Tossal Del Mortòrum Un Assentament De L'edat Del Bronze I Del Ferro Antic

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Tossal Del Mortòrum Un Assentament De L'edat Del Bronze I Del Ferro Antic MONOGRAFIES DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA CASTELLONENQUES 12 TOSSAL DEL MORTÒRUM UN ASSENTAMENT DE L’EDAT DEL BRONZE I DEL FERRO ANTIC A LA RIBERA DE CABANES (CASTELLÓ) GUSTAU AGUILELLA ARZO (coord.) AMB LA COL·LABORACIÓ DE CARLA P. AGUIRRE, NEUS ARQUER, ASUNCIÓN FERNÁNDEZ, ENRIC FLORS, SUSANNA LLIDÓ, IGNACIO MONTERO, ARTURO OLIVER, MÓNICA PERDOMO, FRANCISCO PIQUERAS, ELISEO PLASENCIA, DÍDAC ROMAN, DOMINGO C. SALAZAR-GARCÍA, IGNACIO SORIANO, CARMEN TORMO, ANNA VICIACH Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Castelló, 2017 Publicació periòdica del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Director de la col·lecció: Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció: Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció: Empar Barrachina Ibáñez Ferran Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Copyright Del text i imatges: els autors De la present edició: Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Diputació de Castelló Pça. de les Aules 1 12001-Castelló Imprimeix: Gráficas Castañ, S.L. Depòsit legal: CS 106-2017 I.S.B.N.: 978-84-15301-78-3 ISSN 2386-7167 e ISSN 2386-7175 ÍNDEX Introducció .................................................................................................................................. 5 1- Bosquejo de la investigación y problemática de la Edad Del Bronce y del Hierro Antiguo en Castellón. Arturo Oliver ................................................................................................... 7 2- Situació i territori arqueològic. Gustau Aguilella .................................................................. 15 3- Antecedents, excavacions i seqüència arqueològica. Gustau Aguilella ................................ 21 4- Tècniques constructives, elements arquitectònics i estructuració Espacial. Gustau Aguilella, Anna Viciach, Neus Arquer .................................................................................... 45 5- Treballs de Conservació - Restauració. Anna Viciach, Neus Arquer ...................................... 61 6- La Ceràmica. Gustau Aguilella ............................................................................................... 67 7- Objectes metàl·Lics. Gustau Aguilella, Neus Arquer, Ignacio Soriano ................................... 85 8- Metales y metalurgia en el yacimiento del Tossal del Mortòrum (Cabanes, Castellón). Ignacio Montero Ruiz ............................................................................................................ 97 9- La indústria lítica tallada de l’Edat del Bronze del Mortòrum. Dídac Roman Monroig ......... 107 10- La fauna del Tossal del Mortórum. Campañas de excavación 2005-2010. Carmen Tormo Cuñat ............................................................................................................ 113 11- El túmul funerari de l’Edat del Bronze. Gustau Aguilella ....................................................... 129 12- Estudio Antropológico de los restos dentales del túmulo funerario del Tossal del Mortórum de Cabanes (Castellón). Francisco Piqueras, Eliseo Plasencia, Mónica Perdomo, Susanna Llidó, Carla P. Aguirre ............................................................................. 137 13- Estudio de la dieta en la población del Tossal del Mortórum mediante análisis de isótopos estables del Carbono y del Nitrógeno en colágeno óseo. Domingo Carlos Salazar-García ...... 189 14- Cronologia. Gustau Aguilella ................................................................................................. 