DOCSLIB.ORG

Recull De Premsa

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Recull De Premsa RECULL DE PREMSA Dimarts, 30 d'abril de 2019 EL PUNT AVUI 24 | DIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019 Comarques Gironines El mapa gironí, tenyit d PRIMERA · ERC guanya a les vuit ALT EMPORDÀ BAIX EMPORDÀ CERDANYA (GIRONINA) Resultats de comarques i en més de 170 municipis PARTIT VOTS % PARTIT VOTS % PARTIT VOTS % les eleccions TÀNDEM · ERC i JxCat –que venç en ERC 18.532 29,56 ERC 20.053 30,14 ERC 2.409 32,39 una quarantena de pobles– acaparen els dos primers llocs al 88% dels pobles JxCAT 11.428 18,23 JxCAT 13.480 20,26 JxCAT 1.620 21,78 PSC 10.878 17,35 PSC 12.638 18,99 PSC 1.076 14,47 28-A Lurdes Artigas GIRONA ció. La resta van ser 5 per C’s 7.229 11,53 ECP 6.688 10,05 C’s 749 10,07 al PSC i un per a Cs. El mapa electoral gironí es El 28-A va servir també ECP 5.752 9,18 C’s 6.266 9,42 ECP 638 8,58 COMARQUES va tenyir diumenge de per consolidar Girona com GIRONINES groc tant pel que fa a la vic- una de les poques demar- PP 2.733 4,36 PP 2.056 3,09 PP 326 4,38 tòria històrica d’ERC –que cacions de l’Estat sense va guanyar a totes vuit co- cap diputat dels tres par- VOX 2.565 4,09 FR 2.038 3,06 VOX 244 3,28 marques i a gairebé el 80% tits de la dreta espanyola. de municipis– com pel re- La comarca on Cs, PP i Vox FR 2.073 3,31 VOX 1.819 2,73 FR 219 2,94 sultat de rècord de l’inde- sumen més és l’Alt Empor- pendentisme en uns comi- dà (20%) i on menys, el Pla cis espanyols: el 56% dels de l’Estany (6,9%). GIRONÈS PLA DE L'ESTANY RIPOLLÈS vots de la demarcació van ser per a una de les tres for- Partit a partit PARTIT VOTS % PARTIT VOTS % PARTIT VOTS % ces independentistes ERC va guanyar doncs a to- –ERC, JxCat i Front Repu- tes vuit comarques gironi- ERC 27.348 28,71 ERC 6.738 37,79 ERC 5.363 35,07 blicà– quan a les eleccions nes (al 2016 ho havia fet en del 2016 (sense el FR) la cinc) i en 175 poblacions JxCAT 23.098 24,25 JxCAT 5.709 32,02 JxCAT 4.073 26,64 suma havia estat del (en dos casos empatada 49,5%. De fet, la suma so- amb JxCat) quan al 2016 PSC 15.855 16,65 PSC 1.693 9,5 PSC 2.266 14,82 biranista va superar el ho havia fet a 129. A més, 50% dels vots a totes les co- va ser segona a la resta de ECP 8.763 9,2 ECP 1.247 6,99 ECP 1.156 7,56 marques gironines, excep- poblacions amb l’excepció te la Selva (48,5%). El mà- de Santa Llogaia d’Àlgue- C’s 7.996 8,4 FR 748 4,2 C’s 843 5,51 xim va ser el 74% del Pla de ma (on va guanyar el PSC i l’Estany, seguit del 69% de Cs va ser segona). En glo- FR 4.654 4,89 C’s 662 3,71 FR 597 3,9 la Garrotxa. Mirant-ho en bal, ERC havia rebut fa tres xifres absolutes, l’inde- anys 80.824 vots a la de- PP 3.004 3,15 PP 385 2,16 PP 392 2,56 pendentisme va tenir un marcació (el 26,25% del to- 40% més de vots: de tal) i diumenge van ser VOX 2.583 2,71 VOX 176 0,99 VOX 234 1,53 152.277 el 2016 a 213.250 113.546 (29,83). Són (60.973 més). Tant JxCat 32.722 vots més, cosa que com Front Republicà van va fer que passi de dos a El PSC, que va mantenir i amb 36.190 (9,70% del es va quedar a uns 4.000 ranges amb un 11,9%. En tenir aquí els seus millors tres escons. el diputat que ja tenia, va total) –al 2016 n’havia tin- d’obtenir representació. global, va perdre el 60% resultats. També va créixer en superar En Comú Podem i gut 53.277 (17,31%)– es Va rebre 33.826 vots dels vots del 2016, un total Una altra dada que ava- vots, tot i baixar en percen- va esdevenir tercera força va quedar a 939 vots de po- (8,89% del total), un 42% de 18.716 (de 31.035 a la l’auge de l’independen- tatge (per l’augment de a la