SIR JoHN ELIOT GARDiNER J& THE MONTEEVERDI CHOIR AND ENGLISH BAROQUE SOLOISTS

DIMARTS 26 —de març DE 2013 G

21H Sala 1 / PAU CASALS

Lepant 150 08013 Barcelona MÉS www.auditori.cat 2 PROGRAMA

març 2013 DIMARTS 26 21h

JOHANN SEBASTIAN BACH Christe Eleison HANNAH MORRISON soprano i ESTHER BRAZIL contralt Laudamus HANNAH MORRISON soprano 1/ EISENACH 1685 - LEIPZIG 1750 Qui Sedes ESTHER BRAZIL contralt Missa en Si menor, BWV 232 Domine Deus HANNAH MORRISON soprano i NICHOLAS PRITCHARD tenor Quoniam DAVID SHIPLEY baix Et in Unum HANNAH MORRISON soprano i MEG BRAGLE contralt Et in Spiritum ALEX ASHWORTH baix Benedictus NICHOLAS PRITCHARD tenor Agnus Dei MEG BRAGLE contralt

KYRIE CREDO 105 min. Kyrie eleison Cor (sense pausa) Duet (soprano/contralt) Credo in unum Deum Christe eleison Duet (soprano/mezzosoprano) Cor Et in unum Dominum Kyrie eleison Cor Et incarnatus est GLORIA Cor Cor Crucifixus etiam pro nobis Gloria in excelsis Deo Cor Cor Et resurrexit Et in terra pax hominibus Ària (baix) Ària (soprano) Et in Spiritum Sanctum Laudamus te Cor Cor Confiteor unum baptisma Gratias agimus tibi Cor Duet (soprano/tenor) Et exspecto resurrectionem Domine Deus mortuorum Cor Qui tollis SANCTUS Ària (contralt) Cor Qui sedes Sanctus Ària (baix) Cor Quoniam tu solus Sanctus Hosanna Cor Ària (tenor) Cum Sancto Spiritu Benedictus Cor Hosanna AGNUS DEI Ària (mezzosoprano) Agnus Dei Cor Dona nobis pacem

La durada de Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores les obres és i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll. aproximada.

3 La Missa en Si menor de Bach és una obra atípica i excepcional, que suscita COMENTARI interrogants i emociona per la seva bellesa i singularitat. Serà un privilegi PERE DE LA RIVA sentir-la interpretada per dos dels conjunts més veterans i prestigiosos en l’àmbit de la música antiga i en la versió del seu il•lustre fundador i director, Sir John Eliot Gardiner, qui sempre ha La Missa en Si menor, BWV 232, de Johann mantingut una relació íntima i especial Sebastian Bach és una creació monumental amb la música de Bach. que recull la millor escriptura polifònica i contrapuntística de la música antiga fins al «gran missa catòlica», com la descriu el seu període barroc. Però, com succeeix amb les fill Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788) en grans obres mestres de la història de l’art, com l’inventari d’obres del seu pare. Però, a més, més ens hi endinsem i més detalls en coneixem, per les seves dimensions i característiques, més interrogants ens desperta. Aquest no podria ser interpretada en un ofici religiós, vessant misteriós fa que, malgrat el pas del tant per la seva durada excessiva com per la temps, romangui com una obra enigmàtica i inclusió d’algunes alteracions no permeses en seductora que, a cada audició, atrau la nostra la litúrgia catòlica. A tot això, s’hi afegeix el atenció i ens incita a aprofundir una vegada fet que, a finals de la seva vida, Bach es va i una altra en els seus múltiples significats. quedar pràcticament cec –quan la malaltia Aquest interès permanent per descobrir- ja era irreversible, el seu deixeble Johann ne els secrets no tan sols captiva músics i Christoph Altnikol (1720-1759) anotava directors que, constantment, l’aborden amb els dictats de les darreres obres–, la qual noves lectures i interpretacions, sinó que cosa implicava un esforç més gran. Llavors, també, i especialment, desafia la curiositat per què va escriure una obra de dimensions d’un ampli col·lectiu de musicòlegs i estudiosos monumentals, sense un destí concret, d’una que investiguen la seva música i que intenten religió que no era la seva, que mai no va desentranyar els nombrosos simbolismes sentir interpretada sencera i que implicava matemàtics, iconogràfics i espirituals que tanta dedicació i una obstinada voluntat de conté. Tot plegat forma part d’un acurat perfecció? engranatge que, a més de funcionar musicalment amb una precisió absoluta, té Per a l’elaboració de la Missa en Si menor, Bach la poderosa capacitat d’emocionar. va fer servir diferents tipus de materials, els quals va adaptar per dotar el conjunt La primera particularitat –que també suposa de coherència. D’una banda i com a punt de el primer interrogant–, sorgeix de la seva partida, trobem dues obres compostes amb mateixa gestació. Bach va enllestir la Missa en anterioritat com a parts independents: un Si menor entre els anys 1747-49, poc abans Sanctus, escrit a Leipzig l’any 1724 per ser de morir, però les parts que la componen interpretat durant una celebració de Nadal, provenen d’alguns períodes anteriors de la i una missa breu en si menor, formada per vida del compositor. D’altra banda, no és una un Kyrie i un Gloria, concebuda el 1733 i obra d’encàrrec destinada a ser interpretada dedicada al nou elector de Saxònia Frederic i la seva creació obeeix exclusivament a una August II. L’origen catòlic d’aquest darrer iniciativa personal. No només això, sinó que, –que també era rei de Polònia com a August malgrat la seva fe luterana, es tracta d’una III– feia que la cort de Dresden tingués, a més d’una capella per al culte luterà, una altre