197 15- El Mortòrum i la Ribera de Cabanes-Orpesa-Torreblanca des de l'Edat del Bronze al Ferro Antic. Gustau Aguilella .......................................................................................................... 203 16- Epílogo: La Ciudad Íbera de Torre la Sal. Enric Flors, Asunción Fernández ............................ 213 17- Bibliografia ............................................................................................................................ 217 18- Relació d'autors ..................................................................................................................... 239 2 SITUACIÓ I TERRITORI ARQUEOLÒGIC GUSTAU AGUILELLA ARZO El jaciment arqueològic conegut com el Mortò- uaevolució, així com de la línia de costa i el cordó rum està situat al cim del tossal del mateix nom, litoral al llarg de l’holocé (Sanjaume, Segura, 1986; dins de la Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpesa, Sanjaume et al. 1990; 1995; López, 1995; Segura et aproximadament al centre de les comarques costa- al. 2005; Ruiz, Carmona, 2009). neres de Castelló (Fig. 2.1). Així, pel que fa al Prat de Cabanes, es daten els Aquesta Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpe- seus inicis entre el 7530-7320 cal ANE dins del perí- sa és conforma com una àrea geogràfica amb en- ode Atlàntic amb la formació d’una llacuna d’aigua titat pròpia, caracteritzada per formar una planícia dolça. A partir del Subboreal es detecten unes con- costanera delimitada per serralades, la primera dicions generals més àrides, qüestió que provoca d’elles la que separa el nucli urbà de Cabanes de la un augment de la salinitat. Posteriorment, a prin- Ribera (amb altures d’entre 200 i 500 m), així com cipis del període Subatlàntic, coincident amb l’Edat la d’en Senyor (420 m) i Desert de les Palmes (736 del Ferro, s’inicia un període fred i amb un augment m) més al sud. Al mateix temps manté continuïtat de les precipitacions que sembla que afavoriren el cap al nord als termes de Torreblanca i amb la part creixement de les llacunes i la baixada de la salini- meridional del d’Alcalà de Xivert-Alcossebre, ja a la tat (Ruiz, Carmona, 2009). comarca del Baix Maestrat, de manera que es con- Pel que fa a la línia de costa s’observa històri- forma un límit natural amb la Serra d’Irta (573 m) i cament un retrocés accentuat amb l’estretament el riu de les Coves (Fig. 2.2). del cordó litoral, la qual cosa ha afectat alguns ja- La zona costanera de la Ribera es troba carac- ciments arqueològics com Torre la Sal (Fernández, teritzada actualment per la presència d’una zona 1986; 1987) o al camp de sitges del Prat de Cabanes de marjal i llacunes anomenada Prat de Cabanes- (Guillem et al. 2005), els quals en origen es troba- Torreblanca (declarada parc natural) separada del ven allunyats de la costa. mar per un cordó litoral de graves. Sabem també Aquesta plana litoral es troba ben comunica- que al passat la Ribera va comptar amb una altra da, primerament per mar en presentar condicions zona d’aiguamolls un poc més al sud, entre Orpesa idònies en diversos punts per a fondejar, dels que i Torre la Sal, la qual en èpoques de pluges torna a cal destacar com a un dels principals a Torre la Sal. sorgir tímidament. Per terra i cap a l’interior es coneix l’existència d’un D'aquesta zona costanera s’han efectuat di- camí tradicional que partint des de Torre la Sal re- versos estudis geomorfològics, sedimentològics i muntava el Barranc del Campello passant a peus geoarqueològics que ens permeten conéixer la se- del Mortórum, accedint a la Plana de l’Arc, el qual 15 GUSTAU AGUILELLA ARZO Figura 2.1. Situació general del Tossal del Mortòrum. continua penetrant cap a l’interior culminant final- A partir de la dècada dels setanta i vuitanta del ment en Mosquerola (Arasa, 2001: 