Diapositiva 1
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias. -
ESTADO DE CONOCIMIENTO SOBRE LA CALIDAD DEL AIRE EN LA ZONA TURIA (A. COSTERA) ES 1007 Dirección General De Calidad Ambiental
DIRECCIÓN GENERAL DE CALIDAD AMBIENTAL ESTADO DE CONOCIMIENTO SOBRE LA CALIDAD DEL AIRE EN LA ZONA TURIA (A. COSTERA) ES 1007 Dirección General de Calidad Ambiental. Año 2005 1 Descripción de la zona de estudio para la evaluación de la calidad del aire En el presente informe se va a presentar una evaluación de la calidad del aire en la zona denominada ES1007: Turia (A. Costera). En esta zona, establecida para la evaluación de la calidad del aire, estarían incluidos los términos municipales de todas las poblaciones de las comarcas de L’Horta Nord, L’Horta Oest L’Horta Sud, el Camp del Túria y Valencia, a excepción de los cascos urbanos de ciertos municipios que se incluyen dentro de la Aglomeración ES1016, y que se enumeran en la descripción de ésta. En el siguiente cuadro se resumen los municipios incluidos en esta zona de estudio: TABLA 1. ZONA ES1007: TURIA (A. COSTERA) Comarca Municipios L’Horta Nord Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alfara del Patriarca, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Emperador, Foios, Godella, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Moncada, Museros, La Pobla de Farnals, Puçol, Puig, Rafelbunyol, Rocafort, Tavernes Blanques, Vinalesa. Valencia Valencia. L’Horta Oest Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Paterna, Picanya, Quart de Poblet, Torrent, Xirivella. L’Horta Sud Albal, Alcácer, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Lugar Nuevo de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picassent, Sedaví, Silla. El Camp del Benaguasil, Benisanó, Bétera, Casinos, Gátova, L'Eliana, Llíria, Loriguilla, Marines, Túria Náquera, Olocau, La Pobla de Vallbona, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, Serra, Vilamarxant. La siguiente figura muestra la zona de estudio descrita: DIRECCIÓN GENERAL DE CALIDAD AMBIENTAL La evaluación de la calidad del aire se realizará a partir de los niveles de distintos contaminantes, registrados en las estaciones de la Red de Vigilancia que están dentro de esta zona, y a lo largo del año 2005. -
LOS PASOS NATURALES DE LA SIERRA CALDERONA Texto Original: Emili Lluc Arnal (1955) Centro Excursionista De Valencia (C.E.V.)
LOS PASOS NATURALES DE LA SIERRA CALDERONA Texto original: Emili Lluc Arnal (1955) Centro Excursionista de Valencia (C.E.V.) Jornades 26 de octubre de 2002 (Olocau) Rutes de la Calderona, Camins Històrics i Tradicionals de Muntanya C.E.V. "Los Pasos Naturales de la Sierra Calderona" EL CAMINO El camino es un hecho natural en toda la vida elemental de la Humanidad hasta que la técnica de una cultura superior, sirviendo las necesidades nuevas o complicadas de la vida humana, le hace tan artificial o científico como la vía férrea, el túnel o las rutas aéreas simplemente utilizadas, pero no trazadas. El hombre se acomoda o utiliza la ruta natural que la tierra y aún el clima le ofrecen, y, en realidad, orografía e hidrografía son las bases constructoras de los caminos, marcando la primera las líneas de menor resistencia, tierra más suave y mínima pendiente, para que en ellas señalase la senda por donde el hombre aislado o en comunicación muy poco continua, va de un lado para otro. En los mapas de distribución de los yacimientos prehistóricos, de las estaciones protohistóricas o de restos construsivos históricos jalonan las líneas de encauzamiento de las corrientes de agua y ascienden por los caminos de menos resistencia hasta transponer los pasos, collados o puertos de sierras o cordilleras que siguen siendo los caminos de los tramontanos. Luis de Hoyos Sainz "Los Viejos Caminos y los Tipos de Pueblos" ESTUDIOS GEOGRÁFICOS - 1947 LOS PASOS NATURALES DE LA SIERRA DE NÁQUERA (O DE LA CALDERONA) De la inmensa barrera de azuladas montañas que enmarca a lo lejos la gran planicie valenciana por el Norte, el Sur y el Oeste, la porción más conocida de los habitantes de la capital y de los pueblos de su riente vega es sin duda la llamada Sierra de Náquera (o de la Calderona). -
