Història Urbana Del Mercadal De Girona
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
HISTÒRIA URBANA DE GIRONA Reconstrucció cartogràfica 10 Història urbana del Mercadal de Girona Dels orígens a la fi de l’edat mitjana ISBN: 978-84-8496-183-3 Història urbana del Mercadal de Girona Dels orígens a la fi de l’edat mitjana Per Josep Canal, Eduard Canal, Josep M. Nolla, Jordi Sagrera Índex Presentació .......................................................................................................................... p. 7 1. Dels orígens al segle X. Els inicis coneguts; horts i molins ........................................ p. 11 2. El Mercadal en els segles XI i XII ................................................................................. p. 21 3. La primera meitat del segle XIII ...................................................................................p. 31 4. La segona meitat del segle XIII ..................................................................................... p. 41 5. La primera meitat del segle XIV ...................................................................................p. 59 6. La segona meitat del segle XIV .....................................................................................p. 87 7. La construcció de la muralla del Mercadal ................................................................. p. 105 8. El segle XV. Una crisi estructural ................................................................................. p. 127 9.Bibliografia ....................................................................................................................... p. 146 L’apèndix documental es pot consultar a: www.girona.cat/historia_urbana/cat/col·leccio.php En el text les referències documentals s’esmenten de la següent manera: (doc. núm. ...) Presentació En aquest volum que teniu a les mans volem mostrar l’evolució urbana del sector més nou del nucli antic de la ciutat de Girona, la que fou vil·la i després burg del Mercadal. Nou i antic. No és, certament, un joc de paraules sinó la pura realitat. En efecte, la ciutat antiga de Girona, el barri antic, avui protegit per una normativa municipal especial, abraça tot allò que quedà dins de les muralles que va manar alçar el rei Pere III. Els antics burgs de Santa Eulàlia Sacosta, de Sant Pere i de Sant Feliu, al nord, de l’Areny, del Cap de l’Areny i de Vilanova, a migdia, i, finalment, a l’altre banda d’una frontera aparentment inexistent però simbòlicament molt feixuga que definia el riu Onyar, l’actual barri del Mercadal, un nom unitari només des d’inicis del segle XV quan les noves muralles el separaven del pla de Girona i dels conreus, i que fins llavors era constituït per una triple realitat que de nord a sud tenia noms propis: Mercadal, a redós del Rec Monar i cap a tramuntana, Fontanilles, en una posició intermèdia i amb una font important que es troba en l’origen del topònim, i Cuguçacs, més enllà de la galta meridional de l’actual avinguda de Pompeu Fabra, i que era definit pel rec del mateix nom que sortia de la Cadireta Inferior, prenent doncs aigua del Monar i, per tant, del Ter, i desguassava, si fa no fa, on comença l’actual carrer de la Rutlla. És un sector antic, com tindrem ocasió de comprovar, i que no s’incorporà realment a la ciutat pròpiament dita fins al segle XI, definit per l’aigua i els conreus i per l’activitat molinera que aprofità de manera creativa la força de l’aigua en el punt és pròxim a la desembocadura del rec a l’Onyar fins al punt d’acabar configurant un barri amb dotzenes d’establiments d’aquesta mena que van marcar amb força el punt central del barri. Aquella vella zona de molins i hortes es va veure afectada per la instal·lació del convent de framenors que situant-se a migdia del rec, de l’àrea “industrial”, acabà per canviar l’es- tructura urbana d’aquell sector amb una enorme força fins al punt de modificar el traçat d’alguns vells camins i deixant el pont en una posició aparentment incomprensible. I de cop, a la segona meitat/darrer terç del segle XIII, com una conseqüència més de l’enor- me creixement demogràfic i urbà d’aquesta ciutat, començà amb força la conversió de les antigues hortes en solars per edificar-hi cases i obradors, una activitat urbanística que afectà, primerament Fontanilles i que sense solució de continuïtat s’estengué cap a Cu- guçacs i cap al nucli central del barri, a redós de l’església de Santa Susanna, vers el nord, fent servir i consolidant l’actual carrer de Santa Clara que esdevingué el lligam entre el nord i el sud. Més enllà, cap a migjorn, entre els camins barcelonès i de Caldes, a la segona dècada d’aquest mateix segle, va néixer en terra de Sant Martí Sacosta l’Hospital Nou que acabaria definint un raval propi i que hagué de quedar fora del recinte murat baixmedieval, tal com el convent de les clarisses, a l’occident del barri, una circumstància que, més endavant, exigí, per causes militars, que fos enderrocat i reconstruït en nous solars que se situaven dins dels murs urbans. És, doncs, la barriada més moderna de la ciutat medieval i, en èpoques