aa MONTUIRI: \ TERRES I GENT I Jornades d'estudis locals

û Montuiri: terres i gent. Primeres Jornades d'estudis locals

O 2010: els autors O de I'edició: Ajuntament de MontuTri

Edició a cura de Maria Salvà i Joan Miralles i Monserrat

Coberta: Plaça de ses Tres Creus

Producció i fotocomposició: Documenta Balear SL lmpressió: Gràfiques - lnca

Amb el suport de

a I lnstitut ! d'Estudis Bareärìcs

Dipòsit Legal: PM-1 .797-2010 ISBN: 978-84-1 5081 -33-3 -

TAULA

Pròleg GABRIEL MATAS ALCOVER, Batle de MontuTri'

Montuïri: terres i gent 11 COMITÈ ORGANITZADOR .

Conferència inaugural 13 MARTORELL, A.: El ball de cossiers . '

Primera Ponència 25 PICORNELL, Climent: Et PIa, entre la Mallorca profunda i la real

Comunicacions propietat' 29 FERRER, Gabriel J.: Eslims de Montu|il. 1578-81 . Estructura de la ROSSELLÓ, Vicenç M.; ROTGER, Francesca R: El mapa de Montuiri 39 de Gaspar Mas "Comell¿;" (segle XIX). . VALERô, Gaspar: Les possessions de Montu¡ri segons els estims de 1685. 47

Segona ponència SUÑYER, Josep R.: Notes sobre el medi natural del PIa de 57 M al lo rca : el s ve rteb rats

Comunicacions i locals LLABRÉS, Margalida: La vegetació del terme de Montuiri 69

Tercera ponència AMENGUAL, Paula M.; FERRÉ, Marc; FORÉS, Albert; LULL, Vicente; MICÓ, Rafael; PALOMAR, Beatriz; RIHUETE, Cristina; BISCH' Roberto: La prehistòria de Montuiri a través de les investigacions a son Forners . . ' . 77

Comunicacions ARGENTE, José Fco; ROSSINYOL, Joan: Breu presentació del Mapa del Patrimoni històric de Montui'ri 93 FERRÉ, Marc; FORÉS, Albert: "La història a les teves mans>: 95 una proposta didàctica del Museu Arqueològic de Son Fornés'

Quarta ponència . 07 DEyÀ, Miquel J... L'Antic Règim a Montui'ri, aspectes socioeconòmics . . . .

Comunicacions ALOMAR, Antoni lgnasi: EI terme de Montuïri als inventaris 23 de béns de I'Arxiu delRegne de Mallorca (1516-1802) T

I'Iì I NI EI.I. I i,S J OIìN AI)I JS I)' IJS'I'T,] I) I S I,(X-A I,S

AMENGUAL, Cristòfol; AMENGUAL, Paula M.; RtBAS, Catalina M.;

RIBAS, Mìquel: Sobre el succés det Puig Mottó (1945). . 153 BARCELO, Maria: lnventaris de la possessió de Sabor (1472) i de la possessió d'Alcoraia (1548) 167 BERNAT, Margalida; SERRA, Jaume: "Culpes de cada un". Penes d'haver a les Germanies de Montuïri (1521-1524) . 175 MARIMON, Antoni; MAYOL, Gabriel: Política i eleccions a sota la Restauració (1874-1923) 201 MAS, Guillem. Govern local a Montuiri a la ,"gonu ,"iiut i"t t 209 MAYOL, Gabriel: El trienni constitucional a I'Ajuntament de Montui ri (1 820-1 823). 219 MIRALLES, Joan; JAUME, Honorat: L)na enquesta

sobre I'emigració balear a Cuba. El cas de Montui'ri . . . 229 MIRALLES, Miquel; FERRER, Miquel: Aproximació a la de Montuiri a partir dels agents socials que ¡ntervenen en I'educació (s. XVlll-XlX) 237 SEGUí, Gabriel: Lluc per Mallorca... Notes sobre la relació entre el santuari de Lluc i la vila de Montui'ri 249

Cinquena ponència PALOU, Joana Maria Sobre el patrimoni artístic de Montui'ri: l'Església parroquial 269

Comunicacions ARBONA, La publicació Onofre: de Montuiri "Bona Pau" . 287 CARBONELL, Xavier: Un instrument musical representat en el retaule de Mateu Llopis de I'Església parroquial de Montui'ri . . . 293 GOMILA, Biel: Puput xerrador, Als pares i Es revolt 309 GOMILA, Joana: Per un cens de museus i col.leccions de la 321 MAS, Catalina'. La creu d'en Gegues i la creu del Molinar de Montui'ri. Problemàtica i possibilitats en la restauració i ta conservació 335 MAYOL, Jaume: Cas metge Ferrando. lJna casa de Guiilem 341 MUNAR, Felip: E/s glosadors de Montuiri, avui . . 351 OLLEBS, Pere: Urbanisme ipatrimoni cultural. EI cas de Montuj'ri 373 PARETS, Joan; CORTÈS, Santiago: Apunts sobre el fet musical a 385

SERVERA, Lluís: Les eines antigues de la possessló d'Alcoraia . . 391 VIBOT, Tomàs; VILLALONGA, Josep: E/s Socies de Tagamanent: història, propietat i patrimoni 399

Sisena ponència MIRALLES MONSERRAT, Joan'. Onomàstica de Montui'ri. 411

Comunicacions CANUTO, Francesc: Sobre el topònim Son Fortuny 425 MAYOL, Margalida; RIGO, Maria Antònia: Noms de pita de Montui'ri (1 e50-2008). 431 ROSSELLÓ BORDOY, Alguns topònims d'època islàmica a Muntuy.... . 439 TERCERA PONENCIA

LA PREHISTÒRIA DE MONTU.íRI A TRAVÉS DE LES INVESTIGACIONS RECENTS A SON FORNERS

PnulR Ma Averucunl, Mnnc FennÉ, ALaeRr FonÉs, Vlce¡¡re LuuL, Rnrnel MtcÓ, BERrRlz PnloH¡Rn, CRlsrlnn RtHuere i Roaenro Rlscn

Secalion cerealis, a Mianes.

