Memòria D'activitats 2011

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Memòria D'activitats 2011 Memòria d’Activitats 2011 Sumari Presentació 3 1. Estructura organitzativa i equipament 7 1.1. Campus d’Exceŀlència Internacional Catalunya Sud 9 1.2. Consell Científic Assessor 11 1.3. Convenis de coŀlaboració 15 1.4. Incorporació progressiva, via contractació, de personal per cobrir els llocs previstos en el Pla quadriennal d’activitats 19 1.5. Participació d’investigadors d’altres institucions en projectes i activitats de l’ICAC 20 2. La recerca 23 2.1. Línies, programes i projectes de recerca 27 2.2. Programes específics 63 2.3. Programes transversals 73 3. Unitats de suport a la recerca 85 3.1. Unitat d’Estudis Arqueomètrics 87 3.2. Unitat de Documentació Gràfica 95 3.3. Centre de Documentació - Biblioteca 101 4. Tesis doctorals 117 4.1. Tesis doctorals 119 4.2. Defensa de tesis doctorals 123 4.3. Tesis doctorals en curs 128 5. Activitats de formació avançada i de difusió 143 5.1. Doctorat Interuniversitari en Arqueologia i Doctorat en Arqueologia 145 5.2. Màster Oficial Interuniversitari en Arqueologia Clàssica 146 5.3. Programa Tempus 147 5.4. Cursos i seminaris 148 5.5. Altres activitats de formació avançada dins el Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica 150 5.6 Altres activitats de formació avançada i extensió universitària organitzades o coorganitzades per l’ICAC i els seus investigadors 152 6. Activitats de difusió científica 155 6.1. Seminaris, taules rodones, conferències i altres reunions científiques organitzades o coorganitzades per l’ICAC 157 6.2. Participació d’investigadors de l’ICAC en conferències, seminaris, cursos, taules rodones i altres reunions científiques no organitzades o no coorganitzades per l’ICAC 163 6.3. Publicacions de l’ICAC el 2011 171 6.4. Coŀlaboració en llibres editats o coeditats per l’ICAC 179 6.5. Coŀlaboració en llibres publicats per altri 181 6.6. Articles en actes de reunions científiques de reconegut prestigi 184 6.7. Articles en revistes de prestigi reconegut 195 6.8. Articles en altres revistes 197 1 Memòria d’activitats 2011 7. Espai digitals, exposicions i altres activitats de difusió 199 7.1. Espais digitals: la web i els blogs de l’ICAC 201 7.2. Participació de l’ICAC en exposicions i altres projectes de divulgació arqueològica 207 7.3. Transferència del coneixement 213 7.4. Mitjans de comunicació 227 8. Objectius estratègics i indicadors de seguiments 233 8.1. Taula sobre el grau d’assoliment dels objectius operatius fixats per al 2011 235 8.2. Taula d’indicadors de seguiment 239 Annex: dossier de premsa 2 Presentació Presentació Aquest any 2011 ha estat marcat, com arreu, per la forta conten· pretén avaluar la incidència de la diabetis B (síndrome de resis· ció imperant. Malgrat això no hem perdut de vista el nostre tència a la insulina) entre la població immigrant de la unió Eu· principal objectiu: continuar essent un centre de referència ropea. L’equip de recerca “Tàrraco” participa com a partner dins de l’àmbit internacional de l’arqueologia clàssica. Per d’aquest projecte interdisciplinar amb l’estudi de l’ADN d’al· aquest motiu hem continuat en contacte constant amb els Ins· guns dels esquelets romans trobats a la l’àrea funerària oriental tituts més prestigiosos del nostre àmbit de recerca, com és el cas de Tàrraco. L’altre projecte europeu aconseguit aquest 2011 del DAI (Deutsches Archäologisches Institut), la British Scho· forma part del IV programa TEMPUS i té com a objectiu la ol of Rome i diverses Universitats d’Itàlia, França, Portugal, creació d’un programa d’estudis de postgrau que ajudi als països Alemanya, Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Croàcia, Albània i de l’est a revaloritzar i difondre el seu patrimoni com a motor Polònia, tant pel que fa a projectes de recerca com a la formació de creixement econòmic. avançada i gràcies a l’activació de diversos programes europeus. Aquesta col·laboració internacional ha quedat, d’altra banda, En tots dos casos, pensem que és molt important que una insti· ben reflectida tant en els nostres projectes de recerca i publica· tució relativament petita com és l’ICAC hagi pogut tenir cabu· cions com en els diversos seminaris i simposis que hem seguit da en projectes de medicina i d’educació i estem convençuts que organitzant durant el 2011. els resultats d’aquestes experiències n’obriran de noves a tots ni· vells, tant a nivell de recerca com a nivell de col·laboracions di· L’ICAC està ben ubicat a Tarragona però no és exclusiu de Tar· verses amb les institucions implicades en aquests projectes. ragona i amb aquesta visió hem col·laborat amb un gran nom· bre d’institucions de recerca de Catalunya, que