festers amb 75 i 50 anys en actiu Moros i Cristians 2019 47 - - Enhorabona Juan. Enhorabona es”, ahora yaes”, en los últimos años hasta la actualidad participadoha la en escuadra tam oficial, teniendo la bién oportunidaden lade saliren 2015 escuadra de escolta de la bandera de la Asociación de Fiestas junto los con más veteranos de la filá. Al no tindre cap familiar en esta filà, va haver de ser avalat pel Chocolatero, Molina i Ramón Silvestre. Gran la amb que guitarra, inseparable seua fester, prompte poder on disfrutar-les. troba d’amics quadrilla una va ser portador 1980 de la de Sant relíquia L’any Blai. Des de fa uns anys té l’honor de ser número el u de la filà, tenint privilegi el de poder ser portador el del or tot sent un Piquete, ell per a del banderí l’acte en gull. ------de “Las - - - - Z RE ÑÓ A PÉ estaba situado encasa “Ro SA hasta actual. el A pesar de su O RT TO O FERRE V R D E UAN J 1929. en Camp el Naix de Mirra l’any Després de la guerra, la seua famí P enNació 1940 y cercano a cumplir los cua tro años entró a formar parte de la Filá de Recolzat per tota la seua família, Juan, comença el seu camí en estes entranyables festes de moros i cristians,sent la seua germana Paquita la que més li ajuda, de fet va ser ella la que li confecciona seu el primer trage de Suavo. vitable que a Juanito li entre la nostàlgia recordar-ho. al El destíEl va voler que estos dos amics només pogueren disfrutar un junts any les festes pa lia decidix desplaçar-se a la decidix lia localitat veïna de Bocairent, suport, per el buscar-se concreta mentlaa de la masia caseta Ferre. És alesho resper i les casualitats de la vida, on coneix a Pepe Silvestre Sanchís (Casablanquer). Les llargues jornades en camp el i a causa de la dels terrenys treballaven,proximitat que els els diàriament i això va vincular coincidir feia una gran amistat. Pepe i tota la seua família pertanyien a la de Suavos, filà motiu pel Terç qual Juanito va passar a formar part en d’ella 1944. l’any tronals que ja una greu malaltia va acabar amb la vida de Pepe. Juan ho recorda amb gran enyorança i inclús ens comenta que en les últimes festes que Pepe estava malalt, anava després de tots els actes la visita a fer-li carreral Cantereria on vivia. Després anys, de 75 és ine Contrabandistes, su padre bien y si (Gustí l’Obrer) era Moro Viejo, su abuelopaterno era Contrabandista, al final gracias apoyo al de Pepe Vicent Ferre “El tío Pi En aquellaEn época maset el por cuestiones de aquella época, 1955, En tuvo ho el Antiguamente su participación de la día el Entrada era o en la grupa en“cabriol” de caballosen “lesaparella colí” se decantó por esta filá. en la callesario”, SantAgustí local 13, que la compar conocido como maset el sa en alquiler, tenía co interrupciónha sin y desdeentonces Casineras”, nocido todos los masets corta edad cuando entró a formar parte de la filá, se adaptó muy a los bien componentes y hasta la fecha muymantiene amistades buenas dentro ella. de nor de ser capitán años. a los 15 La capitanía corrió a cargo de la Filá donde todavía se conservan los gas tos detallados pesetas. de ese año por un coste 631 tuvo honor el de ser 1988 En portador de la Reliquia, 50 los a homenaje el también posteriormente recibió años de vida festera, y en 2006 el por parte de la filá reconocimiento. merecido un hizo se le también Actualment la altre viu des punt d’un de vista, que ja participa en aquells actes que la seua física condició li permet. Però sempre porta amb orgull i gratitud el trage de la nostra filà. nomEn de tota la Filà, et desitgem que passes unes celebrantgrans festes aquesta de 2019, importat fita laen trajectòria teua personal festera. i Enhorabona Edu, per anys complir 50 de Festera!!! ¡¡¡ Vítol al Patró Vítol al Sant¡¡¡ Blai !!! ------ANES L ESTRE B LV O FERRE O Z SI Z SAN ES G I V U D E Eduviges, ...Edu, pertot a món, el el va nàixer FRANCISC Per a tot fester és un gran orgull arribar als anys,75 i en aquest cas, formant part de la

4 de maig de 1966. El dia de l’Eixabegó de 1969, quan de l’Eixabegó dia de 1969, El de4 de 1966. maig 2 anys tenia i 9 mesos, sonpare lava apuntarla a Filà d’Espanyoletos, per seguir amb la tradició familiar. anys, va quan 19 ser tenia capitana de la 1985, Filà,El per complir una promesa que els seus pares van fer a Sant Blai, davant una llarga i dura operació a què va sotmesa.ser Ha sigut membre de la Junta de la Filà en dues oca sions. La primera quan era vegada en presi 1988/89 Albero i es vandent fer Toni les gestions de canvi del 30é el aniver nou maset, celebrem enguany que del sari. La segona va ser vegada, tresorera en 1999, en la Puerto, Pilar Junta la de primera Presiden cosina seua ta filà d’una del poble. tindreVa l’honorla d’acompanyar en les Relíquia, Fes tes2004 del any encara que no la va poder portar, fí sicament, per la seua mobilitat reduïda, sempre conta que està molt agraïda President al i la Junta d’aquell donat totes per les haver-li facilitats,any, per seu al compliment. Durant tota la seua vida, sempreque ha pogut, ha par ticipat plenament i activament en tots els actes de la filà i de la seua esquadra, sempre organitzant-se per estar present, ferma amb deter manera d’altra, una o d’ i laminació gran força vital que la caracteritza, tot i les per poder seu voltantbarreres puguen sorgir, li al que compartir, estar plenament i gaudir de la festa. Filà delsFilà Mosqueters. Francisco, mésconegut per tots“Paco a com fus el De tradició feste de 1943. 9 de el juliol vater”, nàixer ra per part del seu avi, son el pare apuntar-lo decideix 5 de febrer de 1944. Avalat per son tio, Vicente Ferre Beneyto, ésnúmero el d’avui de2 la dia a llista de lamembres de filà. Laseua infància,adolescència no,com i maduresa està vinculada als Mosqueters. Sempre acompanyat de la de tota seua d’amics “quadrilla” la vida, disfru tant de la festa i dels sopars Maset. al Amb gran ale i devociógria va portar de la Sant Relíquia Blai les va representar 1989 la seua filà L’any festes de 1985. a capità.com S’ha mantés la tradició festera de la família, i en el seu Paco dia, va avalar als seus fills quan van entrar a formar part sols do queda dels ens Mosqueters. Tan seguis que i anys per aquestos 75 l’enhorabona nar-li ca gaudint de la festa fins com ara. la festa: festers amb 50 i 75 anys en actiu 48 Moros i Cristians Bocairent 2019 49 - necessitat la filà. Ara, l’edat fa que espaie més visi- les l’edat Ara, la filà. necessitat el senti- sentint amb força al maset però continua tes ment de pertinença a una filà que estima. Enhorabona per tan redona celebració!!! Àngel, Don o millor dit Àngel, que és normalment com se’l coneix, és molt dels amic seus amics i home que, precisament, fa festa per on sempre va: està organit zant esmorzar algun sopar, o qualsevol esdeveniment sempre comptant tots sí, amb preocupant-se i això i, perquè tot isca més que bé. Enguany Àngel arriba als seus cinquanta anys de fester. Àngel!!! Enhorabona - - - - - D ATAYU L Z E INA CA OL É M S L BERNAT LÓP E G N UAN JO Juan va nàixer el 27 de juliol de 1954. El seu de juliol de 1954. el 27 va nàixer Juan J À Nétde gran compositor filli de músic, Àngel En 1994 va apuntar a la filà al seu a coincidir: assenyalades tornen les dates fill més, vegada Rubén. I una 2009 En fill. seu del 25 els i fester de anys 50 seus els Sempre ha estat traure la Relíquia. va correspondre li el que ha participatiu en tot un fester i col·laborador Durant els anys 1972 i 1973 el maset dels Moros Vells Vells Moros dels maset el 1973 i 1972 anys els Durant activament va col·laborar i Juan José va ser reformat en aquelles tasques. De xicotet anava al maset amb el seus tios Jaime i Juan De xicotet - Precisa 1969. l’any els que l’apuntaren que foren José, per i, va ser capità aquell any el seu tio Juan José ment, també els 50 anys d’aquella se celebra enguany tant, capitania. iaio José Calatayud Vañó era moro vell i al morir la vell era moro Vañó iaio José Calatayud Sant Crist El dia del la tradició. va seguir seua família que vells els moros per a tots vermudet un preparaven ja que la casa dels iaios de besar la Relíquia, venien la casa plena de festers Veure Abadia. estava al carrer o ho recorda per a Juan José, molt especial era un fet allí la Mahoma durant el deixaven També vivament. de les nits de ciri. novenari En laEn seua trajectòria festera cal destacar la participa Àngel és, per hui hui, un gran fester, un espanyoleto que defensa seu el poble, la seua identitat i les seues festes,la música festera lesi relacions cordials entre tots impliquen. els s’hi que mília amant mília de la música dei la festa, dos elements fo namentals la de concepte festivitat el en Bocairent. de És moltimportant esta dada perquè Àngel, influen enlluernat és per eixa l’envolta, que per l’entorn ciat i festera embriagadora,música música l’enamora que Des de benxicotet denosomiar. quemai deixa ja veu lacom seuacasa de gent s’ompli de festa amb molta harmonia i la vestits majoria de verd, perquè seu el pare era espanyoleto i, des de sempre, ell vaquedar color. tragecaptiu i d’eixe d’eixe en lació Junta de la Filà dels Espanyoletos, de manera càrrec Representant el de la desenvolupà en que Junta de Festes Així mateix, a 1994. des de durant 1990 el períodecomprés entre 2006i 2002 va ocupar càrrec el de Vicepresident de la Filà i contribuí si a engrandir, cap més, la festa de moros i cristians. este En temps, bona prova del seu compromís i estima per la festa és que va tindre l’honor de traure de la Sant Relíquia Blai 2004. Peròl’any també en este sentit, cal anomenar que acudeix a tots els panellets i participa des del pri enmer la dia Ratlla de la de Misèria la filà. Bernat López naix l’any 1959 en el si d’una nombrosa d’una en si el fa Bernat 1959 López l’any naix - - - Z A DÍ ÑÓ A D V SISTERNES UE ATAYU L Q É ENRISÉ ICENT CA V a Bocairent nàixer d’agost de 25 el Vaig JO de de juny a Bocairent nàixer 14 Va dia el

1946. El 1969, l’any del centenari, vaig entrar l’any a formar 1969, 1946. El part dela Filà dels Moros Marins. Per és a mi una doble satisfacció granfer anys 50 de fester en actiu i que la filà celebre els anys. 150 anys50 de fester donen per a moltes anècdotes, i fouuna la d’elles primera vegada en que vaig eixir de negresl’esquadra i em vaig passar nit per mitja a la pinturanetejar-me de negre que portava a la cara. he sigut portadorTambé de la Relíquia. Gràcies família marinera per estos anys 50 de fester. 1955, al si d’una família d’una de si tradició al festera en la filà1955, Marrocs.de Des de la seuainfantesa participa en les festes, com és tradicional a Bocairent. Ingresa en la filà dels Mar va pertànyer 1988 En la a junta 1969. direc rocs l’any tiva a vocal. com És un fester poble al “de acostuma com a peu”. a dir-se La seua vida festera transcorre participant en els ac tes millor possible, el sent un més i passant-s’ho bé. Enguany tindrà l’honor de ser portador de la Relíquia, mateixel que any fa els seus anys 50 de fester. la festa: festers amb 50 i 75 anys en actiu 50 Moros i Cristians Bocairent 2019 51 - sinó quesinó també es nota que són filles seues: l’amor per la pólvora els a la ve sang. de la dia El cordà o el de ladia disparada és habitual veure’l acompanyat per les dos. Caldria apuntar que per a la família la músi ca és important, que ja les dos filles són músics de Musical de Unió Bocairent.l’Associació Aquest fet, la passió per la música, portat l’ha món al de la música festera, i fa que cuide, des del seulloc en la junta, tot vénen que bandes les música de relacionat amb allò a tocar a la filà. part de Tino, tots de els Mosqueters, l’enhorabona més efusiva per aquests anys 50 de festa a la teua filà. TINO!!! AVANT ------MER OLO N FERRE C Í UST G A hoJa sabia bé seu el avi Agustín Ferre Vañó I com no podia ser d’una altra manera, ell ha inculcar a les seues filles,sabut Laura per i Elena, l’amor aquesta comparsa. No sols són membres de ple dret La pròpia filà prompteva actuar una com família i l’ha acompanyat durant tots aquests anys. De les primeres voltes que van actuar a tal com va ser quan va aga Tino és un apassionat del món de la pólvora, caracte banda,D’altra la seua història ha tingut noves línies, l’actualitat, en que concretamentja febrer de del des és vicepresident el 2016, de la filà. Ha sabut contagiar laa resta de la junta seu el esperit festerot.i jovial A la seua feina vetla sempre per tot que el envolta als Mosqueters. guera un més a la família dels Manotes, la tenia qual una gran tradició a la nostra filà. tenint tan sols nou far la banda 1977, de Capità l’any anys. van haver de Tots veure xicotet el com Agustí malifeta va ser Alferes posteri quan més d’una i, feia orment, Capità. Més endavant, va 2003 ser por l’any tador la de Relíquia. rística important de la nostra festa. Sempre ha tret de manera periòdica la canya de la filà fins a l’actualitat. ha estatTambé peu al del canó disparant tots els anys amb mosquet, el que, a bona com tradició cardaora, li van regalar quan fou en la capità. disparada Tant encom la cordà, sempre ha estat acompanyat d’al guns dels seus amics i membres de la seua quadrilla: el Camalet. quan amb un any de vida, allà pel 1969, el va el apuntarquan amb un de any vida, allà pel1969, a la comparsa dela seuavida. mateixEll vaser queel va acabar Aquest avalant-lo. fet provocà que ha hi

CApitans 1969

FILÀ D’ESPANYOLETOS FILÀ DE GRANADERS FILÀ DE CONTRABANDISTES Consuelo Vañó Santonja Consuelo Expósito Cabanes Francisco Cabanes Ferre

FILÀ TERÇ DE SUAVOS FILÀ D’ESTUDIANTS FILÀ DE MOROS VELLS José Luis Martínez Ángel Luis Vañó Mora Juan José Calatayud Calabuig

FILÀ DE MARROCS FILÀ DE MOROS MARINS FILÀ DE MOSQUETERS Juan Mestre Aracil Maruja Belda Calabuig Francisco Vañó Mora

53 la festa: ara fa 50 anys 1969. ara fa 50 anys

Pel que fa al panorama musical, el grup britànic Led Zep- pelin va llançar el seu primer àlbum al mateix temps que The Beatles publicaven el seu èxit Yellow Submarine. A casa, se celebrava el festival d’Eurovisió al Teatre Reial de Madrid en què van quedar per primera i única vegada, quatre països com a guanyadors per un empat múltiple, un d’ells la representant espanyola Salomé amb la cançó “Vivo cantando”.

Si fem un cop d’ull al nostre poble les festes del 1969 van ser unes festes marcades per l’afluència de gent degut al clima primaveral que es va viure tant el dia de la Publi- cació, el 12 de gener, com la nit de Les caixes o el dia de L’Entrà. Però, ens trobàvem al febrer i les bones tempe- ratures van durar fins el dia de Sant Blai que va ploure durant tot el matí; fet que va provocar que se suspengue- les acaballes de la dècada dels 60, plena de rei- ren tots els actes i que els termòmetres es desplomaren. vindicacions i canvis, el 1969 es presenta com un Tot i això, els actes i les festes van seguir el seu transcurs Axicotet pas per a un home però un gran pas per normal fins el dia 5 que es va procedir al canvi de bandes a la humanitat, ja que el 21 de juliol d’aquell any milers i es van donar per encetades les festes de l’any següent. de famílies van passar la nit davant dels televisors per veure com la nau espacial Apolo 11 arribava a la lluna i el Quant al panorama social, el fet més destacat, i a la volta comandant Neil Armstrong es convertia així en el primer més trist, va ser que el 30 de juny d’aquell any a les 18.35 ésser humà en trepitjar la superfície del nostre satèl·lit hores passava l’últim tren per l’estació de Bocairent. El tan més estimat. volgut “Xixarra” passava a ser història i la línia Alcoi-Ville- na perdia la seua activitat per sempre. Un servei que es va perdre en aquell temps entre llàgrimes i que hui en dia encara enyorem. Per la seua banda, l’equip local de futbol C.D. Bocairent s’anava obrint camí i guanyava campionats com ara el Campionat Regional d’aficionats, quedant per davant d’El Contestano o l’Alcodiam.

Pel que fa a l’àmbit religiós, a poques setmanes de co- mençar les festes, la parròquia acomiadava a En José de Paz, el que havia sigut titular de la mateixa durant sis anys i donava la benvinguda a En José Vicente Castillo. Al mateix temps, a finals d’any, es reobria la Beneficència que havia estat tancada durant dos anys i es posaven al cap davant de la institució les germanes salesianes del Sagrat Cor.

Per últim, si fem un cop d’ull a l’activitat de l’Ajuntament, a la crònica local es reflecteixen les costoses obres de clavegueram, canalització i sanejament d’aigües que s’es- taven duent a terme i que van provocar que el pressupost s’esgotara i les obres del mercat es paralitzaren. No obs- tant això, les obres de les noves escoles i les cases dels mestres al carrer Santa Àgueda prosseguien a bon ritme.

