MONOGRAFIES DE PREHISTÒRIA I ARQUEOLOGIA CASTELLONENQUES 12 TOSSAL DEL MORTÒRUM UN ASSENTAMENT DE L’EDAT DEL BRONZE I DEL FERRO ANTIC A LA RIBERA DE CABANES (CASTELLÓ) GUSTAU AGUILELLA ARZO (coord.) AMB LA COL·LABORACIÓ DE CARLA P. AGUIRRE, NEUS ARQUER, ASUNCIÓN FERNÁNDEZ, ENRIC FLORS, SUSANNA LLIDÓ, IGNACIO MONTERO, ARTURO OLIVER, MÓNICA PERDOMO, FRANCISCO PIQUERAS, ELISEO PLASENCIA, DÍDAC ROMAN, DOMINGO C. SALAZAR-GARCÍA, IGNACIO SORIANO, CARMEN TORMO, ANNA VICIACH Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Castelló, 2017 Publicació periòdica del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques Director de la col·lecció: Arturo Oliver Foix Secretariat de redacció: Gustau Aguilella Arzo Consell de redacció: Empar Barrachina Ibáñez Ferran Falomir Granell Josep Casabó Bernad Pau Conde Boyer Copyright Del text i imatges: els autors De la present edició: Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. Diputació de Castelló Pça. de les Aules 1 12001-Castelló Imprimeix: Gráficas Castañ, S.L. Depòsit legal: CS 106-2017 I.S.B.N.: 978-84-15301-78-3 ISSN 2386-7167 e ISSN 2386-7175 ÍNDEX Introducció .................................................................................................................................. 5 1- Bosquejo de la investigación y problemática de la Edad Del Bronce y del Hierro Antiguo en Castellón. Arturo Oliver ................................................................................................... 7 2- Situació i territori arqueològic. Gustau Aguilella .................................................................. 15 3- Antecedents, excavacions i seqüència arqueològica. Gustau Aguilella ................................ 21 4- Tècniques constructives, elements arquitectònics i estructuració Espacial. Gustau Aguilella, Anna Viciach, Neus Arquer .................................................................................... 45 5- Treballs de Conservació - Restauració. Anna Viciach, Neus Arquer ...................................... 61 6- La Ceràmica. Gustau Aguilella ............................................................................................... 67 7- Objectes metàl·Lics. Gustau Aguilella, Neus Arquer, Ignacio Soriano ................................... 85 8- Metales y metalurgia en el yacimiento del Tossal del Mortòrum (Cabanes, Castellón). Ignacio Montero Ruiz ............................................................................................................ 97 9- La indústria lítica tallada de l’Edat del Bronze del Mortòrum. Dídac Roman Monroig ......... 107 10- La fauna del Tossal del Mortórum. Campañas de excavación 2005-2010. Carmen Tormo Cuñat ............................................................................................................ 113 11- El túmul funerari de l’Edat del Bronze. Gustau Aguilella ....................................................... 129 12- Estudio Antropológico de los restos dentales del túmulo funerario del Tossal del Mortórum de Cabanes (Castellón). Francisco Piqueras, Eliseo Plasencia, Mónica Perdomo, Susanna Llidó, Carla P. Aguirre ............................................................................. 137 13- Estudio de la dieta en la población del Tossal del Mortórum mediante análisis de isótopos estables del Carbono y del Nitrógeno en colágeno óseo. Domingo Carlos Salazar-García ...... 189 14- Cronologia. Gustau Aguilella ................................................................................................. 197 15- El Mortòrum i la Ribera de Cabanes-Orpesa-Torreblanca des de l'Edat del Bronze al Ferro Antic. Gustau Aguilella .......................................................................................................... 203 16- Epílogo: La Ciudad Íbera de Torre la Sal. Enric Flors, Asunción Fernández ............................ 213 17- Bibliografia ............................................................................................................................ 217 18- Relació d'autors ..................................................................................................................... 