Centro de Estudios del Maestrazgo Boletín nº 36, Octubre-Diciembre 1991

ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL

PERE-EN RIC E'ARREDA i EDO

El Repartiment del Terme de Benassal en mas. Aquesta explicació és necessana per masos es va fer al segle XIII. Després de la acabar amb moltes equ ivocacions de Mossén davallada motivada per la Pesta Negra i els Salvador Roig (Veure Benassal. Recull biblla­ conflictes de la segana meitat del segle XV, es gráfic de textos, Valéncia, Papeimport, 1989, 1, van despoblar molts masos. El númerod'aquests 67-76) . no va passar de cinquanta fins als voltants del DILLUNS 1750. En els cent anys que van de 1750 a 1850 Es reco rre la part nord del terme, eixint pel eixe número es va duplicar, sobretot a causa caml reial d'Ares fins a la Ped rissa d'en Selma. deis repartiments de sorts idivisió de propietats. Fins a I'any 1900 i després de la guerra, a causa El Corral del Sucrer de la Desamortització i creixement de població, El nom ve de I'oficidelllogater,Tomás Moliner, va arribar quasi a tripli car-se, situant-se el nú­ que era tarrone r o confiter cap a 1780. Els mero total de masos i masets poblats al voltant propietaris, amb la Tancada, eren els Fabregat deis cent cinq uanta. La majaría d'estos masos de la Vero la, i així el 1850 ho era Cristófol estan despoblats des de la década de 1960, i Fabregat, molts ja s'han assolat, peró igual esta n posats a El Mas de Sant Roe la lI ista de noms. Té este nom per estar prop de l'Ermita de El criteri que s'ha adoptat per a caracteritzar Sant Roc, més avall deis bassis. un mas és l'haver estat habitat con tinuadament El Maset del Mústio al lI arg de I'any: posseir cuina (i forn, en mo lts casos), tenir revol tó per a les cam bres de dor­ A causa del malnom d'un antic amo. mir, ser dotat d'era i de corrals, i tenir a prop un abastidor d'aigua. No han estat considerats El Mas de la Coma masos les dites casetes de camp (habitatge Per estar a la part ida de la Coma. La "coma", ocasional de treball o d'esplai), les corralisses, nom que avu i només s'usa com a nom de mas els pous, etc. o de part ida, es una fondaladao depress ió entre La manera més practica de c1ass ificar-los, a muntanyes. part d'alfabeticarnent, es seguint I'itinerari de la La Coma d'Allredo volta deis Quintos (com era cap a 1940). Esta Degut al nom de I'anterior amo, Alfredo vaIta recupera aprox imadament l'antiqa ruta Miralles. deis cobradors deis Delmes i les Primlcies, que recorrí an el terma anant a tots els masos. A El Maset d'Oreja continuació va la lIi sta, amb el nom del mas A causa del ma lnom de I'amo.Es una normalitzat (encara que al parlar es lleven construcció nova, pero abans al seu territori paraules com la preposició "de",algunes lI etres), estava el Mas d'en Calbó, pel cognom de l'antic i una breu explicació sobre I'origen del nom del propietari Bernat Calbó, al segle XV, que dona - 37 - nom també a la font d'en Calbó (ara de Sant dita d'en Gastó. Va pertányer als Navas del Cap Roc) i al barranc d'en Calbó (ara del Calbo). del Terme, fins que el compra L1 uis Monterde. Després es va dirtambé el Mas d'en Gastó, i os Passa a Mossén Cristófol Monterde, fundador Monterde, fins que en Jaume Grau el compra i de l'Aula de Gramática, després al seu nebot l'uní a la seua Verola de Grau. Antoni Moliner, una néta del qual casa amb el La Verola de Grau Corone l carli en Vicent Barreda "Cava", que reconstruí el mas desprésqueelcrema l'exercit Degut al cognom deis antics propietaris els liberall'any 1834. El nom antic era, com el de la Grau, enespeciald'enJaum e Grau ,que compra Cova, el Mas d'en Gastó. el mas cap a 1730. Una "verala" és un "veral" , extensió de terra que volta una altra propietat més alta. En el cas de Benassal, les pa rtides de El Raconet les Vero les anaven des del Mas de l'Anima a la Per estar prop d'un raeó de roca, antigamen t Verola de Fabregat, i eren el repeu del Mas de dit d'en Pellicer, que era mallada de la Tinenca Monterde. Vapertányer alsFabregat dela Verola de Cuila. Fins al 1990, en qué passa a L1 uís elsegle XV,tins que Antoni Fabregat"elteixidor" Barreda d'Andreu, formava part del Mas de la dona aquesta al seu fill Pere, i I'altra a Antoni Cava. menor. Deis