lntroducció

L'objectiu de la nostra ponència és presentar una breu síntesi de I'estat de la qüestió sobre el poblament prehistòric de Montuïri, a través dels estudis realitzats a Son Forners, l'únic jaciment arqueològic excavat al terme municipal. Aquest resum recull els aspectes més rellevants de les investigacions recents, coordinades des del Museu Arqueològic de Son Fornés pel Grup de Recerca en Arqueoecologia Social Mediterrània, vinculat al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de mí, a I'entrada de Mianes, Barcelonal. Son Forners està situat a2,4km al nord-oest del nucli urbà de MontuÏri, a la finca del mateix nom, localitzada al km 3,5 de la carretera Ma-3200, direcció Pina (39e 35' 3" lat. N ¡2e 58' 13" long. E). Eljaciment, actualment considerat Bé d'lnterés Cultural, va ser declarat monument històric artístic pel Decret núm.2563, de 10 d'octubre de 1966, gràcies a les breus descripcions sobre l'existència d'un talaiot2. Les restes arqueològiques identificades en el decurs dels nostres treballs de prospecció abasten unes 3 ha i, des de final de l'any 2001 , tota l'extensió deljaciment roman dins dels límits d'una finca de cent mil m2 i titularitat municipal. Els treballs de prospecció sistemàtica de Son Forners, iniciats I'any 1997, es van complementar, posteriorment, amb els del terme municipal. Per a la compilació dels 74 jaciments i llocs d'interès arqueològic que formen part de la nostra base de dades, acus fullonum\ hem comptat amb la col.laboració decisiva de José Francisco Argente i de José Antonio Encinas (figura 5). Les darreres prospeccions de camp, realitzades fa només dos mesos, inclouen tècniques de detecció geomagnètica i geoelèctrica (en col'laboració amb les universitats de Colònia i de Kiel). El programa d'excavacions sistemàtiques començà l'any 1975 i comprèn un total de tretze campanyes, la darrera de les quals va tenir lloc durant I'estiu de 2008 (taula 1).

1 El projecte Son Fornés aglut¡na una trentena de professionals de diferents universitats i cen- tres d'invest¡gació, dins un programa de recerca multidisciplinar amb especial èmfasi en les transfor- macions d'ordre ecològic, econòmic i social dins el seu marc histònc. 1967a; MASCARÓ, 1967b. 'z MASoARÓ, 78 I'RIMLRES .lORNADES I)'ES'I'UUIS I,OCALS

L'objectiu de les primeres intervencions fou establir la seqüencia cronológica i estra­ tigrafica a partir de I'excavació de I'interior i I'exterior del Talaiot 1, El programa d'ex­ cavació en extensió comenya a partir de la cinquena campanya i ha predominat com a estrategia d'intervenció fins a I'actualitat. Aquest programa és idoni per investigar assentaments plurifasics, com el de Son Forners, on I'objectiu és la recuperació glo­ bal (extensiva) d'estructures per horitzons sincrónics. A més de les zones O i E, loca­ litzades a I'area central del poblat (figures 1 i 2), les intervencions a les zones F, G i H (figures 3 i 4) també han permes recuperar una extensa documentació sobre aspec­ tes clau de I'organització de I'assentament, des deis inicis del primer mil·lenni abans de la nostra era fins a les darreres freqüentacions d'epoca medieval.

Els inicis de I'ocupació estable

La primera ocupació de Son Forners data deis inicis del segle IX cal ANE3 i s'inau­ gura amb la construcció deis talaiots. No hem trobat cap nivell arqueológic ni tampoc cap indici superficial fefaent d'epoques més antigues4 . Tanmateix, dins el terme muni­ 5 cipal de Montu'lri, les evidencies d'un poblament del segon mil·lenni són molt minses , fet que podria relacionar-se, al manco parcialment, amb I'impacte de I'antropització del paisatge en epoques posteriors6 . És possible que algunes de les nombroses coves del municipi7 , especialment les artifieials (hipogeus), haguessin estat emprades com a Iloes d'enterrament d'una comunitat propera (figura 5), peró la manca d'investigacions sistematiques no permet confirmar-hos. En qualsevol eas, aquest panorama s'adiu amb les eonclusions de les analisis espacials a escala insular. Si bé les soeietats de la sego­ na meitat del segon mil·lenni van ser les primeres en colonitzar el eonjunt de I'illa, les

