El Camp Fotovoltaic De L'algerri-Balaguer Atreu Enginyeries

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

El Camp Fotovoltaic De L'algerri-Balaguer Atreu Enginyeries SEGRE 18 Diumenge, 1 d’octubre del 2017 A judici per pegar a una dona que Alt Àneu tramita obrir un hotel de COMARQUES va avortar per la pallissa a Agramunt luxe de deu habitacions a Bonabé www.segre.com/comarques p. 20 p. 21 AIGÜES REGADIUS El camp fotovoltaic de l’Algerri-Balaguer atreu enginyeries i col·lectius de regants Entrarà en servei d’aquí a tres setmanes i la comunitat estudia obrir les instal·lacions a visites públiques MAGDALENA ALTISENT E. FARNELL posarà en marxa el sistema de ❘ LLEIDA ❘ El camp fotovoltaic que bombatge. “El més important la comunitat de regants del és posar en marxa la bomba i canal Algerri-Balaguer està calcular el rendiment, els costos, instal·lant a la zona d’Ivars de les amortitzacions i la possibi- Noguera, per bombar aigua a litat d’ampliar el sistema amb través dels panells solars i estal- la incorporació de tres bombes viar-se així part de l’elevat cost més”, va explicar Antoni Gas- energètic, està suscitant l’interès tó. Si és així, el projecte global de diverses enginyeries indus- dels regants de l’Algerri-Bala- trials i d’altres comunitats de guer preveu l’adquisició de tres regants que s’han interessat per bombes més, amb un cost de conèixer el rendiment d’aquest 600.000 euros cada una. Una sistema mundialment innova- iniciativa que ha de permetre dor des del punt de vista de les reduir entre 90.000 i 100.000 característiques del mecanisme. euros anuals el rebut elèctric. La firma Gascan Solar Tècnics, La comunitat estudia obrir al encarregada del projecte, ultima públic el camp fotovoltaic per la connexió dels panells solars fer-hi visites. amb aquesta bomba i preveu que pugui entrar en funciona- ment d’aquí a unes tres setma- Modernització nes, segons va assegurar Antoni i altres sistemes El nou sistema de bombatge entrarà en funcionament d’aquí a unes tres setmanes. Gastó, gerent de l’empresa. Així mateix, va apuntar que alternatius la innovació d’aquest sistema recau en la bomba, amb un dià- n Els nous regadius que metre de grans dimensions i una es troben en execució o capacitat de bombatge molt ele- que han estat recentment vada, i de com s’alimenta a tra- culminats incorporen les vés d’un camp fotovoltaic de últimes tecnologies amb grans dimensions. “Han estat l’objectiu de reduir costos. diverses les empreses i altres El Segrià Sud també utilit- comunitats de regants de les za l’energia solar per a una comarques de Lleida que s’han zona petita, “només quan interessat per diverses qües- tenim problemes de cota i tions, des del cost del projecte a una molt baixa escala”, fins a quin serà el rendiment fi- va dir el president dels re- nal per estudiar la possibilitat gants, Xavier Pelegrí. El d’implantar-lo en els seus sis- Segarra-Garrigues dotarà temes”, va dir Gastó. Aquests d’aigua la col·lectivitat de dies s’instal·len uns robots que l’Espluga Calba i ho farà a han de permetre alimentar la través d’un projecte d’im- bomba des dels plafons i no pulsió amb bombatge so- serà fins que finalitzi aquesta lar, per evitar el bombatge fase (que acumula un retard de elèctric superant un desni- gairebé tres setmanes) que es vell de cent metres. Antoni Gastó, gerent de la firma que instal·la el camp fotovoltaic a l’Algerri-Balaguer. A.S. CELEBRACIONS Solsona obre Liciten millores a l’accés a la biblioteca d’Almenar amb èxit la biofira ❘ ALMENAR ❘ L’ajuntament d’Almenar ha tret a licitació la millora de l’accessibilitat a la biblioteca municipal, amb un pressupost L’Ecològica de 62.552 euros i un termini de dos mesos. Les empreses poden presentar ofertes fins al 15 d’octubre. ❘ SOLSONA ❘ Solsona va obrir ahir la primera biofira L’Ecològica, El nou ajuntament d’Alpicat, a punt d’aquí a un any dedicada als productes ecològics d’artesania i les teràpies alterna- ❘ ALPICAT ❘ L’ajuntament d’Alpicat ha adjudicat a Benito Arnó e tives per a la salut. L’epicentre Hijos la rehabilitació de l’edifici de Cal Negre per 825.643 euros de la fira es va instal·lar a les per implantar les oficines municipals d’Alpicat. Les obres han places Major i Palau, amb una d’estar fetes d’aquí a un any. trentena de jocs adreçats a totes les edats. Durant tota la jorna- Arbeca netejarà la façana de la casa de la vila da, es van celebrar activitats com una xocolatada ecològica, ❘ ARBECA ❘ L’ajuntament d’Arbeca ha donat llum verda al projecte demostracions de cuina, xarra- executiu de rehabilitació de la façana de la casa consistorial des i degustacions de productes (d’estil modernista i que data del 1932), que en l’actualitat està ecològics. Un dels estands amb productes ecològics de la fira. ennegrida..
