MONOGRAFIES DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA CASTELLONENQUES 12

TOSSAL DEL MORTÒRUM UN ASSENTAMENT DE L’EDAT DEL BRONZE I DEL FERRO ANTIC A LA RIBERA DE CABANES (CASTELLÓ)

GUSTAU AGUILELLA ARZO (coord.)

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

CARLA P. AGUIRRE, NEUS ARQUER, ASUNCIÓN FERNÁNDEZ, ENRIC FLORS, SUSANNA LLIDÓ, IGNACIO MONTERO, ARTURO OLIVER, MÓNICA PERDOMO, FRANCISCO PIQUERAS, ELISEO PLASENCIA, DÍDAC ROMAN, DOMINGO C. SALAZAR-GARCÍA, IGNACIO SORIANO, CARMEN TORMO, ANNA VICIACH

Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Castelló, 2017 Publicació periòdica del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques

Director de la col·lecció: Arturo Oliver Foix

Secretariat de redacció: Gustau Aguilella Arzo

Consell de redacció: Empar Barrachina Ibáñez Ferran Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer

Copyright Del text i imatges: els autors

De la present edició: Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Diputació de Castelló Pça. de les Aules 1 12001-Castelló

Imprimeix: Gráficas Castañ, S.L.

Depòsit legal: CS 106-2017 I.S.B.N.: 978-84-15301-78-3 ISSN 2386-7167 e ISSN 2386-7175 ÍNDEX

Introducció...... 5 1- Bosquejo de la investigación y problemática de la Edad Del Bronce y del Hierro Antiguo en Castellón. Arturo Oliver...... 7 2- Situació i territori arqueològic. Gustau Aguilella...... 15 3- Antecedents, excavacions i seqüència arqueològica. Gustau Aguilella...... 21 4- Tècniques constructives, elements arquitectònics i estructuració Espacial. Gustau Aguilella, Anna Viciach, Neus Arquer...... 45 5- Treballs de Conservació - Restauració. Anna Viciach, Neus Arquer...... 61 6- La Ceràmica. Gustau Aguilella...... 67 7- Objectes metàl·Lics. Gustau Aguilella, Neus Arquer, Ignacio Soriano...... 85 8- Metales y metalurgia en el yacimiento del Tossal del Mortòrum (Cabanes, Castellón). Ignacio Montero Ruiz...... 97 9- La indústria lítica tallada de l’Edat del Bronze del Mortòrum. Dídac Roman Monroig...... 107 10- La fauna del Tossal del Mortórum. Campañas de excavación 2005-2010. Carmen Tormo Cuñat...... 113 11- El túmul funerari de l’Edat del Bronze. Gustau Aguilella...... 129 12- Estudio Antropológico de los restos dentales del túmulo funerario del Tossal del Mortórum de Cabanes (Castellón). Francisco Piqueras, Eliseo Plasencia, Mónica Perdomo, Susanna Llidó, Carla P. Aguirre...... 137 13- Estudio de la dieta en la población del Tossal del Mortórum mediante análisis de isótopos estables del Carbono y del Nitrógeno en colágeno óseo. Domingo Carlos Salazar-García...... 189 14- Cronologia. Gustau Aguilella...... 197 15- El Mortòrum i la Ribera de Cabanes-Orpesa- des de l'Edat del Bronze al Ferro Antic. Gustau Aguilella...... 203 16- Epílogo: La Ciudad Íbera de Torre la Sal. Enric Flors, Asunción Fernández...... 213 17- Bibliografia...... 217 18- Relació d'autors...... 239 2 SITUACIÓ I TERRITORI ARQUEOLÒGIC

GUSTAU AGUILELLA ARZO

El jaciment arqueològic conegut com el Mortò- uaevolució, així com de la línia de costa i el cordó rum està situat al cim del tossal del mateix nom, litoral al llarg de l’holocé (Sanjaume, Segura, 1986; dins de la Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpesa, Sanjaume et al. 1990; 1995; López, 1995; Segura et aproximadament al centre de les comarques costa- al. 2005; Ruiz, Carmona, 2009). neres de Castelló (Fig. 2.1). Així, pel que fa al Prat de Cabanes, es daten els Aquesta Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpe- seus inicis entre el 7530-7320 cal ANE dins del perí- sa és conforma com una àrea geogràfica amb en- ode Atlàntic amb la formació d’una llacuna d’aigua titat pròpia, caracteritzada per formar una planícia dolça. A partir del Subboreal es detecten unes con- costanera delimitada per serralades, la primera dicions generals més àrides, qüestió que provoca d’elles la que separa el nucli urbà de Cabanes de la un augment de la salinitat. Posteriorment, a prin- Ribera (amb altures d’entre 200 i 500 m), així com cipis del període Subatlàntic, coincident amb l’Edat la d’en Senyor (420 m) i Desert de les Palmes (736 del Ferro, s’inicia un període fred i amb un augment m) més al sud. Al mateix temps manté continuïtat de les precipitacions que sembla que afavoriren el cap al nord als termes de Torreblanca i amb la part creixement de les llacunes i la baixada de la salini- meridional del d’Alcalà de Xivert-Alcossebre, ja a la tat (Ruiz, Carmona, 2009). comarca del Baix Maestrat, de manera que es con- Pel que fa a la línia de costa s’observa històri- forma un límit natural amb la Serra d’Irta (573 m) i cament un retrocés accentuat amb l’estretament el riu de les Coves (Fig. 2.2). del cordó litoral, la qual cosa ha afectat alguns ja- La zona costanera de la Ribera es troba carac- ciments arqueològics com Torre la Sal (Fernández, teritzada actualment per la presència d’una zona 1986; 1987) o al camp de sitges del Prat de Cabanes de marjal i llacunes anomenada Prat de Cabanes- (Guillem et al. 2005), els quals en origen es troba- Torreblanca (declarada parc natural) separada del ven allunyats de la costa. mar per un cordó litoral de graves. Sabem també Aquesta plana litoral es troba ben comunica- que al passat la Ribera va comptar amb una altra da, primerament per mar en presentar condicions zona d’aiguamolls un poc més al sud, entre Orpesa idònies en diversos punts per a fondejar, dels que i Torre la Sal, la qual en èpoques de pluges torna a cal destacar com a un dels principals a Torre la Sal. sorgir tímidament. Per terra i cap a l’interior es coneix l’existència d’un D'aquesta zona costanera s’han efectuat di- camí tradicional que partint des de Torre la Sal re- versos estudis geomorfològics, sedimentològics i muntava el Barranc del Campello passant a peus geoarqueològics que ens permeten conéixer la se- del Mortórum, accedint a la Plana de l’Arc, el qual

15 GUSTAU AGUILELLA ARZO

Figura 2.1. Situació general del Tossal del Mortòrum.

continua penetrant cap a l’interior culminant final- A partir de la dècada dels setanta i vuitanta del ment en Mosquerola (Arasa, 2001: 15). Aquesta via passat segle s’inicia una etapa d’excavacions arqueo- tradicional, amb la corresponent infraestructura lògiques sobre diferents jaciments prehistòrics, com pecuària present, és la que permetia el desplaça- al Cau plistocènic d’en Borràs (Carbonell et al. 1979) ment hivernal de bestiar des d’aquesta població o al poblat de l’Edat del Bronze d’Orpesa la Vella turolenca fins a la Ribera de Cabanes en època his- (Gusi, Olària, 1977; 2014; Gusi, 1976a), i protohistò- tòrica (Otegui, 1985-1986: 357; Obiol, 1989: 253- rics com al poblat ibèric i fondejador de Torre la Sal 254). Existeix, a més, una segona via tradicional de (Fernández, 1986, 1987; Wagner, 1978) – Fig. 2.2-. penetració cap a l’interior coneguda com “Camí de Amb l’inici del segle XXI continuen les excava- la Fusta” que discorre més al sud, a partir d’Orpesa cions arqueològiques sobre diferents assentaments, i pel Barranc de les Santes (Mateu, 1996, citat en com a la Cova de Petrolí (Aguilella, 2002), a l’Abric Allepuz, 2001: 212). de la Roca Roja (Aguilella et al. 2008), al Prat de En sentit paral·lel a la costa es coneixen també Cabanes (Guillem et al. 2005, 2006), o al Mortòrum l’existència d’un camí litoral, o "de la costa" de gran (Aguilella et al. 2004; 2009; Aguilella, 2012a). Tot importància fins l’actualitat, amb un origen com a i això, és necessari citar per la seua envergadura mínim d’època romana com a variant litoral de la les diferents intervencions de prospecció i Via Augusta (Arasa, 1985; 2002). excavació en bona part de la Ribera i especialment Les notícies arqueològiques sobre la Ribera de entorn de Torre la Sal com a conseqüència del Cabanes-Torreblanca-Orpesa són nombroses ja desenvolupament del PAI Marina d’Or, on cal des d’antic. Dels primers anys del segle XX mereix destacar l’excavació d’una gran àrea arqueològica citar-se el descobriment de la famosa làpida de amb centenars d’estructures negatives i altres Cabanes (Fita, 1914) actualment a Barcelona, i les restes que determinen ocupacions des del Neolític nombroses troballes efectuades per l’advocat de antic fins època islàmica (Flors, 2009; 2010; Flors, Borriana Joaquim Peris, gran apassionat a l’arque- Sanfeliu, 2011). Finalment, a partir del 2012 ologia i descobridor del Mortòrum (Peris, 1922), s’inicien excavacions al poblat de Santa Llúcia i posteriorment per l’arqueòleg Francesc Esteve (Alcalà de Xivert-Alcossebre), amb fases d’ocupació Gàlvez (1944; 1956; 1989), qui a la fi publicarà el que participen de la dinàmica del poblament que es primer article específicament sobre el Mortòrum detecta a la Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpesa (Esteve, 1975). (Fig. 2.2) -Aguilella, 2016; Montero et al., 2017-.

16 2- SITUACIÓ I TERRITORI ARQUEOLÒGIC

Figura 2.2. Mapa de la Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpesa, i al nord la seua continuació natural als termes de Torreblanca i Alcalà de Xivert-Alcossebre. 1- Torre la Sal; 2- Orpesa la Vella; 3- Cau d’en Borràs; 4- Abric de la Roca Roja; 5- Cova de Petrolí; 6- Fontanelles; 7- Contador; 8- Santa Llúcia.

L’àrea arqueològica del Mortòrum se situa al (Fig. 2.3). L’entorn pròxim disposa també de recur- cim del tossal del mateix nom, de 244 metres so- sos minero-metalúrgics. Així en el mateix vessant bre el nivell del mar, els vessants del qual presenten est del Tossal, existeixen afloraments de mineral fortes pendents que faciliten la defensa (Fig. 2.3). de ferro que van ser beneficiats en època històri- L'assentament se situa a la part sud-oest, al voltant ca (Sos, 1970). Per altra banda, a uns 800 metres a del punt de més alçada, la qual cosa li confereix una l’oest, al marge dret del Barranc del Campello, exis- gran visibilitat de tota la plana litoral i control sobre teixen filons de galena i vestigis d’explotació minera els passos naturals cap a l’interior del barranc del d’època històrica, amb seguretat a partir del segle Campello i de les Santes. La vegetació de l’entorn XVIII (Madoz, 1845-1850; Sos, 1970; Casanova et és la típica mediterrània de bosc baix i matoll, amb al. 2002). Molt a prop d’aquesta antiga mina, ba- coscoll, timó, romer, llentiscle, margalló, ullastre, rranc amunt se situa la Font del Campello. argilaga i alguns pins. L’origen del topònim apareix referit ja a l’any Geològicament, el turó del Mortòrum està for- 1666 en un document de l’Arxiu Històric de Caba- mat per calcàries del cretàcic inferior que destaca nes (Divisió dels termes de Cabanes, ab los termes avançat sobre la plana quaternària de la Ribera. A la de Albalat i Miravet. 1 y 2 de juny de 1666 -Andreu, vessant oest, a esquena del jaciment, una falla con- 1975-), tot i que molt probablement és anterior. En forma un penya-segat pràcticament inaccessible opinió d’Arasa podria tractar-se d’una adaptació

17 GUSTAU AGUILELLA ARZO

Figura 2.3. Situació topogràfica, entorn immediat del Mortòrum i seccions generals.

Figura 2.4. Territori teòric a 1/2, una i dues hores des del Mortòrum, i capacitat potencial del sol de la Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpesa (a partir de la classificació de la COPUT - Antolín, 1998-).

18 2- SITUACIÓ I TERRITORI ARQUEOLÒGIC vulgar de mortuorium o «cosa del mort», i que es El càlcul dels territoris teòrics del Mortòrum in- relaciona probablement amb alguna troballa ar- diquen que dins de l’entorn més pròxim (1/2 hora) queològica d’aquest tipus (Arasa, 1985). Pel que ara s’accedeix a sol amb una capacitat moderada, i a sabem podria referir-se als enterraments localitzats una hora a zones amb alta capacitat, així com a les al túmul funerari. zones de muntanya situades a l’oest (Fig. 2.4). Al En línia recta, El Mortòrum es troba a 5 quilòme- mateix temps, la costa i la marjal del Prat de Caba- tres de la costa, precisament on se situa el poblat i nes-Torreblanca es troben clarament dins del seu paleo-fondejador de Torre la Sal, on s’han recupe- territori pròxim, la qual cosa molt possiblement té rat alguns indicis materials que indiquen activitat implicacions de tipus econòmic referides a les ac- almenys des del segle VII ANE (Fernández, 2005; tivitats desenvolupades pels habitants del poblat. Ramón, 1986).

19 17 BIBLIOGRAFIA

ABARQUERO MORAS, F. J. (2012): “Cogotas I más XVII Jornades Culturals a la Plana de l’Arc (Caba- allá del territorio nuclear: viajes, bodas, ban- nes, 2012): 103-120. Cabanes. quetes y regalos en la Edad del Bronce Penin- AGUILELLA ARZO, G. (2016): “Primeros datos sobre sular”. Rodríguez, J.A.; Fernández, J. (coords.) el asentamiento del Hierro Antiguo de Santa Llú- Cogotas I: una cultura de la Edad del Bronce en cia (Alcalà de Xivert, Castellón). Sector 1, fase 2”. la Península Ibérica : Homenaje a Ma Dolores Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Caste- Fernández-Posse: 59-110. Secretariado de Pu- lló, 34: 105-118. Castelló. blicaciones e Intercambio Editorial. AGUILELLA ARZO, G. (2017): "Pòster digital: Es- ABARQUERO MORAS, F. J.; DELIBES DE CASTRO, G. cudelles ceràmiques amb decoració impresa i (1997): “La presencia de Cogotas I en el País Va- incisa de Vilafamés." Actes de les IV Jornades lenciano: acotaciones al tema desde una pers- d'Arqueologia de la Comunitat Valenciana. In- pectiva meseteña”. Saguntum: Papeles del La- vestigació, Conservació i Difusió del Patrimoni boratorio de Arqueología de Valencia, 30: 115- Cultural (Castelló, 2015). (en premsa). 134. València. AGUILELLA ARZO, G.; AGUSTI i FARJÀS, B.; GÓMEZ AGUILELLA ARZO, G. (2002-2003): “Un poblat de FALGUERA, R.; ARQUER GASCH, N.; LUJÁN VAL- l’edat del Bronze i del ferro antic a la Ribera de DERRAMA, J. (2009): “Un túmul funerari de Cabanes”. Quaderns de Prehistòria i Arqueolo- l’edat del bronze al Tossal del Mortórum (Caba- gia de Castelló, 23: 293-296. Castelló. nes, Plana Alta, Castelló)”. Quaderns de Prehis- AGUILELLA ARZO, G. (2002): “Pastors prehistòrics a tòria i Arqueologia de Castelló, 27: 29-40. Cas- la Cova de Petrolí (Cabanes, Plana Alta, Caste- telló. lló)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de AGUILELLA ARZO, G.; ARQUER GASCH, N. (2005): Castelló, 23: 107-132. Castelló. “Tossal del Mortórum (Cabanes, Plana Alta, AGUILELLA ARZO, G. (2006): “Ensayo de modeli- Castelló). Primers resultats de les campanyes zación mediante SIG de la evolución holocena d’excavació 2002-2004”. Actes del 2ª Congrès de un paisaje prehistórico litoral (10. 000-3000 de Patrimoni Cultural Valencià (Sagunt, 2005). BP)”. En Grau, I. (ed.) La aplicación de los SIG en Braçal, 31-32. Sagunt. la Arqueología del Paisaje. Publicaciones de la AGUILELLA ARZO, G.; ARQUER GASCH, N.; ARQUEO- Universidad de Alicante: 135-140. Alicante. CAT (2008): “Abric de la Roca Roja (Orpesa, Cas- AGUILELLA ARZO, G. (2012a): “Tossal del Mortórum telló): un abric freqüentat des del III millenni (Cabanes): avance de resultados de las últimas a.C.”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de campañas”. Quaderns de Prehistòria i Arqueolo- Castelló, 26: 29-42. Castelló. gia de Castelló, 30: 167-172. Castelló. AGUILELLA ARZO, G.; FALOMIR GRANELL, F.; PÉREZ AGUILELLA ARZO, G. (2012b): “10 anys d’excavacions JORDÀ, G.; LAGUNA MONTES, C.; GARCÍA SÁN- pels termes de Cabanes i Orpesa”. Actes de les CHEZ, D.A.; ARQUER GASCH, N. (2016). “Tossal