demarcació. A la Selva der mantenir el diputat més que al 2016 (23.748, 12.319), passant del tisme és que ERC i JxCat participació), Junts per va ser fins i tot segona. Va que tenia. Es va situar com 7,71%). A més, Cs va ser el 10,08% al 3,24%. van acaparar els dos pri- Catalunya respecte al re- guanyar en cinc localitats a quarta força a la demar- més votat a un municipi El PP va ser superat pel mers llocs a 194 municipis sultat de CDC el 2016, pas- –quatre d’elles de les més cació i en sis de les vuit co- (Vilamalla) i segon a tres Front Republicà, que va re- gironins (87,8% del total), sant dels 71.453 de llavors poblades (Lloret, Blanes, marques (a l’Alt Empordà i pobles de l’Alt Empordà bre 14.271 vots (el 3,75%). quan fa tres anys havien (23,21% del total) a Salt i Roses)– i va ser sego- la Cerdanya és cinquena, (Sant Llogaia, Pont de Mo- En una vintena de pobles estat les dues forces més 85.433 (22,44%). Són na a 19 més. En global, els rere Ciutadans). El seu mi- lins i Biure). Per comar- va superar el 10% dels vots, votades a 184 (83%). I no- 13.980 vots més. La for- vots als socialistes van aug- llor registre va ser a la Sel- ques, va tenir els percen- destacant sobretot a Ver- més mirant qui va quedar mació, que manté els dos mentar un 69%, dels va (12,41%), on el 2016 ha- tatges més alts a l’Alt Em- ges i Viladamat, llocs on go- primera, ERC va guanyar diputats, va guanyar en 42 38.558 del 2016 als 65.162 via guanyat. Fa tres anys pordà (11,53%) i la Selva verna la CUP. en 173 municipis, JxCat municipis (en dos empata- (26.604 més). El creixe- va ser primera a 10 muni- (10,34%). Pel que fa a Vox, va tenir en 40, i n’hi va haver dos da amb ERC) quan fa tres ment de participació, però, cipis gironins i segona a 19. El PP, en canvi, no va ar- 10.668 vots, un 2,80% del (Bolvir i Viladasens) on anys havia vençut a 76. Va va mitigar l’increment de Diumenge només va ser se- ribar al 5% a cap comarca. total. El partit ultradretà van compartir victòria en ser segona força a totes les percentatge a menys de gona a un (Sales de Llier- El menor percentatge va –que al Pla de l’Estany no empatar en vots. Així comarques menys la Sel- cinc punts (del 12,52% del ca). ser un 2% a la Garrotxa. Al arriba ni a l’1%– va obtenir doncs, entre les dues van va, on la va superar el PSC. total al 17,12%). El partit del trio de la 2016 havia guanyat a tres el millor percentatge de guanyar en 215 dels 221 Fa tres anys havia guanyat En canvi, En Comú Po- dreta espanyola amb més poblacions i ara va obtenir Catalunya a Sant Climent municipis de la demarca- al Ripollès i la Cerdanya. dem va perdre 16.367 vots vots va ser Ciutadans, que el seu millor resultat a Me- Sescebes (14,6%). ■ EL PUNT AVUI 26 | Comarques Gironines | DIMARTS, 30 D’ABRIL DEL 2019 Alt Empordà Baix Empordà Pugen el PSC i ERC, L’onada republicana s’imposa Vox obté un 14% a com a força hegemònica Sant Climent i Cs ERC s’ha imposat de manera nítida a la comarca guanya a Vilamalla del Baix Empordà i s’ha erigit en primera força en 32 dels 36 municipis. Un resultat que té la se- A menys d’un mes de les munici- va particularitat en una comarca que, de mane- pals, els resultats de les elec- ra tradicional, ha estat un dels feus més forts de cions generals marquen tendèn- l’extinta CiU. Una reorientació del vot que, això cies que poden condicionar la sí, pren partit per l’independentisme moderat, campanya. Aquest és el cas de després de les declaracions del seu líder, Oriol Figueres, on l’imaginari polític Junqueras, partidari de donar suport a un even- local estava marcat pel triomf de tual govern d’esquerra per frenar l’extrema dre- Cs el 21-D. Els resultats de diu- ta. També és rellevant la consolidació i l’incre- menge entren una variable: el ment de Ciutadans, que pren de manera clara creixement del PSC i òbviament vots al PP, mentre que aquest darrer, poc o molt, el d’ERC, el gran vencedor (del també es veu afectat per Vox, que en aquestes 6% en els dos casos). Cs va a l’al- eleccions encara és una força residual.
