_- La gazzetta Temporada 2004-2005

e Fundacio Gran Teatre del Liceu

Generalitat de Catalunya Ministerio de Cultura

Ajuntament de Barcelona Diputaci6 de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu

Consell de Mecenatge La gazzetta

Dramma giocoso en dos actes AL HILO DE HERMES Llibret de Giuseppe Palomba basat en It matrimonio concorso � per de Carlo Goldoni HERMES Musica de Gioachino Rossini PARIS Versio de Philip Gossett, Maurizio Barbacini i Dario Fo

Estrena al Gran Teatre del Liceu

Oilluns, 20 de juny de 2005, 20.30 h, torn H Oimarts, 21 de juny de 2005, 20.30 h, torn PC Oimecres, 22 de juny de 2005, 20.30 h, torn B Oissabte, 25 de junyde 2005, 20.30 h, torn C Oiumenge, 26 de juny de 2005, 17.00 h, torn PO Oilluns, 27 de juny de 2005, 20.30 h, torn A Oimarts, 28 de juny de 2005, 20.30 h Oimecres, 29 de juny de 2005, 20.30 h, torn 0 Oijous, 30 de juny de 2005, 20.30 h, torn PE Oivendres, 1 de juliol de 2005, 20.30 h, torn E Chaqueta sport en Oiumenge, 3 de juliol de 2005, 17.00 h, torn T' pie/ de reno. Pantalon de a/godon. Para mas informacion: Sanda/ias en pie/ Tel. 911578 30 41. de ternera tratada.

/ Index

8 Repartiment

12 Resum argmnental 42 I L'OPERA Dos comediants del Nord sota el sol meridional 56 L'OPERA El teatre comic i la situacio

68 LA DRAMATURGIA Un frenetic vodevil amb rmisica de Rossini

86 Biografies

101 Enregistraments

102 English I Francais

107 Proximes funcions La gazzetta

Lisetla Cinzia Forte Direcci6 musical Maurizio Barbacini Milagros Poblador (21, 26, 28 i 30 de juny) Direcci6 d'escena, escenografia i vestuari Dario Fo a la direcci6 d'escena Arturo Corso Doralice Marisa Martins Adjunt Francesco Calcagnini Stephanie Novacek (21, 26, 28 i 30 de juny) Coescenoqraf Cofigurinista Paola Mariani ll-lurninacio Franco Marri Madame La Rose Agata Bienkowska Reposici6 de la Sebastiano Mario Di Bella Marina Rodriguez-Cusi (21, 26, 28 i 30 de juny) coreografia Assistent de la direcci6 d'escena Matteo De Martino Assistent de la Laura Guiducci Alberto Charles Workman coreografia Atlrezzo Rancati Riccardo Botta (21, 26, 28 i 30 de juny) Sabateria Pompei Producci6 Rossini Festival Monsu Traversen Simon Orfila Opera (Pesaro)

Anselmo Marc Canturri OROUESTRA DE L.:ACADEMIA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU

Filippo Pietro Spagnoli UNIO mil Generalitat de Catalunya !!ill! Servei David Menendez (21, 26, 28 i 30 de juny) Fans SocialEUROPEA.Europeu d'Ocupaci6 de Catalunya

Don Pomponio Bruno Pratico Assistent de la direcci6 musical Guerassim Voronkov Bruno Taddia (21, 26, 28 i 30 de juny) Daniel Mestre

Assistents musicals Mark Hastings Ballarins Veronique Werkle Gemma Garcia, Laura Guiducci, Carla Macau, Susanna Muntasell, Laura Olivella, Miriam Subatella, Marta Tomasa, Concerti no Albert Rodriguez Miquel Barcelona, George Birkadze, Fabrizio Cantaro, Sergi Diaz, Sebastiano Mario Di Bella, Rufo Gimeno, Roberto Miguel Sobretitulat Coordinaci6, adaptaci6 Gloria Nogue Manipulaci6 i adaptaci6 al castella Irma Huici

COR INTERMEZZO

Director Ignacio Ruiz de Alegria LA GAZZETTA

La gazzetta (1816) es un dramma giocoso de Rossini, amb ponio decideix que la millor manera es posar un anun­ lIibret de Giuseppe Palomba basat en una comedia de ci a la gas eta de la ciutat. Aviat es presenten una serie una de la noia s'enamora Coldoni, II matrimonio per concorso. Malgrat adap­ complicacions: de Filippo, I'amo de la i arriba un tacio trivial i previsible, el compositor resol amh rna segu­ fonda, Alberto, jove que ha recorregut un el mon buscant inutihnent a ra la comicitat de les situacions i crea gran rol buffo, muller, que comenca feste­ Es un altre seva el de Don Pomponio, que canta en napolita, alhora que jar-lao presenten despres pare amb la filla -Anselmo i Doralice- i altres incorpora numerus musicals de gran forca i eficacia, personatges pintores­ i es una alguns ja utilitzats en obres anteriors i d'altres, nous, cos, produeixen serie de situacions comiques reutilitzats despres, provocades pels enamoraments i les decepcions entre i les aconse­ L'accio se situa a Paris, a la fonda VAquila, propietat parelles per estrategies dels enamorats per el seu de Filippo, on s'hostatgen els personatges de la farsa, guir objectiu. Finalment, el conflicte es resol amb la doble boda de Lisetta i i de entre els quaIs Don Pomponio Storione, que ha arribat Filippo Doralice i Alber­ noces els a la capital francesa amb I'objectiu de casar la seva filla to, que pares de les noies es veuen obligats a Lisetta amb un bon partit. Per aconseguir-ho, Don Pom- acceptar encara que sigui a contracor.

------12

RESUM ARGUMENTAL

La gazzetta, «lramma giocoso» en dos actes de Gioachino Ros­ sini, amb llibret de Giuseppe Palomba sobre una comedic de Goldoni, Il matrimonio per concorso (1763),fou estrena­ da a Napols al Teatro dei Fiorentini, el 1816. Rossini, des­ pres de l'exit del seu Il barbiere di Siviglia aRoma (febrer de 1816), havia anat a Napols a preparar les representacions de Tancredi (estrenat a Venecia el 1813) al San Carlo. Alli va rebre l'enccrrec de fer una obra comica amb text de Giu­ seppe Palomba, llibretista habitual de Cimarosa. Palomba es va limitar a seguir el que havia escrit Gaetano Rossi per al compositor Giuseppe Mosca sobre la mateixa comedia gol­ doniana, opera estrenada al Teatro alla Scala de Mila e11814. Ni el Ilibret, considerat inversemblant i trivial, ni la partitu­ ra, escrita massa de pressa i que repetia composicions ante­ riors, no agradaren gaire al public napolita. La producci6 que veiem d'aquesta opera es la del Rossini Opera Festival de Pesaro, una oersiofeta pel musicoleg espe­ cialista en Rossini Philip Gosset, el director d'orquestra Mau­ rizio Barbacini i el director d'escena Dorio Fo, amb algunes reduccions i tambe amb la inclusio d'algunsfragments del lli­ bret original i del text goldonia, recitats amb un rerefons ritmic d'aire rossinia. 14 Resum argumental

Ac TE I

uns jardins parisencs, se'ns presenten alguns dels personatges i la trama argumental. Una viatgera, Mada­ Enme La Rose, i Monsu Traversen, home gran i acomo­ dat, amic seu, parlen amb Alberto, jove de bona poslclo que volta pel mon sense aconseguir trobar la muller perfecta que desitja. Apareix el napolita Don Pomponio Storione, fatxen­ da i ambicios, que ha fet publicar en la gaseta parisenca un anunci pel qual convoca a la fonda L'Aquila els pretendents de la ma de la seva filla Lisetta, de la qual es fan elogis diti­ rambles, cosa que provoca la burla dels presents pero la curio­ sitat d'Alberto. A la fonda, se'ns presenten I'amo, Filippo, jove astut en a­ morat de Lisetta, que el correspon, un pare i filla italians, Ansel­ mo i Doralice, i la frlvola Lisetta, disposada a defensar els seus amors i no cedir ales intencions paternes. EI joc dels equlvocs s'inicia amb I'arribada d'Alberto, que resta corpres de Lisetta pero que Filippo Ii fa creure que esta casada amb ell. Alberto es consola molt aviat en veure la bella Doralice, que creu que es la filla de Don Pomponio, i que s'enamora d'ell immediata­ ment. Les discussions, les intrigues i els malentesos continuen, potenciats per un ritme musical tlpicament rossinla. Finalment, Filippo anuncia I'arribada d'un ric quaquer atret per I'anunci de la gaseta, que no es sino ell mateix disfressat. Lisetta no en vol saber res, el pare entra en calera, Alberto no enten qui­ na de les noies es la filla del napollta, Doralice es desespera, Eis dibuixos i esbossos de i son a d'arrl­ tothom crida i lnterve, i Filippo Pomponio punt Dario Fo que il-lustren aquest programa mastren el bar a les mans. proces creatiu que aplica en els seus muntatges. Fa creal com es pot veure en el En uns agradables jardins parisencs, amb fonts i estatues i material de La gazzetta, les seves posades en escena cor de on es un el seus quioscos begudes, passeja public distingit, per rnitja dels dibuixos, des del disseny de I'esceno­ de canta els de veure m6n. Alberto, un viatgers avantatges jove grafia i el vestuari, fins a la les diverses de bona familia, explica que ha donat la volta a la Terra sense preparacio de escenes de l'opera. trobar una muller del seu gust. Parla amb els seus amics Mada- Arxiu Dario Fa-Franca Rame 'fIL! P P{i)

«EM PENS a QUE AQUESTA OPERA POT SER COM UN PROLEG DE TOT EL QUE DESPRES HA SUCCEIT AL MON AMB LA DIFUSIO DELS DIARIS. ROSSINI PRETEN UNA OBRA IMPONENT, SI TAMBE PEL QUE FA A AQUESTA GAZZETTA ES VOL ARRIBAR AL FaNS DE LES INTEN­ CIONS. HI HA LA SATIRA, LA SATIRA DEL COSTUM, LA SATIRA QUE ATACA ELS DIARIS QUE DESPRES S'HAN CONVERTIT EN UN INSTRUMENT DE PODER. SON, JUSTAMENT, EL QUART PODER» DARIa Fa Fragment d'unc entrevista publicada en «L'Unitcs (2001) 18 Resum argumental

me La Rose i Monsu Traversen i aviat arriba el venedor de la gaseta. Es disputen els exemplars i es posen a Ilegir les notf­ cies rnes divertides mentre Alberto reitera la seva mala sort amo­

rosa a la Madame. Entra Don Pomponio fent ostentacio de riquesa i fatxenderia, acompanyat de dos lacais. Ha tingut la insolita pensada de fer publicar precisament en la gaseta un anunci per casar la seva filla l.isetta i imagina que la consequencia sera una corrua de pretendents EN LA SEVA CAVATINA 'co STA GRAZIA E STA PORTA­ TA" EN UN TANCAT DIALECTE NAPOLITA QUE JA NO DEIXARA EN

TOTA L'OBRA. Alberto Ilegeix en veu alta la ridfcula i inacabable serie de 110- ances adjudicades a pare i filla i la convocatoria dels pretendents a la fonda �quila, on s'allotgen. Pomponio se sent molt vexat encara no I'han per les rialles i el menyspreu dels presents, que identificat com I'autor de I'anunci, i intenta defensar-se'n sense exit quan el reconeixen, perc Alberto es mostra bastant inte­ ressat en la descripcio ditirarnbica de les virtuts de la noia i arri­ ba a defensar l'opcio del napolita. EL FINAL D'ESCENA CONSTI­ TUEIX UN AGIL QUARTET ENTRE MADAME LA ROSE, ALBERTO,

MONSU TRAVERSEN I DON POMPONIO. L'escena te 1I0c ara a �quila, que regeix Filippo, jove ben plan­ tat i astut, on s'han allotjat igualment els viatgers italians Ansel­ mo i Doralice, tambe pare i filla. Filippo ens fa saber que Liset­ amb un ta i ell s'estimen i que els plans del pare de casar-Ia i frfvola gran senyor fracassaran costi el que costi. La bella noia apareix, molt ben vestida, CANTA LA SEVA CAVATINA ,PRESTO, DICO, AVANTI, AVANTI» EN QUE CELEBRA L'AMOR, EL BON TEMPS, LA MODA I EL PLAER, i es mostra preocupada per les consequencies de COMERCIANT JA NO RECONEIX LA FILLA, PERQUE LA VEU PER TOT ARREU, TOTHOM I'anunci el seu ha en la «�L que pare posat gaseta. TE EL SEU ROSTRE, LA MASCARA. I EMBOGEIX. ES LA FABRICA DE ROSTRES D'AVUI Arriba atret i s'adona immediatament Alberto, per I'anunci, HI CAUEN ELS POLITICS QUAN INFLEN LA SEVA IMATGE, I LES ESTRELLES, A LES i matrimoni davant �UALS l.isetta es la descrita Ii proposa TOTHOM que preciositat ES VOL ASSEMBLAR. AIXf AVIAT JA NO TENEN CARA. I LA MODA SUBSTITUEIX Ii diu la incomoditat d'ella. Filippo, per resoldre el problema, que LA VIDA» creu. el dels l.isetta es la seva i el noi s'ho Cornenca joc DARIO FO d'una esposa Fragment entrevista publicada en el «Carriere Adriatica» (2001) «LA INVASIO DE LA PUBLICITAT MIT-

JAN�ANT LA PREMSA. JO HE DESPLA�AT LA HISTc)RIA UN SEGLE ENDAVANT, AL PRINCIPI DEL SEGLE XX, A L'EPOCA DEL

XARLESTON. ENCARA NO HI HA LA TELE­ VISIO, PERc) HI HA EL CINEMA. ESTIC CONVEN�UT QUE EL MA TEIX ROSSINI ERA CONSCIENT DE LA FOR�A TREMENDA

DE LA PREMSA. BEN MIRAT, ELL TAMBE

VA SER LLOAT I ATACAT AMB LA

MA TEIXA FOR�A PELS DIARIS: N'HI HA PROU DE LLEGIR LES CRITIQUES SOLEM­ NES I AGRES ALES QUALS VA SER SOTMES»

DARIO FO Fragment d'una entrevista publicada en «II Messaggero» (2001) de!:_9� PREPA RATE MI ove c.AHEP.E

ANseL 110

i Alberto equfvocs que ja no cessara Entra aleshores Doralice demanada, davant el seu horror i el de I'amo de la fonda, Filip­ dedueix que deu ser aquesta, si no era I'altra, la noia que hom po, que ha entrat en escena, i que son observats a la vegada, vol casar: queda corpres tarnbe immediatament de les seves qra­ sense ser vistos, per Alberto i Doralice. Ouan Pomponio els fa saber el nom cies i ella el correspon a I'instant. cog del futur marit -Filippo-, els enamorats ho inter­ en el d'entrada a i Segueix un dialeq entre Alberto i Don Pomponio que jove preten favor seu tenen una alegria immensa que suporta amb paciencia la vanitat grotesca del napolita, que es aviat esdeve desesperacio quan Pomponio assenyala Alberto, vanta del seus hipotetics ancestres i el considera poca cosa que acaba d'entrar, com el nuvi. Alberto ES L'HORA D'UN ANIMAT QUINTET EN per donar-li la rna de la seva filla (sense adonar-se que QUE DON POMPONIO I LES esta demanant en realitat la rna de Doralice, que creu que es la DUES PARELLES intenten desfer els equfvocs i afirmar els seus seva filla, i no la de Lisetla). Per fer merits, el noi es presenta com sentiments i decisions, perc que nornes aconsegueixen embo­ Alberto di Filippi, descendent de Filippo de Macedonia, el pare licar-ho tot encara meso APAREIX L'AL'LUSIO I LES CACOFONIES d'Alexandre el Gran, cosa que afalaga molt el sogre pretensios, DEL MON DE LA MAQUINARIA INDUSTRIAL QUE TROBEM EN /L BAR­ Pare i filla discuteixen perque Lisetla es nega a casar-se pel B/ERE 0/ S/V/GLlA: «MI PAR D'ESSER CON LA TESTA / IN UN'ORRI­ procediment de la gaseta, pero Don Pomponio, inflexible, Ii diu DA FUCINA, / OVE CRESCE, E MAl NON RESTA / UN CONTINUO SUS­ I'hi ha SURRAR». que ja ha concedit la seva rna al primer pretendent que «NOMES CAL OBSERVAR AMB ATENCIO L'ESPECTACLE PER EN