217 de la Vila (la Serra d’en Galceran, Castellón). Un bliotheca Praehistorica Hispana, XIV. Consejo asentamiento en la transición del Bronce Final Superior de Investigaciones Científicas. Instituto al Hierro Antiguo. Primeros resultados de las Español de Prehistória, 543 p. Madrid. campañas 2012-2014”. Quaderns de Prehistòria ALQATHANI, S.J.; HECTOR, M.P.; LIVERSIDGE, H.M. i Arqueologia Castellonencs, 34: 5-41. Castelló. (2010): “Brief Communication: the London Atlas AGUILELLA ARZO, G.; FLORS UREÑA, E. (2009): “La of Human Tooth Development and Eruption”. arqueología de la Ribera de Cabanes en su con- Am J Phys Anthropol, 142: 481-490. texto territorial: un primer análisis mediante ÁLVAREZ GARCÍA, N.; CASTELLÓ MARÍ, J. S.; GÓMEZ SIG”. Flors, E. (coord.): Torre la Sal (Ribera de BELLARD, C. (2000): “Estudio preliminar de las Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje an- ánforas del Alt de Benimaquia (Dènia, Alican- trópico desde la prehistoria hasta el medioevo. te)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Monografies de Prehistòria i Arqueologia Caste- Castelló, 21: 121-136. Castelló. llonenques, 8: 445-456. Castelló. AMBROSE, S.H., NORR, L. (1993): “Experimen- AGUILELLA ARZO, G.; MIRALLES PEÑARROCHA, J. tal evidence for the relationship of the carbon Ll.; ARQUER GASCH, N. (2004-2005): “Tossal isotope ratios of whole diet and dietary protein del Mortorum (Cabanes, Castellón): un posible to those of bone collagen and carbonate”. Lam- asentamiento minero con materiales fenicios de bert, J.B., Gruppe, G. (eds). Prehistoric Human los siglos VII-VI aC.” Quaderns de Prehistòria i Bone: Archaeology at the Molecular Level: 1‐37. Arqueologia de Castelló, 24: 111-150. Castelló. ANDREU VALLS, G. (1975): “Los antiguos términos AGUILELLA ARZO, G.; ROMÁN MONROIG, D.; LUJÁN de Miravet, Albalat y Cabanes”. Boletín de la VALDERRAMA, J.; RONCHERA LORES, R. (2010). Sociedad Castellonense de Cultura, LI: 213-243. “Les ocupacions prehistòriques de la cova Pas- Castelló. trana (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, Castelló) ANTOLÍN, C. -coord.- (1998): El sòl com a recurs na- a partir de l’estudi d’un conjunt de materials”. tural a la Comunitat Valenciana. Publicacions de Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Caste- Divulgació Tècnica. Col·lecció Territori, 8. Con- lló, 28: 39-58. Castelló. selleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Trans- AGUSTÍ i FARJÀS, B. (2007): Estudi antropològic de ports, 187pp. + mapes. València. les restes humanes trobades a un Tùmul proper ARASA i GIL, F. (1985): “Toponímia i arqueologia a al jaciment del Tossal del Mortorum (Cabanes, La les comarques septentrionals del País Valencià”. Plana Alta). Informe tècnic, ArqueoCat, SL Inèdit. Xè Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica AGUSTÍ i FARJÀS, B. (2008): Mortorum (Cabanes, La (València, 1985) Plana Alta) 2006-2007, Túmul 100. Informe an- : 38-46. Universitat de València i tropològic. Informe tècnic. Febrer 2008. Inèdit. Conselleria d’Administració Pública, Generalitat ALCACER GRAU, J. (1945): “Dos estaciones argári- Valenciana. cas de la región levantina”. Archivo de Prehisto- ARASA i GIL, F. (2001): La romanització a les comar- ria Levantina, II: 151-164. Valencia. ques septentrionals del litoral valencià. Pobla- ALEXEEV, VP.; DEBETZ, GF. (1964): Introducción a la ment ibèric i importacions itàliques en els segles craneometría. Moscú, Nauka (en ruso) (Citado II - I aC. Serie de Trabajos Varios del SIP, 100: en Rodriguez Cuenca (1994). 292. València. ALLEPUZ MARZÀ, X. (2001): Introducció al po- ARASA i GIL, F.; ROSSELLÓ, V. M. (1995): Les vies blament ibèric a la Plana de l’Arc (Castelló). romanes del territori Valencià. Sèrie de Publi- Col·lecció Universitària, 382 pp. Diputació de cacions de Divulgació General. Col·lecció Els Castelló. valencians i el territori, 7. Conselleria d’Obres ALLEPUZ MARZÀ, X. (2003): “Des de la prehistòria Públiques, Urbanisme i Transports. Generalitat fins el món ibèric. ”. Borriol. Monografia, Valenciana, 141 pp. València. 1: 243-262. Publicacions Universitat Jaume I. ARGENTE OLIVER, J.L. (1994): Las fíbulas de la Edad Castelló de la Plana. de Hierro en la Meseta Oriental. Valoración tipo- ALMAGRO GORBEA, M. (1977b): “El Pic dels Corbs lògica, cronològica y cultural. Instituto de Con- de Sagunto y los Campos de Urnas del NE de la servación y Restauración de Bienes Culturales. península Ibérica”. Saguntum, 12: 89-141. Va- Madrid. lencia. ARMADA, X.L., RAFEL, N., GRAELLS, R.; ROQUÉ, R. ALMAGRO-GORBEA, M. (1977a): El bronce final y (2013): “Orígenes del urbanismo y dinámicas so- el período orientalizante en Extremadura. Bi- ciales en el Bronce Final de Cataluña meridional:

218 El Avenc del Primo (Bellmunt del Priorat, Tarra- (Orihuela, Alicante). Una contribución al estudio gona)”. Trabajos de Prehistoria, 70(2): 278-294. del Bronce final en la Península Ibérica (Estudio ARNAL, J., PRADES, H., FLETCHER, D. (1968): La Ere- Crítico 1)”. Ampurias, 41-42: 377-390. ta del Castellar (Villafranca del Cid, Castellón). ASENSIO VILARÓ, D. (2005): “La incidencia fenicia Serie de Trabajos Varios del SIP, 35, 33 pp. Va- entre las comunidades indígenas de la costa ca- lencia. talana (siglos VII - VI AC.): ¿un fenómeno orien- ARQUER GASCH, N.; AGUILELLA ARZO, G. (2005): talizante?”. Actas del III Simposio Internacional “Proposta de posada en valor del Tossal del de Arqueología de Mérida. “Protohistoria del Mortórum: dotar a un jaciment arqueològic Mediterráneo Occidental. El período orientali- d’uns usos socials, culturals, turístics i didàctics zante”. Anejos del Archivo Español de Arqueolo- per a la seua conservació”. Actes del 2ª Congrès gía, 35, 1: 551-564. CSIC. Mérida. de Patrimoni Cultural Valencià (Sagunt, 2005). ASENSIO VILARÓ, D.; BELARTE FRANCO, C.; SAN- Braçal, 31-32: 491-498. Sagunt. MARTÍ GREGO, J.; SANTACANA MESTRE, J., ARQUER GASCH, N., BARRACHINA IBÁÑEZ, A., CA- (2000): “Las cerámicas fenicias y de tipo fenicio BANES PELLICER, S., HERNANDEZ GARCIA, F. J., del yacimiento del Barranc de Gàfols (Ginestar, RUIZ PÉREZ, J. M.; VICIACH SAFONT, A., VIZCAÍ- Ribera d’Ebre, Tarragona)”. Actas del IV Congre- NO LEÓN, D. (2010a): La Lloma Comuna (Cas- so Internacional de Estudios Fenicios y Púnicos tellfort, Castellón). Un poblado fortificado de la (Cádiz, 1995), IV: 1733-1745. Universidad de Cá- Edad del Hierro. Parque Eólico de Folch. Zona III diz. Cádiz. del Plan Eólico Valenciano. RENOMAR, S. A., EIN AUBET, M. E. (1976-1978): “La cerámica a torno de Mediterráneo S.L. Valencia. la Cruz del Negro (Carmona, Sevilla)”. Ampurias, ARQUER GASCH, N.; BARRACHINA IBAÑEZ, A.; CA- 38-40: 267-289. Barcelona. BANES PELLICER, S.; HERNANDEZ GARCIA, F. J.; AUBET, M. E. (1993): “El comerç fenici i les comu- RUIZ PEREZ, J. M.; VICIACH SAFONT, A.; VIZCAÍNO nitats del ferro a Catalunya”. Laietania. Estudis LEÓN, D.; LLEDÓ CARDONA, N. (2010b): En Bala- d’Historia i d’Arqueologia de Mataró i del Ma- guer I (, Castellón). La evolución resme, 8: 23-40. Mataró. de una comunidad rural desde la Edad del Hierro AUBET, M. E. (1997): “Un lugar de mercado en Ce- hasta la Romanización. Parque Eólico de En Bala- rro del Villar”. Aubet, Ma.E. (coord.). Los fenicios guer. Zona III del Plan Eólico Valenciano. RENO- en Málaga: 251ss, Universidad de Málaga. MAR, S. A., EIN Mediterráneo S.L.. Valencia. AUBET, M. E. (1997): Tiro y las colonias fenicias de ARQUER GASCH, N., BARRACHINA IBÁÑEZ, A., HU- Occidente. Editorial Crítica, 371 pp. Barcelona. GUET, E., LUJÁN, J., LLEDÓ, N., PRIETO, C., RO- AUBET, M. E.; CARMONA, P.; CURIÀ, E.; DELGADO, SELLÓ, M. i VICIACH, A. (2010c): “Manufacturas. A.; FERNÁNDEZ, A.; PÁRRAGA, M. (1999): Cerro Descripción de las producciones cerámicas y del Villar - I. El asentamiento fenicio en la des- de los componentes metálicos”. En Vizcaino, D. embocadura del río Guadalhorce y su interac- (coord), Barrachina, A. I Hernández, F.J. (eds.). ción con el hinterland. Arqueología. Monogra- Paisaje y Arqueología en Arriello, Cabrillas, Em- fías, 355 pp. Junta de Andalucia. Sevilla. balagué y Folch. Estudios previos del Plan Eólico AUBET, M. E.; MAAS-LINDEMANN, G.; SCHUBART, H. Valenciano. Zona IIII: 196-241. Generalitat Va- (1979): “Chorreras, un establecimiento fenicio al lenciana, Renomar S.L. i EIN Mediterráneo S.L. E. de la desembocadura del Algarrobo”. Noticia- Valencia. rio Arqueológico Hispánico, 6: 89-138. Madrid. ARTEAGA MATUTE, O. (1976): “La panorámica pro- BARRACHINA IBÁÑEZ, A. (1999): “El “sector S” del tohistórica peninsular y el estado actual de su Pic dels Corbs de Sagunt: materiales cerámicos conocimiento en el Levante septentrional (Cas- de la fase final de su ocupación. Campañas de tellón de la Plana)”. Cuadernos de Prehistoria y 1990 y 1991”. Archivo de Prehistoria Levantina, Arqueología Castellonense, 3: 173-194. Castelló. XXIII: 209-231. Valencia. ARTEAGA MATUTE, O. (1987): “Perspectivas espa- BARRACHINA IBÁÑEZ, A. (2002-2003): “Excavacions cio-temporales de la colonización fenicia occi- al palau dels Sant Joan de (Els Ports): dental. Ensayo de aproximación”. Actas de las I els nivells protohistòrics”. Quaderns de Prehis- Jornadas sobre el Mundo Ibérico (Jaén, 1985): tòria i Arqueologia de Castelló, 23: 297-300. 205-228. Jaén. Castelló. ARTEAGA MATUTE, O.; SERNA, M. R. (1979-80): BARRACHINA IBÁÑEZ, A. (2003): “Dos noves ne- “Las primeras fases del poblado de los Saladares cròpolis d’incineració a la conca del Millars: el

219 Mesón del Carro i (Castelló)”. Qua- RENOMAR, S. A.; EIN Mediterráneo S.L., 171 pp. derns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, Valencia. 23: 141-150. Castelló. BARRACHINA IBÁÑEZ, A.; SANCHIS, A. (2008): “Va- BARRACHINA IBÁÑEZ, A. (2004): Un modelo de in- loración diacrónica de un modelo económico de terpretación para la Edad del Bronce (2400-800 la Edad del Bronce: la fauna del poblado del Pic cal ANE): El Pic dels Corbs de Sagunt. (Tesis Doc- dels Corbs, Sagunt (València)”. Quadernos de toral, Universitat Jaume I de Castelló). 2 vols, Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 26: 43-94. 489 pp. Castelló de la Plana. Castelló. BARRACHINA IBÁÑEZ, A. M. (2009): “Nuevos datos BARRACHINA IBÁÑEZ, A.; VICIACH i SAFONT, A.; para el estudio del final de la edad del bronce BURDEUS RUBERT, M.; BAUTISTA BETORET, R.; en las comarcas septentrionales valencianas: la ARQUER GASCH, N. (2012): “Síntesis de cinco fase III del Pic dels Corbs de Sagunt”. Quaderns años de excavaciones en un yacimiento del hie- de Prehistoria i Arqueologia de Castelló, 27: 41- rro en el Alto Mijares: Los Morrones 1 de Cortes 62. de Arenoso (Castellón)”. Quaderns de Prehistòria BARRACHINA IBÁÑEZ, A. M. (2012a): Indesinenter: i Arqueologia de Castelló, 30: 53-70. Castelló. permanencia y cambio. El Pic dels Corbs como BEA i CASTAÑO, D.; DILOLI, J.; VILASECA, A. (2002- modelo de interpretación de la edad del bronce 2003): “El Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, en el norte del País Valenciano. Diputación de Terra Alta). Un edifici cultural de la primera Castellón, 223 pp. Castellón. edat del ferro al curs inferior de l’Ebre”. Tribuna BARRACHINA IBÁÑEZ, A. M. (2012b): “Boquique y d’Arqueologia, 2002-2003: 23-52. Generalitat excisión en el Baix Pàlancia: las dataciones del de Catalunya. Barcelona. Cerro del Pic dels Corbs (Sagunt, Valencia).” Co- BEA i CASTAÑO, D.; DILOLI, J.; GARCIA i RUBERT, gotas I. Una cultura de la Edad del Bronce en la D.; MORENO, I. (2012): “Arquitectura de pres- Península Ibérica” (Valladolid, 2009): 541-558. tigio y aristocracias indígenas”. C. Belarte, J. A. BARRACHINA IBÁÑEZ, A. M. (2014): “Estudio de las Benavente, L. Fatás, J. Diloli, P. Moret, J. Nogue- formas cerámicas”. Gusi, F., Olària, C. Un asen- ra (coords). Iberos del Ebro: Actas del II congreso tamiento fortificado del bronce medio y bronce internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviem- final en el litoral Mediterráneo: Orpesa la Vella bre de 2011): 51-70. (Orpesa del Mar, Castellón, España). Monogra- BEKKER-NIELSEN, T.; BERNAL CASASOLA, D. (2010): fies de Prehistòria i Arqueologia Castellonen- Ancient nets and fishing gear: proceedings of ques, 10: 105-161. Castelló. the International Workshop on Nets and Fishing BARRACHINA IBÁÑEZ, A.; CABANES, S.; VICIACH i Gear in Classical Antiquity: a first approach : SAFONT, A.; ARQUER GASCH, N.; HERNÁNDEZ (Cádiz, 2007). Servicio de Publicaciones, Aarhus GARCÍA, F. J.; VIZCAINO LEÓN, D. (2011): “En Ba- Universitet. laguer 1 (Portell de Morella), gènesi i evolució BELARTE, M. C. (1997): Arquitectura domèstica i d’una comunitat rural del ferro antic a la comar- estructura social a la Catalunya pro- tohistòrica. ca d’Els Ports”. Revista d’Arqueologia de Ponent, ArqueoMediterrània, 1, 242 pp. Barcelona. 21: 9-36. BELÉN, M.; PEREIRA, J. (1985): “Cerámicas a torno BARRACHINA IBÁÑEZ, A.; GUSI JENER, F. (2004): con decoración pintada en Andalucia”. Huelva “Primeros resultados del estudio cerámico de Arqueológica, VII: 307-360. Huelva. las fases del bronce tardío y final de Orpesa La BERNAL CASASOLA, D. (2010): “Fishing Tackle in His- Vella (Orpesa, Castelló)”. Hernández Alcaraz, L.; pania: Reflections, Proposals and First Results”. Hernández Pérez, M. S. (eds) Actas del Congreso Bekker-Nielsen, T.; Bernal Casasola, D. (eds.) “La edad del bronce en tierras valencianas y zo- Ancient nets and fishing gear: proceedings of nas limítrofes” (Villena, 2003): 137-146. Villena. the International Workshop on Nets and Fishing BARRACHINA IBÁÑEZ, A.; HERNÁNDEZ GARCÍA, F.; Gear in Classical Antiquity: a first approach: (Cá- AGUSTÍ FARJAS, B.; ARQUER GASCH, N.; HER- diz, 2007): 83-138. Servicio de Publicaciones, NÁNDEZ GARCÍA, F. J.; PÉREZ MILIÁN, R.; VI- Aarhus Universitet. CIACH SAFONT, A.; VIZCAÍNO LEÓN, D. (2010): BERNAL CASASOLA, D. (2012): Pescar con arte: La necrópolis de Sant Joaquim de la Menarella fenicios y romanos en el origen de los apare- (, Castellón). La práctica de la incinera- jos andaluces : catàlogo de la Exposición Baelo ción en la comarca de Els Ports. Parque Eólico Claudia, diciembre 2011- julio 2012. Servicio de de Refoyas. Zona II del Plan Eólico Valenciano. Publicaciones. Universidad de Cádiz.

