Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEÒTOP 149 MINES DE CARBÓ DE FÍGOLS

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL La conca de Fígols - Sant Corneli situada geogràficament en el sector central del Berguedà i geològicament en el mantell inferior del Pedraforca; és una de les zones amb major contingut de sediments carbonosos de Catalunya. Hi ha dos fets que determinen clarament el seu interès geològic i patrimonial. D’una banda, constitueix un dels sectors on les fàcies del Garumnià presenten una major diversitat litològica, amb capes de gres, lutites, margues, calcàries i carbó. De l’altra, és un dels punts miners més significatius de Catalunya pel que fa a l’explotació de recursos energètics com el carbó i a la seva importància socioecònomica en el passat. La zona es troba actualment en una fase de restauració i adaptació a noves activitats turístiques que han recuperat alguns afloraments i vestigis miners, i resten encara alguns afloraments de capes de carbó de gran interès didàctic, a més s’han recuperat algunes galeries i s’ha constituït el Museu de la Mines. En conclusió, aquest geòtop és estratègic en el context geològic de Catalunya, ja que és un excel·lent registre de les fàcies lacustres del Garumnià, de l’evolució dels Pirineus i atesora un patrimoni miner únic.

Aspecte de la boca de la galeria de Sant Romà al nucli miner de Sant Corneli, on s’hi van explotar els carbons del Garumnià. (Berguedà).

COMARCA: Berguedà MUNICIPI(S): Cercs

Dr. Roux, 80 08017 Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural DADES FISIOGRÀFIQUES Des del punt de vista fisiogràfic la zona està caracteritzada per relleus calcaris lleugerament abruptes que sobresurten en el paistage formant cingles. Destaquen al sud de Sant Corneli, el Cingle de la Garganta d’entre 800 i 1.025 m d’alçada i al nord, els Cingles de , de 1.100 a 1.200 m d’altitud, ambdós mostren una orientació SW-NE. A l’est la zona està limitada per el curs del riu , aquest individualitza a l’oest el relleu de l’àrea de Fígols amb una morfologia de lloms i de tipus estructural, que apareix trencat per barrancs de direcció W-E, com el de Sant Romà o el de Fumanya amb pendents a vegades superiors al 25%.

CONDICIONS D’ACCÉS Per accedir al geòtop cal seguir la carretera C-1411 en direcció a França, un cop es deixa la població de Cercs i passada la central tèrmica, cal agafar un trencant a l’esquerra cap a la població de Sant Corneli seguint la carretera BV-4025, la qual puja amb força pendent passant primer per La Consolació, les antigues oficines de l’empresa Carbons de , i llavors s’arriba a Sant Corneli, on caldrà agafar el trencant cap al Museu de les Mines, on hi trobem la boca d’entrada a la mina de Sant Romà. L’accés és bo per fer amb vehicle.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Equipament de lleure. D’acord amb el Pla Especial Urbanístic de l’Ajuntament de Cercs la zona està contemplada com a zona d’equipaments sota un règim especial de protecció, és zona no urbanitzable, i qualsevol actuació ha de complir la normativa específica pel nucli miner de Sant Corneli.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA El geòtop es localitza en la Unitat dels Pirineus, en concret en el Pirineu oriental, en el Mantell inferior del Pedraforca, a la zona de l’Anticlinal de Vallcebre. Des d’un punt de vista estratigràfic i miner l’àrea es coneix com la conca de Fígols - Sant Corneli, que s’inclou en la conca lignitífera de Berga - Tuixén. Els lignits s’intercalen en les calcàries i margues de les fàcies Garumnià d’origen continental.

PARAULES CLAU Calcària, Carbó, Cretaci, Cubeta, Mineria, Museu, Plec, Sedimentació, Garumnià, Interferència de plecs, lacustre, Tectònica alpina, Zona Lignit, Mantell de corriment, Mina, Sudpirinenca