REFLEXIONAR SOBRE EL FET QUE LA PREMSA CONDICIONA MOLT

LA GENT. TOTHOM ESTA IMMERGIT EN LA LECTURA DELS DIARIS

FINS AL PUNT DE PERDRE EL SENTIT DE LA REALITAT. EN UN

MOMENT DONAT, EL PROTAGONISTA JA NO RECONEIX LA CARA DE LA FILLA, QUE ESTA IMPRESA PER TOT ARREU»

DARIO FO Fragment d'unc entrevista publicada en «II Messaggero» (2001)

«NO ES PAS CASUAL QUE EN LA MEVA FEINA M'HAGI REFERIT A LA COMMEDIA DELL'ARTE I ALES MUSIQUES POPULARS, JA QUE CONSIDERO QUE AL TEATRE, COM MES ES VA EXPERIMENTANT EL QUE ES NOU, MES CAL MIRAR CAP AL PASSAT. M'ATREU UN PASSAT QUE ESTIGUI ANCORAT ALES ARRELS DEL POBLE, BASAT EN EL CONCEPTE DE LA "NOVETAT DINS LA TRADICIO", AL QUAL EM SENTO MOLT LLIGAT»

DARIO FO Fragment d'una entrevista publicada ala revista «Voice» (num. 27, juliol-agost de 2001) 26 Resum argumental

Madame La Rose viu tarnbe a l.Aquila i parla amb Doralice, molt ofesa pel que creu que es traicio d'Alberto. Don Pomponio entra encara irritat per la rebel·lia de la seva filla, que no accep­ ta el marit que ell Ii destina, i Ilegeix un nou manifest amb que convoca les dones franceses -que anomena «qallines», per gales­ per fer un «qallico irneneo» amb ell mateix. Doralice, d'acord amb la Madame, que vol divertir-se amb el veil ridfcul, coqueteja des­ caradament amb Don Pomponio i finalment CANTA L'ARIA «AH, SE SPIEGAR POTESSI», EN LA QUAL ES DOL DE NO PODER DECLARAR

ELS SEUS TENDRES SENTIMENTS. Filippo entra i d6na ordres seve res als criats de posar la fon­ da en condicions optirnes perque espera hostes importants. Trac­ ta amb gran menyspreu Don Pomponio i Ii diu que es un ase per haver cregut que ell era el marit de la seva filla, que ho ha dit perque ella volia venjar-se de la publicaci6 de la humiliant nota en la gaseta, que en realitat la seva dona es Madame La Rose, que ho corrobora amb gran satisfacci6. La burla continua Filippo an uncia I'arribada d'un quaquer riquis­ sim d'Holanda que ve a demanar la rna de Lisetta des pres de lle­ gir les seves qracies en la gaseta. Entra aquesta, confirma al seu pare amb gran satisfacci6 la notfcia i s'imagina rica, celebrada i triomfant als Paisos Baixos. Pomponio Ii retreu el seu antic ena­ morament per Filippo, i rnes ara que ha descobert que era un home casat. Aquesta afirmaci6 produeix en Lisetta un canvi radi­ cal i una gran inquietud -no esta assabentada d'aquesta part de la intriga- i, plena de rabia, diu que ja no vol saber res del qua­ quer. La baralla entre el pare, que vol complir el seu compromfs, i la filla tossuda esdeve aviat un idil·li qracies als dots de seduc­ seiJ EL DUO «PE DA GUS­ ci6 de Lisetta, que ara dirigeix al pare. «DARIO FO ES VA PRESENTAR AMB DUES-CENTES QUARANTA TAULES DIBUIXADES QUE TO A LA SIGNORA» ENS MOSTRA UN PARE QUE HA DEIXAT LES REG­ SEGUEIXEN CADA SITUACIO, CONSTRUINT LA SEVA JOGUINA DE COLORS. DIVERTINT-SE EN MANS DE LA FILLA ESPAVILADA, QUE FA TOTA MENA DE COM UN INFANT A NES LA SORRA OMPLINT AMB LA FANTASIA ELS "FORATS" DE LA HISTORIA» COACCIONS I AMENACES. VALERIO CAPPELLI de la cronicc de I'estrena de Fragment La gazzetta a Pesaro publicada en el «Corriere Mentre Madame La Rose, Monsu Traversen, Doralice, el seu della Sera» (2001) pare Anselmo i Alberto observen I'escena, entra Filippo disfres-

i «EL DIRECTOR PREMI NOBEL REVESTEIX EQUI­ VOCS I DISFRESSES IMITA TS DE LA COMEDIA DE GOLDONI IL MA TRIMONIO PER CONCORSO

AL PARIS LIBERTY ON TROBES UN BESTIARI

MOLT DIVERS. AIXf. A LA PRIMERA ESCENA EL

PARC ES ANIMA T PER GENT FELIC;: QUE CANTA UN HIMNE A LA PRIMAVERA I A LA BONA VIDA

ARA QUE ELS CANONS DE LA GUERRA ACABEN DE DEIXAR DE FUMEJAR, I EN AQUESTA HUMANITAT VARIADA TROBEs TAMBE UNS

CECS QUE LLEGEIXEN LA "GAZZETTE" I ENSO­

PEGUEN AMB UNA IRONIA TERGIVERSADA QUE A DARIO FO LI RECORDA MOLT GOGOL»

VALERIO CAPPELLI Fragment de la crclnica de i'estrena de La gazzetta a Pesara publicada en el «Carriere della Sera» (2001) 30 Resum argumental sat de quaquer, acompanyat d'altres personatges vestits tarnbe de quaquers, EN UN LLENGUATGE EXOTIC FIGURAT, QUE VOL SER QUAQUER BARREJAT D'HOLANDES, ES DIRIGEIXEN A PARE I FILLA

(,BONDI TE PATER») I COMEN<;:A EL FINALE PRIMO, QUE TANCA EL

PRIMER ACTE, EN EL QUAL CANTEN TOTS ELS PERSONATGES QUE VAN ENTRANT. Filippo dona mostres de la seva fascinacio per creu el Lisetta, que, enfadada amb el seu enamorat, que traidor, tracta amb desdeny davant la irritacio de Don Pomponio, Es crea una nova i gran confusio: Alberto no acaba d'entendre quina de les dues noies es la filla de Don Pomponio, Doralice es lamen­ ta, Lisetta s'adona que potser ha estat injusta en la seva des­ confianca, la tensio creix i el pare i I'enamorat disfressat arriben qairebe a les mans MENTRE EL COR INTENTA CALMAR ELS ANIMS,

ACTE II

es coses s'emboliquen encara rnes perque Monsu Tra­

versen demana i obte d'Anselmo la rna de la seva filla L Doralice, cos a que desespera Alberto, que corre a demanar ajuda a Filippo. Filippo i Lisetta resolen els malen­ tesos i decideixen actuar a I'unison. Filippo i Alberto desafien en duel Don Pomponio per evitar que aquest deixi la fonda amb la seva filla i es produeix una ridicula escena en que el fatxenda napollta mostra el panic que I'envaeix i demana un armistici. La intriga continua amb la pretesa arribada d'uns tures pode­ rosos a la fonda, que pod en constituir un bon partit per a Liset­ ta, i Filippo organitza un ball de mascares en honor seu. Tothom es es disfressa de turc, fins i tot Don Pomponio, i la confusio total: ningu no coneix ningu. Finalment els enamorats es retro­ ben i aprofiten el moment per fugir. Quan Don Pomponio s'a­ dona de la burla, ja es massa tard i Madame La Rose aconse- 32 Resum argumental Alrppo els dos ni que a contracor, el gueix que pares perdonin, sigui . casament de les seves filles, en un tipic i brillant lieto finale. hO�LIE- "" En una sala de la mateixa fonda, �quila, veiem Madame La , Anselmo i comenten els Rose, Monsu Traversen, Doralice, que «LA GAZZETTA

darrers embolies, Traversen cornenca de sobte a afalagar Ansel­ NEIX D'UNA mo, el qual demana sense gaires preambuls la rna de la seva filla, IDEA DE GOLDO- SEt Doralice. l.'italia Ii dona tot seguit la seva conformitat, amb gran NI I ES UNA litp�� f)�� indiqnacio de la interessada, enamorada com esta d'Alberto, SATIRA DE LA PREMSA. Madame La Rose es posa ciarament -amiga com es de Traver­ QUI N'ES EL BLANC? sen- a favor del pare, I APROFITA L'OCASIO PE R CANTAR UNA AR lA, ELS QUI ES PEN- cSEMPRE IN AMORE SON., DE GRAN COQUETERIA, A FAVOR DE L'A­ SEN QUE AMB MOR A PRI M ERA VISTA, per la qual convida la noia a aprofitar aques­ LA PUBLICITAT ta ocasio. magnifica S'OBTE TOT. Alberto ha vist sortir Doralice del brae de Traversen i ara s'a­ TANMATEIX, noia estima no es la descriu la Tor­ dona que la que que qaseta. L'AMOR NO ES la seva nen a entrar i Traversen Ii comunica que Doralice es UN PRODUCTE seva rna sols falta el promesa, que el seu pare Ii ha concedit la DE MERCAT, notari per fer el contracte, Desesperat, surt per demanar con­ S'ESCAPA DE LES sell a I'espavilat Filippo, SEVES REGLES» Filippo entra molt arnoinat pel curs dels esdeveniments, amb DARIO FO Frag- abandonin la ment d'uno entre- la por que Don Pomponio i la seva filla Lisetta vista publicada en encara molt irritada amb i inten­ fonda, Entra aquesta, I'enamorat, el «Corriere ta desenganyar-Io dient que el seu amor mai no ha estat sincer. Adriatico» (2001) Les d'innocencia de no la convencen de moment, protestes Filippo "'- � E fins que EN UN GRACIOS I TENORE DUO, «IN BOSCO OMBROSO FOLTO», EN QUE L'AMANT AMENAC;A DE SU'fCIDAR-SE SI ELLA NO EL

CREU, L'AMOR RENEIX AMB TOTA LA FORC;A I AMARA EL COR DELS

DOS JOVES, QUE FAN LES PAUS AMB AUTENTICA PASSIO, abans de sortir. Sol, Alberto es lamenta en un recitatiu del dolor i la inquietud D'UNA ARIA que Ii causa el seu enamorament, QUE VE SEGUIT VIBRANT, .0 LUSINGHIERO AMOR>, EN LA QUAL DEMANA A AMOR

QUE LI TINGUI LLAsTIMA I, FINALMENT, DEIXA VEURE UNA ESPUR-

i 34 Resum argumental Resum argumental 35

NA QU E TQT ACABARA BE. Es retroben i Alber­ dament i D'ESPERAN<;:A Filippo dona ordres de partir immediatament amb els cavalls i i de la fonda ens fa saber ha noves astu­ a to, I'amo que imaginat carruatges preparats la porta. Lisetta, amb el suport de Mada­ al amant i Ii cies Lisetta. Dona anirns desesperat me La s'enfronta al seu es per recuperar Rose, pare i nega a marxar malgrat Doralice I'estima i aviat sera seva. la les diu que Filippo, per impedir paraules cada cop mes cornminatories del napolita. La noia marxa de i la seva filla de la fonda, ha desafiat el Pomponio napo­ fingeix primer Ilagrimes amargues i des pres simula un desmai en duel al ha estat la causa de la mar­ lita a batre's jardf perque que espanta de veritat el pare. xa dels i ho amb Dema­ Lisetta CANTA EN quaquers aquest accepta aparent coratge. UNA BEllA ARIA, 'EROI II PIU GALANTI», lES na a Alberto ell tarnbe el desafii amb I'excusa Ii DOlCES VISIONS que que primer QUE HA TINGUT EN ARRIBAR SENSE SENTITS AlS la seva filla i s'hi va CAMPS ON va prometre despres negar. ELiSIS, S'HA TROBAT AMB ESPER ITS AMOROSOS I de la fonda veiem Don confessa al criat GAlANTS -ENTRE AI jardf Pomponio, que ElS QUAlS ROMUl I ENEES- QUE HAN CENSU­ esta mort de i si I'amo de la fon­ RAT DURAMENT UN que Ii porta I'espasa que por, que PARE TAN FOll QUE HA POSAT lA SEVA FillA en veure la seva el sera EN lA GASETA. da no fuig imponent presencia, qui fuqira Don Pomponio no es deixa convencer i repren la ell, i Ii dona ordres precises d'impedir de qualsevol manera el duel. baralla inutil amb la filla tossuda. una cornica conversa en el Arriba Filippo i comenc;:a que napo­ Filippo porta la notfcia de I'arribada d'uns turcs poderosos i seu rival. lita es i s'acovardeix en veure la decisio del Abdal Lid Falzul desespera perillosos dirigits per Carabaos, que no perme­ Les fanfarronades i els intents de conciliacio des pres de tran de manera la primer cap partida de Lisetta, ja que han vingut a Paris no funcionen i fa veure que cornenca I'atac. necessiten dones. De moment Pomponio Filippo perque nornes les demanen per ell Eis dete el duel amb I'excusa que es ballar amb elles en una festa interromp Alberto, que poder de mascares que estan es vol batre abans amb el per haver-Ii i no amb qui que Filippo napolita preparant finalitats deshonestes com tem el pare. Reco­ mentre el terror de Don negat la filla. Eis dos joves discuteixen mana a Pomponio que es disfressi tambe de turc i aprofiti I'ani­ macio de la festa Pomponio augmenta. per fugir amb la filla, i tambe que consideri la i Alberto fan veure es volen batre entre si de matrimoni entre el Filippo que primer possibilitat turc i Lisetta, cosa que seria en el duel amb Don molt interessant per establir la prioritat Pomponio. Aquest per al futur de la noia. Davant la indiqnacio pater­ DIVERTIT es tranquil·litza mornentaniarnent i INICIEN UN TERCET, na, fa notar que el turc no es mahorneta sino d'Etiopia, la terra ,PRIMO NFRA VOl COll'ARMI», EN El QUAL El NAPOLITA DEIXA del «Presto Joan» estimada pels cristians. FINAlMENT SENSE PUDOR El pANIc QUE El DOMINA I COM ARA ES FiliPPO VEURE QUI CANTA UNA ARIA, "QUANDO lA FAMA AlTE­ QUAlSEVOl ci.xusut.« QUE El lLiURI AMB lA ESTA DISPOSAT A PACTAR RA», QUAL VOL CONVENCER DON POMPONIO QUE lA ho insultar i BEllESA DE l'IMMINENT PERlll. Eis dos joves aprofiten per DE lA SEVA FillA FA VENIR A PARis ElS GRANS I EXOTICS a un acord total. humiliar sense pietat el veil fatxenda i arriben llDERS DEL MON -de Pequin, Persia, Egipte, Xi Ie, Ubia, el Marroc, la A I'interior de la fonda, Lisetta i Doralice preparen part que etc.-, pero amb uns trets clarament burlescos i cruels contra el han de disfressar-se de dones babau. els correspon en la nova intriga: pare amb turques amb dos vestits i mascaras iguals per poder fugir En I'escena sequent, el ball de mascares, tots els protagon is­ te seus dubtes i Doralice I'a­ tes els seus amants. Lisetta, pero, els apareixen disfressats de turcs I El COR DE CONVIDATS CAN­ Don entra TA «AMOR lA DANZA nima a fugir de la tirania paterna. Pomponio apressa- MUOVA». ElS JOVES TENEN DIFICUlT-ATS PER 36 Resum argumental

SABER QUI ES L'ALTRE PERQUE LES DISFRESSES SON IDENTIQUES, MENTRE EL COR CONTINUA EL SEU CANT, pen) finalment les dues parelles es reconeixen entre elles i s'abracen. Apareix Don Pom­ ponio que esta allfmit de la seva paciencia i cornenca UN BRI­ LLANT QUINTET, "OH VEDITE CH'ACCIDENTE!», EN QUE AL DES­

CONCERT PATERN S'UNEIXEN LES SUPLIQUES DELS AMANTS ALES

ESTIMADES PER FUGIR JUNTS SENSE EL PERMis DEL PARE I CASAR­

SE DESPRES, COSA QUE OBTENEN FAcILMENT, ENTRE PROMESES D'AMOR. La confusi6 permet als enamorats fugir de l'estanca mentre el pare es desespera entre la burla dels convidats. En la darrera escena, els personatges autoritaris i poderosos s'adonen que han perdut del tot la partida. Eis dos pares recla­ men les dues filles, Monsu Traversen la que ha de ser la seva esposa, pero Madame La Rose, amb el seu pragmatisme i astu­ cia femenins, els fa saber que les dues noies s'han casat final­ ment amb els seus enamorats i que no hi ha altre remei que accep­ tar els fets tal com s6n (<

TERisTICA ALEGRIA I VIVACITAT ROSSINIANES LA FELICITAT DELS

JOVES I LA RESIGNACIO DELS PARES.

