DOCSLIB.ORG

EMPA Biodiversitat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
EMPA Biodiversitat ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) TAULA INTRODUCCIÓ, 4 OBJECTIUS I ACTIVITATS DE L’ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT, 10 DE CONTINGUT Objectiu 1: Inventariar i millorar el coneixement de la biodiversitat d’Andorra i de la seva tendència, 11 Objectiu 2: Gestionar la biodiversitat d’Andorra i garantir els serveis dels ecosistemes, 15 Objectiu 3: Fomentar la conservació de la biodiversitat en les polítiques sectorials nacionals i locals, 19 Objectiu 4: Educació, comunicació i formació en matèria de biodiversitat, 23 Objectiu 5: Governança i cooperació, 26 ANNEX 1. OBJECTIUS ESTRATÈGICS I FITES D’AICHI, 29 ANNEX 2. CORRESPONDÈNCIA DE L’ENBA AMB LES FITES D’AICHI, 33 INTRODUCCIÓ ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 5 l Conveni sobre la diversitat biològica, de les espècies, dels hàbitats i els ecosistemes, adoptat a Rio de Janeiro el 5 de juny i a conservar i fer un ús sostenible de la diversitat del 1992, a la Cimera de la Terra de biològica i dels recursos genètics com a interès Rio de Janeiro, va entrar en vigor el 29 comú de la humanitat, tant pel seu valor intrínsec, de desembre de 1993. És un tractat com per la seva importància per a l’evolució Einternacional jurídicament vinculant que ha de i el manteniment dels sistemes necessaris per permetre assegurar una acció internacional eficaç a la vida a la biosfera. per frenar la crisi global que pateix la biodiversitat. Entre els treballs elaborats en el marc El CBD (de les seves sigles en anglès Convention del CBD destaca el Pla estratègic per la on Biological Diversity) va entrar en vigor a Andorra biodiversitat 2011-2020 amb 5 objectius el 5 del maig del 2015. estratègics i 20 grans fites, anomenades d’Aichi La biodiversitat es defineix, segons el CBD, com “La (annex 1), que conformen un esquema de variabilitat d’organismes vius de qualsevol origen, referència per als plans i les estratègies de cada inclosos, entre d’altres, els ecosistemes terrestres, país, que ha d’establir la seva pròpia estratègia marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos considerant la contribució a la realització ecològics dels quals formen part; això comprèn d’aquestes grans metes mundials. la diversitat dins de cada espècie, entre espècies De fet, ja en l’articulat original del Conveni sobre i també la diversitat dels ecosistemes”. Aquesta la diversitat biològica (article 6) s’estableix definició no només reconeix la biodiversitat com l’obligació de les parts d’elaborar estratègies i altres la diversitat d’espècies (biològica), sinó que també eines de planificació (plans o programes) d’abast cita els seus tres nivells: ecològic (ecosistemes), nacional per tal de garantir la conservació i l’ús biològic (espècies) i genètic (gens) i les relacions sostenible de la biodiversitat. En aquest sentit, que s’hi donen, i reconeix els seus valors socials, a finals del 2015, el Ministeri de Medi Ambient, econòmics, científics, educatius, lúdics, estètics, etc. Agricultura i Sostenibilitat va organitzar un grup de D’aquesta forma, els objectius principals del treball encarregat de redactar l’Estratègia nacional Conveni estan orientats a posar fre a la desaparició de la biodiversitat d’Andorra (ENBA) seguint ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 6 un calendari de reunions mensuals. En aquest Ja fa anys que Andorra es preocupa per la seva els 5 objectius estratègics i les 20 fites d’Aichi, grup de treball van participar-hi una vintena biodiversitat, ja sigui des de les administracions el grup de redacció de l’ENBA també s’ha de persones: tècnics de diferents administracions nacionals i locals que han elaborat nombrosos preocupat per la coherència amb estratègies (nacionals i locals), gestors d’espais naturals estudis i plans d’accions per a algunes espècies properes, com l’Estratègia pirinenca de la