roses al mas del Tec Font: Elaboració pròpia. 2002
36 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.2.4.2.2. Zones humides Les zones humides del terme estan situades a l’extrem sud, coincidint amb el perfil de l’antic Estany de Castelló, del qual avui dia només en queden les traces de l’Estany de Vilaüt, ja al terme de Pau, l’Estany de Palau a Palau-saverdera, i l’Estany del Tec, ja dins de Castelló d’Empúries. La zona humida de Castelló d’Empúries ocupava tota la zona deprimida que s’estén entre el límit meridional dels relleus pirenaics del cap de Creus (Roses, Palau, Vilaüt, Pedret) i el Neogen de Castelló d’Empúries i Marzà. Originàriament era formada per un gran estany anomenat estany de Castelló o de Vilaüt, on arribaven les aigües de la Muga i les que procedien del drenatge dels relleus pirinencs (riera de les Comes, etc.). Actualment, els treballs de drenatge i les transformacions turístiques han modificat totalment aquest territori amb la construcció de dues urbanitzacions o marines (Santa Margarida i Empuriabrava), perdent d’aquesta manera tota la seva fesomia natural.
1.2.4.2.3. Sèquies, canals, recs i pous La intensa transformació antròpica de les zones humides inicials es fa palesa per la presència de sèquies, canals i recs que solquen el sud del territori estudiat. Aquestes infraestructures hidràuliques tenen tant una funció de drenatge dels terrenys inundats periòdicament, com de regulació dels nivells de les aigües de certs conreus (arrossars i prats inundables), i de transport de les aigües per reg.
1.2.4.2.4. Fonts. Localització i qualitat de les aigües L’aigua de la Font de Dalt situada dins del casc urbà de Palau prové d’una deu. D’aquest mateix abastament es nodreixen altres tres fonts més –de la Plaça Major, de la Plaça de la Generalitat i del carrer de Roses- a través d’una xarxa de que les connecta, independent. L’Ajuntament ha encarregat diverses anàlisis de les aigües d’aquesta deu, i segons sembla, hi ha hagut alguns resultats que ha mostrat certa contaminació microbiològica, tot i que per la majoria de la població i visitants que venen a emplenar aigua des dels municipis veïns, és perfectament apta per al consum. Caldria però, assegurar que es garanteix la seva potabilitat o bé informar de les reserves al consum per part de la població. En la zona verda prop del carrer Font Mallola, hi ha una altra surgència que s’abasteix d’aigua de la xarxa i per tant se’n garanteix totalment la seva potabilitat, d’acord amb els paràmetres de les anàlisis presentades. De la resta del territori palauenc, del sòl rústic, se’n desconeix la presència d’altres fonts, deus o surgències naturals, però pel que sembla n’hi podrien haver prop de les rieres i recs o la seva àrea d’influència. Algunes, amb el pas del temps, han quedat perdudes, fins i tot de la memòria dels seus veïns.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 37
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.2.4.2.5. Inventari, catalogació i legalització dels pous i usos dels mateixos A la taula 8 es citen les característiques de les captacions subterrànies –pous i galeries-, inscrites al Registre d’Aigües de l’Agència Catalana de l’Aigua. A partir d’aquest registre és d’on s’han extret les dades per avaluar els consums de fonts pròpies. L’any 2002 n’hi consten 12, però com passa en molts municipis, podria ser que n’existissin més, en propietats particulars, on l’ús de l’aigua seria més aviat de tipus domèstic i de poca quantitat.
Taula 8: Captacions inscrites al Registre d’Aigües, 2002. Vol. màx, Tipus de Sup. Ús de l’aigua Situació anual Observacions captació de reg (m3/any) Subterrània- L’abastament és per a Abastament Aq. 999 127 7.200 0 deu 720 persones. Aq. 401-A10 Subterrània- Reg agrícola i Delta Fluvià 3.567 0.02 pou ramader Muga Subterrània- Reg agrícola i Aq. 999 127 5.348 1,50 pou domèstic Subterrània- reg Rech Mallol 0,62 Cabal en l/s 0,62 pou Subterrània- Aq. protegit del Delta del reg Aq. 999-127 1.694 pou Fluvià i la Muga Subterrània- Reg agrícola Aq. 999-127 2.700 0,07 pou Subterrània- Reg agrícola Aq. 999-127 3.000 1,10 pou L’ús de l’aigua és per al Subterrània- ramaderia Aq. 999-127 2.957 manteniment i abeurar pou 40 cavalls. Cabal en l/s: 1,019. Riera Mas Subterrània- Regs i usos domèstics, reg i domèstic Oriol i Mas 1 pou excepte beguda, Ventós captació formada per dos pous. Subterrània- A zona de A 10 m del marge dret reg 450 0,1 pou policia de la riera de Muní Subterrània- reg Aq. 999-127 1.500 pou Subterrània- Aq. protegit del Delta del reg Aq. 999-127 2.000 pou Fluvià i la Muga Font: Agència Catalana de l’Aigua.
38 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.2.4.2.6. Depuradores associades als cursos fluvials Les depuradores del terme municipal de Palau-saverdera són les següents: Depuradora municipal de Palau saverdera: Disposa d’una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) amb tractament de tipus biològic. Té una capacitat de 1.250 m3, per a 5.000 habitants-equivalents. Les aigües resultants s’integren dins la xarxa de recs de la plana altempordanesa, al rec dels Quintans o Ferriols, afluent del rec de les Torroelles. Depuradora de la urbanització Urpasa: Té un tractament molt bàsic a través d’un sistema de decantació. Les aigües residuals són directament abocades al cursos d’aigua més propers. En aquest cas l’aigua davalla al Riutort.
1.2.4.2.7. Zones de protecció del sistema hidrogràfic Actualment, el municipi no disposa de cap estudi que delimiti sobre el territori i en base a una cartografia específica les diferents zones de protecció hidrològica: la zona de domini públic hidràulic i la zona de policia. Així doncs, no es té definit l’espai d’ús públic dels cursos fluvials ni la regulació de les activitats en les zones de protecció oficial. La normativa associada que existeix en el municipi és la següent: • NNSS99 de Palau-saverdera, en l’art 38 -Sistema hidrogràfic- estableixen una protecció de 25 metres a partir del marge que delimita el llit del riu. Així mateix, estableixen una protecció radial de 50 metres per les fonts.
La Llei d’Aigües (Llei 29/85, de 27 de setembre, d’aigües. BOE 189, 08/08/85 i BOE 243, 10/10/85) defineix la zona de Domini Públic Hidràulic (DPH), les zones de Servitud i les zones de Policia. El DPH comprèn les lleres temporals ordinàries anuals (no les extraordinàries en cas d’avingudes), i inclou tant els rius com petits reguerons i tolls. En la zona de servitud està prohibida qualsevol edificació, mentre que en la zona de Policia es regula i limita les activitats que s’hi poden fer. Complementàriament, existeixen uns criteris tècnics a tenir en compte per l'Agència Catalana de l'Aigua en l'elaboració dels informes preceptius en la tramitació del planejament urbanístic, els quals defineixen els àmbits de curs fluvial, sistema fluvial i zona inundable de la xarxa hidrogràfica, aigües i fonts. Aquests criteris també determinen els usos permesos i els usos desaconsellables en aquestes franges (veure Annex I).
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 39
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.2.4.3. Hidrogeologia 1.2.4.3.1. Característiques hidrogeològiques La plana de l’Alt Empordà es caracteritza dominantment per la presència de materials al·luvials. A les zones litorals, aquests dipòsits al·luvials passen transicionalment a dipòsits marins i de transició. La seva edat es troba compresa entre el Pleistocè Superior i l’Holocè. En general, aquests materials al·luvials es troben dipositats damunt els materials pliocens de l’Empordà, excepte en el marge sud, on presenten un contacte discordant amb les calcàries mesozoiques del massís del Montgrí, i en el marge nord, on afloren en contacte amb els granits i materials paleozoics del Pirineu Oriental. A la plana de la Muga, les zones de major gruixària d’aquests materials al·luvials es troben situades en la confluència dels rius Merdan, Llobregat- Muga-Manol i al sud de Castelló d’Empúries. Normalment, la gruixària màxima d’aquest dipòsits al·luvials és de 20 m, excepte al sud de Castelló d’Empúries, on es poden assolir gruixos màxims de 40 m (antigues captacions d’abastament municipal de Roses i Cadaqués). Apropant-se a la línia de costa, augmenta la presència de nivells argilosos i llimosos, mentre que es redueix progressivament el gruix dels nivells detrítics. A l’àmbit del terme municipal, el gruix de sediments no supera els 5 m, a partir dels quals ja aflora el sòcol hercínic format per granodiorita pissarres; aquest sòcol constitueix el principal aqüífer del terme.
1.2.4.3.2. Distribució i tipologia dels aqüífers Segons BACH (1990) la descripció dels aqüífers en aquest sector de la plana de l’Alt Empordà és la que segueix a continuació:
¾ Aquífer-I (superficial) Cartogràficament ocupa la totalitat de la plana al·luvial de la Muga. A la zona litoral presenta sorres de granulometria fina i gravetes que passen transicionalment cap el sostre a llims arenosos i argilosos. Al terme de Palau-saverdera, l’aqüífer superficial de la Muga, presenta nivells de poca gruixària, de 5 m com a màxim, dominantment sorrencs intercalats en materials llimosos i de continuïtat molt limitada. Aquest aqüífer superficial és el més utilitzat. En general, la major part de les captacions són pous de tipus empordanès (tubs clavats) o pous oberts, i poden subministrar cabals des de 10 a 30 m3/hora. Les permeabilitats mitjanes assoleixen valors de l’ordre de 200 m2/dia i localment poden arribar a 500 m2/dia. El comportament d’aquest aqüífer superficial és de tipologia lliure, encara que en alguns punts (sobretot a les zones litorals) pot estar localment semiconfinat per dipòsits llimosos d’inundació i maresmals. La profunditat del nivell freàtic en aquest aqüífer-I superficial és inferior a 1 m i a la zona litoral aflora en superfície. A les zones interiors pot assolir profunditats entre 2 i 4 m depenent de la variació topogràfica del terreny. Estacionalment, les oscil·lacions del nivell freàtic són de 0,5 m a les zones litorals i de 1 a 1,5 m a les zones interiors.
40 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
¾ Aquífer paleozoic L’existència de força afloraments del sòcol, bé de granodiorita, bé de pissarres, a la mateixa plana, és el fet que constata la poca gruixària de l’aqüífer superficial, i la major representativitat de l’aqüífer rocallós paleozoic. En tractar-se de roca, l’aigua aprofita les escletxes per a circular; l’elevat diaclassament de la roca fa que aquest sigui l’aqüífer més important i del qual se’n nodreixen les principals indústries i granges del terme. Pous fets a la zona indiquen que el nivell freàtic es troba entre 25 i 45 m de profunditat. Cal considerar que part del municipi de Palau-saverdera està inclòs en l’aqüífer protegit del Delta dels rius Fluvià i Muga segons el recull el Decret 328/1998, d11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació a diversos aqüífers de Catalunya. En aquesta norma l’ACA haurà de formular un inventari dels aprofitaments i un pla d’ordenació d’extraccions i els titulars d’aprofitaments estaran obligats a constituir-se en comunitat d’usuaris i a declarar l’aprofitament real, subjecte a l’aprovació de l’administració competent. Això significa que aquesta part del municipi es considera vulnerable quan a afectacions al medi hídric subterrani.
1.2.4.3.3. Hidrodinàmica En el sector litoral de l’àrea de la Muga existeix una important depressió piezomètrica que assoleix una cota de –2 m i que arriba a afectar àrees que es troben situades a més de 2 km de la costa. A la zona compresa entre el Fluvià i la Muga, la isolínia 0 m penetra terra endins fins a 3 km de la costa. Aquesta situació dels nivells piezomètrics permet interpretar que en les àrees litorals, la relació entre el riu i l’aqüífer és de caràcter influent. A l’ interior de la plana de la Muga, la cota +5 m es troba situada en la vertical Fortià- Castelló, a uns 6 km de la costa; la cota +25 m es reconeix a la vertical de Figueres. En aquestes zones interiors, les lleres superficials drenen l’aqüífer, produint-se depressions piezomètriques lineals a les zones de ribera de la Muga i el Manol. La recàrrega de les zones més interiors es produeix fonamentalment per infiltració pluviomètrica. A l’àmbit d’estudi, la hidrodinàmica de les aigües subterrànies de l’aqüífer superficial segueix la topografia, és a dir, pren direcció sud cap el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Atesa la proximitat del nivell freàtic a la superfície, aquestes aigües solen recarregar els cursos d’aigua de la zona.
1.2.4.3.4. Hidroquímica 1.2.4.3.4.1. Qualitat de les aigües superficials Degut a que no existeix cap estació de mesura en el terme de Palau-saverdera, s’ha pres com a referència el punt de mostreig gestionat per la xarxa de zones humides de Catalunya del Departament de Medi Ambient al Rec Madral, al límit entre el terme de Palau-saverdera i Castelló d’Empúries, que per la proximitat a l’àmbit d’estudi fa que les dades siguin perfectament extrapolables. Aquest control forma part dels mostreigos que es prenen periòdicament de la Xarxa de Zones Humides de Catalunya, que principalment estan en Espais d’Interès Natural. Les anàlisis van començar el 1997 i es prenen semestralment.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 41
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Els paràmetres recollits mostren una elevada conductivitat (arriba fins a més de 26.000 Ms/cm), que indica una presència elevada de sals dissoltes. Quan als indicadors del nitrogen (amoni, nitrits i nitrats), no semblen senyalar contaminació per aquests compostos. La quantitat d’oxigen dissolt és baixa en tres de les sis mesures, ja que es troben per sota dels 5 mg/l que és el límit per al funcionament de determinades comunitats d’aigua. El COT o TOC (Carboni orgànic total) és una mesura de la contaminació orgànica i es considera que si sobrepassa els 10 mg/l hi ha abocaments d’aigües urbanes. En el nostre cas, només es supera en una ocasió i ho fa amb 11,8 mg/l. En general però, es pot concloure que les mesures realitzades palesen un estat natural de les aigües, lliures de contaminació antròpica i que presenten un cert estancament que és el que ens mostra el baix valor d’oxigen dissolt. Per tenir una idea més general de la qualitat d’aquestes aigües caldria però remetre’s a anàlisis d’altres indicadors com ara de tipus biològic o en la cerca de contaminants específics (pesticides, metalls, ...).
1.2.4.3.4.2. Qualitat de les aigües subterrànies L’Agència Catalana de l’Aigua disposa de diferents punts de mostreig per avaluar la qualitat de les aigües subterrànies del municipi. El 1998, hi havia fins a quatre punts diferents –Mare de la Font-1, Mas d’en Bec, Cortal d’Avinyó i el Matar-, que s’han reduit en un sol punt al 2001, Mare de la Font-. Al final de l’apartat del Pla de Gestió i Estalvi d’Aigua del PALS de Palau-saverdera s’adjunta la documentació relativa a les analítiques realitzades en aquests punts al llarg dels anys 1998-2001. Els valors obtinguts d’aquestes anàlisis es comparen amb les Concentracions Màximes Admissibles (CMA) segons la normativa de potabilització d’aigua. Per les mostres citades, les concentracions són les adequades, inferiors, segons aquest decret. Es destaquen l’any 1998 les mostres del Cortal d’Avinyó i el Matar per presentar índex de conductivitat molt elevada (3.317 ms/cm i 6484 ms/cm, respectivament), així com superació dels paràmetres de clorurs, sodi i potassi: es tracta d’aigües amb cert grau de salinització. Així mateix es superen els caràcters de nitrats i amoni i també de sulfats. Malgrat aquestes xifres, no ens permeten afirmar que existeixi algun focus de contaminació ja que s’haurien de poder comparar les dades d’evolució al llarg del temps i no es disposen de més registres per aquests dos punts. Al Mas d’en Bec, l’any 2000, es supera la concentració de sodi i presenta una elevada conductivitat. Caldria investigar més a fons la relació de paràmetres que s’han superat en aquests indrets per dilucidar la possibilitat de contaminació o no.
42 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.2.4.4. Punts negres d’aigües residuals A continuació, es fa una detecció dels punts negres d’abocaments il·legals d’aigües residuals del municipi: ¾ El sector sud i est del municipi no disposa de connexió al clavegueram, sinó que se suposa que funciona a través de fosses sèptiques que després s’han de buidar amb un camió cisterna i conduir cap a una depuradora on es puguin tractar segons la tipologia d’aigües residuals. Aquest tipus de dipòsits soterrats, sovint anys enrera, no es legalitzaven i no estaven subjectes a permís o control i d’altres vegades tampoc es tenia gaire cura de procurar la seva estanqueïtat, esdevenint potencials focus de contaminació per a les aigües del subsòl. Algunes de les activitats amb fossa sèptica, sí que han estat objecte d’inspecció per part de l’Agència Catalana de l’Aigua però les d’origen domèstic o d’aquelles activitats que funcionen sense autorització, continuen sense una regulació manifesta. Cal esperar que amb la propera connexió a clavegueram de tota l’àrea, que es podria anomenar del polígon industrial, es deixin d’usar aquests dipòsits, garantint una major seguretat contra les infiltracions subterrànies. En aquest procés caldrà controlar els paràmetres de sortida de les aigües residuals d’aquestes activitats per què no alterin el tractament biològic de la depuradora, essent necessari l’atorgament d’un permís específic de connexió. ¾ Es destaca la nombrosa presència de granges i explotacions ramaderes al municipi, alguna de les quals ha estat inspeccionada per possibles abocaments de purins; per tant, s’hauria de controlar molt bé, a través de les llicències ambientals i dels plans de gestió dels residus ramaders que cada explotació ha d’elaborar, el destí de les femtes i purins i gallinasses per tal d’evitar problemes de nitrificació al terreny i aigües profundes. ¾ Un altre punt negre d’abocament, el constitueix el que actualment és la depuradora d’aigües residuals de la urbanització URPASA, de la qual se’n desconeix el seu procés i paràmetres de disseny. Esdevé una acció prioritària garantir el correcte tractament d’aquestes aigües residuals, possibilitat que ja s’està estudiant per part del Consorci de la Costa Brava.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 43
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.2.5. Usos del sòl Durant la primavera del 2002, s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp a la zona de la plana (a escala 1:5.000) del terme municipal de Palau-saverdera. El treball de camp ha permès quantificar i extreure superfícies que altrament haguessin pogut comportar a error, com són la utilització de fonts de treball tals com: superfícies procedents del mapa d’usos del sòl del Satèl·lit Landsat de l’any 2000. Per la zona de muntanya s’han fet servir ortofotomapes (a escala 1:5.000) de l’any 1987. S’han digitalitzat les masses arbrades de vegetació mediterrània caracteritzades en la seva major part per alzines sureres. Cal assenyalar que aquesta vegetació es va cremar durant l’estiu (juliol del 2000), però avui, any 2002, tot i que les sureres s’han mantingut i la vegetació arbustiva ha rebrotat, la successió vegetal s’ha empobrit. La superfície analitzada és de 1.658 ha, superfície una mica per sobre de les dades oficials de 1.619 ha (veure plànol I5: Usos del sòl). El terme municipal de Palau és ric i divers en la seva tipologia d’usos del sòl. Destaca la superfície “natural” entesa com aquells usos no transformats per l’home d’una manera intensiva (aiguamolls, vegetació de ribera, bosc mediterrani i rocam), la qual suposa el 50% del terme municipal (780 ha). La zona de closes, d’aiguamolls i prats naturals està situada en la zona sud del terme municipal, en la part més meridional. Dins els estanys trobem prats naturals i zones humides amb petits turonets amb vegetació mediterrània d’alzinars, mentre que a la zona muntanyosa fins la carena destaquen els sòls forestals d’alzines sureres, pinedes i brolles, principalment. Fotos 13: Bosc de la Roja (Alzines sureres)
Font: Elaboració pròpia. Puntualment, es troben castanyers i roures en les valls més ombrívoles (vall de rec de St. Onofre i vall del rec del Bach i de Planells). Existeix en 35 ha de rocam i escarpats geogràficament situats a la carena de la serra de les Rameres i de Sta. Helena fins arribar al Puig de Queralbs. Darrera aquests usos no transformats excessivament per la mà de l’home destaquen les 700 ha de conreu. Aquestes estan repartides en la següent tipologia: conreu herbaci amb 363 ha, olivera 223 ha, guaret 35 ha, vinya 63 ha, hortes 5 ha i fruiters 2,5 ha. El cultiu de l’olivera és el cultiu més important des del punt de vista productiu del terme municipal de Palau-saverdera, seguit del conreu herbaci de lleguminoses, gramínies, raigras, blat i ordi. El cultiu de l’olivera ha experimentat en els darrers anys una revifalla: se’n planten de noves i algunes superfícies tenen reg automàtic (10 ha).
44 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
L’olivera es troba repartida majoritàriament per la zona anomenada del Sacrest., les Macaves, els Ferriols i el rec de la Fantasia, tant per sota com per sobre de la carretera GI-610. L’olivera presenta un molt bon estat de salut. La vinya també ha revifat i s’ha observat la plantació de vinya jove. Aquesta es troba a la plana a la zona dels Ferriols i Claperols. Cal destacar la gran quantitat de superfície erma 100 ha, repartida indistintament per tota la plana i en especial al costat del cementiri, del mas Blanc i de Terra Mala. La zona d’horta no és molt important, però al situar-se al costat del recs i dins del nucli urbà pren molta importància des del punt de vista estètic i paisatgístic. El cultiu de fruiters és menor.
Taula 9: Usos del Sòl Tipologia Hectàrees Aiguamolls, estanys, closes i zones aquoses 112,483 Prats Naturals 11,204 Vegetació de ribera (arbrada - canyissars) 5,915 Vegetació de ribera (herbàcia i arbustiva) 15,368 Vegetació mediterrània arbrada (Quercus ilex, Quercus suber, Pinus pinea) 127,31 Vegetació mediterrània de sotabosc (estrats arbustius) 477,162 Tarteres i rocam (sense vegetació) 35,243 Conreu herbaci (lleguminoses i gramínies) 363,861 Conreu (llaurat/gauret) 35,579 Moviment de terres 6,752 Vinya 63,665 Olivera 214,067 Olivera regada 9,255 Xiprers 0,381 Fruiters 2,442 Hortes tradicionals 4,689 Erms 100,958 Usos periurbans i urbans Depuradora, Abocador, Central receptora elèctrica HEASA, Torre de telefonia (antena) Línies elèctriques, Cementiri, Dipòsit d'aigua, Pedrera abandonada, Barraques amb hortes, etc. 23,485 Hípica i picador 2,585 Naus agropequàries 2,585 Naus industrials 0,733 Sols urbanizats 1,633 Usos urbà i urbanitzable 43,6 LIMIT MUNICIPAL 1.658,3 Font: Elaboració pròpia, primavera 2002.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 45
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
A més, i segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), les cobertes del sòl del municipi són les següents:
Taula 10: Cobertes de Sòl. CREAF. 1993. Bosc Improductiu Total Municipi Matollars Prats Aiguamolls Conreus Dens Clar natural artificial (ha) Palau 4,88 0 29,34 0,76 6,31 50,74 3,30 4,68 1.619 saverdera Font: Cobertes de Sòl a l'Alt Empordà realitzat per el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 1993. Nota: Els valors es donen en percentatge respecte a la superfície del municipi. L’última columna de la taula és en número absolut.
La carretera GI-610 talla longitudinalment el terme municipal. A banda i banda d’aquesta trobem usos agrícoles amb el predomini del cultiu de l’olivera. Quan el pendent és més pronunciat predomina el bosc mediterrani amb un sotabosc molt aclarissat degut als nombrosos incendis. El nucli històric té una forma allargassada vers el nord-est. L’aparició en aquest darrers 20 anys de dues urbanitzacions de gran extensió ha manllevat la importància del nucli tradicional cap un model d’ocupació extensiu. També durant aquest període s’han implantat usos deslligats del nucli tradicional als costats de la carretera GI-610: usos industrials i comercials. Les àrees urbanes (nucli de població, urbanitzacions, àrea industrial-comercial, infraestructures de comunicació, serveis tècnics i equipaments) comptabilitzen 72 ha (2% sòl urbà, 4% sòl urbanitzat com a ciutat jardí, 0,2% àrea industrial, 0,4% de serveis tècnics i equipaments). Destaquen dues zones de gran extensió urbana: la urbanització Urpasa de 45 ha i la urbanització Bellavista. Aquestes dues estan deslligades tant des del punt de vista físic com tipològic d’edificació. Cal esmentar també les construccions il·legals (majoritàriament barraques) que s’han establert en diferents zones de la plana del terme municipal, les quals generen un impacte paisatgístic sobre el territori. Aquestes construccions es situen a: Pedra Coberta, al costat del cementiri i les Garrigues (costat de la zona industrial de Roses).
46 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.2.6. Riscos ambientals d’origen natural 1.2.6.1. Inundacions i avingudes Cap dels recs que travessen el terme té un règim continu al llarg de l’any. Al sector N, però, els cursos són encaixats amb vessants molt pronunciats i règim torrencial, característiques que afavoreixen que el risc d’avingudes es produeixi en èpoques de tempestes, principalment a l’estiu, amb sobtades crescudes degut al baix índex d’infiltració i l’elevada escorrentia superficial. El casc urbà de Palau-saverdera, amb els recs de Les Trilles i Sant Onofre, i la urbanització Bellavista amb el rec de la Fantasia, són els punts més vulnerables a aquest risc. Les inundacions només esdevenen en el sector sud del terme, coincidint amb la part del municipi inclosa en el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquestes inundacions es deuen a l’excessiva morfologia planera del sector que dificulta el drenatge superficial, d’aquí que aquesta zona s’hi instal·lés l’antic estany de Castelló, els únics vestigis del qual només els trobem a l’estany de Vilaüt i l’estany del Tec; el primer d’ells, malgrat estar a 5 km terra endins tan sols assoleix la cota de 5 m. Aquesta zona sol quedar inundada durant les èpoques més plujoses, és en aquest moment quan els estanys prenen forma.
1.2.6.2. Geològic i risc d’erosió Diferenciem d’una banda, les tarteres o arrossegalls de pedregam i terres sota les principals penyes: damunt St. Onofre, sota els contraforts de St. Salvador, i vessants entre St. Salvador i el Puig Queralbs. D’altra banda, amb aquesta categoria però d’origen antròpic trobem els runams acopiats sota mateix de les dues pedreres de quars (veure plànol I3: Elements d’interès geològic). D’altra banda, diferenciem els desprendiments de roques en la majoria dels cims que subministren blocs d’ordre mètric vessants avall. Destaquen els cims per sota dels contraforts de St Salvador, els de sota el paratge del Mas Ventós, i en especial, el vessant SW de la Muntanya d’en Sot, que subministra blocs fins a la mateixa urbanització del Mas Isac. Val a dir, que existeix un risc força evident de caiguda de blocs en els dos últims carrers de l’esmentada urbanització, atès que es troben en la trajectòria de pas d’aquests blocs, fet constatable per l’existència de blocs caiguts per gravetat entre les parcel·les edificades.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 47
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
ÍNDEX
1. ANÀLISI DEL MEDI DE PALAU-SAVERDERA 1.1. Generalitats 1.2. El medi físic 1.3. El medi biòtic 1.4. El medi socio-econòmic
2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI
3. ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
DEPLAN El medi biòtic / 49
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3. El medi biòtic 1.3.1. Fauna i vegetació de Palau-saverdera 1.3.1.1. La vegetació de Palau-saverdera El poblament vegetal de Palau-saverdera és bàsicament mediterrani i adaptat als paràmetres bioclimàtics de l’indret. La seva proximitat al mar fa que gaudeixi d’una climatologia temperada amb hiverns poc rigorosos. El sec i salabrós vent de tramuntana, vent dominant de la zona, modela i condiciona ostensiblement, la vegetació de Palau (veure plànol I5: Usos del sòl). En el municipi es poden diferenciar, a grans trets, tres zones distintes en quan a distribució de comunitats vegetals: ¾ Zona de bosquines, matollar, brolles i roquissar. Aquesta zona es troba al nord del municipi i es correspon, quasi íntegrament, amb la zona cremada a l’estiu del 2000, parlem de La Serra de Santa Helena i la Muntanya de Verdera. Un parell de les comunitats vegetals més representatives d’aquesta zona serien la sureda (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum) i la garriga (Quercetum cocciferae). ¾ Zona de conreu, pastures, closes, marges i arbres de ribera. Coincidiria amb la zona sud del nucli urbà de Palau. Es tracta de la zona més humanitzada, sotmesa a canvis constats deguts a l’acció de l’home. ¾ Zona aigualosa, estanys, closes i basses: Situada en la part sud i sud-oest del terme municipal. Es correspondria amb la zona de les basses del Camí Ral i els Estanys de Palau; també inclouria la zona de closes amb arbres de ribera.
1.3.1.1.1. Les comunitats vegetals més significatives de Palau i la seva distribució en el municipi 1.3.1.1.1.1. Les forests Les dues comunitats que representarien les forest serien: ¾ La reduïda zona de roureda de roure martinenc (Quercetum ilicis quercetosum pubescentis) vora el nucli de Palau-saverdera, prop la riera de Sant Onofre. Molt afectada pel foc del 2000, però amb possibilitats de regeneració. ¾ La sureda (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum), distribuïda, una clapa aquí i una clapa allà, per tota la muntanya de Verdera i Sant Onofre. La sureda, com a comunitat molt adaptada al foc, dos anys després es veu sensiblement recuperada.
1.3.1.1.1.2. Les bosquines xeròfiles Aquestes bosquines estarien formades per arbres i arbusts adaptats a la sequera i a les zones rocalloses. Es situarien al nord del nucli urbà, anant cap a la Serra de Verdera. Les comunitats vegetals a remarcar serien: ¾ Les brolles de terrenys silícics (Cisto-Sarothamnetum) comunitat predominant en aquest tipus d’ambient. ¾ La timoneda amb estepes (Lupino-Lavanduletum stoechadis) també hi és present.
DEPLAN El medi biòtic / 51
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
¾ Hi ha estepars, sobretot d’estepa negra i estepa borrera (Cisto-Sarothamnetum catalaunici). ¾ Els brucs estaran agrupats en tres comunitats diferents: brugueres de bruc boal (Cistetum catalaunicum ericetosum), brugueres de bruc d’escombres (Lavandulo-Ericetum scopariae) i brugueres muntanyenques (Cytiso-Ericetum arboreae). ¾ El murtar (màquia), està ben representat a Palau en el Rec de Sant Onofre i en el Rec de l’Aigua, conforma una comunitat anomenada: Calycotomo-Myrtetum. ¾ Les zones amb garriga (Quercus coccifera) formen la comunitat vegetal coneguda com (Quercetum cocciferae). Aquesta comunitat s’ha de considerar de transició entre les brolles i la sureda.
1.3.1.1.1.3. Les bardisses Ocuparien poc terreny dins el municipi. Fonamentalment les trobaríem a la zona planera i humida del municipi, al sud de la zona urbana, en vorades de camps, camins i recs, competint amb arbres i arbusts de ribera. Per citar-ne una comunitat, esmentar la bardissa amb espinavessa (Pyro-Paliuretum spinae-christi).
1.3.1.1.1.4. Els prats i els herbassars (o gramenets) Aquestes àrees, es troben a la zona més humanitzada, als erms de zones properes a la zona agrícola de Palau-saverdera. L’existència d’aquest tipus de comunitats ha estat deguda a l’home. Resum de les principals comunitats: ¾ Els prats secs de terreny silícic, agrupen comunitats que viuen en terrenys pobres i somers, com són les comunitats de Policarpo alsinfoli-Crassuletum campestris i de Sedetum caespitoso-andegavense. Estan al nord del poble. ¾ Les àrees amb llistó (Tuberario guttati-Brachypodietum retusi) solen trobar-se en zones seques i de sòl silícic molt pasturat i castigat pel foc. Comunitat que es troba al nord del poble. ¾ Els pradells de sòl silícic de muntanya (Koelerio-Trifolietum molinerii), es troben a la Serra de Verdera i de Santa Helena. ¾ Les pastures subnitròfiles i nitròfiles (Plantago lagopus-Trifolietum cherlerii), apareixerien a les zones de prat sec que han estat molt freqüentades pel bestiar.
1.3.1.1.1.5. Vegetació aquàtica i higròfila Dins del municipi, destacar les zones de més interès pel que fa a comunitats vegetals: ¾ Les basses de les Garrigues i Torre del Vent (“basses del camí ral”): són basses pobres en nutrients i d’aigua dolça. S’hi troben dues comunitats la Potamogetonetum denso-nodosi i la Lemno-Azolletum. ¾ Estanys de Palau-Mornau: destacarem en els recs la comunitat de Myriophyllo- Nupharetum; en terreny inundable la Callitricho-Ranunculetum aqualitis; els joncs en els prats inundables salabrosos (Puccinellio-Arthrocnemetum fructicosi juncetosum subulatii, Juncion maritimi); i per finalitzar, les fileres de tamarius (Tamaricetum canariensis). ¾ Estanys del Tec-Palau amb Aigua Clara: en aquesta zona es troben les comunitats de zones salines; així, a la zona del Tec es troben salicorniars (Puccinellio-Arthrocnemetum fruticosi), jonqueres de Puccinellio- Arthrocnemetum fruticosi juncetosum subulati , jonqueres de Junco-
52 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Triglochinetum maritimae i prats de Junco-Iridetum spuriae; més endins, s’hi troba la comunitat de Caricetum divisae i Suaedo-Salicornietum patulae i també el Junco-Triglochinetum maritimae.
1.3.1.1.1.6. La vegetació rupícola Per la seva singularitat cal destacar que en els punts més alts de la Serra de Verdera s’hi pot trobar una comunitat muntayenca –que es pot incloure dins del subordre Androsacetalia vandellii– presidida per l’hieraci (Hieracium amplexicaule) i la campànula (Campanula rotundifolia subsp. catalanica).
1.3.1.1.1.7. Les màquies i pinedes litorals En aquest punt hauríem de tornar a citar el murtar (màquia), molt ben representat a Palau en el Rec de Sant Onofre i en el Rec de l’Aigua, on conforma una comunitat anomenada Calycotomo-Myrtetum, com a comunitat més significativa dins d’aquest tipus de vegetació. A la següent taula podem trobar les distintes comunitats vegetals amb la seva catalogació en quant a prioritats de la CEE, el seu codi i les seves denominacions científica i vulgar:
Taula 11: HÀBITATS de Palau-saverdera inclosos en la DIRECTIVA 92/43/CEE.
Codi hàbitat Comunitat Comunitat Nom científic Tipus DIRECTIVA prioritària prioritària Denominació vulgar comunitat vegetació 92/43 CEE CEE PNAE Quercenion ilicis bosc 834020 Alzinar típic Quercenion ilicis- bosc 833020 Sureda suberetosum Quercenion pubescentis bosc 824510 Roureda Quercetum cocciferae arbust Garrigar Clematido-Osyrietum arbust 433533 Matoll de ginestó albae
Calicotomo-Myrtetum arbust 433325 Murtar amb argelaga
Populetum albae bosc 82A032 * Albereda septentrional Bosc mixt freixes-oms... bosc 82A040 * Bosc mixt de freixes-oms... Saponario-Salicetum bosc 82A063 Salzeda de sarga purpureae Rubo-Coriaretum arbust 411523 Bardissa amb roldor Pyro-Paliuretum galio- arbust 411520 paliuretosum Pyro-Paliuretum spinae- arbust Bardissa amb espinavessa christi Rosmarino- Lithospermetum Brolla de romaní i bruc brolla 433467 brachypodietosum d'hivern amb sanguinària retusi Cisto-Sarothamnetum Brolla comuna d'estepes i brolla 303050 catalaunici bruc boal Lupino-Lavanduletum brolla 303050
DEPLAN El medi biòtic / 53
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 11: HÀBITATS de Palau-saverdera inclosos en la DIRECTIVA 92/43/CEE.
Codi hàbitat Comunitat Comunitat Nom científic Tipus DIRECTIVA prioritària prioritària Denominació vulgar comunitat vegetació 92/43 CEE CEE PNAE Cistetum catalaunicum brolla Brolla amb bruc boal ericetosum Lavandulo-Ericetum Bruguera d'escombres brolla scopariae amb estepa borrera Cytiso-Ericetum Bruguera de bruc boal amb brolla arboreae estepa Calicotomo-Cistetum brolla 303053 Brolla d'estepa crespa crispi Vinco-Viticetum agni- bosc 82D034 * Alocar amb assa casti Bosquetó nitrohalòfil de Tamaricion africanae bosc 82D010 rambla mediterrània Helianthemetum guttati prat sil 732030 * Pradell d'aira i heliantem Sedetum caespitoso- prat sil 732020 * * andegavensis Koelerio-Trifolietum prat sil molinerii Tuberario guttati- Prats i pradells de terra prat sil Brachypodietum retusi baixa Polycarpo (alsinfoli)- prat sil Crassuletum campestris Agrostis capillaris prat sil castellana Sedetum micrantho- Pradell teròfit de codina prat eu 511021 sediformis calcària Trifolio-Brachypodietum prat eu 52207C Llistonar amb trèbols retusi Phlomido- prat eu 522076 Llistonar típic Brachypodietum retusi Hyparrhenietum hirto- prat eu 522240 Gramenet sabanoide sec pubescentis Brachypodietum prat eu 521412 Fenassar típic phoenicoidis Lemno-Azolletum Poblament de llenties hidr 215010 lemnetosum minoris d'aigua Lemno-Azolletum hidr 215011 lemnetosum gibbae Riccetum fluitans hidr 215032 * Chaetomorpho- hidr 115031 * * Ruppietum Myriophyllum- hidr 215041 * Myriophyllum sp i nenúfars Nupharetum Potamogetonetum Herbassars subaquàtics hidr 215052 * denso-nodosi d'aigua dolça Ranunculetum baudotii hidr 115022 * * Ranuncles Utricularion hidr 216010 * Apietum nodiflori higr 621046 Creixenar típic Acrocladio- higr 621131 Jonquera d'eleocaris Eleocharitetum palustris Glycerio-Sparganienion higr 621230 Creixenar
54 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 11: HÀBITATS de Palau-saverdera inclosos en la DIRECTIVA 92/43/CEE.
Codi hàbitat Comunitat Comunitat Nom científic Tipus DIRECTIVA prioritària prioritària Denominació vulgar comunitat vegetació 92/43 CEE CEE PNAE Typho- Schoenoplectetum higr 621123 Canyissar comú tabernaemontani Typho- Schoenoplectetum higr tabernaemontani cladietosum marisci Scirpetum compacto- Canyissar amb jonca higr 621061 littoralis marina Cypero-Caricetum Herbassar alt de càrexs i higr 62101A otrubae jónceres Isoetetum duriei higr 217022 * * Gaudinio- Prat de fromental amb higr 551013 * Arrhenetheretum gaudínia Cirsio-Holoschoenetum higr 542015 Jonquera amb capferrat Suaedo maritimae- hal 131035 Salicorniar Salicornietum patulae Salicornietum emerici hal 131033 Salicorniar Suaedo-Salsoletum sodae crypsietosum hal 15105A aculeatae Puccinellio- Salicorniar amb Arthrocnemetum hal 142033 puccinelles marines fruticosi (gramínies) Salicornion fructicosae hal 142030 Salicorniar subarbustiu Arthrocnemetum hal 142021 * macrostachyi Artemisio-Limonietum hal 151021 * * Comunitat de limònium virgati Spartino-Juncetum hal 132014 Jonquera amb espartina maritimi spartinetosum Spartino-Juncetum maritimi juncetosum hal 14101E Jonquera marítima maritimi Junco-Triglochinetum hal 14101B Jonquera amb jonc bord maritimae Caricetum divisae hal 141013 Jonquera halòfila Junco-Iridetum spuriae Jonquera amb plantes hal ?? (Molinier & Tallon) iridàcies Schoeno-Plantaginetum Jonquera amb plantatge hal 141022 * crassifoliae crassifoli Umbilico-Chelianthetum maderensis rup 722070 (Franquesa) Selaginello- Comunitat comufítica i Anogrammetum rup 7220A1 silicícola de terra baixa leptophyllae Sedo-Polypodietum rup 722098 serrulati Eucladio-Adiantetum Comunitat de degotall rup 622021 capilli-veneris calcari
DEPLAN El medi biòtic / 55
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 11: HÀBITATS de Palau-saverdera inclosos en la DIRECTIVA 92/43/CEE.
Codi hàbitat Comunitat Comunitat Nom científic Tipus DIRECTIVA prioritària prioritària Denominació vulgar comunitat vegetació 92/43 CEE CEE PNAE Glaucio- Scrophularietum fluv 225010 caninae Paspalo-polypogonetum Gespa calcigada i humida rud 228013 semiverticillati de terra baixa Trifolio-Cynodontetum Gespa calcigada i rud 228046 dactyli subhumida de terra baixa Plantagini-Hordeetum Gespa calcigada i rud 151056 maritimi subhumida de terra baixa Salsolo kali-Cakiletum Comunitat nitròfila de platja rud 121014 maritimae i reraduna Arundini-Convolvuletum rud 543112 Canyar sepium Callitricho- Herbassar subaquàtic hidr Ranunculetum aqualitis d'aigua dolça Puccinellio- Salicorniar amb Arthrocnemetum hal puccinelles marines fructicosi juncetosum (gramínies) i joncs subulatii Plantago lagopus- Herbassar nitròfil amb nit Trifolietum cherlerii plantatge i trèbol
Fonts: Pla especial PNCC,1999. Memòria informativa del pla especial del PNAE 2002. Història Natural dels Països Catalans, volum 7, vegetació, 1984.
56 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 12: HÀBITATS particulars de la zona sense catalogar.
Tipus Nom científic comunitat Denominació vulgar vegetació
Quercetum cocciferae arbust Garrigar
Pyro-Paliuretum spinae-christi arbust Bardissa amb espinavessa
Cistetum catalaunicum ericetosum brolla Brolla amb bruc boal
Bruguera d'escombres amb estepa Lavandulo-Ericetum scopariae brolla borrera Cytiso-Ericetum arboreae brolla Bruguera de bruc boal amb estepa Koelerio-Trifolietum molinerii prat sil
Tuberario guttati-Brachypodietum retusi prat sil Prats i pradells de terra baixa
Polycarpo (alsinfoli)-Crassuletum campestris prat sil
Agrostis capillaris castellana prat sil
Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani higr cladietosum marisci
Callitricho-Ranunculetum aqualitis hidr Herbassar subaquàtic d'aigua dolça
Junco-Iridetum spuriae (Molinier & Tallon) hal Jonquera amb plantes iridàcies
Puccinellio-Arthrocnemetum fructicosi juncetosum Salicorniar amb puccinelles marines hal subulatii (gramínies) i joncs
Plantago lagopus-Trifolietum cherlerii nit Herbassar nitròfil amb plantatge i trèbol
Fonts: Pla especial PNCC,1999. Memòria informativa del pla especial del PNAE 2002. Història Natural dels Països Catalans, volum 7, vegetació, 1984.
DEPLAN El medi biòtic / 57
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.3.1.2. La fauna de Palau-saverdera La fauna d’aquest terme s’emmarca dins el clima mediterrani marítim, dins d’una zona amb fortes transformacions i pertorbacions produïdes per l’home. Palau-saverdera és un municipi estratègic, per una part, al sud, té la zona d’aiguamoll, ubicada dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà; per l’altra, al nord, hi té el Parc Natural de Cap de Creus. La presentació de les comunitats animals queda distribuïda en quatre grups bàsics. Aquesta divisió inicial ve justificada per la mobilitat i les diferents apetències que presenten els animals com a conseqüència de la dificultat implícita d’emmarcar-los en ambients més definits i concrets. Atenent les seves preferències i les tendències que tenen d’habitar certs indrets amb característiques comunes, que satisfan els seus requeriments essencials, en resulten les quatre categories esmentades. Cal pensar que els ecòtops han de donar resposta a dos aspectes fonamentals de la vida animal. Per una banda els han d’oferir recer (per amagar-se, descansar, criar, mudar...), i per l’altra, aliment, o bé les dues coses alhora (veure plànol I6: Àrees d’interès per a la fauna). Així doncs, fet aquest preàmbul, apareixen els següents grups de comunitats faunístiques: ¾ Garrigar, bosquines i matollar. Aquestes superfícies que es caracteritzen per presentar una cobertura vegetal important però que no arriba a ser forestal, aplega espècies que volen espais oberts de bosc, sempre i quan no deixin de presentar refugi arran de terra, mitjançant un estrat arbustiu espès i dens. Moltes d’aquestes espècies també es troben ocupant les tanques verdes i bardisses de marges. El que no toleren és un vol arbori que impedeixi l’entrada de llum al sotabosc; es tracta de sistemes arbustius. ¾ Espais agroramaders. D’aquestes zones en depenen moltes espècies per alimentar-se i hivernar. Inclouria els secans, els regadius i les closes de Palau- saverdera, així com els espais ocupats per els fruiters de secà com l’olivera, la vinya i amb menys quantitat, l’ametller. Aquests secans de fruiters encara ocupen una bona part dels ramals de la carena. De forma col·lateral, en aquest grup també es parla de les espècies rupícoles associades indirectament a aquesta categoria, pel fet d’ocupar els murs i feixes que s’han construït a base de sobreposar esquistos i peces de roca enretirades dels vessants. Aquí hi troben el refugi necessari (especialment els rèptils i els insectes) per hivernar. ¾ Els ambients urbans. La placidesa de les condicions urbanes ha fet que moltes espècies que poden desenvolupar la seva activitat quotidiana sense ser molestades per les moltes pertorbacions antropogèniques, no dubtin en instal·lar-se prop de la zona urbana o en el seu mateix nucli. El contingent d’espècies urbanes es veu enfortit a l’estiu per l’arribada d’una bona munió d’individus alats que venen de latituds més meridionals. ¾ Els ambients aigualosos. Aquí es troben aquelles espècies vinculades directa o indirectament amb l’aigua, sigui per fer-ne ús de l’aliment que els brinda o per ocupar el refugi que els ofereix la vegetació halòfila que ressegueix els aiguamolls i les basses o la vegetació ripària que perfila recs i drenatges.
1.3.1.2.1. Els invertebrats de Palau-saverdera De forma general, es constata que, pràcticament, no hi ha dades publicades d’invertebrats en aquesta zona. Si es vol la informació completa, pel que fa al catàleg d’espècies invertebrades, hom vegi el “Catàleg de la fauna de Cap de Creus”. Particularment en aquest municipi, cal fer tres observacions respecte als invertebrats:
58 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
¾ La zona de Les Torrelles i la Torre del Vent, està catalogada com a zona de gran concentració de papallones i punt d’interès i de mostreig pel “Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS)”. Com a valor afegit cal dir que aquesta zona, porta més de 6 anys de prospecció i monitoreig. Destacar-ne, per la seva abundància, dues espècies per sobre les altres: la Papilio machaon i la Vanessa atalanta. ¾ La presència de nàiades (mol·lusc bivalve d’aigua dolça) en el veí estany de Vilaüt a Pau, fa pensar en la seva presència incidental en els estanys de Palau. Malauradament, l’assecada dels darrers estius, ha fet desaparèixer aquest mol·lusc així com els peixos també de l’estany de Vilaüt. ¾ En els sifons del canal artificial de reg i a les basses del municipi, es troben sovint exemplars de cranc americà (Procambarus clarkii), espècie al·lòctona introduïda il·legalment a Catalunya ja fa algunes dècades, que es confereix com a únic representant dels astàcids en el municipi.
