Acuerdo Territorial Por El Empleo Camp De Túria
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Tríptico Parque Fluvial
Ruta interpretativa de las Riberas del Turia (Para actuali7aciones consultar hp://www.parquesnaturales.gva.es/parques-naturales) Es un recorrido por pista forestal y en la ribera del Per il longitudinal Ruta Interpretativa Parque Fluvial r!o ,uria. 19 pasarelas sobre el r!o. miradores y reas 11 recreavas permiten al visitante disfrutar de un 9 bonito d!a de naturale7a. Altitud (m) 7 Adems existen una red de miradores. observatorios 8 de avifauna y puestos de pesca que potencian su uso E p3blico. Durante la ruta podemos observar las 1 marcas que ha dejado el hombre. como son los 2 4 6 8 1 12 14 16 18 2 22 24 26 28 Distancia (km) Distancia: 27 kilómetros. a7udes. lavaderos. acequias y presas para el Duración esmada: 7 horas aprovechamiento del a0ua o construcciones como la Dificultad: Baja. ,orre de Dlex. de ori0en musulmn. o el viejo Puente de Hierro . que comunicaba -liria con la ciudad de Circular: No Valencia. Cota mxima: 1 metros. Cota m!nima: 2 metros. No es necesario reali7ar el recorrido completo. ya Recorrido: Parque de Cabecera (Valencia) que se pueden planificar recorridos ms cortos -*uart de Poblet -Manises -Paterna -Riba inicindolos en cualquiera de los municipios con acceso. -roja del ,uria -Vilamarxant. Est ruta ene su punto final en el Centro de Descripción : -a Ruta de las Riberas del ,uria. Visitantes del Parque Natural del ,uria. en entre Vilamarxant y *uart de Poblet. ene Vilamarxant. donde se podr consultar cualquier una lon0itud de 27kilmetros. 1e trata de un duda sobre el propio Parque. Parc Natural del Túria inerario que discurre en todo momento por Direccin: CV-8 - P9 87.2 . -
Parc Fluvial Del Turia
PARC FLUVIAL 11 DEL TÚRIA 184 11 PARC FLUVIAL DEL TÚRIA PARC FLUVIAL DEL TÚRIA La intervención realizada por la Confederación Hidrográfica del Júcar recorre a lo largo de 30 kilómetros el río Turia, enlazando las poblaciones de Vilamarxant, Benaguasil, Riba-roja de Túria, L´Eliana, Paterna, Manises, Quart de Poblet y Mislata, uniéndose a través del Parque de Cabecera con la ciudad de Valencia, permitiendo la recuperación del entorno ambiental del río Turia y el fomento de su uso por parte de los ciudadanos. La Ministra de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM), Elena Espinosa, inauguró el día 10 de julio de 2010, junto a la Secretaria Autonómica de Medio Ambiente, María Angels Ureña, en representación del Conseller Juan Cotino, las obras del Parc Fluvial del Túria. En el acto estuvieron presentes, el presidente de la Confederación Hidrográfica del Júcar, Juan José Moragues el delegado del Gobierno en la Comunidad Valenciana, Ricardo Peralta, y la alcaldesa de Quart de Poblet, Carmen Martínez, entre otras autoridades. El Parc Fluvial del Túria es una vía verde que, a lo largo de 30 kilómetros discurre junto al lecho del río, vertebrando y uniendo las poblaciones de Vilamarxant, Benaguasil, Riba-roja de Túria, L´Eliana, Paterna, Manises, Quart de Poblet y Mislata, enlazando a través del Parque de Cabecera con la ciudad de Valencia. El Parc Fluvial del Túria ha permitido la recuperación ambiental del entorno del río Turia y el fomento de su uso por parte de los ciudadanos. Las obras han contribuido a la mejora de la calidad de sus aguas, también se han reparado elementos del patrimonio cultural como moli- nos e infraestructuras hidráulicas y se ha adecuado el corredor verde para uso social. -
