BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 2 ENRENOU PUB F Gran Olimpíada de jocs de saló

Del 4 al 15 de maig amb: Escacs Inscripcions abans del 3 de maig Dards Dòmino 20.000 ptes. en premis Parxís Butifarra Daus Xinos Dames

Espectacles ^OHAG muAcli Joan Planas ihoui

U(U fonoj cuinaj

SUMARI * Volent complir el que anunciàvem el mes passat en relació a què tractaríem d'informar amb més profunditat 3 - Pòrtic als nostres lectors del tema del projecte d'aeròdrom a Panedes, 4 a 6 "50 Aniversari havíem iniciat uns contactes amb els promotors — Aerociub de la República" de Girona—, amb l'alcalde i amb els membres del "Grup de 7 "Un ans d'ahir a la nostra vila" per en Tià Defensa de les Gavarres" per tal de fer una taula rodona i Poesia de Josep Calvet conèixer els diferents punts de vista. Com expliquem a l'últi­ 8 i 9 Coses del poble ma pàgina això no ha estat possible per aquesta vegada, però Jo compro, jo venc no renunciem a intentar tractar el tema en propers números. 10 - El Ple * Aquest mes hem dialogat amb el President de l'Associa­ 11 Normalització del català ció de Vei'ns de les "Cases Barates" i amb representants del Sant Jordi grup "Girona Futur" que ens han parlat dels molts problemes 12 - "Els hàbits i les pautes" que tenen plantejats i de la seva preocupació per la tardança per D. Vert en arribar a solucions satisfactòries. Poesia de Josep Calvet 13 a 15 Grups "Cases Barates" * Enguany s'acompleix el 50 Aniversari de la proclamació i "Girona Futur" (14-abril-31) de la II República. Degut a l'extraordinària El problema de la vivenda importància que tingué aquest esdeveniment en tot l'Estat a Llagostera espanyol i en particular a Catalunya, hem volgut fer, mit­ 16 i 17 Historieta gairebé muda jançant una entrevista, un petit resum dels aconteixements 18 Aeròdrom a Panedes històrics més trascendents d'aquella època, que portaren a per Che-rrailonga un notable canvi de les estructures polítiques i socials del "Ha mort una dona" per Maria del Mar país. 19 Entrevista a Pere Tarinas * Dintre les seccions habituals i seguint amb les entrevistes 20 Acudits d'en Ramon que volem fer cada mes a algun personatge popular, hem 21 Ni mar, ni muntanya parlat amb en Pere Tarinas i Horta, que ha estat mig segle tre­ per J. V. B. ballant de funcionari a l'Ajuntament. 22 a 25 Portaveu dels lectors * A partir d'aquest mes tenim una baixa important en el —Sols per treure dubtes... Col·lectiu de Redacció. El nostre dibuixant Esteve que venia —Contestant a M. R. animant el Butlletí des del primer número, se'n va a la mili. —Total desacord amb M. R. Per això es despedeix temporalment a les planes centrals amb —Algunes preguntes a una irònica "historieta gairebé muda", on ens demostra una l'Ajuntament —Sobre l'Aeròdrom vegada més el seu enginy. —Bon dia... Llagostera * Per acabar, arrel de la problemàtica entorn de la llengua, —Per un Ajuntament català cultura i personalitat catalanes, motivada pels últims esdeve­ 26 Plana pels infants niments polítics i plasmada en fets tan concrets com el 27 • Concurs Cultural Infantil "Manifiesto" i la setmana "Catalunya Avui" a París, és pel 29 - Esports que condemnem enèrgicament aquest esperit obstruccio­ 30 - Aeròdrom nista —que no és nou— i expressem el nostre desig de què 31 Mots encreuats malgrat tots els entrebancs, anem assolint la completa norma­ lització de la identitat del poble català.

El Col·lectiu de Redacció vol respec­ tar la llibertat d'expressió i la diversitat d'opinions. COL.LECnU DE REDACCIÓ: El Col·lectiu de Redacció no es res­ ponsabilitza necessàriament de les opi­ Marta Alba, Esteve Barceló, Ramon Brugulat, Mercè Carbó, Vicenta nions dels col·laboradors i no es compro­ Casamitjana, Enric Ramionet, Elena Roget, Amadeu Rovira, Lluís met a que tots els escrits rebuts siguin Torres. Miquel Trias. Joan Ventura, Ruth Vert. publicats· Llagostera, abril del 1981 Tanmateix s'acceptaran treballs sig­ "BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA" nats amb pseudònim, però el Col·lectiu núm. 12 ha de ser sabedor del nom de l'autor Dirigit pel: Col·lectiu de Redacció Editat per: L'Associació de Veins Per raons d'espai, el Col·lectiu de Apartat 54 LLAGOSTERA Radacció es reserva el dret de resumir el Imprimeix: Gràfíques Duch - Cassà Dipòsit Legal: GE-300-1980 contingut fonamental dels escrits· BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 4 aniucí/ofi

Enguany és el 50 Aniversari de la instauració de la República celona, fent dimitir al governa­ al nostre país. El 14 d'abril del 1931 es decretava a tot l'Estat Es­ dor Martínez Anido, la qual cosa panyol i amb especial significació a Catalunya, la II República. va portà el desarticulament del Un període de la nostre història que els massa reiterats quaranta sindicat lliure, però també dels anys d'obscurantisme ens han volgut amagar o en tot cas desvirtuar. altres. Va donar treball, es cons­ La República va viure apoques diferents: —De l'any 1931 al 33, truïren moltes carreteres i s'allar­ el temps de màxima eufòria; del 34 al 36, el "bieni negre", i del garen les vies del ferrocarril. 36 al 39, la fraticida guerra civil. Recordem però que va ésser el Això li donà prestigi. Però més general Franco qui es sublevà contra el govern realment establert. tard, degut al favoritisme que Ajudat per l'oligarquia, el clero, els alemanys i italians, tot apro­ atorgava a la gent que l'envoltava, fitant el desconcert que regnava en la zona republicana, Franco al la seva imatge començà a decaure. cap de tres anys guanyà la guerra declarant-se "Jefe del Estado Mentre l'oposició es començava a espafiol", mantenint la dictadura fins a la seva mort l'any 1975. organitzar, i és formà el comitè La nostra intenció però és recordar quins van ésser els esdeve­ revolucionari de Sant Sebastià." niments més importants que van portar a la instauració de la Repú­ "A l'any 1927 a Prat de blica, i conèixer els diferents factors econòmics, socials, etc. que Molló, en Francesc Macià, amb imperaven en aquell temps. Per aquest motiu hem mantingut una en Ventura Gassol, Companys..., llarga conversa amb F.LI.G., personatge que va viure totes aquelles els anarquistes Durruti, Ascaso, circumstàncies, la qual cosa li comportà llargs anys d'exili, que no García Oliver, i tots els catalanis­ han minvat de cap manera el seu idealisme, i una latent noblesa tes radicals, pretenien alliberar d'esperit, que voldríem per a la majoria de polítics d'avui. Catalunya. Però vcin ésser traïts Comencem doncs la xerrada, que transcrivim a manera de nar­ per un italià que es feia dir Gari- ració: baldi, i el cop s'estruncà." "Al 1930 amb Primo de Ri­ ANY 1920 a 1930 dels homes que més prometia vera ja totalment desprestigiat, "En la Monarquia d'Alfons pel nom de Catalimya-, Duval, va agafar el govern el general XIII, es tomaven el govern, secretari de la C.N.T., i tant d'al­ Dàmaso Berenguer, que no va lliberals i conservadors, és a tres." aconseguir adreçar la situació dir, sempre era el mateix. A Ca­ "Aquesta agitació social no caòtica que havia deixat el seu talunya però hi havia homes que era ben vista pel poble, cosa que predecesor, i el rellevà l'almirall no estaven d'acord amb aquest va aprofità Primo de Rivera per Aznar, que va convocar les Elec­ sistema i lluitaven al costat del donar el Cop d'Estat. Aquest cions Municipals del 12-4-31, poble. Un d'aquests era l'advocat home molt criticat més tard, en què les esquerres van guanyar laboralista Francesc Layret, que va fer coses possitives, com majoritàriament a tot el país, va ésser assassinat el 30-11-1920, acabar amb la guerra del Marroc, i en particular a Catalunya." quan es dirigia a l'Ajuntament on ja havien mort més de 30.000 per gestionar la llibertat de pa­ -soldats espanyols-, (aquí cal PROCLAMACIÓ DE LA triotes catalans detinguts com dir que els àrabs feien la guerra REPUBLICÀ Uuís Companys, S. Seguí... amb armes espanyoles... Això "Abans però, 17-8-1930), La seva mort a mans dels esbirros va provocar que s'encarregués l'oposició havia fet el pacte de del Sindicat Lliure (groc), al ser­ al Tinent Coronel Picazo, la Sant Sebastià. El 14 d'abril del vei de la patronal catalana, elaboració d'un complert dossier, 1931 es proclamà la República inicià una sèrie de crims que per ésser estudiat per l'Audiència Espanyola a Èibar, i el mateix duraren fins l'any 1923 quan el i cercar els culpables. Però ales­ dia a Barcelona ho feu en Lluís cop d'Estat del Gral. Primo de hores el van fer desaparèixer... Companys." Rivera." (comprometia a altes personali­ "Van ésser unes hores indes­ "El Sindicat groc era dirigit tats)." criptibles, plenes d'optimisme i per un alemany tristament famós: "La dictadura de Primo de alegria cap un futur més humà i el compte de Kòening. Com a Rivera, era un dictadura que es més just..." A continuació en Layret, van matar a Salvador podia soportar. Va solucionar els Francesc Macià va proclaméir la Seguí "El noi del Sucre" -un problemes d'agitació social a Bar­ República Catalana, llegint des II ícpúblicQ BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 5

del balcó de l'Ajuntament el se­ tot el nostre esforç i tota l'emo­ El mateix dia el Rei Alfons güent manifest: ció del nostre poble renaixent XIII va marxar a l'exili, anant "CATALANS: Interpretant per afermar la pau internacional. cap a França. El President de la els sentiments i els anhels del Per Catalunya, pels altres pobles República va ésser en Nicet Alca­ poble que ens acaba de donar el germans d'Espanya, per la fra­ là Zamora i el cap de Govern en seu sufragi, proclamo la Repú­ ternitat de tots els homes i de Manuel Azafta. A Catalunya en blica Catalana com Estat integrat tots els pobles. Catalans, sapi­ Macià va ésser el President de la a la Federació Ibèrica. D'acord gueu fer-vos dignes de Catalunya. Generalitat, i en Lluís Companys amb el President de la República Barcelona 14 d'abril del 1931 Cap del Govern Català. Federal Sr. Nicet Alcalà Zamora, El President, Francesc Macià" amb el qual hem ratificat els (Continua al darrera) acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisio­ CATALANISME nalment de les funcions de Presi­ dent del Govern de Catalunya, Grup Catalanista Republicà de üagmtera esperant que el poble espanyol i català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat. MANIFES En fer aquesta proclamació amb CONCIUTADÀ: „ ^ . . el cor obert a totes les esperan r ^ ces ens conjurem i demanem a En adrecarnos a l'opinió pública de Llagostera ./schcim fprtadfCnt ei seny timent de responsabilitat 1 del deure. 1 pensem amb tjmocui cwla trasce^- tots els ciutadans de Catalunya dència que per a la nostra vila pot tenir i tindrà certamenulaj iostra agru^ja- cio..precisament en aquesta moments d'accentuada defeorir/itaciò ciu^^ana que es conjurin amb nosaltres en quant es reterctx als matissos distints que torçosarrjenrdeuen conformar- per a fer-la prevaler pels mitjans se en la política de la nostra terra / / Hem viscut un any de República La República espanyola e^à consoli­ que siguin, encara que calgués dada 1 quasi estructurada la seva fesomia. y / Els homes del nostre partit contribuïren a l'etfsemps al iíu adveniment arribar al sacrifici de la pròpia R 1 a ta seva estructuració, at formar part deJ Comitè revolucronan. primer, 1 LL vida. Preguem que cada català, E del pnmer govern republicà, després / 1 Es aprovada una Constitució, més erïcient i més amtí corsonància amb B així com tot ciutadà resident a P les corrcnties modernes de civiluració 1 governament d*ís pobles Està proper a aprovar-se l'Estatut de Catalunya.Reconeixement de les E Catalunya es faci càrrec de l'enor­ Ú nostres llibertats : que portarà una maior activitat enXa política catalana, i, R per lo mateix, exigirà una maior capacitació nostra. / me responsabilitat que en aquests B Van transformani-se radicalment les institucions d'Espanya i la seva A moments pesa sobre tots nosal­ L economia. / L Per a que aquesta transformació stgui eficaç, cai que tii contribuïm I tres. Tot aquell, doncs, que per­ I cada un de nosaltres, preocupant nos del nostre -tiiliorament individual i del de la cosa pública. Cal que complim el deute safgrat que tenim contret amb S torbi l'ordre de la naixent Repú­ C íls altres homes pel sol fet d'admetre ns en la lli^ col lectivitat social. M blica Catalana, serà considerat En les pàgines centrals anotem io més substancial de l'idean dct nostre A partit catalanista republicà I E com un agent provocador i com No pretenim pressionar te ni coaccionar-tej Sabem que el sol let d in- tentjir-ho consutuiria una ^rcu olcosa, però si volem esperar que hi posaràs un traïdor a la Pàtria. Esperem tota la teva atenció que tots sabreu fer-vos dignes de En ter-te aquesta senzilla exposició, complim un deure. )a que deure trs el que té tot ciutadà a expandir les seves idees la llibertat que ens hem donat i Si les nostres et plauen, coi labora amb nosaltres. I si no mereixeràs també tota la nostra consideració t respecte. de la justícia que, amb l'ajut de Llagostera, abnl de 1*Í32. tots, anem a establir. Ens apoiem -:^j·4f,f y?,y'í/. -^^ur Co^tM. - ^j)f>'^·"f^ ^^ aobre coses inmortals com són ^?,.,/ü els drets dels homes i dels pobles XPi-fHít»- •^uifi ra/ta. '. morint i tot si calgués, no podem perdre. En proclamar 1 /iiil manu. Joan ^^n^itm. • <•: -' '^u^^i/a. ^/oan ^''auai' T ^u*»*» J'aiiuí'. y<***4í u\aà»t.ttÍL • la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, dema­ DEMOCRÀCIA ~ nant-los que espiritualment esti­ guin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem Document que llençà el Grup Catalanista Republicà de Llagostera abatut, i els oferim aportar-los l'abril del 1932 en començar el segon any de la II República. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 6 (Ve de la plana ant-erior) A l'any 1932 va aprovar-se Cultural, la República tenia uns Hi havia el ram del suro, i al rÇstatut de Núria, que va ésser programes molt avençats. Es van floreixent indústria tèxtil. Però votat a favor per 595.205 cata­ construir 5.000 escoles, i n'hi tota la resta era feina d'agricul­ lans, votant en contra 3.286. havia 15.000 en projecte (un tura, del bosc: carbó, llenya, etc." En Francesc Macià -L'Avi­ exemple el tenim aquí, on les "Quant a l'obrer, va sortir va morir el Nadal del 1933. En les escoles que casi havia cons­ el "Seguro", però a moltes Companys ocupà el seu lloc. truït la República, no van ésser empreses no es seguia. No obs­ continuades fins més tard dels tant es varen obtenir moltes mi­ 1.934 a 1936 "BIENI NEGRE" seixanta...) Es va fer una promo­ llores. REferent als sous, un pale­ A l'any 1933 a les eleccions ció de 60.000 mestres, que des­ ta guanyava unes deu pessetes al legislatives degut a l'abstenció prés la majoria s'hagueren d'exi- dia, un manobra set o vuit." que propugnà la CNT (hi havia lar. Aquests mestres representa­ 30.000 obrers i militants a les ven la llum del demà, car la MÍTINGS presons), les esquerres perderen República tenia per lema i sím­ "Potser el que destacaria la hegemonia del Poder, guan­ bol la Cultura. Es -vcha treure d'aquell temps, era les ganes que yant el partit de Gil Robles (CE. l'analfabetisme, i donar cultura tenia el poble de conèixer coses D.A.) i entrant de Cap de Govern al poble, únic camí per a l'es­ noves. Sempre hi havia una gran l'ambiciós i oportunista Lerroux. perança." assistència als Mítings, ja fossin Ai 1934 (octubre) en Companys, oradors d'Esquerra, Socialistes, TREBALL degut a les pressions d'Estat Ca­ Sindicalistes... Vingués qui vin­ talà (Dencàs), va proclamar la "Hem de pensar que quan va gués els locals s'emplenaven. República Catalana, però el gene­ venir la República estàvem en EI poble tenia esperança per un ral Batet, va agafar Companys i plena crisi mundial, iniciada l'any demà millor." el seu Govern, tancant-los a la 1929. Per exemple a França presó. Dencàs s'escapà i es refu­ havien tirat a fora a tots els già a la Itàlia de Mussolini." obrers estrangers; a Alemanya va portar a Hitler al poder." "Per "Al 1936 (febrer) hi hague­ Col.lectiu de Redacció ren eleccions. Les esquerres van tant aquí no sobrava la feina. fer el Front Popular amb úni­ ques candidatures, essent recol- çat per la CNT. La esquerra tornà a guanyar àmpliament." Entreu, seieu í demaneu la bona cuina "Degut al bieni negre, les catalana. Especialitats úniques gironines. presons estaven plenes de gent. Es permet entrar a la cuina. Es va alliberar a tothom i Com­ panys tornà a la Generalitat." "Mentre, ja començaven les cons­ piracions. Al mes de juliol l'assas­ sinat del capità dels Guàrdies d'Asalt, Castillo, a Madrid, i la revenja dels seus companys la mateixa nit, matant al líder de les dretes Calvo So telo, va desen­ cadenar la sublevació de Franco que era a les Canàries, d'allà passà al Marroc i començà la guerra..."