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El geòtop presenta un gran interès geològic i miner a escala nacional i estatal per diverses raons. És una de les zones que presenta una major diversitat geològica dins les fàcies del Garumnià ja que afloren en el sector, gresos, calcàries, lutites i margues d’origen continental, aquestes corresponen a sediments lacustres de finals del Mesozoic, interessants pel seu contingut en fauna fòssil continental i per la importància dels estrats calcaris que arriben a tenir fins 100 metres de potència en alguns sectors. Des del punt de vista miner, el lignit que trobem ha estat un dels recursos més intensament explotats en la història de la mineria catalana, tot i ser un carbó de baixa qualitat. Es tracta d’una zona molt sensible en l’àmbit socio-cultural de la zona, ja que la mineria ha estat durant molts anys la base de l’economia. Tot i que actualment les mines estan tancades, la seva presència existeix tant d’una manera física, com ho demostren les restes de les explotacions, com a la memòria col·lectiva de la societat berguedana. Per altra banda, l’existència del Museu de les mines de Cercs, fa que s’hagi recuperat, encara que d’una manera testimonial, el conjunt de la mineria de la zona. El caràcter divulgatiu del museu, fa que sigui molt atractiu al públic en general, sobre tot el que respecta a la visita amb un petit tren per la galeria recuperada de Sant Romà. En aquesta visita s’explica l’evolució en el temps de les tècniques d’explotació. En acabar cal destacar la presència d’alguns afloraments de les capes de carbó, com és el cas de l’entrada de Sant Romà.

Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 4 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3 Interès científic: 3

ANÀLISI COMPARATIVA El geòtop presenta una relació directa amb el geotòp de Fumanya, de fet ambdós formen part de la mateixa zona d’explotació minera, així els nivells carbonosos que afloren corresponen a les mateixes fàcies, tot i que el geotòp de Fumanya presenta més aviat un interès paleontològic, la consideració conjunta dels dos

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural punts permet una millor comprensió geològica de la conca minera de Fígols - Sant Corneli. Per altra banda aquest és un geotòp amb característiques geològiques semblants a altres punts del territori català i ibèric, així per exemple apareixen capes de carbó del Garumnià que encara s’estan explotant a , molt a prop de Fígols, dins la mateixa comarca del Berguedà. Ja d’edat Oligocè trobem els carbons de la zona de La Granja d’Escarp i Mesquinesa, tots ells molt semblants en quan a les característiques del lignit i el seu poder calorífic. A nivell de mineria i la importància socio-econòmica que ha tingut, aquesta és una zona comparable a la conca minera Astur-Lleonesa.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS En el sector d’aquet geòtop coexisteixen altres valors patrimonials de tipus històric i cultural, cal destacar principalment el poble miner de Sant Corneli, aquest petit nucli urbà és dels pocs exemples arquitectònics de l’estructura d’un poblat desenvolupat a partir de l’activitat minera a Catalunya. El poble manté encara moltes construccions i estructures originals, aquest fet ha estat possible al manteniment d’un mínim d’habitants i al desenvolupament recent d’activitats turístiques. Es conserven també alguns elements miners que poden ser observats en el museu de la mineria que es troba a la mateixa població. En l’àmbit local de Fígols existeixen molts vestigis miners d’interès com la via de tren de la mina del Coll de Trapell (Tumí) i multitud d’antigues explotacions a cel obert i bocamines.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Els materials que trobem aflorant en aquesta zona formen part de la Unitat del Mantell Inferior del Pedraforca i en concret de l’estructura coneguda com a Sinclinal de Vallcebre, amb un cabussament a la zona de Sant Corneli de 30º NW. La conca garumniana de l’Alt Berguedà presenta una extensió d’uns 200 km2 i una potència màxima de 850 m. El conjunt dels materials del Garumnià, sedimentats fa uns 70 milions d’anys, corresponen a dipòsits continentals, d’origen al·luvial, fluvial i lacustre. La sèrie estratigràfica del Garumnià està constituïda a la base, per un nivell de calcàries micrítiques de color blanc amb una potència entre 5 i 10 m que són el nivell guia a partir del qual es realitzava l’explotació del carbó, per sobre s’hi troba un paquet d’uns 200 m de margues i calcàries amb intercalacions de nivells de carbó, estratigràficament per sobre