Recommended publications
  • El Tossal Del Moro Intro
    Localització i context geogràfic El jaciment del Tossal del Moro el trobem al límit nord-est del terme municipal de Castellserà. L’assentament està situat a l’antic camí d’Agramunt, que comunicava Castellserà amb Agramunt. Està emmarcat entre la serra d’Almenara a l’est i la serra d’Agramunt a l’oest. Trobem el jaciment encastellat en un petit promontori d’uns 365 metres d’alçada a l’oest del pilar d’Almenara. Per accedir al jaciment s’ha de sortir de Castellserà, seguir lo camí d’Agramunt, travessar el canal d’Urgell i a un quilòmetre desprès del canal girar a l’esquerra en la confluència de dos camins i després a uns 200 metres girar a la dreta. Situació del jaciment, mapa comarcal. Les serres d’Agramunt i d’Almenara les trobem situades al nord de la depressió central, a les últimes planes abans d’arribar als massissos del prepirineu. Actualment el paisatge d’aquestes serretes i de les planes que hi ha més cap al nord són de secà amb un conreu dedicat als cereals, l’olivera i l’ametller. Aquest paisatge contrasta amb el que hi ha al sud dedicat a un conreu de regadiu amb farratges, arbres fruiters i blat de moro amb el canal d’Urgell exercint de partió entre els dos paisatges. El relleu que trobem és lleugerament muntanyós, amb turons formant petites serretes separades per lleus depressions fluvials. La Serra d’Almenara ha sofert pocs canvis i es mostra com un fòssil del relleu que hauria hagut, per contra no podem dir el mateix amb el relleu que tenim a la plana just a la falda sud de la Serra d’Almenara.
    [Show full text]
  • Els Orígens D'arbeca: El Poblat Ibèric Del Castell I La Vil·La Romana De L'escorxador
    ELS ORÍGENS D'ARBECA: EL POBLAT IBÈRIC DEL CASTELL I LA VIL·LA ROMANA DE L'ESCORXADOR IGNASI GARCÉS i ESTALLO* 1. INTRODUCCIÓ EI professor P. de Palol mereix ésser evocat per la gran obra cientí­ fica llegada i per la seva influència en els estudis posteriors d'arqueologia peninsular, en especial en el camp de l'antiguitat tardana. Tanmateix, hi ha un tercer aspecte digne d'ésser recordat per aquells que tinguérem la sort de gaudir de la seva apassionada docència en la Universitat de Barcelona. En particular, sempre recordaré aquell dia de tardor del 1977 quan, per prime­ ra vegada i com a estudiant, vaig poder participar en l'excavació arqueolò­ gica de la basílica paleocristiana d'El Bovalar (Seròs, Segrià). Més recentment, en els onze anys de presència continuada a Arbeca, amb motiu de l'excavació del poblat de l'edat del ferro i ibèric d'Els Vilars, he tingut ocasió de conèixer dos jaciments emplaçats en la mateixa vila que aquí presentem: l'assentament ibèric del Castell, gairebé inèdit (Boleda, 1976, p. 23; Sans «fe Pau, 1983, p. 17; Garcés, 1992, p. 286) i el jaciment romà de L'Escorxador -segurament una vil·la-, inèdit, el coneixement del qual dec a l'atenció del Sr. Manel Batalla, veí d'Arbeca. El municipi d'Arbeca ocupa la porció nord-est de la comarca de les Garrigues, limítrofe amb les de l'Urgell i el Pla d'Urgell. El formen uns 2.380 habitants (cens de 1980). La principal activitat actual és agropecuà- ria, amb regadiu aproximadament en un quart del terme (fruiters, farratges, blat de moro) i la resta de secà (blat, ordi, ametllers, vinya i en especial oli­ veres), complementada amb porcí, oví i aviram.