TERESA LLORET Applausi e fischi per il Rossini nel a Pesaro ha. suscitato La sua regia della «Gazzetta» eniusiasiici battirnani rna anche qualche dissenso

_ COS1 rossinlano da spumeggiare irresistibile. PAOLO SCOTTI Ecco allora lapretestuosa vicenda d'una cop­ cala­ do Pesaro pia di gcnitori gabbati dai rispettivi figli ecco re in un 1920 stilizzato ed effervescente; che di Siamo alle solite. Ogni volta capita Doralice (Marisa Martins) in sottoveste nera assistere a uno fuori daJl'ovvio, Lisetta Bon­ spettacolo e capelli alia garconne, (Stefania dubbio. Che cos'e muto e salta fuori l'ovvio, solito fadelli) trasformata in diva del cinema musicale, in un'opera? Un fatto soprattutto iJ pantagrueiico Pomponio (Bruno Pratico) in musica e la fa alla Ma ec- cui la predomi�� s�ena Ie. d.a un guappo can panciotto Depero. - •• Personale allestimento al Rossini Opera Festival OSSIDI, «La reinventata . gar;,etta» dalln regia di Dario F0 commediante di ra Fo, infatti, reinv gran parte le situ della stcria, riemp versi «buchi» lase' Rossini con trovat una serie di «masc scherzi, burle, tras poil'azioneda uns l'altro, nel clima a degli anni '20, punta un surrealismo spes tastico, molto colo luccicante. Prende ralmente la mano a ni anche se la mu L'OPERA

Dos comediants del Nord sota el sol meridional

EKKEHARD PLUTA

El teatre comic i la situaclo

DARIO Fo 42

DOS COMEDIANTS DEL NORD SOTA EL SOL MERIDIONAL

Composta entre dues de les obres mestres de Rossini, Il bar­ biere di Siviglia i La Cenerentola, La gazzetta, Punica opera va a ho va buffa que el music crear per Napols, tenir dificil zz des del comencarnent. Poc despres de la seva estrena va desa­ poreixer del repertori i va caure en un oblit que va durar gai­ rebe un segle i mig, periode que va acabar amb una reestrena 1960 i diversos intents L'atractiu historic d'a­ l'any posteriors. .. rau en del «HAY UN CAPITULO EN LA VIE questa peya la trobada de dos mestres naturals DE ROSSINI DE STENDHAL [ ... J QUE Nord d'Italia -ombdos renovadors del teatre comic- a o is, Nap NOS DA IDEA DEL CAMBIO QUE Goldoni i Gioachino Ros­ la capital d'aquest genere: Carlo SUFRE EL GOUT DE LA SOCIEDAD FRANCESA DE LA ILUSTRACION sini. Quan el oenecia Goldoni va morir el febrer de 1793 a CUANDO, AL PASAR DE ELLA A UNA tenia ouitanta-sis havia la seva i Paris, anys, perdut fortuna ZONA MAS AMPLIA, NO TAN s 'havia quedat cec. De la seva banda, Rossini, que -com el EXHAUSTIVA, ESA SOCIEDAD ARIS­ TOCRA TICA VA A CONVERTIRSE EN havia nascut sota el de encara no havia poeta- signe Peixos, UNA MASA MENOS ELEGANTE PERO complert un any. Malgrat tot, eren esperits afins. Aixi, el com­ MAS APASIONADA QUE YA NO ES LE MONDE, NI MENOS EL MUNDO va recollir iva des del de la seva positor desenvolupar principi ELEGANTE, SINO LE PUBLIC: EL havia a carrera les pautes que Goldoni establert per l'opera PUBLICO QUE, A FAL TA DE ELEGAN­ comica del Settecento. CIA, TIENE PASION, Y QUE TRUECA EL CONOCIMIENTO METICULOSO

DE LAS REGLAS DE UN ARTE POR EL SENTIMIENTO»

-

ADOLFO SALAZAR La musica en la sociedad europea. III. EI si910 XIX 44 Dos comediants del Nord sota el sol meridional

Goldoni, renovador de la comedia i I'opera buffa

De Goldoni, el gran renovador de la cornedia italiana, se sol obli­ dar que tarnbe va conferir un nou impuls a I'opera buffa, i que la seva influencia va durar decades i es pot copsar fins i tot durant el segle xx. No obstant aixo, cal destacar que les seves aporta­ cions van ser rnes aviat accidentals. La seva renovacio de la cornedia, inscrita en I'esperit de la lllustracio, pot resumir-se en tres punts: 1) ruptura de la tradicio de la commedia del/'arte, cosa que es palesa sobretot en la desaparicio de les rnascares i en l'apancio del text parlat: 2) introduccio d'un nou estil interpreta­ tiu, I'objectiu del qual era la naturalitat en la declamacio (sreci­ tare natural rnente»), A partir d'aquestes premisses sorgeix el ter­ cer punt: 3) una cornedia de personatges realista amb funcio didactica, el tema principal de la qual es el poble i la seva vida quotidiana. Durant tota la seva vida Goldoni va lamentar d'esser molt rnes conegut com a Ilibretista que com a autor de comedies, situacio «LA CONVICCIO DIFOSA SEGONS LA QUAL LA MUSICA D'OPERA VA INFLUENCIAR DE MANERA DETERMINANT que es produia tant al seu pais com a I'estranger. Concretament, tasca consistia tarnbe a escriure ELS TIPUS DE MUSICA POPULAR ITALIANA DERIVA buffa tenia una relacio d'amor-odi d'av­ amb I'opera (suna specie intermezzi, mirneros cantats que D'UNA CONFUSIO ENTRE LA MUSICA POPULAR I ELS versione che io sento per I'opera buffa»). L'autor no desitjava es basaven en el model napolita, NOMBROSOS PRODUCTES DEL FOLKLORE. NINGU NO collocar aquests treballs eventuals i que realitzava per subsistir cosa que fins en aquell moment DUBTA, PER EXEMPLE, QUE EL QUE S'ANOMENA LA al mateix nivell que els drames que tan meticulosament escrivia no existia a la ciutat dels canals. TARANTEL·LA DE ROSSINI, ON NO HI HA RES DE "LA" al teatre les obres duia a terme per deci­ I'autor escrivia tex­ per parlat, uniques que TARANTELLA POPULAR, VA ESDEVENIR LA ParaHelament, sic i un interes artistic. tos seriosos al propia mogut per TARANTEL'LA, DES DE LLAVORS INEVITABLE EN CADA per distingit Tea­ va escriure uns Malgrat l'aversio que Ii inspirava l'opera comica, EVOCACIO DE NAPOLS» tro San Giovanni Crisostomo. setanta textos per a aquest alguns dels quais figuren Goldoni va trobar en la qenere, ROBERTO LEYDI «Diffusion et vu/garisation» figura fet no entre els millors de la seva epoca Tanmateix, aquest ha Histoire de l'opera italien de Baldassare Galuppi (conegut de fer-nos oblidar que ho va fer sobretot per motius economics. com II Buranello per haver nas- En aquells moments, I'ofici de Ilibretista estava mes ben consi­ cut a Burano, prop de Venecia) el derat que el d'escriptor dramatic, rao per la qualla rernuneracio company ideal per donar una nova lectura a I'opera buffa d'ins­ tarnbe era rnes elevada. AixI, Goldoni no nornes obtenia benefi­ piracio napolitana. EI nou estil ja apareixia ben definit en la seva cis economics dels textos operfstics, sino que tarnbe cobrava primera collaboracio, L Arcadia in Brenta (1749). Allo que prac­ drets d'autor de la venda de Ilibrets. Ais vint-i-cinc era el ticament s'havia «inventat» enrere al Tea­ anys ja A dalt: quaranta anys napolita poeta di compagnia del Teatro San Samuele de Venecia, La seva Retrat de Carlo Galdani tro dei Fiorentini, triomfava ara tam be aRoma i Venecia qracies del lago» e «La ga ta» curate dai due Dos comediants del Nord sota el sol meridional 47

ales gires que es duien a terme. No obstant aixo, a Goldoni i Galuppi no els convencien els acudits verds de I'escola napoli­ tana ivan anteposar els textos curts i directes a la loquacitat i la verbositat caracterfstiques d'aquesta ultima. A diferencia d'allo que succeia ales seves comedies, en els lIibrets Goldoni renun­ ciava a la caracteritzacio «psicoloqica» dels personatges -tota una novetat- i es quedava en la mera Per la pili quotati in tipificacio. resta, recorria ales siniani del m situacions corniques, ales disfresses i a les con­ Ie a dire Mar fusions. Diego Flore; �autor oferia al tot allo Barcellona. compositor que necessita una bona opera: Novita as: conjunts per a I'obertura, quadres, aries de rnetriques variades, concertants d'una gran vivesa des 11 del punt de vista teatral i carteilOl1e -I'autentica novetat- finals Dario rna d'acte totalment dibuixats, en AlRossini a Pesaro al suo els quais cada escena supe­ amato Rosfni rava I'anterior i els diversos Opera Festivhl ordits de la tram a se subrat­ ROMA - Grande amore lIaven rniljancant continus can­ con di .0 queUo di Dario Fo per regie. Gioacchino Rossini. II vis de to i tempo. .• �;:i�·."/ , • Aquests premio Nobel, infatti, «finals encadenats» van esta­ oncom e torna a Pesaro, dove gia' JXlI. aveva curato re­ nel '94 blir el model que havien de ia, scene e costumi de seguir els finals d'acte en ope- res posteriors, com Le nozze di Figaro de Mozart 0 II barbiere di Siviglia de Rossini. De la seva part, Galuppi sabia treure partit d'aquest potencial literari. Per fer-ho, es basava unicarnent en el text, es concen­ trava en la caracteritzacio musical dels i les situa­ «A PARTIR D'UN LLIBRET AIxf I D'UNA MUSICA personatges cions i a I'ideal de «chiarezza, e TAN ENVOLTANT, 0 LLIURE, SOMNIADORA I corniques, s'ajustava vaghezza buona rnodulazione» a la seva senzilla tecnica EXEMPTA DE TOTA CONVENCIO, NO PODIA DEI­ A l'esquerra: qracies vocal, que Gioachino Rossini renunciava a mostra de virtuosisme. XAR DE SORGIR DE LA FANTASIA DE DARIO FO qualsevol AQUESTA TOTAL REINVENCIO I INTERPRETA­ CIO GESTUAL DEL SO ROSSINIA» ERASMO VALENTE Fragment de la crftica de I'estrena de La gazzetta a Pesaro publicada en «L'Unita» (13 d'agost de 2001) 48 Dos comediants del Nord sota el sol meridional Dos comediants del Nord sota el sol meridional 49