1.3.1.2.2. Els Vertebrats de Palau-saverdera 1.3.1.2.2.1. Els peixos Les dues basses del municipi, a causa del seu mal estat, juntament amb la quasi absència de cursos d’aigua regulars (quasi tot són torrents, còrrecs i rieres d’avinguda, llevat de les dues fonts del municipi), fan descartar la presència habitual de peixos, però no és així en els sifons del canal artificial que travessa el municipi, on sovint es pot trobar l’espinós (Gasterosteus aculeatus) i un altre peix forà (introduït intencionadament per a controlar les larves de mosquit en un principi), la gambússia (Gambusia holbrooki). Per acabar amb els peixos dir que, tot i que a Palau-saverdera no n’hi ha, en els estanys del Tec s’hi troba l’escàs i endèmic fartet (Aphanius iberus); aquesta espècie està inclosa en el “ANNEXO I Especies y subespecies catalogadas en peligro de extinción” del catàleg nacional d’espècies amenaçades segons el “Real Decreto 439/1990”, que es recolza amb la “Ley 4/1989”. A continuació es presenta la taula d’alguns dels peixos que es poden observar a Palau-saverdera, amb comentaris sobre característiques, localització i grau de protecció:
Taula 13: Catàleg dels peixos de Palau-saverdera.
Espècie Localització Motiu cita i grau de protecció Espinós (Gasterosteus Sifons del canal artificial de Autòcton, esp. Catalogada D en la Llei 3/88 aculeatus) Palau de protecc. Animals Rec Madral i aiguabarreix Llisa (Mugil, Liza, Chelon...) Autòcton NO protegida amb altres recs Rec Madral i aiguabarreix Llobarro (Dicentrarchus labrax) Autòcton NO protegida amb altres recs Rec Madral i aiguabarreix Carpa (Cyprinius carpio) Al·lòcton. NO protegida amb altres recs Bavosa de riu (Blenius Rec Madral i aiguabarreix Autòcton. NO protegida fluvialitis) amb altres recs Mirallet o peix sol (Leppomis Rec Madral i aiguabarreix Al·lòcton. NO protegida gibbosus) amb altres recs Anguila, anguiló i angula Rec Madral i aiguabarreix Autòcton. NO protegida (Anguilla anguilla) amb altres recs Bagra (Leuciscus cephalus) Rec Madral Autòcton. NO protegida Barb de muntanya (Barbus Rec Madral Autòcton. NO protegida meridionalis)
DEPLAN El medi biòtic / 59
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 13: Catàleg dels peixos de Palau-saverdera.
Espècie Localització Motiu cita i grau de protecció Gardi (Scardinius Rec Madral Al·lòcton. NO protegida erythrophtalmus) Agulleta de riu (Sygngathus Rec Madral Autòcton. NO protegida abaster) Gambússia (Gambusia Sifons del canal artificial de Al·lòcton. NO protegida holbrooki) Palau i basses del municipi Fonts: Memòria informativa del pla especial del PNAE 2002. Tècnics PNAE, 2002.
1.3.1.2.2.2. Els amfibis i els rèptils Herpetològicament parlant, sobretot pel que fa als rèptils, la representació és prou bona en el municipi. La diversitat d’hàbitats passa dels estanys a la seca muntanya de Verdera, afavorint la presència d’espècies molt diferents i contrastades pel que fa a l’hàbitat. La manca de cursos d’aigua constants i de qualitat, limita l’abundància d’amfibis, però no la seva diversitat. Encara que escadussers, en el municipi es poden trobar punts d’aigua permanent de qualitat, com per exemple les bassetes de la font de Sant Onofre i la d’en Guillem així com els pous i safareigs distribuïts aleatòriament per les zones més humanitzades del municipi (la relació de cursos d’aigua i zones humides del municipi figura a l’annex 4) i també punts amb aigua permanent però de menor qualitat, com les basses del Camí Ral (bassa de les Garrigues i de la Torre del Vent), i la zona d’aiguamoll (Estanys de Palau i del Tec). Aquesta variació en la qualitat de l’aigua dóna diversitat a les espècies d’amfibis (veure plànol I6: Àrees d’interès per ala fauna).
Els amfibis Des d’un punt de vista tròfic, els amfibis tenen un pes important a la base alimentària de molts consumidors superiors. Encara que escasses, les zones humides de Palau- saverdera, ofereixen hàbitat, recer i aliment als amfibis. A continuació figura una relació dels amfibis que són presents en el municipi, indicant- ne la seva distribució local i el seu grau de protecció:
Taula 14: Relació dels amfibis observables en el municipi de Palau-saverdera.
Espècie Localització i comentaris Motiu de cita i/o protecció ANNEX IV, animals que requereixen protecció estricta segons la DIRECTIVA Sifons del canal artificial de Palau, HÀBITATS DE LA CEE 92/43. Tritó verd (Triturus també es pot trobar en pous i ANNEX II, catalogada pel "REAL marmoratus). safareigs. DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. Freqüent en el municipi. ANNEX IV, animals que requereixen Granota pintada Segurament prové de protecció estricta segons la DIRECTIVA (Discoglossus pictus) reintroduccions franceses de HÀBITATS DE LA CEE 92/43. principis de segle XX. ANNEX IV, animals que requereixen protecció estricta segons la DIRECTIVA Tòtil comú (Alytes HÀBITATS DE LA CEE 92/43. Molt escàs i rar en el municipi. obstetricans). ANNEX II, catalogada pel "REAL DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com sp d'interès especial.
60 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 14: Relació dels amfibis observables en el municipi de Palau-saverdera.
Espècie Localització i comentaris Motiu de cita i/o protecció ANNEX II, catalogada pel "REAL Gripau pigallat (Pelodytes Escàs en el municipi. Distribució DECRETO 439/1990 d'especies punctatus) irregular amenazadas", com espècie d'interès especial. Granota verda (Rana Qualsevol lloc amb aigua, encara Freqüent, esp. Catalogada protecció D perezi) que no sigui permanent. en la Llei 3/88 de protecc. Animals ANNEX IV, animals que requereixen protecció estricta segons la DIRECTIVA Qualsevol indret amb vegetació HÀBITATS DE LA CEE 92/43. Reineta (Hyla meridionalis) herbàcia i humitat. Prefereix ANNEX II, catalogada pel "REAL ambients humits i salabrosos DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. ANNEX IV, animals que requereixen protecció estricta segons la DIRECTIVA HÀBITATS DE LA CEE 92/43. Gripau corredor (Bufo Qualsevol indret de la zona plana ANNEX II, catalogada pel "REAL calamita) del municipi. Distribució irregular. DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. La Closa de Dalt, la Torre de l’Albert i el Mas de Les Figueres; Freqüent, esp. Catalogada protecció D Gripau comú (Bufo bufo) alguns moren atropellats en la en la Llei 3/88 de protecc. Animals carretera GIV-6102 ANNEX IV, animals que requereixen protecció estricta segons la DIRECTIVA HÀBITATS DE LA CEE 92/43. Gripau d’esperons Escàs. Distribució irregular. ANNEX II, catalogada pel "REAL (Pelobates cultripes) DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. Font de Sant Onofre i la font d’en Salamandra (Salamandra Freqüent, esp. Catalogada protecció D Guillem, també en pous i basses salamandra) en la Llei 3/88 de protecc. Animals netes i persistents Fonts: Pla especial PNCC,1999. Memòria informativa del pla especial del PNAE 2002. Tècnics PNAE, 2002.
Els rèptils A diferència dels amfibis, aquí els rèptils troben un hàbitat idoni i divers. S’hi poden trobar representats molts dels rèptils de distribució mediterrània. Mereix un comentari especial, la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni), inclosa en l’ANNEX II de la DIRECTIVA HÀBITATS CEE 92/43 com a “espècie preferent per la qual s’han de designar zones d’especial protecció” i també en l’ANNEX IV, “animals que requereixen protecció estricta” de la mateixa directiva. Ara extingida al municipi, encara hi pot trobar refugi i aliment, sobretot, a la zona septentrional (Serra de Santa Helena). La humanització i les fortes pertorbacions produïdes pels incendis forestals, segurament potenciats per aquesta mateixa humanització, han estat dos factors de pes en la desaparició d’aquests quelonis i sobre els quals s’hauria d’incidir abans de provar la seva reintroducció. L’absència de recs prou abundosos i persistents, fan poc probable la presència de la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), catalogada amb la D de poc sensible, per la Llei 3/1988 de protecció dels animals), encara present en alguns recs del Parc Natural del Cap de Creus, com per exemple la Riera Tavallera. Presentació de la taula amb les espècies de rèptils del municipi, amb la seva distribució local, comentaris i grau de protecció:
DEPLAN El medi biòtic / 61
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 15: Catàleg dels rèptils representatius de Palau-saverdera.
Localització i Motiu cita i grau de Espècie comentaris protecció
Espècie invasora i al·lòctona , prové d’abandonaments Tortuga de Florida (alliberaments) fets per l’home. Pot En expansió. NO PROTEGIDA (Trachemys scripta) trobar-se a qualsevol bassa, rec... Omnívora, competeix amb la fauna autòctona.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Dragó comú (Tarentola Zones rocalloses de la Muntanya DECRETO 439/1990 d'especies mauritanica) de Verdera, també dins les cases. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Dragó rosat (Hemidactylus Més proper a l'home que el comú, DECRETO 439/1990 d'especies turcicus) només a les edificacions. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Sargantaner comú Parets de pedra fetes per l’home. DECRETO 439/1990 d'especies (Psammodromus algirus) Sobretot zona nord del poble. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Sargantana ibèrica (Podarcis Parets de pedra fetes per l’home. DECRETO 439/1990 d'especies hispanica) Zones amb pedra i amagatalls. amenazadas", com espècie d'interès especial.
Menys freqüent, esp. Catalogada Feixes de vinyes i oliverars, parets protecció C en la Llei 3/88 de protecc. Lluert (Lacerta bilineata) de pedra seca. Animals
Menys freqüent, esp. Catalogada Llangardaix comú (Lacerta Feixes de vinyes i oliverars, parets protecció C en la Llei 3/88 de protecc. de pedra seca lepida) Animals Sargantaner petit ANNEX II, catalogada pel "REAL Psammòfil. Reintroduït en les DECRETO 439/1990 d'especies (Psammodrommus dunes de la Muga Vella. amenazadas", com espècie d'interès hispanicus) especial.
Serp verda (Malpolon En tot el municipi, fins i tot a Freqüent, esp. Catalogada protecció D monspessulanus) muntanya. en la Llei 3/88 de protecc. Animals
ANNEX II, catalogada pel "REAL En tot el municipi, fins hi tot a Serra DECRETO 439/1990 d'especies Serp blanca (Elaphe scalaris) de Verdera. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Prop de zones amb aigua, sobretot DECRETO 439/1990 d'especies Serp d’aigua (Natrix maura) basses i estanys i recs. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Colobres de collar (Natrix Prop de zones amb aigua, sobretot DECRETO 439/1990 d'especies natrix) basses i estanys. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Serp llisa meridional Sobretot al nord del municipi i a la DECRETO 439/1990 d'especies (Coronella girondica) Serra de Verdera. amenazadas", com espècie d'interès especial.
62 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 15: Catàleg dels rèptils representatius de Palau-saverdera.
Localització i Motiu cita i grau de Espècie comentaris protecció
Menys freqüent, esp. Catalogada Lludrió llistat (Chalcides Zones a la vora de recs i rieres protecció C en la Llei 3/88 de protecc. amb herba i humitat. striatus) Animals
Fonts: Pla especial PNCC,1999. Memòria informativa del pla especial del PNAE 2002. Tècnics PNAE, 2002.
1.3.1.2.2.3. Els ocells El grup de vertebrats més ben estudiat de l’Alt Empordà, i més en aquesta zona, són els ocells. A Palau-saverdera es troben dos grans ambients ben diferenciats pel que fa als ocells: la seca muntanya de Santa Helena i la plana amb les zones aigualoses. Aquest fet, sens dubte, dona al municipi una diversitat ornitològica molt interessant i destacable. Podem trobar petites joies nidificants al municipi com la trenca (Lanius minor), d’altres de pas incidental com el falcó cama-roig (Falco vespertinus); les unes de secà com la majoria de tallarols o l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus), les altres d’aiguamoll com els ànecs o els limícoles de la zona; n’hi ha d’hivernals com la fredeluga (Vanellus vanellus) i d’altres d’estivals com l’oriol (Oriolus oriolus) o l’abellerol (Merops apiaster). Per tal de simplificar i estructurar de forma pràctica la informació ornitològica del municipi de Palau-saverdera, en el punt 1.3.2.2.2.5., es fa una distribució dels ocells i dels mamífers per zones de vegetació presents al municipi. A continuació es presenta una taula amb els ocells observables i més interessants de Palau-saverdera, especificant particularitats, situació local i grau de protecció de cadascun d’ells:
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció Objecte d'un LIFE al PNAE. ANNEX I, Nidificant Estanys del Tec, si millorés catalogada pel "REAL DECRETO l'hàbitat, podria passar als Estanys de Bitó (Botaurus stellaris) 439/1990 com a espécie en peligro Palau d’extinción” ANNEX II, catalogada pel "REAL Martinet menut Nidificant Estanys del Tec, podria passar DECRETO 439/1990 d'especies (Ixobrychus minutus) als Estanys de Palau amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Agró roig (Ardea Nidificant abundós en els Estanys del Tec, DECRETO 439/1990 d'especies purpurea) menys als Estanys de Palau amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Bernat pescaire (Ardea Abans hivernal, ara sedentari, sembla no DECRETO 439/1990 d'especies cinerea) nidificant. amenazadas", com espècie d'interès especial. ANNEX II, catalogada pel "REAL Martinet de nit Present en la zona sud oest del municipi, DECRETO 439/1990 d'especies (Nycticorax nycticorax) prefereix arbres de ribera per nidificar. amenazadas", com espècie d'interès especial.
DEPLAN El medi biòtic / 63
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció ANNEX II, catalogada pel "REAL Cigonya (Ciconia Freqüent veure-la sobrevolant el terme. DECRETO 439/1990 d'especies ciconia) Nidificant a Pau. amenazadas", com espècie d'interès especial ANNEX II, catalogada pel "REAL 1 parella nidificant als Estanys del Tec. A Arpella vulgar (Circus DECRETO 439/1990 d'especies l’estiu, observable en la zona de les amenazadas", com espècie d'interès auroginosus) Torrelles i la barraca de pedra especial. ANNEX II, catalogada pel "REAL Falcó pelegrí (Falco Fàcilment observable en la part més alta DECRETO 439/1990 d'especies peregrinus) de les torres d’alta tensió. amenazadas", com espècie d'interès especial
ANNEX II, catalogada pel "REAL Falcó camaroig (Falco Vist de pas per Terra Mala. Rar. Propi DECRETO 439/1990 d'especies vespertinus) d’espais oberts amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Es tracta d’un falconet estival. Observable Falcó mostatxut (Falco DECRETO 439/1990 d'especies en la zona de plana, les Torrelles i la amenazadas", com espècie d'interès subbuteo) barraca de pedra especial
Comú i sedentari. Es pot veure fent l’aleta ANNEX II, catalogada pel "REAL Xoriguer (Falco en qualsevol camp. També en la DECRETO 439/1990 d'especies tinnunculus) muntanya. Freqüent en la zona de la Torre amenazadas", com espècie d'interès del Vent. Cria a les Torrelles. especial
ANNEX II, catalogada pel "REAL Observable en la zona de les Torrelles i DECRETO 439/1990 d'especies la barraca de pedra, també parat en Aligot (Buteo buteo) amenazadas", com espècie d'interès qualsevol pal de la llum o del telèfon. especial
ANNEX II, catalogada pel "REAL Estival, observable sobretot en la zona Àliga marcenca DECRETO 439/1990 d'especies forestal, també en la zona de les amenazadas", com espècie d'interès (Circaetus gallicus) Torrelles i la barraca de pedra especial
ANNEX II, catalogada pel "REAL Una parella nidificant a la Serra de Sant DECRETO 439/1990 d'especies Duc (Bubo bubo) Onofre amenazadas", com espècie d'interès especial.
Sedentari, comú. Freqüenta qualsevol ANNEX II, catalogada pel "REAL Mussol comú (Athene mas tranquil o abandonat. Un bon indret DECRETO 439/1990 d'especies noctua) seria la Torre del Vent. Nidificant a les amenazadas", com espècie d'interès Torrelles. especial
ANNEX II, catalogada pel "REAL Mussol banyut (Asio El podem observar en les pinedes de la DECRETO 439/1990 d'especies otus) Torre del Vent. amenazadas", com espècie d'interès especial
ANNEX II, catalogada pel "REAL DECRETO 439/1990 d'especies Estival. Boscos de ribera. Xot (Otus scops) amenazadas", com espècie d'interès especial
ANNEX II, catalogada pel "REAL Sedentària. Cria en zona de les Torrelles. DECRETO 439/1990 d'especies Òliba (Tyto alba) Espais oberts. amenazadas", com espècie d'interès especial
ANNEX II, catalogada pel "REAL Comú. Observable en la zona de conreus i DECRETO 439/1990 d'especies Picot verd (Picus viridis) boscos de ribera. amenazadas", com espècie d'interès especial
64 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció ANNEX II, catalogada pel "REAL Picot garser gros Rar en el municipi, només zona forestal de DECRETO 439/1990 d'especies (Dendrocopos major) Sant Onofre. amenazadas", com espècie d'interès especial
Cria a la zona de la Barraca de pedra, ANNEX II, catalogada pel "REAL Gaig blau (Coracias prop de les Torrelles, en les caixes niu de DECRETO 439/1990 d'especies garrulus), les torres de llum. Observable en la zona amenazadas", com espècie d'interès dels Estanys de Pau i en La Closa de Dalt especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Quan hi ha aigua i algun peixet, se’l pot DECRETO 439/1990 d'especies Blauet (Alcedo atthis) veure als Estanys de Palau. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Estival, espais oberts. Cria a les arbredes DECRETO 439/1990 d'especies dels boscos de ribera. Freqüent a Terra Oriol (Oriolus oriolus) amenazadas", com espècie d'interès Mala i les Torrelles. especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Sedentari a la zona. Conreus i zona de DECRETO 439/1990 d'especies ribera. Habitual en la Torre del Vent i els Puput (Upupa epops) amenazadas", com espècie d'interès seus voltants. Nia a les Torrelles especial. Aquest ocell paràsit, és observable en la ANNEX II, catalogada pel "REAL zona de les Torrellles i La Torre del Vent. Cucut reial (Clamator DECRETO 439/1990 d'especies Cada vegada més escàs. Cria a la zona amenazadas", com espècie d'interès glandarius) de la Barraca de pedra, prop de les especial. Torrelles ANNEX II, catalogada pel "REAL Ocell paràsit i estival. Freqüent. Boscos i DECRETO 439/1990 d'especies Cucut (Cuculus canorus) arbredes. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Abellerol (Merops Observable a l’estiu en qualsevol indret, DECRETO 439/1990 d'especies apiaster) planant. Habitual en la Torre del Vent amenazadas", com espècie d'interès especial.
Ànec griset (Anas Unes 5 parelles nidificants a l'Estany del No protegida, espècie cinegètica, strepera) Tec freqüent però poc abundosa Resident, nidificant a les basses del camí Ànec coll-verd (Anas No protegida, espècie cinegètica, de Ronda, a les basses artificials i als freqüent i abundosa Platyrhynchos) Estanys de Palau i del Tec No protegida, espècie cinegètica, Ànec cullerot (Anas Hivernal, en zones inundades, basses, freqüent menys abundosa que el coll- closes i estanys. clypeata) verd
No protegida, espècie cinegètica, Hivernal, en zones inundades, basses, freqüent menys abundosa que el coll- Xarxet (Anas crecca) closes i estanys. verd, de vegades forma estols de centenars d'individus
ANNEX II, catalogada pel "REAL Cabusset (Tachybaptus Resident, nidificant als Estanys Tec i DECRETO 439/1990 d'especies ruficollis) Palau amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Capó reial (plegadis En migració. Observable eventual en la DECRETO 439/1990 d'especies falcinellus) zona de l’Estany de Palau amenazadas", com espècie d'interès especial
Reintroduïda en la zona als 80 amb molt ANNEX II, catalogada pel "REAL Polla blava (Porphyrio èxit. Nidificant Estanys Tec, si es recupera DECRETO 439/1990 d'especies porphyrio) el canyissar, també nidificant en els amenazadas", com espècie d'interès Estanys de Palau especial.
DEPLAN El medi biòtic / 65
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció No cinegètica i no protegida a Sedentària. Nidificant i present en les Polla d’aigua (Gallinula Catalunya. Capturable amb basses del camí Ral i la zona de l’Estany autoritzacions excepcionals per danys chloropus) de Palau als conreus. Cames llargues ANNEX II, catalogada pel "REAL Estival i nidificant en els Estanys del Tec, DECRETO 439/1990 d'especies (Himantopus abans també als Estanys de Palau amenazadas", com espècie d'interès himantopus) especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL DECRETO 439/1990 d'especies Zona d’aiguamoll. Estanys de Palau Corriol (Charadrius sp.) amenazadas", com espècie d'interès especial.
Hivernal. Eventualment pot aparèixer, Becadell sord Esp. catalogada protecció C en la Llei durant l’emigració, en la zona forestal. 3/88 de protecc. Animals. (Lymnocryptes minimus) Preferentment zones d’aiguamoll
Rascló (Rallus Sedentari. Tímid, amant del canyissar i les No protegit. No cinegètic. aquaticus) balques. Zones d’aiguamoll
ANNEX II, catalogada pel "REAL Tòrlit (Burhinus Resident i nidificant a Terra Mala. Amant DECRETO 439/1990 d'especies oedicnemus) dels espais oberts amenazadas", com espècie d'interès especial.
2 parelles zona Vilaüt, 1 parella entre les ANNEX II, catalogada pel "REAL Torrelles i la Closa de Dalt. Nidificant molt DECRETO 439/1990 d'especies Trenca (Lanius minor) escàs a Catalunya. També observable en amenazadas", com espècie d'interès la Torre del Vent. especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Capsigrany (Lanius El podem trobar, a la primavera, en la DECRETO 439/1990 d'especies senator) zona de la Torre del Vent. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Oreneta cuarogenca DECRETO 439/1990 d'especies Cria en el nucli urbà de Palau. Escassa. (Hirundo daurica) amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Oreneta cuablanca Estival, nidificant habitual en el poble i el DECRETO 439/1990 d'especies (Delichon urbica) veïnat de les Torrelles amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Oreneta vulgar (Hirundo Estival, nidificant habitual en el poble i el DECRETO 439/1990 d'especies rustica) veïnat de les Torrelles amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Estival. Present. Observable mirant el cel Falciot pàl·lid (Apus DECRETO 439/1990 d'especies a l’estiu, barrejat amb el negre. Potser amenazadas", com espècie d'interès pallidus) nidifica en alguna edificació del poble especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Estival. Més abundant que el pàl·lid. Nia Falciot negre (Apus DECRETO 439/1990 d'especies en edificacions. Fàcilment observable, amenazadas", com espècie d'interès apus) molt escandalós quan vola especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Estival. Nia en esquerdes de roca, en DECRETO 439/1990 d'especies penya-segats com més alts millor. Ballester (Apus melba) amenazadas", com espècie d'interès Fàcilment observable en vol, a l’estiu. especial.
66 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció ANNEX II, catalogada pel "REAL Sedentari. Nidifica en penya-segats. Roquerol (Ptyonoprogne DECRETO 439/1990 d'especies Observable en el municipi, encara que no amenazadas", com espècie d'interès rupestris) ens consta que hi nidifiqui especial. Enganyapastors Estival de maig. Nidifica al terra, en mig de ANNEX II, catalogada pel "REAL les brolles. Habita llocs secs i aspres. DECRETO 439/1990 d'especies (Caprimulgus Present a la Serra de Verdera i en les amenazadas", com espècie d'interès europaeus) Pinedes de la Torre del Vent especial.
Alosa vulgar (Alauda Sedentària i nidificant. Estanys del Tec i Freqüent, esp. Catalogada protecció D arvensis) de Palau en la Llei 3/88 de protecc. Animals
ANNEX II, catalogada pel "REAL Cogullada fosca Zones al nord del nucli urbà de Palau. DECRETO 439/1990 d'especies (Galerida theklae) També en la Torre del Vent. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Grasset de muntanya Hivernal a Palau. Li agraden, en DECRETO 439/1990 d'especies (Anthus spinoletta) hivernació, les zones humides i obertes amenazadas", com espècie d'interès especial.
Sembla que es tractaria d'una única ANNEX II, catalogada pel "REAL Còlit negre (Oenanthe parella que nidifica o havia nidificat a DECRETO 439/1990 d'especies leucura) l'interior, en la zona rocallosa de Sant amenazadas", com espècie d'interès Onofre. especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Nidificant, estival, zona rocallosa de la Còlit ros (Oenanthe DECRETO 439/1990 d'especies Serra de Verdera, al nord del poble de amenazadas", com espècie d'interès hispanica) Palau. especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Nidificant, estival, zona rocallosa de la Trobat (Anthus DECRETO 439/1990 d'especies Serra de Verdera, al nord del poble de amenazadas", com espècie d'interès campestris) Palau. especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Cuereta groga (Motacilla Estival, possiblement nidificant. Estanys DECRETO 439/1990 d'especies flava) del Tec i de Palau. amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Cuereta blanca Nidificant en masos i cases de Palau, DECRETO 439/1990 d'especies (Motacilla alba) també en el veïnat de les Torrelles amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Merla blava (Monticola Zones rocalloses i edificacions DECRETO 439/1990 d'especies solitarius) abandonades. Sedentària i nidificant amenazadas", com espècie d'interès especial. Sedentari. Nidificant. Nia en masos, ANNEX II, catalogada pel "REAL parets, marges i forats. Present en la zona Cargolet (Troglodytes DECRETO 439/1990 d'especies plana de Palau, es refugia en les amenazadas", com espècie d'interès troglodytes) bardisses d’on surt emetent el seu crit especial. característic ANNEX II, catalogada pel "REAL Pit-roig (Erithacus Sobretot hivernal. Ocellet simpàtic i DECRETO 439/1990 d'especies confiat. Tan el trobem en el bosc com en amenazadas", com espècie d'interès rubecula) les closes i zones d’aiguamoll especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Rossinyol bord (Cettia Estival. Nia a poca alçada, en bardisses. DECRETO 439/1990 d'especies Li agraden les vores de recs arbrades i amenazadas", com espècie d'interès cetti) frescals especial.
DEPLAN El medi biòtic / 67
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció ANNEX II, catalogada pel "REAL Rossinyol (Luscinia Estival habitual en zona de boscos de DECRETO 439/1990 d'especies ribera. Torre del Vent pot ser un indret amenazadas", com espècie d'interès megarhynchos) significatiu per l’espècie especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Mosquiter comú Podria ser nidificant en zones de bosc. DECRETO 439/1990 d'especies (Phylloscopus collybita) Present tot l’any amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL La podem trobar tant en zona de closa Bosqueta vulgar DECRETO 439/1990 d'especies com en bosc. Estany de Palau i boscos de amenazadas", com espècie d'interès (Hippolais polyglotta) ribera de la zona. Nidificant especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Nidificant escàs a Catalunya. Present, Mastegatatxes (Ficedula DECRETO 439/1990 d'especies però, escàs en el municipi. Vorades de amenazadas", com espècie d'interès bypoleuca) camps amb bosc i arbreda especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Papamosques gris Estival, i nidificant. Zona de la Torre del DECRETO 439/1990 d'especies (Muscicapa striata) vent amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Estival. Nidificant en els canyissar i Balquer (Acrocephalus DECRETO 439/1990 d'especies balquers de la zona de Vilaüt i Estany de amenazadas", com espècie d'interès arundinaceus) Palau especial.
Observable en zona d’aiguamolls a la ANNEX II, catalogada pel "REAL Mallerenga de bigotis tardor i hivern. Gregari, però escàs en el DECRETO 439/1990 d'especies (Panurus biarmicus) municipi. En moments puntuals pot ser amenazadas", com espècie d'interès abundant especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Sedentari. Nia en un niu gros i rodó, Teixidor (Remiz DECRETO 439/1990 d'especies suspès sobre l’aigua, en el canyissar. amenazadas", com espècie d'interès pendulinus) Només zona d’aiguamolls especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Mallerenga Observable en les pinedes de la Torre del DECRETO 439/1990 d'especies Vent i en la sureda i els boscos de Serra emplomallada (Parus amenazadas", com espècie d'interès de Verdera cristatus) especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Observable en les pinedes de la Torre del Mallerenga cuallarga DECRETO 439/1990 d'especies Vent i en la sureda i els boscos de Serra amenazadas", com espècie d'interès (Aegithalos caudatus) de Verdera especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Observable en les pinedes de la Torre del Mallerenga carbonera DECRETO 439/1990 d'especies Vent i en la sureda i els boscos de Serra amenazadas", com espècie d'interès (Parus major) de Verdera. Cria a les Torrelles. especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Observable en les pinedes de la Torre del Mallerenga blava (Parus DECRETO 439/1990 d'especies Vent i en la sureda i els boscos de Serra amenazadas", com espècie d'interès caeruleus) de Verdera especial. Boscarla mostatxuda ANNEX II, catalogada pel "REAL DECRETO 439/1990 d'especies Nidificant en els Estanys del Tec (Acrocephalus amenazadas", com espècie d'interès melanopogon) especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Boscarler comú 3 a 5 parelles nidificants en els Estanys DECRETO 439/1990 d'especies (Locustella luscinioides) del Tec amenazadas", com espècie d'interès especial.
68 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció ANNEX II, catalogada pel "REAL Sedentari. Habita en camps oberts, amb DECRETO 439/1990 d'especies Trist (Cisticola juncidis) joncs i herba alta amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Raspinell comú (Certhia Observable en les pinedes de la Torre del DECRETO 439/1990 d'especies brachydactyla) Vent amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Bruel (Regulus Observable en les pinedes de la Torre del DECRETO 439/1990 d'especies ignicapillus) Vent amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Per nidificar li agraden els boscos densos. Tallarol de casquet DECRETO 439/1990 d'especies Sedentari, però més abundós a l’hivern. amenazadas", com espècie d'interès (Sylvia atricapilla) Freqüent i abundós especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Sedentari. Zona de Verdera. Li agraden Tallarol capnegre (Sylvia DECRETO 439/1990 d'especies les brolles i els arbusts, on s’amaga amenazadas", com espècie d'interès melanocephala) tímidament especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Tallareta vulgar (Sylvia Estival, nia en el matollar de Serra DECRETO 439/1990 d'especies communis) Verdera amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Tallareta cuallarga Migradora parcial, nia en el matollar de DECRETO 439/1990 d'especies (Sylvia undata) Serra Verdera amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Tallarol emmascarat DECRETO 439/1990 d'especies Escàs, potser nidificant, estival (Sylvia hortensis) amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Tallarol capnegre (Sylvia Sedentari, nidificant en arbusts de la Serra DECRETO 439/1990 d'especies melanocephala) de Verdera amenazadas", com espècie d'interès especial.
ANNEX II, catalogada pel "REAL Cotxa fumada Nidificant, resident, zona de muntanya i DECRETO 439/1990 d'especies (Phoenicurus ochruros) poble amenazadas", com espècie d'interès especial. Cotxa cuaroja ANNEX II, catalogada pel "REAL Nidificant escàs, estival, mateixa zona que DECRETO 439/1990 d'especies (Phoenicurus la cotxa fumada amenazadas", com espècie d'interès phoenicurus) especial. Sedentari. Li agraden les zones de ANNEX II, catalogada pel "REAL Bitxac comú (Saxicola muntanya amb terreny accidentat. En el DECRETO 439/1990 d'especies torquata) municipi tan el trobarem a la plana coma amenazadas", com espècie d'interès Sant Onofre especial. Nidificant, sedentari i gregari. Zones de Cruixidell (Miliaria conreu, closes de Palau i Torre del Vent. Freqüent, esp. Catalogada protecció D calandra) Freqüent en el municipi, fàcil d’observar en la Llei 3/88 de protecc. Animals parat en els fils elèctrics ANNEX II, catalogada pel "REAL Hortolà (Emberiza DECRETO 439/1990 d'especies Nidificant, en zona agrícola i erms hortulana) amenazadas", com espècie d'interès especial. Associat a les vores dels terrenys ANNEX II, catalogada pel "REAL Gratapalles (Emberiza forestals. La Torre del Vent és una bona DECRETO 439/1990 d'especies
DEPLAN El medi biòtic / 69
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció cirlus) zona per observar-lo amenazadas", com espècie d'interès especial. Actualment, espècie no protegida a Cardina (Carduelis Sedentària. Nidificant en fruiterars, jardins Catalunya. Es pot capturar legalment carduelis) i altres zones humanitzades seguint l’Ordre de juliol/1999 que regula la captura i la tinença d’aquest fringíl·lid Actualment, espècie no protegida a Hivernant. Abundós a l’hivern tan al pla Catalunya. Es pot capturar legalment Pinsà (Fringilla coelebs) com al bosc seguint l’Ordre de juliol/1999 que regula la captura i la tinença d’aquest fringíl·lid Actualment, espècie no protegida a Verdum (Carduelis Sedentari. Nidificant en fruiterars, jardins i Catalunya. Es pot capturar legalment chloris) altres zones humanitzades seguint l’Ordre de juliol/1999 que regula la captura i la tinença d’aquest fringíl·lid Actualment, espècie no protegida a Passerell (Cardueis Hivernant. En el pla a l’hivern, se’n poden Catalunya. Es pot capturar legalment cannabina) veure estols prou nombrosos seguint l’Ordre de juliol/1999 que regula la captura i la tinença d’aquest fringíl·lid Gafarró (Serinus Sedentari. Nidificant en fruiterars, jardins i Freqüent, esp. Catalogada protecció D serinus) altres zones humanitzades en la Llei 3/88 de protecc. Animals Hivernant. De vegades conforma densos Freqüent, esp. Catalogada protecció D Lluer (Carduelis spinus) estols en la Llei 3/88 de protecc. Animals ANNEX II, catalogada pel "REAL Pinsà borroner Hivernal. Zones amb arbres de ribera, DECRETO 439/1990 d'especies (Phyrrhula phyrrhula) sobretot freixes i pollancres amenazadas", com espècie d'interès especial. No protegit a Catalunya. Capturable Pardal comú (Passer Nidificant en moltes cases i masos de amb autoritzacions especials per danys Palau i del veinat de les Torrelles domesticus) als conreus ANNEX II, catalogada pel "REAL Pardal xarrec (Passer Nidificant en moltes cases i masos de DECRETO 439/1990 d'especies montanus) Palau i del veinat de les Torrelles amenazadas", com espècie d'interès especial.
Estanys del Tec i de Palau, sobretot No protegida, espècie cinegètica, poc Fotja (Fulica atra) hivernal abundant a Palau
Becadell vulgar Hivernal. Zona dels Estanys de Palau Espècie cinegètica, no protegida. (Gallinago gallinago)
Fredeluga Hivernal. Durant l’hivern forma grans estols. Se la pot veure, habitualment, en Espècie cinegètica, no protegida (Vanellus vanellus) els camps de conreu de Palau
Tord (Turdus Hivernal. Abundós, depèn dels anys, en la Espècie cinegètica, no protegida philomelos) zona de muntanya i els oliverars
Griva (Turdus Hivernal. Habitual, poc abundós. Zona de Espècie cinegètica, no protegida viscivorus) pla, també a la muntanya
Abundosa. Efectius nidificants a l’Alt Empordà, zones altes de muntanya. Actualment espècie no cinegètica, no Merla (Turdus merula) Fàcilment observable, sobretot a l’hivern, protegida tan en el pla com a la muntanya
Ara sedentari. Nidificant en els teulats Estornell (Sturnus No protegida, espècie cinegètica, d’algunes edificacions del poble i del freqüent i cada vegada més abundosa. vulgaris) veinat de les Torrelles
70 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 16: Catàleg dels ocells més interessants del municipi de Palau-saverdera. Motiu cita i grau de Espècie Localització i comentaris protecció
Freqüent, sedentària. Nidifica en arbres No protegida, espècie cinegètica, alts. Prefereix la zona humanitzada i Garsa (Pica pica) freqüent i abundosa. agrícola
Gaig (Garrulus Zona forestal del municipi. Abundós. No protegida, espècie cinegètica, glandarius) Competeix amb la garsa (Pica pica). freqüent però poc abundosa
Migrador parcial. Freqüent, de vegades, a Espècie cinegètica, no protegida Xixella (Columba oenas) l’hivern. Pot formar grans estols
Zona de muntanya i bosc, també en els Tudó (Columba camps. Nia en pins a la zona de la Torre No protegida, espècie cinegètica i palumbus) del Vent, també en arbres de ribera. abundant. Sedentari
Zona de muntanya i bosc, també en els Tórtora (Streptopelia camps. Nia en pins a la zona de la Torre No protegida, espècie cinegètica. Cada turtur) del Vent, també en arbres de ribera. vegada menys abundant Estival
Les poblacions salvatges no nien en el Colom roquer (Columba municipi, però si en el PNCC. Trobem, a Palau, la forma domèstica d’aquest No protegida, espècie cinegètica livia) espècie és el colom de teulat criat per l’home Estival. Cada vegada més escassa. Zones Guatlla (Coturnix fresques de conreu extensiu. Nia a terra, No protegida, espècie cinegètica. Cada coturnix) entre les espigues de blat, ordi, civada o vegada més escassa rai-gras. Sedentària. Nidificant habitual tan en el pla com a la muntanya. Les seves Perdiu roja (Alectoris poblacions cada vegada són més escasses i artificialitzades. La majoria dels No protegida, espècie cinegètica rufa) seus efectius ara provenen d’alliberaments fets per les Societats de caçadors de la zona
Faisà (Phasianus Sedentària. Present en el municipi pels No protegida, espècie cinegètica colchicus) alliberaments fets pels caçadors
Gralla (Corvus Sedentària. Nidificant en construccions de Actualment espècie no cinegètica, no monedula) pobles i ciutats. Habitual a Palau protegida
Espècie al·lòctona, prové de Sud Amèrica. Cotorreta de pit gris Actualment espècie no cinegètica, no Nidificant a Empuriabrava. Observada en protegida (Myopsitta monachus) el municipi, encara que no hi nidifica
Gavina vulgar (Larus Habitual veure-la sobrevolant el municipi, sobretot en la zona del voltant de No protegida, espècie cinegètica ridibundus) l’abocador de Roses
Gavià argentat (Larus Habitual veure’l sobrevolant el municipi, sobretot a la zona del voltant de No protegida, espècie cinegètica cachinnans) l’abocador de Roses Fonts: Pla especial PNCC,1999. Memòria informativa del pla especial del PNAE 2002. Tècnics PNAE, 2002. “Guia d’itineraris dels Aiguamolls de l’Empordà” Ed. Brau, i entrevista amb un dels autors, Ponç Feliu, 2001-02. Entrevista al tècnic i ornitòleg del PNAE Jordi Martí.
DEPLAN El medi biòtic / 71
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.3.2.2.2.4. Els mamífers Les espècies de la mastofauna de la zona són eminentment mediterrànies, sempre hi ha alguna excepció com el talp (Talpa europaea) present al municipi i que hauria de ser molt més continental, com el seu nom indica, o el Talpó muntanyenc ( Microtus agrestis), que també és present a Palau. A Palau-saverdera, es troben mamífers tan petits com les musaranyes de 5 cm, o tan grans com el porc senglar (Sus scrofa) que pot passar dels 100 Kg. La majoria són terrestres, però cal no oblidar la importància (estan tots protegits) dels quiròpters (ratapinyades), que tenen una bona representació local i que gaudeixen de la protecció especial de la Directiva Hàbitats 92/43 CEE com a bons insectívors que són. La majoria de mamífers són presents en el municipi de forma natural, d’altres com el cabirol (Capreolus capreolus) o la daina (Dama dama) hi han estat reintroduïts recentment; n’hi ha algun, com el visó americà (Mustela vison) que ha estat introduït accidentalment (il·legalment) i que es troba en expansió; fins i tot, n’hi ha de repoblats per reforçar les pobres i malaltisses poblacions autòctones com és el cas del conill (Oryctolagus cuniculus). Fer un esment especial (ara que ha entrat en vigor el nou DECRET CATALÀ de juny/2002 sobre gossos perillosos i animals de companyia), a un parell de mamífers que, en estat silvestre, poden ser molt problemàtics i perjudicials per a qualsevol ecosistema, parlem del gat comú asilvestrat o en semi-llibertat (Felis catus) i del gos asilvestrat o en semi-llibertat (Canis familiaris). No oblidar que aquesta situació dels gats i gossos, afecta directament a la gestió municipal, són problemes de la seva competència, segons s’extreu de l’esmentat decret. A continuació, es presenta la taula de mamífers saverderencs, especificant la possible localització, fent-ne comentaris i concretant el seu grau de protecció:
Taula 17: Mastofauna de Palau-saverdera. Indret localització i Motiu cita i grau de Espècie comentaris protecció DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, figura en l'ANNEX II animals per Tot i reintroduccions fetes en aquests als qual s'han de designar zones darrers anys, la seva localització és incerta i especials de conservació i en poc probable a Palau-saverdera, però, l'ANNEX IV com a espècie de possible, donat el comportament explorador Llúdria (Lutra lutra) protecció estricta. de l'animal i l’existència de cursos d’aigua ANNEX II, catalogada pel "REAL força persistents en el municipi (segons les DECRETO 439/1990 d'especies èpoques) amenazadas", com espècie d'interès especial. Musaranya comuna Un dels mamífers més petits de la zona No protegida (Crocidura russula) Musaranya nana (Suncus Segurament, el mamífer més petit de Palau- No protegida etruscus) saverdera
DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, figura en l'ANNEX V: animals d'interès comunitari que la seva captura o explotació pot Escàs. També el podem trobar a la plana Turó (Mustela putorius) comportar mesures especials de gestió. Catalogada com espècie B, sensible, per la Llei 3/88 de protecció dels animals.
Rata d’aigua (Arvicola Lligada a ambients aquàtics No protegida sapidus)
72 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 17: Mastofauna de Palau-saverdera. Indret localització i Motiu cita i grau de Espècie comentaris protecció
Espècie al·lòctona, segurament prové Espècie cinegètica, NO d'escapaments de granges pelleteres. Visó americà (Mustela vison) protegida Freqüenta i segueix els cursos d'aigua
Espècie NO cinegètica i NO Eminentment forestal Fagina (Martes foina) protegida. DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, figura en l'ANNEX V: animals Gat mesquer (Genetta d'interès comunitari que la seva Eminentment forestal genetta) captura o explotació pot comportar mesures especials de gestió Eminentment forestal, encara que podem Espècie cinegètica, NO Guineu (Vulpes vulpes) trobar caus en els llocs més insospitats. protegida Espècie NO cinegètica i NO Teixó (Meles meles) protegida Mostela (Mustela nivalis) No protegida Talpó muntanyenc ( Microtus Zona més muntanyosa No protegida agrestis) Talpó comú (Microtus Zones de conreu extensiu, fruiterars i horta No protegida duodecimcostatus) Talpó roig (Clethrionomys Zones de conreu extensiu, fruiterars i horta No protegida glareolus) Talp (Talpa europaea) Zones de conreu extensiu, fruiterars i horta No protegida Menys freqüent, esp. Catalogada Eriçó fosc o comú (Erinaceus Víctima, freqüent, d’atropellament en les protecció C en la Llei 3/88 de carreteres d’arreu europaeus) protecc. Animals; poc sensible. DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, ANNEX IV com a espècie de protecció estricta Eriçó clar o africà (Erinaceus Víctima d’atropellament en les carreteres ANNEX II, catalogada pel "REAL d’arreu algirus) DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. Zones de conreu extensiu, fruiterars i horta, No protegida Rata negra (Rattus rattus) pallers, cases i clavegueres
Rata comuna (Rattus Zones humanitzades, conreus, pallers, No protegida norvegicus) masos, cases i clavegueres Ratolí domèstic (Mus Zones humanitzades, conreus, pallers, No protegida musculus) masos, cases i clavegueres Ratolí mediterrani (Mus Zones humanitzades, conreus, pallers, No protegida spretus) masos, cases Ratolí de camp (Apodemus Zones de conreu No protegida sylvaticus) Ratolí de bosc (Apodemus Zones de conreu i bosc No protegida sylvaticus) Menys freqüent, esp. Catalogada Liró gris (Glis glis) Zona forestal protecció C en la Llei 3/88 de protecc. Animals; poc sensible. Rata cellarda (Elyomis Zona forestal No protegida quercinus) Actualment, espècie NO Zona forestal Esquirol (Sciurus vulgaris) cinegètica i NO protegida Ara, des de la mixomatosi i l’hemorràgica Conill (Oryctolagus Espècie cinegètica, NO vírica, escàs. Abans el podíem trobar, protegida cuniculus) abundós, tan en el pla com a la muntanya
DEPLAN El medi biòtic / 73
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 17: Mastofauna de Palau-saverdera. Indret localització i Motiu cita i grau de Espècie comentaris protecció Espècie cinegètica, NO Present, tan en el pla com a la muntanya Llebre (Lepus europaeus) protegida DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, figura en l'ANNEX II animals per als qual s'han de designar zones Rat-penat de ferradura gran especials de conservació i en Coves, avencs o forats grans. Uns 36 cms l'ANNEX IV com a espècie de (Rhinolophus ferrum- d’envergadura protecció estricta equinum) ANNEX II, catalogada pel "REAL DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, figura en l'ANNEX II animals per als qual s'han de designar zones Rat-penat de ferradura especials de conservació i en Molt gregari, habita el fons de coves i l'ANNEX IV com a espècie de mediterrani (Rhinolophus avencs. Uns 29 cms d’envergadura protecció estricta euryale) ANNEX II, catalogada pel "REAL DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, figura en l'ANNEX II animals per als qual s'han de designar zones especials de conservació i en Rat-penat de ferradura petit Hiverna en grups petits o sol i en indrets l'ANNEX IV com a espècie de (Rhinolophus hipposideros) amb poc recer. Uns 25 cms d’envergadura protecció estricta ANNEX II, catalogada pel "REAL DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, ANNEX IV com a espècie de protecció estricta Rat-penat dels graners Habita en masos, golfes i ciutats. Poc ANNEX II, catalogada pel "REAL gregari. Uns 38 cms d’envergadura (Eptesicus serotinus) DECRETO 439/1990 d'especies amenazadas", com espècie d'interès especial. DIRECTIVA HÀBITATS 92/43, ANNEX IV com a espècie de Busca refugi en les cases, golfes, sota les protecció estricta Ratapinyada comuna teules, també en coves. Sol ser molt gregari. ANNEX II, catalogada pel "REAL Uns 22 cms d’envergadura, és el més petit (Pipistrellus pipistrellus) DECRETO 439/1990 d'especies d’Europa amenazadas", com espècie d'interès especial. Abundós en els canyissars de les RNI 1 on pot defugir la caça. Present, de dia a la Espècie cinegètica, NO Senglar (Sus scrofa) muntanya o zones de refugi, de nit al pla a protegida i abundant campejar i buscar menjar
Introduïda als anys 80 en el PNAE, pot ser Espècie cinegètica, NO Daina (Dama dama) observada tan en el pla com a muntanya protegida
De recent reintroducció (del 97 al 99) en la Península de Cap de Creus per iniciativa Cabirol (Capreolus Espècie cinegètica, NO dels caçadors de la zona. Després es va protegida capreolus) crear el PNCC. Pot aparèixer en la zona de muntanya
ANNEX I Llei 3/88 de protecció Abandonaments irresponsables. Poca cura dels animals. Espècie amb els gossos de les cases de pagès, fan domèstica, NO té protecció. Gos (Canis familiaris) que aquest depredador vagui lliurament, Afectat pel DECRET CATALÀ perjudicant tan l’ecosistema com la seguretat SOBRE ANIMALS I GOSSOS ciutadana PERILLOSOS, de competència municipal.