Tanmateix, el 28 de juny tenia lloc una batuda al bar gai Podem comprovar que Bocairent encarava la nova dècada de Stonewall Inn, a Nova York, que va propiciar manifes- amb l’acondicionament de les infraestructures necessàries tacions espontànies i violentes en contra de la repressió per adaptar-se als canvis i al progrés, però mantenia les al col·lectiu homosexual per part del govern i que va ser tradicions a les festes de Moros i Cristians. la primera vegada que la comunitat LGTBi va lluitar pels seus drets i vet aquí les celebracions actuals del dia de l’orgull a finals de juny.

54 record i homenatge

Juan Sanz - - - - JUAN JOSÉ VICEDO BLASCO VICEDO JOSÉ JUAN passatEl ens de juny va Juan 16 deixar José, després vida festerad’una de40 anys,partida entre les filaesdels JOSÉ VAÑÓ ALBERT VAÑÓ JOSÉ dissabte, 2 de ens juny, cap arribà dia a migdia El la no

Marrocs i dels Suavos. família d’una en si la al que, degut 1945 a Juan José l’any va nàixer haver viscut molts anys als masos del terme, no existia una tradi tícia: havia faltattícia: José tio Albert, Vañó o “el o “Alegre” “Alegria” per alsAlegre”, més joves. Sabíem que estava malalt però sempre esqueté l’esperança es puga superar moment. mal el No ha estat possiblecelebrar anys de elsfester, però que hasí disfrutat seus75 de la festa i de la filà fins que lesforces li ho han permés, demos trant sobradament les Fins últimes aparici per el què d’“Alegria”. ons pel maset, es rotgle feia per escoltar els seus acudits, històries i cançons. ha deixatEns durant qui molt de temps ha tingut el número 1 a la llista de la filà. Amb ell es tanca lageneració de les persones que es van apuntar a la filà a primeries dels 40, en uns moments ben difícils. Festers que van fer trànsit el amb la filà des d’aquells moments, amb molts pocs festers, fins moment al actual, festers nombre de i recursos, poc tenen amb que a instal·lacions veure amb els moments en què ell es va apuntar a la filà. Amb 18 anys es va incorporar a la filà i, a bon com fester, no ha fugit de les responsabilitats i ha format part de la Junta Directiva en diverses va celebrar 1994 En els 50 i en 1983. en 1979 ocasions, en 1962, anys va de fester ser portador i, abans en 1978 de la En Relíquia. tot moment ha estat disposat a fer que el fóra per la filà: se’l pot veure les a obres del maset, fent paelles, a les reunions i... als sopars, no. com Deixa un buit, però, sobretot, una empremta a la nostra filà. La nostra gratitud. Descanse en pau. festeració arrelada. quan els seus 1977 germans,Fou l’any membres els dos de la filà dels Marrocs, li van proposar apuntar seu al fill. ser Va en eixe moment, en que el ell va provar decidir en món el de la festa i al mateix temps fer partícip seu al fill. Així Juan José es donà d’alta als Marrocs 1978. 6 de el febrer de l’any Uns anys més tard, es dona compte que passa més temps amb grupel que pertanyen d’amics als Suavos que amb els Marrocs, motiu pel qual, a pesar de tindre gran estima a esta filà, decideix als d’alta Suavos mateix el i donar-se 1993 de baixa l’any donar-se any. Més que de la participació als actes de festa, Juan José sempre va degaudir les menjadesmaset al i de la tertúlia amb els amics que generava. es allí Juan José, durant la seua vida, fou un enamorat de la lectura, i un dels moments més esperats era poder tindre programa el de festes entre les mans, i poder llegir els articles publicats, dedicant tots a els especial atenció sempre relacionats una la amb història Pau. en local. Descanse la festa: record i homenatge 56 Moros i Cristians Bocairent 2019 57 ------RICARDO SILLA I SORIA de marçva 10 faltarEl Ricardo de 91 Silla i Soria a l’edat GUILLERMO BARRACHINA CASTELLÓ BARRACHINA GUILLERMO Des de xico de febrerGuillermo de 1953. 19 el va nàixer anys. Nascut a , des de molt va jove començar a freqüen tar Bocairent, que va passar a ser seu el poble adoptiu en casar-se amb Conchín Castillo. Es va apuntar a la filà de Moros Vells, a la qual pertanyia la seua dona seu i el sogre. Durant tots els anys a moro com vell, va tindre temps de ser al feres, capità, portar de la Sant Relíquia Blai en la processó i fer molt bons amics, amb els que a la gaudia nit de caixes, lesl’entrà, ambaixades i la processó. Era habitual portar amics de València, per de la a gaudir festa, i sempre varen ser ben acollits en la filà. Ambels anys, la nostàlgia va ser més gran que la festa. Comença ren a desaparèixer els seus companys de comparsa, els amics amb compartiaqui els menjars, tantes rialles i la festa. Segurament, cada 2 de febrer tornaran Sompo, el a ajuntar-se els Retapa, els Joans, Mataix, Poldo i tants altres, amb seu el cap Baltasar; tots en l’esquadra, junts desfilaran ritme al de la marxa mora i, en aplegar “Chimo” a la plaça, acabaran la seua entrada amb un “Vítol Patró al Sant Blai”. tet a la va eixir Filà d’Estudiants, de la era qual son pare i a la que ell es va apuntar 1972. el quaranta Enguany, anys després, serVa capità ho 1979. el tornava Mar de l’esquadra membre aquesta de ser però, a en a com ocasió, esperava motes,properes qual les festespel esdeveniment amb especial il·lusió. formarVa part de la de com la Junta així de la filà 1982 al del 1980 Junta de Festes i va ser portador de 1999. el la Relíquia Guillermo era un home de maset, estrany era que faltara a algun sopar de Panellet. I haguera estat un bon hocom havia estat son pare, decorador va qui decorar amb enginyosos dibui de maset, les paretsxos de diversos locals de la filà, però els del dibuixos paper de mantell perfill llenç el més efímers, eren tenien que ja dels dinars de paellai desapareixien quan s’arreplegavala taula en acabar les assemblees. Sibarita en menjar el als i en beure el sense va apegar, adonar-se’n, seus companys Marmotes seu el bon gust: coneguts són els seus dinars gourmet de l’Entrada del dia i els còmpuls de les nits de Panellet. durant molts També, anys, va a la eixint gaudir Cordà i en final de l’Entrada.els “camions”del Guillermo va transmetre la seua estima per la festa i pels Estudi ants tant a la seua dona i als seus dos fills als com seus amics: ja forende les terres Villenaveïnes i d’Agres deo les llunyanes del Basc,País Guillermo els acollia a sa casa i els introduïa Maset, al sent tan exitosa la immersió que acabaven tots apuntats a la Filà. Mostra de que era bon amfitrió és també que sa casa sempre esta va oberta en festes amb la taula parada i bona companyia. Guillermo Descanse de de 2018. ens maig va 28 el deixar en pau. - - · - - - El passat 17 d’abril ens deixava passat Juan MestreEl d’abril 17 Aracil, un dels membres més veterans de la Filà JUAN MESTREJUAN ARACIL SALVADOR PASTOR BODÍ PASTOR SALVADOR acabarEn les festes de Sant Agustí Salvador ens deixava a l’edat de 80 anys. entrara l’edat Va a formar part de la Filà de Moros càrrec va el exercir 2000 de 1980 capità En i l’any 1956. Vells l’any va tindre l’honor deser portador de de la Sant Relíquia Blai. Va celebrar els seus anys 50 2006. de fester l’any Salvador sempreva saber transmetre seus al fills laa i seua família per lala festa. il·lusió és, sens Prova dubte, d’això fet el que tots els fills van pertànyer a la filà des de ben xicotets, i que també seu el nét continua amb la tradició. Descanse en pau. de Marrocs i de la d’Estudiants. Juan va estar apuntat en diversos períodes als Estudiants i, fins i tot, va representar a son pare, Juan Mestre Asensio, Ara en la capitania ho estava de 1950. des del 1959. s’apuntà a la Filà de Marrocs 1952 queEl ja sempre havia tingut de moro de desfilari vestir-se il·lusió amb marxes mores ho com havia fet la seua alcoià. família d’origen Als Estudiants va ser membre i va des 1984 de la al Junta del 1979 tacar a cap com d’esquadra en les nits de i alguna Ciri de Caixes, cosa que amb feia soltura i elegància, complint allò Re el que diu glament de la filà de “buscar als estudiants que sàpiguen i tinguen la facilitat difícil de fer de cabo, amb alegria però amb senyoria”. De sempre va ser un membre molt actiu en els Marrocs, col laborant i participant en tots els actes. havia un acte hi Si del que més la gaudia festa a marroc, com era sense eixe dubte la de Diana Sant Blai, on li agradava de cap d’esquadra. eixir Conegudes són les anècdotes de la seua quadrilladels Marrocs “El caballo blanco”amb Eladio Molina, Vicent de Santonja l’agèn “el Eduardo Gisbert “Oliveta”, entrecia”, altres, i també era destacada la seua esquadra de negres en l’Entrada. va ser copadrí el del primer 1962 banderí dels Marrocs.L’any Tam

bé va facilitar la compra del maset actual ha fet en 2018 (que anys 50 des de la seua ubicat inauguració) en un antic local industrial de la seua propietat. portador serVa capità dels per la Marrocs 1969, de 1990 el la Filà Relíquia d’Estudiants l’any per la de 1992 i el Marrocs i va celebrar els anys 50 de fester en les dues filades. Destacable ha sigut la seua tasca a la Junta de Festes, impulsant i modernitzant Programa el de Festes, aconse guint donar un important en les gir seccions, contingut i estètica. Perla Filà d’Estudiants va ser un dels reconeguts “l’Homenatgea als majors” que va tindre lloc de de3 juliol el i en que el es va2015 la reconèixer trajectòria dels festers que havien complit 80 a la i 50 anys d’edat Festa. durant l’Homenatge 2 de desembre delsEl anys de la de 150 2017, fundació de la Filà de Marrocs va rebre el reconeixement de la seua filà, juntament amb tots els marrocs amb més de anys 50 de fester. Amb la seua mort es tanca una pàgina de la història dels Estudiants i dels Marrocs. A les filaes a les que tants anys va pertànyer, sempre romandrà seu el record. Descansa en pau, Juan. la festa: record i homenatge 58 Moros i Cristians Bocairent 2019 59 - - - - - . JERÓNIMO FERRE SILVESTRE FERRE JERÓNIMO aquestes lletres d’escriure sent haver que en el Descriure no és fàcil, però és important fer aquest pas carregat de PURI BENEYTOPURI VICEDO a les vas danses“Si / no tingues que ballar(...) / i en deixar-la sentiments.Jero en una vafamília nàixer festera, molt vinculada als mosqueters. Es va donar a la d’alta filà 5 de el febrer de 1951 avalat pel seu avi Jerónimo Ferre Tormo. Mentre es va vestir de mosqueter, no als va d’assistir deixar actes i participar activament a la filà. Com anècdota vos comente que el que més li agradava era de negre. a casa eixir Transmetia i a tots els seus fills la tradició de ser mosqueter. que més El recordem és la llavor amb molta alegria les setmanes abans de les festes, quan encara es menjava a les cases i les famílies feien els preparatius d’encarregar la carn, fer les pastes, anar a la bodega portar a la beguda…., per a rebre als amics i a tota la filà. elsTots anys recordem molt emotiu un com dia la del Sant diana Crist, els quan mosqueters armes. passen Els per casa rendeixen i esperàvem sempre amb caféel la i taula parada. Vivim la festa, ha fetaixò que els seus fills i néts continúen la tradició de tornar poble deal mosqueters, i vestir-se encara que viuen fora; és una preparar mosqueters roba de casa i igualment. gran il·lusió col·laborar en la Va Junta de Festes 1978. serVa capità des l’any poder Va i l’honorcomplir desig el de traure 1978. al 1974 de l’any 2001 vafer els anys50 de fester ambL’any en la 1994. Relíquia va i voler quemolta els seus il·lusió fills estigueren seu al costat. en terra besar / ell va la / grapadets de terra tirar”. / ell va li (Romanç de Matxero i Teresa) per simpatia, per tradició, herència, Per ser marina. de havia Puri perquè maset al es trobava a casa. com ser Va marina des desem pre, d’estar des apuntada d’abans a la filà. No tots poden que dir sa casa acull una filà, allí de fet, i ella ho 1975 podia dir, fins a l’any mateix,saa casa estrobava la seu dels marins. més,I,a son pare, va ser un dels tio Tomás, el solistes més conegutsdel Marinero Amb totsestos precedents va estar ixint a la filà en nom de son es temps, el amb d’ací, partir a I alta. ser va 1989 l’any que fins pare va convertir en una de les marines imprescindibles. ser Va mem bre de la junta directiva8 anys, dos dels quals també va formar part dela junta de festes. La ratlla de la misèria, la loteria, els sortejos l’organit de “cabos”, desfilades les i dels l’entrada de els marins, zació detalls cada de de festes dia que passen desapercebuts per laa de la majoria filà, la comprar a begudaanar dels músics, etc. tasques tot eren que Puri i gestionava assumia sempre amb un somriure. Però no nomésgestionava i es preocupava, també gaudia, i tant que de les gaudia festes. Puri a tot, era des d’anar de les d’estar, finsdianes a la retreta, que controlant de i igual “cabo” que tot Quan de mosqueter, va de sentia deixar vestir-se un gran orgull de vore dos com dels seus fills continua ven sent mosqueters, vore com seu al així nét i nétes de i gaudir la vestir-se festa. Després llarga d’una i delicada malaltia, que li va fer perdre “la que el més era gaudia memòria”, sentir la música dels mosque ters, “El Serafí”… i vore cada febrer desfilar els mosqueters i a les nétes lluint vestits, barret i ploma. SANTDescanse VÍTOL BLAI en pau….. AL PATRÓ ¡¡¡¡ !!!! estiguera bé. No fallava una de les esquadres amb mai les amb “xicones”, més presència a la filà. molt prompte,Puri ens va deixar, passat el juliol, després mesos d’uns de lluita contra una malaltia que ja li va impedir participar en les darreres festes. Ara, abans com igual era d’intensa la seua presència ho serà la seua absència, i la buscarem quan entrem masetal pensarem i en ella quan tinguem undubte i, sobretot,trobarem a faltar la seua paraula amable buscant solució seu i el somriure profund, sincer. col.laboracions de les filaes

Esteve Castelló fi d là ’es p any ol et o s

Any de fundació: 1903 Número de components: 224 Maset: any d’inauguració 1989 - carrer Baixada Sant Crist, s/n

Capitana Alferes ALICIA BENEYTO BELDA RAQUEL SANZ MOLINA

PRESIDÈNCIA Mª Purificación Sanchis Sala VICEPRESIDÈNCIA Miguel Vañó García SECRETARIA Araceli Doménech Vañó VICESECRETARIA Mª Carmen Blasco Vañó TRESORERIA Damián Beneyto Micó VICETRESORERIA Xaro Ferre Puerto VOCALS JUNTA DE FESTES Ana Mª Castelló Vicedo Hugo Beneyto Belda VOCALS Antonio Vañó Beneyto Sonia Camarasa Olivares Llúcia Belda Marset Eva Molina Doménech José Miguel Pastor Jornet Vicent Cerdá Perigüell

DOCUMENTALISTA Rafa Molina

BANDA DE MÚSICA Unió Musical Benicadell de Castelló de

61 Las Provincias 29 de gener de 1903 València. de Vicent al carrer Sant El Guió s’exposa Las Provincias 14 de gener de 1903 patronals El bisbe d’Hermópolis assistirà a les festes el Guió de Sant Blai. que s’estrena de Bocairent l’any BLAI E SANT UIÓ D EL G DE REMSA ESCRITA A LA P XX PI DEL SEGLE PRINCI ,