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural afloren gresos canalitzats i conglomerats amb una potència total d’uns 300 m i a continuació hi ha les calcàries de Vallcebre, massives, micrítiques i blanquinoses amb una potència màxima d’uns 100 m. Tot seguit hi ha un tram de150 m de margues i lutites vermelles, i finalment al sostre de la sèrie afloren uns 100 m de calcàries i margocalcàries ben estratificades.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La rellevància geològica d’aquest geòtop recau principalment en els camps de la mineria i la sedimentologia. Els materials lacustres de les fàcies Garumnià constitueixen un excel·lent exemple per entendre l’etapa geològica entre finals del mesozoic i principis del cenozoic i comprendre el desenvolupament de grans zones lacustres en el sector del Pirineu, on s’hi desenvoluparem ecosistemes especials d’abundant vegetació que van donar lloc a la formació dels nivells de carbó. Segurament aquest és un dels millors punts de Catalunya per entendre la formació del carbó, el seu origen lacustre i reconèixer les seves característiques i propietats com a combustible. Per altra banda, el fet de ser una antiga mina condicionada per poder ser visitada, el geòtop pren especial rellevància i permet donar a conèixer l’explotació tradicional dels recursos a través de les explotacions mineres subterrànies. Alhora també permet reconèixer com és la geologia en el subsòl i entendre la distribució i direcció dels estrats que veiem en superfície. Finalment cal indicar que aquest és un punt força visitat per el públic en general i sobretot, per la comunitat docent d’ensenyament mitjà que aprofitant les visites organitzades pel Museu de les Mines arriba aquest indret. També és un punt visitat per la comunitat universitària i és un indret habitual de parada del Curs de Geologia del Berguedà organitzat per l’Associació per la Promoció, Divulgació i Estudi de la Geologia dins la Universitat Catalana d’Estiu de la Natura de la UPC i la Fundació Universitària del Berguedà.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA El fet que sigui una de les poques zones, juntament amb l’àrea de Tremp, on les fàcies del Garumnià afloren extensament, així com la forta explotació minera que s’hi ha dut a terme durant el segle XX, fa que aquesta zona tingui una rellevància històrica important, de fet aquesta és una zona que ja va despertar l’interès dels geòlegs de finals del segle XIX i principis del XX.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

És una de les primeres zones on s’hi va desenvolupar una mineria subterrània de grans dimensions i tecnificada, ja cap a l’any 1868 es té referència de les primeres explotacions. Però fins l’any 1912 no es va constituir Carbones de Berga S.A. que va iniciar les principals explotacions a la comarca per mineria subterrània. De tota manera hi ha constància de que en el 1781, el Dr. Josep Solanell i Josep Farguell van fer una empresa per buscar carbó en la zona, però l’ocupació de la comarca per part del exercit francès en el 1794, van fer abandonar les incipients explotacions. La història d’aquesta zona minera cal lligar-la amb el desenvolupament industrial de Catalunya de finals del segle XIX i de la comarca en general, amb la construcció de la línia de tren de a , la fàbrica de ciment del Clot del Moro (), i la posterior prolongació del tren en el 1904. Desprès del tancament de les mines, s’han creat varis projectes de reconversió de la zona. El més important és el del Museu de les Mines de Cercs. La iniciativa va sorgir en el 91, quan Carbones de Berga S.A. va cedir a l’Ajuntament de Cercs els espais urbans de la colònia de Sant Corneli. Aquest museu, inaugurat l’any 1998, està vinculat al Museu Nacional de la Tècnica de Catalunya. Consta d’un edifici on es mostren per una part elements de la mineria del carbó, i de l’altra com es vivia en les colònies mineres. També es pot visitar una galeria de mina (Sant Romà) amb un petit tren miner, on s’explica d’una manera cronològica els diferents sistemes d’explotació. A nivell científic s’hi ha desenvolupat diversos estudis (veure bibliografia) sobre els materials continentals del Garumnià i la formació del carbó, a nivell tècnic s’han desenvolupat diferents estudis sobre aquests carbons pel que fa referència al seu poder calorífic i al seu alt contingut en sofre, en l’aspecte socio-econòmic cal ressaltar la importància que ha tingut aquest recurs natural en la història recent de Catalunya.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ---- (en premsa): Itinerari 1: el Berguedà. Col. Mineria a Catalunya. Jaciments antics i patrimoni miner. Direcció General d’Energia i Mines.

CEBALLOS, J.; MATA, R.; SELLÉS, A. (1995). Punts geològics singulars de la zona berguedana del Parc Natural del Cadí-Moixeró. PNCM-Geo3,scp. Inédito. Cercs.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

CLAVELL, E.; MARTÍNEZ, A.; VERGÉS, J. (1988). Geologia del subsuelo del Pirineo oriental. Acta Geol. Hisp., t23, 22.