protegits, experts i representants de la societat civil. i que han creat espais naturals protegits, com biodiversitat, i s’ha inspirat en les estratègies dels també des del Centre de la Neu i la Muntanya països veïns i també en l’europea, per adaptar-les L’Estratègia nacional de la biodiversitat de l’Institut d’Estudis Andorrans (CENMA), a les característiques particulars del país. d’Andorra respon, doncs, al compromís d’Andorra que treballa, entre d’altres, en diversos àmbits amb el CBD i defineix de quina manera Andorra Cal ser conscients que els components d’investigació sobre la biodiversitat. pot contribuir als objectius internacionals de de la biosfera que avui encara són desconeguts preservació de la biodiversitat alhora que marca les A més de tenir en compte el Pla estratègic poden ser demà la font de solucions pautes de la gestió de la biodiversitat al nostre país. per la biodiversitat 2011-2020 del CBD amb innovadores. El respecte envers les altres ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 7 espècies amb què compartim el mateix planeta això, es preveu que el 2020 es faci una revisió dels ha de ser per nosaltres una preocupació ètica objectius de l’ENBA per actualitzar-los en funció de i ha de permetre definir noves estratègies les tendències que es dibuixin en aquell moment. socials i econòmiques en les quals la Gràcies a la seva privilegiada posició als Pirineus sostenibilitat ha de ser la paraula clau. –que li permet abastar des de territoris amb Canvi climàtic, desertificació, bioinvasions, influència de la península Ibèrica i la Mediterrània desforestació, pèrdua de sòls, extinció d’espècies fins als ambients propis de l’alta muntanya– i varietats, i sobreexplotació dels recursos, i a les diferències en les condicions ambientals representen un fracàs a escala internacional (temperatura, pluviositat, llum) i a l’orografia del i cal actuar des d’ara per assolir, en un horitzó més terreny (altitud, zones de fons de vall, etc.), Andorra o menys llunyà, una inversió de les tendències és un país amb una biodiversitat excepcional, i la recuperació de la biodiversitat. caracteritzada per un ventall d’hàbitats molt divers que acull un notable nombre d’espècies, algunes L’ENBA s’inscriu, doncs, en aquest marc de les quals molt particulars. internacional i representa un repte per al conjunt de la societat. Cal explicar correctament i En termes de diversitat ecològica, segons concretament que invertir en la biodiversitat alguns estudis (Mapa digital dels hàbitats no és un cost, sinó una responsabilitat envers d’Andorra, CENMA, 2012), al país poden arribar a les generacions futures, i que procurarà uns distingir-se fins a 180 tipologies d’hàbitats diferents, recursos i beneficis ambientals per al conjunt que inclouen zones humides (estanys, llacs, rius, de la societat i la vida al planeta. molleres i patamolls), zones de matollar i landes (boixedes, ginebredes, etc.), prats i pastures, A Andorra, l’Estratègia que s’ha redactat està prevista boscos (pinedes de pi negre, de pi roig, rouredes, per al període 2016-2024, atès que el conjunt de boscos mixtos, etc.), zones de rocam i tarteres les accions previstes no es pot desenvolupar en i, per descomptat, zones agrícoles i de conreu, 4 anys únicament. Per això no s’ha fet fins al 2020 dipositàries també d’una diversitat particular com moltes de les estratègies existents. No obstant en estreta relació amb l’activitat humana. ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 8 Segons un estudi sobre el paisatge realitzat el 2006, el territori es distribueix de la manera següent: Unitats abiòtiques, 28,4% del territori: constituïdes per roques, amb poca vegetació o sense, i espais coberts d’aigua dolça. Unitats biòtiques, 63,6% del territori: formades per boscos i prats. Unitats antròpiques, 1,8% del territori: constituïdes per les zones urbanes compactes, les infraestructures i les zones de serveis. Unitats mixtes, 6,2% del territori: corresponents a les pistes d’esquí i els cultius. La mida reduïda del país i els nombrosos estudis realitzats ens permeten tenir un bon coneixement de la biodiversitat d’Andorra amb conjunt amb el Departament de Medi Ambient rèptils i amfibis). D’aquests últims destaca el grup estudis a escala molt precisa per als hàbitats del Govern d’Andorra), el Banc de dades de la de l’avifauna, amb 147 espècies d’ocells (Atles sensibles i amb quadrícules quilomètriques per biodiversitat d’Andorra (SIBA) i l’Herbari virtual d’ocells nidificants d’Andorra, 2002). El Departament avaluar la presència o absència de certes espècies. d’Andorra. Segons aquests treballs, el país compta de Medi Ambient del Govern d’Andorra també Els estudis i dades de referència al país són amb 1.584 espècies de flora (plantes vasculars i ha elaborat diversos estudis sobre zones humides, els treballs elaborats pel CENMA (Centre d’Estudis falgueres), 745 tipus de fongs, 382 líquens, 237 vegetació de ribera, boscos vells i diversos de la Neu i la Muntanya d’Andorra), dels quals briòfits (molses i hepàtiques), 134 mol·luscs, grups taxonòmics de la fauna. Així mateix, les destaquen els projectes de la llista vermella 988 artròpodes (aranyes, crustacis, miriàpodes i administracions locals (comuns) també disposen de la flora d’Andorra (elaborat per encàrrec insectes) i 238 vertebrats (mamífers, ocells, peixos, d’estudis en la matèria centrats en el seu territori. ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 9 Alhora, en termes socioeconòmics, gran biodiversitat no està exempta de pressions, part de les activitats del país es desenvolupen entre les quals destaquen l’ocupació humana directament sobre el medi natural, ja sigui del fons de vall i probablement els efectes actualment amb el turisme tant d’estiu com del canvi climàtic. Per altra banda, Andorra d’hivern, com anteriorment, quan el país vivia no registra greus problemes de contaminació en gran mesura del sector primari: agricultura, de l’aigua, ni de l’aire, ni de desforestació ramaderia i silvicultura.
Load more

Recommended publications
  • Associació De Pagesos I Ramaders Del Principat D'andorra
    Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2009 Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra © Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra Dr. Vilanova núm. 9, edifici Thaïs, 4t D AD500 Andorra la Vella. Principat d’Andorra Tel.: +376 829 448 - Fax: +376 869 686 a/e: [email protected] - www.apra.ad Desembre de 2009 Edició Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra Coordinació editorial Banca Privada d’Andorra Distribució i disseny de continguts Mª Luisa Luna Fotografia de portada Mª Luisa Luna Disseny gràfic Estudi Juste Calduch Impressió Impremta Envalira Dipòsit legal AND.747-2009 Índex Salutació del president 5 Composició de la Junta Directiva 6 Organigrama 7 Presència a d’altres comissions 7 Tabac 8 Ramaderia 12 Plantes aromàtiques i medicinals 17 Trumfes de qualitat 23 Turisme rural 28 Apicultura 31 Salutació del president evolució de les explotacions agrícoles i ramaderes passa necessàriament per trobar productes que s’adaptin a un mercat cada vegada més exigent respecte a la qualitat i sostenibilitat L mediambiental, i per mantenir un just equilibri entre l’esforç fet pels treballadors del sector’ i la rendibilitat de les explotacions. Vetllar pel present i futur de l’agricultura i la ramaderia, mitjançant la millora i la diversifi cació dels productes oferts, és precisament la raó de ser primera de l’Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra i, en aquesta tasca, esdevé transcendental el treball de qualitat i amb una òptica actual. És amb aquesta finalitat que les diferents comissions, establertes en el si de l’Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra en els diferents àmbits d’actuació, dirigeixen i concentren els esforços en objectius concrets sense perdre la visió general de conjunt del sector agrícola i ramader.