74 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 17: Mastofauna de Palau-saverdera. Indret localització i Motiu cita i grau de Espècie comentaris protecció ANNEX I Llei 3/88 de protecció Abandonaments irresponsables i poca cura dels animals. Espècie amb els gats de cases de pagès, fan que domèstica, NO té protecció. La Gat domèstic (Felis catus) aquest depredador vagui lliurament, seva gestió es responsabilitat perjudicant l’ecosistema de la zona municipal.
Fonts: Pla especial PNCC,1999. Memòria informativa del pla especial del PNAE 2002. Tècnics PNAE, 2002. Història Natural dels Països Catalans, volum 13, 1984.
1.3.2.2.2.5. Descripció per hàbitats d’ocells i mamífers: Per tal de simplificar i sistematitzar el catàleg d’espècies d’ocells i mamífers del municipi, així com per distribuir-los de forma estructurada, es presenta aquesta descripció per hàbitats. Com es pot comprovar, aquesta distribució té coincidència clara amb la distribució introductòria feta en el punt 3.2.1.2.. Cada punt d’aquesta distribució, es pot emmarcar dins d’un dels quatre punts de distribució principal: ¾ Maresmes salabroses i zones halòfiles (basses, salicorniars i jonqueres): Zona de cria de l’alosa vulgar (Alauda arvensis) i de la cuereta groga (Motacilla flava). En aquestes zones hivernen els ànecs, la fotja (Fulica atra) i alguns limícoles. El ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), el ratolí mediterrani (Mus spretus) i la musaranya (Crocidura russula) són mamífers significatius d’aquests indrets. ¾ Rieres, recs i aiguamolls d’aigua dolça (canyissars i boscos de ribera): És l’hàbitat de l’escàs però nidificant bitó (Botaurus stellaris), projecte LIFE del PNAE; pot presentar-se en el municipi a la zona dels aiguamolls de Palau i els Estanys del Tec. El martinet menut (Ixobrychus minutus), l’agró roig (Ardea purpurea), l’arpella vulgar (Circus auroginosus) i la reintroduïda polla blava (Porphyrio porphyrio), també comparteixen aquest hàbitat centrat, sobretot, en la zona de canyissar. El falcó mostatxut (Falco subbuteo), la bosqueta vulgar (Hippolais poliglotta), el teixidor (Remiz pendulinus), el rossinyol (Luscinia megarrhynchos), el rossinyol bord (Cettia cetti), l’estival oriol (Oriolus oriolus) o el pardal de bardissa (Prunella modularis), estan més centrats en el bosc de ribera. El turó (Mustela putorius), la rata d’aigua (Arvicola sapidus) i el teixó (Meles meles), juntament amb l’al·lòcton i invasor visó americà (Mustela vison), conformen el llistat de mamífers típics de l’hàbitat. ¾ Closes: La trenca (Lanius minor), el falcó mostatxut (Falco subbuteo), el gaig blau (Coracias garrulus), són tres tresors que es poden observar a Palau, fins i tot nidificant. El rossinyol (Luscinia megarrhynchos), els tallarols i les bosquetes, el trist (Cisticola juncidis), el tudó (Columba palumbus), juntament amb un bon llistat de fringíl·lids (cardines, gafarrons, passarells, lluers i pinsans) acaben de representar algun dels ocells de les closes. El talpó muntanyenc (Microtus agrestis), el talpó comú (Microtus duodecimcostatus) i el turó (Mustela putorius), en representen els mamífers. ¾ Conreus (a Palau-saverdera bàsicament, conreus de secà i horts): En aquestes zones molts grups d’ocells i mamífers hi acudeixen a alimentar-se i campejar. L’escandalós picot verd (Picus viridis), la cogullada vulgar (Galerida cristata), el botxí (Lanius meridionalis), el cotoliu (Lullula arborea), l’alosa (Aluda arvensis), el cruixidell (Milaria calandra), la cuereta blanca (Motacilla alba), el bitxac comú
DEPLAN El medi biòtic / 75
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
(Saxicola torquata), la cada vegada més escassa guatlla (Coturnix coturnix), la tórtora (Streptopelia turtur), el tòrlit (Burhinus oedicnemus), afegint-hi tords, merles, estornells i fringíl·lids, en conformen la relació. De mamífers, destacar el talp (Talpa europaea), el talpó comú (Microtus duodecimcostatus), l’eriçó fosc (Erinaceus europaeus), la rata negra (Rattus rattus), el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), el malaltís conill (Oryctolagus cuniculus) escàs a causa de la mixomatosi i la malaltia hemorràgica vírica i, la cada vegada més escadussera llebre (Lepus europaeus). ¾ Poble, masos i granges: L’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) nia dins la vila de Palau-saverdera, junt amb l’oreneta vulgar (Hirundo rustica), l’oreneta cuablanca (Delichon urbica), el falciot negre (Apus apus), l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris), els pardals comú i xarrec (Passer domesticus i montanus), la mallerenga carbonera (Parus major) i la cada vegada més abundosa tórtora turca (Streptopelia decaocto), en són uns bons representants. Ja s’ha vist la cotorreta argentina o de pit gris (Myopsitta monachus) en el municipi, nidifica en la zona veïna d’Empuriabrava. Les ratapinyades dels gèneres Rhinolophus, Pipistrellus i Myotis, solen viure en zones dels edificis tranquil·les o en construccions abandonades. La rata negra, la rata comuna (Rattus norvegicus i R. Comunis) i el ratolí domèstic (Mus musculus) són rosegadors freqüents. Per acabar amb els mamífers, fer un esment especial als animals assilvestrats: gats domèstics (Felis catus) i gossos (Canis familiarsi), que proliferen cada vegada més, sobretot els primers, en els hàbitats naturals, objecte d’abandonament o desatenció per part de l’home i en perjudici de moltes altres espècies salvatges. ¾ Brolles, garriga i zones de rocam (espais oberts i arbustius): Els tallarols: la tallareta cuallarga (Sylvia undata), el tallarol capnegre (S. melanocephala) i el tallarol trencamates (S. conspicillata), són bons representants d’aquest ambient. El siboc (Caprimulgus ruficollis), el bitxac comú (Saxicola torquata), el còlit ros (Oenanthe hispanica). La perdiu roja (Alectoris rufa), cada vegada més escassa i artificialitzada en les seves poblacions, ara constitueix la base tròfica d’aquest hàbitat (en substitució de l’escàs conill). Cal afegir el duc (Bubo bubo), nidificant a la Serra de Verdera, les cotxes, tant la fumada (Phoenicurus ochruros) com la cua- roja (Ph. phoenicurus), i les escasses merla roquera (Monticola saxatilis) i merla blava (M. solitarius). Acabar amb una raresa per aquesta zona interior, el còlit negre (Oenanthe leucura), diuen que nidificant possible a la Serra de Verdera. En aquest ambient, s’ha de citar la fagina (Martes foina), el porc senglar (Sus scrofa) i la guineu (Vulpes vulpes), com a representants de la mastofauna no citats encara. Es troben també rosegadors i quiròpters (ratapinyades) embalmats en esquerdes i forats. ¾ Boscos: Els boscos pertorbats de Palau són refugi i hàbitat d’algunes espècies que d’altra forma no estarien en el municipi. El tudó (Columba palumbus) i la tórtora (Streptopelia turtur) poden nidificar gràcies als boscos de la Serra i els nuclis arbrats de la Torre del Vent; el gaig (Garrulus glandarius), l’escàs (a la zona) picot garser gros (Dendrocopos major), la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) i el bruel (R. ignicapillus), en són bons representants. L’esquirol (Sciurus vulgaris), la rata cellarda (Eliomys quercinus), el gat mesquer (Genetta genetta), la fagina (Martes foina), el ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), el ratolí mediterrani (Mus spretus) i el porc senglar (Sus scrofa), acabarien aquest llistat.
76 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3.2. Estat de conservació i gestió dels espais naturals i rurals 1.3.2.1. Valoració global de l’estat de conservació i gestió dels espais naturals i rurals El municipi de Palau-saverdera es troba a cavall entre dues realitats socials: l’una ve representada per una ocupació del territori (temporal o permanent) que protagonitza el creixement del nucli urbà i l’altre, per un col·lectiu que encara conserva un marcat caràcter vinculat al camp. La convivència d’aquestes dues opcions de vida sempre ha estat difícil, i més ara, que la pagesia està experimentant un procés de reconversió cap a fórmules alternatives que rendibilitzin les explotacions agràries. Hom es troba en un marc contextual on, socialment, interessa la coexistència de les activitats tradicionals, i els elements paisatgístics que porten associades, amb la viabilitat econòmica d’aquestes ocupacions, les quals, moltes vegades es veuen ofegades per altres activitats més lucratives a curt termini, que volen donar resposta a la cultura del lleure. Parlar d’ambients naturals i rurals, en l’entorn on ens movem, defuig una mica la realitat. A la plana empordanesa, els sistemes agroramaders formen un tot amb les taques que, de forma vestigial, encara resten de les comunitats ancestrals. Parlem de paisatges domesticats, on el ruralisme s’integra amb el que es pot concebre com a sistemes naturals. Podem dir que les espècies s’han amotllat, des de molt antic, a uns usos del territori que han imposat unes condicions de vida concretes de fort caràcter antròpic. A Palau-saverdera, aquestes condicions estan canviant i les comunitats respondran a les modificacions que pugui experimentar l’entorn. Pot variar i, de fet ho està fent, la composició de les poblacions de les diferents comunitats, especialment en aquelles que compten amb una distribució més reduïda (geogràficament parlant) i una mobilitat més limitada. Així doncs, els grups més afectats seran aquells que comptin amb poca capacitat per moure’s i amb tendències ecològiques estrictes, com els invertebrats lligats als ambients aquàtics, els quals poden veure molt fragmentada la seva distribució amb els canvis d’usos. La disposició N-S del terme municipal i la seva ubicació en l’enclavament geogràfic on es troba fa que inclogui en el seu conjunt un gradient territorial que transcorre dels paisatges propis de la plana cap als paisatges austers de la terra aspre que obre pas a la frontissa que augmenta progressivament de pendent cap a la Serra de Rodes. La riquesa natural, per tant, es fa palesa amb un notable increment de la biodiversitat. I no només això, sino que l’àmbit geogràfic del que és el municipi, serveix com a zona de pas per a moltes espècies que tenen uns desplaçaments importants (migratoris o no).
DEPLAN El medi biòtic / 77
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.3.2.2. La conservació del domini forestal i el problema del foc El domini forestal, pròpiament dit, del municipi es troba restringit a la zona nord que dóna pas a la Serra de Rodes i a unes reduïdes taques boscoses disperses per la plana, ocupant els poquíssims turons que en sobresurten i aquelles zones més rocalloses que n’han dificultat el treball agrícola. Un dels principals agents pertorbadors que apareixen de forma recurrent i que posen en entredit la supervivència del sistema forestal és el foc. A la plana no ha representat mai un problema, no per la seva absència sinó per la manca de superfície arbrada i per la major resiliència (capacitat de recuperar-se), però sí que ho ha estat a la zona on comencen les estribacions de la Serra. La freqüència d’incendis des de l’any 1972 fins aleshores supera totes les previsions que contemplen al foc com a un element més del paisatge mediterrani. En l’interval de temps que abasta des de l’any esmentat fins aleshores, la totalitat d’incendis s’apropa a la quarantena i la relació de causes fa pensar que la intencionalitat és acusada. El resultat ha estat un empobriment progressiu de la zona, que malgrat tenir el foc com element configurador, mica en mica va hipotecant la capacitat regenerativa que, amb la pèrdua de recobriment que deixa al descobert els afloraments rocosos, va esqueletitzant els sòls. L’exportació de nutrients i elements texturals per l’aigua de pluja cap a les parts més planeres ha estat un procés inexorable. El foc permet, però, l’entrada d’aquelles espècies que gaudeixen més amb els espais oberts i que, curiosament, tenen una distribució més restringida enfront d’aquells que necessiten de la massa forestal més densa (espècies que compten, per altra banda, amb un desplegament més ubiqüista). Podem entendre el foc com un element configurador i diversificador dels hàbitats si no tingués la recurrència que té en aquests moments (recordem que l’última afectació fou durant el 2000). Val a dir que el paisatge feixat, dissenyat curosament amb els rocs enretirats dels camps, ha estat un valuós element de retenció del sòl davant la desprotecció postincendi, evitant la pèrdua del mantell edàfic i els lixiviats. La major entrada de llum per la pèrdua de vol forestal ha deixat pas a un hàbitat dominat per bosquines i matolls que s’ha vist enriquit per la presència d’insectes (ortòpters, homòpters i lepidòpters sobretot) propis d’espais oberts així com per la dels seus consumidors associats. Per aquests depredadors insectívors el manteniment dels arbres cremats com atalaies de guaita ha estat un bon auxili i un incentiu per al poblament faunístic postincendi. On el bosc crema per primera vegada la revegetació natural d’espècies que es reprodueixen per llavor sol ser bona, encara que pot haver-hi canvis en les seves dominàncies. Però, siguin d’estratègia rebrotadora o germinadora, quan el foc ha afectat una zona com amb la magnitud que ho ha fet a Palau-saverdera, la capacitat de refer-se davant de la pertorbació desapareix. La pèrdua de nitrogen ha estat un procés irreversible en aquests últims anys i caldria compensar-ho d’alguna manera. La capa herbosa no es pot desenvolupar gaire bé espontàniament i en cas de fer-ho en algun indret, ho farà de forma massa lenta i no podrà evitar l’erosió. La implantació de lleguminoses, les quals no solen sortir amb la densitat que seria desitjable, enriquiria notablement l’aportació de nitrogen al sòl. En un indret tan poc arbrat com és el terme municipal que ens afecta, la presència del bosc, molt menys afectat per la presència humana, representa una àrea de refugi per a moltes espècies que desplaçaran els seus territoris cap a altres indrets si sobreviuen després del foc. Incrementar els llocs de recer i de nidificació és una urgència que afecta a la zona de serra a Palau-saverdera, especialment per aquelles espècies que constitueixen la base alimentària d’altres de superiors (tròficament parlant) i d’aquelles que tenen un protagonisme rellevant en el procés regeneratiu com a espècies zoòcores (dispersadores de llavors) com poden ser les formigues (Messor, Camponotus), els ocells o els micromamífers. Aquests últims, com tots els animals,
78 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
depenen estrictament de la successió vegetal postincendi. Els patrons de recolonització acostumen a estar encapçalats pel ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) fet que acostuma a passar el primer any postincendi. Llavors apareix una espècie d’espais oberts que és el ratolí mediterrani (Mus spretus) i ja en un tercer lloc arriba la musaranya vulgar (Crocidura rusula). A causa de l’alta taxa de renovació que presenten els petits mamífers (insectívors i rosegadors) són considerats com a bons bioindicadors de la productivitat del sòl. Responen fidelment al grau de recuperació de l’habitat. I amb ells, associats, apareixen els seus depredadors (genetes, fagines, òlives, mussols, aligots, musteles,...).
Taula 18: Relació d’incendis iniciats al municipi de Palau-saverdera. any causa paratge Ha. cremades 1972 desconeguda Rec de Can Muní 6 1973 desconeguda Rec del Salt de l’Aigua 30 1973 intencionat Rec del Verd Gros 1’5 1973 intencionat Sant Onofre 0’5 1973 negligència Mina Nova 3 1974 intencionat Can Muní 3 1974 intencionat 50 1977 intencionat Rec Cova Encantats 1’5 1978 intencionat Mallol 50 1980 intencionat Puig Retort-St.Onofre 2 1980 negligència Abocador municipal 30 1981 intencionat Finca Josep Calvet 3 1981 desconeguda Mas Muntada 0’1 1981 intencionat La Murtra 0’2 1981 intencionat Mas Puliol i Bac 24 1983 intencionat Rec del Mas Oriol 1 1985 intencionat Vinya Cremada 0’5 1988 negligència Caseta de l’Estany 0’03 1989 negligència Les Torrelles 0’075 1989 negligència Pedrera de Palau 0’15 1989 negligència Urbanització Olivar 0’1 1990 intencionat Els Tres Pins 0’02 1990 intencionat Els Tres Ponts 0’04 1991 negligència Sacrets 0’5 1991 negligència Comunals d’En Marcet 2 1993 desconeguda Els Ullastres 0’01 1994 desconeguda Serrat del Nin 1’5 1995 negligència Can Muní 0’7 1995 intencionat RNI Aiguamolls 3 1995 accident Mas Isaac 5
DEPLAN El medi biòtic / 79
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 18: Relació d’incendis iniciats al municipi de Palau-saverdera. any causa paratge Ha. cremades 1995 negligència Les Torrelles 5 1996 negligència Sureda Can Muní 0’01 1998 negligència Estany de Palau 6 1998 revifat RNI Estany de Palau 17 1999 negligència Cementiri 0’07 1999 negligència Vilaüt 0’18 2000 negligència Torrent del Vent 0’4 Total 248’085 ha
Font: Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic, 2002.
Veient les estadístiques de la taula adjunta concluïm que la freqüència d’incendis és elevada a la plana però que no solen ser desastrosos ni de gran magnitud. Alguns dels incendis que més han afectat a la zona de serra, però, no estan contemplats aquí perquè s’iniciaren en altres termes municipals veïns. No obstant han estat molt pitjors aquests últims que els relacionats a la taula. A partir de les dades obtingudes del Pla de prevenció d’Incendis Forestals (Judith Bernal, 2001), la classificació que es fa del territori en funció de la seva combustibilitat respon als models de combustible ja establerts pel mètode de treball utilitzat. Actualment, després de l’incendi últim que va afectar tota l’àrea forestal del municipi, la zona corresponent al bosc s’ha requalificat incloent-la tota dins del model 1 (pastura fina, seca i baixa (< 1m) que recobreix tot el sòl. Aquest model aplega totes aquelles cobertes generals, que de forma genèrica presenten un perfil homologable al que s’ha descrit anteriorment. L’evolució cap a un model tipus 4 comporta un risc elevat ja que es tracta d’un model altament inflamable donades les característiques de la zona. Cal remarcar que, en aquests moment hi ha molta coincidència entre el mapa de combustibilitat i el d’inflamabilitat.
1.3.2.3. La planificació urbanística i la conservació dels sistemes naturals Tot el teixit paisatgístic de Palau-saverdera presenta una marcada tendència que afavoreix els fluxes de matèria i energia Nord-Sud en forma de gradient que deixa pas a la plana per enlairar-se cap a la serra. L’aparició d’infraestructures Est-Oest poden ocasionar una barrera i frenar la continuitat paisatgística i mediambiental del territori. Cal destacar l’espai forestal que encara resta a la zona est del terme, així com la zona d’oliveres, un espai forestal adevesat de gran importància també per a moltes espècies (sobretot animals). Cal conservar la superfície forestal, sobretot tenint en compte les reiterades pèrdues ocasionades pel foc. Cert és que hi ha moltes espècies que veuen incrementades les seves possibilitats de refugi amb l’augment de superfície urbana no agressiva (no contaminant). Aquest seria el cas dels rats penats, algunes espècies de rèptils i algunes espècies d’ocells i d’invertebrats, totes elles antropògenes. La veritat és que aquestes espècies conviuen bé amb l’home i les seves infrastructures en els nuclis rurals, compactes o aïllats, enriquint encara més la diversitat biològica del conjunt. L’urbanisme de Palau- saverdera encara guarda una relació bastant estreta amb la ruralitat de l’entorn però l’opacitat i duresa de creixements urbans en un futur poden fer perillar aquesta identitat “semi-rural” que encara caracteritza al nucli urbà.
80 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3.2.3. L’estat de conservació dels ambients agroramaders 1.3.2.3.1. Els conreus de secà i de regadiu Els sòls al.luvials de la plana empordanesa i la relativa abundància de pluja al llarg de l’any, afavoreixen el desenvolupament dels conreus, dominats per els cereals d’hivern i l’alfals, sense perjudici d’algun punt de regadiu que no es prodiga gaire al municipi. La manca dels sòls esmentats ràpidament deixa pas a l’ocupació per part de la vinya i les oliveres quan manca el gruix de sòl necessari per altres usos. El paisatge agrícola dóna molta personalitat a l’entorn i encara compta amb una notable presència dins del territori estudiat. Cal comentar que les pràctiques agrícoles associades a una agricultura de secà són molt més respectuoses amb l’entorn que no les de regadiu, les quals precisen d’una aportació major de purins i un risc de lixiviació d’aquests cap els aqüífers amb el reg posterior. Les terres cultivades ofereixen un substrat ideal pel creixement dels vegetals: els sòls són esponjosos, airejats, sovint adobats i, en alguns casos, regats. Aquesta cojuntura, de tot punt necessària per al creixement de la planta cultivada, representa al mateix temps una combinació idònia per al desenvolupament de molts altres vegetals, de manera que l’atenció que rep la primera pot ser aprofitada també per moltes altres plantes no volgudes (que en alguns casos són testimonis de cultius anteriors). L’arribada i el desenvolupament d’un vegetal enmig dels conreus pot ser resultat de l’atzar, però existeix un grup d’espècies, les anomenades males herbes, que s’han especialitzat a viure acompanyant les plantes cultivades fins al punt d’impedir-ne els creixements en determinades ocasions. Suporten els tractaments dels conreus perquè són molt resistents i tenen una elevada fertilitat. Amb el conreu de secà la presència d’aquestes espècies és major i des d’un punt de vista de conservació, les comunitats arvenses són un reservori de biodiversitat potencial que poden manifestar-se més o menys en funció de la lluita que estableixen amb l’ocupació humana, però des de tots els punts de vista, enormement interessants per al manteniment d’una riquesa biològica, especialment pel que fa als insectes associats. La flora dels sembrats no sol presentar-se empobrida a causa de la selecció de llavors ni per l’ús dels herbicides. Sovint trobem importants recobriments de plantes d’interès no agrícola (sobretot teròfits i geòfits) que s’adapten a les pràctiques de llaurar actuals i a les collites mecàniques. El cultiu de cereals a les planes empordaneses ve de molt antic. Actualment a la plana s’hi fan diversos tipus de sembrats: de blat a les terres més bones, i de civada i ordi als sòls menys productius. Segons les anyades i més localitzadament, hom sembra farratges pel bestiar com és ara el raigràs. El manteniment de les vorades dels camps, que constitueixen un refugi de gran valor per a la fauna, així com la implementació de les bones pràctiques agràries haurien de menar les activitats de la pagesia per tal d’evitar destruir i eliminar els marges (que són anul·lats per facilitar l’entrada de la maquinària pesada) i modificar la forma de collir per tal d’evitar danyar les espècies nidificants als conreus. Per altra banda la crema de marges, a més del risc desencadenant d’incendis que suposa, una de les causes dominants dels incendis esdevinguts al terme municipal, fa perdre cohesió al teixit agrícola en general, simplificant-lo i empobrint-lo. La representativitat de l’horta pròpiament dita i de les extensions de fruiters de polpa és molt minoritària al terme municipal. Els guarets de fauna s’albiren com una bona fórmula per a rendibilitzar les terres afavorint a la vegada la conservació del medi i de les espècies que hi viuen.
DEPLAN El medi biòtic / 81
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.3.2.3.2. Els oliverars i la vinya L’oliverar tradicional ha estat un dels sistemes agraris, junt amb la vinya (que es troba localitzada al sector sud del nucli urbà abans de deixar pas a les closes) com a conreu en ús o abandonada (enra en trobem a la zona del Molí del Vent un bon testimoni), que millor ha sabut compatibilitzar els nivells de producció amb la preservació dels recursos naturals. És un cultiu llenyós, mediterrani per excel.lència, ben representat al terme municipal de Palau. L’oliverar, com a sistema que ocupa una posició intermitja entre hàbitats desarbrats i adevesats, caldria evitar la intensificació mirant de mantenir una baixa densitat de peus per hectàrea que permeti el creixement d’un estrat herbaci pastorable. Les soques torçades i vorades per dins que presenta un oliverar madur ofereix un elevat valor com a refugi per a la fauna, i més si tenim en compte el paper substitutiu que pot desenvolupar després de l’incendi de l’espai forestal pròpiament dit. La disponibilitat de biomassa consumible per els ocells durant l’hivern posa de manifest encara més l’interès de les àrees d’olivera que es conserven a Palau-saverdera. Però el pas dels grans marcs de plantació utilitzats que imposaven uns 100 peus/ha cap a la intensificació que pot portar a una densitat de 300 peus/ha, li fan perdre la identitat com a devesa d’olivera per passar a ser una formació agrícola de fruiterar que cal cultivar, amb el conseqüent empobriment. Malgrat la presència dels murs de pedra seca que retenen la feixa i disminueixen l’erosió, la sembra de faixes de vegetació espontània entre els carrers de l’oliverar en sentit perpendicular al pendent afavoreix la presència d’espècies que ara veuen el sòl nu i que no troben la coberta vegetal desitjada. La desaparició d’aquest estrat herbaci ha permès quantificar, en alguns indrets, una pèrdua de sòl de l’ordre de 80 tones/ha.any (clar que cal considerar aquí la reducció de l’impacte per les parets esquistoses que aguanten el pendent).
1.3.2.3.3. La ramaderia La ramaderia extensiva ha estat la dominància imperant en l’activitat rural vinculada al bestiar. Això ha donat com a resultat una producció de residus orgànics procedents del bestiar bastant baixa dins del que és el terme municipal i per tant, s’escapa de la problemàtica derivada de la producció de purins. Malgrat el permís per a la ubicació d’una granja del sector vaquí de més envergadura al sector sud-est del terme municipal, l’estabulament és poc important a tot l’àmbit de Palau-saverdera. El paisatge ramader ha donat com a resultat la configuració més característica de la plana empordanesa litoral: les closes. Les closes són prats de pastura o de dall tancats o closos per recs de drenatge i per vegetació arbrada ripària que aguanta els marges (tamarius, oms, àlbers, saules, freixes). Aquesta és l’única presència arbrada que es troba a molts llocs de la plana. Els roures, suros i un parell de pinedes de poca superfície sobreviuen de forma vestigial als pocs turons que encara romanen a la zona. Les closes són sistemes agroramaders que permeten convertir les terres marjalenques en terrenys aprofitables per el bestiar. Aquest sistema permet lluitar contra la salinització dels llims (que antigament es barrejaren amb l’aigua de mar i quedaren salinitzats) mitjançant sistemes d’inundació. Aquestes closes es varen mantenir arreu del paisatge empordanès mentre la pastura d’eugues i vaques (els xais ho feien secundàriament) fou rentable abans de primar la producció de llet i el conseqüent estabulament, moment en que es van roturar les closes i es van sembrar farratges. A Palau-saverdera, la presència de closes encara és un fet que cal potenciar, en primer lloc per resultar una activitat molt poc impactant pel medi en general i per altra banda, per tractar-se d’un element paisatgístic identificador i afaiçonador de la zona. Els arbres tallen el vent i preserven la humitat, la pràctica d’inundar periòdicament permet mantenir a ratlla la falca salina. Les capçades ofereixen refugi i punts de guaita per a molts ocells, especialment pels rapinyaires, i
82 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
protegeixen els marges de la desestructuració evitant la homogeneització dels paisatge.
1.3.2.5. Les construccions rurals i el patrimoni arquitectònic El cortal era una construcció antiga destinada a guardar el bestiar la qual comptava, inicialment, amb un corral per a animals i una modesta estança que servia d’habitatge al cortaler. La identitat dels cortals era diferent de la que presentaven els masos catalans. El cortal es dividia en vàries edificacions al voltatnt d’un pati generalment en forma de “U”, amb una planta baixa (destinada enterament al bestiar) i un primer pis (que era l’habitacle). Aquesta configuració encara es pot intuir en algunes de les construccions rurals que encara resten a Palau-saverdera, evidentment transformades pel pas del temps. Així mateix, el paisatge està esquitxat per una sèrie d’elements que li confereixen personalitat pròpia. Són valors arqueològics, el testimoniatge dels quals es fa tan present a les terres empordaneses. Els monuments megalítics, com els dòlmens, no manquen al terme municipal, ni altres valors arquitectònics, com són l’ermita de St. Onofre, el castell de St.Salvador (fora del terme municipal) o la torre del Molí del Vent. Aquests últims, són dos dels referents de caractèr antropogènic que més identifiquen el municipi i es troben catalogats com a elements a protegir dins del catàleg de protecció del Patrimoni definit a l’article 91 i a l’article 92 de les Normes subsidiàries del municipi (veure taula nº 8).
Conservar el caràcter d’aquestes construccions és prioritari i cal vetllar per defensar-se de qualsevol iniciativa que pugui atemptar contra la seva integritat.
Taula 19: Elements a protegir del patrimoni fora del sòl urbà. Nivell Localització P1 Ermita de Sant Onofre 2 N-E P2 Camí de Sant Onofre N-E P3 Dòlmen de la muntanya d’en Caselles 3 N P4 Dòlmen de la Sureda 3 N P5 Dòlmen de la febrosa o font de la calç 3 N-E P6 Dòlmen de la Devesa 3 N-O P7 Dòlmen del Mas Bofill 3 N-O P8 Molí del Vent 2 Centre S P9 Mas Oriol 2 Centre N P10 Torre de l’Albert 2 S-E Total 10 elements
Font: Normes subsidiàries del municipi de Palau-saverdera (Setembre 1999).
DEPLAN El medi biòtic / 83
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Els diferents graus de protecció del catàleg del patrimoni arquitectònic que estableixen les Normes Subsidiàries venen definits tal i com segueix: ¾ Nivell 2 de protecció; edificis i elements d’interès; elements catalogats sotmesos a les condicions generals de protecció que aquestes normes determinen per al catàleg. ¾ Nivell 3 de protecció; àrees arqueològiques, n’hi ha de dos tipus, els jaciments arqueològics i les zones d’expectatives arqueològiques on s’han produït troballes aïllades i superficials.
1.3.2.6. Els recs i els ambients lligats a l’aigua Ja des de l’any 1977 que els tractaments indiscriminats amb avioneta que acabaven amb gran part de la fauna menor dels ambients lligats a l’aigua van deixar pas a uns tractaments més curosos que respectaven a totes les espècies que no eren la diana dels tractaments. A la plana empordanesa els mosquits han estat un vertader flagell difícil de mantenir a ratlla. Des de la creació del Servei de Control de Mosquits que opera de forma consorciada a tota l’àrea afectada, s’han combatut els mosquits mitjançant els tractaments larvaris de forma conjunta amb una soca de Bacillus thuringensis i amb la gambússia. Aquests tractaments s’han potenciat amb l’aplicació d’insecticides a les foses sèptiques i d’aquesta manera s’han evitat les pràctiques indiscriminades. Això ha permès mantenir la qualitat de les aigües dels recs i preservar-ne la biodiversitat biològica. No obstant, la temporalitat de les aigües que venia marcada per una estacionalitat que només permetia sobreviure a les espècies que, incapaces de sortir d’aquest règim, s’adaptaven a aquesta ciclicitat que s’ha vist alterada. Ara, els aprofitaments derivats de l’ús de l’aigua per regar, fa que els canvis siguin molt bruscs tant pel que fa a la quantitat d’aigua circulant com a la procedència d’aquesta, la qual cosa fa variar molt la seva qualitat. Molts organismes, incapaços de resistir aquestes condicions han desaparegut de la zona. Malgrat els tractaments, el mosquit Aedes caspius és dels més molestos i àmpliament distribuïts a la zona en qüestió. Els tractaments han d’anar sincronitzats perquè és capaç de desplaçar-se a distàncies força grans i recolonitzar espais d’on ha estat erradicat. Habita canyissars, salzedes, prats de dall i closes. És marcadament antropòfil. Anopheles maculipennis colonitza claps reduïts com són els recs amb vegetació, vores de riu i basses adjacents, cisternes i tolls. Solen ser poc antropòfils i piquen als animals (especialment als estabulats). Culex pipiens, el tercer en importància a l’àrea que ens interessa habita tot tipus d’aigües i té una gran plasticitat ecològica. Es tracta d’un complex específic format per tres varietats ecoetològiques. L’una és fortament ornitòfila, mentre que les larves que eclosionen a aigües de nuclis urbans fortament contaminades son estrictament antropòfiles . I encara resta una tercera varietat que té un comportament mixte. Els dípterps, juntament amb d’altres invertebrats aquàtics constitueixen la base alimentària de moltes altres espècies, tant en el seu estat larvari com en l’estat adult (pensem en les orenetes i falciots amb vol rasant durant l’estiu sobre les closes) per indesitjables que siguin, són un important element de l’entrallat ecològic de la zona que s’estudia. Pel que fa a les basses permanents és destacable la presència de les dues acumulacions d’aigua al municipi, són les basses del Camí Ral. Les dues són el resultat de l’extracció de terres per a la construcció i, donada la poca permeabilitat del sòl, l’esboranc s’ha emplenat en els dos casos. La més gran de les dues està en un estat deplorable i es té constància que admet tot tipus de runa i deixalles inorgàniques
84 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
(vehicles, pneumàtics,...). A part de resultar una trampa per moltes espècies d’amfibis que hi poden caure i no sortir-ne, amb el brusc pendent dels talusos que l’envolten, és un focus d’aigua, probablement contaminada, que en cas de patir alguna infiltració pot danyar els aqüífers. La segona bassa presenta un estat de conservació millor però caldria adequar-la en cas de què el titular volgués. Si es millorés el seu estat, aquestes dues basses, donada la seva extensió i ubicació, podrien constituir un poderós reclam per aquelles espècies que volen ambients aquàtics.
1.3.2.7. La protecció dels espais naturals Bona part del terme municipal de Palau-savardera compta amb algun grau de protecció, més del 50% del territori municipal. La conformació estructural del municipi en forma longitudinal nord-sud i la presència de la carretera principal ha propiciat una protecció de tendència transversal que ha bandejat el municipi. De la reserva integral que trobem al sud, llindant amb el Parc dels Aiguamolls passem a la zona de Terra Mala, el Molí del Vent i la Torre de l’Albert, zones que ja s’han expropiat i són del Parc Natural dels Aiguamolls, malgrat no tenir-ne encara la titularitat. Tota la zona dels aspres, a la franja nord, està ocupada per el Parc Natural del Cap de Creus.
DEPLAN El medi biòtic / 85
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.3.3. Estat de conservació i gestió dels ambients riparis 1.3.3.1. Factors que determinen la tipologia dels ambients riparis del municipi 1.3.3.1.1. Geomorfologia Com a recordatori serveixi que la geomorfologia del municipi de Palau-saverdera ve donada per dos grans estructures: la península del Cap de Creus i la plana de la badia de Roses. La primera d’aquestes estructures es caracteritza per un terreny molt accidentat, amb valls i barrancs de pendents importats (bona part superiors al 20%), format per materials granodiorítics del paleozoic. La carena de la Serra de Verdera (o de Rodes) i tot el seu vessant sud formen part de l’àrea d’estudi, dibuixant-ne el límit nord. Ja als peus de la nomenada serra, els pendents es suavitzen per donar pas a la plana litoral de l’Alt Empordà, que configura la resta del territori municipal. Aquesta àrea es caracteritza per relleus suaus i deprimits corresponents a materials d’acumulació terciaris i quaternaris provinents dels sediments fluvials de La Muga i El Fluvià en la seva desembocadura.
1.3.3.1.2. Climatologia i règim hídric El clima de l’àrea que engloba el municipi de Palau-saverdera està classificat com a humit o subhumit, amb un horitzó bioclimàtic mesomediterrani amb ombroclima subhumit i hiverns càlids, dins de la regió mediterrània de boscos i bosquines escleròfil·les, verdes tot l’any i sempre eixutes, de terra baixa. Bioclima xerotèric típic segons la classificació biogeogràfica de Folch (1986). Veure apartat 2. Descripció de l’entorn físic. La precipitació mitja anual és de 687,4 mm, amb unes puntes de precipitació mínima al juliol i màxima a l’octubre. Aquesta dada, combinada amb les temperatures mitges mensuals, generen un balanç hídric caracteritzat per una estació seca: entre els mesos de maig i setembre, l’evapotranspiració (ETP) és superior a la precipitació, generant un dèficit hídric al sòl. Aquesta combinació genera una situació òptima per a la proliferació d’incendis forestals, que tenen en el vent de component nord (fred, violent, sec i que bufa a ràfegues), molt present i d’elevada intensitat, un gran aliat per a la seva propagació i dificultat d’extinció.
1.3.3.2. Potencial ecològic i paisatgístic dels ambients riparis en el terme municipal Les zones humides són ambients poc freqüents. Són zones molt amenaçades a nivell mundial i essencials per al manteniment de la biodiversitat. Aquests ambients tenen una fauna molt sensible, i alberguen multitud de les espècies en perill. És per aquest motiu que els esforços internacionals s’han preocupat molt especialment d’aquests ecosistemes, donant lloc a diferents marcs de protecció com el Conveni de Ramsar i la Directiva Hàbitats, dins la qual estan incloses la major part de les comunitats ripàries.
1.3.3.2.1. Rieres i recs Des dels inclinats vessants de la Serra de Verdera (o de Rodes), multitud de torrents i rieres excaven, amb més o menys profunditat, valls i barrancs. El perfil d’aquests cursos presenta un conjunt de pendents importants, però no regulars. Per regla general, els trams planers alternen amb petits salts d’aigua.
86 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Tots aquests cursos d’aigua, en els seus trams alts situats a la Serra de Rodes, en el seu sòcol presenten un cabal d’aigua de poca importància i estan sotmesos al règim de pluges abans descrit, apareixent sovint eixuts o mantenint aigua únicament als tolls i trams de pendent més suau. Així doncs, l’estacionalitat de les aigües és una de les característiques principals d’aquests torrents i rieres, que es troben secs pràcticament de juny a setembre i que presenten avingudes puntuals en moments de pluja, especialment entre setembre i novembre. Ja a la plana, els recs i rieres perden els pendents pronunciats i esdevenen receptors dels innombrables canals de drenatge que envolten els conreus, closes i prats de dall. En aquest punt, més enllà de l’afectació de les pertorbacions naturals, el principal element determinant de l’estructura dels recs i els seus ecosistemes, és la utilització dels terrenys adjacents per part de l’home. Els recs són estructures linials d’un elevat valor que poden arribar a constituir ambients seminaturals. Els més interessants són aquells que mantenen aigua el temps suficient (mínim 3 mesos l’any) perquè organismes i plantes aquàtiques puguin desenvolupar- s’hi. Aquestes comunitats van molt lligades a la qualitat de l’aigua. Si la fondària és inferior a 1m apareix la vegetació helòfila, com el canyís (Phragmites australis), la boga o la balca (Typha angustifolia), el lliri groc (Iris pseudacorus), i el plantatge d’aigua (Alisma plantagonaquatica). Sota la influència de l’aigua, però a una cota superior, apareix la vegetació forestal o de ribera formada per oms, freixes, salzes, pollancres, roures i d’altres, amb un elevat valor. L’estrat arbustiu pot estar representat per l’arç blanc, l’aranyoner, l’aladern, i el sanguinyol i gran varietat d’enfiladisses. Aquestes formacions es troben també en aquells punts en què els recs s’han vist colmatats per la dinàmica de transport i dipòsit de sediments. Pel que fa a la fauna, les comunitats de macroinvertebrats aquàtics, amfibis i rèptils, alguns peixos, ocells i una munió de mamífers (veure apartat de fauna) desenvolupen la totalitat o part del seu cicle vital en aquests ambients que els ofereixen refugi i nodriment. La conservació dels recs hauria de ser una prioritat: si disposen de vegetació aquàtica, arbòria i arbustiva, es converteixen en hàbitats d’alt interés i resulten efectius per permetre una continuitat paisatgística del territori. Cal tenir molt present que les rieres i recs del municipi de Palau-saverdera estan en una posició estratègica: estan lligant directament dos espais naturals que gaudeixen de protecció internacional (Conveni de Ramsar, Directiva Hàbitats instrumentada en la Xarxa Natura 2000 i LIC). Aquest fet atorga a aquests recs l’intercanvi d’espècies entre els dos parcs. El municipi de Palau-saverdera compta amb 37 km de recs i rieres, que representen 74 km de marges i ambients riparis. Cal gestionar adequadament aquests espais per no hipotecar la seva vàlua i garantir la seva continuitat.
1.3.3.2.2. Basses Les dues acumulacions d’aigua més importants que apareixen al municipi i no corresponen als ambients aigualosos pròpiament dits són les basses del Camí Ral, una de les quals es troba en un deplorable estat de conservació perquè s’utilitza com abocador incontrolat. L’adequació dels talusos perifèrics que les voregen convindria, no obstant, aplicar-se a totes dues basses per tal de facilitar, per una banda, la colonització vegetal de les vores i, per l’altra, el lliure accés als amfibis, tant per arribar- hi com per sortir-ne. Safareigs, pous, abeuradors i basses més diminutes que es troben vora els elements construits, quan contenen aigua tot l’any, passen a ser enclavaments interessants pel que fa a l’ocupació animal i vegetal. Per aquest motiu seria interessant d’inventariar tots aquests punts i catalogar-los segons el seu grau d’interès.
DEPLAN El medi biòtic / 87
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.3.3.2.3. Closes i prats de dall Una part molt interessant del paisatge del municipi (147 ha que representen el 8,9% del terme municipal) està format per prats, pastures i closes. Moltes d’aquestes superfícies havien estat antics estanys ara dessecats, com evidencien els canals de desguàs que les envolten. Els treballs de drenatge van donar lloc a les actuals closes i prats de dall, espais interessants des del punt de vista de la biodiversitat. La intensificació agrícola permet que qualsevol terreny inundable abandonat i generalment reconvertit en un estany temporal, sigui susceptible de ser conreat, si es millora el drenatge, i de rebre subvencions per al conreu de determinats productes. L’aprofundiment dels recs de drenatge ha estat una pràctica generalitzada que ha comportat una transformació radical dels recs amb la pèrdua de la vegetació arbòria i arbustiva, l’eliminació de la major part dels hidròfits i indirectament, la modificació de les comunitats de l’entorn dels recs. Generalment, es substitueix la comunitat de prat humit per un conreu. Aquesta pràctica ha estat accentuada en els darrers anys tant dins els límits del PNAE, com a l’entorn immediat. Els prats de dall són prats alts i rics en gramínies, papil·lionàcies i amb alguns taxons vegetals força rars als Països Catalans (veure apartat 3.2.2.2.1.). La pèrdua de les closes, amb el recs i les tanques de bosc de ribera, comporta la desaparició d’espècies de la flora briofítica que els habitaven, concretamenten a les closes amb canals ombrívols amb aigua dolça on, quan ja no hi ha aigua, el sòl encara conserva un elevat grau d’humitat. Pel que fa a la fauna, la pèrdua o empobriment d’aquests hàbitats afecta bàsicament els amfibis, pels quals els petits recs són molt importants per a la seva reproducció.
1.3.3.2.4. Llacunes i aiguamolls Són zones d’inundació permanent que es troben en zones pràcticament planes (només arriben en alguns casos al 3% de pendent). Els sòls són escassament drenats i la seva saturació ve donada per l’efecte impermeabilitzant del material geològic subjacent, que es troba a profunditats inferiors a 100 cm. A Catalunya els aiguamolls d’aigua dolça són poc abundants, ja que, històricament, han estat transformats en terres de cultiu. Al municipi de Palau-saverdera, i integrat dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, trobem l’Estany de Palau. Aquesta zona formava part, temps enrera, de l’Estany de Castelló. Tota l’àrea que ocupava l’antic estany es va veure sotmesa a una dessecació per tal de guanyar zones de conreu a l’aigua. Actualment la profunditat de les aigües de l’estany afavoreix el creixement del canyís, que arriba a densitats suficients com per no deixar veure l’aigua. Els aiguamolls són ecosistemes en constant transformació, on la dinàmica de dipòsit de materials (colmatació) i nivells d’aigua genera una alternança en les comunitats. Aquest és un espai molt rellevant des del punt de vista faunístic. A més de la nombrosa fauna considerada d’interès especial (veure punt 3.2.1.2.) són destacables les concentracions d’ànecs a l’hivern i limícoles durant tot l’any. També és considerable la diversitat de lepidòpters nocturns. Tocant el límit exterior del terme municipal de Palau-saverdera, al municipi de Pau, trobem l’Estany de Vilaüt: aquest és un estany que manté el seu nivell d’aigua gràcies a les aportacions provinents de La Muga.
88 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3.3.3. Alteracions en els ambients riparis del terme municipal L’efecte de la climatologia i la geomorfologia és determinant de l’hidrodinamisme del conjunt de rieres i torrents del municipi, caracteritzat per una estacionalitat molt marcada, a banda dels tolls que es puguin formar de manera puntual: només hi circula aigua quan plou. Aquest fet, juntament amb la utilització dels terrenys adjacents per al cultiu i la formació de les feixes, fa que s’hi hagi desenvolupat un tipus de vegetació que no correspon a les comunitats pròpies dels ambients riparis (la vegetació potencial d’aquests recs són les alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, o bé bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea, catalogats amb els codis 92A0 i 92D0 respectivament de la Directiva 67/97/CEE), sino a vegetació baixa adaptada a les avingudes periòdiques que no demana un grau molt elevat d’humitat. La gran majoria d’aquests recs, gràcies al manteniment de la humitat generada i retinguda en moments de pluges, conserven la seva llera coberta de vegetació. Aquesta vegetació, tot i no ser la màxima expressió de les potencialitats del rec o torrent, en molts casos representa la única zona de recer verd en bastantes hectàrees. Aquest fet atorga a aquests recs la seva gran importància com a zones de conducció i recer de la fauna. Els recs i rieres del municipi presenten un estat d’alteració important des del moment que arriben al peu de la Serra de Rodes, conservant únicament petits nuclis de vegetació original enfront extenses àrees de vegetació alterada. D’aquesta manera, les dues funcions biològiques bàsiques dels recs queden reduïdes en aquestes zones. Una altra problemàtica que presenten els recs i rieres del municipi són els abocaments incontrolats, que actualment afecten els recs del Salt de l’Aigua-Mas Blanc i al Riutort- Mas Oriol segons la Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN). Pel que fa a les basses, es dóna una preocupant circumstància d’abocament de runes, deixalles i residus de tota mena (tal i com ja s’ha dit) en una de les basses del Camí Ral. Tot i així, i degut a la seva extensió i fondària, és una bassa recuperable que podria proporcionar hàbitat i recer a espècies interessants tant de fauna com de vegetació. La segona bassa, de dimensions més reduïdes, es situa al mateix Camí Ral. El seu estat de conservació és millor que el de la primera i és igualment interessant per a la finalitat esmentada. També es troben pous i safareigs repartits pel municipi. Molts d’ells estan ja actualment colonitzats per amfibis, i representen uns espais importants per aquestes espècies de mobilitat reduïda. En l’àmbit del PNAE, un dels problemes importants amb què es troben és l’eutrofització de les aigües d’estanys i llacunes deguda a l’aportació d’excés de nutrients provinents de la fertilització de conreus. Aquesta problemàtica, però, ara com ara, no s’atribueix als conreus de la zona de Palau-saverdera, ja que el tipus i sistema de cultiu que s’hi realitza no genera contaminacions. Un dels problemes que amenaça el delicat equilibri dinàmic dels ecositemes de les llacunes del PNAE, és la pèrdua d’aportacions d’aigua dolça degut a les captacions d’aigua superficial per al reg i per les explotacions dels aqüífers de consum. Aquesta manca d’aigua dolça afavoreix l’expansió de la falca salina de mar cap a terra, fins i tot en alguns casos quilòmetres, alterant la dinàmica dels ecosistemes. Caldria, doncs, endagar les accions necessàries per tal de, per una banda, afavorir l’aportació d’aigües dolces a la zona dels Estanys i evitar majors captacions d’aigua en cotes superiors i, per l’altra banda, trobar un sistema adient per evitar l’entrada de la falca salina a les llacunes interiors del Parc. Pel que fa a aquest segon punt, els gestors del PNAE s’estan plantejant la col·locació d’un sistema de comportes basculants unidireccionals que impedeixin l’accés terra endins de l’aigua del mar a través dels recs quan el nivell d’aigües interior fós més baix.