/I matrimonio per concorso de Goldoni che fanno quelle la fortuna degli spettacoli, Ie donne non 10 capis­ cono, Ie donne non ci van no; gli uomini fanno la corte al bel sesso, La de Rossini no es basa en un Ilibret de Gol­ e gazzetta original non restano per gl'italiani che i pochi amatori della sua lingua; doni: es tracta de d'una cornedia teatral cone- alcuni l'adaptacio menys curiosi per accidente, qualche autore per dirne bene, e guda, II matrimonio per eoneorso. Goldoni havia escrit aquest qualche critico per dirne male». a la Italienne de on no es text originalment per Cornedie Paris, l.'any 1765 un resignat Goldoni va abandonar la seva feina a va arribar a es va la tardor de 1763 la Cornedie representar (I'estrena produir Italienne i, per guanyar-se el pa, va col·locar-se com al venecia Teatro di San Luca). a professor d'italia d'Adelaide, la filla de l.luis xv. tenia va abandonar la seva Goldoni cinquanta-cinc anys quan La tram a d'l/ matrimonio pereoneorso, comedia amb la qual 1'0- ciutat natal per instal·lar-se a la capital francesa. La preocupa­ pera La gazzetta nornes mante una sernblanca parcial, es el cio per assegurar el seu mitja de subsistencia i I'avorriment que sequent: dos comerciants italians, Pandolfo i Anselmo, desitgen Ii del seu Carlo Gozzi el van una provocaven les intrigues rival ernpe- aprofitar visita a Paris per casar les seves filles, Lisetta i Dora­ nyer a prendre aquesta decisio. A rnes, sabia que el seu art lice, amb I'objectiu d'augmentar el seu patrimoni i millorar el seu .------seria valorat a Paris, on el seu valedor rnes important era estatus social. Pandolfo ho intenta publicant un anunci al diari LA ni rnes ni Voltaire. va marxar «LA SEVA FASCINACIO [DE «Avviso menys que t'escrlptor pie al Pubblico», mentre que Anselmo, rnes conservador, pre­ GAZZETTAJ RESIDEIX EN LA d'alegria, com si estiques davant d'un viatge de plaer. EI fereix recorrer als seus contactes privats. Evidentment, fa molt SEVA CAPACITAT PECULIAR D'E- 5 de setembre de 1761 va escriure al marques Fran­ que les joves han fet la seva eleccio: Lisetta esta enamorada de VOCAR RECORDS I ALHORA cesco Albergati, un amic seu: «II progetto e per due anni: l'italia d'una fonda, mentre Doralice estima MIRAR CAP ALES OBRES MES- Filippo, propietari que di andata e ritorno, e seimila franchi di asseg­ Roberto, un venedor. d'una serie de situacions viaggi pagati TRES PASSADES I FUTURES DEL Despres corniques, namento anno. In detto ho da vedere, da disfresses i esdeveniments els han per tempo piu CANON DE ROSSINI. ELS PERSO- inesperats, pares d'acceptar che da rare. Se la decisio de les seves filles. osservare, ope acquistero qualche merito, NATGES ESTAN BEN PERFILATS. Aquest repartiment italia esta per­ restero con patti mol-to migliori; se non faro niente, mene I LA INTENCIO DE SA TIRITZAR sonalitzat en funcio de les pautes de la cornedia de personatges tornero in Italia; avro veduto Pariqi». LA RETORICA POMPOSAMENT i es complementa amb alguns papers francesos. Ames, es rea­ Malgrat tot, el seu optimisme es va revelar poc fona­ TRAGICA DE L'OPERA SERIA litza un gran nombre de comentaris rnordacos sobre les diferen­ mentat. La Cornedie Italienne, per a la qual havia d'es­ S'ACONSEGUEIX AMB EXIT EN cies entre la vida a arnbdos paisos, PECES COM ARA EL DUO ENTRE criure, va resultar que era un teatre de segona del qual Per be que 1/ matrimonio per eoneorso no va sobreviure el seu FILIPPO I LISETTA 0 L'ARIA DE no s'esperava res mes que vodevils i improvisacions a autor en la seva versio teatral, diversos compositors han sabut LISETTA "EROI LI PIU GALANTI", I'estil de la eommedia del/'arte. La classe de literatura veure el potencial d'aquest text per a l'opera. Destaquen les ver­ GAIREBE UNA PARODIA DE LA drarnatica que Goldoni tenia al cap estava reservada per sions de Niccolo .Jornrnelli 1766), Felice Alessan­ CLASSICA "ESCENA DEL BOIG"» (Ludwigsburg, a la Cornedie Francaise, Eis actors italians treballaven dri (Venecia, 1767), Pasquale Anfossi (Roma, 1789), Simon Mayr FABRIZIO SCIPIONI La gazzetta: rnes el frances el seu idioma i eren Farinelli i que propi incapacos comic opera 0 «tunny» opera? (Bolonya, 1809), Giuseppe (Venecia, 1813) Giuseppe d'aprendre textos escrits. Per aquest motiu, 1/ matrimo­ Mosca (Mila, 1814). l.'obra d'aquest ultim, Avviso al pubblieo, amb nio per eoneorso no va arribar a veure la Ilum a la Come- Ilibret de Gaetano Rossi, va exercir una influencia indiscutible die Italienne. l.'autor se'n queixava amb aquestes paraules: sobre el treball de Rossini, que va assistir a una representacio «Ecco perche un autore italiano a Parigi non arrivera mai, scri- d'aquesta a La Scala de Mila, on en aquella epoca assajava les venda nella sua lingua, a vedere il teatro pieno. Le donne sono seves operes Aureliano in Palmira i 1/ tureo in Italia. 50 Dos comediants del Nord sota el sol meridional

I:lmica opera buffa de Rossini per a Napols

En el moment de compondre La gazzetta, Rossini patia pres­ feina sions per dos motius, D'una banda, el gran volum de que estava duent a terme durant aquell any no Ii deixava prou temps en seva d'italia del per polir les seves obres. De I'altra, la qualitat Nord es veia obligat a demostrar a Napols, el temple de I'opera successor Cirnarosa, Eis buffa, que era un digne de Paisiello i napolitans, orgullosos de la seva tradicio, creien que aquest qenere era purament meridional i que cap tedeschino com Ros­ sini havia de deshonrar-lo. A causa d'aquesta actitud conservadora, el compositor es va veure obligat a fer algunes concessions que, aparentment, van a fites fer que el seu treball no estiques l'alcada de anteriors, com L'italiana in Algeri 0 /I barbiere di Siviglia. Alhora va dur a terme algunes modificacions importants en el text de Goldoni. EI Ilibretista de Rossini, el napolita Giuseppe Palomba, es va basar en gran part en I'obra de Gaetano Rossi, pero va conver­ tir Pandolfo, un comerciant del Nord d'ltalia, en Don Pomponio Storione, tot un presurnptuos que parlava en dialecte napolita. Aquest personatge es va escriure expressament per a Carlo Casaccia, un comic extraordinariarnent popular en aquells moments, Tanmateix, aquestes no son les uniques diferencies del text de Palomba respecte de la cornedia de Goldoni. Aixf, I'escena del duel que es produeix durant el tercet del segon acte no apareix en I'obra teatral. Goldoni fa que Filippo nornes es disfressi una vegada, de coronel amb bigoti i accent de l'Europa de l'Est. De «DURANT LA TRANSICIO DE L'EPOCA NAPOLEONICA A LA la seva banda, Palomba respecta la tradicio napolitana i fa que RESTAURACIO I L'EPOCA BURGESA, LA MUSICA DE ROS­ el es camufli en dues ocasions, una vegada com a personatge SINI SUPOSA LA NEGACIO DE L'ACTUALITAT I ALHORA adinerat i una altra com a solda turc. Aixo suposa el quaquer UNA ADHESIO IRREVOCABLE AL PROGRES. PER AIXO, disfresses al tothom acudeix ves­ tret de sortida d'un ball de qual QUAN EL NEOCLASSICISME DEL SEGLE XX ES VA TROBAR Don la tit de turc, cosa que impedeix que Pomponio reconegui EN LES MATEIXES CONDICIONS D'ABSTRACCIO DE LA filles seva filla. En I'obra de Goldoni els papers dels pares i les REALITAT, ROSSINI VA TORNAR A SER DE NOU UN

a la mateixa i es diferencien ala mentre EMBLEMA, CITAT PER CASELLA I STRAVINSKY» estan alcada perfeccio, Ala dreta: clarament I'anodf Ansel- Carlo Goldoni CLAUDIO CASINI Historic de 10 9. EI XIX que en l'opera Don Pomponio eclipsa mtlsica, siglo «LA MEVA IRA ANAVA CREIXENT PERQUE TOT AQUEST ESTIL DE LA NOVA ESCOLA ERA DIAMETRALMENT OPO­

SAT AL DE GLUCK 0 SPONTINI. NO EM PODIA IMAGI­

NAR RES MES SUBLIM, BONIC I AUTENTIC QUE LES OBRES D'AQUESTS GRANS MESTRES. EN CANVI EL CINISME MELODIC DE ROSSINI, EL SEU MENYSPREU

PER L'EXPRESSIO I EL BON SENTIT DRAMATICS, LA REPETICIO INACABABLE D'UNA FORMA SIMPLE DE CADENCIA, EL SEU ETERN CRESCENDO PUERIL I EL BOMBO BRUTAL EM VAN EXASPERAR TANT QUE EM

VAIG TORNAR CEC DAVANT LES QUALITATS BRI­

LLANTS DEL SEU GENI» HECTOR BERLIOZ Memories

mo. Ames, Lisetta compta amb tants solos que, en comparacio, el personatge de Doralice, que resulta tan commovedor en la plo­ ma de Goldoni, aquf queda en segon pia. Existeixen diversos indicis que permeten deduir que Rossini no havia acabat la feina. Aixf, en el quintet apareixen alguns pas­ satges musicats que no corresponen a cap text i, pel contrari, alguns fragments del Ilibret no van rebre cap tractament musi­ cal, cosa que resulta de gran irnportancia per a la cornprensio de la trama. Tambe crida l'atencio que moltes situacions que hau­ rien donat peu a un concertant de gran colorit quedin limitades al recitatiu. No podem oblidar que en aquesta opera aquest ultirn recurs s'utilitza amb relativa frequencia Una altra questio que cal tenir en compte no es pot atribuir exclusivament a Rossini, ates que era molt habitual durant aquest perfode. Parlem del reciclatge de treballs anteriors. EI quintet (nurn, 15) i el duo entre i Lisetta (nurn, 6) es van treure A dalt i paqina 55: Pomponio Gioachino Rossini d'lI tU(CO in Italia, mentre que la cavatina alternativa de Fiorilla, 54 Dos comediants del Nord sota el sol meridional

«Presto amiche», apareix en la veu de Lisetta com a «Presto, dice» (nurn, 4); el trio corresponent al numero 11 prove de La pietra «ROSSINI, EN SU e Dorliska i REVOLUCIoN TRAGI­ del paragone i altres passatges de Torvaldo Sigis­ COMIC A RECOGE LOS mondo. Finalment, uns mesos des pres Rossini va aprofitar 1'0- LIMITES DEL CANTO, bertura per a La Cenerentola. De totes maneres, era impossible DISMINUYE LAS CUA­ ates la rnusica que alqu poses objeccions a aquest pastitx, que LIDADES TOUCHAN­ reutilitzada encara no era coneguda a Napols, TES DE AQUEL ARTE, EI fet no es rebes amb excessiu entusiasme des­ que l'opera MATA LA ORIGINALI­ de la seva es va el 26 de setembre de pres estrena, que produir DAD DE LOS CANTAN­ dei Fiorentini «bressol- de no es 1816 al Teatro (el I'opera buffa), TES,O SEA LAS CUA­ sino pot atribuir a aquests descuits derivats de les circumstancies, LIDADES "INDIVI­ de a discrepancies basiques sobre com havia de ser i com havia DUALES" Y "NATIVAS" havien sonar una opera buffa en aquells moments. Aquells que DE SUS VOCES, LA celebrat L'italiana in Aigeri i /I barbiere di Siviglia, i consideraven EXPRESIoN PARTICU­ LAR DE SU PROPIA Rossini un renovador del qenere, van trobar que el seu apropa­ MANERA DE SENTIR. ment a Paisiello i Cimarosa era oportunista, mentre que els tradi­ EL VIRTUOSO, EN cionalistes van veure confirmats els seus prejudicis contra aquell ESTE PLANO, COMO italia del Nord. Des del de vista actual, no podem sino valo­ punt EN EL DE LA MUSICA rar I'atrevit de Rossini, que es va situar entre la tradicio i la giravolt INSTRUMENTAL, VA A com una atractiva de la innovacio, especificitat pe<;a. CEDER EL PASO AL L'italiana in Londra 0 Eis paral·lelismes que s'estableixen amb INTERPRETE» 0 /I re Teodoro de /I matrimonio segreto de Cimarosa, Paisiello, ADOLFO SALAZAR poden considerar-se avui un aconseguit homenatge a aquests La milsica en la sociedad europea. III. il-lustres predecessors, tot i que es impossible negar I'originali­ EI siglo XIX tat de Rossini. La intrcduccio, en tres parts, que arriba al seu punt culminant amb la vistosa stretta del concertant en aparei­ i xer el diari, es una obra mestra des del punt de vista musical del dramatic, mentre que el final del primer acte, amb l'aparicio es fals quaquer, que desencadena una confusio generalitzada, un exemple paradigmatic de concertant desenfrenat, que el com­ positor ja havia d ut a la perfeccio en L'italiana i en /I barbiere. EKKEHARD PLUTA 56

, EL TEATRE COMIC , I LA SITUACIO

"Com infondre vigor a una maquinoria escenica com aque­ lla?» Aquesta es la pregunta que es fa Dario Fo en un text escrit amb motiu de l'estrena del seu muntatge de La gazzet­ ta en el Rossini Opera Festival el 2001. <

gazzetta va ser escrita, amb un altre tftol, per Goldoni. L'escriptor era aleshores a Franc;:a, desesperat, ja que la LaRepublica de Venecia havia caigut i la nova Administra­ cio Ii havia tret la «pensio», un vitalici considerable sense el qual es va trobar, literalment, al carrer. La tram a d'aquesta cornedia reflecteix una mica el seu estat d'anirn: amomat, Ouan es va representar, no va tenir gaire exit. EI text fou recu­ perat cinquanta anys rnes tard per diversos Ilibretistes d'opera Giuseppe Palomba va partir de l'accio i la situacio de dos d'a­ quests lIibrets per confegir-ne un tercer. I aquest fou musicat per Rossini. Un critic de Napols, autor de l'unica recensio que ha arribat fins a nosaltres i que va apareixer al «Giornale dalle Due Sicilie» «ES COM TROBAR UNES RESTES ANTIGUES I uns dies de I'estrena de La cen­ despres napolitana gazzetta, EXHUMAR-LES. EN EFECTE. EN LA GAZZETTA sura durament la deillibret. qualitat TROBEM INCRUSTACIONS. ALGUNES PARTS En el critic es declarava meravellat fet aquest article, pel que SENSE RESOLDRE, D'ALTRES SENSE MUSICA, com era el un autor, refinat i de gran talent jove Rossini, que ja D'ALTRES MES PERDUDES. LA MEVA FUNCIO havia estat aclamat a Napols per «l'esplendida Elisabetta, regina HA ESTAT MIRAR D'ESBRINAR EL QUE HI HA d'lnghilterra», es rebaixes a musicar farses tan rutinaries com SOTA AQUEST DRAMMA GIOCOS(J» aquella. Pero a continuacio admetia que en aquella opera buffa DARIO FO Fragment d'uno entrevista publicada en la revista «Voice» (num. 27, juliol-agost de 2001) es descobrien harmonies veritablement sorprenents, propies d'un gran compositor. Penso que aquell critic va ser poc qeneros respecte del Ili­ bretista de Rossini. Pero he d'admetre que la tram a i les situa­ cions corniques resulten potser inferiors a les originals. Ames, de seguida es revel a com una autentica «espifiada» des del punt de vista escenic: l'opera presenta, ni rnes ni menys, tres finals interminables, i pel que fa a la partitura, que ha arribat fins a nosaltres sense un quintet esmentat en la cronies de I'especta­ cle original, presenta una sequencia de recitatius que duren gai­ rebe mitja hora. Per acabar-ho d'adobar, en aquesta Ilarga sequencia es des­ envolupen les claus i els girs comics que donen moviment al joc grotesc de l'opera I en consequencia, els dialeqs i les situacions

-, REPETIDA DE MASCARES, QUE LA REALITAT NO ES 5(..IOCcn UNA DE SOLA, EL PROTAGO­

NISTA PERD LA FILLA I TOT

ES TORNA IMPREcIS. COM C,AZ:Z.eT- L'INDIVIDU AVUI, AL MON DE LA CLONACIO» DARIO FO Fragment d'uno entrevista publicada en «II Resto del Carlino» (2001)

no es reduir encara tallar, Penso poden ni, menys, que aquests Ens hem arriscat, pero potser ens n'hem sortit. Eis primers a obstacles dificultats a Rossini, EI cert degueren plantejar algunes divertir-se en recitar-Io amb el discurs cantat han estat els can­ es que (i no en sabem el motiu historic) el compositor d'operes tants protagonistes de l'opera Tots nosaltres, des dels tecnics va decidir deixar de banda 1'0- bufes rnes gran de tots els temps fins als musics, ens hem divertit d'allo mes dalt de I'escenari. pera despres d'unes quantes representacions, Si aconseguim involucrar tarnbe en el joe els espectadors de Pel que fa a nosaltres, hem de confessar que un cop acabat la i les sera a platea Ilotges, per tots nosaltres una gran satis­ ens vam una mica Com de Ilegir eillibret quedar perplexes. podfem faccio. infondre vigor a una rnaquinaria escenica com aquella? EI motor, DARIO Fo perd6, la musica, era excel-lent, perc el xassis i la carrosseria no de la i de les rodes: - - estaven rnancats. Per parlar suspensi6 .)\,,0 IV corrien el perill de quedar-se pel earn! a meitat de cursa Per aixo, vam decidir de fer una mena de contracant en les situacions de base que ernpenyes i projectes la rnaquina a una velocitat digna de tanta rnusica.