    [Show full text]
  • Rankings Municipality of Arbeca
    9/23/2021 Maps, analysis and statistics about the resident population Demographic balance, population and familiy trends, age classes and average age, civil status and foreigners Skip Navigation Links SPAGNA / CATALUÑA / Province of LLEIDA / ARBECA Powered by Page 1 L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNA Municipalities Powered by Page 2 ABELLA DE LA Stroll up beside >> L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin CONCA ESPOT Adminstat logo DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH ÀGER SPAGNAESTAMARIU AGRAMUNT ESTARÀS AITONA ESTERRI D'ÀNEU ALÀS I CERC ESTERRI DE ALBATÀRREC CARDÓS ALBESA FARRERA ALCANÓ FÍGOLS I ALCARRÀS ALINYÀ ALCOLETGE FONDARELLA ALFARRÀS FORADADA ALFÉS FULLEDA ALGERRI GAVET DE LA ALGUAIRE CONCA ALINS GIMENELLS I ALMACELLES EL PLA DE LA FONT ALMATRET GOLMÉS ALMENAR GÓSOL ALÒS DE BALAGUER GRANYANELLA ALPICAT GRANYENA DE LES ALT ÀNEU GARRIGUES ANGLESOLA GRANYENA DE ARBECA SEGARRA ARRES GUIMERÀ ARSÈGUEL GUISSONA ARTESA DE GUIXERS LLEIDA ISONA I CONCA ARTESA DE DELLÀ SEGRE IVARS ASPA D'URGELL BAIX PALLARS IVARS DE BALAGUER NOGUERA BARBENS IVORRA BASSELLA JOSA I TUIXÉN BAUSEN JUNCOSA BELIANES JUNEDA Powered by Page 3 BELL-LLOC L'ALBAGÉS L'azienda Contatti Login Urbistat on Linkedin D'URGELL L'ALBI Adminstat logo BELLAGUARDA DEMOGRAPHY ECONOMY RANKINGS SEARCH SPAGNAL'ESPLUGA BELLCAIRE CALBA D'URGELL LA BARONIA DE BELLMUNT RIALB D'URGELL LA COMA I LA BELLPUIG PEDRA BELLVER DE LA FLORESTA CERDANYA LA FULIOLA BELLVÍS LA BENAVENT DE GRANADELLA SEGRIÀ LA GRANJA BIOSCA D'ESCARP
    [Show full text]
  • La Generalitat Adjudica La Redacció D'estudis Per Millorar Diverses Carreteres Al Conjunt Del País
    n Comunicat de premsa n La Generalitat adjudica la redacció d’estudis per millorar diverses carreteres al conjunt del país El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat a través de l’empresa pública GISA diverses redaccions d’estudis de millora de carreteres en diferents punts del país per un import total de 1,7 MEUR. Aquest estudis permetran impulsar les actuacions per desdoblar la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès, la variant de Tortosa, el condicionament de la C-242 d’Alforja a Ulldemolins, el condicionament de la carretera de Coll de Comiols, millorar els accessos de la C-26 entre Algerri i Balaguer, millorar els accessos de la C-53 entre Tàrrega i Balaguer i les variants de Ponts, Coll de Nargó i Organyà a la C-14. Desdoblament de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallès El DPTOP ha adjudicat l’estudi informatiu i d'impacte ambiental del desdoblament de la carretera B-124, des de la intersecció amb el centre de reciclatge de deixalles, fins a la intersecció amb la ronda de Tolosa (direcció Sentmenat) de Castellar del Vallès. La longitud de l’actuació és d’uns 3,2 km i es preveu que s’iniciï la informació pública en un any. L’import d’adjudicació dels estudis ha estat de 100.000 euros. Dins del nou estudi informatiu, es definirà bàsicament el desdoblament de la carretera B- 124 així com la remodelació dels accessos existents (als polígons industrials "Pla de la Bruguera" i "Can Carner", a les diferents gasolineres i àrees de servei afectades, etc.).