15). Aquesta via passat segle s’inicia una etapa d’excavacions arqueo- tradicional, amb la corresponent infraestructura lògiques sobre diferents jaciments prehistòrics, com pecuària present, és la que permetia el desplaça- al Cau plistocènic d’en Borràs (Carbonell et al. 1979) ment hivernal de bestiar des d’aquesta població o al poblat de l’Edat del Bronze d’Orpesa la Vella turolenca fins a la Ribera de Cabanes en època his- (Gusi, Olària, 1977; 2014; Gusi, 1976a), i protohistò- tòrica (Otegui, 1985-1986: 357; Obiol, 1989: 253- rics com al poblat ibèric i fondejador de Torre la Sal 254). Existeix, a més, una segona via tradicional de (Fernández, 1986, 1987; Wagner, 1978) – Fig. 2.2-. penetració cap a l’interior coneguda com “Camí de Amb l’inici del segle XXI continuen les excava- la Fusta” que discorre més al sud, a partir d’Orpesa cions arqueològiques sobre diferents assentaments, i pel Barranc de les Santes (Mateu, 1996, citat en com a la Cova de Petrolí (Aguilella, 2002), a l’Abric Allepuz, 2001: 212). de la Roca Roja (Aguilella et al. 2008), al Prat de En sentit paral·lel a la costa es coneixen també Cabanes (Guillem et al. 2005, 2006), o al Mortòrum l’existència d’un camí litoral, o "de la costa" de gran (Aguilella et al. 2004; 2009; Aguilella, 2012a). Tot importància fins l’actualitat, amb un origen com a i això, és necessari citar per la seua envergadura mínim d’època romana com a variant litoral de la les diferents intervencions de prospecció i Via Augusta (Arasa, 1985; 2002). excavació en bona part de la Ribera i especialment Les notícies arqueològiques sobre la Ribera de entorn de Torre la Sal com a conseqüència del Cabanes-Torreblanca-Orpesa són nombroses ja desenvolupament del PAI Marina d’Or, on cal des d’antic. Dels primers anys del segle XX mereix destacar l’excavació d’una gran àrea arqueològica citar-se el descobriment de la famosa làpida de amb centenars d’estructures negatives i altres Cabanes (Fita, 1914) actualment a Barcelona, i les restes que determinen ocupacions des del Neolític nombroses troballes efectuades per l’advocat de antic fins època islàmica (Flors, 2009; 2010; Flors, Borriana Joaquim Peris, gran apassionat a l’arque- Sanfeliu, 2011). Finalment, a partir del 2012 ologia i descobridor del Mortòrum (Peris,
Recommended publications
  • ELS Masas DEL TERME DE BENASSAL
    Centro de Estudios del Maestrazgo Boletín nº 36, Octubre-Diciembre 1991 ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL PERE-EN RIC E'ARREDA i EDO El Repartiment del Terme de Benassal en mas. Aquesta explicació és necessana per masos es va fer al segle XIII. Després de la acabar amb moltes equ ivocacions de Mossén davallada motivada per la Pesta Negra i els Salvador Roig (Veure Benassal. Recull biblla­ conflictes de la segana meitat del segle XV, es gráfic de textos, Valéncia, Papeimport, 1989, 1, van despoblar molts masos. El númerod'aquests 67-76) . no va passar de cinquanta fins als voltants del DILLUNS 1750. En els cent anys que van de 1750 a 1850 Es reco rre la part nord del terme, eixint pel eixe número es va duplicar, sobretot a causa caml reial d'Ares fins a la Ped rissa d'en Selma. deis repartiments de sorts idivisió de propietats. Fins a I'any 1900 i després de la guerra, a causa El Corral del Sucrer de la Desamortització i creixement de població, El nom ve de I'oficidelllogater,Tomás Moliner, va arribar quasi a tripli car-se, situant-se el nú­ que era tarrone r o confiter cap a 1780. Els mero total de masos i masets poblats al voltant propietaris, amb la Tancada, eren els Fabregat deis cent cinq uanta. La majaría d'estos masos de la Vero la, i així el 1850 ho era Cristófol estan despoblats des de la década de 1960, i Fabregat, molts ja s'han assolat, peró igual esta n posats a El Mas de Sant Roe la lI ista de noms.