EL POBLE i LA CULTURA "El 1931 el poble sortia d'un temps d'opressió, llarg i dur, i es va llençar al carrer a respirar Can meri l'oxigen d'esperança que manava Almogàvares, 17 - Teléf. (972) 83 01 80 de la República. En l'aspecte LLAGOSTERA (Girona) BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 7 RECORDANT UN ANS D AHIR DE LA NOSTRA VILA d'edat madura. Poden ésser tam­ bé testimoni i gucirda de fets o secrets d'unes edats infantívoles o juvenils on l'amor (més vigilat que ara) deixava veure aquelles mútues i dolces carícies, o llàgri­ mes inevitables i propi dintre la vida, en preparació a novelles vides. la tristesa no passaba, la mare A can Misèria - A can Miquel tingué d'imposar-se per saber la Adroguer - A can NoneD - A veritat del que succeià; al final can Munaret (amb la seva bonica la nena avergonyida, amb el cap era enrajolada i el seu colomar) Fragment d'un escrit publicat jup, la veu tremolosa i rodant-li - A can Isidre Darder - A can en un diari de Barcelona: unes llàgrimes per les bufones Met Artauet - A can Xiribia - "Ahora debido a un trabajo galtes, confessà i li digué, sense A can Bou - A can Cua - A can de Manuel Rovira, publicado en aixecar els ulls de terra: "Sabeu Peric - A can Roc - A can Dio- el volumen XXII de los anales del mare per què estic trista?... nís - A can Balega - A can Instituto de Estudiós Gerunden­ perquè, pobre de mi, em torno Dèu (amb la popular bassa arran ses, sobre una copia de un docu­ cabra! ". Santa innocència la de la paret i la vistosa i centenària mento del ano 881, reinado de la jovenalla d'aquell temps, i po­ alzina surera) — i a can Canuinsi, Carlomagno e inicios de la futura ca instrucció o temença d'aquells la casa més aprop a la mansió de Catalufla, se citan los nombres de antiquats i bons pares. Era que a la terra de tothom. I altres... "VALLEM AREZ, TURSAM, la nena, la natura la preveia del fi i altres... que hi manquen. COLONICA, LACUSTARII y cabell dintre son cos, i ella no Eren barris que en aquells ROMINIANUM". (Valle de Aro, sabia res de res. temps hi havia molt pocs xavos, Tossa, Calonge, Llagostera y no obstant abundava l'alegria, la Romanyà), por lo que se puede MOTIUS POPULARS tranquilitat i les rialles; també afirmar, salvo nuevos dat os que Sobre nom d'algunes cases hi eixia una mútua ajuda humana pudieran aparecer en la incansa­ d'uns arravals dintre el districte entre els veïns. Era una espècie ble búsqueda de los investigado­ primer de la vila. Cases avui con­ de paradís. res que la antigüedad de "Llagos­ servades o millorades, i altres Ès un recull detall de la prime­ tera" se rem on ta a mil cien aflos" (poques) que no han sofert cap ra desena de segle. Notícia donada pel correspon­ mutilació; elles tal vegada porten sal a Tossa de Mar, senyor N. F. un mot que segur és recordança Per en Tià ANÈCDOTA REAL de moltes famílies o persones El fet passà fa anys, al carrer MADRIGAL Olivareta (Rera mur) de la nostra vila, en una casa que per surtir-se raco M'endinso en les fondàries del teu cor de bona llet tenien 2 cabres. i veig en els teus ulls el que no em contes La nena de la casa era dintre i sento una alegria i un dolor la pubertat i es posà trista. La dels pendent de tes preguntes i respostes. seva mare al notar-lo li preguntà M 'aferro en l'amor que porto a dins si és que no es trobava bé, "Sí, poetes i voldria oblidar el que no oblido n^are que m'hi trobo de bé", li tornant viure la llum d'aquells matins contesta. La tristesa de dia en evocant tot allò que més estimo. dia creixia, i la mare insistia per la salut. "Jo estic bona", repetia Josep Calvet. la nena a la seva mare. Com que BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 8

DEL POBLÍPOE .

LA DIADA DE SANT JOSEP Hi havia disfresses tan gracioses com: l.a TROBADA SARDANISTA mariones, Cleopatra, bruixes, cowboys, A LLAGOSTERA pallassos, banyistes antigues, presidiaris El passat dia 19 de març, diada de Sant i d'altres. A les tres es va fer l'entrega del premi de Josep, l'Associació de Pares del ColJegi A Llagostera es venia celebrant la rifa organitzada per l'Associació de Pares, Ntra. Sra. del Carme va programar una festa l'aplec de la Sardana, que era un dels a en Joan Vila i Malagon. Aquest premi con­ en honor a aquest Sant, que és el patró del primers de la temporada, enguany, nostre Col.legi. sistia en un parell d'ànecs i una gran caixa però un grup d'entusiastes locals s'ha A les nou del mati amb gran alegria van sorpresa, dins la qual trobà un piló de flocs unit formant "Els Amics de la Sarda­ anar arribant els alumnes al col.legi. La ma­ de fibra sintètica i... tres mil pessetes. Des na" amb la intenció d'animar el món joria anaven amb disfresses de coloraines i d'aquells moments fins a les quatre els més sardanístic llagosterenc, organitzant de molta originalitat que feien conjunt amb grans ompliren de joia els infants fent-los una trobada sardanista. Per conèixer les pintades que dies abans els alumnes de jugar i riure compartint la seva alegria. els seus propòsits hem dialogat amb la segona etapa i l'artista local Sr. Faustí A les quatre en punt les professores ells: repartiren la xocolata entre la mainada i Lloveras havien realitzat a les parets del "Els amics de la Sardana va néixer els més grans. Aquest berenar tan deliciós pati, per poder vestir-les també d'alegria. a la tardor del 1980, format per La resta dels alumnes eren les majorettes l'havia preparat amb gran iIJusió la Germana afeccionats que volem que la nostra del Col.legi que portaven els seus bonics Remei ajudada per la Germana Cristina. dansa tingui en la vida del poble la vestits. Cal ressaltar que la banda portva Amb la xocolata es repartiren ensaimades incidència que es mereix. Després uniforme nou. Aquest constava de: pan­ fetes una hora abans de berenar, o sigui, de diferents reunions es decideix or­ talon blau marí amb un viu blau cel, una encara eren calentes. Les va repartir la ganitzar la "1.^ Trobada Sardanista camisa beig amb un llaçat blau marí, un Sra. Pilar Hernando de l'Hospital. a Llagostera" a celebrar el proper dia "poullover" granata amb vius blau marí Acabada ta xocolatada van sortir tots 20 d'abril (dilluns de Pasqua), a la i, finalment, una bonica gorra blanca i als patits i tomàrem a córrer, saltar i riure Plaça de Catalunya, amb sessions de blava. Aquest uniforme havia estat confec­ tots junts. matí i tarda, i totalment gratuit. Les cionat a la sastreria del Sr. Joan Capdevila De mica en mica els patis es van anar sardanes, en un total de vint-i-quatre, i finançada par l'Associació de Pares. buidant. seran interpretades per les Cobles A les deu, mossèn Pere Carreras va Va ésssr una diada fantàstica que a Principal de Llagostera i Girona. oficiar la Santa Missa en un dels patits del tots ens agradaria repetir, i que segurament Pel bon fi d'aquest acte hem de Col.legi, a més de tots els alumnes hi assis­ gràcies a la coIJaboració de l'Associació destacar l'especial col·laboració de tiren algunes mares, alguns dels nostres de Pares, serà molt possible l'any vinent. l'Excma. Diputació, Magnífic Ajun­ veíns de l'Hospital, el professorat i alguns tament, Caixa de Pensions, Caixa directius de l'Associació, que van perdre Alumnes de 8.è d'E.G.B. d'Estalvis Provincial, Caixa Rural, Joan hores de treball per poder assistir a aquesta del Col·legi Ntra. Sra. del Carme Planas, així com de tot el poble que festa; els hi agraím molt. ha contribuït d'una manera desinteres­ A l'acabament de la Missa es van beneir sada. les noves banderes, que més tard lluirien les Convidem des d'aquí a tots els majorettes. Una d'elles representava l'escut aficionats a la Sardana a participar de l'Associació de Pares, l'altra la insígnia en la nostra Festa." de Sant Josep i per últim un bandó que portava l'escut de Lacustaria. Aquestes tres banderes havien estat bridades per les GAMBERRADAAL àgils i expertes mans de la Sra. Lola Marquès. PARC INFANTIL A les onze gran cercavila per part de les majorettes i nens disfressats. Tot el públic va aplaudir aquesta desfilada on les majo­ No fa pas massa dies en el Parc rettes van presentar la nova exhibició que Infantil s'hi trobaven aparcats dos tenen preparada per a recórrer aquesta camions carregats de pasta de paper. temporada pobles i ciutats de casa nostra Durant la nit es veu que un grup de i que es deu a l'esforç i l'entrega de la joves que no sabien què fer es van de­ Germana Maria Àngels. A les dotze acabà dicar a agafar-ne, fer punteria a les la cavalcada, però no la festa. façanes de les cases del Parc Infantil, A la tarda les disfresses van augmentar i emplenar els vidres de diferents ja que les majorettes que al matí no pogue­ cotxes que també estaven allà aparcats. ren lluir les seves disfresses ho feren a la Fins i tot alguns que es trobaven al tarda. Passeig Pompeu Fabra. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA • 9