Load more

Recommended publications
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Servert\E\Carpeta De Treball Comuna
    Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 DOCUMENT ÚNIC DE PROTECCIÓ CIVIL MUNICIPAL DE TORROELLA DE FLUVIÀ Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 Aquest Pla de protecció civil ha estat realitzat arrel d'un conveni entre l'Ajuntament de Torroella de Fluvià i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà Ajuntament de Torroella de Fluvià Redacció del pla i memòria: Martí Roqué Esteba Cartografia i mapes: Serveis tècnics CCAE Document Únic de Protecció Civil Municipal de Torroella de Fluvià 27/02/2017 ÍNDEX 1. Document 1. Generalitats i Organització Municipal ............................................................. 5 1.1. Introducció, normativa i disposicions legals ............................................................. 5 1.2. Dades generals del municipi ..................................................................................... 7 1.2.1. IDENTIFICACIÓ DEL MUNICIPI ........................................................................... 7 1.2.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA ..................................................................................... 7 1.2.3. DADES DE POBLACIÓ ......................................................................................... 8 1.2.4. INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ ................................................. 9 1.2.5. SERVEIS BÀSICS ................................................................................................ 11 1.2.6. CLIMATOLOGIA...............................................................................................
    [Show full text]
  • Retirada I Camins De L'exili
    Alt Empordà Girona Lleida Barcelona Tarragona Alt Empordà Coordinació i textos: Memorial Democràtic i MUME Pas de frontera, el Portús 1939 Fotografies: Auguste Chauvin (Archives Départamentales des Pyrénées- Retirada Orientales), Geosilva, Miquel Serrano i Oriol López Informació: i camins de Consell Comarcal de l’Alt Empordà Tel. +34 972503088 www.altemporda.cat l’exili Museu Memorial de l’Exili (MUME) Tel. +34 972556533 www.museuexili.cat Organitzen: Senyalització al Coll dels Belitres, Portbou Col·laboren: Amb el suport de: Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera Montboló Ceret N N -1 els Banys d’Arles -9 1 La Retirada i els camins de l’exili republicà a l’Alt Empordà Banyuls 4 El Portús Arles El 26 de gener de 1939 les tropes rebels del general Franco van ocupar Barcelona. La Guerra Civil espanyola havia arri- Cervera bat pràcticament a les acaballes i la victòria de l’exèrcit rebel Coll dels Belitres era imminent. Però per a totes aquelles persones que havien La Jonquera Cantallops lluitat al costat de la legalitat democràtica que encarnava la Portbou República començava un període marcat per la repressió i el Maçanet La Vajol Colera N silenci. A fi d’evitar aquella situació, milers de ciutadans, tant AP - Espolla I de Cabrenys I militars com civils (homes, dones i infants), van haver de fugir Agullana - 7 Sant Climent Rabós i deixar la feina, casa seva i la família. Capmany Sescebes Vilamaniscle Costoja Mollet Llançà de Peralada Entre final de gener i principis de febrer de 1939, es calcula Darnius que van fugir cap a França passant pel Pertús, Portbou i altres Masarac Garriguella 60 -2 punts de la comarca de l’Alt Empordà unes 350.000 persones.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • Conveni Del Corresponent Projecte D'actuacions Juvenils
