L'ensenyament Al Masnou (1825-2008)

L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008)

Francesc Fàbregas i Cardona L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) Edita: Fundació la Calàndria C. Dr. Agell, 5. 08320 El Masnou Tel. 93 540 40 72 www.lacalandria.cat

Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig Fotografies: Josep Puig Correcció de textos: Àngels Gayetano Producció: Ramon Ruiz Bruy

Portada: Imatge de la 2a classe del curs 1933-1934 del col·legi Ocata. El professor és en Josep Pericot Llorensí.

Dipòsit Legal: ??????????????

NOTA: cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa, per cap mitjà electrònic, químic, mecànic, òptic, de gravació o fotocopiat, sense prèvia autorització dels autors i dels qui han cedit les imatges. L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008)

Francesc Fàbregas i Cardona

Fundació la Calàndria

Dedicat a la figura del mestre, i en particular a tots aquells mestres que han ensenyat i ensenyen al Masnou, i que han fet i fan de la seva feina una dedicació exemplar d’esforç, qualitat i humanitat envers els seus alumnes. A tots ells, el meu agraïment més sincer.

Viure és batallar amb els nostres esperits situats en el nostre cor i en el nostre cervell. Escriure és, en canvi, assentar-se i jutjar-se un mateix.

Henrik Ibsen

ÍNDEX

Pròleg ...... 9 Introducció ...... 15 Història de l’ensenyament a Espanya a partir del segle XIX ...... 19 L’educació al segle XX ...... 25 L’ensenyament a Catalunya durant la segona República (1931-1939) ...... 29 L’ensenyament al Masnou durant la segona República (1931-1939) ...... 45 L’escola franquista (1939-1970) ...... 61 Llei d’Instrucció Pública (1857) ...... 67 Llei General d’Educació i Reforma Educativa (1970) ...... 77 Estadística dels centres escolars del Masnou (1974-1988) ...... 83 Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu - LOGSE (1990) ...... 89 Ensenyar o Educar ...... 93 Normalització lingüística a les escoles ...... 95 Concurset de trasllats de mestres ...... 101 Centre Educatiu del Baix Maresme (1992) ...... 105 Centre de Formació d’Adults del Masnou (1979) ...... 111 Col·legis que hi havia al Masnou ...... 123 L’Acadèmia Bosch (1950-1981) ...... 127 La Cooperativa Escolar Marinada (1969-1988) ...... 133

Escoles infantils que hi ha actualment al Masnou ...... 149 – Llar d’infància Rita Terradas (1967) ...... 151 – Escola bressol Petit Vailet (1999) ...... 157 – Escola d’infants Bambi (2001) ...... 161 – Escola bressol Sol Solet (2005) ...... 165 Col·legis que hi ha actualment al Masnou ...... 171 – Col·legi Ocata (1840) ...... 173 – Col·legi la Immaculada de les Escolàpies (1852) ...... 229 – Col·legi Sagrada Família d’Urgell (1914) ...... 245 – Escola Bergantí (1968) ...... 259 – Institut Maremar (1969) ...... 275 – Institut Mediterrània (1977) ...... 309 – Col·legi Rosa Sensat (1978) ...... 335 – Col·legi Lluís Millet (1978) ...... 363 – Col·legi Ferrer i Guàrdia (1982) ...... 393 – Col·legi Salvador Espriu - Marinada (1988) ...... 413

Història de la Rosa Sensat ...... 429 Medalles de la vila concedides i relacionades amb l’ensenyament ...... 433 Pressupostos municipals ...... 439 Alcaldes i regidors d’Ensenyament ...... 441 Relació de nens i nenes de 6 a 14 anys (1954) ...... 443 Un correu electrònic als mestres ...... 457 Agraïments de l’autor ...... 459 Bibliografia ...... 461

PRÒLEG

Tot quan tu necessites és en tu mateix. Fun Chang

Què és educar? Em faig aquesta pregunta mil i una vegades sense saber què contestar. Tornem-hi, que potser només ha estat l’impacte inicial: què és educar? De fet, el més curiós és que tinc (com cadascú) centenars de possibles respostes a aquesta pregunta; així és, moltes idees em vénen al cap només de pensar en aquesta paraula. Potser, al cap i a la fi, educar és tot plegat: tot el que fem cap als altres i tot el que ens aportem els uns als altres. Però, aleshores, és tot tan senzill? O se’ns demana una reflexió molt més complexa i concreta? En primer lloc, i ja d’entrada, els éssers humans ens trobem dins d’un ambient físic i social on, essent-ne conscients o inconscients, tenim el do de poder influir (educar) a l’altre i que, a la vegada, aquest altre ens influeixi (eduqui) a nosaltres. Podríem dir-ne, un procés recíproc. Succeeix així en els éssers humans. Però, i en la resta d’éssers vius? Quan parlem d’e- ducar, ¿és només una característica específica dels humans, o els altres éssers vius del planeta també en gaudeixen? Permeteu-me que m’aturi un moment en aquest punt. Suposo que necessito aclarir idees per poder seguir avançant en el tema que tenim entre mans. A veure: si tant en uns com en altres l’acció d’influenciar existeix, aleshores ¿es podria parlar de diferències a l’hora d’educar entre els éssers humans i la resta d’éssers vius? Som diferents a l’hora d’e- ducar? Busquem el mateix quan eduquem? Allò que volem transmetre coincideix, tant en els éssers humans com en els altres éssers vius? Les necessitats són les mateixes en uns i altres? Si agaféssim la màquina del temps, veuríem que des de la prehistòria fins ara, el segle XXI, l’ésser humà ha anat desenvolupant (a diferència de la resta d’éssers vius), el que jo anteriorment he anomenat com a «do»; així és, un fet que fa de l’ésser humà un ésser únic i especial. Espero estar d’acord amb tots i totes que aquest «do» màgic que se’ns ha rega- lat ha estat el de la paraula. Un cop acceptat, millorat i treballat aquest do, un cop l’ésser humà ha evolucionat fins al punt de tenir cobertes totes les seves necessitats bàsiques i no patir per fer-hi front, ha estat aleshores quan, des de ja fa segles, els humans ens hem començat a donar diferents plaers. I un d’ells és el d’aprendre i conèixer la història dels nostres avantpassats: el conèixer com hem arribat fins aquí i el per què som així. I aquest fet només es pot donar per mitjà de la paraula. Nosaltres, els éssers humans, hem creat aquesta cultura de transmetre tots els coneixements i avenços que hem anat fent, i fem, a les nostres futures generacions. En el fons, d’elles depèn tot el que hem anat creant i enfortint durant milers d’anys. Les noves generacions són les següents per mantenir tot allò que han heretat i, en el fons, se’ls demana que segueixin evolucionant i realitzant nous descobriments. Però si em permeten, abans de continuar, necessito fer una altra reflexió.

PRÒLEG 9 Quan parlem d’educar, amb quina visió ho fem: ¿tenint present els nostres infants només com a futurs hereus del nostre món i continuadors dels nostres projectes, o com a persones amb sentiments i sensacions propis, i diferents als nostres, que reben tot un seguit d’informacions que per nosaltres són essencials? És a dir, quan volem educar ¿partim del context social i cultural dels infants (i, per tant, dels seus interessos), o ens és indiferent aquest aspecte, perquè ens preocupem més dels coneixements que volem transmetre? Aquesta cultura hereditària inicial es troba a l’escola; aquesta necessitat de poder transmetre coneixements i informació als petits de la societat s’ha tornat un pilar o objectiu cabdal per als adults. Però, en aquest punt, em pregunto: en el fons, tot i que les nostres necessitats bàsi- ques estiguin cobertes, ¿aquest interès en transmetre els coneixements no seria, en el fons, una manera més de lluitar per la nostra pròpia autosubsistència? ¿La resta d’éssers vius no s’esforça ja (de maneres diferents) per evolucionar i per ser més resistents als canvis ambientals i/o a l’amenaça dels seus predadors? Així doncs, tornem a plantejar la pregunta: en la seva essència, ¿l’educació dels éssers humans i de la resta d’éssers vius del planeta es distancia tant de com ens pensem o ens volem fer creure? Si més no, no cal dubtar (i ja ho hem vist) que la diferència entre uns i altres rau en la construcció, per part de l’home, d’un sistema exclusiu per transmetre, de generació en generació, els coneixements del passat. Sembla que ja anem trobant un camí a tot plegat. Ha sortit, fins ara, en un parell d’o- casions, la idea d’una cultura de transmissió de coneixements. Tots i totes nosaltres en formem part i som, a la vegada, agents actius i agents passius dins d’aquesta maquinària. Aquests nosaltres engloba tots els moments de la nostra vida; però el moment clau i inicial de tots ells és el de quan érem uns infants. Suposo que si cadascú fes una reflexió de la seva llarga escolarització, sortirien molts records. Records en forma d’adjectius, de sentiments, d’emocions, d’experiències, de vivències, d’anècdotes, de detalls… (tant des d’un punt de vista positiu com des d’un punt de vista negatiu). I d’entre tots aquests records, segurament, ens quedaríem amb un o dos moments que, per cadascú de nosaltres, haurien significat molt més del que ens pensem. I aquí és on jo vull arribar. Tots aquests records íntims, personals i intransferibles que es troben dins del nostre paquet d’alumne, ens poden ajudar a fer veure que aquests no han de ser sempre pròpiament educatius; així és, aquests records poden fer referència a records socials, personals, maduratius… Fins i tot, podríem parlar de records que, possiblement, ens han influenciat molt més a l’hora d’escollir un camí o un altre de la nostra vida que no pas els altres records que anomenaríem estrictament educatius. Però, ens hem parat alguna vegada a pensar què ha estat per nosaltres (per cadascú de nosaltres) la nostra estada en una escola? o en un institut? o a la universitat? La pregunta no tindria més transcendència si no fos perquè, en aquests llocs físics i geogràfics, se’ns determina el nostre ésser, la nostra manera de veure i d’entendre la societat que ens ha tocat viure, i de construir el futur que tenim davant nostre. Ara, si em permeten, proposo fer un exercici de memòria. Si us plau, per uns breus moments, pensem en la nostra etapa escolar… Quan parlem d’educació, per què no podem parlar de les ganes que teníem per sortir al pati i jugar a futbol amb la pilota que havia portat un nen de la classe? La necessitat de

10 PRÒLEG córrer, de jugar en grup i establir unes normes; saber respectar les condicions del joc, saber guanyar i/o saber perdre. El joc és una de les primeres formes de relacionar-se dels infants envers el món que els envolta. Quan parlem d’educació, no podem deixar de parlar d’aquell/a millor amic/amiga i de qui tenim un dels millors records de la nostra vida. Agafar confiança amb una persona i poder explicar-li tot allò que necessitàvem dir i no sabíem com; el compartir moments de tot tipus, bons i dolents; el saber respectar el seu punt de vista i intentar entendre’l... Tot això era un primer contacte amb el valor del respecte envers l’altre: respecte pels seus punts de vista, respecte pel seu caràcter, respecte per les seves ideologies... Quan parlem d’educació, ¿no podríem parlar també de la necessitat d’anar a l’escola a veure els amics i amigues, i canviar els cromos de moda, jugar a bales, o explicar-los la nostra última aventura? Una aula no només eren les quatre parets que ens veien créixer i aprendre; la necessitat de saber que formaves part d’un grup, de saber que entre tots i totes us ajudàveu i compartíeu aniversaris, festes, victòries i derrotes, aprovats i no aprovats… La importància de la companyonia entre tots i totes, el fet de compartir tot el que ens passava... Ens consideràvem iguals, els uns als altres; sí que teníem maneres de fer diferents i caràcters també ben diversos, però entre tots fèiem pinya i ens necessitàvem els uns als altres. És aleshores quan apareixia aquella necessitat de comunicar-se per sentir-se escoltat i per saber que formaves part d’un grup de persones iguals que tu. Lluitaves per buscar la manera per integrar-te en el grup, per conèixer els ideals dels altres i els teus propis. Quan parlem d’educació, també podríem fer referència a aquell/a mestre/a que ens va saber transmetre molt més que un logaritme, molt més que la llei de la gravetat o molt més que la norma per accentuar les paraules agudes. No només coneixements, sinó també aquella curiositat per conèixer, per investigar; aquella idea tan bàsica del fet que, abans que res, som persones i la bona actitud és el primer esglaó per triomfar en la nostra vida. Aquella persona de la qual recordes la seva rectitud, però a la vegada aquell sentit de l’em- patia que la va fer apropar-se a nosaltres. Quan parlem d’educació, també tindria sentit poder parlar del primer i inigualable amor de la nostra vida. Aquell noi o aquella noia que ens feia sentir especials a dins de l’aula, ja sigui per veure els seus ulls plens d’il·lusió o contemplar la seva rialla que ens desfeia. Sempre serà el primer amor. Irrepetible. El més especial. Controlar les reaccions del nostre cos era impossible, perquè els nostres sentiments es barrejaven amb d’altres i ens feien estar alterats. Per poder créixer necessitem, en primer lloc, conèixer el nostre propi cos. El sentiment pur, l’amor, ens donava una nova perspectiva de la nostra vida, una nova experiència que ens feia entrar en el món dels adults. Començar a conèixer el propi cos per poder entendre’l. Com podem oblidar aquells moments on lluitàvem entre la innocència «de sortir de l’ou» (com es diu popularment) i el mostrar-nos prou madurs per poder seduir-lo o seduir-la? Malgrat que la majoria d’aquests sentiments ens han quedat íntimament guar- dats, no podem amagar la seva gran vàlua. Quan parlem d’educació, ens hauríem de referir al viatge de fi de curs que, potser per alguns, era el primer cop que marxaven sense els pares i mares, i el primer amb els seus amics i amigues. Un primer contacte amb l’autonomia i amb la independència: enfrontar-se al món un mateix. El començar a resoldre petits problemes quotidians un sol, sense

PRÒLEG 11 el suport proper dels familiars. Començar a sentir que un mateix era el protagonista de les seves pròpies decisions i acceptar les possibles conseqüències dels seus actes. Quan parlem d’educació, potser hauríem de recordar el mal tràngol que ens va fer passar un examen: aquells nervis que començaven per la panxa i s’anaven apoderant, de mica en mica, de tot el nostre cos. Però, d’alguna manera, acabaves treien idees d’on fos, o t’ar- riscaves a fer preguntes amb gestos perquè el company o companya del costat et donés la resposta adequada. Buscar-te la vida per tirar endavant; fer front a una situació complicada i prendre una decisió, correcte o no. Saber utilitzar els recursos disponibles en un moment determinat i treure’n profit. Era tot un treball personal per poder prendre consciència que, per avan- çar i evolucionar un mateix, era obligatori voler-se superar una mica més cada dia. Per això, sempre acabaves dient: «Per al proper examen estudiaré un mes abans». Quan parlem d’educació, també podríem referir-nos al sentiment que tenies quan eres el gran de l’escola, quan els altres nens i nenes dels cursos inferiors et miraven, t’admira- ven i tu et senties important. Era el moment on descobries el que volia dir ser observat pels altres i, d’alguna manera, veure’t amb l’obligació de mantenir un rol d’adult; sentir, en l’aire de l’escola, la responsabilitat d’ajudar i mostrar-te madur davant dels altres alumnes i/o mestres. La responsabilitat i la maduresa venien inclosos amb l’edat. I és que, la veritat, ser el gran de l’escola no era qualsevol cosa... No! De dins nostre en sortia tot un seguit de bones accions, de bones paraules i, per altra banda, et senties respectat i algú a qui es tenia en compte. Quan parlem d’educació, també podríem explicar els primers símptomes d’indepen- dència que ens proporcionava l’estudiar en un institut: tenir l’excusa d’anar a estudiar a la biblioteca del poble (per estudiar o per fer un treball), o de tornar a casa sense pressa, i pel camí que tu volies. Anar a l’institut ens feia entendre la importància que tenia saber distribuir-se bé el temps: poder realitzar totes les feines de l’institut i, per altre banda, quedar amb els amics i amigues. Així és, en aquell moment entraves en aquell joc on si els resultats de l’institut eren bons i acceptables, rebies a canvi un mica més d’independència i confiança dels pares i mares per gaudir més del teu temps d’oci. És veritat que era una arma de doble tall, però sempre acabaves entenent que si tenies un bon rendiment escolar, la compen- sació era molt agradable. Tot això i moltes més coses i moments que m’he deixat formen part de l’etapa escolar de cadascú de nosaltres. I ara torno a fer la pregunta: què és educar? Tots aquests records esmentats fins ara fan referència a l’aspecte més personal de l’escolarització d’un mateix. L’educació, hem vist, no només és un notable o un insuficient, un «Progressa Adequa- dament» o un «Necessita Millorar»; no és només un 4,8 o un 8,6. No podem respondre a la pregunta «què és educar?» només parlant d’unes notes que es donen cada cert temps. L’educació no només és BUP, FP o Batxillerat, no només és matemàtiques i educació musical. Tampoc seria representatiu parlar d’educar tot centrar-nos només en les assignatures que té un individu en una etapa o en una altra. L’educació no només són els exà- mens de juny o les recuperacions de setembre. Respondre la pregunta «què és educar?» no es pot centrar només en parlar sobre el tipus d’avaluació i/o en quin moment es fa. L’educació no només és l’EGB o la LOGSE. Poder arribar a definir què és educar va més enllà de totes les lleis establertes abans o d’ara, o les que vindran.

12 PRÒLEG L’educació no només és pública, concertada o privada. Parlar de «què és educar?» supera la diferència del lloc on es puguin realitzar els estudis i de quin tipus ideolò- gic poden ser. L’educació no només és un edifici. No podem englobar el fet d’educar dins d’una estructura arquitectònica, sigui quina sigui l’edat destinada als alumnes. L’educació no només és fer una Llicenciatura o una Diplomatura, o fer un Cicle For- matiu de Grau Superior o un Màster. La definició que busquem per saber què és educar no se centra en el tipus de títol que pugui obtenir una persona en acabar uns estudis. Què és l’educació? Què és ser educat? Què és educar? (tots eduquem en aquest món, no cal que siguem mestres). L’educació va més enllà de les infinites respostes que podem donar a aquestes preguntes. Cadascú en té una de diferent i, sense cap dubte, és la seva i la que realment li val. No necessita que ningú li contesti per ell. Suposo que necessitaríem temps si volguéssim buscar una resposta que ens satisfés a tots i a totes. Seria inútil. Tots veiem i entenem les coses que passen segons la nostra per- cepció. Així doncs, torno a preguntar: què és educar? Què busquem, doncs, en el fons d’aquesta paraula? Quina és l’essència de l’educació, siguem on siguem, siguem com siguem? És lògic fer una reflexió i una valoració de l’educació des del punt de vista més estricte. És veritat que és necessari valorar les normatives, les lleis, la filosofia, la manera d’avaluar els alumnes… Però el que no ens pot fer ningú és valorar l’altre part de l’educació: la vivència de cadascú. Per aquest apartat, tinc el plaer de dir- los que han de ser vostès mateixos qui busquin un moment i reflexionin com la valoren. En aquest llibre se’ns dóna el recull objectiu de la informació en tot l’àmbit educatiu del Masnou des de fa anys i de tot el context sociocultural que l’ha envoltat. Llegir-lo ens pot ajudar a confegir una primera opinió sobre com s’ha format la institució educativa del Masnou. Ens pot ajudar a trobar noves pistes o nous camins de l’educació. Podem entendre el per què estem aquí i com hi hem arribat. En una primera part, el llibre mostra tot el marc històric i educatiu que ha tingut l’ensenyament català (i, de retruc, el masnoví) des de mitjans del segle XIX. I posteriorment, ens ofereix una segona part més sentimental, perquè l’autor ha realitzat una profunda recerca històrica de tots i cadascun dels centres educatius masnovins. En aquesta part, tots els masnovins i masnovines, podem recordar la nostra estada en aquests centres i conèi- xer més interiorment la seva història. Per acabar, he de reconèixer que em resulta difícil, després de tota aquesta reflexió i de tot aquest munt de preguntes, poder establir una definició d’educació. Tot i així espero, amb il·lusió, que tant a vostès com a mi mateix ens hagi ajudat tot això a acostar-nos una mica més a la difícil definició d’educar, així com també espero que, aquesta reflexió, ens hagi ajudat a pensar com volem l’educació dels nostres fills i filles. Per altra banda, com a mestre, sí que puc afirmar i compartir un coneixement que he viscut i que, per sort, sento cadascun dels dies de la meva vida: els infants ens donen coses màgiques que només ells poden transmetre; a vegades, però, només falta que els enten- guem, que sapiguem què volen, que els escoltem i que se sentin escoltats.

Jordi Fàbregas Flò Mestre i antropòleg

PRÒLEG 13

INTRODUCCIÓ

Per comprendre les coses senzilles es necessita una ànima molt gran. Arturo Graf

Haig de dir que he estat una persona bàsicament afortunada en aquesta vida. He nascut al Masnou, he passat la meva infantesa, la meva adolescència i m’he fet gran al Masnou. L’any 1970 em vaig casar, i entre la meva dona i jo vam crear una família, de la qual van néixer tres fills que són el nostre patrimoni i la nostra alegria, l’Alexandra, el Jordi i la Montserrat. L’any 2005 vaig començar una nova etapa en el Masnou, la de jubilat i la de ser avi, per tant, la de tenir cura dels meus néts Clàudia i Marc. Quant a la meva vida professional, els últims trenta-vuit anys i escaig de treball han estat a l’Ajuntament del Masnou. Vaig entrar a treballar a l’Ajuntament del Masnou l’any 1967, en temps de la dictadura i sent alcalde el senyor Salazar. Em van contractar i l’any següent vaig aprovar les oposicions per ser secretari de l’alcalde i auxiliar del secretari de l’Ajuntament. L’any 1972 va entrar un nou alcalde, el senyor Miquel Humet, i vaig continuar sent el seu secretari particular, fins que l’any 1979, establerta ja la democràcia a Espanya i després de les eleccions municipals, va entrar el senyor Josep Azuara com alcalde. Vaig posar el meu càrrec a la seva disposició per tal que ell triés el seu secretari particular, que normalment és personal de confiança i del mateix partit, però ell va voler que jo continués en aquest càrrec, i així va ser. Per tant, vaig viure molt intensament la primera legislatura democràtica a l’Ajuntament del Masnou. Hi havia un pacte democràtic entre els partits polítics. El partit que obtingués més vots tindria l’alcaldia i la resta de partits també formarien part del govern municipal. Va ser, per a mi, la millor fórmula municipal que es va trobar i jo, sense adonar-me’n, vaig ser en el lloc adequat en el moment oportú. A part de ser secretari de l’alcalde, també em van nomenar cap de negociat d’un nou departament que vaig anomenar Despatx Central. En aquest despatx es portava el següent: redacció d’actes de les comissions de govern i dels plens, sanitat i serveis socials, governa- ció, cultura, ensenyament, joventut, esports, personal, medi ambient, comerç i un llarg etcètera. O sigui que llevat d’obres i urbanisme, àrea econòmica i padró d’habitants, tot passava pel Despatx Central, del qual sempre n’he estat molt orgullós i també per haver tingut el plaer i el goig de poder treballar amb unes amigues i col·laboradores fantàstiques com la Diana Sanz, la Carme Villà, la Ma Àngels Serarol, l’Anna Vives, l’Aurora Mateu, la Glòria Parés, la Marta Esteve, la Fina Vendrell, la Rosa Illa, l’Hali Diallo, la Marta Manen i la Pilar Morales. Haig de dir que des que vaig entrar a treballar a l’Ajuntament i fins l’any 1998 que el Despatx Central es va disgregar, vaig portar els expedients de tots els col·legis que actualment té el Masnou, a excepció de l’Ocata, les Escolàpies i la Sagrada Família per ser els dos primers centenaris i el tercer ho serà d’aquí a poc temps. Per tant, he viscut el naixement de tots els altres, incloent-hi els dos instituts. La Regidoria d’Ensenyament va ser per a mi tot un repte. M’hi sentia molt bé, m’agradava poder ajudar i col·laborar en totes aquestes institucions. Vaig viure molt de prop els seus problemes. Crec que, o almenys és el que volia, m’hi vaig implicar al màxim perquè crec en

INTRODUCCIÓ 15 l’ensenyament, crec que els centres d’ensenyament són molt importants per a qualsevol població, ciutat o país. Pensava que s’havien de cuidar al màxim per tal que la seva dedica- ció fos el més rendible possible i trobessin sempre en l’Ajuntament un lloc de suport per a qualsevol tipus de situació adversa, com poden ser les administratives, de funcionament, etc. Tots els ministeris i conselleries són importants, però per a mi n’hi ha dues de transcendentals, ja siguin de l’Estat o de les Comunitats Autònomes, i són Salut i Ensenya- ment. Pot ser que algun govern els canviï de nom i els anomeni Sanitat i Educació i Ciència. Normalment depèn sempre del color polític que mani o de la persona que en té la responsabilitat. Salut, perquè em sembla que tothom estarà d’acord en allò que diem vulgarment: la salut és el primer. I és cert que si no tenim salut, poc podrem pensar en desenvolupar les nostres activitats al ritme que voldríem. El segon en importància, per a qualsevol govern ha de ser l’ensenyament. Tot govern ha d’estudiar conjuntament amb els professionals de l’ensenyament i pares d’alumnes el seu estat actual, proposar, projectar, planificar l’entrada dels nous reptes, de les noves fór- mules d’ensenyament, legislar tot el que s’ha aprovat i, una vegada publicades les disposicions pertinents, s’haurà d’aportar la part econòmica necessària per tal que amb alegria i amb interès es puguin desenvolupar els continguts de les referides disposicions. Tot això pensant sempre en la integració de l’alumnat dins la societat on es desenvolupa, o sigui, dins el seu entorn més immediat. Tot això és apostar pel futur d’un país. A vegades no cal inventar coses, cal veure que és el que funciona en altres països més avançats i copiar el que estan fent, encara que a vegades copiar bé sigui tot un repte i una dificultat difícil d’assumir. En una qüestió tan important com és l’ensenyament dels nostres fills, tots n’hem de formar part, tots hi hem d’ajudar, tots hi hem de col·laborar, però el capdavanter ha de ser el govern del país o de la comunitat autònoma que tingui les com- petències. És el que ha de fer el líder, el que ha de portar endavant les reformes necessà- ries. Si no és així, si no hi ha una voluntat clara i ferma per part del màxim responsable, poca cosa podran fer la resta. Per les vivències viscudes durant tots aquests anys a l’Ajuntament del Masnou, ja sigui amb els alcaldes i regidors d’ensenyament del nostre Ajuntament; personal del departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya; directors i directores i professorat dels col·legis i instituts de la nostra vila; associacions de pares i mares de tots els col·legis; personal subaltern i pares i mares que vaig atendre per diferents conceptes des del meu lloc de treball, per tot això i per tot el que es va aconseguir tinc la necessitat d’escriure aquest llibre i explicar el començament de cada un dels col·legis, per tal que quedi constància de la voluntat, l’interès i algunes lluites guanyades per obtenir un millor servei en l’ensenyament. Resultat de tot això és el reguitzell d’edificis del Masnou dedicats a l’ensenyament que són l’enveja de moltes poblacions. Vull deixar molt clar que en aquest llibre no parlo mai de cap partit polític o del color polític a què pertanyen els càrrecs que anomeno. En aquest llibre el que vull destacar per sobre de tot és la feina feta per unes persones que van estimar i estimen el Masnou. Les persones ens movem pel sentiments i per la responsabilitat que tenim en els nostres llocs de treball, i això és el que val. A vegades diem que la naturalesa és el més bonic que hi ha, i tenim tota la raó, però a vegades l’home també ha fet coses molt boniques sense que ens n’adonem i penso que els col·legis del Masnou en són un exponent, i dels quals n’hem d’estar molt orgullosos.

16 INTRODUCCIÓ Ser mestre és vocacional

Quan el meu fill Jordi estudiava el COU, després d’acabar els tres anys del batxillerat superior a l’institut Mediterrània del Masnou, li vaig preguntar quina carrera li agradaria estudiar, i em va dir que no ho sabia. Vaig estar d’acord amb ell que per la seva trajectò- ria en els estudis, que havia seguit molt de prop, li agradaven més les lletres que les cièn- cies. Després de repassar diferents possibilitats d’estudis, no es va decantar per cap, per tant, una possibilitat que li vaig plantejar era que com que la seva germana Alexandra estava estudiant dret, doncs que potser seria bona idea que també ell estudiés aquesta carrera i que, en tot cas, si més endavant no li agradava, podria canviar per la que ell cre- gués més interessant. La contesta va ser contundent: No, no vull estudiar dret perquè és de molta responsabilitat. Vaig quedar sense saber què respondre. Va aprovar el COU i va entrar a estudiar la selectivitat sense saber, encara, què era el que volia estudiar. Com qualsevol pare que vol el millor per als seus fills, vaig moure els fils en el camp professional de l’ensenyament i em vaig dirigir al Centre de Recursos de la Generalitat que està situat en el col·legi Ocata, per tal de trobar els mitjans que poguessin resoldre aquest problema o, si més no, buscar l’ajuda que portés a bon camí la projecció del futur del meu fill. Als disset anys hi ha nois o noies que saben perfectament què és el que volen estudiar per poder-se preparar per al seu futur, però hi ha nois o noies que encara no ho tenen clar, i aquest era el cas del meu fill, i aquesta indecisió, lògicament afecta els pares ja que és un moment important per a la unitat familiar. En el Centre de Recursos hi havia la seva responsable, la Maria Lluïsa, persona molt oberta i amb ganes d’ajudar i col·laborar, a més amiga meva des que va venir al Masnou. Li vaig explicar com ens trobàvem en relació a la indecisió del meu fill Jordi, i li vaig preguntar si hi havia algun tipus d’empresa en què, mitjançant un test, es pogués saber cap a on es decantava un alumne per poder triar una carrera. Em va dir que sí, que hi havia empreses especialitzades, però que en tot cas, primer li digués al meu fill que l’anés a veure, que tenia molta documentació de cada una de les carreres i que de ben segur podria saber què és el que l’interessava. I així ho vaig fer. Li vaig dir al meu fill que l’anés a veure, que l’ajudaria a saber què era el que volia estudiar. Crec que van ser dues les sessions que va tenir amb la Maria Lluï- sa. El cas és que un dia el meu fill em va dir, tot il·lusionat, que ja sabia el que volia estudiar. Ho va dir amb tanta seguretat que vaig comprendre que el camí estava obert i que la meva angoixa com a pare s’havia acabat. El primer que vaig fer és asseure i després li vaig preguntar quina carrera volia estudiar. La contesta va ser la següent: – Vull estudiar per a mestre. Sincerament haig de dir que vaig quedar de pedra, mai no hagués pensat que aquesta era la carrera que el meu fill Jordi volia estudiar. La meva contesta va ser que molt bé, que si aquesta era la carrera que volia estudiar, doncs que endavant. Però li vaig fer una reflexió sobre el que havíem parlat anteriorment d’estudiar dret. Li vaig preguntar si fer de mestre no era de molta responsabilitat, i em va contestar que no. A continuació li vaig fer una altra reflexió: «No creus que tenir vint-i-cinc alumnes en una classe, en la qual tu seràs el mirall de tothom, i que depèn del que tu facis o la

INTRODUCCIÓ 17 forma d’ensenyar un crèdit pot decantar el futur d’aquells alumnes? Creus que això no és tenir responsabilitat?» La contestar va ser la mateixa però més contundent: «No papa, on vas a parar!» No vaig dir res més; vaig entendre que tenia fusta de mestre, i que havia de tirar per aquest camí. Després d’aprovar els tres anys d’aquesta diplomatura, es va llicenciar en antropologia. L’any 2006 va aprovar les oposicions de mestre de la Generalitat de Catalunya, i està exercint com a tal.

18 INTRODUCCIÓ HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX

Una escola que no exigeix esforç als seus alumnes, segur que perjudicarà als que menys medis tenen, i són aquests, principalment, a qui l’escola pot proporcionar un futur millor. Alicia Delibes

Faré dos apunts significatius del que passava a Espanya durant la primera meitat del segle XIX i es comprendrà l’enrenou que hi havia, tant pel que fa a la política com a la seva economia. El 1808 s’inicia l’anomenada guerra de la Independència. Napoleó, que no va reco- nèixer mai l’autoritat de Ferran VII, va aprofitar la crisi dinàstica que hi havia en aquells moments a Espanya i va començar una dominació francesa en tot el territori espanyol que va durar fins al 1813. Posteriorment, durant el regnat del mateix Ferran VII, es va perdre el domini de les colònies que tenia Espanya a Amèrica, menys Cuba i Puerto Rico. Per tant és comprensible, com he comentat abans, que la política i la economia no estiguessin en el seu millor moment. L’ensenyança tenia el mateix panorama. El control que l’església exercia sobre la cultura i l’educació es va mantenir durant tot el segle XIX, encara que es produeixen diferents intents per part dels liberals d’aquell moment, l’aliança de l’església amb els sectors conservadors i integristes va frenar les aspiracions d’una ensenyança laica. El 1845, amb la col·laboració de José de la Revilla, es presenta un pla per intentar l’ab- sorció, la regulació i la direcció de l’ensenyament per part de l’Estat, mitjançant un reglament força estricte pel que fa a l’ensenyament mitjà i universitari, però el liberals i els radicals d’esquerra s’oposen al control de l’Estat en l’ensenyament, per tant aquest pla no va tenir cap èxit i no es va portar a terme, però va significar la primera incursió en l’ensenyament. El 1851 es firma el Concordat amb la Santa Seu, el que significa el domini ecle- siàstic en l’ensenyament. Amb aquest acord l’església assumeix la funció de vigilàn-

HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX 19 cia en tots els nivells de l’educació, com es posa de manifest a l’article 31 del referit Concordat:

[...] Su Majestad y su real gobierno dispensarán asimismo su poderoso patrocinio y apoyo a los obispos en los casos que lo pidan, principalmente cuando hayan de oponerse a la malignidad de los hombres que intenten pervertir los ánimos de los fieles y corromper sus costumbres, o cuando hubiera de impedirse la publicación, introducción y circulación de libros malos o prohibidos.

El 1854 el mateix José de la Revilla, va publicar un opuscle titulat: Breve reseña del estado presente de la Instrucción Pública en Espanya, i que amb referència al Concordat diu:

[…] la primera, que por el Concordato quedan menoscabados los derechos y pre- rrogativas del poder temporal; la segunda, que el progreso de la instrucción civil será detenido en su marcha, sino que también se verá reducida la enseñanza, principalmente la científica, al mismo lamentable estado de postración en que toda- vía la hemos conocido hasta el promedio del presente siglo…

En aquest opuscle també fa menció al fet que l’aplicació del Concordat deixa a les mans de l’església la instrucció pública:

No está lejos el día en que, siguiendo el sendero por donde hemos entrado desde el año 1851, suceda lo que presiento. Y ay! de nosotros y de la futura grandeza de España! Desaparecerán cuantas esperanzas nos hizo concebir la revolución de ideas regeneradoras del siglo presente y seremos espectadores pasivos del engrandecimiento de las demás naciones, mientras todo lo esperaremos de la fecunda semilla de los seminarios, solamente útiles, si bien se organizan, para producir excelentes pastores del rebaño de J.C. Entonces el clero se hará dueño de la enseñanza; y no debemos perder de vista, que quien de ella se apodere se hará igualmente dueño del Estado […].

El senyor Revilla tenia raó, era un intervencionisme clar de l’església en l’ensenyament, que duraria més de cent anys. El mateix any 1854 els progressistes van arribar al poder de la mà del general Espar- tero que va pactar amb el també general O’Donnell del partit centrista unió liberal, i un dels punts importants que tenien per resoldre era crear una norma que tingués caràcter de Llei, que regulés la complexa trama de la instrucció per a la educació que hi havia en aquells moments a Espanya. No va ser fàcil poder arribar a un consens per redactar la Llei de l’Educació a Espanya, a causa dels canvis polítics que tot sovint es donaven, però finalment es va redactar i aprovar la Llei d’Instrucció Pública, el dia 9 de setembre de 1857, coneguda també per la Llei Moyano, atès que el ministre de Foment era el senyor Claudio Moyano Samaniego. L’any 1867, mort el general O’Donnell, el substitueix el general Serrano en el partit liberal, acostant-se als progressistes amb un propòsit comú, que era posar fi al regnat d’I- sabel II de Borbó. L’any 1868 hi ha una revolta que comença per Cadis i a la qual s’u- neixen ràpidament diferents zones del país. Isabel II marxa a França i comença el que es

20 HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX va anomenar el Sexenni Democràtic, que va durar de 1868 al 1874. Es constitueix un nou govern presidit pel general Serrano i el general Prim com a ministre de Guerra. Unionistes, progressistes i demòcrates configuraven el gabinet del nou govern que va convocar eleccions a Corts Constituents per sufragi universal i a l’any següent es va aprovar la Constitució de 1869, les seves principals característiques eren: - Sufragi universal directe per als homes majors de vint-i-cinc anys. - Monarquia democràtica, limitant el poders del rei. - Poder executiu del Consell de Ministres. - Poder legislatiu de les Corts bicamerals, o sigui Congrés i Senat. - Poder judicial a càrrec dels tribunals. - Llibertat de cultes religiosos.

Les Corts va elegir com a nou rei Amadeu I de Saboya, fill de Victor Manuel II, rei d’I- tàlia, que va regnar de 1871 a 1873, desestimant així la continuïtat dels Borbons a Espa- nya, però el mateix dia que el Rei Amadeu I arribava a Espanya, va ser assassinat el general Prim, que era el seu principal suport. Van ser dos anys de molta inestabilitat política per les diferents opinions sobre la persona que realment hauria de regnar, la qual cosa va portar a l’abdicació del rei a principis de 1873. Com que no hi havia una alternativa reial clara, les Corts van proclamar la Repú- blica el dia 11 de febrer de 1873. Quatre van ser els presidents de la República en el termini d’un any: Figueras, Pi y Margall, Salmerón i Castelar, cosa que demostra la poca estabilitat política que hi havia; no obstant això, la Primera República dóna un impuls a la llibertat en l’ensenyament. Per desenvolupar millor la Llei Moyano, es pro- mulguen els següents Decrets: - Decret 21 d’octubre de 1868: defensa l’equilibri necessari entre l’educació pública i la privada. Dóna llibertat de càtedra i la necessitat d’estudis diferenciats per a persones amb capacitats desiguals. - Decret de 25 d’octubre de 1868: la segona ensenyança s’organitza com una amplia- ció de la primària. Queden regulades les facultats de Ciències, Dret, Farmàcia, Filo- sofia i Lletres.

El setembre de 1868 es celebra un congrés de la Internacional a Brussel·les que va fer una declaració de principis i de futur que en sembla que val la pena conèixer:

Ante la instrucción suministrada por las secciones desaparecerá otro de los manan- tiales de miseria, la ignorancia. No se trata de esa clase de instrucción reclamada a voz en grito por nuestros doctrinarios; sino de aquella que tiende directamente a formar hombres dignos; y como para ser tal es preciso ser trabajador e instruido a un tiempo, por ello es que los obreros reunidos en el Congreso de Bruselas en sep- tiembre de 1868, reclamaron la instrucción integral que comprende a la vez la ciencia y el aprendizaje industrial. Más esa instrucción no pueden hoy proporcionarla las secciones a causa de los estorbos materiales que a ello se oponen, y de aquí la necesidad de suplirla en cuanto cabe con la organización de meetings, conferen- cias y fundación de periódicos destinados a enseñar a los obreros los derechos del hombre y el camino de su reivindicación, destinados, en una palabra, a reunir los materiales para el edificio de la sociedad futura.

HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX 21 Tot molt bones intencions, però el projecte tan ambiciós de la reforma educativa i la seva escolarització no tira endavant i els que en surten beneficiats van ser les escoles privades que estaven en mans de l’església i dels sectors més integristes del país. La debilitat polí- tica de les forces en el poder i la vinguda de la Restauració conservadora que va acabar amb la primera República, va retornar a l’església, i als referits sectors integristes, la direc- ció dels aspectes educatius a través de la renovada influència sobre l’Estat. L’any 1874 el general Pavía dissolt les Corts i proclama la restauració dels Borbons a Espanya: Alfonso XII, fill de la reina Isabel II, és proclamat rei d’Espanya i l’any 1876 s’aprova una nova Constitució que restaura la monarquia constitucional. El 25 de febrer de 1875, el marquès Orovio, ministre de Foment, dicta un Real Decret que obligava els professors a presentar, davant l’autoritat competent, els plans d’estudi i llibres de text, violant així el principi de llibertat de l’ensenyament. Ell mateix va dirigir als rectors de les universitats una circular que deia:

Que vigile V.S. con el mayor cuidado para que en los establecimientos que depen- den de su autoridad no se enseñe nada contrario al dogma católico ni a la sana moral, procurando que los profesores se atengan estrictamente a la explicación de las asignaturas que les están confiadas, sin extraviar el espíritu dócil de la juventud por sendas que conduzcan a funestos errores sociales. […] Por ningún concepto tolere que en los establecimientos dependientes de ese Rectorado se explique nada que ataque, directa e indirectamente, a la monarquía constitucional ni al régimen político, casi unánimemente aprobado por el país […] Si, desdichadamente, V.S. tuviera noticia de que alguno no reconoce el régimen establecido o explicara contra él, proceda sin ningún género de consideración a la formación del expediente oportuno.

Hi ha una reacció clara d’alguns catedràtics contra aquesta circular que provoca que el govern els doni de baixa dels seus càrrecs. Els catedràtics de la Universitat Central firmen una carta col·lectiva de protesta que comporta que alguns d’ells vagin a la presó o simplement siguin desterrats. Durant la primavera de l’any 1876 se suavitza l’actitud oficial i els catedràtics empre- sonats surten de la presó i els desterrats tornen, i comencen a treballar en un nou projecte d’àmplia repercussió: la Institució Lliure de l’Ensenyament, que estava emparada en el reconeixement de la llibertat en l’ensenyament en la Constitució de 1876 i que havia de començar les seves activitats el dia 29 d’octubre del mateix any. El projecte inicial era el de fundar una universitat lliure que impartís una educació no dogmàtica que estava inspirada en el mètodes europeus més avançats del moment. Aquest intent va fracassar i els esforços es van centrar en l’ensenyament primari i mitjà, on es va introduir la moderna pedagogia racionalista, laica i humanista, seguint fonamentalment el model anglosaxó, la qual cosa va suposar un nou estil en la relació entre mestres i alumnes, i un interès desconegut en el país per la seva renovació didàctica. Però la Institució Lliure d’Ensenyament, que tantes repercussions va tenir durant els primers temps de la Restauració, va quedar dominada totalment per l’ensenyament cle- rical i reaccionari. Els autèntics beneficiaris de la tan important llibertat d’ensenyament van ser l’església i les ordres religioses que tenien una important influència sobre la societat i la política a través de l’adoctrinament de la joventut.

22 HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX Des de la mort d’Alfons XII, l’any 1885, fins la Dictadura del general Primo de Rivera, establerta el dia 13 d’octubre de 1923, la política era molt inestable, els governs es suc- ceïen cada pocs mesos, per tant durant tot aquest temps la política educativa no va ser gens coherent. Dins aquest període es van promulgar els següents Reals Decrets: - Real Decret de 17 d’agost de 1901, que disposava que el pagament de les obligacions, tant pel que fa al personal com al material de les escoles públiques d’instruc- ció primària, serien a càrrec de l’Estat. - Real Decret de 21 de setembre de 1902, que regulava la inspecció dels establiments d’ensenyança no oficial. - Real Decret de 24 de setembre de 1903, que regulava la creació d’una junta per a l’ampliació d’estudis i investigacions científiques.

Durant la Dictadura del general Primo de Rivera i sent ministre d’Instrucció Pública i Belles Arts els senyor Eduard Callejo, s’efectuen reformes en els sistema educatiu pel que fa al batxillerat i a la universitat, atès que es va poder comprovar que els alumnes que arribaven a aquests nivells d’estudis no estaven suficientment preparats, per tant es contem- plà la necessitat de coordinar l’ensenyança primària, secundària i universitària. En aquesta reforma cal contemplar dos apartats importants i que són els següents: - El batxillerat tindria un any de preparatòria, quatre anys per a un batxillerat general o politècnic i dos anys per al batxillerat universitari, que tindria les especialitats de ciències i lletres. - S’incorporen les assignatures d’educació física, obligatòria en els tres nivells, i l’assignatura, obligatòria també, de religió.

El ministre Callejo va ser acusat d’afavorir l’ensenyament privat, sobre tot el religiós, en el nivells superiors de l’ensenyament. S’ha de tenir en compte, però, que en aquells moments l’ensenyament privat a Espanya, pel que fa a la secundària, era del 70% aproximadament.

HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX 23

L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX

El nostre ideal d’instrucció no és imposar coneixements perquè els alumnes els aprenguin o els posin en pràctica. El nostre ideal és aconseguir que els coneixements brollin d’una manera activa. Joan Bardina

El segle XX esdevé el gran moviment reformador de la pedagogia, sobretot pel seu caràc- ter actiu. Els precursors d’aquesta educació innovadora van ser Nietzche, Stanley Hall, William James, Berson, etc. Encara que el veritable iniciador de l’anomenada educació nova va ser Jean-Jacques Rousseau. Per alguns aquesta educació es basa fonamentalment en la psicologia del nen i com molt bé va dir Rousseau: «el nen no és un home en miniatura». Abans d’aquest moviment no és que s’ignorés sistemàticament el caràcter propi de la mentalitat del nen, era més aviat que quedava establert que la mentalitat del nen no era diferent d’un adult. En si, el que es transmetia era l’experiència de les persones grans, però no com una ciència. Però en tenir en compte la psicologia del nen, sorgida de l’experièn- cia i dels estudis efectuats, sí que es va elevar a la categoria de ciència i va beneficiar, sens dubte, la pedagogia en general. En aquell moment els defensors de l’escola nova, deien que aquest coneixement de la psicologia infantil era incomplet i que també formava part d’aquest corrent educatiu, l’experiència i les observacions verificades, transmeses i enriquides d’una a una altra gene- ració i que també era necessari saber fins a quin punt i com havia de ser utilitzada la psicologia en la pedagogia. L’ educació nova no es limitava a l’escola i a la família, sinó que es convertia en un esdeveniment social, constituïa una nova actitud davant el nen, d’acceptar aquest tal com era, un reconeixement del seu valor tant per l’edat com pel període necessari per al seu desenvolupament com a persona adulta i que li permetés una veritable educació. El que era important era conèixer el nen, com un ésser important per excel·lència. Al segle XX queda clara l’aportació de la ciència al corrent filosòfic de la pedagogia, mitjançant la pedagogia experimental i la psicologia del nen.

L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX 25 Rousseau no va ser un psicòleg, ni tampoc ho van ser els seus deixebles i tampoc ho va ser Pestalozzi, per la qual cosa no es feien estudis sistemàtics de la psicologia del nen. Difícil era que la pedagogia experimental es pogués crear mentre la pedagogia esti- gués en mans dels educadors. Va ser Binet el fundador de la pedagogia experimental. Amb Binet (1857-1911) entra per primera vegada la ciència a la pedagogia. Amb l’o- bra de Binet es van desenvolupar dos tipus d’investigacions, que són: la psicologia del nen i la pedagogia experimental. Dels nombrosos treballs que es van realitzar, es va arribar a un dels principis de Rousseau i per tant als de l’educació nova, amb la conclusió que el nen és un ser propi, diferent a un adult, amb formes de pensar i de sentir que li són pròpies. El corrent rousseaunià de la nova educació, continuat per Tolstoi, té com a part principal el respecte de la infància, perquè té en si mateix un valor i una possibilitat de desenvolupament fins arribar a la seva perfecció. Aquest desenvolupament només es pot efectuar en la mateixa naturalesa, per ser l’únic lloc que li convé al nen, on pot actuar amb plena llibertat i on no es trobarà mai sol. Al segle XVII van sorgir moltes crítiques sobre la forma d’ensenyança que es practica- va en el col·legis que generalment eren d’internats. Aquells internats normalment estaven a càrrec d’ordres religioses i tenien com a finalitat apartar a la joventut del problemes propis de l’època, oferint una vida molt metòdica dins l’internat. El tipus d’ensenyança era principalment sobre els ideals de l’antiguitat, la llengua escolar era en general el llatí i el domini de la retòrica era la culminació d’aquesta educació. Els càstigs físics eren habituals i es podien considerar normals i necessaris. L’any 1657 el txec Joan Amós Comenio publica la seva obra titulada Didàctica Magna o Tractat de l’art universal d’ensenyar tot a tothom. Aquesta obra seria la base de la coneguda pedagogia tradicional. L’escola tradicional era per sobre de tot mètode i ordre. El mestre era el centre, a ell li corresponia elaborar la matèria que havia de ser apresa. El mestre era el model i el guia i els alumnes l’havien d’imitar i obeir. La disciplina i el càstig eren considerats fonamentals. La disciplina i els exercicis escolars serien suficients per desenvolupar les virtuts humanes dels seus alumnes. El càstig podia ser una sanció verbal, moltes vegades públi- ca, o també podia ser física, ja que es creia que estimulava el progrés de l’alumne. La classe i la vida col·lectiva seria organitzada, ordenada i per damunt de tot programada. El verbalisme seria primordial, tot s’hauria de memoritzar i el raonament de tot estaria més en les paraules que en els conceptes, la repetició del que deia el mestre era fonamental en aquest mètode. Acatant les normes i les regles d’aquest joc, tindrien accés als valors, la moral i el domini d’ells mateixos. Si l’alumne sortia o posava en dubte aquestes normes, és quan entrava el càstig per ser sotmès i evitar així les tendències personals d’espontaneïtat o de capricis que no eren permesos dins l’escola tradicional. Per tant, vol dir que el mestre havia de mantenir una actitud distant respecte de l’alumne. Aquesta forma d’ensenyança era un sistema molt rígid, poc dinàmic i representava molta dificultat per innovar, per tant no és d’estranyar que amb el temps hi haguessin nous corrents pedagògics que volguessin renovar aquest sistema. Va ser en el segle XIX, quan sorgeix el moviment de renovació pedagògica coneguda com escola nova, encara que el 1512 Erasmo de Rótterdam ja afirmava que el coneixement de les coses era més important que les paraules. Francoise Rabelais, el 1532, deia que la ciència sense consciència era la ruïna de l’ànima. També hi havia qui afirmava que

26 L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX s’havia d’educar el seny de l’alumne més que omplir el seu cap de paraules o que s’havia de aprofitar la curiositat del nen i diversificar l’ensenyament. El 1762, Jean-Jacques Rousseau escriu un tractat filosòfic sobre la naturalesa de l’home titulat Emili, o l’educació. Segons ell, era la millor i la més important de les seves obres. Abor- da temes polítics i filosòfics relacionats amb l’individu i la societat que l’envolta. Sosté que l’home és bo per naturalesa, encara que participi en una societat inevitablement corrupta. En aquest tractat explica una història novel·lada del jove Emili i el seu tutor i de com s’ha d’e- ducar un ciutadà ideal, encara que no fa una guia detallada inclou alguns consells de com s’ha d’educar els nens. Per descomptat que va tenir molts detractors, i va clarificar que es tractava d’un nou sistema educatiu perquè fos avaluat pels experts. Avui es considera el primer tractat filosòfic de l’educació en el món occidental. Aquest llibre va ser prohibit i cremat a París i Ginebra, però es va convertir ràpidament en un dels llibres més llegits a Europa. Val la pena fer una cronologia d’aquest important moviment:

ETAPA ROMÀNTICA Es caracteritza per l’individualisme i l’idealisme. Els principals representants són: 1762: Jean-Jacques Rousseau, que publica Emili, o l’educació. 1774: Giovanni Enrico Pestalozzi, funda Neuhof (granja nova). 1826: Friedrich Fröebel, publica el llibre L’educació de l’home, en el qual mostra les seves idees pedagògiques. 1859: León Tolstoi planteja que els nens han de decidir per si mateixos. 1900: Ellen Key, en el seu llibre El segle dels nens critica l’escola tradicional.

ELS GRANS SISTEMES És l’etapa que més autors, obres i experiències proporciona al moviment. És més realis- ta, exempta del romanticisme i idealisme de l’etapa anterior. 1866: Johon Dewey és considerat el veritable creador de l’escola activa. 1899: Adolphe Ferriére funda l’oficina internacional de les escoles noves. El 1920 publica la seva obra L’escola nova. Funda la Lliga Internacional de les Escoles Noves l’any 1921, i l’Oficina Internacional de l’Educació el 1925. 1907: Maria Montessori, que considerava que l’educació és un procés natural i espontani del mateix nen, no per escoltar paraules, sinó mitjançant les seves experiències en el medi que l’envolta. Creadora del mètode Montessori.

Tampoc cal oblidar a Jean Piaget que va donar un gran impuls a les investigacions sobre les estructures del coneixement i la intel·ligència, i el seu aprenentatge. Aquesta educació es basava fonamentalment en la psicologia del nen. S’imposa l’obli- gació de saber cada nen com és i tractar a cada un segons les seves aptituds. La infància és una edat de la vida que té unes finalitats molt concretes i sotmesa a un entorn i a unes necessitats particulars de cada infant, per tant l’educació d’aquests infants havia de garantir la possibilitat de viure una infància feliç. No hi ha cap aprenentatge que no surti d’alguna necessitat o interès del nen. La relació mestre-alumne va produir una transformació en l’escola nova. De ser una relació de poder-submissió en l’escola tradicional, ara passava a una relació diferent d’a- fecte i de ser un company més de la mateixa escola. Era més important la forma de comportar-se del mestre que la paraula. El mestre seria sempre l’auxiliar que conduirà la lliu-

L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX 27 re espontaneïtat del nen. El mestre cedia el seu lloc als alumnes per col·locar-los en la posició d’autogovern que els portaria, necessàriament, a elaborar i observar regles de comportament com a voluntat pròpia del mateix grup. La funció del mestre era descobrir les necessitats i l’interès dels seus alumnes i els objectes que siguin capaços de captivar-los. Es tenia la seguretat que les experiències de la vida quotidiana eren més entenedores i tenien més interès que no les lliçons propor- cionades pels llibres. Es tractava que l’escola estigues plena de vida. La naturalesa, el que passava en el món, els éssers humans, els esdeveniments, etc., eren els nous continguts a l’escola. En tot cas els llibres eren solament un suplement de les formes de l’aprenentatge. L’educació era un procés que desenvoluparia les qualitats creatives en el nen. Si hi havia un canvi en els continguts també hi hauria un canvi en la forma d’ensenyar-los. Es van introduir una sèrie d’activitats lliures per desenvolupar la imaginació, l’esperit d’iniciativa i, el que és més important, la creativitat. Això farà que es tingui un coneixement més a fons pel que fa a la intel·ligència, el llenguatge, la lògica, la compren- sió, la memòria, la invenció, la visió, l’audició i l’habilitat manual de cada nen. No es tractava que el nen assimilés el que ja coneix, sinó acompanyar-lo en la recerca d’altres coneixements, respectant el seu individualisme com a persona que era. Aquesta escola seria una escola activa en el sentit que inclouria totes les formes de l’activitat humana: la intel·lectual, però també la manual i la social. Per dir-ho d’alguna manera, utilitzar amb finalitat educativa l’energia del nen. En els estatuts de la Lliga Internacional de les Escoles Noves, fundada l’any 1921, es resumia l’escola nova de la següent manera: preparar el nen perquè fos més important el seu esperit amb respecte a la matèria. Respectar i desenvolupar la personalitat del nen, formar el seu caràcter i desenvolupar els atractius intel·lectuals, artístics i socials propis del nen, en particular mitjançant el treball manual i l’organització d’una disciplina personal lliurament acceptada, i desenvolupar també l’esperit de cooperació, la coeducació i la preparació del seu futur com a ciutadà que serà, un home conscient de la dignitat que tot ésser humà ha de tenir. Al moviment de l’escola nova hi figuraven una sèrie de teories pedagògiques que per- metien trobar una nova orientació que permetés el ple desenvolupament de l’individu. En aquestes teories destaquen autors com Tolstoi, Ferrer i Guàrdia, A.S. Neill, entre d’altres. Aquests autors coincidien plenament en oposar-se a l’autoritarisme a l’escola, i van sortir en defensa de la llibertat del nen davant del seu educador i a la seva escola; és el desig del grup. Educar amb confiança, naturalitat i senzillesa, el que és l’amor i la llibertat, paraules aquestes que són les més boniques de la nostra llengua i de qualsevol altre idioma.