    [Show full text]
  • La Vida Pastoral Tradicional D'andorra I Els Cultius Segons L'altitud
    1 Nota : Aquest fitxer fa el punt sobre la vida pastoral tradicional a Andorra i la seva adaptació a les diferències d’altitud. No se tracta d’una proposta pedagògica directament per la classe, sinó d’una documentació destinada als ensenyants i a les persones que volen conèixer Andorra. La vida pastoral tradicional d’Andorra i els cultius segons l’altitud La vida pastoral, la societat i l’ús del territori Un sistema coherent i integrat La vida pastoral, base principal de l’economia i de les activitats tradicionals, és alhora - la utilització d’un espai muntanyenc esglaonat en altitud i aprofitat en el seu conjunt, - el seu ordenament jurídic i la seva gestió, amb totes les normes necessàries, - la manera de viure i l’organització social que se’n deriven. És doncs una real ordenació del conjunt del territori : cada part, valls, bordes, muntanyes pasturades, beneficia d'una gestió coordenada en relació amb decisions comunes sempre pactades. Per tant és un sistema integrat fet de complementarietats i d’interaccions. És clar que el sistema pastoral, que constitueix el factor determinant d’aquesta ordenació territorial i d’aquestes normes socials, és estretament articulat amb l’agricultura, amb l’ús i la gestió dels boscos i amb tota una sèrie d’activitats complementàries. Però té sempre el paper central dins el model territorial i social, fins i tot quan la major part de l’espai privat es dedica a l’agricultura. Això condiciona el règim de propietat i els usos, privats o col·lectius, de cada part d'aquest territori. La base d'aquest sistema integrat és el Quart i la Parròquia, on es prenen les decisions i on es fixen les normes.
    [Show full text]
  • Crònica Legislativa D'andorra. Evolució De La Situació Del Català a Andorra
    CRÒNICA LEGISLATIVA D’ANDORRA Març de 1993 - juny de 2018 Evolució de la situació del català a Andorra des de l’aprovació de la Constitució Enric Revuelta Novell* Resum L’article té l’objectiu d’explicar i analitzar les polítiques lingüístiques més destacades que s’han aprovat en els últims 25 anys a Andorra (des del març de 1993 fins al juny de 2018) i analitzar els motius pels quals s’han adoptat. En el text s’analitzen les lleis, els decrets, els estudis i els edictes que fan referència a l’ús del català en els aspectes polítics, socials i econòmics d’Andorra. Es destaquen les iniciatives impulsades en els últims anys tant pel govern del Principat com pels legisladors i els diferents actors socials. A més, per entendre l’evolució de l’ús del català al país i les polítiques posteriors adoptades pel govern andorrà, també ens hem nodrit d’estudis i de capítols de llibres i d’articles publicats als mitjans de comunicació. Paraules clau: Andorra; diversitat; plurilingüisme. LEGISLATIVE REPORTS ON ANDORRA Abstract This paper is aimed to analyse and explain the most outstanding linguistic policies that have been approved throughout the last 25 years in Andorra, and to study the reasons for which they have been adopted. The text analyses the laws, or- ders, studies and edicts related to the use of Catalan language in politics and social and economic matters in Andorra. The initiatives driven in the last years by the Principality Government and Andorran legislators, as well as by different social actors, are highlighted in this document.