Fabregat de la Verola (és tals el que diu Mossén Salvador sobre la Verola de El Mas de Moletó n'Arels) passa alsde Montleó,deisque descenia Pel seu antiquissim propietari, de cognom la vídua d'Antoni Xerta de (per aixó Morató, al segle XIV. Va ser despoblat molts es va dir el Mas de la Vídua), el fill de la qual va segles. vendre elmas als Grau . Aquests elconservaren fins I' any 1908 en qué, degut a la mort de na El Mas de Querol Magdalena de Grau, es va vendre el patrimoni Degut al seu amo, Josep Querol, cap a 1840. fam iliar. A I'edat mitja s'anomenavael Mas de n'Ager, pel El Mas de I'Anima cognomdel notari Bartomeu d'Ager,capa 1390. Per un tonó men que els habi tants atrib uTe n a El XVIII el va refer Antoni Garcés. D'ell passa a ani ma en pena, i que era totalment natu ral. Manuel Gisbert de Morella, lloqater de la Vero la Mossén Salvador Roig diu que era el ven! que de Grau (també es va dir el Mas de Gisbert per entrava per un forat de laparet i feia girar el fus ell), i al seu gendre Ouero l. del teler. Una altra versió diu que era per un El Maset del Ven! desfressat, a manera d'anima en pena, que Per estar molt exposat al vent i co rre nts anava a demanar menjar. Un día el van sor­ prendre i van descobrir que era l'escolá de d'aire.Forma partdelcasalicidel Cap delTerme. l'Església. Abans es va dir el Mas d'en Vicent, quan es va desgallar de la Torre de Pere-Joan, El Cap del Terme pel cognom del seu propietari Domingo Vicent, Per estar a la punta o extre m Nord del terme. cap a 161 0. Era deis Bertran del Mas de Bulc. Aba ns este nom el rebi en també els masos de El Mas de Monterde les Comes de Foies i del Coll d'Ivol, situats respeeti vament als extrems o eaps Est i Oest Degut al cognom de I' amo, l.luis Monterde, del terme. No és la Calcada de Meder de la que unificá la propietat del mas, despartida Carta de Població, de situació insegura. El seu entre germans i cosins, cap a 1690. Abans es nom antic era el Mas d'en Flor . Va pertanyer a deiael Mas del Senyoro el Mas del Comanador, la família de Navas junt al Mas de la Cova. Cap per ser propietat del Comanador de la Tinenca al1690 eradeis Garcia, després deis Centelles. de Cuila, primer, i de la Comanda de Benassal, després .També es va dir elMasd'enSantmartí, El Riu del Bose pel cognom del se u propieta ri e n Bernat Santmartí, cap a 1520. Per estar sob re el barranc que té este nomo Va ser un Mol í fariner de Pere Pitare vers 1610, El Mas de la Cova i després deis Fabregat de Montlleó fins a Per la seua proximitat a la Cova antigament l'actualitat, -38 - El Mas de la Cova Roja El Mas de Mauríelo Per estar prop de la Cova Roja del riu del Degut al seu amo, Maurieio Navás, que el Bose o barranede la Calderassa,diferent d'altres reeonstruicap a 1710després d'haver-Io eremat dues eoves d'igual nomo els Miquelets. Abans es deia el Mas d'en La Cova Roja Benages, i tam bé el Mas d'en Rambla, pels eognoms de dos antines propletaris. AIIi es va Es traeta de la mateixa eova convertida en fer el Delme del bestia r fins el segle XIX. Deis habitatge. Era una antiga mallada d'herbatge Nabás passa per heréneia als Roig, els de la Tínenca de Cuila. deseende nts deis quals encara el posseeixen. El Campás El Desmamador Nom que deriva de "campo. Es va separar del Per ser aba ns un corral on es desmamaven Mas de Maurieio. les eries d'ovella.Era propietat de la Casa de El Xisquerol Matutano. Pel malnom d'un antie propietari, quejacons­ Les Llornetes ta al segle XVI, en qué es deia el maset d'en Per les lIomes que abunden a les seues Gisquerol. Es va separar del Mas de Mauricio. terres. Abans es deia el Mas d'en Cabestany, El Maset del Nostre Senyor pel eognom del seu antic propietarl el notari en Pere Cabestany, cap a 1340, o bé en Guillem Perun malnom delpropietarioAbans pertanyia Cabestany, cap a 1440. Després el va com prar a la Calderassa. Jaume Forés de Domingo, i els deseendents el La Calderassa vengueren als Bertran, que el partiren . Entre les Per eanvi de I'antie nom de "La Caldereta", molles cases aetuals, el Mas d'en Cabestany que venia del nom de "caldera", aparell de d éu ser el que hi ha entre l'Eseola de Les L1ome­ euina. Es va separar del Mas de Mau ricio. tes i el barrane.