220 BOESSNECK, J. (1980): “Diferencias osteológicas ratorio de Arqueología de Valencia, 30: 29-58. entre ovejas (Ovis aries L.) y cabras (Capra hir- Valencia. cus L.)”. En H. Brothwell y E. Higgs (com.): Cien- CABANES, S.; VICIACH i SAFONT, A. (2010a): “Las cia en Arqueología: 338- 366. Madrid. formas de hábitat y los espacios construidos”. BOISSON, H.; CHARDENON, N. (2002): “Mobilier cé- Vizcaino, D., Barrachina, A., Hernández, F.J. Pai- ramique et métallique de prestigi? La nécropo- saje y arqueología en Arriello, Cabrillas, Embala- le du Grand-Bassin I à Mailhac (Aude) VIIIe-VIIe gué i Folch. RENOMAR SA, EIN SL. València. S.av.n.è. Pratiques funéraries protohistòriques CABANES, S.; HERNÁNDEZ, F.J.; VIZCAÍNO, D. entre Massif central et Pyrénées. Nouvelles (2010b): “El poblado fortificado de la Lloma donnés”. Actes du Colloque en hommage à J-F. Comuna”. Vizcaíno, D., Cabanes, S., Hernández, Salinier (Puylaurens 2000), Archéologie Tarnai- F.J. La Lloma Comuna (, Castellón) Un se, 12: 111-119. poblado fortificado de la Edad del Hierro. RENO- BONET, H.; GARIBO, J.; GUÉRIN, P.; MATA, C.; VA- MAR SA, EIN SL. València. LOR, J. P.; VIVES-FERRÁNDIZ, J. (2004): “Las CARBONELL ROURA, E.; ESTÉVEZ ESCALERA, J.; ánforas importadas de las comarcas centrales GUSI JENER, F. (1979): “Resultados preliminares del País Valenciano”. Actes de la II Reunió In- de los trabajos efectuados en el yacimiento del ternacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, Pleistoceno Medio de Cau d’en Borrás (Oropesa, 2002): “La circulació d’àmfores al Mediterrani Castellón)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueo- occidental durant la Protohistòria (segles VIII- logía Castellonenses, 6: 7-18. Castellón. III aC) aspectes quantitatius i anàlisi de contin- CARPINTERO, S.; LÓPEZ CASTRO, J.L.; MONTERO guts”. Arqueomediterrània, 8: 203-228. Barce- RUIZ, I. (2015): “Metales y metalurgia en la Ab- lona. dera fenicia. Datos isotópicos sobre la proce- BOSCH GIMPERA, P. (1924): “Els problemes arqueo- dencia e intercambio de materias primas”. Ar- lògics de la provincia de Castelló.”. Boletín de la chivo Español de Arqueología, 88: 7-23. Madrid. Sociedad Castellonense de Cultura, V, II: 81-117. CASABÓ BERNAD, J.A., PALOMAR MACIAN, V. Castellón. (1989): “La Cueva del Tío Paco (Sacañet, Caste- BOSCH GIMPERA, P. (1953): “Las urnas del Boverot llón). 1ª Campaña de excavaciones”. Boletín del (Almazora, Castellón) y las infiltraciones célticas Centro de Estudios del Alto Palancia, 18: 7-18. en tierras valenciana”.Archivo de Prehistoria Le- . vantina, IV: 187-193. Valencia. CASABÓ BERNAD, J.; ROVIRA GOMAR, M. L. (2010): BRANDHERM, D. (2003): Die Dolche und Stabdolche “Les inhumacions prehistòriques de la Cova dels der Steinkupfer- und der älteren Bronzezeit auf Blaus (Castelló)”. Pérez, A., Soler, B. (coord.) Res- der Iberische Halbinsel. Prähistorische Bronze- tes de vida, restes de mort. La mort en la prehis- funde, Abteinlung VI, 12, Band, 540 pp. Stutt- tòria: 217-220. Valencia. gart. CASANOVA, J. M.; CANSECO, M.; SANCHÍS, J. M. BROTHWELL, DR. (1989): “The Relationship of (2002): Minerales de la Comunidad Valenciana Tooth Wear to Aging”. M. Yaşar İşcan (ed.) Age . Caja de Ahorros del Mediterraneo, 237 pp. Ali- Markers in Human Skeleton: 303-316. cante. BULL, G.; PAYNE, S. (1982): “Tooth eruption and CASTAÑOS, P. (1996): “Estudio de la fauna del sec- epiphisial fusion in pigs and wild boar”. S. Payne, tor V de la Mola d’Agres”. Peña-Sánchez, J.L., B. Wilson., C. Grigson (eds.): Ageing and sexing Enrique-Tejedo, M., Grau-Almero, E., Martí- animal bones from archaeological sites, B.A.R., Bonafé, M.A. El poblado de la Mola d’Agres. 109: 55-72. Oxford. Homenaje a Milagro Gil-Mascarell. Memorias BURILLO MOZOTA, F. (2014): “Sobre la organización de Excavaciones Arqueológicas I, Conselleria de socioeconómica del Grupo Mijares”. Gusi, F., Cultura, Educació i Ciència. Generalitat Valen- Olària, C. Un asentamiento fortificado del bron- ciana, València. ce medio y bronce final en el litoral mediterrá- CASTOLDI, M.; FEUGÉRE, M. (1991): “Les simpu- neo: Orpesa la Vella (Orpesa del Mar, Castellón, lums”. Feugere, M., Rolley, C. La vaisselle tardo- España). Monografies de Prehistòria i Arqueolo- republicane en bronze. Histoire, 13: 61-88. Uni- gia Castellonenques, 10: 273-284. Castelló. versité de Bourgogne. Centre de recherches sur BURILLO MOZOTA, F.; PICAZO MILLÁN, J. V. (1997): les techniques grecoromaine. Dijon. “El sistema ibérico turolense durante el segun- CASTRO MARTINEZ, P. V.; LULL, V.; MICÓ, R. (1996): do milenio A. C”. Saguntum: Papeles del Labo- Cronologia de la prehistoria reciente de la pe-

221 ninsula ibérica y Baleares (c.2800-900 cal. ANE). DE NIRO, M.; EPSTEIN, S. (1978): “Influence of diet Bar International Series, 652, 294 pp. on the distribution of carbon isotopes in ani- CHISHOLM, B.S.; NELSON, D.E.; SCHWARCZ, H.P. mals”. Geochimica et Cosmochimica Acta, 42: (1982): “Stable carbon isotope ratios as a mea- 495-506. sure of marine versus terrestrial protein in an- DE PEDRO MICHO, M.J. (1981): “Materiales proce- cient diets”. Science, 216: 1131-1132. dentes del yacimiento del Bronce valenciano de CLAUSELL CANTAVELLA, G. (1995): “Nuevos hallaz- Sima la Higuera (, Castelló)”. Saguntum, gos fenicios en la provincia de Castellón”. Qua- 16: 107-118. Valencia. derns de Prehistoria i Arqueologia de Castelló, DE PEDRO MICHÓ, M. J. (1998): La Lloma de Betxí 16: 93-106. Castelló. (Paterna, Valencia), un poblado de la edad del CLAUSELL CANTAVELLA, G. (1997): "El comercio bronce. Serie de Trabajos Varios del SIP, 94, 316 marítimo fenicio en la desembocadura del río pp. Valencia. Mijares (Castellón)". Actas de las III Jornadas de DE PEDRO MICHÓ, M. J. (2004a): “L’edat del bronze Arqueologia Subacuática (Valencia, 1997): 238- al nord del País Valencià: hàbitat i territori”. Cyp- 247. Valencia. sela, 15: 103-122. CLAUSELL CANTAVELLA, G. (2000): “La incidencia DE PEDRO MICHÓ, M. J. (2004b): “La cultura del fenicia en el asentamiento del Torrelló del Bo- bronce valenciano: consideraciones sobre su verot d’ (Castellón).” Actas del IV Con- cronología y periodización.”. Hernández-Alca- greso Internacional de estudios fenicios y púni- raz, L., Hernández-Pérez, M. (eds). Actas del cos (Cádiz, 1995), IV: 1771-1780. Universidad de congreso “La edad del bronce en tierras valen- Cádiz. cianas y zonas limítrofes” (Villena, 2002): 41- CLAUSELL CANTAVELLA, G. (2002): Excavacions i 58. Villena. objectes arqueològics de El torelló d’Almassora DE PEDRO MICHÓ, M. J. (2010): “Cuevas, fosas y cis- (Castelló). Museu Municipal, 119 pp. Almassora. tas. Evidencias funerarias del II milenio a.C. en CLAUSELL CANTAVELLA, G. (2004): “El Torrelló del tierras valencianas. En torno al argar y el bronce Boverot. Del bronce medio al comienzo del hie- valenciano”. Soler, B.; Pérez, A. (coords). Restos: rro”. Hernández Alcaraz, L.; Hernández Pérez, de vida, de muerte: la muerte en la Prehistoria: M. S. (eds.). Actas del congreso “La edad del 55-72. Museu de Prehistòria. València. bronce en tierras valencianas y zonas limítrofes” DEINES, P. (1980): Handbook of Environmental (Villena, 2003): 167-176. Villena. Isotope Geochemistry. Elsevier Science and Te- COLOMINAS ROCA, J. (1923): “Els enterraments chnology, 554 pp. ibèrics dels Espleters a Salzadella”. Anuari de DÍES CUSÍ, E. (2001): “La influencia de la arquitec- l’Institut d’Estudis Catalans, 1915-1920, 6: 616- tura fenicia en las arquitecturas indígenas de la 619. Barcelona. Península Ibérica (s. VIII-VIII)”. Ruiz- Mata, D., CURA i MORERA, M. (1986): “Los vasos campanifor- Celestino Pérez, S. (coord.). Arquitectura orien- mes cordados con decoración interna de “Vil-la tal y orientalizante en la península Ibérica: 69- Filomena” (Vila-real, Castellón) en su contexto 122. Instituto de Historia. europeo”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueolo- DILOLI, J., BEA, D. (1995): “Enterraments de l’edat gía Castellonense, 12: 29-44. Castellón. del Bronze a les comarques meridionals de Cata- CURA i MORERA, M.; ROVIRA i PORT, J.; VILARDELL, lunya: un estat de la qüestió”. Citerior, I: 33-50. R. (1991): “Origen i filiació dels primers grups Tarragona. tumulars catalans”. Actes del “Congrès Interna- DOMERGUE, C.; DI VACRI, M. L.; FERNÁNDEZ IZ- cional Història dels Pirineus” (Cervera, 1998), QUIERDO, A.; FERRANTE, M.; NESTA, A.; NISI, Tomo I: 243-261. UNED. Cervera. S.; QUARATI, P.; RICO, CHR.; TRINCHERINI, P. R. DE NIRO, M. (1985): “Postmortem preservation (2016): “Les lingots de plomb hispano-romains and alteration of in vivo bone collagen isotope de Q. Vireius”. Quaderns de Prehistòria i Ar- ratios in relation to palaeodietary reconstruc- queologia de Castelló, 34: 179-197. Castelló. tion”. Nature, 317: 806-809. DRIESCH, A.; VON D. (1976): A guide to the mea- DE NIRO, M. J.; WEINER, S. (1988): “Chemical, enzy- surement of animal bones from archaeological matic and spectroscopic characterization of “co- sites. Peabody Museum Bulletin, 1, Harvard Uni- llagen” and other organic fractions from prehis- versity, 137 pp. toric bones”. Geochimica et Cosmochimica Acta, ENRICH, J.; FERRERA, V. (2006): Estudio faunístico 52: 2197-2206. de los restos encontrados en el yacimiento del

222 Tossal del Mortórum (Cabanes, Plana Alta). Ar- FERNANDEZ IZQUIERDO, A. (1982): “Estudio del queoCat. (Informe inèdit). Igualada. tráfico marítimo en la costa de Castellón a tra- ESCACENA CARRASCO, J. L. (2002): “Murallas fe- vés de la Arqueología Submarina”. Saguntum, nicias para Tartessos: un análisis darwinista”. 17: 113-130. Valencia. SPAL: Revista de prehistoria y arqueología de la FERNANDEZ IZQUIERDO, A. (1983): “Estudio de los Universidad de Sevilla, 11: 69-106. restos arqueológicos submarinos en las costas ESTEVE GÁLVEZ, F. (1943a): “El poblado argárico de de Castellón”. Cuadernos de Prehistoria y Ar- El Molinás”. Saitabi, 6: 5-6. Valencia. queología Castellonense, 7: 135-195. Castellón. ESTEVE GÁLVEZ, F. (1943b): “La “Cova Redona” de FERNÁNDEZ IZQUIERDO, A. (1986): “El yacimiento Sierra En Garceran”. Saitabi, 6: 7-8. Valencia. submarino de Torre la Sal (Ribera de Cabanes, ESTEVE GÁLVEZ, F. (1944a): “Estación neolítica de Castellón): nuevas aportaciones”. Cuadernos de “les Santes” (Cabanes, Castellón). Notas de pre- Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 12: historia valenciana. IV”. Saitabi, 2(11): 31-33. 229-248. Castellón. Valencia. FERNÁNDEZ IZQUIERDO, A. (1987): “El poblado ESTEVE GÁLVEZ, F. (1944b): “Un poblado de la Pri- ibérico de Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Cas- mera Edad del Hierro en la Plana de Castellón”. tellón): campaña de excavaciones 1985-1988”. Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tar- Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Caste- dana, 6: 141-154. llonenses, 13: 227-274. Castellón. ESTEVE GÁLVEZ, F. (1956): “Un bifacio arqueolíti- FERNANDEZ IZQUIERDO, A. (1988): “Torre la Sal. co procedente de Oropesa (Castellón)”. Boletín Ribera de Cabanes, la Plana Alta”. Memòries Ar- de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXII: queològiques a la Comunitat Valenciana, 1984- 125-134. 1985: 170-172. València. ESTEVE GALVEZ, F. (1967): “La cueva sepulcral del FERNANDEZ IZQUIERDO, A. (1992): “Carta arqueo- Racó de la Tirana (Artana, Castellón)”. Pyrenae, lógica submarina del País Valenciano”. Cuader- 3: 33-45. Barcelona. nos de Arqueología Marítima, 1, Cartagena: ESTEVE GÁLVEZ, F. (1969): “El abrigo rupestre del 159-166. Assud de Almazora y su yacimiento arqueológi- FERNANDEZ IZQUIERDO, A. (2005): “Asa de bron- co”. Archivo de Prehistoria Levantina, XII: 43-54. ce tipo “Piatra Neamt”, hallada en el yacimiento Valencia. ibero-romano de Torre de la Sal, la Plana Alta”. ESTEVE GÁLVEZ, F. (1975): “Un poblado de la Edad Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Caste- del Bronce en la Ribera de Cabanes.”. Cuadernos lló, 24: 407-414. Castelló. de Prehistoria y Arqueología Castellonense, 2: FIORENZA, L.; BENAZZI, S.; HENRY, A.G.; SALAZAR- 65-74. Castellón. GARCÍA, D.C.; BLASCO, R.; PICIN, A.; WROE, S.; ESTEVE GÁLVEZ, F. (1989): “La lápida ibérica de Ca- KULLMER, O. (2015): “To meat or not to meat? banes”. Archivo de Prehistoria Levantina: 103- New perspectives on Neanderthal ecology.” 115. Valencia. Yearbook of Physical Anthropology, 156: 43-71. EVIN, A.; CUCCHI, T.; ESCARGUEL, G.; OWEN, J.; FITA, F. (1914): “Lápida ibérica de Cabanes y roma- LARSON, G.; VIDARSDOTTIR, U. S.; DOBNEY, K. nas de Almenara, y Tarragona”. Boletín (2014): “Using traditional biometrical data to de la Real Academia de la Historia, LXIV: 193- distinguish West Palearctic wild boar and do- 202. Madrid. mestic pigs in the archaeological record: new FLETCHER VALLS, D. (1965): La necrópolis de la Soli- methods and standards”. Journal of Archaeolo- vella (Alcalà de Chivert). Serie de Trabajos Varios gical Science, 43: 1-8. del SIP, 32, 58 pp. Valencia. FALOMIR GRANELL, F. (2010): “Avanç dels resultats FLETCHER VALLS, D. ALCÁCER GRAU, J. (1958): “El de les campanyes 2009-2010 a los Cabañiles Castillarejo de los Moros (Andilla-Valencia)”. Ar- (Sucaina, l’Alt Millars). Àrea d’intervenció: zona chivo de Prehistoria Levantina, 7: 93-110. Valen- 3, necròpolis tumular”. Quaderns de Prehistòria cia. i Arqueologia de Castelló, 28: 263-266. Castelló. FLETCHER VALLS, D.; MESADO OLIVER, N. (1967): El FALOMIR GRANELL, F. (2012): “Avanç dels resultats poblado ibérico de El Solaig (Bechí, Castellón). de la campanya 2011 a Los Cabañiles (Sucaina; Serie de Trabajos Varios del SIP, 33, 54 pp. Va- l’Alt Millars). Àrea d’intervenció: zona 3, necrò- lencia. poli tumular”. Quaderns de Prehistòria i Arqueo- FLORS UREÑA, E. (1995): “Nova estampilla ibèrica logia de Castelló, 30: 177-180. Castelló. sobre àmfora greco-itàlica”. Quaderns de Pre-