    [Show full text]
  • Mep N°85.Indd
    ID 6430 Couv ATEP 14/11/08 9:32 Page 1 Proceedings/Actes National seminar on landscape of Andorra 85 o National seminar on landscape of Andorra Séminaire national sur le paysage d’Andorre COUNCIL CONSEIL OF EUROPE DE L'EUROPE The Council of Europe has 47 member states, covering virtually the entire continent of Europe. It seeks to develop common democratic and legal principles based on the European Convention on Human Rights and other reference texts on the protection of individuals. Ever since it was founded in 1949, in the aftermath of the Second World War, the Council of Europe has symbolised reconciliation. spatial planning and landscape, No. 85 European et paysage, n européen Aménagement du territoire Le Conseil de l’Europe regroupe aujourd’hui 47 Etats membres, soit la quasi- Andorra la Vella, Andorra, 4-5 June 2007 totalité des pays du continent européen. Son objectif est de créer un espace Andorre la Vieille, Andorre, 4-5 juin 2007 démocratique et juridique commun, organisé autour de la Convention européenne des Droits de l’Homme et d’autres textes de référence sur la protection de l’indi- national sur le paysage d’Andorre Séminaire vidu. Créé en 1949, au lendemain de la seconde guerre mondiale, le Conseil de l’Europe est le symbole historique de la réconciliation COUNCIL CONSEIL OF EUROPE DE L'EUROPE National seminar on landscape Séminaire national sur le paysage Andorra la Vella, Andorra, 4-5 June 2007 Andorre la Vieille, Andorre, 4-5 juin 2007 proceedings / actes European spatial planning and landscape, No 85 Aménagement du territoire européen et paysage, n° 85 Council of Europe Publishing Organisé par le Gouvernement d’Andorre – Ministère du tourisme et de l’environnement, en coopération avec la Division du patrimoine culturel, du paysage et de l’aménagement du territoire du Conseil de l’Europe.
    [Show full text]
  • Af-En-Guia General 2016-Web
    Index Index Identity card 04 Historical summary 08 Geography, climate and nature 10 02 Leisure, sports and health 12 03 Culture 20 Tourist bus 24 Festivities 25 Shopping 26 Gastronomy 28 Accommodation 32 Transport 34 Business tourism 38 Special thanks Photos kindly provided by the Tourism parishes 40 Andorra National Library and Practical information 48 the Comuns de Andorra (Paris- hes of Andorra). Brochures 54 Moscow Oslo 3.592 km 2.385 km FRANCE Dublin Copenhagen 1.709 km 2.028 km Canillo London Ordino 1.257 km La Haye El Pas de la Casa Berlin 1.328 km La Massana Encamp 1.866 km Bruxelles 1.180 km Escaldes-Engordany Paris Andorra la Vella 861 km Zurich Sant Julià 1.053 km de Lòria Toulouse ESPAÑA 04 185 km 05 Madrid 613 km Andorra Lisboa Barcelona Roma 1.239 km 208 km 1.362 km We invite you to visit the Prin- Andorra is nature par excellence, Andorra is also a millenary country: live together in perfect harmony cipality of Andorra, the smallest a space of incomparable beauty, Romanesque art, museums and with comfort, modernity and the state in Europe in the heart of ideal for open-air sports activi- monuments, culture trails, festiv- latest technologies. the Pyrenees. ties both in the summer and in ities and celebrations... are just a Over 2,000 stores with the prod- the winter. Trekking and skiing small sample of its rich historical On a stage of 468 km2, you will ucts of the best trademarks, an ex- are two examples of the activi- legacy.
    [Show full text]
  • Disposició Final Primera Disposició Final Segona Llei 9/2003, Del 12 De
    Núm. 55 - any 15 - 16.7.2003 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 1887 hi siguin contràries. En especial, queda El Principat d’Andorra disposa ja de le- tableix una regulació específica de l’Ar- derogat el Decret sobre el contracte de gislació de protecció del patrimoni cul- xiu Nacional i la Biblioteca Nacional. treball de 15 de gener de 1974, i els títols tural. Les ordinacions del 13 de juliol de El capítol cinquè regula les mesures de II, III, IV, V, VI, VII i IX, així com els apar- 1964, del 4 de juny de 1970 i del 5 de ju- foment i difusió. Les mesures de foment tats a) i b) de l’article 56 del Reglament liol de 1988, i la Llei de protecció del pa- pretenen, d’una banda, incentivar la con- laboral, de 22 de desembre de 1978, i les trimoni cultural-natural, del 9 de tribució de la societat en la preservació seves modificacions successives. novembre de 1983, han contribuït a la del patrimoni cultural, donant suport a conservació dels béns culturals d’Andor- les associacions especialitzades, millo- Disposició final primera ra. No obstant això, el nou marc jurídic rant la formació i la competència de pro- La present Llei entrarà en vigor als sis que va comportar l’aprovació, l’any fessionals i empreses i, de l’altra, 1993, de la Constitució del Principat mesos de la seva publicació al Butlletí compensar els titulars de béns culturals Oficial del Principat d’Andorra. d’Andorra fa convenient la promulgació de les càrregues i obligacions que la Llei d’aquesta nova Llei del patrimoni cultu- els imposa.