Análisis Y Diagnóstico Territorial Del Término Municipal De La Pobla De Vallbona (Valencia)
ANÁLISIS Y DIAGNÓSTICO TERRITORIAL DEL TÉRMINO MUNICIPAL DE LA POBLA DE VALLBONA (VALENCIA). PROPUESTAS DE ACTUACIÓN. Escuela Técnica Superior de Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos Autor: Marcos Aguilar Antequera Tutor: José Sergio Palencia Jiménez Cotutor: Eric Gielen NOVIEMBRE 2020 ÍNDICE GENERAL 1. INTRODUCCIÓN..................................................................................................................... 9 2. 1. OBJETIVOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE ........................................................................ 10 2. 2 ESTADO ACTUAL DE LA POBLA DE VALLBONA EN RELACIÓN A LOS OBJETIVOS DE DESARROLLO SOSTENIBLE. ...................................................................................................... 14 3. METODOLOGÍA ................................................................................................................... 16 3.1 PROCEDIMIENTOS PARA LA ELABORACIÓN DEL ANÁLISIS .............................................. 16 3.2 ORGANIZACIÓN DE LOS RESULTADOS ............................................................................ 19 3.3 ENTORNO GRÁFICO ....................................................................................................... 20 4.CONTEXTO ACTUAL DEL MUNICIPIO ..................................................................................... 22 4.1 CONTEXTO TERRITORIAL ............................................................................................... 22 4.2 CONTEXTO SOCIAL ....................................................................................................... -
El Agua En El Benaguasil Romanizado
José F. Ballester-Olmos y Anguís Pedro Pablo Peris García Sara Perales Momparler Ignacio Andrés Doménech Ignacio Escuder Bueno Coordinador y editor: AJUNTAMENT DE BENAGUASIL Autores: José F. Ballester-Olmos y Anguís Pedro Pablo Peris García Sara Perales Momparler Ignacio Andrés Doménech Ignacio Escuder Bueno © de esta edición: AJUNTAMENT DE BENAGUASIL © de los textos: los autores. © de las fotografías: los autores o propietarios Dirección de arte, diseño e impresión: Espacio Creativo Proyectos Gráficos, S.L. Ilustración: Marta Antelo. Depósito legal: V-1817-2015 AJUNTAMENT DE BENAGUASIL Plaça Major de la Vila nº 17. www.benaguasil.com EL AGUA EN BENAGUASIL. UN VIAJE EN EL TIEMPO 0. Introducción. Pág. 04 1. El tío Vuiso. Pág. 06 2. Paisaje, agricultura y agua en el Benaguasil Pág. 08 de la antigüedad. 3. El agua en el Benaguasil romanizado. Pág. 12 4. Riego agricultura y vida en Banil-L-Wazir. Pág. 16 5. Agua y sociedad agraria en el Benaguasil Pág. 22 conquistado. 6. El Benaguasil morisco y las tres acequia. Pág. 26 7. Agua y riego en el Benaguasil de los siglos forales. Pág. 28 8. El agua en el Benaguasil de los siglos XVIII y XIX. Pág. 32 9. La modernidad naciente en el siglo XX: Pág. 36 ÍNDICE la agricultura de Benaguasil ayer y hoy. 10. Benaguasil y el agua en la segunda parte del siglo XX. Pág. 46 11. Un nuevo enfoque para la gestión del agua de lluvia Pág. 52 en Benaguasil en el siglo XXI. 12. La llegada de los SuDS a Benaguasil. Pág. 62 13. Eficiencia energética en la gestión de las aguas de Pág. -
Los Robos En Los Hogares De La Comunidad Valenciana Robos En Viviendas De La Comunidad Valenciana: Dónde Y Cuánto Se Roba