El Clariano El Són diversos els articles de premsa que que premsa de els articles diversos Són Sant de Guió del alvoltant trobat s’han del a principi estat han escrits i que Blai alguns tenim continuació A passat. segle exemples: 16 de novembre de 1902 16 de novembre - encoma ha acabat l’obra que Sorolla explica L’article de Sant devot per ser aquest Aynat Gabriel nada per D. admirador del pintor. temps, al mateix Blai i, la festa: col·laboracions de les filaes 62 Moros i Cristians Bocairent 2019 63 Però és el següent article següent és el com (articlePerò contigut tant pel atenció cridat més la nostra principal) el que ha del mateix. la redacció utilitzada en per la retòrica de 1923 19 d’agost el de va ser publicat al Diario Aquest - 1 ¿Quién mejor que Sorolla había de pintar el cua- Sorolla había de pintar ¿Quién mejor que Sorolla se le hizo el encargo por dro del guión? Y a residente en médico Hamador, medio del doctor Era en primeros Madrid y pariente del señor Aynat. de Abril del referido año. ¿Se avino Sorolla a pin- como elevada, cantidad una ¿Pidió cuadro? este tar un trabajo? tantos artistas han hecho para soslayar Nada nos consta y nada diremos. a la indu- Sorolla puso algunos reparos en cuanto hábi- lleva y III siglo del es que santo, del mentaria tos prelaciales modernos. Los señores de no Aynat obra; esta en anacronismo el deshacer a atrevían se querían al santo tal y como Soro- figuraque lo a envenera, pueblo el que talla de imagen la hermosa lla se avino, haciéndolo constar en el respaldo del cuadro. Sorolla pintó al Santo Mártir Este es una maravilla. a grandes pinceladas; con su manera característica, la figura es severa; el colorido, apropiado. Mide 95 centímetros de altura por 60 de con ancho, acuerdo de estaba estipulado precio de El ovalada. forma la importancia que tenía la firma de Sorolla, ya en plena gloria. El bordado del guión también había de correspon- der a la importancia del cuadro, y le fué confiada - Va esta misión al reputado artista don Federico bordador de todos los ornamentos modernos lero, del Colegio del Patriarca, de quien Valencia, llevó a efecto el encargo a satisfacción del Mecenas y de todo el vecindario. Sobre terciopelo granate hay bordada en oro una hermosa orla. En la parte superior figura una ale- Bo- de escudo el posterior, la en y Santo, del goría cairente. El valioso guión fué expuesto varios días en los es- publi- y los periódicos caparates de la casa Pampló, caron algunos sueltos encomiásticos. Un detalle, pintado el cuadro, se le envió a Sorolla a Madrid la medida del óvalo. Como la firmaartista no estaba en uno de los ángulos y no podía del Sorolla la borró verse, para pero cambiarla de sitio, no lo hizo. A los pocos días, primero de Novienbre de se 1902, presentó en el domicilio del llorado ar tista don Tomas Giner, a recoger el cuadro, el que envió, perfectamente embalado, a Bocairente. Con - - - Página Valenciana - Domingo, 19 de Agosto de 1923. - Página 4 - de 1923. 19 de Agosto Domingo, - Valenciana Página - Diario de Valencia

El San Blas de Sorolla que hay en Bocairente de Sorolla El San Blas ganta, prometiendo dedicarle un guión si sus tier prometiendo ganta, Y así peste. nos hijitos salían indemnes de aquella los a y pueblo, el en difteria la acabó se ocurrió; protegidos por el Pa- hijos de los señores de Aynat, nada les ocurrió. trón, Entonces el señor Aynat se dispuso a una mandando hacer una obra de arte, promesa, cumplir la maravilla, sin reparar en gastos ni tasarlos, que su tampoco hijitos sus a amor el y Blas San a devoción tienen regateos ni limites. Era el año 1902; la fama de Sorolla se había exten- triunfos ruidosos de después dido por el extranjero, en España. “Dia le había adquirido Venecia, de El Museo Udine, “Otra de los Estados Unidos, el de San Luis, feliz”; Margarita”; el salón de Paris le había concedido “la por fuera de concurso, una segunda medalla, vuelta de la pesca”; el Museo de Arte Moderno, de Berlín, había adquirido “Pescadores valencianos”; el “Cosiendo Museo la obra de Venecia, vela”, pre- miada en las Exposiciones de Munich con medalla igual recompensa; expuesta a las de Viena, de oro; pre- herencia”, “Triste Paris. de Universal, y Madrid mio de honor de la Universal de París y Nacional de Madrid, había sido adquirido para Nueva York; el cuadro “Niños jugando en la playa” lo había ad- quirido el Museo de Filadelfia; varios particulares de Buenos Aires, Berlín y The Hispanie Society of America le habían comprado diversos cuadros. En la Villa de Bocairente existe un cuadro al óleo, al óleo, de Bocairente existe un cuadro Villa En la pintado por y Mártir, Obispo del Patrón San Blas, todo lo que al ma- Como hoy es interesante Sorolla. estro se refiere, vamos a darunas notas de cómo y en la épo- porqué pintó Sorolla un cuadro religioso ca de su fama. la difteria había tomado al A principios de siglo, asalto la villa de Bocairente y causaba mas muerte cumplimiento que los soldados de Herodes dando No era conocido el famoso a las órdenes de su jefe. eran atacados los y niños, los de salvaguardia suero defunciones inapelables. y su bo- Villa, prohombre de la Don Gabriel Aynat, - Aun tenían dos tiernas criaturitas. nísima esposa, los padres sufrían con que no habían sido atacadas, y como de tejas abajo la pena de los otros padres, se y arriba, tejas de lo buscaron había remedio, no aclamaron al Patrón de la villa, San Blas, Obispo y abogado contra las enfermedades de gar Mártir,

A continuació podem llegir la transcripció literal: podem llegir continuació A la festa: col·laboracions de les filaes 64 Moros i Cristians Bocairent 2019 65 La Filà La Jonak. * * * Bocairent i en ambdues consta explícitament que va vin- va que explícitament Bocairent i en ambdues consta a la segona Concretament, al sant. dre per la seua devoció goce pleno en el hallarse asegurando ...Y posa“ escriptura, mi parecer según capacidad con y de los derechos civiles concede que el esposo previa licencia para otorgar esta acta, libre por esta, aceptada y a su esposa la cual ha sido pedida su esposa Doña y Aynat el Don Gabriel espontaneamente y Que siempre han tenido una especial Dicen: Asencio, Vicenta y Villa el inclito San Blas, al Santo Patrón de esta devoción en un objeto de arte de- dicha piedad deseando patentizar la un estandarte con han hecho construir al mismo, dicado ” estandarte ha sido bordado... cuyo efigie del Santo, és tampoc cert el banda, que escriu referent Jonak D’altra cap va haver No per part de l’autor. a la signatura de l’obra visibilitat de la signatura. problema amb la principi perquè no va signar el quadre des d’un Sorolla no relacionara amb la pintura que se’l volia era creient i no re- no hi ha cap altra obra amb temàtica De fet, religiosa. ligiosa signada per Sorolla. va signar Aynat, i per petició del senyor Posteriorment, en l’actualitat. la coneixem tal i com l’obra la solemnísima procesión en que, como reguero de que, procesión en la solemnísima pólvora, solo se oye un grito por todo el pueblo: que es contestado Blai!” “¡Vitol al Patró Sent el de bocairentinos... por de devotos que se catalogará la gran obra De hoy en adelante mo- habrá no mundo, el por esparcida Sorolla de enciclopedia, ni biografía, ni obras, sus de nografía deje de decir al hablar del ma- ni libro de arte que estro: “Un “San 95 Blas”, por 60, ovalado. Se con- - Valen Bocairente, de parroquial iglesia la en serva Gabriel Aynat”. propiedad de don (España), cia, a uno de sus Y esta honra se la debe Bocairente a quien tiene en gran es- prohombres más ilustres, su por límites, sin caballerosidad su por timación por honrada actuación las pública lágri- y privada, se mas lo que merece Todo ha y enjugado... nos es grato hacerlo constar en estas columnas. - * * * gran alegría destaparon el cajón los Aynat, y cuál señores no de sería su sorpresa al ver que bella tan obra de arte venia sin firma.Aquella misma con la marchó a Madrid, don Gabriel Aynat tarde, ignoraba el detalle de pues zozobra consiguiente, no venir la ansiada firma. ¿Sería la obra pequeña para tan gran obra?, se diría el señor Aynat en el en el domicilio de So- camino; pero al presentarse la incertidumbre troca- rolla todo quedó aclarado, la a sentado fué Aynat señor el y satisfacción, en da Sorolla mesa del el “J. gran cuadro artista, firmado Bastida, 1902” y el propio Sorolla asistió a las fi- en el que se estrenó... estas de moros y cristianos Este guión, debido a la iniciativa de un matrimo- los todos procesionalmente llevado es piadoso, nio años por el señor o Aynat por su hijo político don los serán luego Y amigo. querido nuestro Simó, José de arrancados angelitos Aynat, señor del nietecitos los que ostentarán el cuadros de Murillo y Rafael, en familia la de nobiliario escudo como estandarte Després de consultar l’arxiu parroquial i l’arxiu del Jut parroquial i l’arxiu l’arxiu Després de consultar El fet que havia hagut una epidèmia de diftèria al nostre que havia hagut una epidèmia de diftèria El fet i major gent a consultar Vam mai. sentit l’havíem no poble com filà nostra la de tant temes aquestos en estesa gent a d’aquesta constància del nostre poble i cap persona tenia XX. suposada epidèmia de principis de segle so- existents les dues escriptures vam aconseguir També de parroquial l’església a de l’estendard donació la bre - va ser el motiu que l’au l’atenció va cridar El que més ens - l’encàr va fer Aynat argumentava de per què el senyor tor valen- Sant Blai al pintor quadre del nostre Patró d’un rec cià Joaquim Sorolla. no Per tant, és com cert, diu l’article de Ga- que Jonak, D. de gràcies. el quadre en acció encomanara Aynat briel Quan aquest articlevam va arribar a les nostres mans i el pel que vam pensar, que algunes dades veure vam llegir, i que respo- certes que no eren entés, nosaltres teníem - do i l’article decorar de l’autor de intenció la a més nien de dramatisme. nar-li un toc que entre 1895 i 1902 només hi comprovem jat de Pau mort i 5 a causa de l’angina per diftèria d’una ha registre en aquest període de temps. diftérica fi là e g d e rana d ers

Any de fundació: anterior a 1860 Número de components: 166 Maset: any d’inauguració 1985 - carrer Baixada Sant Crist, s/n

Capitana Alferes SOFÍA MICÓ FRANCÉS MABEL SANCHIS CARBONELL

PRESIDÈNCIA Josep Calatayud i Beneyto VICEPRESIDÈNCIA Paqui Molina Gisbert SECRETARIA Mati Tortosa Beneyto VICESECRETARIA Mabel Sanchis Carbonell TRESORERIA Josep Antoni Belda i Tortosa VOCALS JUNTA DE FESTES Inma Ferre Puerto Àngela Molina Botella VOCALS Blas Molina Molina Blai Molina Peidro David Molina Calatayud Juan Vañó Candela Tere Ferre Jornet

BANDA DE MÚSICA Lloc Nou d’En Fenollet

66 Moros i Cristians Bocairent 2019 67 - Un: - Ja fa alguns sent anys, president de la filà Juan Gò- des- pel imatge la i andes les de sangoleig el entre mez, es vegades que de de marxa i d’altures, compassament andes les de fanalets de grups quatre dels un produeix, per als amb perill tant per als fanals com va doblegar es sense parar, d’enllestir, haver-se Va angelots de la peanya. del piquet un dels components una solució d’emergència: estranya al seu arcabús i en mirar-lo es va notar una cosa la bandereta; la ban- va adonar que li havia desaparegut de mans a parar a anat havia marxa, la parar sense dereta, va traure el va nugar (ningú sap d’on que la Juan Gómez aguanta- a la guia dels fanalets perquè aquestos cordell) - va arribar a l’es Es sense trencar-se. la processó ren tota glésia sense cap incident més. cap poca cosa, vent, de Feia un poc 2016. Dos: Era l’any - Abadia algunes cases posen un ro- carrer Al importància. queda processó, de la dia al per especialment dabalcó, una bufa- estret, ben carrer, per aquest Al passar bé. molt alitzen al carrer, com tots sabem. I tots sabem tots com també sabem. que alitzen al carrer, es cana- vent el carrers del nostre poble, en determinats .... i - virulència, litza amb una estranya d’ei que alguns i... que no els de la processó, en carrers coincideixen xos la Doncs bé, precisament. del poble, són els més amples al mateix circumstàncies aquestes de totes coincidència de la a l’acte a alguns incidents, ha donat lloc moment, poden semblar la seua resolució, de després que, processó tot simpàtics. fins i - - QUE PASSEN COSES

les nostres festes, pensar en els Granaders és pen- les nostres festes, els en Blai és pensar en S. Blai i pensar sar en S. de nuclear l’equip formen que dir Podem Granaders.

AL VENT! AL en un dels ele- pot esdevenir aire en moviment, vent, El que es re- i perillosos per als actes ments més molestos

QUE EM CREME! qui el del granader a seria el crit aquest Possiblement van cremar els pantalons de 1941 se li dia 3 de febrer al seu manuscrit José Cantó Ens conta en la processó. de la placeta a per causa no coneguda, de memòries que, que portaven les bateries les van encendre les monges es portadors Els del sant andes per a la llum dels fanalets. van aguantar amb la imatge al muscle fins que- s’apaga ren les flames. Sembla que els desperfectes no van ser però no molt greus per a les andes ni per a la imatge, va ser així per al trage del I granader. no era aquest, el una qüestió menor: encara no del trage, perdre una peça - dos anys que havia acabat la guerra civil i alguns fes feia menesters. altres per reconvertir de hagut l’havien ters es disposava al manuscrit referit, Cantó ens conta Segons possibi- poques –i anys aquestos en trages pocs molts de aquesta raó es buscava i per caldria afegir- litats de fer-ne, germanes,... filles, festers, a filà la de de capitania la a per - amb un més per a l’esqua es podia comptar forma d’eixa dra, la diana,... podem I, efectivament, comprovar que és sis capitanes. tenim vuit anys, en cert: a 1948, de 1941 Fent-se càrrec de la dificultat la sorgida, Junta de Festes d’un de 1941 pagar el cost en sessió de 9 de febrer acorda pantaló per substituir el cremat. A te i això, al llarg dels anys porta a que, com en qualsevol en qualsevol com al llarg dels anys porta a que, i això, te la alguns problemes de relació, apareguen altra relació, “guit la faça algú, que semble tot i fins i, tense es situació (no za” ens atreviríem a dir si la imatge o la Això sí, filà). fins aratotes “situacions les tenses” s’han solucionat de i amb un somriure... positiva després de amigable, forma I esperem que així siga per molts anys. les males cares. Però el que és cert és que hi ha molt de temps de contac el que és cert és que hi ha molt de temps Però les nostres festes (amb el permís de la resta de filaes ). És ). filaes de resta la de permís el (amb festes nostres les molt el temps que la filà li dedica al –a sant la seua re- que el representa i que traem la imatge presentació física, voltant: al seu que té els processos i a tots en processó- el dia de la muntatge preparació i transportde les andes, processó, adornament amb flors, processó, desmuntatge de les andes al a la capella i retorn la imatge per tornar seu Totslloc de aquests- repòs proces fins vinent. a l’any · “protocol estan actual, diríem en el llenguatge com sos, Està establert- cada inter qui i quan s’ha de fer litzats”. i l’enginy a queda que qüestió altra és ja “com”, el venció: en cada moment. el procés l’habilitat de qui dirigeix - La Filà La ge, la traem? Es va traure. En el transcurs de la processó, En el transcurs de la processó, va traure. la traem? Es ge, la pluja va anar en augment fins afer-se viveta ila acabar mullats, estàvem Tots l’església. a arribar va Es plovent. amb l’aigua podia quedar la imatge No es també. imatge ser eixugar-la amb una tela, va primera opció La regallant. així que la pintura s’afectava, veure va però ràpidament es per optar va es entesos, dels instruccions les seguint que, eixugar la imatge amb aire I fred. aquesta és una de les fotografies que més ha circulat per la nostral’ales- filà, a les elèctric amb l’aparell Blai Molina, hores president, Blai. de S. eixugant la imatge mans, El diluvi. les de 1993. passades per aigua, per a festes Però - la proces va fer opcions i es Ahí sí que no hi havia moltes curiosa la de les a imatge i com só per dintre de l’església però no a l’arc, del sant, al·leluies caient sobre la imatge de l’església. sinó a l’interior A l’hora de la processó plovisquejava. Eixim o no eixim? plovisquejava. l’hora de la processó A opció a les va donar tu! Es veges va ser que sí, resposta La que la de tret caixa, la sols o música la isquera que a filaes la imat Però clero i autoritats. a la imatge, acompnayava A TERRA! A sempre Blai en la processó, Els granaders que porten a S. És segurament que entra a l’església. el torn prefereixen més el moment tècnicament Però el moment més emotiu. suposa dos girs perquè de l’església, és l’eixida complicat perquè passe per la porta baixar la imatge en angle recte, per les escales per girar eixir en equilibri seguit tot i, lleugerament cap a la dreta per una boca de carrer molt en l’any Doncs bé, estreta per on es passa molt ajustat. es realitzant treballs de restauració la cosa què s’estaven perquè hi havien bastides per més encara, va complicar per va pensar en eixir Es de l’església. la porta d’eixida a la la imatge de el responsable però portala principal, va calcular que es podia eixir per la porta de processó sols que hi havia que portar quasi... la imatge a sempre, coordinació, compte, de molt amb fer, va es I terra!! de ras esforç i La direcció. dificultat era tal que, en eixir sense cap van els incidència, rom- allí –no presents portadors-, pre en aplaudiments. l’aigua, l’aire, incidents amb el foc, per tant, Hem tingut, la terra.... segons els Són filòsofs grecs, els elements que, dir alguna cosa? Voldrà el món. formaven

da d’aire i la imatge van coincidir al mateix temps davant temps al mateix van coincidir i la imatge da d’aire una salutació fent-li que com amb rodabalcó del balcó amb una de les seues puntes, va acostar li a la imatge, amb tan mala sort enganxada va quedar que es borla, perquè parara d’avisar va haver Es del bàcul. volta amb la A -carreres amunt i avall dels organitzadors-. la processó de forma arreglar, va poder es peu pla i amb una forqueta per el senyal de donar S’acabava la situació. molt ràpida, va repetir quan altra revolada amb la processó continuar al bà- voltes amb dues vegada però aquesta la situació, No cul. cal dir que altra vegada demanà una parada fins però molt ràpida, també de forma solucionar l’incident, des de dalt del balcó. vegada aquesta - I tres: Any Aquesta 2017. vegada, sí, forta tempesta - de l’hora de moure de l’Ajun A anunciada i comprovada. vent, Tothom caminar, podia es penes a l’església a cap tament o qual- mirant cap amunt no li caiguera al cap una teula està clar les consultes: a l’església, vegada Una cosa. sevol - “Gabi què fem? però... la imatge, que el guió no pot eixir, la de rector Filà de Granaders, Junta de Festes, net de crisi”, des de possibilitats, ventall el opinions amb tot Parròquia: una per s’opta Finalment eixir. no a fins total normalitat de a nin- potser de les que no convecen “salomònica”, decisió es accidents: d’evitar gú però que dóna una certa seguretat per la porta s’ix princi- colps, els fanalets per evitar lleven curta, volta els carrers més estrets i es fa la pal per evitar insò- va produir una imatge Es des de la barrera a la plaça. en la processó. l’arc Blai passant per baix lita: S. AIGUA VA! AIGUA es que encara pluja, la visitar va ens 1991 de festes les A alguns amb una i fer-ne tot els actes, tots van poder fer a sobre. pluja important caent-nos la festa: col·laboracions de les filaes 68 fi d là e c o d ntraban istes