239 2 SITUACIÓ I TERRITORI ARQUEOLÒGIC GUSTAU AGUILELLA ARZO El jaciment arqueològic conegut com el Mortò- uaevolució, així com de la línia de costa i el cordó rum està situat al cim del tossal del mateix nom, litoral al llarg de l’holocé (Sanjaume, Segura, 1986; dins de la Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpesa, Sanjaume et al. 1990; 1995; López, 1995; Segura et aproximadament al centre de les comarques costa- al. 2005; Ruiz, Carmona, 2009). neres de Castelló (Fig. 2.1). Així, pel que fa al Prat de Cabanes, es daten els Aquesta Ribera de Cabanes-Torreblanca-Orpe- seus inicis entre el 7530-7320 cal ANE dins del perí- sa és conforma com una àrea geogràfica amb en- ode Atlàntic amb la formació d’una llacuna d’aigua titat pròpia, caracteritzada per formar una planícia dolça. A partir del Subboreal es detecten unes con- costanera delimitada per serralades, la primera dicions generals més àrides, qüestió que provoca d’elles la que separa el nucli urbà de Cabanes de la un augment de la salinitat. Posteriorment, a prin- Ribera (amb altures d’entre 200 i 500 m), així com cipis del període Subatlàntic, coincident amb l’Edat la d’en Senyor (420 m) i Desert de les Palmes (736 del Ferro, s’inicia un període fred i amb un augment m) més al sud. Al mateix temps manté continuïtat de les precipitacions que sembla que afavoriren el cap al nord als termes de Torreblanca i amb la part creixement de les llacunes i la baixada de la salini- meridional del d’Alcalà de Xivert-Alcossebre, ja a la tat (Ruiz, Carmona, 2009). comarca del Baix Maestrat, de manera que es con- Pel que fa a la línia de costa s’observa històri- forma un límit natural amb la Serra d’Irta (573 m) i cament un retrocés accentuat amb l’estretament el riu de les Coves (Fig. 2.2). del cordó litoral, la qual cosa ha afectat alguns ja- La zona costanera de la Ribera es troba carac- ciments arqueològics com Torre la Sal (Fernández, teritzada actualment per la presència d’una zona 1986; 1987) o al camp de sitges del Prat de Cabanes de marjal i llacunes anomenada Prat de Cabanes- (Guillem et al. 2005), els quals en origen es troba- Torreblanca (declarada parc natural) separada del ven allunyats de la costa. mar per un cordó litoral de graves. Sabem també Aquesta plana litoral es troba ben comunica- que al passat la Ribera va comptar amb una altra da, primerament per mar en presentar condicions zona d’aiguamolls un poc més al sud, entre Orpesa idònies en diversos punts per a fondejar, dels que i Torre la Sal, la qual en èpoques de pluges torna a cal destacar com a un dels principals a Torre la Sal. sorgir tímidament. Per terra i cap a l’interior es coneix l’existència d’un D'aquesta zona costanera s’han efectuat di- camí tradicional que partint des de Torre la Sal re- versos estudis geomorfològics, sedimentològics i muntava el Barranc del Campello passant a peus geoarqueològics que ens permeten conéixer la se- del Mortórum, accedint a la Plana de l’Arc, el qual 15 GUSTAU AGUILELLA ARZO Figura 2.1. Situació general del Tossal del Mortòrum. continua penetrant cap a l’interior culminant final- A partir de la dècada dels setanta i vuitanta del ment en Mosquerola (Arasa, 2001: 15). Aquesta via passat segle s’inicia una etapa d’excavacions arqueo- tradicional, amb la corresponent infraestructura lògiques sobre diferents jaciments prehistòrics, com pecuària present, és la que permetia el desplaça- al Cau plistocènic d’en Borràs (Carbonell et al. 1979) ment hivernal de bestiar des d’aquesta població o al poblat de l’Edat del Bronze d’Orpesa la Vella turolenca fins a la Ribera de Cabanes en època his- (Gusi, Olària, 1977; 2014; Gusi, 1976a), i protohistò- tòrica (Otegui, 1985-1986: 357; Obiol, 1989: 253- rics com al poblat ibèric i fondejador de Torre la Sal 254). Existeix, a més, una segona via tradicional de (Fernández, 1986, 1987; Wagner, 1978) – Fig. 2.2-. penetració cap a l’interior coneguda com “Camí de Amb l’inici del segle XXI continuen les excava- la Fusta” que discorre més al sud, a partir d’Orpesa cions arqueològiques sobre diferents assentaments, i pel Barranc de les Santes (Mateu, 1996, citat en com a la Cova de Petrolí (Aguilella, 2002), a l’Abric Allepuz, 2001: 212). de la Roca Roja (Aguilella et al. 2008), al Prat de En sentit paral·lel a la costa es coneixen també Cabanes (Guillem et al. 2005, 2006), o al Mortòrum l’existència d’un camí litoral, o "de la costa" de gran (Aguilella et al. 2004; 2009; Aguilella, 2012a). Tot importància fins l’actualitat, amb un origen com a i això, és necessari citar per la seua envergadura mínim d’època romana com a variant litoral de la les diferents intervencions de prospecció i Via Augusta (Arasa, 1985; 2002). excavació en bona part de la Ribera i especialment Les notícies arqueològiques sobre la Ribera de entorn de Torre la Sal com a conseqüència del Cabanes-Torreblanca-Orpesa són nombroses ja desenvolupament del PAI Marina d’Or, on cal des d’antic. Dels primers anys del segle XX mereix destacar l’excavació d’una gran àrea arqueològica citar-se el descobriment de la famosa làpida de amb centenars d’estructures negatives i altres Cabanes (Fita, 1914) actualment a Barcelona, i les restes que determinen ocupacions des del Neolític nombroses troballes efectuades per l’advocat de antic fins època islàmica (Flors, 2009; 2010; Flors, Borriana Joaquim Peris, gran apassionat a l’arque- Sanfeliu, 2011). Finalment, a partir del 2012 ologia i descobridor del Mortòrum (Peris,