28 L’EDUCACIÓ AL SEGLE XX L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

Moltes vegades s’abandona el propòsit de donar al nen el domini del coneixement en els diferents apartats dels estudis; se’ls ha de posar en les condicions més òptimes per tal d’adquirir el coneixement quan li faci falta. Rosa Sensat i Vilà

L’any 1930, és produeix la dimissió de Primo de Rivera, la monarquia intenta tornar a la situació parlamentària, però fracassa rotundament i, atès que l’any anterior hi ha l’enfon- sament de la borsa de Nova York, es deriva una crisi molt forta en l’economia mundial i, com que Espanya podríem dir que ja s’havia convertir en un país pobre, va patir molt directament les conseqüències de la falta de feina i de queviures, per tant eren ingredients suficients com perquè el poble es revolucionés contra els qui, fins aquell moment, mana- ven, i que eren l’Estat i l’església. El rei Alfons XIII es va exiliar a França i posteriorment a Itàlia. Com a resultat de tot això, i de les eleccions municipals celebrades aquell any, el dia 14 d’abril de 1931 es declara la Segona República, sent president de la Generalitat Fran- cesc Macià, i el mes d’agost d’aquest mateix any és aprovat, per referèndum, l’estatut d’autonomia de Núria, que seria ratificat l’any següent per les Corts espanyoles. La situació de l’ensenyament públic en el nostre país era, en línies generals, molt deplorable. A la resta d’Europa ja hi havia iniciatives de renovació pedagògica, escola nova i pedagogia activa, per tant era l’hora d’iniciar un canvi o una renovació dels mals crònics que patia el nostre país en qüestions d’ensenyament. Els edificis escolars estaven en un lamentable estat de conservació; era insuficient el nombre d’aules; els mètodes establerts a les aules eren anacrònics; la influència catòlica i tradicional massa persistent i també la deficient formació i preparació pedagògica dels mestres, serien clars símptomes de les malalties d’un ensenyament públic que a la vegada estava sotmès a la competència d’un ensenyament religiós que gaudia dels grups socials més influents. La política educativa va ser una de les prioritats del nou règim republicà. De fet, l’o-

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 29 bra educativa de la Segona República, i concretament de la Generalitat de Catalunya, es va plantejar dins el marc d’una reforma social, política i ideològica, i per tant d’un redre- çament cultural i ètic en general. Sembla ser que els gran eixos de la política educativa apuntaven a uns processos claus des del punt de vista pedagògic i d’organització del sistema escolar, concretament eren tres eixos importants que reflectien aquesta nova orientació política. El primer era la lluita contra l’analfabetisme, en segon lloc l’increment de l’escolarització i la intensificació del procés de graduació escolar, i finalment la renovació pedagògica sota els principis del moviment anomenat escola nova que va reformar la pràctica educativa a les aules i va renovar la formació dels mestres. Des d’un punt de vista ideològic es volia transformar la identitat de l’escola pública per tal de convertir-la en democràtica, laica i única, i a Catalu- nya, a més a més, que fos catalana. S’ha de tenir en compte que l’any 1930 les xifres de l’analfabetisme a l’Estat espanyol eren pessimistes:

ESPANYA: - Homes, el 24% d’analfabets. - Dones, el 40% d’analfabetes. PROVÍNCIA DE BARCELONA: - Homes, el 12% d’analfabets. - Dones, el 24% d’analfabetes. PROVÍNCIA DE GIRONA: - Homes, el 17% d’analfabets. - Dones, el 31% d’analfabetes. PROVÍNCIA DE LLEIDA: - Homes, el 20% d’analfabets. - Dones, el 35% d’analfabetes. PROVÍNCIA DE TARRAGONA: - Homes, el 24% d’analfabets. - Dones, el 32% d’analfabetes.

Són dades extretes del llibre: Atlas de la evolución del analfabetismo en España de 1887 a 1981, de M. Vilanova i X. Moreno. MEC 1992.

Per fer-nos una idea global d’aquesta empresa educativa, durant el període entre el 14 d’a- bril de 1931 i el 18 de gener de 1936, el nombre d’aules creades a Catalunya van ser de 1.642. Durant el bienni 1931-1932 es van crear a la província de Barcelona 592 aules distribuïdes de la següent manera: Unitàries de nens, 64; unitàries de nenes, 55; de pàrvuls, 49; mixtes, 35; seccions graduades de nens, 191; seccions graduades de nenes, 192, i de pàrvuls, 6. Són dades extretes del llibre de R. Navarro: L’educació a Catalunya durant la Generali- tat 1931-1939, Edicions 62. Per part de la Generalitat es decreta el bilingüisme a Catalunya i el 22 de maig de 1931 es va donar un pas important, el govern de Madrid es pronuncia a favor de la llibertat religiosa i desenvolupa un pla per introduir un sistema educatiu laic i estatal. Però era tanta l’aversió a l’església que hi havia en aquells moments, que es va

30 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) aprovar a les Corts, l’any 1933, la Llei de Congregacions, que suposava el tancament de les escoles religioses un cop finalitzat el curs 1932-1933, però a les eleccions del novembre de 1933 la dreta obté la majoria a les Corts, per la qual cosa no es va arribar a aplicar. Amb la segona República podríem assegurar que el panorama educatiu va canviar completament a Catalunya. També es cert que hi ha dos períodes diferenciats durant aquest temps, el que es viu en pau i el que es viu en guerra, o sigui del 1931 al 1936 i el de 1936 al 1939. L’article 48 de la Constitució de la Segona República aprovada per les Corts el dia 9 de desembre de 1931, diu:

El servicio de cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada [...]. La ense- ñanza será laica, hará del trabajo el eje de la actividad metodológica y se inspira- rá en ideales de solidaridad humana.

Com a conseqüència d’aquesta disposició legal, i d’altres, van quedar fora de les matèries d’estudi, obligatòries fins aleshores, la doctrina cristiana i la història sagrada. La supres- sió d’aquestes matèries comptava amb el suport de cercles liberals i obrers, però va topar fortament amb l’església catòlica que es resistia a perdre el control ideològic i social que exercia a través de l’ensenyament de la religió en els centres d’ensenyament. Això va comportar la retirada de crucifixos i altres imatges religioses de les escoles, cosa que va gene- rar recollides de signatures i manifestacions en alguns casos. D’acord amb l’article 7è de l’Estatut d’Autonomia de l’any 1932, la Generalitat podia crear i sostenir els centres d’ensenyament, en tots els graus i ordres que cregués oportuns, sempre d’acord amb el que es disposava a l’article 50 de la Constitució, amb indepen- dència de les institucions docents i culturals de l’Estat i amb els recursos d’Hisenda de la Generalitat. També disposava en el mateix article que, a proposta del Govern, la Gene- ralitat podrà atorgar a la Universitat de Barcelona un règim d’autonomia. D’aquesta manera l’any 1933 va ser nomenat rector de la Universitat de Barcelona en Pere Bosch- Gimpera. Amb la República es començar a implantar un nou model d’escola, un model que era innovador i renovador que no comportaria un trencament total amb el model educatiu de la monarquia, però que establiria un model educatiu liberal i democràtic. Es voldrà implantar un sistema educatiu unificat que provocarà tensions polítiques, en la mateixa societat i també en el propi magisteri. Tindrà l’oposició dels sectors més conservadors i reaccionaris. S’intenta aconseguir una escola laica anul·lant l’obligatorietat de l’ensenyament de la religió i amb el reconeixement de la llibertat religiosa com a respecte per la consciència dels infants i dels mestres, però no serà gens fàcil. Tampoc ho serà aconseguir una coeducació a les aules, en canvi, el que sí que va resultar fàcil va ser la incorporació de la llengua catalana a les escoles. La gran dimensió social que era el magisteri i la seva capacitat de transformació de la mateixa societat a través de l’educació, seran els aspectes prioritaris en el magisteri repu- blicà més compromès. El senyor Salomó Marquès, de la Universitat de Girona, va recollir en un article les declaracions fetes pel mestre Josep Donjò que val la pena llegir:

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 31 Per la seva mateixa professió, el mestre, com el metge, està en contacte permanent amb totes les xacres socials, visibles a través dels nens que van a l’escola; veu de prop el panorama de la misèria humana, i té la missió de contribuir, en la mesura de les seves forces, a treballar per la seva desaparició. Per tot això, no pot quedar-se indiferent ni romandre al marge dels moviments socials de renovació i de progrés, sinó que ha d’ajudar a remoure les inquietuds de les grans masses de la població treballadora, creadora de la riquesa social, i treballar en pro del seu millorament en la societat. [...] El mestre que ha sortit del poble s’hi ha de confondre, no l’ha d’abandonar ni ha de renegar dels seus orígens.

Aquestes són unes de les reflexions que va fer el senyor Donjò, mestre republicà i fill de l’Escala, que escrivia a l’exili francès abans de retornar, l’any 1970. Pel que fa a l’ensenyament secundari i a la formació del professorat, s’ha de tenir present l’obra dels Instituts-Escola, l’escola normal de la Generalitat, que juntament amb les escoles d’estiu, van fomentar una millora qualitativa de l’ensenyament. Una decidida política de beques per tal que els mestres, homes i dones, poguessin sortir a l’estranger a visitar escoles i conèixer experiències renovadores. Aquest va ser un dels aspectes més interessants de la política educativa del nou govern català, però no solament serà una iniciativa de Catalunya, sinó que el govern central també afavorirà una millora substancial del magisteri. Millora que incidirà en una política de construccions escolars, de formació de mestres, d’incentius econòmics, etc. Mestres com Manuel Ainaud, Artur Martorell i la Rosa Sensat, filla del Masnou, van obrir les portes a una forma nova d’entendre la funció de l’educació i el paper que aquesta tenia en el canvi de societat. Ells van ser els predecessors d’altres pedagogs que van trencar amb l’ensenyament tancat i conservador que dominaven les aules fins l’arribada de la República. La feina de mestres com Lluís Tesis, Modest Clavé, Josep Donjò i Dolors Purcallas, que va viure i morir en el Masnou, entre d’altres, van seguir els ideals republicans fins a les darreres conseqüències. El dia 27 de juliol de 1936 es va crear el Comitè, després seria el Consell de l’Esco- la Nova Unificada (CENU), que elaborà un projecte escolar considerat revolucionari, però que malauradament es portarà a terme d’una forma parcial. Les finalitats del CENU són per una banda establir un nou règim d’escola unificada que substitueixi l’escola de tendència confessional; que el nou regim escolar estigui inspirat en els principis racionalistes del treball, i assegurar que tot obrer pugui arribar des de l’escola primària als estudis més superiors segons la seva capacitat. El CENU farà que s’ampliïn les places escolars i la incorporació a la Generalitat d’escoles de tradició catalanista. L’acció educadora no es limitarà a atendre les escoles que estaven en funcionament, sinó que hi va haver una voluntat d’expansió de l’alfabetització i de la cultura i també del Servei d’ensenyament del català. El Dr. Salomó Marquès va emetre un discurs durant l’acte d’homenatge als mestres de la República el dia 4 de març de 2006, que crec que val la pena conèixer, en part, per entendre els valors humans que van moure aquest col·lectiu:

[...] Una república que va ser anomenada la República dels mestres, perquè les autoritats republicanes progressistes consideraven l’educació una eina fonamental per formar persones en el sentit més ple de la paraula, i estaven convençudes que els

32 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) mestres i els infants havien de ser «els primers ciutadans de Catalunya». Una Repú- blica que encarnava els valors de la llibertat i la democràcia i que feia de l’educació i de la cultura un dels eixos fonamentals per al progrés social i econòmic del país. I així va ser. Arreu del país, des de les ciutats grans als pobles més petits, homes i dones seguiren les propostes pedagògiques de Freinet, de Montessori, de Decroly..., posaren a la pràctica els pressupòsits pedagògics del moviment de l’Esco- la Nova i treballaren per bastir i consolidar una escola que inculcava els valors de la tolerància i de la dignitat humana; que ajudava a fer persones; que engrescava a tra- vés d’excursions i sortides; que fomentava l’observació i l’experimentació; que ensenyava a compartir, a treballar en grup, etc. En definitiva, una escola que formava ciutadans de ple dret. Es volia bastir una nova societat basada en la fraternitat i la solidaritat; una societat més justa socialment; progressista, en la qual homes i dones comptessin pel que eren i no pas pel que tenien. I els mestres, responsables de la formació dels futurs ciutadans, hi varen jugar un paper cabdal, especialment els anys de la república en pau. Una bona part del professorat de les Escoles Normals del país inculcaren a l’a- lumnat els nous valors democràtics; la consciència de la responsabilitat social del magisteri a l’hora de transformar el país; l’amor a la terra, a la seva llengua, cultura i història... Les polítiques educatives i escolars del bienni progressista; l’obra de la Generali- tat de Catalunya i el treball decidit de bona part del magisteri van fer que l’escola, a Catalunya, estigués a primera fila de la renovació pedagògica europea. L’escola es va convertir en un instrument viu de formació i de creixement humà dels petits ciutadans. Vosaltres visquéreu una experiència política i pedagògica única que es va estron- car per una guerra civil que no s’hauria hagut de produir mai. I ben car que molts ho vau pagar! 40 anys de franquisme van esborrar bona part d’aquesta obra i van aconseguir que mestres actuals, i també la ciutadania, desconeguin aquesta història. Els que treballem en el camp de la història de l’educació tenim l’obligació i la responsabilitat de fer conèixer l’obra de la República i el vostre compromís amb l’obra republicana decidida a transformar el país gràcies a una acció directa i eficaç amb els infants del país. Les generacions del silenci i de la por de l’època franquista han de saber qui éreu i què féreu. Les joves generacions de la democràcia volen saber de vosaltres. No es tracta d’imitar la vostra feina, l’actual societat ha canviat massa. Sí que es tracta, però, que tinguin les vostres conviccions, el vostre engrescament, la vostra formació i ser-ne seguidors. Avui, finalment!, el govern democràtic de Catalunya reconeix la feina que vau fer. Ja era hora. Gràcies pel que heu escrit, gràcies pel que heu explicat i, sobretot, pel que vau fer per transformar i millorar el país treballant amb els infants de la República.

El 18 de juliol de 1936 comença la guerra civil a Espanya i comencen uns aldarulls sag- nants que no havien d’haver succeït, es cometen nombrosos crims contra sacerdots, religiosos i laics, es saquegen i cremen esglésies, fins que l’any 1939 la República desapareix definitivament amb la victòria de les forces franquistes.

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 33 L’aplicació de l’escola única durant el període revolucionari, a partir de 1936, va lligat a una política de depuració del magisteri més conservador i contrari a l’obra republicana. Es tracta d’una depuració minoritària i que té un to molt diferent de la que es produirà tres anys després amb la implantació del franquisme. El text del conseller de Cultura, Josep Tarradellas, deixa ben clar quin és l’esperit i la voluntat d’aquesta acció depuradora:

La depuració del personal docent, administratiu i subaltern fou realitzada d’una manera local i progressiva, és a dir, que afectà a grups d’ensenyament sense vincular- ne cap a la tasca que era duta a terme en les restants. (...) Es partia de la base que calia exigir d’aquest personal una adhesió absoluta als principis que les nostres cartes polí- tiques fonamentals assenyalen, a fi d’evitar que alguns elements desafectes al règim continuessin ocupant llocs importantíssims en la formació espiritual del nostre poble o bé que, en llurs activitats, dificultessin les normals activitats dels centres docents. El resultat d’aquests depuració fou que «la majoria del personal continuà en els càrrecs que ocupava anteriorment; una altra part fou jubilada amb tota mena de notes favorables; alguns foren traslladats; els altres els fou concedida l’excedència a disposició de la Conselleria de Cultura. Els destituïts foren una mínima part; exclusivament aquells que havien pres una part activa en les campanyes contra el règim republicà i autonòmic o havien dificultat l’actuació dels centres docents que en recollien l’esperit, ja abans del 19 de juliol».

L’esforç que es farà per atendre l’escola i per escolaritzar els infants durant el temps de guerra serà enorme. Incautats els col·legis religiosos continuaran funcionant «rebatejats» amb noms ben significatius. Tant la política de la Generalitat com la del govern central s’orientarà a atendre al màxim de bé possible els infants en edat escolar. El menjar dels infants era allò més sagrat. Havia d’ésser bo i abundant. I calia evitar que els queviures manquessin a les cantines.

L’ESCOLA EN TEMPS DE LA REPÚBLICA

Ramon Navarro, en el seu llibre Educació a Catalunya durant la generalitat 1931-1939, diu:

En un país amb una història educativa tan buida i irritant com la nostra, el Con- sell d’Escola Nova Unificada (CENU) adquireix, com experiència i com afirma- ció teòrica, un valor que cal qualificar, senzillament i clarament, d’insòlit i extraordinari. Des d’un punt de vista pràctic, la intensa i febrosa activitat d’aquest organisme en un any curt de vida i enmig de les tremendes limitacions que imposa una guerra civil no pot deixar de sorprendre’ns. El CENU fou capaç de posar en marxa un procés de renovació educativa que supera, en intenció i en envergadu- ra, qualsevol dels altres intens que hi hagi hagut en aquest país, si és que n’hi ha hagut, de reformar l’educació. I no solament de reformar-la, sinó de fer-la arribar a totes les capes socials; la política d’educació popular que va dur a terme el CENU no té res que se li assem- bli en tota la nostra història...

34 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) Perquè el CENU, malgrat les circumstàncies tan calamitoses en què va haver d’actuar, va tenir els seus èxits; èxits irrepetibles en aquest país, com el de la solu- ció del problema de l’escolarització primària. Èxit que per si sol justificaria que avui es parlés del CENU. Però sí que hi ha motius per parlar-ne amb admiració. No solament és l’única alternativa revolucionaria que s’ha presentat a l’educació espanyola; és, revolucio- nària o no, l’única alternativa. Aquí està la significació del CENU. «L’única vegada que en aquest país s’ha anat veritablement a uns altres models d’educació», això diuen els estudiosos del tema. En tota la història educativa d’Espanya, no s’ha vist una reforma tan ambiciosa, tan profunda, per la senzilla raó que el programa del CENU és l’únic que mereix l’adjectiu de transformador. No en tenim cap exemple, ni més bo ni més dolent. El pla de renovació de l’ensenyament que el CENU proposava és «social i pedagògicament parlant, el projecte més acabat i perfecte de quants fruïts ha donat la política educativa espanyola en els seus 200 anys d’existència, això és, des de Jovellanos».

He trobat unes CONCLUSIONS publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 29 de juliol de 1936, on defineixen clarament el que volien que fos l’escola unificada a Catalunya. Val la pena llegir-les tenint en compte que tenen més de 70 anys d’història.

1a. DEFINICIÓ: a) L’Escola Unificada és l’escola del poble, és l’escola per a tots els infants de la nació. b) L’Escola Unificada ha d’ésser una institució educativa, docent i de treball, que comprengui tots els graus de l’ensenyament, des dels pàrvuls fins a la Universitat, en una totalitat orgànica. Entenem per treball escolar tota funció activa de l’educació. Per tal que l’alumne senti estimulada la pròpia iniciativa de la manera més completa possible, caldrà crear un ambient escolar natural amb materials de la més gran varietat. c) L’Escola Unificada serà creada i sostinguda per l’Estat i la Generalitat, i dirigida, en la part tècnica i administrativa per un consell superior format per persones representatives de tots els graus de l’ensenyament. d) L’Escola Unificada ha de ser completament gratuïta en tots els seus graus. e) L’Escola Unificada no vol pas dir uniformada, sinó escola igualitària. L’Escola Unificada podrà admetre diversos procediments, horaris i maneres especials de fer i d’un mateix sistema, que obeeixi uns principis. L’Escola Unificada suposa una continuïtat docent i escolar, però el pas de la primera a la segona infància, la puber- tat, el pas de l’adolescència a la joventut, obeeix unes característiques biològiques i psíquiques que reclamen uns procediments i uns mètodes adients a cadascuna de les etapes escolars.

2a. DECLARACIÓ DE PRINCIPIS: a) L’Escola Unificada reconeix la igualtat de tots els infants de la Nació. b) L’educació no ha de ser patrimoni de cap classe social, ha de ser per a tots. Tots els infants tenen els mateixos drets a rebre els beneficis de la cultura.

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 35 c) Només l’aptitud i la vocació determinaran el grau de cultura que tota persona podrà assolir. Aquests drets de l’infant són recíprocament deures de la família i de la societat. L’Estat i la Generalitat tindran cura, amb preferència, dels infants les famílies dels quals no puguin atendre degudament els drets de l’infant. d) L’Escola Unificada cerca d’establir un paral·lelisme entre el desenvolupament somàtic i psíquic de l’ésser humà i la seva educació. La formació escolar i educativa de l’infant hauria de durar, doncs, tant com el seu creixement. Dins d’aquesta formació educativa va comprès l’aprenentatge dels oficis manuals. No escau, per tant, de deslligar l’educació general de la instrucció professional. e) En tots els graus de l’Escola Unificada, primària, secundària i universitària, cal- drà intensificar l’aspecte educatiu de la personalitat, tenint en compte que pri- mordialment a tota tècnica hi ha sempre l’ésser humà considerat com a persona social, i que precisament una de les característiques de l’educació consisteix a capacitar l’individu per a les funcions supremes de la societat. f) Al costat de tot aprenentatge de professió manual, hauria d’haver-hi un ensenyament general humanista que posés el subjecte en condicions d’obrir àmplia- ment l’horitzó de la vida espiritual. Per altra part, al costat dels estudis clàssics i científics, s’hauria de procurar que els alumnes adquirissin l’habilitat manual necessària que servís de compensació a les activitats d’ordre intel·lectual. I tots els adolescents de totes les branques d’estudi i de treball, haurien de conrear sota les regles més científiques de la fisiòloga i de la higiene. g) Es dóna el fet que molts infants conceptuats com a mediocres en el temps de l’escolaritat, arriben a ésser més tard, en la vida, fortes personalitats; i, en canvi, altres infants prodigis decauen llastimosament en arribar a la joventut. Això inclou la necessitat de la fusió dels estudis primaris i secundaris, establint l’obligatorietat de l’ensenyament, per a tots, fins als 18 anys, i poder gaudir bé, per tant, les característiques individuals de cada alumne. h) La Generalitat, amb la cooperació d’alguns ajuntaments de Catalunya, procu- rarà la creació de totes les institucions necessàries per a deficients i anormals.

3a. CARACTERÍSTIQUES PEDAGÒGIQUES DE L’ESCOLA UNIFICADA: a) Pàrvuls: tots els exercicis, a base de jocs; afinació dels sentits; creació d’hàbits de disciplina i pulcritud; iniciació al dibuix, escriptura, lectura i càlcul. b) Escola primària: pas del joc al treball, sense abandonar el joc; iniciació a l’es- forç personal; observació de la naturalesa; el noi davant els fets geogràfics i histò- rics: la terra i l’home; llengua; matemàtiques; pensar lògic; la vida moral i cívica. c) Escola secundària: pas del joc a l’esport; el treball com a centre de les ciències naturals; humanitats; filosofia; desenvolupament de la iniciativa individual; for- mació de la personalitat. d) Estudis superiors: esport i treball; les altres disciplines de l’esport; investigació científica; formació de fortes personalitats.

4a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA: a) Creació amb tota pressa de les escoles necessàries, fins que no quedi un sol infant sense tenir la deguda escolaritat. b) Acabar d’una manera o altra, però ràpidament, amb l’analfabetisme.

36 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) c) Establir un nexe entre l’escola primària i els estudis secundaris. A tal efecte, els dos primers cursos de batxillerat seran com una continuació de l’escola primària, coronament de l’ensenyament primari i base del secundari. El primer d’aquests dos cursos estarà a càrrec de mestres nacionals; el segon, sempre amb mètodes de l’ensenyament primari, podrà estar a càrrec de mestres nacionals o de catedràtics de l’institut. d) Els estudis de batxillerat no començaran fins a l’edat dels dotze anys complerts. Podran cursar-lo tots els alumnes d’aptitud suficient, previ informe d’una comis- sió formada per un mestre nacional, un inspector i un psicotècnic. e) Aquesta mateixa comissió escollirà un nombre determinat d’alumnes superdotats de les escoles nacionals, fills de famílies necessitades, per a cursar els estudis de batxillerat. Igualment la mateixa comissió determinarà els alumnes que, amb aptituds ben manifestes de caràcter artístic o habilitat manual, puguin passar a escoles tècniques d’arts i oficis, d’agricultura, belles arts, etc. Aquesta comissió serà assessorada sempre pels mestres dels alumnes que hagin d’ésser seleccionats. f) Tots aquests alumnes escollits, tan els superdotats que cursin els estudis del batxillerat com els que passin a les escoles especials, tindran tot l’ensenyament gra- tuït, i les despeses dels que hagin de cursar. Els estudis fora de la localitat aniran a càrrec de la Generalitat i de l’ajuntament respectiu. g) Excepcionalment, per ara, donat els nostres costums acadèmics, hom podrà permetre que als dotze anys els nois superdotats comencin els dos cursos bàsics dels batxillerat. Però tots els altres alumnes hauran de romandre a l’escola primària fins als 14 anys complerts; i les escoles especials no podran admetre a cap alumne que no tingui el certificat corresponent d’haver acabat els estudis primaris. h) Els alumnes que segueixin els estudis tècnics o d’ofici estaran quatre anys com a mínim en les respectives escoles, i una vegada acabats els estudis i l’aprenentatge seran col·locats amb connexió amb la borsa de treball de la Generalitat, sense desvincular-se del tot de l’escola a la qual hagin pertangut. i) De la mateixa manera que en l’apartat c) s’estableix un nexe entre l’escola pri- mària i els estudis secundaris, hom procurarà també establir una continuïtat entre ensenyament secundari i superior. A tal efecte es nomenarà una comissió formada per un catedràtic d’universitat, un catedràtic d’institut i un psicotècnic, que informarà sobre les aptituds especials dels alumnes que hagin de passar a les diverses facultats de la universitat. j) La universitat procurarà la creació de cursos especials de pedagogia i metodologia per a tots els llicenciats i doctors que hagin de dedicar-se a l’ensenyament. k) Com que és aspiració que els estudis del magisteri siguin universitaris, s’esco- llirà un nombre determinat de mestres nacionals en exercici que oficialment puguin des d’ara cursar els estudis recentment creats de la Facultat de Pedagogia. Els designats conservaran llurs sous i situació acadèmica, i els residents a Barcelo- na tindran una compensació econòmica.

5a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONS D’AQUÍ A 6 o 8 ANYS: a) Procurar que augmenti el nombre d’alumnes que puguin cursar gratuïtament els estudis secundaris clàssics, segons l’establert en els primers apartats de l’article

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 37 anterior. Paral·lelament, procurar la reducció progressiva dels alumnes lliures de l’ensenyament secundari. b) Quant als altres nois, procurar la tria de gran nombre d’ells perquè puguin passar als estudis tècnics necessaris. Procurar una harmonització entre els Instituts- Escoles i aquestes altres escoles de caràcter tècnic, perquè els estudiants obrers puguin cursar estudis universitaris. c) Procurar l’adscripció a la universitat de tots els centres docents de l’ensenyament superior que tenen un caràcter d’especialitat. d) Tot el personal docent secundari i superior, de menys de quaranta anys d’edat, seguirà uns cursos sistemàtics de pedagogia i metodologia.

6a. MITJANS PER ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONS PER D’AQUÍ 15 o 20 ANYS: a) Procurar la creació d’escoles fins a reduir a divuit o vint el nombre d’infants per classe. b) Aspirar a obtenir que la majoria dels nois capacitats de les escoles nacionals puguin cursar els estudis secundaris complerts. c) D’igual manera procurar que quasi tots els alumnes no procedents de les escoles nacionals cursin el batxillerat. d) Anar creant les escoles necessàries d’aprenentatge i de treball en connexió amb els instituts-escoles i amb l’Institut Psicotècnic, per tal de fer una tria ben precisa dels joves segons llur aptitud i dedicar-los a aquelles activitats més adients a llurs necessitats vitals. Augmentar el nombre d’aquests alumnes pensionats a l’estranger. e) Augment d’exigència respecte de la capacitat intel·lectual i de la integritat moral dels aspirants a les carreres de facultat. f) A tots els mestres en exercici menors de trenta-cinc anys d’edat, se’ls possibili- tarà el cursar els estudis universitaris de pedagogia. g) Tots els professors dels grau secundaris i superiors i els de totes les especialitats de l’ensenyament cursaran els estudis de pedagogia i metodologia organitzats per la universitat.

7a. MITJANS PER A ESTABLIR L’ESCOLA UNIFICADA. ASPIRACIONS IDEALS: a) Cada població catalana tindrà tota una institució escolar primària, amb pàrvuls i ensenyament primari complet; amb camps de joc, piscina, esports, realitzacions, biblioteca, sala de música, etc. b) Considerant ja unificats l’ensenyament primari i secundari, tots els nois, d’una manera obligatòria i gratuïta fins a l’edat de divuit anys, hauran de cursar completament els dos graus primari i secundari. c) A cada població catalana de més de 5.000 habitants hi haurà un institut-escola amb les escoles de treball annexes, on es formaran tots els joves d’activitats i mostrar ben clarament llurs aptituds. Tots els alumnes passaran una anyada a l’estranger. d) Només ingressaran a la universitat els alumnes excepcionalment ben dotats. e) La carrera de magisteri, com totes les altres serà universitària. f) La universitat catalana, ultra les seves funcions clàssiques, tindrà annex un poli- tècnic complet dedicat a les altres investigacions científiques i a la formació de

38 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) personal tècnic de totes les branques de la ciència i de l’art. g) Cada professor estarà en el lloc més adient a les seves aptituds i afeccions; però tots necessàriament hauran d’haver professat en escoles de pàrvuls i elementals el temps convenient perquè la seva formació professional sigui completa. h) L’exercici de la professió docent serà incompatible amb tota altra activitat que directa o indirectament produeixi rendiments econòmics. Els sous dels professors, amb les escales convenients, seran equiparades almenys als sous màxims dels més alts funcionaris estatals. i) La tasca delicada dels professorat en lliurar-se a la formació de les joventuts requereix no solament les dots de capacitat necessàries a les professió, sinó també una exemplaritat de conducta en compliment del deure professional. L’exemplaritat en la conducta és quelcom més que el compliment mínim d’un contracte; és l’exponent d’un interès i d’una vocació. En el fur de la consciència individual cadascú pot trobar-hi la satisfacció d’un estí- mul o bé l’imperatiu d’una rectificació. Hi ha, però, un estat de consciència col·lectiva que objectivament fa els seus judicis. Aquesta suma de valors complexos podrien i haurien de tenir el seu reconeixement en l’escala de judicis del professorat i en l’atorgació dels llocs de direcció i responsabilitat en els altes esferes de l’ensenyament.

8a. IDEAL SUPREM DE L’ESCOLA UNIFICADA: Donar a tots els infants una cultura bàsica i sòlida que els faci vertaders en tots els aspectes. Aprofitar tots els valors humans i destinar-los a les seves assenyalades activitats en benefici dels mateixos individus i de la societat en general.

APROVADES LES NORMES GENERALS DE TREBALL ESCOLAR

En el DOG del 15 de setembre de 1938, es va publicar l’Ordre signada pel conseller de Cultura, en Carles Pi i Sunyer, de data 12 del mateix mes, en la qual es publica- ven les normes generals de treball escolar, i que textualment diu:

Amb l’objecte que l’obra escolar de les Escoles d’Ensenyament Primari de la Generalitat de Catalunya vagin adquirint un sentit i una orientació d’aspecte essencialment pedagògic, i mentre es confecciona el Pla general d’ensenyament i els programes i qüestionaris de les diverses activitats educatives, el Departament de Cultura fa públiques les següents normes didàctiques provisionals, les quals hauran d’ésser tingudes en compte pels mestres en llurs activitats escolars. Els delegats d’Ensenyament de la Generalitat, en llurs visites a les escoles i en les reunions amb els mestres, procuraran glossar i ampliar aquestes reduïdes normes didàctiques i vetllaran perquè s’hi adaptin en el possible les activitats escolars.

GRUPS D’INFANTS EN ELS PRIMERS ANYS DE L’ESCOLA PRIMÀRIA: Cal donar primordial interès al desenvolupament dels llenguatge del nen. En les primeres edats escolars, sobretot, aquest serà el motiu docent fonamental que ens guiï.

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 39 Cal que el nen aprengui a expressar-se; cal descobrir en tota la seva espontaneïtat la riquesa expressiva dels infants; la riquesa verbal reduïda, imperfecta, però prò- pia de l’infant, no de l’adult. Aquesta ha de ser la base en la qual el mestre ha de recolzar-se i és l’autèntic llenguatge que tendirà a desenvolupar. Exercicis: conversa sobre coses de la pròpia vida dels infants. Tot tema clàssic escolar, formal, ha d’ésser exclòs d’aquesta conversa. Als petits els interessen les coses de llur pròpia vida que els envolta. Aquest ha d’ésser el motiu de les converses i diàlegs. Res de frases artificioses, construïdes per adults; l’expressió infantil absolutament sincera. Aquestes frases sinceres hauran d’ésser la base, el punt de partida per a procurar l’ensenyament d’escriure i de llegir. Exercicis: ensenyament de llegir (hom recomana de practicar aquest ensenyament pel procediment global). Escriure aquestes mateixes frases en paper sense pauta en caràcters grans, per a fixar les normes de les lletres amb llapis i amb ploma de les anomenades de punta convexa procurant que, fonamentalment, l’escriptura es faci lentament. Exercicis: narracions de contes pels mestres i els infants. El mestre tindrà exquisida cura en la narració dels contes. Exercicis: l’expressió pel mitjà del dibuix lliure. L’expressió per mitjà del dibuix sobre els temes de conversa i els temes dels contes. Recitació de poemes purs de tipus infantil. Senzilles cançons populars (empra- des com a mitjà d’expressió i sense referir-se a l’educació musical, la metodologia de la qual correspon al professor especialitzat). Exercicis: comptar. Comptar llavors, trossets de fusta, etc. Sumar i restar unitats. Construir fitxes de càlcul amb senzilles operacions que hauran d’ésser resoltes individualment per cada infant, el qual disposarà d’una capsa de llavors, trossets de fusta, bales, etc. Agrupar aquests elements en forma que desvetllin la imaginació del nen. Dibuixar-los. Per a la creació de formes, l’infant utilitzarà l’argila o la plastilina. Càlcul mental amb unitats i desenes. Extreure de l’observació i de la vida que volta l’escola, motius per a exercicis de càlcul amb qüestions veritables i viscudes. Les qüestions a resoldre han d’ésser molt senzilles, operant només amb unitats i desenes. S’han d’excloure les operacions amb dades desmesurades. Amb la resolució de les qüestions senzilles s’ini- ciarà el raonament del càlcul escrit. Observació i reflexió davant les coses, els accidents, els fenòmens del medi que volta l’escola; concretar amb llur nom les coses, els animals, els vegetals, etc. Aquesta observació del medi ha d’ésser insistent i curiosa, i com a base i font de les activitats escolars, més o menys teòriques. Res de coneixements fraccionats en assignatures; només noció del medi com a base i concentració de tots els coneixements. Narracions i llegendes i biografies d’homes notables. Realitzacions manuals, activitats constructives a la classe i al jardí de l’escola. Jocs lliures amb la presència i fins amb la intervenció del mestre.

GRUPS D’EDATS INTERMITGES: Exercicis: converses sobre temes i fets observats o viscuts.

40 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) El mestre haurà de concedir més valor a l’expressió de temes reals, viscuts, interessants, que els temes formals de la cultura escolar clàssica; és exercitant-se en l’expressió, en l’exteriorització de motius íntimament sentits, relacionats amb les peripècies del viure quotidià, com es posen en joc els més àgils, naturals i sincers recursos dels llenguatge. L’assoliment de l’expressió sincera i original del pensament continua essent el problema primordial. Exercicis: senzilles redaccions lliures (sense tema proposat). No proposar temes de redacció. Sobreestimar els de més originalitat, els que manifestin una més personal i sentida versió de múltiples pensaments i accions de la vida dels infants; les amistats, els jocs, les entremaliadures, el treball, la vida a la casa, els somnis, etc. Breus tendències per l’estil. Exercicis de llenguatge a base de les dificultats i incorreccions trobades a les redaccions més suggestives. En intentar donar una forma correcta a la redacció escrita, a la pissarra, amb la intervenció de tota la classe, iniciar el coneixement de les úniques nocions gramaticals que puguin servir d’auxili per operar sobre les dificultats d’aquests trossos de llenguatge sentit, i indubtablement adequat: vocabulari, famílies de mots, lèxics, concordances, conjugacions, distincions dels elements principals de l’oració. Exercicis: il·lustració de les redaccions per mitjà del dibuix i l’expressió. Exercicis: dictar molt lentament algunes de les redaccions. Els nens escriuran en paper sense pauta, en plomes de punta grossa, amb molta lentitud; cada infant corregirà el seu escrit en fer la correcció col·lectiva. Cada infant va dient en veu alta una paraula del dictat indicant les seves dificultats ortogràfiques. Els altres corregeixen. En la correcció s’ha d’emprar gairebé tant el temps com sempre en escriure’l. Lectura de les redaccions pròpies. Lectura de llibres de narracions senzilles. El mestre invitarà el nen, sempre que sigui possible, a fer el resum oral del que ha llegit. Exercicis: recitació de breus composicions poètiques. Cançons populars. Exercicis: càlcul mental (unitats, desenes i centenes). Estudi de les mesures del sistema mètric decimal, partint de l’operació mesu- rar la realitat, utilitzant el metre, la balança, el litre, etc. Càlcul escrit amb números concrets de mesures del sistema mètric decimal. S’ha de partir de qüestions o de problemes a resoldre amb números enters, fraccions ordinàries i decimals; fer intervenir només unitats, centenes, milers, dècimes, centèsimes i senzilles fraccions ordinàries. L’elemental teoria aritmètica i el raonament del càlcul escrit s’hauran de fer paral·lelament a les necessitats que ofereix la resolució dels problemes. S’ha d’advertir que no tots els problemes aritmètics tenen relació amb l’aspecte comercial de compres, vendes, beneficis, interès, etc. Fent sorgir els problemes d’altres fets naturals i culturals s’evitarà la generalitzada polarització en aquell sentit de les qüestions aritmètiques escolars. Estudi elemental de les formes geomètriques, partint dels cossos o bé de la construcció de plànols senzills: aula, escola, jardí, etc. Derivar-ne el coneixement

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 41 dels elements geomètrics i tractar no tan sols de la nomenclatura, sinó del que és essencial, la mesura elemental de línies, angles, algunes superfícies i volums. Estudi del medi geogràfic i històric de la barriada, del terme municipal de la comarca. Relacionar-ho amb nocions generals de la geografia. Paisatge del terme municipal, orografia, hidrografia, vegetació, comunicacions, indústries, etc. del terme municipal o de la comarca. Nocions generals sobre orientació, climes, població, cultius, produccions, etc. Documents i referències verbals, sobre fets històrics relacionats amb el poble i la comarca. Aplicació dels mateixos termes relacionats amb Catalunya, Espanya, Europa i el món en general. S’ha de procurar eliminar ensenyaments geogràfics i històrics, com en els altres ensenyaments, el memorisme i la subjecció a les lliçons i textes escrits. Partir del dibuix i de la interpretació dels plànols senzills del poble, el terme municipal, etc. Proveir la natural curiositat de l’infant amb fotografies, projeccions, lectures, documents, mapes, etc. que donin la idea més exacte de les èpoques i dels països més o menys llunyans. S’aconsella instal·lar a l’escola senzills aparells que permetin a l’infant fer per- manents i acurades observacions meteorològiques. Comparació entre la vida de l’home primitiu i la civilització actual i breu vi- sió de les diverses etapes històriques. No la història de reis i batalles, sinó la his- tòria de l’esforç humà en les distintes èpoques i països per a dominar la naturalesa i construir la civilització: història de la navegació, del vehicle, de l’habitacle, de l’enllumenat, del vestit, del treball, dels instruments de llaurar, del llibre, etc. Observació d’éssers naturals i reflexió sobre fenòmens del món físic, senzilles experiències amb els mitjans de què es disposi a la classe i amb el aparells rudi- mentaris que puguin construir els infants a la classe o al taller de l’escola. Obser- vació d’animals i plantes. Experiments sobre respiració, circulació, nutrició, creixement, etc. Experiments sobre forces, moviments, fenòmens de la temperatura, la llum, l’electricitat, la composició i descomposició de substàncies, etc. Els passeigs i excursions són el perfecte mitjà de l’observació dels éssers naturals, així com les realitzacions tenen llur autèntica adaptació en preparar experiments per a indústries, causes de fenòmens. Reflexió sobre relacions de la vida social: la família, el municipi, la vida en comú, les associacions, el treball, la cooperació, etc. Jocs lliures i organitzats.

GRUPS DE LES DARRERES EDATS DE L’ESCOLA PRIMÀRIA: Exercicis: redaccions lliures, exercicis de llenguatge, a partir de les correccions col·lectives per tal de donar forma definitiva a les redaccions més adients. En aquestes edats, els infants i llurs redaccions expressen temes d’assumptes i continguts més abstractes. En ells apareixen pensaments i estimacions de tipus crític personal. Això proporcionarà al mestre un preciós camí per arribar al coneixement íntim, profund dels seus alumnes. El comentari d’aquestes redaccions proporcionarà una apreciable quantitat d’observacions i de reflexions sobre judicis de valor humans, cívics i morals. La senzilla i breu teoria gramatical que ha d’ésser objecte d’ensenyament ha de

42 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) sorgir íntimament lligada -continuant la norma del cicle anterior- a la correcció del llenguatge parlat i escrit, descobrir lleis generals i normes de formació de frases i oracions, conjugacions, derivació de paraules, funció de les paraules determinades, etc. però fugir de definicions, anàlisis minuciosos, nomenclatures complicades, gairebé sempre capricioses. La gramàtica a l’escola mai no ha d’ésser objecte a part i deslligat dels exercicis de llenguatge. Exercicis: lectura lliure i lectura col·lectiva amb resums orals del que s’ha llegit. És necessari que a cada classe hi hagi una col·lecció de llibres de lectura ben seleccionats. Exercicis: crítica escrita del llibre llegit. Conferències donades a la classe pels infants a llurs companys sobre temes elegits i preparats per ells mateixos. Recitats de composicions poètiques i cançons populars. Exercicis: problemes sobre unitats del sistema mètric decimal. La resolució de problemes implica enfrontar-se amb dificultats que s’han de vèncer per mitjà del càlcul escrit. Aquest serà el moment de cercar i mostrar el procediment operatori en el raonament acurat, gairebé minuciós, del qual està compresa l’elemental teoria aritmètica. El mestre procurarà iniciar i prosseguir el procediment gràfic en la resolució de problemes; construcció de gràfiques, ús del paper milimetrat, etc. Exercicis: Problemes sobre construccions geomètriques; àrees, volums, inter- pretació de plànols. La geografia de Catalunya i d’Espanya. Regions naturals. Nocions de cada una de les àrees continentals. Interpretació de mapes i cartes meteorològiques, etc. És aconsellable d’establir la correspondència interescolar nacional i internacional, lligam de l’aprenentatge geogràfic, el qual ha de tendir a destacar l’aspecte humà sobre el merament descriptiu. Nocions de l’evolució de la humanitat en les distintes èpoques i l’evolució dels vincles socials, el treball, els costums, els descobriments, l’art, el progrés, etc. La lluita dels pobles per la llibertat en les èpoques moderna i contemporània. La Constitució espanyola, l’Estatut de Catalunya. La guerra actual; la seva signi- ficació ideològica i com a guerra d’independència. S’ha d’assignar més valor a la recerca de documentació, fotografies, lectures, etc., per tal de construir una visió històrica original que a l’aprenentatge de lliçons d’una història d’interpretació ja feta, sense perdre’s però, en un fraccionament excessiu que negligiria la síntesi dels gran processos històrics. Senzilles experiències fisicoquímiques. Estudi d’algunes substàncies: l’aire, l’aigua, l’hidrogen, l’oxigen, els sofre, el carbó, alguns metalls, la calç, etc. Aquests ensenyaments es dirigiran sobretot a desenvolupar en el nen el procés de la induc- ció de causes i efectes dels fenòmens naturals. Els infants amb els seus mitjans, per molt humils que siguin, hauran de preparar amb el mestre els senzills artificis de les experiències. Quan totes les escoles tinguin llur taller iniciat, les condicions de l’aprenentatge seran òptimes. Els fenòmens i les funcions de la vida animal i vegetal. Estudi experimental d’alguns animals i d’algunes plantes. Excursions. Els gran grups d’animals i plantes.

L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 43 Identificació de minerals en excursions i visites a museus. La agricultura a la comarca. Cultius. Exercicis sobre selecció de llavors. Anàli- sis de la terra, adobs i altres factors del cultiu agrícola. A les escoles de medi rural l’ambient dels fets i els temes agrícoles ha de constituir la més gran preocupació i fins el nucli de concentració de treballs escolars. Convé que a les escoles de nens més grans hi hagi, encara que modesta, una ben seleccionada biblioteca de treball a disposició sempre dels escolars. Jocs lliures i organitzats. Barcelona, 12 de setembre de 1938. Aprovat: El Conseller de Cultura, Carles Pi i Sunyer.

Si heu llegit aquestes normes tal com he fet jo, entendreu perquè les he copiat íntegra- ment. Crec que aquestes normes estan més avançades del que s’ensenya actualment. Només llegir-les dóna goig. Estan redactades d’una forma senzilla però àmplia que des- prèn un amor a l’ensenyament.

44 L’ENSENYAMENT A CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939)

Afavorim la curiositat, l’alegria i la participació activa del nen, ajudant-lo a descobrir realitats que tingui, per a ell, el valor d’una adquisició personal. Rosa Sensat i Vilà

El primer dia que vaig anar a l’arxiu per buscar tot el que hi havia relacionat amb l’ensenyament al Masnou, concretament el dia 27 de juny de 2007, em vaig trobar amb un treball que va fer el senyor Mateu Rotger i Rosquelles, que havia estat mestre en el Mas- nou en temps de la Segona República, que crec val la pena conèixer, ja que ell va formar part d’aquesta història, i com que la documentació que va fer servir es troba en el mateix arxiu municipal, he buscat i transcric el que crec més important per donar a conèixer el que ha estat història a la nostra vila.

La corporació Municipal que figurava el mes de setembre de 1936 en el Masnou era: Alcalde: Tomàs Ferrer Sust, d’ERC 2n Alcalde: Jaume Itchart Ballester, d’ERC 3r Alcalde: Josep Puig Godàs, d’ERC 4t Alcalde: Bonaventura Bosch Bellagarda, d’ERC Conseller Dipositari: Pere Estapé Pagès, d’Estat Català Conseller: Jaume Espinosa Parés, d’ERC Conseller: Joan Pablo Dolors, d’ERC Conseller: Josep Xifra Massa, d’ERC Conseller: Manuel Boadella Font, del PSUC Conseller: Aureli Gonzàlez Roldan, del PSUC Conseller: Ernest Torres Salellas, del PSUC

D’acord amb el Decret de 18 de setembre de 1936, en el qual es disposava que l’ensenyament prematernal, maternal i primari a les escoles de Catalunya estigui basat en la

L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 45 llengua dels infants, una Ordre publicada en el DOG del dia 11 d’octubre de 1936, esta- blí el certificat de català per als mestres de totes les escoles primàries de Catalunya. Aquest certificat podia obtenir-se per mitjà d’una prova davant el Tribunal Permanent de Cata- là de la Generalitat, consistent en un dictat, la correcció d’un text amb errades ortogrà- fiques, sintàctiques i lèxiques, i una prova oral de gramàtica catalana i de literatura catalana moderna. O bé mitjançant l’assistència a uns cursos de quinze lliçons sobre fonè- tica i ortografia, morfologia i sintaxi, i literatura, o mitjançant els cursos d’ensenyament per correspondència organitzats per la Generalitat per als mestres de fora de Barcelona. En el DOG, núm. 287, corresponent al 13 d’octubre de 1936, es publica la primera relació de mestres interins, distribuïts per comarques que havien de formar part de les noves escoles de Catalunya. Entre els destinats a la comarca del Maresme, i concretament al Masnou, hi havia Manuela Ferrer i Sust, Àngel Remigio i Rodríguez, Mateu Rotger i Rosquellas, Teresa Sanjuan i Alsina, Flor Robles i Villafranca, Josepa Camparé i Vendrell, Josepa Fàbregas i Sabé i Modesta Salabert Castellví. En data 18 de desembre de 1936, prenen possessió del càrrec de mestres Modesta Salabert i Castellví, Josepa Camparé i Miquel, Mateu Rotger i Rosquellas, Àngel Remi- gio i Rodríguez i Salvador Ninot i Nolla, nomenats el dia 13 d’octubre. Per tal d’ajudar els mestres en la seva tasca s’anomenen les senyoretes Carme Villà i Bassols, Antònia Rosés i Matas, Carme Trias i Llobet i Cristina Estapé i Capella, amb un sou mensual de 175 pessetes. A l’arxiu municipal hi ha un escrit, sense data, que textualment diu:

Import de la consignació per atencions de primera ensenyança de l’Ajuntament del Masnou, dels anys 1901, 1926, 1928, 1933 i 1934. L’any 1901 l’Ajuntament tenia consignat per atencions de primera ensenyan- ça en el pressupost municipal, la quantitat de 1.500 ptes. I com atencions del 16% fou consignada la quantitat en total per Rústega, Urbana i Pecuària de 1.512,50 ptes. A comptar de l’any 1915. L’any 1925 l’Ajuntament tenia consignada en pressupost la quantitat de 4.090 ptes i per l’import del 16% sobre la contribució Rústega, Pecuària i Urbana, 5.149,02 ptes. L’any 1926 figura en el pressupost del Masnou 4.500 ptes. I per atencions del 16% la quantitat de 5.149,02. L’any 1928 figura en el pressupost municipal la quantitat de 4.180 ptes i per atencions de primera ensenyança del 16%, 5.149,02 ptes. L’any 1933 figura en el pressupost la quantitat de 4.374,60 ptes. I el 16% per la primera ensenyança: 9.258,96 ptes. L’any 1934 figura en el pressupost la quantitat de 15.774,60 ptes. I per atencions de primera ensenyança del 16% la quantitat de 9.258,96 ptes.

NOTA: la consignació en el pressupost que correspon a l’any 1934 es detalla de la següent forma: - Prestació a l’Estat per serveis d’instrucció primària 4.500,00 ptes - Parvularis 7.800,00 ptes - Subvencions vàries, escola del Treball 1.674,60 ptes - Subvenció premis a esc. nacionals i adquisició material 1.800,00 ptes

46 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) L’any 1901 els mestres cobraven 1.325 ptes el titular i 1.125 el segon. L’any 1934 els mestres cobren: Mestra titular 5.000 ptes. Segona mestra 4.000 ptes. Mestra interina 3.000 ptes. Mestre titular 5.000 ptes. Segon mestre 4.000 ptes. Mestre interí 3.000 ptes.

En l’arxiu municipal hi figura un certificat del Secretari de l’Ajuntament que textualment diu:

Que en el llibre d’actes d’aquest Ajuntament i en la corresponent a la sessió del dia 19 de febrer de 1937, hi figura entre altres el següent acord: que en virtut del Decret del conseller de Cultura de data 8 de febrer de 1937 publicada en el DOG el 13 del mateix mes i a proposta del regidor de cultura es va acordar sol·licitar la creació de set grups escolars facilitant la Generalitat els edificis amb destinació a escoles i obligant-se l’Ajuntament a atendre les despeses de conserva- ció, neteja, aigua, llum, calefacció i les del personal subaltern. Així mateix i a l’objecte que el conseller de Cultura de la Generalitat en tingui esment als fins perse- guits, s’aprovà una memòria redactada pel regidor local que s’acompanyarà a la certificació de l’acord sol·licitant la creació dels grups escolars per tal que si és de conformitat, s’accepti l’oferiment d’aquest Ajuntament i es publiqui la resolució que s’escaigui al Diari Oficial tot i fent-se càrrec el Departament de Cultura de la Generalitat de les despeses de personal docent i material escolar. Que si bé el CENU ha anomenat 9 mestres que ja exercien, encara manquen 9 mestres més per tal de completar la plantilla necessària a aquesta vila, el qual sol·licita d’aqueixa Conselleria, que ho faci a la major urgència.

També hi figura un altre certificat del secretari de l’Ajuntament de data 19 de febrer de 1937, que textualment diu:

Que el cens escolar d’aquesta vila efectuat per CENU en data trenta d’octubre del passat any mil nou-cents trenta-sis, ascendeix a mil cent infants compresos en edat escolar.

En aquest certificat s’acompanya una Memòria que textualment diu:

Després del 19 de juliol i quan la Revolució va fer possible encaminar els assumptes escolars cap a una forma que a més de donar cabuda a la densa pobla- ció escolar permetés que els edificis estiguessin convenientment dotats dels més necessari, a fi de poder en tot moment demostrar que els responsables d’aquest poble tenien una orientació pedagògica i una consecució en les idees que s’han d’inculcar als que han d’ésser els homes de demà, l’Ajuntament, d’acord amb el CENU local, va procedir a l’habilitació dels locals que es diran cedits per la Confederació Nacional del Treball, que va ser la que primerament va confiscar- se dels mateixos, i a fi de complimentar el Decret de Cultura de 6 de febrer de

L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 47 1937, publicada al Diari Oficial del dia 13 del corrent, eleva la present nume- ració a l’objecte perseguit. Primer. L’Ajuntament del Masnou té actualment 7 escoles numerades, de les quals solament una era de pertinència del Municipi. Aquestes escoles, d’acord amb l’acta de confiscació que acompanyem, pertanyen: La número 1 a Mares Escolàpies La número 3 a Joan Fàbregas Jorba La número 4 a Anicet Herraez Calderon La número 5 a Benet Pomés Pomar La número 7 a Antònia Maristany Colomer Pel que representa a l’escola núm. 2, és el local de les Escoles Nacionals, i a la núm. 6 hi funciona una Escola que ja en 1933 l’Ajuntament tenia destinada a «Escola de Treball» mitjançant el pagament del lloguer. Segon. Les 7 escoles esmentades aixopluguen un cens escolar de 800 criatures, i estan a càrrec les nou mestres nomenades pel CENU, segons nomenaments publicats al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del 13 d’octubre i 31 de desembre de l’any 1936. Tercer. Com que seguint la proporció que segons la Llei han de tenir els mestres no haurien pogut ocupar la població escolar existent en aquesta vila amb els que solament han estat nomenats, l’Ajuntament, i amb càrrec al seu pressupost, ha nomenat 7 ajudants que col·laboren en les tasques dels esmentats mestres, a fi que puguin tenir lloc les classes pel nombre d’alumnes abans esmentats. Quart. No obstant el nombre ocupat d’alumnes en resten encara 300 aproximadament que no tenen escola per manca de mestres, ja que de locals n’hi ha suficients i aquests estan completament habilitats, en espera de que aqueix Consell els nomeni. Cinquè. Per tant, aquest Consell, d’acord amb l’Ajuntament, sol·licita siguin nomenats 9 mestres per les escoles que esmentem, amb els quals estaria compler- ta la finalitat encarregada al que sotasigna.