    ADDENDA MODEL DEL CONVENI MARC REFERENT A LES APORTACIONS ECONÒMIQUES ESTABLERTES A LA FITXA 43 DE PLANS LOCALS DE JOVENTUT I PLA COMARCAL DE JOVENTUT ON ES TROBEN INCLOSOS ELS AJUNTAMENTS MENORS DE 20.000 HABITANTS, QUE HAN SOL·LICITAT FINANÇAMENT EN POLÍTIQUES DE JOVENTUT RECOLLIDES AL CONTACTE PROGRAMA 2016-2019 EN ASSUMPTES DE SERVEIS SOCIALS, ALTRES PROGRAMES DE BENESTAR SOCIAL I POLÍTIQUES D’IGUALTAT DEL DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES REUNITS D’una banda, la Presidenta Sònia Martínez i Juli amb DNI 40454986X, assistida de la secretària de la corporació, Cristina Pou Molinet i amb DNI 40442053A, que dóna fe de l’acte. De l’altra, la senyora, Isabel Maria Cortada Soler amb DNI 40427647H, com a alcaldessa de l’Ajuntament de Palau-Saverdera, assistida del secretari de la corporació, Emili Santos Bach i amb DNI 40430998B, que dóna fe de l’acte. Ambdues parts es reconeixen recíprocament la capacitat legal necessària per a formalitzar aquest conveni, MANIFESTEN 1. Que en data 27 de setembre de 2016 el Consell Comarcal de l'Alt Empordà va signar el Contracte Programa 2016-2019 en assumptes de serveis socials, altres programes de benestar social i polítiques d’igualtat del Departament de Treball, Afers socials i Famílies. 2. Que en data 30 d'octubre de 2017 el Consell Comarcal de l'Alt Empordà va signar addenda al Contracte Programa 2016-2019 en assumptes de serveis socials, altres programes de benestar social i polítiques d’igualtat del Departament de Treball, Afers socials i Famílies. Aquest Contracte Programa, inclou
    [Show full text]
  • Revista Tot Garrotxa
    s e n Núm. 21 1€ a s volc o l e ca d r ma o la c E Bienvenidos La guía Tot Garrotxa pone al alcance de todos Esperamos que esta herramienta ayude a divulgar la posibilidad de adentrarse en este territorio. En la riqueza natural, paisajística, cultural, histórica y ella encontraréis la información necesaria para gastronómica de la Garrotxa, y también las activi- conocer los principales recursos y atractivos de dades, los alojamientos y la gastronomía, un patri- la Garrotxa así como de sus empresas turísticas. monio de gran valor y diversidad, apto para todo el mundo. Hemos seleccionado diecisiete propuestas para que podáis visitar la Garrotxa durante todo el año, En definitiva, esta guía, que se convierte en la he- fomentando el conocimiento de escenarios emble- rramienta más completa y exhaustiva de la Ga- máticos y lugares con encanto y belleza paisajística, rrotxa, os ofrecerá un sinfín de posibilidades para tanto en la tranquilidad de un paseo a pie, como en planificar vuestra estancia y sobretodo, para dis- bicicleta o en coche. frutar de la Garrotxa, la comarca de los volcanes. Can Tona Espacio Natural de la Alta Garrotxa Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa Espacio Natural Protegido Principales vías de comunicación www.turismegarrotxa.com Oficinas de Turismo ubime.cat/garrotxa (ved guía de servicios en página 59) 04 Pont del Llierca Naturaleza Practicar actividades en plena naturaleza, descansar en alojamientos encantadores, disfrutar de una buena comida... todo esto y más es posible en la Garrotxa. No os perdáis la guía de servicios de la página 59.