I

Les Llometcs - 39 - La Torre de Pere-Joan o de Navás de Cuila ; la filia Petronila Bellés amb Joan Pel seu ltoq ater, Pere-Joan Navás, ca p a Badal; i una filia, Soletat Badal, amb Enric 1730. Abans es deia el Mas d'en (o de l) Pinell i Monferrer de Foi es. també el Mas d'en Palomar, pel cognom de El Mas del Collet I'antic pro pietari en Domingo Palomar, cap a Per esta r a un collet, antigament dit de 1450.També se'l va coneixer per la Torre de l'Aguilar, on es despartien els camins velis de Bertran (com el Mas de Bulc) i pel Mas de la i de la Torre de Pere-Joan. Pertanyia Guatla, per aq uesta au o ocell. L'edifici actual el als Vives junt al Mas de Valenti, deis que passa va fer construir Pere Bertran i Babot I'any 1588, al Cavaller n'lsidor Miralles (ferit de mort als essent mest re d'o bres BartomeuClairac, aceita, Hortassosquananava a cava ll alseumas) ia la que edifica també l'Ermita de Sant Roc. És el Casa de Vallterra, en unió des de 1750 amb un mas natal de Mossén Salvador Roig, besnét de mas ende rrocat que es de ia el Mas Crem at (les dit Navas. runes són en terres de Josep-Mari a Lecha). El Mas del Teuler DIMARTS Per I'ofici de l seu lloqater, Antoni Bellés, cap Pel ca mi reial de Vilafranca i el de l Mas deis a 181 0. Abans es de ia el Mas de n'Obac, pe l O ms. cognom de l propietari, després el Mas de la El Rlu de la Solana Solana, per la partida, o tarnb é el Mas deis Moliners, pel cognom de is propietaris. No és Per estar al costat de l barranc d'igual nomo Va veritat que es digués Mas d'en Barue com ser deis Badal, deis Monterde i deis Ce nte lles afirma Mossén Salvador. Pertanyia a la Casa de Vilafranca. de Grau pervenda d'Agustí Moline r cap a 1700. El Mas deis Oms El compraren després els Pitarc del Mas de Per I'arbre d'igual nomo Pertany als Falcó des Bul c. de l segle XV I: cap a 1600 ja era de la vid ua de La Caseta deis Cotets Jaume Falcó. Pel malnom deis propietaris. Es traba entre el El Mas de la Liorna Bu rgal i la Coma. Per ser a la 1I0ma del Saulonar.Abans formava El Ma s de Valentí part de l Saulonar. És de is Pitarc. Degut al nom de l seu amo, Valentí Vives, cap El Mas de Felip a 1720. Abans es deia el Mas d'en Morell, peró Deg ut al nom de l seu propietari, Felip Be rtran es despoblé i quedé un it al Mas del Calle!. La de Roc,cap a 1840 (Mossén Salvador I'anomena néta de Valentí Vives casé amb Lloren, Bellés el Mas de Roc pel nom del pare). Es va separar Les Hedreres de l Saulonar. Per les plantes d'hedra. El nom antic era el El Mas de Folc Mas de n'Aguiló, i també el Mas de n'Agustina o Pel cognom de is propietaris. Ha estat mo lt n'Agustí després d'unir- se al Mas de Bulc, del modificat pels successors, de cognom Santmartí, que se separé el segle X IX. fa uns pocs anys. El Mas de Bulc Par un malnom de I'amo, Vicent Bertran, El Maset de Mangranera degut a un defec te al parlar que li feia pronun­ Pel mas de procedencia de l seu propietari. ciar les "V" com a "b", en especial al jugar a Es va separar del Saulonar. cartes, dient "bulc" per "vu lc". El nom antic era el Mas d'en Timar, o b éel Mas d'Agustí (amb les El Saulonar Hedreres). També li van dir el Mas d'Aigüetes Parser alcostat d'un saulonar. Abans esdeia per una broma escatológica. L'edifici actual el el Mas d'en Clergue (na Cléria , na Clara) o va fer Jaume Bertran I'any 1601 , i per aixó es va també elMas de l'Almoin a d'en Balari (corromput dirtambé la Torre de Bertran. Al segle XIX el va posteriorment en Baiarri), i el Mas d'en Forés, comprar Ouico Pitare, i encara el té la descen­ pel cognom del propietari Domingo Forés, vers dencia. 1460. - 40 - El Masel de les Manyes es deia el Maset de na Margalida. Per ser al costat d'un assagador anomenat Corbó de Baix del Manyo. Per ser a la parti da de Corb ó i diferenciar-lo El Corralel de Corbó de Dalt.També es deia el Mas de Per haver estal molts anys despoblat i Iimitat n'Ortl, pel cognom del propietari. Deis Ortí passa a ser un corraletdel Mas de Centelles. Abans es als Moliner de Corbó (de Dalt) i per herencia als deia, junt al Mas del Groc, el Mas de n'Algerri o Molés, essent propietal deis notarís Tomás, el Mas d'en Gerri. Va pertányer a GasparNavas pare, i Vicent, fill. ve rs 1640, i després de la particló a la Casa de El Masel de Puca Be rtran -Matutano. Deg ut al malnom del seu propietari. Formava El Mas de Cenlelles part de Corbó de Baix. Degul al cognom del seu Ilogater, Miquel El Mas del Grae o de Valero Centelles de Vilafranca, capa 161O. Vapertányer als Bertran i als Navas, que el van vendre , ju nt Es diu el Mas del Groc per ser a la partida del al Corralet, a la Casa de Bertran-Matutan o. Groc, I'antiga Serra del Vermell. També es diu el Mas de Valero, pel nom del seu propietari Els carrus Valeri Navas, cap a 1700. Era el Maset d'en Per ser a la