Download the CIAV NEWSLETTER 2021/47
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Gourmet Costa Brava
✂ instant escapes CUT-OUT-AND-GO GUIDE I GOURMET COSTA BRAVA See & DO The twilight zone: how the balmy sea air gives the boats on the l Wander around Girona’s beach at Calella de red wines their warm, spicy character medieval Old Town and you’ll find its Palafrugell; below, at Castillo Peralada winery — it has higgledy-piggledy cobbled lanes mussels are a tastings, tours and a museum in a brimming with foodie treats, from seafood staple 14th-century castle (perelada.com; in these parts; artisan chocolatiers to shops where walking along the from £8.70; book ahead). you can sample superb local wines promenade at the direct from the barrel. Over the river harbour town l Gorgeous beaches are ten a penny of Palamós Onyar, check out the fantastic Mercat around this stretch of the coast, but the del Lleó (Plaça Calvet i Rubalcaba) crescent bay of Llafranc is one of the — the market has spectacular displays loveliest. With tall, arabesquing pines of sparkling fish, plump olives and lacing the promenade, this is the place rainbow-coloured Mediterranean veg. to sit back with a cool Voll Damm (the deliciously hoppy, Catalan beer). Order l Plates of grilled fresh fish, the clear, one with a piled-high bowl of steaming emerald sea so close you’ll almost get mussels at seafront La Sirena (Paseo your toes wet, fishing boats bobbing on Cipsela 31; 00 34 972 301138; mains the water — this is Tamariu, an unspoilt, about £17). pretty-as-a-picture horseshoe bay with a string of restaurants behind l In the geranium-filled medieval the beach. -
Costa Brava Guide
Maribel’s Guide to the Costa Brava Custom Travel Planning The Costa Brava Maribel’s Guide to the Empordà © Maribel’s Guides for the Sophisticated Traveler ™ September 2017 Maribel’s Guides for the Sophisticated Traveler ™ Page !1 Maribel’s Guide to the Costa Brava Custom Travel Planning The Alt & Brix Empordà Getting Around Michelin produces an excellent zoom map, No. 147, for the Costa Brava, Barcelona and surrounding areas, which is not available in the US (only online in the UK) but which one can purchase at a highway gasoline station or in the news shops of Begur, in the center of the town, and in Llafranc, at the newsstand facing the beach. This highly detailed map can be invaluable. GPS is generally highly undependable in Spain; in some areas it will work well and in others, not at all. Beaches The Tourist Bureau has an excellent English language web site that will give you information on the local beaches near Palafrugell and for the small, cove beaches surrounding Begur. Waters here are among the purest along the Costa Brava. Your best bets for family-friendly, blue-flagged, albeit small, cove beaches with services--life guard, kayak rentals, sun loungers, toilets will be: Aiguablava This small, sandy cove beach, the Costa Brava’s signature cove beach, only 100 meters in length, is found directly below the Parador de Aiguablava and is arguably the prettiest small cove beach around and offers sun lounger rentals, a diving center, kayak rentals and 4 restaurants at the water’s edge, including the Mar I Vent, belonging to the Parador, for which advance reservations are needed during high season. -
Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser -
Actos De GIRONA Del BORME Núm. 8 De 2013
BOLETÍN OFICIAL DEL REGISTRO MERCANTIL Núm. 8 Lunes 14 de enero de 2013 Pág. 1599 SECCIÓN PRIMERA Empresarios Actos inscritos GIRONA 15481 - FADITER INVERSIONS SL. Ampliación de capital. Capital: 2.800.000,00 Euros. Resultante Suscrito: 4.162.000,00 Euros. Datos registrales. T 2385 , F 89, S 8, H GI 40127, I/A 7 (28.12.12). 15482 - GESTIO PORQUERES SL. Nombramientos. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH. Datos registrales. T 2774 , F 78, S 8, H GI 49763, I/A 5 ( 2.01.13). 15483 - TRANSPORTS PORQUERES SOCIEDAD ANONIMA. Revocaciones. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH;ROSA ISERN PLANAS. Datos registrales. T 2805 , F 73, S 8, H GI 1222, I/A 23 ( 2.01.13). 