Any de fundació: anterior a 1864 Número de components: 197 Maset: any d’inauguració 1977 - carrer Vinalopó, 1

Capità Alferes DAVID CUERDA PUERTO MONTSERRAT RIBERA MARTÍNEZ

PRESIDÈNCIA Ricardo Reig Molina VICEPRESIDÈNCIA Josep Miquel Molina Puerto SECRETARIA David Berenguer Belda VICESECRETARIA Javier Martí Morrió TRESORERIA Jairo Vañó Reig VICETRESORERIA César Vañó Reig VOCALS JUNTA DE FESTES Maria García Rico Joan Ibáñez Cabanes VOCALS Juan Bta. Reig Molina Nacho Cortés Francés Merche Colomer Molina Jordi Molina Puerto David Cuerda Puerto Antonio García Molina Mª Ángeles Sirera Palao

BANDA DE MÚSICA Associació Unió Musical Bocairent

69 - Con línies la Filà de modestes que des d’estes És per això que fan la feina agrair molt sincerament vol trabandistes les les paelles de la filà, de fer les persones encarregades havent des de fa molt de temps, quals són contrabandistes a contrabandista. com d’or ja les bodes molts d’ells fet estan encapçalats per Juan Bautista chefs” “master Els complementats Pascual, Sanchis Ferre i per Miguel Pérez Tomás Alemany, molt encertadament per Miguel Borderia Ri- García Ferre, Antonio Avinent, Vañó José Belda, Vicedo rebent el suport així com d’Enrique Mo- Belda, cardo Reig grà- ells moltes tots A Albert. Bataller Albero i Rafael lina bandolera, en pro de la tropa que feu feina cies per la gran en degustar pot filà la tota que paelles, delicioses cuinant cada periple fester. seus són els dies en què la tropa paellera mostra els Tres que normal- de la Publicació, el dia Primer, dots culinaris. És la denomi- diumenge de gener. el segon lloc ment té la qual té de la Misèria”, “Paella nada popularment com es feia en la paella que bé indica el seu nom, com l’origen, de la ratlla, “porres” i que originàriament es pagava de les anat per no haver que es pagaven de les quotes és a dir, la ratlla de la misèria les setmanes que corresponia, a fer durant que filà la de membres els disfrutaven qual la de i els permetia la qual cosa apuntats a fer-la, estaven l’any després obstant, No festes. de abans extra ingressos uns la re- deixara de fer Balmes), tio Pere (el Pérez que Pedro a passar va paella la passat, segle del finals a ratlla ferida si bé des dia, a dinar eixe pagar-se pels que s’apuntaven la de gastos dels dins entra i filà” de càrrec “a va 2004 del ja que les ganes És un dinar prou multitudinari, mateixa. al dels primers trages al carrer inciten i l’eixida de festa a posar en marxa la a acudir al maset i començar fester Des de fa uns anys la ratlla de la mi- maquinària festera. Belda de la mà de Ricardo Reig a fer-se tornant ve sèria en les nits dels sopars de panellet. ja des de mitjan matí del dia de la Publicació, tant, Per culinari es posa en marxa per tal que a l’hora de l’equip els membres dinar estiguen enllestides les paelles i tots repetint en molts casos si és puguen disfrutar del dinar, mesuren o ajuden al de cuiners l’equip més, A possible. que és voluntària, Una gran feina, repartiment dels plats. molt d’agrair. i posa dia de les paelles és el dia de l’Eixabegó El segon fi a lesfestes, on elcontrabandista després de tastar el diferents les comentar i paella, de plats) (o plat saborós va a casa amb bon gust de boca, se’n festeres, anècdotes a canviar el i comença acabat les festes, i haver-se tot al vida quotidiana que l’espera pel xip de la xip fester dia una següent, volta finalitzada que l’assemblea té lloc

OLES ES I CASS PAELL

la majoria de filaes hi hafesters que o gent, de no, funciona- perquè el manera altruista col·laboren per a que any no es detinga, ment de les mateixes

A I a la nostra filà tambétenim el plaer en diverses rere any de any disposada a col·laborar comptargent així, amb activitats, sense més recompensa que per l’estima la filà sense i el sentit de responsabilitat que els caracteritza, - els dife dur a terme els quals seria prou més complicat com tenen i que normalment que s’organitzen rents actes a principi, o com a finalització dels menjar i és compartir taula, o el propi acte gastronòmic, mateixos, l’aspecte tertúlia amb la resta de membres de la filà. en voluntària, de manera any, rere any col·laboració La diferents facetes de la vida interna de la filà, pareix que i no se sol agrair en una obligació, a convertir-se aplegue eixa labor callada i imprescindible. rere any els costums i les tradicions assolides no es per- i els costums rere any i que la resta dels membres den, de la filà puguen disfru- essència pròpia festera, convivència més d’eixa tar un any de la Festa. vida algun moment de la seua en persones, d’estes Moltes parto formen Directives, format han Juntes de les festera, que durant la llarga història de cada si bé sempre han filàAltres en canvi no, hanrumb de les mateixes. portat el allò una mà en tot estat al peu del canó disposades a tirar requereix. que se’ls la festa: col·laboracions de les filaes 70 Moros i Cristians Bocairent 2019 71 La Filà La una volta portades pel vehicle del forn fins al són maset, gran ambient d’un dins xiquets, i per majors assaborides i familiar. fester - de manera desinte per, elles i totes gràcies a tots Moltes plat exquisit d’este l’elaboració amb col·laborar ressada, durant tants anys. i modest article este el nostre sincer Finalitzem reiterant d’elles algunes tot i (fins persones estes totes a agraïment molt fent i continuen ja que han fet ni estan apuntades), per la nostra ifilà, a les qualsestarem eternament agra- ïdes. gràcies! Moltes - Recalquem el nostre agraïment a totes estes persones persones estes el nostre agraïment a totes Recalquem que les i altruista, voluntària de manera que fan possible, - qualitat que te paelles es porten i tinguen l’alta a terme des de fa pràc desenvolupant venen esta que feina nen, el diumenge de gener que quedava buit, tal d’omplir Per va tindre es 1987 l’any Belda, sent president Ricardo Reig tant assistir on pogueren dinar un fer de idea brillant la esta que no se sol familiars (circumstància com festers donar I en les com cap paelles altra ja Filà). eren les pro- variar va pensar de es el dia de la Publicació, tagonistes la amb comptant sí, això forn, al cassoles fer i menú el Fran- forner del contrabandista inestimable col·laboració i la seua dona Mª “Picores”) Molina (Paco Colomer cisco col·laborar i forn el obrir a disposats Conca, Molina Pilar abans diumenge, de les cassoles el referit en l’elaboració ara al del carrer Joan del carrer Mossén Hilari, al forn dones unes quantes temps, Al mateix Bernácer. Beneyto també prenen part en l’elaboració de contrabandistes queden sols tan actualment quals les de cassoles, les de Belda i Maribel Angeles Reig Mª Molina Sanz, Conchin que Molina amb Conca, Pilar i ara els seus fillsPaco i Mª que les cassoles, porten d’elaborar endavant la feina José, La tercera ocasió on el “personal paeller” paeller” “personal el on ocasió tercera La mostra les seues arts culinàries és a les - a la plaça de l’Ajunta paelles que es fan la Festa del Panellet ment amb motiu de Acte que de es l’Associació. va crear a - fi en sota la presidència XX nals del segle Belda, de Ricardo Reig la Junta de Festes públic una mena de reconeixement com - que fan les persones encarre a la feina les paelles en les diferents gades de fer filaes, i queal mateixtemps serveix per Nosal- més de festa. acte disfrutar d’un del pont de tres al tindre el maset baix de obligats a haver veiem ens Sant Blai, traslladar tota la logística fins a la plaça per poder cuinar les paelles per part dels No cal. isca con mestres paellers i que tot que el detall pot fer ja que qualsevol fàcil, sent una feina vesprada, a mitjan Novament desitjat. sopar no tinga l’èxit els cuiners es posen mans i encara amb la calor sufocant, preparades a l’hora de sopar, per tindre les paelles a l’obra gastronòmica. vetlada puguen disfrutar de la i que tots I posats en matèria no culinària, podem deixar a d’agrair de les casso- en l’elaboració les persones que col·laboren del dia de l’Acapte. les al forn - popularment de dia, eixe habitualment i Baixes”. “d’Altes com nominada des també, d’ells molts tot i Fins dècades. quatre ticament a primera hora, pugen el dia del Sant Crist, ‘80, dels anys a base de carn i preparen l’esmorzar renunciant a la Diana, la gros de el aplegue que quan a brasa per la embotit a i tropa bandolera estiga tot disposat. I si bé des de fa un abans local en condicions, ja gaudim d’un parell d’anys podent de l’ermita, corral es preparava a l’antic l’esmorzar encara no eren massa bones, imaginar que les condicions sempre l’esmorzar festers d’estos voluntat que gràcies a la un èxit. ha sigut tot fi TER là Ç D E SUA VO S

Any de fundació: 1867 Número de components: 380 Maset: any d’inauguració 1964/1982 - Placeta Sant Blai, 3

Capità Alferes JAIME MOLINA VAÑÓ LUIS SILVESTRE BORREGO

PRESIDÈNCIA Laura Santos Silvestre VICEPRESIDÈNCIA Pilar López Camarasa SECRETARIA Leticia Calatayud Mira VICESECRETARIA Silvia Calatayud Mira TRESORERIA Toni Santos Silvestre VICETRESORERIA Enrique Cuerda Puerto VOCALS JUNTA DE FESTES Blai Silvestre Pérez Xelo Belda Bacete ORGANITZACIÓ PIQUETE Héctor Vañó Gómez VOCALS Mª Amparo Ferre Colomer Lourdes Silvestre Garrigós Andreu Vañó Sempere Inmaculada Silvestre Ferre Mª Ángeles Beneyto Francés Gemma Molina Puerto

BANDA DE MÚSICA Unió Musical de

72 Moros i Cristians Bocairent 2019 73 Tiquet del Casino, cara b, 1976. sobretot als que ja no estan entre nosaltres. sobretot als que ja A tots aquells suavos que ens han ensenyat a fer festa, que ens han ensenyat tots aquells suavos A lometes dins de l’estómac. Els músics feien una tocadeta i una tocadeta Els músics feien dins de l’estómac. lometes vi El carrer. pel desfilar a anàvem fi, Per embogia. maset el dels uns i Els cossos ja bollien dins dels cossos. vermut i el en l’eixida a tocar-se començaven ben amerats, dels altres, - els músics co Fora, podíem. com a trompades, del maset, enfilàvem ens bloc un en tots i Suavo El tocar a mençaven Ravalet amunt fins a la plaça dels Olmets. «¿Portem al- algú de l’esquadra. preguntava de conyac?» guna botella qui havia hi sempre Olmets», els en donaran les mos «No, ho havia I preguntat. així en era, arribar a la placeta dels pegàvem músics i festers on no hi havia cap cotxe, Olmets, Le- Los de bar del l’edifici de davant i placeta la a volta la ara ones, ja enderrocat i substituït per un edifici modern i les oficinescomençàvem del a formar Banco de Madrid, anís, repartieni ens les esquadres de conyac, botelles les era això van donar Pinord, ens algun any Sí, sidra o Pinord. xampany, al paregut d’agulla blanc vi aquell novetat, una Factura per a la nit del de ciri. la beguda 1975 de l’any

Tiquet del Casino, cara a, 1976.

RA L’ESQUAD GIREM

- pa La ataquinat de gent. maset vell aquell ecorde de Sant Blai, presidida per la imatge ret del fons dos finestres menudes en la paret que donava al R Així que una vegada dins, havies de procurar haver fet tot tot fet havies de procurar haver dins, vegada Així que una vermut, de sifó, botelles vi, Damunt la taula, el que calia. amb tramussos amb cacauets, i adobat, plats amb olives algun El soroll de les converses, amb torrat. vegades, de i, vermut. vi o home major demanant crit que altre d’algun de mà- de telers, de fàbrica, de torns callades, Converses una olor característica El maset tenia de xàmbits. quines, la per entrava que del fum tabac, del L’olor especial. molt porta i amb amb la de les colònies de la llar es mesclava - t’embol tot dins, vegada Una d’afaitar. la dels massatges - entrepans emboli de les taules, Damunt callava de festa. alguns altres alguns de revista, cats en paper de periòdic, hi utilitzada vegada que una bosseta de plàstic dins d’una entrepà, altre un a per guardava la i plegava la qui havia per al berenar o per al sopar de la fàbrica, per a l’esmorzar els al capità i a l’alferes En la taula presidencial, del tercio. a la brasa que eixien un plat amb xulles torrades posaven botifarres llonganisses, fumejant per la porta de la cuina, la majoria eren una taronja, postres de Les i entreverat. alguns portaven una poma i no hi havia café. Al final del el sopar, sergent, amb eltorcamans sempre per les repartia de conyac les botelles penjant al muscle, xam- al brandi i conyac legalment, déiem, li (encara taules dins cabien només que músics els Arribaven cava). al pany alguns l’himne a Sant Blai, del maset plantats i tocaven a notar les pa- començava El cos lloc. per fer-los s’alçaven sud-est i una altra en la del nord-oest. Al maset s’accedia s’accedia maset Al nord-oest. del la en altra una i sud-est del quadro dels capi- una entrada al costat per dos llocs, - l’es A a la llar. tans i una altra més menuda que donava querra segona d’esta hi havia un quadro amb fotografies del local un pilar, Enmig a la dreta un altre. enganxades, vegada que una de forma les taules arreglades voltant, al o havies de i seies no hi havia manera d’alçar-te, entraves la als de darrere o a tota demanar permís als dos costats, en la paret. fila si estaves

; 1 2 per amenitzar la desfilada 3 la música començava a tocar més pasdobles més tocar a començava música la els festers tots Ara sí, festives. i altres peces sense orde ni concert, ja desbocats, anàvem L’alcohol els altres cap allà. els uns cap ací, les totes o del Pinord ja recorria dels licors de manera i arribava al cap, del cos venes feia. que ja hi havia qui no sabia ni el que 1975, L’any la filà va comprar huit caixes sis caixes de sidra El Gaitero, 1.980 PTA; PTA; 1.980 de sidra El Gaitero, sis caixes 1.056 PTA; Espléndido, una caixa de conyac quatre botelles 1.140 PTA; Veterano, una de quatre d’anís 496 PTA; Marie Brizard, d’anís Asturiana, la d’anís quatre PTA; 468 Mono, el Un PTA. 166 Atila, ginebra de i dos PTA, 464 - ve que per dèsset caixes d’11.722 PTA total Transportes de en l’ordinari nien de dos dies gener, 24 de divendres el Pascual, de Pinord blanc, per un valor de 5.952 PTA per un de Pinord blanc, començava a aplaudir. Després, amb el moviment contrari contrari el moviment amb Després, a aplaudir. començava Així, lloc. seu al tornava l’esquadra arrere, cap caminant i així, s’anava desfilant pels carrers amb botelles les que amb la manta. ens havien donat dissimulades pa- la música tocant, que estaven la peça Quan s’acabava rava i al crit de: a beure, a «¡A beure, beure, beure, beure, de les mantes de davall les botelles apareixien beure!», i ens posàvem a beure fins que el bombotornava apapers els canviat havien músics els co- vegada una mençar, de la peça Eixe era triada. el ritual de les desfilades dels ado- nostra la de l’etapa en començar vam quan 70, anys en iniciàvem ens i festa de hòmens sentir-nos a lescència - que també t’en encara reservada als hòmens una festa, el recorregut, tot s’havia fet vegada Una senyava a beure. En aquella època no a la plaça de l’Ajuntament. arribàvem que presen- últimes persones Les dins. ningú allí hi havia plaça. la a d’entrada l’arc en situaven se desfilada la ciaven les arribant que anaven a mesura Només la Nit de Caixes, vegada Una plaça. la omplir a començaven filaes diferents la filà de acompanyats se laacabada música, la desfilada, - en el Rava al casino que estava en aquella època n’anava - o entrava directa Valencianista on està hui la Penya let, i Allí hi havia qui prenia café ment a ca Chimo en la plaça. abans del ciri de la filà que aquell anytocava diumenge que els Beneyto per mediació d’Augusto això tot per la nit, de la seua comissió. 234 PTA descomptava la filà1976, va desfilar també la nitL’any del dia de Sant la Unió Musical de Bo- la nit del ciri queia dilluns, Antoni, 9.000 PTA va cobrar cairent del dissabte. Recorde que algunes vegades, a l’hora de a l’hora vegades, algunes que Recorde dissabte. del eldesfilar, sergentcomptava els que anàvem desfilant i o vint duros, Uns a mesura que avançàvem. ens cobrava Això vol dir siga que 100 si PTA. érem un centenar desfi- que aquelles nou mil pessetes lant es podien arreplegar i encara sobrava dels diners de la festa no havien d’eixir Rebut de la música, 1976. Fotografia desfilant, 1976. Fotografia