Los robos en los hogares de la Comunidad Valenciana Robos en viviendas de la Comunidad Valenciana: dónde y cuánto se roba Los datos e informaciones contenidos en este informe son propiedad de UNESPA. El propietario cede su uso libre por parte de las entidades aseguradoras miembros de la Asociación, así como los medios de comunicación. Cualquier otro agente que desee reproducir la totalidad o parte de la información aquí contenida debe para ello de contar con la autorización expresa del propietario. 1 Índice INTRODUCCIÓN DEL ESTUDIO 4 LOS ROBOS EN HOGARES VALENCIANOS 5 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS 5 DISTRIBUCIÓN TERRITORIAL DE LOS ROBOS 9 LA IMPORTANCIA DE LA FRECUENCIA 12 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN 16 ANEXO DE TABLAS PROVINCIALES 22 ALICANTE 22 CASTELLÓN 27 VALENCIA 30 ROBOS EN LAS VIVIENDAS EN LA CIUDAD DE VALENCIA 37 INTRODUCCIÓN Y METODOLOGÍA 37 ESTACIONALIDAD DE LOS ROBOS DE VALENCIA 37 DISTRIBUCIÓN DE LOS ROBOS POR DISTRITOS DE VALENCIA 39 FRECUENCIA DE ROBOS EN LOS DISTRITOS DE VALENCIA 40 GRAVEDAD DE LOS ROBOS: CUÁNTO SE LLEVAN EN CADA DISTRITO 41 Índice de gráficos Ilustración 1: Estacionalidad por meses de los robos en la Comunidad Valenciana.__________________ 7 Ilustración 2: Estacionalidad por día de la semana de los robos en Andalucía. _____________________ 8 Ilustración 3: Estacionalidad de los robos por meses en las viviendas de Valencia. _________________ 38 Ilustración 4: Estacionalidad de los robos por días en las viviendas de Valencia. ___________________ 38 2 Índice de tablas Tabla 1: Las fechas con más robos estimados en la Comunidad Valenciana. _______________________ 5 Tabla 2: Estacionalidad de los robos en la Comunidad Valenciana, por provincias. -
Detecció De Mosquit Tigre (Aedes Albopictus) a La Comunitat Valenciana Laboratorio De Entomología Y Control De Plagas
Detecció de mosquit tigre (Aedes albopictus) a la Comunitat Valenciana Laboratorio de Entomología y Control de Plagas Zorita del Maestrazgo Palanques Herbés La Pobla de Benifassà Villores Castell de Cabres Forcall Olocau del Rey Todolella Rossell Vallibona San Rafael del Río La Mata de Morella Morella Cinctorres Canet lo Roig µ Traiguera Sant Jordi Portell de Morella Xert Vinaròs La Jana Castellfort Catí Càlig Sant Mateu Benicarló Ares del Maestrat Cervera del Maestre Tírig Villafranca del Cid La Salzadella Benasal Santa Magdalena de Pulpis Albocàsser Peñíscola Vilar de Canes Les Coves de Vinromà La Torre d'En Besora la Serratella Culla Vistabella del Maestrazgo Alcalà de Xivert Benafigos La Torre d'en Doménec Sierra Engarcerán Vilanova d'Alcolea Xodos Atzeneta del Maestrat Torreblanca Villahermosa del Río Benlloch Vall d'Alba Les Useres Cortes de Arenoso Cabanes Lucena del Cid Castillo de Villamalefa Zucaina Figueroles Costur Vilafamés La Pobla Tornesa Puebla de Arenoso Oropesa del Mar Castielfabib Ludiente Torrebaja Arañuel Sant Joan de Moró L'Alcora Montanejos Argelita Benicàssim Borriol Ademuz Villanueva de ViverFuente la Reina Cirat TorrechivaToga Puebla de San Miguel Vallanca Vallat Ribesalbes Casas Altas Montán Fuentes de Ayódar Espadilla Fanzara Pina de Montalgrao Castellón de la Plana Casas Bajas Torralba del Pinar Barracas Higueras Ayódar Caudiel Onda Benafer Pavías Villamalur Sueras El Toro Almassora Matet Tales Vila-real Viver Gaibiel Betxí Torás Alcudia de Veo Aras de los Olmos Algimia de Almonacid Vall de Almonacid Artana -
140. Promotora: Fbex. Número De Stand: 9B25
