Aprovació definitiva
Sistema de Puigcerdà
Descripció
La unitat de planificació de Puigcerdà abraça una superfície de 258 km² i coincideix administrativament amb la part gironina d’aquesta comarca. Des d’ un punt de vista hidrogràfic queda definida per una gran vall principal que correspon a la conca alta del riu Segre envoltada per muntanyes pirinenques amb petites valls secundàries que conflueixen en aquest riu.
La comarca presenta una orientació general est-oest, i dues grans unitats morfològiques: la muntanya pròpiament dita (al nord els Pirineus axials i al sud els Prepirineus amb la Serra del Cadí-Moixeró) i la plana (al centre) entre 1.100 i 1.200 m d’alçada, fruit del plegament alpí de l'era terciària, que va aixecar les carenes més altes dels Pirineus i va formar aquesta terrassa fluvioglaciar de Puigcerdà.
El sistema urbà de Puigcerdà ocupa el sector més obert de tota la comarca (des del punt de vista físic és on la plana es defineix amb major claredat) i presenta a la part més alta un relleu trencat amb plans amplis on hi abunden petits estanys (estany Llarg, estany Sec...). La plana és caracteritza per la presència de diferents sèquies que permeten el manteniment de prats i camps de conreu de gran valor, i a les muntanyes és significativa la gran diferència entre el vessant de solana, més assolellat i de sòls més prims, i l’obaga, més ombrívola i amb una superfície forestal superior. És de remarcar l’àrea formada pel terme municipal de Llívia, que conforma un enclavament ubicat completament dins l’Estat francés, i per tant dins l’Alta Cerdanya.
El sistema està integrat per 12 municipis, amb un total de 48 ens de població. La població és de 11.239 habitants segons el cens de l’any 2001. La tendència demogràfica entre el 1991 i el 2001 és de creixement fort, amb un increment de població del 16,27%. Les dades de cens que reflecteixen aquests augments de població s’haurien de considerar amb cautela, ja que el percentatge de falsos empadronaments pot ser bastant elevat ja que la comarca es caracteritza per tenir molta segona residència.
Els percentatges d’habitatge principal són molt minsos. La mitjana del sistema és del 34,3 %. Mentre Puigcerdà té un 54% d’habitatge principal, municipis com Fontanals de Cerdanya, Alp i Llívia no superen el 20% i no arriben al 25% Bolvir, Das i Urús.
Amb el 42% del sòl total, el percentatge de sòl planer del sistema de Puigcerdà és el més alt de l’àmbit. Concentra el 18% de la població total de l’àmbit, percentatge únicament superat pel 23% que acumula el sistema de la Seu d’Urgell. Té una densitat absoluta de 45 habitants/km², que supera de manera molt considerable les densitats de la resta dels sistemes de l’àmbit.
Un 62% de la població es concentra a Puigcerdà. Aquest sistema urbà, que es correspon amb la part gironina de la comarca, ha crescut molt i concentra la major extensió d’àrees especialitzades d’urbanització en ciutat jardí de l’Alt Pirineu i Aran. Els teixits resultants d’aquests creixements són poc proporcionats, concentren únicament usos residencials i sovint estan desvinculats del nuclis tradicionals. S’hi troben municipis que en el període 1991-2001 han duplicat el seu parc d’habitatges, com Bolvir i Fontanals de Cerdanya, i altres que superen increments del 70%, com Ger i Isòvol. Els percentatges de llocs de treball localitzats són alts comparats amb el conjunt de l’Alt Pirineu i Aran, i superen la proporció de 40 per cada 100 habitants a Puigcerdà, Isòvol, Alp i Bolvir.
A la plana ceretana el sistema d’assentaments tradicional ha conformat un anell al voltant de la plana on els nuclis de població s’han situat en posicions una mica enlairades en el límit entre el pla i la muntanya o bé sobre tossals, per mantenir lliure l’espai agrícola. Aquest model d’assentaments no sempre ha trobat continuïtat en els nous creixements, alguns dels quals han ocupat la plana amb urbanitzacions residencials de cases aïllades amb jardí.