PROLIFERACIÓ DE CONCURS DE DIBUIX ACCIDENT PASSEIG POMPEU ROBATORIS A LLAGOSTERA AL BLACK CAT FABRA-CARRER CONCEPCIÓ El divendres 3 d'abril s'efectuà al En l'encreuament del Passeig Pom- Black Cat l'elecció de l'anagrama. Un peu Fabra amb els carrers Concepció AL CARRER BARCELONA I PARC jurat, elegí entre els dibuixos presen­ i Tomàs Boada, davant del "BANES­ INFANTIL tats, donant per guanyador el dibuix TO", hi hagué un accident, en xocar El proppassat dilluns 23 de març fet per en Masvidal. Tots havien de un Citroen furgoneta i una moto. La es produí un intent de robatori a la tenir com a motiu un gat negre, una moto que baixava pel carrer Concep­ casa núm. 45 del carrer de Barcelona, finestra, el nom d'aquest Pub i el nom ció es va saltar l'stop, i embestí el cot­ anomenada "Can Boada". Els pres- del poble. xe que passava. sumptes lladres foren tres dones gita­ Degut al cop, la moto I el seu con­ nes que lograren entrar obrint la porta Ens han comunicat que per la pri­ ductor foren despedits uns quants que dóna al carrer. Pujaren de seguida mera quinzena d'abril està previst fer metres arrosegant pel terra. El conduc­ al primer pis, però, al ser descobertes un concurs de carreres d'Excalèstric. tor de la moto resultà amb ferides a la per la Sra. de la casa emprengueren la cama, força importants. fugida, amenaçant-la inclús amb un ganivet. Els veíns en sentir el gran XERRADA AL CASAL, En aquest capítol d'accidents tam­ esvalot i crits que fii havia al carrer D'UN MISSIONER A L'ÍNDIA bé hem de fer ressò de la mort en sortiren a veure què passava però ja El divendres dia 3 d'abril s'efectuà accident de la Sra. Conde i de la seva no pogueren atrapar a les gitanes que la passada de diapositives i la xerrada germana. Totes dues foren atropella­ des per un camió quan es trobaven se suposa marxaren en un cotxe que sobre l'índia d'un missioner jesuíta, passejant per Alacant, on havien anat tenien al carrer Albertí. que fa més de trenta anys que s'hi a veure la Jura de Bandera d'un fill. També a la nit del mateix dilluns troba. L'enterrament es feu aquí a Llagos­ foren oberts alguns cotxes aparcats a Hi assistiren unes 80 persones, totes tera el dissabte dia 28 de març, i el de diferents indrets del poble, entre ells elles joves, que foren convidats mitjan­ la seva germana s'efectuà a Jaén, que 2 camions que es van trobar els vidres çant una carta. La xerrada es basà so­ era on residia. trencats i l'interior capgirat. bre tot amb les costums i els proble­ mes que tenen en aquell país. A L'ESTANC DE LA PLAÇA El dissabte al matí es féu també una El dimarts dia 24 de març foren xerrada d'aquest tipus per a la mainada. CoLlectiu de Redacció robats els diners que hi havia a la caixa de l'estanc de la plaça. Els fets es produïren entre les dues i les cinc de la tarda, hora en què l'encarregada de l'estanc va a dinar. Fou molt gran la sorpresa que s'endu­ JO COMPRO, JO VENC gué quan en arribar a la tarda trobà Aquí tothom qui vulgui, hi pot anunciar ja la botiga plena de gent que havien entrat pensant que ja era obert. A el què li sembli. l'hora d'escriure aquestes ratlles encara Especuladors abstenir-se. no ens havien pogut concretar quina era la quantitat de diners que s'havien endut.

A LA BOTIGA MIMO'S — \/enc llit gairebé nou. Bon preu. - Raó: La redacció. El fet de que es produís aproxima­ dament a la mateixa hora que el de - Compro escritori de segona mà, que sigui de bon pagar. l'estanc, sembla indicar que foren els Raó: Joan (La redacció). mateixos lladres. En aquest cas roba­ '- Venc una Guitarra Baixa en bon estat. ren unes 15.000 pessetes. Degut a les Telèfon 83.01.58 Esteve presses no s'adonaren d'una bossa que '— Compro piano de segona mà. — Raó: La redacció. tenien damunt del taulell amb una '- Es venen estanteries metàl.liqües gairebé a meitat de preu. important quantitat en efectiu. Per adquirir-les dirigiu-vos al telèfon 83.00.56 També a la mateixa hora, entre les dues i les cinc de la tarda, foren robats '- Compro Han ta o roda de bicicleta per 500'- Ptes. dos cotxes i d'altres es trobaren oberts (De 8 a 10 tarda) Telèfon 83.02.48 Eduard amb tot l'interior remanat. '- S'ofereix per a fer de "Canguro" els dissabtes i vigílies de festius. - Telèfon 83.02.21 Nuri ALS MAGATZEMS DE CAVISA »_ \/enc "mili" completa (sense estrenar). Teve El passat dilluns 30 de març, també robaren als magatzems de CAVISA. Es *- Es venen uns quants "PUF", per entapissar al seu gust. produí a la nit del diumenge al dilluns Poden comprar-se d'un en un. I s'endugueren un furgoneta que hi Telèfons: 83 02 71 i 83 03 69 havia a dintre i molt de gènere. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 10

EL PLE 3 d'abril

Abans de començar la sessió, i que li semblava innecessari portíva en el sector del camp el senyor Alcalde va llegir un demanar ara els comptes si de futbol de 40 x 20 m. El cost telegrama que la Casa Reial dintre un mes sabrà definitiva­ serà d'uns 2.700.000 pessetes. ment si és municipal o no. havi enviat en nom del Rei. En Dispensari ell s'agraia la lleialtat que l'Ajun­ El Sr. Alcalde acceptà retirar El Sr. Puig informà que el lo­ tament de Llagostera havia mos­ la petició dels comptes del 79 i cal del consultori és massa petit trat després del dia 23 de febrer es passà a la votació de la resta per poder fer un contracte de la proposta. S'abstengueren el en enviar un comunicat al Rei. amb la Seguretat Social i que Sr. Santamaría, Sra. Serra, Sr. L'Alcalde va comunicar també aquesta pagués les despeses. Parés, Sr. Nuell, Sr. Ventura. La que els regidors de Convergència S'aprovà que l'Ajuntament com­ resta votà a favor. estarien a la disposició del pú­ pri el material mèdic necessari, El senyor Codina va voler fer blic cada dia a l'Ajuntament amb ja que tot el que hi ha és cedit constar en l'acta que qui s'havia el següent ordre: per la Creu Roja. J. Mestres i J. Puig - dilluns abstès "s'abstenia de fer complir del a2 la llei". Alhora el Sr. Nuell va Televisió en català J. Clara - dimarts de 1 a 2 fer constar que "era una gran L'Ajuntament acordà adherir- J. Vines - dimecres de 1 a 2 tonteria que un Alcalde fes votar se a la campanya "volem la M. Llinàs - dijous de 12 a 1 la llei". Ràdio i la Televisió en català", que promou la Generalitat. Hospital Vivendes de promoció social Una vegada començada la ses­ El Sr. Clara digué que el Finalment dins els precs i pre­ sió oficialment, el senyor Alcalde Ministeri li havia informat que no guntes, els regidors socialistes llegí una proposta sobre l'Hos­ es tenia previst de construir a van preguntar: pital. Llagostera, perquè semblava que Com està l'assumpte dels ter­ Oeia que sí bé s'havia compro­ no era necessari. A més es veu renys de la part Nord de les Es­ mès a solucionar la qüestió de que fa falta un terreny propie­ coles? Hi ha una proposta feta l'Hospital en aquest Ple, no podia tat de l'Ajuntament í altres requi­ que ha de passar a la comissió presentar res concret perquè la sits. de patrimonis i després per in­ Generalitat estava fent un ex­ S'acordà anar preparant els formació i urbanisme. haustiu informe que encara no tràmits per poder-hi entrar l'any I el pati de les escoles? —L'a­ estava llest. Proposava que la 1983, ja que ple 81 i 82 el Minis­ parellador té ordres de canalitzar Junta de l'Hospital presentés teri ho té tot complert. les aigües perquè no s'empleni de els llibres de comptes dels sorra el carrer Ganix. Urbanització sector del cementiri anys 79 i 80, podent demanar S'ha definit la Generalitat so­ S'aprovà el plec de condicions des de l'any en què es va formar bre l'aeroport? -El dia 24 d'abril que regiran l'adjudicació per la Junta actual. hi ha una reunió amb el Sr. Sola­ subhasta de les obres d'urbanit­ El regidor Nuell va dir que na, D. G. d'Urbanisme de la zació del sector del cementiri. temps enrera es va fer callar Generalitat. Extraoficialment se S'aprovà també, comprar ter­ la Sra. Serra perquè havia dit sap que es reuneixen per estudiar renys per ampliar els carrers que els comptes del 79 que en el el Pla General de les Gavarres. per valor d'uns dos milions i mig seu dia van presentar els Srs. Hi ha hagut contactes amb de pessetes i que els veins pagues­ Vines i Soler no eren prou els promotors? —Hi ha contactes sin el 90 per cent del cost total seriosos. Ara no es podien oficiosos, ells volen tirar enda­ de l'obra segons els mestres de demanar perquè ja estaven apro­ vant. façana. vats. Digué també que no s'ha Aix í es va tencar la sessió. d'anar contra dels individus sinó Pista poliesportíva que s'ha d'arranjar la institució. S'aprovà fer una pista polies­ Col.lectiu de Redacció BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 11 NORMALITZACIÓ DEL CATALÀ Sant Jordi El passat 12 de març el pro-governa- de la normalització d'una de les Ja que ens trobem en el mes mental "DIario 16" llençava als quatre llengües. La societat catalana vol i d'abril no podem ni volem deixar vents un "Manifiesto por la igualdad té dret a una dinàmica autòctona de parlat^ de la tradicional diada de derechos lingüísticos en Cataluna", d'expressió lingüística-cultural. del llibre i la rosa que es celebra signat per 2.300 professionals i intel- Es cert però, que el manifest ha per Sant Jordi. lectuals residents a Catalunya (entre aixecat la indignació de molts de Contràriament al que es podria ells Amando de Miguel, Trancón, catalans. Cap a dos milers de persones Reynoso, Sahagún). El manifest, crida secundaren la passada setmana la crida pensar, es tracta d'una festivitat aixordadorament la discriminació de la realitzada per intel·lectuals i profes­ força recent, ja que fou instituï­ llengua castellana a Catalunya, quan sionals de la cultura en "defensa de da a Barcelona l'any 1923 per més del 90 per cent de la programa­ la llengua, la cultura i la nació cata­ la Cambra Oficial del Llibre, ció de la ràdio i TV és en castellà, lana". Però la polèmica continua, commemorant l'aniversari de la els instituts i escoles d'E.G.B. són, tant en el camp de la llengua com mort de Miguel de Cervantes. en gran majoria, de llengua castellana, en el polític. així com les diferents publicacions, Arrel de què les transferències La intenció no fou exclussiva- i per descomptat els serveis oficials d'ensenyament universitari no s'han ment cultural, l'interès comercial que continuen mantenint I' "idioma fet efectives, han arribat a la Univer­ no hi podia mancar. del imperio"; i més que això: ara, sitat central de Barcelona inspectors La diada va arrelar ràpidament després de tres anys d'existència enviats pel Ministeri d'Universitats, arreu dels Països Catalans en del diari oficial de la Generalitat a investigar si la llengua castellana coincidir amb la celebració de publicat en català, aquest sortirà es troba marginada a les universitats en edició castellana i catalana. de Barcelona. Mentrestant, a París Sant Jordi, que ja era una festa El manifest ja havia estat signat el tothom sap que l'Estat espanyol tradicional des que antigament 25 de gener d'aquest any, encara que assumeix la pluralitat com a expres­ aquest Sant, degut al seu caràcter fins ara no ha estat publicat. Perspec­ sió d'identitat, encara que sabem militar fou especialment protegit prou bé que la integració harmò­ tiva de futur? El que si és cert, és que pels reis de la Corona Catalano- aquest ARA, és molt concret. Des­ nica que ens suggereix tot el cere- Aragonesa i per vàries ordres prés del 23-F, tots els partits estata- monial oficial que ha acompanyat listes i centralistes, estan d'acord l'exposició "Catalunya avui", no resis­ militars. en atacar les nacionalitats com a res­ teix la comparació amb la nostra rea­ A partir del S. XIV algunes ponsables principals de la fragilitat litat política. El caràcter oficial de ciutats dels països catalans l'ele­ la mostra ens ha mostrat abans com de ta democràcia espanyola. Els giren com a patró i l'any 1667 fets no són casuals; no interessa una curiositat folklòrica que com Climent IX aprovà que la diada que els catalans participin de la vida una realitat catalana. política espanyola. Per ésser justos, a Europa i als de Sant Jordi fos festa a tot Cata­ S'ha intentat també de dificultar parisencs se'ls ha presentat una mag­ lunya. No va ser fins a la Renai­ la convivència amb els immigrants i nífica realitat cultural, però es procura xença que aquest Sant agafà entrebancar la integració dels qui la que no s'entenguí que això és patrimo­ un caire romàntic nacionalista. desitgen. Ens sembla obvi, un mínim ni comú a tots els catalans, dels quals La diada es popularitzà amb grau de conscienciació per part nostra, es vol ignorar ta realitat històrica, la festa de les roses i sobre tot de la pròpia identitat catalana i de la llingüística i cultural dins de les problemàtica de l'immigració dins la fronteres de l'estat espanyol. amb la coincidència de la celebra­ nostra realitat nacional. Realitat que La presència catalana a París, ció de la diada del llibre. parla d'unes transferències de cultura ha estat presidida per la manca de Tot arreu s'organitzen parades encara no fetes, d'uns nens als que la nostra bandera, mentre onejava de llibres i roses al carrer. També 'se'ls hi ha negat una visió pròpia del la bandera espanyola, la qual també les llibreries venen els seus llibres '^ón, en no deixar-los accedir al co­ està present els dies de festa al Palau amb un 10 per cent de descomp­ neixement de la seva llengua-vehicle de la Generalitat en el pal més alt, •ntelectual I efectiu que uneix als nens flanquejada per la catalana. te. amb els seus pares i amb el món que Ara, no hem de retornar a l'en­ La nostra opinió és que l'afició els envolta", segons el raonament fet senyament clandestí del català, però als llibres no pot quedar limitada Pels propis signants del manifest, avui t'heroisme té una altra cara. La a un dia a l'any. Encara que tots '^erò, no cal obrir massa les orelles. resposta sembla clara: l'ordre i la sabem l'elevat preu dels llibres, Per sentir com la immensa majoria pau que ens "proposen", no és, ni de dels nens en edat escolar parlen, lluny, pel que s'ha lluitat tanti de creiem que s'hauria de fomentar "egeixen i escriuen perfectament el segles. L'ordre que volem ens ha de la creació de biblioteques públi­ castellà, mentre tenen dificultats amb permetre desenvolupar àmpliament ques per tal d'afavorir la lectura al català. les nostres estructures socials, eco­ sense interès comercial. Coeficialitat llingüística no ha de nòmiques, culturals i polítiques. poder dir en cap moment mutilació ColJectíu de Redacció Col·lectiu de Redacció BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 12