determinades, d’un gran dinamisme. Hi arribà a viure un terç del total dels habitants de Girona; però també, potser com cap altre barri, va patir les sotragades de la crisi de la baixa edat mitjana. A la documentació convencional hi podem afegir les importants dades arqueològiques aconseguides durant les grans excavacions preventives efectuades en l’avinguda de Pom- 7 peu Fabra on s’havia de construir un garatge subterrani. L’exploració que es dugué a terme entre l’abril de 2005 i febrer de 2006, va permetre reconèixer i estudiar tota una llenca d’illes de cases entre els antics carrer de Savaneres (o del Pago) i de Canaders, des de l’inici (mas del Pla) fins a l’actualitat (Nolla, Palahí i Vivó, 2006; Palahí i Nolla, coord., 2007). La suma de materials ofereix uns resultats extraordinaris. L’estudi segueix un fil inicialment cronològic; a partir del segle XIII hem pensat que era molt adequat combinar-lo diacrònicament, tot analitzant en petites monografies els dife- rents sectors que configuren el Mercadal. Hauria estat molt difícil fer entendre, per exem- ple, l’evolució del convent dels Franciscans si no s’explicava des dels inicis i fins al final. 8 Fig. 1. Plànol del centre urbà de Girona on s’ha destacat amb trama grisa el barri del Mercadal. 9 1. Dels inicis al segle X Qüestions de toponímia Mercadal és un dels noms més antics documentats pel que fa a les rodalies immedia- tes de la ciutat de Girona i quan el trobem per primer cop (1007), ho fa amb la mateixa sonoritat actual i, pràcticament, idèntica grafia, confirmant que, aleshores, l’evolució de l’epònim ja era finalitzada, …in ipso Merchadal (Marquès, 1993, núm. 74, 167), i tal com ara, amb l’adjectiu determinatiu (ipso = son) que serà substituït més endavant per “el” i que continuem fent servir. No sembla que hi hagi cap mena de dubte en refer l’etimologia del mot. En efecte, de sempre s’ha suposat que derivava de la paraula llatina mercatum amb l’afegitó del sufix –al, indicador de la col·lectivitat o de lloc on hi ha moltes coses. Així doncs, mercadal significaria plaça o lloc on se celebra (o se celebrava) mercat (Alcover i Moll, 1993, 388; Coromines, 1996, 256). Aquest topònim sovinteja al Principat i, de fet, arreu del domini lingüístic català, rela- cionat la major part de les vegades en llocs on es té, encara, el mercat o on s’havia aplegat en temps més reculats. Tanmateix, en altres casos, aquesta relació o no és tan clara o s’ha perdut la memòria històrica i documental que pugui provar que aquell indret fou, en una època determinada, lloc de mercat. Pel que fa al Mercadal de Girona s’ha suposat aquest origen i aquesta explicació i així s’ha escrit contínuament, esdevenint un lloc comú que no calia contrastar, sense, però, basar-se en altres dades que no fossin l’etimologia suposadament diàfana del mot, tot i que documentalment res sembla confirmar-ho ans al contrari. Efectivament, tal com veurem (infra), en les referències escrites més antigues que parlen d’aquesta zona, la imatge que se n’obté és la d’un espai dedicat als conreus, amb una certa activitat molinera, travessat per un seguit de recs, pràcticament deshabitat i molt lligat a Girona. Queda clar, també, a partir de les diverses referències textuals, que del 1000 ençà, al lloc del Mercadal no s’hi celebrà mai mercat fins a èpoques recentíssimes (Alberch, Freixas i Miró, 1983, 15-55, especialment). Sabem per altres fonts que a Girona es tenia mercat i fira de gran volum i importància però que aquest s’aplegava a la riba dreta de l’Onyar, entre l’antic camí romà (actual carrer de Ciutadans) i el riu, a l’areny, a migdia de la ciutat i a molt poca distància, en un espai adequadíssim. Aquest mercat periòdic se’ns fa present per primera vegada d’ençà l’any 1160 quan el comte Ramon Berenguer IV l’ordenà, definint i dibuixant les bases de l’enor- me i ràpid creixement urbà d’aquest sector de la vila (Canal et al.,1994, 13-21). En aquesta primera menció se’ns parla del lloc que ocupava el mercat com d’un fet antic i consuetudinari que podríem fer retrocedir com a mínim fins al primer terç del segle XI quan s’esmenta la plaça del Mercadell infra muros. En efecte, d’ençà el 1035 quan és men- cionada explícitament (Canal et al., 2003, 164-176), era una placeta situada davant de les escales de la catedral, una mica més enllà, cap a migdia, de la porta septentrional de la ciutat (Sobreportes), que serviria, tal com recorda el nom, de petit mercat principalment de queviures i diari. No era lloc on aplegar activitats de més volada (Nolla et al., 2008, 224-244). La pròpia menció d’aquest diminutiu i el paper que les ciutats representen des de l’antiguitat i al llarg de l’alta edat mitjana, com a punt central d’un territori amb, entre 11 altres coses, la celebració de fires i mercats de més abast, no fan forassenyat imaginar que, des de temps enrere, paral·lel al mercat diari de queviures celebrat a l’antic fòrum, més tard Mercadell (també anomenat Forell (Nolla et al., 2008, 240-224), se celebrava a la ciutat, en dates determinades, fires i mercats, les antigues nundinae, preferentment de bestiar, que exigien unes condicions determinades.