Si hi havia 30 músics. eixirien a 300 PTA. El salari mínim, establit pel Reial Decret 619/1976, per als majors de díhuit anys, era de per als majors de díhuit anys, 619/1976, Decret establit pel Reial El salari mínim, eixirien a 300 PTA. Si hi havia 30 músics. per dia (10.350 PTA/mes). 345 PTA Cada caixa tenia dotze botelles. dotze caixa tenia Cada €. a 35,77 equivalen 5.952 PTA dir, És a a 166,361 PTA. euro equival Cada

Cada Cada desfilada era una sorpresa. Havíem estat l’any tot esperant que arribara la nit del ciri per a eixir a desfilar. - amb els com la setmana comentant-ho Havíem estat tota panys en la fàbrica i quan eixíem a passejar ho parlàvem la música un pasdoble a tocar Començava amb els amics. - vore En les les esquadres marxant. anàvem a poc i a poc res hi havia molts grups de persones mirant la desfilada. la estava algun dels grups, coneixia Si el cap d’esquadra senzillament, o els familiars amigues, les dona, la nóvia, de- o ell mateix, dels membres de l’esquadra qualsevol cidien girar s’iniciava l’esquadra, un moviment de la fila per a posar-se cara a cara amb el grup de persones que de la família Tetas que ajuntant les paraules pi i nord, ja que ajuntant les paraules pi i nord, Tetas de la família vi havia creat un que la primera marca era Pi del Nord, El molt bé i deixava molt bon gust de boca. que es bevia Ja n’ha- la quantitat. problema era que no en controlàvem els licors. venien en el maset i ara de negre víem begut 1 2 3 la festa: col·laboracions de les filaes 74 Moros i Cristians Bocairent 2019 75 Rebut de la música, 1980. Vicent Satorres Calabuig Vicent Tiquet de Casa Chimo, cavall entra, 1981. homenatjar. Algunes nits d’aquells ciris, de nits de Sant ciris, Algunes nits d’aquells homenatjar. la música a que anava algú hi havia o de Caixes, Antoni a casa i els donava alguns bitllets abans que se n’anaren més per a nosaltres un poc i així tocaven de mil pessetes, Uns anys en ca Chimo o en el bar de Solbes. en el casino, no ens ordenances que les més tard érem tants els festers a girar l’esquadra voldria Hui permetien girar l’esquadra. van introduir en la festa. aquells que ens tots ¿Girem ¡Vinga l’esquadra? va, tots a una! - ¡Girem l’esqua dra! , deu botelles deu botelles , 5 , el ciri era dissabte i la música va costar va costar i la música ciri era dissabte el , 4 . El pagament més curiós d’aquella època va ser el època El pagament més curiós d’aquella . 6 Si calculem el cost per fester d’aquella nit, podem suposar que els 165 cafés equivaldrien als suavos que entrarien a ca Chimo. que entrarien a ca Chimo. als suavos equivaldrien podem suposar que els 165 cafés nit, d’aquella per fester Si calculem el cost era veure, podem Com €. és a dir 0,27 per persona, 45 PTA per esta quantitat i ens donaria PTA podem dividir les 7.575 Aleshores, per era de 649 PTA per als treballadors majors de díhuit anys, 888/1979, Decret establit pel Reial El salari mínim, un altre temps. més que el de 1976. 309 PTA dia, El salari mínim, establit pel Reial Decret 1257/1980, per als majors de díhuit anys, era de 759 PTA per dia (22.770 PTA/mes). era de 759 PTA per als majors de díhuit anys, 1257/1980, Decret establit pel Reial El salari mínim, amb rom. originàriament es feien o Fanta amb ginebra, a posar-se de moda els primers cubalibres de Coca-cola Començaven

un poquet per als licors. Cinc anys més tard, l’any 1981, la 1981, l’any tard, anys més Cinc un poquet per als licors. Tornava Antoni. Sant de nit la desfilar a eixir va també filà 25.000 PTA, va costar la música a caure el ciri en dilluns, Supo- anys abans. cinc més del doble del que havia costat l’any no és res, això Però més músics. se que contractarien el 1980 anterior, de Fanta, dos litres de ginebra i 6 botelles de sidra. És a de sidra. dos litres de ginebra i 6 botelles de Fanta, En 1979 es per als xiquets també. hi havia per a tots, dir, dotze Chimo, Casa en caixes de nit la cafés 165 pagar van una una caixa de sidra, quatre d’anís, de conyac, botelles 7.575 de total un whisky, de botelles dos i Pinord de caixa PTA 4 5 6 Tiquet de Casa Chimo, 1979. En fi, eren els anys en què ens iniciàvem en la festa, molts festa, la en iniciàvem ens què en anys els eren fi, En en aque- van ensenyar a ser festers dels hòmens que ens van però ens lla època hui ja no estan entre nosaltres, i vull recordar els instruir a la seua manera i per això de 1981, el dilluns 26 de gener, la nit del ciri dels Suavos, la nit del ciri dels Suavos, el dilluns 26 de gener, de 1981, diu però especificar, sense PTA 7.200 cobrar va Chimo Casa «caballo per entra», deixar constància que aquella nit va entrar un cavall dins del bar. També es pagaven els cafés, l’any 1976, la nit del ciri es 1976, l’any els cafés, es pagaven També de conyac, dos botelles per 90 cafés, van pagar 1.620 PTA dos i d’anís 20 de Choleck; servits en la barra (*amostra- dor en el tiquet) una caixa de Coca-cola 42.000 PTA, 42.000 la PTA, filà l’haviacontractada per una hora més, contractar. van sabem quants músics tampoc fi là d ’estu d iants

Any de fundació: 1863 Número de components: 101 Maset: any d’inauguració 1972 - Plaça de l’Ajuntament, 12

Capitania Alferes ESQUADRA MARMOTES ESQUADRA I CARTABÓ

PRESIDÈNCIA Juan Mestre Navarro VICEPRESIDÈNCIA José Luis Ruiz Díez SECRETARIA Mila Cantó Sanz VICESECRETARIA José Luis Ruiz Díez TRESORERIA José Reig Belda VICETRESORERIA Pili Ortega Vázquez VOCALS JUNTA DE FESTES Vicente Beneyto Juan Lourdes Cantó Sanz VOCALS Antonia Jornet Llobregat Isaac Palazón López Juan Miguel Vañó Beneyto CRONISTA Laia Villarrubia Belda

BANDA DE MÚSICA Societat Instructiva Musical de Benigànim

76 Moros i Cristians Bocairent 2019 77 - i Civera, dramaturg de la Renaixença i activista cultural, i activista cultural, dramaturg de la Renaixença i Civera, va ser i les petjades d’Eduard Escalante va seguir que amb bilingües, còmiques de gran nombre de peces autor i de dues va tindre un notable èxit, algunes de les quals sarsueles en castellà. sobre informar prometent de la carta s’acomiada L’autor i satisfactori, que augura el resultat de la representació, amb tot vore res a amb un apunt que no té tanca el text manifestar que en a negocis sols puc “Respecte l’anterior: el raïm posat en l’Estació del fer comprant aquesta s’està que el en compte Hem de tenir ”. a 3 reals l’arrova rocarril el 1885 i que el cultiu a Bocairent havia arribat ferrocarril Honra y y Honra

I IANTS D ESTU ELS EL TEATRE

, que reunia diversos que reunia diversos , sociedad dramática an arribat a les nostres mans uns curio- an arribat a les nostres Cartessos documents: Dues al director de finals del XIX segle sobre laformació H - no hem trobat refe , Honra y provecho De la primera obra, Un Chuche Munisipal: juguete rències però sí de la segona. Roig d’Antoni obra és verso un y acto un en bilingüe cómico i una peça del gènere valencià en un acte, Un en un acte, valencià del gènere i una peça provecho chuche Munisipal. Continua la carta dient que la inauguració (del teatret) Continua i que es posarien per al 13 de novembre està prevista titulada actes tres en comèdia una escena a Aquesta Aquesta un que han contractat apunta l’autor més, A un construir a per ebenista un i d’obres mestre d’un obra seran decoracions les que i teatret als felicita Així mateix, Asori. Sr d’Albaida, pintor promotors per aquesta iniciativa segons perquè, fins diu, instructiu amb un centre la població no comptava llavors un teatre. tal com i d’esbarjo - for un llenguatge però amb familiar to Amb un - “Compar que alguns membres de la infoma mal, i un grup de teatre d’Estudiants han format sa” que preparen una representació. - estava dirigi Vila, de la dels més coneguts joves els partda per D José de Belda i formaven d’ella senyors Doménech, Fornés, López, Ibáñez, Juan, Belda i altres que qui escriu no Gisbert, Beneito, els seus noms. recorda - primera cartava ser escrita el 3 de novem La i pel seu encapçalament es dedueix bre de 1887 tipus certa periodicitat en la remissió d’aquest aquesta pri- Tant de cartes per part de l’autor. com signades apareixen segona la com mera sigles Q.B.S.M Les El corresponsal”. Q.B.S.M “S.S. besa su “Quien del formalisme són l’abreviatura escriu qui de les inicials S.S. per tant, sent, mano”, no hem sense més referències, Però, les cartes. la seua identitat. pogut descobrir Les cartes van aparèixer al diari El Serpis. El Ser- al diari El Serpis. cartesvan aparèixer Les - “periódi un propi subtítol, el seu segons pis era, des Alcoi va publicar a que es de la mañana” co XIX. del 1878 i fins a les acaballes del segle d’una companyia teatral per membres de la Filà teatral companyia d’una d’Estudiants de Bocairent. Cronista de la Filà Cronista Laia Villarrubia Laia Belda Mare, ¿pos qué els estudiants Mare, ademés de ser festers son en la nit comediants? y has de saber filla Sí, fea estudiantó que eixe el paper de Don Mariano cuant li dia a Dorotea: en la mano” el pacaro Tengo “DIÁLOGO SOBRE EL TEATRO EL SOBRE “DIÁLOGO Filla: Mare: diant Rafael Beneyto Bernácer el 1987 i una altra de 1943, de 1943, i una altra el 1987 Bernácer Beneyto diant Rafael XX. al segle va representar que es que és la li- Història, “Estudiants-Bocairent: al llibre altra banda, Per 1991, el publicat gràfica”, miscel·lània estadística, teratura, versets: els següents trobem de Poemes a l’apartat que porta fullet per tí- part formen versos d’un Aquests a su patrón San Blas en Estudianta de Bocairente “La tol - te Però, teatral. la referència Fins ara no ubicàvem 1888”. és molt possible que s’estiga les dates, nint en compte Sociedad dramática a alguna actuació d’aquesta referint español. inaugurat Teatro dels Estudiants al recent la va fer Bernat qui Santonja Vicent agrair a a acabar, Per en que material facilitat ha ens més, vegada una i, troballa faceta una nova aquesta ocasió ens ha permès conèixer dels Estudiants. Estudiants - , Bocairent: Estudiants Història, miscel·lània literatura, gràfica estadística, -

de la vinya estava llavors en gran expansió a Bocairent, on on a Bocairent, gran expansió en estava llavors vinya de la havia arribat la fil·loxera. encara no resulta de segons escrita, carta fou segona al director La ba- i és, inauguració del teatre de la l’endemà la mateixa, la representació teatral. una ressenya de sicament, arribar a va del teatre ella sabem que la construcció Per Que español. bon port per nom Teatro van posar i que li la va ser molt bona el dia de la representació durant tot l’ini- de abans hora una tot, i fins que, i localitats de venda de posar el cartellvan haver 20.30h, per a les previst ci, de “no queden I entrades”. que l’inici de l’acte fou ame- “bonica una va interpretar que nitzat per una orquestra simfonia” pels de la representació un judici crític fer declina L’autor però el cert és en la matèria, seus escassos coneixements a i lloances són més que felicitacions no text que el gruix les interpretacions. Honra y provecho De l’obra destaca els papers - “magnífi de la Sociedad director del propi cament representats” i diu que en Un actors i d’altres José de Belda, D , dramática destacant estona, van passar una bona Chuche Munisipal pel Sr Fornés. el paper interpretat - l’au afirma segons que, ja complir van es auguris bons Els al finalitzar director lator, i representació, actors pujaren i prolongats els aplaudiments”. “molts van ser i a l’escenari que la relació dels Estudi- trobem els arxius, Repassant - no Fins ara, ha sigut més bé escassa. ants amb el teatre que de la risa” “Embaixes de les constància més teníem - Estudiants i Marrocs i de les que conser representaven per va descobrir, una de 1873 que es versions: dues vem - a casa l’estu llibres i revistes ordenant mobles, casualitat, Bibliografia poemes i cançons dins Teatre, Literatura: D’ESTUDIANTS, FILÀ 1991 2010 www.manelalonso.blogspot.com, Perla dins Els papers de Can i Civera Roig Manuel, CATALÀ, ALONSO 2003 vila de Bocairent, dins Història de la XX i XIX els segles de conflictes: Temps Josep-A, i FERRE PUERTO, Abel SOLER MOLINA, 2015 www.paisvalenciaseglexxi.com, Segle XXI i Bocairent (i 2) dins País Valencià, Banyeres de Mariola: Biar, Valls Les Néstor, NOVELL, la festa: col·laboracions de les filaes 78 fi d là e m o r o s v e ll s

Any de fundació: documentada des de 1852 Número de components: 288 Maset: any d’inauguració 1945 / 1970 / 1992 - carrer Escalinata, 4

Capità Alferes FRANCISCO BLÁZQUEZ MAYORAL ANTONI MARCO BLASCO

PRESIDÈNCIA Juan Calabuig Ferre VICEPRESIDÈNCIA Pablo Francés Tormo SECRETARIA Teresa Cabanes Calabuig VICESECRETARIA Leopoldo Vañó Asensio TRESORERIA Alejandro Molina Jornet VICETRESORERIA Sara Morales Gisbert VOCALS JUNTA DE FESTES José Antonio Llobregat Ferre Juan Antonio Vicedo Pastor VOCALS Vicente Úbeda Vicedo Juan Ramón Vañó Bacete Rubén Llobregat Ferre Javier Ferri Espinós Benjamín Castelló de Pereda Luis Abellán Reche José Blas Llobregat Castelló José Antonio Beneyto García Rafa Tormo Belda Alícia Tudela Rojas BANDA DE MÚSICA Unió Musical Atzeneta d’Albaida

79

nquesta

.