    [Show full text]
  • Narcís Monturiol (1819–1885), Pioneer of Submarine Navigation
    CONTRIBUTIONS to SCIENCE, 5 (2): 147–157 (2009) Institut d’Estudis Catalans, Barcelona Celebration of the Monturiol Year 2009 DOI: 10.2436/20.7010.01.70 ISSN: 1575-6343 www.cat-science.cat Narcís Monturiol (1819–1885), pioneer of submarine navigation Carles Puig-Pla,* Antoni Roca Rosell Puig-Pla, Roca Rosell Research Center of History of Technology, School of Engineering, Technical University of Catalonia, Barcelona, Spain Resum. Narcís Monturiol (1819–1885) va tenir un paper des- Summary. Narcís Monturiol (1819–1885) played an essential tacat en la història de la navegació submarina. Persona de for- role in the history of submarine navigation. He was a person of tes conviccions, va lluitar per la democràcia en una època de strong convictions and fought for democracy at a time of canvis i convulsions dins la societat espanyola. Republicà i so- changes and political convulsions in the Spanish society. Uto- cialista utòpic va propagar a Catalunya les idees comunistes pian republican and socialist, he spread the Communist ideas d’Étienne Cabet. Va organitzar els cabetians entorn del setma- of Étienne Cabet in Catalonia, organizing the Cabetians around nari La Fraternidad (1847–1848) i va esdevenir el dirigent del the weekly, La Fraternidad (1847–1848). He also became the grup icarià de Barcelona. Perseguit i refugiat diverses vegades leader of the Icarian community in Barcelona. Frequently per- a Cadaqués, va concebre el seu projecte d’una nau submari- secuted because of his political beliefs, he was often forced to na, l’Ictineu o vaixell-peix. Tractat amb recel per les autoritats seek refuge in Cadaqués, and it was there that he conceived va poder aconseguir molts suports particulars.
    [Show full text]
  • 1.1.7 Arquitectura, Vida Quotidiana I Vida Material En Els Masos De L'alt
    ARQUITECTURA, VIDA QUOTIDIANA I VIDA MATERIAL EN ELS MASOS DE L’ALT FLUVIÀ I EL BRUGENT (1580-1660) Xavier Solà Colomer Resum Noves recerques permeten situar, entre 1580 i 1660, una primera revolució industrial enuna sèrie de viles i parròquies de la Catalunya prepirinenca, a les valls de Bas i d’Hostoles a la Garrotxa, i als pobles Amer, la Cellera de Ter i Anglès a la Selva. Una potent indústria tèxtil de llana que va aparelladaal creixement agrícola, que repercuteix en la construcció –d’esglésies, de molins, de cases mitgeres i de masies– i que crea unes noves pautes de consum, més enllà de l’utillatge del camp, incorporant mobles i objectes d’ús quotidià, devocional, cultural o decoratiu. Paraules clau: Vall d’Hostoles, Amer, Anglès, masies, esglésies, molins, cases mitgeres, indústria tèxtil. Resumen Nuevas investigacions permiten situar, entre 1580 y 1660, una primera revolución industrial en una serie de villas y parroquias de la Cataluña prepirinaica, en los valles de Bas y Hostoles en la Garrotxa, yen los puebles de Amer, la Cellera de Ter yAnglés en la Selva. Una potente industria textil de lana que fuepareja al crecimiento agrícola, que repercutió en la construcción –de iglesias, molinos, casas de pueblo y de campo– y creóunasnuevaspautas de consumo, que fueronmásallá de los enseres de trabajodel campo, incorporandomuebles yobjetos de uso cotidiano, devocional, cultural o decorativo. Palabras claves: Vall d’Hostoles, Amer, Anglès, masies, iglesias, molinos, casas de pueblo, industria textil. Abstract New researches allow to place, between 1580 and 1660, a prime industrial revolution in a succession of villages in the pre-Pyrenees of Catalonia, in the Valleys of Bas and Hostoles in the Garrotxa, and in the towns of Amer, la Cellera de TerandAnglès in the Selva.