:J Cronologia en anys calendarics (ANE, aban s de la nostra era) basada en la calibració (ca0 de les análisis de I~C . Els detalls de la serie de datacions radiocarboniques de Son Forners, formada per 35 determinacions, pot consultar-se a MICÓ, 2005, p. 380-398. Aquesta obra també ofereix un extens estat de la qüestió sobre la periodització de la prehistoria de les IIles Balears, sintetitzat a MICÓ, 2006. Una altra pros posta recent és la de I'equip de la UIB (GUERRERO, 2007). 4 Cap de les restes arquitectoniques visibles en superfície pot identificar-se amb garanties amb els recintes d'habitació amb planta de nau invertida i murs ciclopis de doble parament, anornenats navi­ formes, malgrat algunes propostes recents (PONS, 1999, p. 211). 5 G. Pons i Homar identifica "restes mobles pretalaiotiques en superfície» a Son Palou i Tagamanent (1999, p. 211) i J. A. Encinas fa esment de la troballa de cerámiques incises a les coves de Son Manera i a la Tanca de Can Calussa (2007, p. 36 i 45). Recentment, l1em tengut noticies d'un possible naviforme a Son Deixobte, grácies a una planimetria original de J. A. Encinas. 6 S'ha dernostrat I'existencia d'una relació estadisticament significativa entre un alt grau d'ex­ plotació del sol, fruit deis treballs agricoles, i una baixa densitat d'ocupació prehistorica (GILI, 1995, p. 119-120). 7 ENCINAS, 2006, p. 128. 8 L'única intervenció realitzada data de només tres anys i es restringeix a la neteja i in specció superficial de la Cova d'en Baco, afectada per les obres de condicionament de la carretera Palma­ . La destrucció parcial del seu tancament i la finalització del control arqueologic sense una exca­ vació rigorosa del diposit, que encara roman in situ pero segellat sota una capa de formigó, és un exemple més de la manca de protecció que pateix el patrimoni arqueologic insular, aixi com de la incom­ petencia de I'administració, que hauria de promoure el seu coneixernent i gaudi públics. I,A I'REI-IISTÒRIA I)IJ MONTUIRI cronològica i estra- manifestacions de la seva presència -ja sigui en forma de nuclis naviformes o d'hipo- . El programa d'ex- geus d'enterrament col.lectiu- són molt més abundants a la perifèria que a les terres ha predominat com de l'interiore. idoni per investigar Actualment, existeix un consens prou generalitzat de considerar que la clau de I'ex- glo- la recuperació pansió del poblament prehistòric, que culminà amb la creació dels poblats talaiòtics con- s zones D i E, loca- solidats, rau més en processos de concentració demogràfica i explotació de nous a les zones F, G i H territoris que en I'arribada de nous contingents poblacionals. És des d'aquesta pers- rtació sobre asPec- pectiva que ens hem de demanar quins factors haurien estat determinants en I'elecció mer mil.lenni abans dels llocs específics on es fundaren els nous poblats. Les característiques f ísiques de tal. I'entorn de Son Forners són especialment rellevants per respondre aquesta qüestió. Es tracta d'una zona de terres baixes i relleu molt suau, amb una altitud mitjana de '120-130 m, situada just a la divisòria de les conques que desemboquen al litoral de Campos i a la badia d'Alcúdia, al sud-oest i al nord-est de I'illa respectivamentl0. L'em- plaçament de Son Forners, just a la perifèria d'una zona fàcilment inundable durant la lX calANE3 i s'inau- temporada de pluges i que en el passat podria haver tengut un aspecte lacunar, afa- queològic ni tamPoc voriria l'aprovisionament d'aigua i pastures necessàries per al manteniment dels ramats, dins el terme muni- base del s¡stema productiu. En els darrers anys, hi ha hagut pluges intenses i una ni són molt minsess, manca de manteniment en certs punts de la xarxa de síquies i canalitzacions antigues le l'antropització del (albellons), que aboquen I'excedent d'aigua alTorrent de Pina. Això ha permès com- s nombroses coves provar la facilitat amb què els camps propers al jaciment romanen inundats durant lstat emprades com un bon nombre de mesos. En el passat, l'àrea afectada cobriria una important exten- nca d'investigacions sió i aquesta podria ser una raó de pes per explicar I'absència de jaciments arqueo- anorama s'adiu amb lògics fins a Son Coll Nou (Algaida) iels Baixos de Pina11. societats de la sego- L'inventari de jaciments contemporanis a Son Forners durant el període Talaiòtic I conjunt de I'illa, les és molt heterogeni quant a composició i n'inclou molts d'arrasats i, fins i tot, desapare- guts (taula 2). La distribució de les estacions de Montuïri, que podem adscriure amb cer- tesa al període Talaiòtic, presenta una marcada concentració al nord del terme municipal, (cal) en la calibració de amb Son Forners com a límit occidental i, en general, repeteix I'esquema d'ocupació de cn Forners, formada Per proximitat les capçaleres dels torrents avui canalitzats (figura 5). Es també ofereix un extens terres baixes i a ìintetitzat a MICÓ, 2006. tracta de llocs, per tant, que garantien I'assentament estable de societats depenents de I'explotació dels recursos agropecuaris i amb una forta base ramadera. r-se amb garanties amb Hem de subratllar que el llistat de jaciments que hem emprat només inclou aquells 'ament, anomenats navi- llocs que podem adscriure clarament al període, és a dir, a la formació social caracte- que rerfície" a Son Palou i ritzada per l'ús dels talaiots. Val la pena subratllar aquest extrem, atès la tradició ques incises a les coves investigadora acostuma a emprar el terme talaiòtic per qualificar moltes de les evidèn- 'lem tengut notícies d'un cies arqueològiques classificables fins a la conquesta romana. . Encinas. El de la societat organitzada al voltant dels talaiots i els canvis subse- e entre un alt grau d'ex- col.lapse potències rrehistòrica (GlLl, 1 995, güents vinculats amb la inclusió dels pobles baleàrics dins l'òrbita de les esta- la nete¡a i insPecció x a e ctLt, 1995; PoNS, 1999. la carretera Palma- t de 1O FERRES i GURT, 1984 ueològic sense una exca- 11 Pot consultar-se la documentació cartogràfica publicada a ARAMBURU-ZABALA, 1998, p. 292 capa de formigó, és un i PONS, 1999, full de Porreres. rlar, així com de Ia incom- udi públics. I'l

Noves dades per al coneixement de la societat talaiòtica de Son Forners

La nova etapa d'excavacions a Son Forners ha incrementat el registre documen- tal del període Talaiòtic1a amb l'excavació d'un tercer talaiot (T3)15 i dues estructures domèstiques més (HT6 ¡H17)r6. També hern d'esrnentarque, a l'extrem septentrional de la finca i dins un enclavament molt perifèric respecte a l'àrea central del poblat, hem localitzat un claper que possiblement amagui les restes d'un quart talaiot. De confir- lnar-se la seva entitat, aquest monument refernlaria la centralitat de Son Forners res- pecte als nuclis de població situats a l'est, de menor envergadura i, per tant, amb menor densitat demogràfica, dins un territori marcat per possibles relacions de dependència.

12 LUI-L et al ,2OOB, p 37-60 rn Per a un estat c.1e la c¡üestió actualitzat sobre la producció talaiòtica mallorquina vegi's LULL et al ,2008 Aquesta invesìigació comprèn tots els exemplars amb perfil sencer conservats als diferents museus fins avui dia ique ha estat possible analitzar de forma clirecta De les g1 peces analitzades, 38 són de Son Forners, circumstància que emfasitza el protagonisnre i potencial d'aquest jaciment en l'àmbit de la recerca del període Talaiòtic 14 cASUt_t_ et at., 1984a, 1984b i 1oB4c 15LULL etal ,2002 i2003iAI/ENGUAL etal ,ep Iti LIJLL. et al ,2OO2.,2003, 2006 i 2O0Blr Y