El Masnou, 19 de gener de 1937.

Acte d’ocupació dels edificis destinats a escoles, textualment diu:

Numeració d’escoles o grups escolars amb especificació del lloc d’emplaçament i del nombre de places que es sol·liciten per cadascun: Escola núm. 1: Salmeron 1. Nombre d’alumnes: 294. Mestres: Teresa Sanjuan Alsina, Josepa Camparé Vendrell, Mateu Rotger Rosquellas, Àngel Remigio Rodríguez, Salvador Ninot Nolla i Teresa Pàmies Blanc (aquesta última malgrat l’informe favorable del CENU local i del Conseller de Cultura, no ha estat nomenada oficialment si bé actua en aquesta escola des del dia 7 d’octubre de 1936, i és d’esperar que amb la reproducció que ha fet de la sol·licitud i vist l’informe favorable, serà nomenada en la pròxima convocatòria i podrà continuar regint l’escola on s’ocupa). Manquen 4 mestres per a completar el nombre d’infants destinats a aquesta escola. Escola núm. 2: Romà Fabra, 1. Nombre d’alumnes: 180. Mestres: Josep Peri-

48 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) cot Llorensí, mestre nacional; Maria Canaleta Abella, mestra nacional, i Vicenç Muñoz Pastor, mestre nacional. Manquen 3 mestres per a completar el nombre d’infants destinats a aquesta escola. Escola núm. 3: Lluís Millet, 5. Nombre d’alumnes: 166. Mestres: Flor Robles Villafranca, Manuela Ferrer Sust i Dolors Puig Seral, mestra nacional. Escola núm. 4: Urb. Montseny. Nombre d’alumnes: 72. Mestres: Antònia Grau Suñol (es troba en les mateixes condicions que Teresa Pàmies). Escola núm. 5: Fontanills, 2. Nombre d’alumnes: 120. Manquen 2 mestres per a completar el nombre d’infants destinats a aquesta escola. Escola núm. 6: Mestres Villà, 43. Nombre d’alumnes, 90 (Destinada a escola nocturna). Escola núm. 7: Àngel Guimerà, 2. Nombre d’alumnes 142. Mestres: Modes- ta Salabert Castellví i Josepa Fàbregas Sabé. El Masnou, 23 de febrer de 1937

En data 12 de gener de 1938, la Generalitat nomena a Carme Trias Llobet com a mestre del Masnou, amb un sou anual de 5.000 pessetes. Hi ha un certificat de Josepa Fàbre- gas Sabé, directora de l’escola núm. 5, que textualment diu:

Certifica, que amb data d’avui ha pres possessió del seu càrrec la mestra Carme Trias Llobet al Grup núm. 5. Als efectes que li siguin necessaris es fa constar per mitjà de la present certifi- cació, que quedarà unida a l’expedient de referència, aquesta diligència de presa de possessió al Masnou a disset de gener de mil nou-cents trenta-vuit.

La memòria que s’acompanya a l’anterior acte d’ocupació dels anterior edificis, textualment diu:

MEMÒRIA INFORMATIVA REFERENT ALS EMPLAÇAMENTS, CON- DICIONS HIGIÈNIQUES I CAPACITAT ESCOLAR DE LES SET ESCO- LES O GRUPS ESCOLARS HABILITATS A LA VILA DEL MASNOU El que signa és en caràcter de director tècnic d’Obres Públiques de l’Ajunta- ment del Masnou, va procedir a la reforma dels edificis que després s’esmentaran per tal de convertir-los en escoles i deixar-los en les degudes condicions de capacitat i higiene per establir en ells les aules o seccions necessàries perquè puguin rebre l’ensenyança dels nens i nenes que constitueixen el cens escolar d’aquesta població que el CENU ha fixat en mil cent infants d’ambdós sexes. Emplaçament. La tasca no va ésser gens difícil pel nombre d’edificis de què es podia disposar i per les immillorables condicions que cadascun d’ells reunia dintre de la seva peculiaritat i característiques arquitectòniques, a l’ensems el seu adequat emplaçament, punt aquest importantíssim per a la distribució en forma lon- gitudinal, paral·lela al Mediterrani d’aquesta vila, que té una allargada de dos qui- lòmetres i mig d’extensió, el que ha fet precís situar les escoles en llocs estratègics equidistants que permetessin repartir degudament la població escolar sense necessitat que els infants de determinat nucli o sector de la vila haguessin de recórrer grans distàncies per poder gaudir dels beneficis de l’ensenyança.

L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 49 Entre els locals de què disposava es va estudiar curosament quins eren els més adequats per al fi al qual es destinaven, tant per les seves condicions com a edificis, a l’ensems que pel seu emplaçament còmode i degudament distanciat, per tal que no s’agrupessin en determinats sectors de la població, deixant altres sense ells i pel que va fer-se una selecció distribuint racionalment els grups escolars. Característiques dels edificis elegits. La idea bàsica de distribució estratègica d’edificis abans esmentada, va ésser la que va determinar que es procedís a la reforma, que va tenir tal importància, que podem qualificar-la de reconstrucció dels edificis elegits, per tal que corresponguessin en ells les màximes condicions higiè- nic sanitàries i de capacitat adequada, sense reparar en les importants despeses que això representava i que realment va fer l’Ajuntament sense demanar ajuda a ningú per tal de realitzar el programa que s’havia imposat per a resoldre el problema escolar del Masnou. No solament es va procedir a les esmentades reformes dels edificis destinats a noves escoles en nombre de cinc, sinó que també van realitzar obres de sanejament i millor condicionament en els edificis escolars existents com el que porta el núm. 2 on hi ha instal·lades les Escoles Nacionals i la núm. 6 que funciona des de l’any 1933, i l’Ajuntament la tenia destinada a Escola de Treball. Les característiques de cadascun dels 7 edificis escolars amb que compta avui aquesta vila són les que a continuació explicarem:

ESCOLA NÚM. 1. Abans era un convent de monges Escolàpies. En la reforma realitzada aquest edifici s’ha dividit en dues illes tenint la façana als carrers Salme- ron, Fontanills, Torrent de Riquers i Carretera de Teià; ambdues illes estan uni- des i es comuniquen per mitjà d’un pont de deu metres de llarg per tres metres d’ample, construït especialment per aquest objecte i per tal de deixar pas a la pro- longació del carrer Fontanills que abans estava interromput per l’exconvent. Aquest edifici té la següent superfície:

Edificat en la primera illa 912 m2 Edificat en la segona illa 192,50 m2 Espais per patis i jardins 1a illa 642 m2 Espais per patis i jardins 2a illa 1.193,50 m2

Superfície total ocupada per l’escola 2.940 m2

Del que corresponen aproximadament el 37,50% per edificacions i el restant 62,50% per superfície descoberta destinada a llum, aire, ventilació, esbarjo, jocs i poder recrear-se els infants. Percentatge molt superior a l’assenyalat per aquesta mena d’edificis i que permet un abundant volum d’il·luminació natural no tant solament per aules doncs també gaudiran d’aquest benefici els diversos locals destinats a usatges, annexes a l’escola i permeten els espais descoberts una excel·lent distribució de serveis sanitaris, que han estat distribuïts i realitzats tenint present quantes normes tecnicohigièniques es determinen i foren fixades en data 28 de juliol i publicades a la Gaseta del 1r d’agost de l’any 1934, les quals també s’han tingut en compte i hem aplicat en els restants edificis que després explicarem.

50 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) La superfície ocupada per les aules de l’escola núm. 1, de la qual ens estem ocupant, és la següent:

Planta baixa, aula núm. 1 41 m2 Planta baixa, aula núm. 2 58 m2 Planta baixa, aula núm. 3 54 m2 Planta baixa, aula núm. 4 35 m2 Planta baixa, aula núm. 5 i 6, convertibles en saló d’actes 103 m2 Primer pis, aula núm. 7 41 m2 Primer pis, aula núm. 8 39 m2 Primer pis, aula núm. 9 67 m2 Primer pis, aula núm. 10 58 m2 Primer pis, aula núm. 11 52 m2 Primer pis, aula núm. 12 52 m2

Total metres quadrats 600 m2

Cal remarcar que aquesta superfície és l’ocupada per les aules solament en la planta baixa i primer pis, doncs encara manquen per acabar-se les obres de reforma dels altres dos pisos on s’hi podran encabir el mateix nombre d’infants que actualment ocupen les dues plantes inferiors, el que es farà quan les necessitats escolars de la població ho exigeixin. El nombre d’alumnes fixat actualment per aquesta escola és de 294, per tant correspon a cadascun una superfície superior a dos metres quadrats i com que la mitjana d’alçada del sostre és de 4 metres, pertoca per infant una cubicació individual de 8 m3; i com que la renovació de l’aire és de cinc vegades superior al volum del local en una hora, sense provocar corrents en aquell, ens trobem que correspon a cada infant un volum de 40 m3 d’aire per hora, i com que les normes de caràcter tecnicohigiènic fixen per ventilació d’escoles a l’hivern de 20 a 25 m3 per hora i persona adulta, i a l’estiu de 40 m3, resulta que les aules reuneixen el màxim de condicions de ventilació i renovació d’aire indicades pels més exigents higienistes. Aquestes mateixes normes han estat aplicades a les escoles de les quals després ens ocuparem. Les obertures per a il·luminació natural i renovació d’aire tant per aquesta escola com per les altres d’aquesta vila, han estat calculades en un mínim representat per la tercera part de la superfície ocupada per cada aula, havent-se procu- rat en el possible, que la seva orientació sigui principalment al migdia, seguint les normes imposades en aquesta mena de construccions. El serveis sanitaris estan previstos en forma que a cada planta de l’edifici hi hagin dos grups, completament independents de lavabos i urinaris, i degudament distanciats per tal que entre ambdós sexes hi hagi la necessària separació. Estant dotats d’abundant aigua potable procedent de la canalització general de la vila i de les mines i pous propis que té cadascun dels edificis escolars, depassant en molt la proporció dels 20 m3 diaris que haurien de pertocar a cada alumne, a part dels serveis generals per recs, rentar, etc.

L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 51 Els desguassos són fets en totes les escoles i especialment en la que ens ocupem, passant per foses sèptiques amb llits bacterians depuradors que van a la claveguera pública. En aquesta escola núm. 1 també s’ha projectat un teatre-cinema educacional exclusiu per a infants, en el lloc de l’edifici que abans la capella de l’exconvent ocupava i, de més, hi ha separades aules per a treballs manuals, música, labors, etc. Compta amb locals per: direcció, sala de juntes dels mestres, biblioteca, guarda-robes, consergeria amb independent i ben disposada vivenda, gimnàs, infer- meria i farmaciola d’urgència i quants annexes requereix una perfecta instal·lació d’una escola moderna.

ESCOLA NÚM. 2. És l’ocupada per les Escoles Nacionals, situada al carrer de Romà Fabra, núm. 1, amb cantonades als carrers Jover i Serra i Fontanills, formant per tant tres façanes a tres carrers amb ampli jardí i pati d’esbarjo a la part davantera. Superfície que ocupa:

Edificada 1.020 m2 Per jardins i esbarjo 1.360 m2

Superfície total 2.380 m2

La quantitat i superfície de les aules és la següent: Aula núm. 1 49,59 m2 Aula núm. 2 49,59 m2 Aula núm. 3 44,10 m2 Aula núm. 4 44,10 m2 Aula núm. 5 58,20 m2 Aula núm. 6 58,20 m2

Total 303,78 m2

Cal remarcar que solament hi ha habilitades les quatre aules més grans. Esta dotada de tots els serveis generals i grups de lavabos i urinaris independents per a nens i per a nenes. Les cubicacions d’aire s’han tingut en compte en la forma indicada en l’expli- cació de l’escola núm. 1 El nombre d’alumnes assignat a aquesta escola és de 180.

ESCOLA NÚM. 3. Situada al carrer de Lluís Millet, núm. 5, cantonada a l’An- tic Camí d’Alella. Superfície que ocupa: Edifici i terrasses 275 m2 Jardins, patis i hort 1.324 m2

Superfície total 1.599 m2

52 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) Consta de 4 aules, o sigui: Una a la planta baixa de 126 m2 Una a la planta baixa de 45 m2 Una al primer pis de 126 m2 Una al primer pis de 45 m2

Total 342 m2

El nombre d’alumnes assignat a aquesta escola és de 166, corresponen per tant una mitjana individual d’uns 2,10 m2 per a 4 m d’alçària equivalents a 8,40 m3 que representen 42 m3 per hora i alumnes. Els serveis generals sanitaris i d’aigua són d’acord amb la norma abans indicada.

ESCOLA NÚM. 4. Està situada a la urbanització Montseny amb façana a tres carrers i en un edifici de dues plantes, completament aïllat i rodejat de patis i jardí per esbarjo dels infants, és dedicat a pàrvuls.

Superfície que ocupa: Edifici 139 m2 Jardins i patis 543 m2

Total 682 m2

Consta de dues aules, o sigui: Aula núm. 1 de 35 m2 Aula núm. 2 de 31 m2

Total 66 m2

La restant superfície edificada es destina a porxo, vestíbul, guarda-robes, dipòsit de material escolar, sala d’espera i despatx de la direcció, de més dels corresponents grups independents de lavabos i urinaris independents per a nens i per a nenes. S’han assignat a aquesta escola 72 pàrvuls corresponent a una superfície d’1,10 m2 equivalent a 4,40 m3 o sigui 22 m3 per hora i per infant. Els serveis sanitaris, ventilació, il·luminació, etc., s’han calculat en la forma indicada en les escoles abans esmentades.

ESCOLA NÚM. 5. Emplaçada al carrer de Fontanills, núm. 2, cantonada a la pujada de Can Galbany.

Superfície que ocupa: Edifici 763,68 m2 Esbarjo i jardins 1.059,68 m2

Total 1.823,20 m2

L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 53 Consta de 5 aules o sigui: Planta baixa, aula núm. 1 66,25 m2 Planta baixa, aula núm. 2 57,50 m2 Planta pis, aula núm. 3 31,73 m2 Planta pis, aula núm. 4 44,00 m2 Planta pis, aula núm. 5 30,78 m2

Total 230,25 m2

Hi ha, de més, encara sense reformar, dues aules per a treballs manuals i la resta, fins arribar a la superfície edificada, és ocupada per les dependències annexes i serveis generals de l’escola. De més, en el pis, hi ha distribuït un habitatge per al mestre director amb tota classe de comoditats. El nombre d’alumnes assignats a aquesta escola és de 120, corresponent aproximadament una mitjana individual de 2 m2 o sigui un volum igual a l’assignat a l’escola núm. 1. S’han previst els serveis generals en la forma indicada.

ESCOLA NÚM. 6. Emplaçada al carrer Mestres Villà, núm. 43, està destinada a escola nocturna i consta de tres aules.

Aula núm. 1 32,55 m2 Aula núm. 2 23,05 m2 Aula núm. 3 118,72 m2

Total 174,32 m2

El nombre d’alumnes calculat en la proporció d’un per cada 2 m2 aproximadament és de 90. Compta amb tots els serveis indispensables i amb gran pati d’esbarjo.

ESCOLA NÚM. 7. Emplaçada al carrer d’Àngel Guimerà, formant una illa amb façanes a l’esmentat carrer, al torrent d’Ase, al passatge de l’escola i carrer de Sant Jeroni.

Superfície que ocupa: Edifici 121 m2 Pati 201 m2

Total 322 m2

Consta de soterrani i 4 plantes, la baixa i el primer pis són destinats per aules, la del segon pis per habitatge del mestre i l’última per magatzem i dipòsit de material. Les dues aules, una a cada pis, tenen una superfície de 40 m2 o sigui 80 m2 les dues. Destinant-se per 142 alumnes, correspon a cada un la superfície d’1,78 m2 equivalent a 7,12 m3, o sigui 35,60 m3 per hora i alumne.

54 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) Te distribuïts 4 grups de lavabos i urinaris o sigui 2 per cada pis i per ambdós sexes, a part del bany i lavabos independent per al mestre.

RESUM Cabuda de les escoles: Escola núm. 1 294 alumnes Escola núm. 2 180 alumnes Escola núm. 3 166 alumnes Escola núm. 4 72 alumnes Escola núm. 5 120 alumnes Escola núm. 6 90 alumnes Escola núm. 7 140 alumnes

Total 1.064 alumnes

Com es veurà es pot considerar que és el cens escolar de la població i tenim previst que per futurs augments hi ha escoles, com la núm. 1, que són ampliables amb dos pisos més que encara no han estat reformats i el mateix succeeix amb la núm. 2 que encara té 2 aules sense habilitar, i la mateixa núm. 6, que si bé s’ha destinat a nocturna, pot també habilitar-se per a escola diürna, o sigui que aquest Ajuntament s’ha preocupat que no maquin locals per als seus infants i que puguin rebre sense excepció la deguda educació escolar.

El Masnou, 23 de febrer de 1937. El Director Tècnic d’Obres Públiques. Signat: Frederic Tàrrega.

L’ocupació d’aquests edificis, es van posar a disposició de la Generalitat de Catalunya, per part de l’Ajuntament del Masnou. En data de 23 de març de 1937, el conseller Primer, Josep Terradellas i el conseller de Cultura de la Generalitat, Antoni Ma Sbert accepten, en un escrit de la mateixa data, l’o- feriment fet per l’Ajuntament del Masnou. En data 29 d’abril de 1937, el director tècnic d’obres públiques de l’Ajuntament del Masnou, senyor Frederic Tàrrega, en compliment de l’encàrrec que se li va fer de la Cor- poració Municipal, va valorar els edificis escolars i el seu mobiliari per tal de assegurar- los contra incendis. La valoració va ser la següent:

Escola Construccions Mobiliari Total

Núm. 1 591.500 ptes 26.500 ptes 618.000 ptes Núm. 3 71.500 ptes 10.500 ptes 82.000 ptes Núm. 4 27.800 ptes 6.200 ptes 34.000 ptes Núm. 5 114.600 ptes 13.400 ptes 128.000 ptes Núm. 7 58.450 ptes 7.550 ptes 66.000 ptes

Total 863.850 ptes 64.150 ptes 928.000 ptes

L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 55 En la valoració que va fer el senyor Tàrrega, queda desglossat col·legi per col·legi amb les seves valoracions parcials, tant pel que fa a les construccions com al seu mobiliari. Les finques núm. 2 i 6 no hi són en aquesta valoració perquè eren edificis municipals i és de suposar que ja estaven dins l’assegurança dels edificis municipals.

NORMES PEDAGÒGIQUES

Les noves escoles de la Generalitat, que teòricament havien de seguir les pautes peda- gògiques elaborades a l’Escola d’Estiu de 1934 segons el programa de l’Escola Unifica- da, mitjans per establir-la, a la pràctica era impensable que les tinguessin en compte atès els escassos coneixements pedagògics de les persones que feien de mestres, la qual cosa no és una crítica, sinó que la incorporació a la tasca docent de molts homes i dones moltes vegades era còpia de la que recordaven dels mestres que havien tingut. D’acord amb el decret de 22 de setembre de 1936, eren matèries preceptives el cata- là, castellà, aritmètica, geografia i història, rudiments de dret, nocions de geometria, nocions de ciències físiques i naturals, nocions de filosofia i higiene, dibuix, cant, treballs manuals i exercicis corporals. Si bé aquestes matèries eren obligatòries, els mestres en canvi tenien llibertat absoluta per confeccionar els seus programes, fixar la seva extensió i utilitzar els mètodes que estimessin convenients, que a judici d’alguns pedagogs, contribuïren força al pro- grés experimentat per l’escola. No obstant això, els mestres havien de portar el llibre de classes i de preparació de lliçons. El director podia assistir a les classes i fer-ne una crí- tica objectiva i cordial, i donar suggeriments per a una millor tasca dels mestres. Direc- tor i mestres havien de tenir dues reunions setmanals on s’havia de donar compte de la marxa de les classes, rebre orientacions i directrius, i aportar, entre tots, idees noves a realitzar; una reunió al mes havia de ser dedicada al comentari de llibres i obres d’in- terès pedagògic i cultural, els mestres quedaven obligats a anar a l’escola tantes vegades com la direcció ho cregués oportú i col·laborar en festes escolars, reunions de pares, excursions, etc. En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 28 de juny de 1937, s’acorda nomenar els següents conserges a les escoles:

Escola núm. 1, Joaquim Pitarch Escrich. Escola 5 i 7, Rosa Pera Bol, amb un sou de 300 pessetes. Escola 3 i 4, Jaume Blanch i Boix, amb un sou de 300 pessetes.

A l’arxiu municipal he trobat unes llistes dels alumnes de quatre parvularis que hi havia durant la II República en el Masnou. Suposo que devia correspondre a l’any 1937 o 38.

PARVULARI NÚMERO 1 (Josefina Bertran Maristany) 1. Pere Vilalta Pagès 2. Josep Cabré Reixachs 3. Joan Vila Belda

56 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 4. Josep M Camps Carbonell 5. Evarist Peluchón Costa 6. Bonaventura Raméntol Sert 7. Antoni Montserrat Roca 8. Enric Gomila Juan 9. Ferran López Panicello 10. Nicolau Martínez Vera 11. Grau Asensi Espí 12. Francesc Asensi Espí 13. Antoni Vilató López 14. Prudenci Oliva Moles 15. Amadeu Oliva Moles 16. Antoni Ramonet Moles 17. Ubald Puche Crespo 18. Esteve Puig Bofill 19. Josep Martínez Martínez 20. Carles Vendrell Torres 21. Josep Santos Valldeneu 22. Lluís Prat Pagés 23. Josep Àlvarez Bosch 24. Josep Subiranas Grumellas 25. Salvador Arimón Maristany 26. Antoni Morell Arnau 27. Joan Monpart Vinardell 28. Esteve Jordana Miralles 29. Josep Rodríguez Bosque 30. Maria Sabaté Jordana 31. Carolina Fabregat Farrerons 32. Pepita Lafuente Bellabriga 33. Teresa Monpart Vinardell 34. Teresa Esperó Panicello 35. Dominga Gonzàlez Bartolí 36. Antònia Fàbregas Mayolas 37. Dolores Guzmàn Miguel 38. Josepa Tauler Antem 39. Ramon Valls Domènech 40. Francesc Pau Martos 41. Isabel Martínez Caparrós 42. Francesc Costa Martos 43. Antònia Bosch Horta 44. Jaume Bosch Orta 45. Martí Pedret Martín 46. Ramon López Panicello 47. Ernest Aguilar López 48. Josep L. Aguilar López 49. Roser Pons Costa

L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 57 PARVULARI NÚMERO 2 (Carme Pons Raméntol) 1. Jacobo Blas Abad 2. Pilar Blas Abad 3. Josep Lloveras Canals 4. Esteve Codina Anguera 5. Ramón Artigas Cruells 6. Francesc Font Grau 7. Amadeu Planas Domènech 8. Anton García Pou 9. Feliu García Pou 10. Ventura Bosch Gannau 11. Concepció Bosch Gannau 12. Francesc Vives Valero 13. Josep Planas Andiñach 14. Ramón Madrid Juriol 15. Llorenç Durán Pera 16. Ramón Peña Alcodorí 17. Jordi Pérez Pallarés 18. Miguel Lluch Mujàl 19. Marian García Gómez 20. Ramón Pagés Pallejà 21. Antoni Aymà Pagès 22. Josep Vilà Serra 23. Elvira Fernàndez Raméntol 24. Antònia Fernàndez Raméntol 25. Rosa Avellaneda Gual 26. Llúcia Vilà Zaragoza 27. Dolors Bascuñana Juan 28. Ferràn Mas Prats 29. Pere Mas Prats 30. Manuel Bagà Vinuesa 31. Maria Badia Terés 32. Irene Bosch Gannau 33. Joaquim Asuar Monteis

PARVULARI NÚMERO 3 (Úrsula Pàmies Blanch) 1. Josep Ferrer Terradas 2. Pere Rovira Sastre 3. Andreu Colom Negre 4. Francesca Baró Piedrafita 5. Teresa Baró Piedrafita 6. Josep Palau Bertran 7. Benet Roig Rovira 8. Raimunda Abelló Miret 9. Josep Abelló Miret 10. Carme Arbós Panicello

58 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 11. Teresa Arbós Panicello 12. Lourdes Bertran Làzaro 13. Esteve Pons Camarassa 14. Núria Pons Camarassa 15. Pilar Carbonell Tremolosa 16. Rosa Amat Colomé 17. Joaquim Fonollosa Oliveras 18. Pau Viñals Guitart 19. Francesc Sans Colom 20. Maria Garbí Marés 21. Teresa Oliveras Pou 22. Eudald Oliveras Sànchez 23. Pere Rovira Andiñach 24. Josep Batlle Burgés 25. Josep Mir Soler 26. Maria R. Vendrell Marés 27. Adela Vendrell Marés 28. Jeroni Salvador Villanueva 29. Joana Méndez Raméntol 30. Rafael Domènech Raméntol 31. Josep Galofré Baró 32. Glòria Villà Peña 33. Efici Bassas Ramis 34. Amand Salz López 35. Josep Tarrés Mateu 36. Montserrat Bernet Ribas 37. Rafaela Coronas Rafart 38. Filomena Coronas Rafart 39. Montserrat Grangé Martí 40. Grau Oliveras Pou 41. Teresa Solà Estol 42. Joan Olivé Gibernau 43. Ramón Arisa Oliver 44. Jordi Pujadas Roig

PARVULARI NÚMERO 4 (Teresa Pàmies Blanch) 1. Marina Pujadas Roig 2. Agustí Uson Salas 3. Irene Roca Comellas 4. Ramón Rodilla Gonzàlez 5. Josep Palau Bertran 6. Josep Sarerols Matías 7. Joan Pagès Xuclà 8. Josep Fortuny Auladell 9. Antoni Coronas Bosch 10. Francesc Tabaras Rosés

L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) 59 11. Odon Rigau Masot 12. Antoni Bernet Ribas 13. Josep Feu Romeu 14. Joan Grangé Martí 15. Francesc Estol Feu 16. Maria Coronas Rafart 17. Lluïsa Batlle Burgués 18. Francesca Rovira Sastre 19. Pilar Artieda Giménez 20. Àngela Palau Bonavida 21. Jacinta Arbós Panicello 22. Carme Méndez Molins 23. David Grau Vergara 24. Josep Alsina Rosés 25. Jacint Salvador Villanueva 26. Carles Vila Moles 27. Miquel Lluc Llansà 28. Francesc Abelló Miret 29. Joaquim Coll Latorre 30. Josep Arisa Oliver 31. Anna Rodilla Gonzàlez 32. Glòria Villà Peña 33. Agnès Villà Peña 34. Agnès Fortuny Auladell 35. Josep Igual Tremolosa 36. Josep Roca Comellas 37. Francesc Roig Rovira 38. Joana Montes Amador 39. Sebastià Caldentey Gonzàlez 40. Cesari Alsina Rosés

60 L’ENSENYAMENT AL MASNOU DURANT LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1939) L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970)

El treballador solitari no escaparà mai de la seva vida de pobresa. Continuarà existint en la misèria mentre l’home no sigui protector de l’home, sinó el seu pitjor enemic. Halldór Laxness

La instauració del nou model educatiu franquista comporta un trencament total amb el model anterior. És un trencament volgut i potenciat. És el resultat d’una Guerra Civil en la qual hi va haver vencedors i vençuts. S’estableix una intensa depuració que sofreix el col·lectiu del magisteri a Catalunya. Una depuració que és fruit d’una clara voluntat de trencar amb el passat i d’assegurar-se, en la mesura del possible, uns professionals dòcils i addictes a la nova ideologia nacionalcatòlica. Un decret de 8 de novembre de 1936, signat pel general Franco, entre d’altres coses, manifesta:

El hecho de que durante varias décadas el Magisterio, en todos sus grados y cada vez con más raras excepciones, haya estado influido y casi monopolizado por ideologías e instituciones disolventes, en abierta oposición con el genio y tradición nacional hace preciso que, en los momentos por los que atravesamos, se lleve a cabo una revisión total y profunda en el personal de Instrucción Pública [...] extirpando así de raíz esas falsas doctrinas que con sus apóstoles han sido los principales factores de la trágica situación a que fue llevada nuestra patria.

Per tant, podem parlar d’una depuració programada i de radical duresa. Les paraules que va emetre el ministre d’Educació, Saiz Rodríguez, en la clausura del curs organitzat pel Ministeri a Pamplona el juny del 1938 per a la formació del mestres de la nova Espanya, així ho manifesta:

L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970) 61 En el Magisterio español y en todos los cuerpos del estado se está procediendo a una depuración que pronto será regulada de un modo definitivo. No quiero mirar hacia el pasado, sino hacia el porvenir, y decir a los maestros españoles, que el régimen del porvenir, mientras yo regente la Educación Nacional, será un régi- men de confianza, porqué espero que el montón de muertos que tenemos ante nuestra vista, y la sangre derramada, bastarán para que aquellos que tuviesen un resto del error pasado en el fondo de sus conciencias, se incorporen llenos de entusiasmo a los nuevos dogmas de la patria. Esa experiencia trágica no la ha vivi- do España en vano, y el fundamental deber, el primero que tiene el Gobierno de España, es hacer que no sean infecundos en ningún terreno los sacrificios de nuestros muertos. Y yo tengo la conciencia segura de que si hoy no arrancásemos con mano dura esa semilla silenciosamente arrojada en el surco, como dice Fernando de los Ríos, no podríamos tener la esperanza de una salvación definitiva para la patria. Y yo siento gravitar sobre mi conciencia esa responsabilidad, y por mi no ha de quedar, y yo creo que tampoco por vosotros.

Set mesos després d’haver estat alliberada la capital de Girona, el diari El Pirineo publicava el següent text:

A los que interesa más que a nadie que la depuración sea rigurosa, es a nosotros, los maestros. Hemos dicho rigurosa, eso es, y ¡Justa! [...] ¿Clemencia? Toda la que se quiera, dentro de la justicia. Pero es preciso evitar que nuestros niños sean edu- cados por maestros indignos. ¿Compañeros? Sí, compañeros de todos los maestros españoles, pero no pueden serlo los que no sean dignos. Se ha dicho que las causas de la catástrofe que hemos padecido son de los Maestros nacionales. Hay que salir al paso de esta afirmación. Esto, en absoluto, no es verdad. Lo que había eran compañeros que no eran dignos; que no debían ser compañeros nuestros. Esto es lo que hace falta, que no sean compañeros los que no merecen ser maestros de la Nueva España; de la verdadera España. A nosotros, más que a nadie, por nuestro crédito, nos conviene que la depuración sea rigurosa. No nos queje- mos de que sea así. Al contrario, es lo que deseamos y lo que pedimos [...]

Aquest text d’un mestre gironí té un llenguatge típic de la literatura franquista dels primers anys. Es parla dels mestres de la «Nueva Espanya» que, a més, «es la verdadera». Queda clara la contraposició amb l’escola republicana que és el resultat de la «vieja» Espanya, la falsa!. Es parla d’una depuració fonamentada en la justícia. L’actuació de les comissions depuradores s’ocuparà ben aviat de demostrar que de justícia, no gaire, i sí molta arbitrarietat i subjectivitat. Les comissions depuradores es crearan per decret del 8 de novembre de 1936. Hi podien arribar tot tipus de denúncies que no calia justificar i que podien ser anònimes. Els que sí estaven obligats a demostrar que les denúncies eren falses o errònies eren les persones denunciades, que tenien un termini de deu dies hàbils per aportar la documen- tació justificativa. La impunitat de les denúncies pot ajudar a entendre la subjectivitat i pluralitat de les denúncies que en molts casos no tenien res a veure amb la professió de la persona denunciada, sinó que eren degudes a les tensions i vivències d’una lluita civil

62 L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970) entre persones del mateix poble i que ara, arribada l’hora de la revenja, es deixaven sentir amb força. A més, el sol fet que una persona pogués ser acusada d’inhibició amb la sublevació, era prou indicatiu de l’orientació que es donava a la depuració en general. Una depuració que, evidentment, actuava amb caràcter retroactiu. Aquesta depuració del magisteri és essencialment política. Una lectura dels principals càrrecs amb que s’acusa el magisteri així ho demostra. Els càrrecs que s’imputen amb més freqüència són, per ordre d’importància: ideologia d’esquerres; actituds contràries a la causa nacional; militància en organitzacions afectes a la República; irreligiositat o ateis- me; plantejaments pedagògics inacceptables; nacionalisme o separatisme; incompetència professional; conducta privada immoral; no sol·licitar el reingrés; pertànyer a la maçone- ria, etc. Les dades generals sobre la depuració en el conjunt de Catalunya són prou eloqüents com per comprendre que del que es tractava era d’assegurar-se, en el nou règim polític, un magisteri decapitat, sense els seus líders i capdavanters; d’aconseguir un magisteri esporuguit; es volia tenir un col·lectiu resignat i obedient sense cap esperit reivindicatiu en cap àmbit de la vida. De fet, les noves orientacions que s’inculquen al magisteri són molt clares:

Siendo los ricos justos y viviendo los pobres resignados con su suerte; siendo los patronos comprensivos con sus obreros y siendo los obreros dóciles, humanos y amables con sus patronos; siendo los hijos obedientes a sus padres y estos pater- nales y afables con sus hijos; estando los de abajo satisfechos con su suerte y si procuran mejorarla buscando ese mejoramiento en el trabajo, en la superación constante, y en el esfuerzo personal, será como podremos llegar a la transformación de España.

Són les paraules d’un dels professors del curs que el Ministeri d’Educació impartia a 400 mestres a Pamplona el mes de juny del 1938 per tal d’inculcar els nous valors de la nova Espanya. També s’ha de parlar dels exilis. Certament que l’exili més gran del magisteri republicà es produeix entre el gener i el febrer del 1939, a mesura que Catalunya és ocupada per l’exèrcit franquista; aquest fet provocarà que molts mestres, alguns sig- nificats des del punts de vista polític, d’altres des del punt de vista sindical i d’altres des del punt de vista professional, decideixin passar a l’altra banda del Pirineus; d’altres marxaran simplement per por i entraran a França a l’expectativa del que passi. A aquest intens i dramàtic exili s’hi afegirà, durant la primera dècada franquista, un lent degoteig de mestres que no poden suportar la pressió sociopolítica i que decideixen marxar.

UNA ESCOLA NACIONALCATÒLICA

El buit deixat pels mestres exiliats, expulsats, morts, etc., és omplert ràpidament per altres que són triats, sobretot els primers moments, amb criteris molt més polítics que no pas pedagògics. La convocatòria per a la provisió de places del 25 de març del 1939 deixa ben clar quins són els motius preferents per a l’adjudicació de places:

L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970) 63 1. Ser mutilat com a conseqüència de la actual guerra, sempre que la mutilació no impossibiliti l’exercici de l’ensenyament. 2. Ser ferit en la actual campanya, amb preferència, dintre d’aquest ordre, el que major nombre de ferides tingui. 3. Haver prestat serveis militars, com a combatent, en la actual guerra. 4. Haver sofert vexacions greus per part dels rojos. 5. Ser familiar d’un mort o mutilat en aquesta campanya fins al segon grau de parentesc per consanguinitat o afinitat. Dins d’aquest ordre tindrà preferència el que hagi perdut major nombre de familiars. 6. Dins els mateixos graus de parentesc, haver perdut major nombre de familiars assassinats pels rojos o com a conseqüència de la seva barbàrie. 7. Tenir actualment algun familiar presoner o mutilat pels rojos, amb el parentesc assenyalat.

No costa gaire d’imaginar-se el tarannà d’aquests nous mestres que s’havien vist afectats directament en la seva vida familiar per la Guerra Civil. Si a més, tenim present que a totes les capitals provincials es fa un curs obligatori d’orientació i perfeccionament per als mestres en exercici amb la finalitat d’inculcar els nous valors de l’Espanya franquista, en un país que acaba de sortir d’una Guerra Civil de tres anys, ja podem intuir com serà l’escola pública durant les primeres dècades de la dictadura. A més d’aquests mestres escollits amb criteris totalment polítics, el 26 de gener del 1940 el «Ministerio de Educación Nacional» convoca concurs per proveir 4.000 places de mestre entre els oficials provisionals, de complements i honorífics de l’e- xèrcit arreu de l’Estat espanyol. Uns mesos després una nova ordre autoritzarà els mestres excombatents de la «División Azul» a sol·licitar plaça com a propietaris provisionals, etc. Entre els que han marxat, els expulsats, els sancionats... i els nous que arriben fruit de la victòria, ja podem fer-nos una idea de com era el col·lectiu del magisteri durant la primera etapa franquista. I quines enormes diferències hi ha amb el magisteri republicà. Certament que també hi hagué un grup petit, molt petit, de mestres –homes i dones– que en aquest nou clima, totalment advers, intentaren mantenir un mínim de qualitat docent i que, sense dir-ho, intentaren continuar aplicant aquelles metodologies que havien après anys abans. Però seran una minoria que hem de valorar, i més si tenim en compte l’època del franquisme més dur, però minoria al cap i a la fi. Durant aquests primers anys no hi haurà plantejaments ni debats pedagògics. Només amb motiu de la implantació d’una nova disposició de l’educació de 1945 se celebraran trobades comarcals de mestres, convocades i presidides per la Inspecció, per informar d’a- questa disposició i la manera d’implantar-la. Per cert, aquesta disposició deixava l’ensenyament en mans de la iniciativa privada i, en especial, de l’església catòlica. Amb el franquisme es trenca volgudament el model republicà. S’instal·la la por, la ignorància, la censura, l’aïllament, el rebuig a les aportacions que vénen de l’estranger. Es liquida la tradició política i associacionista; el model d’escola pública dels anys republicans; el de l’escola unificada. Neix i es consolida una escola antítesi d’aquesta: integrista des del punt de vista religiós; una escola basada en l’autoritat, la jerarquia, el patriotisme, més preocupada per tenir un magisteri submís i obedient que no pas ben preparat i engrescat per la feina.

64 L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970) Una escola, per altra banda, que l’Estat deixa en mans de l’església. Les congregacions religioses, masculines i femenines, que van haver de marxar durant la República, una vegada esclatada la Guerra Civil i alliberades les seves escoles per l’exèrcit de Franco, tornen a obrir els seus centres i tornen amb sentiments de victòria. Dintre del camp de l’escola religiosa cal destacar el predomini de l’escola femenina per sobre de la masculina. El batxillerat quedarà en mans privades. Es suprimiran 50 centres; des del 1939 fins a la dècada dels 60 només es creen 10 instituts en tot l’Estat. L’ensenyament secundari estava en mans de l’ensenyament privat, religiós o no. L’any 1949 el 70% de l’alumnat del batxillerat procedeix de col·legis religiosos; només el 21% estudia en instituts. No cal dir, perquè és de tots sabut, que l’església va tenir un aliat molt important que va ser la dictadura franquista. Amb ella va tornar a ser l’eix principal en l’educació d’Es- panya, quasi bé diria que mai havia estat tan forta, amb un domini absolutista com la mateixa dictadura, només cal llegir les disposicions més importants del començament del franquisme.

Preàmbul de la Llei d’Educació Primària de 17 de juliol de 1945:

La escuela española, en armonía con la tradición de sus mejores tiempos, ha de ser ante todo católica... Además la escuela en nuestra Patria ha de ser esencialmen- te española. Y en este aspecto, la Ley se inspiró en el punto programático del Movimiento por el que se supedita la función docente de los intereses supremos de la Patria.

El «Furo de los españoles», del 17 de juliol de 1945:

La profesión y práctica de la religión católica, que es la del Estado Español, goza- rá de protección especial.

Apartat II de la «Ley de principios del Movimiento Nacional», de 17 de maig de 1958:

La nación española considera como timbre de honor el acatamiento de la ley de Dios, según la doctrina de la Santa Iglesia Católica, apostólica y romana, única verdadera […].

Com que l’ensenyament està en mans privades apareixeran, sobretot a Barcelona, les escoles de pis i les acadèmies privades. Algunes seran pura i simplement un negoci: amb disciplina, ensenyament memorístic, etc. En algunes d’aquestes acadèmies més grans hi trobaran feina alguns mestres exiliats que han decidit tornar a la dècada dels cinquanta i seixanta. També hi haurà algunes d’aquestes escoles, poques, sobretot entre la burgesia barcelonina, que aviat procuraran reprendre l’esperit renovador de l’escola republicana. Amb l’arribada de les onades migratòries, sobretot a Barcelona, apareixeran algunes escoles parroquials que dirigides per capellans i laics compromesos intentaran pal·liar la manca d’escoles oficials. Amb l’arribada del turisme, anys després, així com amb les migracions interiors i les exteriors cap a diferents països europeus; amb la crisi en forces col·legis religiosos mascu- lins i femenins fruit del Concili Vaticà II, etc., el món de l’escola i de l’educació comen-

L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970) 65 çarà a canviar. D’una forma clandestina, neix l’any 1965 l’escola de mestres de Rosa Sen- sat i la seva tasca de formació en el camp de la renovació pedagògica, amb la voluntat d’entroncar amb una tradició renovadora (republicana i nacionalista) que ens havien amagat, pot considerar-se com un punt d’inflexió en la història de l’escola durant el règim franquista.

66 L’ESCOLA FRANQUISTA (1939-1970) LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857)

L’educació ens acosta a la perfecció de la nostra naturalesa. Immanuel Kant

Les Corts espanyoles van aprovar la Llei de Bases de 17 de juliol de 1857, per la qual s’autoritzava al Govern per redactar i promulgar una llei d’instrucció pública. Una vegada redactada és aprovada per les Corts espanyoles, el dia 9 de setembre de 1857, la Llei d’Instrucció Pública d’Espanya. Aquesta Llei també és coneguda com la Llei Moyano, atès que el ministre de Foment era el senyor Claudio Moyano Samaniego. Com a preàmbul de la Llei, hi ha una inscripció que he cregut interessant transcriure:

Doña Isabel II, por la gracia de Dios y la Constitución de la Monarquía españo- la, Reina de las Españas: A todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: que, en uso de la autorización concedida al Gobierno por la ley de 17 de Julio de este año, he venido a resolver, conformándome con el parecer de mi Consejo de Ministros, que rija desde su publicación en la Península é Islas adyacentes, la siguiente Ley.

Aquesta llei encara que ens sembli impossible, va tenir una vigència de 113 anys, concretament fins que va sortir publicada, l’any 1970, la Llei General d’Educació. El senyor Moyano va formular, primerament, el que seria una llei de bases que reco- lliria els principis fonamentals del sistema educatiu, evitant així debats parlamentaris sobre qüestions delicades i també complexes de la mateixa llei, també cal dir que hi havia dues raons importants per aconseguir l’aprovació per part de les Corts, i eren les següents: - Era evident la necessitat que s’establís una llei general del sistema educatiu que reco- llís el que ja estava legislat.

LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) 67 - També cal pensar que en aquells moments hi havia un consens força ampli pel que fa a les institucions educatives, per les normatives establertes i la seva necessitat d’ampliar-les o, si més no, de regular-les.

És ben cert que la Llei Moyano no va ser una llei innovadora, sinó que va recollir el que ja estava establert en un Reglament de 1821, en el Pla del Duc de Rivas de 1836 i en el Pla Pidal de 1845, però sí que va ordenar i també ampliar alguns conceptes que ja estaven establerts en diferents països d’Europa. Els principals trets d’aquesta Llei van ser el següents: - Intentava solucionar el problema que tenia Espanya. En aquells moments hi havia uns quinze milions d’habitants, dels quals el 75%, aproximadament, eren analfabets, amb un predomini de camperols i jornalers sense especificar quin tipus d’ofici. - La principal característica va ser el seu centralisme, amb un control exhaustiu del Govern. - Hi ha una introducció a les ensenyances per a cecs, sordmuts i adults (article 108). - Hi havia matèries específiques per a noies en l’educació secundària, com per exemple les labors «propias del sexo», dibuix aplicat a les labors i nocions de la neteja domèstica. El magisteri era l’única titulació a la qual pràcticament podien accedir les dones. - ESTRUCTURA - Escoles: primera ensenyança. - Instituts d’ensenyament mitjà: títol de batxillerat. - Universitats: ensenyances facultatives (llicenciat); ensenyances superiors (doctorats). - Centres específics: ensenyances especials com mestres, enginyers, veterinaris, arxi- vers, bibliotecari i arqueòlegs. - La instrucció primària tindria dues etapes, l’elemental i la superior. S’estableix el principi de gratuïtat (solament per als nens que els seus pares no la poden pagar), també clarifica la selecció dels mestres i la regulació de les escoles normals. - L’ensenyament mitjà també té dues etapes denominades les generals i les d’amplia- ció, la implantació dels Instituts i el seu finançament a càrrec dels pressupostos provincials. - L’ensenyament universitari queda regulat pels estudis de facultat, ensenyances tècni- ques i ensenyances professionals, deixant ben clar que solament els estudis realitzats en establiments públics tindran una validesa acadèmica.

Per la seva importància històrica vull destacar alguns articles d’aquesta Llei que ens trans- portaran a 150 anys enrere i ens definiran la societat espanyola en aquells moments.

Art. 1º- La primera enseñanza se divide en elemental y superior. Art. 2º- La primera enseñanza elemental comprende: Primero. Doctrina cristiana y nociones de Historia sagrada, acomodadas a los niños. Segundo. Lectura. Tercero. Escritura. Cuarto. Principios de Gramática castellana, con ejercicios de Ortografía. Quinto. Principios de Aritmética, con el sistema legal de medidas, pesas y monedas. Sexto. Breves nociones de Agricultura, Industria y Comercio, según las localidades.

68 LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) NOTA: aquestes eren les matèries que havien d’estudiar els nens i les nenes fins a l’edat de vuit anys, després començava l’ensenyança superior.

Art. 3º- La enseñanza que no abrace todas las materias expresadas, se considerará como incompleta para los efectos de los artículos 100, 102, 103, 181 y 189.

NOTA: no queda clar quina matèria o matèries eren les que podien fallar, no crec que pogués ser la primera, la de la doctrina cristiana, ja que aquesta, per l’influencia de l’es- glésia, devia ser intocable.

Art. 4º- La primera enseñanza superior abraza, además de una prudente amplia- ción de las materias comprendidas en el artículo 2º: Primero. Principios de Geometría, de Dibujo lineal y de Agrimensura. Segundo. Rudimentos de Historia y Geografía, especialmente de España. Tercero. Nociones generales de Física y de Historia natural acomodadas a las necesidades más comunes de la vida.

NOTA: aquest ensenyament començava als nou anys d’edat. Tant les matèries de l’en- senyança elemental com les de la superior, crec que estaven molt bé per correspondre a l’any 1857.

Art. 5º- En las enseñanzas elemental y superior de las niñas se omitirán los estudios de que tratan el párrafo sexto del art. 2º y los párrafos primero y tercero del art. 4º, reemplazándose con: Primero. Labores propias del sexo. Segundo. Elementos de Dibujo aplicado a las mismas labores. Tercero. Ligeras nociones de Higiene doméstica.

NOTA: que bonic, no? O sigui que les noies no podien estudiar nocions d’agricultura, indústria i comerç en l’ensenyament elemental i tampoc podien estudiar principis de geometria, de dibuix lineal ni les nocions generals de física i d’història natural en l’ensenyament superior. Per entendre aquest article hem de pensar que parlem de 150 anys enrere.

Art. 6º- La primera enseñanza se dará, con las modificaciones convenientes, a los sordomudos y ciegos en los establecimientos especiales que hoy existen y en los demás que se crearán con este objeto: sin perjuicio de lo que se dispone en el artí- culo 108 de esta ley. Art. 7º- La primera enseñanza elemental es obligatoria para todos los españoles. Los padres o tutores o encargados enviarán a las escuelas públicas a sus hijos y pupilos desde la edad de seis años hasta la de nueve; a no ser que les proporcionen suficien- temente esta clase de instrucción en sus casas o en establecimiento particular.

NOTA: l’obligatorietat va quedar en tres anys, per alguna cosa es comença, encara que es de suposar que a la pràctica no es va complir en cap moment, els nois i noies que no eren de família rica, i eren els que més, treballaven a casa seva o en qualsevol lloc per poder sortir de la misèria en què es vivia.

LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) 69 Art. 8º- Los que no cumplieren con este deber, habiendo escuela en el pueblo o a distancia tal que puedan los niños concurrir a ella cómodamente, serán amones- tados y compelidos por la Autoridad y castigados en su caso con la multa de 2 hasta 20 reales.

NOTA: aquest article està molt bé perquè s’havia de demostrar el poder del govern per- què es complís l’article anterior, però ni aquest ni l’altre article no es van fer servir.

Art. 9º- La primera enseñanza elemental se dará gratuitamente en las escuelas públicas a los niños cuyos padres, tutores o encargados no puedan pagarla, mediante certificación expedida al efecto por el respectivo Cura párroco y visada por el Alcalde del pueblo.

NOTA: a part que fossin pobres, que ja devia ser dur, per no pagar el col·legi s’havia d’a- conseguir un certificat del rector del poble que ho digués i visat per l’alcalde, o sigui tota una declaració de pobresa solemne.

Art. 10º- Los estudios de la primera enseñanza no están sujetos a determinado número de cursos: las lecciones durarán todo el año, disminuyéndose en la caní- cula el número de horas de clase. Art. 11º- El Gobierno procurará que los respectivos Curas párrocos tengan repa- sos de Doctrina y Moral cristiana para los niños de las Escuelas elementales, lo menos una vez cada semana. Art. 12º- La segunda enseñanza comprende: Primero. Estudios generales. Segundo. Estudios de aplicación a las profesiones industriales. Art. 13º- Los estudios generales de segunda enseñanza se harán en dos períodos: el primero durará dos años, y el segundo cuatro. Art. 14º- Los estudios generales del primer período de la segunda enseñanza son: Doctrina cristiana y Historia sagrada. Gramática castellana y latina. Elementos de Geografía. Ejercicios de Lectura, Escritura, Aritmética y Dibujo. Art. 15º- Los estudios generales del segundo período son: Religión y Moral cristiana. Ejercicios de análisis, traducción y composición latina y castellana. Rudimentos de lengua griega. Retórica y Poética. Elementos de Historia universal y de la particular de España. Ampliación de los elementos de Geografía. Elementos de Aritmética, Álgebra y Geometría. Elementos de Física y Química. Elementos de Historia natural. Elementos de Psicología y Lógica. Lenguas vivas. Los reglamentos determinarán cuáles se han de enseñar y estudiar en este período.

70 LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) Art. 17º- Para principiar los estudios generales de la segunda enseñanza se necesita haber cumplido nueve años de edad y ser aprobado en un examen general de las materias que comprende la primera enseñanza superior. Art. 86º- Todas las asignaturas de la primera y segunda enseñanza, las de las carreras profesionales y superiores y las de las facultades hasta el grado de Licenciado, se estudiarán por libros de texto: estos libros serán señalados en listas que el Gobierno publicará cada tres años.

NOTA: tot molt centralitzat, no es deixava res a l’atzar i, el que és més important, no comptava la iniciativa que pogués tenir el professorat de primera i segona ensenyança ni els catedràtics de les facultats.

Art. 87º- La Doctrina cristiana se estudiará por el Catecismo que señale el Prela- do de la diócesis. Art. 88º- La Gramática y Ortografía de la Academia Española serán texto obligatorio y único para estas materias en la enseñanza pública. Art. 89º- Se señalarán libros de texto para ejercicios de lectura en la primera enseñanza. El Gobierno cuidará de que en las Escuelas se adopten, además de aquellos que sean propios para formar el corazón de los niños, inspirándoles sanas máximas religiosas y morales, otros que los familiaricen con los conocimientos científicos e industriales más sencillos y de más general aplicación a los usos de la vida; teniendo en cuenta las circunstancias particulares de cada localidad. Art. 91º- Para proveer de obras de texto aquellas asignaturas en que no las haya a propósito, el Gobierno abrirá concursos, o atenderá por otro medio a las necesidades de la enseñanza, oyendo siempre al Real Consejo de Instrucción pública. Art. 92º- Las obras que traten de Religión y Moral no podrán señalarse de texto sin previa declaración de la Autoridad eclesiástica, de que nada contienen contra la pureza de la Doctrina ortodoxa.

NOTA: segons els articles 87, 89 i 92 queda clara la intervenció de l’església en l’ensenyament, quasi es podria dir que d’alguna manera queda legitimada aquesta intervenció eclesiàs- tica que en si es va iniciar el 1851. L’església tenia molt clar que si dominava l’ensenyament influiria en el govern i com que ja els anava bé, també influïen en la societat en general.

Art. 97º- Son Escuelas públicas de primera enseñanza las que se sostienen en todo o en parte con fondos públicos, obras pías u otras fundaciones destinadas al efecto. Estas Escuelas estarán a cargo de los respectivos pueblos, que incluirán en sus presupuestos municipales, como gasto obligatorio, la cantidad necesaria para atender a ellas: teniendo en su abono los productos de las referidas fundaciones. Todos los años, sin embargo, se consignará en el presupuesto general del Esta- do la cantidad de un millón de reales, por lo menos, para auxiliar a los pueblos que no puedan costear por sí solos los gastos de la primera enseñanza. El Gobier- no dictará, oído el Real Consejo de Instrucción pública, las disposiciones convenientes para la equitativa distribución de estos fondos.

LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) 71 Art. 100º- En todo pueblo de 500 almas habrá necesariamente una Escuela públi- ca elemental de niños, y otra, aunque sea incompleta, de niñas. Las incompletas de niños sólo se consentirán en pueblos de menor vecindario.

NOTA: pel que es dedueix en aquesta llei, l’ensenyament anava més dirigit als nens que a les nenes. Els nois podien continuar en la secundària i entrar a una facultat, en el cas de les noies estava mal vist i poc considerat socialment. Per sort més endavant va canviar.

Art. 106º- Igualmente fomentará el establecimiento de lecciones de noche o de domingo para los adultos cuya instrucción haya sido descuidada, o que quieran adelantar en conocimientos.

NOTA: no sé si abans d’aquesta llei ja estava implantada l’educació per a adults i el que es va fer va ser solament recollir el que ja estava establert, però si no va ser així, molt ben pensat per donar facilitats a la gent gran que no va tenir l’oportunitat d’aprendre o, com diu l’article, la seva instrucció ha pogut està descuidada.

Art. 108º- Promoverá asimismo el Gobierno las enseñanzas para los sordo-mudos y ciegos, procurando que haya por lo menos una Escuela de esta clase en cada Distrito universitario, y que en las públicas de niños se atienda, en cuanto sea posible, a la educación de aquellos desgraciados.

NOTA: igual que l’altre article potser aquesta llei va recollir el que ja s’estava fent, però si no va ser així, crec es mereix un gran reconeixement, encara que la paraula desgraciats, vist des d’un punt de vista actual, em sembla molt desgraciada.

Art. 109º- Para que los que intenten dedicarse al magisterio de primera enseñan- za puedan adquirir la instrucción necesaria, habrá una Escuela normal en la capital de cada provincia y otra central en Madrid. Art. 110º- Toda Escuela normal tendrá agregada una Escuela práctica, que será la superior correspondiente a la localidad, para que los aspirantes a Maestros puedan ejercitarse en ella. Art. 148º- Son establecimientos privados los costeados y dirigidos por personas particulares, Sociedades o Corporaciones. Art. 149º- Todo el que tenga veinte años cumplidos de edad, y título para ejercer el Magisterio de primera enseñanza, puede establecer y dirigir una Escuela particular de esta clase según lo que determinen los reglamentos.