223 història i Arqueologia de Castelló, 16: 273-279. de Ferro”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 14: Castelló. 179-200. Lleida. FLORS UREÑA, E. -coord.- (2009): Torre la Sal (Ribe- GARCIA i RUBERT, D. (2005): “El yacimiento de Sant ra de Cabanes, Castellón). Evolución del paisaje Jaume / Mas d’En Serrà (Alcanar, Montsià, Tarra- antrópico desde la prehistoria hasta el medioe- gona) y la transición al mundo cultural ibérico en vo. Monografies de Prehistoria i Arqueologia el curso bajo del río Senia”. Bronce Final y Edad del Castellonenques, 8, 606 pp. Castelló. Hierro en la Península Ibérica: 519-543. Ediciones FLORS UREÑA, E. (2010): “Sepultures neolítiques a de la Universidad de Salamanca. Salamanca. Costamar (Ribera de Cabanes, Cabanes, Caste- GARCIA i RUBERT, D. (2009): “Els sistemes de forti- lló)”. Soler, B.; Pérez, A. (coords). Restos de vida, ficació de la porta d’accés a l’assentament de la de muerte: la muerte en la Prehistoria: 179-182. primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Museu de Prehistòria. València. Montsià)”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 19: FLORS UREÑA, E.; MARCOS, C. (1998): “Estudi pre- 205-229. Lleida. liminar de les excavacions del jaciment ibèric de GARCIA i RUBERT, D. (2016): “Elements mobles”. la Morranda (Ballestar, Castelló)”. Quaderns de En Garcia i Rubert, D., Gracia, F. I Moreno, I. Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 19: 291- L’assentament de la primera Edat del Ferro de 309. Castelló. San Jaume (Alcanar, Montsià). Els espais AI, A3, FLORS UREÑA, E.; SANFELIU LOZANO, D. (2009): “Los A4, CI, Accés i T2 sector I. Estudis del GRAP, Uni- materiales cerámicos”. Flors, E. (coord.) Torre la versitat de Barcelona. Sal (Ribera de Cabanes, Castellón): Evolución del GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA ALONSO, F. (1998): “Un paisaje antrópico desde la Prehistoria hasta el conjunto de pondera procedentes del yacimiento Medioevo. Monografies de Prehistoria i Arqueo- preibérico de la Ferradura (Ulldecona, Montsià, logia Castellonenques, 8: 269-352. Castelló. Tarragona). Pyrenae, 29: 205-225. Barcelona. FLORS UREÑA, E.; SANFELIU LOZANO, D. (2011): “La GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA ALONSO, F., MORENO cerámica neolítica de Costamar (Cabanes, Cas- MARTÍNEZ, I. (2004): “L’impacte del fenomen tellón)”. Saguntum: Papeles del Laboratorio de comercial fenici a les terres del Sénia durant el Arqueología de Valencia, 12: 187-200. Valencia. primer ferro a partir de l’estudi quantitatiu de la GALÁN SAULNIER, C.; FERNÁNDEZ VEGA, A. (1982): ceràmica. Dades del jaciment de Sant Jaume (Al- “Excavaciones en los Dornajos (La Hinojosa, canar, Montsià)”. Actes de la II Reunió Interna- Cuenca): campaña de 1981 y 1982”. CuPAUAM: cional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 2002). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología, 9-10: “La circulació d’àmfores al Mediterrani occiden- 31-48. Madrid. tal durant la Protohistòria (segles VIII-III aC): as- GARCÍA BORJA, P.; PÉREZ FERNÁNDEZ, A.; BIOS- pectes quantitatius i anàlisi de continguts”.- Ar CA CIRUJEDA, V.; RIBERA I GOMES, A.; SALA- queomediterrània, 8: 191-202. Barcelona. ZAR-GARCÍA D.C. (2013): “Los restos humanos GARCIA i RUBERT, D.; GRACIA ALONSO, F.; MORE- de la Coveta del Frare (La Font de la Figuera, NO MARTÍNEZ, I. (2016): L’assentament de la València)”. García Borja, P.; Revert Francés, E.; primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, Ribera I Gomes A.; Biosca Cirujeda, V. (Eds.) El Montsià): els espais A1, A3, A4, C1, Accés i T2 Naiximent d’un Poble. Història i Arqueologia de del sector 1. Estudis del GRAP, 1. Universitat de la Font de la Figuera: 47-60. Ajuntament de la Barcelona, 445 pp. Barcelona. Font de la Figuera. GARCÍA MENÁRGUEZ, A.; PRADOS MARTÍNEZ, F. GARCÍA COLLADO, F. (1914): “La “Cenieta” y sus (2014): “La presencia fenicia en la Península Ibé- alrededores”. Revista de Castellón, Año III, 52: rica: el Cabezo Pequeño del Estaño (Guardamar 13-15. Castellón. del Segura, Alicante)”. Trabajos de Prehistoria, GARCÍA FUERTES, J. M.; MORAÑO POBLADOR, I. 1: 113-133. Madrid. (1998): “Aportaciones al estudio del poblamiento GARCÍA, J. M. (1996): “La caracterización de los ma- protohistórico en la provincia de Castellón: dos teriales aplicada al estudio de la construcción nuevos yacimientos arqueológicos con cerámicas histórica”. Arqueologia de la Arquitectura: 41- de filiación fenicia”. Quaderns de Prehistòria i Ar- 53. Junta Castilla-León. Valladolid. queologia de Castelló, 19: 171-179. Castelló. GENERA, M. (1995): El poblat protohistòric del Puig GARCIA i RUBERT, D. (2004): “El plantejament ur- Roig del Roget (el Masroig, Priorat). Memòries banístic i defensiu del poblat de la Moleta del d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya, Remei (Alcanar, Montsià) durant la Primera Edat 17, 81 pp. Barcelona.

224 GIL-MASCARELL, M. (1981): “Bronce tardío y Bron- GONZÁLEZ PRATS, A. (1992): “El proceso de for- ce final en el País Valenciano”. Gil-Mascarell, M., mación de los pueblos ibéricos en el Sureste y Aranegui, C. El Bronce final y el comienzo de la Levante de la Península Ibérica”. Complutum. Edad del Hierro en el País Valenciano. Monogra- Paleoetnologia de la Península Ibérica, 23: 137- fías del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 150. Madrid. 1: 9-39. Valencia. GONZÁLEZ PRATS, A. (2002a): “Los Fenicios en GIL-MASCARELL, M.; ARANEGUI GASCÓ, C. (1981): la fachada oriental hispana”. Actas de las XVI El Bronce Final y el comienzo de la primera Edad Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica. “La del Hierro en el País Valenciano. Monografias colonización fenicia de occidente, Estado de la del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 1, investigación en los inicios del siglo XXI” (Eivissa, 66 pp. València. 2001). Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa GÓMEZ BELLARD, C. (1990): La colonización fenicia i Formentera, 50: 127-ss. Eivissa. de la isla de Ibiza. Excavaciones Arqueológicas GONZÁLEZ PRATS, A. (2002b): La necrópolis de cre- en España, 157, 209 pp. Madrid. mación de Les Moreres (Crevillente, Alicante, GÓMEZ BELLARD, C. (2000): “La cerámica fenicia de España) (siglos IX - VII AC). Edición aparte del III Ibiza”. Atti del Primo Congresso Internazionale Seminario Internacional sobre Temas Fenicios, Sulcitano. “La ceramica fenicia di Sardegna dati, 475 pp. Alicante. problematiche, confronti” (Sant’Antioco, 1997): GONZÁLEZ PRATS, A. (2011): La Fonteta. Excava- 175-192. Roma. ciones de 1996-2002 en la colonia fenicia de la GÓMEZ BELLARD, C.; GUERIN, P. (1994): “Testimo- actual desembocadura del río Segura (Guarda- nios de producción vinícola arcaica en l’Alt de mar del Segura, Alicante). Vol. 1. Seminarios Benimaquia (Denia)”. “Iberos y Griegos: lecturas Internacionales sobre temas fenicios, 635 pp. desde la diversidad”. Huelva Arqueológica, XIII, Alicante. 2: 11-31. Huelva. GONZÁLEZ PRATS, A. (2014): La Fonteta-2. Estudio GONZÁLEZ PRATS, A. (1974): “Un yacimiento del de los materiales arqueológicos hallados en la Hierro I en Hostal Nou (Ares del Maestre, Cas- colonia fenicia de la actual desembocadura del tellón)”. Cuadernos de Arqueología y Prehistoria río Segura (Guardamar de Segura, Alicante). Castellonenses, 1: 109-114. Castellón. Tomo 2. Seminarios Internacionales sobre Te- GONZÁLEZ PRATS, A. (1975): “El campo de urnas de mas Fenícios, 573-931 pp. Alicante. la Montalbana (Ares del Maestre, Castellón de GONZÁLEZ PRATS, A.; SEGURA, E. R. (1999): “Una la Plana)”. Archivo de Prehistoria Levantina, 14: zona metalúrgica de la primera mitad del siglo 113-122. Valencia. VII en la ciudad fenicia de la Fonteta (Guarda- GONZÁLEZ PRATS, A. (1978): “Excavaciones en el mar, Alicante)”. Actas del XXIV Congreso Nacio- poblado de la Edad del Bronce de Les Planetes, nal de Arqueología (Cartagena, 1997), Vol. 3: Mas d’en Serrans, Benassal (Castellón)”. Cuader- 255-258. Zaragoza. nos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, GOOSE, DH. (1963): “Dental measurement: an 5: 207-242. Castellón. assessment of its value in anthropological stu- GONZÁLEZ PRATS, A. (1979): Carta arqueológica dies”. Brothwell, D. R. (ed.). Dental Anthropolo- del Alto Maestrazgo. Serie de Trabajos Varios gy: 125-148. Pergamon, New York. del SIP, 63, 84 pp. Valencia. GRACIA ALONSO, F. (2016): “El comercio fenicio GONZÁLEZ PRATS, A. (1982): “La Peña Negra IV. Ex- en el nordeste de la península Ibérica. Un siglo cavaciones en el sector VII de la ciudad orien- de análisis”. GARCIA, D.; GRACIA, F.; MORENO, talizante 1980-1981”. Noticiario Arqueológico I. L’assentament de la primera edat del ferro de Hispánico, 13: 305-418. Madrid. Sant Jaume (Alcanar, Montsià): els espais A1, GONZÁLEZ PRATS, A. (1983): Estudio arqueológico A3, A4, C1, Accés i T2 del sector 1. Estudis del del poblamiento antiguo de la Sierra de Crevi- GRAP 1: 21-68. Universitat de Barcelona. llente (Alicante). Anejo I de la Revista Lucentum. GRACIA ALONSO, F.; GARCÍA i RUBERT, D. (1999): Universidad de Alicante. Alicante. “La primera fase del poblamiento protohistóri- GONZÁLEZ PRATS, A. (1986): “Las importaciones y co en el área sur de la desembocadura del Ebro. la presencia fenicias en la Sierra de Crevillente El poblado fortificado de Sant Jaume-Mas d’en (Alicante).” Los Fenicios en la Peninsula Ibérica, Serra (Alcanar), campañas 1997-1998”. Revista II: 279-302. Sabadell. d’Arqueologia de Ponent, 9: 131-155. Lleida.

225 GRACIA ALONSO, F.; MUNILLA CABRILLANA, G. GUILLEM CALATAYUD, P. M.; MARTÍNEZ VALLE, R.; (2004): Protohistoria. Pueblos y culturas en IBORRA ERES, M. P. (2015): “Genets en l’art ru- el Mediterráneo entre los siglos XIV y II a. C. pestre de les terres valencianes”. Quaderns de Col·lecció UB, 75. Edicions de la Universitat de Prehistòria i Arqueologia de Castelló “De Artis Barcelona, 790 pp. Barcelona. Rupestris. Proto-historical and Historic Rock Art GRACIA ALONSO, F.; MUNILLA CABRILLANA, G.; in the Iberian Peninsula International Conferen- GARCÍA LÓPEZ, E. (1994-1996): “El período ibé- ce (Castellón, november 2014), 33: 155-166. rico I en la comarca del Montsià. Poblamiento y Castelló. organización del territorio”. Gala, 3-5: 363-385. GUSI JENER, F. (1972): “Hallazgo de cerámicas del Sant Feliu de Codines. tipo “impressa mediterránea” con decoración GRACIA ALONSO, F.; MUNILLA CABRILLANA, G.; interior incisa”. Pyrenae, 8: 53-66+I-VI. Barcelo- GARCÍA LÓPEZ, E. (1994): “Models d’anàlisi de na. l’arquitectura ibèrica, espai públic i construc- GUSI JENER, F. (1974): “Excavación del recinto forti- cions religioses en medis urbans”. Cota Zero, 10: ficado del Torrelló de Onda (Castellón)”.Cuader - 90-101. Vic. nos de Prehistoria y Arqueología Castellonense, GRACIA ALONSO, F.; MUNILLA CABRILLANA, G.; 1: 19-62. Castellón. GARCÍA LÓPEZ, E.; VICENT SÁNCHEZ, A. (1999): GUSI JENER, F. (1975a): “Un recinto fortificado del “La transición de los siglos VII-VI aC. en el área Bronce Valenciano (Onda, Castellón)”. Actas del de la desembocadura del Ebro”. Actas del II XIII Congreso Nacional de Arqueología (Huelva, Congreso de Arqueología Peninsular (Zamora, 1973): 347-350. Zaragoza. 1996). “Primer milenio y metodología”, III: 101- GUSI JENER, F. (1975b): “Las dataciones de C14 de 111. Universidad de Alcalá. Zamora. la Cueva del Mas d’Abad (Cuevas de Vinaromá). GRAELLS, R. (2005): “Sobre el banquet de la primera Campaña 1975. Ensayo cronológico para la pe- edat de ferro a Catalunya: els accessoris de con- riodización del Bronce Valenciano”. Cuadernos dimentació de la beguda”. Revista d’Arqueologia de Arqueología y Prehistoria Castellonenses, 2: de Ponent, 15: 235-246. Lleida. 75-80. Castellón. GRAELLS, R. (2006): “La vaixella metàl·lica proto- GUSI JENER, F. (1975c): “Investigaciones arqueoló- històrica a Catalunya (S.VII-V a.C)”. Cypsela, 16: gicas en el Forat de Cantallops (Ares del Maes- 195-211. Museu d’Arqueologia de Catalunya. tre)”. Cuadernos de Arqueología y Prehistoria GRAELLS, R. (2010): “Las tumbas con importaciones Castellonenses, 2: 157-158. Castellón. y la recepción del Mediterráneo en el nordeste GUSI JENER, F. (1976a): “La 1a Campaña de Exca- de la Península Ibérica (ss. VII-VI aC)”. Revista vaciones en el poblado del Bronce de Orpesa la d’Arqueologia de Ponent, Sèrie Extra, 1. Univer- Vella (Orpesa)”. Cuadernos de prehistoria y ar- sitat de Lleida. Lleida. queología castellonenses, 3: 283-284. Castellón. GUERASIMOV, MM. (1955): “La reconstrucción del GUSI JENER, F. (1976b): “Excavaciones de salva- rostro a partir del cráneo”. Moscú, Nauka (en mento en los covachos eneolíticos de Can Ba- ruso). (Citado por Rodríguez Cuenca (1994) tras llester (Vall d’Uxó)”. Cuadernos de Prehistoria y Aleexev y Debetz (1964) Arqueología Castellonenses, 3: 281-282. Caste- GUILLEM CALATAYUD, P. M.; MARTINEZ VALLE, R.; llón. PÉREZ JORDÁ, G.; PÉREZ MILIÁN, R.; FERNÁNDEZ GUSI JENER, F. (2001): Castellón en la prehistoria. LÓPEZ DE PABLO, J. (2005): “El Prat de Cabanes Memoria de los tiempos de ensueño. Colección (Cabanes, Castelló). Un jaciment prehistòric del de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, III mil·lenni (a.C.)”. Geomorfologia litoral i qua- 366 pp. Castellón. ternari. Homenatge al professor Vicenç M. Ros- GUSI JENER, F.; AGUILELLA ARZO, G. (1998): “Les selló i Verger: 195-202. Universitat de València. ocupacions eneolítiques de la Cova de Dalt del GUILLEM CALATAYUD, P. M.; FERNANDEZ LOPEZ DE Tossal de la Font (Vilafamés, Castelló)”. Qua- PABLO, J.; MARTINEZ VALLE, R.; PÉREZ MILIÁN, derns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, R.; PÉREZ JORDÀ, G. (2006): “Primeros datos 19: 53-104. Castelló. sobre el poblado neolítico del Prat de Cabanes GUSI JENER, F.; BARRACHINA IBÁÑEZ, A. (2006): (Cabanes, Castellón).”. Promontoria Monografi- “L’evolució dels grups culturals del bronze final i ca. “Do Epipaleolitico ao Calcolítico na Península del ferro antic al País Valencià. Estat de la qües- Ibérica. Actas do IV Congresso de Arqueologia tió i problemàtica”. Actes del XIII Congrés Inter- Peninsular (Faro, 2004): 197-206. nacional de Puigcerdà “Món Ibèric als Països