Puigcerdà s’ha desenvolupat com a ciutat principal de tota la comarca aprofitant la seva posició estratègica en el pas cap a França. Llívia, que constitueix un enclavament a França, ha aprofitat aquest atractiu per créixer força, encara que ordenadament, amb habitatges de segona residència.
Assentaments urbans. Memoria 5.97
Aprovació definitiva
Un tipus de poblament especial és la Molina que, a partir de la posada en funcionament de les pistes d’esquí, va ocupar de manera molt extensiva i dispersa el vessant de la muntanya, estructurant-se a partir de la carretera, amb barreja de tipologies unifamiliars i plurifamiliars, sovint grans, en blocs aïllats.
Tot i que el percentatge és petit, inferior al 3% de la superfície total de la comarca, la Cerdanya és amb diferència la comarca que té més sòl classificat com a urbà o urbanitzable de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. Si ho comptem en relació amb el sistema urbà de Puigcerdà aquest percentatge de sòl classificat s’incrementa fins al 4,3%. Bona part d’aquest sòl està ocupat per urbanitzacions de ciutat- jardí amb grans cases que romanen tancades gran part de l’any. Així, una vegada superats els beneficis immobiliaris inicials, no generen activitat econòmica a la comarca i comporten grans despeses a l’hora de proporcionar els serveis urbans.
L’estudi del potencial d’habitatges que encara es podrien edificar als sectors urbanitzables i als àmbits de gestió en sòl urbà encara no consolidats per l’edificació en els municipis d’aquest sistema assenyala encara un potencial força elevat a Puigcerdà, Alp o Llívia, si bé no tan extens a la resta de poblacions de l’àmbit.
Les previsions demogràfiques i les estratègies de creixement proposades no fan preveure la necessitat de classificar nous sòls per ubicar les demandes d’habitatge principal. Numèricament, en alguns casos es podria necessitar més espai per donar cabuda a habitatge secundari, si es mantinguessin els percentatges d’habitatge principal i secundari actuals, però sembla molt més prudent reconduir aquesta tendència en els municipis més turístics, passant a proporcions d’habitatge principal/secundari més equilibrades (al voltant del 50%) en el futur, de manera que en aquest supòsit no es preveuen noves necessitats de sòl classificat.
Proposta
El Pla proposa per a cadascun dels nuclis de població i per a l’escenari 2026 un paper territorial determinat, que s’especifica a la columna d’estructura nodal del quadre resum d’aquest apartat. I per aconseguir els seus objectius assigna a cadascun dels nuclis de població l’estratègia de desenvolupament urbanístic que es detalla a continuació:
La capital de la unitat de planificació –Puigcerdà– ha de concentrar el major potencial de creixement de la unitat per raons de capitalitat, accessibilitat infraestructural i aptitud de sòl.
Directament relacionat amb la capital, Llívia te espai suficient per admetre un creixement mitjà. A més la seva condició d’enclavament dins l’estat francès el fa més atractiu per a una demanda exògena de demanda residencial.
Per a Ger i Guils de Cerdanya al nord de la plana, que han crescut mantenint les característiques de la trama urbana original, i Urús i Alp al sud, per la seva posició i aptitud del sòl, es proposen creixements moderats. Al sud del nucli d’Alp, entre aquest nucli i el de Das, s’estableix un separador urbà dins el qual s’admet la possibilitat d’estudiar la ubicació d’un equipament turístic (balneari, peu de remuntador) però no un creixement residencial.
Bolvir ha crescut molt amb habitatge per a segona residència durant els darrers anys. Es proposa una estratègia de canvi d’ús i reforma interior per tal d’afavorir la diversificació i el reequipament de la trama urbana i poder donar servei tant als residents com a la població estacional que atreu.
Altres nuclis de població principals d’aquesta anella, com ara Das, Urtx, All, i Isòvol, han de seguir una estratègia de reequilibri. El mateix passa amb els nuclis d’Age, vinculat amb Puigcerdà, i Meranges, allunyat de la plana però cap de municipi. Assentaments urbans. Memoria 5.98
Aprovació definitiva
Per a la resta de nuclis es proposa una estratègia de millora i compleció.
