ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) TAULA INTRODUCCIÓ, 4 OBJECTIUS I ACTIVITATS DE L’ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT, 10 DE CONTINGUT Objectiu 1: Inventariar i millorar el coneixement de la biodiversitat d’Andorra i de la seva tendència, 11 Objectiu 2: Gestionar la biodiversitat d’Andorra i garantir els serveis dels ecosistemes, 15 Objectiu 3: Fomentar la conservació de la biodiversitat en les polítiques sectorials nacionals i locals, 19 Objectiu 4: Educació, comunicació i formació en matèria de biodiversitat, 23 Objectiu 5: Governança i cooperació, 26 ANNEX 1. OBJECTIUS ESTRATÈGICS I FITES D’AICHI, 29 ANNEX 2. CORRESPONDÈNCIA DE L’ENBA AMB LES FITES D’AICHI, 33 INTRODUCCIÓ ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 5 l Conveni sobre la diversitat biològica, de les espècies, dels hàbitats i els ecosistemes, adoptat a Rio de Janeiro el 5 de juny i a conservar i fer un ús sostenible de la diversitat del 1992, a la Cimera de la Terra de biològica i dels recursos genètics com a interès Rio de Janeiro, va entrar en vigor el 29 comú de la humanitat, tant pel seu valor intrínsec, de desembre de 1993. És un tractat com per la seva importància per a l’evolució Einternacional jurídicament vinculant que ha de i el manteniment dels sistemes necessaris per permetre assegurar una acció internacional eficaç a la vida a la biosfera. per frenar la crisi global que pateix la biodiversitat. Entre els treballs elaborats en el marc El CBD (de les seves sigles en anglès Convention del CBD destaca el Pla estratègic per la on Biological Diversity) va entrar en vigor a Andorra biodiversitat 2011-2020 amb 5 objectius el 5 del maig del 2015. estratègics i 20 grans fites, anomenades d’Aichi La biodiversitat es defineix, segons el CBD, com “La (annex 1), que conformen un esquema de variabilitat d’organismes vius de qualsevol origen, referència per als plans i les estratègies de cada inclosos, entre d’altres, els ecosistemes terrestres, país, que ha d’establir la seva pròpia estratègia marins i altres ecosistemes aquàtics i els complexos considerant la contribució a la realització ecològics dels quals formen part; això comprèn d’aquestes grans metes mundials. la diversitat dins de cada espècie, entre espècies De fet, ja en l’articulat original del Conveni sobre i també la diversitat dels ecosistemes”. Aquesta la diversitat biològica (article 6) s’estableix definició no només reconeix la biodiversitat com l’obligació de les parts d’elaborar estratègies i altres la diversitat d’espècies (biològica), sinó que també eines de planificació (plans o programes) d’abast cita els seus tres nivells: ecològic (ecosistemes), nacional per tal de garantir la conservació i l’ús biològic (espècies) i genètic (gens) i les relacions sostenible de la biodiversitat. En aquest sentit, que s’hi donen, i reconeix els seus valors socials, a finals del 2015, el Ministeri de Medi Ambient, econòmics, científics, educatius, lúdics, estètics, etc. Agricultura i Sostenibilitat va organitzar un grup de D’aquesta forma, els objectius principals del treball encarregat de redactar l’Estratègia nacional Conveni estan orientats a posar fre a la desaparició de la biodiversitat d’Andorra (ENBA) seguint ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 6 un calendari de reunions mensuals. En aquest Ja fa anys que Andorra es preocupa per la seva els 5 objectius estratègics i les 20 fites d’Aichi, grup de treball van participar-hi una vintena biodiversitat, ja sigui des de les administracions el grup de redacció de l’ENBA també s’ha de persones: tècnics de diferents administracions nacionals i locals que han elaborat nombrosos preocupat per la coherència amb estratègies (nacionals i locals), gestors d’espais naturals estudis i plans d’accions per a algunes espècies properes, com l’Estratègia pirinenca de la protegits, experts i representants de la societat civil. i que han creat espais naturals protegits, com biodiversitat, i s’ha inspirat en les estratègies dels també des del Centre de la Neu i la Muntanya països veïns i també en l’europea, per adaptar-les L’Estratègia nacional de la biodiversitat de l’Institut d’Estudis Andorrans (CENMA), a les característiques particulars del país. d’Andorra respon, doncs, al compromís d’Andorra que treballa, entre d’altres, en diversos àmbits amb el CBD i defineix de quina manera Andorra Cal ser conscients que els components d’investigació sobre la biodiversitat. pot contribuir als objectius internacionals de de la biosfera que avui encara són desconeguts preservació de la biodiversitat alhora que marca les A més de tenir en compte el Pla estratègic poden ser demà la font de solucions pautes de la gestió de la biodiversitat al nostre país. per la biodiversitat 2011-2020 del CBD amb innovadores. El respecte envers les altres ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 7 espècies amb què compartim el mateix planeta això, es