4 per a la litúrgia catòlica. Bach li va enviar la seu fill Carl Philipp Emanuel. És molt probable partitura amb una carta en la qual sol·licitava que, amb aquesta obra, Johann Sebastian el títol honorífic de Kapellmeister d’aquesta Bach volgués mantenir el seu prestigi familiar cort. Cal afegir que, des de 1723 i fins a la i alhora assolir una fama com a compositor seva mort, Bach va ocupar el càrrec principal que, en el seu temps –tot i ser un organista de Kantor a l’església de Sant Tomàs de molt valorat–, no va arribar a aconseguir Leipzig i que, en aquesta ciutat de tradició del tot. luterana, el Kyrie, el Gloria i el Sanctus eren les úniques parts que aleshores es podien Durant la darrera dècada de la seva vida, interpretar durant les festes de Nadal, Bach va esmerçar bona part dels seus Pasqua i Pentecosta. En la tradició musical esforços a escriure algunes grans obres germànica, a la combinació de Kyrie i Gloria que resumien les seves aportacions. Les ja se l’anomenava “missa”, com és el cas de Variacions Goldberg (BWV 988, 1741), el les quatre que Bach també va compondre, segon llibre d’El clavecí ben temperat (BWV conegudes com a Misses breus o luteranes 870-893, enllestit el 1744), l’Ofrena musical (BWV 233-236). (BWV 1079, 1747) i L’art de la fuga (BWV 1080, c.1740-1750) pertanyen a aquesta època, i Desconeixem si, quan va escriure el Sanctus totes elles recullen el bo i millor de la seva de 1724 o el Kyrie i el Gloria de 1733, Bach ja escriptura instrumental. Amb la Missa en Si tenia en ment la creació d’una missa catòlica menor, Bach segurament volia compondre sencera. Només podem constatar que va fer també una obra definitiva en l’àmbit de la servir aquestes parts com a punt de partida música coral, i el format de la missa, amb de la Missa en si menor. Durant els anys una tradició antiga i consolidada i amb unes 1748-49, la va completar amb la composició perspectives de futur més àmplies i duradores de dues parts més: el Credo –que, seguint que les de les cantates, per exemple, li oferia la tradició luterana, va denominar com a un marc idoni per desplegar tant el seu art Symbolum Nicenum– i una part final que incloïa com la seva profunda religiositat. El resultat l’Hosanna, el Benedictus, l’Agnus Dei i el Dona és un compendi extraordinari de la música nobis pacem. Tot i ser noves creacions, moltes del seu temps. d’aquestes peces es basaven en obres seves anteriors, principalment cantates, i estaven escrites mitjançant la tècnica de la “paròdia”, una pràctica molt estesa en aquella època que consistia a reutilitzar músiques prèvies –pròpies o d’altres autors– i adaptar-les a nous textos.

Bach era plenament conscient del valor del seu llegat. La tradició musical de la seva família era enorme i incloïa diverses generacions, fins al punt que en alguns indrets el cognom Bach es feia servir com a sinònim de “músic”. La música dels Bach es conservava als arxius familiars coneguts com a Alt-Bachische Archiv, una iniciativa que va començar el seu pare, Johann Ambrosius Bach (1645-1695), i que van continuar ell mateix i el

5 ENGLISH BAROQUE SOLOIST AMb el patrocini de L’HRH Príncep de GAl·les

L’English Baroque Soloists és un dels conjunts de música antiga més importants del món. El seu repertori, que abasta des de Monteverdi fins a Mozart i Haydn, inclou tant obres de cambra com simfòniques i operístiques amb un so càlid i incisiu molt característic. La formació ha actuat en escenaris tan prestigiosos com l’Scala de Milà, el Concertgebouw d’Amsterdam o l’Òpera de Sidney. També participa regularment en els projectes del Monteverdi Choir entre els quals cal esmentar les gires i enregistraments entorn l’obra de J. S. Bach realitzades l’any 2000 amb les Cantates, el 2011 amb els Motets i el 2012 amb les Cantates de l’Ascenció.