NOTA: aquests dos articles deixaven una porta oberta a escoles particulars de primera ensenyança i per les que després serien les anomenades acadèmies que tant van proliferar a Catalunya i que van fer una gran labor social.

Art. 156º- Serán admitidos a los exámenes de ingreso para la segunda enseñanza los que hayan adquirido la primera en casa de sus padres, tutores o encargados de su educación, aun cuando no la hubieren recibido de Maestro con título. Art. 157º- También podrán estudiar los alumnos el primer período de la segun-

72 LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) da enseñanza en casa de sus padres, tutores o encargados de su educación, bajo las condiciones siguientes: Primera. Que tengan la edad señalada en el art. 17 Segunda. Que se matriculen en el Instituto local o provincial respectivo, para lo cual deberán ser aprobados en un examen general de primera enseñanza y satisfacer la mitad de los derechos de matrícula.

NOTA: en aquests dos articles sí que es recullen fórmules antigues que feien servir les cases riques, que contractaven tutors per als seus fills per tal que els ensenyessin una mica de tot, depenen de l’alumne. Això es devia fer perquè no es barregessin en diferents classes socials, i de ben segur que era molt ben vist.

Art. 167º- Para ejercer el Profesorado en todas las enseñanzas se requiere: Primero. Ser español, circunstancia que puede dispensarse a los Profesores de Len- guas vivas y a los de Música vocal o instrumental. Segundo. Justificar buena conducta religiosa y moral. Art. 169º- El nombramiento de Profesores de los Establecimientos públicos corresponde al Gobierno o a sus delegados, que lo harán, previas las formalidades que se dirán en los títulos respectivos. Art. 174º- El ejercicio del Profesorado es compatible con el de cualquier profe- sión honrosa que no perjudique el cumplido desempeño de la enseñanza, e incompatible con todo otro empleo o destino público.

NOTA: aquí es va decretar la compatibilitat amb altres feines. Això em recorda aquella frase que sentia quan era petit: passar més gana que un mestre d’escola. I possiblement per això, entenent que un mestre guanyava molt poc, es deixava que tingués altres feines, que en cap cas serien llocs públics.

Art. 178º- Los Profesores que por supresión o reforma quedaren sin colocación, percibirán las dos terceras partes del sueldo que disfrutaban hasta tanto que vuel- van a ser colocados.

NOTA: podria ser que aquest article fos un dels primers que recollís l’atur.

Art. 180º- Además de los requisitos generales, se necesita para aspirar al Magiste- rio en las Escuelas públicas: Primero. Tener veinte años cumplidos. Segundo. Tener el título correspondiente. Art. 181º- Quedan exceptuados de este último requisito los que regenten Escue- las elementales incompletas; los cuales, como igualmente los Maestros de párvu- los, podrán ejercer mediante un certificado de aptitud y moralidad, expedido por la respectiva Junta local y visado por el Gobernador de la provincia, en la forma y términos que determine el reglamento.

NOTA: escoles incompletes són aquelles a què es refereix l’article 3r, i pel que sembla els alumnes no tenien dret a tenir un mestre amb el títol corresponent.

LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) 73 Art. 182º- Serán nombrados por el Rector del distrito los Maestros de Escuelas públicas cuyo sueldo no llegue a 4.000 reales, y las Maestras dotadas con menos de 3.000. Corresponde a la Dirección general de Instrucción pública proveer las plazas de Maestros cuyo haber sea menor de 6.000, y las de Maestras cuyo sueldo no llegue a 5.000. Serán de nombramiento Real los cargos de la primera ense- ñanza que tengan mayor remuneración. Art. 185º- Las plazas de Maestros cuya dotación no llegue a 3.000 reales, y las de Maestras cuyo sueldo sea menor de 2.000, se proveerán sin necesidad de oposi- ción: pero se anunciará la vacante señalándose un término para presentar solici- tudes; y se hará el nombramiento a propuesta de la Junta provincial de instruc- ción pública, teniendo en cuenta los méritos de los aspirantes. Art. 191º- Los Maestros de Escuelas públicas elementales completas disfrutarán: Primero. Habitación decente y capaz para si y su familia. Segundo. Un sueldo fijo de 2.500 reales anuales, por lo menos en los pueblos que tengan de 500 a 1.000 almas: de 3.300 reales en los pueblos de 1.000 a 3.000; de 4.400 reales en los de 3.000 a 10.000; de 5.500 reales en los de 10 a 20.00: de 6.600 reales en los de 20.000 a 40.000: de 8.000 reales en los de 40.000 en adelante; y de 9.000 reales en Madrid. Art. 192º- Los Maestros y Maestras de las Escuelas percibirán además de su sueldo fijo, el producto de las retribuciones de los niños que puedan pagarlas. Estas retribuciones se fijarán por la respectiva Junta local, con aprobación de la de provincia. Art. 194º. Las Maestras tendrán de dotación respectivamente una tercera parte menos de lo señalado a los Maestros en la escala del art. 191.

NOTA: ara aquestes diferències ja no hi són, els temps han avançat pel que fa als sous en els llocs oficials, però encara no es el mateix en les empreses privades.

Art. 202º- El sueldo de los Directores de Escuela normal de provincia será de 12.000 reales en las de primera clase; y de 10.000 en las de segunda y tercera. Art. 294º- El Gobierno ejercerá su inspección y vigilancia sobre los Estableci- mientos de instrucción, así públicos como privados. Art. 295º- Las Autoridades civiles y académicas cuidarán bajo su más estrecha responsabilidad, de que ni en los Establecimientos públicos de enseñanza ni en los privados se ponga impedimento alguno a los RR. Obispos y demás Prelados dio- cesanos, encargados por su ministerio de velar sobre la pureza de la doctrina, de la Fe y de las costumbres, y sobre la educación religiosa de la juventud, en el ejercicio de este cargo. Art. 296º- Cuando un Prelado diocesano advierta que en los libros de texto o en las explicaciones de los Profesores se emitan doctrinas perjudiciales a la buena educación religiosa de la juventud, dará cuenta al Gobierno: quien instruirá el oportuno expediente, oyendo al Real Consejo de Instrucción pública, y consul- tando, si lo creyere necesario, a otros Prelados y al Consejo Real.

NOTA: com es pot comprovar tota aquesta llei d’Instrucció Pública de l’any 1857 suposa una legitimació d’un intervencionisme clar de l’església a les escoles, que va començar

74 LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) l’any 1851 amb la firma del Concordat, per tant era lògic que reconegués el dret de l’es- glésia a vigilar la puresa ideològica dels estudis. No obstant això, molts no estaven d’a- cord amb aquest sistema, sobretot els lliberals, que consideraven la llibertat de càtedra com element inseparable de la llibertat en l’ensenyament. També és cert que gràcies a l’església es van obrir nous col·legis de primera i segona ensenyança i instituts de molta importància, i que encara existeixen, que van solucionar la falta de col·legis que el govern no va construir. Això va suposar una influència encara més forta de l’església amb els polítics, ja que els va solucionar el problema al qual ells no podien fer front.

LLEI D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA (1857) 75

LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970)

Totes les batalles de la vida serveixen per ensenyar-nos alguna cosa, incloses aquelles batalles que hem perdut. Paulo Coelho

Abans d’aprovar la Llei General de l’Educació l’any 1970, es va editar el Llibre Blanc l’any 1969. Portava per títol La educación en España: Bases de una política educativa, va tenir una gran difusió i cal dir que també va tenir una gran acceptació. S’ha de tenir en compte que és el primer informe crític que es produeix a Espanya sobre el sistema educatiu en el seu conjunt. En aquest llibre s’informava amb molta realitat de l’estat de l’ensenyament a Espanya i les seves principals deficiències, com per exemple les baixes taxes d’escola- rització en preescolar, primària, però especialment en secundària on hi havia més alumnat, així com els problemes estructurals greus, entre ells hi havia una discrimi- nació latent de la població escolar sobretot pel que fa als recursos i l’entorn social i familiar de l’alumne. En secundària es criticava el següent: - Elevada taxa d’abandonament entre l’inici i el final de la secundària. - Masses alumnes per un professor pel que fa al sector públic, - Diferències apreciables entre el sector públic i el sector privat. - Baixa valoració social de la formació professional que no s’adaptava a la realitat del mercat del treball. - Que en l’ensenyament era més important la memòrització dels temes que no la seva interpretació i coneixement.

En definitiva, en aquest llibre blanc es recollia una sèrie de dades que demostraven la necessitat urgent d’emprendre una reforma educativa ja que el fracàs escolar que hi havia era molt elevat.

LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970) 77 L’any 1970 es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Educativa, sent ministre d’Educació espanyol des de 1969 el senyor José Luis Villar Palasí. El més important d’aquesta Llei va ser l’obligatorietat de l’escolarització dels nens i nenes compresos entre els 6 anys fins als 14 i la coeducació que va acabar amb la separa- ció dels alumnes per sexes. El dia 10 de febrer de 1971, es dóna a conèixer el programa elaborat per la Comissió Coordinadora de Normalització de Construccions i Instal·lacions d’Ensenyament, on apareixen els conceptes arquitectònics que havien de tenir les edificacions escolars, tant pel que fa a l’Ensenyança General Bàsica (EGB), com pel Batxillerat Unificat Polivalent (BUP). No obstant això, aquest programa no va anar acompanyat del recolzament eco- nòmic suficient. Fins al 1973 es van construir edificis d’acord amb el programa elaborat, però no es va dotar amb professorat suficient ni tampoc amb la seva adequada formació. De ben segur que hi va haver una falta de voluntat política per desenvolupar aquesta Llei Villar Palasí, com era coneguda. En el panorama arquitectònic escolar que va des de 1975 fins al 1990, existeixen dues etapes diferenciades quant al color polític. Una va de 1975 al 1982, que engloba els anys preconstitucionals governant l’UCD, i l’altre que va de l’any 1982 al 1990 en què mana el primer govern socialista i que aprova i publica la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE), el dia 4 d’octubre de 1990. El sistema estructurat de la Llei General d’Educació, estava compost per quatre nivells educatius: - Educació preescolar - Educació General Bàsica (obligatòria i gratuïta) (EGB) - Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP) - Educació Universitària

Per poder entrar en l’educació preescolar i l’Educació General Bàsica, no es precisava cap requisit especial. L’EGB constava de vuit cursos de duració dividits en tres parts: el cicle inicial, el cicle mitjà i el cicle superior. Quan s’acabava l’EGB existia una doble titulació: el Graduat Escolar per a aquells alumnes que superaven amb èxit els objectius previstos i el Certificat d’Escolaritat per als alumnes que no ho aconseguien. El títol de Graduat Escolar donava accés a continuar els estudis de Formació Profes- sional (FP) o el Batxillerat, en canvi amb el Certificat d’Escolaritat únicament es podia accedir a Formació Professional. No obstant això, si se superava el primer grau de FP compost de dos cursos, es podia accedir a l’estudi del Batxillerat Unificat Polivalent. La FP constituïa la branca de les professions. S’organitzava en dos nivells: formació professional de 1r grau (FP I) i formació professional de 2n grau (FP II). La FP I tenia dos cursos de duració i hi havia un ventall ampli d’especialitats per poder estudiar no solament en el Masnou sinó a la comarca del Maresme. Si aprovaven els tres cursos que comprenien el batxillerat, i després de superar el Curs d’Orientació Universitària (COU), es podien presentà a les proves d’accés a la universitat. La Llei General d’Educació recollia un tema molt importat, l’Educació Permanent per a Adults que es podien realitzar en centres especialitzats creats per aquesta finalitat o bé en centres ordinaris. Les ensenyances eren especialitzades, com per exemple ensenyar a

78 LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970) llegir i a escriure, recuperació i obtenir el Graduat Escolar, l’accés a la universitat per a majors de 25 anys, etc., per tant eren ensenyances que no estaven integrades en els nivells i cicles establerts en la Llei. El Sistema Educatiu també incloïa l’Educació Especial però no es va posar en pràcti- ca en les escoles públiques, almenys a Catalunya, fins que la Generalitat en va tenir les competències. La seva organització i finalitat han estat reformades profundament durant aquests últims anys per la integració dels alumnes amb necessitats. Va quedar molt clar que els llibre i el material necessari pel desenvolupament del sistema educatiu en els nivells de educació preescolar, educació general bàsica, formació professional de primer i segon grau i el batxillerat, estarien subjectes a la supervisió del Minis- teri d’Educació i Ciència, d’acord amb les normes que reglamentàriament s’establissin. Aquesta reforma educativa no era per resoldre solament els problemes de la falta de llocs escolars i del fracàs escolar en si, sinó que el que pretenia era modernitzar el sistema educatiu, d’acord amb les idees pedagògiques més progressistes que ja feia temps s’havien instaurat per l’Europa occidental. Per descomptat que la Llei General d’Educació del 70 va suposar un avenç social molt important i pràcticament va escolaritzar tota la població entre els 6 i els 14 anys, per tant va complir el seu objectiu democratitzador. No obstant això, aquesta Llei no va ser la panacea en l’ensenyament i es van detectar unes grans deficiències, sobretot pel que fa a un notable descens del nivell de coneixements, entre d’altres. Els aspectes positius d’aquesta Llei, podríem dir que van ser els següents: - Reconeix les obligacions de l’Estat pel que fa a l’educació. - Estableix unes bases que permeten l’escolarització dels 6 al 14 anys. - Proposa una educació comuna per a tots els alumnes de la mateixa edat. - Estableix un sistema d’educació coherent. - Reconeix els valors que hi ha a la societat dels anys 70, però també cal reconèixer que són difícils d’ajustar amb la situació política.

Els aspectes negatius també podríem dir que són els següents: - No hi ha una reforma fiscal clara per poder fer front a la despesa que comportarà l’aplicació d’aquesta Llei. - No queda clarament regulada les relacions entre l’ensenyança pública i la privada. - La Formació Professional queda bastant desvalorada.

EL PERQUÈ DE LA LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ

A finals de la dècada dels seixanta, Espanya es troba amb una situació nefasta pel que fa a l’escolarització. Els seus continguts ja no s’adapten a les necessitats actuals ni tampoc és un projecte clar per als anys que han de venir. El país està en ple desenvolupament eco- nòmic i industrial i té necessitat de personal qualificat i preparat per poder fer front a la qualificació de les empreses. Hem de pensar que les migracions interiors accentuen encara més la falta de col·legis i per descomptat de places escolars per poder atendre els nens i nenes d’edat escolar, sobretot pel que fa a Catalunya. Això feia que a Espanya faltés una llei orgànica de l’edu- cació d’acord amb un caràcter global de tots els nens i nenes en edat escolar.

LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970) 79 Hi havia una insuficiència de llocs escolars en educació primària i un elevadíssim percentatge de suspesos. També hi havia un gran percentatge d’alumnes que feien una ense- nyança lliure sense cap mètode concret i el que era més greu és que en el sistema, pel que fa a l’educació primària, n’hi havia una per a nens que per la seva situació econòmica podien seguir estudis de nivell mitjà i superior, en canvi altres, per no tenir el medis eco- nòmics suficients, estaven relegats als estudis primaris. D’aquesta Llei hi va haver diferents manifestacions que he volgut recollir. - Segons Lerena (1976), la reforma del sistema de l’ensenyança al procés d’institucio- nalització burgesa consistia fonamentalment en la introducció dels principis d’igualtat en les oportunitats educatives i sempre d’acord amb les aptituds dels escolars. - Pel bisbe Cantero Cuadrado (1970), el principal era la igualtat de oportunitats, considerava que era una revolució pacífica que Espanya necessitava per tallar tota classe de diferències. - La Fundació Foessa (1970) va considerar que la dècada dels 70 va ser la dècada de l’educació.

Per a qualsevol país, l’educació és el futur, per poder ser un país competitiu. A l’article 133 de la Llei, deixa constància que, en els plans de desenvolupament que aprovarà el govern, haurà de determinar el nombre de llocs escolars a crear en els diferents nivells i modalitats del sistema educatiu. D’aquí la construcció de l’institut de batxillerat del Mas- nou i també del col·legi Lluís Millet, que van entrar en un d’aquest plans. Una dada important de la falta de llocs escolars la tenim en un informe que fa Foes- sa l’any 1970. Segons aquest informe, a la província de Barcelona en fan falta 104.127. Això representa el 13% de població sense escolaritzar amb respecte a Espanya. S’ha de tenir en compte que la província de Barcelona havia rebut molta immigració, sobretot els anys 50 i 60, el que feia que fos, en aquest cas, la província més afectada de tot Espanya en dèficit de llocs escolars. No era d’estranyar que per pal·liar aquest dèficit s’haguessin creat acadèmies particulars. En un país com el nostre amb una dictadura bastant dura i sobretot tancada a qualsevol iniciativa estatal que trenques el seu ritme i proporcionés una obertura a l’educació, es fa difícil de creure que la iniciativa vingués del propi govern franquista. En contrapo- sició de la versió oficial, van ser moltes les opinions que van creure que aquesta Llei era una imposició externa per poder finançar els plans de desenvolupament espanyols. Segons Marta Mata en unes declaracions fetes el gener de 2001, textualment va dir:

[...] penso que Villar Palasí, com el mateix Fraga o com Ullastres, tenien l’evidèn- cia que Espanya no seria res a Europa, no entraria a la Comunitat Econòmica Europea si no modificava els comportaments respecte de la premsa, respecta de la mateixa economia i respecta de l’educació. En Villar Palasí el que fa és això, és intentar fer un plantejament de nova ordenació del sistema educatiu que fos homologable, ni que sigui tècnicament, amb els plantejaments europeus, i per això, en el moment de fer la Llei, no només convoca una reunió de cervells europeus a Buitrago, sinó que immediatament després ell fa que es connectin amb els assessors de la Unesco [...]

La mateixa Unesco va recomanar una consulta àmplia i democràtica abans d’elaborar el

80 LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970) projecte, sobretot en l’àmbit del professorat, ja que recauria en ells la responsabilitat final d’adaptar la Llei a l’ensenyança. Però això era impensable que ho fes un govern dictatorial, la democràcia en l’educació o en qualsevol àmbit de la nació era inadmissible, no entrava en la planificació d’un govern amb una dictadura. També és cert que la gratuïtat en l’educació podria comportar una davallada a les escoles privades regides principalment per l’església. Com que molts ministres d’aquella època pertanyien al Opus Dei, s’havia d’anar en compte a no perjudicar-la, no interessava a ningú, s’havia d’evitar. Segons declaracions fetes en una entrevista al senyor Ernest Gar- cia l’any 2001, declara:

[...] introdueix la subvenció a l’escola privada i en aquell moment va salvar a una part molt significativa dels sector privat de la desaparició. No al sector privat més poderós, però sí als col·legis més febles que en aquell moment estaven amenaçats pels requeriments de requalificació que tenien [...].

La Llei General d’Educació intensifica considerablement els sistema de beques. En la dècada dels 70, les modalitats d’ajuda a l’estudi es concreten principalment en les següents ajudes: a l’ensenyança, ajudes de transport (com el cas del col·legi Lluís Millet), ajudes al menjador, ajudes a residències pels que estudien carrera, ajudes a atencions com- plementàries, com poden ser llibres i material didàctic, préstecs per alumnes que estudia- ven els dos últims cursos d’ensenyança superior i també beques salari i beques de col·laboració.

LLEI GENERAL DE EDUCACIÓ I REFORMA EDUCATIVA (1970) 81

ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988)

L’absentisme a les aules, el fracàs escolar i la violència a l’escola, es deuen a la dimissió de la família de les seves històriques obligacions. José Saramago

La Direcció general d’ordenació educativa de l’Estat va trametre a l’Ajuntament del Mas- nou l’any 1974, un formulari que havien d’emplenar totes les escoles del Masnou per saber estadísticament quants col·legis hi havia que fossin estatals i no estatals a la nostra vila, així com l’alumnat que tenien. El resultat d’aquestes estadístiques figuren en l’arxiu municipal, que en guarden fotocòpies, i són les següents:

ESTATALS COL·LEGI MIXTA OCATA Unitats: 17 d’EGB Capacitat: 640 alumnes Alumnes matriculats: 491 Curs d’EGB 1r 106 2n 62 3r 77 4t 67 5è 67 6è 58 7è 49 8è 35

NO ESTATALS COL·LEGI LA IMMACULADA

ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988) 83 Unitats: 12 d’EGB - Subvencionat Capacitat: 456 alumnes Alumnes matriculats: 456 Curs d’EGB 1r 46 2n 46 3r 80 - 2 aules 4t 63 - 2 aules 5è 72 - 2 aules 6è 46 7è 39 8è 64 - 2 aules

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA Unitats: 8 d’EGB - Subvencionat Capacitat: 300 alumnes Alumnes matriculats: 296 Curs d’EGB 1r 50 2n 44 3r 33 4t 36 5è 30 6è 33 7è 30 8è 40

ACADÈMIA BOSCH Unitats: 5 d’EGB - No subvencionat Capacitat: 170 alumnes Alumnes matriculats: 165 Curs d’EGB 1r 40 2n 23 3r 22 4t 25 5è 15 6è 16 7è 14 8è 10

ESCOLA MARINADA Unitats: 8 d’EGB - Subvencionat Capacitat: 250 alumnes Alumnes matriculats: 240 Curs d’EGB

84 ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988) 1r 45 2n 30 3r 32 4t 38 5è 30 6è 25 7è 20 8è 20

ESCOLA BERGANTÍ Unitats: 7 d’EGB - No subvencionat Capacitat: 140 alumnes Alumnes matriculats: 41 Curs d’EGB 1r 10 2n 7 3r 9 4t 7 5è 5 6è 1 7è 2

COL·LEGI VERGE DEL PILAR Unitats: 4 d’EGB - No subvencionat Capacitat: 160 alumnes Alumnes matriculats: 165 Curs d’EGB 1r 22 2n 23 3r 40 4t 15 5è 25 6è 16 7è 14 8è 10

RESULTAT FINAL DE L’ESTADÍSTICA D’ENSENYAMENT DE L’ANY 1974

LLOCS ESCOLARS EXISTENTS AL MASNOU

Privats Privats no Públics subvencionats subvencionats TOTAL

Centres 1 3 3 7 Unitats 17 28 16 61 Capacitat 640 1.006 470 2.116

ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988) 85 ALUMNES MATRICULATS

Col·legis públics Col·legis privats TOTAL

1r 106 213 319 2n 62 173 235 3r 77 216 293 4t 67 184 251 5è 67 177 244 6è 58 137 195 7è 49 119 168 8è 35 144 179

TOTAL 521 1.363 1.884

L’any 1974 hi havia un cens de població de 10.567 habitants i la població escolar de 6 a 13 anys era de 2.080 alumnes.

RAONAMENTS

L’any 1970 és quan surt la Llei General d’Educació Bàsica. L’adaptació dels col·legis per tenir 8 aules com a mínim es fa difícil i per tant s’hauran de fer adaptacions estructurals a tots els col·legis, per tal de poder seguir amb la normativa vigent. L’Acadèmia Bosch i l’Acadèmia Verge del Pilar no tenien suficient espai per poder fer cap tipus d’adaptació, per tant van tancar al cap de poc temps. Com es pot comprovar, el Col·legi Mixte Ocata era l’únic estatal en aquells moments al Masnou. Després de les obres d’adaptació portades a terme van quedar amb 16 aules per EGB. Si ens fixem amb el nombre d’alumnes, els cursos segon, tercer, quart i cinquè queden bastant plens. S’ha de tenir en compte que en aquella època el nombre mínim d’alumnes per aula era de 35, però es podia arribar fins a 40. En els cursos de sisè, setè i vuitè el nombre era molt acceptable per poder impartir les classes d’una forma adient. Quan al primer curs d’EGB, va ser una exageració, van haver d’habilitar una altra aula i és que la demanda per un col·legí públic era molt forta. Però aquesta va ser la norma general de cada any fins arribar amb unes aules de més de 40 alumnes, sincerament va ser una època dolenta pel col·legi Ocata i pels seus alumnes fins que es van crear nous col·legis i es va poder racionalitzat el nombre d’alumnes per aula. Pel que fa als col·legis la Immaculada i la Sagrada Família també estaven molt plens, però aquests dos col·legis van haver de fer un pas molt important. De ser un col·legi només de nenes, d’acord amb la Llei General d’Educació Bàsica, van passar a ser mixtes, per tant també van haver de matricular nens. Els dos col·legis van adaptar estructuralment les seves instal·lacions, però tenien suficientment espai com per poder-ho fer. L’escola Marinada ja havia fet la seva adaptació i cobria les necessitats per als alumnes que tenia matriculats. L’escola Bergantí acabava de canviar la seva d’ubicació, ara estaven al carrer Lluís

86 ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988) Millet, 53 i tenien, en principi, 7 aules, encara que els alumnes que figuren en aquesta estadística eren els que tenien en l’altre lloc on estaven, però ràpidament van augmentar el nombre d’alumnes, l’espai que tenien ara així ho permetia. Les diferències que hi ha numèricament són degudes al següent: els col·legis la Imma- culada i Sagrada Família rebien, en aquell temps, moltes alumnes que vivien fora del Mas- nou i per tant no estaven comptabilitzades en el cens del Masnou. Per altra banda hi havia pares de nens que no els agradava les escoles que hi havia al Masnou i els portaven a col·legis d’altres poblacions, entre elles hi havia com a principal la Salle de Premià de Mar. Amb els anys i amb la creació de nous col·legis públics, aquestes diferències ja no hi van ser i actualment pocs són els nens o nenes del Masnou que van a un col·legi fora de la nostra vila.

ESTADÍSTICA D’EDUCACIÓ GENERAL BÀSICA DEL CURS 1977/78

Nom Centre 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL

Acadèmia Bosch 18 8 8 8 12 6 13 9 82 Bergantí 15 17 14 13 7 10 6 5 87 Marinada 32 32 32 31 30 30 30 27 244 Mixta Ocata 132 68 88 90 89 86 83 73 709 Verge del Pilar 24 15 16 23 12 25 18 13 146 La Immaculada 44 40 46 44 45 87 56 55 417 Sagrada Família 45 47 66 48 44 38 37 24 349

TOTALS 310 227 270 257 239 282 243 206 2.034

A l’arxiu municipal figura un escrit de data 16 de maig de 1988 del cap dels serveis territorials de Barcelona-Comarques, en el qual tramet una estadística pel que fa al nombre de centres, professorat i alumnes, i és el següent:

Centres Professorat Alumnes

Centres públics 6 127 2.893 Centres privats concertats 4 48 1.363

TOTAL 10 175 4.256

La diferència en alumnes és notable, però és que el nombre de col·legis també ho és, sobretot pel que fa als col·legis públics, d’un, l’any 1974, es fa passar a sis, l’any 1988, tenint en compte que en aquests sis hi figuren els dos Instituts. Els col·legis públics eren: l’Ocata, el Rosa Sensat, el Lluís Millet, el Ferrer i Guàrdia i els dos Instituts, el Maremar i el Mediterrània. Els col·legis privats concertats eren: La Immaculada, la Sagrada Família, el Marinada i el Bergantí. El Marinada tancaria el mes de setembre d’aquell mateix any i s’obriria el col·legi públic Salvador Espriu.

ESTADÍSTICA DELS CENTRES ESCOLARS DEL MASNOU (1974-1988) 87

LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990)

Educar un nen no és ensenyar-li alguna cosa que no sabia, sinó que és fer d’ell algú que no existia. John Ruskin

La Llei és sempre l’expressió de la voluntat del més fort. L’any 1990 s’aprova una nova llei d’educació, en aquest cas la Llei 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE, i es publica en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990. Aquesta Llei té un llarg preàmbul del que he volgut destacar el següents paràgrafs:

Los sistemas educativos desempeñan funciones esenciales para la vida de los individuos y de las sociedades. Las posibilidades de desarrollo de unos y de otras se asientan en la educación que aquéllos proporcionan. De la formación e instrucción que los sistemas educativos son capaces de proporcionar, de la transmisión de conocimientos y saberes que aseguran, de la cua- lificación de recursos humanos que alcanzan, depende la mejor educación de la repuesta a las crecientes y cambiantes necesidades colectivas. La nuestra es una sociedad en acelerado proceso de modernización que camina, cada vez más nítidamente, hacia un horizonte común para Europa. Cuando se están incorporando a las escuelas los ciudadanos del próximo siglo, los países con los que tratamos de construir el proyecto europeo, que ofrecerá una nueva dimensión a nuestra juventud de hoy, conceden una gran relevancia a la educa- ción y a la formación tratando de adaptarlas a la apertura del espacio individual, político, cultural y productivo, a la mayor rapidez y complejidad de los cambios de todo tipo, propiciando su prestación más prolongada a mayor número de ciudadanos, promoviendo las mejoras necesarias para garantizar su calidad. Ponien- do en marcha, por tanto, procesos de reforma de sus respectivos sistemas.

LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990) 89 Esta misma necesidad de adaptación se ha dejado sentir con fuerza nuestro país, y la sociedad española en su conjunto, y de manera más perfilada la comunidad educativa, se ha pronunciado favorablemente por una reforma profunda de nuestro sistema educativo. La progresiva integración de nuestra sociedad en el marco comunitario nos sitúa ante un horizonte de competitividad, movilidad y libre circulación, en una dimensión formativa, que requiere que nuestros estudios y titulaciones se atengan a referencias compartidas y sean homologables en el ámbito de la Comunidad Europea, a fin de no comprometer las posibilidades de nuestros ciudadanos actuales y futuros. Todas las transformaciones constituyen de por si razones más profundas a favor de la reforma del sistema educativo, para que éste sea capaz no sólo de adap- tarse a las que ya se han producido, sino de prepararse para las que se avecinan, contando con una mejor estructura, con mejores instrumentos cualitativos y con una concepción más participativa y de adaptación al entorno.

A l’article 3 d’aquesta Llei, explica que hi haurà ensenyances de tipus general i ensenyances de règim especial. Les ensenyances de règim general seran les següents: a) Educació infantil. b) Educació primària. c) Educació secundària, que comprendrà l’educació secundària obligatòria, el batxillerat i la formació professional de grau mitjà. d) Formació professional de grau superior. e) Educació universitària.

Les ensenyances de règim especial seran: a) les ensenyances artístiques i b) les d’idiomes. A l’article 5 deixa molt clar que l’ensenyança bàsica serà obligatòria i gratuïta, que s’i- niciarà als sis anys i finalitzarà els setze i comprendrà l’educació primària i l’educació secundària. A l’article 7 i 8 parla de l’educació infantil, fent referència al fet que hi haurà dos cicles, el primer fins a tres anys i el segon de tres a sis anys. Aquesta educació tindrà caràcter voluntari i les administracions públiques garantiran l’existència del nombre de places suficients per assegurar l’escolarització de la població que ho sol·liciti. L’article 12 deixa clar que l’educació primària es composarà de sis cursos acadèmics i que anirà dels sis als dotze anys i l’article 17 parla de l’educació secundària obligatòria que completarà l’educació bàsica i que abastarà quatre cursos acadèmics, entre els dotze i setze anys. A l’article 36 parla àmpliament de l’educació especial. A l’article 51 i següents del títol tercer d’aquesta Llei, s’exposa com haurà de funcionar l’educació de les persones adultes. El títol quatre parla molt clarament de la qualitat de l’ensenyament i concretament a l’article 58.1 diu «Els centres docents estaran dotats dels recursos educatius humans i materials necessaris per garantir una ensenyança de qualitat». I finalment, al títol cinquè parla de la compensació de les desigualtats en l’educació com poden ser les derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o qualsevol altre, per tant, s’entén que d’aquest títol s’han creat els centres d’acollida atès l’increment de persones d’altres països que han vingut a viure al nostre país.

90 LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990) Quan he acabat de llegir aquesta llei m’ha semblat molt bona, amb unes intencions molt positives; queda configurada amb els principis i valors de la nostra Constitució, i per tant dóna al sistema educatiu el ple desenvolupament de la personalitat de l’alumne, el dret a formar-se en el respecte i en la llibertat, l’exercici de la tolerància, la convivència demo- cràtica, la formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat. Així mateix a l’article dos, sota els principis d’una formació personalitzada, s’ha de propicià una educació integral en coneixements, habilitats i valors morals de l’alumne en tots els àmbits de la vida, ja sigui personal, familiar, social i professional; d’efectiva igualtat de drets entre sexes, i en contra la discriminació; el respecte i la defensa del medi ambient; de l’autonomia peda- gògica dels centres; d’atenció psicopedagògica i de l’orientació educativa i professional, etc. És evident que aquest sistema educatiu no ha obtingut els bons resultats esperats, a la vista està que Espanya està desacreditada per estar a la cua dels països europeus pel que fa a l’ensenyament. Hi ha informes molt preocupants del baix rendiment dels alumnes en l’escolaritat obligatòria, i això ens ha de preocupar a tots. Jo no puc parlar d’aquesta Llei com a polític, perquè no ho sóc, tampoc puc parlar com a tècnic d’ensenyament, perquè no ho sóc, però sí que puc parlar com a pare. Dels tres fills que he tingut, els dos més grans van estudiar l’EGB i als catorze anys van entrar a l’institut Mediterrània per estudiar el batxillerat. Encara recordo la quantitat de deures que portaven, que a vegades havia de col·laborar per tal de fer-los més planer el camí. Els exigien molt, els feien treballar molt, però els resultats eren d’un nivell alt que els deixaven preparats per poder estudiar qualsevol carrera que desitgessin. La meva filla petita, als seus dotze anys, la va agafar amb el primer any de la implantació de l’ESO. Vaig tenir les meves reticències, no perquè no ho veies clar, sinó perquè havia tingut dues experiències molt bones amb l’EGB i el batxillerat, i tenia els meus dubtes que es pogués superar, però la llei obliga i va començar la secundària obligatòria que marca la LOGSE. Al mes d’a- nar a l’institut ja vaig veure que allò no anava bé, no portava deures i quan li pregunta- va em deia que els feien a classe. Passat el primer trimestre ho vaig tenir clar: l’ESO era un desastre. Com sempre feia, al començament del segon trimestre vaig anar a parlar amb la seva tutora i em va corroborar el baix nivell que portaven. No va ser solament en aquest curs, com més avançaven amb la secundària, més malament anaven, per tant, van ser quatre anys que em vaig pensar que la meva filla perdria la ganes d’estudiar, sense tenir clar el futur una vegada acabés la secundària. Era lògic i no cal ser cap expert amb ensenyament. Si amb l’EGB als catorze anys els alumnes ja es derivaven a formació professional o al batxillerat, ara obligaven els alumnes que no volien estudiar o que realment no tenien la capacitat de fer-ho, a estar dos anys més amb el mateix tipus d’ensenyament, per tant no és d’estranyar que hi hagi alumnes que quan estan a classe es rebotin perquè els estan obligant a un sistema que no volen. Per tant, comporta una reducció alarmant dels nivells i pot conduir a una desmo- tivació general de la classe arrossegant els que encara no tenen molt clar si volen estudiar i els que estan interessats en estudiar. No estic en contra de la obligatorietat dels setze anys, ni molt menys, però crec que el millor hagués estat tal com es feia abans, als catorze anys derivar els alumnes que no vul- guin estudiar dels que volen estudiar. Establir una formació professional potent, que no fos, potser, tant teòrica i més pràctica per engrescar els alumnes que els interessa més fer coses manuals que estudiar. El batxillerat ja estava bé, i que tots plegats fessin els dos pri-

LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990) 91 mers cursos obligatòriament. Això d’estar tots junts es va veure des del primer dia que no donaria el resultat que es volia, no calia ser cap expert en la matèria. El fracàs escolar és del tot evident. Crec que és una incongruència, un absurd, un error, una anormalitat pretendre no acceptar que qualsevol persona, en aquest cas estudiants, ja tenen les tendències molt clares i desenvolupades de les seves capacitats intel·lectuals i saben perfectament bé quines són les seves prioritats futures. Per tant, discriminen l’estudiant bo i amb ganes de desenvolupar el seu intel·lecte, envers d’altres alumnes que no volen o no tenen la capacitat d’estudiar. No em sembla just, ni per a uns ni per als altres. També és cert que en aquests últims anys la societat ha canviat molt. L’educació era un tema que depenia de la família i de l’escola. Ara, generalment, la família no educa, sinó que exigeix a l’escola que ho faci. A vegades crec que els fills es pugen de mantega, se’ls dóna tot, però no tenim temps per estar amb ells, per parlar amb ells, per escoltar les seves inquietuds i les seves experiències. La connexió directe i coincident entre la família i el sistema educatiu es fa difícil moltes vegades, per tant no és d’estranyar que entre el col·lectiu de mestres la majoria se sentin decebuts per ambdós costats. Durant el dos últims anys he estat parlant amb molts mestres i m’han arribat diferents versions, diferents interpretacions de l’actual LOGSE. La majoria pensaven que el fracàs era degut a una falta d’inversió, no es va aportar una dotació econòmica suficient per poder desenvolupar eficaçment aquesta Llei. En segon lloc, hi havia els que pensaven que el disseny del sistema d’aquesta Llei ja estava en retrocés en els països del nostre entorn que l’havien aplicat. Sigui el que sigui, han passat més de quinze anys i anem a pitjor. No hi ha un futur clar en aquest aspecte ni tampoc una voluntat clara en situar l’ensenyament a l’altura que es requereix. No crec que la culpa sigui d’un partit polític en concret, crec que la culpa és de tots els partits polítics, tant dels que manen com dels que estan a l’oposició, precisament per no fer una oposició positiva en l’ensenyament i de tots nosaltres, per no manifestar clarament el desequilibri social que representa la LOGSE. Per a mi no és la vergonya de ser els últims d’Europa pel que fa a l’ensenyament, que també la tinc, sinó, i el que és més important, el futur incert dels nostres fills i néts, perquè el que aprendran no estarà a l’altura del que voldríem els pares i els avis, i tampoc el que ells voldrien. Com diu Francisco Robles, «Educar es car, però no educar encara ho és més».

92 LLEI D’ORDENACIÓ GENERAL DEL SISTEMA EDUCATIU - LOGSE (1990) ENSENYAR O EDUCAR

Hi ha tres classes d’aristocràcia en aquesta vida: la del llinatge, la de la riquesa i la del coneixement, i aquesta última és la que val la pena. José Luis Peixoto

Buscant els sinònims d’aquestes dues paraules, he trobat un reguitzell d’expressions molt entenedores del que signifiquen i que vull explicar perquè, per a mi, aquestes dues paraules són molt àmplies de significat i dignes de ser comentades. Són les següents: alliçonar, ensinistrar, instruir, exercitar, educar, il·lustrar, explicar, aclarir, alfabetitzar, encaminar, acostumar, formar, cultivar, civilitzar, orientar, polir, aprendre, aplicar-se, estudiar, sociable. Pel que fa al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, també hi ha unes definicions que val la pena que siguin mencionades:

ENSENYAR: comunicar a algú una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc, donant-li lliçons, explicacions, etc.

EDUCAR: formar a algú, desenvolupant i dirigint les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

EDUCAT/ADA: formar a les bones maneres, als bons usos de la urbanitat i la cortesia. Ben educat vol dir que té urbanitat.

INSTRUIR: donar a algú, coneixements o informacions d’una manera metòdica.

FORMAR: desenvolupar harmònicament la personalitat d’un infant o d’un jove, les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.

ENSENYAR O EDUCAR 93 ESTUDIAR: aplicar l’esperit a adquirir la coneixença d’alguna cosa, aprendre alguna cosa de memòria, examinar atentament alguna cosa, per determinar-ne la naturalesa, el caràcter, la significació per interpretar-la o reproduir-la.

APRENDRE: adquirir la coneixença, la pràctica d’alguna cosa, amb l’estudi i l’atenció.

Per tant queda clar que a les escoles no és suficient ensenyar que 2 i 2 fan 4, com diem col·loquialment, sinó que s’ha de transmetre al nostre fills, i no solament a l’escola, sinó també en el nucli familiar, uns coneixements, uns valors, uns costums i unes formes d’actuar que els preparin per viure en la nostra societat i sempre dins la seva pròpia personalitat.

S’ha de pensar que l’educació no solament es produeix a través de la paraula, sinó que està present en totes les nostres accions, sentiments i actituds que tenim diàriament en la nostra vida. Mitjançant l’educació, les noves generacions han d’assimilar i aprendre uns coneixements bàsics, unes normes de conducta i unes formes de ser i actuar que els facilitaran poder entendre el món de generacions anteriors i així poder millorar, en el possible, les noves generacions. Sens dubte que el resultat d’aquest procés es materialitzaria en una sèrie d’habilitats, coneixements, actituds i valors, produint-se un canvi de caràcter social, intel·lectual, emocional, etc., de la mateixa persona. Una persona es pot instruir sense la necessitat de cap mestre, mitjançant la lectura o conversacions que podem tenir amb altres persones, però l’educació s’aprèn a través d’e- xercicis i exemples que fan desenvolupar les facultats intel·lectuals, culturals, físics i morals de les persones. L’educació requereix uns terminis més llargs i difícils de precisar, ja que suposa una acumulació de coneixements i que ajudarà a adquirir la personalitat pròpia de cada individu. També ha de superar els obstacles que suposen tenir un temps assignat per a cada matèria i d’acord amb la planificació que tingui cada un dels centres educatius. L’objectiu seria el desenvolupament de totes les capacitats humanes tenint en compte la individualitat que cada un de nosaltres portem a dintre nostre. Esforç, hàbits i metodologia han estat durant segles les claus bàsiques per entendre el que deia Montesquiu, que és necessari aprendre molt per arribar a saber molt poc. Per tant, educar no vol dir ocupar-se tot el temps en lectures i classes importants, l’a- lumne ha de saber observar, escoltar i acostumar-se a raonar per ell mateix, això de ben segur que el portarà cap a un camí que només ens l’atorga la llibertat. Si l’educació s’orienta prioritàriament cap a l’estudi d’uns continguts que l’alumne ha d’aprendre per després demostrar en un examen el que sap, encara que sigui només memorísticament, o sigui que digui les coses com un lloro, això comportarà un fracàs educatiu. L’educació ha de ser un procés educatiu i constant que haurà de modificar la conducta de l’individu a través de coneixements i experiències que s’aniran adquirint de diverses maneres, formes i medis d’una forma formal i informal, conscient i inconscientment.

94 ENSENYAR O EDUCAR NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES

Si dius a una criatura que no faci una cosa dolenta i la recompenses per no fer-la, està bé, perquè és una criatura. Però, si quan el nen es fa gran i té coneixement, encara el recompenses per les coses bones que ha fet, el que fas és insultar-lo. V.S. Naipul

ENSENYANÇA DEL CATALÀ ABANS DE LA DEMOCRÀCIA

A finals de l’any 1976 diferents col·legis de la vila van sol·licitar a l’Ajuntament una sub- venció que els permetés l’ensenyament del català al seu col·legi. Les peticions van ser les següents:

Col·legi Nacional Mixta Ocata 630.000 ptes Col·legi Sagrada Família 253.750 ptes Cooperativa Escolar Marinada 117.500 ptes Escola Bergantí 12.000 ptes

TOTAL 1.013.250 Ptes

En el Ple de l’Ajuntament del Masnou corresponent al mes de desembre, el president del Patronat Municipal de Cultura, el senyor Joaquim Coll Latorre, va exposar les necessitats dels diferents centres docents de la vila, interessats en impartir l’ensenyament del català, acompanyant el cost que tindria aquesta ensenyança en els quatre dels set centres que existeixen en el Masnou. El cost seria de 1.013.250 ptes, i cobriria l’ensenyança del català a 1.140 alumnes. Per descomptat que l’Ajuntament va aprovar aquesta sol·licitud a començaments de l’any 1977. La subvenció acordada per l’Ajuntament va ser de 1.000.000 ptes, per tant s’havia de repartir proporcionalment a les escoles que ho havien demanat. Per poder trobar la quantitat corresponen, es va multiplicar la quantitat sol·licitada per la quantitat que donava

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES 95 l’Ajuntament i es va dividir per la quantitat total que les escoles havien demanat. El resultat va ser el següent:

Col·legi Nacional Mixta Ocata 621.761 ptes Col·legi Sagrada Família 250.431 ptes Cooperativa Escolar Marinada 115.963 ptes Escola Bergantí 11.843 ptes

TOTAL 999.998 Ptes

ENSENYANÇA DEL CATALÀ EN DEMOCRÀCIA

Una vegada establerta novament la Generalitat de Catalunya i amb la transferència de l’ensenyament aconseguida, es publica d’immediat en el Diari Oficial de la Generalitat el Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre la normalització lingüística en l’àmbit de l’ensenyament no universitari, que introdueix la llengua catalana en algunes àrees i matèries a partir del següent curs 1983-84. Va donar la sensació, o almenys a mi m’ho va semblar, que aquest Decret ja el tenien preparat feia temps i a punt de publicar en el moment oportú. Transcric el referit Decret i l’Ordre de 8 de setembre de 1983, per la qual es desplega l’anterior Decret, per trobar-los justos en la seva grandària, determinants en el seu contingut i concreció en la seva redacció. Crec que es va estudiar molt bé el tema ja que les conseqüències que portaria en l’ordre polític i en l’ordre personal de certs sectors de la nostra societat en contra d’aquestes disposicions, no eren fàcils i certament encara no ho són. Hi ha gent de pell molt fina que no accepta la personalitat pròpia de la llengua catalana, i el que representa en la nostra cultura pròpia i la nostra forma de ser i de fer i d’entendre les coses, que comporta aversió o enveja. Volen que siguem i pensem igual que ells i això és impossible, no ho podran aconseguir.

DECRET 362/1983, de 30 d’agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya, a l’àmbit de l’ensenyament no universitari.

Article sisè 1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament.

Article desè 1. El Departament d’Ensenyament podrà adoptar aquelles mesures que cregui convenients per redistribuir el professorat entre els centres d’EGB i Preescolar amb la finalitat d’aconseguir que tots els centres disposin de professorat idoni que, en el seu conjunt, permeti assolir els objectius previstos en el present Decret. 2. El Departament d’Ensenyament continuarà organitzant cursos de català per al professorat de preescolar i EGB, i per al professorat d’ensenyament secundari i especialitzat, fins que s’asseguri el coneixement generalitzat del català a tots els nivells no universitaris. Es prendran igualment altres mesures amb la mateixa finalitat.

96 NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Primera. El Departament d’Ensenyament donarà les instruccions necessàries perquè aquells centres que haguessin fet una opció lingüística predominantment castellana, d’acord amb el Decret 270/1982, puguin arribar més fàcilment a la situació prevista a l’article novè d’aquest Decret; introduint ja la llengua catalana com a llengua d’ensenyament d’algunes àrees o matèries, a partir del pròxim curs 1983-84.

Segona. Les escoles que hagin fet una opció catalana, quant a la llengua d’ensenyament, hauran d’adoptar les mesures adients per tal d’assegurar un domini correcte de les dues llengües, l’Administració vetllarà pel seu compliment.

ORDRE de 8 de setembre de 1983, per la qual es desplega el Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre l’aplicació de la Llei 7/1983, de normalització lingüística a Catalunya, a l’àmbit de l’ensenyament no universitari.

Regulat l’ús de la llengua catalana a l’àmbit d’ensenyament no universitari pel Decret 362/1983, de 30 d’agost, sobre aplicació de la Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística, i d’acord amb el que estableix la disposició final primera de l’esmentat Decret,

ORDENO:

I. Les llengües oficials a Catalunya com a matèria d’ensenyament

Article primer L’ensenyament de la llengua catalana serà impartit d’acord amb els programes i orientacions establerts pel Departament d’Ensenyament i que es determinen per a l’Educació Preescolar i Cicle Inicial d’EGB, per l’Ordre d’11 de maig de 1982; per al Cicle Mitjà d’EGB per l’Ordre de 16 d’agost de 1982; i per a la 2a etapa d’EGB i altres nivells per l’Ordre de 10 de setembre de 1980.

II. La llengua catalana com a llengua d’ensenyament

Article sisè 1. El català, com a llengua pròpia de l’ensenyament, serà emprat de manera progressiva i generalitzada, a tots els nivells, graus i cursos de l’ensenyament no universitari, sens perjudici del que disposa l’article setè de la present Ordre. 2. A les àrees o assignatures que s’imparteixin en llengua catalana s’emprarà aquesta en totes les activitats orals i escrites: l’exposició del professor, el material didàc- tic o llibres de text, els exercicis de l’alumne i els d’avaluació.

II. A) La llengua catalana com a llengua d’ensenyament a l’EGB.

Article setè 1. Per tal de garantir que els alumnes d’Educació Preescolar i Cicle Inicial puguin

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES 97 rebre l’ensenyament en la llengua que els sigui habitual, tal com estableix l’article setè, apartats 1 i 2, del Decret 362/1983, de 30 d’agost, els centres públics i privats tindran la documentació referida a la situació lingüística dels alumnes, que amb la resta de documents de formalització de matrícula s’adjuntarà a llurs regis- tres personals. 2. El director del centre, un cop finalitzat el procés de matriculació, determinarà, conjuntament amb el Claustre de professors, les mesures organitzatives i didàcti- ques necessàries a fi de garantir el respecte als drets lingüístics dels alumnes i les presentarà al Consell de Direcció o al Consell de Centre per a la seva aprovació. 3. L’acta de la sessió extraordinària del Consell de Direcció o del Consell de Cen- tre que aprovi el Pla a seguir serà tramesa a la Direcció General d’Ensenyament Primari en el termini de trenta dies de començat el curs. 4. El Departament d’Ensenyament destinarà preferentment a les classes de Cicle Inicial i de Preescolar, i a les escoles unitàries, professors que tinguin domini de les llengües oficials.

Article vuitè 1. Els alumnes que comencin l’EGB a partir de la data de publicació d’aquesta Ordre, en arribar al Cicle Mitjà, rebran en català l’àrea de ciències socials o la de ciències naturals. A la segona etapa rebran en català ambdues àrees. 2. Els Consells de Direcció dels diferents centres, en els nivells a què fa referència l’apartat anterior, podran acordar el processament en llengua catalana d’altres àrees, a més de les àrees indicades a l’esmentat apartat, sens perjudici del que disposa l’article 9è. del Decret 362/1983, de 30 d’agost. 3. Als centres on abans de la publicació del Decret 362/1983, de 30 d’agost, els alumnes de segona etapa han rebut ensenyament en català en una o més àrees, continuaran emprant el català com a llengua d’ensenyament en aquestes àrees fins a l’acabament de llur ensenyament bàsic.

III. El català, llengua oficial de l’Administració educativa

Article desè 1. El català, com a llengua pròpia de l’Administració, serà emprat de manera progressiva i generalitzada als centres docents públics en les seves actuacions administratives. 2. Els directors dels centres públics vetllaran perquè la llengua catalana esdevin- gui el vehicle d’expressió normal en les activitats internes i de projecció externa, tal com disposen els articles 13 i 14 del Decret 362/1983, de 30 d’agost.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Primera. Els centres als quals llurs propis recursos no els permetin d’atendre durant el present curs 1983-1984, en el primer ensenyament, el que s’estableix a l’apartat segon de l’article setè d’aquesta Ordre, hauran de comunicar aquesta situació a la Direcció General d’Ensenyament Primari en el termini màxim de quinze dies des- prés d’iniciat el curs escolar, a fi que es puguin prendre les mesures adients.

98 NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES Segona. Durant el curs escolar 1983-1984, els directors dels centres adscriuran preferentment a les classes de preescolar i de primer curs d’EGB els professors que tinguin domini de les dues llengües oficials. Tercera. Els centres en què a l’empara de l’Ordre de 25 d’agost de 1982 no s’hagi impartit cap àrea en català a segona etapa d’EGB el curs 1982-1983, faran ús del català com a llengua d’ensenyament en les àrees de ciències socials i ciències naturals a partir del curs escolar.

Aquestes disposicions van portar un enrenou a tots els col·legis de Catalunya, i lògi- cament als del Masnou. També és cert que uns més que uns altres, depenia de la pre- disposició que tinguessin la majoria dels mestres de cada un dels claustres. Qualse- vol canvi important com aquest, comporta una modificació ens els hàbits normals de qualsevol professional de l’ensenyament, però és que en aquest cas hi havia professionals que havien de canviar el seu idioma habitual, i això podia ser molt complex. En el cas dels treballadors de l’ensenyament com també els de l’administració, potser no estàvem acostumats a reciclar-nos o fer cursets, seminaris o a assistir a con- ferències. Qualsevol treballador necessita fer cursos d’adaptació de les noves tecnologies, de les noves disposicions publicades i si més no, de noves formes i tècniques d’actuació en moments determinats i també dels que han de formar part del nostre treball diari. Això va donar un gir important en el moment d’instaurar-se la Genera- litat de Catalunya. Aquestes disposicions de normalització lingüística en l’ensenyament van representar un canvi difícil i a vegades incòmode per alguns professionals. Vaig viure diferents experiències, algunes grates i altres no tant. Vaig viure molt de prop com mestres cas- tellans que no parlaven res de català s’entusiasmaven per fer cursos de català dins els programes d’immersió del català que organitzava la Generalitat, en canvi també vaig viure com mestres de parla castellana i catalana es possessionaven en contra aquestes disposicions i a qualsevol modificació que es volés fer sobre aquest tema. No obstant això, el temps ho va posant tot al seu lloc i el que no era habitual va acabant sent-ho. No va ser gens fàcil per a ningú, però pel Servei de l’Ensenyament del Català de la Generalitat encara menys. Recordo amb molt d’afecte a dues persones que van portar el pes d’aquest canvi per la seva personalitat, per l’esperit de lluita i per la seva dedi- cació que va ser, en molts casos, admirable i digne de menció com van ser el senyor Joaquim Arenas, cap dels Serveis de l’Ensenyament en Català i de la senyora Maria Majó, coordinadora del Pla Intensiu de la Normalització Lingüística a la Comarca, dues persones que van viure molt intensament aquest projecte i amb les quals vaig estar present en algunes reunions que es van fer a l’Ajuntament, tant amb polítics com amb els directors dels diferents centres del Masnou. Dos grans professionals. Dos grans amics. A l’arxiu municipal he trobat una carta del Regidor d’Ensenyament, senyor Marià Aran, de data 19 de gener de 1984, dirigida al cap dels Serveis de l’Ensenyament del Català, en el que li comunicava que després de les reunions mantingudes amb els directors dels col·legis Mixta Ocata i Lluís Millet, l’Ajuntament es faria càrrec de la compra de llibres de text en català per canviar els que els pares ja havien comprat en castellà al començament del curs. El valor d’aquests llibres va ser de 265.774 pessetes.

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES 99 Els llibres van ser :

Col·legi Mixta Ocata: 63 llibres en català Nuevo País - Socials per 6è d’EGB. 38 llibres en català Orbe - Socials per 7è d’EGB. 71 llibres en català Orbe País - Socials per 8è d’EGB.

Col·legi Lluís Millet: 70 llibres Pot ser sí, pot ser no - 1r d’EGB, més dues guies pel mestre. 71 llibres Barcanova - Per 6è d’EGB, més dues guies. 70 llibres en català Etnos - Per 8è d’EGB, més dues guies

La majoria del col·legis públics van començar amb la immersió lingüística a partir del preescolar de 3 anys. Altres ho van fer en tot el preescolar i algun fins i tot en alguns cursos d’EGB. Cal dir, però, que amb la constància per part dels estaments polítics i administratius de l’ensenyament i la bona voluntat dels professionals de l’ensenyament i en general del claustre de professors de tots els col·legis, finalment es va aconseguir que la immersió del català a les escoles fos possible.