Mosoll és un nucli dispers que i per la seva extensió i posició territorial a la plana cerdana ha de mantenir aquest tret distintiu sota el règim de sòl no urbanitzable.
1 Per a les urbanitzacions d’implantació moderna del Raval del Castell, Residencial Golf, Tartera, Queixans, el Vilar d’Urtx, la Pleta de Saga, la Devesa de Saga, Sant Martí d’Aravó, la Valira, la Corona i les Pereres, es proposa una estratègia de consolidació. Per al sector, també es proposa una estratègia de consolidació. Tot i que la mateixa estratègia de consolidació es proposa per al sector del Torrent a Fontanals de Cerdanya i el sector residencial de Ger, territorialment separats de qualsevol teixit urbà, el pla director urbanístic de la Cerdanya definirà la conveniència de reconsiderar els aprofitaments urbanístics o l’extensió del sector ja que ha estat objecte de suspensió de tramitació de planejament.
2 Per a la Molina i la Masella al sud es proposa completar els sòls urbanitzables més consolidats i replantejar l’ordenació urbanística que tenen, buscant solucions que combinin la concentració dels aprofitaments urbanístics en models d’edificació més compactes i eficients en el consum de sòl, alliberant sòl classificat de naturalesa forestal, promovent usos turístics per damunt dels residencials i equipant el teixit d’elements estratègics com pàrquings i equipaments que permetin a aquestes dues polaritats consolidar i incrementar el paper d’activitat econòmica d’interès nacional que tenen i desestacionalitzar l’oferta.
En el cas de Masella, atesa la voluntat de totes les parts de deixar tancada la seva ordenació, vista la insuficient concreció d’alguns paràmetres urbanístics i, sobretot, la multiplicitat de projectes que es proposen sobre el sòl no urbanitzable adjacent, a l’objecte de donar seguretat jurídica a totes les parts, s’estableix que, en el marc del Pla director urbanístic de la Cerdanya, caldrà definir: a) els límits exactes del sòl urbà i/o urbanitzable sobre cartografia detallada, b) la densitat màxima d’habitatges en cadascun dels subsectors, c) l’ordenació i el parcel·lari definitiu de la zona d’habitatges unifamiliars, d) la vialitat interna, e) les mesures de concentració d’edificació i de foment de l’equipament turístic en front de la segona residència, f) les places d’aparcament dins del sòl urbà i/o urbanitzable i g) les instal·lacions lúdiques, peus de pista i possibles àrees d’aparcament complementàries en sòl no urbanitzable. Pel que fa a aquest darrer punt, la propietat haurà d’aportar els projectes detallats i els corresponents estudis d’impacte ambiental i paisatgístic que permetin valorar la seva admissibilitat. Les places d’aparcament s’hauran de resoldre, preferentment dins de sòl urbà.
Criteris
La principal estratègia per a aquest àmbit és alentir el ritme de construcció de segona residència i propiciar un canvi de model en la tipologia extensiva per poder satisfer la demanda amb menor consum de sòl. Barrejar l’oferta turística amb l’activitat hotelera i incorporar noves activitats econòmiques i serveis per tal de diversificar l’economia i desestacionalitzar l’ocupació actual. Aturar majoritàriament la ubicació de nous creixements i instal·lacions a la plana i consolidar els nuclis tradicionals. Completar les urbanitzacions sense augmentar-ne la superfície, Als nuclis de població situats a l’entorn de la plana i al peu de les dues carreteres que l’envolten, els creixements s’han de produir sempre en direcció a la muntanya, evitant traspassar la carretera, per tal d’evitar la segregació dels sòls urbans i garantir el bon funcionament de les vies de comunicació. Gestionar convenientment els jaciments arqueològics.
Assentaments urbans. Memoria 5.99
Aprovació definitiva
Assentaments urbans. Memoria 5.100
Aprovació definitiva
Assentaments urbans. Memoria 5.101