LA l)lìtìl I IS'l'OlìIA l)1, l\4ON]'tlI llI minació de diferents Gràcies a les evidències estratigràfiques recuperades i a les mostres orgàniques ada més i amb força datades per 1aC, sabem que els talaiots van ser les primeres construccions aixecades 'ò, que la revlsió dels en el moment de la fundació del poblat. La monumentalitat d'aquests edificis implica, ativa situen el perío- al marge de qualsevol connotació política o simbòlica, la disponibilitat d'una elevada is d'un període d'as- força de treball i una base subsistencial eficaç. És en aquest sentit que podem consi- rasta dues centúries. derar els talaiots com a veritables sÍmbols de la comunitat: són el primer requisit de la iques clarament atri- seva existència i, almanco a Son Forners, I'expressió més acurada dels vincles de reci- rlògiques i tecnològi- procitat en els quals es fonamentava la seva organització social i econòmica. alitzats, són les que Els tres talaiots excavats presenten una certa alineació nord-oest/sud-est (figu- ra 1) i es distribueixen a distàncies força regulars, de forma que el T3, localitzat a I'ex- ràmiques, ja que les trem sud-oriental del jaciment, es troba a 60 metres del 12 i a 90 del 11. En conjunt, onologies i tenen un configuren un front amb un ampli domini visual de les terres baixes de l'oest, amb el Adscriure al període massís de Randa com a principal punt de referència a I'horitzó. D'altra banda, grà- lrtícules minerals de cies a la campanya de restauració realitzada I'any 2007, hem pogut verificar que el tt una pràctica habi- lloc ocupat pel 11 -el més gran de tots i, de fet, el més gran de Mallorca quant a dià- r la conjunció d'amb- metre màxim (17,3 m)- tenia molt a veure amb la disponibilitat de matèria primera, Ll ANE i perdura fins atès que tota la seva banda occidental, exempta d'edificacions annexes, es troba al a pobra conservació peu de la pedrera d'on s'extreien els blocs emprats en la seva construcció. A més, ; llocs que han expe- I'anàlisi comparativa de la pedra utilitzada en els diferents monuments confirma que És per aquest motiu la majoria del material és de natura calcària, amb l'excepció d'alguns carreus de con- terme municipal de glomerat, emprats exclusivament per bastir els dintells i les columnes. Aquestes roques, caracteritzades per una major solidesa, també formen part del substrat geolò- gic de l'entorn de Son FornerslT, però l'extracció i el desplaçament haurien implicat un esforç superior. ion Forners Sembla que la grandària del T1 està relacionada amb la construcció d'una càme- ra encastada en el seu parament de 5 m de gruix, un fet també singular al conjunt de ll registre documen- l'illa i, possiblement, relacionat amb la funció d'aquest talaiot com a centre de proces- 5 i dues estructures sat i repartiment de carnrB. Era com una mena de rebost o fresquera per al manteni- )xtrem septentrional ment temporal de les peces, abans de la seva distribució. A Mallorca, la major part dels rtraldel poblat, hem talaiots circulars, com els tres de Son Forners, tenen un diàmetre màxim d'entre 10 rt talaiot. De confir- i 12 m, amb pocs exemplars per sota dels 9 i per damunt del 'l 41s. En aquest sentit, el le Son Forners res- T2, amb 14,4 m, també es troba entre els exemplars grans, mentre que el T3, amb 12 m, per tant, amb menor ocupa la franja alta de la mitjana. ns de dependència. Els portals d'accés estan orientats en la mateixa direcció, cap al sud-est, coinci- dint amb el patró predominant al conjunt de Mallorca2o. El cas del T2 és certament espe- cial, atès que en el moment del seu darrer ús no tenia porta i s'hi accedia davallant des del sostre mitjançant una escala helicoTdal que conduÏa fins a la petita cambra. llorquina vegi's LULL el Les recents excavacions lonservats als diferents de la façana amb motiu de les intervencions als sectors adja- ;91 peces analitzades, al d'aquest jaciment en 17 IGME 1992: full 692. p. gg-27 1B GASULL et at., 1984a i 1984b; LULL e¿ al., 2oo1 . 1s ARAMBURU-ZABALA, 1998, p.134-135 i taula 2. 20 ARAIVIBURU-ZABALA, 1998, p 138 i tauta 2. !) r)rì I M t il< F,s I ()lìN I )l';S l)' lls'lLJ l) I S I -(XlA I-S ^ cents (zones D iE) han permès verificar el perfil troncocònic del seu bastiment i, en conseqüència, l'increment de mida de la base (1a,4 m) respecte a la cresta (12 m). També hem detectat treballs de reparació que implicaven la recol'locació dels grans carreus a mode de taps d'esbucament, així com la ubicació original del portal d'accés al quadrant sud-est, el qual va ser completament condemnat en temps posteriors La remodelació arquitectònica de I'edifici, tal vegada conseqÜència d'alguns punts febles que en el seu bastiment, es completà amb la construcció d'una nova paret interior reduí l'espai de la cambra i en la qual s'encastà l'escala d'accés. Aconseguir una cambra més petita, de només 4,2 m de diàmetre i 9 m2 d'espai hàbil, sembla haver estat deter- minant en el tipus de reunions que hi tenien lloc, atès que només hi podia participar un reduTt nombre de persones. Aquestes reunions es relacionarien amb l'àmbit de la ideologia ide la decisió política21. A més, estaven estretament vinculades a I'adminis- tració i el consum d'unes begudes, inferides a partir de la troballa d'un conjunt singu- lar de vasos ceràmics Únics tant al poblat com, de moment, a la resta de l'illa' És interessant assenyalar que les dimensions originals de la cambra del T2, al vol- tant dels 6,6 m de diàmetre, són coincidents amb les dels altres edificis (T1: 6,6m; T3: 6,7 m) i no mostren cap mena de relació amb les notables diferències de mida màxi- ma. Aquesta regularitat en les dimensions de I'espai hàbil podria respondre a les limi- tacions del material llenyós emprat per a la construcció del sòtil i que configurava l,estructura bàsica de la planta superior (terrat). Les anàlisls de les abundants restes de bigues carbonitzades que hem recuperat als diferents edificis han determinat que totes eren d'ullastre (Otea europaea)22. És una fusta amb una elevada densitat idure- sa i, alhora, amb molt bona resistència a la compressió i la flexió, trets molt adients per als treballs de construcció. Malgrat això, aquests arbres no acostumen a assolir I'envergadura suficient per tallar bigues de gran longitud i, per tant, la seva utilització imposava límits tècnics a les dimensions de les taulades dels talaiots. El mateix factor proporciona una explicació funcional a la tècnica d'apropament de filades per al bas- timent de les parets interiors; també permet entendre el progressiu augment de mida del blocs de la columna on recolzava el bigam. Com el Talaiot 2, el T3 també va ser remodelat (figura 3), però en aquest cas els canvis són fruit de les necessitats d'una altra època i d'una societat ben diferent: la que visqué a Son Forners deverS el segle lV abans de la nostra era23. Les reformes més destacades implicaren una reot¡entació dels brancals de la porta d'accés, I'eliminació de la columna central, la modificació del traçat circular de la cambra al terç oriental, la compartimentació de l'espai i, finalment, la construcció d'un seguit d'infraestructures part dipò- necessàries per a les noves f uncions del recinte. Malgrat això, una petita del sit arqueològic relacionat amb l'ús original de I'edifici va romandre intacte damunt la

21 GASULL et a/., 1984b 22 pleuÉ iNOGUERA, 2OO2,p.296 ¡taula 1. Les anàlisis d'aquests investigadors sobre les res- també tes antracològiques atribuibles a material combustible (assoctades a estructures de combustió) han determinat l'ús gairebé exclusiu d'ullastre. 23 LULL et al ,2002 i 2003, AMENGUAL ef a/ , e p. LA PIìEI]IS]'OIìIA DE MONTUIRI u-l