Valencia Alzira Promoción: Alzira. Tipología: Primera vivienda. Número de viviendas: 140. Promotora: Fbex. Número de stand: 9B25. Promoción: Keros Residencial. Tipología: Adosados/pareados (primera vivienda, vivienda vacacional en costa y vivienda vacacional rural). Número de viviendas: 20. Precio: De 200.000 a 300.000 €. Promotora: Ecovi. Número de stand: 10A70. Promoción: Porta Raco II. Tipología: Adosados/pareados (primera vivienda, vivienda vacacional en costa y vivienda vacacional rural). Número de viviendas: 26. Precio: De 200.000 a 300.000 €. Promotora: Ecovi. Número de stand: 10A70. Alginet Promoción: Alginet. Tipología: Primera vivienda. Número de viviendas: 31. Promotora: Fbex. Número de stand: 9B25. Benageber Promoción: Benaverd. Tipología: Primera vivienda. Número de viviendas: 44. Promotora: Viviendas Jardín. Número de stand: 4E20. Promoción: Colinas San Antonio. Tipología: Primera vivienda. Número de viviendas: 43. Promotora: Fbex. Número de stand: 9B25. Promoción: Dehesa de Benagéber. Tipología: Adosados/pareados (primera vivienda). Número de viviendas: 64. Precio: De 300.000 a 400.000 €. Promotora: Reyal Urbis. Número de stand: 8C20. Promoción: Dehesa de Benagéber 2ª Fase. Tipología: Adosados/pareados (primera vivienda). Número de viviendas: 53. Precio: De 300.000 a 400.000 €. Promotora: Reyal Urbis. Número de stand: 8C20. Promoción: Residencial Reial de Montesano. Tipología: Adosados/pareados (primera vivienda). Número de viviendas: 95. Precio: De 300.000 a 400.000 €. Promotora: Reyal Urbis. Número de stand: 8C20. Promoción: San Antonio Benageber. Tipología: Vivienda vacacional en costa. Número de viviendas: 63. Promotora: Fbex. Número de stand: 9B25. Promoción: Terrazas de Benageber. Tipología: Pisos (primera vivienda). Número de viviendas: 27. Precio: De 200.000 a 300.000 €. Promotora: Reyal Urbis. Número de stand: 8C20. -
Informe Técnico 08/2018
INFORME TÉCNICO 08/2018 Recuperando la Planta más Amenazada de la Flora Española. P. Ferrer Servei de Vida Silvestre Direcció General de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental Novembre 2018 CIUTAT ADMINISTRATIVA 9 D'OCTUBRE Direcció General de Medi Natural TORRE 1 i d’Avaluació Ambiental C/ de la Democràcia, 77 46018 VALÈNCIA - Tel. 012 RECUPERANDO LA PLANTA MÁS AMENAZADA DE LA FLORA ESPAÑOLA INTRODUCCIÓN Y ANTECEDENTES La jara de Cartagena (Cistus heterophyllus subsp. carthaginensis; descrita en 1904 como Cistus car- thaginensis) siempre ha constituido un reto para la biología de la conservación de plantas. Resulta sin duda una de las especies más interesantes desde el punto de vista florístico, y durante mucho tiempo fue una de las más complejas de recuperar de toda la flora española amenazada. Esta sub- especie es endémica de la Península Ibérica, y se enfrenta a un alto riesgo de extinción debido a su propia biología reproductiva (esterilidad relacionada con la casi total incapacidad para cruzarse consigo mismo) y al escaso número de poblaciones y ejemplares silvestres. En la actualidad se conoce un único ejemplar silvestre en la Comunitat Valenciana, localizado en 1986 en La Pobla de Vallbona (Valencia) y 11 ejemplares adultos de dudosa identidad genética en la Región de Murcia (Llano del Beal, Cartagena). Según diversos estudios, algunos publicados muy recientemente1, todas las plantas murcianas muestran cierto grado de hibridación con la jara blanca (Cistus albidus) y se diferencian genéticamente del ejemplar valenciano. En consecuencia, la planta valenciana representa el único espécimen silvestre genéticamente puro que existe en el mundo. La especie aparece recogida en el Real Decreto 139/2011 para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (LESRPE) y en el Catálogo Español de Especies Amena- zadas (CEEA), con la categoría de “En Peligro de Extinción”. -