moleta o tossal deis Carrils, que Gerri deis Navás, que es va partir en dos masos: a la Carta de Població de Benassal reben el l'actual Corralet i el Mas del Groc. Aquesl va nom de Tossal de Pere Oaroca. Són varis pertányer a la Casa de Vallte rra fins que el va masets, entre ells I'anomenat el Maset de Gori. comprar Josep Edo. El Masel de Gori El Aju deis Arbres Pel nom del seu propietari, Gregori Gaux ia, Per ser al costal del barranc d'igual nomo cap a 1870. Formava part deis Carrils. Abans es deia el Mas d'en Salla, pel cognom Corbó de Dall deis propietaris. Ara es diu Arbres (Albres) peró Per ser a la partida de Corbó, que pren nom antigament era Al bers, per aquesta classe del Castell d'igual nomo També es deia el Mas d'arbre. Tot el que diu Mossén Sa lvador sobre d'en Moli ner, pe lseu propietarien 8ernat Moliner, el mas i el riu és fals: el Mas de n'Arbís (Albis) cap a 1550. El Castell de Corbó, a diferéncia del era I'actual ColI de les Vistes.Pertanyia als que diu Mossén Salvador, va se r conq uistat el Moli ner deis Albers, peró la descendéncia el va 1231 i els morosvan serexpulsatsper asempre. vendre al Cavaller, i passa a la Casa de Sánchez Després de la conq uesta només van seguir de Cutanda. vivint moros al Molinell, terme de Cu ila, ija no en La Bonela quedaven a la década del 1380. El nom de Pel renom d'Elisabet-Anna Bonet, "na Boneta" "Corbó" és arab, i diuen que vol dlr "la més (filia del seu antic propietari, Antoni Bonet, cap próxima", per ser la fortalesa més propera al a 1620).Es va dir el Mas de na Boneta, red uH Castell de Cuila. Va pertányeral Cavaller n'lsidor posteri orment a"La Soneta". Passa perhere nci a Miralles per venda de Blai-Sirnó Moliner, I d'ell als Bertran de les L1ometes , que el repartiren al a la Casa de Vallterra. segle passat. El Tossal d'en Aamos El Masel de Xavier Per ser al tossal d'igual nom, que ve del Pel nom d'un ve ll propietari, Xavier Barreda. cognom de I'antic propietari Domi ngo Ramos, al També dit el Racó de la Mireta persera un raeó segle XIV. Després de molts anys d'abandó, va de roca dalt d'aquest mas, del que es va sepa­ pertányer a la Casa de Vallterra, que el va rar. vendre al segle XIX. La Mirela La Casela de Gareés Pel renom de la vídua o fillad'un antic propietari Pel seu lloqater, Man uel Garcés, cap a 1820. de cognom Miró, cap al segle XIV. També es El Mas de la Fos deia el Mas d'en Torres, o el Mas de na Mireta. Pe r ser al costat del barranc de la Fos. Abans Pertanyia a la Casa de Vallterra (en Josep- -41- Maria Vallterra, Alcalde de Valencia, el reeons­ El Riu Sec trul I'any 1849), fins que elcompraren els Bertran. Per ser al eostat del barrane d'igual nomo El Mas de Sales Abans es deia el Mas de Vives, peró aquesta Degut al eognom del seu propietari. Es va fam ilia el va vendre el segle XVIII a la Casa de separar del Mas d'Hilário. Grau. El Mas del Viudo Els Covarxos Per I'estat civil del propietarl, Bapti sta Roig de Per ser a la partida d'igual nom , on abunden la Mireta, vidu de Joan a Badal cap a 1890. esta elasse de refugis a les parets de roca. Tarnbá se I'anomena el Mas del Pla de Faleó. La Caseta de Camenya El Mas d'Hilário Degut al malnom de l'antic propietari. Abans Pel no m del propietari, Hilário Rolg, cap a es deia tam bé la Caseta de la Punta, per ser a 1780. Es tot el easaliei nou fet a la part sud del I'extrem d'una llama, antigament dlta de la Pitja. camí antic de Vilafranca. El Fogassero El Maset d'Hilário Ve del nom "fogassa", Ideu ser pel drap sobre A ca usa del nom del pro pietarl, Hilarlo Roig, el que es posaven els pans aban s de eoure'ls al cap a 1780. Abans es delael Manganar (difere nt forn. de I'altre) i també el Mas del Rei, per un malnom El Corral de Mador aplieat al seu propietari Miquel Fabregat, cap a Per corrupció de "del Delmador", és a dir, de 1620. I'encarregat de cobrar I'impost antic del Delm e. El Mas de Tenesa La Caseta de Seratí Degut al cognom del seu Ilogate r, Tomás Degut al nom de I'anti c amo, Serafí VIdal, Tenesa, cap a 1750. Abans es deia el mas de la natu ral de Cuila, cap a 1840. Cal diferenciar-la Cava de na Saborida, i després el Mas de del Mas de Serafí ba ixant de l'Algar cap a n'Orenga. Era de la Casa de Sá nche z de Covatelles (que ta mbé era de dit Serafí). Es va Cutanda per herencia de Mossén Jaume-Josep separar de les L1 argueres, i per aixó enca ra rep Garcia. el nom de les L1 argueres de Baix. OIMECRES I OtJOUS Les L1argueres Sortida pel cam í deis Molinets, i després per Per "lIarguera", que pot ser des deis muntons I'antic de Vilafranca fins a la Boneta, on es de blat i palla sense triar després de batre, a una despartien els Quintos . La meitat anaven al renglera de garbes, o a uns bancals molt Co rral de Mador, la Caseta de Se rafi, les lIargueruts. Va pertányer als