Abans d’endinsar-nos en el tema, vull fer unes fer vull el tema, en d’endinsar-nos Abans que ens clarificaran el que es diu. reflexions La primera, és sobre el Es- Acadèmia significatReal la de Diccionari el Segons de llinatge. linhatge, que del provençal procedeix panyola, significa “línia”. És doncs la línia enfills, entre pares- sentit ascendent A o l’estar descendent. ”.“Varònia se li diu sempre marcada pels homes, que Cal el aclarir, cognom no significa- necessà en un dels llinatge, riament pertànyer al mateix i ge- Llinatge veurem. ho casos que estudiarem, nealogia estan íntimament lligades: mentre que dels l’estudi àmpliament analitza genealogia la sols ho fa de la línia. el llinatge llinatges, - d’al estudia els escuts o blasons, L’heràldica és a dir: els dret a ells, que tenen guns llinatges passarem totalment En aquest article, nobles. a dret té no pla poble el que ja disciplina, d’esta sol·licitem persones, moltes En l’actualitat, ella. el que fa que pseudo- familiar, l’escut conèixer un escut amb el qual no els faciliten heraldistes cap de relació. tenen són bàsics per al nostre estu- El nom i el cognom és el distintiu “numen”, derivat del llatí El nom, di. la resta pel que el coneixen dins de la família, és “cognomen”, del llatí El cognom, dels membres. el que identifica a cada membre de la família de cara als que no En Im- formen l’antic part d’ella. “agnomen”, que era el un tercer existí peri Romà personals a característiques referencia feia Éste en tot era l’utilitzat sistema Aquest concretes. Podem posar l’Imperi un Romà. senzill exemple: general- nom, seria el Vicent, Ferrer. Pérez Vicent (1) Este primer, el dedicarem als llinatges que feren la seua que feren el dedicarem als llinatges primer, Este cristiana repoblació primera la moment de el en aparició des- anys 800 quasi com veure curiós Resulta I. Jaume per el en presents estant encara hi ha tres que continuen prés, el gros de l’article motiu, eixe Per . filà nostra la en i poble pinzellades i algunes es basarà en la descripció d’aquests en l’actualitat. sobre els que han desaparegut

s oros vell els m a Co de l rs blado Els repo cairent i cairent de Bo ges llinat Els

erà aquest el primer d’una sèrie d’articles destinats sèrie d’articles erà aquest el primer d’una llinatges dels i evolució l’origen a donar a conèixer Al i de major raïlam al nostre poble. més corrents

S - quina època s’es en el seu origen, veurem llarg de la sèrie, seus treballs als referents algunes coses tabliren al poble, branques les distintes es formen i posició social i com familiars. la festa: col·laboracions de les filaes 80 Moros i Cristians Bocairent 2019 81 . 1 En la documentació més antiga, i fins a tot el apareix sense segle XVII, “d” la final. En 11 març de 1256, s’expe- de de Bocairent una per la Governació dix carta que 320 cristians pobla a favor vila de Bocayent i la poblaren el castell i Mariola vila d’Agres i la el terme i tot encarregada persona La el terme. i tot de portar la repoblació és Gre- a terme TROBA CXXII. CXXII. TROBA Abarques. en forma de negres, Zabates Tres de roig. sobre camp De blanch jaquelades, que de les Comarques Son Calatayuts, ses marques, deixaren è Jaca De Navarra tingueren son goig, E en Calatayut Namfòs lo Primer En premis è honors. heretats, è poderosos los deixà Richs per ferli plaer, Manant que prengueren, è que en lloch darrer Zapata, non de Lo foren nomenats. De Calatayut heretats è els deixá Jaume serviren, A Després de les donacions de 1249 trobem el cognom el cognom de 1249 trobem de les donacions Després de Benillop; l’alqueria ven es quan de 1359, juny enl10 de - en la foga Joan d’Alcaraç; de 1420 apareix en el morabatí són caps de casa; a la de 1646, 7 apareixen ció de 1510, de 7; en 1730 de nou són 7; i en la Pecha són 8; en 1667, són 12. 1758, zona la distribuït per tota està cognom este En l’actualitat destacar que però cal espanyol, del mediterrani costanera el i Múrcia estan concentrades València de en els regnes que porten52% de les persones el cognom. goris de Calatayú. Suposem que el tal Gregori degué de de degué que el tal Gregori Suposem goris de Calatayú. si algun Desconeixem portar els llocs d’Aragó. gent de tots o si sols ell Calatayú, dels repobladors tindria de cognom serien de les la majoria manera, de qualsevol s’establiria; que sols hi havia un habi- ens consta 1395, A seues terres. Calatayú. tador que li diuen Pere sent 4; continuen ja són 4; al 1510, els Calatayú En 1420, han abaixat a 13; són 18; a 1730, són 10; a 1667, a 1646, pugen a 23. i 1758, altres donacions en varen rebre cognom amb Persones Pasqual llocs: Berthomeu a Borriana (1233), de Calatayú - de Cala Fortuny (1240), a Montcada iDomigo de Calatayú Alzira a Yagüe i Pasqual Domingo, (1244), Morvedre a tayú Domingo i Martí de a Cocentaina; (1248); Miquel i Esteve Gregori si moment de sabem No (1249). Xàtiva a Calatayú pertanyia de Calatayú a una branca familiar dels Calatayú que anomena Mossèn Febrer en una de les trobes. vindre a repoblar terres van que Els cavallers Calatayú des- CXXII troba la en que l’escut utilitzar van valencianes criu Febrer. CALATAYÚ S’anomena a Arnau (Arnaldo) d’Alcaraç. d’Alcaraç. Arnau (Arnaldo) a S’anomena repoblador podria ser de la famí- Este cavaller que havia acompanyat lia d’un en les batalles a Ferran III de Castella, concessió i al qual aquest li havia fet valentia per la el cognom, d’utilitzar - Cas del en la conquesta demostrada guerrer qualsevol també d’Alcaraç, tell Trobes de Mosen Jaume Febrer, cavaller, en què tracta dels llinatges de la conquesta de la ciutat de València i de son Regne, dedicades i de son Regne, València de la ciutat de de la conquesta què tracta dels llinatges en cavaller, de Mosen Jaume Febrer, Trobes 1796. Any Impremta del Diari. Conqueridor...Valencia. del rei don Jaume el fill i successor don Pere, al sereníssim príncep Referent al poblament de Bocairent, utilitzarem els utilitzarem de Bocairent, poblament al Referent que Dels tres cognoms apunts del Llibre del Repartiment. apareixen en ell i que es continuen repetint fins als dies farem una descripció més detallada del seu origen. de hui, per: Començarem Els agnomens, en la península es convertiren en cognoms, en cognoms, en la península es convertiren Els agnomens, de tal Ferre, que manera, donarenoficiscom Ferrer, Ferrer, Torner, Soler, Oller, Moliner, Jover, Ferrero i Herrero; o Fuster, alguns feien També Blanquer i molts més. Pastor, Teixidor, el seu conegut de no haver-se a la seua condició referència a Déu o a algun ho són els que fan referència com llinatge, Sempe- Santjoan, Esperantdeu, Deulofeu, Trobat, sant: Bort, al altres que fan referència etc; Santamaria, Santandreu, re, “rubio”... Ros Roig, “moreno”, Bru “rojench”, Borrell com: color, Els cognoms eren de noms d’avantpassats Pérez, de Pere; de Pere; Pérez, eren de noms d’avantpassats Els cognoms Mar- d’Íñigo, Íñiguez Rodrigo, de Rodríguez de Lope; López, en acabar feia es que als etc) llarg un aixi i Martí, de tínez ciutats de especialment o is”; de llocs de procedència, “es Alar- Calatayud; Tudela, Alçaràs, com: certa importància, Moya... i també Daroca, Terol, Taraçona, Albalat, Molina, có, Pont, Puig, Font, com: naturals, llocs menors o paratges etc. Valls, Àlber, En el temps de la conquesta, els noms més freqüents, els noms més freqüents, de la conquesta, En el temps Thomás, Berthomeu, Simó, Pere, (Joan, eren els d’apòstols Gregori, de l’Església (Agustí, Pares Jaume); de Mathies, dels Rafel); Miquel, (Gabriel, d’arcàngels Ambròs); Geroni i visigòtics i alguns March) Matheu, (Lluch, evangelistes etc.). Otger, Guillen, Arnau, (Aparici, ment d’algun sant; el cognom, seria Pérez, en recordatori en recordatori seria Pérez, el cognom, sant; ment d’algun del i molt sovint important membre de la família, d’algun pel seu ofici. Ferrer l’agnom de procedència; lloc procedent procedent d’aquella fortificació conquerida en 1213. En repartidor a com li què no s’indica i consta donació la i a 100 parents que En canvi al seu escuder Falcó donen. Tal a cadascun. assignen tres jovades se’ls venien amb ell quantitat de gent representava el 43% de les persones a de ser cavaller de re- haver Va donació. les quals es feia que se li heretara a ja que el fet en la conquesta, llevància donació la és que parents, 100 a i Falcó escuder seu al ell, fer El seu escut pareix així ho demostra. més quantiosa, perquè porta un cirerer amb al seu cognom, homenatge un ós a cada al-karaz costat. significaL’ètim en“el àrab que no sabem si eren vindre 100 parents, van Si cirerer”. probable que també és seu escuder, o del d’ell parents portara el cognom. algun d’ells 1 ALCARAÇ

4 7 5 6

31 49 52 71 52 65 % ACTUAL % Els noms dels noms Els Castella Aragó Castella Aragó Navarra

Aragó Castella Aragó Aragó

A Domènech Pereç de Tudela i als seus vint companys, vint companys, i als seus Tudela de Domènech Pereç A Alarcón. Cuenca. Alarcón. Albalate. D’algun Albalate D’algun Albalate. Alcaraç Arrasal. Foya de Huesca Foya Arrasal. PROCEDÈNCIA Beroiz Calatayud. Saragossa Calatayud. Valladolid Berrueces?. Saragossa Villardá. Daroca. Saragossa Daroca. L’atre Pereç, que apareix en la documentació és Domin- en la documentació que apareix Pereç, L’atre massivament a vingué Esta família Tudela. de go Pereç - en Na Tudela de des de la ciutat Regne, del la conquista varra. a Bocairent. cadascú a terra de jovades tres suposadament però desconeixem, el acompanyants 20 i portatsdes de al servici del cavaller, ser peons devien donació de també Rebé en Navarra. les seues possessions Altres Pereç Tudela. de Martí Pereç (1249), Xàtiva en terres apa- de Múrcia, a la conquesta cap continuaren Tudela de Tudela de Miquel Perez en Lorca que reben terres reixen Tudela. i Bernat de i portavaera cavaller gent al Tudela de Pereç Domingo dir, és a dos quadrilles, concretament seu comandament, an- amb dit hem Com heretats. ser van ell amb que 20 els Suposant escut. seria dels que els correspondria terioritat, actuals de Bocairent podrien por- que realment els Pérez Xàtiva o que els de Lorca. escut que els de tar el mateix que queden a Pereç El més probable és que els actuals Ja Tudela, de dels Pereç siguen descendents Bocairent, el dóna II Jaume quan població la deixarien d’Oris els que Castellnou. de Gaspar a 1302 en població la de senyoriu un en 1395; tres en Pereç: trobem el cognom Bocairent, A 1667; 12 en 1730; 1420; un en 1510; sis en 1646; tres en 13 en 1758... del poble Tudeles es podria pensar que els actuals També la documen- però Tudela, de Pereç d’estos vindre podrien i que aquests així, tació estudiada demostra que no fou XVII. del segle mitat en la segona vindre al poble varen dels amb les dades conegudes un quadre continuació A - la proce on s’indica primers repobladors de Bocairent, dència i nacionalitat d’ells. 1 2 1 1 - 11 31 11 11 11

. Que es repartiren Que les . 10 peons seus 10 peons 30 peons seus 30 peons

1 company ACOMPANYANTS 10 peons seus 10 peons seus 10 peons 10 peons seus 10 peons 3 , tinguen un únic terme gene- terme un únic tinguen , 2 Amb el cognom Pereç trobem dos Pereç Amb el cognom Ximen El primer distints. personatges ser Oris devia família La d’Oris. Pereç 1014 estaven i l’any francés d’origen - d’Oso en la comarca d’Oris, al Castell esta- Aragó, passaren a des d’on na, en Precisament, Calaforra. en blint-se de ser re- vivia al moment lloc eixe clamat per Jaume I per participar en València. de del Regne la conquesta

Inclòs en ell Alfafara, que continuà habitada pels moros fins al segle XV. habitada pels moros fins al segle que continuà Alfafara, Inclòs en ell probable- eren Benicalaz, Alqueries de l’època, repartidesviure als pobles i alqueries Després passarien a general. dins del terme Vinalopó. que seria actualment de Benilupo o Binilupo, i torre ment situada on actualment és Micalàs; l’alqueria per da- percentatge qualsevol 13% d’Espanya, Múrcia representa el i València de regnes antics actual dels població que la Sabent han a pesar del seu inicial origen, alguns cognoms, podem observar com de percentatge, volum Pel munt suposa una concentració. valencians. autòctons com de considerar-se o Balears València Aragó i 80 a Dels 365 que queden 280 estan en en Navarra. Tots Almeria i Granada. en Múrcia, totes variants, De les 4

tualitat aquest cognom està distribuït per tota la zona zona la està distribuït per tota tualitat aquest cognom que però cal destacar espanyol, del mediterrani costanera el i Múrcia estan concentrades València de en els regnes 70% de les persones que porten el cognom. cases que encara no estaven ocupades i que abans de fi- Sabem que viure en elles”. devien nalitzar el mes de març, de la donació. els sis anomenats prengueren possessió Andalusia En l’ac Manxa i La després a Múrcia, Passaren ALARCON, Aparici d’ Aparici ALARCON, ALBALAT, Simó d’ ALBALAT, Arnau d’ ALCARAÇ, ARRASAL, Blasco d’ Blasco ARRASAL, ral del qual el cap, siga Bocairent, on tots els pobladors on tots siga Bocairent, ral del qual el cap, en Bocairent vivenda tingueren la 2 3 4 5 6 7 BEROYZ, Pere de Pere BEROYZ, COGNOM I NOM COGNOM PEREÇ Ramón CERDAN, BORRUEZO, Marti de BORRUEZO, Gorgori de CALATAYÚ, DAROCA, Garcia de DAROCA, L’11 de març de 1255, estant en Xàtiva, Ximén Pereç de Ximén Pereç Xàtiva, estant en de 1255, de març L’11 de lloctinent de Jaume I en el Regne o d’Arenós, Taraçona Ximen Péreç en el nom del rei a En donació feu València, Milia, Pedro Jayme de Doyz, Calatayud, de Gregori de Oris, la facultat Arnau d’Alcaraç, Llop Sanchis d’Esperandeu i vila i castell el vila de Bocairent, i de poblar el castell aquell que en de Mariola (Banyeres, i el Castell d’Agres, repartiri de poble) entre terra la existia no moment tota 320 pobladors. les terres totes “Que el següent: El document establix Mariola i Bocairent d’Agres, la festa: col·laboracions de les filaes 82 Moros i Cristians Bocairent 2019 83

8 9 13

77 77 47 83 70 70 16 41 72 18 14 52 15 82 General General General General General Extingit Extingit Extingit Extingit Extingit Vicent Ferrandis Mas Ferrandis Vicent Aragó Navarra Navarra Biscàia Galícia Aragó Castella Alemanya Aragó Itàlia Catalunya

Catalunya Catalunya Castella Aragó Aragó Aragó Biscàia Aragó

10 Tudela Calahorra. La Rioja La Calahorra. Desconegut Desconegut Sarria Desconegut Desconegut Terol General Cuenca Uclés. Maguncia Huesca Berdún. Desconegut Desconegut General Desconegut General Desconegut Desconegut Alfoz de Alcaraz de Alfoz Desconegut Moya Fraga.Huesca. Teruel Laguerola. Oiz. Garai Oiz. Desconegut Desconegut

7 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 21 29 11 21 31 12 11 101

20 peons seus 20 peons

28 companys seus companys 28

10 peons seus 10 peons

seus 6 peons

20 peons seus 20 peons 100 parents 30 parents seus 10 peons seus 10 peons

11 12 1 1

24 2 3 1 23 152 135

Sols queden 276 en Espanya, tots biscaïns. tots Sols queden 276 en Espanya, els que queden en Saragossa. Tots pertanyia al bisbat d’Albarracin. XIII, en el segle de Conca, província en l’actual Moya, Boroiz les cases i possessions de Pere totes Baster el rei En Jaume donà a Guillem Peris 1259, L’any Vila a representants de la com apareixen Sancho Ortiz i Miguel de Casant, Joan Carpatoso, 1261, L’any viuen a Barcelona Els 18 que queden PÉREÇ DE TUDELA, Domingo TUDELA, DE PÉREÇ PÉREC D’ORiS, Ximén, D’ORiS, PÉREC de. P. SANTAMARIA, Lope SANCHIS DE SPERANDEU, SARRIAN, Guillem SARRIAN, Pere. SEGUIN, Domingo SERRAN, TEROL, Bartomeu de TEROL, TORRES, Bartomeu de TORRES, HUCLÉS, Marti d’ HUCLÉS, VALLEBRERA, G. de G. VALLEBRERA, Miguel de BERDUN, VERINO, Joan VERINO, VILLA, Manent de. VILLA, P BALLESTERO., PERIS BASTER, Guillem PERIS BASTER, ORTIZ, Sancho ORTIZ, Miquel CASANT, CARPASTOSO, Joan de CARPASTOSO, 8 9 10 11 12 13 - Biscaïns - Castellans - Navarresos - Desconeguts - Catalans - Alemanys - Italians - Gallecs - Resum dels 342 repobladors coneguts, classificats per procedència: classificats per dels 342 repobladors coneguts, Resum Aragonesos - d’Arnau d’Alcaraç d’Arnau Miguel. GARCÉS, MOYA, Domingo de Domingo MOYA, Escuder FALCÓN, DES VALL, Bonifacio. VALL, DES LA GUEROLA, GUEROLA, LA OIZ. Jaume d’ Jaume OIZ. de Pere y Pasqual Ferrando. MARTINES, MÍLIA, Pere. MÍLIA, fi d là e marr o cs

Any de fundació: 1868 Número de components: 348 Maset: any d’inauguració 1968 - carrer Azorín, 36

Capità Alferes JOSÉ ANTONIO CANTÓ VAÑÓ BLAI BLASCO JUAN

PRESIDÈNCIA Benjamín José Álvarez Antolí VICEPRESIDÈNCIA Javier Cantó Vañó SECRETARIA Teresa Sanchis Molina TRESORERIA Raquel Beneyto Vañó VICETRESORERIA Montserrat Ferre Beneyto VOCALS JUNTA DE FESTES Blai Vicedo Vañó Ma. del Mar Sanchis Molina VOCALS Vicent Sánchez Balsalobre Cristina Vañó Belda Antonio Puerto Peidro José Ramón Pérez Lucas Víctor Cabanes Tolosa Juan Antonio Tomás Vañó Sebastián Belda Crespo Llorenç Santonja Beneyto Blai Blasco Juan Àngel Castelló Cantó Carla Molina Huerta CRONISTA DE LA FILÀ Antonio Vañó Cabanes BANDA DE MÚSICA Lira de

84 Moros i Cristians Bocairent 2019 85 (2) També hi va haver un reconeixement per als que han es- un reconeixement va haver hi També ha que dona l’única a per i Marrocs dels presidents tat presidit la filà. En representació tots de va dirigir Pérez. Micó paraules Cristina unes Si hi ha dues filaes d’altres poblesveïns vinculats- histò són: el Bando ricament als Marrocs de Bocairent eixes de i la Filà de Marrocs de Banyeres Villena Marroquí de Mariola. Els primers, perquè són la filà en la que es van perquè es segons, Els inspirar els fundadors de la nostra. - Marrocs de Banye per fundar els van inspirar en la nostra, d’aquestes Un representant de cadascuna res de Mariola. filaes va rebre de mans de la Filà. del 150 aniversari del nostrecommemoratiu president el detall de grup dels més veterans de la filà va ser un dels mo- ments més emotius En de representació la de –. nit tots, Gisbert. Santonja Vicent va dirigir unes paraules de 2018 per a la de les Festes principals Els protagonistes Adelaida reconeixement. seu el també tindrien filà nostra (Alferes), Vañó Cantó A. José i (Capitana) Tortosa Ferre i el reconeixement van rebre també del nostre president de la Filà.