Cuadro Médico Adeslas Valencia
CUADRO MÉDICO 2020 VALENCIA ÍNDICE GENERAL www.cuadromedico.de PRESENTACIÓN ................................................................................................... 5 ATENCIÓN LAS 24 HORAS .................................................................................... 7 SERVICIOS DE URGENCIA 9 URGENCIAS HOSPITALARIAS / CLÍNICAS DE URGENCIAS ........................................... 11 URGENCIAS AMBULATORIAS / URGENCIAS PERMANENTES ........................................ 11 URGENCIAS DOMICILIARIAS .................................................................................. 12 AMBULANCIAS .................................................................................................... 12 INFORMACIÓN Y NORMAS DE USO 13 NORMAS DE UTILIZACIÓN DE LOS SERVICIOS SANITARIOS ......................................... 15 TARJETA SANITARIA ADESLAS ............................................................................. 17 OFICINAS DE INFORMACIÓN Y ATENCIÓN AL CLIENTE ............................................... 19 CUADRO MEDICO CAPITAL DE PROVINCIA 21 CUADRO MÉDICO POR ESP E CIALIDAD (FACULTATIVOS) MEDICINA FAMILIAR, MEDICINA GENERAL, MEDICINA DE CABECERA ............................. 23 PEDIATRÍA Y PUERICULTURA .................................................................................... 26 ENFERMERÍA, PRACTICANTES, MATRONAS ................................................................ 28 ODONTOLOGÍA-ESTOMATOLOGÍA ............................................................................ 29 FISIOTERAPEUTAS -
Acuerdo Territorial Por El Empleo Camp De Túria
ACUERDO TERRITORIAL POR EL EMPLEO CAMP DE TÚRIA 154 155 ACUERDO TERRITORIAL POR EL EMPLEO CAMP DE TÚRIA ACUERDO TERRITORIAL POR EL EMPLEO CAMP DE TÚRIA Fecha de constitución: Año 2016 Entidades adheridas: • Los sindicatos mayoritarios y con mayor representación en la comarca: CCOO PV y UGT PV. • Los responsables políticos de los 17 Ayuntamientos que conforman la Mancomunitat Camp de Túria. Acuerdo Territorial de Empleo. • Las 10 asociaciones de empresarios y comerciantes de la comarca: Federació de Comerç de Llíria, Asociación B. COMISIÓN EJECUTIVA de comerciantes de Bétera, Agrupación Empresarial La comisión técnica estará integrada por: L´Eliana-Camp de Túria, Associació de Comerciants - Los/as representantes sindicales de UGT y CCOO de la Pobla de Vallbona, Associació de Comerciants i - Representantes de las asociaciones comerciales y empresariales Profesionals de Vilamarxant, Empresaris de Benaguasil, firmantes del acuerdo, éstas son: Federación de Comercio de Lliria, Asociación Associació Comerç i Empresa de Benissanó, Viu L´Eliana, Asociación de Trabajadores Autónomos, Asociación de de Comerciantes de Bétera, Agrupación Empresarial L´Eliana- Camp Comerciantes y Empresarios de Náquera y Asociación de Túria, Associació de Comerciants de La Pobla de Vallbona, Associació de Comerciantes, Profesionales y Autónomos de San de Comerciants i profesionals de Vilamarxant, Empresaris de Benaguasil, Antonio de Benagéber, Associació Comerç i empresa de Benissanó, Viu L´Eliana, Asociación de • La Asociación de Trabajadores Autónomos. Trabajadores Autónomos, Asociación de Comerciantes y Empresarios de Náquera, Asociación Acropasab. Modelo de organización del pacto o acuerdo: - Presidenta de la Mancomunitat Camp de Túria o persona en la que A. PLENO se delege. B. COMITÉ EJECUTIVO Se reunirá cuando se estime necesario, de acuerdo con el funcionamiento C. -
Conselleria D'hisenda I Model Econòmic Conselleria De Hacienda
Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic Conselleria de Hacienda y Modelo Económico ORDRE 15/2018, de 28 de desembre, de la Conselleria ORDEN 15/2018, de 28 de diciembre, de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, per la qual s’estableixen els de Hacienda y Modelo Económico, por la que se estable- coeficients aplicables en 2019 al valor cadastral a l’efec- cen los coeficientes aplicables en 2019 al valor catastral te dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes a los efectos de los impuestos sobre transmisiones patri- jurídics documentats i sobre successions i donacions, i moniales y actos jurídicos documentados y sobre sucesio- també la metodologia emprada per a la seua elaboració nes y donaciones, así como la metodología empleada para i determinades regles per a la seua aplicació. [2018/12327] su elaboración y determinadas reglas para su aplicación. [2018/12327] PREÀMBUL PREÁMBULO L’article 10 del text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions El artículo 10 del texto refundido de la Ley del impuesto sobre patrimonials i actes jurídics documentats, aprovat per Reial decret legis- transmisiones patrimoniales y actos jurídicos documentados, aprobado latiu 1/1993, de 24 de setembre, i l’article 9 de la Llei 29/1987, de 18 de por Real decreto legislativo 1/1993, de 24 de septiembre, y el artículo 9 desembre, de l’impost sobre successions i donacions, estableixen que la de la Ley 29/1987, de 18 de diciembre, del impuesto sobre sucesiones base imposable de tots dos impostos està constituïda pel valor real dels y donaciones, establecen que la base imponible de ambos impuestos béns i drets transmesos. -
Els Malnoms Del Camp De Túria. Classificació Semàntica Neus Domínguez Vicente, Joan Domínguez Benlloc
ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA Els malnoms del Camp de Túria. Classificació semàntica Neus Domínguez Vicente, Joan Domínguez Benlloc DOI: 10.2436/15.8040.01.281 Resum El present estudi és la recollida i classificació semàntica dels malnoms de la comarca del Camp de Túria, situada al nord-oest de la ciutat de València. Tot i que és una comarca diferent de l’Horta, els darrers anys s’ha vist quasi inclosa en la conurbanització del Cap i Casal. Tanmateix, encara manté les tradicions i l’esperit rural propi d’una comarca situada entre l’horta i el secà. Els malnoms han format part integrant de la vida quotidiana de la gent d’aquestes viles. Encara avui es manté amb prou força, dins àmbits familiars, la malnominació. A nivell general es pot dir que, tal com passa en molts altres llocs, la malnominació resta en uns registres cada vegada més col·loquials. Per sort, al Camp de Túria aquest fenomen encara gaudeix de bona acceptació social i, en alguns ambients semiformals, és ben viu l’ús dels malnoms, per exemple en els bans municipals o als avisos necrològics que es fan per la megafonia pública. Per això no és d’estranyar que al s. XIX s’escrigueren les llistes municipals usant els malnoms de forma habitual. Per tal de realitzar el treball, s’han extret dades tant de fonts orals com de fonts escrites. Els documents que han servit de base per a l’estudi dels malnoms pertanyen a diferents moments cronològics i això ens ha permès fer un estudi ampli que abarca des del principi del segle XIX fins a l’actualitat. -
Club Población Presidente Sociedad Cazadores Pico
CLUB POBLACIÓN PRESIDENTE SOCIEDAD CAZADORES PICO CASTRO DE ADEMUZ ADEMUZ JOSE RAFAEL LOZANO GONZALEZ SOCIEDAD DE CAZADORES LA JORDANA DE AGULLENT LA JORDANA AGULLENT VICENTE REIG SOLER CLUB CAZADORES EL BRUFOL D´AIELO DE MALFERIT AIELO MALFERIT DAVID ALBERT SANCHEZ CLUB CAZADORES DE ALAQUAS ALAQUAS JOSE VICENTE BURGUET GUERRERO CLUB DE CAZA COVA ALTA DE ALBAIDA ALBAIDA CARLOS ALBERT SEGUI CLUB DE CAZADORES DE ALBAL ALBAL JULIAN LOPEZ ROSALENY CLUB DE CAÇADORS L'ANEC ALBALAT DE LA RIBERA GABRIEL LATORRE VALERO CLUB DE CAZA DE ALBALAT DE TARONGERS ALBALAT DELS TARONGERS JOSE LUIS CHENOVART RENAU CLUB DEPORTIVO DE CAZADORES LA PERDIZ DE ALBERIC ALBERIC FRANCISCO JOSE COMPANY ALVAREZ CLUB DE CAZA ALBORACHE ALBORACHE SANTIAGO BLASCO COLLADO CLUB DE CAZA EL XÚQUER ALCANTERA