BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 2 ENRENOU PUB F Gran Olimpíada de jocs de saló Del 4 al 15 de maig amb: Escacs Inscripcions abans del 3 de maig Dards Dòmino 20.000 ptes. en premis Parxís Butifarra Daus Xinos Dames Espectacles ^OHAG muAcli Joan Planas ihoui U(U fonoj cuinaj <lii<ole«i de cyaíef CASINO hía/osUroj 83o33i Llagostera PAU CASALS, 5 - TEL. 83 01 66 - 83 02 00 BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 3 PÒRTIC SUMARI * Volent complir el que anunciàvem el mes passat en relació a què tractaríem d'informar amb més profunditat 3 - Pòrtic als nostres lectors del tema del projecte d'aeròdrom a Panedes, 4 a 6 "50 Aniversari havíem iniciat uns contactes amb els promotors — Aerociub de la República" de Girona—, amb l'alcalde i amb els membres del "Grup de 7 "Un ans d'ahir a la nostra vila" per en Tià Defensa de les Gavarres" per tal de fer una taula rodona i Poesia de Josep Calvet conèixer els diferents punts de vista. Com expliquem a l'últi­ 8 i 9 Coses del poble ma pàgina això no ha estat possible per aquesta vegada, però Jo compro, jo venc no renunciem a intentar tractar el tema en propers números. 10 - El Ple * Aquest mes hem dialogat amb el President de l'Associa­ 11 Normalització del català ció de Vei'ns de les "Cases Barates" i amb representants del Sant Jordi grup "Girona Futur" que ens han parlat dels molts problemes 12 - "Els hàbits i les pautes" que tenen plantejats i de la seva preocupació per la tardança per D. Vert en arribar a solucions satisfactòries. Poesia de Josep Calvet 13 a 15 Grups "Cases Barates" * Enguany s'acompleix el 50 Aniversari de la proclamació i "Girona Futur" (14-abril-31) de la II República. Degut a l'extraordinària El problema de la vivenda importància que tingué aquest esdeveniment en tot l'Estat a Llagostera espanyol i en particular a Catalunya, hem volgut fer, mit­ 16 i 17 Historieta gairebé muda jançant una entrevista, un petit resum dels aconteixements 18 Aeròdrom a Panedes històrics més trascendents d'aquella època, que portaren a per Che-rrailonga un notable canvi de les estructures polítiques i socials del "Ha mort una dona" per Maria del Mar país. 19 Entrevista a Pere Tarinas * Dintre les seccions habituals i seguint amb les entrevistes 20 Acudits d'en Ramon que volem fer cada mes a algun personatge popular, hem 21 Ni mar, ni muntanya parlat amb en Pere Tarinas i Horta, que ha estat mig segle tre­ per J. V. B. ballant de funcionari a l'Ajuntament. 22 a 25 Portaveu dels lectors * A partir d'aquest mes tenim una baixa important en el —Sols per treure dubtes... Col·lectiu de Redacció. El nostre dibuixant Esteve que venia —Contestant a M. R. animant el Butlletí des del primer número, se'n va a la mili. —Total desacord amb M. R. Per això es despedeix temporalment a les planes centrals amb —Algunes preguntes a una irònica "historieta gairebé muda", on ens demostra una l'Ajuntament —Sobre l'Aeròdrom vegada més el seu enginy. —Bon dia... Llagostera * Per acabar, arrel de la problemàtica entorn de la llengua, —Per un Ajuntament català cultura i personalitat catalanes, motivada pels últims esdeve­ 26 Plana pels infants niments polítics i plasmada en fets tan concrets com el 27 • Concurs Cultural Infantil "Manifiesto" i la setmana "Catalunya Avui" a París, és pel 29 - Esports que condemnem enèrgicament aquest esperit obstruccio­ 30 - Aeròdrom nista —que no és nou— i expressem el nostre desig de què 31 Mots encreuats malgrat tots els entrebancs, anem assolint la completa norma­ lització de la identitat del poble català. El Col·lectiu de Redacció vol respec­ tar la llibertat d'expressió i la diversitat d'opinions. COL.LECnU DE REDACCIÓ: El Col·lectiu de Redacció no es res­ ponsabilitza necessàriament de les opi­ Marta Alba, Esteve Barceló, Ramon Brugulat, Mercè Carbó, Vicenta nions dels col·laboradors i no es compro­ Casamitjana, Enric Ramionet, Elena Roget, Amadeu Rovira, Lluís met a que tots els escrits rebuts siguin Torres. Miquel Trias. Joan Ventura, Ruth Vert. publicats· Llagostera, abril del 1981 Tanmateix s'acceptaran treballs sig­ "BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA" nats amb pseudònim, però el Col·lectiu núm. 12 ha de ser sabedor del nom de l'autor Dirigit pel: Col·lectiu de Redacció Editat per: L'Associació de Veins Per raons d'espai, el Col·lectiu de Apartat 54 LLAGOSTERA Radacció es reserva el dret de resumir el Imprimeix: Gràfíques Duch - Cassà Dipòsit Legal: GE-300-1980 contingut fonamental dels escrits· BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 4 aniucí/ofi Enguany és el 50 Aniversari de la instauració de la República celona, fent dimitir al governa­ al nostre país. El 14 d'abril del 1931 es decretava a tot l'Estat Es­ dor Martínez Anido, la qual cosa panyol i amb especial significació a Catalunya, la II República. va portà el desarticulament del Un període de la nostre història que els massa reiterats quaranta sindicat lliure, però també dels anys d'obscurantisme ens han volgut amagar o en tot cas desvirtuar. altres. Va donar treball, es cons­ La República va viure apoques diferents: —De l'any 1931 al 33, truïren moltes carreteres i s'allar­ el temps de màxima eufòria; del 34 al 36, el "bieni negre", i del garen les vies del ferrocarril. 