DEPLAN El medi biòtic / 89
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.3.4. Connectivitat biològica del territori i entre els espais naturals protegits 1.3.4.1. Localització general de les zones protegides al municipi de Palau- saverdera El municipi de Palau-saverdera està localitzat en una zona privilegiada, amb una diversitat d’hàbitats que el fan excepcional. És per aquest motiu que bona part del seu territori està protegit per diverses figures de protecció del medi natural. Al nord del municipi trobem terrenys inclosos al Parc Natural del Cap de Creus, aprovat recentment (Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus), i al sud 449 ha incloses al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, part de les quals pertanyen a la Reserva Natural Integral dels Estanys, creat l’any 1983 (Llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals d’interès nacional i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l’Empordà). Aquest dos espais tenen una gran vàlua tant a nivell comarcal com autonòmic, la qual cosa dóna un valor afegit al municipi. Pocs municipis tenen inclosos dins el seu terme municipal dos espais naturals tant diversos i de gran rellevància des del punt de vista natural.
Taula 20: Espais naturals protegits a Palau-saverdera % % Municipi Alt Empordà respecte Espai Natural Figura de respecte total Palau Comarca municipi Alt Empordà protecció comarcal saverdera (Ha) Palau 134.243 ha (Ha) 1.619 ha Aiguamolls de 1,2, 4 4.803 3,5 449,4 27,7 l’Empordà Cap de Creus 1, 2,3, 4 8.770 6,5 388,6 24,0 Figures de protecció segons la Llei 12/1985, 13 de Juny, d'Espais Naturals: (1).Parc natural (2) Reserva natural integral i parcial (3) Paratge natural d’interès nacional (4) Espais inclosos dins el PEIN (Pla d’espais d’interès natural) Decret 200/1992, de 25 de setembre, pel qual es distribueixen competències sobre els espais inclosos en el Pla d'Espais d'Interès Natural. Modificat pel Decret 226/2001. Font: DMA 2001.
Figura 6: Espais naturals protegits a Palau-saverdera
PEIN DEL CAP DE CREUS 24% de superfície del municipi de Palau-saverdera
PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDA 27% de superfície del municipi de Palau-saverdera
Font: Elaboració pròpia
90 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3.4.1.1. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) Antigament, els aiguamolls empordanesos ocupaven gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter. Aquella extensa àrea de maresmes va anar desapareixent a causa de la dessecació per a aprofitaments agrícoles i ramaders, per evitar el paludisme i, posteriorment, a causa de l’especulació urbanística. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà es va crear per protegir el que restava d’aquestes zones de maresmes de gran interès. La primera figura de protecció es va articular a través de la llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de Paratges Naturals d’Interès Nacional i de Reserves Integrals Zoològiques i Botàniques dels Aiguamolls de l’Empordà. Dos anys més tard, amb la llei 12/1985 de 13 de juny d’Espais Naturals, passa a nomenar-se Parc Natural i a considerar-se com a Espai Natural de Protecció Especial. Els límits topogràfics del Parc es varen establir en el Decret 231/1985, de 15 de juliol, de concrecció topogràfica dels límits del paratge natural d’interès nacional i de les reserves intergrals d’interès zoològic i botànic dels Aiguamolls de l’Empordà. El PNAE es situa a la badia de Roses, a la comarca de l’Alt Empordà (província de Girona), ocupant part dels termes municipals de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Palau-saverdera, Peralada, Pau, Pedret i Marzà, l’Escala, Roses i l’Armentera (per ordre decreixent de superfície dins el Parc). El punt més alt del Parc està al municipi de Palau-saverdera, a la torre del Molí del Vent, amb 45 m. La major part del Parc, però, es troba en alçades compreses entre els 0,5 i els 3 m. L’extensió total del Parc és de 4.729,5 ha, de les quals 824 són reserva natural integral i 14 reserva natural parcial. El Parc està composat bàsicament per llacunes litorals salobres, estanys d’aigua dolça, dunes costaneres, closes (prats inundables), boscos de ribera, arrossars i altres conreus. Les tres reserves naturals integrals són les àrees que donen més caràcter i rellevància al Parc: la RNI de les Llaunes, la RNI de l’Illa de Caramany, situada al riu Fluvià i la RNI dels Estanys, bona part de la qual es troba al municipi de Palau-saverdera. Aquesta última inclou els estanys de Castelló, Palau, Vilaüt i Mornau, amb grans canyissars, balques i prats inundables amb lliri groc (Iris pseudacorus) i joncs (Scirpus sp). Aquesta reserva integral, a diferència de les dues primeres, és propietat de diversos particulars. En aquest moment s’està tramitant la compra dels terrenys per tal de poder aplicar una gestió adequada. Els Aiguamolls de l’Empordà són un reducte de conservació d’hàbitats, especialment ecosistemes de maresma i aiguamoll, bàsics per a la pervivència d’espècies tant vegetals com animals. La singularitat de la vegetació estriba en la seva similitud a la que es troba a les planes del nord del Pirineu (Camarga) més que no pas a la que es troba en el seu entorn immediat i que li correspondria, per la seva localització geogràfica. Pel que fa a la fauna, la diversitat i riquesa d’espècies que s’hi troba, especialment l’ornitofauna, confereix al Parc una gran importància internacional. També cal remarcar l’alt valor paisatgístic del conjunt del Parc. El Parc dels Aiguamolls està protegit per diverses normatives de caràcter internacional: ¾ Inclòs a la llista del Conveni de Ramsar: conveni de zones humides d’importància internacional. ¾ Diversos hàbitats que es troben a l’interior del Parc estan protegits per la Directiva CEE/43/92 sobre la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda com a Directiva Hàbitats). ¾ Inclòs a la Directiva CEE/409/79, de conservacio dels ocells com a Zona d’Especial protecció per a les Aus (ZEPA). ¾ Proposat com a Reserva de la Biosfera dins el programa Man and Biosphere de la UNESCO.
DEPLAN El medi biòtic / 91
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 21: Fitxa descriptiva. Aiguamolls de l’Empordà És la segona zona humida de Catalunya. La formen un conjunt d'estanys, closes i prats inundables a la confluència dels rius Muga i Fluvià. Constitueix un hàbitat privilegiat per a la fauna, especialment, els ocells aquàtics. Superfície 4.866 ha (que inclouen 859 ha de reserves naturals integrals i parcials) Alt Empordà L'Armentera, Castelló d'Empúries, l'Escala, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Roses, Sant Pere Pescador Marc legislatiu Llei 21/1983, 28 octubre, declaració de paratge natural d'interès nacional i reserves integrals zoològiques i botàniques dels Aiguamolls de l'Empordà (DOGC 380, 11-1183) Llei 12/1985, 13 juny, d'Espais Naturals (la- denominació passa a ser: parc natural) (DOGC 556,28-06-85) Decret 123/1987, 12 març, declaració de reserves naturals per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (declara la reserva de Caramany-Fluvià (riba)) (DOGC 833, 29-04-87) Protecció internacional Zona d'especial protecció, setembre 1987, d'acord amb la Directriu 79/409 CEE, de conservació dels ocells. Resolució 15 març 93, inclusió a la llista del Conveni de zones humides d'importància internacional, especialment com a hàbitat per als ocells aquàtics (Ramsar)(BOE 73, 26-03-93) Organisme rector Junta de protecció i Consell directiu (seu a l'oficina del parc) Organisme gestor Dept. de Medi Ambient. DG de Patrimoni Natural i del Medi Físic, Servei de Parcs i Espais Naturals Centre d'informació El Cortalet a la carretera de Sant Pere Pescador km 13,6. i oficina 17486 Castelló d'Empúries Tel 972 45 42 22 Centre d'informació Observatori Senillosa. Torre de guaita, sitges arrosseres del Mas del Matar Font: DMA. Figura 7: Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Font: DMA 2001.
92 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Límits geogràfics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà dins el terme municipal de Palau-saverdera aprovats l’any 1993. Reserves integrals. ¾ Reserva Integral I: Sector a). No compren el terme municipal de Palau-saverdera. Comprèn la petita àrea del terme de Castelló d’Empúries coneguda com l’estany del Tec. Sector b). Queda delimitat pel tram de la carretera de Roses a Olot, que corre des del punt on es tanca la Reserva Integral I, fins a la cruïlla amb la carretera vella de Palau-saverdera, on segueix aquesta, tot excloent ambdues carreteres, fins a la confluència de l’antic camí que, amb direcció NO, hi empalma en el km 3, hm 7,5. Segueix l’esmentat camí, que delimita la zona d’estanys drenats pel rec Madral, tot resseguint l’estany de Vilaüt i prenent després el curs del rec Tort fins a la confluència d’aquest amb el Madral. Seguint aquest últim rec, en direcció O, segueix el camí que ve de la Torre d’en Mornau i condueix al Mas Bordes, cap al S. Corrent hi, avança 620 m i, a partir d’aquí, segueix un camí que, apropant-se 380 m cap al rec Madral, corre en direcció S fins a la carretera, i així es tanca la reserva integral. ¾ Reserva Integral II: No compren el terme municipal de Palau-saverdera. Comprèn el terme municipal de Castelló d’Empúries. Queda delimitada per la línia que corre 500 m pel mig del curs de la Muga des de la desembocadura d’aquesta. ¾ Reserva Integral III: No compren el terme municipal de Palau-saverdera. Compren l’illa del Fluvià, situada aigües amunt, a uns 2.000 m de la desembocadura d’aquest.
Paratges naturals d’interès nacional. ¾ Polígon I: Ocupa part dels termes municipals de Castelló d’Empúries, Roses, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà i Peralada. Delimitació: Comprèn la zona de costa mediterrània situada entre la desembocadura del rec dels Salins i la del Grau de la Muga, segueix la divisòria dels termes municipals de Castelló d’Empúries i de Roses, la qual parteix longitudinalment el dit Grau fins a la carretera de Roses a Olot, que talla perpendicularment després de creuar la delimitació del terme de Palau-saverdera amb Roses. Segueix la carretera de Roses, excloent-la, fins al camí que, empalmant entre els km 41 i 42, es dirigeix al Mas de la Garriga. Arribant a la cruïlla d’aquest camí amb el que ve de Roses, segueix la prolongació de l’últim en direcció NO fins a la primera cruïlla, just a sobre de la bassa formada per l’extracció d’àrids, i d’aquí pren el camí que segueix la direcció N fins a l’encreuament amb el que mena als masos de Vilaüt, que segueix fins a trobar el rec Tort, tot deixant els masos al S. Segueix el rec Tort en aquest tram paral·lel al camí rural Castelló d’Empúries-Pau fins al petit pont per on passa el camí que segueix per, després de deixar el mas Penardell al N, prendre la via que empalma amb la carretera de Pau a Pedret, deixant Can Pere Pau al SO quan creua la delimitació del terme municipal de Pedret i Marzà. Situats a la carretera de Pau a Pedret, la segueix fins a Pedret i d’aquí segueix el camí cap al S que, passant per Estanyol, les ruïnes de l’ermita de Sant Joan Sescloses i el mas Xirivilla, mena a Castelló d’Empúries, tot creuant el terme de Pedret i Marzà i passant pel de Peralada. En l’encreuament del camí amb el rec del Molí, prop de la delimitació dels termes de Castelló d’Empúries i de Perelada, segueix el rec durant 500 metres. A partir d’aquest punt segueix en línia recta fins a l’aiguabarreig d’aquest rec amb la Mugueta, la qual remunta, incloent-la dins l’espai protegit, fins a la confluència amb el rec dels Salins i segueix el curs d’aquest fins que desemboca al mar, i així es tanca el polígon.
DEPLAN El medi biòtic / 93
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Figura 8: Reserva Natural Integral dels Estanys.
Font: Generalitat de Catalunya.
Foto 14: Aiguamolls de l’Empordà, tocant al rec Madral. Direcció Vilaüt.
Font: Elaboració pròpia.
94 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3.4.1.2. El Parc Natural del Cap de Creus (PNCC) El Parc Natural del Cap de Creus es va crear a través de la Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus. Aquest és el primer Parc Natural marítim i terrestre del país. La superfície total del parc és de 13.886 ha, 10.813 ha corresponen a la part terrestre i 3073 ha a la marítima. Vuit municipis formen part del Parc: Cadaqués, Port de la Selva, Llançà, Palau-saverdera, Pau, Roses i Vilajuïga, tots ells dins l’Alt Empordà. La península de Cap de Creus constitueix l’extrem més oriental dels grans sistemes orogràfics de la zona aixial pirinenca. Com una prolongació de la Serra de l’Albera, les Serres de la Balmeta i de Rodes, enllà del Coll de Banyuls, generen el Cap de Creus que cau sobtadament sobre el Mediterrani. Territori fisiològicament molt peculiar, cal destacar que geològicament es tracta de terrenys paleozoics, on la qualitat d’alguns afloraments i formes d’erosió de gran bellesa provocades pels efectes de la tramuntana i per la pròpia constitució geològica que donen un caràcter singular i pintoresc al paisatge, accentuat per les formes d’erosió diferencial. En la situació biogeogràfica del Cap de Creus hi trobem la coexistència d’elements mediterranis i extramediterranis, afavorits per les altituds considerables i l’existència força permanent de corrents d’aigua. La vegetació és de caire forestal, amb petits rodals d’alzines (Quercus ilex) i suros (Quercus suber). Destaca la notable diversitat i singularitat de les comunitats vegetals i dels paisatges que configuren. El litoral marí salvaguarda recursos naturals de primer ordre per a Catalunya. Es reuneixen condicions que conformen un ecosistema de gran riquesa amb flora i fauna excepcionals. Destaca la diversitat d’ambients marins amb una cara nord sotmesa als corrents provinents del Golf de Lleó i una cara sud més arrecerada. La fauna del Cap de Creus conté una gran varietat d’espècies amb requeriments molt diversos, destacant una variada comunitat d’ocells i espècies marines, per altra banda, sobretot bentòniques. Dins la zona terrestre s’estableixen tres paratges Naturals d’Interès Nacional: el Cap Gros-Cap de Creus, el Cap de Norfeu al sud i el de la Serra de Rodes, situat a tocar del terme municipal de Palau-saverdera. Pel que fa a la zona marina, té la condició de Parc Natural des de la Punta del Vol Nou a la Cala Tamariua (al Port de la Selva) fins la Punta Falconera (Roses) amb l’exclusió de la Badia de Cadaqués. Inclou la reserva marina de S’Encalladora. Figura 9: Parc Natural del Cap de Creus.
Font: DMA 2001.
DEPLAN El medi biòtic / 95
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 22: Fitxa descriptiva. Cap de Creus És el primer parc marítimoterrestre de Catalunya. La península del Cap de Creus constitueix el darrer contrafort dels Pirineus i l'extrem oriental de la Península ibèrica. La costa és abrupta i retallada amb impressionants penya-segats i cales recòndites Superfície Terrestre: 10.813 ha, inclou dos paratges naturals (3.257 ha) i tres reserves integrals (967 ha) Marina: 3.073 ha, inclou tres reserves naturals (814 ha) i una reserva integral (21 ha) Alt Empordà Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar, Vilajuïga. Marc legislatiu Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del Cap de Creus (DOGC 2611,01-04-98) Organisme rector Junta rectora Organisme gestor Dept. de Medi Ambient. DG de Patrimoni Natural i del Medi Físic, Servei de Parcs i Espais Naturals Centre d'informació Palau de l'Abat. Monestir de Sant Pere de Rodes 972 19 31 91/ i oficina 17489 el Port de la Selva Centre d'informació Mas des Caials 972 15 91 11/ 17488 Cadaqués Font: DMA 2001.
Límits geogràfics del Parc Natural de Cap de Creus dins el terme municipal de Palau-saverdera aprovats l’any 1998 Des del punt d'entrada del límit municipal amb el de Roses, el límit del PN descriu una línia recta en direcció N-NO fins que troba el ramal més oriental del rec del Serrat del Nin just a la cota 200 m, prop de la cova dels Encantats. Tot seguit, descriu una nova recta en direcció NO i travessa el rec del Salt de l'Aigua, fins que intercepta el ramal més occidental del rec del Serrat del Nin, a la cota 170 m. Des d'aquest punt, pren la direcció N-NE en línia recta fins que intercepta el rec de la Fantasia al nivell de la cota 220 m, a la vora d'una petita extracció de pedra en un petit ramal del camí de Bellavista. Foto 15: Itineraris del PN Cap de Creus. Tot seguit, el límit del PN segueix una recta en direcció NO fins que intercepta la cota 200 m sobre el rec de Sant Onofre. Llavors pren la direcció O i segueix en línia recta fins que intercepta la cota 243,87 sobre la carena del Turó, carener situat entre el rec de Sant Onofre i el rec del Bac. Des d'aquest punt, el límit descendeix seguint la carena, fins que troba el dipòsit municipal d'aigües, a la cota 190 m. Des d'aquest punt el límit traça una línia recta en direcció N-NO fins que troba la cota superior d'una antiga pedrera, a la cota 180 m. Finalment, des de la pedrera segueix una línia recta fins que connecta amb el punt d'intersecció entre el límit del Font: Elaboració pròpia. SNU i el límit municipal amb Pau.
96 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3.4.1.3. Altres zones d’interès Llocs d’interès comunitari (LIC) Actualment s’està elaborant el catàleg de Llocs d’Interès Comunitari (LIC) en base als hàbitats relacionats a la Directiva 92/43/CEE. Bona part dels hàbitats que es localitzen en els dos parcs naturals estaran inclosos en aquest catàleg, com ja ho estan en la directiva comunitària.
1.3.4.2. La connexió biològica del territori 1.3.4.2.1. Connectors biològics La pressió antròpica sobre el medi ha modificat el paisatge i l’ha modelat a la seva conveniència. Actualment trobem extenses àrees del territori esquitxades per una urbanització difusa i tallades per extenses estructures linials, com ara carreteres o línies elèctriques. La transformació d’hàbitats és l’altra pràctica que es realitza sense consciència dels efectes que provoca. En el mosaic del municipi, però, es troben espais que, tot i haver estat modificats per l’home, conserven trets diferencials i característics que els permeten abrigar ecosistemes molt valuosos. Aquests espais han estat objecte d’atenció darrerament i han estat dotats de figures de protecció que garanteixen una gestió adequada per evitar la seva degradació. Aquestes àrees d’alt interès, però, perden la seva funcionalitat si queden marginades degut a la fragmentació i l’isolament derivats de l’efecte barrera de les infraestructures linials i la destrucció de l’hàbitat. Les zones protegides aïllades es veuen abocades a l’empobriment genètic i l’efecte fundador (manteniment d’una població a partir d’un nombre petit d’individus que pot fer expresar els gens recessius perjudicials). Pateixen una ràpida davallada de la diversitat que acaba en extincions locals inicialment i absolutes a la fi, quan s’arriba als nivells de població mínima viable. La desaparició d’una espècie en una zona concreta no només és negativa per la pèrdua de diversitat, sino que també pot generar canvis a escala paisatgística: la pèrdua d’una espècie pot afavorir l’explosió demogràfica d’una altra generant un desequilibri que repercuteix en tot l’ecosistema. Un altre efecte negatiu de la fragmentació és la creació de noves vores a les àrees naturals: a les vores, les variables ambientals són diferents del nucli de l’espai natural i per tant, varia la composició d’espècies. Aquests efectes negatius es filtren cap el nucli de l’espai. A més a més, molts processos ecològics es donen a escales molt més grans que la de l’espai protegit i aïllat: les migracions estacionals o de dispersió juvenil, moviments per a alimentar-se o aparellar-se, etc. La limitació en l’espai perjudica el manteniment de la diversitat. El manteniment de la diversitat passa, no només per la conservació d’uns espais determinats i l’expoliació de la resta, sino per la correcta administració de tot el territori. Els connectors biològics permeten el manteniment de les característiques de les zones preservades a través de mecanismes propis: la variabilitat i l’intercanvi genètic, la recolonització de noves àrees perifèriques -efecte reserva-, els moviments periòdics o estacionals, l’increment de la zona de campeig, etc., alhora que revaloritza el conjunt del territori en millorar la qualitat de vida, la diversitat biològica i l’harmonia estètica del paisatge. La creació de figures que permetin preservar i potenciar els corredors biològics, que facilitin els fluxes d’intercanvi biològic que de manera natural s’han establert en el territori, és una necessitat. Però cal no entendre aquests espais com una pèrdua de superfície útil per al municipi, sino com una aposta segura pel futur: el corredor biològic no només garantirà la viabilitat dels espais naturals protegits que connecta, sino que
DEPLAN El medi biòtic / 97
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
permetrà conservar l’encant paisatgístic del municipi i per tant l’atractiu que aquest representa per als visitants. A més a més, una correcta gestió del corredor pot compatibilitzar la seva funcionalitat biològica amb un ús públic enfocat a la descoberta del territori: la creació d’itineraris i altres usos socials i recreatius que no generin impactes sobre el medi, poden repercutir directament en la rendibilitat de la zona, capitalitzant-la econòmica i paisatgísticament.
1.3.4.2.2. La protecció dels connectors biològics A Catalunya, diversos instruments legislatius i de planificació promulgats en el marc de la Generalitat de Catalunya i d’altres institucions públiques com privades han incorporat tota mena de teories i pràctiques relatives a la connectivitat ecològica a través d’estudis, criteris, principis, diagnosis, directrius, plans territorials, plans urbanístics, proposicions no de llei i lleis. El Pla Territorial General de Catalunya (PTG), aprovat per la llei 1/1995 de 16 de març, defineix, entre d’altres, els següents espais com a objecte de protecció: ¾ “Els espais de lligam o relació entre els espais del PEIN són aquells espais de connexió que els estructuren en una xarxa contínua i els incorporen en un sistema territorial més ampli”. ¾ “Els terrenys forestals situats a les ribes de rius, rieres i torrents”. ¾ “Espais de la xarxa hidrogràfica, que en els trams no urbans poden actuar com a corredors biològics que lliguin i assegurin la continuïtat de la xarxa dels espais objecte de protecció”.
Per a aquests espais, el PTG redacta, entre d’altres, les següents directrius: ¾ “Impulsar la redacció del planejament especial o sectorial específic i propi de cada espai. Planejament que ha de definir la normativa, gestió, infraestructures i equipaments i, així mateix, els programes específics i d’inversions de l’espai”. ¾ “Impulsar la regeneració i restauració dels espais naturals d’interès que es trobin degradats o hagin sofert alteracions que posin en perill la seva integritat”. ¾ “Tractar aquests espais com un sistema territorial integrat d’espais naturals que ofereixen un continu natural i, d’aquesta manera, assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori”.
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), desplegant un dels articles de la llei 12/1985 d’Espais Naturals, es va aprovar amb el decret 328/1992 de 14 de desembre. En el programa de desenvolupament del Pla es preveu la “creació d’un programa específic de treball destinat a la determinació dels criteris i mesures necessàries per a garantir el manteniment de les degudes connexions biològiques entre els espais inclosos al Pla”.
Altres normatives d’aplicació per a la conservació d’espais naturals són: ¾ Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, per a la conservació dels ocells salvatges. ¾ Llei 12/1985 de 13 de juny d’Espais Naturals. ¾ Llei 9/1995, de 27 de juliol, de Regulació d’Accés Motoritzat al Medi Natural. ¾ Conveni de Berna per a la conservació de la vida salvatge i dels hàbitats naturals d’Europa.
98 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
¾ Conveni de Bonn per a la conservació de les espècies migratòries d’animals salvatges. ¾ Catàleg nacional d’espècies amenaçades RD 439/1990. ¾ Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, per a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora salvatge (Directiva Habitats). ¾ Pla d’Espais d’Interès Natural, aprovat pel Decret 328/1992 de 14 de desembre. ¾ Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, per a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora salvatge (Directiva Habitats). ¾ Ordre de 17 de juny de 1997, de desenvolupament de les normes sobre gestió en règim d’autonomia econòmica dels espais naturals de protecció especial. ¾ Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, que determina les directrius generals sobre el respecte, la conservació i la regeneració del paper de corredor biològic que representa la zarza hidrològica. ¾ La Resolució 552/V del Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a "completar el mapa vigent a Catalunya en matèria de conservació de la natura mitjançant l’adopció d’unes directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques necessàries entre els espais que gaudeixen d’algun tipus de protecció, com a base per a l’establiment d’una veritable xarxa ecològica a Catalunya." ¾ Llei 6/1998, de 13 d'abril, sobre règim del sòl i valoracions. ¾ Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits (1998), redactades per la conselleria de Medi Ambient en compliment d’una resolució del Parlament de Catalunya.. ¾ Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i s'adapten els seus annexos. ¾ Reglament europeu 1257/99 de protecció del patrimoni agrícola i rural, en el que es contempla la protecció dels tipus històric d’estructura agrícola, com la que es conserva a Palau-saverdera. ¾ Proposició no de llei sobre l’aprovació del Pla especial de protecció del paisatge i del sistema de corredors biològics entre el Parc Natural del Cap de Creus i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (2000.) ¾ El 20 d’octubre del 2000, el Consell d’Europa va aprovar a la Carta Europea del Paisatge, la qual insta a tots els països membres a posar en pràctica les polítiques de paisatge, un paisatge que és definit com “un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom”. El Parlament de Catalunya s’hi va adherir per unanimitat (Resolució 364/VI de 14/12/2000) essent la seva la primera adhesió formal d’una cambra legislativa europea. ¾ Ley 6/2001 de Evaluación de Impacto Ambiental. ¾ Llei 2/2002, de 16 de juny, d’urbanisme. ¾ Llei 29/85, de 27 de setembre, d’aigües.
1.3.4.2.3. Propostes de corredors per a la connexió PNCC-PNAE S’han realitzat diversos estudis i propostes de corredors per conectar el Parc natural del Cap de Creus amb el Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà en els següents documents i promoguts per vàries entitats: ¾ El Pla Especial del Cap de Creus, Benet Cervera (PTOP, 1988)
DEPLAN El medi biòtic / 99
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
¾ Definició d’una estructura de corredors biològics a la zona de l’Empordà, de Ramon Fortià i Rius. (DMA 1993/94). ¾ “Pla especial de protecció del paisatge i del sistema de comunicacions de l’espai frontissa entre la Serra de Roda i els Aiguamolls de l’Empordà”, fet per en Ramón Fortet (PTOP, 1996) ¾ “Proposta per a l’establiment de connectors biològics entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus”, realitzat per en Cèsar Gutiérrez i Perearnau i Josep Maria Seguí i Guinovart, (DARP i DMA, 1998) ¾ “Informe sobre els corredors biològics de Palau-saverdera”, fet per l’Alícia Herrera, a petició de l’Ajuntament de Palau-saverdera. ¾ Projecte demostració LIFE- Medi Ambient 2002 de la unió Europea el projecte “Valorització agroforestal i turística dels espais d’interès natural i paisatgístic de la Costa Brava, anomenat també “Costa Brava: Paisatge i turisme”, presentat en la Memòria del CILMA (octubre 2001). ¾ Estudi sobre la Costa Brava. Connectors biològics. Sota la direcció de l’Associació dels Naturistes de Girona, auspiciat per la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa i la Universitat de Girona, i finançat per la Diputació de Girona 2000. (estudi en curs). ¾ Estudi sobre la connectivitat ecològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, sota la direcció de DMA i realitzat per l’ecòleg Josep Mª Mallarach, juliol 2002.
A més, també s’han realitzat diversos estudis sobre els passos habitualment utilitzats per la fauna en els seus desplaçaments en el terme municipal de Palau-saverdera. Un ha anat a càrrec de l’empresa Minuartia per la zona de Castelló. El segon és un recull de dades realitzat per un veí de Palau-saverdera. Una consideració bàsica quan es parla de connexió biològica és tenir sempre present que estem tractant amb individus que ja tenen establerta la seva mobilitat i els seus costums. El millor dels traçats teòrics dels connectors pot ser del tot ineficaç si no es tenen en compte els costums ja establerts per les espècies que els han d’utilitzar. És a dir, els llocs de pas que ja utilitzen actualment. Cal, per tant, realitzar un estudi que verifiqui i complementi aquestes dades per tal d’afavorir aquests llocs de pas establerts pels hàbits de la fauna.
1.3.4.2.5. Elements de connectivitat Cal fugir de la idea preconcebuda de connector biològic com un corredor, un “camí per a animals que segueix el curs d’un riu o torrent”. El connector teòric més eficient és la banda de connexió eficaç per animals, plantes i tot tipus d’éssers vius: un espai més ample que no pas llarg, el qual es troba entre els dos espais a connectar formant un continuum d’amplada uniforme, divers i sense estretaments, així com d’hàbitat similar als espais que connecta. Però entre els dos extrems, l’un insuficient i l’altre quasi utòpic, hi ha solucions entremitges que permeten una continuitat paisatgística i mediambiental del territori eficient i profitosa. La continuitat es pot donar tant de manera difusa com linial, tant superficial com en alçada (volum). Per aquest motiu és bàsic determinar quins elements es volen potenciar per tal de garantitzar la continuitat paisatgística i mediambiental del territori. Les comunitats ruderals (marges de conreus i pastures, recs i altres microespais del paisatge humanitzat), el bosc de ribera, les tanques arbrades o de pedra seca i els
100 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
aqüífers, són alguns exemples de medis idonis reticulars per donar una continuitat en el territori.
1.3.4.2.6. La continuitat paisatgística i mediambiental del territori Els elements que s’han de tenir en compte per tal de garantitzar una continuïtat del territori són els següents:
Possibilitat de creixement del nucli urbà de Palau-saverdera: una necessitat legítima del municipi és la reserva de sòl per al seu creixement futur. Aquest creixement, però, cal que es planifiqui de forma equilibrada, responent a necessitats reals del municipi, sense exhaurir la reserva de superfície urbanitzable. Localització de les zones urbanitzades i urbanitzables (segons normes subsidiàries ja aprovades): la situació dels nuclis urbans i, molt especialment, de les urbanitzacions creades durant els darrers 30 anys, ocupa el sòcul de les serres de Pau i de Rodes: localitzacions alçades de suau pendent que proporcionen una vista privilegiada sobre tota la plana de Castelló i el Golf de Roses. Cal urbanitzar aquestes zones de manera que no crei una franja divisòria del territori a la frontissa de les serres de Pau i de Rodes (o Verdera). Localització d’infraestructures: fem referència molt especialment a la carretera comarcal GI-610 que uneix Vilajuïga amb Roses, passant per Palau-saverdera. Aquesta carretera creua transversalment tot el municipi i suposa una important barrera a franquejar. Les dificultats vénen donades tant per la circulació viària, molt intensa en els mesos d’estiu, com per la localització d’indústries i equipaments en el seu traçat. Actualment, la quantitat d’edificacions situades als laterals de la carretera és baixa. En aquest sentit, un plantejament adequat, en el cas de necessitat d’incrementar el sòl industrial del municipi, passaria pel disseny de les infraestructures en direcció NE-SO, de forma aproximadament perpendicular a les corves de nivell. Això permetria salvar la possibilitat de pas i permeabilitzar la barrera.
DEPLAN El medi biòtic / 101
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.3.5. Paisatge i elements paisatgístics singulars 1.3.5.1. Estructura i configuració paisatgística El domini paisatgístic de la plana al.luvial, en un principi, estava constituït per una barreja entre espais forestals, on imperava l’alzina, els estanys i els terrenys innundables que s’entrecreuaven amb els cursos fluvials. Per lluitar contra la insalubritat i augmentar les terres de conreu l’entorn derivà cap una deforestació progressiva que transformà l’indret. Primer va fer desaparèixer els boscos i en segon terme, es creà un paisatge agrari que es caracteritzà per la presència de petits nuclis rurals que es barregen amb un marc de conreus i marges separats per recs, motes o fileres arbrades, per frenar els efectes del vent i aguantar els perímetres. A partir dels anys seixanta el paisatge comença a canviar i es perd el mosaisme per deixar pas a les noves orientacions econòmiques agropecuàries, orientades cap a una major especialització. Aquesta dinàmica va generar una disminució dels conreus de secà cedint pas a un augment del regadiu. L’aposta es feu per la producció de llet, que requeria uns augments de la superfície farratgera. Un segon fet cojuntural acabà de conformà el paisatge agrícola, i fou la nova PAC, que fomentà l’abandó de les terres menys productives, anomenades terraprims, i la intensificació del regadiu. La necessitat de més extensió de regadiu i la utilització de varietats d’espècies subvencionades contribuí a homogeneitzar el paisatge i a simplificar-lo, anulant-ne moltes de les vorades que el poligonitzaven. El terme de Palau-saverdera encara conserva bastant la identitat prèvia als anys seixanta. Als nivells basals dels aspres, que haurien d’estar recoberts d’alzinar litoral, sureda i per rouredes a les zones més fondals, la vegetació potencial deixa pas en el pis superior a l’alzinar muntanyenc que no arriba a manifestar-se a la Serra de Rodes. En realitat el paisatge forestal d’aquesta serralada ha variat molt al llarg de la història ja que els vessants n’han estat fortament transformats per la població que els habitava. Els nombrosos megàlits presents a la Serra de Rodes en són un bon testimoni. Ara bé, una de les èpoques més trascendents pel que fa a les transformacions la imposà l’activitat monàstica de St. Pere de Rodes. Els principals efectes foren la deforestació i la conversió de la majoria de vessants en terrasses de conreu ocupades per vinyes i oliveres. Les línies de les terrasses geometritzen encara avui dia els vessants i queden cicatritzades per l’abandó que novament es produí a partir de principis de segle, amb l’entrada de la filoxera. Dues línies de pedra seca oblíqua servien d’accés a les zones de conreu i evaquaven les aigües d’escorrentia. Ens consta que després de la guerra s’utilitzaren per conreuar-hi patates i finalment, el bosc tornà a reclamar els seus dominis entre pugna i pugna amb el foc. Fins i tot s’hi arribà a desenvolupar una petita superfície de castanyeda.
1.3.5.2. Anàlisi paisatgística Prenent com a punt de partida els arguments que proposa l’Ecologia del Paisatge, destaquem com a unitats del paisatge (i pensant en una escala cartografiable que ens permeti agafar el municipi globalment) tres categories d’ecòtops: les tessel·les, els corredors i la matriu subjacent. ¾ Entenem com a tessel·la aquelles unitats del paisatge de característiques relativament homogènies i diferenciables de les del seu voltant. Aquestes unitats poden variar en quant a vora, superfície, forma, etc. I això, serà precisament el que les farà més o menys funcionals des del punt de vista ecològic. ¾ Els corredors, definits com a elements lineals del paisatge, que canalitzen els fluxos d’organismes i recursos, i que poden esdevenir barreres o filtres quan es disposen perpendicularment a la direcció d’aquestst fluxos, poden actuar com a
102 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
embornals de biodiversitat o simplement connectar tessel·les properes. Hi ha un tipus de corredors discontinus que poden actuar de la mateixa forma però que es troben ocupant el paisatge com si fossin passeres (en el nostre cas serien els pocs nuclis boscosos que resten a la plana, siguin els roures dels pocs afloraments rocosos, els poblaments arboris dels turonets o els bosquets de pins que resten al municipi). ¾ Com a matriu subjacent entendríem aquell tipus de tessel·la que ocupa major superfície en el paisatge, com seria el cas de la matriu agrícola en el paisatge dominant a la plana del municipi. La veritat és que tenim una configuració paisatgística molt poc fragmentada des del punt de vista tessel·lar, exceptuant la zona nord del municipi que es troba molt més repartida amb polígons pertanyents a diferents grups que tenen com a matriu subjacent els matolls arbrats o sense arbres (ocupant la zona amb pendent).
A la plana, considerant les grans unitats de paisatge, hi trobem una única categoria tessel·lar, que serien les closes i els conseus de secà. En forma de passeres, com hem esmentat abans, apareixen diferents agrupaments d’arbres. I, de forma sobreposada, al que seria la matriu agrícola, hi trobem una xarxa de recs i de marges arbrats que donen connectància a l’espai. La part nord del terme municipal té molta més porosiat, és dir té nombroses tessel·les dins de la matriu. Cada vegada que s’ha donat un incendi augmentem la porosiat i ens allunyem de la configuració en tessel·les forestals. Actualment, l’ocupació de la zona nord ve marcada per un mosaic de suredes molt pertorbades pels incendis, oliverars i zones de matoll amb o sense presència de pins. Cal aclarir que la connectància no només ha de ser estructural, és dir no sempre fa falta una connectància física entre els elements del paisatge perquè siguin funcionals, per exemple, els ocells superen barreres importants entre tessel·les de la mateixa categoria i sense corredor físic. Això fa pensar que la presència d’enclavaments dispersos pot ser molt operativa a la zona que ens afecta. Així doncs, per concloure, el model paisatgístic que tenim al municipi respondria al que s’anomena “agregat amb enclavaments”. Aquest seria el model que es constitueix amb retalls de vegetació natural de bosc que esquitxa les planes agrícoles. Aquest model també seria vàlid al nord del municipi si tenim en compte que li correspon potencialment el bosc que ocupava les feixes (més tard per plantacions de patates després d’abandonar les vinyes) i que estaria esquitxat, en aquest cas, per conreus d’olivera i vinya. Actualment, amb l’incendi ha passat a ser un agregat de matoll amb enclavaments arbrats. Des d’un punt de vista de la planificació territorial, l’agregació dels usos del sòl sempre ajuda a prevenir un desenvolupament urbanístic anàrquic i així, mantenir la identitat dels municipis evitant un creixement difús.
1.3.5.3. Les singularitats del paisatge Com a singularitats paisastgístiques hauríem de destacar des del punt de vista del vector biodiversitat, la zona de Terra Mala, Les Torrelles i la Torre del Molí del Vent. Aquests indrets apleguen rareses faunístiques que hi han trobat alguns dels seus últims reductes de nidificació (si fem referència especialment a les espècies d’ocells que són les que estan més ben cartografiades). Aquí hi sobreviuen els últims vestigis de la població natural vegetal de la plana. La riquesa de papallones, un dels altres grups faunístics que s’ha seguit exhaustivament, en deixa constància. Aquestes zones constitueixen uns enclavaments especialment interessants que reuneixen una bona representació d’aquelles espècies que més precisen d’unes línies de gestió.
DEPLAN El medi biòtic / 103
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Tot l’entramat de recs i torrents constitueix el sistema circulatori que mobilitza els nutrients de la part alta cap a la plana i que els importa de La Muga (i altres orígens) o els exporta cap el mar. Totes les espècies que viuen a l’aigua i que són més desconegudes per nosaltres pel fet de ser microscòpiques troben un ampli dispositiu de dispersió que les transporta d’un lloc a l’altre en funció de l’estacionalitat. No oblidem el valor patrimonial que tenen tot el conjunt d’obres hidràuliques que regulen la circulació de l’aigua per la plana. L’afaiçonament de les zones de feixes, amb pedres esquistoses hàbilment recollides i enretirades de les terres cultivables són refugi per nombrosos rèptils i insectes. Pel que fa a la zona de la serra, el paratge que domina l’ermita de St. Onofre, constitueix un altre punt d’especial interès. Moltes espècies que no troben refugi a les zones més antròpiques de la plana, es troben en aquests paratges perquè aquí, s’hi reuneixen aquelles espècies que no són aimants dels paisatges agrícoles i sí de les terres aspres. Tota la vessant sud de la Serra constitueix un preludi de l’ocupació faunística que trobarem a les parts més altes del Parc Natural de Cap de Creus.
104 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.3.6. Aspectes i impactes significatius associats al sòl no urbà
¾ Com preveu l’article 76 del capítol V, secció1 de les Normes Subsidiàries l’impacte estètic que ofereix el conjunt de tanques de l’Horta del Molí i perifèries necessita d’una ordenació urgent de l’indret per tal de retirar la quantitat de somiers i altres estris afins per tancar les parcel.les. Es tracta de SNU i com diuen les normes es podrà tancar sempre i quan es demostri l’interes agrícola o ramader però sempre, complint les condicions de rusticitat que s’especifiquen a les Normes subsidiàries i que s’incompleixen absolutament en aquest moment. ¾ La presència de barraques en aquesta mateixa zona també està regulada per l’article 83 del mateix capítol, secció 2. Exigeix per a poder-ne disposar, de ser titular d’una propietat mínima de 4’5 hectàrees, dins el mateix terme. En limita el volum d’edificació, la proximitat tolerable als camins i si, la barraca o cobert, està vinculada a una explotació ramadera, masia o edificació habitada. Així mateix, puntualment es pot imposar la plantació de pantalles visuals; obliga, en tots els casos, a utilitzar materials de mamposteria de la zona. ¾ Malgrat el que preveu l’article 7 del capítol V de conservació de la totalitat de xarxa de camins rurals, un d’ells (localitzat a l’extrem oest del municipi), ha caigut en desús absolut i, en canvi, té interès com a franja connectora ocupada per un canyar dens i tupid que per la seva proximitat a la Reserva Integral podria oferir refugi a multitud d’espècies. ¾ Can Muní és un punt fortament vinculat amb l’inici d’incendis; només en 30 anys, quatre vegades ha sigut el lloc d’inici de l’incendi que s’ha esdevingut. ¾ La zona de canyissar de l’Estany del Tec i Palau és vital per la subsistència, en el municipi, d’espècies rellevants i estretament lligades a aquest tipus de vegetació. ¾ El turó de la torre del Molí del Vent és un indret important per la fauna del municipi: catalogada com a àrea d’interès per als lepidòpters pel “Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS)” i, a més a més, és un indret destacable per algunes aus de la zona (catalogades com a rares) i punt de referència per la fauna en general. Val a dir que és punt més elevat del PNAE. La transformació de la torre com a centre d’acollida podria deteriorar l’indret, artificialitzant la construcció i un dels pocs reductes arbrats que encara resten al municipi. ¾ El PNAE en la seva “Memòria informativa del pla especial, 2002” considera d’interès especial les següents zones humides del municipi: Estanys de Palau, Estanys del Tec i Aigua Clara, les basses de Les Garrigues i de la Torre del Vent. La seva preservació interessa tant per la fauna com per la vegetació aigualosa. ¾ L’àrea de caça de Palau-saverdera situa la zona d’ensinistrament de gossos al PNAE; això fa que estigui ubicada en una zona sensible per a la fauna protegida del municipi. El pla tècnic de gestió cinegètica no s’ha adaptat i consensuat amb el PNAE i el PNCC la qual cosa el faria més raonat i aplicable. ¾ La carretera GIV-6102, en determinades èpoques, esdevé una zona on apareixen sovint gripaus (Bufo bufo) i eriçons (Erinaceus europaeus) atropellats. La carretera GI-610 també té punts negres pel que fa als atropellaments de fauna en general. ¾ La carretera GI-610 creua el municipi transversalment i el divideix en dos sectors, representant una dificultat per a la connectivitat del territori. ¾ La zona de Terra Mala, tot i trobar-se fora del PNAE, és una zona de nidificació per la trenca (Lanius minor). S’està tramitant l’expropiació i la seva inclusió dins del PNAE. ¾ Una línia elèctrica d’alta tensió creua tot el municipi en direcció SE-NO. Tota la seva extensió en el terme es troba dins el PNAE. Aquesta línia no s’ha trobat
DEPLAN El medi biòtic / 105
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
cartografiada en els plànols de referència. Comporta un risc per a l’ornitofauna, a més a més de l’impacte estèctic que genera en un terreny planer i sense vegetació arbrada que l’oculti. ¾ L’estació transformadora associada a la línia elèctrica ja mencionada, ubicada dins el PNAE entre la carretera GIV-6102 i el Rec de Cap de Terme, apareix igualment com un impacte visual divisable des de molts punts del terme. ¾ Es troba un abocador controlat de runes dins el PNAE, fent límit amb la Reserva Integral dels Estanys. ¾ La pedrera clausurada que hi ha al nord del nucli urbà, al vessant sud de la Serra de Rodes, entre el Rec del Salt de l’Aigua i el Rec del Serrat del Nin, resta pendent de realitzar la restauració. Afavoreix l’erosió, dificulta el poblament forestal de la Serra de Verdera i genera un impacte visual. ¾ Un recorregut linial de canyar dens que resegueix un tram del GR 92 entre les carreteres GIV-6103 i GIV-6102, constitueix una zona important de refugi per a la fauna. ¾ La recurrència del foc genera una pèrdua de sòl important que a la llarga pot dificultar la recuperació definitiva de la zona, incidint directament sobre el poblament faunístic i vegetal. ¾ A la zona del Camí Ral es localitzen dues basses artificials, una d’elles en mal estat de conservació degut a l’abocament de runes i deixalles diverses. Les vores d’ambdues basses no presenten un disseny apte per als amfibis. Tenim constància que hi ha intenció de reomplir la bassa per destinar el terreny a usos agrícoles novament, amb la qual cosa es perdria el seu potencial biològic. ¾ El municipi encara conserva bona part de l’estructura agrícola tradicional, amb conreus d’oliverars en feixes, prats de dall i closes. S’intueix un pas progessiu cap a l’agricultura intensiva de regadiu en aquests darrers anys.