    [Show full text]
  • Decreto-Ley 6/2020, De 5 De Junio, Del Consell, Para La Ampliación De Vivienda Pública En La Comunitat Valenciana Mediante Los Derechos De Tanteo Y Retracto
    LEGISLACIÓN CONSOLIDADA Decreto-ley 6/2020, de 5 de junio, del Consell, para la ampliación de vivienda pública en la Comunitat Valenciana mediante los derechos de tanteo y retracto. Comunitat Valenciana «DOGV» núm. 8832, de 11 de junio de 2020 Referencia: DOGV-r-2020-90308 ÍNDICE Preámbulo ................................................................ 4 TÍTULO I. Los derechos de adquisición preferente de las administraciones públicas .................... 10 CAPÍTULO I. Ejercicio de los derechos de adquisición preferente de las administraciones públicas ......... 10 Artículo 1. Los derechos de adquisición preferente de la administración sobre viviendas de protección pública. ............................................................ 10 Artículo 2. Procedimiento para el ejercicio del tanteo. ................................. 11 Artículo 3. Procedimiento para el ejercicio de retracto. ................................ 12 Artículo 4. Precio de adquisición. .............................................. 14 Artículo 5. Calificación permanente de las viviendas adquiridas en el ejercicio de los derechos de adquisición preferente. ................................................... 14 Artículo 6. Especiales deberes de colaboración de organismos y funcionarias y funcionarios públicos. .. 14 CAPÍTULO II. Del ejercicio de los derechos de adquisición preferente a favor de tercera persona y su cesión .. 15 Artículo 7. Ejercicio de los derechos de adquisición preferente a favor de tercera persona. ......... 15 Artículo 8. Cesión de los derechos de
    [Show full text]
  • Cartas Pueblas Valencianas Concedidas a Fueros Aragoneses
    ARAGÓN EN LA EDAD MEDIA XX (2008) pp. 391-412 ISSN 0213-2486 CARTAS PUEBLAS VALENCIANAS CONCEDIDAS A FUEROS ARAGONESES VALENCIAN «CARTAS PUEBLAS» GRANTED TO DIFFERENT CIVIL COMMUNAL ORGANISATIONS «FUEROS» OF ARAGÓN JOSÉ VICENTE GÓMEZ BAYARRI Académico de la RACV. Resumen: Las cartas pueblas son instru- Abstract: The «cartas pueblas», are a ju- mentos de carácter jurídico cuyo princi- ridical instrument whose main aim was pal objetivo fue ordenar el territorio, the organization of the territory, esta- estabilizar las líneas fronterizas en mo- blishing boundaries as the conquest ad- mentos de avances de la conquista y po- vanced and populating or repopulating blar o repoblar núcleos urbanos. Se urban centres. These were granted under otorgaron bajo diversas fórmulas jurídi- different juridical forms. All those gran- cas. La totalidad de las concedidas para ted to different civil communal organi- repoblar territorio valenciano a fueros sations —«fueros»— of Aragón with the aragoneses se diligenciaron en los siglos aim of repopulating the territory of Va- XIII y XIV. Junto al rey, colaboraron en lencia were processed in the XIII and la concesión de carta pueblas la nobleza XIV Centuries. The nobility and feudal y caballeros, las órdenes militares del lords, the military orders of the Temple Temple y del Hospital y algunos ecle- and Hospital, and other ecclesiastic or- siásticos. ganisations collaborated with the King Palabras clave: «Pueblas» valencianas in their concession. a fueros aragoneses. Key words: Valencian «Pueblas» to «Fue- ros» of Aragón. SUMARIO 1. Las cartas pueblas como sistema de repoblación.- 2. Análisis de las cartas pueblas.- 3. Consideraciones sobre las cartas de repoblación.- 4.
    [Show full text]
  • El Paisaje Literario Castellonense Y Su Evocación Histórica
    El paisaje literario castellonense y su evocación histórica Manuela Casanova Ávalos Santiago Fortuño Llorens Universitat Jaume I de Castelló INTRODUCC I ÓN El paisaje ha representado un elemento fundamental del texto literario. A su específico papel de materia lírica y espacio narrativo, objeto de este trabajo, añadió Ortega y Gasset su atención fenomenológica ampliando el concepto de circunstancia, tan fundamental en su filosofía: El paisaje es aquello del mundo que existe realmente para cada individuo, es su realidad, es su vida misma. El resto del universo sólo tiene un valor abstracto. Y cada especie animal tiene su paisaje y cada raza de hombre el suyo. No hay un yo sin un paisaje con referencia al cual está viviendo: yo soy aquello que veo y aquello que me hace sentir lo que veo. […] No existe, pues, otra manera de comprender íntegramente al prójimo que esforzarse en reconstruir y adivinar su paisaje, el mundo hacia el cual se dirige y con quien está en diálogo vital.1 Al espacio geográfico le podemos aplicar lo que críticos literarios de hoy han atribuido al marco específico urbano. Los territorios “son un conjunto de muchas cosas: memorias, deseos, signos de un lenguaje; son lugares de trueque, como explican todos los libros de historia de la economía, pero estos truques no lo son sólo de mercancías, son también trueques de palabras, deseos, recuerdos”.2 Como es sabido, las ciudades las construyen también los escritores a través de sus textos. Junto a la urbe existente y real hecha de piedra, acero y hormigón, está la ciudad imaginaria y utópica, hecha de palabras, papel y tinta.