15484 - TRANSPORTS PORQUERES SOCIEDAD ANONIMA. Nombramientos. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH. Datos registrales. T 2805 , F 73, S 8, H GI 1222, I/A 24 ( 2.01.13). 15485 - TP PORQUERES SL. Nombramientos. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH. Datos registrales. T 1045 , F 96, S 8, H GI 18968, I/A 6 ( 2.01.13). 15486 - TRES ALFILS SOCIEDAD LIMITADA. Nombramientos. Apoderado: SALVADOR FERRER MACH. Datos registrales. T 2833 , F 168, S 8, H GI 51715, I/A 2 ( 2.01.13). 15487 - DERIVADOS Y COMPACTOS DE RESINA 2010 SOCIEDAD LIMITADA. Cambio de objeto social. Importación de tableros de resina y madera en cualquiera de sus derivados para su comercialización. Fabricación, comercialización y venta de construcciones de madera. Datos registrales. T 2768 , F 35, S 8, H GI 49419, I/A 2 ( 2.01.13). 15488 - ALFAR PROGRES SL. Ampliación de capital. Capital: 339.394,00 Euros. Resultante Suscrito: 495.394,00 Euros. -
Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells -
RESOLUCIÓN TES/386/2016, De 29 De Enero, Por La Que Se Hace
RESOLUCIÓN TES/386/2016, de 29 de enero, por la que se hace público el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau- sator, Serra de Daró y Ullastret. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2016-01-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-24 12:00:00 Marginal: 69481526 TEXTO COMPLETO : Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 14 de julio de 2015, adoptó el Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret, promovido y tramitado por el Departamento de Agricultura Ganadería, Pesca y Alimentación, Resuelvo: Dar publicidad al citado Acuerdo de no aplicación del trámite de evaluación de impacto ambiental ordinaria del Proyecto de acondicionamiento y mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, en los términos municipales de Torroella de Montgrí, Pals, Gualta, Fontanilles, Palau-sator, Serra de Daró y Ullastret. Barcelona, 29 de enero de 2016 Ferran Miralles i Sabadell Director general de Políticas Ambientales 1 / 14 Ref. exp. OTAAGI20150065 1. Antecedentes El objetivo del Proyecto es el acondicionamiento y la mejora de la red de distribución del riego del Molí de Pals, con una superficie regable de 3.000 ha. -
Regencos-DUPROCIM 2
512154 (ETRS89) 516217 (ETRS89) 4 0 6 2 127,7 60,4 4 96,4 65,5 8 77,6 5 112,9 5 22,1 8 4 58,2 140,9 2 6 83,9 26,1 0 4 174,0 5 134,4 2 23,3 86,1 1 185,8 21,0 91,1 93,4 54,6 102,3 112,7 22,8 121,0 12,6 146,3 125 5 7 24,4 183,0 1 108,3 87,0 21,7 44,7 141,2 30,2 39,8 12,4 65,5 65,8 99,4 134,6 1 B o s c M a j 50 95,9 120,5 151,7 103,9 161,4 193,9 94,3 84,1 123,0 15,5 92,1 e l s T e r m e s 142,7 88,0 147,7 97,4 25,9 129,4 14,0 42,4 160,9 193,7 104,9 183,7 31,3 27,1 61,4 21,4 26,1 101,8 Quermany Petit 101,4 27,4 104,1 175 28,3 118,1 22,1 114,4 145,4 111,8 2 146,3 5 6 18,4 - 23,0 I 105,8 53,1 5 120,5 175,9 G 121,3 12 116,1 1 31,2 0 100,7 0 175 110,6 25,6 185,7 25,5 32,1 21,7 28,7 23,5 28,7 116,7 29,4 7 2 0 5 0 114,0 168,8 107,8 31,0 29,8 29,7 22,2 145,3 16,0 27,4 13,4 18,7 38,9 109,7 21,2 128,3 30,3 70,0 124,1 147,5 s 133,1 C a m a r g u e 37,2 Quermany Gros 101,8 23,1 214,5 148,0 26,8 132,8 135,5 217,9 227,6 107,3 20,9 25,2 31,7 126,8 136,5 115,5 25,9 5 133,3 0 202,4 221,5 132,0 129,8 156,6 68,2 a 65,9 145,9 2 134,7 5 20,4 C 6 208,7 125,4 I- - G 3 75,6 135,8 1 210,9 123,8 44,6 31,8 144,0 144,6 21,8 87,0 214,0 112,4 16,6 16,4 128,3 135,3 131,3 153,0 116,4 30,2 117,4 143,1 31,8 141,6 5 1 87,4 103,2 0 142,9 2 26,4 112,3 0 53,7 101,6 215,7 107,0 44,1 106,7 144,1 162,0 e l C o n s t a n ti n c 141,6 103,7 142,2 141,1 95,5 59,8 115,7 16,6 152,8 112,0 16,1 106,7 161,6 22,3 32,9 37,7 101,6 Mas Cases 111,9 99,0 140,5 16,6 113,1 162,5 142,3 29,0 108,0 46,8 104,8 106,8 96,3 161,2 139,9 112,7 102,1 115,9 104,5 158,0 48,9 105,8 142,9 97,2 15,1 116,2 32,2 -
La Construcció De L'espai Rural Al Baix Empordà L
LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESPAI RURAL AL BAIX EMPORDÀ L'anàlisi de les transformacions del territori com a base per a la definició de criteris d'ordenació. Tesi Doctoral presentada en el Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori E. T. S. d'Arquitectura de Barcelona UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA per ANTONI AGUILAR I PIERA Director de la tesi: Dr. JOAQUIM SABATÉ I BEL Girona, estiu de 1993. 2. 2. 7 Les xarxes de ferrocarrils. La progressió dels sectors econòmics vinculats a les àrees dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols i als centres de producció surera provoca una potenciació dels eixos de penetració costa-interior, amb la implantació en les darreres dècades del vuit-cents de les dues úniques línies de ferrocarril reeixides al Baix Empordà. Es tracta dels ferrocarrils de Flaçà a Palamós per La Bisbal i Palafrugell i el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, inaugurats el 1887 i 1892 respectivament (actualment clausurats), que signifiquen un increment dels enllaços ja existents sobre aquests eixos territorials. Hem de notar que la xarxa de ferrocarrils participa també de la presència de l'eix tangencial de connexió amb França i que, de forma semblant a les carreteres, són conseqüència d'aquelles condicions de lateralitat a les quals ens hem referit com inductores de recorreguts principals. Si bé aquesta xarxa no aporta des del punt de vista de l'alternança de recorreguts, avenços importants en la desconcentració d'activitats, cal cercar el seu origen en diversos projectes redactats amb criteris molt més ambiciosos que haurien donat com a resultat una major autonomia de connectivitat interna, i un millor repartiment de la implantació d'activitats. -
AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ
AJUNTAMENT DE SERRA DE DARÓ (El Baix Empordà) SESSIÓ ORDINÀRIA 1 de febrer de 2011 ASSISTENTS: REGIDORS ELECTES: Sr. Josep Puig Ribas Sr. Jordi Molinas Cufi Sr. Carles Cruset Pujol Sra. Núria Cruset Pujol Sr. Miquel Cruset Martí Secretària Sra. Dolors Adroher Alabau. Serra de Daró, a u de febrer de dos mil onze A la Sala de Sessions de la Casa de la Vila, i sota la Presidència de l’Alcalde, Il·lm. Sr. Josep Puig Ribas, es reuneix la totalitat dels membres que composen la Corporació Municipal, per a celebrar sessió ordinària convocada per l’Il.lim. Sr. Alcalde d’acord amb allò que estableix l’article 46.b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local i 95.b de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Essent les deu del vespre , i enregistrant-se l’assistència de quòrum suficient segons allò que estableix l’art. 46.c de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local, i l’art. 95.c. de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, la Presidència obre la sessió per tractar els punts que figuren en l’Ordre del Dia: PRIMER.- APROVACIÓ SESSIONS ANTERIORS No havent-se trobat anomalia en l’acta de la sessió ordinària del dia 15 de desembre de 2010, i l’extreordinària del dia 29 de desembre de 2010, queden aprovades SEGON.- DONAR COMPTA DELS DECRETS ALCALDIA El Sr. -
Serra De Valldevià I De Ventalló I Muntanya De Sant Grau
Serra de Valldevià i de Ventalló i Muntanya de Sant Grau Codi: 100 Superfície i municipis que es comprenen: 8.697,28 ha. Ventalló, Vilopriu, Sant Mori, Garrigàs, Vilaür, Bàscara, Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Camallera-Saus, Garrigoles, Jafre, Colomers, Verges, Sant Jordi Desvalls i Viladasens. Delimitació: L’espai abasta la zona forestal que queda delimitada pel riu Fluvià, l’autopista AP7, la plana de l’Empordà i en concret el sector conegut com el Corredor d’Albons i la plana del riu Ter. Inclou nombroses conques hidrogràfiques, com les de les rieres de Caudet, del Torrent Gran, del torrent de Gavatxa o de Llampaies, i les zones forestals de Vilaür i de les Garrigues Grans. Caracterització de l’espai: Espai situat entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i el Gironès, el qual es caracteritza per esdevenir una unitat biogeogràfica molt ben definida, de gran bellesa estètica i de