106 / El medi biòtic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
ÍNDEX
1. ANÀLISI DEL MEDI DE PALAU-SAVERDERA 1.1. Generalitats 1.2. El medi físic 1.3. El medi biòtic 1.4. El medi socio-econòmic
2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI
3. ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 107
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.4. El medi socio-econòmic 1.4.1. Població 1.4.1.1. Evolució de la població des de 1500 Les primeres dades de població són derivades dels fogatges, les quals corresponen als anys següents: 1497, 33 focs que vol dir uns 132 a 165 habitants; 1553, 42 focs; 1708 (Aparici) , 22 cases; 1716, 48 cases; 1717, 62 cases; i el cens del 1719, 48 cases amb 191 habitants. El cens de Floridablanca (1787) ens situa en 700 habitants repartits per piràmide d’edats amb molta població jove (el 50% de la població tenia menys de 25 anys). Si es comparen els dos censos (1719 i 1787), es constata un índex de creixement del 366%, el tercer a l’Alt Empordà, per davant de Figueres. Aquest fet es deu, a la millora agrícola, expressada en la repoblació de la vinya, artigant estepes i garrics. Si seguim l’obra de Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya moderna, veiem que els índexs de preus del vi són en una alça continuada de 1720 fins 1790. Això explica part del procés de creixement del segle XVIII a Palau-saverdera, amb un augment de jornals al camp i més demanda de mà d’obra. Comparant els 700 habitants del 1787 amb els 768 del 1974, es pot dir que durant quasibe dos-cents anys Palau no creix. Els 670 habitants de 1981 respecte els 686 habitants de 1991, no suposen cap augment, ja que en 10 anys va augmentar 16 habitants. En aquests darrers 5 anys, 1996-2001, el poble ha augmentat 192 persones. L’últim cens de l’any 2001 ha vist augmentar la població en 259 habitants. Aquest increment en tant pocs anys no havia ocorregut feia segles, tot i que els palauencs joves en edat de procrear són molt pocs. Per contra, gent forana de Palau ha decidit venir a viure-hi cercant pau i tranquil·litat. Molts d’aquests nouvinguts són joves amb fills, per la qual cosa l’escola municipal del poble, en la seva etapa bressol i primària, ha vist augmentar l’alumnat en aquests darrers 5 anys. Avui, Palau-saverdera té gairebé el mateix nombre d’habitants que en l’any 1900. De tota manera, les perspectives de nou sòl urbanitzable a partir del planejament aprovat de l’any 1999 preveuen un augment de sòl edificable que portarà ben segur nous residents. Figura 10: Evolució de la població de Palau-saverdera. 1500-2001.
1200 1000 800 600 400 200 0
7 0 0 5 1 01 149 1718 1787 1830 1860 1900 193 195 197 198 1986 1991 1994 1996 20
Font: Institut d’Estadística de Catalunya 2001.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 109
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.1.2. Estructura per edats Palau-saverdera disposa d’un creixement vegetatiu positiu, mentre que a Catalunya i l’Alt Empordà aquest creixement és negatiu. De la taula comparativa (7), se’n desprèn que l’estructura per edats a Palau, des de l’any 1981 a 1996, ha estat estable. L’anàlisi és el següent: ha disminuït la proporció de joves entre 0 a 14 anys, d’un 19 a un 12 %. Ha augmentant el segment d’adults entre 15 a 65 anys, de 60%, l’any 1981, a 64,3%, l’any 1996. L’últim segment de població, de 65 a més anys, ha augmentat, l’any 1991 amb el 26% i s’ha estabilitzat el 1996 amb el 23,6%. Palau, des del punt de vista de la població és un municipi envellit, molt més que l’Alt Empordà amb el 17,6%. Caldrà analitzar si aquesta dinàmica perdura amb el nou cens del 2001 i si el segment de joves ha augmentat amb l’arribada de nous veïns.
Taula 23: Estructura per edats i evolució de la població de Palau-saverdera i Alt Empordà. 1981-1996 Municipi Comarca (percentatge) (percentatge) Per edats: 1981 1991 1996 1981 1991 1996 De 0 a 14 anys 19,1 11,5 12,1 23,4 18,2 15,8 De 15 a 64 anys 60,1 62,4 64,3 62,5 65,8 66,6 De 65 anys i més 20,4 26,1 23,6 13,9 16,0 17,6 No hi consta 0,4 - - 0,2 - - Total població 670 686 753 80.790 90.755 93.172 Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya. Censos de població i padrons municipals d'habitants. Institut d'Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996. Anys disponibles: Total: 1975 a 1996. Per edats: 1981, 1986, 1991, 1996
1.4.1.3. Origen de la població Dels 753 habitants de l’any 1996, un 72% són nascuts a la província de Girona, un 11,55 % provenen de la resta d’Espanya (no Catalunya), repartits entre andalusos (54%) i extremenys (45%), i la resta del total correspon a estrangers, el 10%. En els darrers anys una part important d’aquesta població flotant s’ha estabilitzat. Cal assenyalar, la colònia d’alemanys, principalment de la 3ª edat que viuen llargs períodes de l’any a Palau. Darrerament, Palau ha estat cobejada per rosincs que busquen pau i tranquil·litat fugint de la primera línia de costa amb un poder adquisitiu elevat. De ben segur que aquesta xifra d’estrangers i de rosincs ha augmentat en aquests darrers anys fins el cens del 2001.
110 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.4.1.4. Entitats de població
Taula 24: Entitats de població a Palau Saverdera Entitats de població Població 1996 Bellavista 11 Mas Isaac-Urpasa 49 Palau saverdera nucli tradicional 693 Total 753 Font: Sial. informació sobre els ens locals de Catalunya. 2000
Dins el terme municipal de Palau existeixen tres entitats de població i un veïnat. Palau- saverdera com a nucli tradicional té el 92% de la població, la urbanització de Bellavista un 1% i la urbanització d’Urpasa o Mas Isaac el 7% restant. Cal destacar el veïnat de les Torroelles format per 3 masos aïllats i disseminats.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 111
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.2. Habitatges El nombre de llars a Palau-saverdera l’any 1996 és de 283. La classificació de les quals, segons el nombre de persones que hi habiten, es distribueix de la següent manera: Figura 11: Llars segons el nombre de persones (%)
De 5 persones i més D'1 persona 13,4% 24,0% De 4 persones 11,7%
De 3 persones 19,8% De 2 persones 31,1%
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.
Cal destacar que de 1991 a 1996 hi va haver un 13,09% d’increment de les llars amb 2 persones i un 21,83% d’increment de les llars amb 1 persona. A la resta de la comarca i Catalunya també seran el nombre de llars amb una persona les que en aquests 5 anys han presentat un creixement positiu, essent aquest increment del 18,82% i 27,21% respectivament. Mentre que les unitats familiars amb 3 o més membres han tendit a estancar-se o disminuir considerablement sobretot en llars de 5 o més membres. Tot i això, la població està bastant repartida entre els 5 tipus d'unitats familiars. En xifres reals l’estructura de la població per llars restaria de la següent manera:
112 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Figura 12: Número de persones per llar, percentatge que representa sobre el total de població.
D'1 persona De 5 persones i més 9% 26% De 2 persones 24%
De 4 persones 18% De 3 persones 23%
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Estadística de població 1996.
1.4.2.1. Evolució del nombre d’habitatges El nombre d’habitatges a Palau-saverdera s’ha incrementat en un 60%. Aquest creixement ha estat protagonitzat sobretot per l’increment d’habitatges secundaris (un 293%, de 47 habitatges s’ha passat a 185 en tan sols deu anys). A la Comarca de l’Alt Empordà el creixement general ha estat del 41% mentre que a Catalunya tan sols s’ha incrementat en un 11%. A continuació s’adjunta una gràfica que ens dóna una visió del pes dels diferents tipus d’habitatges familiars segons l’ús que se’n dona. Figura 13: Habitatges familiars segons el tipus 1991 (%)
Vacant Altres 9,8% 3,0%
Principal 48,6%
Secundari 38,6%
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens d’habitatges. Decennal. Si es comparen aquestes proporcions amb la resta de la comarca i Catalunya, els resultats són que més del 50% del nombre d’habitatges de la zona de l’Alt Empordà estan destinats a segones residències. Concretament aquests representaven l’any 1991 un 54,1% del total (4,7 punts per sobre de la xifra de 1981) segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 113
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
En nombre d’habitatges, tenint en compte que el creixement a nivell comarcal ha estat del 41%, les vivendes destinades a segones residències es dispara essent el seu creixement en valors reals del 52% a nivell comarcal, davant tan sols un 23% d’augment en la construcció de primers habitatges.
1.4.2.2. Grau de conservació En general, hi ha hagut un increment considerable del bon estat dels edificis tan a nivell autonòmic com comarcal. En concret mentre que el 1980 el 66,3% dels edificis de Palau-saverdera presentava alguna deficiència, al 1990 aquest percentatge es va reduir dràsticament fins a arribar a cotes del 8,0%. Així doncs, els edificis en bon estat han passat de ser un 22,7% a un 90,6%. Evidentment en aquesta millora ha influenciat directament l’increment d’habitatges de nova creació doncs de 1980 a 1990 han passat de 246 a 412 (67% d’increment).
1.4.2.2. Superfície A grans trets, cal destacar l’elevat percentatge d’habitatges principals de 150m2 i més, que representa un 21,5% del total d’habitatges, mentre que a nivell comarcal tan sols és el 11% i a nivell autonòmic aquest percentatge es redueix al 6,1%. En tot cas, la superfície del 33,8% dels habitatges es troba entre 70m2 i 99m2, coincidint amb la de la majoria d’edificacions tan a nivell autonòmic (46,1%) com comarcal (44,1%). A continuació es presenta un gràfic que dóna una visió del tipus d’habitatges principals de Palau-saverdera (s’ha de tenir en compte que aquests representen un 48,6% del total d’habitatges) Figura 14: Superfície dels habitatges principals de Palau-saverdera
Fins a 49 m2 2,6% De 150m2 i més 21,5% De 50 a 69 m2 7,3%
De 120 a 149 m2 16,3% De 70 a 99 m2 33,8%
De 100 a 119 m2 18,5%
Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens d’habitatges 1991
114 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Mentre a Palau-saverdera el nombre d’habitatges principals la superfície dels quals no arriba a 69 m2 representen tan sols un 9,9% del total i a la resta de la comarca un 15,9%, a nivell de Catalunya aquest percentatge s’incrementa fins a un 30,9%. La major part dels habitatges, considerats primeres residències, han estat heretats (51,93%). De la resta d’habitatges, un 22,75% del total són habitatges de compra pagada, i un 21,03% són habitatges de lloguer.
1.4.2.3. Habitatges de protecció oficial S’ha construït una edificació de protecció oficial portada a terme per l’INCASOL (Institut Català del Sòl) de la Generalitat de Catalunya. En principi no hi ha cap altre projecte de construcció de futurs habitatges de protecció oficial.
1.4.2.4. Estat d’habitabilitat dels habitatges En primer lloc, esmentar que el 65,24% dels habitatges principals de Palau-saverdera han estat construïts abans de 1900. Aquest fet també explicaria que gairebé el 52% d’aquests habitatges hagin estat heretats pels seus actuals propietaris. L’evolució de la construcció de nous habitatges es va començar a agilitzar un cop més a partir de 1971, essent aquest creixement del 9,44%, i de 1981 a 1991 aquest increment del nombre d’edificacions va ascendir fins a un 10,73% El grau de conservació dels edificis ha millorat considerablement entre 1980 i 1990 i s’espera que en un futur aquestes millores continuaran a l’alça amb la possible incorporació de serveis com Gas per canonades i Refrigeració. També és interessant veure que tan sols un 58% dels habitatges disposa de Telèfon quan a nivell autonòmic aquest percentatge s’eleva al 84,5%. Aquest fet es pot associar al nombre de noves i segones residències.
1.4.2.5. Les segones residències L’increment global del nombre d’habitatges va ser d’un 60% (en 10 anys, del 1981 al 1991). Aquest creixement va estar protagonitzat sobretot per la construcció en la zona de segones residències. Així doncs, els habitatges secundaris de Palau-saverdera han passat de 47 a 185 en tan sols 10 anys, això representa una augment d’un 293%, mentre que el creixement d’habitatges principals ha estat tan sols del 14% (de 105 a 133 habitatges). Pel que fa a la importància d’aquest tipus d’habitatges sobre el total, es comprova que aquests representen un 38,6% del total mentre que a Catalunya és tan sols un 11,6%.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 115
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.3. Economia 1.4.3.1. Població ocupada La població ocupada és de 282 habitants majors de 16 anys. L’activitat econòmica de Palau està centrada en el sector serveis amb el 46,4%, seguit de la indústria amb el 22,6% i molt a prop seu, el sector de la construcció amb el 20,5%. El darrer sector correspon al sector primari amb una ocupació del 10% (l’Alt Empordà, 8,4% i Catalunya 3,2%). El sector secundari (indústria) ha anat augmentant des de 1981 fins els nostres dies, mentre que, a l’Alt Empordà i Catalunya ha disminuït passant d’un 35 a un 32%, en aquest últim. El sector serveis, i en especial el turisme, ha esdevingut, com a tota la Costa Brava i a l’Empordà, una de les activitats bàsiques de la població. A Palau té un caràcter especialment residencial, i han aparegut nombroses construccions i urbanitzacions de caire turístic de segona residència. Aquestes han donat feina per branques d’activitat al sector immobiliari, servei d’empresa, comerç, reparació i hosteleria. El segueix, l’activitat manufacturera amb el sector de la construcció, al darrera.
Figura 15: Població ocupada per sectors d’activitat econòmica a Palau-saverdera, 1996.
Agricultura 10%
Indústria Serveis 23% 46%
Construcció 21%
Font: Institut d’estadística de Catalunya 1999.
Així com a nivell autonòmic el 1996 hi va haver un augment de l’atur del 2% i a nivell comarcal la població ocupada tan sols va créixer en un 3%, a Palau-saverdera hi va haver un creixement de la població ocupada del 18%, el qual estava directament influenciat pel creixement de la població que de 1991 a 1996 va ser del 9,77%. Aquest augment de població també està positivament relacionat amb l’arribada de nous ciutadans provinents de les poblacions veïnes i que es queden a residir a Palau- saverdera. Tal com s’extreu de l’anàlisi de mobilitat, els municipis amb major influència sobre Palau-saverdera són sobretot Roses i Figueres i en menor importància, Castelló d’Empúries, Pau i Girona. Pel que fa a mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball cap a Palau- saverdera, un 41% prové de Roses i un 15,5 % de Figueres, concentrant-se principalment en els sectors de serveis (53%) i industrial (26%).
116 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
El més destacable són els moviments de població cap a altres poblacions, un 188% més que els moviments cap a Palau-saverdera. Aquests moviments per sectors d’activitat es continuen centrant principalment en el sector industrial (30%) i de serveis (58%) i en menor percentatge en el sector de la construcció (un 15%) i el sector primari (tan sols un 3%). Els principals municipis de destí es reparteixen de la següent manera: un 38% dels desplaçaments es dirigeixen cap a Roses, un 22% a Figueres i un 11% a Castelló d’Empúries. Aquests moviments de població representaven un 22% de la població total de Palau-saverdera de 1996. Si es tenen en compte els moviments causats per residència-estudi, aquests desplaçaments augmenten en un 55% i representen un 34,4% de la població total de 1996 de Palau-saverdera (o, més concretament, un 45% de la població entre 0 i 65 anys) que aniria sempre en primer lloc cap a Roses (42,08%), seguidament a Figueres (15,83%) i, en menor importància cap a Castelló d’Empúries (8,49%) i Girona (8,11%).
1.4.3.2. El sector primari Del total de superfície agrària de Palau-saverdera, un 51,9% de les terres estaven llaurades a l’any 1989. Al mateix temps la superfície agrària representa un 56,6% de la superfície total de Palau-savardera Degut a que no es disposen de dades de la tipologia de conreus del municipi, durant la primavera del 2002, s’ha realitzat un exhaustiu treball de camp a la zona de la plana (a escala 1:5.000) del terme municipal de Palau-saverdera, per tal de extreure els usos del sòl i quantificar-los. Per la zona de muntanya s’han fet servir ortofotomapes (a escala 1:5.000) de l’any 1987. (Veure l’apartat 1.2.5. Usos del Sòl). La superfície analitzada és de 1.658 ha, superfície una mica per sobre de les dades oficials de 1.619 ha (veure plànol I5: Usos del sòl). Mitjançant aquest anàlisi es pot El terme municipal de Palau és ric i divers en la seva tipologia d’usos del sòl. Destaca la superfície “natural” entesa com aquells usos no transformats per l’home d’una manera intensiva (aiguamolls, vegetació de ribera, bosc mediterrani i rocam), la qual suposa el 50% del terme municipal (780 ha). Darrera aquests usos no transformats excessivament per la mà de l’home destaquen les 700 ha de conreu. Aquestes estan repartides en la següent tipologia: conreu herbaci amb 363 ha, olivera 223 ha, guaret 35 ha, vinya 63 ha, hortes 5 ha i fruiters 2,5 ha. El cultiu de l’olivera és el cultiu més important des del punt de vista productiu del terme municipal de Palau-saverdera, seguit del conreu herbaci de lleguminoses, gramínies, raigras, blat i ordi. El cultiu de l’olivera ha experimentat en els darrers anys una revifalla: se’n planten de noves i algunes superfícies tenen reg automàtic (10 ha). L’olivera es troba repartida majoritàriament per la zona anomenada del Sacrest., les Macaves, els Ferriols i el rec de la Fantasia, tant per sota com per sobre de la carretera GI-610. L’olivera presenta un molt bon estat de salut. La vinya també ha revifat i s’ha observat la plantació de vinya jove. Aquesta es troba a la plana a la zona dels Ferriols i Claperols. Cal destacar la gran quantitat de superfície erma 100 ha, repartida indistintament per tota la plana i en especial al costat del cementiri, del mas Blanc i de Terra Mala. La zona d’horta no és molt important, però al situar-se al costat del recs i dins del nucli urbà pren molta importància des del punt de vista estètic i paisatgístic. El cultiu de fruiters és menor.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 117
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 25: Usos del Sòl Tipologia Hectàrees Aiguamolls, estanys, closes i zones aquoses 112,483 Prats Naturals 11,204 Vegetació de ribera (arbrada - canyissars) 5,915 Vegetació de ribera (herbàcia i arbustiva) 15,368 Vegetació mediterrània arbrada (Quercus ilex, Quercus suber, Pinus pinea) 127,31 Vegetació mediterrània de sotabosc (estrats arbustius) 477,162 Tarteres i rocam (sense vegetació) 35,243 Conreu herbaci (lleguminoses i gramínies) 363,861 Conreu (llaurat/gauret) 35,579 Moviment de terres 6,752 Vinya 63,665 Olivera 214,067 Olivera regada 9,255 Xiprers 0,381 Fruiters 2,442 Hortes tradicionals 4,689 Erms 100,958 Usos periurbans i urbans Depuradora, Abocador, Central receptora elèctrica HEASA, Torre de telefonia (antena) Línies elèctriques, Cementiri, Dipòsit d'aigua, Pedrera abandonada, Barraques amb hortes, etc. 23,485 Hípica i picador 2,585 Naus agropequàries 2,585 Naus industrials 0,733 Sols urbanizats 1,633 Usos urbà i urbanitzable 43,6 LIMIT MUNICIPAL 1.658,3 Font: Elaboració pròpia, primavera 2002.
A més, i segons el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), les cobertes del sòl del municipi són les següents:
Taula 26: Cobertes de Sòl. CREAF. 1993. Bosc Improductiu Total Municipi Matollars Prats Aiguamolls Conreus Dens Clar natural artificial (ha) Palau 4,88 0 29,34 0,76 6,31 50,74 3,30 4,68 1.619 saverdera Font: Cobertes de Sòl a l'Alt Empordà realitzat per el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 1993. Nota: Els valors es donen en percentatge respecte a la superfície del municipi. L’última columna de la taula és en número absolut.
118 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Segons dades de l’IAE de 2001, el nombre d’explotacions amb ramaderia és de 23, coincident amb el nombre inclòs al cens agrari de 1989. Segons aquest cens, es pot trobar, diferenciat per espècies: bovins, ovins, cabrum, porcins, aviram, conilles mares i equins. El nombre total de caps ascendeix a 16.964 dels quals, proporcionalment al nombre d’explotacions, un 60,76% (10.307 caps) són aviram, un 22,99% (3.900 caps) són porcins i un 12,12% (2.056 caps) són ovins. Del total de sòl no urbanitzable, tan sols un 6,9% es considera terreny forestal. L'espècie més abundant de Palau és l'alzina surera, i és també l'espècie més característica. Es troba alzina surera des del cim de la serra de les Rameres fins a cotes de 10 metres sobre el nivell del mar, en els tossals de la plana palauenca i en alguns cursos fluvials (rec del mas Oriol i rec del Serrat del Nin), majoritàriament, en orientacions sud. El recobriment arbori a Palau és variat, domina l’alzinar, arribant gairebé sempre al solapament de capçades amb les suredes i pinedes de pi blanc i alguns indrets però pocs de pi pinyer. El recobriment arbustiu sota coberta arbrada és alt. El 75% dels boscos tenen models de combustible del grup dels matollars. Els boscos amb matollars alts, molt inflamables i elevada càrrega de combustible representen una part molt important de vegetació. L’incendi del 2000 del Cap de Creus (un dels indrets de Catalunya amb una major recurrència d'incendis), i d’altres d’anteriors, fa que cada cop la coberta forestal arbrada sigui més minsa. Actualment a Palau-saverdera no existeix cap explotació forestal amb plans de gestió forestal. Els plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF), que impulsa el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, són l’eina que s’utilitza per a definir la gestió i l’ordenació futura dels boscos privats a Catalunya. Les propietats amb PTGMF aprovats tenen nombrosos avantatges fiscals i ajuts directes per a les actuacions definides al pla. Les forests de Palau-saverdera, amb finques forestals de suro, pinyes, fusta de pi, etc. suporten un baix aprofitament que conjuntament amb el risc d’incendi i l’existència d’habitatges (urbanitzacions a tocar del bosc) al medi forestal són tot de motius que fan especialment oportú de disposar de PTGMF. Palau-saverdera està inclòs en la llista de municipis caracteritzats com d’alt risc d’incendis forestals segons decret 64/1995, de7 de març (DOGC 2022), pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.
1.4.3.3. El sector secundari Segons les dades obtingudes de l’IAE de 2001, actualment el 56% de les indústries existents es dediquen a la transformació de metalls (en total es varen registrar 9 empreses)
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 119
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Figura 16: Establiments d’empreses industrials Palau-saverdera
Fusteries Energia i aigua 12,5% 6,3%
Tèxtil i confecció 6,3%
Productes alimentaris 18,8% Transformació de metalls 56,3%
Font: Impost sobre activitats econòmiques (IAE). Any 2001
Les activitats de transformació de metalls corresponen a construcció, manteniment i reparació d’embarcacions, fabricació d’eines de ferreteries i fusteries metàl·liques (9 empreses) mentre que les de productes alimentaris corresponen a fabricació d’oli d’oliva i conserves de peix (3 empreses). A nivell de Catalunya, l’any 2000 va destacar per la consolidació de l’afebliment de l’activitat constructora. Durant els darrers anys l’activitat econòmica a grans trets va estar impulsada per la demanda d’habitatges i les seves connexions amb el sector serveis a través del turisme però l’expansió d’aquesta activitat s’ha anat limitant. Després d’uns anys de fort dinamisme de l’edificació d’habitatges a les comarques costaneres i les més poblades, l’expansió de l’activitat s’estén cap a les comarques de l’interior fins a enllaçar amb les comarques de muntanya, que en els últims exercicis tenen en la construcció un dels seus principals motors de l’activitat econòmica. Seria el cas de Palau-saverdera on el nombre d’habitatges ha augmentat considerablement en els últims anys. Habitatges que majoritàriament estan destinats a segones residències. En general, la comarca de l’Alt Empordà ha mantingut el dinamisme d’anys anteriors en l’activitat constructora (3,21% de creixement). Tot i això tan sols representa un 7,3% del total del valor del PIB comarcal.
1.4.3.4. El sector terciari En el municipi de Palau-saverdera hi ha una estabilització general del sector terciari. En tot cas, l’augment d’aquest sector està directament relacionat amb el pes de les activitats més directament vinculades amb el consum de les famílies (comerç, hosteleria, serveis personals), el turisme i la resta d’activitats més relacionades amb l’activitat productora (transports i comunicacions, activitat financera i d’altres). Cal destacar que les comarques en què el creixement és impulsat per l’activitat constructora vinculada a la demanda de les llars i el turisme, aquest sector mantindrà uns índex de creixement més elevat. L’oferta comercial en el municipi és bastant escassa. S’hi troben 10 establiments de venta de productes alimentaris que repesenten el 70% del total de comerços de venta al detall.
120 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Per altra banda, els serveis estan encapçalats per l’hosteleria (35,7% dels negocis) i serveis personals (28,65%). Aquests percentatges són similars tant a nivell comarcal com autonòmic. Palau-saverdera en els darrers anys ha fet moltes millores i disposa d’un nombre en augment de restaurants. Al mateix temps, les immobiliàries de moment tenen un pes bastant important en l’activitat econòmica de Palau-saverdera representant un 21,4% al 1998. Aquest fet està directament relacionat amb la forta activitat constructora de la zona. A la següent figura es pot observar la importància dels diferents establiments d’empreses de serveis de Palau-saverdera. Com es pot observar, una de les mancances del municipi és la inexistència de serveis financers i que els habitants han fet palesa en més d’una ocasió. Figura 17: Establiments d’empreses de serveis
Comerç a l'engròs Immobiliàries i altres 3,6% 21,4% Hoteleria 35,7%
Serveis personals Transports i 28,6% Serveis a empreses comunicacions 3,6% 7,1%
Fonts: Institut d’Estadística de Catalunya. Localització de l’activitat econòmica a partir de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). Any 1998.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 121
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.4. Comunicacions 1.4.4.1. El territori i les comunicacions La situació geogràfica, les peculiaritats orogràfiques i naturals i la distribució sobre el territori de les activitats econòmiques i socials han estat i són els factors que expliquen l’articulació actual de la xarxa de comunicacions del terme municipal de Palau saverdera. Des del punt de vista de la situació geogràfica, Palau-saverdera ha estat zona d’enllaç i de pas obligat en la connexió entre l’interior i la costa per tal de no passar per una zona insalubre com o foren els aiguamolls en èpoques passades. Palau, també ha tingut el caràcter de corredor-enllaç ja que era el lloc ideal per aixoplugar els regiments militars d’invasions del nord, principalment, per tal de fer front als setges continus a la ciutadella de Roses. D’altra banda, les característiques orogràfiques de Palau han condicionat la distribució territorial de les vies de comunicació. En aquest sentit, la zona més planera del terme facilita el moviment i desplaçament, i només troba com a principals obstacles que ha de superar: la serra de Roda i de Verdera, i en segles passats els aiguamolls. Aquesta predisposició natural ha afavorit la creació d‘una intensa malla de carreteretes i camins que posa en contacte qualsevol camp, forest o mas. Fotos 16: carretera GI-610 (Vilajuïga – Roses)
Font: Elaboració pròpia.
1.4.4.2. La xarxa viària La xarxa viària de Palau-saverdera s’estructura a partir de quatre grups viaris, tots ells formen part de la xarxa de carreteres locals dins de la comarca de l’Alt Empordà. El primer és el format per les carreteres GI-610, GIV-6103 i GIV-6102. La GI-610 creua transversalment el terme municipal d’est a oest, i permet connectar la costa amb l’interior, des de Roses a Vilajuïga (baixador de la línia ferroviària Barcelona-Portbou). Fotos 17: Carretera GI-610.
Font: Elaboració pròpia.
122 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Les carreteres GIV-6103 i GIV-6102 creuen el terme de manera longitudinal, la primera en direcció Castelló d’Empúries i la segona cap a Roses. Totes dues passen per la zona protegida dels Aiguamolls. Foto 18: Carretera GIV-6103 a Castelló d´Empúries
Font: Elaboració pròpia.
El segon grup està format per la gran quantitat de camins rurals d’ús, principalment, agropecuari que quadriculen el territori per donar accés a camps, boscos i masos. Alguns d’aquests han estat asfaltats recentment. Al sud de la carretera GI-610, el nombre de camins és més extens degut a l’orografia suau de la plana. En aquesta zona hi ha un entramat de camins, els quals es superposen els uns amb els altres formant una gran xarxa de comunicació. Foto 19: El Camí de terra en direcció als Ferriols i Puigén Llorí .
Font: Elaboració pròpia.
Els camins rurals principals i secundaris són els següents: - camí vell a les mines o camí vell de Roses: camí de Palau a Roses. - camí de la Creu Blanca: camí que comunica el camí vell de Roses amb la Ctra. GI-610. - camí vell de Pau, camí que comunica Pau amb Roses, per sota la carretera GI- 610. - camí de l’Olivet o del Canal de Rec o camí del Molí, camí que comunica Vilaüt amb Palau-saverdera i Roses pel canal del Rec. - camí de Vilaüt a la Vinya cremada: connecta el Camí del Molí amb la Carretera GI- 6103.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 123
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
- camí de Vilaüt al cementiri de Palau: enllaça Vilaüt amb Palau-saverdera pel cementiri. - camí dels Sequers a l’abocador municipal: comunica el Camí del Molí amb l’abocador de runes.
El tercer grup està format per la xarxa de senders i pistes, els quals són: - GR-92-0: sender de gran recorregut que travessa el terme municipal de sud a nord. Fotos 20: Camí de Sant Onofre (GR-92)
Font: Elaboració pròpia. - camí del mas Ventós, des del centre urbà de Palau al Mas Ventós. - camí-pista a la serra de Sta. Helena: de Sant Salvador i Puig de Caraps a Santa Helena. - camí-pista a l’ermita de St. Onofre: camí a Sant Onofre. - Camí de la pedrera la muntanya d’en Sot, camí de Palau-saverdera a Roses per la Muntanya d’en Sot. - camí antic d’anar a Roses, camí que comunica Pau, Palau-saverdera i Roses per sobre la carretera GI-610.
- camí Ral, de Pau a Roses, passant per l’interior del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, paral·lel al límit de la reserva integral. Aquest camí està senyalitzat pels Aiguamolls de l’Empordà. - camí de sobre l’Estany, camí pel límit de la reserva integral del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
El cinquè grup el configuren la major part de carrers i places del centre urbà de Palau- saverdera i de les dues urbanitzacions (Urpasa i Bellavista amb els seus accessos rodats).
124 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.4.4.3. Transport amb autobús El transport de viatgers amb autobús des de Palau-saverdera es realitza un cop al dia amb l’empresa Sarfa en direcció a Roses i Figueres. Cal assenyalar que té parades en el pobles veïns i que la l’afluència de viatgers és molt minsa.
1.4.4.4. Parc d’automòbils La grandària i la naturalesa del parc d’automòbils d’un poble és un bon indicador de la realitat econòmica, del nivell de benestar i d’un determinat concepte i ús del territori. L’Alt Empordà té un parc automobilístic de 65.000 vehicles, que representa el 2% del total de Catalunya, però que suposa 700 vehicles per cada 1.000 habitants, dels quals 470 són turismes. Aquesta és una de les comarques més motoritzades de Catalunya. Palau-saverdera té un parc de vehicles de 637 automòbils, el qual ha anat en alça durant els últims anys.
Taula 27: Evolució dels automòbils a Palau-saverdera. Automòbils 1991 1997 Turismes (%) 62,9 63,9 Camions i furgonetes (%) 21,7 20,4 Motos i altres (%) 15,4 15,7 Total (en nombre) 434 637 Font: ICDT 1991-1997
1.4.4.5. Les comunicacions telefòniques i elèctriques Foto 21: Antena de Telefonia mòbil. L’estudi del volum de les comunicacions en relació al nombre d’habitants municipals és un indicador directe que ofereix informació referent a l’estructura socioeconòmica. De totes maneres, avui, es fa difícil saber el nombre de telèfons mòbils, degut a que aquests no es troben comptabilitzats, però representen un gruix molt important. El municipi de Palau té 419 telèfons fixes. Dels 233 habitatges principals de 1991, el 58% tenien telèfon. Cal destacar l’antena de telefonia mòbil situada darrera del cementiri municipal en un camp d’oliveres.
Font: Elaboració pròpia.
Taula 28: Evolució de les línies telefòniques a Palau-saverdera
Línies telefòniques 1991 1997 2001 Particulars 334 419 431
Font: Telefònica.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 125
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.5. Riscos ambientals relacionats amb activitats antròpiques 1.4.5.1. Incendis forestals El municipi de Palau Saverdera està declarat com a espai d’alt risc per diferents estaments, així el Programa Foc Verd II del DARP considera que el Cap de Creus és zona d’alt risc i l’inclou com a Perímetre de Protecció Prioritària. També, el Pla de Protecció Civil d’Emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) declara Palau Saverdera com d’alt risc. Per últim, la Llei 6/98, de 30 de març, Forestal de Catalunya, diu que tots els municipis amb alt risc d’incendis, entre ells Palau Saverdera, han de disposar d’una Pla de Prevenció d’Incendis (PPI). En aquest sentit, val a dir que l’Associació de Defensa Forestal de Palau Saverdera i Pau (ADF Verdera) disposa d’una PPI redactat l’abril del 2001. El PPI mostra una estadística d’incendis esdevinguts en els darrers 10 anys als dos municipis: un total de 16 incendis amb 41 hectàrees cremades. La principal causa d’aquests focus han estat els treballs agrícoles que es realitzen al costat de camins i carreteres, la segona causa és la intencionalitat. A aquests focs s’afegeix el devastador de l’agost del 2000 que va cremar un total de 468 hectàrees només a Palau (estadística d’incendis forestals DMA 2000). En el PPI s’avalua el risc d’incendis municipal tenint en compte els índex de freqüència, causalitat i inflamabilitat; el resultat és un factor de risc total de molt alt risc d’incendi. Pel que fa a la delimitació de la zona d’alt risc, quedaria conformada pel perímetre forestal atès que les característiques de la vegetació, amb un alt percentatge de sotabosc combustible, i l’abrupta geomorfologia de la serra de Verdera, són factors que determinen la seva susceptibilitat a la proliferació dels incendis. També segons les estadístiques, el període de màxim risc és a la primavera i final d’estiu (estació més seca, altes temperatures, escassa nebulositat, forta radiació solar, forts vents i activitats turístiques). Pel que fa a l’horari, principalment es produeixen en la franja de migdia (11-16 hores).
1.4.5.2. Contaminació de sòls i aigües subterrànies La major incidència del sector agrari és deguda a la utilització de fertilitzants i fitosanitaris. Els primers provoquen la contaminació de les aigües subterrànies per infiltració quan no són ben administrats i no es tenen en compte les concentracions existents al sòl i l’aigua de reg. Els segons són considerats com a residus perillosos i els seus envasos no són gestionats, com a norma general, d’acord amb la legislació. No hi ha evidències de la recollida d’aquests envasos per un gestor autoritzat Un altre aspecte ambiental a considerar és el consum d’aigua per a rec. El consum d’aigua de pous privats per a rec és d’uns 25.700 m3 (68 % aproximadament del consum total d’aigua provinent de fonts pròpies). Respecte al consum total d’aigua del municipi, comptant el consum de xarxa, representa un 12 % del total d’aigua consumida. Un % important de les explotacions agrícoles són dedicades a pastures permanents i un 96,13 % de les terres són de secà, per tant la incidència d’aquests aspectes ambientals serà escassa. La zona més susceptible per a la contaminació d’aquests dos paràmetres és la meitat sud del municipi ateses les característiques geomorfològiques i el funcionament de fins
126 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
a tres aqüífers a la plana. Aquesta contaminació és principalment deguda a la presència d’explotacions ramaderes amb caràcter intensiu, i a activitats industrials. La major incidència del sector ramader vindria donada per la utilització de basses d’emmagatzematge de purins a les granges de porcs i el seu potencial contaminant de les aigües subterrànies. De totes les explotacions ramaderes censades, només tres són de tipus porcí i per tant la incidència ambiental serà baixa des del punt de vista quantitatiu. Degut a la superfície agrària útil del municipi, fa que el sistema de gestió comunament emprat per als fems i purins és l’aplicació al sòl per a l’agricultura. La producció anual de residus ramaders que es produeix a Palau-saverdera és d’unes 12.000 Tn. Aquesta xifra, si comparada amb les dades recomanades d’aplicació en el sòl anual, front a la superfície agrària útil del municipi, ens fa palesa que podrien arribar a aplicar-se anualment la quantitat de 16.525 Tn, el que representa un dèficit de més de 4.500 Tn anuals. De totes maneres, totes les explotacions han de realitzar plans de gestió dels residus ramaders per tal d’evitar problemes de nitrificació al terreny i aigües profundes.
1.4.5.3. Activitats industrials El caràcter no contaminant de les activitats industrials fins ara funcionals fa que el risc de contaminació de sòls i, aigües superficials i subterrànies sigui moderat. La majoria d’activitats industrials s’ubiquen al polígon industrial situat a banda i banda de la GI-610, al límit amb Roses. Per altra banda, també hi ha tot un seguit d’activitats ubicades en el mateix centre urbà, tals com serralleries, etc.
1.4.5.3.1. Incidència ambiental per la producció de residus Segons el llistat d’empreses del municipi d’acord amb l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) de l’any 2001, les indústries que poden tenir una incidència per la producció de residus són del tipus: construcció naval, reparació i manteniment de embarcacions, fabricació d’oli d’oliva, fabricació de conserves de peix , (que representen 9 empreses) i amb menor incidència les fabricació de productes de ferreteria, fusteries i fusteries metàl·liques (que representen 7 empreses). Les empreses amb codi de productor corresponen a 12, mentre que són 9 les que van fer la declaració a l’any 2000. Aquesta xifra es correspondria amb el nombre d’empreses amb major incidència per a producció de residus i per tant, des del punt de vista de control i gestió del residus industrials per part de les empreses es considera correcte. La generació de residus a l’any 2000, va ser de 5 Tn de residus especials, 2 de residus inerts i 607 de residus no especials. Per tant, des del punt de vista de perillositat, la generació de residus especials és molt baixa. El tipus de residus especial que es poden generar a les indústries de Palau-saverdera és el següent: - Construcció naval i reparació i manteniment de embarcacions: olis usats, taladrines, dissolvents, draps i envasos bruts i llots de depuració - Fabricació d’oli d’oliva i conserves de peix: residus d’almàssera i residus orgànics S’ha estimat que a l’any 2002, es van generar unes 681 Tn per obres majors i menors al municipi. Aquests residus són gestionats mitjançant l’abocador de runes més proper,
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 127
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
situat entre els límits de terme entre Palau i Roses, és el dipòsit controlat on majoritàriament, per una qüestió de proximitat, s'adrecen les runes generades al municipi. Miquel Costa SA, és el gestor de residus autoritzat que n’exerceix la seva explotació. Malgrat algunes actituds incíviques que prefereixin llençar-ho en altres llocs, es pot considerar que la gestió és correcta i, per tant, la incidència ambiental baixa.
1.4.5.3.2. Incidència ambiental per la gestió de l’aigua Segons el llistat de l’IAE les indústries amb major incidència ambiental a l’aigua són les mateixes indicades a l’apartat de residus. El consum d’aigua d’origen industrial representa un 6,5 % del total subministrat per xarxa municipal, corresponent a 9.214 m3 a l’any 2001: En quant al subministrament d’aigua mitjançant fonts pròpies o pous d’aigua, les dades declarades corresponen a 2.042 m3 a l’any 2000. Això representa una incidència baixa, donat que el nombre i tipus d’empreses no són gran consumidores d’aigua. En quan a aigües residuals generades, l’activitat industrial desenvolupada en el municipi no es pot considerar com a problemàtica. Les empreses que van fer la declaració de càrrega contaminant davant l’Agència Catalana de l’Aigua van ser 9. Aquesta xifra es correspondria amb el nombre d’empreses amb major incidència i per tant, des del punt de vista de control de l’ús i gestió de l’aigua per part de les empreses es considera correcte. Per la indústria establerta a Palau-saverdera, la qualitat de l’aigua residual d’origen industrial generada al municipi tindrà una càrrega contaminant similar a la qualitat de les aigües residuals de tipus domèstic, excepte a la fabricació d’oli d’oliva que és, potser, la indústria més problemàtica degut a la càrrega contaminant de les seves aigües de procés en el cas d’abocar-les al clavegueram. La incidència ambiental més important per part de la indústria ve donada per la manca de connexió de la xarxa de clavegueram del polígon industrial a l’EDAR municipal i el seu abocament a fosses sèptiques. Per últim, existeix una empresa amb autorització d’abocament a llera pública i quatre més en tràmit per l’Agència Catalana d’Aigua. A més a més, aquesta administració ha realitzat inspeccions d’aigües residuals a diverses activitats del municipi.
1.4.5.3.3. Incidència ambiental per contaminació atmosfèrica Segons el llistat de l’IAE, cap de les indústries es pot considerar amb una incidència ambiental important i, per tant, es considera que les emissions procedents de la indústria a l’atmosfera són baixes. A partir d’aquesta primera aproximació a l’activitat de la zona industrial de Palau- saverdera s’observa que no es tracta d’activitats a les quals hi hagin associats importants processos de combustió o d’emissió de gasos. D’aquestes es poden destacar, des del punt de vista d’emissions, les activitats de transformació de metall (construcció, manteniment i reparació d’embarcacions), alimentació i fusteries. En el cas de les activitats construcció, manteniment i reparació d’embarcacions i alimentació, la incidència en aquest vector, ve donada principalment per l’ús de combustibles líquids i gasosos (gas-oil i GLP ) a les diferents activitats.
128 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Dins del sector d’alimentació, es troba una empresa envasadora d’allioli, Macau, C.B., que té incidència per olors. No hi ha cap legislació al respecte que reguli aquestes activitats. En el cas de les activitats de fusteria l’emissió correspon a partícules sòlides. En aquest cas, les empreses disposen de ciclons com a mesures correctores, de manera que la incidència a l’exterior es pràcticament nul·la. Aquests focus emissors abans esmentats, estan catalogats al Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminadores de l’Atmosfera (CAPCA) i per tant, segons la seva capacitat, haurien d’estar controlats per una entitat d’inspecció i control (EIC). En l’actualitat no es disposa de dades, per part de l’Ajuntament, d’un cens de focus emissors industrials legalitzats per una EIC.
1.4.5.3.4. Incidència ambiental per contaminació acústica En aquest vector, la incidència ambiental de les activitats industrials, prové bàsicament d’aquelles que es situen al centre urbà, com són algunes de les fusteries i altres activitats bàsicament comercials. Aquestes activitats treballen en horari diürn, i tenen una incidència moderada. La resta d’activitats es situen al polígon industrial que es troba allunyat dels habitatges.
1.4.5.3.5. Sinergies Apart del sòl destinat a polígon industrial, existeix també un sòl a banda i banda de la carretera GI-610 on han anat apareixent naus industrials de diversa tipologia. Parlar de sinèrgies entre activitats industrials, quan el nombre d’activitats industrials, segon l’IAE de 2001, és de 16 empreses, és pràcticament impossible. No obstant, al municipi de Palau-saverdera es dona una certa concentració d’activitats agrupades sota l’epígraf de transformació del metall, que agrupa a activitats amb una certa relació entre sí, com són la fabricació, manteniment i reparació d’embarcacions per una banda, i les serralleries i tallers mecànics. De totes maneres, aquestes possibles sinèrgies poden ser més del tipus econòmic (relació client-proveïdor) que no pas de tipus ambiental, on realment, i tenint en compte l’escassa incidència ambiental vers als diferents vectors és pràcticament inexistent. La coneguda connexió de la hidrologia subterrània del terme amb el funcionament hidrogeològic del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, fa necessari desestimar la instal·lació d’indústries que produeixin residus especials, fet que faria augmentar el risc de contaminació dels aqüífers i els sòls.
1.4.5.4. Transport de mercaderies perilloses El trànsit de mercaderies perilloses s’efectua per la carretera GI-610, entenent com a perillós el pas de cisternes de combustible que abasteixen la benzinera de Pau, així com els productes tòxics que abasteixen algunes de les indústries del polígon de Palau i Roses. El risc de contaminació està supeditat a l’estat de la carretera; actualment l’estat del ferm, la seva estreta secció i les llargues rectes, fan que el risc d’accident i la conseqüent contaminació en cas de vessament de les mercaderies sigui més elevat.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 129
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.6. Història i patrimoni cultural 1.4.6.1 Història A continuació es detallen diverses etapes de la història de Palau-saverdera i de les seves restes arqueològiques megalítiques.
1.4.6.1.1. Restes megalítiques A Palau-saverdera es troben restes arqueològiques de la cultura megalítica, la qual és molt rica a l’Alt Empordà. La comarca de l’Alt Empordà és una de les més denses de Catalunya, en megalits, quasi la totalitat situats a la zona muntanyosa, des de les Alberes (Darnius) fins el Cap de Creus. L’estudi d’aquesta cultura es va iniciar l’any 1879 amb personatges com Martorell y Peña, Bosch Gimpera-Lluís Pericot (1915- 1921), Joan Maluquer de Motes, Isidre Macau (Palauenc i mestre de Palau 1934), August Panyella i Miquel Taradell (1942). Segons Pericot, existeix una estreta relació entre la geologia del terreny i la presencia de dòlmens. Aquests predominen en serres granítiques o primàries amb el gneis (granit metamòrfic), fet que predisposaria per trobar lloses de tamany i forma apropiades. Les lloses de coberta són una de les característiques més interessants de la comarca, en especial d’aquesta serra. Aquestes lloses monumentals oscil·len entre els 7.200 quilos del Dolmen de la Devesa als 3.500 quilos del dolmen de la muntanya d’en Caselles, ambdós dins del terme de Palau. A Palau trobem 5 sepulcres megalítics datats i 3 que haurien desaparegut. El dolmen de la Febrosa es troba a 1 km a llevant del poble: s’hi van trobar més de 20 destrals neolítiques (pedres de llamp), el dolmen de la Sureda es troba al camí del Mas Ventós, al nord del poble, el dolmen del Mas Bofill, uns 2 km al NW de Palau, al límit amb Pau, la galeria coberta de la Devesa és a 250 m a llevant de l’anterior, més enlairada, gran i ben conservada serveix encara de barraca. No gaire lluny hi havia els dòlmens de Ca n’Isaac (1934), avui desaparegut. Recentment, arrel de l’incendi del 2000, han sortit a la llum diverses restes d’interès megalític, les quals s’estan estudiant i catalogant. Fotos 22: Dòlmens.
Font: Elaboració pròpia.
130 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Fotos 23: Conjunt arqueològic megalític
Font: Elaboració pròpia.
1.4.6.1.2. Segle X al XV Palau-saverdera és documentat des del 947 (en una epístola de Benet VI com a possessions del Monestir de St. Pere de Rodes –villa Palatio-) i també surt esmentat en un precepte de Lotari del 982 com Turricella. També figura en altres documents dels segles X, XI i XII (1115 i 1164) com a Palaç de Çavardera. La parròquia de St. Joan de Palau-saverdera apareix des del 1256 i també els anys 1279 i 1280 com Palacio de Viridaria i Palacio Viridiario. El 1362, la parròquia de St. Joan de Palau Saverdera comprenia Seteras, Tercerio, Planes, Torracucas, Verdera, Tremoleda, Trebayls, Stagnum, Bovosum, Verderolaces, Clapers, i tenia ja agregada l’ermita de St. Onofre. Palau-saverdera apareix en els dietaris de la Generalitat de Catalunya (1411-1413), en les primeres pàgines que inauguren el dietaris, “Dilluns, a V d’octobre, en Barchinova. Aquest dia vench en Leonart [de Sos. Aquest dia partí n’Arnau ... sanes, conestable de .... servents, per anar a Palau Çavardera, e en Bernat Cathalà.”
Figura 19: Mapa de la zona dels anys 780-991.
Font: Bolòs-Hurtado: Atles dels Comtats d’Empúries i Perelada (780-991) pàg. 29
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 131
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Els fogatges coneguts són: 1497, trenta-tres focs, que vol dir d’uns 132 a 165 habitants, 1553, quaranta-dos fos; 1708 (Aparici), 22 cases, 1716, quaranta-vuit, 1717, seixanta dues ((totes d’homes de paratge, res de cavallers ni de pobres); cens de Floridablanca del 1719, quaranta-vuit cases, amb 191 habitants.