és el nostre Pel que fa a projectes del territori més immediat, cal destacar les camp més immediat, però alhora s’ha seguit ampliant la seva intervencions realitzades a la Catedral de Tarragona durant els xarxa de contactes internacionals tant a nivell institucional com mesos de juliol i agost, la presentació dels volums del projecte a nivell d’investigadors. D’aquesta manera, hem continuat “Ager Tarraconensis” i l’organització, per part de l’ICAC i la avançant en el nostre objectiu de convertir l’ICAC en un eix URV, de les Jornades Tàrraco 2011 que presentaven els resultats que serveixi de punt de trobada per aquestes institucions i des de totes les intervencions i les novetats arqueològiques realitza· d’on es gestionin i desenvolupin projectes de recerca comuns i des en els darrers anys a la província de Tarragona (vegeu apar· interdisciplinars. tats 2.1.1 i 2.1.2). Com a centre adscrit a la URV i com a vicepresident del CEICS L’estiu de 2011 ha estat realment fructífer per als projectes que (Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud) l’ICAC es desenvolupen a l’alta muntanya en el marc de la línia de recer· ha participat activament aquest 2011 en les activitats del I Fò· ca “Arqueologia del paisatge, poblament i territori”. Les noves rum del CEICS que es va celebrar el mes de novembre a Tarra· troballes han permès de confirmar l’assentament de població gona (vegeu apartat 1). romana a Catalunya a cotes que superen els 2.000 m. (vegeu apartat 2.1.2). A nivell de recerca, el 2011 els investigadors de l’ICAC han se· guit treballant en un total de 38 projectes de recerca, 6 dels La línia que més ha destacat aquest 2011 per la nova creació de quals són de nova creació. Entre aquests, cal destacar la conces· projectes és la d’Instrumentum domesticum, on a banda del sió de dos projectes europeus, el projecte MEDIGENE, que nou projecte I+D “Amphorae ex Hispania”, s’han iniciat dos projectes més, un projecte sobre àmfores de la Germània i un al· tre que estudia les relacions comercials i l’intercanvi de produc· tes entre Roma i la Hispània septentrional, en el que s’ha comp· tat amb la participació de la University of Southampton i que ha estat possible gràcies a la concessió d’un ajut Batista i Roca de l’AGAUR. (vegeu apartat 2.1.3) A la concessió d’aquest ajut I+D per a l’estudi de les àmfores hispanes i el seu comerç a la Mediterrània, també cal destacar la concessió aquest 2011 d’un altre projecte I+D “La explotación y Logos del programa europeu TEMPUS i del projecte Chtmbal en el que parti- comercio de los recursos naturales en el norte de la Hispania ro· cipa l’ICAC mana: lapis, metalla, aqua”, que s‘iniciarà a partir del mes de ge· 3 Memòria d’activitats 2011 ner de 2012 en el marc del subprograma transversal d’Arqueo· vis de les publicacions i també propiciant donacions de fons de metria dirigit per la Dra. Isabel Rodà de Llanza. referència, com el cedit per la professora emèrita de la UAB i membre del grup de recerca de Produccions Artístiques de També cal destacar l’inici de la participació activa de l’ICAC, l’ICAC, Eva Koppel. Durant el 2011 s’ha seguit treballant en la gràcies a la signatura d’un conveni de col·laboració, en el projec· classificació del fons bibliogràfic cedit pel professor Gustav A. te nacional Iberia Graeca, que és el més important en arqueolo· Gamer de la Universitat de Tübingen (apartat 3.3). gia grega que es desenvolupa actualment al nostre país. D’altra banda, s’ha treballat en la publicació del darrer volum de les ac· Volem incidir també en la nostra línia editorial. Per a l’arqueo· tes dels Col·loquis sobre l’espai a Grècia, liderats pel grup de re· logia, les monografies en suport paper continuen essent una cerca “L’espai tal i com el veien i el pesaven els grecs” coordinat eina primordial. Aquest 2011 s’ha pogut publicar, tot i la reta· per l’ICAC i l’IEC (vegeu apartat 2.2.2). llada pressupostària, un total de 4 llibres propis (col·lecció Do· En el camp de la formació avançada, cal destacar, a banda de la cumenta) i de 5 en coedició amb d’altres institucions, entre les participació de l’ICAC en el projecte TEMPUS, coordinat per que cal destacar la publicació de les actes del “Congreso Inter· la Università di Chieti, la defensa durant el 2011 de 6 tesis doc· nacional de Arte Romano Provincial” celebrat el 2009 a Mèri· torals que s’afegeixen a les ja 10 tesis que s’han llegit d’ençà que da i coorganitzat pel MNAR i l’ICAC. Les actes van ser presen· l’ICAC va obrir les seves portes. Pel que fa al Màster Interuni· tades tant a Mèrida com a la darrera edició d’aquest congrés que versitari coordinat per la UAB, la URV i l’ICAC, el nombre es va celebrar el mes de maig de 2011 a Pula (Croàcia).