 VIOLINS: KATI DEBRETZENI / SARAH BEALBY-WRIGHT / IONA DAVIES / MADELEINE EASTON / CATHERINE MARTIN / ROY MOWATT / JEAN PATERSON / STEPHEN PEDDER / ANNE SCHUMANN / HENRIETTA WAYNE / HAKAN WIKSTROM / HILDBURG WILLIAMS  VIOLES: ANNETTE ISSERLIS / LISA COCHRANE / ALIYE CORNISH / MARIA RAMIREZ  VIOLONCELS: PIROSKA BARANYAY / RUTH ALFORD / CATHERINE RIMER  CONTRABAIXOS: VALERIE BOTWRIGHT / CECELIA BRUGGEMEYER  FLAUTES: RACHEL BECKETT / CHRISTINE GARRATT  OBOÈS: MICHAEL NIESEMANN / JOSEP DOMENECH / ELENA PALOMAR  FAGOTS: JANE GOWER / GYORGYI FARKAS  TROMPa: ANNEKE SCOTT  TROMPETES: NEIL BROUGH / ROBERT VANRYNE / PAUL SHARP  TIMBALES: ROBERT KENDELL  ORGUE: HOWARD MOODY  CLAVE: JAMES JOHNSTONE

THE MONTEVERDI CHOIR

Fundat l’any 1964, el Monteverdi Choir és famós pel seu virtuosisme i reconegut com un dels millors cors del món. Destaca per la seva adaptació a compositors i estils diversos, i sovint els seus membres desenvolupen, com a solistes, carreres artístiques reconegudes internacionalment. Des del 2007 el projecte educatiu d’aquest Cor contribueix a reforçar aquest aspecte. De les seves gires cal esmentar la realitzada l’any 2000 amb el projecte The Bach Cantata Pilgrimage, quan, per commemorar el 250 aniversari de la mort del compositor, van oferir les seves Cantates en més de 60 esglésies d’Europa i van publicar un CD enregistrat per Soli Deo Gloria, el seu propi segell discogràfic. El Monteverdi Choir ha rebut nombrosos premis, ha realitzat més d’un centenar d’enregistraments, participa regularment en produccions operístiques i és formació resident de l’Òpera Còmica de París.

 SOPRANOS: HANNAH MORRISON, solista / ESTHER BRAZIL / ZOE BROWN / SUSANNA FAIRBAIRN / KATY HILL / ALISON HILL / EMILIA HUGHES / GWENDOLEN MARTIN / KATIE THOMAS / EMMA WALSHE  ALTS: MEG BRAGLE, solista / HEATHER CAIRNCROSS / RORY MCCLEERY / RAFFAELE PE / MATTHEW VENNER / RICHARD WYN ROBERTS  TENORS: ANDREW BUSHER / PETER DAVOREN / GRAHAM NEAL / NICK PRITCHARD / NICHOLAS ROBERTSON / GARETH TRESEDER  BAIXOS: ALEX ASHWORTH / CHRISTOPHER BORRETT / SAM EVANS / RUPERT REID / DAVID SHIPLEY / LAWRENCE WALLINGTON

6 SIR JOHN ELIOT GARDINER director

Un dels directors més versàtils de l’actualitat, Sir John Eliot Gardiner dirigeix regularment orquestres tan importants com la Simfò- nica de Londres, la Royal Concertgebouw d’Amsterdam, la Bayerischer Rundfunk o la Filharmònica Txeca. Reconegut com una de les figures claus del renaixement de la mú- sica antiga dels darrers quaranta anys, és fundador i director artístic de l’Orchestre Révolutionnaire et Romantique, dels English Baroque Soloists i del Monteverdi Choir, amb els quals realitza gires i enregistraments amb gran èxit.

Sir John Eliot Gardiner ha realitzat nom- brosos enregistraments amb els segells més importants i ha rebut nombrosos premis i guardons internacionals. L’any 1990 va ser nomenat Cavaller de l’Imperi Britànic i el 2010 va rebre la Legió d’Honor francesa.

Fotografia → © James Cheadle

7 35è FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA DE BARCELONA

PROPERS CONCERTS A L'AUDITORI

CIRCUIT: Antiga CIRCUIT: Antiga / Cambra i Recitals / Natura / Tecla JORDI COMELLAS DAVID HERNÁNDEZ & arthur ABRIL 2013 SCHOonDERWOERD DJ 4 → 20.30h ABRIL 2013 # Sala 4 Alicia de Larrocha DJ 11 → 20.30h Jordi Comellas baix de viola # Sala 3 Tete Montoliu Juan Carlos de Mulder tiorba i David Hernández tenor guitarra barroca Arthur Schoonderwoerd pianoforte Ignasi Jordà clavicèmbal

 Schubert Die schöne Müllerin (La bella  Obres de Marais, De Visée, Demachy i molinera) D’Anglebert Preu: de 17€ Preu: de 17€

CIRCUIT: Antiga / Tecla CIRCUIT: Antiga CHRISTOPHE ROUSSET JORDI SAVALL. MAIG 2013 EL SO ORIGINAL: MAGNIFICAT DT 7 → 20.30h JUNY 2013 # Sala 3 Tete Montoliu DJ 27 → 21h Christophe Rousset clavicèmbal # Sala 1 Pau Casals La Capella Reial de Catalunya i  Obres de De Chambonnières, Froberger, Le Concert des Nations (formacions residents Couperin i D’Anglebert a L’Auditori) i participants de la III Acadèmia

Preu: de 28€ Vocal de Recerca i d’Interpretació Jordi Savall director

Preu: de 28€ a 39€