ELS HÀBITS I LES PAUTES DE COMPORTAMENT

Es diu que una conducta és un dinació viso-manual que primer ment la seva adquisició talli la hàbit quan aquesta s'ha transfor­ serà de braç (mou tot el braç llibertat de l'individu. Amb la mat en automàtica mitjançant per portar la cullera del plat a frustació l'individu aprèn a con­ l'exercici o la repetició. Per tant, la boca) i més tard de mà (amb trolar-se i per tant a ser lliure. és una resposta a un estímul feta el moviment de la mà en té prou). Cal no oblidar que en el món amb el mínim d'esforç, sense que Si el nen es troba que a casa li dels adults abunden les normes la consciència hi tingui un con­ donen el menjar i a la guarderia i aquestes s'han de respectar i trol important. menja sol entren en contradicció complir encara que no siguin L'adquisició d'hàbits i de pau­ els dos elements casa-guarderia del nostre gust. Es necessari que tes de conducta tenen un lloc quan haurien d'estar molt ínti­ el nen de petit aprengui a accep - important en l'educació doncs mament lligats i relacionats per tar les normes, a complir-les i a la seva correcta assimilació faci­ tal de que el nen adquireixi respectar-les. Amb això aconse­ guirem que una vegada adult litarà l'adaptació de l'individu seguretat. Per tant s'hauria d'in­ tingui una bona adaptació. en el medi, així com l'estruc­ tentar que els hàbits o pautes turació de la parsonalitat. El seu de comportament que s'intenten aprenentatge s'inicia en els tres fomentar en els nens siguin Dolça Vert primers anys de vida i és quan acceptades en tots els ambients es posen els fonaments de les que intervenen directament en conductes posteriors. la seva educació, sobre tot en El fet d'educar suposa donar els primers anys de vida. als nens unes pautes de conducta També és important que la POESIA que estaran d'acord amb l'escala pauta no sigui arbitrària, és a de valors d'aquell qui educa: dir, no demanar al nen que faci pares, mestres, societat, etc. una conducta que per edat o ALBA Cal que les escales de valors de maduració no pot realitzar. Així tots aquells que intervenen en a un nen de tres anys no li po­ el fet educatiu, no entrin en dem demanar que estigui una Un gall empenyia l'alba conflicte doncs l'únic perjudicat hora sentat fent una activitat un xic freda i encantada serà el nen. Així si la guarderia determinada. Les pautes i els i les muntanyes al lluny té com a objectiu arribar a l'au­ hàbits han de tenir una raó de de roges tornaren blaves. ser, han de complir uns objec­ tonomia personal i per tant es I els arbres es movien tius. Cal que les persones impU- fomenten una sèrie de pautes al compàs de l'aucellada; cades en l'educació del nen tin­ de comportament com el menjar la llum vagava indecisa guin clars aquests objectius i sol, encara que això suposi que per baguenys i fondalades donar-li una mateixa resposta el nen s'embruti, que part del el gall anava despertant-les. menjar li caigui i que hi estarà per una mateixa conducta seva. més estona, és necessari que cada Així davant la conducta com pot El sol, que tenia pressa dia el nen mengi sol i no sola­ ser "tirar les coses a terra" l'adult va posar els bous a la rasa ment a la guarderia sinó també a tindrà una resposta constant. i la mestressa del mas casa. I ha de menjar sol no per El que no pot ser és un dia riure- des de la cuina cantava. comoditat dels pares o educa­ li la gràcia i l'altre renyar-lo perquè es crea confusió en el dors, comoditat que és molt Les estrelles han fugit, nen. discutible, sinó senzillament per­ tot al camp son coloraines, què el nen és capaç de fer-ho L'adquisició d'hàbits suposa el jorn s'ha desen sopi t per ell mateix i, a més d'acon- una frustació per part del nen i els aucells volten la casa. segviir autonomia fa que no ne­ doncs ha de complir unes nor­ cessita de l'adult per l'acte de mes o pautes que no sempre les menjar, també fa un treball accepta d'una forma immediata. Josep Calvet. motriu molt important de coor­ Això no vol dir que necessària­ BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 13 ieoici borotcz-'oíroAQ futur" EL PROBLEMA DE LA VIVENDA A LLAGOSTERA

El desenvolupament urbanístic a Llagostera dels darrers anys, ha estat predo­ minat per una actuació totalment especulativa, tot aprofitant la manca d'apli­ VIVENDES JOAN BTA. SANZ cació de la llei, i la total inhibició de qui per raons socials i/o situacions de poder tenia el deure de preocupar-se'n. No s'entengui aquí —com moltes vegades passa "Cases Barates" quan es parla d'uibanitzacions o construccions il·legals— que estiguem en contra - DIEGO SÀNCHEZ - de la construcció, res més lluny. Del que es tracta, i ja altres vegades ho hem comentat, és de que es fan les coses irracionalment, sense mirar qui en queda perjudicat. Un exemple molt clar el tenim amb les urbanitzacions, salvat alguna —En primer lloc dialoguem excepció. Però el cas que ens ocupa el tenim en el cor del poble. En un reduit amb el president del Grup de Vi­ espai de terreny hi ha unes 120 vivendes, el que equival a dir què més d'una vendes Joan Bta. Sanz o "Cases dècima part de la població de Llagostera està recluída en una espècie de suburbi. Barates". —Ens pots fer un resum Primer va ésser el Grup de Vivendes "Juan Bta. Sanz" o "Cases Barates", de la història d'aquestes viven­ construi'des pel voltant del 1970 per la "Obra Sindical del Hogar y de Arqui­ des? tectura" del Ministeri de la Vivenda. Aquests 50 pisos, insuficients per a una família de més de quatre persones, "Es van començar a habitar a als deu anys de la seva construcció tenen plantejats una sèrie de problemes nnitjans del 1970. El nom "Juan que ja havien d'haver-se sol.lucionat abans d'entregar-los... L'enllumenat del Bta. Sanz" és degut a que men­ carrer, que va a compte d'ells; els desguassos, que ara també serveixen pels tre s'estaven construint, l'arqui­ pisos de "Catalunya i Girona Futur, S.A.", la manca d'espai, per una banda tecte que així es deia va morir la carretera, per davant i darrera noves construccions. Tota la vida externa en un accident. Els promotors els queda reduida al carrer Lacustaria, amb una sola entrada i sortida, i que serveix d'aparcament, de circulació, lloc per jugar els nens, per parar el sol eren la "Obra Sindical del la gent gran, etc. Hogar". Per adjudicar-les s'havia El Ministeri de la Vivenda i l'Ajuntament, com ens explica el seu President de fer una declaració de bens a l'entrevista, es van passant la pilota, però res es sol.luciona. Per l'actual Con­ on constés que no tenies propie­ sistori el problema ve heretat de gestions anteriors, però això no vol dir que no tats. Es va fer un sorteig molt s'hagin de cercar sol.lucions. ben fet, doncs hi havia dues ur­ Després de les "Cases Barates" es va construir el grup "Mallorca" en un espai, que òbviament havia d'anar destinat a un par infantil-zona verda del grup. nes una amb les claus i l'altra Aquests pisos promoguts per "Catalunya Futur, S.A." estan relacionats amb amb els noms. A la inauguració els de l'altra banda "Girona Futur, S.A.". van venir els Ministres, Sr. Garcia Aquest grup format pels Edificis "Cerdenya", "Còrcega" i "Sicilià" és el Ramal, i de Miguel, el Governa­ més recent, i potser el problema més greu, precisament perquè aquí ja no es dor Civil, diversos alcaldes de la pot parlar del franquisme, ni de quaranta anys. Van ésser construi'ts fa uns "província", i de l'Ajuntament tres anys, i les deficiències són les mateixes o pitjors. Als carrers no hi ha llum; els desguassos, conectats il·legalment a les "Cases Barates"; tampoc evitaren de Llagostera, només l'Alcalde." la construcció de "pous moràs" (algun pis dels baixos ja ha quedat mig inundat); "D'entrada s'havia de pagar s'han construí't aparcaments on en el projecte hi anaven "preciosos jardins" un 10 per cent (27.000'- ptes.), i i sota una línia d'alta tensió. En el bloc de dalt, on ja hi ha tres pisos (màxim després amb 25 anys, 421'- Ptes. que permet la llei de construcció vigent a Llagostera), s'hi han fet garatjos, formant un quart pis (això s'havia discutit moltes vegades a l'Ajuntament ante­ cada mes, i 200'- Ptes. més, per rior. -Què ha passat? la conservació, a I' "Obra Sindi­ Però els vei'ns —quin remei— no es resignen. Aquest excés de població en un cal del Hogar". En desaparèixer indret tant minúscul (vivim en un poble que té possibilitats d'eixamplament per els Sindicats Verticals, passà al pràcticament totes les bandes) ha de trobar sol.lucions per a millorar ia seva Ministeri de la Vivenda, però forma de vida. Ells fa pocs dies van netejar una mica la "cara" del carrer Lacus­ taria i marges colindants. Una altra convocatòria per. arrenjar la banda de la aquest només es feu càrrec de carretera no va tenir els efectes esperats. l'amortització, no de la conserva­ Des d'aquí només podem demanar dues coses: Que s'apliqui la llei, a tots els ció. Aleshores ens vam adonar efectes, als deures que té com a promotora "Girona Futur, S.A." i que l'Ajun­ que la llum pública, les voreres, tament tihgui més consideració a més de cent famílies que allà viuen. Una l'asfaltat, clavegueres... les està­ urgent sol.lució és adequar l'espai únic que queda lliure com a zona d'esbarjo vem i estem pagant nosaltres. ' parc infantil. Es deure que el POBLE té amb el mateix poble, car en certa manera tots ens Es a dir vam passar d'ésser un hem de sentir una mica culpables d'haver creat un "guettho" en un poble de Grup de Vivendes protegides, a 76,61 Km2. un Grup de Vivendes desprote- Col.lectiu de Redacció BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 14

(l'c (/<• UI pliDlcl iliilcridr, Vivenda i Ajuntament, per mirar alguna cosa es guanyaria. De mo­ de què es fessin càrrec dels nos­ ment les clavegueres queden obs- tres problemes." truides i les hem de fer netejar. — L'Ajuntament diu que el La darrera vegada vam portar un Ministeri de la Vivenda no ho cotxe bomba que va costar ha entregat, i aquests diuen que trenta mil pessetes." sí, que ja ho han entregaran, que "Aquí hi ha un altre problema això és a Madrid..." les "Cases Barates" teníem uns "També per Sant Joan, fem desguassos que per nosaltres, sen­ una "verbena" popular, pagada se contar els embossos podien amb una recolecta que es fa ésser suficients. Però quan es va entre els veins. Lògicament els fer el primer bloc de pisos de Joans paguen més..." "Catalunya Futur, S.A." (Edifi gides." Quins problemes hi ha plan­ ei Mallorca) sense permís de nin­ —Quan es va formar, i quina tejats doncs amb clavegueres, gú van conectar directament als ha estat la tasca de l'Agrupació enllumenat... nostres." de Veïns? "Quant a les clavegueres, l'en "Per fer els altres pisos de Gi­ "L'Associació ja estava forma­ llumenat, etc, l'Ajuntament ens rona Futur, S.A. (Còrcega i Cer da per l'Obra Sindical, però amb ha dit que això és un carrer denya), ens van obrir els carrers, un sentit figuratiu. A finals del (Lacustaria) particular, i per tant allargant les voreres... Ara tenim 1976 es va renovar formant una ell no se'n pot fer càrrec, ja que doble trànsit i desgast. Aquests, junta votada pels veins amb: necessiten el permís del Ministe­ sense el nostre permís també van president, sots-president, secreta­ ri, en canvi per allargar el carrer conectar els .seus desguassos i ri, tresorer i set vocals, un per i fer-hi més cases no van necessi­ l'Ajuntament no va dir-hi res..." escala. Ens reunim periòdicament tar cap permís." "Referent a l'enllumenat i to­ Estic en el càrrec des de fa uns "Els embossos de les clave­ tes les despeses que comporta, dos anys. Cada casa paga 500'- gueres es produeixen per l'aigua ho hem de pagar nosaltres. És a Ptes. al mes." que ve des de dalt l'Ajuntament dir per segons quines coses a "Si hem tingut problemes de i baixa pels carrers Sant Pere, l'Ajuntament no som de Llagos­ llum, desguassos, voreres, clave­ Fred, Baixada de la Costa... tera, però a l'hora de pagar els gueres... els hem hagut de solu­ Porten moltes runes, i per aquest impostos (cotxes, alcantarillat, cionar nosaltres. Per exemple, motiu hem demanat a l'Ajunta­ etc.) sí que ho som. arrenjar el passatge que va del ment que facin una reixeta a l'en­ Quines gestions hi han hagut carrer Lacustaria al Marina.." trada del CA Lacustaria. De pa­ amb l'Ajuntament? "També hem fet moltes ges­ raula han contestat que ho faran "Vaig anar a plantejar el pro­ tions a nivell de Ministeri de la al carrer del Fred. En principi blema a la Sra. Maria Gifre, i