mare i ha permès, entre d'altres aspectes, verificar el registre de l'atuell ceràmic seu bastiment i, en roca precisar la seva cronologia. a la cresta (12 m). i Pel que fa als habitatges, les noves intervencions han ampliat l'àrea coneguda fins l.locació dels grans contrastant positivament el model de recintes aferrats radialment als talaiots rl del portal d'accés al moment (HT624, al sud-est del T2), així com la hipòtesi d'altres enclavaments conformant un -.mps posteriors. La anell respecte al primer (HT725, adossada a l'HT'l L'excavació de l'HT7 va con- alguns punts febles segon ). fa només tres mesos i encara és prest per pronunciar-se respecte a la seva fun- ret interior que reduí cloure Possiblement, estigui més vinculada a la necessitat d'estabulació temporal rseguir una cambra cionalitat. ramats que als espais on es desenvolupava la vida quotidiana de les diferents uni- la haver estat deter- dels També hem d'assenyalar que, gràcies a les intervencions al sud del ; hi podia part¡cipar tats domèstiques, (zona H26), on I'impacte de l'ocupació de I'espai en temps posteriors és extraor- rn amb l'àmbit de la T3 notòria, hem trobat nous indicis dels grans murs ciclopis que connecten culades a I'adminis- dinàriament talaiots i que funcionaven com a elements d'ordenació de l'espai, obrien els acces- d'un conjunt singu- els i proporcionaven al conjunt un aspecte compacte i ben planificat. :sta de I'illa. sos de les restes de l'HT6 (figura 2)27 ha permès definir una sèrie lmbra delT2, alvol- L'excavació íntegra típics dels habitatges talaiòtics de Son Forners. En són exem- lificis (T1: 6,6m; T3: d'elements arquitectònics ples de pedra seca i doble parament, aixecats directament damunt la lcies de mida màxi- els murs ciclopis i que delimiten la façana; l'ús d'una columna central per al sosteniment del 'espondre a les limi- roca mare d'una foganya, un escudeller i una arqueta de pedra dins el reper- il i que configurava sostre; la inclusió d'inf raestructures; la construcció d'un sistema d'accés per salvar el desnivell entre rs abundants restes tori pis i l'exterior. La superf ície estimada del recinte, amb uns 25-30 m2 habitables, així han determinat que el la seva i orientació respecte al T2, també són factors a tenir en compte rada densitat i dure- com situació en el capítol de les similituds. Pel que fa a aquest darrer punt, I'HT6 emula la situació 1, trets molt adients i de l'HT1 respecte del T1: ambdues habitacions són de planta arronyonada, ìcostumen a assolir orientació la façana meridional d'un talaiot com a paret mestra i presenten dues forní- rt, la seva utilització aprofiten enllosades i encastades en el mur que es troba en estreta connexió espacial amb ots. El mateix factor cules el portal d'accés al talaiot. e filades per al bas- d'artefactes mobles de l'HT6 també és molt semblant al de la resta u augment de mida El repertori d'habitacions conegudes, tant pel que fa al tipus de vaixella i d'eines com a la seva caracterització morfotipològica. A Son Forners, un reduït ventall de recursos produc- 'ò en aquest cas els tius i dispositius d'emmagatzematge bastava per mantenir un grup d'entre cinc i nou etat ben diferent: la persones amb capacitat per satisfer tots els àmbits de la vida quotidiana. La distribu- era23. Les reformes ció dels habitatges i dels propis artefactes assenyala certa discriminació entre d'accés, l'eliminació espacial àmbits de descans i de treball. De tota manera, no tenim cap indici d'àrees especialit- ra al terç oriental, la zades o obradors per a les múltiples activitats documentades: el treball de la pell, el ¡it d'inf raestructures processat del menjar, la producció terrissaire... L'anàlisi tecnològica, morfomètrica ifun- petita part del dipò- cional del ventall de contenidors ceràmics28, utillatge d'os (punxons) i estris de pedra 'e intacte damunt la

24 LULL et a|.,2006 25 LULL et a|.,2008b. stigadors sobre les res- 26 LULL et al rs de combustió) també ,2oos. 27 LULL et al.,20o6. 28 LULL et a1.,2008a. l tJl)l's l,()('/\l':' i'i t,t

pr'trtirdt> rt¿ltr)- (rnolins, r"rìorters, lloses, allis¿rclors, percLlssors i¡lics)2e. 1

[.afidellnóntalaiòticicldesenvolupamenl.cl.t'¡tlanovasocietat son [:olncrs El nivell cl'abanclonament enregistrat a tots els rocìtrtes talaiòiics do que clestruí I'as- es caracteritzapet urr incerrrji massit-1, testimotri c.lel conflicte violetri a proliferar ttlr se¡tament. Err el seglc V cal ANt': i clatnttnt les seves rLllìes, cometrçà norr¡roblatformatperc¿ìsesdisperses(HPì1--HPl4,figrrra2),c¡uett encluellanlbl'arì- terior model compacte i ben planificat30' ptodLtctitts t:ls vcstigis de lcs tr¿rclicic¡ns antoriors són llett pak:sos elr els àmbits rnolt populars' corìl AixÍ, per excrnple, observanl la continuitat de certs moclels r;erànrics i la vigència de tot el els grans contenidors amb agafadors clamulrt I'espatlla (pitoicles) destacables i apun- vcntall cl'instrl¡metltal litic. Tcrt i així, les itrnovac;iotls sótr nlolt rnés d'utl itrcrement ten a una cliversificació i augtnent ne;t clo la procJrrcció, acompanyats dels intercatrvis i del consulrì de productes foratls' en temps En l,àmbit de la terrissa3 l, destaca la irrtrocltlcció de formes insòlites

29 DEL-GAI)O, 2OOB rr(r L_ul L et al ,2oo1, p B6-95 31 PALo[,14[ì, 20oii; AIvLNCìuAl i t)AL oMAtì, 200u clt,l 41"/" cl'Olett ctrro¡taea) (PIQUE rr2 Ara tamlté rrés clivcrsific;al (i;4% cle l)ins halr:pettsls enfront a t¡aterial cle collstrucció en les i NoGtJERA,2OO2: tar-rla l). Val a cìir, ¡rerò, qr-te la fusla cntpracla cot¡ ol; úniciltne tlt vivencles ¡.rostlalaiòliques, scqolìs cls catl¡c.rtls atlalitzats' ¡ri ir3 DI:LGADO, 200B, p 4/1-473 3a Segons lcs anàlisis de ilans l' Stik¿r \ t-s t-A t,tììlt I Is'totìt,,\ I)ll MON'n l illt ¡1.5