100 NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES ESCOLES CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES

Els col·legis ensenyen, però no eduquen. Jordi Humet

El Ministeri d’Educació va publicar en el BOE de 7 de maig de 1980, una Resolució de la Direcció General de Personal d’Ensenyament de data 30 d’abril del mateix any sobre com efectuar els tràmits del concurset de trasllats de mestres. Són drets que tenen els funcionaris de l’ensenyament. Qualsevol mestre, ja sigui perquè no està bé en un col·legi, perquè no li agrada la seva organització o funcionament, perquè estava en una altra població i trasllada la seva residència al Masnou, o per les circumstàncies que siguin, podia demanar el trasllat a un altre col·legi. El fet és que cada ajuntament havia d’anar a buscar la documentació a Barcelona per a realitzar aquest concurset. Els mestres que volien canviar d’escola, ho havien de demanar directament a la Delegació Provincial del Ministeri en un temps determinat, el resultat de les peticions formaven part de la documentació que havia de tenir cada ajuntament. El Ministeri determinava el dia i l’hora que s’havia de celebrar el concurset, sempre es feia a les oficines dels ajuntaments. El que he trobat a l’arxiu municipal es refereix de l’any 1980 a l’any 1987. Jo era el que portava aquests concursets, ja que figurava dins de les meves tasques d’ensenyament i sempre es feia a través de la Junta Municipal d’Educació.

L’any 1980 va tenir el resultat següent:

Cognoms i nom Procedència Centre adjudicat

Ramirez Montero, M. Isabel Saragossa Col·legi Ocata Salbaña Benet, Goretti El Masnou Col·legi Rosa Sensat Jorge Estevez, Ma Dolores Tomino Col·legi Lluís Millet

CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES 101 Mairal Dieste, Consuelo El Masnou Col·legi Rosa Sensat Pla Gimeno, Josefa Mataró Col·legi Ocata Bautista Meneses, Alfredo El Masnou Col·legi Ocata Lerena Manzanares, Saúl El Masnou Col·legi Ocata Abril Escusa, Jesús El Masnou Col·legi Lluís Millet Segales Vallbona, Ma Antònia Montornès del Vallès Col·legi Ocata Ruíz Jiménez, Àngela Arenys de Mar Col·legi Rosa Sensat Vaquero Gejo, Clementina Badalona Col·legi Lluís Millet Núñez Mauriz, Aurora Torre de Claramunt Col·legi Rosa Sensat Tardon Gutièrrez, Henar Col·legi Ocata Abelló Riera, Anna Ma Col·legi Lluís Millet

L’any 1982 ja no era el Ministeri d’Educació, sinó la Generalitat de Catalunya la que va portar aquest concurset de trasllats. El resultat va ser el següent:

Cognoms i nom Procedència Centre adjudicat

Pla Gimeno, Josefa Col·legi Ocata Col·legi Ferrer i Guàrdia Gutiérrez Gonzàlez, Pedro Col·legi Ocata Col·legi Ocata Segalés Vallbona, Ma Antònia Col·legi Ocata Col·legi Rosa Sensat Escuer Marco, Ma Soledatd El Cim de Teià Col·legi Rosa Sensat Lluent Quesada, Sieglinde Col·legi Rosa Sensat Col·legi Ferrer i Guàrdia Arévalo Espuelas, José Antonio Sevilla Col·legi Rosa Sensat Làzaro Fernàndez, Ma Mercedes Argentona Col·legi Ocata Zuloaga Jiménez, José Col·legi Ocata Col·legi Ocata Ricart Huguet, Carme Col·legi Rosa Sensat Col·legi Ocata Trias Herrera, Ma Àngels Premià de Dalt Col·legi Ocata Llanillo Veganzones, José A. Santa Coloma de G. Col·legi Ferrer i Guàrdia Gorbs Turbany, Ma Dolores Col·legi Ocata Col·legi Ferrer i Guàrdia Fàbregas Añaños, Màximo Badalona Col·legi Ferrer i Guàrdia Alonso Asensio, Ma Lourdes Vilassar de Dalt Col·legi Rosa Sensat Ruiz Jiménez, Àngela Col·legi Rosa Sensat Col·legi Ferrer i Guàrdia Romano Garcia, Gregoria Col·legi Rosa Sensat Col·legi Ferrer i Guàrdia

Per l’any 1983 va tenir el següent resultat:

Al col·legi Rosa Sensat hi van entrar els següents mestres José Maria Juanto Abaigar José Naharro Àngeles Cercos Insa (com a comissió de serveis)

Col·legi Lluís Millet: Ma Soldad Escuer Marco Col·legi Ocata: Glòria Abardia Oliva Ma Pilar Yàgüe Hinojosa

102 CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES Col·legi Ferrer i Guàrdia: Ma de l’Amor Alvarez Blanco Enrique Cervantes Jiménez

Any 1984, el resultat del concurset és el següent:

Cognoms i nom Centre adjudicat

Macia Ignacio, Juan José Col·legi Ferrer i Guàrdia Grau Bueno, Jordi Col·legi Lluís Millet Salas Mateo, Miguel Angel Col·legi Lluís Millet Muñoz Nicolau, Juan Miguel Col·legi Rosa Sensat Figuerola Giralt, Ma Lourdes Col·legi Lluís Millet Collado Morillas, José Maria Col·legi Ferrer i Guàrdia Mateo Pedrol, Julia Col·legi Rosa Sensat Maresme Duran, Mercedes Col·legi Ferrer i Guàrdia Roca Trescents, Ma Assumpta Col·legi Ocata Ortuño Gobern, Isabel Col·legi Ocata Getan Olivan, Ma Teresa Col·legi Ocata Gómez Riu, Ma del Rosario Col·legi Rosa Sensat Galtés Ferrando, Neus Col·legi Ocata

L’any 1987, solament es va presentar una petició de la mestra Ma dels Àngels Trias Herre- ra, que va demanar el centre Ferrer i Guàrdia i es va concedir.

A partir d’aquesta data la Generalitat ho va organitzar de diferent manera, a través d’un programa informàtic i introduint les dades de les peticions fetes, automàticament i d’a- cord amb els punts que tenia cada mestre donats per la seva antiguitat, es resolia automà- ticament. D’aquesta manera aquesta càrrega que tenia cada ajuntament i que no era de la seva incumbència, va quedar sense efecte i per tant ja no es va fer més.

CONCURSET DE TRASLLATS DE MESTRES 103

CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992)

L’educació és l’art d’acompanyar i ensenyar a créixer la mainada. Ma Lluïsa Ruhí

Avui, dia 13 de novembre de 2008, visito el centre de recursos pedagògics del Baix Maresme, amb seu al Masnou, hem quedat amb la Ma Lluïsa Ruhí que ens trobaríem en el referit centre a la tarda. Recordo com si fos ara, el dia que vaig sentir a parlar del que era un centre de recursos pedagògics. M’haig de remuntar a principis dels 90 del segle passat. En aquella època es feien moltes reunions de mestres a l’Ajuntament del Masnou. Quasi diria que era un centre més, on es mantenien reunions col·lectives dels directors o representants de cada un dels col·legis de la nostra vila. S’ha de tenir en compte que en aquella època es va arribar a un acord entre els col·legis públics que seria a l’Ajuntament on es faria la preins- cripció escolar que normalment es feia el mes d’abril, d’aquesta manera es centralitzava en un sol lloc per ser més fàcil per a pares i mares dels alumnes, i els directors podien tenir més temps pels treballs del seu col·legi. Per tant, l’Ajuntament era també un centre per ells ja que era un portaveu molt vàlid per demanar subvencions per obres de rehabilita- ció o ampliació dels seus col·legis i també per ampliar serveis necessaris per als col·legi públics. Doncs bé, teníem com a inspectora d’ensenyament a la senyora Anna Sala. Quan havia de venir al Masnou per celebrar alguna reunió em trucava abans per poder quedar amb un dia i una hora concreta per si havia d’avisar algun director o al regidor d’ensenyament. En una de les visites que va fer i després de parlar amb els directors, vam mantenir una conversa dels canvis i nous projectes que s’estaven preparant pel Masnou, i va ser quan em va comentar que es volia posar un centre de recursos pedagògics pel baix Maresme i que anava a mirar un local al poble de Cabrera o Cabrils per instal·lar-lo. Va ser quan li vaig preguntar què era un centre de recursos i em va explicar molt detallada-

CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992) 105 ment els serveis que donava per als col·legis i per a mestres. Vaig quedar sorprès. Aquest tipus de servei no el coneixia. Sincerament em va entusiasmar. Vaig pensar amb els col·legis del Masnou. No li vaig dir res. L’endemà al matí vaig esperar que vingués l’alcalde, el senyor Azuara, i abans no rebés les visites previstes, i mentre li anava passant els portafirmes dels diferents departaments preparats el dia abans, li vaig explicar la conversa que havia tingut amb la inspectora d’ensenyament i concretament sobre la creació d’un centre de recursos pedagògics per al Baix Maresme. Li vaig recordar que el Masnou era el centre en ensenyament d’aquesta part de la comarca, i que, a part que seria un bé important per als nostres col·legis que aquest centre estigués al Masnou, creia que no ens podíem deixar perdre aquest servei. Ho va entendre perfectament. Em va demanar que li fes un informe recordatori de tot aquest assumpte i que li donés. Així ho vaig fer. Van passar uns dies i un matí quan va entrar a l’Ajuntament, que normalment eren 3/4 de 8 del matí, em va demanar que anés al seu despatx i així ho vaig fer. Una vegada vaig entrar i mentre li anava passant els portafirmes em va dir que ja podia anar buscant lloc per instal·lar el centre de recursos pedagògics del baix Maresme, ja que seria en el Masnou on s’ubicaria. Perfecte. Un altre servei de la Generalitat que venia al Masnou. Aprofitant que el col·legi Ocata passava a ser d’una línia des del curs 1989-90, i s’a- naven buidant aules, es va reorganitzar internament, es va obrir una porta pel carrer de Lluís Millet i aquesta va ser l’entrada oficial del nou servei educatiu; d’aquesta manera quedava independent del col·legi, encara que interiorment sí que es connectaven. El setembre de 1992 es va inaugurar el centre de recursos pedagògics del baix Mares- me al Masnou. El mateix mes de setembre em va venir a veure a l’Ajuntament la senyora Maria Lluï- sa Ruhí, se’m va presentar com la directora del centre de recursos i es venia a presentar perquè en tinguéssim constància. La vaig presentar a la regidora d’Ensenyament, senyora Anna Ma Mora Porta, i vam estar comentant els serveis que donaria als col·legis i ens va explicar com s’organitzaria per donar suport als col·legis en diferents aspectes de l’ensenyament. La veritat és que amb la Ma Lluïsa vam tenir molta sort, va ser una persona sempre disposada a col·laborar, una persona sensible a l’ensenyament. Mentre vaig estar a l’Ajuntament portant ensenyament des del Despatx Central, hi va haver sempre una gran capacitat de treball per part d’aquest centre i la seva disposició personal va ser sempre d’una gran cordialitat. En aquests moments la directora és la senyora Núria Farré.

SERVEIS EDUCATIUS DEL BAIX MARESME

Els serveis educatius van ser creats pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. A la comarca del Maresme hi ha tres serveis educatius atesa la seva forma geo- gràfica. L’any 1983 es va crear el de Mataró, i posteriorment es van crear el de Pineda de Mar i el del Masnou. Cada servei educatiu el componen diferents equips de professionals organitzats de la següent manera:

- CRP. Centre de recursos pedagògics. - EAP. Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica. - ELIC. Equip de llengua, interculturalitat i cohesió social.

106 CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992) - CREDA. Centre de recursos per a deficients auditius.

Tots aquests equips estan situats al Masnou i abasten les poblacions següents: Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Dosrius, el Masnou, Montgat, Órrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Total 14 pobles del baix Maresme que inclouen 48 escoles d’infantil i primària, 12 instituts d’ensenyament secundari, 5 escoles d’adults, 35 llars d’infants i 1.500 mestres. Aquest servei té com a finalitat donar resposta a les necessitats del seu àmbit territorial amb intervencions que es concreten en l’assessorament i atenció d’alumnes en situa- ció de necessitats educatives especials, també l’assessorament i organització de les activitats de formació del professorat, i en definitiva la disponibilitat de facilitar els recursos de tota mena als col·legis.

CRP - CENTRE DE RECURSOS PEDAGÒGICS

Aquest centre es va crear per donar suport a l’activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent del professorat, i les seves funcions principals són les següents: - Oferta de recursos, d’infrastructura i de serveis al centre docents, als mestres i als professors, per tal que puguin disposar de materials específics de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d’utilització. - Catalogació dels recursos educatius del medi local i comarcal i elaboració de pautes i informacions complementàries per facilitar-ne l’ús del professorat. - Suport a les activitats docents i a l’intercanvi d’experiències educatives, per tal de fomentar la reflexió del professorat sobre la pràctica docent. - Coordinació i organització de l’execució i del seguiment de les activitats de forma- ció permanent i col·laboració en la detecció de les necessitats de formació i en l’ela- boració de propostes per satisfer-les.

EAP - EQUIP D’ASSESSORAMENT PSICOPEDAGÒGIC

Aquest equip dóna suport al professorat dels centres docents per tal d’oferir la resposta educativa més adequada al conjunt de l’alumnat, especialment aquells que presenten dis- minucions o més dificultats en el procés d’aprenentatge i les seves famílies. Està format per psicòlegs, pedagogs i treballadors socials de la Generalitat de Catalunya. Les seves funcions principals són les següents: - Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat, conjuntament amb el professorat i d’altres serveis específics per tal de trobar la resposta educativa més adequada en cada cas. - Elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars que puguin necessitar els alumnes, conjuntament amb el professorat i d’altres serveis específics. - Assessorament als mestres i professors sobre els projectes curriculars dels centres educatius, concretament en aspectes psicopedagògics i que millorin l’atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes.

CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992) 107 - Assessorament a l’alumnat, les famílies i el professorat sobre aspectes relacionats amb l’orientació personal, educativa i professional. - Col·laboració amb els serveis socials per tal d’oferir atenció als alumnes i les famílies que ho necessitin. Oferta de recursos, infrastructura i de serveis als centres docents i al professorat per tal que disposin de material específic de les diferents àrees curriculars, de mitjans propis de la tecnologia educativa i de publicacions especialitzades, amb assessorament o instruccions d’utilització.

ELIC - EQUIP DE LLENGUA, INTERCULTURALITAT I COHESIÓ SOCIAL

Aquest equip té com a objectius els següents:

Llengua - Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular als centres educatius i com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe. - Actualitzar les metodologies, les estratègies i els recursos didàctics davant la creixent diversitat lingüística i cultural de l’alumnat, a les diferents etapes educatives.

Interculturalitat - Desenvolupar una consciència d’igualtat com a condició prèvia per al coneixement i el respecte de les diferències culturals en el marc de la nostra realitat. - Potenciar la cultura del diàleg i la convivència.

Cohesió social - Garantir l’equitat i crear les condicions que facin possible la igualtat d’oportunitats per accedir a una educació de qualitat. - Fomentar la inclusió social i escolar de tot l’alumnat i evitar qualsevol tipus de mar- ginació.

CREDA - CENTRE DE RECURSOS PER A DEFICIENTS AUDITIUS

Aquest centre de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA) col·labora amb els centres docents per tal que la tasca del professorat s’adeqüi a les necessitats educatives de l’alumnat amb deficiència auditiva o amb greus trastorns de llenguatge. L’atenció logopèdica es fa directament a les escoles on està escolaritzat l’alumne. Les seves funcions són les següents: - Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat amb defi- ciència auditiva o amb trastorns del llenguatge, en col·laboració amb els EAP. - Valoració psicolingüística d’aquest alumnat. - Valoració audiològica i seguiment audioprotètica. - Assessorament al professorat sobre ACI, estratègies metodològiques i ajuts tècnics. - Atenció logopèdica a l’alumnat amb deficiència auditiva o trastorns de llenguatge quan sigui necessària. - Orientació a les famílies d’aquests alumnes.

108 CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992) - Elaboració de materials educatius adaptats a les NEE de l’alumnat amb deficiència auditiva o amb trastorns de llenguatge. - Catalogació de recursos específics. - Oferta d’aquests materials als centres docents i famílies.

Quan he escrit tot els serveis que dóna el servei educatiu del baix Maresme, quedo sob- tat de la quantitat de serveis que s’estan donant i que no ens ho podíem pensar en els seus inicis.

CENTRE EDUCATIU DEL BAIX MARESME (1992) 109

CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979)

L’educació és l’eina que permet al ser humà enriquir-se, formar-se, obrir noves possibilitats i assolir independència. En definitiva, educació és oportunitat, enriquiment i llibertat. Anna Balagué

L’educació és l’eina imprescindible en el llarg camí cap a la llibertat personal. Palmira Robles

L’educació facilita les eines i les estratègies per al coneixement i la millor adaptació al medi, tot afavorint l’exercici mental i l’augment d’autoestima. Lourdes Alemany

INICIS

En els últims 25 anys del segle XX, Espanya comença a despertar d’una dictadura massa llarga i comença a evolucionar socialment, econòmicament i també políticament per poder equiparar-se d’alguna manera amb els països més avançats d’Europa. Aquesta transformació tan ràpida va portar les persones a realitzar noves feines i altres responsa- bilitats, que necessitaven una formació més específica i continuada per poder afrontar el treball encomanat, el que representava unes noves qualificacions del treballador que s’es- pecialitzava en un treball concret. L’educació permanent per a adults era una altra forma, també important, d’ensenyar, d’ajudar als joves que no havien aprovat l’ensenyança bàsica durant el temps obligatori en el col·legi d’EGB. Donar una segona oportunitat sempre serà útil i gratificant per a la recuperació que es pot fer d’aquesta joventut que, per diferents causes, no van poder o no van voler acabar aquesta ensenyança. També hi ha persones, majors d’edat, que per altres causes no han tingut l’oportunitat de poder estudiar quan eren joves i a vegades ni tan sols han tingut oportunitat d’a- prendre a llegir i escriure. L’entrada de la democràcia al país va portar també el que vam anomenar «titolitis», o sigui que per qualsevol feina, sigui en l’administració pública o bé en una empresa privada, et demanaven com a mínim tenir el títol de graduat escolar o similar. Per treballar en la neteja, un ofici tan respectable com qualsevol altre, també demanaven tenir al menys el certificat d’escolaritat. Va ser com una malaltia que va portar a més d’una persona de cap, perquè si a l’empresa on estaves, no tenies el títol corresponent no podies augmen-

CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) 111 tar de categoria en la feina, o podia ser un descrèdit que ocupessis un lloc de treball i que no tinguessis com a mínim el graduat escolar. En aquest cas l’Ajuntament del Masnou, l’any 1979, recent estrenada la democràcia en els ajuntaments, i de la mà de la tinent d’alcalde d’ensenyament, la senyora Carme Giralt, va entrevistar-se amb la inspectora de la zona, la senyora Montserrat Mora, per poder donar aquest tipus d’ensenyament inclòs a la Llei d’Educació General Bàsica de l’any 1970. Com a resultat d’aquesta entrevista, l’alcalde, senyor Josep Azuara, va enviar una instància a la delegada provincial del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, que transcrita al català textualment diu:

Exposa, que d’acord amb les indicacions de la inspectora de la zona i amb la tutela del Consell Municipal d’Ensenyament, integrat pels membres de la Comissió Muni- cipal d’ensenyança, professors d’escoles, així com representació de les associacions de pares d’alumnes, ha efectuat una campanya en la qual s’impartirà en aquesta vila el graduat escolar per a majors de 14 anys. El lloc on s’impartiria seria en el col·legi nacional Rosa Sensat, diàriament i en horari nocturn. Els professors dependran del Consell Municipal, el qual serà independent de qualsevol escola nacional. L’examen final es faria en el mateix centre, sota la direcció del professorat i en tot cas d’un representant oficial d’aqueixa dele- gació. Per tant, Sol·licita, de V.I. sigui acceptat tot el que exposo per tal de poder efectuar les oportunes matriculacions i poder començar el curs el més aviat possible.

La senyora Carme Giralt va enviar una còpia d’aquest escrit a la inspectora senyora Montserrat Mora per tal que en tingués coneixement. Aquesta petició es basava en vàries disposicions que s’havien publicat en el Butlletí Ofi- cial de l’Estat. Faré referència a la publicada el dia 26 d’agost de 1978, una Ordre de 13 de juliol de 1978, sobre autorització de centres no estatals dedicats exclusivament a l’edu- cació permanent d’adults per impartir ensenyances equivalents al nivell d’Educació Gene- ral Bàsica. En la seva disposició primera diu que podran sol·licitar autorització per l’obertura d’un centre d’educació permanent per adults totes les persones que d’acord amb els articles 2n i següents del Decret 1855/1974, de 7 de juny, que hauran de tenir els efectius materials i personals mínims. Que hauran de tenir com a mínim tres aules i un espai destinat a activitats diverses. I finalment parla dels documents que s’hauran de presentar en cas de sol·licitar aquesta activitat educativa i acompanyats d’un informe de la inspecció.

L’EDUCACIÓ PERMANENT D’ADULTS COMENÇA EL CURS 1979-80

L’educació permanent per adults es va iniciar en el curs 1979-80. Durant el primer trimestre es van donar les classes en el col·legi nacional Rosa Sensat, però donades les queixes de la direcció del centre pel comportament dels alumnes, es va traslladar aquesta activitat al col·legi nacional mixte Ocata on va finalitzar aquest curs. Aquest primer any el centre va ser reconegut per la inspecció, i els alumnes de l’EPA del Masnou es van poder examinar en el mateix centre i es van presentar les primeres pro-

112 CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) postes per l’expedició dels títols corresponents al graduat escolar. El que no hi havia, en aquest primer curs, era cap tipus de subvenció ni ajuda econòmica per part de ningú, ni del mateix Ajuntament. Els professors cobraven de la mensualitat que pagaven els alumnes. Els professors que van començar aquest curs van ser Ignasi Montaña, Anna de Jesús Ortega i Josep Maria Puñet. Van fer una bona labor i es van adaptar a unes condicions moltes vegades difícils, no solament per organitzar un servei sense un entorn clar i pre- determinat pel seu funcionament, sinó també per uns alumnes que no havien pogut o no havien volgut aprovar una educació general bàsica, moltes vegades carregats de problemes familiars o propis. També cal tenir en compte les persones majors d’edat que no estaven acostumades a estudiar i a treballar amb altres companys de classe, i que moltes vegades se’ls feia difícil entendre el que se’ls explicava. La paciència va ser una cosa quotidiana per a ells, una virtut que es va fer normal per ser l’única forma de poder posar en marxa un servei necessari per a la nostra vila. El curs següent, 1980-81, en ser un centre reconegut oficialment, el que es proposa es la idea de consolidar els nivells pedagògics amb un programa que fixa els nivells a impartir i també els estructurals pel seu funcionament. L’Ajuntament deixa unes aules, que té situades als baixos del carrer de M. C. Verdaguer, 53, per impartir l’ensenyament de l’e- ducació permanent per a adults, que encara que siguin provisionals, compleixen la mis- sió exposada en l’Ordre de 13 de juliol de 1978, pel que fa a tres aules i un espai destinat a activitats diverses. Els alumnes continuen pagant una quota mensual a través d’una entitat bancària i al professorat se li assigna una quantitat fixa. Per al curs 1981-82 es van matricular 29 persones pel nivell de graduat escolar. La relació que es va confeccionar era un imprès del Ministeri d’Educació, però es va presentar i segellar al Servei Especialitzat d’Educació Permanent d’Adults del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Els traspassos ja estaven coordinats. La Generalitat pren possessió de l’ensenyament a Catalunya. S’estableixen altres contactes i s’estableixen altres directrius i formes per aquesta especialitat. El servei d’educació permanent per a adults es va establir a la majoria de poblacions de Catalunya, sobretot pel que fa a les poblacions grans i ciutats. En ser aquest un servei no obligatori per als ajuntaments i costós per a l’usuari per haver de pagar als professors, la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat del dia 7 de maig de 1982, una Ordre de 22 de març de 1982, per la qual es regula el procediment i criteris per a l’atorgament d’ajudes a entitats que sense finalitat de lucre desenvolupin activitats d’educació permanent d’adults. És la primera que es publica i és de suposar que va ser per la insistència dels ajuntaments afectats per poder continuar donant aquesta especialitat d’ensenyança sense que sigui costós per als alumnes. El dia 2 de juny de 1982, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va trametre la documentació que es demanava a l’esmentada Ordre. La memòria que s’acompanyava textualment deia:

L’aportació a les despeses de l’EAP del Masnou, s’aconsegueix per dos mitjans, que són l’aportació dels alumnes, que correspon una tercera part de la despesa total. Les dos terceres parts restants són a càrrec de l’Ajuntament del Masnou. L’EAP del Masnou no té cap tipus de finançament exterior. L’aportació de l’Ajuntament del Masnou és important, però a part de l’apor-

CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) 113 tació econòmica també col·labora amb l’aportació dels locals que són per a les activitats de l’EAP, així com els serveis de manteniment, imprescindibles per al normal desenvolupament del centre. Els alumnes, amb la seva aportació, cobreixen una tercera part de les despeses totals, però als alumnes amb dificultats econòmiques, ja siguin particulars com familiars i que siguin justificades, l’Ajuntament els sufraga les despeses a càrrec de la seva aportació. Durant els tres anys de funcionament s’han cobert places d’alumnes amb dificultats econòmiques. Aquest any 1982 també hi ha places amb aquesta situació. L’àrea d’influència de l’EAP no solament es centre en el terreny local, ja que assisteixen alumnes de diverses poblacions veïnes: 1 de Premià de Mar, 2 de Teià i 6 d’Alella. Ingressos anuals 735.000 ptes. Aportació dels alumnes en quotes mensuals de 3.000 pessetes 245.000 ptes. Aportació de l’Ajuntament del Masnou 490.000 ptes. Despeses anuals 735.000 ptes. (Inclou sous professors, serveis i instal·lacions, manteniment, material pedagògic).

D’aquesta primera subvenció demanada per la Generalitat de Catalunya destinada a l’e- ducació permanent per a adults, l’Ajuntament del Masnou va rebre una quantitat de 170.000 pessetes, que van ser trameses el dia 15 d’abril de 1983, o sigui un any després d’haver-la sol·licitat. El dia 15 de desembre de 1983, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia una carta al cap de Serveis Territorials d’Ensenyament, senyor Lluís Busquets, que textualment diu:

Fa quatre anys que aquest Ajuntament va establir unes aules especials, dedicades a l’educació permanent d’adults, situades en el carrer de M. C. Verdaguer, núm. 53. Actualment està establerta l’ensenyança reglada del graduat escolar, no obstant això, tenim en estudi la possibilitat d’ampliar aquesta ensenyança amb activitats no reglades, la qual cosa crec quedaria cobert dintre d’aquesta zona, amb aquest tipus d’ensenyament tan important en aquest moment. És per això, doncs, que d’acord amb l’article 5è del Decret 361/1983, de 4 d’a- gost, m’és grat posar a disposició d’aqueix Departament d’Ensenyament les referides aules, amb la finalitat de poder subscriure un conveni, amb aquest Ajunta- ment, per potenciar i ampliar aquest centre de formació permanent d’adults.

Aquesta va ser una de les constants de l’Ajuntament del Masnou envers l’educació permanent d’adults, arribar a un conveni amb la Generalitat, però mai es va produir. Per al curs 1984-85, les aules per al graduat escolar passen a ubicar-se a la segona planta de la Casa de Cultura, situada en el passeig Prat de la Riba, 16, i pel que fa a l’alfabe- tització, al local municipal de la plaça de Ramon y Cajal, núm. 6. No obstant això, a principis del mes de desembre, i d’acord amb el president de l’esplai d’avis de can Man- dri, aquests classes d’alfabetització es farien en el primer pis del referit esplai. Per aquest curs, la Generalitat subvencionaria amb 448.000 pessetes, per la qual cosa els alumnes del graduat escolar deixarien de pagar la quota mensual a partir del febrer de 1986. El preu de la matrícula va ser de 2.000 pessetes i la quota mensual era de 3.000. Les classes es feien de dilluns a divendres, de 7 a 10 del vespre, a la Casa de Cultura.

114 CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) Quant a les classes d’alfabetització, es feien el dilluns, dimecres, dijous i divendres de 2/4 de 5 fins a les 7 de la tarda, a l’esplai d’avis Can Mandri, el preu de la matricula era de 1.000 pessetes i no es pagava mensualitat. En data 29 de gener de 1985, l’alcalde del Masnou envia una carta al vicerector dels centres associats de la Universitat Nacional d’Educació a Distància de Madrid, més conegut com UNED, que traduït al català textualment diu:

Aquest Ajuntament està interessat, en principi, en poder instal·lar en aquesta localitat, un centre associat a aqueixa universitat, amb la finalitat de poder oferir a les persones interessades l’accés a la universitat a distància. Encara que a la ciutat de Barcelona existeixen aquests centres, però això representa problemes pel que fa als viatges i als horaris que moltes vegades són de difí- cil solució. Per tant, creiem que hi ha persones d’aquesta localitat i les dels seus voltants que els seria més fàcil assistir a classes, tutories, etc. Per tant, els agrairia que ens informessin degudament d’aquesta possibilitat, per poder estudiar una petició formal sobre aquest tema.

Amb aquest escrit hi ha un clar desig de voler donar altres oportunitats en l’ensenyament, en aquest cas era la possibilitat de donar en el Masnou les classes corresponents per a l’ac- cés a la universitat a partir dels 25 anys. Però, com era d’esperar, a la UNED no l’interessava tenir una escola en el Masnou, ni que fos associada amb l’Ajuntament del Mas- nou, i per tant no es va poder portar a terme. Un altre intent per poder arribar a un conveni amb la Generalitat, va ser ajuntar-se amb els ajuntaments d’Alella i Teià per fer front comú a una possibilitat de conveni per l’educació permanent d’adults. L’Ajuntament del Masnou, en sessió de la Comissió de Govern del dia 8 d’abril de 1986, va adoptar el següent acord que textualment diu:

Vist que el Servei d’Educació Permanent d’Adults de la Direcció General d’En- senyament Primari va atorgar una subvenció destinada a les classes que es porten a terme per l’obtenció del títol de graduat escolar i alfabetització, i donat que des de l’any 1979 està organitzant aquests cursos. Vista la necessitat d’alliberar totalment de despeses aquest ensenyament i que resultés completament gratuït per als alumnes interessats, ja que actualment les mensualitats són molt elevades i l’Ajuntament no pot fer-se càrrec de tot el pressupost. Atès que actualment l’esmentat Servei de la Generalitat està destinant mestres a les poblacions de més de 20.000 habitants, i d’acord amb les reunions mantingudes amb els ajuntaments d’Alella i Teià per poder-nos mancomunar i arribar així al número d’habitants establert, per poder continuar la trajectòria d’aquest ensenyament, el qual és molt positiu per a tots. Per tot això s’acorda: 1r. Sol·licitar al cap de Serveis d’Ensenyament Territorials que nomeni mestres per dur a terme les classes d’educació permanent d’adults al Masnou, on quedaran incloses les poblacions d’Alella i Teià. 2n. Delegar a l’alcalde per la signatura del conveni corresponent. 3r. Traslladar aquest acord al ajuntaments d’Alella i Teià per tal que adoptin els seus acords pertinents.

CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) 115 Els ajuntaments d’Alella i Teià van prendre els seus acords d’adherir-se al conveni en els plens celebrats el dia 30 d’abril de 1986. El dia 15 de maig següent l’alcalde del Masnou va enviar l’expedient complet al senyor Valentí Sallas, cap dels Serveis Territorials de Bar- celona-Comarques, tot demanant que s’anomenessin mestres per poder portar a terme d’educació permanent d’adults en el Masnou, on també hi figurarien les poblacions d’A- lella i Teià. Com era d’esperar la resposta va ser negativa, però aquesta mancomunitat de poblacions es va tirar endavant per l’ensenyament de l’educació permanent d’adults. Hi ha uns escrits de data 8 d’octubre de 1986 del senyor Marià Aran, tinent d’alcalde d’Ensenya- ment del Masnou, als alcaldes d’Alella i Teià, senyors Josep Ma Casals Casals i Martí Creus Pujadas, en què els comunica que no s’ha pogut aconseguir l’objectiu que la Gene- ralitat anomenés els mestres per l’educació permanent d’adults, però que la matriculació estava oberta i que, una vegada es sabés els alumnes matriculats, s’hauria de fer un repartiment econòmic proporcional d’acord amb els alumnes de cada poble, amb la finalitat de pal·liar les despeses totals.

ESTADÍSTIQUES

D’acord amb els documents que consten en l’arxiu municipal he pogut composar la següent relació de matriculats i aprovats del graduat escolar, ja sigui en els exàmens corresponents al mes de juny com els del mes de setembre:

Curs Matriculats Aprovats Curs 1979-80 40 16 Curs 1980-81 32 13 Curs 1981-82 29 12 Curs 1982-83 18 8 Curs 1983-84 19 14 Curs 1984-85 27 19 Curs 1985-86 24 9 Curs 1986-87 28 10 Curs 1987-88 25 12 Curs 1988-89 36 17 Curs 1989-90 40 11 Curs 1990-91 48 12 Curs 1991-92 62 16 Curs 1992-93 58 14 Curs 1993-94 58 15 Curs 1994-95 55 21

A partir del curs 1990-91 els alumnes de graduat escolar de les poblacions veïnes de Vilassar de Mar i de Vilassar de Dalt, també venien a examinar-se juntament amb els alumnes del Masnou. En el curs 1990-91 les professores encarregades de l’educació permanent d’adults eren Palmira Robles Carro i Lourdes Alemany Mateu.

116 CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) En el curs de 1994-95 aquest ensenyament es va traslladar al local municipal situat en el carrer de Sant Felip, núm. 6 (interior). Segons la propaganda que es va fer per aquest curs, s’indicava que era organitzat per l’Ajuntament del Masnou, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

LLEI PER A LA FORMACIÓ D’ADULTS

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publica la Llei 3/1991, de 18 de març, de formació d’adults. En el preàmbul d’aquesta Llei diu textualment:

El desenvolupament de l’educació, fonament del progrés, és condició prèvia de tota prosperitat i benestar social, i, a la vegada, autèntic suport de les llibertats individuals en tota societat democràtica. Essent la formació un procés inacabat per a tota persona, ha d’ésser atesa i pro- moguda adequadament pels poders públics en el marc dels principis establerts pels articles 9.2, 27.1 i 2 i 44.1 de la Constitució i per l’article 8.2 de l’Estatut d’Autonomia. La millor manera de promoure i garantir el dret a la igualtat és per mitjà de la formació permanent, entesa com el procés educatiu que ha d’acompanyar la persona al llarg de tota la seva vida. La formació d’adults, part fonamental d’aquest procés, ha d’ésser considerada com el conjunt d’activitats de tota mena, educatives, culturals, cíviques, socials i formatives, que tendeixen al perfeccionament de les habilitats de la persona, al millorament dels seus coneixements i capacitats professionals, a l’aprofundiment de les seves possibilitats de relació, a la comprensió de l’entorn que l’envolta, a la interpretació correcta dels fets que es produeixen en el seu món i a l’enfortiment de la democràcia per tal de facilitar una dinàmica participativa en el si de la societat catalana. La formació d’adults, part fonamental d’aquest procés, ha de donar resposta educativa a tots els ciutadans, tant des d’una dimensió formal com no formal, amb especial èmfasi en la formació compensadora d’una formació deficitària. Alhora, la dinàmica canviant en les necessitats de formació d’adults fa necessàries l’actualització i l’especialització constant dels formadors. Aquesta Llei té com a objectiu establir el marc general de la formació permanent d’adults i regular aquelles activitats específiques no considerades en el cos normatiu vigent, d’acord amb les competències que els articles 9.25 i 15 de l’Es- tatut d’Autonomia atorguen a la Generalitat.

En el títol preliminar i dins l’article 1, s’exposa els tres àmbits en què vol incidir que són camps diferenciats en la formació integral de la persona. Aquests tres apartats són els següents:

a) La formació instrumental i la formació bàsica, enteses com a formació general i compensadora d’una formació deficitària en relació amb el desenvolupament i les exigències de la societat actual. Aquest àmbit ha de permetre l’accés de la persona adulta a tots els nivells de l’ensenyament reglat, fins a la universitat, i a altres modalitats noves que puguin sorgir en el futur.

CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) 117 b) La formació per al món laboral, entesa com l’aprenentatge inicial per a poder incorporar-se al món del treball, i l’actualització, la reconversió i el perfeccionament de coneixements i habilitats per a exercir una professió o un ofici segons les exigències del desenvolupament social i del canvi constant del sistema productiu. c) La formació per al lleure i la cultura, entesa com una dimensió de la formació d’adults que cerca l’aprofitament, amb finalitats formatives, del temps lliure i de desocupació laboral, i l’aprofundiment en els valors cívics, en una participació més plena en la vida social i en el coneixement de la realitat social i cultural de Catalunya dins un procés de recuperació nacional.

Els objectius d’aquesta Llei queden clars al seu article 2, i diu:

a) Eliminar progressivament l’analfabetisme. b) Procurar que tots els ciutadans adults tinguin la possibilitat d’assolir la forma- ció bàsica que la societat actual demana. c) Promoure el coneixement de la nostra realitat nacional en tots els seus aspectes i, de manera específica, en tot allò que es relacioni amb la llengua i la cultura, i el coneixement de la realitat dels altres pobles de l’Estat i d’Europa. d) Afavorir l’accés a l’educació reglada, obligatòria i no obligatòria, en les seves diverses modalitats i amb la metodologia adequada a la formació d’adults. e) Possibilitar el dret que té tota persona a l’actualització i el perfeccionament dels seus coneixements i destreses, d’acord amb les exigències laborals, socials i culturals de la mateixa societat, i dedicar una atenció preferent als sectors socials amb més mancances, per tal de tractar de reequilibrar el conjunt de la societat catalana. f) Contribuir a atendre les necessitats de formació proposades pels agents socials, i l’assoliment, per tota la població adulta, dels nivells de creació i participació cultural de les societats avançades. g) Fomentar els hàbits de responsabilitat cívica i participació social. h) Afavorir hàbits i actituds que permetin de viure el temps de lleure de manera creativa. i) Facilitar la integració plena dels ciutadans de Catalunya a Europa a fi de participar, en peu d’igualtat, dels béns culturals europeus.

A l’article 17 d’aquesta Llei, també parla de les activitats de recerca i d’estudi que s’han de fomentar en els programes de formació, i que seran destinades als mestres que es dedi- quin a la formació d’adults. Entre algunes d’aquestes activitats hi ha la de potenciar els coneixements i l’intercanvi d’experiències amb altres països, fomentar la recerca a partir de les experiències de la formació d’adults i dedicar una atenció especial a les dades esta- dístiques i als estudis sociològics que expliquin tant els canvis socials com les previsions d’evolució en un futur immediat. La capacitat d’aprendre d’una persona queda mesurada en funció de la capacitat que té d’expressar-se, d’autoorganitzar-se, de buscar els recursos que cregui convenients i d’ac- tivar-los per aconseguir els seus objectius. Per tant, té gran importància que els mestres que portin aquest servei tinguin una tasca docent diferenciada als altres, ja que el que primer han d’ensenyar, sobretot als adults, és ensenyar a aprendre. La millor formació que

118 CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) podem facilitar a les persones adultes quan comencen la seva formació bàsica és ensenyar-los a aprendre, d’aquesta manera els coneixements que vagin adquirint els obriran les portes a qualsevol formació i els motivaran per assolir noves fites en l’itinerari personal que faran al llarg de la seva vida. Per l’analfabetisme s’ha d’adquirir el domini i l’habilitat de la lectura i de l’escriptura per fer possible el procés normal de l’aprenentatge, tot i que l’aprenentatge i la formació és un procés que acompanya la persona tota la vida, i la formació i l’educació són processos que es fan realitat al llarg de la mateixa vida de la persona, dins del seu món del treball, de la família, del lleure, de la jubilació, etc.

CURS 1998-99

Per a l’educació d’adults del Masnou, l’any 1998 va ser molt significatiu perquè es van fer avenços molt importants. L’Ajuntament del Masnou va encarregar un estudi per veure quines eren les necessitats educatives de la població. De l’estudi es va despendre la necessitat d’oferir un Programa de Garantia Social (PGS), establert a la nova Llei d’educació, la LOGSE, amb els perfils d’auxiliar de paleta i el d’auxiliar de serveis residencials, dirigit a joves entre 16 i 21 anys que no havien aprovat l’ESO i que, atesa la nova Llei, no podien continuar els seus estudis dins l’ensenyament reglat. El PGS els donava l’oportunitat d’aprendre un ofici i presentar-se a proves lliures per continuar els seus estudis en els Cicles Formatius de Grau Mitjà. La Generalitat va autoritzar l’Ajuntament del Masnou que realitzés aquests programes, els quals es van dur a terme en el curs 98-99. L’Ajuntament de Teià va col·laborar estretament en el seu funcionament i l’Ajuntament d’Alella ho va fer puntualment. La col·laboració inter- municipal es va plasmar en la formalització d’un conveni, l’any 2000, al qual es van afegir altres municipis de l’entorn. El conveni el van signar els ajuntaments del Masnou, Teià, Montgat i Tiana. Alella s’hi va afegir el 2003. Actualment el conveni continua vigent. Amb l’estudi també es va veure la importància d’obrir un nou espai educatiu a l’escola relacionat amb les noves demandes de la població necessàries per moure’s en una societat cada cop més tecnològica i informatitzada. Per donar-hi resposta es va posar en funcionament l’aula d’autoformació, on s’oferien les matèries d’informàtica, idiomes, mecanografia i comptabilitat. Així doncs, en el curs 98-99 es va fer un gran salt respecte dels anteriors, pels següents motius: - Augment de l’oferta formativa (amb el Graduat Escolar i els cursos d’alfabetització que es feien fins al moment, s’incorporen els PGS i l’aula d’autoformació) - Augment del professorat, amb una nova professora a la plantilla de l’Ajuntament (de dues es passa a tres), i professorat per dur a terme la part de l’ofici del PGS. - Creació d’un espai propi per a l’escola d’adults que passa de ser una aula d’adults a anomenar-se Centre de Formació d’Adults el Masnou (CFAM). La ubicació va ser a la segona planta de l’Edifici Centre, on es troba actualment.

Amb el transcurs dels anys l’oferta formativa es va anar ampliant considerablement amb un clar objectiu, des del consistori, de donar resposta a les noves demandes i necessitats de la població.

CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) 119 CURS 2008-09

La plantilla de professorat s’ha anat augmentat amb personal propi del municipi (actualment el claustre està format per 6 professores) i personal contractat. En aquests moments hi ha 13 professors/es en total. El claustre docent està format per les següents professionals: Anna Balagué Lourdes Alemany Palmira Robles Eulàlia Serrano Aïda Estrada Maria Timoneda

Per a aquest curs 2008-09, s’ha signat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Teià, per dur a terme conjuntament les activitats formatives del CFAM, amb la voluntat de rendibilitzar i optimitzar els recursos municipals. Actualment, l’Ajuntament del Masnou es troba en ple procés de sol·licitar a la Gene- ralitat l’autorització del centre. Això permetrà que el centre de formació d’adults passi a formar part de la xarxa de centres de la Generalitat i obtingui les competències pròpies de les escoles de persones adultes de la Generalitat.

Els cursos que es duen a terme en aquest any escolar són:

Cursos Alumnes Cicle Instrumental 11 Tallers d’iniciació informàtica 60 Taller informàtica nivell 2 15 Taller anglès A-1 15 Taller anglès A-2 15 Taller anglès B 15 Taller anglès C 17 * Programes de qualificació inicial (PQPI) d’auxiliar en muntatges d’instal·lacions elèctriques, d’aigua i gas 10 * Programes de qualificació inicial (PQPI) d’auxiliar en comerç i atenció al públic 15 Preparació proves d’accés als cicles formatius grau mitjà 25 Preparació proves d’accés als cicles formatius grau superior 39 Preparació proves d’accés universitat majors 25 anys 28 Acolliment lingüístic en català 20 Acolliment lingüístic en castellà 25 Castellà nivell bàsic 16

TOTAL 326

* Els PQPI són els anteriors PGS, perquè la nova Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, estableix, en el seu article 12, que en el curs acadèmic 2008-09 s’han d’implantar els programes de qualificació professional inicial i s’han de deixar d’aplicar els programes de garantia social.

120 CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) Tot el que poso d’aquest curs escolar és el resultat de l’entrevista que vaig tenir amb la directora del centre, l’amiga Anna Balagué, el passat dia 14 de novembre de 2008. Ens uneix una bona amistat des que va entrar a treballar en aquest centre i d’això ja fa molts anys. Quant a la Palmira i a la Lourdes, ja quasi bé diria de sempre, però més concretament des que es van fer càrrec de l’educació permanent per a adults. Van ser temps molt problemàtics, molt difícils, van ser molt valentes, van tirar endavant un servei que potser altres professionals no haguessin aconseguit, i se’n van sortir. Com que havíem d’estar molt en contacte perquè depenien del despatx central de l’Ajuntament, m’havien comentat que, molts anys, per la festa major, s’havien de tancar per revisar els exàmens i fer les llistes per presentar a la Generalitat. Parlar amb aquestes tres persones em retorna a d’altres temps molt bons, amb una lluita constant per millorar aquest servei, i per descomptat s’ha millorat, s’ha ampliat i s’ha fet i s’està fent una gran labor social. Us desitjo el millor. Felicitats a les tres.

CENTRE DE FORMACIÓ D’ADULTS DEL MASNOU (1979) 121

COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU

El coneixement arriba, però la saviesa està en un mateix. Alfred Tennyson

Des de l’any 1825, que el Masnou comença la seva existència com a poble independent fins a l’actualitat, hi ha hagut canvis importants en tots els aspectes, en l’ensenyament també. Al principi el Masnou comptava amb quatre escoles privades que ja estaven establertes i que eren de mestres particulars que tenien la seva pròpia aula o aules i que, previ pagament d’una mensualitat dels alumnes, ensenyaven les quatre regles, trencats, llegir, cal·ligrafia, gramàtica, educació i alguna cosa més. Gràcies a aquests professionals es van cobrir unes mancances socials bàsiques per als infants i jovent de la nostra localitat. A mesura que van passar els anys es van instaurar noves escoles, com la famosa Esco- la Nàutica. He trobat un acord de l’Ajuntament del Masnou de data 25 de novembre de 1869 que, traduït al català, textualment diu:

L’alcalde manifesta que la creació d’una escola lliure de nàutica per l’Ajuntament és d’absoluta necessitat en aquesta població on el nombre d’alumnes que segueixen aquesta carrera és superior a qualsevol altra població d’Espanya, i que si bé el cost d’aquesta escola serà de 3.000 escuts anuals, no podran carregar-se més les contribucions ja que les càrregues que tenen actualment estan al màxim que la llei permet; no obstant això, es té la seguretat que amb l’import de les matrícules dels alumnes, serà suficient pel seu sosteniment i si faltés alguna quantitat es procedi- rà a un repartiment veïnal, tota vegada que la creació d’aquesta escola ha de beneficiar al poble en general. Tots els assistents van estar d’acord amb la proposta de l’alcalde, per tant s’adopta l’acord de la creació d’aquesta escola.

COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU 123 També va tenir renom l’escola de Flos i Calcat, llàstima que a causa d’una davallada de la navegació de vela, l’any 1887 va tancar la seva escola. També vull fer menció de l’Es- cola de Sant Jordi, que estava situada al carrer de Fontanills, on després es va instal·lar el quarter de la Guàrdia Civil i l’Escola de Treball i d’Estudis Secundaris del Masnou, que l’autor Rafael Bori va recollir en el seu llibre de l’any 1933. En el segle passat hi ha dos períodes propicis per a l’obertura d’escoles particulars o acadèmies. Un és de principi de segle fins a la II República i l’altre és des de l’any 1939, una vegada acabada la Guerra Civil, fins a la publicació de la Llei General d’Ensenya- ment, l’any 1970, i el seu desenvolupament progressiu. En aquest segon període, que compren la dictadura, poques coses es van moure per part del govern central, més ben dit, sí que es van moure però al revés, van restar, perquè van esborrar part de la nostra història. Me’n recordo que començàvem a estudiar història en els temps dels romans i acabàvem fins els Reis Catòlics i d’aquí fèiem un sal considerable i passàvem a estudiar el «Glorioso Alzamiento Nacional» amb en Franco al capdavant. Una vegada acabada la guerra espanyola l’any 1939, van iniciar-se uns anys d’una gran penúria econòmica i el desenvolupament de l’escola pública va anar paral·lel al de l’eco- nòmica, es pot dir que no hi havia absolutament res. S’ha de tenir en compte que va ser igual per tot Europa ja que quan va acabar la nostra guerra, va començar la II Guerra Mundial. Durant aquest anys és l’escola religiosa la que pren el protagonisme i la que tira endavant l’ensenyament a tot Espanya i la que, en si, dicta les seves pròpies normes pel que fa a la qualitat de l’ensenyament i l’educació. Els seus criteris van marcar tota aquesta època i no dubto que aquesta, diguem autoritat, encara està bastant marca- da avui dia. Espanya continuava basant la seva educació amb la Llei d’Instrucció Pública de l’any 1857, i no hi havia cap tipus de moviment que volgués canviar-la ni tan sols modificar- la, encara que sí és cert que hi va haver certes modificacions puntuals. D’acord amb aquesta Llei, les nenes i els nens havien d’estar en aules separades, per tant, els col·legis de monges solament podien tenir nenes, de nens en tenien fins arribar als sis anys, si no recordo malament. Per tant, al Masnou hi havia un dèficit molt gran de col·legis on podessin acollir els nens. Els col·legis religiosos que hi havia en aquells moments en el Masnou eren les Escolàpies i la Sagrada Família, i l’únic col·legi nacional o públic era el Mixt Ocata que tenia les seves aules per a nenes i les seves aules per a nens, però era força deficitari quant a l’ensenyament. Hem de donar gràcies a aquestes escoles i acadèmies que van sorgir no solament en el nostre poble, sinó arreu de qualsevol poble de Catalunya, que van fer una tasca social molt important i van cobrir un buit, d’altre manera s’hagués fet difícil que les famílies haguessin pogut portar els seus fills a alguna escola. Dels dos períodes del segle passat que abans he comentat, no parlaré de les escoles particulars que es van establir en el Masnou durant el primer període, ja que no tinc cap documentació que em digui quines van ser i podria descuidar-me’n d’alguna i em sabria greu. No obstant això, en el segon període, i a nivell personal, sí recordo l’escola que tenia la meva tia Pepita Fàbregas, més coneguda com la senyora Moré, que en el menjador de casa seva situat en el primer pis de l’actual Jaume I, núm. 117, ensenyava el seus alumnes, que van ser bastants, provinents principalment d’Ocata.

124 COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU Durant aquest període van néixer quatre acadèmies que van ser importants i de renom en el Masnou i que van ser les següents:

ACADÈMIA BALMES, situada al carrer de Fontanills, una casa al costat de la finca denominada actualment Ca n’Humet. Recordo al mestre senyor Eugeni, molt bona persona i un bon mestre. En aquesta acadèmia hi anaven molts alumnes, la majoria era de la part d’Ocata, jo també hi vaig anar fins que van tancar sobre l’any 1951, aproximadament.

ACADÈMIA MONTSERRAT, que en el seu començament estava situada al carrer de Sant Francesc d’Assís, on era l’escola del senyor Fuentes, i posteriorment va passar al carrer de Lluís Millet, cantonada amb les seixanta escales. Aquesta Acadèmia provenia de l’antiga escola del senyor Fuentes. El mestre era el senyor Ramon Marcos i la seva esposa Joaquima Aragonés. El senyor Marcos mor el novembre de 1973 i, en finalitzar el curs, la Marinada es fa càrrec dels alumnes d’aquesta Acadèmia.

ACADÈMIA VERGE DEL PILAR, que si no recordo malament, estava situada al carrer Goleta Pol·lacra Constanza. Era propietat d’una família aragonesa i cobria les necessitats d’ensenyament que hi havia a la part alta del Masnou. Era una família molt estimada que va deixar un grat record.

ACADÈMIA BOSCH, situada al carrer de Pere Grau, cantonada amb el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. El director era el senyor Joan Bosch. Aquesta acadèmia va obrir quan va tancar l’acadèmia Balmes, així va cobrir la mancança en ensenyament que va quedar a la zona d’Ocata.

A part d’aquestes quatre acadèmies, també va funcionar durant molts anys l’escola parroquial, que tenia una aula situada a la mateixa rectoria de la parròquia de Sant Pere. Segons informació rebuda per Jordi Iglesias a traves d’en Joan Casals, aquesta escola va ser fundada l’any 1954 pel rector que hi havia en aquell moment, mossèn Pere Clot Vila. Va tenir una durada de 20 anys, es va tancar l’any 1974, coincidint amb la jubilació de l’esmentat rector. Des del seu inici, el professor i el director va ser el senyor Joan Iglesias Bosch que hi va ser fins a l’any 1971, any de la seva jubilació, continuant aquesta tasca el seu fill Ramon Iglesias Camps. Ambdós mestres, pare i fill, eren mestres nacionals i cobraven de l’Estat, la qual cosa fa pensar que aquesta escola parroquial tenia un tractament homologable al de qualsevol escola nacional i que molt bé podria ser que s’hagués aconseguit a través dels convenis que hi havia amb l’esglé- sia. El seu tancament de ben segur que també va coincidir amb el desenvolupament de la Llei General d’Educació de l’any 1970, i per tant no podia fer front a un establiment de vuit aules per a l’EGB. Per tant, solament van quedar les acadèmies de la Verge del Pilar i la del senyor Bosch, que van acabar tancant com a conseqüència del desplegament de la Llei General d’Edu- cació de l’any 1970, ja que necessitaven com a mínim vuit aules i cap de les dues disposava d’aquest espai on estaven instal·lades. També es va constituir, l’any 1968, la Cooperativa Escolar Marinada que sí va poder complir amb les vuit aules d’EGB, però d’una forma precària que no va poder aconse-

COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU 125 guir competir amb els espais que tenien els col·legis públics que es van crear en el Mas- nou, primer per part del govern de l’Estat i posteriorment per la Generalitat de Catalu- nya. Va tancar les seves portes l’any 1988. No tinc documentació ni el record clar per poder fer una explicació exacte de l’acadè- mia Verge del Pilar, però sí que tinc el deure moral de fer una explicació de la que va ser la meva escola i sobretot per la persona d’un mestre tan entranyable com va ser el senyor Joan Bosch. Després del temps, el considero com un senyor de l’ensenyament en lletres majúscules. En canvi sí he trobat documentació de la Cooperativa Escolar Marinada. La seva his- tòria, com podrem comprovar, val la pena que sigui recordada per la seva gran història, una història densa, una història compacta, una història de gran activitat, una història plena de records que sempre m’ha captivat i que no puc deixar d’explicar. Aquesta histò- ria la van començar i acabar uns pares i va estar compartida pels seus mestres i els seus alumnes. De ben segur que no ho explicaré tot, és impossible detallar en poques pàgines les vivències que va tenir aquesta escola.

Vagi, doncs, aquest homenatge a les persones que ho van fer possible.