    [Show full text]
  • Translation Into English of the Resolution Published in the DOGV Num
    Direcció General d'Internacionalització Ciutat Administrativa 9 d'Octubre Carrer de La Democràcia, 77 · 46018 València www.gva.es Translation into English of the Resolution published in the DOGV num. 8992 dated January 8, 2021. The exhaustive and complete information of the Resolution should be consulted in the texts published in the mentioned DOGV. Valencian Regional Ministry for Sustainable Economy, Manufacturing, Trade and Employment RESOLUTION of 23 december 2020, of the Regional Minister for Sustainable Economy, Manufacturing, Trade and Employment, approving the assessment criteria and the minimum requirements for considering a project to be of interest to the Valencian Region for year 2021. [2021/46] Facts Law 19/2018, of 13 July, of the Valencian Regional Government, on the acceleration of investment in priority projects (LAIP), published in the Valencian Region Official Gazette number 8339, dated 16 July, states in article 2.2 that the General Directorate with internationalization competences, annually and before January 1, will transfer to the Investment Standing Committee a proposal of evaluable criteria in the framework of the contribution to the fulfillment of the sustainable development goals approved by United Nations and the applicable legislation in force, as well as the minimum required score so that the projects can be classified as priority investment projects for the Valencian Region. Met this Committee on december 23, after analyzing the aforementioned proposal and the subsequent contributions of its members, agreed to submit the final list to the head of the department with competence in the field of productive sectors and internationalization, for approval by resolution, and subsequent publication in the Valencian Region Official Gazette Having analysed the proposal and taking into account the above, I hereby rule: One.
    [Show full text]
  • Red De Senderos B Provincia De Castellón
    1 2 3 4 5 6 7 8 9 A A B red de senderos B provincia de Castellón Sorita comunicaciones Palanques Herbés Fredes PR 75.2 PR 75.12 hidrografía Coratxà PR 75.8 Hortells PR 75.6 PR 75.1 Emb. GR senderos de gran recorrido d’Ulldecona Boixar PR 75.11 PR 75.7 Villores Xiva de Herbeset PR 75.9 C PR senderos de pequeño recorrido PR 217 Morella PR 75.10 C PR 75.4 PR 75.3 la Pobla de SL senderos locales Todolella PR 216 Castell Benifassà PR 215 de Cabres Forcall PR 75.5 poblaciones PR 75.13 Olocau del Rey La Mata PR 116 Morella Bel Rossell Vallibona San Rafael del Río Cinctorres Canet lo Roig D Vallivana D Xert Traiguera Portell de Morella Sant Jordi L’Avellà La Jana Castellfort GR 7 PR 201 Vinaròs Iglesuela del Cid Catí SL 18.1 Sant Mateu Càlig Ares del Maestre Cervera SL 18.2 del Maestrat PR 202 Benicarló Villafranca del Cid Tirig E SL 18.3 E SL 18.4 PR 1 Santa Magdalena Benassal de Pulpis Santuario de Albocàsser Peñíscola la Estrella Vilar de Culla Canes PR 194 Torre d’en Besora Sarratella les Coves de Vinromà Alcalà de Xivert PR 75 F Vistabella F PR 67 del Maestrat PR 66 Benafigos PR 73 Sierra Torre Endoménech Engarcerán S.J. Penyagolosa PR 70 PR 68 Vilanova Xodos d’Alcolea PR 74 PR 72 PR 71 Torreblanca PR 65 Atzeneta Benlloc PR 69 del Maestrat Cortes Villahermosa del Río de Arenoso PR 111.1 PR 64 PR 66 Benafigos PR 73 Sierra Torre Endoménech Engarcerán S.J.