    [Show full text]
  • LA VILA DE RIUD AURA EN ELS SEGLES XVII I XVIII Precedents (*) Joan Pagès I Pons, Pvre
    LA VILA DE RIUD AURA EN ELS SEGLES XVII i XVIII Precedents (*) Joan Pagès i Pons, Pvre. 151 El Monestir de Riudaura, a despit de les donacions rebudes, no creiem pas que fos de massa vitaJiitat. La comunitat degué constar de quatre o cinc monjos amb el prior, i pleguem de com­ tar, al menys a partir de la baixa edat mitjana. Malgrat to~. el Prior i Monestir foren senyors aUodials de qu•asi tota la parrò• quia de Riudaura i d'·altres hloos d'e la diòcesi, i senyors juristdlic~ cionals pe·! que fa referènoia a la civil, car la jurisdicció criminal la detentaven els Vescomtes de Bas. L'any 1565, concretament e1l 26 de se,tembre, el vicari g;eneral Pere Cerdà, canong·e dé la S1eu de Girona, en nom del prelat diocesà, Arias Gal!lego, i a petició del venerable Bernat Cerdà, canonge i ardiaca d'Empúries i pr·ior comendatari de·l monestir de Riudaum, feta per mitjà del S•eu procurador Sixte Pou, la parròquia die Sant Andreu del Coll fou unida a la de Riudaura. Entre les causes que s'al.legaven per a semblant unió eren, per una banda, la mancança d'esta,tge per al rector; i, per al•tra la incongruïtat de les rendes d'aquella par­ ròquia del Coll, en la qua1l tenia el dret de presentació dels rectors el Prior del Monestir die Riudaura. (Arxiu Diocesà de Girona, sec G, fo!. 268). L'any 1592, per decret del papa Climent VIII (1592-1605), el monestir de Riudaura fou unit a1l de Campro­ don i pmcticament aquell oenobi restà desfet.
    [Show full text]
  • 3.2.1 Les Transformacions Dels Masos En Els Entorns Urbans
    LES TRANSFORMACIONS DELS MASOS I CASES DE PAGÈS EN ELS ENTORNS URBANS. FIGUERES COM A EXEMPLE I Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català Comunicació Bloc 3: Masia i evolució territorial novembre 2014 Autora: Anna Albó Riera, arquitecta [email protected] 1 Resum:Quan pensem en un mas pensem en un edifici aïllat en un entorn rural. En un edifici que constitueix el centre de la configuració espacial que es crea al seu voltant i que està constituïda pels espais lliures, les construccions auxiliars, la vegetació, els camins d’accés o la situació topogràfica. La transformació del territori, per processos de creixement de les ciutats, d’implantació de noves àrees industrials o d’infraestructures, produeix canvis en els patterns territorials i afecta els masos que es troben en aquests entorns transformats. En aquestes situacions, la lògica de la ciutat, de la zona industrial o de la infraestructura s’imposa a la lògica del mas i el seu territori, convertit en l’element feble, malgrat l’interès patrimonial que pugui tenir. En aquesta comunicació es vol analitzar quines respostes urbanístiques s’han donat a aquest conflicte, mirant de descobrir quines són millors o pitjors i d’aportar alternatives que permetin preservar el patrimoni i el seu significat. Per això s’analitzaran alguns casos representatius de les comarques gironines –els que l’autora coneix més bé-. Què ha passat amb els masos propers a les principals ciutats quan el creixement urbà els ha absorbit? Com han afectat els masos les noves zones industrials i les noves infraestructures? Paraules clau: masia, urbanisme, territori, transformació territorial, entorn urbà Resumen: Cuando pensamos en un manso pensamos en un edificio aislado en un entorno rural.