ì creats a partir de matè_ era dif ícil de resoldre perquè totes les datacions de 14C se situaven temps. La qüestió alitat d'aquests produc- la corba de calibració mancat de precisió3s. Una altra problemàtica afec- àn el tram de al conjunt de l'illa i que ,tavalaconsideració de la murada que havíem detectat a la part més alta de la finca ements tècnics. (igura 1)ique tanca un espai d'uns 6000 m2 amb abundància de restes arqueològi- posició perifèrica oues visibles en superf Ície. La seva respecte a l'assentament talaiò- però quin tic plantejava una evident manca de vinculació, ignoràvem en moment hauria ¡cietat estat bastida. La creació de dispositius de defensa i el trasllat del poblat a la part més alta de la finca podia entendre's com a part del procés de crisi de la societat talaiòtica laiòtics de Son Forners abans ciel seu col'lapse definitiu, però també com un tret propi del nou món que sorgí violent que destruí I'as- de les seves cendres. ;omençà a proliferar un Atès que arreu de Mallorca hi ha prou referències de nivells d'incendi segellant que trenquen amb l'an- dipòsits talaiòtics36, que les murades formen part del paisatge de molts poblats3T i que la continuïtat dels assentaments perdura fins al canvi d'era, resultava evident que la r els àmbits productius. problemàtica plantejada a Son Forners ultrapassava les vicissituds d'un jaciment con- nics molt populars, com cret i s'inseria en un marc de canvi històric a escala insular. rs) i la vigència de tot el Amb aquests antecedents, plantejàrem I'excavació de lazona G (figura 4)38 i allà rés destacables i apun- va ser on recuperàrem la seqüència estratigràfica que necessitàvem per superar les ranyats d'un increment limitacions del 14C. Aprofitant la paret interna de la murada, trobàrem part d'un recin- te (sector G1, HPTs) dotat d'una foganya id'un equipatge ceràmic amb les mateixes nes insòlites en temps característiques documentades a les habitacions posttalaiòtiques conegudes. El seu :ió d'elements de pren- ús va ser datat amb fiabilitat al primer quart del segle V cal ANE. La construcció de rlia, gens normalitzada la murada, per tant, datava d'un moment necessàriament anterior. L'altra fita impor- -'tal com a desgreixant, tant la trobàrem en el mateix adossament de la murada a un recinte de planta rec- rle durant la cocció dels tangular bastit amb potents murs ciclopis i amb una funcionalitat de caire domèstic certes. Una tònica sem- (G ), la construcció del qual havia de ser necessàriament anterior. Les mostres ana- (contrapesos) vinculats litzades per datar la murada i el G4 tornaren a situar-se en I'interval d'imprecisió de ;ionalitat i un increment la corba de calibració, però sabíem que la primera havia estat bastida després del a part d'aquests canvis segon. L'estudi dels artefactes del G4, especialment l'equipatge ceràmic3e, oferí la clau cisiu que pren I'agricul- per aclarir la qüestió. La seva caracterització s'allunyava de les produccions talaiòti- rmbé de civada (Avena ;apacitat d'emmagatze- lucció i consum. el sorgiment d'aquesta 35 Tram anomenat meseta de Hallstatt, perquè els valors centrals de les delerminacions se situen landonat durant un cert aprox¡madament entre el 600 i el 490 (en termes convencionals, no en anys calendàrics). Cal tenir pre- sent, però, que si la desviació estàndard és superior a +20, els valors centrals anieriors o posteriors a l'interval esmentat també poden veure's afectats. 36 COLOMINAS, 1920a [Talaia Juana, talaiot del poblat des Antigors (ses Salines), talaiots A i B de Capocorb Vell (Llucmajor), talaiot des Velar (Sencelles)l; AMORÓS 1929a ltalaiot des Rafal Cagolles (Manacor)l; Rosselló Bordoy, 1962 ftalaiot des Vincle Vell (Palma)]; Rosselló Bordoy iCamps, 1971 [talaiot aTllat de Son Serralta ()]; PONS, 1999 [habitació aferrada al talaiot de ses Talaies de Can Jordi (SantanyÍ)1. Les darreres intervencions als talaiots de Son Fred i Cas Canar (ambdós a " d'Olea europaea) (PIOUE Sencelles) confirmen el mateix (Aramburu-Zabala, com. pers.) rterial de construcció en Ies 37 Per exemple a ses Païsses (Artà), es Pou Salat (Porreres), Puig de sa Morisca (Calvià), es Antigors (ses Salines), es Pedregar (Llucmajor) o s'lllot (Sant Llorenç des Cardassar). 38 LULL et al., 2OO2 i 2003. 39 AMENGUAL, 2006 I'l

Agraïments

El treball de recerca a Son Forners ha comptat, des dels seus inicis, amb el suport constant de I'Ajuntament de Montuïri, actualment entitat tutelar del Museu Arqueològic de Son Forners, després de l'etapa inaugural a càrrec de la Fundació Son Fornés. Des de l'any 2002, les campanyes d'excavació han estat finançades mitjançant convenis de col.laboració amb el Consell de Mallorca. Els projectes oficials en els quals s'inte-