COLL MARTÍN, S. (1987). El carbon en España. 1770-1961. Una historia económica. Madrid, Ed. Turner.

Domínguez, V. i Sáez, A. (1988): La sucesión con carbón de la cuenca Garumniense de Fígols-Saldes (Pirineo Catalán). Aspectos tectono- sedimentarios. II Congr. Geol. España. Com. Vol 2, p: 293-296.

Feist, M. et Colombo, F. (1983) La limite Crétace-Tertiaire dans le NE de l'Espagne du point de vue des charofites. Colloque Sénonien, Gélogie Méditerranéenne, tome X, (3-4); 303-326.

FOLCH, R. (dir). (1985). Història Natural dels Països Catalans. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 1, 2 i 3, Barcelona.

Hausman, C. (1996): S. Corneli: dos siglos de historia. Carbones de Berga, inèdit.

Llurdés, J.C. (1997): El turisme de patrimoni industrial miner. L’Erol, 54: 33-36.

Martínez, A. (1996): Guia didàctica de la geologia del Berguedà. Servei Geològic de Catalunya. (inèdit).

Martínez, A., Vergés, J. y Muñoz, J.A. (1988): Secuencias de propagación del sistema de cabalgamientos de la terminación oriental del manto del Pedraforca y relación con los conglomerados sinorogénicos. Acta Geol. Hispa., 23 (2): 119-128.

MASACHS, V. et al., (1981). Itineraris geològics: Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d'Est. Geològics "Valentí Masachs". 208 pàg. Manresa.

MATA LLEONART, R. (1997). Selección y localización de puntos geológicos singulares en el Alt Berguedà (Prepirineo Catalán). Primer Simposio sobre Evaluación y gestión del patrimonio geológico. Eds: Mata-Perelló, J.M. & Campo, R. Camarasa.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

MATA LLEONART, R. I RUBIO, J. (1997). Situació geològica, interpretació geològica del paisatge. I Curs de Geologia del Berguedà. FUBER. Berga.

MATA LLEONART, R., BECH, J., COLLDEFORNS, B., MATA PERELLÓ, J.M. (1999). Geological and environmental itinerary of the region of Berguedà: an exemple of restoration on coal mines. Guide Books of Field Trips. Soils in Mediterranean Type of Climate, 6th International Meeting. University of Barcelona.

MATA R. Y ESPUNY,. (2000). Itinerario: Les Fonts del Llobregat-Berga. In:Brusi, D., GEOPIRINEOS, espacios naturales y geología pirenaica. Libro guía de la Excursión. Monografías de enseñanza de las ciencias de la tierra. Serie Itinerarios. AEPETC. Girona.

MATA, R. & RUBIO, J. (1998). La diversidad geológica de la comarca del Berguedà como recurso educativo y cultural. Primer simposio latino sobre geología, medio ambiente y sociedad. Camarasa. UPC.

MATA-PERELLÓ, J.M., (1982). Introducció a l'estudi dels minerals del Berguedà. Revista Xaragall. nº 2. Manresa.

MUÑOZ, J.A. Y MARTÍNEZ, A. (1988). Tectònica del Pedraforca. Acta Geol. Hisp. t23, 22.

Noguera, J. i Sistach, M. (1991): La mineria al Berguedà. Public. Àmbit de Recerques del Berguedà.

Serra i Rotés, R. (1998): Les mines de Cercs. Museu Nacional de la Tècnica de Catalunya. Quaderns de didàctica i difusió, 11.

Serra i Rotés, R. (2000): El Carbó. Una proposta interdisciplinar ESO. Museu Nacional de la Tècnica de Catalunya. Guies didàctiques, 2.

SERRA, R. (1999). Les Mines de Cercs. Quadrens de Didàctica i Difusió num.11

Vergés, J. (1999): Estudi geològic del vessant sud del Pirineu oriental i central. Evolució cinemàtica en 3D. Col. Monogr. Tècn. n.7. Inst. Carto. Catalunya.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Vergés, J. y Martínez, A. (1988): Corte compensado del Pirineo oriental: geometría de las cuencas de antepaís y edades de emplazamiento de los mantos de corrimiento. Act. Geo. Hisp. 23 (2): 95-106.