1.4.6.1.3. Segle XVI fins segle XXI L’entrada a l’Edat Moderna arranca al segle XVI amb una certa recuperació demogràfica, molt lleu, ja que un seguit de calamitats –pestes, aiguats, bandolerisme i pirateria- minven la població. La incursió més destacada de l’host de Barbarossa es dugué a terme l’any 1543, saquejant Roses, Cadaqués, Castelló d’Empúries i Palamós. Cal destacar la plaga de llagosta que assolà el territori el 1687, a més de la pesta bubònica (1651-54). El segle XVII i XVIII es construïren la majoria de les torres de gaita en permanent vigilància amb el mar. En són exemples les torres de guaita de cap Norfeu, la torre del Sastre, la torre de Sa Garriga i el castell de Palau i de Verdera. A partir de 1680 s’instal·len a la comarca i a Palau molts francesos, fugitius de les persecucions de religiosos hugonots. Més endavant, la guerra serà molt present de dues maneres al llarg període que va del 1635 al 1720, com a escenaris de batalles i com a territori ocupat. Primer el moviment de remença amb la sentència de Guadalupe (1486). Més tard, el tractat dels Pirineus (1659) amb la pèrdua de les comarques de la Catalunya Nord. Després la Guerra dels Segadors (1679). Tot seguit, l’esclat de la guerra amb França, que a l’Empordà finalitzà amb la caiguda de Roses (1693), convertida en el baluard de l’acció francesa. Un any després que Felip V es casés a Figueres (1701), la proclamació de l’arxiduc Carles com a rei d’Espanya provocà l’esclat de la Guerra de Successió (1702-1714). La presència d’un i altre exèrcits, amb els seus mercenaris, va obligar la població a sostenir els allotjaments, amb les consegüents lluites entre el poble i la tropa. Sobre el territori, els estira i arronsa entre els dos bàndols van ser continus. Segons l’historiador Pella i Forgas, Historia del Ampurdán, el dia 16 de maig de 1706, Felip V, que fugia derrotat, es va allotjar a la rectoria de Palau-saverdera. Palau era zona de pas continuat, i l’Empordà va quedar esgotat. Per acabar-ho d’adobar, van ser anys de plagues, de freds excepcionals (1709) i d’huracans (1712) que van arrencar arbres centenaris i van produir danys en campanars. A partir de 1716, amb la guerra finalitzada, Felip V va aprovar el Decret de Nova Planta amb una nova divisió territorial, entre d’altres propostes que van acabar amb les lleis i llibertats catalanes. Palau va entrar a formar part del Corregiment de Girona. Després de dècades de guerra, es va obrir un període de pau, una pau forçada, una pau de revenja i una pau sostinguda per una fortíssima presència de militars sobre el territori català. Al capdavall, però, era la pau. Malgrat la brutal càrrega d’impostos amb què el rei guanyador va castigar la població rebel catalana, el país va anar refent-se i va aconseguir reprendre l’arrencada econòmica que ja s’havia iniciat al segle XVII. Al llarg del segle XVIII, doncs, es va anar refent la terra i el comerç, de manera que els traginers catalans van començar a conquerir el mercat espanyol i els comerciants a fer les Amèriques. Tot plegat va afavorir el creixement demogràfic i una etapa de benestar que es veu reflectida en infinitat de masies i de casals de nova planta a la plana empordanesa.
132 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Es van dessecar estanys i aiguamolls, es van millorar els canals de rec, es va intensificar el conreu de la vinya i l’olivera, es va explotar el sotabosc i es va intensificar la ramaderia. Aquest període de bonança va durar fins l’anomenada Guerra Gran: lluita de l’absolutisme espanyol contra la Revolució Francesa. Durant la Guerra del Francès (1804-1814), Palau tornà aa ser lloc de pas, entre Roses i el Coll de Pertus i de Banyuls. De nou, aquesta guerra representà un retrocés demogràfic i econòmic, retrocés, però, que, ben aviat quedaria corregit.
1.4.6.1.4. Segle XIX al XXI El segle XIX, serà un segle de lluites entre conservadors i liberals. A l’Empordà fou important el moviment republicà federal (1843). La introducció de la plaga de la fil·loxera per França (1879) ocasionà un fort retrocés del conreu de la vinya i també de la població. A Palau es contracta molt menys mà d’obra forana i les feixes de vinya en la zona de muntanya resten abandonades fins els nostres dies. A finals del XIX, la millora de les comunicacions i la creixent mecanització fan augmentar l’economia. S’arranjà la carretera de Roses a Figueres i es millorà la carretera de Roses a Vilajuïga, passant per Palau i Pau. Amb tot, els propietaris rurals i industrials de principis del segle XX veuen augmentar les seves rendes arrel de la primera guerra mundial. Durant la guerra Civil espanyola, Palau patí però no tingué represàlies internes d’orde religiós o polític. Els palauencs amagaren el capellà que sobreviví a la guerra. Després de la segona guerra mundial s’inicià el fenomen turístic, dins d’una Espanya franquista que durà 40 anys. El sector turístic va desenvolupar d’altres sectors econòmics com el de la construcció i el de serveis, principalment. L’ona turística va arribar a Palau des de Roses i Castelló d’Empúries, donant peu a grans canvis urbanístics, socials i econòmics. L’any 1981 arrenca el creixement urbanístic i demogràfic. Des de llavors el municipi ha millorat molt en infraestructures, serveis i en qualitat de vida.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 133
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.7. Edificis històrics d’interès públic A continuació es detallen els edificis històrics d’interès públic dins el terme municipal de Palau saverdera.
1.4.7.1. Església parroquial de St. Joan Baptista L’església parroquial de St. Joan de Palau saverdera és un notable monument romànic amb decoració llombarda de l’època primitiva d’aquest estil (segle XI), cosa força insòlita a l’Empordà. Té tres naus amb tres absis semicirculars, amb dues capelles laterals, a mena de creuer, d’època romànica avançada. Té gran interès per la capçalera triabsidial: l’absis central té quatre lesenes o faixes llombardes i vuit arcuacions que ressegueixen les vuit finestres cegues que donen a l’intradós de la volta absidal, de gran dimensions, gairebé desproporcionades. La volta de la nau és de canó, lleugerament ultrapassada, i es divideix en quatre crugies per tres arcs torals, ultrapassats, i les naus laterals tenen dos tipus de volta, d’aresta i de canó, la darrera possiblement producte d’una reforma. Els arcs formers romànics que comunicaven amb les naus laterals foren substituïts als segles XV-XVI per uns altres (dos a cada banda) de molta més llum i forma rebaixada, sostingudes per fortes columnes cilíndriques on havien dos púlpits. Pels vols dels anys 70 es va realitzar una campanya de restauració que va posar al descobert vestigis de pintures murals. També es va arranjar la façana, que havia estat modificada ala segles XVII- XVIII substituït per un nou frontis totalment pla amb una creu al mig. La plaça de l’Església ha sofert diverses variacions en aquests darrers decennis.
Foto 24: Església parroquial de St. Joan Baptista.
Font: Elaboració pròpia.
134 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.4.7.2. Castell de Palau-saverdera (Can Mèssio) Foto 25: Torre del rellotge. Plaça Major. El castell de Palau saverdera del segle XV-XVI, (Can Mèssio), formava part d’un recinte emmurallat amb diverses torres (avui se’n conserven tres, dues cilíndriques i una quadrada, on hi ha el rellotge municipal de les hores, Torre de les Hores). Aquest castell pertanyia als Sagarriga quan el 1411 fou pres per la força per Joan de Vilamarí, parent seu. Ha anat passant a diversos propietaris entre aquests destaquen: Jofre de Vilarig (1557), els Lanuza, i els marquesos de Dosaigües, darrerament. Prop seu Miquel Oliva (historiador) descobrí restes d’una fortificació del segle X o anterior. L’edifici ha estat adquirit recentment per l’ajuntament.
Font: Elaboració pròpia.
1.4.7.3. Ermita de St. Onofre L’ermita de St. Onofre, restaurada i recuperada recentment, es troba en un replà enlairat del vessant ponentí de la muntanya de Verdera, a uns 400 m d’altitud. Encinglerada per migdia i ponent, prop d’una font, forma un sol cos amb la casa de l’ermità. Avui l’ermita i la casa sempre són tancades, arrel d’uns actes vandàlics ocorreguts fa uns anys. La clau la té un veí del poble. L’ermita ja existia l’any 1362. Els palauencs hi celebren un aplec el segon dissabte de maig.
Fotos 26: Ermita de St. Onofre.
Font: Elaboració pròpia.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 135
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.7.4. Castell de Verdera Encara que, aquest castell estigui situat uns metres fora del terme municipal de Palau- saverdera i dins del terme municipal de El Port de la Selva, val la pena fer-hi esment, doncs està situat al cim de la muntanya de Verdera. Existeix documentació des del segle X, Castrum dicum Verdaria o Viridaria. A mitjans de segle X el castell va passar a dependre del monestir de St. Pere, cedit pel gran benefactor del monestir, el Comte d’Empúries, Gausbert. Però el seu fill, Hug d’Empúries, va entendre que aquesta fortalesa havia d’estar en mans comtals i la va ocupar, amb el descontentament del monestir i l’advertència de Roma d’excomunió. Però no va servir de res: l’any 1080 el castell passà en mans comtals. Al segle XIII fou abandonat, però el nou comte d’Empúries, Ponç Hug, va fer-ne aixecar un de nou, amb el nom de St. Salvador. Les relacions entre el castell i el monestir no sempre foren bones. Foto 27: Castell de Verdera Als segles XIV i XV hi ha molta documentació que mostra l’existència del castell. Les construccions que queden en peu, en estat semiruïnós, són les següents: part de l’església de St. Salvador i el conjunt de muralles que defineixen el pla del castell. L’església era romànica, de planta basilical, de tres naus, capçades per tres absis semicirculars. Vull dia, només resta una part del frontis, uns fragments dels murs laterals i un Font: Elaboració pròpia. tros de l’absidiola nord. Les altres construccions són del segle XIII. La torre adossada a la façana de ponent de l’església, el tram de muralles situades al nord-est amb set bestorres, tres de les quals són de planta circular, i la torre del portal d’entrada, arrodonida. Algun tram de muralla arriba fins als 10 m, a tot el llarg hi ha moltes espitlleres. (Mestre, J i Adell, JA; El romànic Català/4. Les comarques gironines. Edicions 62 i RACC 2000).
136 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
1.4.7.5. Cementiri municipal Palau-saverdera ha tingut almenys tres cementiris. El primer estava situat al costat de l’església, tal com sempre s’havia fet, per donar proximitat amb Déu. La data de creació devia ser coetània amb la de l’església, és a dir, al segle XI. Els terrenys Font: podien estar emplaçats a Cal Cayetano, can Bramadari i les hortes d’en Turró, molt a prop de l’església. Al segle XV i XVI es trasllada el cementiri a l’actual plaça de la Diputació (parc per a nens amb gronxadors) que aleshores era un camp aïllat. Amb el creixement del poble i de la seva població es canvia de situació, per raons d’higiene i manca d’espai. L’any 1885, es plantejava la necessitat de buscar un nou emplaçament, però no fou fins 1912 que es construí el nou i actual cementiri a peu de carretera en direcció a Pau i envoltat de vinyes i oliveres. El cementiri és de propietat municipal. Foto 28: Cementiri municipal.
Elaboració pròpia.
1.4.7.6. Antiga escola pública Martí Inglés Va ser construïda l’any 1915 per la Mancomunitat de Catalunya, dins el seu programa experimental d’edificis educatius i a partir d’un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1966). La Mancomunitat va dissenyar quatre primers centres, un per província. El de Girona es va fer a Palau-saverdera, i va ser el més gran de tots, amb capacitat per a 60 nois i 60 noies. Des de la seva inauguració, aquesta escola va funcionar com a tal fins que a finals de la dècada dels anys 90 del segle XX va perdre la seva funció educativa, moment en què l’edifici va patir una tergiversació de la seva estructura exterior. Aquesta està considerada patrimoni local i estar documentada al catàleg de l’exposició sobre l’arquitectura i l’art noucentista que es va fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l’any 1994-95. L’antiga escola passarà a ser la nova seu de l’Ajuntament. Fotos 29: Antigues escoles Martí Inglés.
Font: Elaboració pròpia.
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 137
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
1.4.7.7. Altres edificis històrics d’interès Existeixen diversos edificis interessants tant a dins del nucli urbà com a fora. Destaca l’ex-casino, construït a principis del segle XX, Can Casanovas, a la part alta del poble, el mas de can Muní, avui restaurant (Terra Nostra), el Mas de can Vila d’Ordis, avui convertit en restaurant (Rodes) i el castell-torre, a la plaça Major.
Fotos 30: Mas d’en Muní (Rest. Terra Nostra) i Mas de Can Vila d’Ordis (Rest. Rhodes)
Font: Elaboració pròpia.
Foto 31: Farmàcia Cal Segle. Havia existit una farmàcia (cal Segle) de gran valor històric i cultural, però que malauradament no es va conservar. Tota ella es va vendre a peces en la dècada dels anys 60. D'altra banda, el palauenc i exemplar mestre, Sr. Isidre Macau, va dissenyar la casa situada al carrer Major, nº 18. Avui es poden observar les seves inicials (IM) al frontis davanter de l’edifici. Aquesta casa està catalogada com a casa modernista pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Font: Elaboració pròpia
138 / Anàlisi del medi de Palau-saverdera DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Cal destacar fora del nucli urbà: la casa pairal de la Torre de l’Albert, la torre del Molí de Vent (torre de guaita de pedra cilíndrica), les Torroelles (agregat de masies), el mas Oriol, el mas Rotllan, el mas Isaac, avui restaurant i envoltat per la urbanització d’Urpasa i el mas Llimonenc, molt a la vora. Foto 32: Torre del Molí de Vent Foto 33: Mas de la Torre de l’Albert
Foto 34: Mas Oriol Foto 35: Mas Rotllant
Font: Elaboració pròpia
DEPLAN Anàlisi del medi de Palau-saverdera / 139
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
ÍNDEX
1. ANÀLISI DEL MEDI DE PALAU-SAVERDERA
2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI 2.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) 2.2. Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) 2.3. Pla General de Carreteres. Pla Territorial Sectorial 2.4. Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN). Pla Territorial Sectorial
3. ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC
DEPLAN Ordenació del territori / 141
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
2. Ordenació del territori
Figura 20: Emmarcament territorial.
Font: DMA.
A continuació es detallen les previsions de planejament de l’àmbit territorial que fan referència directament o indirectament al municipi de Palau-saverdera, així com el seu planejament urbanístic realitzat a través de les Normes Subsidiàries de Planejament aprovades l’any 1999 (setembre).
Taula 30: Planificació física a Catalunya. Plans Territorials Plans Urbanístics Pla Territorial General de Catalunya 1995 Pla General d’Ordenació Urbana (Classificació del sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable)
Plans Territorials Parcials Plans Derivats • Pla Territorial Metropolità de • Pla Especial de Reforma Interior Barcelona (no aprovat) (PERI en sòl urbà) • PTP de les Terres de l’Ebre • PTP de les Comarques Gironines • Plans Parcials d’Ordenació (en • PTP de les Comarques Centrals sòl urbanitzable) • PTP de Ponent
Plans Sectorials Plans Especials de Sistemes • Pla de Carreteres 1985 Infraestructures, serveis i equipaments • Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) 1985 • Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya 1989
Font: Pla Territorial metropolità de Barcelona PTMB. 1998.
DEPLAN Ordenació del territori / 143
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
2.1. Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, pel Parlament de Catalunya, és el primer instrument jeràrquic en l’ordenació territorial i urbanística del territori català, que defineix objectius per assolir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient.
2.1.1. Directrius bàsiques i condicionaments El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) té com a funció definir el model indicatiu i de referència per a la resta de plans, programes i actuacions que afecten el territori. Els objectius bàsics del PTGC són fonamentar l'equilibri territorial de Catalunya, dinamitzant les activitats econòmiques i garantint nivells adequats de qualitats ambientals. El PTGC és l’instrument que defineix objectius, per aconseguir entre d’altres, el desenvolupament sostenible de Catalunya. Així doncs, es proposa dotar a Catalunya d’un equilibri a través de la potenciació d’un ventall de “sistema de ciutats” connectades per les infrastructures (de transport, equipaments i serveis tècnics) i per espais naturals, essencials per el desenvolupament qualitatiu i quantitatiu del país.
Els objectius del PTGC són els següents:
• Fomentar una distribució equilibrada del creixement, per tal d’assolir nivells de renda adequats a tot el territori.
• Fomentar el desenvolupament sostenible del territori català.
• Promoure un creixement ordenat de les implicacions sobre el territori, per tal d’afavorir una eficàcia més gran de les activitats econòmiques i una millora de la qualitat de vida.
• Vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb l’objectiu de protegir i millorar la qualitat de vida i restablir el medi.
• Afavorir el creixement econòmic i lluitar contra l’atur.
• Respectar las terres d’us agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per la seva extensió, por la seva ubicació o por la seva fertilitat.
• Estimular el us eficient dels recurs energètic o hidràulic.
• Salvaguardar els espais natural d’especial interès.
• Afavorim el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.
Les grans línies estratègiques del PTGC són: Territori. Promoure el creixement de Catalunya com regió relligada i integrada en el marc de la UE i internacional. Promoure el creixement de Catalunya com regió relligada i equilibrada interiorment. Qualitat de vida. Assegurar el desenvolupament sostenible preservant el medi ambient, respectant les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui la seva llur extensió, ubicació, com per la seva fertilitat; salvaguardant els espais naturals d’especial interès afavorint el mínim impacte ambiental d’aquelles actuacions amb incidència territorial. Assegurar bons nivells de vida i dotació adequada en serveis i equipament.
144 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Economia. Potenciar el desenvolupament global del país i assegurar-ne la competitivitat.
∗ Potenciar Catalunya com centre de decisions econòmiques i com a centre financer.
El Pla Territorial General de Catalunya defineix diversos àmbits funcional territorials, formats per un sistema central, que en polaritza les relacions, i uns sistemes urbans que s’hi relacionen amb un cert grau de dependència, de manera que el conjunt constitueix una unitat funcional definida i composada a partir de sistemes urbans de diferents comarques.
Figura 21: Les polaritats i els sistemes urbans de Catalunya.
Font: PTGC. Memòria 1995.
El PTGC subdivideix el territori català en els àmbits funcionals territorials (AFT) següents:
Taula 31: Àmbits funcionals territorials
• AFT de les Comarques Centrals, • AFT de Ponent, • AFT de les Comarques Gironines, • AFT del Camp de Tarragona, • AFT de les Terres de l’Ebre, • AFT de l’Àmbit Metropolità.
Font: PTGC. Memòria 1995.
El Pla Territorial General de Catalunya en AFT de les comarques gironines, proposa, amb la finalitat de descongestionar Barcelona, sistemes d’expansió i articulació i sistemes de reequilibri, en els quals està integrat Palau-saverdera.
DEPLAN Ordenació del territori / 145
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Es planteja la necessitat d’aprofitar la inèrcia i la potencia metropolitana (Barcelona) per ajudar a impulsar el desenvolupament que ja es dóna a es àrees urbanes no metropolitanes amb l’objectiu d’assolir l’equilibri que asseguri la pròpia cohesió. La comarca de l’Alt Empordà (dins l’ATF de les Comarques Gironines) es troba dins el grup tercer de les comarques en desenvolupament: comarques turístiques de creixement. Aquest sistema de desenvolupament del turisme de masses (anys 60 i 70) ha transformat completament les característiques costaneres. El turisme ha comportat l’expansió de la segona residència i la construcció, i es tradueix en un nivell de renda elevat de la població resident i un creixement demogràfic significatiu. Girona que forma una pinya compacta amb els nuclis-municipis veïns, concentra les funcions terciàries especialitzades del seu àmbit i exerceix una notable influència en el nord-est català. El seu àmbit experimenta una forta dinàmica de creixement en els darrers anys, amb subcentres importants com Olot i Figueres. En l’òrbita gironina es troba la dinàmica franja de la Costa Brava nord i sud, amb centralitats de contorns difuses (Roses, l’Escala, Palafrugell, Palamós i St. Feliu de Guíxols). L’Alt Empordà es troba situat en la tipologia de nuclis segons la seva capacitat de creixement en zones de desenvolupament mitjà amb unes expectatives de creixement econòmic i especial favorables. Aquestes àrees urbanes estan articulades a l’entorn de la capital comarcal (Figueres) i són nuclis tradicionalment de serveis i, els de la costa (Roses i l’Escala, principalment), molt especialitzats en turisme i segones residències, amb una capacitat de creixement físic poc constrenyia per la forta dinàmica de l’activitat constructiva dels darrers anys.
En l’esquema del PTGC, Palau-saverdera formaria part d’un sistema secundari amb inèrcia pròpia (Figueres) i amb la vila de Roses com a àrea vinculada al sistema secundari.
Figura 22: Sistemes de proposta.
Font: PTGC. Memòria 1995.
De fet el PTGC no defineix una proposta concreta de sistema urbà on estaria situat el municipi de Palau-saverdera, ni la relació d’aquest amb el sistema d’espais naturals existent en la zona. Com tampoc el sistema de comunicacions sobre el territori.
146 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
El Pla Territorial General de Catalunya fa una classificació de les àrees urbanes i grans àmbits territorials. En sistemes secundaris (àrees amb inèrcia pròpia: Figueres i Olot) Àrees vinculades a les secundaries: Roses, Navata, Besalú i St. Joan de les Abadesses). Sistemes autònoms: Portbou, L’Escala, Torroella de Montgrí, Palafrugell, Palamós, St. Feliu de Guíxols, Hostalric, Blanes, Ribes de Freser i Camprodon.
Taula 32: Sistemes centrals
Àmbit territorial Àrea central Sistemes secundaris
Àrees vinculades amb Àrees amb inèrcia pròpia les secundàries
Nord Girona Navata Roses Besalú Figueres i Olot St. Joan de les Abadesses
Font: PTGC. Memòria 1995.
El Pla Territorial General de Catalunya en la seva Diagnosi destaca la millora de la qualitat de vida i en profunditza en l’apartat (8.3)- Esponjament dels centres i suburbanització de la perifèria i l’espai rural. El moviment de desconcentració metropolitana, que es troba en més petita escala a Girona, Lleida i Tarragona implica un creixement més o menys espectacular dels nuclis dels contorns. La zona de la Costa Brava en general, planteja la dificultat d’assimilar un model residencial americà o anglosaxó que ha esdevingut una de les aspiracions d’una part important de la població, i del model de ciutat, vila o poble mediterrani que ha perviscut fins avui. Es planteja, un pols difícil, entre la riquesa cultural de l’urbanisme mediterrani amb les aspiracions d’individualisme i segregació salvatge a tots nivells.
Figura 23: Sistemes urbans de Catalunya sol útil de municipis entre si.
Font: PTGC. Memòria 1995.
DEPLAN Ordenació del territori / 147
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
El Pla Territorial General de Catalunya proposa com l’estratègia per al reequilibri de l’àrea de les comarques gironines els Sistemes de proposta totalment o parcialment localitzats en aquest àmbit territorial estan integrats pels 8 sistemes urbans:
Taula 33: 8 Sistemes Urbans
1 Un sistema de reequilibri territorial de nivell 1 basat en els sistemes urbans de: Girona+Cassà de la Selva. 2 Dos sistemes de reequilibri territorial de nivell 2 basat ens els sistemes urbans actuals d’Olot i Figueres. 3 Un sistema de reequilibri territorial de nivell 3 basat en els sistemes urbans de: Ripoll+St. Joan de les Abadesses+Camprodon+Ribes de Freser. 4 Quatre sistemes de reequilibri territorial de nivell 4 basat en els sistemes urbans de Besalú-Tortellà, Les Planes d’Hostoles-St. Feliu de Pallerols, St. Hilari Sacalm i Arbúcies. 5 Un sistema d’articulació entre àmbits funcionals territorials basat en els sistemes urbans de: Hostalric+Breda+Malgrat+Blanes+ la polaritat de Tordera. 6 Tres sistemes d’articulació i desenvolupament del sistema central. Un de nivell 1: Banyoles i els dos restants de nivell 2: Anglès-Amer i Sils, Riudarenes i Sta. Coloma de Farners. 7 Cinc sistemes costaners basats en els sistemes urbans de: Portbou-Llançà-el Port de la Selva, Cadaqués, Roses-Castelló d’Empúries-St. Pere Pescador- l’Escala, Torroella de Montgrí-Begur-Palafrugell-Palamós-St. Feliu de Guíxols i Tossa de Mar 8 Tres sistemes d’articulació interior-costa: la Bisbal d’Empordà, Llagostera i Vidreres.
Font: PTGC. Memòria 1995.
Punt 7. Els sistemes costaners són aquells que engloben sistemes urbans generats pels nuclis dels municipis lligats a la faixa litoral, la principal característica de les quals és l’activitat turística que desenvolupen i que és determinant per a la definició dels seus aspectes socio-econòmics i especialment, d’ocupació per la urbanització. Aquesta delimitació indicativa dels sistemes de proposta engloba també municipis de la segona línia de mar, amb una voluntat clara de buscar alternatives per on canalitzar el desenvolupament i evitar la congestió continuada dels municipis litorals, cercant també d’estendre els beneficis de l’activitat turística i assegurant que es porti a terme un procés urbanitzador adequat i respectuós amb l’entorn, que no repeteixi els errors del passat i no destrueixi la primera matèria del turisme. Aquest tipus de sistemes es troba repartit al llarg de la costa: al nord, Llançà, Castelló d’Empúries i l’Escala, a l’Alt Empordà. Avui hi afegiríem Palau-saverdera, Pau, Vilajuïga, Garriguella i Peralada. Torroella de Montgrí, Palamós i Palafrugell, al Baix Empordà.
148 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
2.1.2. El Pla Territorial General de Catalunya respecte a les infraestructures El Pla aconsella la conveniència de revisar el Pla Territorial sectorial de carreteres aprovat l’any 1985, així com també la seva coordinació amb el pla director d’infraestructures (PDI) del MOPTMA. Dins dels itineraris per a fomentar les relacions entre els sistemes amb potencial de reequilibri territorial es proposa: La xarxa viària de carreteres ha d’acabar de resoldre els problemes d’accessibilitat que tenen algunes comarques i millorar la cohesió del conjunt del país. D'altra banda, cal tendir cap a una major especialització de les vies, que asseguri la fluïdesa de relacions amb la Península Ibèrica i amb Europa. Així, l’eix mediterrani de l’autopista A-7 que segueix la banda costanera seguint el corredor Prelitoral constitueix la línia de màxima intensitat de trànsits (de mercaderies i de turismes de més de 50.000 vehicles/dia) abocats puntualment a la saturació i amb un sistema de cobrament econòmic (peatges) que la fa ser poc democràtica amb el territori circumdant i amb el trànsit intern català.
Figura 24: Infraestructures de proposta.
Font: Pla Territorial General de Catalunya.
Segons la informació facilitada per la Delegació del Ministerio de Fomento a Catalunya, el Pla Director d’Infraestructures (PDI 1993-2007), d’abast estatal, en una versió antiga inclou les actuacions següents en l’àmbit de les comarques gironines:
DEPLAN Ordenació del territori / 149
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 34: Pla Director d’Infraestructures (1993-2007). Comarques gironines
Xarxa Autopistes i autovies: viària: Tercer carril fins la Jonquera de l’autopista A-7. Nova autovia sense pagament de Barcelona a la Jonquera. Permeabilització viària del Pirineu Condicionament de la carretera Nacional N-260 Portbou –Figueres (N- 230) Xarxa Alta velocitat: Tram de la línia Barcelona-Frontera francesa ferroviària Condicionament de la línia Barcelona–Girona-Frontera Aeroports Adequació i millora de l’aeroport de Girona
Font: Pla Territorial General de Catalunya, Memòria i diagnosi 1995.
La proposta de xarxes de transport parla de la carretera GI-610 de Roses a Vilajuïga que s’ha d’ampliar en un futur no molt llunyà i que afectarà amb una nova rotonda l’entrada al nucli de població per sota de la Cooperativa de vi i oli de Palau-saverdera. Actualment, s’ha començat l’ampliació d’aquesta carretera en el tram des de Vilajuïga a Pau.
2.1.3. El Pla Territorial General de Catalunya respecte a la població Defineix un model a partir de la imatge-objetiu de distribució de la població per a l'escenari de l'any 2026. El PTGC no implica actuacions directes sobre el territori sinó que es desenvolupa i concreta amb l'aprovació de la resta de figures de planejament. Els continguts del PTGC es destinen a establir directrius per als plans territorials parcials (PTP), com el Pla Territorial Metropolità de Barcelona i els plans territorials sectorials. La imatge-objetiu preveu una població total a Catalunya de 7.500.000 habitants per a l'any 2026, dels quals el 62,67% (4.700.000 habitants) es situa en l’àmbit metropolità de Barcelona i el 10,59% a les comarques gironines (794.000 habitants). La tendència espontània seria de 5.185.000 habitants (69,15%) el 2026 (l'any 1986 la població era d' uns 4.229.000 habitants -70,75%-).
Taula 35: Evolució, tendència i proposta de població al PTPCG.
Àmbit 1986 % 1991 % 2026 % 2026 % territorial Tendència Proposta PTPC 481.332 8,05 499.114 8,24 712.753 9,50 794.000 10,59 Gironines (1) Catalunya 5.978.638 100 6.059.495 100 7.500.000 100 7.500.000 100
Nota (1): Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i Selva.
150 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
D'acord amb l'objectiu d'equilibri territorial, el PTGC proposa potenciar, per una banda, polaritats de certa importància localitzades a l'exterior de l’àmbit metropolità (denominades "ròtules entre àmbits funcionals") i per l’altra, polaritats d'equilibri a l'interior, aprofitant el teixit existent de ciutats intermèdies sovint capitals de comarca. Es defineixen com a sistemes urbans aquelles àrees formades a partir dels mercats de treball i de relacions generades al voltant de les polaritats, i, com a sistemes de proposta, les agrupacions dels sistemes urbans que el PTGC vol articular, establint la seva planificació coordinada. Per als sistemes de proposta, el PTGC defineix el seu àmbit i els seus paràmetres urbanístics bàsics. Sòls no inclosos en cap sistema de proposta es preserven com a espais essencialment lliures d’urbanització.
2.1.4. El Pla Territorial General de Catalunya i la protecció del Medi Natural El Pla Territorial General de Catalunya estableix unes línies d’actuació emparant-se en les lleis: Llei d’Espais Naturals de Catalunya 12/1985 i el Pla sectorial d’Espais d’Interès Natural, a més de la Llei Forestal de 6/1988, i la Llei 12/1981, de restauració dels espais afectats per activitats extractives. En termes generals, es considera que són espais objecte de protecció aquells espais del medi físic natural que cal conservar, protegir i posar en valor per les seves característiques pròpies i/o segons determinades funcions específiques que cal desenvolupar, valorades segons criteris lligats amb l’ordenació territorial.
Així, les funcions per les quals el PTGC estima que un espai ha de ser objecte de protecció són:
1. Pels seus valors intrínsecs (ambientals, paisatgístics, d’equilibri ecològic i d’interès científic i educatiu):
• espais de protecció especial: parcs, reserves, paratges,...etc.
• espais de vincle o relació (connectors) entre els espais del PEIN. Aquests seran objecte de protecció segons els seus valors intrínsecs ja que estructuren d’una forma contínua el territori i s’incorporen a un sistema territorial més ampli.
2. Per la seva productivitat agrícola i forestal:
• sòls d’especial interès agrícola: tenen la consideració de sòls d’especial interès agrícola els sòls ocupats per conreus o prats de regadiu, els sòls que en un futur es preveu que tindran aquesta condició i els sòls ocupats per conreus de productes amb denominació de qualitat o denominació d’origen. L’objectiu de la seva protecció és la conservació, ampliació i/o manteniment de les superfícies ocupades per aquests sòls, per la seva productivitat i per la riquesa que generen, pel valor ecològic que la seva protecció suposa i per donar continuïtat a la trama del sòl no urbanitzable. També perquè l’agricultura és un sector estratègic, no només com a proveïdor d’aliments, sinó també pel seu caràcter estructurador del territori que ocupa.
• sòls d’especial interès forestal: l’objectiu de la seva inclusió en els espais objecte de protecció és la de conservar, ampliar i/o mantenir la superfície forestal existent, per la seva productivitat, pel seu valor ecològic i paisatgístic, així com pel seu ús com a espais d’esbarjo i lleure.
DEPLAN Ordenació del territori / 151
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
3. Per la seva capacitat reequilibradora en la seva relació home/natura i la seva utilització com a espais de lleure:
• espais o paratges d’interès estratègic per al reequilibri urbà: són aquells espais o paratges d’interès estratègic per al reequilibri urbà dels espais lliures propers a les estructures urbanes, amb vocació d’integrar-s’hi com a espais verds d’esbarjo i de lleure de la població. L’objectiu és la limitació del fet urbà en zones congestionades per la forta ocupació urbana i per a la seva utilització com a parcs perifèrics per a activitats d’esbarjo i lleure, d’utilització immediata.
• elements morfològics identificadors del territori: són espais de dimensions reduïdes que tenen una especial rellevància i significació en l’àmbit territorial local o comar- cal. L’objectiu és preservar la seva singularitat com a espais d’interès local i el seu valor paisatgístic i ambiental en el territori on s’ubiquen.
4. Pels valors culturals que hi són continguts:
• Espais que contenen elements del patrimoni històric-artístic: L’objectiu és la preservació del patrimoni de valor històric, científic i cultural.
5. Per criteris de legislacions sectorials:
• espais de la xarxa hidrogràfica.
• espais de l’entorn d’infraestructures. Quedaran reservats aquests espais en funció dels seus propis criteris. La delimitació d’aquests espais es farà segons els diversos nivells de planejament, després d’un estudi aprofundit del territori i de les seves característiques geomorfològiques i d’usos del sòl.
152 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
2.2. Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines no ha estat redactat en aquesta darrera legislatura del Govern català. No coneixem estudis d’informació, de diagnosi i de proposta al respecte. Segons la Llei 1/1995 per la qual s’aprova el Pla Territorial General de Catalunya, en l’article 3. punt 2 diu “els plans territorials parcials han de quantificar, per cada sistema de proposta, els paràmetres urbanístics bàsics necessaris per a donar acollida al creixement de població previst, entre els quals, com a mínim, el nombre d’habitatges, el sostre industrial i terciari, i el sol per a equipaments”. I l’art 4 punt 3 explicita que el desenvolupament del Pla Territorial General de Catalunya mitjançant plans territorials parcials i sectorials s’ha de fer considerant els objectius següents de preservació del medi: a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país. b) Respectar les terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació o per llur fertilitat. c) Incentivar l’ús eficient dels recursos energètics i hidràulics. d) Salvaguardar els espais naturals d’interès especial. e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.
2.2.1. Proposició no de Llei per a la formulació d’un Pla Director Urbanístic de la comarca de l’Alt Empordà La mesa del parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a obrir el procés de formulació d’un Pla Director Urbanístic de la comarca de l’Alt Empordà”. Fent ús d’allò que estableixen els articles 134 i 135 del Reglament de la Cambra, es presenta per a la seva tramitació la següent Proposició no de llei. Per tal d’ordenar les infraestructures i equipaments, per protegir el sòl no urbanitzable de l’Alt Empordà, els diputats sotasignats presenten la següent: La comarca de l’Alt Empordà és un territori d’una riquesa ambiental patrimonial i paisatgística molt elevada. Aquesta riquesa ha de ser compatible amb el desenvolupament econòmic. En aquests moments proliferen les propostes de projectes urbanístics, construcció d’equipaments i infraestructures que poden posar en perill aquest difícil equilibri entre progrés econòmic i salvaguarda del medi ambient, en definitiva que poden posar en perill la sostenibilitat del territori. Els projectes de major abast territorial són els infraestructurals (línia alta velocitat, desdoblament N-II, línia elèctrica 400 kw, transvasament del Roïna), els equipaments lúdics esportius (camp de golf a l’Escala, aeròdroms de Peralada, Ordis, Empuriabrava, hipòdrom de Bàscara), els parcs eòlics (Portbou, Colera, La Jonquera) i les urbanitzacions (Llançà, Pau, Terrades, Port de la Selva, Selva de Mar, Sant Pere Pescador) i els equipaments industrials (Roses, Les Pedroses: El Far, Vilamalla,.....). El Govern de la Generalitat disposa de diversos mecanismes per a ordenar i racionalitzar el territori, alguns com la redacció del Pla Territorial Parcial de les comarques gironines que ja està en marxa, d’altres que es deriven de la legislació urbanística. La Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, recentment aprovada, diu en la seva exposició de motius que el primer objectiu de la llei és: “...impregnar les polítiques urbanístiques de l’exigència de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible, de manera que es tradueixin en la utilització racional del territori; en la lluita contra la pobresa mitjançant aquest recurs, amb la política d’habitatge social; en la qualitat de vida a assolir en tots els assentaments humans, tant els existents com els nous; en l’increment de la
DEPLAN Ordenació del territori / 153
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
conscienciació de la societat pel que fa al medi ambient; en la gestió correcta i proporcionada dels altres recursos naturals, des de la perspectiva urbana, i en la dels residus generats, i també en una utilització progressiva de les energies renovables i en una política eficient d’estalvi energètic en general”. L’acció coordinada dels instruments de planificació territorial, urbanística i sectorial, i la posada en pràctica d’aquests, han de constituir un dels suports essencials per al desenvolupament sostenible de Catalunya, seguint les premisses de la Conferència de Rio de 1992 i de la Carta d’Aalborg, entre altres instruments d’escala mundial al respecte”. L’article 9 explica les directrius per al planejament urbanístic i determina: “3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn. 5. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat”.
I l’article 56 que especifica les funcions dels Plans Directors urbanístics: “a) Les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal. b) Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per l’estructura orgànica d’aquest sòl. c) La concreció de les grans infraestructures 3. Els plans directors urbanístics poden establir determinacions per a ésser directament executades o bé per a ésser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics que facin possible l’exercici de competències pròpies dels ens supramunicipals.. 4. El planejament que resulti afectat per les determinacions d’un pla director urbanístic s’hi ha d’adaptar en els terminis que aquest estableixi,...”.
154 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
2.3. Pla General de Carreteres. Pla Territorial Sectorial. El Pla de Carreteres de Catalunya, va ser aprovat a través de la Llei 16/1985, d’ordenació de les carreteres de Catalunya. Aquesta llei és aplicable a totes les carreteres l’itinerari de les quals passa integralment per territori de Catalunya i que no són reservades a la titularitat de l’Estat. La planificació, la projecció, la construcció, el finançament, l’ús i l’explotació de les carreteres, les autopistes i les autovies es regeixen per la legislació especial sobre la matèria. Les carreteres es classifiquen en tres xarxes: a) la xarxa bàsica de Catalunya en primària i secundària, b) la xarxa comarcal, c) la xarxa local i rural. La zona d’afectació de les carreteres abasta una distància de 50 metres en les de la xarxa bàsica de Catalunya, de 100 metres en les autopistes i les autovies, i de 30 metres en la resta de les carreteres. La línia d’edificació s’ha de situar a 25 metres en les carreteres de la xarxa bàsica, a 50 metres en les autopistes i autovies i a 18 en la resta de les carreteres. El Decret 311/1985, aprova el Pla de carreteres de Catalunya. El Pla de carreteres té una validesa de 16 anys i es desenvoluparà per programes anuals o plurianuals que s’emmarcaran en les directrius i es coordinaran amb els altres objectius del Pla Territorial de Catalunya. El Pla de carreteres va ser revisat l’any 1995, i va dividir el territori amb plans zonals. El Pla Zonal III correspon a les comarques Gironines de l’Alt Empordà, Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, la Selva i el Gironès. La xarxa proposada per la província i la comarca de l’Alt Empordà és la següent: 1. Eixos longitudinals paral·lels a mar i a muntanya. Eix costaner Itinerari 01 Barcelona-La Jonquera (per Mataró). (No afecta a l’àmbit d’estudi del treball) Itinerari 02 Malgrat de Mar-Figueres. Està format per una autovia de traçat nou que partint de l’alçada de Malgrat de Mar transcorre paral·lela a la Costa Brava, a distàncies que oscil·len entre 23 i 4 km de la línia de mar. L’eix entroncaria amb la ronda est de Figueres. A l‘alçada del nucli de Vilacolum, l’autovia es desdobla mitjançant un ramal, amb característiques de carretera, que es dirigeix cap el terme de Vilajuïga, on enllaça amb l’eix Pirinenc i arriba fins a Portbou. Itinerari 18 Eix Pirenaic. Tram 3. Ripoll- Portbou. Les alternatives van ser examinades en l’estudi previ de la Via Pirenaica elaborat pel MOPU l’any 1980. El tram territorial que afecta va de Castellfollit de la Roca fins a al nou ramal de la Ronda est de Figueres. En l’últim subtram, que uneix Figueres amb la Frontera francesa té dues alternatives: una que dóna accés a França per la collada de Banyuls i l’altra, seguint l’itinerari actual, o per Portbou. El Pla va escollir aquesta última doncs perquè es la que lliura un millor servei, en donar un accés directe als nuclis més importants situats a la costa. 2. Eixos de penetració mar-muntanya Itinerari 15 Eix Palafrugell-Besalú. Eix que facilita la penetració des de la costa gironina cap a l’Eix Pirenaic. Arrenca de Palafrugell i es dirigeix cap a Sarrià de Ter on enllaça amb la C-150 a Besalú. 3. Eixos de la xarxa Primària (no afecten l’àmbit de l’estudi del treball) 4. Eixos de la xarxa Secundària Itinerari 14 Tram Figueres- Roses. Connecta Figueres amb la Badia de Roses. Està previst realitzar un desdoblament a mode d’autovia amb dos carrils per banda. Travessa una les zones protegides dels Aiguamolls de l’Emportà. Necessitarà mesures correctores de caràcter ambiental.
DEPLAN Ordenació del territori / 155
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Figura 25: Xarxa de carreteres.
Font: Generalitat de Catalunya.
Afectacionsectacions del revisat Pla de Carreteres en el terme municipal de Palau- saverdera En l’última revisió el Pla de Carreteres està prevista la millora i condicionament del ferm de la carretera GIV-610 de Vilajuïga a Roses amb les corresponents rondes d’encreuament a l’alçada dels nuclis de població de Palau-saverdera i de Pau. La modificació puntual de la carretera en el terme municipal de Palau afecta part de la propietat de la Cooperativa de vins i olis de Palau. Aquesta queda estrangulada pels accessos directes i ha presentat al·legacions al projecte constructiu que han estat modificats favorablement.
Taula 36: Titularitat de les carreteres en el terme municipal de Palau
Nom Tram Titularitat GIV-610 Vilajuïga a Roses Generalitat de Catalunya GIV-6102 Palau-saverdera a l’autovia de Roses Diputació de Girona GIV-6103 Palau-saverdera a Castelló d’Empúries Diputació de Girona Camí de terra Des de la carretera GIV-6041 (Vilajuïga al Monestir Diputació de Girona GR-92 de St. Pere de Rodes). Trencall del Mas Ventós a l’ermita de St. Onofre
Font: Elaboració pròpia.
156 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
2.4. Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN). Pla Territorial Sectorial. Figura 26: Pla d’espais d’interès natural de Catalunya.
Font: Generalitat de Catalunya.
2.4.1. Origen i naturalesa jurídica El PEIN té els seus orígens en la determinació legal que fa el capítol III (arts. 15 al 20) de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, del Parlament de Catalunya. Dins del sistema jurídic que estableix aquesta llei essencial per a la protecció del medi natural al nostre país, la xarxa d'àrees protegides del PEIN esdevé una peça fonamental. El PEIN és un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d'obligatori compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. El Pla d’espais d’interès natural de Catalunya, PEIN, aprovat l’any 1992, recull les mostres més significatives de la biodiversitat dels espais naturals de Catalunya i delimita 144 àmbits amb una superfície total de 648.065,6 ha, cosa que representa el 20% del territori de Catalunya.
Taula 37: PEIN a la comarca de l’Alt Empordà representa el 30%
Nom de l’espai natural Superfície en ha % respecte la comarca Aiguamolls de l'Alt Empordà 4.730,96 3,5 Alta Garrotxa, l' 10.263,56 7,6 Cap de Creus 10.781,50 8,0 Estanys de la Jonquera 56,09 0,0 Massís de l'Albera 9.740,34 7,2 Massís de les Salines 4.171,81 3,1 Penya-segats de la Muga 356,27 0,2 Total PEIN 40.100,53 30 Resta de la comarca 94.143 70 Total Alt Empordà 134.243 100 Font: Elaboració pròpia a partir de les fonts de la DMA 2002.
DEPLAN Ordenació del territori / 157
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
2.4.2. Objectius bàsics Els objectius fonamentals que la Llei encomana al PEIN són dos. D'una banda, ha d'establir una xarxa d'espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals del nostre país. D'altra banda, el segon objectiu fonamental assignat al Pla consisteix en la delimitació i l'establiment de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d'aquests espais naturals. Els criteris bàsics del PEIN són una protecció bàsica general per tal d’assegurar-ne la conservació d’acord amb els valors de caràcter científic, ecològics, paisatgístic, cultural i recreatiu que posseeixen. Els valors complementaris que han servit per a la inclusió dels espais al PEIN han estat: la diversitat, la representativitat, la singularitat i la fragilitat. A més d’analitzar les característiques dels espais, avaluar les possibles causes de degradació i preveure les actuacions preventives necessàries. • A tal efecte, dins del límit de cada espai regeix necessàriament el règim urbanístic de sòl no urbanitzable. Sols poden realitzar-se, en determinades condicions, edificacions complementàries de l'activitat agrària, com també construccions o instal·lacions vinculades a les obres públiques. Tots els projectes d'obres, d’instal·lacions i d'activitats que puguin perjudicar notòriament els valors naturals a preservar han de ser sotmesos al procediment previ d'avaluació d'impacte ambiental establerta pel Decret 114/1988, de 7 d'abril, d'avaluació d'impacte ambiental). Les construccions han d'adequar-se en tot cas a llur condició aïllada. Així mateix, resten prohibides les edificacions característiques de les zones urbanes. En les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys rústics, no s'han d'admetre els fraccionaments realitzats en contra del que disposa la legislació agrària. Són prohibides les parcel.lacions urbanístiques, és a dir, les divisions de terrenys que puguin donar lloc a un nucli de població. • A l'interior dels espais delimitats, no és permesa la circulació de vehicles motoritzats camps a través ni fora de carreteres o camins habilitats per al pas d'automòbils. • Pel que fa a les activitats extractives (pedreres, graveres, etc.) hi són aplicables les exigències de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, i de la Llei d'espais naturals i legislació complementària.
Taula 38. Taula comparativa % de PEIN respecte l’Àmbit administratiu Àmbit administratiu Superfície Superfície de % respecte al (ha) PEIN (ha) seu àmbit Catalunya 32.000.000 648.065 20% PTP de les Comarques Gironines 460.672 170.784 37% Alt Empordà 134.243 40.100,52 30% Palau-saverdera 1.619 838 52% Roses 4.587 2.880 63% Cadaqués 2.573 2.008 78% Olot 2.913 2.325 80% El Port de la Selva 4.130 3.766 91% Font: elaboració pròpia a partir de dades de la DMA 2001.