Cuadro Médico Adeslas Valencia
CUADRO MÉDICO 2020 VALENCIA ÍNDICE GENERAL www.cuadromedico.de PRESENTACIÓN ................................................................................................... 5 ATENCIÓN LAS 24 HORAS .................................................................................... 7 SERVICIOS DE URGENCIA 9 URGENCIAS HOSPITALARIAS / CLÍNICAS DE URGENCIAS ........................................... 11 URGENCIAS AMBULATORIAS / URGENCIAS PERMANENTES ........................................ 11 URGENCIAS DOMICILIARIAS .................................................................................. 12 AMBULANCIAS .................................................................................................... 12 INFORMACIÓN Y NORMAS DE USO 13 NORMAS DE UTILIZACIÓN DE LOS SERVICIOS SANITARIOS ......................................... 15 TARJETA SANITARIA ADESLAS ............................................................................. 17 OFICINAS DE INFORMACIÓN Y ATENCIÓN AL CLIENTE ............................................... 19 CUADRO MEDICO CAPITAL DE PROVINCIA 21 CUADRO MÉDICO POR ESP E CIALIDAD (FACULTATIVOS) MEDICINA FAMILIAR, MEDICINA GENERAL, MEDICINA DE CABECERA ............................. 23 PEDIATRÍA Y PUERICULTURA .................................................................................... 26 ENFERMERÍA, PRACTICANTES, MATRONAS ................................................................ 28 ODONTOLOGÍA-ESTOMATOLOGÍA ............................................................................ 29 FISIOTERAPEUTAS -
ECOPARQUES Página 1
ECOPARQUES ECOPARQUES FIJOS Nº MUNICIPIO PROVINCIA DIRECCIÓN CENTRO 1 ALBOCÀSSER Castellón Pol. 15, Parc. 75; 12140 Albocàsser (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 2 ALCALÀ DE XIVERT Castellón Pol. 36, Parc. 487; 12570 Alcalà de Xivert (Cs) Tel.: 96 337 99 99 3 ALCALÀ DE XIVERT (ALCOSSEBRE) Castellón Pol. 16, Parc. 202 12579 Alcossebre (Castellón) Tel.: 963379999 5 BENASSAL Castellón Pol. 37, Parc. 147 12160 Benassal (Castellón) Tel.: 963379999 628987157 7 BENLLOCH Castellón Pol. 18, Parc. 137; 12181 Benlloch (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 8 CABANES Castellón Calle 6, parcela 12, sector 3; 12180 Cabanes (Castellón) Tel.: 963379999 628987157 9 CÀLIG Castellón Pol. 4, Parc. 198 12589 Càlig (Castellón) Tel.: 963379999 628987157 13 CERVERA DEL MAESTRE Castellón Pol. 33, Parc. 5 12578 Cervera del Maestre Tel.: 963379999 14 COVES DE VINROMÀ, LES Castellón Pol. 20, Parc. 133; 12185 Les Coves de Vinromà (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 17 MORELLA Castellón Pol. 63, Parc. 76 12300 Morella 963379999 628987157 19 PENÍSCOLA Castellón C/ Puntarro, 2 Bajo 12598 Peñíscola 22 ROSSELL Castellón C/ Concordia, 2; 12511 Rossell (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 23 SALZADELLA, LA Castellón Pol. 16, Parc. 468 y 469; 12186 La Salzadella (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 24 SAN RAFAEL DEL RÍO Castellón Pol. 5, Parc. 110; 12510 San Rafael del Río (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 25 SANT JORDI Castellón Pol. 10, Parc. 9001; 12320 Sant Jordi (Castellón) 96 337 99 99 628987157 27 SANTA MAGDALENA DE PULPIS Castellón Pol. 10, Parc. 207; 12597 Santa Magdalena de Pulpis (Castellón) Tel.: 96 337 99 99 31 TORRE D'EN DOMÉNEC, LA Castellón Pol. -