DE XUQUER DIEGO SALAS CASTRO CLUB CAZADORES ALCASSER ALCASSER EMETERIO VELERT SAEZ CLUB CAZADORES DE ALCUBLAS ALCUBLAS HECTOR CABANES MACIAN CLUB DE CAZA ALCUDIA DE CRESPINS Y CERDA ALCUDIA CRESPINS ALFONSO POLO ALMENDROS CLUB DE CAZA Y TIRO DE ALDAIA ALDAIA FEDERICO MARTINEZ VILANOVA CLUB CAZADORES DE ALFAFAR ALFAFAR JORGE ZARAGOZA PALMERO ALFARA DE LA BARONIA CLUB CAZADORES ALFARA DE LA BARONIA JUAN PEDRO CLAVELL FERNANDEZ CLUB DE CAZADORES ALFARA DEL PATRIARCA ALFARA PATRIARCA MANUEL CARRETERO ORTIZ SOCIEDAD CAZADORES DE ALFARP ALFARP RAFAEL BARBERA DIRANZO CLUB DE CAZADORES ALGAR DEL PALANCIA ALGAR DEL PALANCIA MANUEL TORRES SERRANO CLUB DE CAZA LA GOLONDRINA DE ALGEMESI ALGEMESI VICENTE SATORRES BOIX CLUB DEPORTIVO VIRGEN DE LOS AFLIGIDOS DE ALFARA DE ALGIMIA ALGIMIA DE ALFARA IVAN NAVARRO ROS CLUB DEPORTIVO ALGINET 91 ALGINET JOSE RAMON BELLVER SIMBOR CLUB CAZADORES EL SETTER DE ALGINET ALGINET SALVADOR NAVARRO BOTELLA CLUB CAZADORES DEPORTIVO CARRAIXET ALMASSERA ALBERTO M. -
CASTELLOLOGÍA DE LA CUENCA VALENCIANA DEL RÍO TURIA. III José Vicente Gómez Bayarri Académico De Número De La RACV
CASTELLOLOGÍA DE LA CUENCA VALENCIANA DEL RÍO TURIA. III José Vicente Gómez Bayarri Académico de Número de la RACV Español Resumen: En este artículo de la Castellología de la Cuenca Valenciana del río Turia III abordamos el estudio de las construcciones de la arquitectura de carácter militar y señorial, localizadas en poblaciones ribereñas de dicho cauce fluvial que están ubicadas en la comarca valenciana del Camp del Turia. En dicha comarca se asientan diversas poblaciones que conservan fortificaciones o castillos, restos de las murallas que rodeaban el casco antiguo de la población, o torres construidas en el recinto amurallado. Muestras de ello, en la zona ribereña, es el castillo de la Loma de la Sang de Liria y los castillos de Benissanó, de Ribarroja o los restos castellísticos de Vilamarxant; las murallas medievales de Liria y de Benissanó, con tres puertas de acceso a la población, o la de Benaguacil. Palabras clave: Castellología Cuenca del Turia en la comarca Camp del Turia. 1 I. GENERALIDADES Preámbulo En este artículo de la Castellología de la Cuenca Valenciana del río Turia III abordamos el estudio de las construcciones de la arquitectura de carácter militar y señorial, localizadas en poblaciones ribereñas de dicho cauce fluvial que están ubicadas en la comarca valenciana del Camp del Turia. En dicha comarca se asientan diversas poblaciones que conservan fortificaciones o castillos, restos de las murallas que rodeaban el casco antiguo de la población, o torres construidas en el recinto amurallado. Muestras de ello, en la zona ribereña, es el castillo de la Loma de la Sang de Liria y los castillos de Benissanó, de Ribarroja o los restos castellísticos de Vilamarxant; las murallas medievales de Liria y de Benissanó, con tres puertas de acceso a la población, o la de Benaguacil, estudiada esta última por Aurelio Alonso. -
2.1.12.4. COORDINADORES FORESTALES CONSORCIO: Municipios Por Zonas Operativas
CONSORCIO PROVINCIAL DE BOMBEROS DE VALENCIA. 2.1.12.4. COORDINADORES FORESTALES CONSORCIO: Municipios por zonas operativas. ZONA 1 (806 y 807) El Camp de La Hoya de El Camp de Túria L’Horta Morvedre Buñol Albalat dels Tarongers Benaguasil Nord Oest Alborache Alfara de Algimia Benisanó Albalat dels Sorells Alaquàs Cheste Algar de Palancia Bétera Alboraya Aldaia Chiva Algimia de Alfara Casinos Albuixech Manises Dos Aguas Benavites Eliana (l’) Alfara del Patriarca Mislata Godelleta Benifairó de les Valls Gátova Almàssera Paterna Macastre Canet d’En Berenguer Llíria Bonrepòs i Mirambell Picanya Estivella Loriguilla Burjassot Quart de Poblet Faura Marines Emperador Torrent Los Serranos Gilet Náquera Foios Xirivella Bugarra Petrés Olocau Godella Sud Gestalgar Quart de les Valls Pobla de Vallbona (la) Massalfassar Albal Pedralba Quartell Riba-roja de Túria Massamagrell Alcásser Sagunto / Sagunt San Antonio de Benagéber