Recommended publications
  • Texto Completo (Pdf)
    DE SEGO A AUGUSTO: LOS ORÍGENES CELTIBÉRICOS DE SEGOBRIGA MARTÍN ALMAGRO-GORBEA* ALBERTO J. LORRIO ALVARADO** Resumen: Estudio de la evolución de Segobriga desde un castro celtibérico originario del siglo VI a.C. documentado por materiales hallados en las excavaciones, hasta su transformación en oppi- dum en el siglo I a.C., que se relaciona con la destrucción de Contrebia Carbica en las Guerras Sertorianas. El 15 a.C. Augusto le dio estatus de municipium romano y se emprendió una esplén- dida política urbanística bajo la que se observan tradiciones celtibéricas. Por ello, Segobriga cons- tituye uno de los mejores ejemplos conocidos de romanización de una ciudad celtíbero-romana. Palabras Clave: Segobriga, Castro, Oppidum, Edad del Hierro, Meseta Sur, Héros Ktístes, Culto Imperial. Abstract: Study of the origins and evolution of Segobriga, a Roman town in Celtiberia. It was a Celtiberian hill-fort of the VI century BC, documented by the materials found in layers of the Roman town. This hill-fort lasted till it became an oppidum after the destruction in the Sertorius War (c. 74 BC) of the nearby oppidum of Contrebia Carbica (capital of the Carpetania region). Augustus transformed Segobriga in municipium in the 15 BC, which undertook a monumental city- planning policy. Thereafter, Segobriga constitutes one of the best examples of a Celtibero-Roman town, but keeping some Celtiberian traditions under its Roman structure. Keywords: Segobriga, Hill-fort, Oppidum, Iron Age, Southern Meseta, Héros Ktístes, Imperial Cult. * Universidad Complutense de Madrid. ** Universidad de Alicante. BSAA arqueología, LXXII-LXXIII, 2006-2007, pp.143-181 144 MARTÍN ALMAGRO-GORBEA - ALBERTO J.
    [Show full text]
  • Jobs in Roman Spain
    JOBS IN ROMAN SPAIN Leonard A. Curchin A l'économie? L'épitaphe peut-être révélera un métier ignoré. (Marc Bloch, Apologie pour l'histoire [Paris 1952] 73) While the range of occupations attested for residents of the city of Rome has been the subject of several studies,1 considerably less attention has been focused upon jobs in the provinces. This disparity may be due partly to an understandably greater interest in the imperial capital than in peripheral regions, but also and perhaps chiefly to the fact that the columbaria of Rome provide convenient, "closed" samples of inscriptions from a single city within limited chronological bounds, whereas the epigraphic evidence (which is by far the largest segment of testimony)2 for provincial jobs, being scattered over vast geographical tracts and extensive periods of time, is far less diagnostic. An analysis of the epitaphs from a single provincial city would in most cases yield only a handful of jobs, while an attempted study of a chronologically restricted sample would be considerably impeded by our inability to date closely the majority of the inscriptions. For better or worse, then, all the inscriptions of a province or region should be studied as a whole, preferably in constant comparison with avail- able literary and iconographie evidence, and the provincial historian may thereby hope to reap a large selection of job titles from his chosen bailiwick.3 32 33 The present paper examines the types of jobs attested for the residents of Spain from the advent of the Romans in the late third century B.C.