    [Show full text]
  • Llei 18/2016, Del 30 De Novembre, De Designació De Carreteres I Gestió De La Xarxa Viària
    1/14 Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de novembre del 2016 ha aprovat la següent: LLei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària Exposició de motius Mitjançant la Llei 7/2005, del 21 de febrer, de designació de carreteres, el Consell General va promulgar un text legal que, per primera vegada, regulava la circulació viària del Principat des d’un punt de vista global, substituint en bona part les antigues ordinacions adoptades des de finals de la dècada de 1960 i fins als inicis dels anys 1990. D’aquesta manera, s’aportaren solucions uniformes a la nomenclatura viària, designant amb claredat les carreteres generals i definint titularitats. Tanmateix, es creà la xarxa bàsica de vials i es definí la seva gestió als efectes d’ordenar el trànsit rodat des d’un punt de vista general, millorant la circulació rodada entre les parròquies i l’entrada i sortida de vehicles del Principat, especialment en aquells moments de màxima afluència. Finalment, la Llei introduí en annex el Directori de carreteres generals i el llistat de vials inclosos dins de la xarxa bàsica de vials. L’actual Llei pretén actualitzar el text legal de l’any 2005 i millorar-lo en diversos aspectes. En primer lloc, el capítol primer de la Llei precisa conceptualment el que s’entén per vies de comunicació i, dins d’aquestes, les que tenen la consideració de carreteres o carrers i, conseqüentment, queden regula- des per la Llei; es precisa igualment el règim aplicable a la titularitat, diferenciant clarament el règim jurídic aplicable a les carreteres generals i a les carreteres secundàries; i es regulen les modalitats de traspàs de titularitat de les vies de circulació, així com les amplades, en tots els casos.
    [Show full text]
  • Els Cortons I Herbes De Canillo Als Segles XIX I XX
    Andorra s. XIX-XX – Vida pastoral. Document: cortons i herbes de Canillo, Joan Becat, 2010 1 Col.lecció RECERC – Obres de referència 2 – Document annex 1 Joan Becat Document: Els cortons i herbes de Canillo als segles XIX i XX Andorre, vie pastorale, société et gestion traditionnelle du territoire, segles XIX i XX __________ ICRECS, Institut català de recerca en ciències socials (EA 3681) Universitat de Perpinyà Via Domícia Andorra s. XIX-XX – Vida pastoral. Document: cortons i herbes de Canillo, Joan Becat, 2010 2 Document: Els cortons i herbes de Canillo als segles XIX i XX Documents a continuació: 1 - Les classes d'herbes arrendades. 2 - Llista dels cortons, solans, passos i herbes. 3 - Mapa: Localització dels cortons, solans, passos i herbes. 4 - La subhasta de 1874. 5 - La subhasta de 1931. 6 - La subhasta de 1946. 7 - La subhasta de 1979. 8 - La subhasta de 1986. 9 - La subhasta de 1990. 10 - Quadre: Cases arrendant o afiançant cortons i rostolles. 1979-1990. 11 - Quadre: Cases arrendant o afiançant solans i passos. 1979-1990. 12 - Quadre: Cases amb arrendaments o fiances, 1979-1982 i 1987-1990. 13 - Les cadenes de relacions i solidaritats, 1931. 14 - Les cadenes de relacions i solidaritats, 1946. 15 - Les cadenes de relacions i solidaritats, 1979. 16 - Les cadenes de relacions i solidaritats, 1986. 17 - Les cadenes de relacions i solidaritats, 1990. 18 - Comentaris sobre els arrendaments de cortons i herbes. Notes: - Els documents 2 i de 4 a 9 es basen en els Arxius del Comú de Canillo. - Els documents 10 a 12 i 13 a 17 són d'elaboració pròpia, sobre la base dels Arxius del Comú de Canillo.