    [Show full text]
  • Carrilet I Greenway (Girona)
    Carrilet I Greenway Until the sixties, the Girona-Olot railway was the main transport artery for the rural districts of La Garrotxa, La Selva, and El Gironés. A modest narrow gauge railway (of the type known as "carrilet" in Cataluña) just 54 Kms long, it ran along the banks of the rivers Ter, Bruguent, and Fluvià in the shadow of the menacing La Garrotxa volcanoes. In the not to distant future, this Greenway is to be linked by a track to the Camí de Ferro Greenway de (12 Kms between Ripoll and Sant Joan de les Abadesses). Add on the existing Girona-Costa Brava Greenway between Girona and San Feliú de Guíxols (39 Kms) and we can travel by Greenway from the upper Pyrenees to the Mediterranean, a distance of nearly 135 Km. TECHNICAL DATA CONDITIONED GREENWAY A refreshing itinerary through the shades of the old volcanoes of Garrotxa. LOCATION Between Olot and Girona GIRONA Length: 54 km Users: * * Amer-El Pastoral: Part with steep slopes (there is alternative that runs through the road, 2Km) Type of surface: Conditioned earth Natural landscape: Garrotxa Volcanic park. Banks of rivers Ter and Fluviá Cultural Heritage: Urban centres of Angles, Sant Feliú and Girona. Romanic chapels. D´Hostoles Castle Infrastructure: Greenway. 12 bridges How to get there: Girona: Medium and long distance Renfe lines (*) Please ask the conditions of bike admittance in Renfe trains Olot: Teisa Bus company Connections: Barcelona: 130 Kms. to Girona. Maps: Military map os spain. 1:50.000 scale 256, 257, 294, 295, 333 y 334sheets Official road map of the Ministry of Public Works (Ministerio de Fomento) More information on Spanish Greenways Travel Guides, Volume 1 From Girona also departs the Carrilet II Greenway DESCRIPTION Km.
    [Show full text]
  • Centres Vacunals Externs Grip 2020
    CENTRES VACUNALS EXTERNS GRIP 2020 Ciutat/Poble LLOC VACUNACIó ADREÇA DATA HORARI SAP Girona nord Bàscara Sala Municipal, Ajuntament de Bàscara Major, 2 del 15 octubre al 12 novovembre dm i dj 9 - 13h Vilafant Centre Cívic Les Forques C/ Rec Susanna,15 del 15 d'octubre al 15 novembre dc i dv 9 -13h Figueres Carpa 1 CAP Ernest Lluch C/ Canigó s/n (pàrquing CAP) 15 d'octubre al 13 novembre 10-17h Figueres Carpa 2 CAP J Masdevall C/ Nou, 199 15 d'octubre al 13 novembre 10-17h Llançà Hotel d'Entitats C/ de la Selva, 17, 1er pis del 15 al 30 d'octubre 9-13h La Jonquera Sala de La Societat "Unió Jonquerenca" C/ Major 101, baixos del 15 al 30 d'octubre 9-13h Olot Recinte Firal d'Olot C/ Madrid s/n 21, 23 i 30 d'octubre 9-13h Olot Recinte Firal d'Olot C/ Madrid s/n 20 i 27 d'octubre 15-19h Olot Sala Torin C/ Roser, 13 19 i 26 d'octubre 9-13h Les Preses Ajuntament de les Preses C/ Major, 2 28 d'octubre 9-13h Besalú Pavelló de Besalú Passeig de Francesc Cambó, 4 21 i 28 d'octubre 9-13h Besalú Pavelló de Besalú Passeig de Francesc Cambó, 4 22 d'octubre 10-13h Tortellà Centre cívic Pla. Del Mercat, 21 27 d'octubre 11:30-14h St. Jaume de Llierca Ajuntament de Sant Jaume de Llierca C/ Àngela Brutau, 1 19 d'octubre 10-13h Montagut Sala de reunions de l'Ajuntament Av.
    [Show full text]