226 Catalans. Homenatge a Josep Barberà i Farràs HILLSON, S. (1996): Dental Anthropology. Cambrid- (Puigcerdà, 2003): 95-116. Puigcerdà. ge University Press. GUSI JENER, F.; PALOMAR MACIÁN, V. P. (1996): HILLSON, S. (2001): “Recording dental caries in “Campaña de excavaciones en el yacimiento del archaeological human remains”. International calcolítico-bronce de Cova Puntassa Corachar Journal of Osteoarchaeology, 11 (4): 249-289. (Castellón)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueo- IBORRA ERES, M. P. (2004): La ganadería y la caza logia de Castelló, 17: 103-128. Castelló. desde el Bronce final hasta el Ibérico final en el GUSI JENER, F.; SANMARTI GRECO, E. (1976-78): territorio valenciano. Serie de Trabajos Varios “Asentamientos indígenas preibéricos con ma- del SIP, 103, 408 pp. València. teriales fénico-púnicos en el área costera del IBORRA ERES, M. P.; GRAU ALMERO, E.; PÉREZ JOR- Baix Maestrat (provincia de Castellón de la Pla- DÀ, G. (2003): “Recursos agrícolas y ganaderos na)”. Ampurias, 38-40: 361-380. Barcelona. en el ámbito fenicio occidental: estado de la GUSI JENER F.; OLÀRIA PUYOLES, C. (1976a): “La cuestión”. Gómez, C. (ed.) Ecohistoria del paisa- cerámica de la Edad del Bronce de la cueva del je agrario. “La agricultura fenicio-púnica en el Mas d’Abad. Campaña Arqueológica 1975”. Cua- Mediterráneo”: 33-56. Valencia. dernos de Prehistoria y Arqueología Castello- IBORRA ERES, M. P.; SANCHIS. A. (2011): “La gana- nense, 3: 103-116. Castellón. dería y la caza durante el Bronce final en el País GUSI JENER F.; OLÀRIA PUYOLES, C. (1976b): “Un Valenciano”. Valenzuela, S., Pradós, N., Belarte, asentamiento en cueva de la Edad del Bronce: M.C., Sanmartí, J. (eds.)Economia agropecuària el Forat de Cantallops (Ares del Maestre, Caste- i canvi social a partir de les restes bioarqueolò- llón)”. Cuadernos de Prehistoria y arqueología giques. El primer mil·lenni a.C. a la Mediterrània Castellonenses, 3: 133-150. Castellón. occidental. Actes de la V Reunió Internacional GUSI JENER F.; OLÀRIA PUYOLES, C. (1977): “El po- d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 2009): 37-45. blado de la Edad del Bronce de Orpesa la Ve- Barcelona. lla (Orpesa del Mar, Castellón)”. Cuadernos de INIESTA, A. (1983): Las fíbulas de la región de Mur- Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 4: 80- cia. Edit. Regional de Murcia. Murcia. 100. Castellón. JANIN, T. (2000): “Nécropoles et sociétes élysiques: GUSI JENER F.; OLÀRIA PUYOLES, C. (1979): “El yaci- les communautes du Premier Âge du Fe en Lan- miento prehistórico de Can Ballester (Vall d’Uxó, guedoc occidental”. Actes du Colloque Interna- Castellón)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueo- cional de Carcassonne: Mailhac et le Premier logía Castellonenses, 6: 39-96. Castellón. Âge du Fer en Europe Occidentale. Maison des GUSI JENER F.; OLÀRIA PUYOLES, C. (2014): Un Memories: 117-131. asentamiento fortificado del Bronce medio y JORDÁ CERDÁ, F. (1952): “El poblado ibérico de La Bronce final en el litoral mediterráneo. Orpesa Balaguera (Puebla de Tornesa, Castellón). Resul- la Vella (Orpesa del Mar, Castellón, España). tados de la primera campaña de excavaciones Monografies de Prehistòria i Arqueologia Caste- de 1950”. Boletín de la Sociedad Castellonense llonenques, 10, 304 pp. Castelló. de Cultura, XXVIII: 267-296. Castellón. HEDGES, R.E.M.; CLEMENT, J.G.; THOMAS, C.D.L.; JORDÁ CERDÁ, F. (1955): “Los restos ibéricos de “La O’CONNELL, T.C. (2007): “Collagen turnover Balaguera” (Puebla Tornesa, Castellón)”. Archivo in the adult femoral mid-shaft: modeled from Español de Arqueología, 28, 1: 107-111. Madrid. anthropogenic radiocarbon tracer measure- JORDÀ CERDÀ, F. (1958): “Los enterramientos de ments”. American Journal of Physical Anthropo- la Cueva de la Torre del Mal Paso (Castelnovo logy, 133: 808-816. - Castellón de la Plana)”. Archivo de Prehistoria HERNÁNDEZ GARCÍA, F.J.; RUIZ PÉREZ, J.M.; ARQUER Levantina, VII: 55-92. Valencia. GASCH, N.; BARRACHINA IBÁÑEZ, A.; VICIACH SA- JORDAN, RE.; ABRAMS, L.; KRAUS, BS. (1992): FONT, A.; VICENTE GABARDA, M., (2007). “Mo- Kraus’ dental anatomy and occlusion. St Louis, rrón del Curro I. Una atalaya de la Edad del Bron- Mosby-Year book. ce”. Paisaje y arqueología en la sierra de la Mena- JOVER MAESTRE, F. J. (2008): “Caracterización de rella. Estudios previos del Plan Eólico Valenciano. los procesos de producción lítica durante la Zona II: Refois y Todolella: 91-107. Valencia. Edad del Bronce en el Levante de la Península HERNÁNDEZ, M.S. (1983): “La metalurgia prehistó- Ibérica”. Lucentum, XXVII: 11-32. Alicante. rica en el Valle medio del Vinalopó (Alicante)”. JOVER MAESTRE, F. J.; LORRIO ALVARADO, A. J.; Lucentum, II: 1-42. Alacant. DÍAZ TENA, M. A. (2016): “El Bronce Final en el

227 levante de la península Ibérica: bases arqueoló- túmulo funerario: El túmulo del Mortórum (Ca- gicas y periodización”. Complutum, 1: 81-108. banes, Castellón)”. Virtual Archaeology Review, Madrid. 6: 40-44. JUNYENT PÉREZ, E.; OLARIA PUYOLES, C.; GUSI JE- LYMAN, R. L. (1994): Vertebrate Taphonomy. Cam- NER, F.; AGUILÓ, P.; ROMAN, I.; SESER PÉREZ, brigde Manuals in Archaeology, University Press, R.(1983): “El Abric de Les Cinc (Almenara, Cas- 524 pp. Cambrigde. tellón). 2a campaña de excavaciones 1977”. LYMAN, R. L. (2008): Quantitative Paleozoology. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Caste- Cambrigde Manuals in Archaeology, University llonense, 9: 55-122. Castellón. Press, 348 pp. Cambrigde. KAIDONIS, JA. (2008): “Tooth wear: the view of the MAAS-LINDEMANN, G. (2000): “El yacimiento feni- anthropologist”. Clin Oral Investig, 12 (suppl 1): cio del Alarcón y la cuestión de la cerámica gris”. 21-26. Actas del II Seminario Internacional sobre temas KLEIN, R. G.; CRUZ-URIBE, K. (1984): The análisis of fenicios (Guardamar del Segura, 1999). “Feni- animal bones from archaeological sites. Chica- cios y territorio”: 151-168. Alicante. go. University Press. MAAS-LINDEMANN, G. (2002): “Los hallazgos fe- LAGUNA MONTES, M. C. (2014): “Excavació al jaci- nicios del Cerro de Alarcón”. Schubart, H. (dir). ment de la Torrasa de la Vall d’Uixó”. Orleyl, 11: Toscanos y Alarcón. El asentamiento fenicio en 13-20. La Vall d’Uixó. la desembocadura del río Vélez. Excavaciones de LÓPEZ CACHERO, F. J. (2007): “Sociedad y econo- 1967-1984. Cuadernos de Arqueología Medite- mía durante el Bronce Final y la primera Edad rránea, 8: 189-243. Barcelona. del Hierro en el Noreste Peninsular: una apro- MADOZ, P. (1845-1850): Diccionario geográfico- ximación a partir de las evidencias arqueológi- estadístico-histórico de Alicante, Castellón y Va- cas”. Trabajos de Prehistoria, 1: 99-120. Madrid. lencia. Vol II, 368 pp. (Edición facsímil de 1987). LÓPEZ CACHERO, F. J., PONS i BRUN, E. (2008): “La Valencia. periodització del bronze final al ferro inicial a Ca- MAKAREWICZ, C.A.; SEALY, J. (2015): “Dietary re- talunya”. Cypsela: revista de prehistòria i proto- construction, mobility, and the analysis ofan- història, 17: 51-64. Girona. cient skeletal tissues: expanding the prospects LÓPEZ GILA, M. D. (2004): “Estudio de la fauna de of stable isotope research in archaeology”. Jour- la Mola d’Agres”. Hernández Alcaraz, L., Her- nal of Archaeological Science, 56: 146-158. nández Pérez, M. (eds.): La edad del Bronce en MALUQUER DE MOTES, J. (1944): “Los bronces en tierras valencianas y zonas limítrofes (Villena, Avance de los hallazgos de la necròpolis de Agu- 2003): 247-251. Villena. llana (Gerona)”. Ampurias, VI: 112-126. Museu LÓPEZ, A. M. (1995): Evolución cuaternaria de las d’arqueologia de Catalunya. cuencas palustres litorales de la depresión Va- MALUQUER DE MOTES, J. (1987): “El poblado pa- lencia-Castellón. (Tesis doctoral, Universidad de leoibérico de La Ferradura, Ulldecona (Tarrago- Zaragoza). Zaragoza. na)”. Catalunya: Baix Ebre: 1-32. Barcelona. LORRIO ALVARADO, A. J. -ed.- (2001): Los íberos en MANCEBO, J: (2000): “Análisis de los objetos metá- la comarca de Requena-Utiel (Valencia). Serie licos en el período orientalizantey su conexión Arqueología. Universidad de Alicante. con el mundo fenicio. Los cuchillos afalcatados”. LORRIO ALVARADO, A. J. (2008): Qurénima. El Bron- Atti del IV Congresso internazionale di estudi Fe- ce Final del Sureste de la Península Ibérica. Bi- nici e Punici: 1825-1834. Cádiz. bliotheca Archaeologica Hispana, 27, Anejo a la MARTÍ OLIVER, B. (1983): “La Muntanya Assolada revista Lucentum, 17, 598 pp. Madrid. (Alzira, Valencia)”. Lucentum, 2: 43-68. Alicante. LORRIO ALVARADO, A. J.; MONTERO RUIZ, I. (2004): MARTÍ OLIVER, B.; DE PEDRO MICHÓ, M.J.; ENGUIX “Reutilización de sepulcros coléctivos en el Su- ALEMANY, R. (1995): “La Muntanya Assolada de reste de la Península Ibérica: la colección Siret”. Alzira y las necrópolis de la cultura del Bronce Trabajos de Prehistoria, 1: 99-116. Madrid. Valenciano”. Homenatge al professor Dr. Miquel LUCAS, M. R. (2003-2004): “Simpulum y bebida. Tarradell i Mateu. Saguntum, 28: 75-91. València. Marcadores de prestigio y jefatura durante el MARTÍ OLIVER, B.; DE PEDRO MICHÓ, M.J. (1997): Hierro I (siglos VII/VI aC) entre el Herault y el “Sobre el final de la Cultura del Bronce Valencia- Ebro”. Kalathos, 22-23: 95-134. Teruel. no: Problemas y progresos”. Saguntum: Papeles LUJÁN VALDERRAMA, J.; AGUILELLA ARZO, G. del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 30: (2012): “Ensayo de reconstrucción virtual de un 59-92. Valencia.

228 MARTÍ OLIVER, B., ENGUIX ALEMANY, R. (1988): “La tardío de Castellones de Céal (Hinojares, Jaén)”. cultura del Bronce valenciano y la Muntanya As- Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueo- solada de Alzira: aproximación al estado actual logía de Valencia, Extra 3: 181-190. València. de su investigación”. Archivo de Prehistoria Le- MAYORAL HERRERA, V.; CHAPA BRUNET, T.; PEREI- vantina, 18: 241-250. Valencia. RA SIESO, J.; MADRIGAL BELINCHÓN, A. (2000): MARTÍ, F.; MONFORT, J.; ALBERT, J., JOSÉ, A. (1968): “La pesca fluvial como recurso económico en “La cueva del Mas de Abad, en Cuevas de Vin- época ibérica tardía: un ejemplo procedente de romá (Castellón)”. Ampurias, XXX: 195-205. Bar- Los Castellones de Céal (Hinojares, Jaén)”. Tra- celona. bajos de Prehistoria, 1: 185-197. Madrid. MARTÍN, R. (1990): “Los “simpula” celtibéricos”. MCCLURE, S.; GARCÍA-PUCHOL, O.; ROCA, C.; Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Ar- CULLETON, B.; KENNETT, D. (2011): “Osteolo- queología, 56: 144-169. Universidad de Vallado- gical and paleodietary investigation of burials lid. from Cova la Pastora, Alicante, Spain”. Journal MARTÍNEZ SANTAOLALLA, J. (1942): “Escondrijo of Archaeological Science, 38: 420-428. de la Edad del Bronce Atlántico en la Huerta de MENEU, P. (1911). “Yacimientos arqueológicos en Arriba (Burgos)”. Actas y Memorias de la Socie- Bechi. Els Castellets”. Artes y Letras, 2: 4-5. Cas- dad Española de Antropología, Etnología y Pre- tellón. historia, XVII: 159. Madrid. MESADO OLIVER, N. (1973): “El eneolítico en Vi- MASCORT, M. T.; SANMARTI, J.; SANTACANA, J. llafamés”. Peñagolosa, 10: 6pp. Diputación de (1989): “El yacimiento de la primera Edad del Castellón. Hierro de Aldovesta (Benifallet, Baix Ebre). Un MESADO OLIVER, N. (1974): Vinarragell (Burriana, enclave del comercio fenicio en el Bajo Ebro”. Castellón). Trabajos Varios del SIP, 46, 170 pp. Actas del XIX Congreso Nacional de Arqueología Valencia. (Castellón, 1987), II: 341-352. Zaragoza. MESADO OLIVER, N. (1999): Los movimientos cul- MATA PARREÑO, C.; MARTÍ BONAFÉ, M. A.; IBORRA turales de la Edad del Bronce y el Mediterráneo ERES, M.P. (1996): “El País Valencià del Bronze como vía de llegada. Serie de Trabajos Varios del recent a l’Ibèric antic: el procés de formació de SIP, 96, 276 pp. Valencia. la societat urbana ibèrica”. Rovira, J. (coord.) MESADO OLIVER, N. (2004a): “Alqueries y su entor- Models d’ocupació, transformació i explotació no en época prerromana”. Alqueries. El temps del territori entre el 1600 i el 500 A.N.E. a la Ca- d’un poble: 19-73. Servei de Publicacions. Dipu- talunya meridional i zones limítrofes de la de- tació de Castelló. pressió de l’Ebre. Gala, 3-5: 183-217. MESADO OLIVER, N. (2004b): “En torno al proble- MATEU BELLÉS, J. F. (1982): El norte del País Valen- ma de la gestación de la Cultura Ibérica: el ya- ciano. Geomorfología litoral y prelitoral. Univer- cimiento de “El Tossalet de Montmirà” (Alcora, sidad de Valencia, 286 pp. Valencia. Castellón)”. Archivo de Prehistoria Levantina, MAYA GONZÁLEZ, J. L. (1992): “Calcolítico y Edad XXV: 199-262. València. del Bronce en Cataluña”. Aragón-litoral Medite- MESADO OLIVER, N. (2005): La Cova de les Bruixes rráneo: intercambios culturales durante la pre- (Rossell, Castellón). SIP Serie de Trabajos Varios, historia. Homenaje a Juan Maluquer de Motes: 105, 133 pp. Valencia. 515-554. Institución Fernando el Católico. Zara- MESADO OLIVER, N., ANDRÉS BOSCH, J. (1999): “La goza. necrópolis megalítica de l’Argilagar del Mas de MAYA GONZÁLEZ, J. L. (1997): “Reflexiones sobre el García (Morella, Castellón)”. Archivo de Prehis- Bronce Inicial en Cataluña”. Saguntum: Papeles toria Levantina, XXIII: 85- 156. Valencia. del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 30: MESADO OLIVER, N.; ARTEAGA MATUTE, O. (1979): 11-27. Valencia. Vinarragell (Burriana, Castellón) II. Trabajos Va- MAYA GONZÁLEZ, J. L. (2002): “Relacions i contac- rios del SIP, 61, 78 pp. Valencia. tes durant el Calcolític i l’Edat de Bronze a la Ca- MILES, AEW. (1963): “Dentition in the Estimation of talunya Meridional”. Citerior. “Contactes i rela- Age”. Journal of Dental Research, 42.1: 255-263. cions comercials entre la Catalunya meridional MINAGAWA, M.; WADA, E. (1984): “Stepwise en- i els pobles mediterranis durant l’antiguitat”, 3: richment of 15N along food chains: Further evi- 17-46. Tarragona. dence and the relation between δ15N and ani- MAYORAL HERRERA, V. (2000): “Producción y trans- mal age”. Geochimica et Cosmochimica Acta, formación de alimentos en el poblado ibérico 48: 1135-1140.