36 al 39, la fraticida guerra civil. Recordem però que va ésser el Això li donà prestigi. Però més general Franco qui es sublevà contra el govern realment establert. tard, degut al favoritisme que Ajudat per l'oligarquia, el clero, els alemanys i italians, tot apro­ atorgava a la gent que l'envoltava, fitant el desconcert que regnava en la zona republicana, Franco al la seva imatge començà a decaure. cap de tres anys guanyà la guerra declarant-se "Jefe del Estado Mentre l'oposició es començava a espafiol", mantenint la dictadura fins a la seva mort l'any 1975. organitzar, i és formà el comitè La nostra intenció però és recordar quins van ésser els esdeve­ revolucionari de Sant Sebastià." niments més importants que van portar a la instauració de la Repú­ "A l'any 1927 a Prat de blica, i conèixer els diferents factors econòmics, socials, etc. que Molló, en Francesc Macià, amb imperaven en aquell temps. Per aquest motiu hem mantingut una en Ventura Gassol, Companys..., llarga conversa amb F.LI.G., personatge que va viure totes aquelles els anarquistes Durruti, Ascaso, circumstàncies, la qual cosa li comportà llargs anys d'exili, que no García Oliver, i tots els catalanis­ han minvat de cap manera el seu idealisme, i una latent noblesa tes radicals, pretenien alliberar d'esperit, que voldríem per a la majoria de polítics d'avui. Catalunya. Però vcin ésser traïts Comencem doncs la xerrada, que transcrivim a manera de nar­ per un italià que es feia dir Gari- ració: baldi, i el cop s'estruncà." "Al 1930 amb Primo de Ri­ ANY 1920 a 1930 dels homes que més prometia vera ja totalment desprestigiat, "En la Monarquia d'Alfons pel nom de Catalimya-, Duval, va agafar el govern el general XIII, es tomaven el govern, secretari de la C.N.T., i tant d'al­ Dàmaso Berenguer, que no va lliberals i conservadors, és a tres." aconseguir adreçar la situació dir, sempre era el mateix. A Ca­ "Aquesta agitació social no caòtica que havia deixat el seu talunya però hi havia homes que era ben vista pel poble, cosa que predecesor, i el rellevà l'almirall no estaven d'acord amb aquest va aprofità Primo de Rivera per Aznar, que va convocar les Elec­ sistema i lluitaven al costat del donar el Cop d'Estat. Aquest cions Municipals del 12-4-31, poble. Un d'aquests era l'advocat home molt criticat més tard, en què les esquerres van guanyar laboralista Francesc Layret, que va fer coses possitives, com majoritàriament a tot el país, va ésser assassinat el 30-11-1920, acabar amb la guerra del Marroc, i en particular a Catalunya." quan es dirigia a l'Ajuntament on ja havien mort més de 30.000 per gestionar la llibertat de pa­ -soldats espanyols-, (aquí cal PROCLAMACIÓ DE LA triotes catalans detinguts com dir que els àrabs feien la guerra REPUBLICÀ Uuís Companys, S. Seguí... amb armes espanyoles... Això "Abans però, 17-8-1930), La seva mort a mans dels esbirros va provocar que s'encarregués l'oposició havia fet el pacte de del Sindicat Lliure (groc), al ser­ al Tinent Coronel Picazo, la Sant Sebastià. El 14 d'abril del vei de la patronal catalana, elaboració d'un complert dossier, 1931 es proclamà la República inicià una sèrie de crims que per ésser estudiat per l'Audiència Espanyola a Èibar, i el mateix duraren fins l'any 1923 quan el i cercar els culpables. Però ales­ dia a Barcelona ho feu en Lluís cop d'Estat del Gral. Primo de hores el van fer desaparèixer... Companys." Rivera." (comprometia a altes personali­ "Van ésser unes hores indes­ "El Sindicat groc era dirigit tats)." criptibles, plenes d'optimisme i per un alemany tristament famós: "La dictadura de Primo de alegria cap un futur més humà i el compte de Kòening. Com a Rivera, era un dictadura que es més just..." A continuació en Layret, van matar a Salvador podia soportar. Va solucionar els Francesc Macià va proclaméir la Seguí "El noi del Sucre" -un problemes d'agitació social a Bar­ República Catalana, llegint des II ícpúblicQ BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 5 del balcó de l'Ajuntament el se­ tot el nostre esforç i tota l'emo­ El mateix dia el Rei Alfons güent manifest: ció del nostre poble renaixent XIII va marxar a l'exili, anant "CATALANS: Interpretant per afermar la pau internacional.