gran valor paisatgístic. Si bé, en la seva totalitat podem considerar que es tracta d’un espai eminentment forestal, cal destacar que el sector que davalla cap el Gironès presenta un important superfície agrícola, de manera que es forma un paisatge agroforestal de gran valor ecològic. Orogràficament l’espai es caracteritza per ser una àrea amb un relleu suau i poc feréstec i per incloure la conca de la riera de Llampaies, la qual tot i desembocar al riu Ter bona part del seu recorregut és parallel a aquest riu i també al Fluvià i per tant, estructura bona part de tota l’àrea. La zona de ponent, des del punt de vista paisatgístic, és una àrea de gran valor estètic la qual es caracteritza per presentar una perfecte harmonia entre zones conreades i masses forestals. -
Generalitat De Catalunya Departament De Cultura Direcció General Del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal Del Baix Empordà
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Baix Empordà Descripció segons la Norma NODAC Fons: ESCOLA PÚBLICA DE PARLAVÀ 1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència: CAT 120 08 188 1.2 Nivell de descripció: Fons 1.3 Títol formal: Escola Pública de Parlavà 1.4 Dates de creació i d’agregació: 1969-1997 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció: 1,4 ml paper i 129 imatges (83 positius color paper i 46 diapositives color) 2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor: Escola Pública de Parlavà 2.2 Història del productor: En funcionament des de finals del segle XIX, en els seus inicis l'escola mixta de Parlavà fou regentada per la professora Paula Arderius, substituïda per Francesca Majo l'any 1902. Per la documentació, sabem que l'any 1906 tenia seixanta-quatre alumnes matriculats. Després de diverses modificacions, la nova escola del poble, una escola unitària amb una sola aula, fou acabada l'any 1947. No sembla que aquest edifici tenia moltes deficiències. El 1971 s’inaugurà la nova escola de Verges i es creà una Mancomunitat comarcal escolar formada pels municipis de Verges, Colomers, Foixà, Garrigoles, Jafre, la Tallada, Parlavà, Rupià i Ultramort. L’escola de Parlavà es tancà l’any 2000. 2.3. Història arxivística: Els documents es trobaven a l'edifici escolar fins al seu ingrés a l'Arxiu Comarcal del Baix Empordà. 2.4. Forma d’ingrés: per transferència del Servei Educatiu del Baix Empordà el 29 de juny de 2000. -
Inundaciotis I Societat Al Baix
Les valls i planes d'inundació Inundaciotis deis rius han estat des de sempre &rees atractives per al poblament i l'explocació deis seus recursos. Els sois al-luvials son mes fertils, els rius i societat garanteixen l'abastiment urba, les comunicacions son faciis i l'accessí- bilitat i el poblament propicien la instal-lació d'indústries, comerlos i al baix Ter altres activitats productives. Aquest ha estat el cas de la cenca del Ter; al llarg deis seus 195 quilometres de re- corregut, un reguitzell de poblacions s'ha afincat a les seves voreres, i mentre una forta implantació urba na i industrial ha tingut lloc en el seu alt i mig, un intens aproñtament agrícola ha caracteritzat el curs baix, la plana de TEmporda. El Baix Ter es troba situat a la comarca del Baix Empordá, també reconeguda popul armen t com l'Empordanet, que al mateix temps correspon al sector nord del litoral mediterrani cátala. Aquest territori és formar per una extensa plana on abunden petits turons que ajuden a Dolors Roset conformar uns ríquíssims i variats conjunts paisatgístics. Els termes municipals que formen el Baix Ter son Torroella de Montgrí, Gualta, Ullá, Serra de Daró, la Tallada d'Emporda, Verges, Colomers i Jafre. La plana té el seu origen en la sedi- mentació deis materials al-luvials aportats, peí riu Ter, principalment. L'activitat económica principal del Baix Ter ha estat l'agricultura, grácies a l'elevada fertilitat deis sois al-luvials. En els darrers anys, pero, Vista de Torroella de Moni^' í pan de la plana dd Baix Ter aquest espai ha sofert una reestruc- des del Casiell de Sama Caierina.