158 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Malgrat la vigència indefinida del Pla, la incorporació dels espais naturals delimitats al PEIN en el moment de la seva aprovació s'ha d'entendre com un episodi intermedi de cara a la seva preservació definitiva. Així, sense sortir del marc del PEIN i sense que n'impliqui cap derogació, els espais delimitats han de ser sotmesos, per aplicació de l'article 8 de les disposicions del Pla, a la seva delimitació definitiva per mitjà d'alguna de les modalitats següents: qualsevol de les figures de protecció especial previstes a l'article 21.1 de la Llei d'espais naturals (parc nacional, parc natural, paratge natural d'interès nacional o reserva), que s'hauran de tramitar d'acord amb el que estableix aquella llei, o bé l'aprovació d'un Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge individualitzat per a cada espai, amb la concreció detallada dels seus límits, i que ha de contenir també les determinacions específiques per a la protecció del medi natural i del paisatge, com també mesures de promoció i millora destinades a la població rural resident en cada un dels espais. Aquests plans especials poden ser promoguts i tramitats pel Departament de Medi Ambient o bé per les entitats locals amb competències urbanístiques si el territori de les quals comprèn un espai determinat. L'aprovació definitiva correspon al Govern de la Generalitat. Els límits dels dos PEIN coincideixen amb la figura de Parc Natural. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà es va declarar al 1984, i l’espai del Parc Natural de Cap de Creus el 1988.
Figura 27: Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
Font: Generalitat de Catalunya.
DEPLAN Ordenació del territori / 159
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 39: Parc Natural Cap de Creus i Aiguamolls de l’Empordà Municipi Cap de Creus Municipi Aiguamolls de Superfície (ha) l’Empordà Superfície (ha) Cadaqués 2.008,79 Castelló d'Empúries 2.722,27 El Port de la Selva 3.766,38 l'Armentera 34,13 La Selva de Mar 508 l'Escala 108,01 Llançà 480,23 Pedret i Marzà 120,53 Palau-saverdera 388,69 Palau-saverdera 449,43 Pau 157,93 Pau 221,29 Roses 2.829,54 Peralada 424,49
Vilajuïga 641,94 Roses 51,1 Superfície marina (1) 3.063,70 Sant Pere Pescador 599,71 Total 10.781,50 Total (ha) 4.730,96
Font: DMA 2001/ (1) la superfície marina no està comptabilitzada en la superfície total.
El municipi de Palau-saverdera està situat entre la serra de Roda i els aiguamolls de la plana empordanesa, on es situen els espais naturals protegits amb la figura de PEIN i Parc Natural: Aiguamolls de l’Empordà i Cap de Creus, amb una suma total de 838,12 ha, que suposa el 51,7% del terme municipal.
Figura 28: Superfície dels Parcs Naturals del Cap de Creus i Aiguamolls de l’Empordà.
P.N. DEL CAP DE CREUS 388.69 ha
P.N. DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 449.43 ha
160 / Ordenació del territori DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
ÍNDEX
1. ANÀLISI DEL MEDI DE PALAU-SAVERDERA
2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI
3. ANÀLISI DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC 3.1. Antecedents 3.2. Normes Subsidiàries 1981 (NNSS 81) 3.3. Revisió de les NNSS 1999 (NNSS 99) 3.4. Estudi sobre la qualitat urbana i edificatoria 3.5. Planejament urbanístic i règim el sòl a l’Alt Empordà
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /161
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
3. Anàlisi de l’estructura urbanística 3.1. Antecedents Les Normes Subsidiàries de Palau-saverdera foren aprovades a principis de la dècada dels 80 (1981). Abans d’aquestes normes no existia cap tipus de normativa urbanística. Es considerava zona urbana la definida pel Servei de Valoració Urbana de la Delegació d’Hisenda de Girona. El procés seguit, s’inicia l’any 1978 i 1979. Es suspenen les normes fins a quatre vegades consecutives, degut tant a la conjuntura política, com per arranjar aspectes tècnics. Finalment, l’any 1981 s’aproven per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona i es ratifiquen per el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP). Les Normes Subsidiàries tipus B de Palau-saverdera van ser aprovades definitivament el 4 de novembre de 1981. Aquestes van definir el que avui és el poble des del punt de vista urbanístic i territorial. Cal anar a elles per comprendre el creixement sofert en els últims anys.
3.1.1. Diagnosi política, social, econòmica, territorial i urbanística (inici 80) Durant la vigència de les Normes Subsidiàries (1981-1999) –16 anys-, no es van desenvolupar la major part de propostes presentades, a causa de la seva sobredimensió expansiva. En el mapa de l’estructura orgànica del territori de l’any 1981 es plasma aquesta excessiva voluntat de creixement, una part de la qual no va ser aprovada i una altra part de la qual no es va desenvolupar. Territorialment, l’expansió urbana es dirigia en la zona de muntanya, per sobre de la carretera GI-610: la urbanització d’Urpasa (primera fase-1982-), el turó Mas Bohera, el sector de l’Olivar d’en Muní i la urbanització de Bellavista. Aquesta expansió arribava fins el límit del terme municipal amb Roses pel camí de les mines, tot ell urbanitzable. A més, es dibuixaven uns agressius eixos viaris de penetració tant al nucli urbà com al sòl urbanitzable, amb grans amplades de secció i de longitud. Es projectava un Palau per a 5.800 habitants, quan a l’any 1981 Palau tenia 670 habitants. Es pretenia que Palau creixés 9 vegades en població i 6 en extensió urbana. Es planificava una depuradora amb una capacitat per a 10.000 persones amb una dotació d’aigua de 150 litres/habxdia. Es planificava, així mateix, urbanitzar vials per sobre els recs i rieres existents dins el nucli urbà. L’ocupació urbana pretenia urbanitzar des del rec de Queralbs (Roses) fins al rec de Cap de Terme (Pau) en tota la zona nord sobre el nucli urbà històric, amb un cinturó de ronda que des de la carretera de Vilajuïga a Roses rodejava el poble per la part oest, nord i est, fins a connectar amb el camí de les Mines. El planejament urbanístic obria al municipi i la seva gent unes expectatives mai pensades d’expansió quantitativa però no qualitativa, en la línia encara desarrollista d’aquests anys, molt allunyada dels corrents urbanístics i les sensibilitats ambientals d’avui dia: tot havia de ser gran, de pressa i immediat. Aquesta vella política de creixement insostenible, només en part desenvolupada a Palau, ha ocasionat, en molts pobles de Catalunya, i de l’Alt Empordà en especial, un empobriment sense retorn. Avui ens trobem amb teixits urbans sense caràcter, amb edificacions que no respecten l’entorn tant urbà com rural, amb unes xarxes viàries que no s’adapten a la topografia, amb recs i rieres destruïts per donar pas a la vialitat rodada, amb urbanitzacions de tipologia de ciutat jardí, aïllades i allunyades del nucli històric, amb una població estacional forana desentesa de la dinàmica municipal, etc.
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /163
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
3.2. Normes Subsidiàries 1981 (NNSS 81) Nota: s’ha analitzat detalladament la Normativa urbanística de Palau de l’any 1981, mantenint el lèxic, la sintaxi, la toponímia i l’expressió verbal escrita en present i futur. Els sistemes Generals d’infraestructures viàries, d’equipaments i serveis tècnics no tenen un apartat específic i estan continguts en la memòria informativa i en l’apartat de les normes generals d’urbanització (punt 4.2 de les NNSS 81).
La Memòria i la diagnosi de les Normes de l’any 1981 constaten i expliciten que en:
Sòl urbà El creixement del poble de Palau és el resultat d’un creixement no planificat on són necessàries unes normes urbanístiques d’ordenació del sòl municipal per a fer possible un desenvolupament ordenat, planificat i legalment aprovat. El nucli urbà s’ha construït amb edificis de planta baixa i pis, i com a màxim planta baixa i dos pisos. Algunes àrees urbanes presenten la tipologia de ciutat-jardi amb habitatges aïllats. Algunes àrees hauran de ser objecte de Plans especials de reforma interior (PERI). La superfície ocupada és de 24,7 ha. El terme municipal s’ha anat despoblant fins l’any 1972, any d’inflexió i de revifada poblacional, ja que s’aconsegueix fer arribar aigua potable al municipi.
Sòl urbanitzable dins el casc urbà Es proposa la reserva de sòl respecte la tipologia d’edificacions entre mitgeres o edificacions aïllades (ciutat-jardí) amb menys aprofitaments que en sòl urbà. Aquestes estan situades sota de l’església i sobre la cooperativa amb un anell vial de circumval·lació. L’aprofitament mig serà de 0,7 m2/m2. La superfície serà de 8,3 ha.
Sòl urbanitzable de ciutat-jardi S’explicita que, si en el període de les presents Normes Subsidiàries es comprova que el creixement urbanístic no ha seguit el previst es procedirà a través de la futura normativa urbanística a desqualificar les zones que no hagin efectuat cap actuació urbanística, o com a mínim no tinguin aprovat un Pla Parcial (PP i UA). Es proposa la construcció de nous vials i aparcaments fora de nucli urbà i urbanitzable existent. Territorialment, la zona urbanitzable de ciutat-jardi es situa a la faldilla de la muntanya sobre l’existència de cultius d’oliveres, vinyes i petis horts per ser una zona segons indica de poc valor agrícola on la propietat de sòl no està fragmentada, fet que facilitarà les reparcel.lacions. Ubica tres zones d’urbanització: Mas Isaac, Mas Romeu i el camí de les mines. És formularan Plans Parcials a través de projectes d’urbanització amb 8 habitatges/hectàrea. La parcel·la mínima serà de 800 m2 amb un 4.108 habitants. El coeficient d’edificabilitat serà de 0,35/m2/m2. La ocupació màxima serà del 30% de la superfície del solar. Explicita que, la qualitat de les edificacions serà de bon standing i l’estil de les construccions haurà de ser de caràcter regional amb una superfície de 128,4 ha.
164 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Sòl No Urbanitzable S’anuncia que la zona de muntanya i la zona rústica de cultiu tenen unes característiques paisatgístiques i estètiques de gran vàlua que s’hauran de conservar i protegir. El sòl no urbanitzable es qualifica amb 5 tipologies diverses: a) sòl per sobre la cota 350 m on no es podrà construir, b) sòl entre la cota 200 i 350 m, c) sòl de zona rústica per sota la cota 200 m, d) sòl per sota de la carretera de Roses-Vilajuïga fins la zona d’aiguamolls i e) sòl de zona de maresmes i aiguamolls, on no es podrà construir.
Clarifica que, es podrà construir un habitatge unifamiliar per sota de la cota 350 m amb una superfície de 1,5 ha. Es permeten els usos de càmping i caravanning en la zona situada a nord de la carretera de Vilajuïga-Roses, limitada pel camí de Mas Romeu i de les Mines, en cas de tenir subministrament d’aigua i depuració, i separats de la carretera GI-610 en 50 m. Les indústries existents al costat de la carretera se’ls i permetrà la seva ampliació al 100% de la seva superfície actual. Cal assenyalar que es podran assentar noves indústries per interès social, i a proposta de 2/3 del consistori, es podran instal.lar en sòl urbanitzable de secà al costat de la carretera amb unes condicions establertes: parcel·la mínima 1,5 ha, distància de la carretera 150m, ocupació del sòl 20%, distància entre marges 10 m, altura màx. 12m. En SNU de secà i sense valor agrícola es podran ubicar instal·lacions esportives municipals o particulars.
Infraestructura: xarxa viària Diagnostica que, la xarxa viària del nucli urbà és extremadament complicada amb unes alineacions desiguals i torturades, i amb poques zones d’aparcament. Remarca que, la xarxa viària és de màxima importància pel desenvolupament de Palau-saverdera. Distingeix tres sistemes viaris: primari, secundari i terciari repartits pel terme municipal. La connexió entre el nucli de població tradicional i les urbanitzacions previstes es realitzarà a través d’un cinturó de Ronda que des de la carretera de Vilajuïga a Roses encercla el poble per la part oest, nord i est fins a connectar amb el camí de les mines. En l’annex s’explicita que el creixement de la població que es podria produir, tenint en compte el seu caràcter estacional de residència secundària d’estiueig, i en la zona urbanitzable de ciutat-jardí no ocasionarà cap descontrol del procés urbanitzador i de gestió per part de l’administració local. Només s’haurà d’ampliar la capacitat de gestió per part de l’ajuntament. Les 3 zones previstes a desenvolupar tenen unes superfícies de 50, 26 i 24 ha: 100 hectàrees en total.
Espais Lliures i equipaments Proposa que, cada edificació disposi d’aigua potable amb una dotació mai inferior a 150 litres/habitantxdia. S’haurà de demostrar documentalment la disponibilitat del cabal suficient. L’aigua prové de Peralada per una tuberia de 250mm de diàmetre i cau a dos dipòsits reguladors un de 50.000 litres situat a la cota 165m, i l’altra, de 700.000 litres, construït l’any 1972, a la cota 195 m (per a proveir a les noves urbanitzacions). Proposa construir col·lectors d’evacuació d’aigües residuals en sòl urbà i una planta depuradora amb una capacitat per a 10.000 persones. No es realitzà separar les aigües negres de les pluvials durant aquest període.
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /165
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Proposa una dotació mínima de potencia elèctrica per a ús domèstic de 1Kw/habitant. AQ més, les línies aèries elèctriques hauran de ser soterrades en sòl urbà i en sòl urbanitzable. Existeixen dos transformadors, un a la plaça de les hores i l’altra, a la plaça de la Diputació. Diagnostica que, existeixen molt pocs equipaments municipals (ajuntament, escola i església).
Figura 29: Classificació del sòl.
0,5% 1,5% 8,0% Sòl urbà consolidat Sòl urbanitzable (nucli urbà) Sòl urbanitzable (ciutat-jardi) Sòl no urbanitzable 90,0%
Font: Elaboració pròpia.
Taula 40: Classificació del sòl. Normes Subsidiàries 1981
Tipologia Superfície % Població prevista (ha) Sòl urbà consolidat 24,7 1,5 700 Sòl urbanitzable dins nucli urbà 8,3 0,5 1.000 (aprox)
Sòl urbanitzable (ciutat-jardí) 128,4 8 4.108 Sòl no urbanitzable 1.457,6 90 - Total 1.619 100 5.808 (*)
Font: Elaboració pròpia a partir de les Normes Subsidiàries de Palau saverdera aprovades l’any 1981. (*) Població màxima prevista en temporada d’estiu.
3.2.7. Valoració de les Normes Subsidiàries 1981 Les normes urbanístiques estan situades en un moment político-econòmico-social molt puntual: l’inici de l’estat democràtic, després de dècades de dictadura. La visió territorial és molt simplista i poc acurada. La inexistència d’estudis tècnics lligats a la proposta urbanística deixa la porta oberta a qualsevol decisió. No s’estableix un període de vigència de la normativa urbanística. D’altra banda, la diagnosi, tot i ser molt minsa, és realista des del punt de vista territorial. La cartografia és molt deficient, i va ocasionar greus problemes de concreció urbanística i de propietat del sòl. A més, la justificació de la proposta és partidària des d’un principi dirigida vers el desenvolupament urbanitzador manllevant el suport físic i d’ús del sòl. Es troben exemples concrets de gran interès: es podia urbanitzar en pendents superiors al 20%, ubicar càmpings al costat de la carretera GI-610, a 50 m de distància, mentre que els nous assentaments industrials ho havien de fer més endarrerits, a 150 m. Puntualitza que, s’haurà d’urbanitzar sense manllevar camins, recs, i superfície forestal: Proposava construir edificacions residencials de bon standing europeu i amb un estil de caràcter regional, etc. Aquests són bons exemples de les idees del moment dominants.
166 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Les Normes foren aprovades i varen durar 16 anys, des de 1981 a 1999. Dues dècades on s’han produït el majors canvis urbanístics, econòmics i socials. En 20 anys s’ha ocupat més sòl urbà que en tota la història palauenca anterior. S’ha passat de 24 hectàrees urbanes (nucli urbà històric) a 128 d’urbanitzables (ciutat jardí). En aquell moment prevalia l’aïllament, la baixa densitat i la desconnexió dels nous sòls urbanitzables respecte al nucli històric principal. Tot el contrari de les tesis actuals de compactació-densificació urbana, d’integració-complexitat social i d’estalvi de recursos finits: aigua, energia, sòl i paisatge.
3.2.8. Valoració de les actuacions realitzades segons règim del sòl. Període 1981-1999 3.2.8.1. Sòl urbà Durant aquests 16 anys, el sòl urbà no ha sofert importants transformacions. El nucli històric és el mateix a excepció d’unes quantes peces de nova urbanització i d’edificis puntuals. El sòl urbà no té una cohesió interna edificada ja que la mateixa orografia (pendents i recs) dona un sentit vertical i allargassat al poble establint diversos plans deslligats entre ells per solars buits i sòls conreats. Existeixen diversos barris diferenciats per la seva situació, ubicació i extensió: la Ciutat, el Pedró (Eixample), el carrer Nou, el Ravalet, el Pujol, l’Església, el Garrular, etc. Existeixen molts solars i edificis buits, alguns d’ells en estat ruïnós i defectuós. En la part sud-oest anomenada el Pedró, l’estructura urbana està més cohesionada, si més no la quadricula viària posa un cert ordre. (Veure plànol I8: Règim del sòl urbà)
Figura 30: Estructura urbana (NNSS)
Font: Elaboració pròpia.
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /167
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Cal destacar tres sectors de nova urbanització i edificació en sòl urbà:
A) Pla Especial de Reforma Interior (PERI) de la urbanització del Balcó de l’Empordà. L’Ajuntament de Palau-saverdera conjuntament amb la Comissió d’Urbanisme de Girona, va acordar l’any 1990 aprovar aquest nou sector d’urbanització amb una superfície de 22.375 m2, limitant al nord amb el vial que passa per davant de la casa d’aigües , al sud amb camí i rec existent, a l’est amb C/ Església, C/ Nou, C/ Ponent, C/ Padró i C/ Cerdanya, i a ponent amb la carretera GE-610 de Vilajuïga Roses. Els objectius del Pla Especial aprovats per la Direcció General d’Urbanisme (DGU) de Girona en sessió d’1 d’abril del 1987 i de 25 de gener de 1989 pretenien executar la infrastructura urbanística i desenvolupar el sòl urbà del límit de Ponent de Palau-saverdera. L’edificabilitat privada total del pla aprovat l’any 1990 era 14.630 m2 i el nombre total d’habitatges unifamiliars era de 51 i 70 m2 per plurifamiliars (PB+2PP). Total, 120 habitatges amb un aprofitament mig de 14.630/22.375= 0,65 m2 edificable. Aquesta urbanització i la seva tipologia d’edificació han ocasionat una muralla davant la primera línia històrica de població amb tres plantes i entresol per edifici (11 metres d’altura que impedeixen als edificis de darrera veure la plana i gaudir del sol). Hi va haver una modificació puntual que reduïa a 9 metres els cossos edificats. Els edificis construïts en aquest PERI tenen diversa naturalesa: cases aparellades, cases unifamiliars i edificis alineats al vial. Des del punt de vista del paisatge urbà, l’entrada al poble ha perdut l’estètica de caràcter tradicional. La tipologia edificada, els materials emprats, els colors elegits i el vials massa estrets fan d’aquesta urbanització un espai sense caràcter. Nota: segons les NNSS81 la superfície era de 33.679 m2).
Fotos 36: Exemples d’habitatges unifamiliars adossats i aïllats (Balcó de l’Empordà)
Font: Elaboració pròpia
B) Una altra gran actuació d’edificació va ser la construcció de dos grans edificis entre mitjaneres anomenats Vila Palladio, al cap de munt del carrer Nou, ben bé al centre del poble, al costat del rec de St. Onofre i a tocar de la Font de Dalt. Des del punt de vista urbanístic, aquests edificis no guarden la proporció volumètrica amb l’entorn tradicional edificat: les alçades (soterrani, tres plantes i sotacoberta), els materials, el volum edificable, el pendent, la pavimentació i amplada del carrer, així com els aspectes més ornamentals (baranes, portes, terra, etc.) desdiuen la tipologia palauenca tradicional.
168 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Fotos 37: Exemples d’actuacions de grans edificacions (Vila Paladio)
Font: Elaboració pròpia
C) Existeix un altre edifici gestionat i construït per l’institut català del sòl (INCASOL) de finals de la dècada dels 80, entre el carrer St. Onofre i Carrer Montseny. Tot ell és de maó-vist amb una gran edificabilitat i altura (tres plantes i soterrani). Aquest edifici trenca amb la proporcionalitat, l’amplada de carrer i el caràcter tradicional d’aquest sector. Aquest edifici va ser concebut per a facilitar l’accés a l’habitatge a joves menors de 26 anys amb pocs recursos econòmics i amb unes hipoteques toves respecte al mercat lliure.
Fotos 38: Habitatges de l’INCASOL
Font: Elaboració pròpia
Per altra banda, dins el sòl urbà s’han construït diverses cases unifamiliars i s’han arranjat i millorat moltes edificacions.
Fotos 39: Masia tradicional restaurada (carrer ciutat)
Font: Elaboració pròpia
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /169
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
3.2.8.2. Sòl urbanitzable El sòl urbanitzable residencial ha sofert grans canvis: s’han urbanitzat i edificat grans extensions de sòl. La urbanització Urpasa a nord-oest, i la urbanització Bellavista a nord-est, del nucli urbà, han modificat l’assentament tradicional de Palau-saverdera. El continu urbà edificat de Palau té una longitud aproximada de 2 km, amb excepcions en la zona del rec de Mas Oriol, el Turó i el rec de la Fantasia. La resta de sòl urbanitzable (Mas Bohera, Mas Rotllan, Olivar d’en Muní i sector nous de la urbanització de Bellavista) no es van desenvolupar en aquest període. Els planificadors varen sobredimensionar la qualificació de nou sòl urbanitzable i la tipologia d’habitatges no correspon al teixit mediterrani.
Fotos 40: Urbanitzacions Bellavista i Urpasa
Font: Elaboració pròpia
D’altra banda, respecte al sòl urbanitzable industrial s’ha ocupat nou sòl a banda i banda de la carretera GI-610 on han anat apareixent naus industrials de diversa tipologia. La normativa de l’any 81 no va delimitar amb precisió quin era el nou sòl industrial a urbanitzar. Cal assenyalar les naus industrials establertes en aquesta zona:
Taula 41: Naus industrials Naus industrials Sòl Urbanitzable Industrial Construccions navals Gaspar Zaragoza S. L. Poliester, fusta i reparacions. Hermanos Monedero. S.L. (Km3) Naus industrials/magatzems fora del sòl urbanitzable industrial a la carretera de Palau a Roses Boats Mediterrani. Nàutica, hivernatge i pupil·latge. Fabrica de Salaons. Peixos Marpla. Peix i marisc. Importació i exportació Xarxes Marcel Francesc. S:L. Fabricació i reparació d’arts de pesca Hortensi. Alimentació. Ampu intronic. S.L Kal-Tec España, S.L Cerrajeria Balmes S.C. Marcel Francesc, S. C.V. (Km3) Pons Pujol Font: Elaboració pròpia.
170 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
3.2.8.3. Sòl No Urbanitzable Els canvis han estat molt importants dins el Sòl No Urbanitzable (SNU). S’han declarat dues grans zones del poble protegides: l’espai natural dels Aiguamolls de l’Empordà (1984), al sud, i l’espai del parc natural de Cap de Creus (1988), al nord, i que suposen una protecció aproximada del 52% del terme municipal. Els usos del sòl en aquests espais han continuat sent els mateixos a excepció de la zona declarada de reserva natural integral on l’activitat agrària és nul·la. (Veure plànol I7: Règim del sòl)
Fotos 41: Exemples de sòl no urbanitzable (Serra de Rodes)
Font: Elaboració pròpia
Cal destacar que, amb l’entrada d’Espanya a la Política Agrària Comuntaria (PAC) molts sòls de vinya varen ser arrancats per disminuir la producció de vi espanyol. Els propietaris de terres de conreu de vinya varen rebre la subvenció-cuota econòmica estipulada per fer front a la manca de l’activitat productiva. A finals de 90 comença una certa revifada en la plantació de nous ceps. La gran extensió del cultiu de l’olivera s’ha mantingut en aquestes dècades i a finals dels 90 se n’han plantat de noves i algunes d’elles amb rec automàtic. Aquest sector està passant per un bon moment. D’altra banda, els usos periurbans s’han escampat pel sòl no urbanitzable ens referim a aquelles activitats no lligades necessàriament al medi rural: barraques, abocadors de runes, etc.
Fotos 42: Exemples d’activitats no lligades al medi rural
Font: Elaboració pròpia
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /171
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Dins el sòl no urbanitzable de Palau existeixen diverses àrees de barraquisme permanent que aparegueren a principis dels 80 i que han perdurat fins a l’aprovació de les Normes (99). Aquests estan ubicats al costat del cementiri, a sota del mas d’en Guero, al costat est del turó de la Torre del Vent, el més nombrós amb 41 construccions, i en el turó al costat de l’abocador mancomunitat de runes (Roses- Palau). A més, i amb una altra tipologia, però també dins el SNU existeixen 5 xalets de grans proporcions en sòl no urbanitzable totalment vallats a la zona de l’antic mas Romeu, camí de la Creu, entre el camí de les Mines i per sobre de la carretera GI-610.
Fotos 43: Àrees de barraquisme i construccions il·legals
Font: Elaboració pròpia
3.2.8.4. Xarxa viària i serveis tècnics Cal assenyalar l’arranjament i la millora de la pavimentació dels carrers més importants de la població per llambordes bicolors. Quasi tot el carrer Nou fins la plaça del Rellotge i molts carrers annexos. En aquestes obres es varen soterrar molts serveis tècnics: xarxa elèctrica, xarxa telefònica, xarxa d’aigua i de gas. Aquesta ha estat una millora i un pas endavant. De moment, s’ha realitzat la primera fase, i està pendent d’executar-se la segona fase, la qual abarca la resta de carrers del centre urbà. Durant aquests dos decennis, i per donar accés rodat alternatiu al carrer Nou, artèria principal viària del poble, s’han soterrat diversos recs: rec de la font Mallola o dels Quintans i rec del St. Pare o de St. Onofre, al carrer Maresme. S’ha excavat i s’han col·locat diversos calaixos de formigó armat per a fer passar l’aigua a l’interior i s’ha pavimentat el dalt amb asfalt per a fer-hi passar el trànsit rodat alternatiu del poble.
3.2.8.5. Equipaments municipals Durant aquest període s’han construït la major part d’equipaments municipals. Cal assenyalar el nou espai d’equipaments comunitaris de caire esportiu i educatiu, com és el camp de futbol, la pista poliesportiva, l’espai de petanca, la piscina municipal de 50 metres de longitud i la nova escola infantil i bressol al costat del rec dels Quintans i a redós del turó de mas Bohera. Aquest equipament s’està construint per fases i configura la zona verda de la urbanització de Mas Bohera. D’altra banda, dins el nucli de població històric destaquen diversos equipaments: el nou edifici per a ajuntament i dispensari municipal, a tocar del rec del St. Pare o de St. Onofre, el centre cívic al costat de la font Mallola, gran i espaiós i amb moltes sales polivalents, les antigues escoles, al carrer nou és un edifici de singular i original bellesa. Aquesta escola ha sofert diversos arranjaments i modificacions. Darrerament s’ha canviat l’ús: d’equipament comunitari de tipologia educativa a equipament municipal políticoadministrativa. Va ser construït en època de la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1915, com escola modèlica única a la província de Girona.
172 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
3.3. Revisió de les Normes Subsidiàries 1999 (NNSS 99) 3.3.1. Tramitació administrativa La Comissió d’Urbanisme de Girona acordà l’aprovació definitiva el 19 de maig de 1999. El Conseller del mateix departament les ratificà i la Comissió d’Urbanisme acordà l’executivitat i la publicació en data de 28 de setembre del 1999. Finalment, 11 de novembre de 1999 es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) com acord i resolució d'aprovació definitiva.
Taula 42: Cronologia. Aprovació Normes Subsidiàries Tipus B.
Tipus Pla AS AD/P DOGC NNSS tipus B 19-05-1999 28-09-1999 11-11-1999
Font: Direcció General d’Urbanisme. 2001. PTOP AS Sessió en la qual la Comissió d'Urbanisme acordà l'aprovació definitiva suspenent l'executivitat i la publicació. AD/P Sessió en la qual la Comissió d'Urbanisme acordà l'aprovació definitiva. Data en la qual el Conseller resolgué l'aprovació definitiva. Data en la qual la Comissió d'Urbanisme acordà l'executivitat i la publicació. DOGC. Data en la qual es publicà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l'acord o resolució d'aprovació definitiva.
3.3.2. Règim urbanístic del Sòl. Classificació i qualificació de sòl El Règim urbanístic de sòl s’estableix d’acord amb l’art. 23 de TR, i a l’art.19 del RP. Es diferencia el règim jurídic del sòl en: urbà, urbanitzable i no urbanitzable per tal d’establir i determinar les facultats de dret de propietat conforme amb els articles 19 i 24 de TR. La qualificació urbanística del sòl té per objecte, mitjançant la definició de zones i sistemes, assignar per a cada part del territori usos i, en el seu cas, intensitats i condicions d’edificació, tot desenvolupant i concretant els drets i deures genèrics establerts en les Normes mitjançant la classificació del sòl, tal i com precisen els articles 29, 30, 34, i 36 del RP. Els sòls qualificats com a sistemes representen l’assenyalament de terrenys destinats a l’interès col·lectiu. Aquests estructuren el territori i asseguren el desenvolupament i funcionament dels assentaments urbans. Per contra, les zones són aquells sòls destinats per l’ordenació a ser susceptibles d’aprofitament privat. La naturalesa de cada zona està en funció de la classe de sòl i es determina amb la definició de paràmetres que regulen les condicions de parcel.lació, d’edificació i d’ús que s’exigeix de forma específica a cadascuna. (Veure plànol I7: Règim del sòl i plànol I8: Règim del sòl urbà).
Veure Memòria justificativa i normes urbanístiques de 1999 Cap. II Regulació i desenvolupament de Sistemes. Cap III Regulació i desenvolupament del sòl urbà. Cap IV Regulació i desenvolupament del sòl urbanitzable. Cap V. Regulació i desenvolupament del Sòl No Urbanitzable. Cap VI Zonificació del Sòl No Urbanitzable. Títol V. Catàleg de Protecció del Patrimoni.
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /173
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
3.3.3. Valoració de les Normes Subsidiàries i evolució del règim del sòl entre 1980-1997 i 1999 En aquest apartat, es comenta la regulació i desenvolupament del règim del sòl, continguda a la memòria justificativa i normes urbanístiques de 1999. Al document aprovat definitivament segons acord Comissió d’Urbanisme de Girona de data de 19 de maig de 1999 i per l’Ajuntament en data el 16 de setembre del 1999 s’han detectat diverses errors entre el text normatiu i els plànols, els quals es comenten en els següents apartats:
De l’estructura general i classificació del sòl, en els plànols 1:5.000 es barregen conceptes d’estructura general amb el del règim del sòl. Es proposa un gran creixement del sòl residencial pujant fins la cota 180m. El sòl destinat a la tipologia de ciutat jardí (urbanitzacions) desequilibra l’estructura del municipi. Està descompensada la superfície de sòl urbanitzable respecte el sòl urbà consolidat històric. S’ha passat de 32 ha (sòl urbà) a qualificar-ne 120 ha (sòl urbanitzable residencial). En la memòria justificativa de les NNSS no s’analitza i quantifica el potencial de creixement i no s’expressen les superfícies assignades a cada tipus de sòl. No es fa esment a un dels temes més importants de l’estructura del municipi: els recs i rieres. Així com l’estructura de conreus, en especial horts i oliveres. Respecte a l’estructura i classificació del sòl, queda tal i com es mostra a la taula següent:
Taula 43: Classificació i Qualificació del sòl a Palau-saverdera 1999 Tipologia Ha % % Sòl urbà Residencial 32,65 2,1 Industrial - - Total 32,65 100 2,2
Sòl Urbanitzable Residencial 116,7 7,7 Industrial / comercial 6,5 0,4 Total 123,2 100 7,7
Sòl No Agrícola 399,6 27,3 24,6 Urbanitzable Rural 132,1 9,0 8,1 Forestal 101,1 6,9 6,2 Espais naturals protegits 827,5 56,6 51,2 Total 1.460 100 89,7
Total global 1.619 100 100 Font: Elaboració pròpia amb dades del CD (mapificació) del Serveis Territorials d’Urbanisme de Girona. 1999.
174 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Figura 31: Classificació del tipus de sòl (NNSS 99).
2,2% 7,7% Sòl urbà
Sòl urbanitzable
Sòl no urbanitzable
89,7%
Qualificació del sòl urbanitzable. Qualificació del sòl no urbanitzable.
7,70% 0,40% 27,3% Sòl agrícola residencial Sòl rural industrial 56,6% Sòl forestal altres 9,0% Espais protegits 6,9% 91,90%
Font: Elaboració pròpia
Respecte al sistema viari, es preveu la rectificació de la corba existent a la carretera GIV-610. D’altra banda, s’indica la possible situació d’una futura pista per accedir a l’ermita de St. Onofre, passant per la urbanització de Bellavista (veure Títol II de les NNSS 99) Els aparcaments i estacionaments públics s’haurien de recollir en el sistema general de comunicacions (sistema viari) i en el sistema d’equipaments.
Taula 44: Qualificació dels Sistemes Tipologia Sistemes generals de comunicació • Sistema viari • Sistema hidrogràfic • Sistema de protecció de sistemes Sistema general d’espais lliures • Sistema de parcs i jardins urbans Sistema d’equipaments comunitaris i serveis tècnics • Equipaments generals • Equipaments patrimonials • Equipaments locals • Sistema d’infraestructures i serveis tècnics Font. Elaboració pròpia
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /175
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Respecte a les zones verdes i/o espais lliures, de la definició de l’art. 40 no es dedueix que es tracti d’espais verds, preferentment ajardinats i/o arbrats. Als plànols es descriuen amb les claus V1 i V2 i a la normativa només clau V, per tant no queda clar que volen dir els subíndexs. S’observa que en les fitxes d’algunes Unitats d’Actuació (UA) es parla de cessions de verd (públic) i en canvi es grafien amb la clau VP (verd privat), regulat en l’art. 54. Mentre que els recs i torrents juguen un paper fonamental com espais del sistema general d’espais lliures en sòl urbà i urbanitzable, aquests no són suficientment tinguts en compte. No té cap protecció específica en SNU i urbanitzable. En sòl urbà té indistintament les qualificacions de vials, zona verda, unifamiliar aïllada, agrícola i de protecció.
Taula 45: Sistema d’Espais Lliures: parcs, jardins, places i zona verda Topònim m2 Ha Plaça de l’Església - - Jardins de la Diputació (meitat segons NNSS) 300 0,30 Plaça de la Generalitat - - Plaça de Catalunya - - Plaça Major - - Jardins de la Font de Dalt 2.489 0,24 Plaça de la font Mallola (1) - - Jardins al costat del Camp de futbol - - Zona verda de la urbanització Urpasa 74.461 7,44 Zona verda de la urbanització Bellavista 8.329 0,83 Zona verda de la urbanització Balcó de l’Empordà 2.237 0,23 Zona verda al rotonda viària Mas Bohera - - Nota: les places i rambles no han pogut ser calculades. (1) En les NNSS està dins els equipaments (E1). Equipaments generals. Font: Elaboració pròpia.
Foto 44: Parc urbà de la Font de Dalt
Font: Elaboració pròpia
Respecte el sistema d’equipaments comunitaris i serveis tècnics hi ha una estranya i confusa classificació d’aquests en E1, E2 i E3, segons la seva gestió. No queda clar quins són els existents i quins els de nova creació, tampoc quins són privats i quins públics. A més, existeix un habitatge unifamiliar aïllat dins un sistema d’equipament de la urbanització Urpasa. A l’art. 43 es barreja el concepte d’ús esportiu amb el sanitari assistencial. S’admeten usos impropis dins el sistema d’equipaments com són l’aparcament exclusiu, les residències de gent gran, habitatges unifamiliars, pistes de tenis, etc. Es confon el concepte equipament amb el de serveis tècnics.
176 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 46: Sistema de Serveis Tècnics Topònim m2 Dipòsit d’aigua 1.896 Depuradora Urpasa 5.067 Depuradora municipal 4.219 Receptora elèctrica Heasa 10.235 Antena de telefonia mòbil 300 Abocador municipal 26.566 Total 58.015 Nota: S’ha arranjat la confusió de les NNSS respecte el sistema d’equipaments i de serveis tècnics. Font: Elaboració pròpia
Fotos 45: Sistemes tècnics (Dipòsit d’aigües cota 160m, cota 185m i central elèctrica Heasa.
Font: Elaboració pròpia.
Els plànols de règim del sòl es grafien com a sistemes d’equipament les depuradores, el cementiri municipal, el dipòsit de l’aigua, la torre receptora elèctrica Heasa..., etc. Tampoc no es regulen les condicions d’edificació.
Taula 47: Sistema d’Equipaments Comunitaris Topònim m2 Equipaments Educatius Escoles (Martí Anglès) 800 m2 Equipament Social i administratiu Ajuntament i consultori mèdic 247 m2 Centre Cívic 1.354 m2 Cooperativa agrícola (1) - Residència de gent gran (ús privat) 1.640 aprox. Equipament Esportiu Zona esportiva els Quintans: camp de futbol, pista 4,89 ha poliesportiva i de voleibol, petanca i piscines municipal Pistes de tenis (Urpasa) (ús privat) 1.500 m2 aprox Equipament religiós Església de St. Joan Baptista 300 m2 Ermita de St. Onofre 170 m2 Cementiri municipal 7.110 m2 Nota: S’ha aclarit la confusió de les NNSS respecte el sistema d’equipaments i de servei s tècnics. (1) No té qualificació urbanística la cooperativa agrícola dins les NNSS.Font: PAL 2002
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /177
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Fotos 46: Exemples d’equipaments municipals (piscines municipals i camp de futbol)
Font: Elaboració pròpia.
Respecte a la protecció del patrimoni en l’art 91 es parla d’un possible Pla Especial de protecció del patrimoni, tot i que en el Títol V de les NNSS 99, hi ha el catàleg de protecció del patrimoni. Les NNSS 99, no fan esment, a les accions per a la preservació i millora del patrimoni natural portades a terme per la societat civil i els ens locals (Decret 150/1993, de 7 de maig) realitzades per la Direcció General de Patrimoni Natural i del Medi Físic. Aquesta direcció té encomanades, entre d’altres funcions, la de prestar assessorament als ens locals. Cal assenyalar les fonts, les deus, les lloses, el Salt d’aigua, etc.
Taula 48: Catàleg de Protecció: elements a protegir segons NNSS Nivell 2. Edificis i elements d’interès Sòl No Urbanitzable Sòl urbà Ermita de St. Onofre B0 Església de Palau saverdera Camí de St. Onofre B1 Antigues escoles Martí Inglés Molí de Vent B2 Façana C/Nou, 18 Mas Oriol B3 Façana. C/Nou, 20 Antic casino Torre de l’Albert (masia) B5 Casa pairal. Can Vila B6 Torre de les Hores o del Rellotge B7 Edifici. Castell de Palau. C/Cap de Creus B8 Façana. C/ Roses amb C/ St. Onofre B9 Edifici. C/ de la Font amb C/ Segre B10 Edifici C/ St. Onofre B11 Edifici C/ St. Onofre amb del Pujol B12 Edifici. Masia al costat de la font de Dalt dins la Unitat d’Actuació nº3 B13 Cal Segle (antiga farmàcia i masia aïllada) En l’aprovació definitiva està descatalogada com edifici protegit Nivell 3. Àrees arqueològiques Dolmen de la muntanya d’en Caselles Dolmen de la Sureda Dolmen de la Febrosa o forn de Calç Dolmen de la Devesa Dolmen del mas Bofill Font: NNSS de Palau saverdera1999.
178 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Fotos 47: Exemples d’edificis i elements d’interès (Torre del rellotge i Torre del Molí del Vent)
Font: Elaboració pròpia.
Respecte a la regulació del sòl urbà existeix una disjuntiva entre la llegenda de les tipologies en sòl urbà i la numeració en el mateix mapa (plànols d’ordenació). La nova revisió incorpora nous carrers a la xarxa viària però sense establir una ordenació concreta ni deixar els mínims de zona verda que requereixen les operacions d’aquests tipus. Veure art. 57 i següents. També s’incorporen directament al sòl urbà els plans parcials aprovats definitivament i no consolidats i no urbanitzats. És el cas de les UA2, UA4 i UA5. Els noms no coincideixen als plànols i a la normativa (art. 63 i següents). La Qualificació en sòl urbà queda de la següent manera:
Taula 49: Qualificacions en sòl urbà. Tipologia Tipologia Superfície (Ha) Edificació tradicional no alineada a vial 6,55 Edificació no alineada a vial 3,17 Zona de cases amb filera 1,22 Zona de cases aparellades 0,36 Verd privat 5,67 Espais lliures 9,78 Equipaments comunitaris 9,19 Sistemes de protecció hidrogràfica 1,02 Total 36,96 Font: Elaboració pròpia.
Zona de cases unifamiliars aïllades 45,40 Nota: Aquesta tipologia pertany a dos règim del sòl: urbà i urbanitzable. En el plànol d’ordenació (escala 1:2.000) està inclosa en ambdues tipologies amb una suma total de 45,40 ha. La DGU ha classificat aquest sòl com urbanitzable.
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /179
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Polígons de desenvolupament en sòl urbà. Venen definits pels art. 57, 58, 59, 69, 61, 62, 63 i 64. Els 6 primers són unitats d’actuació i els 2 restants són plans especials. Taula 50: Polígons de desenvolupament en sòl urbà, 1999 Unitats Tipologia Sistemes Superfícies(m2) Actuació edificada d’actuació Ús Vials Sistemes Total privat UA1 Camps Habitatges filera Compensació 70% 20% 10% 5.167 d’en Vilà PB+PP d’Ordis UA2 L’Hort de Edificació Cooperació 62% 38% 5.280 Cal Senyor tradicional (20 m Compensació Roca profunditat PB+PP) UA3 Can Habitatges Cooperació 65% 22% 13% 7.495 Rifalla / Cal unifamiliars aïllats Compensació Equipament Esteve Roc Masia existent s manteniment UA4 L’Horta Habitatges Cooperació 83% 17% 10.880 d’en Bech unifamiliars Compensació (Martí de l’Horta) UA5 Dipòsit Habitatges Cooperació 83% 6% 11% 9.202 de l’aigua unifamiliars Compensació Equipament s UA6 Habitatges Compensació 70% 18% 10% 5.250 Apartaments unifamiliars aïllats Macau (parcel·les 500 m2) PERI El Pujol Habitatges Cooperació 6.047 unifamiliars aïllats Compensació PERI Balcó Habitatges Cooperació 22.375 de l’Empordà unifamiliars aïllats, Compensació segons PERI (*) adossats i 33.679 segons plurifamilars NNSS81 Total 83.000 m2 - 8,3 ha Nota: L’equip redactor ha posat topònims a cada una de les Unitats d’Actuació per a facilitar la lectura territorial. Font: elaboració pròpia a partir de les NNSS de 1999. (*) El Peri del Balcó de l’Empordà tenia una superfície de 22.375 m2
Respecte a la regulació del sòl urbanitzable, les previsions de les NNSS de l’any 1981 no es varen complir. En la memòria justificativa s’omet qualsevol referència o anàlisi a l’increment futur de sòl i la seva escaient ubicació. No es parla de l’adequació a les legislacions sectorials sorgides després de l’any 1990, especialment en matèria de protecció ambiental, agrícola i paisatgística, ni a l’establiment de possibles àrees de protecció paisatgística.
180 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 51: Particularitats dels Plans Parcials. Sòl Urbanitzable (NNSS 1999) Qualificació del sòl i Plans Àrea Condicions especials Gestió usos. Parcel·la mínima Parcials (ha) m2 Cessions obligatòries a prop 800 (400 habitatges de PP1 Les Cucales 5,39 de nucli urbà protecció oficial) PP2 Bellavista/La 3 subsectors Conveni 800 (400 habitatges de Sureda d’en 30,42 Subsector 2 desenvolupat urbanístic protecció oficial) Muní/El Malloll PP3 Mas Rotllan Zona verda i equipaments Conveni 800 (400 habitatges de 6,81 (Sector est) en el turó urbanístic protecció oficial) PP4 Mas Rotllan 800 (400 habitatges de 3.22 (sector oest) protecció oficial) No Habitatges unifamiliars Pla parcial aprovat (1981) i consta PP5 Mas Bohera aïllats i adossats desenvolupat (2002) NS99 800 7,00(*) Pla Parcial aprovat i No Equipament hoteler i PP6 Urpasa desenvolupat (1 i 2 fase) consta habitatges privats a (consolidat) Manteniment del Dolmen NS99 800 Mas Bofill (zona verda) 37,0 (*) Franja de protecció de 20 m PP7 Mas Oriol 2,11 a banda i banda del rec 30 m de la carretera PP8 Urpasa Lligat al Habitatge unifamiliar Acumular zones verdes a la 8,38 (ampliació) PP6 (800 m) 7 m alçada carretera Vial nou. Cobriment riera del 800 (400 habitatges de PP9 Les Cucales Maresme. Recuperació del 2,78 protecció oficial) camí antic a Roses 2.500. Ocupació neta PP10 Mas d’en Parcel.lació adequada a la 50%. Industrial i 6,80 Guero (Industrial) carretera comercial PP12 Serrat del Conveni Lligat al PP2 9,08 Nin urbanístic Total aproximat 116 ha Font: NNSS 1999. Nota: En el sectors de PP2, PP3, PP4 i PP9 la parcel·la mínima es podrà reduir a 40 m2 en cas de preveure habitatges protegits augmentant la densitat màxima a 12 habitatges/ha i l’edificabilitat bruta a 0,36 m2/m2. (*) S’han digitalitzat les superfícies de PP5 i PP6
Respecte al sòl no urbanitzable, es qualifica una gran taca de sòl rural, SR, al sud de la carretera GIV-610. L’art 88 defineix que aquests sòls ”no tenen un especial valor agrícola, són erms” mentre que el sòl d’aquest sector no difereix en res de la qualificació de sòl agrícola.
Taula 52: Qualificació del Sòl No Urbanitzable Tipologia (zoonificació) Superfície (ha) % Sòl agrícola 399,6 27,3% Sòl rural 132,1 9,0% Sòl forestal 101,1 6,9% Zona de protecció natural i paisatgística: 827,5 56,6% Aiguamolls de l’Empordà i Cap de Creus Total SNU 1.460 100 Font: Elaboració pròpia
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /181
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
En general dins el SNU s’admet l’habitatge en les masies existent. En les NNSS 99 no estan grafiades les actuals maises (topònim, ubicació i ús). La zona de protecció natural i paisatgística del Cap de Creus és totalment arbitraria i no existeix una adaptació a una cota, feixa, rec, o camí. D’altra banda, aquesta àrea estava inclosa en la pre-delimitació del PEIN de Cap de Creus de l’any 1992 i en l’Avantprojecte de Llei de Protecció de Cap de Creus (març de 1996). La zona forestal sota la delimitació del Parc natural de Cap de Creus està qualificada urbanísticament: sòl no urbanitzable Sòl forestal (SF) d’acord amb l’art 2. de la Llei 6/1988. D’altra banda, existeixen construccions de diversa tipologia dins el Parc natural dels Aiguamolls. Moltes d’elles estan presumiblement fora d’ordenació. Existeix un estudi realitzar per Seprona (1996) denunciant aquestes construccions. Des de les NNSS aprovades s’han anat construint de noves. L’estructura del SNU requereix la salvaguarda de les rieres i recs. L’art. 38, regula el sistema hidrogràfic que estableix una franja de 25 m de protecció a cada riba del llit del riu en SNU i en el plànol es dibuixa una franja de 20 metres (10 per banda).