El desnivell i estretor de la zona fan que les 'Vases Barates", es trobin en un cul de sac, es a dir una única entrada i una sortida que se'n podria dir d'emergència, tal com il.lustra la foto de l'esquerra BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 15 més tard al Sr. Codina, i sempre de la seva competència." carrer Lacustària en el que hi ha han contestat el mateix: com que "La Generalitat va dir que re­ d'haver-hi lloc suficient pel tràn­ el Ministeri no ha fet l'entrega, comanava a l'Ajuntament que fes sit normal, aparcament i esbarjo no hi volen saber res." tot el que calgués per qualsevol de la mainada." "A nosaltres ens sembla que via, per fer complir el seu deure "En el cas de les "Cases Bara­ si l'Ajuntament ho sol·licités a a la promotora." tes" hi ha un solar que va sobrar, nivell oficial segurament es faria "L'Ajuntament, de paraula, va i que ara no se sap de qui és, ni més depressa. Però a ells això dir que hi posaria mà, però no l'Ajuntament ni el Ministeri ens no els interessa, doncs així s'es­ veia molt clar el que hi pogués ha saben aclarir. Nosaltres el vol­ talvien despeses." intervenir, ja que per ells la cons­ dríem aprofitar per fer-hi un parc "Podem dir que l'única cosa trucció era il.legal, sigui per no infantil. Normalment quan es fa de què es preocupen es que els haver complert les normes, o ha­ un grup de Vivendes d'aquest es­ carrers estiguin nets, i encara ver fet les cases sense permís." til, l'Ajuntament dóna els te­ amb la nostra col·laboració, però "Els problemes més import- rrenys, però nosaltres els vam res més." tants són: la llum dels carrers, els pagar, i per això creiem que a- desguassos i el carrer Lacustària. quest indret ens correspon". Quant a desguassos, com que es GRUP GIRONA FUTUR, S.A. "El Grup de Girona Futur, van fer uns "pous moràs", resul­ (EDIF. CERDENYA) s'ha de refiar també d'aquestes ta que quan queden plens s'han possibles solucions, doncs en l'es­ de buidar. Fins ara això anava a pai que en aquestes vivendes es­ Joan Bou i Carles Tena càrrec de Girona Futur, però fa tava projectat com a zona verda, uns dos mesos vam tenir una s'hi han construït garatges, que a —Quina és la història d'aques­ reunió a Girona i ens van dir més de vulnerar el projecte ini­ tes Vivendes i l'Associació? que ells ja no pagarien res més, ja cial estan sota una línia d'alta "Es començaren a habitar a que tenien uns documents on es tensió, lloc on és prohibit edifi­ l'any 1979. Entre els tres edificis demostrava que la confusió venia car-hi. Però aquí tampoc ningú hi ha unes 60 vivendes. Cada de l'Ajuntament, cer segons ells, ha dit res". grup té la seva Associació." l'arquitecte municipal, havia do­ "A l'Edifici Cerdenya, primer nat el vist i plau als plànols. Ara —Com ha anat l'assumpte de ens ho portàvem nosaltres i cada comencem a estar preocupats la neteja? pis pagava 5.000'- ptes. anuals doncs en qualsevol moment es "El primer dissabte l'Ajunta­ per la conservació. Ara ho hem tornarà a presentar el problema." ment ens va demanar si podíem col.laborar netejant el solar abans entregat a una Agència. "No tenim enllumenat públic, esmentat, així com els marges de —Quins problemes teniu plan­ pel que l'única llum que hi ha sobre els edificis de Girona Fu­ tejats? és la que ve de les "Cases Bara­ tur, S.A. - Aquest dia va ésser "La promotora Girona Futur, tes" o el carrer del Fred. un èxit, car tothom hi va col·la­ S.A. ha vengut els pisos, i ara es "El problema de 1 carrer La­ borar. El dissabte 4 d'abril ha­ renta les mans. No volen saber custària és que no tingui sortida. víem quedat per arrejar tot el res d'humitats, teulats, clavegue­ S'hauria d'obrir de cap a cap, tros que dóna a la carretera, pe­ res... —Vam anar a parlar amb però sembla que hi ha interessos rò només vam ésser tres i l'enca­ l'Ajuntament i aquest ens van particulars. dir que el problema era de Giro­ rregat del remolc de l'Ajunta­ na Futur, i que per tant ells no ment, pel que ja no vam comen­ se'n podien fer càrrec. Per çar". "Acabem comentant que l'ú­ aquest motiu vam fer uns es­ DIÀLEG CONJUNT crits a Obres Públiques i Urba­ nic espai de zona verda és el petit nisme, a la Generalitat i a l'Ajun­ jardinet que hi ha a l'entrada, que també fou construït i arren- tament, denunciant la situació Zona Verda - Parc Infantil en què es trobaven les vivendes, jat pels veihs de les "Cases Ba­ principalment els Blocs Cerdenya rates". ' Sicília. Víin contestar de la "Aquí hi ha un problema molt següent manera: important d'aglomeració, resulta "Obres Públiques va dir que que s'ha construi't molt en poc Col·lectiu de Redacció. fio podia intervenir perquè no era tros, i l'únic espai lliure és el BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA 16 hjM^ij^j^ W»6 /ivuuofet^ BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 17

•^£:^/ BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 18

AERÒDROM A PA NE DES O LA DESTRUCCIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI NATURAL

contradicció: Es cerca el contacte amb un lloc muntanyós, no ho ha d'ésser "A LA NOSTRA COSTA TOT la natura i el que es provoca és la de en un lloc destinat a Parc Natural. ES NATURAL. ELS PENYALS gradació intensa i irreversible d'aques­ De fet les intencions de l'Aeroclub SUBSISTEIXEN I EL SOL HI ta. Un cop s'hi ha assentat la urbanit­ no són prou clares. La meva descon­ CANTA DE PRÒPIA VEU" zació, la neteja del sotabosc i l'erosió fiança ve justificada pel descobriment que provoca la xarxa de carreteres entre els promotors d'algun personat­ Amb aquestes paraules descrivia fan la resta. ge vinculat a projectes que han repre­ en Joaquim Ruyra la Costa Brava a sentat una greu degradació del medi l'any 1928. Avui, 53 anys més tard, El nostre Estat, quant a l'adminis­ ambient (Urbanització a Llançà, Ur­ de la naturalitat de la nostra costa ben tració, és dels menys sensibilitzats banització i parcel.lació del Montjuïc, poc en queda, per no dir res. davant aquest problema. Així segons Urbanització del Puig Rum de Roses I aquest és el camí que hem emprès, unes estadístiques de l'any 1975 i implicats a la parcel.lació de l'Aneto. el fi que hem destinat a tots els nostres veiem que es protegeix un 0,1 fjer cent Sempre el que s'aconsegueix és pri- paratges. Mirem Llagostera, construïda de les superfícies totals (parcs naturals, vatitzar un patrimoni que en defini­ i urbanitzada per tots costats, sense reserves...) del nostre país, el que resul­ tiva és de tots. cap planificació, sense pensar en les ta ridícul si es compara amb Alemanya conseqüències, i arrassant la Natura Federal (14,1 per cent). Suïssa (10 per Che-rrallonga quan ha estorbat. Aquesta política cent), França (4 per cent). seguida a tot l'estat ha provocat des Avui, a l'any 1981 es compta amb del 1882 fins els nostres dies la des­ la declaració preventiva de Parc Natu­ LA MORT D'UNA DONA trucció de més d'un terç dels boscos ral en alguns llocs (això amplia consi­ Ha mort una dona, andalusa, d'Espanya. derablement les zones protegides) en­ Considerar els bens naturals com tre els que es troben LES GAVARRES. andalusa de Jaén. Era senzilla, quelcom inesgotable és un greu error, Això que en principi sembla ésser agradable, simpàtica. Tenia la ca­ que per l'afany de lucre immediat, un avenç important, esdevé inútil a sa pintada de blanc, blanc de l'hora de la veritat, quan els interessos no es vol reconèixer. I així ens trobem puresa, amb tons verds, verd són prou fortsAlmenysaquest és el cas despilfarrant en 100 anys el que ha d'esperança. Un absurd accident, tardat més de 600 milions en crear-se. que ens ocupa. com tots, una mort innecessària, Davant d'això s'acostuma a esgrimir Malgrat la declaració de PARC la raó del progrés, i s'ha posat a la NATURAL DE LES GAVARRES com totes. natura (que en definitiva és la base de l'Aeroclub de Girona ha projectat la Fa temps, temps d'adolescèn­ la nostra vida) com a víctima necessà­ instal.lació d'un Aeròdrom, Urbanitza­ cia, m'havia dit de recordar fre­ ció, piscina, etc. (el projecte el recollia ria. Tot plegat prou absurd. qüentment aquesta frase: "No Miguel Delibes en el seu llibre "Un aquesta Revista en el número passat), : és pas trist morir. La mort no mundo que agoniza", defineix amb a Panedes i a efecte de salvar-se de la exactitud el què caldria entendre com il·legalitat que això comportaria, ha ens ha de causar espant. El tris- a progrés: presionat a l'Ajuntament de Llagoste­ tíssim, el que ens ha de fer por, ra perquè s'adrecés a la Generalitat és no haver viscut" No es pot sol.licitant la modificació del Pla "TODO CUANTO SEA CON­ filosofar objectivament sobre la inicial, de manera que Panedes no hi mort, potser sí sobre là vida. SERVAR EL MEDIO AMBIEN- estigui induïda. Evidentment, com TE ES PROGRESAR, TODO sempre, s'ha cedit, sembla ésser que Aquesta pobra dona no haurà CUANTO SEA ALTERARLO de bon grat, com ens indica els contac­ pogut preguntar-se si volia la ESENCIALMENTE ES RETRO- tes que venen mantenint els promo­ mort, si era el seu moment... CEDER" tors i el nostre alcalde, i les facilitats La llei de la vida, l'única llei i bona predisposició d'aquest per justa, s'ha aplicat una vegada pressions i per interessos personals. A aquestes terres l'explotació turís­ L'elecció de l'emplaçament d'una més injustament. tica ha anat creixent i assentant-se als urbanització, indústria, etc, ha d'obeir Era una dona senzilla, agrada­ llocs més apreciats per la seva bellesa a criteris racionals de preservació ble, simpàtica. Una bona dona ha sense tenir mai en compte l'adequació de la natura i no a criteris de rendabi- mort. a la natura, de la que desconeix les litat. De la mateixa manera que no lleis fonamentals. Vet aquí, de nou, la és viable projectar un Aeròdrom en Maria del Mar BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 19 enlreui/lo • pere ta rinas Aquest mes hem parlat amb en Pere Tarinas i Horta. En sentir el seu nom, a tots ens ve al cap el mateix pensament: L'Ajuntament. El passat mes de març es va retirar després de 49 anys, 7 mesos i 28 dies de treball a la Casa de la Vila. S'han anat succemt fets històrics, els canvis de règim polític, els alcaldes, secre­ taris, empleats, l'edifici s'ha reformat... però en Pere Tarinas ha continuat en el seu lloc de treball, amb la seva feina de cada dia i amb el desig de què aixa pogués contribuir a millorar la vida del poble. (Juan ras curar a l'Ajuiiía- contlicions en cas d"iuiver-se iiu'iií.' l·'.xplica'iis (/uincs feines tl'utilitzar. Hs va acudir a Can has anat fent durant tots at/ncsts Ramon del Molí, les Agulles, anys. Can Rasel, Can Costa. Can "Vaig entrar a trcballar-lii Ramos... (iricialment cl 22-1 1-1'^)27 com a Quins .Alcaldes i Secretaris Ls qüestió de molt de papereig, temporer. De tota manera abans has conci^ut durant tants anvs'.' i qualsevol tràmit comporta mol­ ja lli havia fet alguna cosa, su­ "llis alcaldes que han passat ta documentació." plint al meu pare, car ell ja era per rAjuntament mentre jo hi "La feina abans era més tran­ agutzil. He estat al servei de era, han sigut; Navarro, Francesc quil.la, amb dos o tres anàvem TAjuntamcnt 49 anys, 7 mesos i R(H]uct, Josep Noguera, Joan Na­ fent. Això no vol dir que alguna 28 dies, ja que hem de descomp­ dal, Joan Torres, Artur Coris, vegada haguéssim de fer hores tar uns tres anys de servei. M"he Màrius Sastre, Miquel Rissech, extraordinàries, com és el cas jubilat el 22 de març d'enguany" Artur Roig, Santiago Vila, Joan d'un dia que ens vam quedar el "Com he dit vaig entrar com a Prats, Narcís Curnés, Joaquim Secretari Zàrate i jo per acabar temporer, i més tard vaig fer tam­ Iglesias, Climent Casanovas, els padrons de riquesa rústica i bé d'agutzil i cobrador d'arbitris, Leandre Calm, Ricard Presas, urbana que tenien que marxar ja que abans gairebé es cobraven Enric Virallonga, Narcís Casas, amb el primer tren del matí. i tots els impostos casa per casa. Maria Gifre, Josep Codina, l'ac­ recordo que la meva dona em Amb data de 3-12-34 vaig passar tual alcalde." va venir a buscar a les sis de la per concurs a auxiliar de Secreta­ "Qi'ant als Secretaris: Bassets, matinada a l'Ajuntament a veure ria, i he sigut administratiu fins Àngel Farigola, Lluís Vilarrassa (el què m'havia passat,.." ara. Durant aquest temps també substitut era Ramon de Zàrate), -í:s difícil tractar amb el he fet de Dipositari, era l'encarre­ Joan Oliver, Francesc Gifre, públic'!' gat del funcionament del servei Joan Ribes, Jordi Dalmau, Joan "En la majoria dels casos d'aigües, i he tingut cura d'esta­ Aradas, i l'actual Gervasi Gon- no." dístiques, certificacions, empa­ zàlez." dronaments, contribucions, expe­ -Si haguessis de tornar a -Quina ha estat la teva rela­ dients legalització d'activitats començar, aniries a VAjunta­ ció arnh ells. i a qui destacaries classificades, quintes i tot el què ment' per la seva actuació'' encomanava el Secretari. Algunes "Fs una pregunta que quasi no "Per raó de la feina he tingut d'aquestes coses en diferents es pot contestar, ja que es pot dir més relació amb els Secretaris, èpoques." (]ue no conec altra feina. Cin­ (jue sempre ha estat bona. Quant quanta anys és tot una vida." "Acabada l'aportació d'aigües, a l'actuació dels alcaldes, crec -Ara que t'has retirat, quina es va organitzar, es.sent alcalde que havent estat més o menys és la teva activitat! en Casanovas, el servei municipal acertada, tots han procurat el bé "Amb l'amic Enric Albert í contra incendis, formant part del pel poble, pel que és difícil desta­ anem a la campinya a buscar mateix, jo com a cap, i els com­ car-ne cap." espàrrecs, i a preparar la propera panys, voluntaris, Robert Sabaté, Com és la feina de fun­ temporada del tudó. De fet però Antoni Cabarrocas, Artur Llagos­ cionari.' cl que m'agrada més es anar a tera, Narcís Maymí, Josep Ro- "Jo com a funcionari he pro­ la cacera del senglar pel que Pcr... 1 ra un servei (]ue consistia, curat complir sempre amb les ens ajuntem una colla molt '1 més d'anar a apagar el foc, en meves obligacions, mirant pel nombrosa." ^'igilar i repassar les bo(]ues d'em- bé del poble. La distribució de P'ilme. a fi tie ijuè estiguessin en la feina depèn del Secretari. CoLIcctiu de Redacció BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 20 acudits RAMON