    [Show full text]
  • Pliego De Prescripciones Tecnicas Para Contratar La
    PROGRAMA DE VACANCES PER A MAJORS “CASTELLÓN SÉNIOR” “RUTES DE PATRIMONI HISTÒRIC, CULTURAL I NATURAL” 2021-2022 MUNICIPI RUTA VISITES ALLOTJAMENT RUTA 1.- ELS PORTS – EL MAESTRAT MORELLA o SANT MATEU ARES DEL MAESTRAT – MORELLA – TÍRIG – SANT MATEU –BENASSAL –CULLÁ SANT MATEU o MORELLA o P. NATURAL SIERRA DE IRTA – PEÑÍSCOLA – TRAIGUERA – FORCALL – LES RUTA 2.- LA PLANA ALTA - BAIX MAESTRAT – ELS PORTS – L’ALCALATEN BENASSAL COVES DE VINROMÀ–LES USERES – LUCENA DEL CID – L´ALCORA OROPESA DEL MAR – P. N.PRAT DE CABANES - TORREBLANCA – VILAFRANCA RUTA 3.- LA PLANA ALTA - EL MAESTRAT – ELS PORTS BENASSAL o SANT MATEU DEL CID – CASTELLFORT –PORTELL DE MORELLA –CATÍ –CERVERA DEL MAESTRAT RUTA 4.- LA PLANA – ALTO MIJARES GRAO DE CASTELLÓN P. N.SIERRA DE ESPADÁN – SUERAS - ONDA – BENICÀSSIM – P. N.DESIERTO DE LAS PALMAS –VILAFAMÉS – SANT JOAN DE MORÓ – CIRAT - MONTANEJOS RUTA 5.- LA PLANA BAIXA – ALTO MIJARES – ALTO PALANCIA MONTANEJOS BURRIANA – PUEBLA DE ARENOSO – BEJÍS – JÉRICA – CAUDIEL – NAVAJAS - ALTURA – VILA-REAL RUTA 6.- ALTO PALANCIA – ALTO MIJARES – LA PLANA BAIXA JÉRICA o SEGORBE SONEJA – P. NATURAL SIERRA CALDERONA – SEGORBE – ZUCAINA – CORTES DE ARENOSO – MONTANEJOS – LA VALL D´UIXÓ – NULES – MASCARELL RUTA 7.- LA PLANA ALTA-LA PLANA BAIXA – ALTO PALANCIA SEGORBE o JÉRICA ALMASSORA – VILLAVIEJA - ALFONDEGUILLA – SOT DE FERRER – AZUÉBAR – ALMEDÍJAR – SONEJA – MONCOFA – BURRIANA RUTA 8.- SABORES Y TRADICIONES: POR LAS TIERRAS DEL VINO, DEL CINCTORRES o MORELLA o BENLLOCH – LES USERES – CATÍ – FORCALL – ZORITA – MORELLA – ARES DEL QUESO Y DEL TURRÓN BENASSAL MAESTRAT – BENASSAL - VILAFAMÉS SEGORBE o JÉRICA o RUTA 9.- POR LOS CAMINOS DEL CID Y LA CERÁMICA MONTANEJOS L´ALCORA – ONDA –JÉRICA – SEGORBE – ALMENARA – BURRIANA – VILA-REAL RUTA 10.- POR LAS RUTAS DEL REY JAIME I EL MAESTRAT – ELS PORTS CINCTORRES o BENASSAL SANT MATEU – CATÍ – VILAFRANCA DEL CID – CASTELLFORT – CINCTORRES – ARES DEL MAESTRAT –BENASSAL –CULLÁ Preu per plaça : 50 € (IVA inclòs) Patronato Provincial de Turismo de Castellón Avda.