229 MOLINA GONZÁLEZ, F. (1978): “Definición y siste- to durante la Edad del Bronce en el sur de la Pla- matización del bronce tardío y final en el sudes- na Baixa (Castellón)”. Butlletí de l’Associació Ar- te de la Península Ibérica”. Cuadernos de Prehis- queològica de Castelló, 9-11: 13-67. Castellón. toria de la Universidad de Granada, 3: 159-232. MORELL i CORTES, N. (2009): La metal·lurgia del Granada. plom durant el període ibèric: treball i ús del MOLIST, M.; CLOP, X. (2000): “La investigación so- plom entre els íbers del nord. Tesi Doctoral. Uni- bre el megalitismo en el noreste de la Península versitat Rovira i Virgili. Ibérica: novedade y perspectivas. Muitas antas, MORET, P. (1996): Les fortifications ibériques de la pouca gente?”. Actas do I Colóquio Internacional fin de l’âge du bronze à la conquête .romaine sobre Megalitismo. Trabalhos de Arqueologia, Collection de la Casa de Velázquez, 56, 642 pp. 16: 253-266. Lisboa. MUNILLA CABRILLANA, G. (1991): “Elementos de MONTERO RUIZ, I.; GENER, M.; HUNT, M.; RENZI, influencia etrusca en los ajuares de las necrópo- M.; ROVIRA HORTALÀ, S. (2008): “Caracteri- lis ibéricas”. La presencia del material etrusco en zación analítica de la producción metalúrgica el ámbito de la colonización arcaica en la Penín- protohistórica de plata en Cataluña”. Revista sula Ibérica (Barcelona 1990): 107-176. Univer- d´Arqueología de Ponent, 18: 292-316. Lleida. sitat de Barcelona. MONTERO-RUIZ, I.; SANTOS, M.; ROVIRA HORTALÁ, MURILLO-BARROSO, M.; MONTERO RUIZ, I.; RAFEL C.; RENZI, M.; MURILLO-BARROSO, M.; HUNT, FONTANALS, N.; HUNT ORTIZ, M.A.; ARMADA, M.; GENER, M.; CASTAÑER, P. (2010-11): “Lin- X-L. (2016): “Macro-regional scale of silver pro- gotes plano-convexos de cobre en la primera duction in Iberia during the 1st millennium BC in mitad del I milenio AC en la Península Ibérica”. the context of Mediterranean contacts”. Oxford Homenaje a D. Manuel Santonja Alonso. Boletín Journal of Archaeology, 35(1): 75-100. de la Asociación Española de Amigos de la Ar- NADAL, J.; ALBIZURI, S. (1999): “El Barranc de queología, 46: 99-119. Madrid. Gàfols (Ginestar, Tarragona) y Aldovesta (Beni- MONTERO RUIZ, I.; RAFEL, N.; ROVIRA, M.C.; AR- fallet, Tarragona): el estudio arqueo- zoológico MADA, X.-L.; GRAELLS, R.; HUNT, M.; MURILLO- como base de teorización sobre la dieta humana BARROSO, M.; RENZI, M.; SANTOS, M. (2012): a principios de la Edad del Hierro y la compleji- “El cobre de Linares (Jaén) como elemento vin- dad económica en el curso bajo del Ebro”. Pyre- culado al comercio fenicio en El Calvari de El Mo- nae, 30: 207-221. Barcelona. lar (Tarragona)”. Menga, 3: 167-186. Antequera. NAVARRO, R. (1970): Las fíbulas en Cataluña. Publi- MONTERO RUIZ, I.; AGUILELLA ARZO, G.; ROVIRA- cacions Eventuals, 16, 126 pp. Universitat. Bar- HORTALÁ, M.C. (2014): “Plomo metálico en ya- celona. cimientos de la I Edad del Hierro en la Provincia NEUMAIER, J. (2000): “Un nuevo yacimiento de de Castellón: Explotación de recursos mineros campos de urnas en el arco central mediterrá- y circulación del metal”. Actas del X Congreso neo: el Castell de Xivert”. Revista d’Arqueologia Ibérico de Arqueometría (Castellón, 2013): 200- de Ponent, 10: 327-335. Lleida. 214. Castellón. NEUMAIER, J.; DE ANTONIO, J. M.; VIZCAÍNO, D. MONTERO RUIZ, I.; MURILLO-BARROSO, M.; AGUI- (1998): “Excavaciones de salvamento en el LELLA ARZO, G.; ROVIRA LLORENS, S. (2017): Castell de Xivert (ALcalá de Chivert, Castellón). “Small scale Bronze Age metallurgy: New data Avance del estudio de las fases pre y protohistó- from Santa Lucia (Alcossebre, Castellón, Spain)”. ricas”. Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de Montero-Ruiz, i., Perea, a. (eds.) Archaeometa- Castelló, 19: 195-219. Castelló. llurgy in Europe IV. BPH, XXXIII. Editorial CSIC. O’RÍORDÁIN, S. P. (1937): “The Halberd in Bronze MOOREES, CF.; FANNING, EA.; HUNT, EE. JR. (1963): Age Europe: A Study in Prehistoric Origins, Evo- “Age Variation of Formation Stages for Ten Per- lution, Distribution and Chronology”. Archeolo- manent Teeth”. Journal of Dental Research, 42: gia, 86: 195-321. The Society of Antiquaries of London. London. 1490-1502. OBIOL MENERO, E. M. (1989): La ganaderia en el MOORREES, CFA.; REED, RB. (1954): “Biometrics of norte del País Valenciano. 282 pp. Castellón de crowding and spacing of the teeth in the mandi- la Plana. ble”. American journal of physical anthropology, OLARIA DE GUSI, C. (1975): “Cueva de enterramien- 12.1, 77–88. to del Bronce Valenciano en Alcudia de Veo”. MORAÑO POBLADOR, I.; GARCÍA FUERTES, J. M. Cuadernos de Arqueología y Prehistoria Caste- (1991): “Introducción al estudio del poblamien- llonenses, 2: 151-156. Castellón.

230 OLARIA PUYOLES, C.; GUSI JENER, F. (1976): “Un tas de las XVIII Jornadas de Arqueologia Feni- asentamiento en cueva de la Edad del Bronce. cio- Púnica. “Colonialismo e Interacción cultural: El Forat de Cantallops (Ares del Maestre, Caste- El impacto fenicio púnico en las sociedades au- llón)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología tóctonas de occidente” (Eivissa, 2003). Treballs Castellonenses, 3: 133-150. Castellón. del Museu d’Eivissa i Formentera, 54: 103-126. OLARIA PUYOLES, C.; GUSI JENER, F. (1977): “El po- Eivissa. blado de la Edad del Bronce de Orpesa la Ve- OLIVER FOIX, A. (2005): “La necropolis ibérica del lla (, Castellón)”. Cuadernos de Mas Nou de Bernabé en Tirig - Salzadella (Caste- Prehistoria y Arqueología Castellonense, 4: 70- llón)”. Saguntum, 37: 45-58. Valencia. 100. Castellón. OLIVER FOIX, A. (2006): El Puig de la Nau, Benicar- OLARIA PUYOLES, C.; GUSI JENER, F. (1996): “La ló. Proyecto Cultural de Castellón, 276 pp. Cas- Cova Puntassa: un yacimiento del calcolítico- tellón. bronce en el norte de Castellón. Estudio de los OLIVER FOIX, A. (2010): “La prehistoria reciente. materiales provenientes de una rebusca clan- Origen de un territorio”. La Prehistoria en el destina”. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia Bajo Mijares: 110-143. Castellón. de Castelló, 17: 75-102. Castelló. OLIVER FOIX, A. (2012): “Signos de poder en la pro- OLIVER FOIX, A. (1981): “Incineraciones entre el río tohistoria. Un ejemplo en el levante peninsu- Ebro y el Palancia. Nuevas aportaciones para el lar”. Potestas, 5: 5-27. Castellón. estudio de los enterramientos ibéricos”. Cuader- OLIVER FOIX, A.; BLASCO, M.; FREIXA, A.; RODRÍ- nos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, GUEZ, P. (1984): “El proceso de iberización en 8: 189-256. Castellón. la plana litoral del sur de Castellón”. Cuadernos OLIVER FOIX, A. (1990-1991): “Las importaciones de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 10: griegas en la costa ilercavona”. Cuadernos de 47-62. Castellón. Prehistoria y Arqueología Castellonense, 15: OLIVER FOIX, A.; GARCÍA FUERTES, J.M.; MORAÑO 173-188. Castellón. POBLADOR, I. (2005). El Castellet, Castelló de la OLIVER FOIX, A. (1991): “La presencia fenicia y Plana. Yacimiento emblemático en la historio- púnica al sur de las bocas del Ebro”. Atti del II grafía de la Edad del Bronce Peninsular. Funda- Congresso Internazionale di Studi Fenici y Punici ción Dávalos-Fletcher, 317 pp. Castellón. (Roma, 1987), 3: 1091-1101. Roma. OLIVER FOIX, A.; GUSI JENER, F. (1991): “Los prime- OLIVER FOIX, A. (1992-93): “El Bronce final-hierro ros contactos comerciales mediterráneos en el en la provincia de Castellón”. Bajo Aragón Pre- norte del País Valenciano (siglos VII-VI a. C.)”. La historia. “Segundos Encuentros de Prehistoria presencia de material etrusco en la Península Aragonesa”, 9-10: 309-322. Caspe. Ibérica: 197-213. Barcelona. OLIVER FOIX, A. (1992): “Aproximación al pobla- OLIVER FOIX, A.; GUSI JENER, F. (1995): El Puig de la miento del Hierro antiguo en Castellón”. Home- Nau: un hábitat fortificado ibérico en el ámbito naje a Enric Pla Ballester, Trabajos Varios del SIP, mediterráneo peninsular. Monografies de Pre- 89: 29-38. Valencia. història i Arqueologia Castellonenques, 4, 359. OLIVER FOIX, A. (1994): El poblado ibérico del Puig Castelló. de la Misericordia de Vinaròs. Associació Cultu- ORTON, C.; TYERS, P.; VINCE, A. (1997): La cerámica ral “Amics de Vinaròs”, 241 pp. Vinaroz. en arqueología. Editorial Crítica, 309 pp. Barce- OLIVER FOIX, A. (1996a): Poblamiento y territorio lona. protohistóricos en el llano litoral del Baix Maes- OTEGUI, R. (1985-1986): “Ir a extremar. Algunas trat (Castellón). Sociedad Castellonense de Cul- prácticas de transhumancia y pastoreo en la co- tura, 226 pp. Castellón. marca del Maestrazgo turolense”. Kalathos, 5-6: OLIVER FOIX, A. (1996b): “Bronce Final - Hierro An- 355-365. Teruel. tiguo en el sur del Ebro, ¿un período de transi- PADRÓ PARCERISA, J. (1974): “A propósito del es- ción?”. Rovira, J. (ed.) Models d’ocupació, trans- carabeo de La Solivella (Alcalá de Xivert, Caste- formació i explotació del territori entre el 1600 i llón) y de otras piezas egipcias del Bajo Ebro”. el 500 A.N.E. a la Catalunya meridional i zones Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Caste- limítrofes de la depressió de l’Ebre. Gala, 3/5: llonenses, 1: 71-78. Castellón. 219-229. PALOMAR MACIÁN, V. (1984): “Yacimientos del OLIVER FOIX, A. (2004): “Fenicios y púnicos en Cas- Bronce Valenciano en cuevas localizadas en el tellón y Valencia: contactos e influencias”. Ac- Valle de Alcabaira. Su relación con las vías de

231 trashumancia. (Caudiel, Castellón)”. Cuadernos PÉREZ MILIÁN, R.; VIZCAINO, D.; BARRACHINA, A.; de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 10: VICIACH, A.; SANCHÍS, A.; TORMO, C.; HARO, S. 47-62. Castellón. de (2007): “Sant Joaquim. Evidencias de un há- PALOMAR MACIÁN, V. (1986): “La cueva del Mur- bitat del bronce final”. Paisaje y arqueología en ciélago (Altura, Castellón). 1ª y 2ª Campaña de la Sierra de la Menarella. Estudios previos del excavaciones”. Cuadernos de Prehistoria y Ar- Plan Eólico Valenciano. Zona II: Refoies y Todo- queología Castellonenses, 12: 45-98. Castellón. lella: 149-188. Valencia. PALOMAR MACIÁN, V. (1990-91): “Cuevas de en- PÉREZ RIPOLL, M. (1992): Marcas de carnicería, terramiento del Bronce valenciano en el Alto fracturas intencionadas y mordeduras de carní- Palancia, Castellón”. Cuadernos de Prehistoria y voros en huesos prehistóricos del Mediterráneo Arqueología Castellonenses, 15: 93-114. Caste- español. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, llón. 269 pp. Alicante. PALOMAR MACIÁN, V. (1995): La Edad del Bronce PERÍS FUENTES, J. (1922). “Escarceos arqueoló- en el Alto Palancia. María de Luna VI, 332 pp. gicos. Castellón y sus cercanías”. Boletín de la Segorbe. Sociedad Castellonense de Cultura, III: 218-223. PALOMAR MACIÁN, V. (1996): “Sobre la utilización Castellón. de las cuevas en el Bronce Valenciano y su rela- PETIT i MENDIZÁBAL, M. A.; MAYA, J. L. (1986): “El ción con los yacimientos al aire libre”. Quaderns grupo del Nordeste: Un nuevo conjunto de ce- de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 17: rámicas con boquique en la Península Ibérica”. 157-174. Castelló. Anales de prehistoria y arqueología, 2: 49-72. PALOMAR MACIÁN, V.; GUSI JENER, F. (1996): PICAZO MILLÁN, J. V. (2005): “El poblamiento en el “Campaña de excavaciones en el yacimiento del Valle Medio del Ebro durante la Prehistoria re- Calcolítico-Bronce de Cova Puntassa (Corachar, ciente: zonas y procesos”. Revista d’arqueologia Castellón)”. Quaderns de Prehistòria i Arqueolo- de Ponent, 15: 97-117. Lleida. gia de Castelló, 17: 103-128. Castelló. PLA BALLESTER, E. (1959): “El problema del tránsito PAYNE, S. (1973): “Kill-off patterns in sheep and de la Edad del Bronce a la del Hierro en la región goats: The mandibles from ASV AN KALE”. Eco- valenciana”. Actas del V Congreso Nacional de nomic Anatolian Studies, 23: 281-303. British Arqueología (Zaragoza, 1957): 128-133. Zarago- Institute of Archaeology in Ankara. za. PAYNE, S. (1982): “Eruption and wear in the man- PLA BALLESTER, E. (1961). “Actividades del Servicio dibular dentition as a guide to ageing Turkish de Investigaciones Prehistóricas (1956-1960)”. Angora goats”. Payne, S., Wilson, B. Y Grigson, Archivo de Prehistoria Levantina, IX: 211-253. C. (eds.): Ageing and sexing animal bones from Valencia. archaeological sites, British Archaeological Re- PLAYÀ, R. M. (2006): Els ibers i el mar: dades sobre ports, 109: 155-206. Oxford. la pesca en època protohistòrica al litoral medi- PELLICER, M. (1982): “La influencia orientalizante terrani català (s. VI al II aC). Quaderns Blaus, 16, en el bronce final-hierro del nordeste hispano”. 104 pp. Palamós. Habis, 13: 211-237. POLO, M.; CASABÓ BERNAD, J. (2004): “Cova dels PEÑA, J.M. DE LA; MONZONÍS, L.; SOLERNOU, M. J.; Blaus (La Vall d’Uixó - Plana Baixa). Estudio GINER, A. (2015): “La investigación de un puerto bioantropológico y paleopatológico de los ente- antiguo en Torre la Sal como estudio interdisci- rramientos de la edad del bronce”. Hernandez plinar. Actas de las XIII Jornadas Españolas de Alcaraz, L., Hernández Pérez, M. (coords). Actas Ingeniería de Costas y Puertos (Avilés, 2015) del congreso sobre La edad del bronce en tierras PÉREZ MILIÁN, R.; VIZCAINO LEÓN, D.; ARQUER valencianas y zonas limítrofes (Villena, 2003): GASCH, N.; BARRACHINA IBÁÑEZ, A., AGUSTÍ 147-158. Villena. FARJÀS, B., SANCHIS, A., TORMO CUÑAT, C., DE PORCAR RIPOLLÉS, J. B. (1931): “El pla del Moro. HARO POZO, S. (2007): “La necrópolis de San Els despoblats prehistòrics en el Tossal Gros i el Joaquin. Un espacio funerario del Hierro I.” Viz- Castellet. La prehistoria en la desembocadura caíno, D., (coord), González, R. (ed.). Paisaje y de la sequia de l’Obra. El camí romà d’Antrilles”. arqueologia en la Sierra de la Menarella: estu- Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, diós previos del Plan Éolico Valenciano. Zona II, XII: 199-209. Castellón. Refoies y Todolella. Generalitat Valenciana: 190- PORCAR RIPOLLÉS, J. B. (1933): “Excursions i recer- 289. Renomar i EIN Mediterráneo. València. ques arqueològiques: les cultures en la platja de