Bertran del mas de L1 argueres, els Masas de Robert, el Pou Nou, el Bulc. ColI d'lvol, la Teulerla i la Caseta de les Sorts . El Mas de Robert de Baix l.'altra meitat anaven al Mas de Rosco, el Riu Sec, els Covarxos, la Caseta de Camenya, el Per havar-se se parat del Mas de Robert (de Fogassero i la caseta de les Sorts ,on es reunien Dalt). A primeries de segle I'anomenaven el tots. Mas de Co lom. El Molí d'en Rillo El Mas de Robert de OaU Degut al eognom del seu lloqater, Pere Riello Pel cognom del propletari, Joan Robert, cap (Rillo), cap a 1610. El nom antie era el Molí d'en a 1640. D'ell se separa I'anterior. Catalá. Va pertányer al Clergat de Benassal fins El Pou Nou a la Desamortitzaeió, I'any 1864, i després a Per ser al costat d'un pou i abeurador de la I'advoeat Letanci Monterde. Tinenca de Cu ila. Abans es deia el Mas d'en Els Molinets Mas, pel cognom de Joan Mas, cap a 161 0. Va Par ser molins de poca grandaria al barranc incorporar dos antics masets anomenats, que baixa de la Vila. respectivament, el Mas de l'Alber (per aquesta espécle botánica) iels Clapers (per les clapisses El Mas de Rosco o roques planes), propi etat deis Molés. Al segle Degut al malnom d'un antic pro pietari. XVIII era deis Roig . -42- El ColI d'lvol Nicolau Edo, cap a 1740. També es diu el Molí Per ser al costat del coll d'igual nom o Ja MésAlt perserel més amunter. Va pertányer ats apareix a la Carta de Població de I'any 1239. Fabregat de Montlleó, i d'ells als Edo de També es va anomenar el Mas deis Albalats, i Vistabella fins al moliner Josep Edo i Solsona, el Masdels Falcons,pelcognom deis propietaris cap a 1910. Té varíes casetes a més del moli. del segle XVI al XVIII. Incorporá el Mas d'en Els Rodalejos Blasco sobre el barranc de la Fas. Va pertányer Pels rodals o rodejadors del Riu. Este mas, després a la Casa de Matutano. separat del Molí de Colau, era propietat de La Teuleria Francesca Edo, muller de Brigadier carl! en Per haver segut una teuleria. El nom anticera Josep Miralles "Serrador".Per no tenir descen­ el Mas de Navarro, pel nom del seu propietari déncia, passa als Santmartí. Navarro Falcó, cap a 1530, que el separa del Les Tanyades Coll d'lvol. L'hereu, Jaume Ager, el va vendre Per haver segut una tanyada o magatzem cap a 1540 a la Tinenca de Cuila amb d'altres masos. Aleshores s'anomenava la Pinarosa o rural. Són dos masas, la Tanyada de Dalt i la Tanyada de Baix, sobre el Molí de la Cava. les Pinaroses.Es va desamortitzar I'any 1877. El Molí de la Cava La Casela de les Sorts Per estar dalt de la partida de les Sorts, Per estar al costat de la Cava del Senallo. Va bancalets sortejats per la Vila entre els velns a pertányer als Fabregat de Montlleó. primeries del segle XIX.Es va separar de la El Maset del Senallo o de Ximo Pinarosa, i antigament rebia el nom de la Solana Per estar a la llama de la roca del Senallo de na Gomara o deis Albalats. sobre el Batanet. També de Ximo pel nom, El Mas de Forés de Dalt Joaquim, del seu propietari. Per I'antic propietari Jaume Forés, cap a El Batanet 1720. També es va dir el Mas d'en Montó, pel Per haver segut un bat á o molí draper (on cognom deis propietaris, els Montó de Vilatranca, s'abatanave n els teixits de llana). Era deis que el deixaren al seu Benitet eclesiástic. Fabregat de Montlleó. Igualment, es va dir el Mas d'en Vadenes. Incorpora el Maset deis Herbadors i el Maset Les Ferreries d'en L1 obet. Va pertányer als Forés vers 1570, Per haver segut una ferre ria. Ara són dues i els descendents el van vendre vers 1740 a Mn. casetes. Isidre Penya-roja de Vilatranca, que el pass á a El Mas de l'Olivera la Casa de Grau. Pel nom d'aquest arbre. Seg urament tenia al El Mas de Forés de Baix • davant una olivera . Es I'antic Mas d'en Mas, que Per I'antic prop ietari Joan Forés , cap a 1720. Jaume Ager vengué I'any 1540 a la Tinenc;a de També es vadir el Mas d'en Gardull, pel cognom Cuila. Després es va dir la Font del Mas per la d'un antic propietari vilafranqu i, o el Mas de la font adjunta. Es va desamortitzar I'any 1878 i Noguera, per dita espécie botánica. Incorporá se'n van ter sis masets. el Mas d'en Gurrell i el Maset d'en Pasqual. Va pertányer als Fabregat de Vadenes i als Forés, El Mas de les Valles que el vengueren el segle XVIII al Clergat de Per ser a les voltes del Riu. També es va dir Vilatranca. amo tins a la desamortització I'any de la VaIta. Es va separar del Mas de 1'0 livera. 1865. La Caseta de l'Obrer La Casela Nova Per l'ofici del seu amo.Es va separar del Mas Es diu ei Maset del Sargallar o la Caseta de l'Olivera. Nova del Mas de Forés de Baix, que va fer Joan Forés cap a 1890. El Molí Nou El Molí de Colau o Més AIt Per ser I'últim molí que es va fer al Riu. Es va Degut a la variant del nom del seu amo separar del Mas de l'Olivera. - 43 - •