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Consorci Grup D'acció Local Noguera – Segrià Nord
    Rialb reservoir and biking (Lluís Vidal) Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord Noguera: Àger, Albesa, Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, les Avellanes i Santa Area: 2 Linya, Balaguer, la Baronia de Rialb, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Cabanabona, 1.967,10 km Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Foradada, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Ponts, Preixens, la Sentiu de Sió, Térmens, Population: Tiurana, Torrelameu, Vallfogona de Balaguer, Vilanova de l’Aguda and Vilanova de Meià. 52.863 inhabitants Segrià: Alfarràs, Alguaire, Almenar, Corbins, la Portella and Vilanova de la Barca. Population density: 26,87 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities Territory Contact details Consorci Grup d’Acció Local Noguera - Segrià Nord works in Noguera and in six municipalities of the North of Segrià region. This territorial area is divided into two very different parts in Office landscape terms: the North part, with Montsec range close to Pre-Pyrenees, and the plains in the South, occupied by cultivation land, horticulture and non-irrigated land, among which Noguera Regional Council fruits trees and cereals stand out. Pg. Àngel Guimerà, 28-30 The most important economic industries are the agrarian, in expansion thanks to the irri- 25600 Balaguer gated-land facilities; and the tourist, which has a lot of possibilities, especially those related Phone (+34) 973 44 89 33 to the natural and landscape heritage in Montsec and its sky, which has been certified as a “Starlight Reserve”. www.noguerasegrianord.cat [email protected] The territory also has the distinctive feature that it is bordering with the capital of the de- C facebook.com/ partment and its influential area; so it is very close to important communication ways, such as Consorci-GAL-Noguera-Segrià-Nord high-speed train railway station Lleida –Pirineus and Alguaire airport.
    [Show full text]
  • Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS
    Inventari Turístic. LA NOGUERA 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa NATURA/ESPAI NATURAL Aiguabarreig Segre - Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Plans de Sió NATURA/ESPAI NATURAL Bellmunt-Almenara NATURA/ESPAI NATURAL Serra del Montsec NATURA/ESPAI NATURAL Serra Llarga - Secans de la Noguera NATURA/ESPAI NATURAL Valls del Sió-Llobregós NATURA/ESPAI NATURAL Vessants de la Noguera Ribagorçana NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mont-rebei NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Terradets NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya del Montsec Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Monteró i camí de la Ribera Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Cristòfol Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Serra de Montclús Àger NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Mont-roig Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Jordi Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Muntanya de Sant Salvador Camarasa NATURA/ESPAI NATURAL Seccans de Montgai Montgai NATURA/ESPAI NATURAL Congost de Mu Alòs de Balaguer NATURA/AIGUA Embassament de Camarasa NATURA/AIGUA Embassament de Sant Llorenç de Montgai NATURA/AIGUA Embassament de Santa Anna Ivars de Noguera NATURA/AIGUA Rius NATURA/AIGUA Embasssament de Rialb NATURA/AIGUA Riu Segre Camarasa NATURA / AIGUA Pantà de Camarasa, sector Palanca Àger, Vilanova de Meià NATURA / AIGUA Canyissar de la Noguera Ribagorçana Ivars de Noguera NATURA / AIGUA Bassa de la cassa del Manyet Menàrguens NATURA / AIGUA Bassa del