', Jo TQ^MQÜIL

.^ ''e^' 3- 56MCAT A LES MGl/£S ATAíGUe^ Ui/^A í Rí/>/^* f "•• BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 21 ni mar, ni muntanya... Lluís Llach en l'interessant pro­ SOBRE: "ELGOLPE" que em sembla molt "Chauvi- grama de Josep (Viària Puyal i "EL MANIFIESTO" nista" voldria ésser, sense perdre "Vostè pregunta", de què en els la pròpia identitat, "ciutadà del actes de "Catalunya Avui" a món", tot agafant els mots de la — Esperem que no sorgeixi ca­ París, en el local de la Unesco Revolució Francesa: LLIBER­ da mes un tema tan important, hi mancava la senyera catalana... TAT, IGUALTAT, FRATERNI­ com negatiu, per comentar. Des­ SOBRE: "EL PAÍS BASC" TAT, i oblidar-me —perquè no prés del "goipe" ha caigut "el existiren— de les banderes i bar­ manifiesto", què ens tocarà ara? Entraré breument en la proble­ reres (llingüístiques, culturals, —Comentar? —Del "goIpe" se màtica del País Basc. Aquí i econòmiques, socials...) i fron­ n'ha parlat molt, s'han repetit arreu, tenim predisposició d'en­ teres... una i altra vegada les imatges; el globar ETA amb tot el poble —Ep!! tu estàs escrivint uto­ "càllate cono" ha estat popula­ basc, i això no va per aquí. Passa pia... —Bé, però per això a en ritzat a tots els nivells... —Però però, que la majoria dels bascos Tomàs Moro el van fer sant... qui és que s'ha expressat sense seran sempre més a prop d'ETA -No es tracta d'enfrontar el embuts, oberta i clarament?! (o el que ideològicament hagi poble andalús, o el castellà, amb —Polítics, partits, institucions, pogut significar) que no pas de el català, o de dir separatistes als queden ennuegats quan parlen les decisions del poder central. bascs i catalans. Si la història i del "23-F". De tot el que he D'aquí la seva continui'tat. —El la geografia fan de la península llegit i sentit comentar al respec­ basc com a individu és persona ibèrica un estat natural, perquè te, el més clar ha estat un article noble, entregat , lluitador, apa- no agafem l'exemple dels nostres de Joan Fuster a "La Vanguar- sionat... Tothom hauria d'ésser "amos", els Estats "Enganxats", dia", on donava una visió real del conscient de que allà s'està bor- i formem realment una Espanya que pot pensar un home mínima­ dejant el perill d'un conflicte in­ d'Estats Units? D'aquesta mane­ ment conscient avui en aquest definit, que de persistir, l'ETA ra fins i tot ens podríem estalviar país. aconseguirà el que es proposen, cosa que no dic, per no fer apolo­ un president... —Ara, el document dels Bisbes gia del terrorisme. al País Basc. Aquest, indubtable­ SOBRE: ment més trascendent i efectiu, SOBRE: UTOPIA? LA POR A LA LLIBERTAT és probablement la principal Hom vol tenir raó de que llur presa de postura que ha fet l'es­ Tornant amb Catalunya, el causa és la justa. Dissortadament glésia, en aquesta mal tractada, "Mani" i en Llach, aquest també però no impera una autèntica jus­ guinyolesca, desditjada "demo­ va dir que els firmants del mani­ tícia —com a forma racional cràcia". No sé fins on creuen els fest són "Els Tejeros" de la Cul­ d'equilibri—, i qui mana és el polítics parlamentaris, que la tura. Poder, de la força i els diners. gent, el poble, s'està mamant Ara bé, el problema llin- L'única forma de possibilitar el dit. I no parlem de baixades güístic és conflictiu i de difícil una igualtat, sinó material, al­ de pantalons i/o faldilles —ep! solució, i més quan no hi volun­ menys espiritual (encara que amb el feminisme que és cosa de tat d'arrenjar-ho, com es demos­ d'això no es menja, però serveix dones! tra: dificultant el procés endegat, negant el fet de la nacionalitat per exigir), és amb Cultura, —Dic tot això perquè el retro­ de Catalunya, i fins i tot la nos­ CULTURA amb majúscules. cés en tots sentits, sofert a par­ tra senyera... Però encara tenim por a la tir del "23-F" és considerable i Aquí vull aclarir, i segurament Cultura, por a la llibertat, por a suficient per veure que el cop entrant per a molts en contradic­ deixar anar la mamella, i ja és d'estat, si bé ha fallat en la pràc­ ció que no tinc molt clara la in­ ben trist això, perquè penso que tica, no en l'essència. Vejam sinó terpretació que es dóna a "nacio­ ben distribuït en rajaria per a què passa amb les autonomies; nalisme", pel que en conseqüèn­ tothom, i seria més fàcil de augment de preus: gasolina, elec­ cia tampoc sé ben bé el que signi­ pair, no? tricitat...; cap solució per l'atur, fica el catalanisme actual. No etc. I fets com "l'oportunitat Joan Ventura i Brugulat crec amb "Banderes", i a pesar del "Mani", o el denunciat per AbrU-81 BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 22 PORTAVEU DELS LECTORS