.""" .. El mas de Por és (eI Baix.

El molí de Colau -44 - El Mas del Bilxo No obstant, el nom antic era el Mas de n'Orenga, Degut al malnom (Bltxorro) d'u n antic pro­ per aquest cognom al segle XV, i el mas de pietari. Abans s'havia ditla Caseta de Sangüesa n'Albalat o de n'Alba lada, pel cognom de Joan pel cog nom del propi etari Casimir Sangüesa, Albalat ve rs 1580, car el Mancanar antic era ca p a 1850. I'actual Maset d'Hilario. Pertanyla a la casa de Vallte rra. El Mas de Sant Josep o de Pepo La Torreta Pe r una invocació sag rada. Es vaseparardel Mas de l'Olivera. Par havar ti ngut antigame nt aspecte de Torreta, c ita d'en Calbó pe l cognom de I'antic El Mas de la Creu propietari, fins I'any 1845 en qué es va reformar. Psr ser a la creu o crutlla entre el camí antic Pertanyia el segle XV I a tlorenc Roig, I després de Cuila a Vilafranca i el del Riu de Montlleó. Es per venda i here ncia a la Casa de Vallterra . va separar del Mas de l'Olivera. La Torre de Monlorl El Canlo Pel se u lloqater Joan Montort, cap a 1730. No se sapo Podri a se r derivat del castellá Abans el nom era el Mas d'en Gomar pel seu ("canto" per pedra de rambla o bé pe r vo ra o propietari Bartolí Gomar de Morella, i també la cantonet), o bé tret del verb "cantar". El nom deu Torre deis Catalans o el Mas d'en Catalá, pel tind re uns cent anys. Al Canto , a una pall lssa cognom de is propietaris, els Catalá de Mont­ separada del mas, so lien dormir els Qu intos la son ís. Va pe rtanyer pe r venda i herencia a la nit del dimecres. Casa de Vallterra fins que I'any 1925 es va vendre a trossos ats vems de Benassal. El coll de les Vistes La Caseta del Bord Degut al coll d'igual nomo "V istes" pot fer referenci a al panorama que es veu , pero mil lar Pel malnom d'un antic prop ietario Abans es a les "trobades" de joves deis masos de la dela el Maset d'en Pasqua!. contornada. El nom antic era el Mas de n'Arbís El Mas de la Vella (Albis). Va pertányer als Fabregat de Vadenes, Psr una dona que va vi ure molts anys.Es i als Forés, partint-se en dos masos, un deis testimonia ja al segle XIV, pero es desconeix el quals pass áa la Casa de Sánchez de Cutanda. nom antic fins al segle XV I, en que s'anomena La Mangranera el Mas deis Roques. Era de Cristotol Badal, que Per l'existencia d'aquest arbre. El va vend re el va vendre a Amador Mirall es vers 1610, I d'ell el 1540 Jaume Ager a la Tínenca de Cuila, que passa a la Casa de Vallterra fins que el compra el posseí fins a la Desamortització I'any 1877 . Francesc Rolg. El Mas del Morral La Pinella Per se r al costat d'un morral de roca. També Nom diminutiu antic de rivat no de "pi" sinó de se I'anomená el Mas de la Roca o de la Roqueta. "penya" o roca. El nom anfic és el Mas d'en Es va segregar de la Mangranera. Biosca, pel cognom de l propietari Berenguer L'Apolecária Biosca, cap a 1420, i despr és Mas d'en Segura o de is Segures, pe l cognom deis propietaris, Per haver segut propietat de Bárbara San­ entre ells els nota ris Jaume Segu ra, pare, i Joan güesa, curandera, vers 1850, casada amb Urba Segura, flll, els descendents del qual el van Barreda, Ilogater del Mas de Celad es. vendre a Amador Miralles. Va pertányer a la El Mas de Celades Casa de Vallterra. Pel cognom delllogater, Joan Ce lades, cap a El Rivel 1730. Aba ns es deia el Mas del Ginebre, pe r Pel nom dim inutiu "riuet" de l'antic Riu del aquesta espécie botánica, i també el Mas de Domenge. Abansesdeia el Domenge,propietat n'Ortí, pel cognom del propietari Jau me Ortí dominical reservada pel co nqueridor en Balase vers 1540. Perfanyia a la Casa de Grau . d'Alagó, i apareix a la Carta de Població de l El Man~anar 1239. Va pertányer al Cavaller n'Isidor Miralles, Pel nom antic d'aquest arbre, ara "pomera". del que passa a la Casa de Vallterra fins que - 45 - I'any 1935 el compra Josep Edo y Tena a na Ignasia Vallterra. Aquesta senyora va vendre La Verola de Fabregat tam bé més tard al benemérit Alcalde en Tom ás Pels seus propietaris des del segle XV al XIX , Fabregat i Fabregat la Rourera del Rivet, avui els Fabregat de la Verala, que duraren fins a pare i piscina municipal de renom . Degut al fet Josep Fabrega t i Bellés, que no va tenir des­ de ser el lloc de trobada de l'heroma Seidia amb cendencia i en feu set parts per a tres ger­ el cavaller Artal d'Alagó al monumental poema manastres: Maria-Dolors (cinc part s), Bap ti sta i de Mossen Joaqui m Garcia i Girona, benassa­ Isid re Monterde I Bellés. El nom antic era el Mas lencil.lustre, la Residén ciade la Calxad'Estalvis d'en Picó, pel cognom