    [Show full text]
  • Serie Ii Historia Antigua Revista De La Facultad De Geografía E Historia
    ESPACIO, AÑO 2017 ISSN 1130-1082 TIEMPO E-ISSN 2340-1370 Y FORMA 30 SERIE II HISTORIA ANTIGUA REVISTA DE LA FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA ESPACIO, AÑO 2017 ISSN 1130-1082 TIEMPO E-ISSN 2340-1370 Y FORMA 30 SERIE II HISTORIA ANTIGUA REVISTA DE LA FACULTAD DE GEOGRAFÍA E HISTORIA http://dx.doi.org/10.5944/etfii.30.2017 UNIVERSIDAD NACIONAL DE EDUCACIÓN A DISTANCIA La revista Espacio, Tiempo y Forma (siglas recomendadas: ETF), de la Facultad de Geografía e Historia de la UNED, que inició su publicación el año 1988, está organizada de la siguiente forma: SERIE I — Prehistoria y Arqueología SERIE II — Historia Antigua SERIE III — Historia Medieval SERIE IV — Historia Moderna SERIE V — Historia Contemporánea SERIE VI — Geografía SERIE VII — Historia del Arte Excepcionalmente, algunos volúmenes del año 1988 atienden a la siguiente numeración: N.º 1 — Historia Contemporánea N.º 2 — Historia del Arte N.º 3 — Geografía N.º 4 — Historia Moderna ETF no se solidariza necesariamente con las opiniones expresadas por los autores. UNIVERSIDaD NacIoNal de EDUcacIóN a DISTaNcIa Madrid, 2017 SERIE II · HISToRIa aNTIgUa N.º 30, 2017 ISSN 1130-1082 · E-ISSN 2340-1370 DEpóSITo lEgal M-21.037-1988 URl ETF II · HIstoRIa aNTIgUa · http://revistas.uned.es/index.php/ETFII DISEÑo y compoSIcIóN Carmen Chincoa · http://www.laurisilva.net/cch Impreso en España · Printed in Spain Esta obra está bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional. Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Historia Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Antigua (ETF/II) es la revista científica que Historia Antigua (ETF/II) (Space, Time and desde 1988 publica el Departamento de Form.
    [Show full text]
  • Modim 2018 – PROGRAM
    MoDIM 2018 – PROGRAM THURSDAY, 25 OCTOBER 2018 08:30 – Registration (ongoing through the day) 09:00 – Opening Session 1: Characterization of materials for dating. Chairperson: Gilberto Artioli. 09:30 – Keynote lecture by Gilberto Artioli, “Radiocarbon dating of complex mortars: can we assess the chances of successful dating?” 10:30 – Asscher et al., “Characterization of ancient mortars by combined XRD, NMR and FTIR techniques” 10:50 – Coffee break 11:10 – Ricci G. et al., “The castle of Cannero, Lake Maggiore, Italy: an insight into XIV-XVI century mortar techniques and their bearing on the radiocarbon dating of complex mortars” 11:30 – Poduska et al., “Assessing the feasibility of electrophoretic separation of CaCO3 polymorphs for archaeological applications” 11:50 – Hayen and Boudin, “Historic mortar characterisation, useful tools for sample selection and data interpretation of mortar dating” 12:10 – Válek et al., “Radiocarbon dating potential of lime binders used in Prague in Medieval Period” 12:30 – Lunch break at the Archéopôle d'Aquitaine 14:00 – Michalska et al., “How various carbonate components can affect the pretreatment protocol in radiocarbon dating of mortars” Session 2: Radiocarbon dating. Chairperson: Elisabetta Boaretto. 14:20 – Keynote lecture by Elisabetta Boaretto, “Radiocarbon dating of archaeological carbonate materials: difficulties, new directions and applications” 15:20 – Coffee break 15:40 – Caroselli et al., “Radiocarbon dating of dolomitic mortars from the Convent Saint John, Müstair (Switzerland): first results” 16:00 – Ringbom et al., “Delayed hardening in dating mortar” Poster session (16:20-18:00) Barrett and Reimer, “Mortar Dating: The use of FTIR and TGMS for screening samples and understanding variation in dating results” Barta et al., “Roman building I.