Pel que fa al fam6s «buit» dels recitatius interminables, hem resolt el problema, d'acord amb I'assessor del text musical, Phi­ lip Gosett, iamb el director, Maurizio Barbacini, inventant una mena de transposici6 dels dialeqs en clau de tamurriata sobre la pauta rftmica de la famosa tarantella rossiniana «Ah, la luna e mezz'o mare», Nel presentare il pro­ gramma della 22" edizione lJnaregia del «Rossini opera festi­ _ Dario Eo to val», ieri nella sede della di Dario £_o Stampa estera, il Sovrin­ tendente Gianfranco Ma­ riotti ha concluso dicendo alIa lirica che quanto e stato fatto de-

me sempr gia sull'as calesenza quello tea st'anno ci Fermores te del Fest nella suae obel, alla terza direzione liriea, debu «DARIO FO EMBOLICA EL PUBLIC EN UN REMOLf D'IMATGES. HI HA LA PRESENCIA OBSESSIVA DE GASETES, ON ES TROBA L'ANUNCI MATRIMONIAL QUE HA POSAT DON POMPONIO PER TAL DE CASAR LA FILLA LIS ETTA I ON ES POSA EN MARXA cos e seen TOT EL MECANISME DELS EQufvocs. LES AL-LUSIONS AL CARACTER INVASOR DELS,MITJANS DE, COMUNICACIO SON INCOMPTABLES, SOVINT FETES Regia, EXPLICITES PER CAMERES QUE FILMEN ALGUNES ESCENES A L'ESTIL CINEMATOGRAFIC»

GIULIA VANNONI de Fragment la critica de J'estrena de La qazzerta a Pesaro publicada otutlofare ella Gazze a «La Voce dl Rlmml» (13 d'agost de 2001)

0: con F Rossi che Regista di «La Gazzet », opera «Nella "Gazzetta" si sco 6: «Maschere gia non si rappresenta dall e dell'/w Tammuriata» � glia na o me­ in e ho inserito u FESTIVAL DI PlSARO,_._._- pili scena, il Nobel qucs rzione red at­ U 11 nuevo aile mponio Sto­ 11 Nobel opera bufla ch avido a cac­ premia o danaroso, re a Napoli IlC etta-, opera del suo nuovo <';,1 lurtuna: I' parla chino Rossi­ osto alla ri­ allestimento XII Rossini LA DRAMATURGIA

Un frenetic vodevil amh musica de Rossini

JUAN CARLOS OLIVARES

_"I. i, :------�-----l__ 68

, UN FRENETIC , VODEVIL AMB MUSICA DE ROSSINI

Rossini i I'opera buffa ha estat la combinacioperfecta que ha permes a Dorio Fo de traslladar tota la seva saoiesa escenica a l'opera. La gazzetta es la tercera ocasio en la qual aquesta relacio es plasma en uri espectacle, uri muntatge en el qual es perceben totes les seves constants: gran riquesa i varietat en els llenguatges escenics, uri senti: critic incisiu, que s 'expressa i una d'aire artesanal. per mitja de la comicitat, escenogrofia Tot al servei d'una opera en la qual Fo ha vist una critica mordac als mitjans de comunicacio i la publicitat, escenica­ ment retratada com una [rioola comedia dels bojos anys oint del mateix segle. 70 Un frenetic vodevil mb musica de Rossini

«A L'ESCENARI SEMPRE ES MOU ALGUNA COSA [ .J. POTSER ELS bres com La gazzetta -oblidades durant decades pel MELOMANS QUE AL FINAL VAN PROTESTAR AMB ALGUNS "BU" cataleq del gran repertori- ofereixen al director d'es­ CONTRA LA DIRECCIO VOLIEN SUBRA TLLAR AIXo. SI UN TENOR cena una lIibertat ternptadora Opera butte de Rossini, INTERPRETA LA SEVA ARIA NO HA DE PASSAR REs AL VOLTANT. DE practicarnent perduda fins a la reestrena el 1960, la seva recent DISSIPAR L'HORROR DEL BUIT, SE N'OCUPA LA MUSICA, QUE HO ES TOT. ES ESCENA I REALIT ES SENTIMENT I rrccro. SI recuperaci6 escenica ha estat una rocambolesca feina d'ar­ AT, AMES ES TRACTA DE ROSSINI, EL JOC, EL MIRACLE, ES COM­ queologia i cirurgia per poder completar la partitura i el Ilibret. PLEIX COM SI RES» Reconstrucci6 que, d'alguna manera, segueix la tradici6 rossi­ FILIPPO ARRIVA Fragment de la crftica de i'estrena de La gazzetta a niana i «reciclar el seu construir d'

Per la commedia dell'arte a l'opera

La relaci6 de Fo arnb l'opera neix preci- . sament en un viatge a la peninsula escan­ dinava Fo s'havia posat en contacte arnb Ingmar Bergman per engegar un projecte pleqats. EI director suec estava aleshores immergit en el muntatge -historic- de Die Zeubetiloie i Fo resta fascinat per la riquesa teatral del treball de Bergman, Una vegada NCIO

_«NO SABEM SI EL BUFFO ROSSINIA DE LA GAZZETTA, AMB TRETS DE COMIQUE A BSOLU A LA MANERA DE L'ITALIANA IN ALGERI, TROBA LA SEVA CORRESPONDENCIA ESCENICA PERFECTA EN LA IRRESISTIBLE EMPENTA MOTORA, COLOSSAL I JOGLARESCA DELS

MOVIMENTS DE PROTAGONISTES I PERSONATGES SECUNDARIS, QUE DARIO FO [ ... ] COMUNICA A LA TRAMA AMB DESCARREGUES ELECTRIQUES CONTINUES D'IDEES I MOS­ TRES D'ENGINY, FANTASMALS I DE VEGA DES IL·LUMINADORES; EL FET ES QUE AQUES­ TA PRODUCCIO DEL ROF (ROSSINI OPERA FESTIVAL), SOTA L'EGIDA DE L'ESCENOGRAF GENIAL, TRANSMET FELICITAT A QUI HI ASSISTEIX, MALGRAT ALGUNES REDUNDAN­ CIES EMFATIQUES IRREFRENABLES» FABIO BRISIGHELLI Fragment de la critica de I'estrena de La gazzetta a Pesaro publicada en el «Corriere Adriatico» (13 d'agost de 2001) oberta la porta de la curiositat operfstica, satisfeta aviat, el 1978, i provat en la seva Ilarga carrera com a home de teatre. Espec­ amb un muntatge d'Historia d'un soldatd'Stravinsky, a La Scala tacles en constant moviment -fisic i escenoqrafic-; en els quais de Mila, va trobar el seu nexe d'uni6 estable entre la lirica i la caben totes les arts esceniques (dansa, mim, circ) i la maqia de Gioa­ seva experiencia teatral en I'opera buffa i el repertori de la metamorfosi, sorpresa dels objectes que es transformen. Una chino Rossini. Un qenere i un autor que Ii permetien explotar la aversi6 al buit en sintonia perfecta amb I'horror de Rossini pel la en seva afinitat artlstica i personal amb la tradici6 irreverent de silenci. EI repos no existeix una opera de Fo-Rossini. Una commedia dell'arte. Fo es va proposar recuperar I'esperit critic acci6 permanent que, rere el seu caos aparent, funciona en de les operes comiques de Rossini, reivindicar per al public con­ paral·lel als ritmes musicals de la partitura del compositor. temporani el geni caustic dels seus embolies amorosos, el cinisme amb que retratava les convencions morals i socials de l'epoca. Fo va trobar en Rossini una personalitat aff de rebel-lia individual La frivolitat d'un vodevil rossi­ contra I'statu quo. Una lectura renovada de la comicitat la riallada arriba a una certa niana que per a Fo te una clara forma d'expressar-se: Amb La gazzetta aquest concepte depuraci6 alliberadora, franca i instintiva. d'estil. S'estilitza el cinisme natural de Rossini i adquireix I'ele­ EI teatre es la mida auria, el centre del concepte dramatic que qancia estetica d'un vodevil de Labiche. Un muntatge que res­ distingeix les seves operes, Produccions que respiren I'aire intem­ pon visualment a la trobada entre dues cultures europees: la poral de la creativitat artesanal, ancorada fermament en la tra­ francesa i la italiana. L'una aporta la mundana escenografia pari­ dici6 popular. Experiencies ancestrals que des de la senzillesa senca i I'altra, I'espurna napolitana. Un xoc cultural aprofitat amb amb en creen mons imaginaris. Un esperit que trasllada a l'opera, ironia per Goldoni en II matrimonio per concorso i explotat la intenci6 de retornar al qenere el seu caracter popular. Des aquest muntatge, amb una atmosfera entre modernista i art­ - de ·dels seus primers muntatges, va desenvolupar aquesta dimen­ dec6, com una il·lustraci6 d'una de les sofisticades revistes si6 cornica de l'opera amb l'aplicaci6 de tot allo que havia apres moda de l'epoca Traslladar La gazzetta fins als primers anys del segle xx �iiijll��noesnomes «LA NOSTRA TASCA COM A INTEL·LECTUALS. COM A PERSONES QUE una este­ opcio PUGEN AL PULPIT 0 A L'ESCENARI I, SOBRETOT, QUE S'ADRECEN ALS tica. EI canvi d'epoca JOVES, LA NOSTRA TASCA NO ES NOMES LA D'ENSENYAR-LOS METO­ permet que Fo, a rnes de subratllar escenicarnent la frivolitat de DES, COM ARA LA MANERA DE FER SERVIR ELS BRAt;:OS, CONTROLAR LA I'argument -amb al·lusions ala revista, la desfilada de moda i la RESPIRACIO, EMPRAR L'ESTOMAC, LA VEU, EL FALSET, EL CONTRAPLA. NO N'HI HA PROU AR UNA cornedia eixelebrada dels anys vint-, exploti un argument critic D'ENSENY TECNICA 0 UN ESTIL: CAL ENSE­ NYAR-LOS EL PASSA AL NOSTRE VOL EXPLI­ latent en I'obra de Goldoni: la irrupcio de la premsa i la publici­ QUE TANT. HAN DE PODER CAR LA SEVA HISTORIA. UN TEATRE, UNA LITERATURA, UNA EXPRESSIO tat en la societat. ARTISTICA QUE NO PARLA PER AL SEU PROPI TEMPS MANCA DE La modernitat d'un personatge tan fatu com Don Pomponio RELLEVANCIA» s'expressa per rnifja de la subhasta publica de la seva filla a par­ DARIO FO Fragment del discurs d'ccceprocto del Premi Nobel de Literatura tir d'un anunci al diari. EI veil matrimoni concertat -reivindicat pel (1997) personatge d'Anselmo- s'adapta als nous temps i es transforma en un producte de consum que s'ofereix al millor postor. Perc aquest muntatge no es nornes una mirada al futur, sino tam be un homenatge al passat de I'obra, a la vena napolitana del text de Goldoni i el tribut de Rossini a I'actor i cantant Carlo Casac­ cia, primer interpret de Don Pomponio. Fo ha reforcat el tipisme d'aquest caracter amb el seu dialecte «tarnurria», la seva ges­ tualitat histrionica de buffo del Sud i ha aprofitat les escletxes deixades per la «reconstruccio» de l'opera per subratllar -com s'esdeve en el quintet- la sang napolitana de Don Pomponio amb ' GAZZETTA NEIX D'UNA IDEA DE GOLDONI I ES UNA

«L,A " SATIRA DE LA PREMSA QUI ES EL BLANC? ELS QUI ES PENSEN QUE AMB LA PU' BLICNITA T S'OBTE TOT. TAN- MATEIX ,SUNL'AMOR NO E' PRODUCTE DE MERCAT,S'ESCA- PA DE LES SEVES REGLES»

' . . DARIO FO Fragment d una entre VIS ta publicada a «Carriere Adriatica» (2001) 80 Un frenetic vodevil amb rnusica de Rossini la invencio d'aquelles lfnies que va deixar sense escriure Palomba, acompanyat tot per les notes de la tarantella de Rossini. Per a Fo, la «novetab de la gasetilla del segle XVIII es una anec­ dota, el principi d'una historia que te el seu desenvolupament durant el XIX i que esclata en tota la seva dimensi6 social -aspecte basic en el teatre de Fo- al principi del xx. EI poder dels mitjans de comunicacio, la seva capacitat d'influenciar l'estat d'opinio d'una societat es deixa sentir obertament en el perfode d'entreguerres, per implantacio i diversificacio, Per primera vegada, la societat es veu envoltada per instruments d'informaci6 i entreteniment, amb una difusa lfnia entre ambdos: premsa diaria, revistes, radio, cinema. Un moment de gran euforia dels mitjans, finalment conscients de la seva influencia sobre les masses. Es el moment dels grans mag­ nats de la premsa, amb personatges influents i poderosos, com ara Randolph Hearst 0 Joseph Pulitzer, capacos d'inventar i enco­ ratjar una guerra des de les paqines dels seus diaris. lamb els mass-media arriba la publicitat i el naixement d'un Ilenguatge nou i una ficcio nova. Un fenomen que Fo reconeix en el gran embull que tara que Don Pomponio no reconegui la seva filla en el ball de rnascares «a la turca- de La gazzetta, que es mostri incapac de saber qui es -amb el seu rostre multiplicat darrere de cada mas­ cara- una vegada convertida en el retrat estandard que va crear per vendre-Ia en un anunci de premsa. JUAN CARLOS OLIVARES

«L'ESCENARI DE L'AUDITORIUM PEDROTTI ESDEVE LA SEU ONIRICA I IMAGINARIA QUE UNEIX EL MON, EL DELS ANYS VINT DEL SEGLE PASSAT, ALS QUALS FO TRASLLADA LA HIS­ TORIA. UN PERIODE SUSPES ENTRE LA GUERRA QUE ACABA DE FINALITZAR I L'ALTRA QUE VINDRA I QUE AQUI TAMBE SEMBLA CONFIGURAR-SE COM UN OASI, UN "MUSEU" FINS I TOT D'UNA ANTIGA FELICITAT, UN PARADIS HABITAT PER BOGERIES INNOCENTS I ESDE­ VENIMENTS ESBOJARRATS I IMPOSSIBLES»

ERASMO VALENTE Fragment de la critica de I'estrena de La gazzetta a Pesaro publicada en

. «L'Unitn» (13 d'agost de 2001) «FO NO DEIXA D'EXHIBIR EL SEU INSTINT IRREFRENABLE D'HOME DE TEATRE; SI EL SEGUIT D'ESDEVENIMENTS DEL LLIBRET ASSOLEIX SOVINT LA FARSA, AMB SOLUCIONS DE VEGADES MES AVIAT FEBLES, PER A FO LA FARSA ESDEVE SURREALISME, AMB IDEES ESCENIQUES CON­ TINUES MIREN D'ILLUMINAR [ .], LA BRILLANTOR I LA DINA MICA DE LA MUSICA DE ROSSINI» ARRIGO QUATTROCCHI de 10 critica Fragment de I'estrena de La gazzetta a Pesaro publicada en «II Manifesto» (14 d'agost de 2001)

«NO HI HA PRESA DE PEL, NOMES HI HA UNA BURLA DELS QUI TENEN LA MANIA DE FER PROPAGANDA. I L'ABSURD QUE DESPRES, COM SEMPRE, ESDEVE LOGIC. QUE POTSER AVUI EN DIA, POLiTICA I A TOT ARREU, NO ES FA PROPAGANDA D' UN PERSONATGE EXHIBINT­ NE LA SEVA CARA? DE MANERA PARADOXAL, EN ROSSINI TROBEM UN HOME, POMPONIO, QUE POSA LA FILLA EN VENDA»