preveu que el 2020 es faci una revisió dels ha de ser per nosaltres una preocupació ètica objectius de l’ENBA per actualitzar-los en funció de i ha de permetre definir noves estratègies les tendències que es dibuixin en aquell moment. socials i econòmiques en les quals la Gràcies a la seva privilegiada posició als Pirineus sostenibilitat ha de ser la paraula clau. –que li permet abastar des de territoris amb Canvi climàtic, desertificació, bioinvasions, influència de la península Ibèrica i la Mediterrània desforestació, pèrdua de sòls, extinció d’espècies fins als ambients propis de l’alta muntanya– i varietats, i sobreexplotació dels recursos, i a les diferències en les condicions ambientals representen un fracàs a escala internacional (temperatura, pluviositat, llum) i a l’orografia del i cal actuar des d’ara per assolir, en un horitzó més terreny (altitud, zones de fons de vall, etc.), Andorra o menys llunyà, una inversió de les tendències és un país amb una biodiversitat excepcional, i la recuperació de la biodiversitat. caracteritzada per un ventall d’hàbitats molt divers que acull un notable nombre d’espècies, algunes L’ENBA s’inscriu, doncs, en aquest marc de les quals molt particulars. internacional i representa un repte per al conjunt de la societat. Cal explicar correctament i En termes de diversitat ecològica, segons concretament que invertir en la biodiversitat alguns estudis (Mapa digital dels hàbitats no és un cost, sinó una responsabilitat envers d’Andorra, CENMA, 2012), al país poden arribar a les generacions futures, i que procurarà uns distingir-se fins a 180 tipologies d’hàbitats diferents, recursos i beneficis ambientals per al conjunt que inclouen zones humides (estanys, llacs, rius, de la societat i la vida al planeta. molleres i patamolls), zones de matollar i landes (boixedes, ginebredes, etc.), prats i pastures, A Andorra, l’Estratègia que s’ha redactat està prevista boscos (pinedes de pi negre, de pi roig, rouredes, per al període 2016-2024, atès que el conjunt de boscos mixtos, etc.), zones de rocam i tarteres les accions previstes no es pot desenvolupar en i, per descomptat, zones agrícoles i de conreu, 4 anys únicament. Per això no s’ha fet fins al 2020 dipositàries també d’una diversitat particular com moltes de les estratègies existents. No obstant en estreta relació amb l’activitat humana. ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 8 Segons un estudi sobre el paisatge realitzat el 2006, el territori es distribueix de la manera següent: Unitats abiòtiques, 28,4% del territori: constituïdes per roques, amb poca vegetació o sense, i espais coberts d’aigua dolça. Unitats biòtiques, 63,6% del territori: formades per boscos i prats. Unitats antròpiques, 1,8% del territori: constituïdes per les zones urbanes compactes, les infraestructures i les zones de serveis. Unitats mixtes, 6,2% del territori: corresponents a les pistes d’esquí i els cultius. La mida reduïda del país i els nombrosos estudis realitzats ens permeten tenir un bon coneixement de la biodiversitat d’Andorra amb conjunt amb el Departament de Medi Ambient rèptils i amfibis). D’aquests últims destaca el grup estudis a escala molt precisa per als hàbitats del Govern d’Andorra), el Banc de dades de la de l’avifauna, amb 147 espècies d’ocells (Atles sensibles i amb quadrícules quilomètriques per biodiversitat d’Andorra (SIBA) i l’Herbari virtual d’ocells nidificants d’Andorra, 2002). El Departament avaluar la presència o absència de certes espècies. d’Andorra. Segons aquests treballs, el país compta de Medi Ambient del Govern d’Andorra també Els estudis i dades de referència al país són amb 1.584 espècies de flora (plantes vasculars i ha elaborat diversos estudis sobre zones humides, els treballs elaborats pel CENMA (Centre d’Estudis falgueres), 745 tipus de fongs, 382 líquens, 237 vegetació de ribera, boscos vells i diversos de la Neu i la Muntanya d’Andorra), dels quals briòfits (molses i hepàtiques), 134 mol·luscs, grups taxonòmics de la fauna. Així mateix, les destaquen els projectes de la llista vermella 988 artròpodes (aranyes, crustacis, miriàpodes i administracions locals (comuns) també disposen de la flora d’Andorra (elaborat per encàrrec insectes) i 238 vertebrats (mamífers, ocells, peixos, d’estudis en la matèria centrats en el seu territori. ESTRATÈGIA NACIONAL DE LA BIODIVERSITAT D’ANDORRA (ENBA) 9 Alhora, en termes socioeconòmics, gran biodiversitat no està exempta de pressions, part de les activitats del país es desenvolupen entre les quals destaquen l’ocupació humana directament sobre el medi natural, ja sigui del fons de vall i probablement els efectes actualment amb el turisme tant d’estiu com del canvi climàtic. Per altra banda, Andorra d’hivern, com anteriorment, quan el país vivia no registra greus problemes de contaminació en gran mesura del sector primari: agricultura, de l’aigua, ni de l’aire, ni de desforestació ramaderia i silvicultura.