a0 Ens referim, concretament, al nivell sr.rperior del tall 15 (Fundcomplex 10), el nivell gris del Iall 14 (Fundcomplex 4) iels estrats 4,3i2 de I'habitació del tall 19, tots ells al laciment de s'lllot (Pingel, 1969,Frey, 1968iKrause197B) Peraunadiscussiódetalladadel lemavegi'sLULLefa/, 2008, p 48-60 41 Materialitzats als edificis G4 de Son Forners, Alfa de Son Ferragut -Sineu (CASTRO ef a/., 2OO5),25 de ses Païsses (ARAMBURU-ZABALA i RlERA,2006) ials nivells de s'lllot abans esmen- tats (nota 35). a2 Amb exemples a ses Païsses, s'lllot o ses Talaies de Can Jordi. a3 El primer exemple d'una tradició que comprèn els anomenats santuaris mallorquins es troba al nrateix edifici Alfa de Son Fetragut. aa Ai llarg del període Talaiòtic, ia diferència del que succeeix a lVlenorca, les evidències d'en'ter- raments són excepcionals al conjunt de l'illa LA PIìI'I IIS'I'ÒRIA DI:Ì MONl'UiIII tos que coneixem a gra el programa de recerca a Son Forners són els finançats per I'Agència de Gestió rsterioritat clara res- ã'njutt lJniversitaris i de Becerca-AGAUR de la Generalitat de Catalunya (Programa Beatriu de Pinós 20058P-410094: Projecte de Recerca Batista i Roca 2007P8R18 estratigràfiques i pa- i 2008P8R47; Grup de Recerca Consolidat 2005SGR01025). rnclusions d'aquesta rblats talaiòtics arra- nça a manifestar els liversa i polimorfa, a Bibliograf ia conflictes amb altres P M (2006). L'edifici G4 de Son Fornés (Montuiri, Mallorca) Treball d'lnvestigació de ¡astir fortif icacionsa2 AMENGUAL, Tercer Cicle, inèdit, Universitat Autònoma de Barcelona. i i reprèn, tal vegada AMENGUAL,P.M.,etal.(2007)."E| Talaiot3deSonFornés(MonluTri,Mallorca) Dadespreliminars", lida definitivament a Mayurqa (en premsa). producció ceràmica a I'illa de Mallorca l'any '123 ANE, quan AMENGUAL, P i PALOMAR, B (2008). "Canvis tecnològics en la durant el I mil.lenni ane". A: MINARFìO, M. iVALENZUELA, S. (eds.), Actes del I Congrés de Joves lnvestigadors en Arqueologia dels Paisos Catalans: la protohistÒria als Paisos Catalans. Barce' ls de resoldre a Son lona: Àrea d'Arqueologia, Universitat de Barcelona ("Arqueo Mediterrània", 10). p. 177-185. p. roman a l'àrea d'ex- AMORóS, L. (1929). "El talaìot d'es Rafal Cagolles (Manacor)", BSAI [Palma] , XXll, 196-198. rns dins de la comu- ARAMBURU-ZABALA, J. (1998) El patrón de asentam¡ento de la cultura talayótica de Mallorca. Palma. El Tall. 'a, ja en ple segle lV, ARAMBURU-ZABALA, J (2004). Mallorca arqueològica Contr¡buc¡ó a I'inventari de iaciments. CD-Rom. ;. El poblat, almanco Palma: Consell de Mallorca. rnió i mobilització de ABAMBURU-ZABALA, J. ¡ RIERA, D.(2006). Ses Paisses (Artà). Talaiots iMurades. Palma: El Tall. y en la t allunyat dels siste- CASTRO, P.V. et at (2OO3). Mujeres y hombres en espacios domésticos: trabaio vida social Prehistoria de Mattorca (c 700-500 cal ANE). El Edificio Alfa del Puig Morter de Son Ferragut (Srneu, Mattorca,). Oxford: British Archaeological Reports. lnternalional Series, 1162 COLOMINAS, J. (1920). "L'Edat del Bronze a Mallorca". Anuari de I'lnstitut d'Estudis Catalans lBarce- lonal, Vl, p. 555-573 DELGADO, S. (2008). PráctÌcas económicas y gestion soc¡al de recursos (macro)líticos en la Prehistoria Reciente (lll-l milenios AC) del Mediterráneo occidental. Tesi Doctoral inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona. inicis, amb el suport ENCINAS, J. A. (2006). Relacion inventarial de subterráneos naturales de las llles Balears. Pollença: I Museu Arqueològic Ed. JAES. las cavernas baleáricas. Pollença: Ed. JAES rció Son Fornés. Des ENCINAS, J. A. (2007) La incidencia antrópica en ("Tarsilbet", lV). mitjançant convenis Son Fornés FERRES, Ll. (1984). "Ensayo de reconstrucción del paleoambiente". A: GASULL, P et al. s en els quals s'inte- l: La fase tatayótica. Oxford: British Archaeological Reports. lnternational Series, 209, apèndix 4, p.131-135. (San FREY, O. H. (1968). "Zweiter Bericht über die Untersuchungen in der Talayot-siedlung von S'lllot Lorenzo, Mallorca)". Madrider Mitteilungen [Madrid], 9, p. 63-75. rex 10), el nivell gris del GASULL, P. et a/.(1981). "Procesos de trabajo en la construcción del talaiot na 1 de Son Fornés llls al jaciment de s'lllot (Montuïri, Mallorca)", Pyrenae [Barcelona], 17-18, p. 211'23o' Oxford: British Archaeological Reports. tema vegi's LULL et al , GASULL, P. et al. (1984). Son Fornés I: La fase talayótica lnternational Series, 209. Sineu- (CASTRO et al., GASULL, P ef a/. (1984), "La habitación nq 5 de Son Fornés (MontuTri-Mallorca): modelo de una vivien- de s'lllot abans esmen- da talayótica". A: CHAPMAN, R. W. et al The Deya Conference of Prehistory. Oxford: British Archaeological Reports. lnternational Series, 229, p. 1259-1297 Fornés (MontuTri-Mallorca)" GASULL, P. ef a/ (1984), "Estudio comparativo de los Talaiots 1 i 2 de Son 's mallorquins es troba al A: CHAPMAN, R. et al The Deya Conference of Prehistory. Oxford: British Archaeological Reports, lnternational Series, 229, p. 1239-1257. r, les evidències d'enter- GlLl, S. (1995). Territorialidades de ta Prehistoria Recìente Mallorquìna. Tesi doctoral inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona. 88 1·'Rlrvlló:RES .IO RN/\DES D'DS'TUDTS L O C ALS

GUERllERO, V. M. (2001). Prehistoria de las Islas Baleares. Registro Arqueológico y Evolución Social antes de la Edad df!llIier'J'O. Oxlord: Britisll Archaeological Heports International Series 1690. IGME: (1992). Mapa C/fJológico e/e Espa r'w, E 1'50,000. Madriel: Ministerio ele Illdustria y I:energía. KF1AUSE, G. (1978). "Elericht Ciber elie lellllte Grabullgskampagne in eler -ralayotsieeJlung VOll S'lllot (San Lorenzo, Mallorca)>>. Maclrid: Mae/rie/er Mitteilungen, 19, p. 77-m3 . LULL, V. et al. (2001). La prellistoria e1e les lile s Balears i el jaciment arqueologic eje Son Fornés (Montui'ri, Mallorca). [3mcelona: F:ullClació Son Fornés. LULI_, V. (2002). Memoria e/o la 9" can'lpi'lIlya eI'fJxcavacions (juny-juliol e/e 20(2) al jacirl'lent arqueologie e/e Son FOl'llfJS (Mon!l.Ii'ri, Mallorca). MC-)I'nól'ia inédita, Consell (je Mallol·ca. LULL, V. et al. (2003). Memoria eJe la lO" campanY¿l eI'oxcavacions (juliol e/e 2(03) al jaciment arqueologic ele Son Fornés (Montui'ri, Mallorca). Memória inéelita, Consell de Mallorca. LULL, V. et al. (2005). Memoria de la Iln campólllya e/'excavacions (juliol e/e 2005) al jaciment arqueo­ logic eje Son Fomés (Montui'ri, Mallorca). Memória inedita, Consell ele Mallorca. LULL, V. et al. (2006). Memoria e/e la 12" campanya e/'excavacions (juliol e/e 2006) al jaciment arqueo­ logic ele Son Fornés (Montui'ri, Mallorca). Memoria inécjita, Consell ele Mallorca. LULL, V. et al. (2008). Cerámica talayótica. La proe/ucción alfatera mallorquina entre ca. 900 y 550 antes e/e nuestra era. Barcelona: EClicions Bellaterra ("Arqueoecologia Social Meeliterránia»,1). LUL.L, V. et al. (2008). Memoria e/e la 13" campanya c/'excavacions (j1.lIly-juliol e/e 2008) al jaciment arqueologic ele Son Fomés (Montui'ri. Mallorca). Memoria ineelita, Consell de Mallorca. MASCARÓ, J . (1961). Monumentos prehistóricos y protohistóricos e/e Mallorca. Palma: Ministerio ele Educación y Ciencia. MASCARÓ, J. (1967). Corpus e/e Toponimia e/e Mallorca. Tomo V Talaiot. Palma: Grálicas Miramar. MICÓ, R. (2005). Cronología absofl./ta y perioe/ización eJe la Prehistoria e/e las Islas Baleares. Oxlorel: Britisil Archaeological Repol"ts, Internatiollal Series, 1373. MICÓ, R. (2006). "Racliocarboll dating and Balearic Prehistory: reviewing the periodization 01 the Prehistoric sequence», Rae/iocarbon, 48(3), p. 421-434. PALOMAR, B. (2005). La cerámica posltalaiotica e/e Mallorca. Significa ció economica i social eJels can­ vis on 01 procés proc.fuctill entre c. 450-250 cal ANE. El cal' e/e Son Fomés, Monlui'ri. Tesi docto­ ral. Departament ele Prehistoria, Universitat Autonoma de Barcelona [URL http://www.tdx.catl TDX-0221107-122929]. PIQUÉ, R. i NOGUFRA, M. (2002). "Landscape aneJ management 01 lorest resources in the dUl'ing the 11-1 llIillennium BCE". A: WALDREN, W.H. i ENSENYAT, .LA. (eels .). Worlells· lane/s in Prehistory. International Insular Investigations. V Doiá International Conference of Pre·· history. Oxforel: British Archaeologial Reports. International Series 1095, p. 292.-300. PONS, G. (1999), Analisi espacial e/el poblament al Pietalaiotic final i Talaiotic I e/e Mallorca. Palma: Consell Insular eje Mallorca ("Col·lecció La Deixa", 2) . ROSSELLÓ, G. ('1962). Excavaciones en Es Vincle Vell, Palma e/e Mallorca. Madriel: Excavaciones Arqueológicas en España, 15. ROSSELLÓ, G. i CAMPS, J . (1971). «Excavaciones en los talaiots ele "Son Serralta» (Puigpl.lnycnt, Mallorca)". Noticiario Arqueológico Hispánico, XV. p. 5··28. LA I'REI{IS]'òRIA DfJ MONT'l]ÏRì