DARIO FO d'una entrevista Fragment publicada ala revista «Voice» (ruim. 27, juliol-agost de 2001) Nel presentare il pro­ gramma della 22" edizione lJnaregia del «Rossini opera festi­ val», ieri nella sede della di Dario£_o Stampa estera, il Sovrin­ tendente Gianfranco Ma­ riotti ha concluso dicendo che quanto e stato fatto de-

DAL NOSTRO INVIATO MICHElANGELO ZURLET11 mesempr PESARO - Rispetto ai festival gia sull'as monotematici iI Rossini Opera Fe­ calesenza quello tea 0 stival ha it merito, la temerarieta, st'anno ci di presentare anche le opere mi­ Fermores nori del Pesarese, non rifiutando te del Fest nella suae

il10 con con «le nozze di Teti e «FO HA REESCRIT PRACTICAMENT DE CAP A PEUS EL LLIBRET DEL POBRE PALOMBA, pertura agosto NO SE SAP BEN BE SI PER ELEVAR-NE EL TO 0 PER PROPORCIONAR UN SUPORT en­ - ne sci ROMA Nel presentare Una edizione q questa, poggia sull'aspetto TEXTUAL AL RIU DE GAGS QUE ANAVA EMPESCANT-SE. S'HA DE RECONEIXER QUE icolarmente tifico-musicale senza programma della XXII dunque, particolar per SEGUEIX DE MERAVELLA LA MUSICA DE ROSSINI QUAN AQUESTA RESUL TA dizione del «Rossini Ope­ complessa, piena di na di novita questa dimenticare quello sia e INCONFUSIBLEMENT FRENETICA. ELS a Festival», l'altro giorno alla quale sia Mariot Mariotti, teatrale, poi perche que­ EFECTIVAMENT, TE MATEIXOS RITMES, rtistico Al­ st'anno ci sono un di ella sede della Stampa il direttore artistic paio LA VIS COMICA I ELS ASPECTES D'IRONIA, PERO EN CANVI NO EN COPSA ELS col­ novita. stera, il Sovrintendente berto Zedda, sia i va ia i vari che l'as­ CANVIS DE VELOCITAT NI ELS MOMENTS LIRICS, SOMNIADORS I FINS I TOT ianfranco Mariotti ha laboratori tra i qual i quali Phi­ Fermo restante r la Fonda­ se del Festival HEROICS QUE SERVEIXEN A ROSSINI PER EN oncluso dicendo che lip Gosset per la F portante CREAR, VIRTUT DEL CONTRAST QUE dato il mas­ sara LaGazzetta nella sua uanto e stato fatto deve zione hanno dato il DONA LA VIDA, ELS COLORS I ELS GUSTOS DE LA SEVA POETICA» edizione critica ssere inteso come un «in­ simo del loro cont contributo (direttore V. CELL. de la critica de a una Maurizio la Fragment de i'estrena La gazzetta Pesaro a estimento sull'intelligen­ «mettendo sul piatt 1 piatto Barbacini, per publicada oste che fa­ volta a Pesaro), ci «Avvenire» (14 d'agost de 2001) a del pubblico». serie di proposte c prima troviamo di fronte ad un Mariotti ha ragione da dimentica il

ESARO - Rispetto ai festival onotematici iI Rossini Opera Fe­ iva) ha iI merito, 0 la temerarieta, i presentare anche le opere mi­ ori del Pesarese, non rifiutando farse giovaniIi ne i pastiche (co­ e si e visto con Le nozze di Teti e i Peleo). Ne Ie opere che pur non endodi esordio non hannomai ggiunto la notorieta. E it caso ella Gazzetta, opera buffa nata a il Barbiere e La Cenerentola, e unque in un momento straordi­ ario e tuttavia meno felice delle relle. II motivo dipen�e in parte 86

Biografies

MAURIZIO BARBACINI (Direcci6 musical)

Nascut a Reggio Emilia (ltalia), estudia als conservatoris de Verona, Mila i Siena. Tot i haver intervingut com a tenor en diverses produccions, la seva carrera artis­ tica s'ha centrat en la direccio, especialment ales operes dels Estats Units, com el Metropolitan de Nova York (La Traviata), Filadelfia (Ariadne auf Naxos) 0 San Francisco. Tarnbe destaquen les seves intervencions en Manon Lescaut (Paris, Frankfurt), La donna dellago (Brussel-les), " Trovatore i La Traviata (Hamburg), Cavalleria rusticana i Pagliacci (Arena de Verona), La gazzetta (Pesaro), Falstaff (TorI), Norma (Estocolm), L'elisir d'amore (Frankfurt), I Capuleti e i Montecchi (Cata­ nia), Nabucco (St. Galien), Un ballo in maschera (G6teborg), " viaggio a Reims (Helsinki, Frankfurt) i " barbiere di Siviglia i Tosca (Viena). Darrerament ha dirigit II barbiere di Siviglia a Parma i Francesca da Rimini a Macerata. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

DARIO Fo (Direcci6 d'escena, escenografia i vestuari)

Nascut a San Giano (1926), estudia art a l'Accademia di Brera i arquitectura al Politecnic Nunca un de Mila. Cornenca la seva carrera com a dramaturg i actor en petits teatres, dissenyant les seves propies escenografies. EI 1953 estrena II dito nell'occhio. EI 1959 funda Patek es del to do amb la seva dona Franca Rame la Compagnia Dario Fo-Franca Rame, amb la qual va Philippe suyo. produir una serie de drames satirics, entre d'altres Gli arcangeli non giocano a flipper es Cala t r ava i La e da buttare. EI 1969 funden l'Associazione Nueva Scena i el 1970 el el signora Suyo placer de Pa r e k Philippe Colletivo Teatrale la Comune. D'aquesta etapa son Mistero buffo, Marte accidentale de custodiarlo h a s t a la di un anarchica i Non si paga, non si paga! A la seva carrera com a autor i actor si8uiente generaci6n. Histone d'un soldat suma, a partir dels anys setanta, la direccio de muntatges d'opera: (La Scala), II barbiere di Siviglia (Nederlandse Opera, Sari, Sao Paulo, Rio de Janeiro, Opera de Paris), L'italiana in Aigeri (Pesaro), La gazzetta (Pesaro) i II viaggia a Reims (Opera Nacional de Finlandia). EI 1997 rebe el Premi Nobel de Literatura. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

BARCELONA

Diagonal, 482 Tel. 93 416 11 11 Barcelona . Rbla. Catalunya, 17 Tel. 93 31820 38 www.unionsuiza.com 88 Biografies Biografies 89

CINZIA FORTE (Lisetta) FRANCESCO CALCAGNINI (Coescenoqraf)

ere­ del seu debut en el Festival Nascut a Pesaro, estudia escenografia a l'Accademia di Belle Arti d'Urbino. Ha �e� d'Spoleto, ha cantat als teatres rnes importants i ha tre­ d ltalia, com La Femce de Venecia di at escenografies per a espectacles de teatre de text, dansa opera. Tarnbe (Lucia Lammermoor, La sonnambula, Rigoletto, escenic i Lagazza Le nozze di ballat com a director d'escena i exerceix de coordinador, dissenyador ladra, Figaro), Genova (Lucia di Lammermoor), Trieste de les (Ole Don director dels espectacles que col·laboren en les seccions d'escenografia Zeubertlote, Pasquale), Reggio Emilia (Tancredi), Tori (Lucia di Le Comte academies de belles arts d'Urbino i Sasser. Ha treballat amb creadors com Lorenza Lammermoor, Ory, Rigoletto), Pesaro (Le nozze di Teti e Peleo) Ferrara Rossi coreo­ i (Cos! Fora del seu Codignola (La Traviata, Atelier Nadar), Raffaella Giordano, Giorgio (Ia M?dena fa� tutte). pais, ha cantat en La Traviata (Toquio, Sivi­ La Boheme La grafia Ba/occo), Stefano Vizioli (Nit de maig de Rimski-K6rsakov, II barbiere di ValenCia): (Munic), Rondine (Covent Garden de Londres), La Calista amb el Pino Micol del de Rene EI senyor Puntila i el (Viena Theatre Royal de la Monnaie), Farnace de la glia) , (PiJlid objecte desig Ceccatty, (Teatro Zarzuela) Gabriele Vacis I II Reims i Die Zauberflote ala La seu criat Matti de Brecht), Federico Tiezzi (Antigona de Sofocles), vl,agglO � Corunya. temporada passada participa en l'elisir d amore (Marfa de Buenos Aires de Piazzolla, I cavalieri di Ekebu de Zandonai), Antonio Calen­ (La Fenice), Don Pasquale (Deutsche Oper de Berlin), Rigoletto (Nederlandse La da (Hamlet, Romeo et Juliette), Daria Fa (La gazzetta) i Luca Ronconi. Opera), sonnambula (Zuric) i L'Orfeo a la Corunya. Debuta al Debuta al Gran Teatre del Liceu. Gran Teatre del Liceu.

MILAGROS POBLADOR (Lisetta) PAOLA MARIANI (Cofigurinista)

a a l'Accademia di Belle Arti d'Ur­ Madrid, realitza els seus estudis al Real Nascuda a Cattolica (ltalia), estudia escenografia N�scuda Conservatorio Superior de Musics. EI 1994 canta a la Zarzuela bino. Des del 1985 ha col·laborat com a dissenyadora de vestuari amb direc­ de Madrid i posteriorment debuta al Teatro fille Campoamor sonnambula tors d'escena i escenoqrafs de prestigi: Gabriele Salvatore (La du regiment), d'.Oviedo (La i Falstaff), Peralada (Die Entfuhrung aus dem Sera" IDle Jonathan Miller (Falstaff i Le nozze di Figaro), Daria Fa (L'italiana in Aigeri i La Zauberflote) i Mallorca (Die Zauberflote i Un ballo in entre gazzetta), Yannis Kokkos (Zelmira), Denis Krief (Linda di Chama unix, Le astuzie maschera), altres escenaris. L'any 2000 debuta a I'Staatsoper de Viena en el rol de Reina de la Nit en Die femminili, La clemenza di Tito, Carmen, Turandot, Un ballo in maschera, The Zauberflote i des de lIavors va viure a Viena col·laborant sovint amb Death of Klinghoffer i Moses und Aron), Emilio Sagi (EI retablo de Maese Pedro, I'Staatsoper d'aquesta ciutat. Ha cantat tarnbe a la Deutsche de II cordovano i Simon Boccanegra); muntatges presentats en el Festival Rossi­ Oper Berlin, DUsseldorf, Dresden, Graz, Frankfurt, Zuric, Brusselles on ha rols com ni de Pesaro, Opera National de Li6, Theatre des Champs Elysees de Paris, Reg­ i,�evilla, interpretat Zerbinetta, Gilda, Norina, Sophie, Blonde, I anima (DIe gio Emilia i Opera de Montecarlo, entre altres teatres. Des del 1994 es res pon­ Jakobslelter), Olympia, Oscar, Amina (La sonnambula) i Musetta. Oebuta al Liceu la sable del Departament de Sastreria del Festival de Pesaro. temporada 1996-97 amb Elektra i La sonnambula i hi ha tor­ nat l'ultirna Debuta al Gran Teatre del Liceu. sovint, vegada la temporada pass ada amb L'enfant et les sortileqes.

MARISA MARTINS (Doralice) FRANCO MARRI (I Huminaci6)

la lnicia els seus estudis musicals a Buenos Estudia a l'Accademia di Belle Arti de Horencia, Amb aquesta formaci6 artistica, Aires i els continua al Conservatori de d'il·luminaci6 Superior de Musica de Barcelona. Fou membre de l'Orfe6 seva carrera professional se centra en el disseny i realitzaci6 projectes Catala i del Cor de amb directors Cambra del Palau de la Musica, En el escenica, principalment en el camp de l'opera, Ha col-laborat els terreny operistic ha participat en Anna Idomeneo re di Creta i Die Fledermaus d'escena i escenoqrafs de rnes prestigi, com, entre d'altres, Luca Ronconi (Macbeth, Bolene, per a l'Associaci6 d'Amics de de Wertmuller Crivelli Die l'Opera Sabadell, L'incoronazione di al Teatro de la Orfeo Giro di Vite) , Lina (Carmen), Filippo (L'elisir d'amore, lustige Poppea Zarzuela, de Sartorio en el Festival del Barroc Musical Witwe, II Pipistrello), Alberto Fassini (Dialogues des Carmelites, Don Carlo), Enrico de Fano, Celos eun del aire matan al Teatro Real de Cos! fan tutte i Job (II Trovatore), Henning Brokahusen (La Traviata), Pierluigi Pieralli (Uberto Con­ Madrid, La gazzetta a Pesaro, La clemenza di Tito a la i L'Orfeo a La Monnaie de te di San Bonifacio, I Masnadien), Ugo Tessitore (Norma), Stefano Vizzioli (Tan­ Corunya Brussel·les. Darrerament ha cantat Gli amori e di Dafne a la credi, II barbiere di Siviglia, Don Pasquale, Madama Butterfly, Un ballo in maschera, d'Apollo Corunya, L'Orfeo a Ginebra i La scala di seta amb la Barockorchester de La Boheme, Lombardi aile Craciate), Fabio Sparvoli (Don Pasquale, L'elisir d'amo­ Freiburg. Debuta al de Ana Daria Fa Liceu la temporada 2002-03 amb Don Giovanni. La re, Job, Oedipus Rex, Nabucco), Ugo (Semiramide), (La gazzetta), temporada passada canta en Cos! fan Babel 46 i L'enfant Giuseppe Bertolucci (La Traviata), Josef J. Lee (Tasca, Lucrezia Borgia). tutte, et les sortileqes. Debuta al Gran Teatre del Liceu. 90 Biografies

STEPHANIE NOVACEK (Doralice)

Nascuda a Iowa, estudia cant al seu Estat natal i a Illinois. EI seu debut operistic arriba amb Salome a la Houston Grand Opera. Ha tornat a aquest escenari per interpretar Carmen, Rigo/etto, levgueni Onieguin, Madama Butterfly i I'estrena mundial de Donetes de Mark Adamo. En el seu repertori tarnbe destaquen Medee, The Rake's Progress, I Puritani, Die Zeuberilote, Mefistofele, Dido and Aeneas, Persee, La Traviata, Faust, L'Orfeo, L'incoronazione di Poppea i The Mother of us AI/ de Virgil Thomson, obres que ha interpretat ales operes de Washington, Toronto i San Francisco, entre d'altres. Darrerament ha cantat el rol de Suzuki de Madama Butterfly al Covent Garden de Londres i Alieya en De la casa dels morts de Janacek a l'Opera de Ginebra. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

AGATA BIENKOWSKA (Madame La Rose)

Nascuda a Gdynia (Polonia), va comencar els seus estudis musicals a la seva ciu­ tat i es va graduar posteriorment al Conservatori de Gdansk i a la Hochschule fUr Musik d'Stuttgart. Entre les seves actuacions cal destacar 1/ barbiere di Siviglia, L'i­ ta/iana in Aigeri, 1/ viaggio a Reims, Tancredi, La donna dellago, L'incoronazione di Poppea, La clemenza di Tito, Lucrezia Borgia, I Capuleti e i Montecchi, Beatrice et Benedict, Werther, levgueni Onieguin, La donzel/a d'Orieans, Nit de maig, Moise et Pharaon, La Vestale i L'heure espagnole. Ha cantat en escenaris com l'Opera de Washington, el Teatro Comunale de Bolonya, Teatro Massimo de Palerm, Opera de Roma, Teatro Regio de Tori, Champs Elysees de Paris, Royal de Wallonie a Belqi­ ca, La Maestranza de Sevilla i festivals de la Corunya, Pesaro i Wexford. Debuta al Liceu la temporada 2002-03 amb 1/ viaggio a Reims. EI 2003-04 par­ ticipa en 1/ mondo del/a luna, representada al Teatre Lliure.