Meliana Alfafar Segart Serra Moncada Benetússer La Ribera Alta Torres Torres Vilamarxant Museros Beniparrell Llombai Pobla de Farnals (la) Catarroja Monserrat Puçol Lloc Nou de la Corona Montroy Puig Massanassa Real de Montroi Rafelbuñol / Rafelbunyol Paiporta Turís Rocafort Picassent Tavernes Blanques Sedaví Vinalesa Silla ZONA 2 (801 y 804) La Vall de La Ribera La Safor La Costera La Ribera Alta Albaida Baja Ador Agullent Alcúdia de Crespins (l’) Alberic Albalat de la Ribera Alfauir Aielo de Malferit Barxeta Alcàntera de Xúquer Almussafes Almiserà Aielo de Rugat Canals Alcudia (l’) Benicull de Xúquer Almoines Albaida Cerdà -
Conselleria D'infraestructures I Transport Conselleria De
Conselleria d’Infraestructures i Transport Conselleria de Infraestructuras y Transporte RESOLUCIÓ de 24 de febrer de 2009, de la Direcció RESOLUCIÓN de 24 de febrero de 2009, de la Dirección General d’Energia, per la qual s’atorga l’autorització General de Energía, por la que se otorga autorización administrativa a Energías Renovables Mediterráneas, SA administrativa a Energías Renovables Mediterráneas SA (Renomar), per a la construcció de determinats trams de (Renomar) para la construcción de determinados tramos la línia elèctrica a 132 kV, doble circuit, per a l’evacuació de la línea eléctrica a 132 kV, doble circuito, para la eva- de les zones 7 i 8 del Pla Eòlic de la Comunitat Valencia- cuación de las zonas 7 y 8 del Plan Eólico de la Comunitat na, trams que discorren pels termes municipals de Casi- Valenciana, tramos que discurren por los términos munici- nos, Llíria, Benaguasil, Riba-roja de Túria i Vilamarxant, pales de Casinos, Llíria, Benaguasil, Riba-roja de Túria a la província de València, s’aprova el projecte d’execució y Vilamarxant, en la provincia de Valencia, se aprueba i es declara en concret la seua utilitat pública. Expedient el proyecto de ejecución y se declara en concreto su uti- número ATLINE/2003/352/46. [2009/3741] lidad pública. Expediente número ATLINE/2003/352/46. [2009/3741] Vist l’expedient amb referència ATLINE/2003/352 incoat pel Visto el expediente con referencia ATLINE/2003/352 incoado por Servici Territorial d’Indústria i Energia de València, de la Conselle- el Servicio Territorial de Industria y Energía de Valencia de la Con- ria d’Indústria i Energia, a instància d’Energías Renovables Mediter- selleria de Industria y Energía a instancia de Energías Renovables ránesa, SA (Renomar), amb domicili social a València, carrer del Dr. -
JUEGOS Y DEPORTES TRADICIONALES
JUEGOS y DEPORTES TRADICIONALES ANGEL GOMEZ I NAVARRO A lo largo de la geografía valencia 2. Elementos físicos del juego na, son muchos los juegos que nos podemos encontrar. Pero sólo tres, 2.1. La cal/e. por su historia pasada, por el núme Debe de reunir unas característi ro actua l de practicantes, por las cas determ inadas; preferiblemente reglas unificadas que se han conse libre de balcones y miradores, con guido y por tener federación propia, unos edificios de altura superior a tienen solera suficiente para poder los 10 m., y un mínimo de 80 m de ser catalogados como deportes. largo y entre 6,5 y 8 m de ancho. La pelota valenciana, les birles y los faluchos son los juegos que 2.2. El trinquete (trinquet). merecen esa considerac ión, que pasamos a tratar. Recinto cerrado con una cancha rectangular de 50 a 60 m de longui tud y 8,5 m de ancho, con una alza I LA PELOTA VALENCIANA da de pared igual a la anchura. Algunos elementos peculiares del 1. Introducción: trinquete son: Como pelota valenciana se cono - La escalera (I'escala): Adosada ce un conjunto de modalidades del a una de las paredes, tiene cuatro juego de pelota que partiendo de la escalones; entre todos ellos suman antigüedad clásica y a través de los una altura entre 1,70 Y 1,80 m. El acontecim ientos históricos del Im público hace uso de ésta para sen perio Romano y la Edad Media, en tarse, pero sólo en la parte denomi tran y toman fuerza en tierras valen nada del resto.