criteri meu, als meus fills (4) no se'ls fa Sols per treure dubtes i sense voler encetar La primera (municipalitzar-la) no interessava cap despesa sense sentit). Per altra part, sí, cap polèmica amb pels reglamentaris sous que marca la Llei donar a les cuidadores (no perquè els alum­ diuen una veritat com un temple, "els nos­ nes anessin bé o malament) epll, això és tres fills no ens demanaren venir a aquest món", però jo pregunto: algú de vosaltres "ELS RESPONSABLES el que vostès digueren i jo, junt amb alguns va demanar venir-hi? (amb aquests flacs més, vam entendre, consti que no tinc res D'UNA NECESSÀRIA arguments, de si va ser primer l'ou o la ga­ a dir en contra d'elles, ben al contrari. INSTITUCIÓ " llina, si que no ens entendríem pas). La tercera es veu que no era convenient parlar-ne puig, DE SEGUR, HAGUÉS De què "les gestions fetes a, i per, la GUARDERIA s'han portat a terme davant (Hauran de perdonar-me, no em sé ESTAT LA QUE HAURÍEM TRIAT ELS de TOTHOMII!" és obligació que hi tenen, explicar d'una forma més curta i entenedora) PARES. Sabent sobradament que AQUES­ però això no vol pas dir que s'hagin FET Se'm digué que, per motiu de manca TA (no facin el desentès) va ésser conse­ BÉ I PEL BÉ DE TOTHOM, almenys per d'espai, en el passat Butlletí no fou possible qüència de la dimissió (sense interrogant) la butxaca (mania que hom hi té), ara, ^i publicar-la. Dit això passo a remerciar d'uns pares responsables i, com bé diuen, el que convé és anar en contra els interessos l'atenció que va merèixer el meu, diuen entre ells un que em mereix tota credi­ de la gent que treballa, PERFECTE, ho han "poc clar", escrit publicat en el número bilitat. aconseguit. En resposta a la pregunta: del passat mes de desembre i que vostès Seguint el consell donat de "dir les coses "què pretenc?" doncs precisament pretenia me'l contesten al de febrer. clares i pel seu nom" procuraré fer-ho, el revés d'això. Una altra cosa, si com diuen No creia que posar "una necessària aquest vol, amb números, que encara serà les guarderies no són per guardar els nens, institució", en lloc de GUARDERIA IN­ més clar (potser massa). Baix el meu pensar creguin que jo i algú més estem ben equivo­ FANTIL "EL NIU", els molestés tant, (al revés) era més prioritari dotar la GUAR­ cats, si els hi plau, facin una petita enquesta més aviat crec va ésser pel que venia després DERIA d'uns bons i eficients serveis, tal a les mares preguntant el perquè porten el i no "no volia dir". Ja m'ho temiali, se'm com estava previst, per evitar constipats als seu fill a la GUARDERIA?, després publi­ degué escapar alguna cosa i, car diguin que alumnes i pagar el mateix que pagàvem. Ja quin els verídics resultats, si la majoria de ho volia enfosquir, veig que tot devia ser funcionarien, ara qui sap quan podran fer- les respostes no coincideixen amb el que força CLAR perquè em van entendre fil se, millor m'equivoqui, serà un regal, sóc vostès afirmen, no serem massa que esta­ per randa. dels que crec amb el problema monetari. rem malament del terrat? No els faci por, Amb el que no estic d'acord és que em Tanmateix no veig tan necessari haver de ho provin, sospito que tindran una sorpresa. diuen: "perquè en la reunió feta amb 28 gastar-nos 1.500.000 ptes. a l'any per Per acabar, els he de recalcar que no mares i pares de família no exposava les posar 20 alumnes per classe, quan a l'any sóc un mentidar, crec que estan equivocats, meves idees?", recordo perfectament i següent, AQUESTS MATEIXOS ALUMNES, no m'ho havia dit ningú, perquè mai he vostès també, que si les vaig exposar, car, PASSEN A UNA DE 41, actualment és donat motius per dir-ho, precisament sóc com és natural, a la meva manera, que preci­ així, veritat? (ull, això si que no ha d'ésser, un adversari de la mentida, tinc per cos­ sament no era la que volien, tampoc vull eh?). Reflexionem: segons l'exposat en tum dir la veritat i sempre el mateix, tant a ara afegir que fos l'encertada. Jo si puc dir aquella reunió, a l'Ajuntament (que som davant com a darrera (han pogut comprovar que, en. l'esmentada reunió, no foren propo­ tots nosaltres) 60 alumnes els costaria unes i saben que, això, sovint em crea problemes). sades les tres opcions que podien fer-nos: 25.000 ptes. cada un a l'any, diguin-me el Corresponent a la gratuïtat de les afirma­ 1.a Que la GUARDERIA es municipalitzés. que costarà els restants 800 ó 900 que cions de vostès haig de dir-lis que s'atrevei­ 2.a Augmentar a més del doble la quota del hi ha en el poble? A mi, en números rodons xen a DIR el que els hi sembla, sense rumiar Curs anterior - Curs 79-80 quota 500 ptes.; em surten 20.000.000 de pessetes (sí, ho la irresponsable temeritat de les paraules, Curs 80-81 quota actual 1.100 ptes. més han llegit bé: vint milions de pessetes), més encara, els que ho diuen, no serà que 300 de matrícula-. 3J (la que es van d'on sortiran, és que només ha de preocu­ precisament són les veritats el que els "descuidar" de proposar-nos) Que seguís par-se per aquests 60? (si és així demano amoi'na?; les mentides hauríem de buscar­ com anava i amb el mateix preu ,que tenia, discupes, no sé distingir bé quan perdo ies en una altra banda, però val més deixar- doncs cap mare o pare es queixà que la els trucs o s'està als llims). Tinc entès que, ho, tothom coneix prou uns i altres per GUARDERIA ANÉS MALAMENT, veri­ a la GUARDERIA, l'Ajuntament dóna una jutjar-ho. Ah!!, tampoc cal aclarir-los-hi tat? i menys, com va dir-se, que els alumnes subvenció de 36.000 ptes. al mes (paga 32 el de: "...almenys dintre de dos anys?", hi estaven com "conills dintre una gàbia". alumnes) a part d'altres conceptes (abans igual com el demés ho han entès perfecta­ Per l'amor de Déu, una mica més de serie- de fer l'altre classe en pagava 51). ment, veritat? (no despistin ara) sinó facin tatll Tots recordem que fa uns anys, no En altre punt se'm retreu "si crec que un petit esforç, se'n sortiran. molts, en aquest edifici (4 classes) hi rebien comptar amb una altra cuidadora, per ensenyament I educació TOTS ELS NENS atendre millor els nostres fills, és no tocar Bé senyors, no vull cansar-los més, he DE LLAGOSTERA i eren bastant més de de peus a terra?" Perdonin, vostès ho cregut convenient fer aquestes petites pun- 80 II Em diran que això no és veritat o tergiversen deliberadament, ja veuran que tualitzacíons, puig es diu: "qui calla ator­ que no ho recorden? AhII i, llevat de veure si tornen a repassar bé el meu escrit lle­ ga" i m'ha semblat millor esbargit aquests les coses al revés, SENSE TRAUMES (una giran: "que no nego qüe això seria l'ideal" dubtes. Estan en el seu perfecte dret de re­ paraula que ara es fa servir molt, quan i també que tinguem en compte "les nos­ treure'm, altre cop, els disbarats que he convé). trat possibilitats" (almenys les meves, a apuntat, del contrari podria pensar, i al^ú BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 23 comportament de qualsevol de les per tal que Llagostera sigui una vila (Ve de L· plana anterior) senyoretes, crec que el que cal fer neta. Per això els hem de recordar com a més prudent, educat i normal, que usin les papereres que existeixen més també, que se'm dóna la raó (pecat és parlar-ne, en primer lloc, amb elles als carrers". (A quins carrers?, si greu i gros) a més, ja he advertit en comen­ 0 bé dirigir-se als responsables, doncs culls un paper de terra, fins que çar, que no vull encetar cep polèmica, és la comissió junt amb els pares i arribes a la Plaça de Catalunya i a TRANQUILS, EH?, NO ELS CONTESTA­ els educadors, els que tenim l'obliga­ molt pocs llocs més, no saps on RÉ PAS (seria un mai acabar). Solament dir- ció de procurar que una institució llençar-lo). se que Jesucrist va dir: "que tots érem ger­ que fins ara ha funcionat bé, continuí' També es demana en el mateix es­ mans", bé... però... NO COSINS, EH? anant endavant i millorant cada dia crit, que es netegin les voreres. Per Comprovo que depèn quins, i com, fan les malgrat que a algunes persones això què els veins han de netejar les voreres, coses, per sistema tothom calla, les donen els hi pesi. si hi ha algun carrer on hi passen els per beneïdes i jo xerrant sóc un imbècil, Serveis Municipals a netejar-los, per en veure-les al revés (calamitat que és un, què no poden passar a tots, almenys vet-ho aquí). Una mare una vegada al mes? per què no fan Llorenç Ventura i Sabarí netejar-los a la gent que estant a l'atur? -un, entre altres, que va fer possible la En resum les preguntes concretes creació í legalització de la GUARDERIA, TOTAL DESACORD AMB M.R. sobre el tema de la netedad són aques­ amb el suport de l'Ajuntament- tes: -Si s'han de llençar els papers a les Estant totalment en desacord amb papereres, per què no posen primer CONTESTANT A M. R. les consideracions fetes per ."M.R." en les papereres als carrers? l'últim BUTLLETÍ (núm. 11 del pas­ —Si hi ha carrers que són escom­ Com a mare de família que sóc, sat mes de març), els sotasignants re­ brats pels Serveis de l'Ajuntament, per què no ho són tots? vull deixar constància que estic perso­ colzem l'actuació de totes les educa- nalment moit contenta i agraída de cadores que treballen a la Guarderia 2.on — També parlen de que hi la tasca que estan fent a la guarderia Infantil "EL NIU". ha joves que trenquen bombetes de les senyoretes educadores que tenen Llagostera, abril del 1981. l'enllumenat públic, i perquè si és que cura dels nostres "nanos". Sé que com Adela Martínez, Carmen Noguera, ho volen evitar no posen un bon jo hi ha moltes mares (per no dir totes) Maria Càceres, M.^ A. Corominas, servei de "vigilància", serenos. Guàrdia que s'han sentit indignades per l'escrit Dolors Deu, Mercedes Tarrés, Municipal, etc, però que funcioni de d'aquesta persona que, segons sembla Àngels Mejias, Anna M. Mejias, debò? (I de passada potser es podria pel que diu no porta la seva mainada Nuri Riera, M.^ Dolors Olivé, evitar la quantitat de robatoris que a la guarderia , doncs sabria que a la Maria Foms, Nicolàs Molina, últimament s'estant produint al po­ mainada SI se'ls tracte amb RES­ M. Martínez. C. Hospital, ble). PECTE i AFECTE...I només faltaria! Carmen Martínez, M.L. Talavera, 3.er - Per que es contracta a una Però ésser respectats no vol dir deixar- Maria Vila, Maria Vendrell, professora de català, expressament per los-hi fer tot el que volen, per això no Montserrat Boadella, Dolores Riera, als funcionaris de l'Ajuntament, si fa fan falta les guarderies. Antonio Càceres, A. Lafuente, poc que s'han començat unes classes A un "nano", de petit, se li ha M. Rosa Maidagàn, Joaquima Mateu, de català per a tothom? Es dolent per d'ensenyar el que és bo i el que és Josep M. Campos, Salvador Parés, ells els dijous i dimarts de 10 a 2/4 dolent, encara que a moltes persones P. Noguera, M. Rosa Uoveras, de 12 del vespre? grans els faria més falta que als petits, Isabel Hidalgo, Maria Mufíoz, 4.art - Per què no es posa cada doncs crec que molta gent aquest Adelina Soler, Mary Serna. mes la llista d'aturats a la plaça i a la concepte no el té prou ben definit. R. Prunell, Llorenç Ventura, revista de l'Ajuntament? La plaça d'educadora a la guarderia, M. Àngels Gómez, Pilar Frigolé, al meu entendre, l'ha d'ocupar una Isabel Puigdemunt. 5.è — Per què no fan fer el polies- persona capaç i preparada per la portiu als aturats de la construcció? tasca que dia a dia ha de dur a terme (pagant el suplement, tal com marca (tasca que personalment crec que és la llei, de jornals a més del Subsidi de molta responsabilitat) i natural­ ALGUNES PREGUNTES A de l'Atur), ment, com a mínim, ésser puericultora L'AJUNTAMENT I no pregunto res més, penso i molt millor si té la carrera de mestra, que ja n'hi ha prou, de moment, i com és el cas de la Sta. Dolça. No n'hi em fa por que ningú em contestarà ha prou de ser mare de família molt aquestes preguntes, que són les que es l.er - En el Butlletí d'Informació afectuosa i omplir els "nanos" de fa molta gent del poble. petons i mimos (això totes les mares a Municipal de Llagostera, del mes de estones ho saben fer-ho), sinó que cal febrer del 1981, el núm. 6 de l'any II Quant a per què aquesta carta no i convé saber la manera de tractar a (Any II, si no fa encara un any que l'he dirigida al Butlletí d'Informació cada "nano" en particular i no trac­ tenim Butlletí d'Informació Muni­ Municipal de l'Ajuntament, és perquè tar-los a tots igual. cipal !!), en un racó de la portada de­ no he vist mai una secció oberta a les Dubto que aquesta persona M. R. manen a tot el veïnat (només als cartes dels lectors, ni a possibles col- porti el seu "nano" a la guarderia, veínats, o a tos els veins de la vila) laboradors. però si li porta i té alguna queixa del "que extremi la seva col·laboració R. B. P. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 24 (Ve de L· plana anterior) Per tant crec i creuré, mentre no els promotors. Únicament sabem que BON DIA... LLAGOSTERA se'm demostri el contrari que aquí hi es va celebrar un sopar en el que con­ ha "gat amagat", massa interessos, juntament amb els promotors hi parti­ Voldria dir-vos moltes coses, po­ massa reticència, al mateix temps mas­ ciparen els alcaldes de la comarca i dríem parlar del passat, també del fu- sa demagògia quant a aquest procés. que, endemés, s'han tallat uns quants fur, del passat no m'en vull recordar I penso que a l'hora de recaptar arbres, segons sembla, amb l'oportú i el futur no el puc preveure, el que "Vots" tot és vàlid que de les coses permís d'Icona. si podem fer és parlar del present més insignificants se'n fa un PROGRA­ Per altre part existeix una solJici- sempre amb mires al futur. MA que després no es compleix i és tud a la Generahtat de Catalunya per Repassant el BUTLLETÍ vaig veure ara l'hora de dir la veritat, de dir-la permetre la realització del projecte, ja un escrit elaborat pels companys del al POBLE i donar-li al mateix temps que el mateix ocupa els límits de la P.S.C. a l'AJUNTAMENT de la vila en el que és seu amb totes les conse­ zona que la pròpia Generalitat ha de­ el que francament no veig massa clar qüències, seriosament i sense ama- clarat "Zona protegida del Parc Natu­ ral de les Gavarres", per això pertoca aquesta aferrada defensa envers la gar-los-hi res. a la Generalitat concedir l'autoritza­ JUNTA de l'HOSPITAL. Penseu que si sou aquí us hi ha ció per ocupar l'esmentada zona. No sé per quin tipus de motiu hi posat el POBLE amb els seus "vots" No tenim coneixement que la nostra he vist sempre uns dient-me "interes­ i per tant no el podeu decepcionar en cap de les maneres, ell us ha donat màxima autoritat hagi contestat sobre sos amagats" que ve a ésser com aquell el particular, per això creiem que seria "QUE NO VEIA EL BOSC PERQUÈ la seva confiança i sou vosaltres, tots vosaltres, els qui teniu el deure, convenient abans de sembrar il.lusions ELS ARBRES LI PRIVAVEN DE i desplegar a la premsa, s'actués serio­ VEURE'L" l'obligació, de defensar les seves coses i crec que aquesta ho és. sament, doncs és evident que sense tal Francament sembla que aquest concesió no serà possible obtenir el tema crema, que no interessa tocar- Cantaclar permís Municipal. lo i crec que sí que s'ha de tocar i d'aprofundir per treure'n les con­ A Llagostera existeixen moltes ur­ seqüències pertinents d'aquest "afer" banitzacions que no estan legalitzades, i si és que crema, el que s'ha de fer és L'AERODROM que estan en greu contradicció amb la apagar-lo. Uei del Sòl, amb problemes urbanís­ Crec que pel POBLE, l'HOSPITAL En relació al projecte de "L'Aerò­ tics, ecològics, etc. i no cal que extran- és important i sembla com si no ho drom de Llagostera" que recentment yi a ningú que qualsevol possible nova fos, com si fos una cosa secundària, s'han fet ressò alguns diaris, desitgem alteració del nostre sòl aixequi suspi­ uní cosa que es pot deixar a mans de puntualitzar i ampliar la informació a càcies, sensibilitats i ressusciti desagra­ qui sigui sense més importància i penso l'opinió pública sobre algun punt d'úi- dables experiències passades. Cultivar que és una ENTITAT del POBLE i per terès que no ha estat esmentat en els cert escepticisme està justificat, doncs tant el POBLE té un AJUNTAMENT diferents articles apareguts. malgrat batejar amb noms altisonants i és aquest qui ha de decidir sobre el Abans de res adelantem, per evitar algunes urbanitzacions, que es cons­ que es pot fer en aquest cas, i vingui tendencioses i gratuïtes suposicions, trueixen barraques en les seves parcel- d'on vingui és posi en clar d'una que el Grup del Partit dels Socialistes les i en altres de no menys ostentoses vegada per sempre. de Catalunya, a l'Ajuntament de Lla­ denominacions, existeixen deficièn­ No demanem, ni preguntem si ho gostera, està a favor de tot projecte cies de tota mena. porten bé o malament, només es pot que representi progrés i treball per la Malgrat la sorprenent campanya de demanar que es posi en clar i per tant nostra vila, per tant si el present premsa estem esperançats en la bona sigui una cosa transparent com reque­ acompleix tals requisits ja saben els disposició dels promotors en complir reix una ENTITAT del POBLE. promotors que per part nostra serà les normes i amb colJaborar amb el D'antuvi semblava que hi havia una ben rebut. nostre Ajuntament per aconseguir una certa "reticència" per part dels regi­ Però, creiem que com a regidors fita que satisfaci i beneficií mútua­ dors del Partit Majoritari, o sigui C. i U. de l'Ajuntament més interessat, cal ment. També esperem d'algun Ajunta­ que no sé si és perquè s'han donat se'ns informi tot allò relatiu a l'esmen­ ment de la zona dels que diuen han compte a temps ara sembla que no és tat projecte si en veritat es desitja el pres l'acord de recolzar el projecte, així de totes maneres crec que és bó nostre recolzament. Haguéssim valorat disposi de més elements de judici dels que es rectifiqui i es faci a temps. convenientment que prèvia la reunió que podem tenir algun dels represen­ Sempre he dit que el POBLE amb els representants d'altres Ajunta­ tants del poble de Llagostera en quina necessita solucions... no "parxes"... ments -quina celebració hem conegut Corporació no s'ha celebrat ni una sola sinó solucions clares i aquesta és una per la premsa-, s'hagués convocat a la reunió de la Comissió Informativa d'elles, una solució viable vingui d'on Corporació Municipal de Llagostera. sobre el tema. Volem comprendre i vingui, si ve d'aquest o d'aquell GRUP A aquesta Corporació es presentà agrair que el seu entusiasme per l'obra importa menys, el si importa és clari­ en el seu dia, de forma informal l'a- estigui en el necessari equilibri amb el ficar les coses. bansprojecte de l'Aeròdrom i la Urba­ respecte a la riquesa territorial, paisat­ Del que s'ha arribat a dir sobre nització que el recolza i després d'un gística, a la pròpia competència i als aquest "afer" fa pensar i molt fque altre contacte, per a retocar els plànols, interessos de Llagostera. si era un tema TABÚ) fque si les no hem tingut la més mínima notícia GERMANES marxarien) crec que és del desenvolupament de l'assumpte. de riure i penso que més protegides També desconeixem les entrevistes Els regidors del PSC-PSOE que per l'AJUNTAMENT no ho serien permanents que segons diuen els dia­ de rAjuntament de Llagostera per ningú. ris, existeixen entre l'Ajuntament i BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 25 • - T (Ve de la plana anterior) Però la meva extranyesa va ésser fan mai, haurien pogut comprovar PER UN AJUNTAMENT que, si ho havien nst els regidors aquest "oblit", i al mateix temps MÈS CATALÀ socialistes i així van demanar la recti­ exigir que les actes es facin en català, ficació, no hi va haver cap regidor de ja que dubto que aixi sigui. C. i U., ni tan sols el de Cultura, Senyors, si ja a nivell de poble no Vaig assistir al passat Ple del 3 que digués res. Crec que són detaüs ens importen detalls com aquest, d'abril i va succeir que a l'hora d'a­ que en un Partit que governa la po­ iens podem queixar si se'ns retallen provar l'acta del Ple anterior, eh blació en solitari cal que en tingui tots els nostres drets? regidors socialistes presentaren una cura. I encara més si l'arma esgrimida On anirem a parar!!! reclamació consistent en què no és el seu catalanisme. Actuacions o s'havia respectat un escrit presentat, deficiències com aquesta, però, ens com sembla ser és habitual per part ho poden fer dubtar. Un ciutadà pieocupat seva, en català i s'havia traduït al També vaig adonar-me de què a castellà per part del Sr. Secretari. haguessin llegit l'acta, potser no ho

BANQUETS BATEIGS NOCES /# BOUTIQUE

RESTAURANT - PIZZERIA - CREPERIA Cada dia trobareu el menú que desitgeu LLOSEMT APARCAMENT PROPI (entrada per gasolinera) C/. Gabarres Passeig Pompeu Fabra n.° 62 Carrer Camprodon, 5 (al cottat gatollnaral LLAGOSTERA (Girona) LLAGOSTERA J i

