Centro de Estudios del Maestrazgo Boletín nº 36, Octubre-Diciembre 1991 ELS MASaS DEL TERME DE BENASSAL PERE-EN RIC E'ARREDA i EDO El Repartiment del Terme de Benassal en mas. Aquesta explicació és necessana per masos es va fer al segle XIII. Després de la acabar amb moltes equ ivocacions de Mossén davallada motivada per la Pesta Negra i els Salvador Roig (Veure Benassal. Recull biblla­ conflictes de la segana meitat del segle XV, es gráfic de textos, Valéncia, Papeimport, 1989, 1, van despoblar molts masos. El númerod'aquests 67-76) . no va passar de cinquanta fins als voltants del DILLUNS 1750. En els cent anys que van de 1750 a 1850 Es reco rre la part nord del terme, eixint pel eixe número es va duplicar, sobretot a causa caml reial d'Ares fins a la Ped rissa d'en Selma. deis repartiments de sorts idivisió de propietats. Fins a I'any 1900 i després de la guerra, a causa El Corral del Sucrer de la Desamortització i creixement de població, El nom ve de I'oficidelllogater,Tomás Moliner, va arribar quasi a tripli car-se, situant-se el nú­ que era tarrone r o confiter cap a 1780. Els mero total de masos i masets poblats al voltant propietaris, amb la Tancada, eren els Fabregat deis cent cinq uanta. La majaría d'estos masos de la Vero la, i així el 1850 ho era Cristófol estan despoblats des de la década de 1960, i Fabregat, molts ja s'han assolat, peró igual esta n posats a El Mas de Sant Roe la lI ista de noms. Té este nom per estar prop de l'Ermita de El criteri que s'ha adoptat per a caracteritzar Sant Roc, més avall deis bassis. un mas és l'haver estat habitat con tinuadament El Maset del Mústio al lI arg de I'any: posseir cuina (i forn, en mo lts casos), tenir revol tó per a les cam bres de dor­ A causa del malnom d'un antic amo. mir, ser dotat d'era i de corrals, i tenir a prop un abastidor d'aigua. No han estat considerats El Mas de la Coma masos les dites casetes de camp (habitatge Per estar a la part ida de la Coma. La "coma", ocasional de treball o d'esplai), les corralisses, nom que avu i només s'usa com a nom de mas els pous, etc. o de part ida, es una fondaladao depress ió entre La manera més practica de c1ass ificar-los, a muntanyes. part d'alfabeticarnent, es seguint I'itinerari de la La Coma d'Allredo volta deis Quintos (com era cap a 1940). Esta Degut al nom de I'anterior amo, Alfredo vaIta recupera aprox imadament l'antiqa ruta Miralles. deis cobradors deis Delmes i les Primlcies, que recorrí an el terma anant a tots els masos. A El Maset d'Oreja continuació va la lIi sta, amb el nom del mas A causa del ma lnom de I'amo.Es una normalitzat (encara que al parlar es lleven construcció nova, pero abans al seu territori paraules com la preposició "de",algunes lI etres), estava el Mas d'en Calbó, pel cognom de l'antic i una breu explicació sobre I'origen del nom del propietari Bernat Calbó, al segle XV, que dona - 37 - nom també a la font d'en Calbó (ara de Sant dita d'en Gastó. Va pertányer als Navas del Cap Roc) i al barranc d'en Calbó (ara del Calbo). del Terme, fins que el compra L1 uis Monterde. Després es va dirtambé el Mas d'en Gastó, i os Passa a Mossén Cristófol Monterde, fundador Monterde, fins que en Jaume Grau el compra i de l'Aula de Gramática, després al seu nebot l'uní a la seua Verola de Grau. Antoni Moliner, una néta del qual casa amb el La Verola de Grau Corone l carli en Vicent Barreda "Cava", que reconstruí el mas desprésqueelcrema l'exercit Degut al cognom deis antics propietaris els liberall'any 1834. El nom antic era, com el de la Grau, enespeciald'enJaum e Grau ,que compra Cova, el Mas d'en Gastó. el mas cap a 1730. Una "verala" és un "veral" , extensió de terra que volta una altra propietat més alta. En el cas de Benassal, les pa rtides de El Raconet les Vero les anaven des del Mas de l'Anima a la Per estar prop d'un raeó de roca, antigamen t Verola de Fabregat, i eren el repeu del Mas de dit d'en Pellicer, que era mallada de la Tinenca Monterde. Vapertányer alsFabregat dela Verola de Cuila. Fins al 1990, en qué passa a L1 uís elsegle XV,tins que Antoni Fabregat"elteixidor" Barreda d'Andreu, formava part del Mas de la dona aquesta al seu fill Pere, i I'altra a Antoni