MARINA RODRiGUEZ-Cusi (Madame La Rose)

al Nascuda a Siete Aguas (Valencia), cursa els seus estudis Conservatori Superior de Musica de Valencia. Oebuta al Teatro de la Zarzuela, per cantar posteriorment de a La Maestranza de Sevilla, Campoamor d'Oviedo, Teatro Arriaga i Euskalduna Bilbao, Principal de Valencia, laCorunya, Sant Sebastia, Pesaro, Palerm, Venecia, Li6, Cervantes de Malaga, Palau de la Musica de Barcelona i Valencia i Auditorio Nacional de Madrid, entre d'altres. Cal destacar les seves interpretacions en Le Das nozze di Figaro, L'incoronazione di Poppea, L'Orfeo, Giulio Cesare, Tancredi, Rheingold, Gotterdammerung, Der fliegende Hollender, Der Rosenkava/ier, La guineu astuta, Anna Bolena i I Capuleti e i Montecchi. AI Real de Madrid ha participat Cenerento/a. Darrerament en Divinas pa/abras, Otel/o, Carmen, Madama Butterfly i La ha interpretat Radamisto a Amsterdam i Viena. Debuta al Liceu la temporada 2002-03 amb Los Pirineus. 92 Biografies Biografies 93

CHARLES WORKMAN (Alberto) MARC CANTURRI (Anselmo)

Nascut a Arkansas, debuts el 1991 en Albert Herring amb la Canadian Opera Nascut a fou membre Andorra, del Cor Nacional del seu Estudia cant a Barce­ Durant tres fou membre del de Nova York, abans pais. Company. temporades Metropolitan a lona i 1'0perastudio de l'Opera de Colonia. Debuta amb Don de a on debuta amb Cos! fan tutte a National I Pasquale (Malatesta) traslladar-se Europa, l'English Opera a Sabadell ha cantat en Rigoletto (Marullo), Carmen (Morales), Les contes d'Hoff­ Ricciardo e Zoraide a Pesaro. EI 1999 debuta a Salzburg amb Les Boreedes. Tam­ mann (Hermann), L'enfant et les sortileqes i Chat), II di Susanna be ha al Covent Garden de Londres Chatelet de Paris (Obe­ (Horloge segreto cantat (La Rondine); Faust (Conte Gil), (Wagner), Romeo et Juliette (Mercutio), Manon (De The La de Mila de Paris clemenza di Ido­ Bretiqny), ron), Scala (La Cenerentola), Opera (La Tito, of Lucretia Rape (Tarquinius), La Boheme (Schau nard) i Trouble in Tahiti en escena­ de Munic La Fenice de Venecia (Anacreon), Ferrara meneo), Staatsoper (Orfeo), ris com l'Opera de Colonia, Opera de Sabadell, Festival deSanta Susan­ fan i La Monnaie de Brussel·les Giovanni), Trieste (Tan­ Shakespeare (Cos! tutte) , Salzburg (Don de na, Opera Butxaca de Barcelona i Festival Lyrique des Catalans, entre d'al­ Triennale del Ruhr (St. d'Assise), Deutsche Pays credI) Frankfurt (Ariodante), Frsncois tres. Canta en tarnbe I'estrena d'Eurfdice d'Arnarqos en el Grec de obra Berlin Darrerament ha cantat II barbiere di a Barcelona, Oper de (ldomeneo). Siviglia I'ha dut a I'E�O. que Ludwigshafen i l.orrach (Alemanya) i a Winterthur (Suissa). Ha partici­ Debuta al Liceu la temporada 2001-02 amb Henry VIII, la 2002-03 canta en II pat recentment en la produccio del Petit Liceu EI Superbarber de Sevilla. a Reims i el de Berlioz i la en Cos! fan tutte. viaggio Requiem temporada passada Debuta al Gran Teatre del Liceu.

RICCARDO BOTTA (Alberto) PIETRO SPAGNOLI (Filippo)

del concurs internacional de cant Toti Dal Monte el 1996, els seus Guanyador pri­ Nascut a va Roma, cornencar la seva carrera musical com a membre del cor de la mers artistics el van dur a Tori i Macerata. La temporada compromisos Sixtina als vuit EI seu 19�9:2000 Capella anys. debut operistic arriba el 1987 amb Livietta e Tra­ a Roma i La Fenice de Venecia lies canta Mallorca, Palerm, Parma, Trieste, Ferrara, collo al Teatro Comunale de Florencia, Des de Ilavors ha cantat a La Scala, Londres, seglients a Lisboa, Madrid, Bolonya, Pesaro, Verona, Catania, Caller, Nederlandse Tori, Genova, Roma, Parma, Napols, Pesaro, Bolonya, Salzburg, Madrid, Sevilla, Opera, Dresden, Zuric, Lausana, Toronto, Brussel·les, Stuttgart I La Scala de Mila, Berlin, Hamburg, Estrasburg, Lausana, Ginebra, Bordeus, Paris, Nova York i Dallas. va el rol de de L'elisir d'amore. En el seu cal des­ on interpretar Nemorino reperton En teatres aquests ha cantat La Cenerentola (Dandini), Le nozze di Figaro (Figaro i tacar entre d'altres Le nozze di Figaro (Basilio), Lucia de Lammermoor (Arthur), Fals­ comte d'Almaviva), Don Giovanni (Leporello i Don Giovanni), La Boheme (Schau­ taff Fritz La Cenerentola (Don II barbiere di (Fenton), L'am;co (Federico), Ramiro), nard i cci Marcello), Paglia (Silvio), Don Pasquale (Malatesta), II signor Bruschino Siviglia (comte d'Almaviva), Rigoletto, Don Pasquale (Ernesto), Tosca La (Spoletta),. (Gaudenzio), Mathilde di Shabran, La pietra del paragone, Adina i La gazzetta. Darre­ Don Giovanni Die ZauberflOte II vlagglo a sonnambula (Elvino), (Ottavio), (Tarnino), rament ha a cantat Florencia Cos! fan tutte i Don Alfonso), II barbiere di Gianni i II Bruschino (Guglielmo Reims (Belfiore), Schicchi (Rinuccio) signor (Florville). al Siviglia (Figaro) Teatro Real de Madrid i L'elisir d'amore (Belcore) a Debuta al Gran Teatre del Liceu. Napols, Debuta al Gran Teatre del Liceu.

SIMON ORFILA (Monsll Traversen) DAVID MENENDEZ (Filippo)

a Alaior va ser de l'Escuela de Musica Reina Sofia, Nascut (Menorca), becari Superior Nascut a Castrillon (Asturies), es diploma per la Universitat d'Oviedo i estudia cant en i a Madrid on va ser alumne d'Alfredo Kraus. Ha participat diversos concerts recitals amb M. Dolores Tamargo i Ana Luisa Chova. Ha cantat al Teatro de la Zarzuela de la Tolosa de Menor­ (Auditorio Nacional), Barcelona (Palau Musica), de en Llenguado?, Madrid el rol de Don Carlo (EI juramento de Gaztambide), Palau de la com Die I Man­ ca, Merida, Mallorca, Sevilla i Helsinborg. Ha cantat titols Zauberflote Musica de Valencia (Salome), Auditori de Barcelona i en el Festival de Musics i Un ballo in maschera ill Trovatore na (Mao), Don Cario, Adriana Lecouvreur, (Mallor­ Dansa de Granada (Moses und Aron de Auditori de Murcia en el rol Bolena Le Schonberg), cal, Aida (Mao i Lisboa), Lucia di Lammermoor (Lisboa), Anna de (O:ledo), Hevile (Marfa del Carmen de Granados), Teatre de Palma de Mallor­ de amb la Deutsche Berlin I Teatro Principal nozze di Figaro (Las Palmas, Seul, gira Oper ca i d� al Teatro Palacio Valdes d'Aviles (L'elisir d'amore), Teatro d'O­ de Verdi Alacant I Campoamor Real de Madrid), La Cenerentola (Madrid), Requiem (Valencia, viedo (Maria Stuarda, Idomeneo). Darrerament ha cantat Cleopetre i Elena e Cos­ Don Giovanni (Graz) i Tosca (Oviedo). Castello), . . tantino al Teatro Real de Madrid. La del Liceu 1998-99 debuta en Norma i des de Ilavors ha temporada participat AI Liceu ha en participat diverses sessions al Foyer. La temporada 2002-03 can­ totes del les ultirnes en Ariadne auf Naxos, Don GIOvan­ en les temporades Teatre, ta en la del coproduccio Liceu amb el Teatre Lliure L'occasione fa illadro. La tempo­ II a Maria Stuarda i L'elisir d'amore. ni, viaggio Reims, rada passada participa en Cos! fan tutte, Babel 46 i Giulio Cesare.

i Biografies 95

BRUNO PRATICO (Don Pomponio)

Nascut a Aosta va (ltalia), estudiar amb Giuseppe Valdengo, a La Scala de Mila i amb Rodolfo Celletti. Ha interpretat, entre d'altres, Falstaff i Don Pasquale (rols l'elisir titulars), d'amore (Dulcamara), /I barbiere di Siviglia (Figaro, Bartolo), La Cenerentola (Don Magnifico), Le eonvenienze e ineonvenienze teatrali, La fille du regiment, /I tureo in Italia Cos; (Don Geronio), fan tutte (Don Alfonso), Un giorno di I Le Comte regno, quatro rusteghi, Ory, Gianni Sehieehi i /I viaggio a Reims. Ha cantat en escenaris de tot el com rnon, el Metropolitan de Nova York, Paris, Mila, Ginebra, Londres, Viena, Berlin, Munic, Brussel·les, Nederlandse Opera, Lausana, Florencia, Venecia, Napols, Bolonya, Roma, Verona, Genova i Parma. Recentment ha cantat /I barbiere di al Teatro Siviglia Real de Madrid i La Cenerentola a I'Staatsoper de Munic. Ames, es cantant habitual en el Festival de Pesaro des del 1993. Ha debutat aquesta temporada al Liceu amb L'elisir d'amore.

BRUNO TADDIA (Don Pomponio)

Estudiant de la seva violi, carrera com a cantant professional no es va desenvo­ fins a lupar plenament I'any 2001, en que participa en el Festival de Pesaro amb /I a Reims. viaggio Posteriorment canta /I barbiere di Siviglia a Amster­ dam, Utrecht i Rotterdam, Eindhoven; /I signor Bruschino a Cagli, L'italiana in a Aigeri Pavia, Como, Cremona, Brescia i Ravenna; Gianni Sehicehi a Genova i Turandot i /I Munic; barbiere di Siviglia a Como, Pavia, Cremona, Brescia i llelisir Berqam; d'amore al Teatro Carlo Felice de Genova, Como, Cremona, Bres­ cia i Malilde di Ravenna; Shabran a Pesaro i La Cenerentola a Pisa i Lucca. Darrerament ha cantat en EI retablo de Maese Pedro de Falla a Como, La pie­ tra del paragone a Friburg (Surssa), Opera de Besancon i Opera Theatre de Ren­ nes (Franca). Debuta al Gran Teatre del Liceu.

ORQUESTRA DE L'ACADEMIA DEL GRAN TEATRE DEL LiCEU

de l.'Orquestra l'Academia del Gran Teatre del Liceu va neixer la temporada 2002- 03 amb d'animar els I'esperit joves musics del nostre pais que es graduen, a par­ en un ticipar projecte musical de la temporada artistica i a formar part d'una orquestra sirnfonica nova i jove. EI seu debut al Gran Teatre del Liceu s'esde­ vinque amb l'opera Don Giovanni de Mozart la temporada 2002-03. Eis musics de I'actual Orquestra de l'Acadernia han estat seleccionats mitjancant audicions i provenen tant de Catalunya i Espanya com de diversos paisos d'Europa i Ame­ rica. Aquesta iniciativa del Liceu com pta amb la col-laboracio del Servei d'Ocu­ de i el Fons pacio Catalunya Social Europeu. Aquesta temporada, a rnes de diver­ sos concerts arreu de Catalunya, ha participat en la produccio Pere i el Llop del Amb la cot-leboraclo de: Petit Liceu.

LAVANGUARDIA

Companyia concertada amb: '" Ajtlfltamtnt+dlBarc:elona RI11I Generalitat de Catalunya Institut de fflTft Generalitat de Catalunya lU.JJj Institut Catale -- cu Itura. I:WJ:I Departament de Culture de las Industries Culturals Biografies 97

INTERMEZZO, PROGRAMACIONES MUSICALES

Creada formaci6 I'any 2004, aquesta col·labora reforcant cors i orquestres. Entre les diverses produccions en que ha participat, destaquen: I'estrena mundial de la cantata Antso Handia Errazu al Palau Euskalduna de Bilbao, Auditori Kur­ saal de Sant Sebastia i Teatro Principal de Vitoria, amb I'EGO (Jove Orquestra d'Euskal sota la batuta Herria), de Lorenzo Ramos. EI gener del 2005 participa en la producci6 d'Aida del Gran Teatre del Liceu al Teatro Campoamor d'Oviedo i el del mary mateix any en Charles VI de Halevy al Theatre Imperial de Cornpieqns de Paris. 99

ORQUESTRA DE I..'ACADEMIA VIOLONCEL FAGOT DEL GRAN * TEATRE Joan PAlET Carles VAllES DELLICEU Cecilia PALMA Vassil HRISTOV Marta VILA Julia BORRAs Concertino Alicia GINER TROMPA Albert RODRiGUEZ Teresa VAllS Francisco lEON Oscar ALE MANY Juan Fco. BERTOMEU viou CONTRABAIX L. Adolfo CARRASCOSA Javier AlaS Abigail HERRERO David FOlCH Nuria CABAllE Stanislava IVANOVA Albert CARBONEll Arnald PAN NON Jose luis CHAN Miroslaw SZARADOWSKI TROMPETA DE PABLO Miquel Marti SAN MARTi Josep JUAN Carmina FONT Daniel POSEN Carles FRANCO laura GENE FLAUTA Humberto MARTiNEZ Isabel SOUTO TROMBO Macarena MESA Marc FARRE Oscar BAS Joaquin PELAEZ Anik6 PUSZTAI Francisco PALACIOS Maria Dolores RODRiGUEZ Oriol MULA Pere BONO Humbert ROVIRA Patricia DE NO Jordi GOMEZ Oleg SCHPORT Ismene WEISS YanaZUYEVA OBOE PERCUSSIO Manuel PEREZ Jeremy FRIEDMAN Jaime RODRiGUEZ Daniel TORRES VIOLA igor CORTADElLAS Tamara cou, Albert FLORES CLAVICEMBAL Violeta * GlOBYTE CLARINET Mark HASTINGS Gerardo GRAMAJO Paula CARRERA Albert ROMERO Antonio Jose QUINTERO Soledad VICENTE Vicent CRESPO * Solista

INTERMEZZO, Francesco ERCOLARI BAIXOS PROGRAMACIONES Gaizka GURRUCHAGA Cristian CONTRERAS MUSICALES Ariel HERNANDEZ Antonio DURAN Julio PEREZ Borja ElORRIETA Pablo SANCHEZ TENORS Iker CASARES Javier CHECA BARiTONS Rodrigo CONTRERAS Joan Sebastia COlOMER Karim DIAZ Elier Ernesto MUNIZ 101

Enregistraments de La gazzetta

S'inclou una selecci6 de les versions integres. Eis Angelica Tuccari (L), Gianna Galli (D), Bianca personatges principals s6n esmentats en I'or­ Maria Casoni (R), Agostino Lazzari (AI), Carlo dre sequent: Lisetta (L), Doralice (D), Madame Cava (MT), Leonardo Monreale (An), Mario La Rose (R), Alberto (AI), Monsu Traversen Borriello (F), Italo Tajo (P). Orquestra Ales­ (MT), Anselmo (An), Filippo (F), Don Pompo­ sandro Scarlatti de Napols, Dir.: Franco Cara­ nio (P). A continuaci6 el cor, I'orquestra, el di­ ciolo. Opera D'Oro, 1960. (CD)* rector musical, el director d'escena, si s'escau, el segell discoqrafic i I'any de I'enregistrament.