232 Castelló”. Boletín de la Sociedad Castellonense “Nuevos datos sobre la minería pre y protohis- de Cultura, XIV, 1: 79-89. Castellón. tórica en Cataluña”. Cuadernos de Prehistoria y POWER, R.C.; SALAZAR-GARCÍA, D.C.; WITTIG, Arqueología de la Universidad de Granada “Los R.M.; HENRY, A.G. (2014): “ASSESSING USE paisajes mineros de la Península Ibérica: la mi- AND SUITABILITY OF SCANNING ELECTRON nería metálica en la Antigüedad”, 24: 147-166. MICROSCOPY IN THE ANALYSIS OF MICRORE- Granada. MAINS IN DENTAL CALCULUS”. JOURNAL OF RAMÓN TORRES, J. (1986): “Exportación en Occi- ARCHAEOLOGICAL SCIENCE, 49: 160-169. dente de un tipo ovoide de ánfora fénico-púnica POWER, R.C.; SALAZAR-GARCIA, D.C.; WITTIG, de época arcaica”. Cuadernos de Prehistoria y Ar- R.M.; FREIBURG, M.; HENRY, A.G. (2015): queología Castellonense, 12: 99-122. Castellón. “Dental calculus evidence of Taï Forest Chim- RAMÓN TORRES, J. (1991): El yacimiento fenicio de panzee plant consumption and life history tran- Sa Caleta. Trabajos del Museo Arqueologico de sitions”. Scientific Reports, 5, 15161. Ibiza, 24: 177-196. Ibiza. POYATO HOLGADO, C.; GALÁN SAULNIER, C. (1988): RAMÓN TORRES, J. (1994-1996): “Las relaciones “Las ceramicas del “grupo dornajos” de La Man- de Eivissa en época fenicia con las comunidades cha oriental”. Actas del I Congreso de Historia de del Bronce final y Hierro antiguo de Catalunya”. Castilla-La Mancha, Vol. 2: 301-310. Gala, 3-5: 399-422. Sant Feliu de Codines. PRADES, H. (1955). “Prise de date sur La Ereta, Vi- RAMÓN TORRES, J. (1995): Las ánforas fenicio- llafranca del Cid”. Bulletin de la Sociéte Prehisto- púnicas del Mediterráneo central y occidental. rique Française, LII: 577. Paris. Col·lecció Instrumenta, 2, 661 pp. Barcelona. PROTOCOLE BEUVRAY (1998): “Protocole de quan- RAMÓN TORRES, J. (1999): “La cerámica fenicia a tification des céramiques”. Arcelin, P., Tuffreau- torno de sa Caleta (Eivissa)”. Actas del I Semi- Libre, M. (dirs.) La quantification des cérami- nario Internacional sobre temas fenicios. “La ques. Conditions et protocole. Bibracte, 2: 141- cerámica fenicia en occidente. Centros de pro- 157. Glux-en-Glenne. ducción y áreas de comercio” (Guardamar del RAFEL FONTANALS, N. (1991): La necròpolis del Coll Segura, 1997): 149-214. Alicante. del Moro de Gandesa. Els materials. Diputació. RAMÓN TORRES, J. (2004): “Les àmfores Tarragona. d’importació a l’Eivissa feniciopúnica (s. VII-IV)”. RAFEL FONTANALS, N. (1997): “Colgantes de bronce Actes de la II Reunió Internacional d’Arqueologia. paleoi-béricos en el N. E. de la península Ibérica. “La circulació d’àmfores al Mediterrani occiden- Algunas reflexiones sobre las relaciones medite- tal durant la protohistòria (segles VIII-III aC): as- rráneas”. Pyrenae, 28: 99-117. Barcelona. pectes quantitatius i anàlisi de continguts” (Ca- RAFEL FONTANALS, N.; VIVES-FERRÁNDIZ, J.; AR- lafell, 2002). Arqueomediterrània, 8: 265-282. MADA, X-L.; GRAELLS, R.; (2008): “Las comuni- Barcelona. dades de la Edad del Bronce entre Empordà y el RAMON TORRES, J. (2007): “Excavaciones arqueo- Segura: espacio y tiempo de los intercambios”. lógicas en el asentamiento fenicio de “sa Caleta” Celestino, S., Rafel, N., Armada, X.L. Contacto (Ibiza)”. Cuadernos de Arqueología Mediterrá- cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico: nea, 16: 13-358. Barcelona. (siglos XII-VII ane) : la precolonización a debate: RAMON TORRES, J. (2008): “Eivissa fenícia i les co- 239-272. munitats indígenes del sud-est. Contactes. “In- RAFEL, N.; MONTERO-RUIZ, I.; CASTANYER, P.; dígenes i fenicis a la Mediterrània occidental en- AQUILUÉ, X.; ARMADA, X.L.; BELARTE, M.C.; tre el segles VIII i VI ane” (Alcanar, 2006): 39-54. FAIRÉN, S.; GASULL, P.; GENER, M.; GRAELLS, R.; Alcanar. HUNT, M.; MARTIN, A.; MATA, J.M.; MORELL, RAMÓN TORRES, J. (2010): “La cerámica fenicia del N.; PÉREZ, A.; PONS, E.; RENZI, M.; ROVIRA, Mediterráneo extremo-occidental y del Atlánti- M.C.; ROVIRA, S.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J.; co (S. VIII - 1R. 1/3 del VI aC). Problemas y pers- VILLALBA, P. (2010): “New approaches on the pectivas actuales”. Motya and The Phoenician archaic trade in the north-eastern iberian pe- Ceramic Repertoire Between The Levant And ninsula: exploitation and circulation of lead and The West 9 Th - 6Th Century Bc. Proceedings of silver”. Oxford Journal of Archaeology, 29 (2): the International Conference (Rome, 2010):211- 175-202. 253. Roma. RAFEL FONTANALS, N.; MONTERO RUIZ, I.; SO- RAMÓN, J.; RAFEL, N.; MONTERO, I.; SANTOS, M.; RIANO, I.; HUNT, M. A.; ARMADA, X. -L.(2014): RENZI, M.; HUNT, M. A.; ARMADA, X. L. (2012):

233 “Comercio protohistórico: el registro del Nor- moria.info/excavaciones/intro_antropologia_ deste peninsular y la circulación de mineral de forense/www.colciencias.gov.co/seiaal/docu- plomo en Ibiza y el Bajo Priorato (Tarragona)”. mentos/jvrc03bib.htm (consultado 12-07-2013) Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueo- ROMÁN MONROIG, D. (2010): El poblament del fi- logía de Valencia, 43: 55-81. Valencia. nal del Plistocè en les comarques del nord del RAMOS BARCELÓ, J., (2006): “Hallazgo de una cue- País Valencià a partir de l’estudi tecno-tipològic va inédita con enterramiento del bronce”. Berig, de la indústria lítica. Publicacions de la Universi- 7: 50-51. Castellón. tat de València. Format CD. http://www.tdx.cat/ RAUX, S. (1998): “Méthode de quantification du handle/10803/39089 mobilier céramique. Etat de la question et pis- ROMÁN MONROIG, D.; GARCIA-BORJA, P.; AGUILE- tes de réflexion. “La quantification des cérami- LLA ARZO, G. (2014): “La indústria lítica, la cerà- ques. Conditions et protocole”. Bribracte, 2: 11- mica prehistòrica i altres materials”. Aguilella, 16. Glux en Glene. G., Roman, D., Garcia-Borja, P. (eds) La cova dels RENZI, M. (2014): La Metalurgia del yacimiento fe- Diablets (Alcalà de Xivert, Castelló). Prehistòria nicio de La Fonteta (Guardamar del Segura, Ali- a la Serra d’Irta: 43-56. Diputació de Castelló. cante). Bibliotheca Praehistorica Hispana, XXIX, ROVIRA i PORT, J. (2006): “El recipiente cerámico 700 pp. CSIC. Madrid. con cazoleta interna de la Cova Fonda (Salomó, RENZI, M.; MONTERO-RUIZ, I.; BODE, M. (2009): Tarragona) y sus homólogos de la península Ibé- “Non-ferrous metallurgy from the Phoenician rica: sobre la relación entre el bronce valencia- site of La Fonteta (Alicante, Spain): a study of no septentrional y el bronce antiguo-medio de provenance”. Journal of Archaeological Science, la Cataluña centro-meridional”. Quaderns de 36 (11): 2584-2596. Prehistoria i Arqueologia de Castelló, 25: 139- RIBERA LACOMBA, A.; FERNANDEZ IZQUIERDO, A. 146. Castelló. (2000): “Las ánforas del mundo fenicio-púnico ROVIRA LLORENS, S. (2007): “La producción de en el País Valenciano”. Barthélemy, M., Aubet, bronces en la Prehistoria”. En J. Molera, J. Far- M.E. (ed.) Actas del IV Congreso Internacional jas, P. Roura y T. Pradell (eds.): Avances en Ar- de Estudios Fenicios y Púnicos (Cádiz, 1995): queometría 2005. Actas del VI Congreso Ibérico 1699-1711. de Arqueometría. Girona, Universitat de Girona: RIPOLLÉS ADELANTADO, E. (1994): “Les Raboses 21-35. (Albalat dels Tarongers): un yacimiento de la ROVIRA LLORENS, S.; MONTERO RUIZ, I.; CONSUE- Edad del Bronce en el Baix Palància”. Archivo de GRA, S. (1997): La primeras etapas metalúrgicas Prehistoria Levantina, XXI: 47-82. Valencia. en la Península Ibérica. I Análisis de materiales. RIPOLLÉS ALEGRE, P. P. (1978): “Una incineración Instituto Universitario Ortega y Gasset. Madrid. en un ánfora fenicia hallada en RUIZ ZAPATERO, G. (1983): Los Campos de Urnas (Castellón)”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueo- del NE de la Península Ibérica. Tesis doctoral. logía Castellonenses, 5: 369-374. Castellón. Universidad Complutense. Madrid. RIURÓ, F. (1943): “El puñal de Gerona y la expan- RUIZ, J. M.; CARMONA, P. (2009): “Cambios geo- sión de las armas hispánicas por Europa”. Am- morfológicos y ambientales en el litoral de To- purias, 5: 280-287. Barcelona. rre la Sal durante el holoceno”. Flors, E. (coord.) RODANES, J. M. (1992): “Del calcolítico al bronce Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón): Evo- final en Aragón. Problemas y perspectivas”.Ara - lución del paisaje antrópico desde la Prehistoria gón/litoral mediterráneo. Intercambios cultura- les durante la prehistoria: 491-513. Institución hasta el Medioevo. Monografies de Prehistòria i Fernando el Católico. Zaragoza. Arqueologia Castellonenques, 8: 21-40. Castelló. RODERO OLIVARES, V. M.; BERROCAL RANGEL, L. SAGE, R.F.; WEDIN, D.A.; LI, M. (1999): “The Bio- (2011): “Análisis morfoestructural de la arqui- geography of C4 Photosynthesis: Patterns and tectura defensiva en el ámbito indígena y colo- Controlling Factors”. Sage, R.F., Monson, R.K. nial de la protohistoria antigua peninsular (ca. (eds.). C4 Plant Biology: 313-373. 1000-600 a. C.)”. Cuadernos de Prehistoria y SALAZAR-GARCÍA, D. C. (2009): “Estudio de la Arqueología Universidad Autónoma de Madrid, dieta en la población neolítica del yacimiento 37: 223-240. Madrid. de Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). RODRÍGUEZ CUENCA, J.V. (1994): “Relación entre Resultados preliminares de análisis de isótopos la edad y el desgaste dental”. Introducción a la estables del C y del N”. Flors, E. (coord.) Torre la antropología forense. http://www.foroporlame- Sal (Ribera de Cabanes, Castellón): Evolución del

234 paisaje antrópico desde la Prehistoria hasta el southeastern Mediterranean Iberia”. Quater- Medioevo. Monografies de Prehistòria i Arqueo- nary International, 318: 3-18. logia Castellonenques, 8: 411-418. Castelló. SALAZAR-GARCÍA, D.C.; DE LUGO ENRICH, L.B.; SALAZAR-GARCÍA, D. C. (2011): “Aproximación a ÁLVAREZ GARCÍA, H.J.; BENITO SÁNCHEZ, M. la dieta de la población calcolítica de La Vital a (2013b): “Estudio diacrónico de la dieta de los través del análisis de isótopos estables del car- pobladores antiguos de Terrinches (Ciudad Real) bono y del nitrógeno sobre restos óseos”. Perez, a partir del análisis de isótopos estables sobre G., Bernabeu, J., Carrión, Y., García-Puchol, O., restos óseos humanos”. Revista Española de An- Molina, Ll., Gómez, M. (eds.) La Vital (Gandia, tropología Física, 34: 6-14. Valencia). Vida y muerte en la desembocadura SALAZAR-GARCÍA, D.C.; RICHARDS, M.P.; NEHLICH, del Serpis durante el III y el I milenio a.C. Serie de O.; HENRY, A.G. (2014a): “Dental calculus is not Trabajos Varios del SIP, 113: 139-143. Valencia. equivalent to bone collagen for isotope analy- SALAZAR-GARCÍA, D. C. (2012): Isótopos, dieta y sis: a comparison between carbon and nitrogen movilidad en el País Valenciano. Aplicación a stable isotope analysis of bulk dental calculus, restos humanos del Paleolítico medio al Neolíti- bone and dentine collagen from same indivi- co final. Tesis Doctoral. Universitat de València. duals from the Medieval site of El Raval (Alican- SALAZAR-GARCÍA, D. C. (2014a). “Aproximación a te, Spain).” Journal of Archaeological Science, la dieta de la población de La Angorilla. Resul- 47: 70-77. tados preliminares de análisis de isótopos es- SALAZAR-GARCÍA, D.C.; AURA TORTOSA, E.; OLÀRIA tables del carbono y del nitrógeno sobre restos PUYOLES, C.; TALAMO, S.; MORALES, J.V.; RI- óseos”. Fernández, A., Rodriguez, A., Casado, M. CHARDS, M.P. (2014b): “Isotope evidence for (coords.) La necrópolis de época tartésica de La the use of marine resources in the Eastern Angorilla (Alcalá del Río, Sevilla): 605-616. Pu- Iberian Mesolithic”. Journal of Archaeological blicaciones de la Universidad de Sevilla. Science, 42: 231-240. SALAZAR-GARCÍA, D. C. (2014b): “Estudi de la dieta SALAZAR-GARCÍA, D.C.; GARCÍA-PUCHOL, O.; DE en la població de Cova dels Diablets mitjançant MIGUEL-IBÁÑEZ, M.P.; TALAMO, S. (2016a): anàlisi d’isòtops estables del carboni i del ni- “Earliest evidence of Neolithic Collective Bu- trogen en col·làgen ossi. Resultats preliminars.” rials from Eastern Iberia. Radiocarbon dating Aguilella, G., Román, D., García Borja, P. (eds.) at the archaeological site of Les Llometes (Ali- La Cova dels Diablets (Alcalà de Xivert, Castelló). cante, Spain)”. Radiocarbon, doi:10.1017/ Prehistòria a la Serra d’Irta: 67-78. Diputació de RDC.2016.34. Castelló. SALAZAR-GARCÍA, D.C.; ROMERO, A.; GARCÍA- SALAZAR-GARCÍA, D. C. (2015): “Utilidad de los BORJA, P.; SUBIRÀ, E.; RICHARDS M.P. (2016b): análisis isotópicos sobre restos esqueléticos en “A combined dietary approach using isotope Arqueología: dieta, destete y movilidad territo- and dental buccal-microwear analysis of hu- rial”. Alapont, Ll., Kartí, J.m, Tendero, F.E. (eds.). mans from the Neolithic, Roman and Medieval Actuacions sobre el patrimoni arqueològic de la periods from archaeological site of Tossal de les Comunitat Valenciana. Actes de les I Jornades Basses (Alicante, Spain).” Journal of Archaeolo- d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana: 369- gical Science. Reports, 6: 610-619. 379. València. SALAZAR-GARCÍA, D.C.; SILVA PINTO V. (2017): SALAZAR-GARCÍA, D. C. (2016): “Repaso a la evi- "Isótopos en la Prehistoria y Arqueología Valen- dencia isotópica sobre alimentación en la Pre- cianas". Saguntum Extra, 19: 71-87. Valencia. historia valenciana durante el Mesolítico y el SALVADOR, J. (1979): “Nuevo yacimiento con ma- Neolítico.” Byliana, 1: 31-46. teriales fenicios de importación. El Palau (Alcalà SALAZAR-GARCÍA, D.C.; VIVES-FERRÁNDIZ, J.; de Xivert, Castellón)”. Cuadernos de Prehistoria FULLER, B.; RICHARDS, M.P. (2010): “Alimenta- y Arqueología Castellonenses, 6: 267-268. Cas- ción estimada de la población del Castellet de tellón. Bernabé (ss. V-III a.C.) mediante el uso de ratios SANCHIS, A.; TORMO, C. (2007): “Estudio de la fau- de isótopos estables de C y N”. Saguntum, Extra na, El Racó dels Cantos I. Un asentamiento de la 9: 313-322. Valencia. Edad del Hierro”. Vizcaíno, D. (coord.) Paisaje y SALAZAR-GARCÍA, D.C.; POWER, R.C.; SANCHIS-SE- arqueología en la Sierra de la Menarella. Estu- RRA, A.; VILLAVERDE, V.; WALKER, M.J.; HENRY, dios previos del Plan Eólico Valenciano. Zona II: A.G. (2013a): “Neanderthal diets in central and Refoies y Todolella: 118-124. Valencia.