Taula 53: Tipologia de construccions en SNU Tipologia Finca mín. Registre Condicions Distància propietat edificació camins i veïns Habitatges 1,5 ha conreu Registrada com Sostre màx Edificacions de regadiu, 4,5 a indivisible. 0,01m2/m2desòl separades més ha conreu de No es possible amb un mín de 100 de 10m de veïns secà i 25 ha en la formació de m2. i dels camins terrenys nucli població 6,50 m PB+PP públics forestals. Construccions 4,50 ha. S’haurà de Sostre màx. 20 m de camins ramaderes o demostrar el Edificable de 0,05 i 10 m a límit agrícoles seu interès m2/m2de sòl, amb veïns agrícola alçada màx. 6m, ocupació màx.de 500 m2 Petites 4,50 ha Registrada com volum màx. 12 m de camins construccions per a indivisible edificable serà de principals i a 8 a guardar eines del 2mx2m per 2.20 m2 m camins camp. d’alçada màx. Una secundaris obertura única Construccions Art. 44 del RG. d’utilitat pública i Comissió interès social d’Urbanisme art. 127 i 128 del TR i 44 del RG. Construccions i sol·licitud de instal·lacions llicència. d’obres públiques Font: NNSS 1999.
182 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
L’evolució del règim del sòl i la seva classificació en el planejament urbanístic de Palau-saverdera entre 1980 i 1999 té diverses lectures. Per un costat, es constata que el sòl urbà consolidat ha augmentat molt poc en aquests quasi 20 anys. Aquest ha augmentat 10 hectàrees en aquest període segons dades de la direcció general d’urbanisme (Servei d’informació i documentació). Segurament han augmentat majoritàriament en la zona d’equipaments de la piscina i el camp de futbol. Cal assenyalar que, l’ocupació superficial de sòl urbà abans de 1980 es desconeix. Els Polígons de desenvolupament en sòl urbà no es desenvolupen durant aquests 20 anys. Les 6 unitats d’actuació: UA1Camps d’en Vilà d’Ordis (Rodhas), UA2 L’Hort de Cal Senyor Roca, UA3 Can Rifalla / Cal Esteve Roc, UA4 L’Horta d’en Bech (Martí de l’Horta), UA5 Dipòsit de l’aigua, UA6 Apartaments Macau, PE1 El Pujol sumen un total de 5 ha. Caldrà esperar a la nova normativa urbanística per desenvolupar aquests sectors interns del nucli del poble. Només s’ha desenvolupat el Pla Especial (PE2) del Balcó de l’Empordà, a l’entrada del poble, de 3 hectàrees.
Taula 54: Evolució del règim del sòl (1981-97-99)
Classificació del sòl 1980 (abans NNSS 1981 1997 (revisió 1999 NNSS) inicial NNSS) Sòl Urbà menys de 25 ha 24,7 24,7 32,6 Sòl Urbanitzable 0 136,7 (*) 93 124,7 Sòl No Urbanitzable 1.599 1.457,6 1.501 1.461,6 Total municipal 1.619 1.619 1.619 1.619
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la DGU del DPTOP.1997 i 2001 (*) Sumatori de sòl urbanitzable dins nucli urbà: 8,3 ha i sòl urbanitzable (ciutat-jardí): 128, 4 ha. Total: 136,7 ha. D’altra banda, el sòl urbanitzable dins nucli urbà va passar l’any 1981, de 24,7 a 32,6 ha, l’any 99. Aquest increment correspon a la suma de 8,3 ha (sòl urbanitzable dins nucli urbà).
Les millores de l’entorn urbà dins el nucli de població han estat principalment la nova pavimentació i arbrat dels carrers més importants (carrer Nou, carrer Mateu Turró, carrer Rall, carrer St. Onofre i carrer Roses, principalment), l’arranjament de la plaça de l’Església, de la plaça Major, de la plaça de la Generalitat i de la Font de Dalt (dues vegades), l’asfalt d’alguns carrers secundaris, el soterrament de diversos serveis tècnics (aigua, electricitat, gas i fibra òptica). Respecte a l’intervenció en l’edificació destaca la construcció d’edificis de nova planta en solars buits, la reforma de l’estructura d’edificis que han augmentat el seu volum, les reformes de distribució internes, la millora de façanes, la construcció de murs per delimitat propietats, l’enderrocament d’edificis en estat ruïnós, l’execució o modificació d’obertures que afecten elements estructurals, a més de sol·licituds d’obertura d’activitats classificades. Per altra banda, el gran increment de sòl urbanitzable que passa de 0 ha a 136 ha (6 vegades més que l’ocupació del sòl urbà en el període 1981 a 1997). Les Normes subsidiàries aprovades l’any 1999 recullen la major part del sòl urbanitzable planificat anteriorment. Els Plans Parcials: PP1/PP9 les Cucales, PP4/PP3 de Mas Rotllan, La Sureda d’en Muní / El Malloll, PP5 Mas Bohera, PP7 Mas Oriol, i PP12 Serrat del Nin amb una superfície de 36,4 ha no varen ser desenvolupats en aquests 16 anys. Les Normes de 1999 reben diferents codis respecte les de l’any 1981 Només la Urbanització Urpasa (37 ha de la 1ª i 2ª fase), una part de Bellavista (10 ha) i el sector industrial de la carretera (4 ha) es desenvolupen amb una superfície
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /183
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
aproximada de 50 ha. Palau saverdera creix per l’est i per l’oest, indistintament durant aquests anys en sòl urbanitzable. De les normes de 1981 a les de 1999 es desqualifiquen 12 hectàrees (es passa de 136,7 a 124,7 ha). El sòl no urbanitzable disminueix en detriment del sòl urbanitzable. Majoritàriament aquest detriment de sòl és degut a dues grans urbanitzacions: urbanització Urpasa, a l’oest del nucli amb 45 ha i la urbanització de Bellavista, a l’est, amb 30 ha (no s’ha desenvolupat totalment, només 10 ha). La resta correspon a sòls del sector de les Cucales (centre del nucli històric) i de l’Olivar d’en Muní (entre la Font de Dalt i la urbanització Bellavista). Durant aquests anys 1981 i 1999 s’han desenvolupat la 1ª i 2ª fase d’Urpasa i la 1ª fase de Bellavista. La resta de sòls no s’han desenvolupat. D’altra banda, cal fer una puntualització amb la zona industrial al costat de carretera GI-610 que ha vist augmentar el nombre d’edificis lligats a la indústria i serveis. Algunes naus industrials-serveis (sector nord de la GI-610) estan fora d’ordenació arrel de l’aprovació de les normes de 1999.
Taula 55: Superfícies segons el règim de sòl
Àmbit Sòl Urbà Sòl urbanitzable Sòl No Total Urbanitzable Programat No programat Palau-saverdera 32,6 1.24,7 1.461,6 1.619 Alt Empordà 3.574 2.094 786 127.789 134.243
PTP Comarques 17.071 12..216 527.662 556.949 gironines Catalunya 100.403 33.678 10.108 2.792.037 3.189.430
Font: Institut d’estadística de Catalunya 1999 i Direcció General d’Urbanisme PTOP 2001. Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines del Pla Territorial General de Catalunya.
La taula comparativa de més amunt, dóna a conèixer les diferències entre diversos àmbits geogràfics sobre el règim del sòl. La classificació de sòl urbà és la mateixa per els 4 àmbits d’estudi (correspon al 2%). El municipi de Palau-saverdera és el que té més sòl urbanitzable classificat amb el 7,7%. Aquest % és molt elevat respecte a la resta. L’Alt Empordà, el PTP de les Comarques Gironines i Catalunya tenen tant sols el 2%. El sòl no urbanitzable és gairebé el mateix per l’Alt Empordà, del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines i Catalunya, a excepció de Palau que veu reduït el seu sòl no urbanitzable en un 90% del seu terme municipal.
184 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Figura 32: Comparació de la tipologia de sòl.
PTP Comarques Alt Empordà Palau saverdera Gironines 7,7 3% 2% 2% 3% 2% %
95% 90% 95%
3% Catalunya 2% Sòl Urbà Sòl Urbanitzable Sòl No Urbanitzble
95%
Font: Elaboració pròpia.
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /185
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
3.3.4. Antecedents per a l’aprovació definitiva de les Normes Subsidiàries A principis de la dècada dels 90 es comença a parlar d’una possible revisió de les normes subsidiàries aprovades l’any 81, tant sols 10 anys després de la darrera aprovació. Oficialment, la revisió de les Normes Subsidiàries s’inicia l’any 1997 i finalitza l’any 1999. Durant aquests anys -97-99- la Comissió d’Urbanisme de Girona va introduir variacions respecte de l’aprovació inicial (DOGC 18-nov-1997 i BOE 20.Nov-1997) i l’aprovació provisional en àmbits concrets: informes, infraestructures, sòl no urbanitzable, sòl urbanitzable, sòl urbà i normativa. La Comissió especifica que caldrà incorporar al text refós final informes de la Junta d’Aigües (ara Agència Catalana de l’Aigua- ACA-) i del Departament de Medi Ambient referent al medi rural i dels dos espais protegits..
Taula 56: Tràmits legals
Períodes Data Modificació NNSS de 1981 7-11-1987 Informació pública Setembre 1996 1ª exposició pública 1-12-1997 2ª exposició pública 18-03-1998 Aprovació inicial 23-02-1998 3ª exposició pública 19-10-98 Aprovació provisional Aprovació definitiva: 11-11-1999
Font: Elaboració pròpia.
D’altra banda, diferents entitats i veïns del municipi varen presentar al·legacions, les quals varen ser contestades en l’exposició provisional. Les al·legacions feien referència a delimitacions de propietat, a incorporacions de sòls indistintament a urbanitzable i no urbanitzable, a la supressió de vials interns i externs al nucli de població, al canvi d’ús de les antigues escoles, a disconformitats amb tipologies edificatories i als usos permesos en sòl no urbanitzable de tipologia rural.
El grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va presentar un total de 27 al·legacions a la seu municipal que varen ser contestades en l’aprovació provisional pel Ple de l’Ajuntament. L’ajuntament de Palau va respondre a 62 al·legacions de veïns del poble en l’exposició provisional. Tota aquesta informació és de caràcter públic.
Després de l’aprovació provisional, el consistori signa 10 convenis urbanístics amb diversos veïns i promotors del poble (1998) i ratificat més tard pel Pla extraordinari del Consistori. S’aprovaren en el Ple Extraordinari, el dia 16 de febrer de 1999. A excepció del conveni número 8.
Per la seva part, la IAEDEN té vigent un Recurs de Revisió per via judicial del Planejament urbanístic aprovat a Palau-saverdera.
186 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
3.4. Estudi sobre la qualitat urbana i edificatoria A continuació s’ha realitzat una aproximació analítica i de diagnòstic sobre la qualitat urbana i edificatoria de Palau seguint la tipologia edificada de les NNSS99.
Característiques generals. El nucli urbà de Palau-saverdera és producte de l’assentament de població de prop de 1.000 anys d’història. L’assentament humà en la seva forma urbana arranca de l’edat moderna: Les diverses tipologies edificatories avui establertes guarden relació amb la història recent de Palau. El centre històric de Palau necessita una rehabilitació i remodelació de les seves façanes i de l’espai públic, en general, sobretot aquells espais de lligam entre diversos teixits edificats. Les rieres i recs que travessen la població donen un sentit longitudinal al poble i és necessària una revitalització, tant en el sentit urbà com natural (arranjament, neteja, delimitació, homogenització dels murs, hortes, camins, etc.). Aquests darrers anys s’han pavimentat diversos carrers del nucli urbà que han donat una cohesió entre els vials i les calçades peatonals. La tipologia d’edificació tradicional no alineada a vial prové de l’herència dels nuclis medievals lligats a la topografia, a una església, a l’encreuament de camins, a un mercat, etc. A Palau, aquesta tipologia correspon al període més antic i més caòtic urbanísticament parlant, però d’altra banda més interessant. Suma un total de 6,8 ha i suposa el 12% del total del sòl urbanitzat de Palau. Físicament, aquesta tipologia comença a la plaça de l’Església i del carrer Nou, arriba fins al barri del Pujol, i passa per la plaça Catalunya i plaça Major. El carrer Pallars és un dels carrers més antics i estrets de Palau. Aquesta tipologia de cases i edificacions tradicionals, tot i ser la més extensa superficialment, no dóna un sentit homogeni i cohesionat del nucli històric. Tots els solars no estan construïts i la percepció urbana és fragmentada. Respecte al volum edificat també és desigual -alçades màximes de pb+2pp= 9.00 metres es superposen amb pb i pb+1pp-: diversitat d’amplades de carrers, de voreres, d’alçades edificades, de materials i de serveis tècnics (en especial les línies elèctriques i de telèfon aèries). Respecte a la tipologia l’edificació alineada a vial correspon al sector anomenat del Pedró i sector nord de la Font Mallola, principalment. Aquest sector oest delimitat pel carrer Nou i el carrer Urgell, presenta un teixit urbà en malla reticular amb una tipologia de cases alineades a vial amb patis i/o jardins interiors i amb unes alçades màximes de pb+2pp= 9.00 metres. Aquest sector és més nou històricament parlant que l’anterior. Aquí trobem un dels edificis més interessants del poble, ens referim a l’edifici de les Escoles construït l’any 1915 per la Mancomunitat de Catalunya, dins el seu programa experimental d’edificis educatius a partir d’un projecte de l’arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (1883-1966). Veure Apartat 1. A més existeixen diversos edificis i façanes inclosos en el catàleg de patrimoni a protegir: com la casa pairal Vila d’Ordis (avui restaurant), la torre del Rellotge i les torres de defensa del Castell de Verdera, a més de diverses façanes com la del carrer Nou, nº 18 i 19. Aquesta tipologia necessita, com l’anterior, una rehabilitació i remodelació de les façanes i de l’espai públic, vials i serveis tècnics. Cal assenyalar, que durant la dècada dels 80 i 90 s’han construït diverses edificacions (habitatges plurifamilars, principalment) poc respectuoses amb la qualitat dels teixits i edificacions urbanes preexistents, ens referim al bloc de pisos (carrer Nou nº1) de la urbanització Balcó de l’Empordà, l’edifici Joan’s, al carrer de les Escoles nº 12 i 14, i l’habitatge plurifamiliar adossat de Vila Pal.ladio al carrer Nou 42 i 44. Aquesta tipologia suma un total de 3,17 ha.
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /187
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Fotos 48: Urbanitzacions en general (Bellavista, Mas Bohera, Urpassa)
Font: Elaboració pròpia.
188 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 57: Tipologies edificatories
Tipologia Superfície (Ha) Edificació tradicional no alineada a vial 6,55 1a (90% edificable) 1b (70% edificable) 1c (50% edificable) Edificació no alineada a vial 3,17 Zona de cases amb filera 1,22 3a (segons Pla Parcial) 3b Zona de cases aparellades 0,36 Zona unifamiliars aïllada 45,40 5a separació vials 5b alineació vials Verd privat 5,67 v1 zona verda v2 zona peatonal Espais lliures 9,78 Equipaments comunitaris 9,19 E1 equipaments generals E2 equipaments patrimonials E3 equipaments locals Sistemes de protecció hidrogràfica 1,02 Total 82,36
Font: Elaboració pròpia. Pals 2002. Veure annex específic al final del capítol amb la part mapificada corresponent.
Nota: Respecte la taula anterior no consta dins la part mapificada les divisions internes per tipologies, però la llegenda del mapa (caràtula) si que ho subdivideix. D’altra banda, les NNSS99 Capítol III. Regulació i desenvolupament del sòl urbà divideixen en subzones les tipologies. No s’han pogut subdividir les diverses tipologies urbanes donat el fet que no sabem quina és la subdivisió. Respecte la tipologia de cases aparellades correspon a un sector del Peri de Balcó de l’Empordà (cases de colors). Suma un total de 0,36 ha. Els vials del Peri tenen una amplada insuficient respecte a la vialitat rodada i d’aparcament, de manera que els cotxes aparquen sobre la vorera. D’altra banda els colors emprats en l’edificació no conjuguen amb l’entorn. La tipologia cases en filera ocupa 1,23 ha. Suposa l’1% del total urbanitzat de Palau. Aquestes estan repartides dins de la urbanització Balcó de l’Empordà, amb 4.931 m2, dins el sector oest de la urbanització mas Bohera, amb 24 cases i una superfície de 3.094 m2, també les trobem dins el sector de la unitat d’actuació UA1 (Fontlau) amb una superfície edificada de 2.372 m2 i també en el nou sector (no edificat) del carrer de
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /189
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Roses a tocar dels apartaments Macau. Aquesta tipologia respecta les alçades tradicionals de Palau amb PB+1P i la coberta. Suposa una tipologia d’habitatges de compactació urbana, dins o molt pròxim al nucli tradicional i lligats a la trama urbana a través dels carrers del poble. Només cal assenyalar la canalització d’un rec del poble: els Quintans. La tipologia zona unifamiliar aïllada és superficialment la més extensa amb 45,4 ha. Suposa el 79% de sòl respecte al total urbanitzat del municipi de Palau. Correspon a la urbanització Bellavista, Urpasa Mas Bohera, un sector del Balcó de l’Empordà i la major part de les Unitats d’Actuació planejades. Aquesta tipologia urbana i edificatoria no correspon als models tradicionals mediterranis d’urbanització ni d’edificació. Aquesta està pensada per residents foranis amb un model anglosaxó d’urbanització. L’ocupació de sòl és de 3 vegades més gran que el sòl urbà tradicional. L’impacte paisatgístic i d’agressió al sòl de la urbanització Urpasa amb una topografia molt accidentada la fa molt agressiva a l’entorn rural de Palau i per extensió a aquest sector nord de l’Empordà. S’hauria de minimitzar l’impacte paisatgístic a través plantacions de vegetació autòctona i de pantalles vegetals, a més d’utilitzar una construcció integrada amb els materials de la muntanya. Aquest punt preval respecte a les altres urbanitzacions.
Figura 33: Tipologies urbanes de Palau-saverdera.
Tipologies urbanes a Palau-saverdera en % respecte el total 12% 6% Edificació tradicional no alineada a vial 2% Edificació alineada a vial
1% Zona de cases amb filera
Zona de cases aparellades
79% Zona unifamiliar aïllada
Font: elaboració pròpia.
El grau de conservació dels edificis ha variat molt des de l’any 1981, ja que el 66,3% del parc d’habitatges patia alguna deficiència. Aquestes deficiències es varen corregir entre 1981 a 1996 quedant tant sols un 8% de deficients. Per tant, l’any 1996, el 90,6% dels edificis palauencs estaven en bon estat. Fora interessant conèixer les dades del cens de 2001, que es publicaran a finals de l’any 2002.
190 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 58: Grau de conservació dels edificis 1980-1990. (percentatge)
Tipologia 1980 1990
Ruïnós 1,2 0,2 Mal estat 9,8 1,2 Alguna deficiència 66,3 8,0 Bon estat 22,7 90,6 Total edificis 246 412
Font: Institut d’estadística de Catalunya 1999.
De totes maneres, dins el nucli de població existeixen moltes cases abandonades, algunes d’elles en estat semi i/o ruïnós.
Taula 59: Estructura de la població, tipologia urbana i nombre de telèfons 2001
Tipologia Estrangers País total
Urbanització Urpasa 110 (94%) 7 (6%) 117 Urbanització Bellavista 13 (81%) 3 (19%) 16 Urbanització Balcó de l’Empordà 2 (20%) 8 (80%) 10 Nucli urbà de Palau 29 (10%) 259 (90%) 288
Total 154 (35%) 277 (65%) 431
Font: Elaboració pròpia a partit Guia Telefònica 2001-2002. 431 números de telèfon de particulars
S’ha realitzat un petit anàlisi, a través de les Pàgines Blanques de la Companyia Telefónica lligat a les tipologies urbanes. Aquest dóna a conèixer la preferència dels residents estrangers per viure en urbanitzacions (ciutat-jardí). Contràriament els residents nadius de Palau prefereixen viure en el nucli urbà consolidat.
Fotos 49: Reforma interior nucli de població (Barri del Pujol i Carrer Nou)
Font : Elaboració pròpia.
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /191
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Figura 34: Règim del sòl de Palau-saverdera
Font: NNSS.
192 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
3.5. Planejament urbanístic i règim del sòl a l’Alt Empordà A continuació s’exposa la figura de planejament urbanístic (general) i la data de la seva aprovació en cada un dels municipis veïns de Palau-saverdera. Dels 5 municipis veïns amb Palau, dos tenen planejaments urbanístics aprovats a principis de la dècada dels 80 (Castelló d’Empúries i La Selva de Mar). Aquests dos estan en període de revisió del planejament. La resta de municipis són de principis dels 90. El planejament més antic correspon al municipi de la Selva de Mar (1981) i el més nou a Palau-saverdera (1999). El Port de la Selva, Castelló d’Empúries i Roses tenen aprovats Plans Generals d’Ordenació Urbana, la resta són Normes Subsidiàries d’ordenació de tipologia B.
Taula 60: Tipus de Planejament Urbanístic (2001)
Municipi Tipus de Planejament urbanístic Publicació DOGC
Castelló d’Empúries Pla General d’ordenació urbana, aprovació DOGC 03.02.1984 definitiva 26-01.1084 El Port de la Selva Pla general d’ordenació urbana, aprovació DOGC 23.09.1992 definitiva 23.07.1992 La Selva de Mar Normes subsidiàries, aprovació definitiva DOGC 16.12.1981 26.10.1981. Pau Normes subsidiàries, aprovació definitiva DOGC 17.05.1991 11.07.1990. Roses Pla general d’ordenació urbana, aprovació DOGC 6.09.1993 definitiva 27.07.1993. Palau-saverdera Normes subsidiàries. Acord de suspensió DOGC 11.11.1999 19.05.1999; conformitat del text refós 28.09.1999.
Font: Direcció General d’Urbanisme PTOP. 2001. (*) Té presentat diversos contenciosos que no s’han resolt
Taula 61 : Planejament Vigent 2001 a l’Alt Empordà. Règim de Sòl. Classificació del sòl: Urbà, Urbanitzable i No Urbanitzable en %
Superfície Sòl Sòl Sòl No MUNICIPI (ha) Urbà % Urbanitzable % Urbanitzable %
Agullana 2.739 39,8 1,5 10,2 0,4 2.689,0 98,2 Albanyà 9.334 7,2 0,1 0,0 0,0 9.326,9 99,9 Armentera, l' 567 45,1 8,0 12,3 2,2 509,6 89,9 Avinyonet de Puigventós 1.236 7,1 0,6 44,7 3,6 1.184,2 95,8 Bàscara 1.728 23,7 1,4 88,1 5,1 1.616,2 93,5 Biure 997 5,4 0,5 0,0 0,0 991,6 99,5 Boadella d'Empordà 1.073 2,3 0,2 0,0 0,0 1.070,8 99,8 Borrassà 936 32 3,4 15,2 1,6 888,8 95,0 Cabanelles 4.493 1,2 0,0 0,0 0,0 4.491,9 100,0 Cabanes 1.501 21,1 1,4 11,7 0,8 1.468,2 97,8 Cadaqués 2.573 136,5 5,3 152,6 5,9 2.283,9 88,8
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /193
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
Taula 61 : Planejament Vigent 2001 a l’Alt Empordà. Règim de Sòl. Classificació del sòl: Urbà, Urbanitzable i No Urbanitzable en %
Superfície Sòl Sòl Sòl No MUNICIPI (ha) Urbà % Urbanitzable % Urbanitzable % Cantallops 1.963 13 0,7 5,1 0,3 1.944,9 99,1 Capmany 2.658 27,8 1,0 0,0 0,0 2.630,2 99,0 Castelló d'Empúries 4.184 580,5 13,9 84,1 2,0 3.519,4 84,1 Cistella 2.556 4 0,2 0,0 0,0 2.552,0 99,8 Colera 2.395 17,5 0,7 28,9 1,2 2.348,7 98,1 Darnius 3.479 24,2 0,7 15,3 0,4 3.439,6 98,9 Escala, l' 1.641 535,7 32,6 246,1 15,0 859,3 52,4 Espolla 4.309 9,2 0,2 0,0 0,0 4.299,8 99,8 Far d'Empordà, el 908 14 1,5 3,5 0,4 890,5 98,1 Figueres 1.887 386,6 20,5 277,2 14,7 1.223,2 64,8 Fortià 1.079 25 2,3 9,7 0,9 1.044,3 96,8 Garrigàs 1.949 13,5 0,7 0,0 0,0 1.935,5 99,3 Garriguella 2.097 38,5 1,8 123,5 5,9 1.935,0 92,3 Jonquera, la 5.690 26,9 0,5 150,1 2,6 5.513,1 96,9 Lladó 1.359 21,6 1,6 1,3 0,1 1.336,1 98,3 Llançà 2.801 248,5 8,9 99,1 3,5 2.453,4 87,6 Llers 2.121 51,8 2,4 19,8 0,9 2.049,4 96,6 Maçanet de Cabrenys 6.746 57,9 0,9 10,4 0,2 6.677,7 99,0 Masarac 1.246 10 0,8 0,0 0,0 1.236,0 99,2 Mollet de Peralada 334 5,2 1,6 0,0 0,0 328,8 98,4 Navata 2.316 32,9 1,4 134,2 5,8 2.148,8 92,8 Ordis 849 18,3 2,2 18,8 2,2 812 95,6 Palau de Sta. Eulàlia 862 3,9 0,5 0,0 0,0 858,1 99,5 Palau-saverdera 1.619 32,7 2,0 124,7 7,7 1.461,60 90,3 Pau 1.044 10,1 1,0 68,5 6,6 965,5 92,5 Pedret i Marzà 851 12 1,4 4,4 0,5 834,5 98,1 Peralada 4.681 35,4 0,8 110,4 2,4 4.535,20 96,9 Pont de Molins 853 10,5 1,2 36,1 4,2 806,4 94,5 Pontós 1.354 9, 4 0,7 0,0 0,0 1.344,6 99,3 Port de la Selva, el 4.130 56,7 1 ,4 68,2 1,7 4.005,2 97,0 Portbou 930 43,1 4,6 26,3 2,8 860,7 92,5 Rabós 4.506 3,5 0,1 0,0 0,0 4.502,5 99,9 Riumors 646 11,3 1,7 0,0 0,0 634,7 98,3 Roses 4.587 367,6 8,0 225,4 4,9 3.994,0 87,1 Sant Climent Sescebes 2.446 49,8 2,0 9,7 0,4 2.386,6 97,6 Sant Llorenç de la Muga 3.206 9,4 0,3 12,1 0,4 3.184,5 99,3 Sant Miquel de Fluvià 362 32,4 9,0 0,0 0,0 329,6 91,0 Sant Mori 744 5,9 0,8 38,0 5,1 700,2 94,1 Sant Pere Pescador 1.780 57,5 3,2 152,5 8,6 1.570,0 88,2 Santa Llogaia d'Àlguema 197 14,4 7,3 29,1 14,8 153,5 77,9
194 / Anàlisi del planejament urbanístic DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
Taula 61 : Planejament Vigent 2001 a l’Alt Empordà. Règim de Sòl. Classificació del sòl: Urbà, Urbanitzable i No Urbanitzable en %
Superfície Sòl Sòl Sòl No MUNICIPI (ha) Urbà % Urbanitzable % Urbanitzable % Saus 1.163 49,4 4,2 5,5 0,5 1.108,2 95,3 Selva de Mar, la 708 7,1 1,0 6,9 1,0 694,1 98,0 Siurana 1.050 3,4 0,3 3,4 0,3 1.043,2 99,4 Terrades 2.080 7,2 0,3 34,0 1,6 2.038,8 98,0 Torroella de Fluvià 1.673 15,5 0,9 18,5 1,1 1.639,0 98,0 Vajol, la 466 11,9 2,6 0,0 0,0 454,1 97,4 Ventalló 2.614 20,6 0,8 32,5 1,2 2.560,9 98,0 Vila-sacra 619 30,5 4,9 21,9 3,5 566,6 91,5 Vilabertran 229 20,8 9,1 3,9 1,7 204,3 89,2 Viladamat 1.190 32,8 2,8 21,3 1,8 1136,0 95,5 Vilafant 823 51,2 6,2 73,9 9,0 697,9 84,8 Vilajuïga 1.316 28,7 2,2 18,7 1,4 1268,6 96,4 Vilamacolum 549 20,6 3,8 0,0 0,0 528,5 96,3 Vilamalla 911 7,3 0,8 159,5 17,5 744,2 81,7 Vilamaniscle 540 5,8 1,1 5,8 1,1 528,4 97,9 Vilanant 1.214 5,2 0,4 0,0 0,0 1208,8 99,6 Vilaür 556 6,8 1,2 7,1 1,3 542,1 97,5 Alt Empordà 134.243 3.574,00 2,7 2879,9 2,1 127789,1 95,2 Font: DGU 2001 (PTOP). Nota: Les dades de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable estan en hectàrees.DGU.20 01
Des del punt de vista del règi m del s òl i la s eva classific ació la comarca de l’Alt Empordà presenta diverses lec tures: se gons no mbre de població, segons superfície municipal, segons sigui municipi en la primea lí nia de costa , segon s segona lin ía de costa, segons la relació amb l a capita l comar cal, segons estiguin situats en zona fronterera i de muntanya, etc. Respecte el sòl urbà, 18 mun icipis de l’Alt E mpordà estan per sobre la m itjana comarcal (2,7%), dels quals destaquen l’Escala (32,6%), F igueres (20,5%); Ca stelló d’Empuries (14%) i Vilabertran (9 ,1%). Respecte el sòl urbanitzable 23 municipis de l’Alt Empordà estan per sobre la mitjana comarcal (2,1%), com per ex emple V ilamalla (17,5%), l ’Escala (15%), Figueres (14,7%) i Sta Llogaia d’Alguema (14,8%) . Respecte el sòl no urbanitzable 23 munic ipis de l ’Alt Empordà estan per sota la mi tjana comarcal (95,2%), com són l’Es cala (52 ,4%), F igueres (64,8 %), St a. Llogaia (78 %) i Castelló d’Empúries (84%).
DEPLAN Anàlisi del planejament urbanístic /195
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
BIBLIOGRAFIA
AGENCIA CATALANA DE L’AIGUA, Criteris tècnics a tenir en compte per l'Agència Catalana de l'Aigua en l'elaboració dels informes preceptius en la tramitació del planejament urbanístic. Departament de Medi Ambient. 2002.
ALBERA VIVA (2000) Guia excursionista transfronterera. L’Albera. Les Albères. Editorial Canigó. Figueres.
ASSOCIACIÓ DELS NATURISTES DE GIRONA Estudi sobre la Costa Brava. Connectors biològics. Sota la direcció de la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa Catalunya i la Universitat de Girona, i finançat per la Diputació de Girona 2002. (estudi en curs).
BASORA ROCA, Xavier (2001) La protecció dels espais naturals del litoral català. La insuficiència del model vigent i una proposta de futur. Projecte de llicenciatura de Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències. Setembre 2001.
BOLÓS JORDI, HURTADIO VICTOR; Atles dels Comtats d’Empúries i Peralada (780- 991). Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia. Rafel Dalmau Editor. Barcelona 1999.
CASSÀ DE LA SELVA (2001) Modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament de Cassà de la Selva per a la regulació d’usos del sòl no urbanitzable. Memòria d’Ordenació. La Vola, Geoservei i estudi d’arquitectura Eizaguirre. Ajuntament de Cassà de la Selva i Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona.
CASANOVAS I CANUT; SEBASTIÀ; El manuscrit de Palau-saverdera. Memòries d’un pagès empordanès del segle XVIII. A cura de J. Geli i Mª Àngels Anglada. ED. El Corral del Vent. Vallès editor. Figueres. (1986)
CENTRE DE RECERCA I APLICACIONS FORESTALS; Inventari ecològic i forestal de Catalunya. Regió forestal III. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. 2001.
CERVERA. BEGOÑA Estudi sobre els camins històrics del Cap de Creus, de (DMA, 1999)
CERVERA BENET Pla especial del Cap de Creus, de (PTOP, 1988).
III CONGRÉS DE PAISATGE I TURISME, Monografies de l’equip 7. Equip universitari d’investigació del paisatge. Servei C.T. de gestió i evolució del paisatge. Universitat de Barcelona. 1999.
CRU BANYULS; Mesures Agri-environnementales. Operation Groupee d’Amanagement Foncier du Cru Banyuls. Exploitants agricoles. Canton dela Côte Vermeille (1995). GDA Cru Banyuls. BP 67 Quartierr Matifoc 66651 Banyuls Sur Mer Cedex.
CUNILLERA & MIRALLES (1997) Duel per un municipi verd. El medi ambient i la gestió municipal. Fundació Terra. Diputació de Barcelona.
DEPLAN Bibliografia / 1
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
CURA, MIQUEL I FERRAN, ANNA Mª (1970) ; Sepulcros megalíticos de la sierra de Roda (alto Ampurdán, Gerona). Hábeas de sepulcros megaliticos. Fascículo 6. Instituto de arquerlogía y prehistoria. Universidad de Barcelona. 1970.
DEPARTAMENT DE LA PRESIDENCIA; Parcs naturals, més enllà dels límits. Barcelona 1999.
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA; Programa de gestió del risc d’incendi forestal. Foc Verd II. Barcelona 1999.
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT; Gestió i conservació de les zones humides mediterrànies: l’Estratègia de Grado (Italia). Barcelona 1994.
ENCICLOPÈDIA CATALANA (1981-84) Gran geografia comarca de Catalunya. L’Empordà. Fundació enciclopèdia catalana
FOLCH GUILLÉN, RAMÓN; Natura ús o abús. Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (2ª edició). Institució Catalana d’Història Natural. Filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Memòria nº 9. Fundació Jaume I. Editorial Barcino. Barcelona 1988.
FORTIÀ I RIUS RAMON Definició d’una estructura de corredors biològics a la zona de l’Empordà, de. (DMA 1993/94).
FORTIÀ I RIUS, RAMON (coord.);1993. El medi natural a les comarques gironines. L’estat de la qüestió. Diputació de Girona. 1993
FORTET RAMON Esquema director de l’espai de frontissa entre la Serra de Roda i els Aiguamolls de l’Empordà en els termes municipals de Roses, Palau Saverdera, Pau i Vilajuïga, de (PTOP,1996).
FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE. Custodia del Territori. Barcelona 2001.
GUTIÉRREZ CÈSAR I SEGUÍ JOSEP M. Proposta per a l'establiment de connectors biològics entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus, de (DARP i DMA, 1998).
HERRERA ALICIA (2000). Informe sobre els corredors biològics de Palau-saverdera. Consultors ambientals. Figueres. (12 pàgines). Novembre del 2000.
INSTITUT CARTOGRAFIC DE CATALUNYA. (1994) Atles Urbanístic de la Costa Brava de Catalunya. Direcció General d’Urbanisme. Departament de Política Territorial i Obres Publiques. Generalitat de Catalunya.
LLEI 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme.
MARULL, J & MALLARACH, J.M. (2002); La conectividad ecológica en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona Regional. Barcelona 2002.
MALLARACH JOSEP M.; Estudi de diagnosi i aplicació al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de Catalunya de les experiències sobre corredors biològics als Estats Units d’Amèrica. 1993.
2 / Bibliografia DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
MALLARACH JOSEP M. (1999) Criteris i mètodes d’avaluació del patrimoni natural. Documents dels quaderns de medi ambient. Departament de Medi Ambient. Barcelona.
MALLARACH JOSEP M. (2002) Arrels, significació i bons exemples internacionals de custòdia del Territori. (pàg. 93 a 106). Territori i Paisatge. Natura i art. Nº 15. Universitat i Ajuntament de Girona. 1ª edició 2002. Servei de publicacions. Universitat de Girona.
MALLARACH JOSEP M. Estudi sobre la connectivitat ecològica del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, sota la direcció de DMA.. maig 2002.
MEDI AMBIENT (1999-2000-2001) Informe sobre l’estat de medi ambient a Catalunya. Documents dels quaderns de medi ambient. Departament de Medi Ambient. Barcelona.
MESTRE I GODES, JESÚS; ADELL JOAN-ALBERT; Les comarques gironines. Viatge al romànic cátala/4. Edicions 62 i RACC Club. Barcelona 2000.
MUÑOZ TORRES, SÍLVIA (1999) Isidre Macau i Teixidor. Mestre i naturalista. Palau- saverdera 1882-Barcelona 1946. Col·lecció Baldiri Reixac. Nº 1. Editorial Lleure. Figueres.
NORMES SUBSIDIÀRIES DE PALAU-SAVERDERA 1981.
NORMES SUBSIDIÀRIES DE PALAU-SAVERDERA 1999.
PADRÓ WERNER, Jordi (2002). La interpretació del patrimoni i l’elaboració de projectes de turisme cultural.
PROGRAMA D’ACCIÓ LOCAL DEL MUNICIPI DE VILAFANT. Alt Empordà. 2002.
PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA. Departament de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya. 1995.
PLA ESPECIAL DEL MEDI FÍSIC I DEL PAISATGE DEL CAP DE CREUS. Direcció General del patrimoni Natural i del Medi Físic (2002)
PLA ESPECIAL DEL MEDI FÍSIC I DEL PAISATGE DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ. (inèdit).Direcció General del patrimoni Natural i del Medi Físic 2002
REVISIÓ DE NORMES SUBSIDIÀRIES DE PALAU-SAVERDERA 1999.
TELEFONICA: Páginas Blancas. Guia alfabètica de particulars i empreses. Girona. 2001-02.
DEPLAN Bibliografia / 3
BIBLIOGRAFIA
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
ANNEX I
Criteris tècnics a tenir en compte per l'Agència Catalana de l'Aigua en l'elaboració dels informes preceptius en la tramitació del planejament urbanístic
El Consell d’Administració de l’ACA en la seva última sessió de 28 de juny, ha aprovat una sèrie de criteris tècnics, a tenir en compte en l’elaboració dels informes preceptius en la tramitació del planejament urbanístic. La simple elaboració d’uns criteris "generals" d’aquests tipus representa ja, per si sola, un salt importantíssim en la tasca d’homogeneïtzació de les valoracions “ tècniques” de l’Agència. En el cas que ens ocupa, però, la importància de homogenització resta eclipsada pel contingut i l’abast dels criteris aprovats. En un moment –certament històric– en què l’urbanisme i el domini públic hidràulic comencen a trobar-se, aquests criteris venen a conformar el marc bàsic en què s’ha de produir aquesta relació, avui i en el futur.
El document aprovat pel Consell d’Administració va néixer al Departament d’Avaluacions de l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic, com a solució necessària als problemes derivats de manca de criteris homogenis en el camp dels informes “hidro-urbanístics”. En la seva confecció van participar activament la resta de Departaments d’aquesta Àrea i també i molt especialment l’Àrea de Planificació. També la Direcció General d’Urbanisme ha col·laborat de forma especial en l’elaboració a aquests criteris que compten amb el seu total recolzament. Es transcriuen tot seguit, els criteris aprovats.
Objectius
Aquests criteris s’elaboren amb la finalitat d’objectivar els aspectes tècnics que s’hauran de prendre en consideració en l’elaboració dels informes que, d’acord amb la legislació vigent, ha de sol·licitar l’Administració urbanística a l’Agència Catalana de l’Aigua en la tramitació dels diferents instruments de planejament urbanístic. Cal tenir en compte que el caràcter preceptiu però no vinculant d’aquests informes condiciona els efectes a tercers d’aquests criteris a la seva inclusió en els instruments de planejament urbanístic. L’Agència, emperò, mostra el seu interès perquè la nova llei d’urbanisme que es troba en tràmit al Parlament de Catalunya, incorpori aquests criteris, tot dotant de caràcter vinculant els informes urbanístics preceptius de l’ACA i declarant com a zona no urbanitzable el “ sistema hídric “ en els termes en què ve definit pels presents criteris.
Així mateix, es pretén unificar la terminologia a emprar a l’Agència Catalana de l’Aigua en relació amb la llera i el seu àmbit d’influència, terminologia que també serà d’aplicació a les empreses consultores.
Definicions
1. Zona fluvial (ZF). Ve definit per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn 10 anys. Aquesta definició vol superar l’ambigüitat de la definició legal del Domini Públic Hidràulic per la via d’englobar tant la llera legal com la seva zona d’influència immediata que podríem catalogar de llera a efectes ecosistèmics. L’ambigüitat ve donada per la diferent torrencialitat dels diversos rius a considerar, torrencialitat que amb la definició del cabal de període de retorn 10 anys (Q10) resta acotada a un nivell superior.
DEPLAN Annex I / 1
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
L’estudi hidràulic del riu per a determinar la franja inundable amb el cabal de període de retorn 10 anys haurà de realitzar-se en règim gradualment variat. A més, en l’estudi de definició de la zona fluvial del riu cal considerar aspectes de caràcter històric, geomorfològic i biològic per tal de complementar la seva definició. L’estudi d’aquests aspectes definiran l’evolució històrica de la llera, existència de lleres secundàries recuperables, zones de vegetació de ribera i d’altres característiques definitòries del sistema.
En la franja o franges així determinades no és aconsellable permetre cap ús. Es considera que només podrien dur-se a terme tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i alhora, mantenir una capacitat hidràulica mínima. Les intervencions haurien de ser autoritzades i tutelades per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Quant a les infrastructures canalitzades, s’evitarà sempre que sigui possible el traçat per la zona fluvial. Cal apropar així la idea de què el domini públic hidràulic és una franja vital a respectar, allunyant la percepció del mateix com una franja verge susceptible d’actuar com a galeria de serveis.
Si per raons degudes a condicionants diversos no es pogués respectar aquesta premissa, es defensarà adequadament l’obra tenint en compte el règim d’avingudes, l’erosió potencial total, la naturalesa del fons de la llera i la seva capacitat de desguàs.
2. Sistema hídric (SH): El terme de “sistema general hídric” fou proposat en les “Jornades Parlamentàries sobre prevenció de riscos relacionats amb l’aigua”, celebrades a Madrid el 24 i 25 de novembre de 1997. Sota aquest concepte es pretén integrar l’ordenació de la llera i de la seva àrea d’influència dintre del procés de planificació territorial i urbana.
Aquest “sistema hídric” de protecció fluvial, s’haurà de definir a partir de criteris basats en la consideració de valors ecològics, naturals i espacials associats als cursos fluvials, observant alhora determinades normes i recomanacions tècniques hidràuliques de prevenció, definides en la planificació hidrològica i concretades sobre el territori per la planificació territorial, dintre de les quals es considerarà el risc d’inundació com a factor clau per a la reserva de sòl.
Mentre aquesta planificació no estigui disponible i per tal de no hipotecar-la, es proposa adoptar el criteri de considerar el SH com la zona ocupada pel cabal de 100 anys de període de retorn. Aquest criteri es complementarà també amb consideracions de caràcter històric, geomorfològic i biològic.
2 / Annex I DEPLAN
Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera Memòria informativa
En tant no hi hagi una definició des del planejament urbanístic, els usos permesos en el SH, fora de la Zona fluvial, serien els següents, restant expressament desaconsellat, per a l’establiment d’aquests usos, qualsevol construcció o moviment de terres que modifiquin sensiblement el perfil natural del terreny:
• Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura, vivers a l’aire lliure i conreus silvestres. No es permetran els hivernacles ni tancaments de cap classe entre parcel·les. • Ús industrial-comercial: zones verdes. • Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades. • Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure, zones de descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca, circuits d’excursionisme o d’equitació. La implantació d’aquestes activitats recreatives no haurà de suposar, en cap cas, l’alteració significativa de les condicions naturals dels terrenys afectats.
Les estacions de bombament, tant d’aigües residuals com potables, es podran situar en el SH, sempre que els accessos es localitzin a una cota en la que no es produeixi la condició d’inundació greu per a l’avinguda de 500 anys de període de retorn.
Les infrastructures canalitzades soterrades degudament protegides front a l’erosió en avinguda, només podrien autoritzar-se de forma excepcional i prèvia justificació com a única alternativa viable. No s’haurien d’autoritzar en cap cas, instal.lacions per al transport de productes que puguin representar un risc de contaminació del Domini Públic Hidràulic.
3. Zona inundable (ZI). Es defineix per la franja delimitada per la línia de cota d’inundació de l’avinguda de període de retorn 500 anys.
L’estudi hidràulic del riu per a determinar la zona inundable amb el cabal de període de retorn 500 anys haurà de realitzar-se en règim gradualment variat i considerant les condicions de contorn que afecten l’anàlisi del tram estudiat i el seu règim hidràulic.
A més, en l’estudi de definició de la zona inundable del riu cal considerar igualment aspectes de caràcter històric, geomorfològic i biològics per tal de complementar la seva definició. L’estudi d’aquests aspectes determinarà avingudes històriques i la seva afecció, característiques geomorfològiques de les planes d’inundació, característiques de la flora i fauna de la zona i altres trets determinants de la zona inundable.
Els usos que es proposen siguin permesos en la ZI, fora del SH, no van encaminats a preservar el règim de corrents, sinó a evitar danys importants. Concretament, es prenen les següents limitacions: Les futures edificacions de caràcter residencial haurien de situar-se a una cota tal que no es produeixi la condició d’inundació moderada amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn. Subratllar que la zona d’acampada de càmpings restarà fora de la zona d’inundació de l’avinguda de període de retorn 500 anys. Les futures edificacions de caràcter comercial-industrial haurien de
DEPLAN Annex I / 3
Memòria informativa Pla especial de regulació dels usos del sòl no urbanitzable de Palau-saverdera
situar-se a una cota tal que no es produeixi la condició d’inundació greu amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn. Aquestes mateixes condicions caldria aplicar-les a les estacions depuradores d’aigües residuals (E.D.A.R.) de caràcter convencional i a les instal·lacions associades a estacions de tractament d’aigües potables (E.T.A.P.). En canvi, per a les Edar de tipologia verda, l’únic condicionant serà el de situar-se fora del SH. A la zona inundable caldria prohibir instal·lació d’abocadors de qualsevol tipus.
Les tres zones definides com a zona fluvial (ZF), sistema hídric (SH) i zona inundable (ZI) es superposen, quedant sempre compreses una dins l’altra. Els usos permesos proposats en cada cas serien sempre els corresponents a la limitació més restrictiva.
Criteris tècnics
L’ Agència haurà de confeccionar i posar a disposició del públic en general les dades i mètodes a aplicar per al càlcul dels cabals dels diferents períodes de retorn, de la via d’intens desguàs, zones d’inundació greu i moderada, etc.
4 / Annex I DEPLAN
ANNEXOS
PLÀNOLS
Plànol I1: Topogràfic Plànol I2: Geològic Plànol I3: Elements d’interès geològic Plànol I4: Sistema hidrogràfic Plànol I5: Usos del sòl Plànol I6: Àrees d’interès per a la fauna Plànol I7: Règim del sòl Plànol I8: Règim del sòl urbà