E STORMED Transition Manual Municipality of Benaguasil
E2STORMED Transition Manual Municipality of Benaguasil E2STORMED PROJECT Improvement of energy efficiency in the water cycle by the use of innovative storm water management in smart Mediterranean cities www.e2stormed.eu Main Authors Sara Perales Momparler Green Blue Management Alison Duffy Abertay University Adrián Morales Torres IIAMA - Universitat Politècnica de València Pedro Pablo Peris García Municipality of Benaguasil Contributors Ignacio Escuder Bueno IIAMA - Universitat Politècnica de València Ignacio Andrés Doménech IIAMA - Universitat Politècnica de València Ángel Pérez-Navarro Gómez IIE - Universitat Politècnica de València Elisa Peñalvo López IIE - Universitat Politècnica de València David Alfonso Solar IIE - Universitat Politècnica de València Rebecca Wade Abertay University Chris Jefferies Abertay University Neil Berwick Abertay University Manuel Juesas Sierra Municipality of Benaguasil Copyright ©2015 E²STORMED Project Disclaimer This publication reflects only the authors’ views. The authors are not liable for any use that may be made of the information it contains. th Date: 30 June, 2015 2 TRANSITION MANUAL INDEX 1. INTRODUCTION ....................................................................................................................................... 4 2. SUSTAINABLE STORMWATER MANAGEMENT .................................................................................................. 5 Why sustainable stormwater management? .......................................................................................... -
Els Malnoms Del Camp De Túria. Classificació Semàntica Neus Domínguez Vicente, Joan Domínguez Benlloc
ONOMÀSTICA BIBLIOTECA TÈCNICA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA Els malnoms del Camp de Túria. Classificació semàntica Neus Domínguez Vicente, Joan Domínguez Benlloc DOI: 10.2436/15.8040.01.281 Resum El present estudi és la recollida i classificació semàntica dels malnoms de la comarca del Camp de Túria, situada al nord-oest de la ciutat de València. Tot i que és una comarca diferent de l’Horta, els darrers anys s’ha vist quasi inclosa en la conurbanització del Cap i Casal. Tanmateix, encara manté les tradicions i l’esperit rural propi d’una comarca situada entre l’horta i el secà. Els malnoms han format part integrant de la vida quotidiana de la gent d’aquestes viles. Encara avui es manté amb prou força, dins àmbits familiars, la malnominació. A nivell general es pot dir que, tal com passa en molts altres llocs, la malnominació resta en uns registres cada vegada més col·loquials. Per sort, al Camp de Túria aquest fenomen encara gaudeix de bona acceptació social i, en alguns ambients semiformals, és ben viu l’ús dels malnoms, per exemple en els bans municipals o als avisos necrològics que es fan per la megafonia pública. Per això no és d’estranyar que al s. XIX s’escrigueren les llistes municipals usant els malnoms de forma habitual. Per tal de realitzar el treball, s’han extret dades tant de fonts orals com de fonts escrites. Els documents que han servit de base per a l’estudi dels malnoms pertanyen a diferents moments cronològics i això ens ha permès fer un estudi ampli que abarca des del principi del segle XIX fins a l’actualitat.