    [Show full text]
  • ANNEX I ANEXO I Grups D’Acció Local I Municipis Per Grup Grupos De Acción Local Y Municipios Por Grupo
    ANNEX I ANEXO I Grups d’acció local i municipis per grup Grupos de acción local y municipios por grupo Maestrat-Plana Alta 1420 Maestrat-Plana Alta 1420 NIF: G12971123. NIF: G12971123 Seu: c/ Doctor Miguel Barrera Jover, 2 – 12330 Traiguera (Caste· Sede: c/ Doctor Miguel Barrera Jover, 2 – 12330 – Traiguera (Cas· lló). tellón) Àmbit territorial: Ámbito Territorial: L’ALT MAESTRAT L’ALT MAESTRAT Tírig. Tírig. EL BAIX MAESTRAT EL BAIX MAESTRAT Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, Xert, la Jana, la Pobla Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, Xert, la Jana, la Pobla de de Benifassà, Rossell, la Salzadella, Sant Jordi, Sant Mateu, San Rafael Benifassà, Rossell, la Salzadella, San Jorge, Sant Mateu, San Rafael del del Río, Santa Magdalena de Pulpis, Traiguera. Río, Santa Magdalena de Pulpis, Traiguera. LA PLANA ALTA LA PLANA ALTA Benlloch, Cabanes, les Coves de Vinromà, la Pobla Tornesa, la Ser· Benlloch, Cabanes, les Coves de Vinromà, la Pobla Tornesa, la ratella, Sierra Engarcerán, la Torre d’en Doménec, Vall d’Alba, Vila· Serratella, Sierra Engarcerán, la Torre d’en Doménec, Vall d’Alba, Vila· famés, Vilanova d’Alcolea. famés, Vilanova d’Alcolea. Altmaesports Leader Altmaesports Leader NIF: G12971206. NIF: G12971206 Seu: c/ Escoles, s/n, – 12318 Cinctorres (Castelló). Sede: c/ Escuelas s/n– 12318– Cinctorres (Castellón) Àmbit territorial: Ámbito Territorial: ELS PORTS ELS PORTS Cinctorres, Castellfort, Forcall, Herbés, la Mata, Morella, Olocau Cinctorres, Castellfort, Forcall, Herbés, la Mata, Morella, Olocau del Rey, Palanques, Portell de Morella, Todolella, Vallibona, Villores, del Rey, Palanques, Portell de Morella, Todolella, Vallibona, Villores, Zorita del Maestrazgo.
    [Show full text]
  • Guiadecastellon53e.Pdf
    1 ES PRESENTACIÓN EN INTRODUCTION FR PRÉSENTATION La historia de la ciudad de Castellón es la The history of the city of Castelló is that of a L’histoire de la ville de Castellón est celle de una capital que ha sabido reinventarse, capital which has known how to reinvent itself, d’une capitale qui a su se réinventer, évoluer evolucionar y modernizarse sin renunciar a evolve and modernise without renouncing et se moderniser sans renoncer à certains de las que son alguna de sus señas de identidad any of its most important characteristic ses signes distinctifs les plus importants. La más importantes. La cultura, la lengua y las features. Local culture, language and culture, la langue et les traditions locales sont tradiciones locales están bien presentes en el traditions are very much present in the day- très présentes dans la vie de tous les jours de la día a día de la capital de la Plana. to-day life of the capital of La Plana. capitale de la Plana. Castellón conserva en el centro histórico Castelló conserves some of the most Castellón conserve dans son centre historique alguno de los símbolos más importantes important symbols of its history in the historic certains des symboles les plus importants de su historia. La Plaza Mayor recoge centre. Plaça Major is home to buildings de son histoire. La Plaza Mayor regroupe des edificios y monumentos como el edificio del and monuments such as the City Council bâtiments et des monuments tels que l’Hôtel Ayuntamiento, la Concatedral de Santa María, building, Santa Maria co-cathedral, Central de Ville, la Concathédrale de Santa María, le el Mercado Central o la torre campanario ‘El Market and the El Fadrí bell tower.
    [Show full text]
  • Disfruta Costa Azahar!
    Disfruta Costa Azahar! 130 km 37,1 km 151,9 km 31 01 66,0 km 38,8 km 30 Azahar Morella 02 29 Castelló 127,3 km Morella 16,3 km penyagolosa 03 Castelló 28 de la plana Morella 39,6 km Benicàssim 04 60,1 km 27 benassal Oropesa 31,5 km del mar 05 23,0 km tírig 26 Cabanes 77,0 km 06 mateu Sant 150,4 km 25 Vilafamés 109,5 km Vinaròs 07 40,4 km 24 Vila-real Peñíscola Borriana 08 13,9 KM 13,9 114,4 km 23 Moncofa 22 41,1 km peñíscola 09 156,1 km Almenara 21 60,5 km Alcossebre 10 65,7 km La Vall D’Uixó Atzeneta 20 del maestrat 134,6 km 11 38,0 km Eslida Lucena del cid 19 Castellnovo 73,7 km 12 Montanejos 58,9 km 18 Segorbe Onda 13 57,1 km Navajas Villamalur 17 14 84,7 km 174,8 km 16 15 102,7 km 32,1 km 40,4 km Ruta del Azahar : 430 431 : Nivel: Experto Distancia: 130 km Provincia de Castellón Desnivel acumulado: 737 m La etapa Azahar menara, algo a tener en cuen- ta por los fuertes vientos que pueden soplar. Una vez llegues a Peñíscola la carretera te ale- jará de la costa bordeando el Parque Natural de la Sierra de Irta, donde subirás hasta los 150 m de altura. Volverás a ro- dar a escasos metros de la ori- lla del mar una vez llegues a Alcocéber y dejes atrás el pai- saje de montaña.