TALLERS ^ JOSÉ Ramírez SERVEI DE GRUA Urbanízación «Cal Curt> Ctra. de Tossa, 13 LLAGOSTERA Telèfon 830-389 (Girona) Telefono 83 02 26 LLAGOSTERA BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 26 pIciAci pell infonl/

DIBUIX INCÒGNITA SOPA DE LLETRES Si uneixes bé els números de l'I al 67 et Cerqueu el nom de deu sortirà un animalàs. animals salvatges. Amb la resta de lletres podràs construir un inútil pensament filosòfic. • • JA

% •41 S I V O L S Z U N A P N T E R A A »* P E R P A •j. R N O T L A V T B A G *\ A F A R I G I N S R A •4 i • » P B U S C G A A R A A i>y "^ íf- O U N P O R F M E R E B U S C A E L P A L S E M E L L R P R »r^ .9» •*« ÍM»: E U U L E Q U E P G Vi 3t >s> I S E N U N S B O N P n '«» E B U 1 T R E R E R •w

•ifc •<.V S6. ss MOTS ENCREUATS

AMB LA MATEIXA LÍNIA

satèl·lit ,,.t==> ^ £ ^^ ï Intenta fer aquest dibuix QIIO que unta Vv S.

guaites 1 / i peca de les ales dels ocells corrent d'aigua classe de teixit Fil

senseo aixecar el llapis del paper

atuell de cartró BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 27

CONCURS CULTURAL INFANTIL

Transitant per... UN LLARG I FEIXUC CAMF

Ha estat lliurat un llibre a cada un, obsequi de Casa Ramona, als dos únics alumnes que participaresn en el Con­ curs de febrer-març. Pel de març-abril, s'han rebut 4 cartes participants; 3 del Col.legi Na­ cional Lacustaria i 1 del Col.legi Ntra. Sra, del Carme. L'alumna ANNA MARIA SAGUÉ i TUSCÀ, que cursa Setè d'E.G.B. en aquest últim Col.legi, ha tornat ésser la primera en contestar correctament a les preguntes demanades i que trans­ crivim tot seguit:

l.a — Qui és l'autor del llibre "Co­ ses de Llagostera" (nom i gognoms)?; Rafael Mas i Ripoll. aclariment. Quan preguntem quina Apartat 54, teniu temps de trametre 2.3 - En quina data es consagra­ data, volem dir: dia, mes i any; d'altra les vostres respostes fins el dia 15 de ren les campanes actuals, menys les manera demanarem solament l'any o maig. A quin alumne li lliurarem el que toquen quarts i hores?: 24 de segle. PREMI-OBSEQUt que tenim preparat per a ell? juny del 1951. Les preguntes preparades, a respon­ dre aquest mes, són les següents: "Senyor" responsable del Butlletí: 3.a - En quina data s'inaugurà el -Potser sí tenia raó que faltava "Carrilet" que passava per la nostra l.a — En quina data (dia, mes, greix a les rodes. vila?: 30 de juny del 1892 any) fou inaugurat el Camp Muni­ -Sí home, de moment només vam cipal d'Esports? fer l'acció de voler untar el "carro" i 4.a - Aquest pas amb barreres, ja es nota un petit moviment. que es veu a la present fotografia, 2.a ~ Les tres campanes consagra­ —Bé, però... aquest moviment e's on es trobava?: A la carretera que va des el 24-6-51, quin nom i pes tan petit que, una mica de desnivell a Caldes de Malavella. tenen? del terreny, pot produir un encalla- ment. (Incògnita) 5.a — En quina data es 3.a — A quina Ciutat i Fundlció -No t'espantis, és qüestió de pa­ va fer la façana i el cloquer de l'Esglé­ foren fetes? ciència i tirar fort. sia Parroquial?: L'any 1730. —Tingui en compte que, "el camí 4.a - La font, que es veu a la pre­ a fer" és llarg i feixuc, poden tornar a ENHORABONA A LA GUANYA­ sent fotografia, on es trobava, quina bloquejar-se les rodes, llavors "el ruc"... DORA i als demés participants: Mont­ data (dia, rries, any) va ésser inaugu­ — Esperem no passi això que dius. serrat Alba i Sagué, Roser Noguera i rada i en motiu de què? — I, si passa? Sabarí, Joaquim Turon i Solà. Moltes -Escolta, i si el Cel cau? gràcies i no us desanimeu, torneu altra (Incògnita) 5.a - Quin segle, i any vegada a provar sort aquest mes, aproximat, va ésser fet l'antic Cas­ l'altre, l'altre i... tell de Llagostera? (millor també Llorenç Ventura i Sabarí Hem de recordar-vos que cal adjun­ una petita explicació). tar a les respostes: el nom i cognoms - Caminant, una mica més lleuger, vostres, nom del Col.legi on estudieu un diumenge d'abril-81 i Curs que féu. També fem un altre Al BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA, BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 28 rí

e^ta Espais

SERVICIO OFICIAL Núm. 05258 TALLER DE REPARACIONES COCHES NUEVOS Y USADOS TOTALMENTE REVISADOS

l'lli..l=l·^ RIEGOS Y BOMBAS

"^ 32 06 80 C/. Camprodon, 49 Tels. 83.02.25 Cfro. Comarcal C 250 - Km. 25,7 LLAGOSTERA d» Gerona a San Feliu de Guíxols (Geronol LLAGOSTERA 83.02.37

ESPORTS JORMA - 7 articles per al deport

CORDATGE DE RAQUETES i REPARACIÓ DE PATINS

carrer consellers, 3 telèfon (972) 83.04.56 Uagostera (girona) Passeig Romeu, 2 - Telèfon 83 01 41

TRANSPORTS INSTALACIONES JAPIC A TOT ESPANYA

Servei de Recaderia de

Llagostera a Girona, a Barcelona

Cl. Colón, 14 Cdirer Girona, 16 i 20 LLAGOSTERA (Girona) Tel. (972) 83-04-96 T«lèfon 83 01 83 LLAGOSTERA BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 29

HOQUEI Infantils 21 març 14 març - 81 Tordera 0 - Llagostera 4 21 març - Llagostera - - Cassà Figueras Llagostera 4 (retirada del Cassà de la competició) 28 març 28 març - Cal Aguido 2 - Llagostera 2 Llagostera Blanes 2 4 abril Llagostera 4 - Sant Hilari 1 4 abril Jiivenils_^ -Segona_ Categoria Regional Lloret Llagostera 5

15 març Blanes 2 Llagostera 0 Infaníils 22 març Llagostera 2 Celrra 0 21 març 29 març BeU - Uoch 6 - Llagostera 1 5 abril Llagostera 2 Bons Aires 3 Figueras 1 Llagostera 10 1.^'" equip - Segona Categoria Recponal 28 març Llagostera 15 març Vila - Roja 3 Llagostera 0 3 Blanes 5 22 març Llagostera 2 Llança 2 El torneig d'hivern s'acabà 29 març Llagostera 1 Sant Hilari 1 amb -el partit contra el Figueres, 5 abril Sant Pere quedant el Llagostera en tercer Pescador 3 Llagostera 2 lloc de la classificació. El partit contra el Blanes (li- der) que va ser d'allò més emo­ cionant. Malgrat que per malal­ Çadeti tia faltava un dels jugadors (Vert) es va aconseguir un resultat força 14 març V.S. Sarrià 32 - Llagostera 10 airòs, ja que en altres partits ha­ 15 març C.N. Figueras 25 - Llagostera 17 vien quedat 21-0, 19-0, etc..sen> 21 març Llagostera 9 - Bordils 17 pre a favor del Blanes. 22 març Llagostera 17 - Sarrià Esportiu 25 Els jugadors infantils són: Ver- 28 març Llagostera 24 - G.E i E.G. 22 dalet, Nuell, Casas, Vert, Rigau, Postigo. 7é. lloc: lOpunts. Els jugadors alevins són: Mo­ Infantils reno, Acero, Puig, Rodas, Pujol. 7 març Llagostera 3 Esport Lloret 15 HANDBOL 8 març Llagostera 11 - U.E. Sarrià 19 14 març U.E. Sarrià 32 - Llagostera 12 ta lliga es va començar molt 15 març Joaquim Cusi 29 - Llagostera 6 bé, però quan hem estat cap al 21 març Llagostera 12 Bordils 16 mig ens hem trobat amb una sè­ rie d'equips molt forts que ens lOé. lloc: 2 punts. Alevins han fet la punyeta. Tot i això els hem donat algun disgust i l'any 7 març Llagostera 12 - Esport Lloret 12 que ve si ens apoieu pensem que 8 març Llagostera 13 - U.E. Sarrià 16 les coses aniran millor, ja que els 14 març U.E. Sarrià 13 - Llagostera 11 jugadors tenen molta afició i s'ho 15 març Joaquim Cusi 14 - Llagostera 11 agafen amb força interès, i a més 21 març Llagostera 10 - Bordils 15 tindran l'experiència d'aquest any que es el ler. que hi ha tres 22 març Llagostera 19 - Sarrià Esportiu 6 equips. 7é. lloc: 12 pimts. BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 30

SOLUCIONS L'AERÒDROM PLANA PELS INFANTS

El mes passat avençàvem la notícia, publicant el projecte que s 1 V 0 L S N A l'Aeroclub de Girona pretén realitzar en el Pla de Panedes, i alhora, /T^ E R(t£ A N ATtf A) donada la trascendència d'un complexe d'aquesta envergadura, fèiem R N O Ç^ A V patent la nostra preocupació. Dèiem, i diguem, que ha d'ésser sos­ r F A R\^1 * 1 N sS^ pesat per l'opinió popular i que cal estudiar detingudament si en el P^ BUS C*^ vG> yA A R ASy futur esdevindria profitós o no per a Llagostera. 0 U N P 'L\ (^ M E La nostra intenció (a fi d'aconseguir una informació clara del que E BUS L C A^ pretén l'Aeroclub i les repercusions del projecte pel nostre poble L S E M ^ E L L} i el Parc Natural de les Gavarres) és organitzar un debat públic, \L/E Q U ^P/ E py^Ai G formant primer una taula rodona amb membres de l'Aeroclub, 1 S E N U N ^ 0 N representants de l'Ajuntament, el Grup de Defensa de les Gavarres E Q u 1 T R R E R (format per Arquitectes, ecòlegs, economistes...) i el Col·lectiu de V Redacció d'aquest Butlletí, i així procedir, amb igualtat d'oportu­ nitats a la discussió del projecte. Proposada aquesta iniciativa a l'Aeroclub, aquests ens van dir MOTS ENCREUATS que primerament preferien fer una presentació pública al nostre poble, amb projecció de diapositives, lectura d'un informe dels Horizontals: - Pluma Lli - ecòlegs, etc. ... En preguntar-los quan es faria això, ens contestaren uiR - Capsa. Verticals: Lluna que en un plac d'uns quinze dies. De moment res hem sabut. Procu­ - Oli - Mires. rarem insistir, ja que som conscients de la necessitat d'informar al poble de Llagostera. L'interès que "l'Aeròdrom a Panedes" ha despertat, ho demostra el fet de què aquest mes ens hagin arribat dos escrits d'opinió sobre l'assumpte.

Col·lectiu de Redacció

"^ QQencki

Ajuntament . . 83 03 75

Guàrdia Civil . • 83 00 38

Hospital Municipal 83 00 65

Farmàcia Saurí 83 03 50 Creu Roja . • . 83 02 54

Creu Roja (urgències nit) 83 06 09

Jutjat de Pau . . • • 83 02 18

Correus 83 01 11 BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 31

Us convida a passar els moments bons i agradables en un ambient selecte i acollidor

1 :'3^56 7 89 IC) 11 1 MOTS 2 ENCREUATS 3 y n - • -^ - HORIZONTALS: 1.- Dit del que malgasta. 5 2.- Ciutat del Vallespir. Ajustada o agregada. 3.- (Al .-•*==. revés) Conjunció llatina. Cec. (Al revés) Article indefinit (plural). 4.— Avançar flotant per dins l'aigua. Recobert d'oli. 5.— Lloc on es munyen les ovelles. Estranya. 'i8 •- 6.— Desconèixer. 7.- (Al revés) Famella del cavall. 9 1 (Al revés) Massa de pedra. 8.— Afilades, que tenen ...-z punta. Objecte usat per tapar ampolles. 9.- Contenint 10 tot el que cap. Adverbi que indica lloc. Infant nascut 11 • de poc. 10.- Defecte. Relatiu a l'amor. 11.- Part del camí que s'ha de recórrer en una cursa o excursió. (Plural) Nom de lletra. VERTICALS: 1.- Municipi del Maresme. Capaç SOLUCIÓ AL N.o 4 2.- Astut. Ale. 3.- Catau de la lludriga. 4.- Nom de HORIZONTALS: 1.- Pastisseria. 2.- íralC. lletra. Líquid sense olor, sabor i color. (Al revés) Ali­ Obert. 3.-nlR. Alt. ciR. 4.-Segar. Apode. 5.-otaM. ment fet de farina. 5.— (Al revés) Flor. Avanço i suro N. amiT. 6.- S.Noranta. S. 7.- Atri. Eina. 8.- Plasmat. dins un líquid. 6.— Pronom personal. Nom de lletra Apa. 9.- Ron. aM. àbrU. 10.-Ases. Enlloc. Il.-Tas- (plural). 7.- En la religió Polinèsia, prohibició de men­ ser. Pepa. jar o tocar alguna cosa. De color roig clar semblant a VERTICALS: 1.- Pinsos. Prat. 2.- Ariet. Alosa. l'or. 8.- (Al revés) Femení d'En. (Al revés) Part tova 3.- Sargantanes. 4.- tl. Amors. SS. 5.- Icar. Rima. E. de l'hona i dels animals, excepte les vísceres. Personatge 6.- S.L Na. Amer. 7.- Sota. Net. N. 8.- èb. Pati. bíblic. 9.- Que fan les coses sense ordre ni concert. Alp. 9.-Recomanable. 10.—Iridi. Aprop. 11.—Atrets. 10.— Mejar de la tropa. Línies rectes que van des del Auca. centre. 11.—Rascar, gratar. Escassa. LosBucnosdías'

al aslílo difaranka y los pracios mos bojos