1868-2018: 150 anys de anys 150 1868-2018: ocs de Marr la Filà

a nit del dissabte 2 de desembre forma part 2 de desembre forma a nit del dissabte ja de la Filà de les pàgines més brillants que ha escrit L’homenatge Marrocs de Bocairent a la seua història. L La Filà va homenatjar també a tots els marrocs que ja han va homenatjar també a tots Filà La foto la de moment el – actiu en festers de anys 50 complit La Filà de Marrocs va reconéixer en el transcurs de l’acte, en el transcurs de l’acte, va reconéixer Filà de Marrocs La i entitats la implicació de festers la participació, el treball, de Moros de la Filà de Marrocs a les Festes en la història Els primers en rebre de Bocairent. a Sant Blai i Cristians Tormo varen estar Enrique Sisternes aquest reconeixement – número 1 de la filà- i Merce Blasco detall un rebre Juan van –la dos Tots dona més llistes-. les a filà la de veterana de la Filà Benjamín per part commemoratiu del President prengueren la paraula els dos Després, Antolí. Álvarez José - i romandrien a l’es per dirigir unes paraules als assistents de la resta de reconeixements. durant l’entrega cenari L’acte va L’acte estar conduït magníficament per la periodista bocairentina i també per a les festes dels Marrocs Capitana que Tortosa, Adelaida Ferre i de 2018 de Mª amb la col.laboració va comptar Galvañ (durant l’entrega Vañó Carmen als homenatjats). dels reconeixements Enhorabona a totes les persones, entitats i institucions institucions i entitats persones, les totes a Enhorabona de reconeixement van rebre el que tota la filà. Enhorabona totes a les els marrocs i per marroques i a tots les suposat un agraïment a totes persones filaesd’altres i fins toti no - voler varen que acompa festeres nyar-nos en un dia tant significatiu del 150 Comissió La per a nosaltres. treballar va Marrocs, dels aniversari estiguera a l’acte valent perquè de - la deco de les expectatives: l’altura els detalls de re- ració de l’escenari, va que es l’audiovisual coneixement, el a de protocol l’acte…fins projectar, estava l’últim detall de la celebració es troba- cuidat perquè els assistents a casa. ren com als 150 anys de la nostra fundació, que va tindre lloc de va tindre lloc que als 150 anys de la nostra fundació, ens (ple de gom a gom), Avenida Teatre i al vesprada-nit participativa a la festa, a Filà innovadora com ha reforçat i oberta. Destacar també la implicació d’En- el Marroc Tormo, rique Sisternes en- nº 1 que a més a més complia per i 75 anys de Marroc els guany Destacar en actiu. tant de fester també la implicació i la complicitat en aquesta Entrada tant de l’Alferes - coordi van que de la Capitana, com - aniver 150 del Comissió la amb nar per el seu boat de capitania, sari tot - a que aquest guardara una coherèn cia amb la resta de la participació agrair també i Destacar Filà. la de esquadra de la la participació d’una Ville- Bando Marroquí de Comparsa na i una altra de la Filà de Marrocs de Mariola. de Banyeres Volem aprofitar també aquestes lí- del nies per agrair la col·laboració - professi Blasco, bocairentí Marcos vehicles onal de la restauració de - i la con en l’assessorament antics, tractació de dos camionets antics per S.XX) del meitat primera la (de participar a carros- a l’Entrada com ses artístiques. Al finalitzar l’acte i acompanyats per l’Associació Unió Mu- Unió l’Associació per acompanyats i l’acte finalitzar Al ens diri- la celebració, va sumar a que es sical Bocairent, càrrec a còctel-sopar un esperava ens on maset, al girem que pastís de celebració amb de la comarca, càtering d’un fins festa i música amb i l’Alferes i Capitana la tallar varen que celebració una i sopar un matinada; la avançada ben tardarem anys a oblidar. i després de mesos de treball en la Dos mesos més tard, - el treball de la Co els assajos i documentació històrica, Capitana, la i l’Alferes filà, la tota de implicació la i missió una entrada per als Marrocs l’Entrada, arribava el dia de - musi Amb l’assessorament una més. que no anava a ser - l’assessora Enguix, Beneyto Vicent cal del també marroc partment i el treball d’indumentària per - de les compo dels Marrocs (Mª del 150 aniversari nents de la Comissió i maquetació el disseny i Magda Galiana), Jesús Francés dels Marrocs de l’Entrada Històrica del fullet explicatiu i, Mestre Pablo bocairentí gràfic dissenyador partdel per que donaren dels periodistes amb la complicitat no, com des de la Entrada històrica d’aquesta de l’eixida l’ordre de l’Entrada Mati del punt de començament megafonía i Santi Hernández. Alcaraz mar- les totes i marrocs els tots l’últim, fins primer del Des per una ENTRÀ d’esta van implicar de ple en fer roques es a a la la història, que i tota la “perquè” desfiladatenia un un significat històric i cronològic pel que fa a la història de les participacions de la nostrà filà a l’Entrada. tra- un buscar va Negres de Oficial l’Esquadra Prèviament, varen traure del primer trage que de l’estil ge de negre van fer els Marrocs; els membres de l’Esquadra Especial - “Vari de les els components amb el seu tratge, el mateix van buscar les barbes postisses… assajos, van fer acions”

La projecció de l’audiovisual dels 150 anys dels Marrocs, anys dels Marrocs, dels 150 de l’audiovisual projecció La - un au va esdevindre històric, documental de ser un lluny que els membres de la Comissió de testimonis diovisual que de marrocs i marroques, en una selecció van recollir donaren la visió de la filà de Marrocsvista pels mateixos sentiments… vivències, marrocs i marroques: anècdotes, can- de les tradicionals veu amb la música i la combinat magistralment en un recopilades dels Marrocs, çonetes Una Tortosa. Adelaida Ferre i CD per la nostra Capitana va ar- que però molt emotiva alhora, senzilla, projecció que per part assistent rancar una sonora ovació del públic Avenida. omplia de gom a gom el teatre Finalment, els Marrocs van voler reconéixer també el pa- el també reconéixer voler van Marrocs els Finalment, per que han jugat les altres huit filaes deles es cosa per la qual Marrocs, dels festes en la història Bocairent de Con- Granaders, d’Espanyoletos, filaes les a homenatjar va Ma- Moros Vells, Moros Estudiants, Suavos, trabandistes, rins i Mosqueters. - en to cada any possible la festa institucions que fan Les Ajun- filaes-: pròpies les de més a – vessants seues les tes van estar també i Parròquia de Festes Associació tament, Jo- l’Alcalde del poble de Bocairent, En nom homenatjats. unes paraules on va dirigir Ferre i Domínguez Vicent sep integrador i festa la en innovador caràcter el destacar va 150 primers seus els en Marrocs de Filà la mostrat ha que anys d’història. part música forma dels Mar- de la història indefugible La les dues bandes de música de Bocairent: per això rocs, Vila Bocairent i Societat Musical Associació Unió Musical Banda Oficial dels Marrocs així l’actual com de Bocairent, van rebre l’home- Societat Musical Lira de Quatretonda, i agraïment de la Filà de Marrocs. natge la festa: col·laboracions de les filaes 86 Moros i Cristians Bocairent 2019 87 - quadra, els marrocs que hi participaren en aquesta quadra, formació desfilarenal compàs de pasdobles militars i variacions amb la indumentària del moment en què les eixien regularment a l’Entrada (fins la dècada dels 50 polaines (cosides mocador de seda (de colors), del S.XX): al adaptat turbant l’ocasió), a per filà la de membres per lloc “al cara a mí”, moment i barba postissa.”Tots d’aquell de costum”,... ESQUADRA ESPECIAL MASCULINA “75 ANYS DE MAR ROC” CARROSSA 75 ANYS – MARROC ENRIQUE SISTERNES TORMO MARROCS – DE DONES BLOC plenament integrat la Filà de Marrocs la dona s’ha A a partir principalment sense cap tipus de problema, • ESQUADRA OFICIAL DE NEGRES OFICIAL • ESQUADRA D’ÈPOCA” “CAMIÓ ARTÍSTIQUES • 2 CARROSSES MARROCS - D’HOMES • BLOC INFANTILS ARTÍSTIQUES • CARROSSES D’HOMES ESPECIAL • ESQUADRA MARROC” DE ANYS “75 FEMENINA ESPECIAL ESQUADRA • • • • aplaudir l’entrada a la plaça primer del nostre Alferes i Alferes nostre del primer a la plaça l’entrada aplaudir a i la altempsnostraCa- voltejava el que finalment, Blai, una espectacular i brillant manera de tancava que pitana ba- acompanyants, entre festers, en què, Entrada Històrica hi participarenmúsics llets i 1.000 persones. de voltant al I perquè quede escrit i per a la història, per rela- seguit tot cap dels participants en aquesta Entrada, no oblidar de participaciócionem per ordre va ser l’Entrada el que a les festes de la Filà de Marrocs de Bocairent, Històrica de 2018. - - BURRETA BURRETA I XIQUETES REPAR ORDRE ENTRÀ FULLET TINT SERGENT BANDERÍ I ABANDE- RADA 150 ANIVERSARI A CA VALL. MARROCS van Els Marrocs de Bocairent nàixer en 1868 la baix influèn- Marruecos Comparsa la de cia Villena (actualment Bando de en van nàixer Marroquí) i d’esta 1926 els Marrocs de Banyeres de Mariola. VILLENA BANYERES DE MARIOLA BOCAIRENT DE MARROCS DELLES de les dels Marrocs El Capità fer va es 1921 l’any de festes a l’Entrada pels acompanyar Cadas- rodeles. aquestes amb desfilaren que amics, seus - Actual d’ells. portava pintada la cara d’un cuna d’elles ment al maset de la filàconservem rode- 4 d’aquestes pel també van estar restaurades per a l’ocasió lles que i que després de quasi cent Cabanes Vañó Toni marroc - amb unes reproducci a eixir a l’Entrada, anys tornaven per a les rodelles. ons dels banderins que s’empraven va “burretes” participacióLa em l’Entrada al damunt de Els filà. nostra la de característic tret un anys durant ser manera portaven marrocs que hi participaven d’aquesta s’han reproduït per a a les mans uns banderins (que els xiquets marrocs van ser cinc En esta ocasió l’ocasió). burre- “clàssiques que participaren en l’Entrada amb les dels Marrocs”. tes De la mà del nostre company de filà VicentCarbonell els Marrocs re- i després de mesos d’assajos, Pascual “varia - a l’Entrada les tradicionals enguany cuperaven - cap d’es i el de 24 membres En una formació cions”. • • • ESQUADRA FUNDADORS FILÀ • BANDO ESQUADRA MARROQUÍ • ESQUADRA FILÀ DE MARROCS • FILÀ “FUNDADORS” ESQUADRA • ESQUADRA BANDERINS I - RO I BANDERINS BURRETES • ESQUADRA VARIACIONS DE • ESQUADRA I perquè no fóra “un dia més”, el Maset dels Marrocs va es dia més”, “un I perquè no fóra del que hi ha a la Baixada aquest dia al local traslladar - Maset dels Espanyo al damunt del justament Sant Crist, qui el Vañó, Javi Cantó (propietat del també marroc letos tan celebració a la Filà per a aquesta va preparar i cedir encarregar-se van Els membres de la comissió especial). la tota viure vam que allí i l’ocasió a per decorar-lo de amb el dinar de Primer del dia de l’Entrada. celebració ame- vam compartir prop de 500 persones, germanor que nitzat per la nostra banda oficial:La Lira de- Quatreton da. I allí que acabàrem la celebració després d’esperar i ORDRE DE L’ENTRDA HISTÒRICA DELS MARROCS – FESTES DE 2018 – DELS MARROCS HISTÒRICA ORDRE DE L’ENTRDA Cronista Filà Marrocs Cronista Xavi Pascual Soler i Toni Vañó Cabanes Cabanes Vañó Toni Soler i Pascual Xavi - de l’Associ rocs durant el sopar de la Festa del Panellet ació de al Festes, final del qual el president de la filà va que i els marrocs marroques a les reconeixement un fer va els i 150 aniversari del partformat han Comissió de la Un el treball portatagrair tot durant aquest any. a terme ramellet vade posarfocs d’artifici el remat acelebra- les a la Filà de Moros l’enhorabona Des dels Marrocs, cions. Marins que ha pres ja el nostre relleu i està immersa en de la seua fundació. del 150 aniversari les celebracions - - -

dels anys 80, si bé ja als anys 30 hi si bé ja als anys 80, dels anys dones que participarenvan haver d’una manera molt activa a la filà (si bé comno afiguraven membres de la Beneyto Manolita 1931, l’any Així, filà). capitana dels seria la primera dona seua incorporació Des de la Marrocs. a la lesfilà, marroques li han donat a - i s’han invo un altre caràcter la festa de ple en les tasques lucrat prompte de responsabilitat de la filà. El de tan- Bloc va ser l’encarregat de Dones donar de abans Històrica, l’Entrada car Capitana. i a la Alferes pas a l’ • ESQUADRA XIQUETES • ESQUADRA VAÑÓ CANTÓ ANTONIO JOSÉ - ALFERES • • - FERRE ADELAIDA CAPITANIA I TOR TOSA • PORTA-ESTENDARDS A CAVALL, ARC ESCUT PORTA-ESTENDARDS: AMB DE LA FILÀ I 150 BALLET, MASTERS GANESH, DE BALL ANIVERSARI, GRUP DE GRUP PEU, A PORTA-ESTENDARDS DROMEDARIS, CARROSSA FAMÍLIA DE ESQUADRA LA CAPITANA, ESPECIAL DE NEGRES, GUÀRDIA A CAVALL, PORTA- PEVETER AMB PEU, A ESTENDARDS DE CA LA ESCORTA INCENS, PARA-SOL, ES- PEU, A PORTA-ESTENDARDS PITANA, CAPITANA DE LA QUADRA • - FERRE ADELAIDA CAPITANA I TOR TOSA hi participarenEn total 11 bandes de amb gel· uniformades música (totes que in- labes llogades per a l’ocasió), per seleccionades les peces terpretaren Històrica, l’Entrada de musical l’assessor de històric amb el context d’acord totes participantcada agrupació/formació - va es a la nostra Filà Per en l’Entrada. una responsabilitat i alhora un tar tota orgull poder desfilar pels carrers de Bo- Històrica”, “Entrada aquesta amb cairent que al temps del gust dels espectadors, esperant que fóra volem agrair la col·laboració de la resta de les filaes i de l’Associació de Festes, perquè la desfilada noi “talls” transcorreguera La fluida. nostrafelicitació tinguera per a fer vàreu ho d’altra o manera d’una que els tots i totes els marrocs i tots possible i el nostre agraïment a totes eixint a organitzar la desfila- van col·laborar dia que eixe da (un total de 18 de components la vetlarenfilà) en que moment perquè la participaciótot dels Marrocs de l’En- un èxit. tot trada fóra al “Fuera” també una celebràrem Els mesos posteriors, per donàrem finalment i juny de 23 diumenge el càmping dels Mar- del 150 aniversari les celebracions concloses la festa: col·laboracions de les filaes 88 fi d là e m o r o s MARINS

Any de fundació: 1869 Número de components: 279 Maset: any d’inauguració 1975 - carrer Sant Agustí, 52

Capità Alferes FRANCISCO BELDA CALABUIG CRISTINA CANTÓ MOLINA

PRESIDÈNCIA Mariola Conesa López VICEPRESIDÈNCIA Loreto Belda Pérez SECRETARIA Víctor Sanz Huesca VICESECRETARIA Blai Francés Tormo TRESORERIA Almudena Vañó Reig VICETRESORERIA Laura Valdés Belda VOCALS JUNTA DE FESTES Àngel Bernat Ferre Robert Vañó Sanchis VOCALS Esperanza Agulló Salinas Juan Galvañ Gisbert Ángela Martínez Martínez

BANDA DE MÚSICA Instructiva Musical d’Alfarrasí

89 - filà mora marina? D’on ve aquesta tradició i coincidència que coincidència i tradició aquesta ve D’on marina? mora filà al 2018 el celebren d’ fa que els Moros Marinos 2019? següent, i a Bocairent a l’any seu 150 aniversari Fiestas a al seu llibre Bocairent Vañó Francisco D. Segons de Cristianos y Moros y Soldadesca San Blas Obispo i Mártir. 1982, la filà de Moros Marins està inspirada en els suc cessos de Torreblanca de 1397 i es va prendre de les re- les de prendre va es i 1397 de Torreblanca de cessos presentacions que es feien a València per escenificar els de les esquadres musulmans i la reacció atacs dels pirates a Bocairent van aplegar valencianes i mallorquines que - Compa va originar la creació d’una Xàtiva o també per re- turca de l’esquadra la recreació de Moros Marins nyia fa També en 1571. presentada en la Batalla de Lepanto els pobles de la Marina menció dels atacs que sofriren alacantina al segle XVII per part de pirates musulmans a l’ajuda i en 1609 Península la de expulsats moriscos i de Bocairent i de l’Alcoià. dels quals acudiren companyies es- home i filà nostra la de cronista Cantó, Miguel Segons tudiós la dels filànostres decostums, Moros Marinsté la facilitat ha ens i de Lepanto Batalla en la inspiració seua escrit: el següent

arins Marins ros de Mo anys 150 ariola a la M

quest any és a la filà de Moros Marins a qui ens per- ens qui a Marins Moros de filà la a és any quest a Sant honor en festa fer de 150 anys celebrar toca - de l’existèn que les primeres referències atés Blai,