    [Show full text]
  • Des De Castelló De Farfanya Cap Algerri, Ivars De Noguera, Andaní I Al Trencall De Santa Anna
    1 ARAGALL REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS ARAGALL, nº 5 - GENER DEL 2017 ISSN 2462 6309 Editada per SIGMADOT i MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC I DEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL MANRESA Portada: ROQUES BLAVES, ESPARREGUERA 2 PRESENTACIÓ Continuem en aquest numero, la publicació de diferents itineraris geològics per Catalunya, dintre de la revista ARAGALL (REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS PER CATALUNYA). Aquesta publicació serà gestionada per la entitat SIGMADOT (Societat Internacional de Geologia i Mineria Ambiental pel Desenvolupament i per l ́Ordenament del Territori), amb la col·laboració del Museu de Geologia “Valentí Masachs” de la UPC i del Geoparc de la Catalunya Central. Dintre del present numero, que serà el cinquè de la publicació, inclourem diversos treballs realitzats des del Museu de Geologia. En aquest cas, els recorreguts es van desenvolupar durant l ́any 2014, fonamentalment per les comarques de la Ribagorça. La Llitera i la Noguera _________________________________________________________ SUMARI DEL NUMERO 5 DE LA REVISTA ARAGALL 3 Nº RECORREGUTS PÀGINES 1 CASTELLÓ DE FARFANYA – ALGERRI - ALFARRÀS 05 - 20 2 SANTA ANNA – CASTILLONROI – VALL-DE-LLOU 21 - 34 3 VALL-DE-LLOU – CAMPORRELLS - SORIANA 35 - 48 4 ESTOPANYÀ – CANELLES – OS DE BALAGUER. 49 - 60 5 OS DE BALAGUER – FONTDEPOU – PORT D´ÀGER 61 - 70 6 FONTDEPOU – S. URBÂ DE MONTCLUS - MONTROIG 71 - 82 4 ARAGALL (REVISTA DE RECORREGUTS GEOLÒGICS PER CATALUNYA). Nº 2, Recorregut 1, pp 5 – 20 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA NOGUERA, DEL SEGRIÀ i DE LA LLITERA: DES DE CASTELLÓ DE FARFANYA CAP ALGERRI, IVARS DE NOGUERA, ANDANÍ I AL TRENCALL 1 DE SANTA ANNA (CASTILLONROI) Per Josep M.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Presentació De La Reunió
    Pla Estratègic territorial de les Garrigues 2015 – 2025. Foment del desenvolupament econòmic local i l’ocupació Dimarts, 23 de juliol de 2019 S’han identificat 5 Línies estratègiques i 15 projectes marc que són els que integren les accions a desenvolupar: Línia estratègica 1. Competitivitat empresarial Línia estratègica 2. Serveis a les persones, talent i emprenedoria Línia estratègica 3. Territori, cultura i patrimoni Línia estratègica 4. Infraestructures Línia estratègica 5. TRANSVERSAL. Model de governança del Pla LE 1. Competitivitat empresarial LE 2. Serveis a les persones, talent i LE 3. Territori, cultura i patrimoni emprenedoria L.E. 4 Infraestructures Agrari P.1. PROJECTE INTEGRAL Tercera edat P. 7. PROJECTE SERVEIS DE Territori P.12. PROJECTE P.14. PROJECTE PER A LA MILLORA I PROXIMITAT PER A LA ORGULLOSOS DE LES INFRAESTRUCTURES PER MODERNITZACIÓ DEL GENT GRAN GARRIGUES LES OPORTUNITATS SECTOR AGRARI Agroalimen- P.2. PROJECTE DE Joves P. 8. PROJECTE JOVES AL Patrimoni P.13. PROJECTE tari MODERNITZACIÓ I CAPDAVANT: FORMEM- i cultura VALORITZACIÓ DEL PROFESSIONALITZACIÓ DEL NOS, TREBALLEM I VIVIM A PATRIMONI I LA SECTOR DE L'OLI LES GARRIGUES CULTURA DE LES GARRIGUES P.3. PROJECTE IMPULS A L'ACTIVITAT AGROALIMENTÀRIA D'ALT VALOR AFEGIT en general Turisme P.4. PROJECTE DESTINACIÓ Ocupació i P.9. PROJECTE PER TURÍSTICA: OLEOTURISME Emprenedoria ENFORTIR L'ESPERIT A LES GARRIGUES EMPRENEDOR A LES GARRIGUES Comerç P. 5. PROJECTE PER Habitatge P.10. PROJECTE HABITATGE REACTIVAR I DINAMITZAR A LES GARRIGUES L'ACTIVITAT COMERCIAL DE PROXIMITAT ALS MUNICIPIS Nous perfils P. 6. PROJECTE SUPORT A Escoles P.11. PROJECTE ESCOLES empresarials L'ECONOMIA VERDA O AMB FUTUR A LES CIRCULAR GARRIGUES L.