d'un antic propietari. de Castelló constru'ida dalt de la Rourera porta El Manyá el nom de Seidia. És un fet vergonyós que a Per I'ofici del seu amo Jeroni Miralles, que va tates les pub li caci ons ofici als actuals el nom de aprendre afer esquelles i panys a , EL RIVET aparega escrit amb una falta d'or­ cap a 1670. El seu nom antic era el Mas de na tografia. Fresca. Pertanyia a Pere Ramon cap a 141 0, El Mas de Vicento o de les Ombries després als Mira ll es, que el van vendre als Es diu el Mas de Vicento pel nom del seu Fabregat de la Verola cap a 1700 i s'assolá.La lloqater (Vicen t), o Mas de les Ombries per ser casa vella la va fer Vicent Barreda l'any 1890, i a aquesta partida. Abans es dela també el Mas la nova Francesc Barreda I'any 1920. deis Cavalle rs, car era propietat de la Casa de La Caseta de Baptista o Els Cups Sánchez de Cutanda. Degut al nom del seu amo Baptista Monterde, El Maset de Joseret o del Rivet cap a 1900. Pel nom en diminutiu del seu propietari Josep La Man~anera Tena. La Penya de l' Amor Ve del nom antic de I'arbre que ara es diu "pomera". És al mig del Pla de la Mancanera, Nom modern d'un maset seqreqat del Rivel. Antigam ent per allí va estar el Mas d'en Marulls, Les Moreres i tam bé el Mas de na Saranyana o d'en Soler Degut als arbres d'igual nom plantats a (que potser siga el maleix Rivet). I'endrel. Va pertányer a la casa de Sánchez de La Font d'en Segures Cutanda. Per evolució de l'aritíc co gnom S'Aguda L'Arranque (L'Aguda),del segle XIV. El segle XVIII conviuen No se sap d'o nve el nom .Potser tinga re lació les formes Seguda, Segudes I Segures, de les amb la dita benassalenca "Arrancada de caval l que triornfara la darrera . i parad a de «burro» ". En totcas, es va fer cap a El Maset de Catalina 1840, i era propletat de Josep Esteve d'Ares. Pel nom d'alguna propietária. Era propietat El Vilar de Josep Puig del Mas Vell d'Ares. També A causa del nom antic del Vilar deis Serrans s'anomenava elMaset del Ratat,perun malnom. o de la Serrana, [unt a I'assagador d'igual nomo Es va segregar de la Tanyada de Pau. Pertanyia a la Vila de Benassal fins a la El Mase! de Motre Desamortització . Pel malnom d'un antic propietari. Es va se­ El Maset de Serafí gregar de la Tanyada de Pau. Pel nom del seu propietari, Serafi Vidal de El Maset de Mossén Antoni Cuila (cam la Caseta de Serafi). Pel seu amo Mossén Antonl Miralles (o pel Covatelles seu constructor Mossén Antoni Urquisú). Es va Per les covetes que hi ha al costal. Era segregar de la Tanyada de Pau, escindi da del d'Antoni Garcia cap a 1750. Mas de la Foia. Els Cups de Covatelles DIVENDRES Dos cups, un ano rnenat de Paranca pel mal ­ Pel cam i reial d'Ares, i pel costat de la Ram­ nom d'un antíc pro pi etari ,iun altre ditdelmasde bla Carbonera fins a Foies. Bulc. Es van separar de Covatelles. - 46 - El Maset de Panís Foíes de Dalt Pel malnom d'un an tic propi etari. Esva sepa­ Per ocupar la pa rt alta de la pa rtida. Abans es rar de Covatelles. deía el Mas d'en Ferrer, pel cognom del propietari, I'honorabl e n'Antoni Ferrer, Justicia Les Comes de Benassal l'any 1410. D'ell passá als Feliu de Perestarsituat prop d'una coma , odepressió Castelló, que vers 1480 el van vendre a Jaume entre muntanyes. Abans es deia el Mas de Vives de Foies. El s successors el van vend re n'Am ill, pelcognom del propietari Dom ingoAmill ats Salvador d'Ares, amos fins al casament de de , vers 1360. Pertanyia aPere Maria Salvador amb Esteve Monferrer de Vives vers 1390, i desp rés a la Vila de Benassal Benafigos.Es va partir en dues pa rts I'any 1843 fins a la Desamortització. L'adquirí el Ilogater entre els germans Am brósiJoan Monferrer, i de Joan Centel les. cada part se'n van terd'altres set, i així avui en dia está totalm ent repartit. Foies de Baix La Caseta del Cup o d'Eduardo Per ocupar la part inferior de la partida de Per ser un deis se us propietaris, Edu ard Foies, que [a apareix a la ca rta de Població de Celades, í també pe rqué hav ia segut abans un Cuila I'any 1244. Pertany d'ímmemorial, potser cupo des del seg le XIV, als Vives de Foies, que el conservaren fins el segle XIX. És el mas que ha La Solaneta estat més segles en pod er d'una única fam ília. Per se r a la pa rt so lana de Foies. Era l'antic cup de Foies de Dalt. El Mas de Ximero La Catxa Pel malnom d'u n antic prop ietari. Per ser abans una con strucció baixa com un cau de conills (una "catxapera").L'obra nova ha Els Cups estat qualificada fins i tot de "torre". Potse r siga Per haver segut cups pe r pica r el vi. denominada aix í per lronla.