126 COL·LEGIS QUE HI HAVIA AL MASNOU L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981)

Un escultor necessita adquirir tots els elements necessaris per convertir el marbre en un obra d’art. Tot l’èxit depèn d’ell. Aquesta serà l’obra del mestre. Davant seu un conjunt d’alumnes que són presents com «taula rasa», i que s’han de modular d’acord amb la seva capacitat innata i que el mestre ha de fer aflorar, per tal d’aconseguir que sigui en el futur útil per ell mateix i per a la societat. Joan Bosch

El dia 17 d’octubre de 2006, va ser quan realment vaig començar a escriure aquest llibre. Va ser quan vaig anar a parlar amb el senyor Joan Bosch, el que va ser el titular de l’Acadèmia Bosch. El senyor Bosch havia de ser la primera persona amb qui jo parlés del meu projecte. Havia estat el meu mestre. Havia tingut la sort d’haver estat alumne seu. Em feia il·lusió poder parlar amb ell, es pot dir que tenia necessitat de transmetre-li aquest projecte. Em va sortir sense pensar, em va semblar normal que un alumne que havia rebut tant del seu mestre el volgués fer partícip del que volia escriure, potser era un instint, una sensació, una necessitat de fer participar una persona que ha estat tot un senyor en l’ensenyament, que el que ell em va transmetre ha donat els seus fruits, encara que una mica tard, però mai és tard si finalment es porta a terme. La setmana anterior vaig parlar per telèfon amb la seva esposa, la Paquita Andiñach, per explicar-li el que pretenia fer i que volia parlar amb el seu marit, per poder incloure en aquest llibre el que va ser pel barri d’Ocata i pel Masnou l’Acadèmia Bosch. No cal dir que va quedar molt sorpresa, no passa tots els dies que et diguin que volen escriure un llibre sobre l’ensenyament. Vam quedar per aquest dia al matí a casa seva. Haig de dir que estava molt nerviós, tampoc és molt normal que vagis a trobar al teu mestre per explicar-li que vols escriure un llibre sobre l’ensenyament del qual ell en formarà part, i en aquest cas per mèrit propi, ja que si hagués de posar nota com a persona i com a mestre, de ben segur que li posaria matrícula d’honor. El senyor Bosch sempre va ser una persona estimada. El diàleg amb l’alumne sempre era el primer, i això els infants i adolescents que tenia per alumnes ho sabien perfectament. Hi havia un respecte mutu.

L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981) 127 L’alumne de qualsevol col·legi sap perfectament a quin mestre li pot fer una mofa quan no el mira, o simplement una dolenteria pròpia de la canalla. Al senyor Bosch se li tenia un respecte, l’alumne sabia que el senyor Bosch no es mereixia cap mofa ni cap dolenteria, el senyor Bosch era un amic de l’alumne. Únicament, que jo sàpiga, se li va fer per part dels alumnes més grans, una trape- lleria, una entremaliadura sana, una dolenteria innocent. El senyor Bosch, a qui li agradaven molt les motos i els cotxes, es va comprar un Biscuter que no era ni un cotxe ni una moto, era una cosa amb quatre rodes petites, tot obert, que ara semblaria una joguina però que en aquell temps era un vehicle de moda. Quan anava a l’acadèmia l’aparcava prop de la seva entrada. Com que era un vehicle de poc pes, els alumnes més grans el van agafar i el van traslladar a un altre carrer i es van amagar per veure la cara que posaria el senyor Bosch quan sortís de l’acadèmia i no veies el seu Biscuter. Efectivament, quan va sortir, és de suposar que amb el cap ple dels problemes diaris, va posar una cara de sorpresa, de no saber què havia passat, amb la boca oberta i amb el semblant de despistat, i això és el que volien obtenir aquella jovenalla feliç, sorprendre al seu tutor, al seu mestre. Tot va acabar feliçment, els alumnes van sortir del seu amagatall rient i el senyor Bosch es va sumar amb ells també rient, doncs va entendre que no era una malifeta, sinó una expressió de complicitat, de manifestació compartida, una actitud per mostrar davant el seu mestre que els seus alumnes tenien enginy i tenien la creativitat que ell mateix els inculcava. Total, com que el senyor Bosch té una idea de l’humor molt àmplia es va riure d’ell mateix i de la broma que li van fer els seus estimats alumnes. Doncs bé, a l’hora exacte estava a la porta de casa seva. Vaig obrir la balda del barri d’entrada del petit pati i vaig entrar. El gos que tenen ja va bordar fent saber que entrava algú. Vaig tocar el timbre però la senyora Bosch ja estava a mig passadís per obrir-me la porta. Quan la va obrir em va rebre amb el seu especial i ample somriure de benvinguda a un exalumne del seu marit. Contenta, com és habitual en ella, em va fer passar i em va acompanyar fins al menjador on aixecant-se em va rebre el meu mestre, el senyor Bosch. El vaig saludar molt efusivament i ell igual, però no sabia qui era, no se’n recordava, però el seu esperit conversador i el seu bon humor no havien desaparegut, conti- nuaven, i això em va alegrar, el que no em conegués ja no tenia importància, el que era important era el poder conversar amb ell. Ja em tenia preparat un escrit fet per ell mateix, la definició del que ha de ser un mestre i que he inclòs al començament. Aju- dat de la seva esposa, em va explicar els seus començaments com a mestre, es pot dir que se’n recordava més de l’antic que no pas de l’acadèmia que ell va crear. L’Acadèmia Bosch va començar l’any 1950 amb 7 alumnes, com a conseqüència del tancament de l’acadèmia Balmes, situada al carrer de Fontanills, va cobrir una necessitat important a la zona d’Ocata, doncs solament hi havia les Escolàpies que era de nenes. Els mestres que van passar per l’Acadèmia Bosch, que jo recordi, van ser la senyora Pepi- ta Fàbregas, més coneguda com la senyora Moré, la senyora Montserrat Duran i la senyora Maria Rosa Font, els senyors Farreras, Santi Pericot, Petri, Sànchez i per descomptat la filla del senyor Bosch, la Mercè Bosch, que va estar 15 anys com a mestre. El senyor Bosch és llicenciat en Filosofia i Lletres. Estava treballant al col·legi dels jesuïtes que tenen o tenien al carrer de Casp de Barcelona. Segons em diu, i m’ho crec, estava molt ben considerat. Va deixar aquest col·legi per obrir la seva pròpia acadèmia en el Masnou.

128 L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981) Vaig demanar a la senyora Bosch la possibilitat de trobar documentació que tinguessin guardada, em va dir que al garatge encara tenien caixes de documentació de l’acadèmia. Ho vam anar a mirar i alguna cosa vam trobar. Una de les més importants va ser una esta- dística corresponent a l’any 1974, que em sembla prou eloqüent de la importància que tenia la seva acadèmia, només cal veure el nombre d’alumnes que tenia.

ACADÈMIA BOSCH Unitats: 5 d’EGB Alumnes matriculats: 165 Curs d’EGB 1r 40 2n 23 3r 22 4t 25 5è 15 6è 16 7è 14 8è 10

L’Acadèmia Bosch no podia competir ni podia continuar amb la implantació de l’EGB, havia de disposar d’espais que li era impossible de tenir, va aprofitar una proposta que li va fer l’escola Bergantí que assumiria els alumnes que volguessin anar-hi i a ell com a professor. Va acceptar aquesta proposta i va tancar l’Acadèmia Bosch. Hi ha un escrit de data 27 d’octubre de 1981, del senyor Joan Bosch, titular de l’A- cadèmia Bosch, en el qual s’exposa que amb motiu de la no legalització de la seva Aca- dèmia per no reunir les condiciones d’espai que senyalava la Llei d’Educació General Bàsica, van acordar conjuntament amb els pares dels seus alumnes, integrar-se professors i alumnes a l’escola Bergantí, atès que aquesta escola tenia un edifici completament nou. I l’Acadèmia Bosch va tancar. El curs 1981-82 ja no va obrir. Les portes es van tancar. Quina tristor. Quantes històries sense explicar. Aquelles parets van quedar en el silenci. La seva història quedava tancada, ja no es tornaria a repetir. Un bocí d’Ocata s’havia apagat. Encara recordo com era l’acadèmia Bosch. La porta del carrer era de fusta i normalment estava oberta, i tenia una altra porta amb un gran vidre on hi havia un dibuix fet sobre el mateix vidre. En obrir aquesta porta hi havia un gran rebedor amb un piano al fons a l’esquerra, a la dreta hi havia una classe la finestra de la qual donava al carrer. Al fons, que devia ser el menjador de la casa, hi havia l’aula dels alumnes grans. Hi havia una porta, més o menys al mig de l’aula que donava a un pati. Al final del rebedor a l’esquerra hi havia una escala que pujava al primer pis on hi havia tres aules, si no recordo malament. En dues d’aquestes aules hi havia les nenes. En el rebedor i enfront de les escales que pujaven al primer pis hi havia el despatx on el senyor Bosch rebia els pares i on també hi tenia el material. Al davant del col·legi hi havia un solar tancat que formava part de la mateixa casa, que servia com a pati per als nens i nenes petites, els més grans jugàvem al carrer de Sant Felip, darrera mateix de l’acadèmia, en aquella època no estava asfaltat, no hi havia cotxes aparcats i a penes en passaven pel carrer.

L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981) 129 Quan es va demanar a l’Ajuntament del Masnou que se li donés la Medalla de Plata de la vila, uns exalumnes van acompanyar a la petició un escrit que reprodueixo en part, perquè crec que val la pena que surti a la llum.

La pròpia qualitat humana i científica del senyor Bosch l’obliga a enfocar la seva línia d’actuació en el sentit que l’acadèmia sigui des del primer moment una opció educativa adaptada a la realitat social de l’entorn on es desenvolupa. És una entitat oberta per a tothom, nens i nens i adults, per a tots aquells qui vul- guin aconseguir un bon nivell de formació. Dóna a l’educació la coherència escaient a fi d’aconseguir que tots els alumnes tinguin el mateix nivell de qualitat. En aquest sentit cal tenir en compte que a l’acadèmia convergeixen nens de totes les classes socials, de parla catalana i castellana, nascuts a la vila i procedents de la immigració, de totes les edats, des del parvulari fins al batxillerat superior i peritatge mercantil. A més a més, s’inclouen en l’organització joves i adults que treballen de dia i que assisteixen a les classes nocturnes per millorar la seva cultura. [...] Les assignatures de ciències i de lletres són desenvolupades a un nivell de qualitat completíssim, conseqüència de la vocació, lliurament i formació dels professors. En el guiatge d’alumnes tan heterogenis, el senyor Bosch, nogensmenys, capta les motivacions individuals de cadascú i fa funcionar amb habilitat les personalitats més difícils, assentant un veritable esperit d’equip entre aquells nens de procedència i entorns familiars tan diversos. [...] A l’acadèmia no existien imposicions idiomàtiques de cap classe. Els texts oficials són naturalment en castellà, però el català s’utilitzava amb tota naturalitat. Conseqüentment, en aquest sentit, l’ambient en el col·legi no és sinó una pro- longació de les realitats de casa. L’ensenyament s’impartia en aules mixtes de nens i nenes. S’organitzaven grups de treball entre els alumnes, formant el que ara en diem «cercles de qualitat» en les empreses modernament gestionades, aconseguint a través de la comu- nicació mútua una osmosi de coneixements que són fàcilment assimilats pel grup, estimulant d’aquesta manera l’aprofitament de tipus diversos d’experièn- cies per al millorament del nivell comú. D’aquesta guisa s’ajuda els alumnes a conèixer i a potenciar llurs possibilitats intel·lectuals, físiques i afectives, afavorint el seu desenrotllament en la dimensió sociocultural com un aspecte més en la seva progressió integral. Aquest «aprendre tot jugant», s’aconsegueix portant-lo a la pràctica en cada curs d’acord amb les possibilitats i la idiosincràsia peculiar de cada grup. Permet i estimula el desenvolupament de la personalitat pròpia de cada nen, de tal manera que el capaciti per aprendre decisions lliures i justes. [...] Alhora el prepara per col·laborar activament en el respecte i promoció dels drets fonamentals de l’home, els quals de forma constant són observats a l’entorn que el senyor Bosch coordina. Aquesta forma d’obrar és conseqüència de la pregona qualitat humana del

130 L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981) mestre, que en tot moment és conscient que la matèria primera lliurada a les seves mans ha d’ésser útil a la societat, anys a venir. [...] Això vol dir que l’eficàcia dels seus esquemes didàctics queda contrastada una i altra vegada amb la dels nivells assolits pels alumnes «oficials» d’aquells centres. Tot el que hagi estudiat en aquesta modalitat sap de sobre l’esforç que és precís realitzar entre professor i alumne per atènyer l’èxit. Per l’acadèmia van passar més de dos mil alumnes del Masnou, Premià, Montgat, Tiana, Teià i Vilassar. N’hi ha molts que actualment són homes i dones que han triomfat en llurs professions. Tots són persones responsables i assenya- des que han fet fructificar aquelles llavors de càrrega humana que el senyor Bosch va saber sembrar en els seus esperits. [...] El dia 22 de juny de 1984, amb motiu de la jubilació del senyor Bosch, l’escola Bergantí i els exalumnes de l’acadèmia, amb l’assistència de l’alcalde del Masnou, pares, claustre i altres autoritats, li dedicaren un emotiu sopar-homenatge. Tot i que quasi va ser improvisat, el pati de l’escola s’omplí de gom a gom. Molts no hi pogueren assistir per manca material d’espai. L’emoció d’a- quell àgape d’acomiadament no creiem que mai més s’esborri de la ment del senyor Bosch, ni del claustre, ni de cap de nosaltres. Entre abraçades, regals i parlaments es va demanar a l’alcalde que se li concedís la Medalla de Plata de la vila. Com a cloenda repetirem aquí les darreres paraules del senyor Bosch: «No puc fer història de la meva vida perquè la meva vida no té més història que els 45 anys dedicats a l’ensenyament, dels quals 35 han esdevingut al Masnou».

De ben segur que cada alumne que va passar per l’Acadèmia Bosch, podria explicar quantitats d’històries que omplirien un llibre. El dia 23 de juliol de 1992, uns exalumnes van voler rememorar el que havia estat l’Acadèmia Bosch i van visitar el que havia estat la seva escola, el seu lloc d’aprenentatge, juntament amb el senyor Bosch. Va ser una jornada inoblidable per a tots. Senyor Joan Bosch, moltes gràcies per a tot, sempre tindrem un gran record com a mestre i sobretot per ser una gran persona.

El senyor Joan Bosch va morir el dia 24 de març de 2009.

L’ACADÈMIA BOSCH (1950-1981) 131

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988)

Penso que he complert bastant bé la meva feina de mestra. No em penedeixo de no haver ensenyat moltes coses i sí estic satisfeta d’haver, al menys, intentat fer persones. Amparo Vázquez

Ensenyar, per a mi, ha estat i és una gran història d’amor. Dónes el millor de tu mateixa i reps el millor de les criatures; és un intercanvi d’emocions, sentiments, sensibilitats..., i entremig i per dissimular, els ensenyes matèries: que si llengua, que si matemàtiques..., tot per amagar, subtilment, que l’important és formar persones, persones sensibles, respectuoses amb totes les ideologies, ja siguin polítiques, religioses... o vingudes, si s’escau, de l’espai sideral, però persones en majúscules, nues d’influències de qualsevol tipus, afectuoses, caritatives..., i els dónes tot allò que els servirà per obrir-se pas a la vida..., i quan els deixes, només desitges que la vida no els maltracti, que la sort els acompanyi i que siguin feliços..., però això ja no és a les meves mans! Montserrat Grau

Som a l’any 1968 i l’ensenyament a Espanya continuava regint-se per la Llei d’Instrucció Pública de l’any 1857. Al Masnou hi havia els col·legis religiosos de la Immaculada i la Sagrada Família, que solament eren per a nenes. L’únic col·legi nacional que hi havia, i que era gratuït, era el Mixt Ocata. També hi havia l’acadèmia del senyor Bosch, l’A- cadèmia Montserrat, la de la Verge del Pilar i alguna més que acollien nens i nenes. La veritat és que per a nenes els col·legis que hi havia eren bons, molt ben organitzats i amb molt bones instal·lacions, però pel que fa a nens era molt diferent. Les acadèmies estaven Plànol d’on estava situada l’escola Marinada. molt plenes, quasi diria massificades per diferents graus d’estudis i el col·legi nacional, sincerament, no era, en aquells moments, un col·legi atractiu per portar-hi els teus fills, la veritat és que estava molt desprestigiat. No és d’estranyar, doncs, que pares nascuts durant o després de la guerra, que havien viscut, malgrat viure en una dictadura, un avançament en l’economia, en el treball, en el

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 133 benestar, es rebel·lessin en contra de diferents temes convencionals com podia ser l’edu- cació dels seus fills. Era comprensible que així fos, coneixien altres mètodes d’ensenyament procedents d’Europa més moderns, més actualitzats, més atractius, més personals per als seus fills. Va ser conseqüent, doncs, que hi haguessin pares que s’unissin per crear les seves pròpies escoles per adoptar un estil diferent en l’ensenyament, volien un tipus d’ensenyament diferenciat al de la Llei de 1857. Encara que aquests pares desconeixien que l’any 1970 naixeria la Llei d’Educació General Bàsica. En moltes poblacions de Catalunya es van crear aquest tipus d’escola, en el Masnou van ser el Bergantí i la Marinada. Una part de les famílies que havien començat dins l’escola Bergantí el curs 1968-69, i a causa d’una diferència de criteris, en finalitzar el curs surten de la referida escola i creen l’escola Marinada que comença la seva activitat el curs 1969-70. El seu ideari segueix sent el mateix, recuperar i adaptar el sistema d’ensenyança que es va implantar a la Segona República, o sigui semblant a una escola del bosc que va crear la mestre Rosa Sensat, o sistemes d’ensenyament que van ser revolucionaris com l’escola nova, fundada per Adol- phe Ferriére, o la creada per Maria Montessori que deia que l’ensenyament era un pro- cés natural i espontani del mateix nen, no per escoltar paraules, sinó mitjançant les seves experiències en el medi que l’envolta. En aquesta nova escola es forma un grup de persones i famílies col·laboradores, que s’anomenaran Associació Familiar de Promoció Cultural, i que econòmicament ajuden a les despeses de funcionament. Cal remarcar que algunes d’aquestes famílies ni tan sols tenien fills a l’escola, però que van creure en el seu ideari i volien fer costat a aquesta iniciativa per creure-la del tot interessant i que d’alguna manera volien manifestar el seu suport. Jo només tinc constància de les que relaciono a continuació, però de ben segur que van ser moltes més. La relació que he trobat és la següent: Josep Albertí Munné - Presentació Miserachs Ramon Asensio Cardell Josep Lluís Bosch Sans Jaume Carbonell Castell - Maria Pilar Esteruelas Joan Casals Agustí - Ma Dolors Coll Font Montserrat Casals Agustí Miquel Casals Colomer - Antònia Agustí Mas Maria Coll Riera Jaume Comellas Molins - Anna Esteruelas Jaume Cuní Sans Francesc Esquerra Tuñí - Maria Tuñí Maria Ferrer de Portell Juli Folch Ariete Laureà Folch Ariete - Pilar Millet Casals Maria Forcada, viuda Esteruelas Fèlix Garcia Castañer - Montserrat Portell Vicenç Gómez Fusté - Mercè Pelegrin Jaume Grané Tabaras - Anna Ma Mora Porta Alfred Lafau - Manoli Marchena Xavier Martínez Virgili

134 LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) En una memòria feta per l’escola Marinada l’any 1983, es reflecteix clarament el que volien aquests pares per a l’ensenyament dels seus fills. Hi ha un apartat que textualment diu:

[...] un grup de famílies del Masnou interessades per la problemàtica de l’ensenyament, tant en l’ambit pedagògic com funcional, no conformes amb les directrius oficials d’aquell moment, preocupats per la manca de places escolars que patia la nostra vila, es van il·lusionar amb l’idea de crear una institució escolar que impar- tís un ensenyament avançat, lliure d’influències polítiques, religioses i socials, en el qual la formació humana dels alumnes fos el primer objectiu, i que a la vegada complís la seva finalitat pedagògica, pogués ésser, per a tots aquells que ho desitgessin, via de coneixement, accés i integració a la cultura i la llengua del nostre país.

L’escola Marinada va començar el curs 1969-70, en una casa situada en el carrer de Sant Pere, núm. 33, i com a primera mestre, la Gregòria Romano. Als dos anys ja no hi cabien, s’havien apuntat més alumnes, hi havia més famílies que els interessava aquest nou mètode d’ensenyament. Per tant la solució era trobar un altre lloc més adient pel que fa a l’espai, i el van trobar. Van llogar una torre que estava situada a la plaça d’Espanya i que cobria, en principi, les necessitats educatives que estaven impartint d’acord amb els alumnes matriculats. La meva amiga Amparo Vázquez, que és mestra i llicenciada en Pedagogia, una aragonesa que va aterrar al Masnou l’any 1970, em comentava que el curs 1971-72 va portar els seus dos fills grans a l’escola la Marinada. En aquells moments només ocupaven una de les dues torres situades a la plaça d’Espanya. El que la va sorprendre quan va entrar a l’escola és veure mares d’alumnes reparant els culs de les cadires petites que serien destinades als nens de preescolar. Encara que després ja va saber que tothom ajudava a l’escola. Segons em comenta en aquells moments hi havia 48 alumnes procedents de 20 o 25 famílies. El dia 9 de maig de 1972, l’escola Marinada dóna un pas de gegant per al seu futur, s’aproven els Estatuts de la Cooperativa Escolar Marinada i es presenten al col·lectiu d’empreses cooperativistes del Ministeri de Treball. Al final d’aquests estatuts hi figura una diligència que, transcrita al català, textualment diu:

Secció d’empreses cooperatives- Diligència- A proposta d’aquesta secció, la direc- ció General de Promoció Social, amb data d’avui i de conformitat amb el que està establert a la Llei de Cooperació de 2 de gener de 1942 i en el Reglament per la seva aplicació de 13 d’agost de 1971, ha aprovat la inscripció dels Estatuts de la Societat Cooperativa Escolar Marinada, del Masnou (Barcelona) en el Registre Oficial de Cooperatives d’aquest Ministeri amb el número 19.638 i disposar el seu enquadrament en la Unió Nacional de Cooperatives de Consum.- Madrid, 30 d’abril de 1973.

L’article 2 d’aquests Estatuts defineix clarament l’objecte principal de la Cooperativa i que transcrit al català diu:

Article 2n. L’objecte principal de la Cooperativa és la prestació dels serveis d’ensenyament en tots els seus graus i modalitats permeses per la Llei, senyalant-se a

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 135 títol enunciatiu però sense límits, els de guarderia infantil, jardins d’infància, parvulari, primera i segona ensenyança, ensenyança professional, artística i esportiva als associats i a les seves famílies, així com la seva formació cultural i social. Per a la realització d’aquest objectiu la Cooperativa podrà adquirir o construir edificis, camps d’esports, tallers i altres instal·lacions, aptes per a la prestació d’aquests serveis d’ensenyança i contractar els professionals que s’encarreguin d’impartir-los, així com la prestació dels serveis auxiliars i de comple- mentació per la seva finalitat social.

La Cooperativa va quedar domiciliada a la plaça d’Espanya, núm. 1, però d’acord amb el que posava l’article 4, podia ser traslladada a un altre domicili de la població o fins i tot a les poblacions d’Alella i Teià. Pel que fa al règim econòmic, l’article 5è disposava que hi hauria un capital social constituït per les aportacions dels socis que serien obligatòries i es fixen per la quantitat de 100 pessetes, quantitat que podria ser ampliada per acord de l’assemblea. La Cooperativa es regiria pels següents òrgans: l’assemblea general, la junta rectora i el consell de vigilància. És de suposar que en aquells temps devia ser obligatori en qualsevol cooperativa tenir aquest tipus d’òrgans. També a l’article 47 parla del fons d’obres socials, i diu que els seus fins seran de caràc- ter moral, cultural i professional, amb especial atenció a l’ensenyament al qual la Coope- rativa dedicarà el màxim d’interès. Aquests Estatuts els van firmar les següents persones: Joan Casals Agustí Ramon Peña Villagrasa Josep Alberti Munne Josep Chiringhelli Baleyron Jaume Grané Tabaras Josep Carits Bonabia Jaume Mestres Valls Jordi Pericot Canaleta Josep Ma Ballús Rovira Jordi Portell Ferrer Abel Bellver López Francesc J. Carrau Soter Joaquim Gisbert Costa Miquel Villegas López-Mantaras Frederic Vilarasau Circuns Robert Pericot Canaleta Gregòria Romano Garcia

Per aquests articles i pel que diu a la resta dels Estatuts, queda molt clar que la inten- ció de la Junta Rectora o de les persones que estaven al davant de l’escola Marinada, o si més no, les persones que firmaven aquests Estatuts, estaven d’acord en l’ampliació del col·legi d’acord amb el que determinava la Llei de l’EGB, o sigui 8 cursos, que és el mateix que dir 8 aules, més el preescolar. És un moment crucial, decisiu, com dirí-

136 LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) em, «o caixa o faixa», o tanquem el col·legi amb tots els nostres ideals o afrontem amb tota la nostra il·lusió el que volem que sigui el nostre col·legi i l’ensenyament que volem per als nostres fills. L’empenta que van tenir aquelles persones i la valentia que van demostrar, quasi diria que era una valentia agosarada, però aquesta força els va portar a crear un nou àmbit de col·legi, una nova estructura que, encara que ferma, a la llarga els va ofegar. Segons una fitxa trobada, a la Cooperativa de Consum Escolar Marinada, en el curs escolar 1973-74, hi havia 7 unitats d’EGB en funcionament i la directora pedagògica era la Gregòria Romano. La relació de mestres era la següent: 1r curs d’EGB Ma Àngels Cercós Insa 2n curs d’EGB Cinta Montoliu Garcia 3r curs d’EGB Pilar Méndez Lucas 4t curs d’EGB Gregòria Romano Garcia 5è curs d’EGB Pere Muntaner Lacalle 6è curs d’EGB Carme Ricart Huguet 7è curs d’EGB Amparo Vázquez Sánchez

Al curs 1974-75, va entrar una altra professora que també va ser molt estimada pels pares i els nens de la Marinada, la Carmina Alvarez. Al segon trimestre tanca l’Acadèmia Mont- serrat i la majoria dels seus alumnes passa al Marinada ja que era l’escola que tenia places per acollir-los. En Jordi Pericot, que representava la línia pedagògica de l’escola, va recomanar un temps d’adaptació d’aquests alumnes que provenien d’aquesta acadèmia, perquè no se sentissin del tot fora de lloc, per tant, l’invent va ser el següent: tant al matí com a la tarda els portaven de l’escola Marinada a l’Acadèmia Montserrat i abans de ple- gar ho feien al revés, de l’acadèmia Montserrat els portaven a l’escola Marinada. Per les sessions de la tarda, l’Amparo s’encarregava d’esperar-los al carrer Joan XXIII, cantonada amb el carrer de Sant Miquel, els acompanyava a l’Acadèmia i estava amb ells, amb el grup dels petits. L’escola Marinada va demanar autorització a Madrid per ser reconegut com a centre d’ensenyament no estatal. El dia 10 d’abril de 1975 reben un escrit de la Direcció Gene- ral d’Ordenació Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència, que en la seva part dispositiva i transcrit al català diu el següent:

Número d’expedient: 13.998. L’Il·lustríssim Director General d’Ordenació Educativa, els comunica amb aquesta data l’Ordre següent: L’Excm. Sr. Ministre, per Ordre d’aquesta mateixa data, ha resolt autoritzar el funcionament legal, amb caràcter provisional, del centre no estatal d’ensenyament següent: Província: Barcelona Localitat: el Masnou Domicili: Plaça d’Espanya, núm. 1 Denominació: Marinada Propietat: Cooperativa Escolar Marinada Classificació: centre complet d’EGB amb 8 unitats i 3 unitats d’educació preescolar.

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 137 En el termini d’un mes a comptar del dia següent d’haver rebut els trasllat d’aquesta Ordre d’autorització, el propietari o el director pedagògic reme- trà a través de la respectiva delegació provincial, la documentació personal de tots els components del centre... La documentació constarà de: contractes de treball del professorat, titulació i el número d’afiliació a la seguretat social. Així mateix i dins el termini establert, el representant legal d’aquest col·legi abonarà en paper de l’Estat i en concepte de taxes d’autorització, davant la dele- gació provincial la quantitat de dues-centes cinquanta pessetes.

De la documentació demanada en l’anterior escrit, es va enviar la següent, que transcrita al català diu: Organització i funcionament: Nom del centre: Escola Marinada Data de creació provisional: 10 d’abril de 1975 Nombre d’unitats escolars creades: 3 de preescolar i 8 d’EGB Nombre d’aules que funcionen actualment: Mixtes 10, 2 de preescolar i 8 d’EGB Domicili principal del centre: Plaça d’Espanya, 1 Telèfon: 555.00.76 Té subvenció?: Sí, el 100% Número d’expedient del centre: 13.998 Preuquota mensual per EGB: 1.500 pessetes Preuquota mensual pel preescolar: 1.500 pessetes.

Pel que comento més endavant de la quota que es pagava, crec que hi ha un error i el preuquota que es van posar en aquest imprès devia ser anual. També es va enviar un informe en què es detallen les directrius del centre, que transcrit al català diu:

Directrius de l’escola: caràcter social, mètodes de treball actius i l’escola i la famí- lia realitzen una labor conjunta. Caràcter social: pel que fa als alumnes, l’escola no fa distinció de cap tipus social, religiós, econòmic o polític. En l’aspecte religiós, no es fa cap tipus d’ensenyança activa, no es promou ni s’ataca cap doctrina. Respecta totes les idees i creences religioses i no s’exerceix cap tipus de coacció sobre els alumnes. La religió es considera assumpte familiar. Quant a la política, tenint en compte que a través dels medis de comunicació, particularment la televisió, el nen rep sistemàticament una determinada ideologia política que, poc a poc, va configurant la seva visió del món i de la realitat on viu. L’escola considera necessari oferir a l’alumne altres perspectives o opcions amb la finalitat que tingui una visió més completa, objectiva i integradora del món en que viu. Quan diem política, ens referim a una forma de ser i de pensar respecte a la vida en general. Aquesta visió del món es construeix sobre unes idees de base que ha de donar l’escola sense utilitzar doctrines polítiques determinades i vivint un esperit demo- cràtic a l’escola.

138 LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) Esperit democràtic significa respecte i consideració als altres, respectar automàti- cament la opinió de cada un, acceptar que una sola persona no posseeix la veritat i sotmetre a judici dels fets amb un criteri objectiu. Econòmicament l’escola rep el suport de les famílies, encara que parcialment. No exerceix sobre els alumnes cap condicionament econòmic. És important que entre els nens no s’estableixin diferències econòmiques, per evitar que es faci una escala de valors basada en la possessió d’objectes, especialment els escolars. Mètodes de treball: el mètode utilitzat per l’escola és el denominat «ensenyan- ça activa», basat en despertar i desenvolupar l’interès del nen per conèixer i cap- tar el món que l’envolta, proporcionant-li les bases que li permetran el desenvolupament de la seva pròpia personalitat i l’adquisició de cultura, no mitjançant tècniques memorístiques, sinó més aviat de comprensió. L’important és que el nen entri en contacte i conegui la naturalesa i el món social, prescindint de convencionalismes. Per tal que desperti el seu interès, el nen necessita ser estimulat i els estímuls no han de ser externs al mateix coneixement, sinó que han de radicar en ell mateix. El camp d’interès és molt ampli i molt diferent en cada nen, per això s’ha de promoure a cada alumne a partir de la seva forma de ser. Relació escola-família: la Cooperativa Escolar Marinada considera l’educació com a treball que han de realitzar conjuntament els pares o responsables dels alumnes i l’escola. Sense la col·laboració d’una d’aquestes parts, l’ensenyança serà sempre deficient. En els casos que es considerin especials, els mestres, per tal de relacionar-se amb la família i tractar el tema amb la màxima objectivitat, comptarà amb l’ajuda de la direcció. Quan l’escola ho consideri necessari, es recorrerà a l’assistència psicològica.

Quan he llegit aquestes directrius que tenen més de trenta anys, m’han semblat perfectes, tant pel que fa al caràcter social i esperit democràtic de l’escola, com pels mètodes de treball, l’ensenyança activa, que el nen és el centre de l’escola, que el nen conegui i estigui en contacte amb la natura i el món social i les bases per al desenvolupament de la seva personalitat, i el més important, la relació de l’escola amb la família de l’alumne, és cert que si no hi ha aquesta relació l’ensenyança de l’alumne sempre serà defici- tària. L’any següent, el curs 1975-76, la Marinada fa un nou pas endavant, l’escola se’ls fa petita, els cursos d’EGB van avançant cada any i han de prendre una determinació, s’han d’ampliar, físicament els nens no hi caben, han de trobar noves solucions i les troben. Lloguen la casa del costat que està tocant paret per paret amb l’escola i amb aquesta deci- sió el volum de l’escola cada vegada va agafant més importància, els pares del poble cada vegada senten més a parlar de la Marinada i cada vegada hi ha més tendència a portar els seus fills a aquesta escola. La responsabilitat també es va fent cada vegada més gran. La Marinada està en els moments més importants de la seva història, ja no hi ha marxa enrere, per tant s’ha d’anar equilibrant les formes jurídiques de l’escola i també de les persones que formen el professorat.

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 139 Segons la fixa d’aquest curs 1975-76, les unitats d’EGB en funcionament eren 8 i de preescolar 3. La directora pedagògica era la Gregòria Romano i la plantilla de mestres era la següent:

Parvulari Pilar Méndez Lucas Parvulari Mireia Soler Botella Parvulari Gregòria Romano Garcia 1r d’EGB Cinta Montoliu Garcia 2n d’EGB Ma Carme Trilla Viladot 3r d’EGB Antoni Moreno Saseras 4t d’EGB Ma Àngels Cercós Insa 5è d’EGB Màxim Tejada Garcia 6è d’EGB Carmina Alvarez Macedo 7è d’EGB Amparo Vázquez Sánchez 8è d’EGB Alícia Asian Roman

Constituïts com la Cooperativa Escolar Marinada, van entrar a formar part d’un nou col·lectiu que estava integrat principalment per escoles cooperativistes i que s’anomenava CEPEC (Col·lectiu d’Escoles per a l’Escola Pública Catalana), formant-ne part com a socis fundadors. El CEPEC va organitzar vàries vagues, demanant equiparació de sous, l’ús del català a les escoles, etc., per tant la Marinada va secundar una d’aquestes vagues, i van tenir «l’agradable» visita de la Guàrdia Civil a punta de metralleta per saber quines actuacions feien al respecte. Per la cara que posa l’Amparo quan m’ho explica, denoto que s’ho van passa malament. Arriba els curs 1976-77, un altre any important per la Marinada, sobretot pel seu desenvolupament. Aquest col·legi ja no és aquell que va començar l’any 1968, amb quasi 10 anys s’ha convertit en un col·legi de referència en el Masnou, s’ha anat fent pas dintre la societat del Masnou, ha anat guanyant terreny als qui creien que segurament seria un col·legi de temporada, que no tenia futur, que el seu tipus d’ensenyança no era per un poble com el nostre; en definitiva, no era un col·legi convencional, però la força dels pares i del claustre de professors tenia tanta empenta, tenien molt clar el que volien, estaven arribant a un punt molt alt, en aquells moments era imparable, diria que estaven arra- sant, sense donar-se compte estaven escrivint una pàgina gran de la història del Masnou, pel que fa a l’ensenyament. En aquest curs escolar, sota la direcció pedagògica de Gregòria Romano, la plantilla era la següent:

Parvulari Ma Carme Trilla Viladot Parvulari Gisa Mohr Parvulari Lídia Ma Andueza Ripa 1r d’EGB Montserrat Grau Sanchís 2n d’EGB Lídia López de Ipiña Bramón 3r d’EGB Gregòria Romano Garcia 4t d’EGB Àngels Cercós Insa 5è d’EGB Ramon Marpons Colomer 6è d’EGB Amparo Vázquez Sánchez

140 LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 7è d’EGB Mireia Soler Botella 8è d’EGB Màxim Tejada Garcia

En aquest mateix curs la Junta de pares demana a l’Ajuntament instal·lar una xarxa que tanqués el pati, ja que els seus alumnes estaven jugant al carrer. L’Ajuntament sembla que va donar l’autorització segurament d’una forma provisional, doncs, efectivament els nens estaven jugant al carrer i podien prendre mal, i el problema hagués estat per l’A- juntament. No obstant això, la Junta de pares no en va tenir prou, volia o tenia ganes de con- cloure aquesta obra i una nit es posen d’acord, es preparen i al capdavant de tots ells, el president, en Robert Pericot, tanquen el carrer d’una forma definitiva. S’havia de prendre una decisió concloent en aquest cas i ho van fer tot hi sabent els problemes que això comportaria, i els va portar. Algun veí es va posar en contra d’aquesta decisió, però la Marinada jugava amb els fets consumats i amb la força que tenia en aquells moments el col·legi. Aquest mur de tancament va durar fins que van tancar l’escola. L’alcalde, el senyor Humet, va donar més importància al que representava el col·legi que al tancament d’un carrer que no tenia cap tipus de trànsit, crec que va fer ben fet. En si, entenc que va ser més el fet d’un tancament que els problemes que comportava el tancament d’un carrer que no es feia servir. En aquells moments es feien servir les dues cases i els dos garatges i tot el que tenien al seu abast. L’any anterior van comprar uns barracons que segons sembla feia servir l’empresa que va construir l’autopista de Montgat a Mataró. Sembla que en Robert Peri- cot i en Miquel Cózar van anar a Girona a posar-se en contacte amb l’empresa i van arribar a un acord i es van instal·lar al pati, millor dit en un terreny públic i part enmig del carrer. Com aquests barracons no estaven preparats per ser una escola, sinó que ser- vien per guardar material d’obra i canviar-se els obrers, s’havien d’impermeabilitzar principalment pel que fa a la teulada, per protegir els alumnes del fred i naturalment de la calor. En Miquel Cózar i en Josep Vendrell compren fibra de vidre, poliespan, uralita i altres estris apropiats pel que s’havia de fer, i es van posar a fer l’obra d’adequació de les teulades dels barracons ajudats per altres pares. Però, és clar, com que els barracons no comptaven amb aquests elements des de la fàbrica on els van construir, el resultat va ser inesperat per a tothom. Quan feia vent es movia el sostre interior o quan plovia, i més si ho feia amb una mica de força, les goteres feien la seva presència d’immediat. Però tot això formava part de la Marinada, formava part de tot el conjunt, de la seva personalitat. A una part del terreny públic que van ocupar, van fer un petit hortet per ensenyar els alumnes els diferents sistemes de plantació i la seva utilitat. L’any anterior els alumnes més grans els portaven a un hort que havien construït en un terreny que tenia la Gisa Mohr a Alella. Si va ser important poder aconseguir, encara que fos d’una forma provisional, l’auto- rització legal per ser un centre no estatal d’ensenyament, encara ho va ser més quan l’Excm. Sr. Ministre d’Educació i Ciència va dictar una Ordre, de data 16 de gener de 1976, de conformitat amb el disposat en l’Ordre de 19 de juny de 1971 i disposicions complementàries, sobre classificació i transformació dels actuals centres d’ensenyament, i va resoldre atorgar la transformació i classificació del Marinada. Se li va concedir el

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 141 nivell sol·licitat d’educació preescolar reconeixent-li 40 llocs escolars per aquest concepte. També se li reconeixien 320 llocs escolars del nivell educatiu sol·licitat d’Educació General Bàsica. S’havia aconseguit del Ministeri d’Educació i Ciència una subvenció del 100%, la qual cosa era un fet extraordinari que pocs col·legis havien aconseguit. Es van redactar i aprovar uns estatuts de la Cooperativa Escolar Marinada per buscar una legalitat del que eren i poder aconseguir més coses, com per exemple l’autorització provisional, en principi, i definitivament després, de ser un centre no estatal d’ensenyança reconegut pel Ministeri d’Educació i Ciència, però ara faltava donar un pas més, aconseguir ser un centre d’interès social i poder així aconseguir una subvenció per a les obres que s’haurien de fer per a la construcció d’un nou edifici escolar. Tota la junta de la cooperativa era suficientment competent com per tirar endavant tot el que es proposés, però tot l’a- conseguit anteriorment porta el segell d’una persona que va ser moltes vegades clau en el Marinada, i que va ser el senyor Miquel Cózar. El dia 2 de juliol de 1976, el senyor Cózar, com a secretari del Marinada, escriu una carta al director general d’Ordenació Educativa del Ministeri d’Educació i Ciència, que textualment i transcrit al català, diu el següent:

En relació a la transformació i classificació condicionada per vostès, han concedit a l’escola Marinada, amb la finalitat de complimentar el que s’indica en el seu ofici de data 4 del passat mes de febrer i que els hi notifiquem, que aquesta escola té en tràmit la declaració d’Interès Social, i que segons ens han informat aquesta declaració ha estat firmada per l’Il·lm. Director General, i que passarà a la con- sideració del Consell de Ministres amb caràcter d’immediat. Dins l’expedient d’interès social es troba el projecte de construcció d’un nou edifici que ha estat informat favorablement per la Junta d’Obres i Construccions. Sobre la base que aquesta declaració d’Interès Social sigui concedida en un termini breu, estimem que la realització de les obres es facin en un termini de 30 mesos. En conseqüència el nou centre estarà en funcionament dins l’any 1979.

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 23 de setembre de 1976, es publica el Real Decret 2251/1976 de 24 d’agost, que transcrit al català textualment diu:

Article únic. Es declara d’interès social, d’acord amb el que estableix la Llei de quinze de juliol de mil nou-cents cinquanta-quatre i el Decret de vint-i-cinc de març de mil nou-cents setanta-quatre, a tots els efectes, excepte de l’expropia- ció forçosa, i amb el pressupost d’execució considerat pel Ministeri d’Educació i Ciència, el projecte de les obres de construcció del Marinada, en el Masnou (Bar- celona), la seva execució de les obres posarà en funcionament un centre de vuit unitats d’EGB i quatre unitats d’educació preescolar, amb un total de quatre- cents vuitanta llocs escolars. L’expedient ha estat promogut pel senyor Jaume Grané Tabaras, en la seva con- dició de president de la Junta Rectora de la Cooperativa Escolar Marinada. Els efectes d’aquest Decret s’hauran d’entendre condicionats al que estableix la Llei catorze de mil nou-cents setanta, de quatre d’agost, General d’Educació i Finançament de la Reforma Educativa i disposicions que la desenvolupen.

142 LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) Donat i firmat a Palma de Mallorca, a vint-i-quatre d’agost de mil nou-cents setanta-sis. El Rei Joan Carles. Ministre d’Educació i Ciència.

En un informe emès per l’escola Marinada durant el curs 1978-79, parla de l’ordre funcional de l’escola que textualment i transcrit al català, diu el següent:

La Cooperativa va intentar una solució a aquests greus problemes que consistia en la construcció d’una nova escola. Es va elaborar un projecte que fou presentat al Ministeri d’Educació i Ciència tot sol·licitant la declaració d’interès social pel mateix. L’import de les obres era de 19.238.573 pessetes. L’obtenció del crèdit corresponent del Banc de Crèdit a la Construcció, obligava a oferir com a garantia el terreny en què es construiria l’escola. La Junta Gestora de la Cooperativa realitzà diverses gestions amb propietaris que van portar a la conclusió que es precisava disposar de 5.000.000 de pessetes per a la compra d’un terreny. Amb la no obtenció d’aquesta quantitat van quedar aturades totes les gestions per a la construcció d’un nou col·legi.

Les coses no eren fàcils, la part econòmica era molt dura, la construcció d’un nou col·legi es feia difícil, s’havia d’afrontar la realitat encara que costés. Les perspectives no eren bones i les coses es compliquen, el futur era incert. En aquest mateix informe es parla d’altres aspectes que crec val la pena transcriure:

L’escola Marinada es va crear per un grup de famílies del Masnou interessades per la problemàtica de l’ensenyança tant en l’àmbit pedagògic com funcional i preocupats per la situació de carència de places escolars a la nostra vila. Aquestes persones, en la seva majoria amb fills en edat escolar, es van constituir en Cooperativa, i els seus Estatuts van ser aprovats pel Ministeri de Tre- ball el dia 30 d’abril de 1973, amb el número d’expedient 19.638. La Cooperativa Escolar Marinada té com a finalitat principal la promoció i foment de l’ensenyança en tots els seus graus. No persegueix lucre ni benefici de cap classe, sinó tan sols la prestació d’un servei de caràcter eminentment social a la població del Masnou. Per aquesta finalitat es va crear l’escola Mari- nada, amb domicili a la plaça d’Espanya, núm. 1, que també és la seu de la Cooperativa. L’escola Marinada imparteix els serveis d’ensenyança preescolar i general bàsica en tots els seus graus. [...] L’administració de l’escola en els aspectes econòmics i materials la desenvolupa la Junta Gestora de la Cooperativa, d’acord amb els Estatuts. La contrac- tació dels ensenyants es realitza per la Junta Gestora que és informada per la direcció de l’escola de l’existència de necessitats a cobrir per nou personal docent i col·labora amb aquesta per escollir les persones més adequades. L’escola disposa d’un Reglament de Règim Intern aprovat per l’assemblea general de la Cooperativa que regula els aspectes de funcionament del centre.

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 143 Al final del curs 1977-78 marxa la primera mestre que van tenir, la Gregòria Romano. Ella havia aprovat les oposicions de mestre nacional, i va canviar d’escola per anar a una pública dins del Maresme. Més endavant va tornar al Masnou i va acabar els seus dies professionals a l’escola Ferrer i Guàrdia. Comença el curs escolar de 1978-79, sota la direcció pedagògica de Montserrat Grau, i tal com estava previst es crea el servei de menjador, en principi serà de càte- ring i més endavant es construirà una petita cuina. Com que no hi ha un espai concret per al menjador, s’habiliten dues aules de les que fan servir per a classes normals. Durant el curs 1978-79, l’escola Marinada té a les seves aules un total de 260 alumnes corresponent a 154 famílies, desglossats de la següent manera i amb els mestres següents que figuren en la llista trobada: Preescolar 1 21 Mireia Soler Botella Preescolar 2 23 Gisa Mohr 1r d’EGB 24 Àngels Cercós Insa 2n d’EGB 24 Lídia Andueza Ripa 3r d’EGB 32 Ma Carme Trilla Viladot 4t d’EGB 26 Montserrat Grau Sanchís 5è d’EGB 27 Lídia López de Ipiña Bamón 6è d’EGB 24 Amparo Vázquez Sánchez 7è d’EGB 27 Gregòria Romano Garcia 8è d’EGB 32 Carmina Alvarez Macedo

Compten amb 10 persones amb la titulació adequada, i també hi ha un mestre de cata- là i un d’anglès. Crec que és interessant explicar que el material de les aules era comunitari: llapis, gomes, colors, fulls de paper, etc. Això implicava molt d’ordre i, el que és més important, aprendre a compartir. Tampoc utilitzaven llibres de text. A les aules hi havia llibres de text comunitaris, que s’utilitzaven diversos anys, i eren més que res de consulta. El professorat confeccionava apunts sobre les matèries a ensenyar. Tampoc utilitzaven fitxes de les editorials, sinó que les confeccionaven els mateixos mestres.

La Cooperativa comptava en aquest curs escolar amb els següents ingressos: - Les quotes d’ensenyament: durant el curs 1978-79 la quota per nen serà de 4.750 pessetes, que pagaven 475 pessetes mensuals. - Les quotes de la cooperativa: durant el curs 1978-79 la quota aportada per un coo- perativista i un nen serà de 8.700 pessetes, que es repartirà en un pagament de 1.200 pessetes inicial i 10 mensualitats de 750 pessetes. - S’havia de comptar també, amb la subvenció del Ministeri d’Educació i la subven- ció que els donava l’Ajuntament del Masnou.

La marxa econòmica de la Cooperativa havia estat molt difícil des de la seva constitu- ció. Un continuat dèficit en els seus exercicis econòmics havia estat com a conseqüèn- cia del següent: - El criteri que havien tingut les Juntes Gestores era el de situar les quotes dels coo-

144 LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) perativistes a un nivell baix i igual per a tots, d’acord amb el nivell dels ingressos de la majoria de socis per no crear diferències que pugessin afectar l’homogeneï- tat de tots els pares i els nens que participaven en les activitats de la Cooperativa i de l’escola. - La subvenció del Ministeri era insuficient i arribava amb retard. La subvenció solament afecta als vuit cursos d’EGB, per tant el cost dels professors de preescolar, dels complements que es donaven als professors d’EGB i dels professors de català i d’an- glès no estava cobert per la subvenció. - La Cooperativa es feia càrrec del pagament de tot el material escolar, llibres, paper, quaderns, llapis, instruments, material divers, etc., així com de la compra de taules, cadires, etc., sense càrrec pels socis. - Es feien càrrec del dèficit del menjador escolar, ja que hi havia un reduït nombre de escolars que l’usaven i que eren fills de famílies treballadores.

Les instal·lacions de l’escola eren inadequades pel desenvolupament d’una escola que volia ser eficaç i digne. Les deficiències eren principalment les següents: - La reduïda dimensió de la majoria d’aules i inadequades algunes d’elles per a la fun- ció que havien de complir. - No tenien una sala de laboratori com estava establert en un col·legi d’EGB. Tampoc no tenien sala de professors i un local cobert destinat a usos múltiples i finalment un insuficient i inadequat lloc d’esbarjo per als seus alumnes.

En data 13 de maig de 1981, es va fer un estudi comparatiu del nombre d’alumnes que tenien matriculats i les mesures superficials de cada una de les aules i així és va obtenir la cabuda real de les aules de l’escola Marinada, i afegint el nom del mestre de cada aula, va donar el següent resultat:

Preescolar B - Alumnes matriculats 13 alumnes Montserrat Pons Pallarès Superfície real 25,5 m2 Cabuda real 17 alumnes Preescolar C - Alumnes matriculats 29 alumnes Mireia Soler Botella Superfície real 24 m2 Cabuda real 16 alumnes 1r d’EGB - Alumnes matriculats 22 alumnes Gisa Mohr Superfície real 44,04 m2 Cabuda real 29,3 alumnes 2n d’EGB - Alumnes matriculats 24 alumnes Lídia Andueza Ripa Superfície real 25 m2 Cabuda real 16 alumnes 3r d’EGB - Alumnes matriculats 25 alumnes Ma Carme Trilla Viladot Superfície real 34,5 m2 Cabuda real 23 alumnes 4r d’EGB - Alumnes matriculats 25 alumnes Lídia López de Ipiña Bramón Superfície real 34,38 m2 Cabuda real 22,9 alumnes

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 145 5è d’EGB - Alumnes matriculats 27 alumnes Montserrat Grau Sanchís Superfície real 23,8 m2 Cabuda real 15,8 alumnes 6è d’EGB - Alumnes matriculats 27 alumnes Amparo Vázquez Sánchez Superfície real 38,94 m2 Cabuda real 25,9 alumnes 7è d’EGB - Alumnes matriculats 24 alumnes Isabel Pérez Gómez Superfície real 41,51 m2 Cabuda real 27,6 alumnes 8è d’EGB - Alumnes matriculats 22 alumnes Carmina Alvarez Macedo Superfície real 33,6 m2 Cabuda real 22,4 alumnes Una vegada finalitzava el curs a finals de juny, molts pares i mares anaven a l’escola a pintar, netejar, fer obres, etc., cada un d’ells feia el que sabia de les feines que estaven previstes fer. Estem parlant d’uns 30 anys enrere, quan aquestes pares i aquestes mares eren joves i el centre era d’ells i per tant defensaven també l’escola on anaven els seus fills. Ara seria molt diferent, la societat és més individualista, vol trobar les feines fetes, no s’implica tant, la societat és canviant. Abans que l’Ajuntament creés l’escola d’adults, la Marinada ja havia fet dos cursos per a les mares i familiars d’alumnes. Es feia a la tarda, a les aules i sense cobrar absolutament res, per amor a l’art. Les professores que impartien aquesta matèria eren Carmina Alva- rez, Maribel Pérez i Amparo Vázquez. El curs escolar 1983-84, sota la direcció pedagògica de Montserrat Grau Sanchís, la plantilla era la següent:

Preescolar Montserrat Grau Sanchís Preescolar Montserrat Pons Pallarès 1r d’EGB Mireia Soler Botella 2n d’EGB Gisa Mohr 3r d’EGB Ma Carme Trilla Viladot 4t d’EGB Lídia Andueza Ripa 5è d’EGB Amparo Vázquez Sánchez 6è d’EGB Carmina Alvarez Macedo 7è d’EGB Lídia López de Ipiña Bremón 8è d’EGB Isabel Pérez Gómez

L’últim curs escolar de la Cooperativa Escolar Marinada 1987-88, sota la direcció peda- gògica d’Amparo Vázquez Sánchez, la plantilla era la següent:

Preescolar 4 anys Cinta Montoliu Garcia Preescolar 5 anys Montserrat Pons Pallarès 1r d’EGB Mireia Soler Botella 2n d’EGB Gisa Mohr Pericot 3r d’EGB Jordi Navarro Mercadé 4t d’EGB Lídia López de Ipiña Bramon 5è d’EGB Montserrat Grau Sanchís

146 LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 6è d’EGB Carmina Alvarez Macedo 7è d’EGB Enriqueta de Barberà 8è d’EGB Isabel Pérez Gómez Professora suport Blanca Aragó Ros Directora Amparo Vázquez Sánchez

Aquest va ser l’últim curs que es va donar a la Cooperativa Escolar Marinada. El mes de juny es van tancar les portes per sempre. Si aquelles parets haguessin pogut parlar, dirien tantes coses, però van quedar tranquil·les, mereixen un descans. Va ser una història molt bonica i plena de vida, entusiasme, il·lusió, una gran creativitat en tots els aspectes, una motivació constant de mestres envers els seus alumnes, una feina mal pagada per als pares que van estar impicats, tant en el seu començament com en el seu final, però el que queda de tot això és a l’haver fet una feina ben feta i tenir un record d’una escola que ja no tor- narà. Aquí queda en el nostre pensament un record d’una escola que va donar una pauta extraordinària al Masnou. Una abraçada a tots i gràcies pel vostre esforç i dedicació.

LA COOPERATIVA ESCOLAR MARINADA (1969-1988) 147 148 HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX ESCOLES INFANTILS QUE HI HA ACTUALMENT AL MASNOU

Llar d’infància Rita Terradas (1967) ...... 151

Escola bressol El Petit Vailet (1999) ...... 157

Escola d’infants Bambi (2001) ...... 161

Escola bressol Sol Solet (2005) ...... 165

LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967)

Més que ensenyament i educació, és donar estimació, afecte i tendresa. Crec que és la base principal per a infants de 0 a 3 anys; l’estima i el respecte són la base d’un creixement sa, i necessari per a aprendre a conviure en societat. Rita Terradas

L’educació és un procés de creixement constant de la persona al llarg de la pròpia vida. Actualment l’educació s’emmarca en el constructivisme, així aquest procés comença en el moment de néixer fins que un decideix què vol aprendre, com i quan. L’alumne/a és el subjecte actiu i responsable de la pròpia educació, i des d’aquesta perspectiva l’entorn proporciona estímuls tant positius com negatius. En el context escolar es tradueix en una font d’experiències que té una clara intenció educativa. Montserrat Salvatella

Ja feia temps que li vaig dir a la Rita Terradas, en una de les reunions que fem a l’arxiu municipal, que volia parlar amb ella de la seva llar d’infants, pel llibre que estava escrivint sobre la història de l’ensenyament al Masnou. Va arribar el dia, vam quedar que ens veuríem el dia 20 de novembre de 2008, a casa seva, i així va ser. Es pot dir que ja m’estava esperant a la porta. Vaig ser molt ben rebut, com qualsevol persona que trucar a la seva porta i més si és coneguda, i en aquest cas ella i jo fa molts anys que ens coneixem i tots dos som fills del nostre estimat Masnou. Ella que sempre ha estat una persona disposada a col·laborar, oberta a tot el que es refereix al seu poble i principalment al seu barri de la «Poca farina», de la qual n’és l’àni- ma, em fa passar i ens assentem al menjador, i començament a parlar. Jo ja porto alguna cosa escrita del que vaig trobar a l’arxiu municipal, principalment el que es refereix als inicis de la seva guarderia (aleshores es deia guarderia). Anem repassant totes les vicissituds que van anar succeint durant els primers anys. Em fa recordar que la vaig ajudar a redactar els primers estatuts per a l’associació de pares que havia de constituir, una vegada iniciats els tràmits de guarderia laboral i altres coses que tenia guardades a la memò- ria i que en mica en mica vaig anar recordant. Com que l’any 2002 es va jubilar, actualment la titular de la llar d’infants és la seva filla Montserrat Salvatella, li comento que ja parlaré amb ella per posar-me al dia i així poder actualitzar la història de la que ha estat la primera escola d’infants del Masnou, per tant, una vegada haguem conclòs la nostra passejada per la història de la llar d’infants Rita Terradas. El dia 28 del mateix mes, ens trobem a la mateixa llar d’infants amb la Montse- rrat Salvatella, tal com havien quedat. Després de passar un espai que serveix per

LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967) 151 l’entrada de vehicles, hi ha un barri que dóna entrada a un pati preciós en capacitat, ben assolellat, molt ben muntat per a la seva finalitat, el que em dóna una grata impressió d’aquest jardí d’infància. Enfront queda l’edifici de l’escola. Truco el timbre i ella mateixa em rep. Anem al seu despatx i comencem a parlar i li explico el llibre que estic escrivint sobre l’ensenyament al Masnou, encara que ella ja estava al corrent per l’explicació que li va fer la seva mare. Mentre parlem m’adono, per les explicacions que em fa, que estic davant d’una professional de l’ensenyament infantil. Una persona molt desperta, molt activa i que dóna confiança a qui està al seu voltant.