Cava. menor. Deis Fabregat de la Verola (és tals el que diu Mossén Salvador sobre la Verola de El Mas de Moletó n'Arels) passa alsde Montleó,deisque descenia Pel seu antiquissim propietari, de cognom la vídua d'Antoni Xerta de Sant Mateu (per aixó Morató, al segle XIV. Va ser despoblat molts es va dir el Mas de la Vídua), el fill de la qual va segles. vendre elmas als Grau . Aquests elconservaren fins I' any 1908 en qué, degut a la mort de na El Mas de Querol Magdalena de Grau, es va vendre el patrimoni Degut al seu amo, Josep Querol, cap a 1840. fam iliar. A I'edat mitja s'anomenavael Mas de n'Ager, pel El Mas de I'Anima cognomdel notari Bartomeu d'Ager,capa 1390. Per un tonó men que els habi tants atrib uTe n a El XVIII el va refer Antoni Garcés. D'ell passa a ani ma en pena, i que era totalment natu ral. Manuel Gisbert de Morella, lloqater de la Vero la Mossén Salvador Roig diu que era el ven! que de Grau (també es va dir el Mas de Gisbert per entrava per un forat de laparet i feia girar el fus ell), i al seu gendre Ouero l. del teler. Una altra versió diu que era per un El Maset del Ven! desfressat, a manera d'anima en pena, que Per estar molt exposat al vent i co rre nts anava a demanar menjar. Un día el van sor­ prendre i van descobrir que era l'escolá de d'aire.Forma partdelcasalicidel Cap delTerme. l'Església. Abans es va dir el Mas d'en Vicent, quan es va desgallar de la Torre de Pere-Joan, El Cap del Terme pel cognom del seu propietari Domingo Vicent, Per estar a la punta o extre m Nord del terme. cap a 161 0. Era deis Bertran del Mas de Bulc. Aba ns este nom el rebi en també els masos de El Mas de Monterde les Comes de Foies i del Coll d'Ivol, situats respeeti vament als extrems o eaps Est i Oest Degut al cognom de I' amo, l.luis Monterde, del terme. No és la Calcada de Meder de la que unificá la propietat del mas, despartida Carta de Població, de situació insegura. El seu entre germans i cosins, cap a 1690. Abans es nom antic era el Mas d'en Flor . Va pertanyer a deiael Mas del Senyoro el Mas del Comanador, la família de Navas junt al Mas de la Cova. Cap per ser propietat del Comanador de la Tinenca al1690 eradeis Garcia, després deis Centelles. de Cuila, primer, i de la Comanda de Benassal, després .També es va dir elMasd'enSantmartí, El Riu del Bose pel cognom del se u propieta ri e n Bernat Santmartí, cap a 1520. Per estar sob re el barranc que té este nomo Va ser un Mol í fariner de Pere Pitare vers 1610, El Mas de la Cova i després deis Fabregat de Montlleó fins a Per la seua proximitat a la Cova antigament l'actualitat, -38 - El Mas de la Cova Roja El Mas de Mauríelo Per estar prop de la Cova Roja del riu del Degut al seu amo, Maurieio Navás, que el Bose o barranede la Calderassa,diferent d'altres reeonstruicap a 1710després d'haver-Io eremat dues eoves d'igual nomo els Miquelets. Abans es deia el Mas d'en La Cova Roja Benages, i tam bé el Mas d'en Rambla, pels eognoms de dos antines propletaris. AIIi es va Es traeta de la mateixa eova convertida en fer el Delme del bestia r fins el segle XIX. Deis habitatge. Era una antiga mallada d'herbatge Nabás passa per heréneia als Roig, els de la Tínenca de Cuila. deseende nts deis quals encara el posseeixen. El Campás El Desmamador Nom que deriva de "campo. Es va separar del Per ser aba ns un corral on es desmamaven Mas de Maurieio. les eries d'ovella.Era propietat de la Casa de El Xisquerol Matutano. Pel malnom d'un antie propietari, quejacons­ Les Llornetes ta al segle XVI, en qué es deia el maset d'en Per les lIomes que abunden a les seues Gisquerol. Es va separar del Mas de Mauricio. terres. Abans es deia el Mas d'en Cabestany, El Maset del Nostre Senyor pel eognom del seu antic propietarl el notari en Pere Cabestany, cap a 1340, o bé en Guillem Perun malnom delpropietarioAbans pertanyia Cabestany, cap a 1440. Després el va com prar a la Calderassa. Jaume Forés de Domingo, i els deseendents el La Calderassa vengueren als Bertran, que el partiren . Entre les Per eanvi de I'antie nom de "La Caldereta", molles cases aetuals, el Mas d'en Cabestany que venia del nom de "caldera", aparell de d éu ser el que hi ha entre l'Eseola de Les L1ome­ euina.