    [Show full text]
  • Measurement and Analysis of the Acoustics of the Roman Theatre of Segobriga (Spain)
    Measurement and analysis of the acoustics of the Roman theatre of Segobriga (Spain) Álvarez-Corbacho, Ángel1 Instituto Universitario de Arquitectura y Ciencias de la Construcción, Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Sevilla Av. Reina Mercedes 2, 41012-Seville, Spain Bustamante, Pedro2 Instituto Universitario de Arquitectura y Ciencias de la Construcción, Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Sevilla Av. Reina Mercedes 2, 41012-Seville, Spain Galindo, Miguel3 Instituto Universitario de Arquitectura y Ciencias de la Construcción, Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Sevilla Av. Reina Mercedes 2, 41012-Seville, Spain Girón, Sara4 Instituto Universitario de Arquitectura y Ciencias de la Construcción, Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Sevilla Av. Reina Mercedes 2, 41012-Seville, Spain Zamarreño, Teófilo5 Instituto Universitario de Arquitectura y Ciencias de la Construcción, Escuela Técnica Superior de Arquitectura, Universidad de Sevilla Av. Reina Mercedes 2, 41012-Seville, Spain ABSTRACT Segobriga (Cuenca) was the capital of the Celtiberia region. The specular gypsum of its mines, used as glass in windows, was exported across the whole Empire through the port of Cartago Nova (Cartagena). Its Roman theatre has one of the best conserved cavea of Hispania, although there is no scaenae frons. Its construction dates back to the year 79 A.D. In this work, experimental results and analysis are presented of impulse responses and of the values of the monaural and binaural acoustic parameters recorded in situ. These results correspond to the source- receiver combinations of three positions of the source, located in the proscaenium (2), and in the orchestra (1), and of 19 reception points, distributed across the cavea, 1 [email protected] 2 [email protected] 3 [email protected] 4 [email protected] 5 [email protected] the proedria, and the proscaenium.
    [Show full text]
  • The Contribution of Rome to Urbanism in Iberia
    proceedings of the British Academy, 86, 291-337 Innovation and Adaptation: The Contribution of Rome To Urbanism in Iberia SIMON KEAY Introduction ”HE TRANSITION BETWEEN IRONAGE AND ROMANin the Iberian peninsula marks an important horizon of cultural change. The late third century BC to the first century AD are generally understood to have witnessed the spread of the Latin language and Roman artistic and architectural symbols amongst native communities, by the side of a decline in native traditions. For many, this cultural ‘romanization’is implicitly understood to have been an inevitable process for most communities. Much research, therefore, has focused upon charting its course through the study of the frequency of Roman artefacts in a provincial context. However, this rarely attempts to explain why it was that individuals chose to adopt them, and how it was achieved. ‘Romanization’was one of many cultural horizons in the development in Iberia. Cultural change during the Roman period thus needs to be understood within the context of the long-term. This is rarely done, since this particular period of transition bridges two distinct academic traditions. Iron Age archaeologists seek to explain the material record of the past in terms of social and archaeological theory. Alternatively, Roman archaeol- ogists often merely document it in the context of the established historical and art historical traditions. This paper attempts to bridge the divide, by interpreting evidence for cultural change within three interrelated theoreti- cal frameworks’ Ideology (Shanks and Tilley 1987,180-5) has been chosen as the theoretical framework within which to study the way in which cultural form was developed in the Roman world.
    [Show full text]
  • ATLAS of CLASSICAL HISTORY
    ATLAS of CLASSICAL HISTORY EDITED BY RICHARD J.A.TALBERT London and New York First published 1985 by Croom Helm Ltd Routledge is an imprint of the Taylor & Francis Group This edition published in the Taylor & Francis e-Library, 2003. © 1985 Richard J.A.Talbert and contributors All rights reserved. No part of this book may be reprinted or reproduced or utilized in any form or by any electronic, mechanical, or other means, now known or hereafter invented, including photocopying and recording, or in any information storage or retrieval system, without permission in writing from the publishers. British Library Cataloguing in Publication Data Atlas of classical history. 1. History, Ancient—Maps I. Talbert, Richard J.A. 911.3 G3201.S2 ISBN 0-203-40535-8 Master e-book ISBN ISBN 0-203-71359-1 (Adobe eReader Format) ISBN 0-415-03463-9 (pbk) Library of Congress Cataloguing in Publication Data Also available CONTENTS Preface v Northern Greece, Macedonia and Thrace 32 Contributors vi The Eastern Aegean and the Asia Minor Equivalent Measurements vi Hinterland 33 Attica 34–5, 181 Maps: map and text page reference placed first, Classical Athens 35–6, 181 further reading reference second Roman Athens 35–6, 181 Halicarnassus 36, 181 The Mediterranean World: Physical 1 Miletus 37, 181 The Aegean in the Bronze Age 2–5, 179 Priene 37, 181 Troy 3, 179 Greek Sicily 38–9, 181 Knossos 3, 179 Syracuse 39, 181 Minoan Crete 4–5, 179 Akragas 40, 181 Mycenae 5, 179 Cyrene 40, 182 Mycenaean Greece 4–6, 179 Olympia 41, 182 Mainland Greece in the Homeric Poems 7–8, Greek Dialects c.