ELS INICIS

A l’arxiu municipal del Masnou, he trobat un escrit de data 18 d’agost de 1967, dirigit a la senyora Rita Terradas Estrada, que traduït al català textualment diu:

Em plau comunicar-li que la Comissió Municipal Permanent d’aquest Ajun- tament, en sessió celebrada el dia 19 del passat mes de juny i d’acord amb la seva petició formulada el dia 13 de maig últim, ha acordat accedir a la seva sol·licitud d’autorització per la instal·lació d’una guarderia infantil per a nens compresos en l’edat d’1 a 5 anys, en el carrer de J. Estrada, previ pagament dels drets municipals corresponents, alta de llicència fiscal i complimentat tot el relacionat amb aquesta matèria i que siguin de competència de les autoritats superiors.

La llicència d’obertura d’establiment per l’exercici d’aquesta activitat, es va donar a la senyora Rita Terradas Estrada, el dia 7 d’octubre de 1967.

El dia 7 d’agost de 1967 s’obra la guarderia infantil Rita Terradas.

Un qüestionari del curs escolar 1982/83, que figura a l’arxiu municipal sobre el Jardí d’Infància Rita Terradas, en la seva part principal, textualment diu:

Denominació: Jardí d’Infància Rita Terradas. Propietat: Rita Terradas Adreça: Josep Estrada, 27 Nom de la directora: Rita Terradas Horari: de les 8 del matí fins a les 7 de la tarda. M2 globals de les aules: 240 M2 de jardí: 800

Nombre d’alumnes:

1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys Nois - Noies Nois - Noies Nois - Noies Nois - Noies Nois - Noies 9101717191620144 6

152 LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967) Total nens: 69 Total nenes: 63 Nombre d’alumnes del Masnou: 124 Nombre d’alumnes d’altres localitats: 8 Nombre de responsables que té el centre: 12 Serveis complementaris: mitja pensió - transport Mitjana diària d’alumnes comensals: 21 Mitjana diària d’alumnes transportats: 53

PROBLEMES EN ELS TRÀMITS D’AUTORITZACIÓ D’OBERTURA

L’any 1984 comencen a sorgir problemes envers les guarderies. Amb els traspassos, la Generalitat es fa càrrec de les guarderies infantils i fa una revisió exhaustiva de les guarderies i es comprova que la de la Rita Terradas no havia fet la sol·licitud a la Delegació Provincial de Sanitat, i per tant es trobava en una situació irregular. El senyor Josep Azuara, alcalde del Masnou, fa les indagacions oportunes i el dia 15 de juny de 1984 envia tres cartes. Una dirigida al Dr. Ramírez que era la persona que portava el tema de la guarderia de la Rita, tot demanant-li que prengui interès en el tema i li sigui concedida l’autorització corresponent. La segona carta és per a la senyora Rita Terradas, comunicant-li que s’ha de posar en contacte amb el Dr. Ramírez per solucionar els problemes burocràtics. I, finalment, la tercera carta va dirigida al senyor Pere Mer- cader, director general de Promoció de la Salut, que textualment diu:

Des de l’any 1967 està funcionant en aquesta vila una guarderia infantil, primera en el Masnou, a iniciativa de la senyora Rita Terradas. Sembla ser que en aquelles dates no calia fer la sol·licitud a la Delegació Provincial de Sanitat, i per tant solament es va tramitar la normal obertura d’establiment en aquest Ajuntament. No obstant això, fins aquest any no ha sabut que està d’una forma il·legal, i per tant la seva situació actual fa que sigui preocupant, no solament per aquesta persona, sinó també per la població del Masnou, ja que podria representar la no continuïtat de la referida guarderia. Tant aquest Ajuntament com tota la pobla- ció en general, vol i desitja que aquesta guarderia pugui ser legalitzada, ja que la seva continuïtat és imprescindible. He tramès una carta al Doctor Ramírez, de la qual adjunto fotocòpia, amb la finalitat que li sigui concedida l’autorització corresponent com una guarderia ja oberta, i no com una guarderia nova.

A aquest escrit es va adjuntar un informe del mateix Ajuntament que donava més força a la petició, i que en la seva part més important textualment diu:

La senyora Rita Terradas va obrir la seva guarderia el mes d’agost de l’any 1967, després d’haver obtingut de l’Ajuntament la preceptiva llicència d’activitats clas- sificades. Des d’un principi, la població va acollir aquesta iniciativa de molt bon grat, tan per les atencions que es donen als infants per part de la senyora Terradas i el

LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967) 153 seu personal com per la seva ubicació i instal·lacions. Un bonic jardí assolellat, jocs, aules, material didàctic i recreatiu, transport... Anys després va establir el servei de menjador, amb el qual la guarderia amplia la seva funció eminentment social en permetre a les mares que ho necessitessin dedicar-se a tasques fora de la seva llar, en poder deixar llurs fills amb tota la confiança en la seguretat que estaven perfectament atesos. També cal destacar que els nens reben una acurada preparació pel seu ingrés a l’EGB, aportant-hi una sèrie d’experiències molt vàlides per aquesta nova etapa una mica difícil en què el nen veu ampliar els seus horitzons.

Segons m’explica la mateixa Rita, va haver de fer algunes adaptacions i modificar els radis dels alumnes per aules, tal com estava previst en les disposicions que en aquell moment tenia previstes la Generalitat de Catalunya, i concretament el Departament de Promoció de la Salut que és el que tenia la responsabilitat de totes les guarderies de Catalunya. Va aconseguir l’autorització, faltaria més.

GUARDERIA LABORAL

El dia 10 de maig de 1990, l’alcalde del Masnou envia una carta al senyor Joaquim Carreras Martí, director general de Seguretat Social del Departament de Treball, que textualment diu:

S’acompanya aquest escrit a la petició formulada pel jardí d’infància Rita Terra- das d’aquesta vila, que demana li siguin traspassats els drets, que fins ara tenia la guarderia laboral PAPUSA, del barri de la Mina del Poble Nou, amb la finalitat de donar-li el màxim suport municipal. És del tot beneficiós per una vila com la nostra de 18.040 habitants de dret, que pogués comptar amb una guarderia laboral, per tal que els pares treballadors puguin gaudir dels avantatges que ofereixen aquest tipus de guarderies. Aquesta petició ha estat com a conseqüència d’una iniciativa municipal d’a- cord amb un moviment de sol·licituds de persones interessades en aquest tema. Per tant, molt us agrairia que prenguéssiu el màxim d’interès en aquest assumpte, per tal que pel proper curs escolar, el jardí d’infància Rita Terradas, fos inclòs en aqueix Departament en una guarderia laboral [...].

El senyor Josep Azuara, alcalde del Masnou en aquells moments, es va assabentar que una guarderia laboral del Poble Nou es tancava, possiblement per les obres on es construiria la ciutat Olímpica. Va creure que seria bo que la guardaria de la Rita pogués aconseguir, per al Masnou, ser aprovada com a guarderia laboral i poder acollir, així, infants als pares dels quals els era difícil poder pagar la quota completa del cost mensual d’una guarderia. Van mantenir una reunió i ella, per descomptat, va acceptar fer la petició corresponent, també va entendre que seria bo per a la seva guarderia i per tant per al Masnou. Recordo que vaig ajudar la Rita amb alguna documentació que precisava per l’expedient a presentar al Departament de Treball. No li va ser fàcil, no es donaven així com així, però la Rita Terra- das ho va aconseguir, es va aprovar que la seva guarderia fos una guarderia laboral. Això comporta tenir un Consell Escolar i altres actuacions administratives com si fos una escola pública. Però va valer la pena. Va ser i és una millora per al Masnou. L’assis- tent social de l’Ajuntament, quan té un problema d’escolarització d’algun infant per pro-

154 LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967) blemes econòmics, es posa en contacte amb la directora de la llar d’infants de la Rita per tal que sigui escolaritzat degudament.

CURS 2008-09 La llar d’infants Rita Terrades té una capacitat autoritzada de 61 alumnes. Per aquest curs té la següent matrícula i professorat.

Edat Nom Alumnes Professorat De 0 a 1 any Els Cargols 8 Marta Barba Avilero De 1 a 2 anys Els Ànecs 13 Anna Aragay Mayolas Professorat de suport Dolors Cortes Llorens De 2 a 3 anys Les Girafes 18 Jènnifer Mesa Trascastro Professora de suport Marta Cortina Olivella De 2 a 3 anys Els Dofins 19 Mª Paz Gata Santiago Professora de suport Mª Carme Ayán López Cuinera Mª Paz Comino Valenzuela Neteja Mª Dolors Rubio Conejero M’ha sorprès quan la Montserrat em comenta que la professora Anna Aragay i la cuinera Mª Paz Comino, porten a l’empresa 38 anys de serveis, però és que la professora de suport Dolors Cortés fa 40 anys que està en aquest jardí d’infància, o sigui des del començament. Em comenta que va ser la seva professora, quan de petita la seva mare la portava al seu jardí d’infància. Tot un rècord. Això diu molt de l’empresa que va comen- çar la Rita Terrades i que ara porta la seva filla, Montserrat Salvatella. El Consell Escolar per aquest curs és el següent:

- Directora pedagògica i titular: Montserrat Salvatella Terradas - Representats educadors: Marta Barba Avilero Anna Aragay Mayolas - Representants dels pares: Jordi Bover Salvadó Clara Tiscar Castells - Representant serveis: Ma Paz Comino Valenzuela

CANVI DE TITULARITAT El dia 2 de desembre de 2002, s’aprova el canvi de titularitat de la llar d’infància Rita Terradas. A la Rita li ha arribat l’hora de jubilar-se. Hi ha un canvi generacional. La seva filla Montserrat Salvatella pren el relleu de la seva mare. Felicitats Rita, has complert amb escreix la teva feina. Els teus exalumnes estic segur que es recordaran de tu al mateix temps que els seus fills que també van deixar a la teva confiança. No he demanat el projecte educatiu del centre, per copiar els objectius pedagògics principals que tenen establerts, tal com he fet en les altres escoles infantils, però de ben segur que seran similars, ja que aquests objectius són semblants per a tots els jardins d’infància.

El Masnou, 2 de desembre de 2008.

LLAR D’INFÀNCIA RITA TERRADAS (1967) 155 156 HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX ESCOLA BRESSOL EL PETIT VAILET (1999)

Des de la perspectiva de 0 a 3 anys, direm que la nostra tasca bàsicament és cuidar i educar, no podem oblidar que l’educació d’un infant comença en el moment que neix. Carme Duran

Avui, dia 12 de novembre de 2008, he visitat el centre d’educació infantil El Petit Vailet del Masnou, situat al carrer de Ventura Gassol, núm. 29. Està situat en una zona que feia anys que no hi passava i m’ha sorprès pel canvi urba- nístic que hi ha hagut, un canvi positiu. Ha quedat una zona tranquil·la, on encara és possible poder trobar aparcament. És un dia plujós i bastant fosc, potser no és un dia indicat per fer una visita, però amb la Carme hem quedat per les deu del matí d’avui i encara que plogui haig de complir amb el que hem quedat. Quan arribo a l’entrada del col·legi encara hi ha un pare i una mare que porten els seus fills al centre. La seva façana és la normal d’una torre de la mateixa zona, però els rètols que hi ha a l’entrada i el que està a dalt de l’edifici, deixen molt clar que és un edifici dedicat a l’escola bressol Petit Vailet. Com que la porta està oberta perquè han entrat aquest pares, entro al que és un petit pati que serveix de recepció d’entrada i sortida dels alumnes, i al final a la dreta hi ha un porxo i ha sota la porta d’entrada. L’educadora que em veu queda una mica sorpresa en veure que no porto cap criatura. Al preguntar-me que volia, li dic que vull parlar amb la Carme Duran ja que hem quedat que ens veuríem avui. Em contesta que un moment i la va a buscar. No passa ni un minut que ja sento la Carme i al moment surt a rebrem amb la seva rialla oberta, com sempre que em veu. Haig de dir que amb la Carme ens uneix una bona amistat des de fa molts anys, que es va accentuar encara més quan fèiem un bon teatre d’aficionats des del grup el GAT. Es disculpa per no poder-me rebre en el seu despatx, però en aquells moments el tenia ocupat per una de les seves professionals. Com que no sóc cap visita de compromís, ens instal·lem en una taula que hi ha als baixos i em convida a un cafè. Ens assentem, cada un amb la seva tassa, i ens posem a parlar de la seva llar d’infants que és el que realment vull saber.

ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999) 157 El mateix que passa en un centre de primària, que a vegades en diem escola i d’altres col·legi, els centres de 0 a 3 anys van començar dient-se guarderies, després llar d’infants o parvulari, i finalment escola bressol, o com em diu la Carme, que el seu centre oficialment es diu centre d’educació infantil. Tota una sèrie de noms que ens porten a definir el mateix, ja que la riquesa del nostre idioma és molt amplia i podem dir-ho amb diferents paraules. Segons m’indica la Carme fa anys que va construir una llar d’infants al terme municipal d’Alella, encara que està molt a prop del Masnou més que del centre d’Alella. En aquell edifici els seus pares regentaven un restaurant i quan van tancar el va transformar en llar d’infants i li va posar el nom de Vailets. Encara el té. Com que aquesta torre no era de propietat sinó que era llogada, va haver un moment que no tenia una seguretat clara de poder continuar, per tant va entendre que havia d’assegurar la continuïtat del centre i va comprar aquest edifici al Masnou. En aquest edifici estava situat l’antic hotel Vilamar, que molta gent del Masnou recordarà. La seva compra i reconstrucció, d’acord amb les normes establertes per la Generalitat, van representar una inversió molt forta, però va valer la pena, té unes instal·lacions adequades pel servei que dóna. La seva capacitat és de 89 alumnes.

El setembre de 1999 es va inaugurar el Petit Vailet

Segons em diu la Carme, des del primer dia va tenir una molt bona acollida, oferia un servei que hi mancava en la zona on està. L’any 2001 van redactar el projecte educatiu del centre. A principis del passat mes d’octubre, en van fer una revisió en què fonamenten l’organització anual a través d’objectius del pla anual i de les programacions de les aules. Tot això dins el marc legal de les disposicions emeses per la Generalitat de Catalunya i per la LOGSE. Segons aquest projecte, l’escola basa la seva acció educativa en els següents criteris: - L’escola admet la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals de cada nen/a. - L’escola potencia l’activitat de l’alumne. - L’escola té en compte les necessitats de cada alumne segons l’edat. - L’escola fonamenta el treball globalitzat, mitjançant els centre d’interès. - L’escola dóna tanta importància a la relació educativa com a l’adquisició de tècni- ques i de continguts bàsics. - L’escola fonamenta l’activitat i la iniciativa. - L’escola atén les diferències individuals de cada nen/a. - L’escola prepara per als futurs aprenentatges de parvulari.

També hi ha un apartat dels objectius pedagògics que s’han d’assolir i dels quals en relaciono uns quants: - Potencia la integració del nen/a a la llar d’infants. - Procurar que el nen progressi en el coneixement del seu cos, dominant l’equilibri i la coordinació dels seus moviments. - Potenciar la seva seguretat afectiva i emocional, corresponent al seu moment madu- ratiu. - Inculcar uns hàbits i normes que els portin cap una a autonomia personal.

158 ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999) - Que els nens/es s’acostumin a conviure amb els companys de la classe, a respectar- los i acceptar-los. - Procurar que el nen/a domini i progressi en la seva orientació en l’espai i el temps. - Afavorir la individualitat de l’infant mitjançant l’observació sistemàtica de les seves peculiaritats.

Els serveis que dóna són: anglès a càrrec d’una professora especialitzada i el servei de menjador amb una cuinera del mateix centre. En aquest curs 2008-09 té els següents alumnes: - De 0 a 1 any 1 aula 8 alumnes - De 1 a 2 anys 3 aules 33 alumnes - De 2 a 3 anys 2 aules 40 alumnes

Pel que fa al professorat, per aquest curs és el següent: - Mònica Campano Mestre d’educació infantil Aula de 2 a 3 anys - Loreto Elustondo Mestre d’educació infantil Aula de 2 a 3 anys - Ma Josefa Barrada Auxiliar de suport Aula de 2 a 3 anys - Carme Duran Mas Auxiliar de suport Aula de 2 a 3 anys - Andrea Solana S. Auxiliar de suport Aula d’1 a 2 anys - Rebeca Casallachs Mirosa Tècnica esp. llars d’infants Aula d’1 a 2 anys - Mireia Garcia Barragan Tècnica esp. llars d’infants Aula d’1 a 2 anys - Rosa Ma Pareras Bassas Tutora Aula d’1 a 2 anys - Carme Valverde Tècnica esp. Llars d’infants Aula de 0 a 1 any - Lourdes Sanchez Psicòloga a temps parcial - Gemma Pujol Fàbregas Mestre d’anglès a temps parcial - Jordi Carrillo Doctor a temps parcial - Carme Duran Mas Directora del centre

Parlar amb la Carme Duran sempre és un plaer. És una dona bàsicament emprenedora, ho ha demostrat amb les dues llars d’infants que ha creat, encara que no li agrada la buro- cràcia dels papers, l’atabalen, però sap molt bé què és el que vol i ho aconsegueix per l’es- forç, pel coratge i també per l’entusiasme que posa per arribar a la fita que vol. També es nota que les criatures són el seu punt flac, la seva dèria. Sap molt bé com cal tenir cura de cada infant. Felicitats Carme, per ser com ets.

El Masnou, 17 de novembre de 2008.

ESCOLA BRESSOL PETIT VAILET (1999) 159

ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001)

A l’escola hem de posar a l’abast dels nens les situacions i la motivació necessàries per fer que, portats per la seva pròpia curiositat, descobreixin i gaudeixin del món que els envolta. Teresa Ma Muela

Avui, dia 19 de novembre de 2008, visito l’escola d’infants Bambi de la nostra vila, que està situada al carrer de Jaume I, 29. Aquest tram de carrer, ho recordo perfectament, quan jo era petit i després jovenet, era un tram eminentment d’estiueig. Famílies molt conegudes que tenien la seva propietat en unes cases la majoria de les quals van ser construïdes de fa més d’un segle, cases unifamiliars precioses, que estaven habitades per famílies que venien cada any de Barce- lona a passar l’estiu al Masnou. Famílies molt conegudes pels masnovins de la zona. Els dèiem els senyors, encara que una vegada els coneixies era gent senzilla, oberta i sense pre- tensions per diferències socials, encara que sí ho eren. Jo els coneixia i en aquesta casa on hi ha aquesta escola d’infants hi vivia la família Masiques, un matrimoni molt estimat. La directora de l’escola, senyora Teresa Ma Muela, em rep a l’entrada i em fa passar al despatx, ens assentem i li explico el contingut que vull donar el llibre que estic escrivint i comencem a parlar de l’edifici: en certa manera tinc curiositat de saber les adaptacions que s’han fet. M’explica que van comprar la finca i que a l’hora de fer les obres d’adaptació van tenir problemes per ser aquesta finca catalogada arquitectònicament, i per tant l’Ajunta- ment els va demanar un estudi informatiu molt detallat de les obres que s’havien de fer per no malmetre l’interior de l’edifici. Així ho van fer i, segons m’explica la directora, van fer un mínim d’obres ja que l’amplitud de les sales ja era adequada per al que necessitaven. La Teresa Maria m’explica que, amb aquesta, tenen quatre escoles d’infants. La primera que van obrir va ser l’any 1972 a Badalona, l’any 1974 a Sant Adrià del Besòs i una altra a Vilassar de Mar que ja té vint anys d’antiguitat. Totes aquestes escoles d’infants porten el mateix nom, Bambi. Per tant, tenen una experiència àmplia en el tracte amb els infants.

ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001) 161 La compra i l’adaptació d’aquesta finca, d’acord amb les normes establertes per la Gene- ralitat, van ser una inversió molt forta, sense tenir una seguretat de saber si aniria tot bé per poder recuperar-la. La seva capacitat és de 61 alumnes.

El setembre de 2001 es va inaugurar l’escola d’infants Bambi

Disposa, igual que qualsevol altre centre, d’un projecte educatiu que dóna a conèixer l’activitat educativa que portaran a terme des de l’edifici que els serveix d’escola. Aquest edifici consta de despatx; cuina; una classe d’usos múltiples i menjador; un pati i una eixi- da; una classe de nadons amb espais diferenciats pel joc, la son i el canvi de bolquers; una classe d’un a dos anys, amb bany exclusiu a la classe; dos classes de dos a tres anys, amb espais pel joc i el descans, i un gimnàs equipat per realitzar activitats de psicomotricitat infantil. Els objectius pedagògics que volen aconseguir també queden definits en aquest projecte. Segons diu, l’infant de 0 a 3 anys es troba en un període de grans adquisicions i aprenentatges socials. A aquesta edat adquireixen una consciència progressiva del seu cos i del seu propi jo, per això cal donar importància rellevant a aquesta etapa educativa. És per això que les diferents àrees que treballen al llarg del curs són les següents: - Descoberta d’un mateix. - Descoberta de l’entorn natural i social. - Intercomunicació i llenguatges: llenguatge verbal, llenguatge musical, llenguatge plàstic i llenguatge matemàtic.

Dels objectius per als infants d’1 a 2 anys, que figuren en el projecte, en relaciono els següents: Esquema corporal: - Conèixer les parts del propi cos. - Anomenar les parts principals del propi cos. Motricitat: - Controlar progressivament l’equilibri en diferents posicions. - Manipular la pilota en marxa. - Enganxar i desenganxar gomets grossos. - Pintar amb els dits. Llenguatge: - Utilitzar paraules. - Utilitzar frases de dues paraules. - Reconèixer sons i sorolls familiars - Reconèixer melodies senzilles. - Reconèixer imatges conegudes tant en fotografia com en dibuix.

Dels objectius per als infants de 2 a 3 anys que figuren en el projecte, en relaciono els següents: Primer trimestre: - Iniciar-se en algunes normes de convivència del grup escolar. Entrar i sortir amb ordre de la classe. - Escoltar, imitar o reproduir les cançons i dites del trimestre.

162 ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001) - Raspallar-se les dents, beure sol amb el got i començar a menjar sol. - Tenir cura de les joguines i dels seus objectes personals. Conèixer el colors. Respec- tar la natura. Tirar els papers a la paperera. Segon trimestre: - Esforçar-se per parlar sense cridar. - Entrar i sortir amb ordre de la classe. - Fer servir el mocador per mocar-se - Identificar el canvi d’estació: hivern - primavera. - Gaudir de les activitats individuals. - Participar activament quan la mestra explica un conte. - Comprendre i assimilar el vocabulari presentat a les unitats de treball. Tercer trimestre: - Respectar les normes de convivència. - Netejar-se les mans i la cara quan estan brutes. - Menjar i beure correctament. - Identificar el canvi d’estació: primavera - estiu. - Desar i ordenar els objectes utilitzats.

CURS 2008-09

De 12 mesos a 18 mesos 10 nens Gisela Cucala López De 18 mesos a 24 mesos 12 nens Verònica Garcia Fernàndez Mestre de suport: Teresa Ma Muela Martin De 24 mesos a 30 mesos 19 nens Abigail López Murillo De 30 mesos a 36 mesos 20 nens Judith Vasco Esteban Mestre de suport: Eva Camacho Alemany Logopeda: Teresa Ma Martin Cuiner: Corrado Ortu Directora: Teresa Ma Muela Martin

Sempre és agradable visitar una escola infantil. Els infants quan et veuen es pensen que també formes part de l’escola i et miren sorpresos perquè la teva cara és nova per a ells.

El Masnou, 24 de novembre de 2008.

ESCOLA D’INFANTS BAMBI (2001) 163

ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005)

Per nosaltres l’educació consisteix a guiar els nens i nenes en la construcció del seu propi coneixement i desenvolupament, posant al seu abast un seguit d’activitats, materials i expe- riències. Pretenem obrir els seus ulls envers el món proper i les seves capacitats dins un entorn de seguretat, afecte i respecte. Equip Educatiu de l’escola bressol municipal Sol Solet

Avui, dia 20 de novembre de 2008, he visitat l’escola bressol municipal anomenada Sol Solet, situada al carrer de Pere Genové, 9-11. Està situada en una zona molt tranquil·la, és un carrer on hi ha molt poc trànsit rodat. La seva construcció és molt moderna, quasi diria agosarada pel que estem acostumats a veure al Masnou. M’acosto a la porta, em veuen a venir, demano per la Dolors Oliveras, m’obren la porta i em deixen entrar al recinte del pati, enmig queda l’edifici. Entro a l’e- difici on hi ha una entrada àmplia que també pot servir com a pati els dies de pluja o de molt de fred. Tot seguit hi ha un despatx i m’atenen, molt interessades, l’Alba i la Beth, ja que la Dolors està en una classe. Els explico qui sóc i el llibre que estic escrivint. Una vegada assabentades comencem a parlar del Sol Solet. Són quatre noies, la Dolors Oliveras, la Beth Jordà, l’Alba Hernàn- dez i la Nati Herrador, que van formar la cooperativa Peix Peixet i que es van presentar i guanyar el concurs que l’Ajuntament del Masnou va aprovar i publicar, per fer-se càrrec del funcionament d’aquesta escola bressol, per la qual cosa tenen una concessió que els permet organitzar i ocupar-se de tot el treball que representa una escola bressol. Per la qual cosa totes elles tenen la mateixa responsabilitat i gestionen conjuntament el funcionament del centre.

INICIS

D’acord amb el que especificava l’Ordre 304/2003, de 2 de juliol de 2003, l’Ajuntament del Masnou va demanar a la Generalitat de Catalunya una subvenció per la creació d’una

ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005) 165 escola bressol pel primer cicle d’educació infantil com a centre de titularitat municipal. Era el principi de la creació d’una escola bressol municipal. Aquesta petició és aprovada pel director general de Centres Docents, segons Resolució de 10 de març de 2004, amb l’atorgament provisional d’una subvenció per un import màxim de 76.875 euros per portar a terme les obres de construcció d’una llar d’infants al Masnou, la qual constarà de tres unitats i de quaranta-una places escolars. En la petició hi figura una memòria que justifica que socialment és necessària la cre- ació d’una escola bressol, i que textualment diu:

L’atenció als infants constitueix una obligació ineludible de la societat i, en particular, dels poders públics. El Masnou és una ciutat amb gairebé 21.500 habitants que no compta amb cap escola bressol pública. Actualment existeixen tres escoles infantils privades legalment constituïdes. Les escoles infantils són competència de les administracions públiques. Actualment el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya està dedicant els seus esforços i les seves prioritats als nivells de l’ensenyament obligatori i, malgrat que en un principi s’havia compromès a assumir l’educa- ció infantil en un futur proper, aquesta possibilitat resta actualment fora de tota versemblança ja que la realitat és que subvenciona anualment a les escoles infantils (cicle 0-3) amb un percentatge econòmic en relació a les places ocupades i, d’altra banda, també concedeix subvencions per a la creació i consoli- dació de noves places. Segons les dades oficials que consten al padró municipal d’habitants de l’Ajun- tament del Masnou, fins el 31/12/2003 hi havia un total de 323 infants menors de tres anys. Durant el curs 2003/04 el nombre de nenes i nens entre 0 i 3 anys escolaritzats en llars d’infants degudament autoritzades és de 211. Tenint en compte les dades expressades, és perfectament raonable que una nova escola bressol, amb capacitat per a 41 infants menors de 3 anys satisfarà, parcialment, la necessitat de l’oferta pública del municipi. De l’exposat fins ara es desprenen diverses raons que justifiquen la creació de l’escola bressol municipal: a. La voluntat d’assumir una tasca de suplència en aquest nivell educatiu no obligatori, ja que l’administració educativa competent pot trigar molt en fer-se’n càrrec. b. La necessitat social de les famílies treballadores, reflectida en les contínues demandes de creació de places que rep i ha rebut l’Ajuntament del Masnou des de fa anys. c. La necessitat d’oferir un servei de qualitat, amb garantia de continuïtat i amb opcions a ajuts públics de la Generalitat de Catalunya. d. La mateixa població de la ciutat, que es pot considerar actualment en expan- sió, assegura un potencial prou ampli de persones que poden utilitzar el servei. Per aquestes raons, resta plenament justificant, des del punt de vista social, l’establiment d’una escola bressol municipal, d’acord amb les determinacions del projecte d’establiment i del reglament del servei, per tal d’oferir a la ciutat un servei públic de qualitat.

166 ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005) En data 27 d’abril de 2004 la tinent d’alcalde delegada de Cultura i Educació, senyora Carme Giol, envia una carta als pares d’infants del Masnou, en la qual els fa saber que l’inici de l’escola bressol pública del Masnou es preveu que sigui pel mes de gener de 2005 i que aquesta estarà ubicada en el carrer de Pere Genové. Les places que es posaran a dis- posició del poble seran les següents: - Infants nascuts l’any 2004: 8 places - Infants nascuts l’any 2003: 13 places - Infants nascuts l’any 2002: 20 places.

El nombre de sol·licituds va ser superior al nombre de places disponibles i, per tant, el dia 26 de maig de 2004, es va fer a l’Ajuntament el sorteig públic per trencar l’empat d’a- cord amb les llistes de no adjudicats per cada una de les unitats. El resultat era el següent: Nenes de 4 mesos a 1 any: amb un total de 8 places, de les quals 3 ja van quedar atorgades d’acord amb la documentació presentada, per tant es fa el sorteig de les 5 restants. Nens d’1 a 2 anys: amb un total de 13 places, de les quals 11 ja van quedar atorgades d’acord amb la documentació presentada, per tant es fa sorteig de les 2 restants. Nens de 2 a 3 anys: amb un total de 20 places, de les quals 9 ja van quedar atorgades d’acord amb la documentació presentada, per tant es fa sorteig de les 11 places restants. El dia 11 de setembre de 2004, es realitza un acte protocol·lari de col·locació de la primera pedra de la que serà la primera escola bressol municipal, la qual conté un cilindre que s’introdueix amb un document, signat per les autoritats, que conté les portades dels diaris i monedes de curs legal, així com un xumet com a element representatiu dels nens i nenes que gaudiran d’aquest equipament.

El pressupost del projecte d’aquesta escola bressol va ser la següent: - Projecte d’urbanització 236.866,30 euros - Projecte d’edificació 341.089,02 euros - Direcció de les obres 5.849,88 euros

TOTAL 583.804,20 euros

En el Diari Oficial de la Generalitat de data 6 d’octubre de 2004, es publica un edicte de l’Ajuntament del Masnou en què es sotmet a informació pública el Reglament del servei públic de l’escola bressol municipal. No es va presentar cap reclamació, per tant va quedar aprovat. En sessió celebrada per la Junta de Govern Local, el dia 18 de novembre de 2004, es va adjudicar la concessió de la gestió de l’escola bressol. Els acords que es van prendre textualment diuen:

1. Declarar vàlid l’acte de licitació. 2. Adjudicar el contracte de la gestió indirecta, mitjançant concessió, del servei públic municipal de l’escola bressol, per prestar l’educació preescolar de nens i nenes de 0 a 3 anys a l’empresa Peix Peixet, SCCL, pel preu de 88.316,17 euros (IVA inclòs), amb ple sotmetiment als plecs de clàusules particulars, aprovats per la Junta de Govern Local en data 30 de setembre de 2004 i de la documentació

ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005) 167 presentada pel licitador; i amb càrrec de la partida pressupostària de l’exercici 2005. 3. Notificar a l’adjudicatari dins del termini de deu dies el present acord i que se’l requereixi perquè dins dels quinze dies, comptats dels del següent al que se li noti- fiqui l’adjudicació, presenti el document que acrediti haver constituït la garantia definitiva i se’l cridi perquè concorri a formalitzar el contracte de document administratiu dins del termini de trenta dies a comptar des del següent al de la notifi- cació de l’adjudicació. 4. Notificar la resolució als participants en la licitació i retornar les garanties provisionals dipositades.

El dia 23 de desembre de 2004, es va firmar el contracte amb l’empresa Peix Peixet.

L’escola bressol Sol Solet comença a funcionar el gener de 2005

TRETS D’IDENTITAT DE L’ESCOLA BRESSOL

Escola oberta - Des de l’escola considerem la relació amb els pares com un aspecte bàsic per tal d’a- favorir el desenvolupament dels infants, és important que hi hagi un intercanvi pares/mares-educadors/educadores ja que d’aquesta manera es garanteix l’educació compartida entre casa i escola, per aquest motiu, poden portar els nens i nenes fins a la porta de la seva aula i mantenir així un contacte directe amb l’educador/a. - Escola oberta perquè animem els pares i mares a participar amb nosaltres del fet educatiu mitjançant el Consell de Participació, amb la possibilitat de col·laborar en festes i activitats que es realitzen al llarg del curs i donant la possibilitat a qualsevol pare o mare de fer alguna activitat a l’aula del seu fill o filla relacionada amb la seva feina o afició i que sigui enriquidora per als infants. Ambient de consens - La gestió de l’escola bressol Sol Solet la porta una cooperativa, per tant, totes les decisions són fruit del debat i del consens. Entre tots decidim què, com i quan. Per aquest motiu, tota l’escola segueix una mateixa línia de funcionament, adaptada a cada franja d’edat.

Relació entre els grups - Intentem fomentar la relació entre els nens i nenes de diferents edats en diversos moments: al pati, compartint activitats, espais i festes, i aprofitant sovint l’espai de la sala d’usos múltiples. D’aquesta manera es produeixen relacions de respecte, ajuda i situacions motivadores tant per als petits com per als grans. - Treballem una coeducació que no es limiti al fet d’ajuntar nens i nenes, sinó potenciant activitats sense fer diferenciació de sexes ni de rols preestablerts. - És important que la comunitat escolar aprengui a conviure amb els altres sense fer discriminacions socials, educant en el respecte. Aprenem descobrint - Volem que sigui una escola on els aprenentatges s’adquireixin d’una manera lúdica,

168 ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005) manipulativa, amb l’experimentació i el descobriment. Per aquest motiu, intentem donar eines i activitats que fomentin el raonament, perquè siguin els mateixos infants els que arribin a algunes conclusions.

La importància de la llengua - El vocabulari també és una prioritat i les parets de l’escola tenen racons de cançons, imatges amb la paraula que li correspon, dibuixos dels temes que tractem, murals... D’aquesta manera motivem el llenguatge i la comunicació.

Treballem en xarxa - Des de l’escola bressol treballem en xarxa amb altres entitats com l’Ajuntament, el centre de recursos, el CDIAP... Això ens permet optimitzar els recursos i portar a terme accions coordinades que afavoriran el desenvolupament de la tasca educativa.

CURS 2008-09

Per aquest curs 2008-09 hi ha matriculats els següents infants:

Edat Alumnes Tutora

De 0 a 1 any 8 Alba Hernàndez Pol De 1 a 2 anys 13 Nati Herrador Rodríguez Suport: Núria Bravo Reixachs De 2 a 3 anys 20 Beth Jordà Rafart Dolors Oliveras Giralt

Ha estat una visita molt agradable i també ha estat un plaer poder parlar amb aquestes quatre persones que són les responsables del funcionament del Sol Solet, sense oblidar els infants que ens han envoltat en el pati que tenen al davant de l’escola, mentre ens fèiem una fotografia com a record d’aquest dia. Felicitats, esteu fent una gran labor.

El Masnou, 9 de desembre de 2008.

ESCOLA BRESSOL SOL SOLET (2005) 169

COL·LEGIS QUE HI HA ACTUALMENT AL MASNOU

Col·legi Ocata (1840) ...... 173

Col·legi la Immaculada de les Escolàpies (1852) ...... 229

Col·legi Sagrada Família (1914) ...... 245

Escola Bergantí (1968) ...... 259

Institut Maremar (1969) ...... 275

Institut Mediterrània (1977) ...... 309

Col·legi Rosa Sensat (1978) ...... 335

Col·legi Lluís Millet (1978) ...... 363

Col·legi Ferrer i Guàrdia (1982) ...... 393

Col·legi Salvador Espriu - Marinada (1988) ...... 413

COL·LEGI OCATA (1840)

Com a professora no solament lluito per a la instrucció, com a conjunt de coneixements, sinó per l’educació integral que inclou la instrucció i tots els altres aspectes de la formació que vull aconseguir per als meus alumnes. M. Dolores Garrido

L’educació té dues vessants, una de creixement individual on s’ha d’ajudar el nen/a a descobrir els propis potencials i els propis límits, i una altra de creixement social on ajudar-los a descobrir els altres i que aprenguin a relacionar-se plena i feliçment com a éssers socials. Rosa Cuella

Educar és potenciar i fer conscient la persona, perquè desenvolupi totes les seves capacitats emocionals, intel·lectuals i socials, per aconseguir viure amb maduresa, fent possible l’equilibri entre llibertat i adaptació, i entre responsabilitat i felicitat. El més important en la cons- trucció de l’educació són els «fonaments» i per això el primer i més important agent de l’e- ducació és la família. Maria Assumpta Roca

VISITA AL COL·LEGI OCATA

El dia 23 de juny de 2008, d’acord amb la directora del col·legi Ocata, la senyora Rosa Cuella, em vaig presentar al referit col·legi per parlar del llibre que estava escrivint sobre l’ensenyament al Masnou i en particular de la història de les mítiques «Escuelas Nacionales», també popularment denominat el «Comu», ja que al principi va ser Esco- la Comunal, després Escola Nacional, posteriorment el Col·legi Mixt Ocata, i actualment el Col·legi Ocata. Tot un reguitzell de noms, que representen una història de més de 160 anys al Masnou. Després del que he escrit d’aquest col·legi, conèixer els seus inicis de fa dos segles, saber que el cost de l’actual construcció va ser pagada íntegrament pel poble del Masnou i tota la història que ha viscut i els canvis que ha sofert durant els últims 40 anys, em mereix un gran respecte, admiro la seva enteresa i la seva dignitat. Miro la seva noble faça- na detingudament i és com si tractés de desafiar qualsevol que la vulgui tocar. És magní- fica, solemne, és la façana més bonica de qualsevol dels col·legis del Masnou, i ella ho sap, se’n dóna compte i es posa altiva, orgullosa, presumida, superba i ufanosa. Avui el pati i totes les instal·lacions estan en silenci, no hi ha alumnes, han començat les vacances d’estiu i arriba l’hora de la tranquil·litat, l’hora del descans. Pujo les escales del col·legi, unes escales solemnes per un edifici noble, però potser no són les més adequades per a un col·legi. Quan arribo a l’altura dels patis, els ulls se me’n van al pati de la dreta, on abans del 1970 era el pati destinat per a nens. Jo havia vingut a aquest col·legi durant uns quatre anys aproximadament, i aquest pati el coneixia perfectament bé. La

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 173 palmera que està a un costat del pati i que deu ser centenària, recordo que moltes vegades ens assentàvem al seu voltant amb el mestre de torn, i parlàvem de coses, concretament no recordo de quines, però sí que havíem tingut xerrades, suposo que interessants per l’edat i l’època. També recordo que entràvem i sortíem per la porta lateral, ara tancada, i que quan sortíem al pati al migdia, havíem de cantar el Cara al sol davant la bande- ra espanyola que posava el mestre a la façana de la part frontal del col·legi. Arribo a la part de dalt, al replà de l’entrada del col·legi. Encara recordo que quan era petit hi havia instal·lada la «Falange Española», on feien activitats per als nois que estaven afiliats a ells, els que no ho estàvem no hi podíem entrar. Si bé la façana ja he dit que és molt maca, té la seva categoria, una vegada entres dins la cosa canvia, notes que la seva estructura és antiga, no és la que es fa actualment, es nota el pas dels anys. Algun dia la Generalitat haurà d’afrontar unes obres de reha- bilitació interior, per adaptar el col·legi a les exigències actuals d’espais comuns per a mestres i alumnes i espais acceptables per a l’ensenyament de crèdits concrets com pot ser la música. Tot vindrà. El col·legi Ocata continuarà ferm en el seu lloc, donant el servei pel qual fa més d’un segle va ser construït per l’Ajuntament del Masnou, d’una forma valenta i decidida. Vaig entrar i vaig demanar per la directora, la senyora Rosa Cuella, que ja m’estava esperant juntament amb una mestre que fa molts anys que exerceix en aquest col·legi, la senyora Ma Dolores Garrido González. Els vaig explicar el contingut del llibre que estic fent i vam recordar diferents etapes del col·legi Ocata i vam mantenir un canvi d’impressions. La reunió va ser molt agradable, va valer la pena. Vaig marxar satisfet, content d’haver saludat i parlat amb unes grans professionals de l’ensenyament. Gràcies.

INICIS DE L’ENSENYAMENT AL MASNOU

El dia 16 d’agost de 1825, el Rei Ferran VII emet una real provisió, mitjançant la qual es faculta a Sant Pere del Masnou poder establir un batlle i un Ajuntament totalment independent de Sant Martí de Teià, per tant, des d’aquest moment el Masnou té categoria de poble. Posteriorment i sobre l’any 1850 queda annexada una part d’Alella, quedant el seu terme municipal tal com és ara. Els principis van ser durs, però pel que fa en matèria educativa es podria dir que hi havia un gran interès de l’Ajuntament de donar formació als seus infants, el que va comportar que superessin, en aquesta matèria, a altres poblacions que feia molts més anys que estaven establertes. Encara que s’ha de dir que no solament era l’Ajuntament qui tenia aquest interès, sinó també diversos veïns que tenien possibilitats econòmiques i que eren persones preocupades per la formació dels seus fills, tenint en compte que alguns d’ells, per ser marins, havien d’abandonar la seva família durant llargues temporades en el mar.

LA PRIMERA COMISSIÓ LOCAL D’INSTRUCCIÓ PRIMÀRIA

El dia 15 d’octubre de 1838, segons acta trobada en l’arxiu municipal, es van reunir a la casa comuna del poble del Masnou els regidors Miguel Rosell, Francisco Marfà i Pedro Millet, acompanyats del Síndic Francisco Viladevall, per procedir a l’elecció dels indivi-

174 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) dus que havien de composar la primera comissió local d’instrucció primària del Masnou, d’acord amb l’article 31.7 de la Llei 21 de juliol de 1838. Aquesta comissió va quedar formada per les següents persones: - Jaime Maristany, alcalde 2n - president - Francisco Marfà, regidor 4t - Julian Maresma, rector del Masnou - Isidro Maristany Isern, patró i capitalista - Bunaventura Feu, secretari de l’Ajuntament

El dia 20 d’octubre de 1838, es va enviar al Cap Superior Polític de la província còpia de l’acta de nomenament d’aquesta comissió.

ESTADÍSTICA DE LES ESCOLES AL MASNOU

El dia 18 de desembre de 1838, l’Ajuntament comunica a la Comissió Principal d’Ins- trucció Pública de la província de Barcelona, el nombre d’escoles existents en aquest municipi. Aquest escrit textualment diu:

La Comisión Local de instrucción primaria de este pueblo acompaña a V.S. el estado en el que se demuestra con claridad el número de escuelas de primeras letras que hay en este pueblo, las de niñas y demás establecimientos que hay en el mismo, todo con arreglo al modelo que se sirvió estampar en su circular de 20 de Octubre último insertado en el Boletín Oficial nº 134. En este pueblo existen cuatro escuelas particulares de 1ª educación y aunque concurran a ellas 241 niños, quedan todavía abandonados más de 100 otros, de los que no pueden concurrir por falta de medios con que atender al pago de las retribuciones mensuales que exigen los maestros. La falta de local hace abstener por ahora esta comisión, proponer el establecimiento de una escuela pública en la cual podrían concurrir los niños pobres sin pagar retribución, con la asigna- ción de 4.100 reales vellón que están señalados de los propios para el maestro y las retribuciones de los pudientes. Esta comisión no lo dejará de la mano hasta que así se haya verificado.

Els quatre col·legis per a nens estaven regentats pels mestres senyors Pedro Miguel Fabre- gà, Martin Rusiñol, Pedro Baltà i Juan Duran Sala. El resultat de relacions donades per aquests mestres dels 241 nens escolaritzats va ser el següent:

Mestre Sap llegir Escriure Comptar Sil·labari Total

M. Rusiñol 16 14 18 16 64 J. Duran 13 24 7 22 66 P. Baltà 9 20 14 24 67 M. Fabregà 16 10 2 16 44

TOTAL 54 68 41 78 241

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 175 En aquesta relació hi figura una nota que diu que tots els mestres estan examinats, tres d’ells amb el seu corresponent títol i el quart amb el certificat d’examen. També parla dels llibres que fan servir en la qual figura el títol i l’editor. El que sí queda molt clar és que l’any 1848 no hi ha cap col·legi per a nenes.

INICI DEL PRIMER COL·LEGI COMUNAL PER A NENS

En reunió celebrada per l’Ajuntament el dia 21 d’agost de 1839, l’alcalde senyor Pedro Antonio Maristany fa una proposta que en la seva part principal textualment diu:

[...] no habiendo un maestro costeado por los fondos públicos para la enseñanza primaria de la juventud de este pueblo, y atendida su necesidad y las consideraciones que se merecen los niños pobres para desterrar la vagancia y cimentar la ilustración; y con presencia de lo dispuesto en la Real Orden de primero de Enero de este año, plan de instrucción primaria y del reglamento provisional de la misma, se tuviese acuerdo general para deliberar este interesante asunto […] creía oportuno se convo- case a todos los vecinos de la población al objeto de asegurar los fondos necesarios para la planificación y sostenimiento de la escuela que se trate de establecer […] señalando el domingo próximo, día veinte y cinco del actual a les 10 horas de la mañana en una de las salas de la casa rectoral por falta de local común.

A aquesta reunió i segons l’acta que es va escriure, hi van estar presents, a part de l’Ajun- tament, els membres de la comissió local d’instrucció de primària del Masnou i 51 veïns interessats en la proposta de l’alcaldia, i alguns portaven poders d’altres persones que estaven fora del Masnou. En aquesta reunió es va llegir les disposicions referides a la possibilitat de creació d’una escola comuna, i el reglament provisional per al seu funcionament. Es va acordar 16 punts, dels quals cal destacar que la plaça de mestre tindria una dotació de 4.100 reals de velló; l’Ajuntament, la comissió local d’instrucció i altres hauran de assenyalar les retribucions que hauran de pagar els alumnes al mestre per classes i dins les seves possibilitats; el lloguer i el material de la nova escola es pagarien dels fons comunals i l’elecció del mestre es faria per oposició pública amb la finalitat de poder elegir la persona més indicada pels seus coneixements i la seva vàlua professional; els nens de 5 a 12 anys tindrien dret a assistir a l’escola hi hauran de pagar al mestre tres reals de velló els de primera classe, sis els de segona i nou els de tercera i si algú d’ells fos morós, l’alcalde l’o- bligaria; no obstant això, no es podrà exigir cap quantitat als nens de pares pobres qualificats com a tal per l’Ajuntament. En aquells moments a Espanya la moneda que es feia servir era els reals de velló. No és fins a l’any 1868 quan queda establerta la pesseta que es converteix en moneda de curs legal i que durarà fins a l’any 2002, a partir d’aquesta data la moneda que s’estableix serà l’euro. També s’estableixen les condicions que haurà de tenir el nou mestre. Quant a les ensenyances s’haurà de complir el que preveu el Reglament Provincial de 1838 que diu « [...] i a més a més s’ensenyarà a sumar, restar, multiplicar i dividir, àlgebra, trencats lite- rals, elevació de potències, extracció d’arrels dels monomis i equacions determinades de primer grau». Una altra condició és que si la matrícula passa de 100 alumnes, el mestre s’haurà de fer càrrec del pagament d’un ajudant.

176 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) L’Ajuntament i la Comissió Local demostren en tot moment un interès per aquest tema i procuren establir unes bases per afavorir el funcionament d’aquesta nova escola. També es comprometen a facilitar els locals i el material de l’escola i habitació per al mestre. D’aquesta manera es convoquen oposicions a les quals es presenten els senyors Benito Gimpera, de Barcelona, i Mariano Forcada, del barri de Gràcia, de Bar- celona també. En data 9 de desembre de 1939 va ser elegit per unanimitat el mestre senyor Maria- no Forcada per haver demostrat una millor preparació i millor disposició per tractar els mètodes d’ensenyament. El dia 30 de novembre de 1839, l’Ajuntament Constitucional del Masnou va acordar i contractar amb els senyors Ramon de Bacardí i Mariano Vidal, veïns de Barcelona, sín- dics dels creditors del difunt Agustin Botey, el lloguer de la casa número 13 del carrer del Correu, excepte la quadre de llevant, per tal que servís per escola de primera ensenyança i habitació per al mestre. El preu del lloguer va ser de 1.600 reals de velló anuals. Aquest contracte començar a comptar a partir del dia 1 de gener de 1840.

El primer col·legi comunal per a nens que va tenir el Masnou, va començar el primer de gener de l’any 1840.

El nou mestre i el primer que va tenir aquest col·legi, senyor Mariano Forcada, va presentar a l’Ajuntament el dia 20 de març de 1840, la proposta de funcionament d’aquest col·legi, amb l’ordre següent:

MATI A les 8 Entrada A 1/4 de 9 Lliçons, llista i revista A les 9 Resolució de problemes A 2/4 de 10 Escriptura A 1/4 d’11 Aritmètica, teòrica i pràctica A les 11 del migdia Sortida

TARDA A les 2 Entrada A 1/4 de 3 Lliçons, llista i revista A les 3 Lectura Durant la lectura Aritmètica pràctica A les 4 Dictar problemes A 1/4 de 5, dill., dimec. i divend. Gramàtica A 1/4 de 5, dimarts i dijous Urbanitat A les 5 Sortida

DISSABTES Matí: a les 10 finalitza l’escriptura Matí: geometria i cal·ligrafia fins les 11 Tarda: a les 3 religió Tarda: a les 4 urbanitat

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 177 PREMIS Guanya premis: - El que sap bé la lliçó. - El que porta els problemes resolts i nets. - El que fa bona lletra. - El que respon bé quan se li pregunta, ja sigui en urbanitat, gramàtica, etc. - El que llegeix bé. - El que estigui sempre atent. El que sobresurti de cada classe, tindrà una targeta que ho acreditarà.

CÀSTIGS Paga premi: - El que no sap la lliçó. - El que no resol el problema o embruta el quadern. - El que fa mala lletra. - El que llegeix malament. - El que parla sense necessitat. - El que incomoda expressament el seus companys. - El que arriba tard a l’escola, pagant un per cada quart d’hora que passa de l’hora assenyalada. - Tot el que cometi alguna falta lleu. Les faltes greus, com la no obediència al professor, el faltar a l’escola sense consentiment dels pares, blasfemar, etc., han de ser castigades amb privació del menjar al que les comet. El que no té premis per redimir les faltes lleus, per cada una estarà un quart d’hora de genolls a terra, quan hagin sortit els altres. Els que no sàpiguen la lliçó, no sortiran fins que la sàpiguen, estudiant-la de genolls a terra, els que no puguin pagar amb un premi. NOTA: els càstigs corporals estan desterrats totalment. Els premis són unes cèdules petites, tres de les quals valen una estampa petita, i sis una de gran. Les estampes es lliuraran l’últim dissabte de cada mes.

PRESSUPOST MUNICIPAL DE L’ANY 1840

El pressupost municipal de l’any 1840 era de 15.662,31 reals de velló pel que fa als ingressos, quant a les despeses hi havia una previsió de 22.964,28 reals de velló, per tant hi havia un dèficit d’entrada de 7.301,97 reals de velló. En aquest dèficit hi estaven les despeses que ocasionaria aquest col·legio nou i que segons van calcular serien de 3.900 reals de velló. En aquesta quantitat hi quedaven incloses el lloguer d’una casa per l’escola, l’habitació del mestre, la compra de mobiliari, llibres, paper i plomes per als nens pobres, etc. L’any 1840 no hi havia botigues que venguessin taules i cadires fetes per a una escola, s’havien de fer. L’Ajuntament decideix fer un concurs entre els fusters del Masnou que guanyà l’industrial Mariano Roca que proposa la construcció de tot l’utillatge de fusteria per l’escola pública amb les quantitats i els preus següents:

178 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 1r. Una taula de 18 pams, a dos pendents amb seient al preu de 175 r.v., per 4 taules = 700 r.v. 2n. Una taula de 23 pams, també a dos pendents amb seient a 240 r.v. 3r. Per cada banc d’onze pams per asseure els nens petits, 14 r.v. per 5 = 70 r.v. 4t. Per una grada de dues escales de 10 pams per a la pissarra, 24 r.v. 5è. Per dos taulons amb grada, amb una elevació de 3 pams per col·locar la taula del mestre de 10 pams de llarg per 9 d’ample, 69 r.v. per 2 = 138 r.v. 6è. Per cada quadre per escriure els nens, envernissat, 4r.v. per 42 = 168 r.v. 7è. Una taula de 7 pams per al mestre envernissada, 80 r.v.

Total 1.420 r.v. Segons la proposta aquest utillatge estaria fet de pi i dissenyat per un bon artista. Aquesta proposta va ser aprovada per unanimitat per l’Ajuntament i la comissió local d’instrucció primària el dia 2 de maig de 1840.

ESTADÍSTIQUES

En data 22 de setembre de 1840 l’Ajuntament envia una estadística sobre les escoles a la Comissió Provincial d’Instrucció Pública de Barcelona, amb les següents dades: Nombre d’ànimes 2.875 Homes i nens que saben llegir 783 Dones i nenes que saben llegir 151 Homes i nens que saben escriure 675 Dones i nenes que saben escriure 112 Nombre d’escoles: - Públiques de nens 1 - Particulars de nens 3

Nombre d’alumnes a l’escola i la seva edat: De 3 a 10 anys 211 De 10 endavant 90

Dels escrits que es van enviar als tres col·legi privats i d’acord amb la seva resposta es dedueix el següent: De 3 a 10 anys escola pública 101 A les tres escoles privades 110 De 10 endavant escola pública 53 A les tres escoles privades 37

L’escrit clarifica que no s’anota el nombre d’escoles de nenes perquè no n’hi ha cap que ense- nyi les primeres lletres. L’any 1842 el nombre total d’ànimes augmenta hi arriben a 2.890. El dia 13 de maig de 1846 s’envia a l’Ajuntament de Mataró, per tal que sigui enviat a Barcelona, un formulari en què es manifesta que al Masnou hi ha una escola pública de nens a càrrec del mestre senyor Mariano Forcada, i quatre de particulars de nens regentats pels senyors Pedro Miguel Fabregà, José Rusiñol, Pablo Baltà i Ignaci Taxone- ra, aquest últim estava a Alella però ja era previst que aquest terreny passaria al Masnou.