    [Show full text]
  • Guia Engolasters 2019.Pdf
    Guia 2018 | CAT Índex Senderisme 1. Llac d’Engolasters | pàg 6 2. Camí interparroquial | pàg 8 3. Circuit esportiu de Les Fonts | pàg 10 4. Circuits d’orientació de Les Fonts | pàg 12 5. Camí de les pardines - Mare de Deu de l’ecologia | pàg 14 6. Centre d’interpretació botànic i carbonera | pàg 16 7. Camí d’Ensagents - Madriu | pàg 18 8. Camí de Les Agols - Madriu | pàg 20 9. Madriu - Perafita - Claror | pàg 24 10. Excursions de descoberta | pàg 26 11. Camí hidroelèctric d’Engolasters | pàg 28 Activitats Esportives 12. BTT & Rutes cicloturístiques | pàg 30 13. Via ferrada Roc d’Esquers | pàg 32 14. Escalada Coll Jovell | pàg 34 15. Escalada Agulles d’Engolastres | pàg 36 16. Parc acrobàtic Bosc Aventura | pàg 38 17. Tir amb arc | pàg 40 Primera edició: 2018 Impressió: Altres Coordinació del projecte: Comú d’Encamp i Comú d’Escaldes-Engordany 18. Activitats | pàg 42 Disseny i maquetació: pixelconcepte.com Fotografia: Comú d’Encamp i Comú d’Escaldes-Engordany 19. Serveis | pàg 43 No és permesa la reproducció total o parcial d´aquest llibre amb qualsevol Tècnica o mitjà, inclosa la fotocòpia, sense permís de l’editor i dels autors del copyright. 1 Llac d’Engolasters Hi ha indrets que uneixen pobles, acosten cultures i regalen històries als qui s’hi endinsen. Engolasters ens permet fer un viatge en el temps i descobrir la història a través del paisatge i de l’entorn natural. Muntanyes que atrauen els excursionistes fins als cims i un entorn que demana ser explorat fins als racons més recòndits.
    [Show full text]
  • Crec Que Les Qüestions Que Es Plantegen En Aquesta Enquesta
    ENQUESTA ELECCIONS COMUNALS 2003 Associació per a la Defensa de la Natura (ADN) PLA – Escaldes-Engordany BLOC GENERAL 1 . Creu que és important la creació d’espais naturals protegits dins la seva parròquia? SI 2 . Creu que el Govern hauria de signar i ratificar el Conveni europeu del Paisatge? SI 3 . Creu que el Consell General hauria d’aprovar abans de l’any 2005 una Llei de conservació del patrimoni natural? SI 4 . És partidari de l'aplicació del conveni d’Aarhus sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient? SI 5 . Creu que els paisatges naturals i culturals de la seva parròquia tenen garantit ara per ara el seu futur? NO 6 . Creu la vostra força política que cal incentivar l'agricultura i la ramaderia? SI 7 . Aplicarà mesures per reduir la contaminació lumínica i acústica? SI 8 . Regularà les activitats motoritzades als camins de muntanya? SI 9 . Promourà plans de restauració dels sectors naturals degradats? SI 10 . És partidària la seva força política d’una ecotaxa (p.ex. sobre les llicències de construcció), l’import de la qual reverteixi exclusivament en la conservació i millora del medi ambient? SI 11 . Creu la vostra força política que cal desenvolupar una Agenda 21 local a la parròquia? SI 12 . Establirà una política decidida de control de la demanda energètica que inclogui un seguit de campanyes concretes sobre mesures d'estalvi i eficiència? SI 13 . Contemplar un estalvi del 15% de l’energia en edificis de l’Administració en l’horitzó 2006 i donar exemple de l’ús d’energia solar a través de projectes de solarització als edificis públics, serà una de les prioritats de la seva política en els propers 4 anys? NS/NC 14 .