'gico y Evoluc¡ón Social Annex ìational Series 1690. ìdustria y Energía. ;iedlung von S'lllot (San tològic de Son Fornés 6Í al jacime nt a rqueològ ic t )03) al jaciment I de Mallorca 11,", . ediflcactons 05) al jaciment arqueo- il'l 'j ulodeÍìes rllorca .ll r 06) al jaciment arqueo- I ,l' rllorca. l il l: ltre ca. 900 y 550 antes i/ ,r 4editerrània",1 ) I t de 2008) al jaciment tl 't' t' J. zoNA F .t I de Mallorca. Ì, ,T \+ a. Palma: Ministerio de ,ì. ZONA H f. t* f,l ,f. na: Gráficas Miramar. lslas Baleares. Oxford: ,tl t re periodizalion of the F gura 1 S tuac ó de es zones excavades des de a creac ó de Museu Arqueo òg ic de Son Fornés òmica i social dels can- s, Montuiri Tesi docto- IRL http://www tdx.cat/ sources in the Balearic I, J.A. (eds.). World ls- nal Conference ol Pre- p. 292-300. t I de Mallorca Palma'.

Madrid: Excavaciones ìerralta" (Puigpunyent, '-fi ìi. Ë' s6 $ d ,: .ì f,,,,. \ ',t- -ry.; ¡' ,|1] "¡ ',- ,,,,,¿Íì1|" ryþ 'q¡r tÈ -Í;l Tú.*tf -J: .',1 i "f ".,F ä***r; -"$'* '--:'

Figura 2. Àrea central definida pels talaiots l i2.framagrisa: excavacions entre 197S i 1988. l'lì I lvl I Ìlìl,S l()l

x 13i -\ 19Ù _\'Í0

N

Zona F \ ,...,... \_ ¡ ': , ¡l'! .. .) - (--l t-,''ù. '!¡ ' 'ltiL,.-. ., "- ,.I -t' I r.. :ï'":li.:l ,, l' !', ')' : ii l, r i )tG4ll t-. Ii i: ì ' ; 11 \'. lu0 ' 1 ,-'";1,',''¡;', , \', , ',, l\' ^.1" rl ) , ('!ì":)' ;,"7 l:; ¿,,, tr- .,.þ,,1 :1,:l!, f ì r1r?1,i1 . (,.J' ) '-rs 5 ì rj ,: ,, Figura 3. Zones F i H tt I ó1/Hpf 5 '- - Figura 4. Zona G.

¿\ fù-r

SrrL ¡rr t' a, /\. .::'1'1"'"' / 't t, 4v\ a "ô. -¡ 1' '''' .t/ ,,\/ + \ ( -.av\ -o *, \ I ( \\7 \". I ',i

C'¡ ::.:. f#í¡:" lr')i rr. Figura 5 Jacirnents i llocs d'in- \t.. II teres arqueologic tJc MontttTri. I-A PIIEHISTOIìIA I)E MONTUIIì,I 9t

X-105 x--l I0 \" ñdlt ïffi

È1 L5 ,rql L-t-Li Tipus 1 Tipu6 2 e ..ï l.'.Ã

C(,NOUES I' åt¡\_ vasos I¡pus 8a llpus 8b Copos Son Forncs

Figura 6. Tipologia de la ceràmica talaiòtica mallorquina (Lull ef a/ii 2008)

Estuctures

Campanya Any TalllZona Talaiòtiqu es Posttalaiòtrqu es C làssiques 0 5m 1 1 975 Tall I HT1 HR1

2 1 976 Tallsgll2 T1 Figura 4. Zona G. 1977 Talls I i 14 HPT3 HR2, HR3 ta s2,6,7 13 HR3, HR4, HR6, 4 1978 HT2, HT3. HT4 15 r16 HR7 HR8

5 1 979 Zona A HT3. HTs HPT4 HR4. HR5. HR8

6 '1981 Zona B, 12 T2. HT5

1 943 7 Zona C HPT1. HPT2 1 0R5 fall 14 bis, Zona HR9 (D1) 8 1 988 n HPT3 HR10 (D2) MUEOA HR1 I (rr ) HR1 4 2002 Zones D. E, F i G T3 9 G4, HPTs (G1), T3 rD3r HR15 lD4ì HR1 2 (E3E) HRl 3 10 2003 ZonesE,FiG T3 Hr6 (E2) G4, T3 HRlb (H/c) 11 2005 Zona H HR'17IH/S)

12 2006 Zoîa E HT6

13 2008 Zona D Hf7 HR2, D6

Taula 1 Relació de les estructures excavades fins a I'any 2008. Període Talaiòtic: ca. 900-550 cal ANE; període Posttalaiòtic: ca. 550-250 cal ANE; període Clàssic: 2501200 ANE - 50 ANE/50 DNE. ra 5. Jaciments i llocs d'in- ; arqueològic de Montuiri.