    [Show full text]
  • Quaderns De Prehistòria I Arqueologia De Castelló
    QUADERNS DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA DE CASTELLÓ VOLUM 36 Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques 2018 Publicació periòdica anual del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP) S’intercanvia amb altres publicacions semblants d’Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga. Periodic publication of the Archaeological and Prehistoric Research Service. It interchanges with others similar publications of Archaeology, Prehistory and Ancient History. Edita SIAP Servei de Publicacions Diputació de Castelló Director Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció Empar Barrachina Ibáñez Ferrán Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Informació i intercanvi (information & interchange) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Edifici Museu Av. Germans Bou, 28 E-12003 Castelló de la Plana [email protected] Repositoris digitals repositori.uji.es dialnet.unirioja.es Disseny coberta Antonio Bernat Callao Imprimeix Gráficas Castañ, S.L. ISSN 1137.0793 Dipòsit legal CS•170-95 SUMARI Pàgs. F. ARASA. Entre Ares i Benassal: les prospeccions de J. Chocomeli a l’Alt Maestrat l’any 1935 ...... 5 G. AGUILELLA, A. BARRACHINA, F. FALOMIR, A. VICIACH, P. MEDINA. El yacimiento arqueológico de Orpesa la Vella (Oropesa del Mar, Castellón). Resultados de las campañas de 2005 a 2008 y su contextualización ................................................................................................................................. 27 C. SAORIN. Les estructures de
    [Show full text]
  • Disfruta Costa Azahar!
    PATRONATO PROVINCIAL DE TURISMO Avda. La Vall d’Uixó, 25 - 12004 Castellón Tel.: 964 359 883 har www.turismodecastellon.com Disfruta Costa Aza ! [email protected] RUTAS DE PATRIMONIO HISTÓRICO, CULTURAL Y NATURAL 2017-2018 RUTA MUNICIPIO ALOJAMIENTO VISITAS Ruta 1.- Els Ports – El Maestrat Morella o Sant Mateu Ares del Maestrat – Morella – P. Natural Tinença De Benifassà – Sant Mateu – Tírig – Culla - Benassal Ruta 2.- La Plana Alta – Baix Maestrat- Els Ports- Sant Mateu o Morella o Benassal P. Natural Serra d’Irta – Les Coves De Vinromà – L´Alcalatén Forcall – Traiguera – Sant Jordi – Peñíscola – Atzeneta del Maestrat – Les Useres – Lucena del Cid – L´Alcora Ruta 3.- La Plana Alta – El Maestrat – Els Ports Benassal o Sant Mateu Oropesa del Mar – P. Natural Prat de Cabanes- Torreblanca – Villafranca Del Cid – Portell De Morella – Castellfort – Catí – Cervera del Maestre Ruta 4.- La Plana – Alto Mijares La Vall d´Uixó o Alquerías del Niño Perdido Sant Joan de Moró – Onda – P. Natural Desert de les Palmes – Benicàssim – Vilafamés – P. Natural Sierra de Espadán - Montanejos Ruta 5.- La Plana Baixa – Alto Mijares – Alto Palancia Montanejos Vila-real – Puebla de Arenoso – El Toro – Bejís – Jérica – Altura – Navajas - Borriana Ruta 6.- Alto Palancia – Alto Mijares – La Plana Baixa Jérica o Segorbe o Villavieja Soneja – P. Natural Sierra Calderona – Segorbe – Zucaina – Cortes de Arenoso – Montanejos – La Vall d´Uixó – Mascarell - Nules Ruta 7.- La Plana – Alto Palancia La Vall d´Uixó o Villavieja o Vila-real Castellón de la Plana
    [Show full text]