Les versions amb un asterisc (*) estan disponi­ bles a l'Espai Liceu.

Versions en disc

Gabriella Morigi (L), Barbara Lavarian (D), Adria­ na Cicogna (R), Paolo Barbacini (AI), Giaco­ mo Colafelice (MT), Giuseppe de Matteis (An), Armando Ariostini (F), Franco Federico (P). Cor Francesco Cilea i Orquestra Simf6nica de Pia­ cenza. Dir.: Fabio Luisi. Bongiovanni, 1987. (CD)*

Eva Czapo (L), Benedeta Pecchioli (D), Marissa Brumby (R), Giuseppe Baratti (AI), Gino Orlan­ dini (MT), Giovanni Faverio (An), Giancarlo Cec­ carini (F), Mario Chiappi-Bass (P). Orchestra della Radiotelevisione della Svizzera Italiana. Dir.: Bruno Rigacci. Nuova Era, 1977. (CD) 103

ENGLISH VERSION La gazzetta (1816) is a dramma giocoso by Rossini with a libretto by Giuseppe Palomba based Goldoni's comedy /I matrimonio per con­ corso. Despite the trivial and predictable adap­ tation, the composer deftly highlights the hu­

mour of the situations and creates an outstanding buffo role, that of Don Pomponio, who sings in Neapolitan. Several highly powerful and effective numbers are included, some of which had been used in previous works while others are new but will be re-used later. The action is set in Paris where the characters in the farce are staying at the Aguila inn, owned by Filippo. One of them, Don Pomponio Stori­ one, has come to the capital to find an eligible husband for his daughter Lisetta. He decides that the best way to go about it is to put an ad­ English / Fran-;ais vertisement in the city's gazette (hence the name of the opera). Soon a series of complica­ tions arise: Lisetta falls in love with Filippo, the landlord of the inn, while Alberto, a young man who has vainly travelled the world in search of a wife, arrives and begins to court her. Then an­ other father and daughter pair turns up -Ansel­ mo and Doralice-, along with other picturesque characters, and a series of comic situations arise as the couples fall in and out of love and adopt a variety of strategies to attain their ends. The costume ball organized by Don Pomponio makes the situation even more hilarious. The im­ broglio is finally resolved by a double wedding at which Lisetta marries Filippo and Doralice weds Alberto, and the girls' fathers are reluctantly forced to accept the matches.

La gazzetta is a dramma giocoso in two acts by Gioachino Rossini, with a libretto by Giuseppe Palomba based on Goldoni's comedy /I matri­ monio per concorso (1763). It was first given at the Teatro de' Fiorentini in Naples in 1816. After the success in Rome of /I barbiere di Siviglia (February 1816), Rossini had gone to Naples to prepare for the performances of Tancredi {pre- 104 English 105

at the Carlo. consoled the of the miered in Venice in 1813) San by sight lovely Doralice, VERSION FRANC;AISE La gazzetta (1816) est un dramma giocoso de There he was commissioned to write a comic whom he takes for Don Pomponio's daughter Rossini, sur un livret de Giuseppe Palomba, ins­ opera to a text by Giuseppe Palomba, and who promptly falls in love with him. The fol­ pire d'lI matrimonio per concorso, une comedic Cimarosa's usual librettist. Palomba merely fol­ lowing series of arguments, intrigues and misun­ de Goldoni. Malqre une adaptation et lowed the libretto written by Gaetano Rossi, af­ derstandings isdriven along by the characteris­ classique sans surprises, Ie compositeur y traduit de main ter the same Goldoni, for an tic pace of Rossini's music. Finally Filippo comedy by opera de maitre Ie comique des situations, creant un by Giuseppe Mosca that had been premiered at announces that a rich Quaker has arrived in an­ grand role buffo, celui de Don the Teatro alia Scala in Milan in 1814. The swer to the advertisement. The Quaker is none Pomponio, qui chante en napolitain, et des episodes musicaux Neapolitan audience found neither the libretto? other than Filippo himself in disguise. Lisetta will d'une grande efficacite, Certains de ces mor­ deemed and trivial? nor the score? have nothing to do with him, her father loses his improbable ceaux sont repris par Rossini de ses ouvres an­ written in haste, with repetitions from earlier temper, Alberto cannot make out which of the terieures et d'autres seront reutilises par Ie com­ compositions? much to its liking. The production girls is Pomponio's daughter, Doralice is frantic, positeur dans ses operas ulterieurs, we are to see comes from the Pesaro Rossini everybody shouts and talks at once, and Filippo l.'action se deroule a Paris, dans I'auberge de Opera Festival. It is a version by musicologist and Pomponio nearly come to blows. l'Aigle, qui appartient a Filippo. C'est la que 10- Philip Gosset, a Rossini specialist, conductor gent les personnages de cette farce, parmi les­ Maurizio Barbacini, and stage director Dario Fo, ACT II quels Don Pomponio Storione, qui est venu in which certain passages have been shortened Further complications arise when Monsu Tra­ avec sa fille Lisetta dans I'intention de la marier while others are taken from the libretto versen asks Anselmo for Doralice's hand and is original a un bon parti. II decide que la meilleure facon and Goldoni's play and recited to a Rossini-style accepted. Alberto rushes off in despair to ask d'y parvenir est de mettre une petite annonce background rhythm. Filippo's help. Filippo and Lisetta clear up their dans la gazette de la ville, d'ou Ie titre de misunderstandings and decide to act as a team. i'ope­ ra. Mais les choses vont vite se compliquer : Li­ ACT I Filippo and Alberto challenge Don Pomponio to setta tom be amoureuse de Filippo, I'aubergiste, A scene in a Paris park provides an introduction a duel to prevent him leaving the inn with his tandis que se presente Alberto, un jeune hom­ to the plot and some of the characters. Madama daughter. A farcical scene ensues during which me qui a beaucoup voyage dans I'intention, lui La Rose, a traveller, and her friend Monsu Tra­ the boastful but now panic-stricken Neapolitan aussi, de se marier. Alberto commence a courti­ versen, a are talking begs for a truce. wealthy elderly gentleman, ser Lisetta. Puis arrivent un autre pere avec sa to Alberto, a young man with a good situation The plots thickens with the supposed arrival fille -Anselmo et Doralice- ainsi que d'autres who is wandering the world in search of the per­ at the inn of a group of powerful Turks, who may personnages pittoresques. Amours, deceptions fect woman of his dreams. They are joined by provide a good match for Lisetta. Filippo holds a et strategies amoureuses sont a I'origine d'une Don Pomponio Storione, a conceited, ambitious masked ball in their honour. Everyone dresses in serie de situations comiques, dont l'apoqee est Neapolitan who has put an advertisement in a Turkish costume, including Don Pomponio. The un bal masque organise par Don Pomponio. Fi­ Parisian paper, «La Gazzetta», summoning aspi­ result is total mayhem: nobody can recognize nalement, Ie conflit se resout par Ie mariage de rants to the hand of his Lisetta to the else. The lovers, reunited at last, seize daughter anybody Lisetta et Filippo, et de Doralice et Alberto, une L'Aquila inn. Everyone scoffs at his high-flown the opportunity to flee. Don Pomponio realizes double noce que les peres des jeunes filles se praise of Lisetta, except Alberto, whose curiosi­ too late that he has been tricked but Madama La voient obliges d'accepter, bien rnalqre eux. ty is piqued. Hose persuades the two reluctant fathers to re­ At the inn we meet Filippo, the astute young sign themselves to their daughters' marriages in innkeeper who is in love with Lisetta? who also a typical but brilliant «lieto finale». La gazzetta est un dramma giocoso en deux loves him?, an Italian father and daughter, Ansel­ actes de Gioachino Rossini, sur un livret de Giu­ mo and Doralice, and the frivolous Lisetta, who TERESA LLORET seppe Palomba, inspire d'il matrimonio per is determined to follow her heart and thwart her concorso (1763), une cornedie de Goldoni. La father's plans. The comedy of errors begins premiere eut lieu a Naples, au Teatro dei Fioren­ when Alberto arrives, falls for Lisetta and is con­ tini, en 1816. Apres Ie succes rem porte a R_ome vinced by Filippo that she is his wife. He is soon par II barbiere di Siviglia (fevrier 1816), Rossini se rendit a Naples pour preparer la representa­ tion .de son Tancredi {dont la premiere avait eu 106 Francais 107 lieu a Venise en 1813) au theatre San Carlo. commence avec l'arrivee d'Alberto: il tombe amoureux mais Proxirnes funcions C'est la qu'on lui commanda une ouvre comique de Lisetta, Filippo lui fait croire Alberto se console sur un texte de Giuseppe Palomba, Ie librettiste qu'elle est sa femme. rapide­ habituel de Cimarosa. Palomba se limita a suivre ment en voyant la belle Doralice, qu'il croit etre la et immediate­ ce qu'avait ecrit Gaetano Rossi pour Ie composi­ fille de Don Pomponio, qui tombe teur Giuseppe Mosca a partir de la rnerne come­ ment amoureuse de lui. Les discussions, in­ Carlo Goldoni i l'opera Missa Solemnis de cet avait et malentendus se soutenus En ocasio de La die de Goldoni. La premiere opera trigues poursuivent, gazzetta de Ludwig van Beethoven eu lieu a la Scala de Milan en 1814. Ni Ie livret, par un rythme musical typiquement rossinien. annonce d'un riche considere comme invraisemblable et superficiel, Pour finir, Filippo l'arrivee Sessions al Foyer Solistes: ecrite et attire I'annonce de "La Gazette", et ni la partition, trop rapidement qui repre­ quaker par Soile Isokoski, soprano nait des ne convain­ n'est autre lui-merne sous un dequise­ Escenes basades compositions anterieures, qui que d'operes Birgit Remmert, mezzosoprano ment. Lisetta ne veut rien savoir et son se en textos de quirent Ie public napolitain. t'opera est presente pere Carlo Goldoni. Jonas Kaufmann, tenor en Alberto n'arrive a ici tel qu'il a ete produit au Rossini Opera Festi­ met colere. pas comprendre Galupi: /I filosofo di campagna Franz-Josef Selig, baix fille du Na­ val de Pesaro. Realises par Ie musicologue spe­ laquelle des deux jeunes filles est la Piccinni: La buona figliuola Tout Ie monde cialiste de Rossini, Philip Gosset, par Ie chef politain. Doralice est desesperee. Haydn: Lo speziale Orquestra Simf6nica i Et d'orchestre Maurizio Barbacini et par Ie metteur crie et se rnele de tout. Filippo et Pomponio Salieri: La loeandiera Cor del Gran Teatre del Liceu sur venir aux mains. Wolf-Ferrari: en scene Dario Fo, cette version, quelque peu sont Ie point d'en Le donne euriose abreqee, est aussi aqrernentee d'extraits du livret I quatro rusteghi Direcci6 d'orquestra: Antoni Ros-Marba original et du texte de Goldoni, recites sur un ar­ ACTEII Gli amanti sposi riere-fond rythmique d'airs de Rossini. Les choses se compliquent encore davantage La vedova sealtra Monsu Traversen demande la main de /I lorsque campiel/o Dimarts, 5 de juliol, 20.30 h, torn H la fille et I'obtient. Martinu: Mirandolina ACTEI Doralice, d'Anselmo, Alberto, Dimecres, 6 de juliol, 20.30 h, torn 0 demander de I'aide a Rossini: Dans un pare de Paris, quelques-uris des per­ desespere, court Filippo. Sonata num. 3 en Do major en rnerne et Lisetta les malentendus et sonnages nous sont presentee, temps Filippo dissipent decident de concert. et Alberto Assessorament que la trame de I'histoire. Une voyageuse, Mada­ d'agir Filippo musical i presentaci6: Don en duel eviter Jaume me La Rose, et un ami a elle, Monsu Traversen, provoquent Pomponio pour Tribe ne avec sa fille. On assiste un hom me age et fortune, discutent avec Alber­ qu'il quitte I'auberge une scene ridicule OU Ie van­ to, un jeune hom me de bonne famille qui par­ alors a Napolitain demande court Ie monde pour trouver la femme de ses tard est pris de panique et grace. Dilluns, 4 de juliol, 20.30 h Don se avec la arrivee reves, sans y parvenir. Arrive ensuite Pom­ t..:intrigue poursuit pretendue ponio Storione, un Napolitain vantard et arnbi­ a I'auberge de Turcs puissants qui peuvent re­ un bon Lisetta. tieux, qui a fait paraitre dans "La Gazette" pari­ presenter parti pour Filippo orga­ un en leur honneur. Tout Ie rnon­ sienne une petite annonce OU il convoque a nise bal masque I'auberge de l'Aigle tous ceux qui pretendraient a de se dequise en Turc, y compris Don Pomponio, Personne ne reconnaTt la main de sa fille Lisetta. Les eloqes dithyram­ et la confusion est totale. biques dont la jeune fille est I'objet provoquent plus personne. Finalement, les amoureux se re­ les moqueries de I'assistance, mais eveillent la trouvent et profitent de I'occasion pour s'enfuir. curiosite d'Alberto. Lorsque Don Pomponio se rend compte qu'il a Madame La Rose A I'auberge, on nous presents Ie proprietaire, ete abuse, il est deja trop tard. a leur Filippo, un jeune homme deqourdi qui est arnou­ obtient des deux peres qu'ils pardonnent ses et bien leur reux de Lisetta, laquelle repond a senti­ fille donnent, qu'a contrecour, au dans un lieto finale ments; un pere et sa fille, Anselmo et Doralice, consentement mariage,

tout a fait de Rossini . . qui sont Italiens; et la frivole Lisetta, prete a de­ brillant, caracteristique fendre son amour et a ne pas se soumettre aux TERESA LLORET intentions de son pere. Le jeu des equivoques r

r � ') • 9 "

Coordinaci6: Juan Carlos Olivares. Disseny del programa de rna: Susana Rodriguez. Disseny de la col-leccio: Josep Baqa, Redacci6: Ainhoa Gorna, Preimpressi6: Quintana, S.L. Impressi6: Graflques Iberia. D.L. B - 26815-2005 Publicitat: Megmar 2001, S.L. u u lI·lustracions: Dario Fo Fotografies de la producci6: La gazzetta (Rossini Opera Festival de Pesaro, 2001) Coberta: Dario Fo: fragment d'un dibuix preparatori de La gazzetta. Silvia Varale. AgraIments: Dario Fo, Franca Rame, En . ocasiones la interpretacion de una pieza consigue lIegarnos mas adentro . Traducci6: t:Avenc;:, TCS, Jacqueline Hall, Discobole. Nuevo ALTEA con el Gran Teatre del Liceu. SEAT Consumo pcnderado: 5.5-8,5 1/100 km. Emisi6n C02: 149-203 g/km. auto emoci6n

Informacion: 902 402 602