Vergés, J., Martínez, A., Domingo, F., Muñoz, J.A., Losantos, M., Fleta, J., Gisbert, J. (1994): Mapa geológico de España escala 1:50.000.La Pobla de Lillet N. 255.

VILADRICH, LL., (1986). Les petjades fòssils del coll de Fumanya. L'Erol, any 5, nº 18. pp 8-15. Berga.

VILADRICH, LL., (1989). Recull bibliogràfic per a la geologia del Berguedà. Estudis del Berguedà, nº 4. pp 53-77. Berga.

VV.AA. (1997). La mineria del carbó al Berguedà. “L’Erol. Revista Cultural del Berguedà” núm. 54, p. 9-45. Berga.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Part final de la mina de Sant Romà amb les primeres forticacions de fusta que es van utilitzar. Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Estat actual de la mina, amb el nou sistema de ventilació i el tren restaurat.

Detall de l’aflorament fora de la mina dels materials del Garumnià en els quals apareixen les capes de carbó. Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aflorament cobert de carbó a l’entrada de Sant Romà (Museu).

Capes de lignit intercalades en les calcàries. Front d’explotació. Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Capes de lignit explotades en una de les galeries de la Mina de Sant Romà. Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

Esplanada davant del Museu, al fons la boca de la mina visitable.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Detall del lignit en el front d’explotació, s’hi observa lleugerament l’alteració d’òxids i el groc dels sulfurs. Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

Lignit explotat en les cintes de descàrrega utilitzades en la mina. Sant Corneli, Cercs (Berguedà).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL El Geòtop no queda inclòs dins de cap zona protegida tot i que es troba molt a prop d’una zona PEIN, tot i així gaudeix d’una regulació especial per part de l’Ajuntament de Fígols. Per altra banda la zona es troba en molt bon estat de conservació, inclòs condicionat per la seva visita. Així doncs es considera que les actuacions per a la seva preservació i recuperació ja s’han dut a terme. Al mateix temps tota la zona minera es troba en fase de restauració i s’està constituït un Parc de Muntanya destinat a usos turístics i didàctics sota la gestió local i privada, que inclou les explotacions a cel obert, de gran interès geològic i miner.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Tota la zona de Fígols i Sant Corneli presenta un impacte visual i paisatgístic important a conseqüència dels fronts d’explotació a cel obert de les antigues explotacions, tot i així aquest impacte en molts sectors ha quedat minimitzat per les restauracions realitzades que han aconseguit parcialment uniformitzar la morfologia. Actualment la zona no presenta cap amenaça, la baixa afluència de visitants a les mines més desconegudes i la correcta gestió ambiental i turística minimitzen els possibles impactes i amenaces. En el cas del geòtop, cal dir que ha estat recuperat per a un ús turístic i que la correcta gestió de l’espai garanteix l’absència d’impactes negatius.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS El geòtop constitueix un recurs didàctic i cultural força interessant per conèixer les característiques sedimentològiques dels sediments lacustres, en especial del carbó, per observar antigues explotacions mineres i visitar tot el seu patrimoni. Es recomana doncs el desenvolupament d’activitats educatives i turístiques controlades tal i com s’estan realitzant a l’actualitat.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Tot i que no constitueix un punt d’excepcional interès geològic, si que cal tenir en consideració que és de les poques mines subterrànies de carbó habilitades per a la seva visita fet que augmenta el seu valor didàctic pel que caldria considerar la

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural seva inclusió en catàlegs de tipus didàctic, turístic i cultural. El Museu de les mines de Cercs podria ésser emmarcat en un conjunt de museus de tipus miner tan estatals com internacionals.

ALTRES CONSIDERACIONS És recomanable la visita a tota l’àrea minera de Fígols i Vallcebre, en la que destaquen antigues mines com la Tumí a la zona del Coll de Pradrell o els cels oberts de Fumanya pels interessants afloraments de carbó i els vestigis miners.

AUTORIA DE LA FITXA Roger Mata Lleonart i Josep Maria Mata-Perellò Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals Escola Universitaria Politécnica de Manresa Universitat Politécnica de Catalunya e-mail: [email protected]

Albert Martínez Rius Geòleg Consultor – c/Enamorats, 123 – 08026 Barcelona – tf 932317269

Pàgina web del Museu de les mines de Cercs: http://www.diba.es/museus/mmcercs.htm

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94