    [Show full text]
  • TARRAGONA SPAIN Travel Guide
    TARRAGONA SPAIN Travel Guide BY JACKIE DE BURCA & COLLABORATORS TARRAGONA TRAVEL GUIDE 1. Introducing Tarragona Introducing Tarragona By Jackie De Burca, author of Salvador Dalí at Home, who has lived in Spain since 2003 – with contributions from travel bloggers and locals. As a huge fan of Barcelona, I can understand why so many visitors gravitate to this wonderful city and live in blissful ignorance of the fascinating city of Tarragona. I can only strongly encourage you to think again, and visit Tarragona, it’s a gorgeous city. Tarragona UNESCO Heritage Walking around the area where you can see the Arrabassada Beach © Alberich Fotògrafs amphitheatre, the views are absolutely amazing, as the amphitheatre is right by the sea. There’s Tarragona is an hour from Barcelona by train or car, something both odd and awesome about seeing it. and only a few minutes away from Reus Airport Behind you are parts of Tarraco, which is one of (10 km), and was once the capital of the Roman Catalonia’s 9 wonders of UNESCO sites and Empire here in Spain. Today Tarragona is a place heritage, but there’s just so much more besides in where history and culture are crowned with the city, as you’ll discover in this Tarragona Spain Mediterranean blue skies, blessed with beautiful Travel Guide. beaches and adorned by an abundance of ne wine and cuisine. Tarragona Spain Travel Guide - Travel Inspires Page 1 1 TARRAGONA TRAVEL GUIDE 1. Introducing Tarragona Tarraco is an impressive sight from many places, as Filled With Festivities (All dates below are for are the views from the Mediterranean Balcony 2018 but they can be used as rough (Balcó del Mediterrani).
    [Show full text]
  • The Case of Segobriga
    Romanization in the Middle of Nowhere: The Case of Segobriga CARLOS F. NOREÑA University of California, Berkeley [email protected] Abstract: This study addresses the problem of historical change in a medium-sized town in the provincial backwater of a large, premodern empire. It attempts to illuminate the intersection between sociopolitical order and cultural produc- tion, and the mutually constitutive relationship between asymmetric power and translocal culture, in the town of Segobriga in central Spain during the period c. 200 BCE–200 CE, at the height of the Roman empire. It argues that it was the very fact of Roman empire—and, in particular, the specific configurations of power prevailing within it—that drove the widespread replication of a distinctively Roman cultural package in Segobriga, especially in the public sphere (architec- ture, epigraphy, and coinage), and that can explain the dramatic efflorescence of Roman culture in this unexpected place. This study addresses the problem of historical change in a medium-sized town in the provincial backwater of a large, premodern empire. It attempts to illuminate the intersection between sociopolitical order and cultural production, and the mutually constitutive relationship between asym- metric power and translocal culture. In order to illustrate this dynamic relationship between power and culture, this investigation focuses on the town of Segobriga, in central Spain, during the period c. 200 BCE–200 CE, when the Iberian peninsula was first conquered by and then absorbed into the Roman imperial state. The main argument is that it was the very fact of Roman empire—and, in particular, the specific configurations of power prevailing within it—that drove the widespread replication of a distinctively Roman cultural package and that can explain the dramatic efflorescence of Roman culture in this unexpected place.