    [Show full text]
  • Nalec Maldà Arbeca Juneda Golmés Térmens Barbens El Poal Bellvís
    e r Límits comarcals g R e i S Pedrís u Límits municipals l d e Bellcaire d'Urgell e Hàbitats d'interès comunitari F Penelles ° a Vallfogona de Balaguer Prioritari r f a n Prats mediterranis rics en anuals, basòfils y a e No prioritari r lo Pilar d'Almenara g e Reg Castellserà uer d Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera S e Va llfog l ona e Tossal del Nen Matollars halonitròfils Tarassó Menàrguens Falcons Almenara Alta Matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics Tossal del Garrameu Matollars termomediterranis i predesèrtics Bellestar Torreneral re eg S el la Guàrdia la Fuliola Santa Maria de Montmagastrell Linyola Boldú Térmens Puig de Barretpicat Clo t de Sa Tossal d'Espígol nt G S è il i (per qu i el Tarròs les Tarroges d a nc e la (per Barr a Bo d Riu Corb (tr d'Ondara ve e e a Riu r a l r m ) Tornabous in P g fe lo Tossal rio o e r S ) èqu la b S C ia de le e Aguilella l n la Cendrosa dro Montalé ) e els Arcs s a el Bullidor ferior) am in orb (tr Riu C lo R egu e e r r el Poal Ivars d'Urgell g Barbens e lo Tossal Roig lo Tossal S Bellvís l g ue ra e Re G r e les Pla lo an r d nes R u e e Reg g u e r les Cases de Barbens Vila-sana Tossals de Santa Maria Seana lo Re la Rosaleda gueret el Palau les Casetes Anglesola Riu C F d'Anglesola orb on Vellana (t do b ra d Co r , tram m e iu su la (R perior) in Co als f m Vilagrassa Can er a es Culleré io e l S r) r d è Castellnou de Seana mo qu Cla ia d el F Bell-lloc d'Urgell Co on mú d lar uia de o L g èq M o r S adi la Urbanització Urgell lla S Sidamon les Colònies Sitja de Bellpuig
    [Show full text]
  • Onomàstica De Fulleda (Garrigues) 1
    Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 1 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) ICC Institut Cartogràfic de Catalunya 2 Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) 3 Santi Arbós i Gabarró Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Onomàstica de Fulleda (Garrigues) Santi Arbós i Gabarro Primera edició digital: juny 2009 Primera edició en paper: gener de 2004 De l’edició digital: © Societat d’Onomàstica © Institut Cartogràfic de Catalunya © Mapes: Institut Cartogràfic de Catalunya Institut Cartogràfic de Catalunya Parc de Montjuïc- 08038 Barcelona Telèfon: 93 567 15 00 http://www.icc.cat Societat d’Onomàstica Diputació, 276, pral. 1 08010 Barcelona http://www.onomastica.cat Disseny editorial: Twotypes_Comunicació Gràfica http://www.twotypes.cat A la Núria i el Guillem. A la família i amics en un sentit ampli. Als fulledencs, passats, presents i futurs. A la memòria de mossèn Josep Boada (1832-1880), iniciador de l’estudi de l’onomàstica fulledenca. Sumari Sumari 1. Introducció ......................................................................................................................................................11 1.1 Objectius i mètode de treball ............................................................................................................12 1.2 Quatre mots de Fulleda ......................................................................................................................15 2. Fonts documentals.........................................................................................................................................18
    [Show full text]