A cia d’un capità de la filà són de 1869. cia d’un Per celebrar aquest esdeveniment, la junta de la filà va oberta la marineria amb el proposar una comissió a tota per activitats les totes programar de objectiu principal celebrar tan important data. I així hem elaborat un pro- destinades a la marineria i obertes al grama d’activitats i joves des dels xiquets i xiquetes, perquè tothom, poble, música, puguen gaudir de la nostra història, no tan joves parlar de nosaltres: no, com i, i alegria festa gastronomia, MARINS. DE MOROS FILÀ LA i AlbertSantonja Alcaraz sols hi Segons ha dues filaes de - de Moros i Cris l’àmbit de les festes Moros Marins en tot de Moros Marinos, a Ontinyent,Comparsa una d’elles tians, a Bocairent: Filà de Moros Marins. i l’altra - que aparegue va fer què vegades moltes Ens hem preguntat Qui- de la costa? l’interior en pobles tan a ren moros marins d’una naixement el ocasiona que marinera tradició la és na la festa: col·laboracions de les filaes 90 Moros i Cristians Bocairent 2019 91 - actes de la festa i varen participar i de la festa en la festa activament actes finsl’any 1910 en què no varen eixir a tornaren ni quan i refundació de data 1918, a fins tindre ninguna activitat eixir activament a les festes. en 1923 va participar, en les quals no es Hi ha dues dates “vaga dels Be- vaga del tèxtil de la i 1924 a conseqüència vida de maset i la ratlla; la va mantindre però sí es neytos” i durant el període de Guerra Civil des de 1937-1939. Fins als anys quaranta fórem partir A una components. filà 25-30 de voltant modesta al quantd’afiliats, nombre a de 1975 però es produeix un augment constant d’afiliats, anys 80 amb la incorporació i als de 1977 voltant és al aconsegueix fila la quan festa la en dona la de plenament el major nombre de marins i marines fins arribar en l’ac tualitat al nombre de 278. QUÈ ENS IDENTIFICA? un Hi ha molts trets que ens marquen i ens diferencien, en la és el colorit d’ells nostra al indumentària festera, d’un 150 anys de marineria s’ha evolucionat llarg d’aquest en la brusa convertida populars com amb peces vestit únic com amb un galó groc curt, el bombatxo marinera, els adorno, punys amb i “bavero” un senzill brodat finsa amb gran creativitat als vestits on lluïm uns l’actualitat a les dones i on no hi ha un brodats tant als homes com repetit. dibuix Altre tret és la música i les constància És té cançonetes. des dels primers moments de la Filà, de la seua existència de la Virgen del Rosario de nuestra iglesia parroquial, son iglesia parroquial, de nuestra del Rosario Virgen de la una de y Batalla la de escena la con ello de ejemplo un Y Austria. Juan de D. liga a de la del estandarte entrega repercutió en Cristianoslas dondeyfiestas apa- de Moros Moros Marinos Los no, cómo y, Berberiscos recieron Piratas, otras denominaciones. y en estas de de la fundación del 150 aniversario En la celebración - ofrece y renunciar a nuestros orígenes la Filà no podemos Miguel de la Batalla de Lepanto, mos esta representación El Austria, de Juan D. de Lepanto, Manco el Cervantes, de nuestra presencia que refuerzan II etc Selim V, Papa Pio en honor a San Blas Cristianos y en la Fiestas de Moros desde 1869. primers components i funda- primers components MOROS MARINOS 150 ANIVERSARIO 150 MARINOS MOROS de Octubre de 1571 el 7 lugar tuvo Batalla de Lepanto La entre la flota de la Liga Santa, Españacon 70 galeras,9 al Venecia, mando y 140 Estados 12 Pontificios Malta, Los la y aliada de la fuerza Generalisimo Austria, Juan de de D. y 300 naves Alí Baja con dirigida por escuadra de Selim II 100.000 hombres, mientras que la flota cristiana lacom- 43.5oo reme- y 19.000 marineros ponían 28.000 soldados, júbilo con victoria acogida Obtuvieron una absoluta ros. principal consecuencia cuya y inmenso por la cristiandad la jamás…en rehizo no se ya turco naval fue que el poder que tuvieron los siglos”… más alta ocasión la y el arte y fue impactante repercusión en el mundo La murales de Parreu de la capilla Los cultura se hicieron eco. Altres estudiosos de les festes i sociòlegs li donen a i sociòlegs Altres estudiosos de les festes l’agrupament en filaes icompanyies un caràcter gremial primers llistats de una ullada als fem però si i ideològic, - més comu podem trobar que les professions components moliners i llenyaters, i panaders, nes eren les de forners i pa- els forners el cas que als anys 30-40 tots donant-se naders del pobles pertanyien a la Filà de Moros Marins Durant els seus primers quaranta anys, no fou els animada en tots però sí molt activa i molt nombrosa, una filà , que són: dors de la filà, “Tio Belda”) (pare del CABANES JOSÉ BELDA - LOCA” “LA TONI - DE L’HOSTAL ENRIQUE EL - CARNISSER” “EL MANOLO - TAHONA TIO EL - MINYÓ” “EL - “MENUT” CALATAYUD FRANCISCO - MORENO” “EL CANTÓ BAUTISTA - MÚSIC” “EL BAUTISTA - “ESTREXO” ANTOLÍ JUAN BAUTISTA - També tenim identificats als identificats tenim També ELS INICIS l’existència de parla es filà la disposa que dades les Entre d’un arcabús propietat de la on mateixa, figurava la ins- vertaderamentés es però quan 1869 en 1863, de cripció el nom al constar les primeres dades amb seguretat tenen del primer capità En Bautista Pastor. - La Filà La Les lletres tenen diversos temes: la festa, les la festa, temes: diversos lletres tenen Les desfilades, les majorades i conseqüent ale- de nostàlgia la cóm així també etílica, gria a ell els del poble i tornar trobar-se lluny del capità o capita- la persona dies de festes, cal entre els autors, diferències Sense fer na. - de Ma poètiques les composicions destacar - impregna i de Miguel Cantó nuel Santonja des fort a d’un als sentiment la d’estima filà, i al poble festa, i manera de fer seus costums popular. a la nostra cultura L’OLLA Els Moros Marins som l’única filà de Bocai- de “Olla la tradició de fer rent que mante per al sopar de la de Músic” “Olla o Penques“ Nit de Caixes. La recepta és la de l’olla tradicional, de penques, creïlles, creïlles, de penques, tradicional, és la de l’olla recepta La de botifarra de ceba, i magre de porc,un toc orella morro, mà- molta de cocció, hores moltes menudets i arròs, fesols gia per a la nit gelada de febrer. re- filà la volgut ha que el és identificatius trets dels Molts flectir en la programació de les activitats del 150- aniver fotografies de l’exposició és d’ells un Marins, Moros de sari que hem anomenat: 150 ANYS on JUNTS, TOTS REMANT on els per- els moments de la festa exposar hem intentat i són els grups i no les individualitats, centrals sonatges els diversos moments de la festa en actes oficials iex traoficials. Tambétraoficials. fer un homenatge a les persones que ens han i precedit han fet que hui en dia la filà de Moros i amb futur. Marins és el que és : una Filà amb passat

però és el 1918, moment de però quan la és refundació el de 1918, la filà, i lletres de les mateixes. dades d’autors es tenen - cone cançó eren i són adaptacions d’una cançonetes Les que versos uns componen guda en el moment i els poetes membres de podien ser autors Els a la música. s’adapten la filàcom simpatitzants, cal destacar a José Piedra Francisco Mira- “El Ferrer”, Manuel Esplugues “El Mamó”, lles les al· va escriure que no era marino, malgrat que, Peidro a partir de leluies que es repartien a l’Entrada; més tard, Domín- Santonja Vicente de 1930 destaquen les cançons i Miguel Cantó. Manuel Santonja guez, partir en de 1932 s’imprimien per cantar-les en el maset A res- “Tio Belda” Gràcies al i reunió. els moments de festa ten als arxius de la filà unes tabletes en què ell apegava fins a l’actualitat. i així ens han aplegat de l’any, la cançó la festa: col·laboracions de les filaes 92 fi là e m oS d e Q UETERS

Any de fundació: anterior a 1859 Número de components: 296 Maset: any d’inauguració 1985 - carrer Baixada Sant Crist, 6

Capitana Alferes TERESA DOMÉNECH BENEYTO JOAQUÍN SILVESTRE GALIANA

PRESIDÈNCIA José Peidro Colomer VICEPRESIDÈNCIA Agustín Ferre Colomer SECRETARIA Inmaculada Vañó Colomer TRESORERIA Baltasar Peidro Puerto VICETRESORERIA Juan Manuel Gisbert Ferre VOCALS JUNTA DE FESTES Sixto Moya Calatayud Xelo Vañó Gómez VOCALS Quica Sirera Beneyto Rafael Asensio Pascual Antonio Beneyto Silvestre Pepi Ortega Vázquez Tania Pascual Peidro

BANDA DE MÚSICA Santa Cecília La Canal-

93 . Cal Cal . “Pericana” I NOMIA

O ASTR

LA G LES FESTES PARACIÓ DE LA PRE TRADICIÓ I FESTA COM A

questes línies volem començar-les donant des de la junta dels començar-les volem línies questes Mosqueters gràcies als membres de la filà que ens ajuden en persones, Aquestes fester. l’any de tot el bon desenvolupament

A dir que hem enguany arribat a assecar 120kg de bajoques al nostre hi ha normalment el dia dels comptes, Ben a prop de festes, maset. de fer-la que s’encarreguen un bon grup de persones mosqueteres és any Cada de la setmana gran al nostre patró. els dies per a tots . Un . “Paelleros” són els visible, si hi ha un grup més En primer lloc, grup que suma una gran tradició a la Per filà. ell han passat molts seua indumentària La present cada festa. té als quals se’ls membres, radica en la enpeça fonamental aquestde casl’oficial, de blanc: el de vestits ja canvia la indumentària triada: d’ell baix sí, Això davantal. passar una és fer-nos el seu objectiu siga, Siga com o de paisà. festa ja siga de paella o, davant del plat que ens han preparat, bona estona que han agafat aquesta els Paelleros En l’actualitat, de borra. no, com procedents i no tan jove, responsabilitat són un grup de gent jove, com ofereixen, ens Filà la de menjar cada A quadrilles. diverses de alts més els tindre volgueren ja que paelles de sèrie una costum, de sinó que en la seua No sols fan paelles, restaurants de la comarca. per al del ” “Borra Mosquetera la tradicional carta també ofereixen fan que perdure esta tradició. rere any i any dia del Sant Crist, mosque- gastronomia de parlant estem que aprofitant lloc, segon En tradicional la és nostra molt tradició altra una tera, al contrari que nosaltres, mai figuren en un llistat “oficial” de l’orga- de al “oficial” mai contrari que figurennosaltres, en un llistat nització Són de aquestes la persones festa. les Allàque des fan filà. creuen que poden ajudar de la millor ma- més els agrada i on d’on a que la junta tipus de membres sempre contribueixen Aquest nera. a oferir a poder per menesters de tipus altre fer puga corresponent possibles. la Filà les millors festes la festa: col·laboracions de les filaes 94 Moros i Cristians Bocairent 2019 95 futbol . Veient com ho fan, dóna gust sumar-se a anar ho fan, com Veient . l’Acapte Però no tot gira al voltant de la gastronomia. En cinquè de la gastronomia. voltant gira al no tot Però del preparació la com tradicions noves ha hi lloc, al capdavant infantil. Hi ha un entrenador que s’ha posat possible. el millor equip dels xiquets per tractar de fer el fruit recollint s’ha materialitzat la bona feina Enguany, cam- en primera línia proclamant-se de molts anys d‘estar pels carrers de la localitat amb eixa alegria i entusiasme. i entusiasme. alegria pels carrers de la localitat amb eixa es re- feina a fer abans de començar a bona tradició, Com passar després a per esmorzar bon realitzant un uneixen - ha assignat als Mos pels carrers que la Junta de Festes es portatasca Aquesta - har bona amb endavant queters. El resultat que importa pluja o neu. vent, faça sol, monia, de puge plena al Saló és que la bosseta de la recaptació on ens esperen les autoritats. Plens de l’Ajuntament En quart lloc, és d’agrair la tasca que fa la gent de la filà el filà la de gent la fa que tasca la d’agrair és lloc, quart En dia que pengem al nostre dàtils que pengem al nostre els destaquem lloc, En tercer de les zona la viuen en que Hi ha dos mosqueteres maset. de que, Elles són les encarregades palmeres i de dàtils. llu- dàtils per ens arriben al maset els millors cada any, del saló. preferent zona ir-los quan es pengen en la més nombrós el grup, el qual compta també amb els més també el qual compta el grup, més nombrós es posen a desmenugar les mans Totes menudes. menuts i l’uneixen esgarrat, l’abadejo i amb ja seques les bajoques a la per donar forma llima i oli d’ amb alls tendres, - realitzada la tradició gastronò volta Una nostra pericana. mica i local, de la continua gastronòmic. filà, l’espectacle dinem dels Paelleros, inestimable i amb l’ajuda Tothom, de la Serra Ma- tradicional: gaspatxo davant un altre plat de la pericana i el la confecció el pas dels anys, Amb . - sí el més impor Això a més gent. reuneix dinar, posterior pericana la que siga feta feina la de resultat el que és tant qui ens acompanyen. per a la filà i els quede satisfactòria La Filà La fins i tot, tirant una filà, nostra la a iniciatives i recolzant-nos mà noves marxa en posat Hem fem. en tot allò que aquestes han eixit de part dels membres de la filà quan converses En aquestes al maset. hem estat conversant perquè no pare. sempre de millorar la festa tractem nova una comença “Avant!”, diem Mosqueters els Quan per la porta d’entrar vida per a la persona que està a punt mos- l’esperit radica crit aquest En filà. la a apuntar-se per tradició i és una bona manera de destacar la recent queter festa Un emblema nostre fet anomenada “la ”. Moscaterà - inten o almenys, noves, que ens ha portat coses fer a festes les de d’eixida punt el com és fi, la a i cap Al tar-ho. festeres les bateries per a carregar Serveix vindran. que És que ens acompanyen. comparses amb els amics d’altres la festa”. no té vespra, la no té “qui una bona ocasió per dir: haguera sigut possible sense tampoc acte d’aquest Res de la comparsa. festers el suportd’alguns incondicional que Esperem oberta. sent una comparsa continuar Volem a junts puguem gaudir sempre de les millors festes tots Sant Blai! al Patró ¡Vítol Sant Blai. que passen els el favor, “facen i gràcies a tots! Moltes Mosqueters!” . Mosqueters de Filà la tota

pions del XVIII Trofeu Infantil de la “Festa del “Festa la de Infantil Trofeu XVIII del pions Mosqueterets! Enhorabona Panellet”. en honor festa d’una tractant-se En sisè lloc, també trobem a membres Blai, Sant al Patró a Portadors com ajuden ens que de la Sole- Hi ha Sant. del Divendres dat a la processó - un compro que tenen famílies mosqueteres portar per pas. el fills, a pares de passant mís, de lluny molt vivint tot i fins que, casos ha Hi falta mai a aquesta hi ha qui no Bocairent, cita. i no tant locals, locals, historiadors molts Com de la Soldadesca ja han escrit: a les festes per descomptat, no, Com hi havia Mosqueters. fet, Aquest metxa. i mosquet en disparaven localitat i més enllà, la per tota ja conegut que es pose en marxa des de la ha provocat se - manera, D’aquesta filà. la a per d’arxivers junta un grup guint el mandat de la puga unconfeccionar-se filà, arxiu junta tan La i digitalitzat. accessible actualitzat, històric - i instal·lacions neces de les ferramentes sols els dotem de de la seua part, corre feina La sàries perquè així siga. és normal, com grup, aquest Qui forma manera autònoma. la passió Els uneix quadrilles. són membres de diverses - co El grup i dels Mosqueters. de la festa per la història aquest menes- mença amb la il·lusió de poder aconseguir a ell puguen accedir per a què no sols els Mosqueters ter puguen aquells amants de la festa sinó que també tots tasca i queda una gran El grup acaba de començar fer-ho. estan clars: i els objectius ganes no falten Les per davant. a la filà. gran arxiu històric dotar d’un Aprofitem aquestes línies per a demanar atots els mos- a la localitat de Bocairent i amistats, familiars, queters, en les mosqueter que puguen tindre material historiadors ens etc.), acudits, curiositats, fotos, (articles, seues mans per e-mail a arxiu@mos- Ho poden fer arribar. ho facen qualsevol amb en contacte o bé posant-se queters.com membre de la Junta. no deixar-se a ningú per ano- de a l’espera En darrer lloc, tan sols queda parlar del grup més nombrós del menar, suport:més rep Junta esta que arribar suggeriments o, maneres de fer-nos Hi ha moltes la festa: col·laboracions de les filaes 96