    [Show full text]
  • Butlletí Oficial Del Principat D'andorra
    3 Any 13 10.1.2001 Av. Santa Coloma 91 Andorra la Vella Tel. 861 400 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra Andorra la Vella, 10 de gener del 2001 Número 3 any 13 Índex 39 Sumari 42 Tractats internacionals. Tractats internacionals. Lleis. Sentències del Lleis ordinàries Tribunal Constitucional 126 Govern Disposicions de caràcter general Concursos i subhastes Altres edictes i avisos 148 Comuns i quarts Parròquia d’Ordino Parròquia de la Massana Parròquia d’Andorra la Vella Parròquia de Sant Julià de Lòria Parròquia d’Escaldes-Engordany 198 Administració Notificació de resolucions de Justícia Citacions 200 Registre Civil Edictes 201 Altres edictes Comissió N. Andorrana per a la UNESCO i anuncis oficials Institut Nacional Andorrà de Finances Núm. 3 - any 13 - 10.1.2001 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra 39 Sumari del Centre penitenciari de la carretera de Edicte de 29-12-2000 per contractar un/a Tractats internacionals. la Comella. oficial per a l’Administració general. Lleis. Sentències del Any 13 / núm. 3 / pàg. 126 Any 13 / núm. 3 / pàg. 144 Tribunal Constitucional Decret de 3-1-2001 pel qual s’atorga la Edicte de 29-12-2000 pel qual es fa públi- Proposta d’aprovació de l’acceptació de nacionalitat andorrana amb plenitud de ca l’adjudicació definitiva dels treballs de les esmenes als articles 7 i 74 de la Consti- drets polítics a diverses persones. la campanya de tractament de talussos de tució de l’Organització Mundial de la Sa- Any 13 / núm. 3 / pàg. 126 la xarxa de carreteres, campanya 2000- lut, de 15-12-2000.
    [Show full text]
  • Les Formes Del Relleu D'andorra
    1 Nota : Aquest fitxer fa el punt sobre les formes del relleu d’Andorra. No se tracta d’una proposta pedagògica directament per la classe, sinó d’una documentació destinada als ensenyants i a les persones que volen conèixer Andorra. Les formes del relleu d’Andorra Unes altes muntanyes de la zona central del Pirineu Andorra és en totalitat al cor de la zona axial pirinenca, i s’hi troben tots els caràcters dels alts massissos centrals i orientals de la serralada. Entre els caràcters principals esmentarem els següents : - Malgrat l’aeració de les grans valls glacials, el relleu presenta una gran massivitat de conjunt. Les muntanyes deixen una impressió de compacitat i de regularitat quan es contempla les crestes i els alts massissos des d’un port o d’un pic. És especialment remarcable l’altitud homogènia dels pics, tots situats entre 2700 i 2950m, sense que cap, ni els més alts, no es destaquin realment d’aquest conjunt de crestes altes i tot sovint regulars. Les altes valls són relativament estretes, llargues i irregulars, amb estrets i ports bastant alts que, durant temps, van afavorir l’aïllament del país. - Pel que fa a les crestes, s’observa una alternança de crestes glacials agudes, sinuoses, i d'altes superfícies i plans cimers. Les primeres resulten de la intersecció dels vessants abruptes dels circs glacials. Les segones resulten d’antics aplanaments portats després en altitud amb la surrecció del Pirineu. Especialment, quan s’arriba a Andorra des de la vall d’Arieja pel Port d’Envalira, es nota la presència de molts cims planers, horitzontals o poc inclinats, situats entre 2400 i 2600m d’altitud.
    [Show full text]