235 SANJAUME, E.; SEGURA, F. (1986): “Análisis morfo- collagen reflect marine and terrestrial compo- lógico y sedimentológico de la llanura aluvial en- nents of prehistoric human diet”. Science, 220: tre Orpesa y La Ribera de Cabanes”. Cuadernos 1381-1383. de Geografia, 38: 29-60. Universitat de València. SCHUBART, H. (2001): “La colonización fenicia”. SANJAUME, E.; SEGURA, F.; PARDO, J. (1990): “Pro- Protohistoria de la Península Ibérica. Editorial cesos y formas de una restinga en retro- ceso: el Ariel: 191-211. Barcelona. caso de la albufera de Torreblanca”. Actas de la SCHUBART, H.; NIEMEYER, H. G.; PELLICER, M. 1ª Reunión Nacional de Geomorfología (Teruel, (1969): Toscanos. La factoria paleopúnica en la 1990), I: 375-384. Teruel. desembocadura del río Vélez. Excavaciones de SANMARTÍ, E.; PADRÓ, J. (1976-1978): “Ensayo de 1964. Excavaciones Arqueológicas en España, aproximación al fenómeno de la iberización en 66, 156 pp. Madrid. las comarcas meridionales de Cataluña”. Ampu- SCOTT, EC. (1979): “Dental wear scoring techni- rias, 38-40: 157-176. Barcelona. que”. American Journal of Physical Anthropolo- SANMARTÍ, J.; BELARTE, M.C.; SANTACANA, J.; gy, 51 (2): 213-217. ASENSIO, D.; NOGUERA, J. (2000): L’assentament SCOTT, G. R.; IRISH, J. -eds.- (2013): Anthropologi- del bronze final i primera edat del ferro del Ba- cal perspectives on tooth morphology: - gene rranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre). Iler- tics, evolution, variation. Cambridge University cavònia, 2, 244 pp. Flix. (publicado también en Press, 66. ArqueoMediterrania, 5, 244 pp. Barcelona). SCOTT, GR.; TURNER, CG. (1988): “Dental anthro- SANTACANA, J.; BELARTE, M. C. (2004): “Cabdills, pology”. Annual review of Anthropology, 17: 99- estats i vi en la cruïlla de la protohistòria ibèri- 126 ca”. Actes de les XVIII Jornadas de Arqueologia SEGURA, F.; SANJAUME, E.; PARDO, J. E. (1995): Fenicio-Púnica. “Colonialismo e Interacción cul- “Evolución cuaternaria de las albuferas del sec- tural: El impacto fenicio púnico en las socieda- tor septentrional del Golfo de Valencia”. El Cua- des autóctonas de Occidente” (Eivissa, 2003). ternario del País Valenciano: 139-154. Universi- Treballs del Museu d’Eivissa i Formentera, 54: tat de València. València. 127-144. Eivissa. SEGURA, F.; SANJAUME, E.; PARDO, J. E.; RIQUELME, SARDÀ SEUMA, S. (2013): “Arqueologia, viticultura i J. (2005): “Canvis del nivell del mar en l’evolució consum de begudes alcohòliques: els primers vins del Prat de Cabanes”. En Sanjaume, E., Mateu, de Catalunya (segles VII-VI aC)”. Estudis d’història J.(eds.). Geomorfologia litoral i quaternari. Ho- agrària, 26: 85-114. Universitat de Barcelona. menatge a V. M. Rosselló: 455-469. Universitat SARDÀ SEUMA, S. (2016): “Pràctiques de banquet de València. a l’assentament de Sant Jaume: polítiques co- SILVER, I. (1980): “La determinación de la edad de mensals i dinàmiques de canvi social”. Garcia, los animales domésticos”. Brothwell & Higgs D.; Gracia, F.; Moreno, I. L’assentament de la (eds.) Ciencia en Arqueología: 289-308. Fondo primera edat del ferro de Sant Jaume (Alcanar, de Cultura Económica. Madrid. Montsià): els espais A1, A3, A4, C1, Accés i T2 del SIMÓN, J. L. (1998): La metalurgia prehistórica va- sector 1. Estudis del GRAP 1: 374-388. Universi- lenciana. Serie de Trabajos Varios del SIP, 93, tat de Barcelona. 416 pp. Valencia. SARDÀ, S.; BEA, D.; DILOLI, J.; FERRÉ, R.; GUIRAO, SIMÓN, J. L. (2000): “Metalurgia prehistórica en el E.; VILÀ, J. (2010): “Del bol al plat. Canvis en País Valenciano: grandes puñales de la Edad del els hàbits alimentaris i diferències en els estils Bronce”. Scripta in honorem Enrique A. Llobre- de consum al curs inferior de l’ebre (SS. VII-VI gat Conesa: 201-222. Instituto Alicantino Juan ANE)”. Saguntum Extra, 9: 323-332. València. Gil-Albert. Alacant. SCHOELLER, D.A. (1999): “Isotope Fractionation: SMITH, BH. (1984): “Patterns of molar wear in hun- Why Aren’t We What We Eat?”. Journal of Ar- ger-gatherers and agriculturalists”. American chaeological Science, 26: 667-673. Journal of Physical Anthropology, 63 (1): 39-56. SCHOENINGER, M.J.; DE NIRO, M. (1984): “Nitro- SOLER DÍAZ, J. (2002): Cuevas de inhumación múl- gen and carbon isotopic composition of bone tiple en la Comunidad Valenciana. Museo Ar- collagen from marine and terrestrial animals”. queológico de Alicante – MARQ, Real Academia Geochimica et Cosmochimica Acta, 48: 625-639. de la Historia, 2 vols, 318 pp. Alicante. SCHOENINGER, M.J.; DE NIRO, M.; TAUBER, H. SOLER DÍAZ, J. (2013): Vila Filomena. Vila-real (Cas- (1983): “Stable nitrogen isotope ratios of bone tellón de la Plana). Memoria de una excavación

236 nonagenaria. Un poblado de hoyos con campa- d’Arqueozoologia del Museu de Prehistòria de niforme. Monografies de Prehistòria i Arqueolo- València: 257-284. Diputació de València. gia Castellonenques, 9, 344 pp. Castelló. TOVOLI, S. (1989): II sepolcreto villanoviano Benac- SOLIER, Y.; RANCOULE, G.; PASSELAC, M. (1976): ci Caprara di Bologna. Cataloghi delle Collezioni “La nécropole de “Las Peyros” VIe siècle av.J.C. del Museo Civico Archeologico de Bologna. Bo- a Couffoulens (Aude)”. Revue archéologique de logna. Narbonnaise, suppl. 6. Centre National de la Re- TRANCHO, G.; ROBLEDO, B. (2000): Patología Oral: cherche Scientifique. Hipoplasia del esmalte dentario. Departamen- SORIANO, I. (2013): Metalurgia y sociedad en el to de Biología AnimaI (Antropología) Facultad Nordeste de la Península Ibérica (finales del IV de Biología. Universidad Complutense de Ma- – II milenio cal ANE). British Archaeological Re- drid. http://pendientedemigracion.ucm.es/ ports, International Series 2502, Archaeopress, info/aep/boletin/actas/32.pdf (últimaconsulta Oxford. 14/07/2013) SORIANO, I.; AMORÓS, J. (2014a): “El vaso gemi- UBELAKER, DH. (2007): “Enterramientos huma- nado de Camp Cinzano ( del Penedès, nos. Excavación, análisis e interpretación”. Mu- Barcelona) y las relaciones nordeste-levante- nibe supl. 24, GEHIGARRIA, Donosti, Aranzadi Valle del Ebro durante la Edad del Bronce”. Re- (Ed. original en inglés, 1978): 83-87. http:// vista d’Arqueologia de Ponent, 24: 9-26. Lleida. www.aranzadizientziak.org/fileadmin/docs/ SORIANO, I.; AMORÓS, J. (2014b): “Moldes para Munibe/2007001200.pdf (última consulta puñales en la Península Ibérica durante la Edad 17/07/2013). del Bronce. El caso de Camp Cinzano (Vilafranca VALÉRIO, P.; SILVA, R. J. C.; ARAÚJO, M. F.; SOARES, del Penedès, Alt Penedès, Barcelona)”. Trabajos A. M. M.; BARROS, L. (2012): “A multianalytical de Prehistoria, 2: 368-385. Madrid. approach to study the Phoenician bronze tech- SORIANO, I., ESCANILLA, N. (2016): “Can Mur (Bar- nology in the Iberian Peninsula—a view from celona). Crisoles con sistema de prensión y la Quinta do Almaraz”. Materials Characterization, metalurgia de la Edad del Bronce en el nordeste 67: 74–82. de la Península Ibérica”. Trabajos de Prehistoria, VAN KLINKEN, G.J. (1999): “Bone Collagen Qua- 1: 160-179. Madrid. lity Indicators for Palaeodietary and Radiocar- SOS, V. (1970): “Introducción a la Mineralogía de la bon Measurements”. Journal of Archaeological Provincia de Castellón”. Boletín de la Sociedad Science, 26: 687-695. Castellonense de Cultura, Homenaje a A. Sán- VICENTE GABARDA, M.; PÉREZ MILIÁN, R.; ARQUER chez Gozalbo, Tomo XLVI, Vol. I: 79-147. Caste- GASCH, N.; AGUILELLA ARZO, G.; MAS HURTU- llón. NA, P.; PÉREZ JORDÀ, G. (2016): “El Mas de Fa- TARRADELL, M. (1962). “El País Valenciano del Neo- bra (Benicarló, Castellón). Un asentamiento del lítico a la iberización. Ensayo de Síntesis”.Anales hierro antiguo en la llanura litoral del Baix Maes- de la Universidad de Valencia, XXXVI. Valencia. trat”. Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de TARRADELL, M. (1969). “La cultura del Bronce Va- Castelló, 34: 79-104. Castelló. lenciano. Nuevos ensayos de aproximación”. Pa- VICIACH i SAFONT, A. (2005): Projecte d’intervenció peles del laboratorio de Arqueología de Valen- de conservació-restauració de les estructures cia, 6: 7-30. Valencia. del jaciment arqueològic del Mortórum, Caba- TOLEDO, A.; PALOL, P.; AGUSTI, B. (2006): La ne- nes (Plana Alta). (Informe inèdit). Castelló de la cròpolis d’incineració del Bronze Final transició Plana. a la Edat del Ferro de can Bech de Baix, Agu- VICIACH i SAFONT, A.; ARQUER GASCH, N.; CABA- llana (Alt Empordà, Girona): els resultats de la NES, S.; HERNANDEZ, F. J.; BARRACHINA IBÁÑEZ, campanya d’excavació de 1974. Sèrie Mono- A.; VIZCAINO LEÓN, D. (2012): “La Lloma Comu- gràfica, 24, 306 pp. Museu d’Arqueologia de na de Castellfort (Els Ports, Castelló). Evolución Catalunya. Girona. de un poblado desde el hierro antiguo hasta TORMO CUÑAT, C.; DE PEDRO MICHÓ, M. J. (2013): época iberorromana”. Documenta “Iberos del “El registro de la fauna de dos yacimientos va- Ebro”. Actas del II Congreso Internacional (Alca- lencianos de la Edad del Bronce: La Lloma de Be- ñiz-Tivissa, 2011), 25: 217-224. Tarragona. txí y L’Altet de Palau. Gestión del ganado, caza y VILASECA, S. (1943): El poblado y la necrópolis pro- distribución de los restos”. Sanchis, A., Pascual, tohistòricos del Molà. Acta Arqueológica Hispa- J.Ll. (eds.) Animals i Arqueologia hui. I Jornades na, 1, 73 pp. Madrid.

237 VIÑAS, R.; CAMPILLO, D.; MIQUEL, D. (1976): “La previos del Plan Eólico Valenciano. Zona II. Re- Cueva del Mas d’Abad (Cuevas de Vinaromá, fois y Todolella. RENOMAR SA, EIN SL. Valencia. Castellón). Campaña arqueológica 1975”. Cua- VIZCAINO LEÓN, D. -coord- (2011): Paisaje y ar- dernos de Prehistoria y Arqueología Castello- queología en la Sierra de Sant Marc. Estudios nenses, 3: 81-102. Castellón. previos del Plan Eólico Valenciano. Zona I: Torre- VIVES-FERRÁNDIZ, J. (2005a): Negociando encuen- miro. RENOMAR SA, EIN SL. Valencia. tros. Situaciones coloniales e intercambios en la VIZCAÍNO LEÓN, D.; CABANES, S.; HERNÁNDEZ, costa oriental de la península ibérica (s. VIII-VI F.J. (2010a): En Balaguer I (Portell de Morella, a.C.). Cuadernos de Arqueología Mediterránea, Castellón) La evolución de una comunidad rural 12, 269 pp. Barcelona. desde la Edad del Hierro hasta la Romanización. VIVES-FERRÁNDIZ, J. (2005b): “Trípodes fenicios RENOMAR SA, EIN SL. València. entre el Ebro y el Segura: nuevas perspectivas VIZCAÍNO LEÓN, D.; CABANES, S.; HERNÁNDEZ, F.J. de estudio”. Actas del III Simposio Internacional (2010b): La Lloma Comuna (Castellfort, Caste- de Arqueología de Mérida. “Protohistoria del llón) Un poblado fortificado de la Edad del Hie- Mediterráneo Occidental. El período orientali- rro. RENOMAR SA, EIN SL. València. zante”. Anejos del Archivo Español de Arqueolo- WAGNER, J. (1978): “El yacimiento submarino de gía, 35, 2: 1351-1362. Mérida. Torre la Sal, Cabanes (Cstellón)”. Cuadernos de VIVES-FERRÁNDIZ, J. (2007): “La vida social de la Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 5: vajilla etrusca en el este de la Península Ibérica. 305-332. Castellón. Notas para un debate”. Graells, R. (ed.). “El valor ZOUBOV, AA. (1968): Odontología. Metódica de la social i comercial de la vaixella metàl·lica en el investigación antropológica. Moscú, Nauka (en Mediterrani centre-occidental durant la proto- ruso). (Citado por Rodríguez Cuenca, 1994). història”. Revista d’Arqueologia de Ponent, 16- 17: 318-324. Lleida. VIZCAINO LEÓN, D. -coord.- (2007): Paisaje y ar- queología en la Sierra de la Menarella. Estudios

238 19 - RELACIÓ D'AUTORS

AGUILELLA ARZO, GUSTAU PIQUERAS, FRANCISCO Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòri- Departamento de Estomatología ques - Diputació de Castelló Universidad de Valencia

AGUIRRE MARCO, CARLA P. PLASENCIA, ELISEO Departament d'Història de la Ciència i Documenta- Departamento de Estomatología ció - Facultat de Medicina i Odontología Universidad de Valencia Universitat de València ROMAN MONROIG, DÍDAC ARQUER GASCH, NEUS Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques Arqueòloga. Membre de l'equip Mortòrum. Secció de Prehistòria i Arqueologia Col·laboradora del Servei d'Investigacions Arqueo- Universitat de Barcelona lògiques i Prehistòriques. SALAZAR-GARCÍA, DOMINGO C. FERNÁNDEZ IZQUIERDO, ASUNCIÓN Department of Archaeology, University of Cape Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Comunitat Town (Cape Town, South Africa) Valenciana. Conselleria de Educació, Investigació, Department of Archaeogenetics, Max-Planck Insti- Cultura i Esports. Generalitat Valènciana. tute for the Science of Human History (Jena, Ger- many) FLORS UREÑA, ENRIC Departamento de Geografía, Prehistoria y Arqueo- ARX. Arxivística i Arqueologia S. L. logía, Universidad del País Vasco (Vitoria, Spain) Ikerbasque, Basque Foundation for Science (Vito- LLIDÓ TORRENT, SUSANNA ria, Spain) Dept. d'Estomatologia i Dept. d' Anatomia i Embrio- logia Humanes - Facultat de Medicina i Odontologia SORIANO, IGNACIO Universitat de València Grup de Recerca Arqueològica del Nordest Penin- sular (GRANEP) i Departament de Prehistòria, Uni- MONTERO RUIZ, IGNACIO versitat Autònoma de Barcelona Instituto de Historia-CSIC - Madrid TORMO CUÑAT, CARME OLIVER FOIX, ARTURO Museu de Prehistòria de València, Servei Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòri- d'Investigació Prehistórica (SIP) ques - Diputació de Castelló Diputació de València

PERDOMO, MÓNICA VICIACH I SAFONT, ANNA Departamento de Estomatología Arqueòloga i restauradora. Membre de l'equip Mor- Universidad de Valencia tòrum. Col·laboradora del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques.

239