    [Show full text]
  • The Celts in Iberia: an Overview
    The Celts in Iberia: An Overview Alberto J. Lorrio, Universidad de Alicante Gonzalo Ruiz Zapatero, Universidad Complutense de Madrid Abstract A general overview of the study of the Celts in the Iberian Peninsula is offered from a critical perspective. First, we present a brief history of research and the state of research on ancient written sources, linguistics, epigraphy and archaeological data. Second, we present a different hypothesis for the "Celtic" genesis in Iberia by applying a multidisciplinary approach to the topic. Finally, on the one hand an analysis of the main archaeological groups (Celtiberian, Vetton, Vaccean, the Castro Culture of the northwest, Asturian-Cantabrian and Celtic of the southwest) is presented, while on the other hand we propose a new vision of the Celts in Iberia, rethinking the meaning of "Celtic" from a European perspective. Keywords Celts, Iberian Peninsula, Iron Age, Celtiberians, Indo-European. 1. Introduction Textbooks on European prehistory published during the last seventy-five years confirm that ever since the first theories were formulated at the beginning of the nineteenth century, the Celts have played a crucial role in studies of European protohistory. The Celts have even been accused of taking over Europe during the Iron Age, through the cultures of Hallstatt and La Tène. Any conclusions drawn by European historiography about the Celts have been based on the image conjured up by Classical sources and the archaeological and cultural evidence collected at La Tène. It was only during the mid 1980s that scholars began to debate this issue and started to break away from the conventional established image of the Celts (Collis 2003; Ruiz Zapatero 1993, 2001).
    [Show full text]
  • PMAR-Ámbito Lingüístico Y Social Historia Medieval SOLUCIONARIO
    PMAR-Ámbito lingüístico y social SOLUCIONARIO Historia Medieval ÍNDICE UNIDAD 1: EL MUNDO CLÁSICO ......................................................................................................... 2 ACTIVIDADES-PÁG. 7 ................................................................................................................................ 2 ACTIVIDADES-PÁG. 9 ................................................................................................................................ 4 ACTIVIDADES-PÁG. 11 .............................................................................................................................. 5 ACTIVIDADES-PÁG. 13 .............................................................................................................................. 7 ACTIVIDADES-PÁG. 15 .............................................................................................................................. 9 ACTIVIDADES-PÁG. 17 ............................................................................................................................ 11 ACTIVIDADES-PÁG. 19 ............................................................................................................................ 14 ACTIVIDADES-PÁG. 21 ............................................................................................................................ 17 ACTIVIDADES-PÁG. 23 ............................................................................................................................ 22 ACTIVIDADES-PÁG.
    [Show full text]
  • Cse-300 02-07-2018
    Engenharia e Tecnologia Espaciais – ETE Engenharia e Gerenciamento de Sistemas Espaciais CSE-300-4 Métodos e Processos na Área Espacial L.F. Perondi 02.07.2018 L.F. Perondi SUMÁRIO - EMERGÊNCIA DO CONCEITO DE PROCESSO EM ATIVIDADES PRODUTIVAS (CONT.) - CARACTERÍSTICAS E MODELOS DE ORGANIZAÇÕES - OPERAÇÕES E PROJETOS CSE-300-4 Métodos e Processos na Área Espacial 02/07/2018 2 L.F. Perondi - EMERGÊNCIA DO CONCEITO DE PROCESSO EM ATIVIDADES PRODUTIVAS (CONT.) CSE-300-4 Métodos e Processos na Área Espacial 02/07/2018 3 L.F. Perondi The Art Of Systems Architecting 1st Ed. Mark W. Maier and Eberhardt Rechtin, CRC Press, Inc. Boca Raton, FL, USA, 1997. Architecting, the planning and building of A ação de arquitetar, ou seja, planejar e structures, is as old as human societies — and construir estruturas, é (uma atividade) tão as modern as the exploration of the solar antiga quanto as sociedades humanas — e tão system. moderna como a exploração do sistema solar. The Art Of Systems Architecting 2nd Ed. Mark W. Maier and Eberhardt Rechtin, CRC Press, Inc. Boca Raton, FL, USA, 2000. - O trabalho anterior baseou-se na premissa de que métodos arquitetônicos, semelhantes aos formulados séculos antes, em obras civis, eram utilizados, ainda que inconscientemente, para criar e construir os (modernos) complexos aeroespacial, eletrônico e de software, bem como os (correntes) sistemas de comando, de controle e de fabricação. - Se assim o fosse, (continuava nossa hipótese de trabalho), então outras ferramentas arquitetônicas e ideias (pertencentes ao mundo) de obras civis — como raciocínio qualitativo e as relações entre cliente, arquiteto e construtor — poderiam mostrar-se ainda de maior relevância nos campos da engenharia, mais recentes.
    [Show full text]