1

,

•

El mas de Giraulo - 47 - La Caseta d'Antoni El Mas de Giraulo Degut al nom del seu anterior propietario Pel malno m d'un antie propietari. És la Antoni Faleó. És al eapdamunt del Barrane de la Tanyada de Pau Fabregat, separada del mas Vila. Molt moderna. de la Foia, qu e el seg le XIX es va dividir en El ColI de la Rualda varies cases, anomenades de Melcior,de Lecha i de Fesol vers 1850, i arade Giraulo ,de Mossén A causa del eoll d'igual nom, que abans es An ton i, de Catalina o del Ratat i de Motre. deia el Co lI de na Rigua lda, a partir del eognom d'u na antiga ama del seg le XIV. També es deia el Mas d'en Vidal, pe l eognom del seu propietari L'Algar Bernat Vidal, cap a 1550. Al seg le XV III es va El nom és arab, pero al principi no s'aplicava dividir en dues parts, una de les quals era de la al mas, car el seu nom antic era el ColI de na casa de Sánehez de Cutanda, i I'altra deis Saura, o méstard el Masdels Vives, pe leognom Fabregat. deis seus propietaris des de Pere Vives, cap a El Mas de la Foia 15 10. El segle XV III es va pa rtir en dues masades. Per dominar la Foia dita antigament deis Vidals. Pertanyia des del seg le XV als Fabregat de la Foia, i a I'aeabar-se aquesta familia al El Maset de l' Algar segle XV III es va vendre a la casa de Sánehez Per haver-se separat de l'Algar. Era deis de Cutan da. Parear dits de l'Algar al segle XV III.

j

•- •

,. . .. , . I - " ,t --

El mas de l'Algar - 48 - El mas d'cn Serrans

El Corral d'en Pagés El Mas de la Llama del Bord Pel cognom d'un antic propietari medieval, Al Riu Seco Bernat Pagés, cap a 1400. Després el Maset El Mas de Campello d'en Pagés es va incorporar al Mas de la Foia i Al Riu de Montlleó. El 1900 era de Manuel es convertí en corralissa flns al segle passat. És Pitare Fabregat. enderrocat. El Maset de Bufo El Mas del Vaquer La Caseta de Badal Per l'oñci del propietari. Darrera del Coll de les Vistes. El 1900 era El Mas d'en Serrans d'lsidor Garcia de Vilatranca. Per la proximitat a I'assagador deis Serrans. El Maset de Collado La forma Serrans, per tant, mai ha segut un cognom, i són falses les afi rmacions de Mossén Al Riu SecoEra del Benifet de na Gomara, i Salvador. Abans es va dirtambé elMasd'Ambrós l'empr á Mossén Salvador Roig, que el vengué pel nom del propietari Arnbrós Sertran, cap a rápidament la década de 1850. 1730. Altres masos antics assolats o amb el nom canviat: NOTA FINAL: la norrnaluzaci ódeIs noms deIs muses El Mase! de Tibúrclo ha esrat feta conjuntamerü pcr Pete-Enrie Barreda i Joan Al Riu Seco Peraire dins del projecte "Toponfmia de Benassul", Ireball d'i nvesrigació per a la Conselleria de Cultura. Bducaci ói El Mas de I'Hortelá Ciencia de la Gcneralitat Valenciana. L'any 1900era del secretari Vicent Saragossá. - 49 -