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 179 Pel que fa a les nenes es detalla el nombre de les mestres i la quantitat d’alumnes que assisteixen al que abans s’anomenava costura o cases d’ensenyança per al «bello sexo». La rela- ció era la següent: Nombre de nenes Josefa Paradell de Goñes 20 Carmen Jorba Maristany 34 Maria Font, vídua d’Aymà 15 Rosa Estaper Pagès 15 Rosa Vidal Sánchez 10 Josefa Curell Bertrán 20 Maria Mateo Raméntol 15 Rosa Rosés 40 Teresa Martí Castanyer 20 Maria Alsina 20 Manuela Petit 44 Rosa Alsina 14 Teresa Gorgollo 22

El nombre total de nenes era de 289, però tal com he dit abans l’ensenyança que es donava es reduïa al que abans es deia labors pròpies per a noies i per tant no estava equipara- da al que s’ensenyava als nens. L’any 1847 el mestre senyor Mariano Forcada guanya unes oposicions i se’n va a treballar a Barcelona. El substitueix el senyor Manuel Modorell. Aquest mestre va demostrar als exàmens de juny de l’any següent la seva vàlua. Un dels examinadors, el catedrà- tic senyor Francisco Presas, va donar testimoni dels avançaments que els alumnes havien demostrat tenint en compte el poc temps que feia que el senyor Madorell era el director.

INICI DEL PRIMER COL·LEGI COMUNAL PER A NENES

Queda molt clar, pel que fa a l’ensenyament dels nens, que el poble del Masnou ho tenia bastant resolt. Quant a les nenes, els pares de família del Masnou eren conscients que havien d’afrontar la creació d’una escola de nenes conjuntament amb l’Ajuntament, però tal com estava l’Administració en aquells temps, també tenien clar que havien de ser ells els que donessin el primer pas. El dia 12 de febrer de 1848, els pares de família interessats aproven un Reglament intern de la societat anomenada Circo, que conté 23 articles, destinat al funcionament d’una escola per a nenes o, com posa l’acta «establecimiento para la educación del bello sexo». En el capítol 3r d’aquest Reglament queda clar que els socis d’aquesta societat s’hauran de fer càrrec del pagament dels empleats d’aquesta escola i del seu manteniment, l’Ajuntament es faria càrrec de les nenes pobres. Per aconseguir posar en marxa aquest col·legi per a nenes, l’Ajuntament es posa en contacte amb l’Associació de la Sagrada Família de Burdeos, branca de la Immaculada Concepció, que té un establiment a la ciutat de Mataró, tot demanant la possibilitat que facilitin quatre religioses per poder crear una escola per a nenes al Masnou D’aquest primer contacte es redacten unes bases de conveni entre la Rvda. M. Tre- moulet, Superiora General de les Religioses de la Concepció de la Sagrada Família i la

180 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) comissió del poble del Masnou. En si, regulava el funcionament d’aquest nou col·legi per a nenes en el Masnou. Constava de 13 articles, encara que quan es va firmar el dia 16 de juliol de 1848 es va ampliar a 16, i que es podrien resumir amb el següent: - Les religioses col·locaran les nenes a la classe que creguin més convenient d’acord amb la seva edat, capacitat i d’altres circumstàncies. - Podran tenir alumnes externes i pensionistes. - Si el nombre d’alumnes és molt elevat s’hauran de posar més mestres. - Les matèries d’ensenyança seran: doctrina cristiana, inici de la religió, moralitat, civilització, llegir, escriure, aritmètica, gramàtica castellana, història d’Espanya, fer mitja i brodats, cosir i planxar i fer flors. També s’ensenyarà francès a les nenes que els seus pares o desitgin.

Una vegada aprovats aquests principis, el dia 10 de març de 1848, l’alcalde del Masnou tramet una carta al Cap Polític de Barcelona, tot explicant que la professió marítima dels seus habitants fa que una gran part del temps els pares estiguin fora de casa i per tant les atencions domèstiques estaven a càrrec de les mares, que privades de la instrucció corresponent, no poden exercir les obligacions que els imposa la societat (?). Que les religioses de la Immaculada Concepció que tenen un establiment a Mataró, podrien facilitar-ne quatre per poder crear un col·legi en el Masnou. El cost que representaria el lloguer d’una casa i les altres despeses necessàries per a una bona planificació, aniria a càrrec dels referits veïns. Seria gratuït per a les famílies pobres i una moderada retribució per a les persones que tinguessin medis econòmics per fer-ho. Per la qual cosa li demana la seva apro- vació i la corresponent autorització. Tres dies després, o sigui el dia 13 de març de 1848, l’alcalde del Masnou juntament amb el capella del poble, envien un escrit al bisbe de Barcelona, tot demanant poder obrir un col·legi de nenes al Masnou. Aquest escrit textualment diu:

Los infrascritos como encargados del gobierno civil i eclesiástico de este pueblo, llenos de amargura antes por la falta de un establecimiento que abrazase y desem- peñara cumplidamente la educación moral y social de las niñas que en parte alguna es tan esencial como en esta población, y que por la escasez de los fondos comunales se veía privada de un objeto tan importante, tiene ahora la dulce com- placencia de manifestar a V.E.I. que a beneficio del caritativo impulso de una sociedad de honrados vecinos que se comprometen a cubrir todos los gastos, se ha logrado plantear un instituto de completa enseñanza de niñas puesto a cargo de las religiosas llamadas de la Concepción que existen en Mataró, de donde se destinarán las necesarias para el colegio de este pueblo. Las notables ventajas que en aquella ciudad han aportado estas distinguidas religiosas, se extenderá con mayor provecho a este vecindario, para la cual se ha pedido autorización al Jefe Superior Político de la provincia que accederá a tan útil y necesaria propuesta; y como para ello sea también precisa la autorización de V.E.I., no dudan los infrascritos que atendiendo el objeto indicado, su importancia y necesidad, se dignará dispensarles el permiso que solicitan.

Aquest escrit el van firmar l’alcalde, senyor Pablo Oliver, el rector, senyor Pablo Busca, i un soci representant als pares associats, senyor Salvador Millet.

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 181 En data 26 d’abril de 1848, el cap polític de Barcelona envia una carta a l’alcalde del Mas- nou que textualment i transcrit al català diu:

Examinada la vostra petició, amb referència a la creació d’una escola de nenes, i vist que no quedaran gravats els fons municipals amb el seu establiment, ja que la retribució de les mestres es satisfarà per la societat que a tal efecte s’ha creat i amb el producte de petites quantitats que pagaran les nenes que econòmicament poden, he resolt, després d’escoltar la comissió provincial d’instrucció primària, aprovar la creació de la referida escola, de la qual s’encarregaran les religioses descrites en els seu comunicat del dia 10 de març últim.

El dia 19 de juliol de 1848, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit del cap polític de Bar- celona, demanant unes dades relacionades amb la situació educativa de les nenes al Mas- nou. El dia 26 del mateix mes, l’alcalde contesta amb el següent escrit, que traduït al cata- là, textualment diu:

En compliment del que disposava en el seu ofici del dia 19 de l’actual, conseqüent al demanat per la comissió provincial d’instrucció primària, referent al fet que es doni nota detallada comprensiva dels cinc articles que conté el referit ofici, relatiu al nombre d’escoles de nenes, nombre de mestres, títol i sou del qual gaudeixen, dec manifestar-li que en aquesta població no hi ha cap escola de nenes ni pública ni privada, [...] però sí que hi ha quinze escoles o cases particulars on s’ensenya com s’ha de fer mitja, brodats, cosir i altres labors, amb una concurrència total aproximada d’unes 300 nenes, sent el sou de les mestres el que mensualment perceben de cada una de les nenes.

Per la contestació que fa l’alcalde podem saber que no hi havia cap mestra d’aquestes escoles particulars que estigués titulada, i el nombre d’alumnes escolaritzades que tenien cada una. Que l’ensenyança que rebien eren labors pròpies del seu sexe, però no mencio- na en cap moment l’escriptura i la lectura. L’Ajuntament del Masnou emet un comunicat als habitants de la vila sobre l’escola de nenes que quedarà establerta el juliol de 1848. Aquest manifest està redactat amb un to una mica triomfador, però amb una doble finalitat, primer, fer saber la bona nova per a les nenes del Masnou de poder tenir una escola per a elles a càrrec de les religioses de la Sagrada Família de Burdeos, i segon, expressar l’esforç i el suport econòmic d’un grup de veïns que ho han fet possible. A continuació escric textualment el comunicat tal com es va escriure per no perdre l’essència de l’escriptura d’aquell temps, i que diu:

Habitantes de este pueblo: Nuestros fervorosos deseos de ver establecido en vuestra población un magisterio o instituto público que llenará cumplidamente la educación de vuestras hijas van a verse cumplidos dentro de breves días; no dudéis que la ilus- tración que éstas recibirán en lo sucesivo será un rocío que fecundizará sus espíritus, y más adelante un bálsamo que se esparcirá en el hogar doméstico para consolar vues- tros corazones, suavizar vuestra fatigas y auxiliaros en vuestra penosa senectud. Para tan interesante objeto son llamadas las religiosas de la sociedad de la Sagrada Familia que fijando su residencia en este pueblo, esparcirán en los cora-

182 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) zones de las niñas los cimientos de una religión verdadera, los sólidos principios de la moral, los elementos más esenciales de ilustración civil y social, el conocimiento teórico y práctico de las labores propias para formar a la mujer enteramente ilustrada y laboriosa, y aquellas nociones que sirven de adorno y recreo para el ánimo, pudiendo con esto gloriarse Masnou que siendo un pueblo, cuya forma- ción es de una época reciente, puede equipararse en cuanto a los ramos de ins- trucción, a los de primera categoría. Pero lo más notable en punto a lo que os anuncio, es que careciendo de fondos la municipalidad, todo se ha llevado a cabo por los esfuerzos y sacrificios de la junta que de vuestro seno se ha instalado para ello, mereciendo el celo y des- prendimiento de sus socios la aprobación y elogios de las autoridades civil y ecle- siástica de la provincia. Sin embargo, el Ayuntamiento ha quedado con la protec- ción de un instituto tan benemérito, y para los vecinos que quieran, impulsados del amor patrio y del fomento de la instrucción, inscribirse como socios y tomar parte del fomento de la instrucción y tomar parte en las glorias de la expresada junta; se les avisa que el reglamento y libros de ésta se hallarán de manifiesto en una pieza de la casa consistorial, separada de la Secretaria, donde podrán enterar- se de todo y matricularse en la sociedad si les acomodare. Masnou, 30 de julio de 1848. El teniente 2º, regente la alcaldía. Silvestre Sampere.

Encara que una mica tard, hi ha un escrit de data 2 d’agost de 1848 del cap polític de Barcelona, que traduït al català, textualment diu:

La Comissió Provincial d’Instrucció primària em va dir el dia 31 de juliol últim, que aquesta població ha de cobrir una escola de nenes de conformitat amb el que exposa l’article 32 del Real Decret de 23 de setembre últim, i que actualment no té. És per això que l’haurà d’establir i enviar a la comissió provincial l’oportú anunci per trobar mestres que se n’encarreguin. El sou que ha assignat a la mestra és una tercera part menys del que li correspon a un mestre per raó del veïnat, segons està establert en l’article 6è del referit Real Decret. Aquest sou haurà de figurar en el pressupost municipal, proposant al mateix temps arbitris per cobrir-ho.

El primer col·legi comunal per a nenes que va tenir el Masnou va començar el primer de setembre de 1848

El bisbe de Barcelona, d’acord amb l’escrit que li va enviar l’Ajuntament el dia 13 de març de 1848 demanant-li autorització per poder obrir una escola per a nenes al Mas- nou, respon que abans de donar la seva aprovació a aquesta escola, vol conèixer els estatuts pels quals s’ha de regir. El dia 24 d’octubre de 1848 l’alcalde li envia els estatuts, tenint en compte que l’escola portava funcionant feia dos mesos. El text de l’escrit, transcrit al català, textualment diu:

Ha quedat constituïda la societat de veïns d’aquesta població per al foment de l’e- ducació religiosa i civil de les nenes del Masnou, i formalitzats els estatuts el dia 10 d’agost últim, he disposat en conseqüència del que em demana, li siguin

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 183 acompanyats en aquest escrit pel seu coneixement i aprovació. Em complau manifestar-li que ja fa dos mesos que ha començat l’escola de nenes a càrrec de les senyores de la Concepció, assistint-hi vuitanta nenes [...] amb particular satisfac- ció de tot el veïnat.

La comissió provincial d’instrucció primària de Barcelona, va comunicar a l’Ajuntament del Masnou el resultat positiu dels exercicis realitzats en les oposicions per la superiora del col·legi de nenes del Masnou, senyora Dorotea Catalina Rodríguez, aspirant al magisteri públic de la vila. D’acord amb el Real Decret de 23 de setembre de 1847, article 25, l’Ajuntament ha de procedir al seu nomenament. El dia 30 de novembre de 1849 en presència de la interessada i membres de la corporació municipal es va prendre el següent acord que, transcrit al català, textualment diu:

En el poble del Masnou, a trenta de novembre de mil vuit-cents quaranta- nou, convocat l’Ajuntament per disposició del seu alcalde-president, senyor Gabriel Pagès, que fa lectura de l’ofici del senyor president de la comissió d’instrucció primària d’aquesta província, de vint-i-sis de l’actual, en el qual preveu que el tribunal de censura ha aprovat per unanimitat els exercicis lite- raris redactats davant el tribunal per la senyora Dorotea Catalina Rodríguez, i havent manifestat el seu desig d’obtenir el magisteri de nenes del Masnou, per a la qual s’ha presentat, es procedeix per l’Ajuntament al que prescriu l’article vint-i-cinc del Real Decret de 23 de setembre de 1847. En conseqüèn- cia, per tal de deixar complimentada aquesta disposició, s’ordena que s’avisi a la senyora Dorotea C. Rodríguez, superiora del col·legi d’instrucció de nenes d’aquesta localitat, perquè es presenti per la seva complimentació. En presèn- cia de la persona indicada i reunit que està l’Ajuntament, es llegeix el previn- gut en el tribunal de censura d’instrucció provincial, i se li ha donat posses- sió del magisteri d’instrucció primària de nenes d’aquesta localitat, amb la dotació assenyalada en el reglament general d’escoles públiques de primera instrucció, quedant subjecta a les prevencions d’aquest pel que respecte a la seva classe. Finalitzat l’acte firma el senyor alcalde i regidors amb la interessada, en la data al principi indicada. Certifico i mano que s’escrigui l’acte corresponent i que una còpia sigui enviada a la comissió provincial d’instruc- ció primària i a la mestra si ho demanés. Firmes: Gabriel Pagès, alcalde; Pablo Oliber, tinent 1r; José Alivé, regidor; Jaime Maristany, síndic; Jacinto Hombravella, regidor; Juan Mirambell, regidor; Pedro Juste, regidor; Dorotea C. Rodríguez i Labarthe, mestre i Buenaventura Feu, secretari.

Hi ha un acord entre l’Ajuntament i la Junta Local d’Instrucció, de data 16 de maig de 1850, sobre el que han de pagar les nenes que vagin a aquest col·legi comunal. S’acorda que hi hauran tres classes: la primera pagarà 3 rals de velló, la segona 5 rals i la tercera 7. A continuació es clarifica en una relació que servirà de model per classificar que hauran de pagar a cada classe.

Els de primera classe seran els que tinguin casa pròpia amb indústria i es mantinguin com a marins terrestres o maestrat.

184 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) Els de segona seran els que tinguin una casa de propietat i siguin patrons d’un vaixell de tràfic terrestre. Casa amb vinya i la seva indústria. Menestral. Casa i botiga amb la seva indústria. Els de tercera classe serien els caps i pilots amb casa pròpia i altres que comprenen la seva professió o negoci terrestre. Propietari de cases i terrenys amb altres objectes que afavoreixin la seva postura de menestrals. Ser propietaris de botigues amb la seva indústria i d’altres objectes que afavoreixin el seu negoci. Existeix una estadística de data 10 de febrer de 1851, que l’Ajuntament del Masnou envia al de Mataró com a cap de partit, on s’especifica que al Masnou hi ha cinc escoles de nens amb cinc mestres i que hi assisteixen un total de 280 alumnes i dues escoles de nenes amb dos mestres a les quals assisteixen 200 alumnes. Quan es refereix a les cinc escoles de nens es refereix a una de pública i a quatre particulars. Quant a les dues escoles de nenes, hi havia l’escola comuna que tenia com a mestra a Dorotea C. Rodríguez, però com que cada mestre només podia tenir 100 alumnes, de ben segur que hi havia una altra mestra que segurament devia ser la Dolores Colomer que després la va substituir, i devien comptar que hi havia dues escoles per a nenes, quan realment solament n’hi havia una. En aquesta mateixa estadística es parla dels habitants, o ànimes com deien aleshores, que hi havia al Masnou, eren 3.481. D’aquestes ànimes hi havia 240 nens fins 7 anys i 176 de 7 a 12 anys. De nenes n’hi havia 239 fins a 7 anys i 170 de 7 a 12 anys. Per aquesta raó, si a les escoles de nens hi assistien 280 alumnes i a la de les nenes 200, sense comptar amb les alumnes que anaven a les escoles privades de costura, es pot dir que la població en edat escolar estava pràcticament escolaritzada. Aquesta és una altra mostra que el poble del Masnou sempre ha estat molt sensible en qüestions d’ensenyament, ho ha demostrat sempre. En aquest cas per ser una població de recent creació va prendre l’interès que es mereixia en l’educació dels seus infants i en la mesura de les seves possibilitats, i més si es té en compte la problemàtica educativa que vivia Espanya: fins a l’any 1857 no va sortir publicada la primera llei d’instrucció pública. El dia 18 de desembre de 1851 la mestre Dorotea C. Rodríguez va renunciar a la seva plaça, segons va dir, por motius familiars havia d’anar a viure a Barcelona, però sembla ser que la realitat és que entre les religioses de la comunitat de Mataró de la Sagrada Famí- lia de Burdeos s’havia produït una escissió i la major part d’elles es van separar de la con- gregació d’origen. Per descomptat que tot aquest enrenou va influir en la comunitat que tenien al Masnou i encara que van aguantar el que van poder per tal que no deixés de funcionar l’escola, van anar marxant i sembla ser que l’única que es va quedar va ser Sor Dolores Colomer. Provisionalment, en data 30 de desembre de 1851, es va nomenar Dolores Colomer com mestre de l’escola de nenes del Masnou. Per tant, l’alcalde va enviar un escrit a la Comissió Provincial d’Instrucció Primària de Barcelona que, traduït al català, textualment diu:

Us anuncio que la mestra Dorotea C. Rodríguez ha renunciat com a mestra de l’escola pública de nenes, sostinguda per fons d’aquest comú, i per tant resulta una vacant, que tinc l’honor d’incloure una còpia de la disposició que va prendre el meu antecessor, admetent la dimissió de la referida escola i nomenant interina- ment mestre d’aquesta a la senyora Dolores Colomer, que ho és d’instrucció pri- mària elemental, per tal que aquesta comissió provincial es digni disposar la publi-

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 185 cació de la vacant. El sou que té assignat aquesta escola és de 2.000 rals de velló, casa i local per a l’ensenyança i el dret de percebre 4 rals mensuals els de primera, 5 rals als de segona i 7 rals als de tercera que assisteixin a l’escola i que no siguin pobres de solemnitat. En compliment del que disposa la Real Ordre de 28 de febrer de 1846, ho elevo al superior coneixement de V.E. pel seu coneixement i efectes oportuns. El Masnou 7 de gener de 1852. L’alcalde constitucional, Gerardo Maristany.

El tribunal d’oposicions de Barcelona va enviar a l’Ajuntament del Masnou el dia 16 d’a- gost de 1852, una terna d’opositores que van adquirir un dret al magisteri d’aquesta població, perquè fos escollida per part de l’Ajuntament, fent ús així de les seves atribu- cions que es determinaven a l’article 25 del Real Decret de 23 de setembre de 1847, i procedís al nomenament de la mestra per a l’escola del Masnou. L’Ajuntament del Mas- nou, el dia 22 d’agost de 1852, va nomenar a Dolores Colomer mestra titular de l’escola de nenes, amb un sou de dos mil rals de velló i uns sis-centes més que es van calcular de les retribucions de les nenes no pobres. Per aquestes mateixes dates l’escola comunal de nenes del Masnou va canviar de responsable, ja no era la Sagrada Família de Burdeos, sinó que era la congregació de Filles de Maria Escolàpies. La Dolores Colomer ja s’havia canviat a les Escolàpies i va estar acompanyada d’altres monges de la mateixa congregació. El dia 28 d’agost de 1852 hi ha un informe de l’alcalde del Masnou que envia a l’A- juntament de Mataró, on figuren els mestres públics que hi ha al Masnou i en el qual figura el recent nomenament de Dolores Colomer. Ella va ser l’única mestra pública del Masnou fins a l’any 1889. La va substituir com a titular la mestra del Masnou, Rosa Sensat. A partir d’aquí totes les mestres que hi va haver a l’escola comuna de nenes ja no van ser monges, sinó seglars que van seguir els estudis de magisteri per ser mestres, i que per les dones que volien estudiar una carrera es pot dir que era de les poques que podien fer. En finalitzar el curs 1891-92, la Rosa Sensat s’acomiada com a mestra del Masnou per haver guanyat les oposicions amb el número 1, i se’n va anar destinada a la ciutat de Girona.

CONCESSIÓ DEL TÍTOL DE VILA DEL MASNOU

Per totes aquestes activitats relacionades amb l’ensenyament, d’altres que es van portar a terme des de l’Ajuntament i les organitzades per estaments particulars, el Masnou s’estava desenvolupant amb força, tant és així que el Rei Alfons XII va concedir a la població del Masnou el títol de Vila del Masnou. En sessió celebrada el dia 11 de juny de 1876, essent alcalde el senyor Joan Alsina Sensat, van aprovar el següent acord que textualment diu:

Seguidamente i por orden del Sr. Alcalde, leyese por el secretario el oficio que se había recibido del Ministerio de Gobernación por conducto del Excmo. Sr. Gobernador Civil de la provincia, en el que S. M. el Rey se había dignado aten-

186 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) dida la importancia y desarrollo de esta población, concederle el título de Villa. Después de su lectura el Sr. Alcalde manifiesta que aunque a algunos espíritus superficiales les podría parecer concesión inútil y de ningún valor lo que S. M. el Rey había dignado conceder a este pueblo, para él y para todos los que de mas- nouenses se aprecian significase mucho lo que Masnou acababa de recibir; pues a más de la importancia que ante el Gobierno le alaba, la adquiera no menos ante todos los pueblos cesando la anomalía de que una población que tiene Aduana, Escuela de Náutica, Ayudantía de Marina, Estación telegráfica y la que más valía cuenta tener muchos hijos dedicados al comercio marítimo llevase el más modes- to título de pueblo.

És de suposar, o almenys m’agradaria pensar, que la creació d’un col·legi comunal per a nens i després de nenes, també devia influir en aquesta distinció, encara que en aquells temps no estic segur que es considerés el més important.

PREMIS CASAMENT DEL REI ALFONS XII

A l’arxiu municipal he trobat una relació d’alumnes de les escoles públiques del Masnou matriculats el dia 20 de març de 1878, que aspiraven ser agraciats amb els premis que concedia el Govern amb motiu del casament de S.M. el Rei Alfons XII.

Després d’un examen, els nens seleccionats van ser: Angel Pomar Truch Antonio Moca Gurguí Salvador Homs Rosés Eduardo Pagès Bertran

Les nenes seleccionades van ser: Dolores Solé Llanta Maria Bellagarda Jaques Maria Riera Forgas Dolores Rossell Borell Irene Vilá Botey Francisca Maristany Binsoley

ABANS DE LA CONSTRUCCIÓ DEL COL·LEGI

El dia 7 d’abril de 1889, l’Ajuntament del Masnou va llogar una casa situada al carrer de Rastillo (avui Jaume I), núm. 11, propietat dels germans Francisco i Juana Civil Baroy, amb la finalitat d’instal·lar les escoles públiques de nens i de nenes del Masnou que fins a aquells moments estaven instal·lades en el mateix edifici de l’Ajuntament. Aquest contracte va tenir una durada de cinc anys prorrogant-se d’acord per ambdues parts. El gener de 1896, es va firmar un nou contracte d’arrendament de l’expressada finca i per la mateixa finalitat, d’una durada de dos anys i per una quantitat de 575 pessetes

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 187 anuals. Igual que l’altre, es va prorrogar per ambdues parts, fins al mes de desembre de l’any 1900. El gener de 1901, es torna a firmar un nou contracte de la mateixa finca i per la mateixa finalitat, amb els germans Civil, aquesta vegada la duració del contracte és fins al dia 1 de gener de 1904, preveient, suposo, que ja estaria construït el nou edifici. El preu del lloguer va ser el mateix, 575 pessetes anuals. Al final del contracte consta que aquest es va allargar fins al mes d’agost de 1905. El curs escolar 1905-06 començaria en el nou edifici.

EXPEDIENT DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI PER ESCOLES PÚBLIQUES MUNICIPALS

En sessió celebrada per la corporació municipal el dia 20 de gener de 1902, hi figurava una proposta de l’alcalde, senyor José Martí Casals, amb referència a la construcció d’un col·legi municipal, que crec val la pena reproduir per ser tota una declaració de intencions molt clares, de la necessitat que tenia el Masnou de comptar amb un nou col·legi. No l’he volgut traduït al català perquè hagués perdut l’essència dels escrits de principi del segle passat, i diu:

Señores Concejales, uno de los asuntos que a los Municipios deben interesar más, teniendo en cuenta que el progreso es ley de la vida; y uno de los deberes más sagrados que nos están conferidos, son los de los de la instrucción de la niñez en todas sus fases. De ahí que los Gobiernos hayan en distintas épocas excitado el celo de los Ayuntamiento interesándoles para que a toda costa procuren tener edificios exprofesos destinados para la instrucción primaria y que respondan a las necesidades propias a su especial objeto, aun cuando ello cueste toda suerte de sacrificios; sacrificios compensados con la satisfacción de ver que el fomento de la enseñanza produce en su día los frutos naturales de la educación completa de la infancia, que es la primera condición que inicia el rumbo que el hombre deba seguir para el cumplimiento de sus aspiraciones. Ruego me dispenséis este pequeño exordio, que no tiene otro fin que el de justificar los deseos que me animan al ocuparme del asunto que me obliga a llamar seriamente vuestra atención e interesar vuestro sano criterio, y voy recto a expo- neros mis propósitos. A pesar de ser mucho y evidenciado recientemente, el interés demostrado por nuestros dignos antecesores que componían el Municipio al que acabamos de sus- tituir, el cual no vaciló en hacer sacrificios empleando cantidades de importancia para poner en condiciones aceptables el edificio particular en donde se hallan establecidas nuestras Escuelas públicas municipales, es notorio que carece de aquellas circunstancias de capacidad, higiene y conveniencia que son precisos en provecho de la salud de las niñez e indispensables para un establecimiento que alberga muchas horas al día a nuestros hijos. Con poca ventilación, excesiva humedad e incomoda i escasa luz; sin patios donde las horas de esparcimiento se hagan si no placenteras para nuestros peque- ños por lo menos pasaderas; el edificio aprovechado para Escuela de niños y de

188 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) niñas, a pesar de ser el único que por espacio de una serie de años ha podido obte- nerse en arriendo para ello, no cumple, bien lo sabéis, el objeto, y carece de condiciones para lo que está destinado. Nunca y por mucho que se modifique, puede servir una casa de familia, para un establecimiento que ha de reunir circunstancias especiales que hasta recomien- da y exigen la legislación vigente del ramo. No extrañe, pues, la Corporación municipal a quien brevemente, persiga el ideal, como tengo seguridad que será el vuestro, de construir un edificio para Escuelas de niños y niñas y habitaciones de los señores maestros; sin que me arre- dren el cúmulo de obstáculos que habrán de vencerse, ni las dificultades que el estado económico de este Municipio opondrán a este propósito. Existe, sin embargo, un recurso en que fundar parte de la esperanza para llegar a la cima del proyecto; y a este recurso hay que apelar acudiendo el Ayuntamiento al Excmo. Sr. Ministro de la Gobernación, en demanda de una subvención al Tesoro que alcance, por lo menos, el cincuenta por ciento del coste a que pueda ascender la construcción de un edificio para Escuelas públicas de esta villa; comprometiéndose el Municipio a pagar el complemento de su total coste en la forma que establecen las disposiciones vigentes, o instruyéndose para ello el oportuno expediente; pues si bien no se nos oculta que se trata de un gasto importante, se está en el deber de arrastrar- lo para una obra tan necesaria, provechosa y que tengo el convencimiento pleno de que será además grato al vecindario, cuyos intereses públicos administramos. No dudo, pues, Sres. Concejales, que penetrados todos vosotros, como yo lo estoy, de que lo que he venido exponiendo es merecedor de vuestro especial interés y con- fiando en vuestra aceptación, me permito por tanto proponer, como propongo a este Ayuntamiento se sirva designar hoy mismo una comisión de su seno para que con mayor detenimiento y sin duda con completo acierto, examine los datos necesarios; aduzca toda clase de antecedentes y practique un verdadero estudio del asunto y de las probabilidades de su ejecución; emitiendo luego un extenso y razonado informe para que pueda ser estudiado y discutido por la Corporación municipal y ésta acuer- de, en definitiva, lo que juzgue más oportuno, provechoso y prudente. Masnou, 22 de enero de 1902.

En aquest ple es va acordar: 1r, acceptar la proposta; 2n, instruir el corresponent expedient per demanar una subvenció del 50% del cost de l’obra al ministre de Governació i 3r, designar una comissió especial que va estar composta de la següent manera: Alcalde José Martí Tinent d’alcalde Buenaventura Ferrer Tinent d’alcalde Victoriano Pagès Regidor Arturo Roig

En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 9 d’abril de 1902, aquesta comissió especial va emetre el següent informe, que transcrit literalment diu:

La infrascrita Comisión cumpliendo el encargo que le confirió el Ayuntamiento en acuerdo tomado en sesión del veinte y dos de enero próximo pasado, emite el informe siguiente:

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 189 Que conforme es público y notorio el actual edificio de propiedad particular, situado en la calle Rastillo que viene sirviendo para escuelas públicas de niños y de niñas no reúne condiciones reglamentarias para tal servicio ni es posible que llegue a alcanzarlas, aun cuando son bastantes las reformas que en el se han prac- ticado y no pocas las sumas empleadas por este Ayuntamiento a fin de ponerlo en condiciones siquiera aceptables para el objeto que se destina. Que siendo el edificio, como ya se ha dicho, de propiedad particular, debió utilizarse tan solo interinamente y a falta de otro; observándose que se ha tenido necesidad de construir piezas o salones, acudiendo al recurso de derribar tabiques y paredes; a pesar de lo cual, los locales forman un conjunto desigual y faltos de las reglas más indispensables de policía y de higiene, de que tienen que estar dota- dos los edificios de esta naturaleza. Así el local de los trabajos destinado a escuela de niños, como el primer piso a la de niñas, carecen de suficiente capacidad atendido el número de niños y de niñas que ordinariamente concurren a las escuelas. La situación topográfica del edificio; la insuficiente altura de los techos; la falta de ventilación, y la humedad que se nota, particularmente en el piso bajo; la inconveniente entrada en la de niñas, que tiene que verificarse por una puerta excusada que da acceso a un terra- do por el que se pasa a las salas de la escuela, debiendo atravesar las habitaciones particulares del domicilio de la maestra; son grandes inconvenientes que nunca podrían evitarse utilizando un edificio que, aunque único fuera construido exclu- sivamente para vivienda de una familia. A pesar de las poco envidiables circunstancias apuntadas del edificio emplea- do para Escuelas públicas y careciendo de otro mejor la población, impone al Ayuntamiento los crecidos gastos por alquileres de quinientas setenta y cinco pesetas para habitación del señor Maestro, que no tiene cabida en el edificio, con el grave inconveniente también de que en cualquier momento puede el propieta- rio desahuciar al Municipio, porque así le convenga o por venta de su propiedad. Este caso daría por resultado que las sumas invertidas en un período de algunos años para mejorar los locales vendrían a constituir nuevos gravámenes y gastos para devolverles su primitivo estado, conforme a las reglas del contrato de alquiler. Hay que tener en cuenta, además, que este Ayuntamiento recibió hace años la orden de la Excma. Junta Provincial de Instrucción para habilitar otro local para Escuelas puesto que el edificio en que se hallan únicamente se admitió por aquella superioridad con el carácter de interinamente, dado que los arquitectos que por comisión de esta lo examinaron en su día, informaron que tenía defectos notorios que solo circunstancias de momento podían hacer transigibles. De todo lo expuesto se infiere perfectamente probada la necesidad de construir un edificio Escuelas propio del Municipio y dotado de todas aquellas condiciones indispensables para ello; lo cual, sobre redundar en beneficio de la enseñanza y si en provecho de la salud de los discípulos concurrentes a las escuelas proporciona- ría un ahorro de gasto de alquileres, como ya se ha dicho, de setecientas pesetas al año que, economizadas, vendrían día por día a compensar el importante gasto que ocasionaría la nueva construcción. En cuanto a la utilidad y ventajas que significan la realización del proyecto de

190 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) construcción de un edificio Escuela propia del Municipio, no es preciso indicar- las más extensamente pues están en la conciencia de todos y por lo mismo el Ayuntamiento, encargado del progreso y de la conveniencia del vecindario que administra, corresponde adoptar los acuerdos acerca de esta digna misión que le está confiada. La Comisión que informa entiende además de interés, hacer constar, que si bien en un principio se abrigó el propósito de acudir al Estado en demanda de subvención para la construcción de un edificio para Escuelas públicas de esta villa; del estudio hecho del asunto y de los datos adquiridos, ha obtenido el convencimiento de cuan tardías y en extremo difíciles son tales concesiones, por lo que opina más acertado no intentar este recurso. Cumplido el encargo conferido a esta Comisión de informar sobre los extre- mos que lo ha hecho, estima oportuno, además, hacerlo más extensamente tratando de ciertos particulares conducentes a la realización de las laudables aspiraciones de este Cabildo. Para colegir el total coste del edificio Escuelas que se proyecta, ha adquirido esta Comisión informes referentes al importe de otros edificios análogos levanta- dos en algunos de los pueblos vecinos y el parecer de persones facultativas a las que se han consultado; resultando, de los datos obtenidos, que una construcción como la que se intenta y que llene todas las necesidades del servicio, significaría un gasto no menor de veinte y dos a veinte y cinco mil pesetas; y si bien este capital no deja de ser abrumador para el Municipio, debe tenerse en cuenta que de ningún otro modo más útil podría empeñarse la Corporación en sacrificio material de tal importancia. En su virtud, la Comisión infrascrita, no obviando la norma que le trazó el más esmerado celo en el fiel desempeño de su cometido, formula las siguientes conclusiones: Primera. Que es indudable la necesidad que existe de construir un moderno edificio para Escuelas públicas municipales de niños y de niñas, ya que la casa habitada actualmente y con el carácter interino, no reúne ninguno de los requisitos esenciales que establecen las leyes y reglamentos vigentes del ramo; adole- ciendo de defectos que son considerados imposibles de subsanar hace algunos años, según disposiciones y órdenes de la Excma. Junta Provincial de Instruc- ción Pública. Segunda. Que celosa esta Comisión de anticipar todo lo posible los trabajos inherentes a este asunto tan interesante se le ha encomendado al señor Arquitec- to de este Municipio, se sirviera extender unos planos del proyecto de edificio Escuelas, que reuniera cuantas condiciones exijan las disposiciones vigentes. Tercera. Que en cuanto a los medios de que pueda hacer uso el Ayuntamien- to para costear la edificación del precitado edificio, incumbe a la Corporación estudiarlos y acordarlos; utilizando aquellos que estime más convenientes y más perfectamente adoptados a los principios de economía y legalidad administrativa municipal. Las precedentes conclusiones, formuladas de unánime conformidad, son efec- to de un riguroso examen por parte de la Comisión infrascrita, que tiene el honor de someterlas a la deliberación del Ayuntamiento; y a pesar de que considera ocio-

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 191 so todo encarecimiento que pudiera servir de estímulo, no obstante se atreve a ello, quizás movida por la pasión del celo que desde luego conoce se halla poseí- da; significando al efecto no se abandone una idea tan provechosa y de tan vital interés para la enseñanza de la juventud; teniendo la seguridad de que de realizarse la construcción del edificio Escuelas, merecerá el aplauso del vecindario; dejan- do memoria imperecedera de su paso por esta Administración municipal, por haber rendido honor a las arraigadas convicciones que siente por su amor a la edu- cación y a la instrucción. Masnou, 3 de Marzo de 1902. Firmas

Aquest informe es va aprovar per unanimitat i es van prendre els següents acords que en síntesi i traduïts al català diuen:

1r. Que es construeixi un nou edifici públic destinat a escoles municipals per ambdós sexes. 2n. Que en no tenir aquest municipi edifici de la seva propietat per poder-lo reedificar o adaptar per ser destinat a una escola municipal, en no tenir, tampoc, terreny propi on poder-lo edificar, s’accepta el terreny ofert per aquesta finalitat del senyor Miquel Amat Lluch, que llinda amb el carrer la Gaditana i amb la nova via que consta en l’expedient tramitat per l’Ajuntament, i que forma part de la urbanització de la finca rústega denominada «La Mesquita», carrer que serà la continuació del «Lavadero», el que comportarà que s’obrin nous carrers i facilita- rà la construcció de les noves escoles al costat de l’església parroquial 3r. En no tenir béns propis ni edificis per poder vendre, i tenint en compte que pel càlcul efectuat el cost total de la construcció pot ser d’unes vint-i-cinc mil pessetes, s’acorda consignar en el pressupost del proper any, una quantitat pruden- cial per poder començar les obres de construcció, consignant en els successius pressupostos fins completar el pagament total. S’accepten els plànols i pressupostos formulats per l’arquitecte municipal per encàrrec d’aquesta comissió especial que seran presentats a la Junta Municipal pel seu examen i acord definitiu i tramitar tot l’expedient a la superioritat pels efectes oportuns. S’acorda també, no demanar subvenció al Tresor públic per la construcció de les Escoles públiques; no obstant això, queda oberta la possibilitat per si algun patrici de la població està interessat en avançar capital en concepte de préstecs voluntaris sense obligacions ni hipoteques.

Queda clar que no es demanarà subvenció a l’Estat per construir aquest col·legi, possiblement es va fer algun tempteig i l’alcalde devia veure que era del tot impossible poder- ho aconseguir, hem de pensar que en aquella època era molt complicat políticament. Els governs es succeïen cada pocs mesos i és de suposar que econòmicament no era un moment bo. L’avantprojecte del nou col·legi es va encarregar al que era l’arquitecte municipal, senyor Gaietà Buígas, però segons va explicar posteriorment el senyor alcalde, el senyor Buígas es va deixar portar per un entusiasme impossible de realitzar pel pocs mitjans eco- nòmics que disposava el municipi, interpretant equivocadament l’encàrrec projectant un

192 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) edifici de condicions monumentals que solament es podien realitzar invertint en la cons- trucció cent setanta-cinc mil pessetes, en comptes de les vint-i-cinc mil previstes en un principi. Aquesta discrepància va comportar que l’Ajuntament prescindís dels seus serveis, passant a ocupar el càrrec d’arquitecte municipal el senyor Bonaventura Bassegoda. No es torna a parlar d’aquest tema fins a la sessió extraordinària celebrada el dia 21 de gener de 1903, per la qual l’alcalde presenta l’últim croquis que haurà de servir per a l’a- vantprojecte de l’edifici destinat a escoles municipals. Aquest croquis el presenta l’arquitecte municipal Sr. Bassegoda, però amb un pressupost diferent al del principi. El nou pressupost ja parla de quaranta a cinquanta mil pessetes pel total de les obres, per tant s’haurà de pensar en augmentar el crèdit que s’haurà de demanar per poder cobrir la totalitat de les despeses. En aquesta sessió es parla que per enguany hi ha pressupostades quatre mil pessetes que serviran per començar les obres del col·legi municipal. El dia 27 de març de 1903 es reuneix la Junta Municipal d’Instrucció Pública del Masnou i els donen compte dels acords aprovats per l’Ajuntament als quals hi donen conformitat. En data 19 d’octubre de 1903, es tornar a reunir la Junta Municipal convocada per l’alcalde i s’acorda acceptar el projecte i els plànols per la construcció d’un edifici destinat a una escola municipal, presentat per l’arquitecte municipal, senyor Bonaventura Bassegoda, d’acord amb el croquis presentat. S’accepta també el nou pressupost que ascendeix a un total de 70.668’78 pessetes, desglossat de la següent manera:

Import (ptes) Despeses paleta 35.984,79 Cadiratge 770,40 Pedra artificial 580,00 Fusteria 11.339,00 Ferreria i manyeria 4.263,66 Pintura 1.400,00 Lampisteria 1.000,00 Vidrieria 1.496,00 Poms i metalls 300,00

Pressupost calculat 57.133,85 3% d’imprevistos 1.714,00 5% de direcció 2.856,67 6% d’interès de capital 3.428,00

Pressupost contracta 65.132,52 Honoraris facultatius pel projecte i direcció d’obres 5.536,26

Pressupost total 70.668,78

Data, 30 de setembre de 1903.

En aquesta mateixa reunió es va aprovar també que l’adjudicació d’aquestes obres es faria per subhasta pública i que el crèdit a demanar per l’Ajuntament seria el del total del pres-

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 193 supost, emetent-se vint-i-vuit obligacions amortitzables a dos mil cinc-centes pessetes cada una i que tindria un quatre per cent d’interès anual. També es concreta que l’Ajun- tament del Masnou haurà de consignar anualment en el seu pressupost els interessos corresponents a cada any i el reembossament de les obligacions amortitzables. Finalment s’acorda que l’esmentat edifici quedarà emplaçat en els terrenys cedits pel seu propietari Miguel Amat i Lluch, per reunir les perfectes condicions higièniques, excel·lent orienta- ció i per estar en un lloc cèntric de la vila. Dins del projecte presentat pel senyor Bassegoda, hi figura la memòria descriptiva i en l’apartat que diu «consideraciones generales», vull copiar literalment alguns paràgrafs per- què crec que ajudaran a entendre la paraula higiene, que surt moltes vegades en aquest expedient i ens situarà en la forma de pensar i actuar de principis del segle passat:

A primera vista podrá parecer que el problema no entraña en si grandes dificultades, y no obstante si se ahonda en el estudio crítico del fin social que debe llenar el edificio, se echa de ver enseguida que ofrece una trascendencia suma a toda persona dotada de espíritu cultivado. Basta, de momento, considerar que la escuela debe ser en cierto modo la prolongación, si se nos permite la frase, del hogar, y que en su recinto deben los niños y aun los adultos permanecer diariamente de cuatro a seis horas y tal vez más y por lo tanto si el ambiente en que ven transcu- rrir parte de su existencia, no corresponde a todas las condiciones de higiene, de comodidad deseadas o exigidas por la pedagogía, podremos tal vez vanagloriarnos de tener mañana ciudadanos instruidos pero que no dejaran de ser hombres débi- les y enfermos que jamás podrán llevar a la patria el tributo de su pujanza física, ni al incesante progreso social, todo el caudal de energías que de la humanidad espera. Hállase actualmente fuera de duda que muchas de las enfermedades que afli- gen al género humano y minan la salud del individuo hasta hacerle la existencia desgraciada y aborrecida, se contrae en la escuela en la edad pueril durante la época del desarrollo y crecimiento del cuerpo. Tales enfermedades, entre las que naturalmente omitimos las contagiosas, pueden depender de una infinidad de circunstancias de la localidad en que se erige el edificio-escuela, de la orientación del mismo, de las dimensiones, de la capacidad en general, de la iluminación de las clases, de la forma de los bancos, de la insta- lación. Alemania, Austria y Suiza son los países de Europa que primeramente se han preocupado de las cuestiones escolares y las han estudiado con seriedad, de esto hace ya muchos años, pues hay que remontarse a los de 36 y 37 del siglo pasado y no obstante las escuelas de los referidos países se citan aun hoy día como modelo en su género. También Norte-América, Inglaterra, Suecia y Noruega hicieron últimamente grandes progresos en todo lo que a ellos se refiere y también se han construido en Francia y en Italia y todavía se van construyendo en estos últimos tiempos, de una manera incesante, edificios que responden a todas las exigencias prescritas por los técnicos, los higienistas y los pedagogos. El primer impulso en el estudio de las reglas o prevenciones higiénicas que debían adoptarse en las escuelas, vino de Prusia en 1836, debiéndose a un artícu-

194 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) lo del Doctor Lorinser, titulado «La higiene en las escuelas», y aun que son afir- maciones, fueron combatidas por algunos médicos o higienistas, sirvieron, no obstante, para llamar la atención sobre el argumento, que fue examinado en Ale- mania toda, en Suiza, Estados-Unidos y Suecia. Desde 1.852 a 1.860, todos los periódicos se ocuparon de tan vital cuestión que recibió con tales polémicas un gran impulso hasta que las naciones más importantes le dieron forma regular. Las disposiciones legales referentes a los edificios escuelas datan en Bélgica de 1.852 y 1.874, en Francia de 1.855 y 1.880, en Sajonia de 1.873 lo propio en Austria, en Italia de 1.888. En España tenemos algo legislado desde 10 de Junio de 1.868 que ha sido en parte ampliado en 5 de Octubre de 1.883, para los casos en que los municipios que pretendan construir escuelas, soliciten subvención del Estado o de la Provincia.

Com es pot comprovar la higiene a les escoles era molt important en aquells moments. Les malalties infeccioses i de tot tipus també arribaven a les escoles. S’havia de eradicar. S’havia de lluitar i preservar els nens i nenes d’aquest tipus d’epidèmies que només cau- saven morts i patiments. És per això que es van redactar diferents estudis i normatives per evitar, en el possible, aquestes malalties. L’arquitecte municipal, senyor Bassegoda, va fer molt bé de pensar i adaptar la nova construcció d’acord amb els estudis fets i les normatives vigents sobre aquest tema. En data 13 de novembre de 1903 i davant el notari del Masnou, senyor Mariano López Aragón, el senyor Miguel Amat Lluch, veí d’aquesta vila, fa donació a perpetuïtat a l’Ajuntament del Masnou, representat en aquest acta pel seu alcalde, el senyor José Martí Casals. Segons fa constar el senyor Amat en aquesta escriptura, que la vila del Mas- nou no té locals propis destinats a escoles públiques, ja que actualment l’Ajuntament del Masnou té llogat un edifici no construït amb les condicions necessàries i suficients per al seu objectiu i per tant s’ha de procurar tenir un edifici adequat «segun reclama la ciencia y la higiene», i és per això que l’Ajuntament vol construir un edifici apropiat i en un lloc cèntric, i per tant s’ha cregut que el lloc més idoni seria prop de l’església parroquial o sigui la finca que té el senyor Amat, per la qual cosa cedeix gratuïtament aquest terreny a la vila del Masnou, d’una extensió superficial de 2.295,20 m2. Fa constar que aquest terreny té un valor de 400 pessetes. Van ser testimonis d’aquesta donació i firmants de l’escriptura els veïns del Masnou senyors José Feu Bigas i José del Valle Arana. Aquest mateix dia es firma una altra escriptura pública en la qual consta que el senyor Miguel Amat Lluch ven a l’Ajuntament del Masnou, representat pel seu alcalde, senyor José Martí Casals, un terreny de forma irregular d’una extensió de 1.200 m2, i que han arribat ambdues parts a un acord amistós, per evitar així tot el tràmit d’expropiació forçosa ja que són terrenys destinats a vials públics. Aquests vials són el començament de l’actual carrer de Lluís Millet, i el començament també, del passeig de Romà Fabra. El cost d’aquest terrenys va ser de 1.101,30 pessetes. Després de tramitar-se tots els documents necessaris d’aquella època, arribem al dia 11 de juliol de 1904, dia en què se celebra la subhasta pública de les obres de construc- ció d’un edifici destinat a Escola Pública amb un valor de sortida de 65.132,52 pessetes que és el pressupost de contracta, sense comptar els honoraris dels facultatius. Aquesta acta feta pel notari del Masnou, senyor Mariano López Aragón, traduïda al català diu:

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 195 En el Saló de sessions de la Casa Consistorial d’aquesta vila, es constitueix la mesa presidida pel senyor Buenaventura Ferrer Ferrer, primer tinent d’alcalde i alcalde accidental, pel regidor designat per l’Ajuntament del Masnou, senyor Tomás Fàbregas Maristany i el notari d’aquesta vila, el senyor Mariano López Aragón. El senyor President declara començat l’acte i ordena al senyor Notari llegeixi l’article 17 de la Instrucció de 26 d’abril de 1900 i l’anunci de la subhasta, en el qual hi figura el plec de condicions. El president declara oberta la licitació, per un termini de mitja hora, fent l’ad- vertència que preveu la regla tercera del referit article 17. A continuació es van presentar tres plecs que el senyor President numera corre- lativament per l’ordre de presentació. Cinc minuts abans de finalitzar el termini de mitja hora, s’anuncia pel prego- ner, d’ordre del senyor President, que faltava solament aquest temps per finalitzar el termini d’admissió de plecs. Finalitzat el termini, el senyor President procedeix a l’obertura dels tres plecs, llegint les proposicions que contenien y que són: primera, la del senyor Jaume Lloveras Arenas, veí d’aquesta vila, el qual es compromet a realitzar les obres per la quantitat de 57.100 pessetes. Segona, la del senyor Jaume Gelis Forgas, veí de Barcelona, el qual es compromet a realitzar les expressades obres per la quantitat de 62.990 pessetes. Tercera, la del senyor Joan Queral Guinovart, veí de Barcelo- na, que es compromet a realitzar les obres per la quantitat de 60.560 pessetes. Finalitzada la lectura del plecs presentats, el president va declarar adjudicada l’obra, provisionalment, al senyor Jaume Lloveras Arenas, com autor de la propo- sició més avantatjosa, per la referida quantitat de 57.100 pessetes. Tot seguit s’han retornar les cèdules personals als licitadors, quedant units a l’expedient els resguards del dipòsit realitzat i les proposicions presentades. El senyor President dóna per acabat l’acte, sense que es presenti cap tipus de reclamació i llegida per mi aquesta acta, sense que s’hagi sol·licitat que es faci constar alguna cosa. La firmen les persones que formen la mesa, els licitadors i jo que en dono fe.

L’Ajuntament del Masnou, en sessió extraordinària celebrada el dia 16 d’abril de 1904, va acordar per unanimitat declarar vàlida la subhasta i adjudicar definitivament al senyor Jaume Lloveras Arenas, autor de la proposició número u, que era la que fixava el preu més baix per a la construcció de les Escoles Públiques Municipals d’aquesta vila. També es va acordar notificar al senyor Lloveras perquè faci el pagament de la fiança definitiva i presentar el document que així ho justifiqui, citant-lo al mateix temps, perquè el proper dia trenta estigui present, ja que es lliurarà la corresponent escriptura pública de contracte. També se li recorda al senyor Lloveras que, d’acord amb el convingut per ambdues parts, les obres hauran de començar a primers del proper mes d’agost i finalitzar el més de febrer del proper any 1905. El dia 16 d’agost de 1904, es va celebrar l’acte de col·locació de la primera pedra d’a- questa magna obra. L’esdeveniment va comptar amb la presència, en el solar on s’havia de construir les escoles municipals, de l’Excm. Sr. Pere Grau Maristany i Oliver, delegat d’Instrucció pública de Barcelona i fill predilecte d’aquesta vila; el Magnífic Alcalde constitucional accidental, senyor Buenaventura Ferrer i Ferrer; els regidors, senyors Tomás

196 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) Fàbregas, Prudencio Curell, Pedro Castellsagué, José Sust, Miguel Raméntol, Juan Pons i Pedro Coll, també hi era present l’inspector de primera ensenyança de Barcelona, senyor Federico López Amo. He trobat un document a l’arxiu municipal que diu:

Teniendo una piedra destinada para el acto que iba a realizarse en disposición de poderse manejar fácilmente, el Excmo. Sr. D. Pedro G. Maristany y Oliver sentó dicha piedra por su propia mano en la zanja de cimiento abierto en el punto donde debe apoyarse el ángulo de la parte norte de la pared de fachada del edificio que va a construirse. Después de lo cual se levantó por duplicado la presente acta en papel del sello décimo, la que fue leída firmándola todos los señores al principio nombrados.

Les obres van començar el mes d’agost de 1904, però en obres importants com aquestes sempre surten problemes que no s’han previst anteriorment o en el quals ningú ha pensat, o si ho han pensat no s’ha dit, ja que potser podria frenar l’obra en general. Bé, sigui el que sigui, que en cap moment es va dir o es va comentar, que s’hauria de anivellar i explanar el terreny de la part de davant del col·legi, i construir un mur de contenció de terres i així poder disposar d’un pati per l’esbarjo dels escolars degudament tancat i orde- nat. Així, en sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 11 de gener de 1905, s’acorda la rea- lització de les obres d’explanació, anivellació, construcció d’un mur de sosteniment de les terres que deuran cercar els terrenys per composar el pati exterior de l’edifici de les noves Escoles Municipals, escalinates i voreres. Aquestes obres li són encarregades directament al constructor de l’obra, senyor Jaume Lloveras Arenas, sota la direcció i inspecció de l’arquitecte municipal. El pressupost que va presentar l’arquitecte per aquesta ampliació de projecte, va ser el següent:

Import (ptes) - Moviment de terres 3.056,81 - Paletes 5.855,67 - Pedra artificial 2.452,00 - Manyeria 438,00 - Fusteria 150,00

Total general 11.952,48

Segons l’hi va comunicar l’Ajuntament, el senyor Lloveras havia de començar aquestes obres el dia 17 de gener i s’havien d’acabar el dia 30 del proper mes de juny. Però, com sol passar en aquestes obres una mica complicades, finalment sempre resulta que acaben sent més cares del que s’ha previst. Així va ser, finalitzats els comptes va resultar que aquesta obra va ascendir a 13.699,25 pessetes, per tant hi havia un dèficit de 1.746,77 pessetes. Encara que ara aquesta quantitat ens sembli ridícula, fa més de 100 anys devia ser important i més si tenim en compte que en el pressupost municipal s’hauria consignat la primera quantitat i o sigui que el desenquadrava i segurament que devien tenir veritables problemes per treure aquest quantitat d’una altra partida pressupostària. Davant aquesta problemàtica i davant, segurament de poder trobar solucions, l’arquitec-

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 197 te municipal, senyor Bonaventura Bassegoda va enviar una carta a l’alcalde en data 26 de juliol de 1905, que en la seva part final diu textualment:

[...] como la suma excede de 1.736,77 pesetas del presupuesto aprobado, no teniendo el Ayuntamiento de esta Villa consignación especial para satisfacer esta diferencia, deseando evitar al mismo los perjuicios morales y materiales que tal vez pudieran originarse en el caso de no existir la armonía completa entre el con- tratista y la Corporación Municipal, tiene el infrascrito el honor de ofrecer libre y espontáneamente y sin que en tiempo ni lugar alguno pueda ser invocado como a precedente en el ejercicio de su profesión, que se satisfaga dicha diferencia, reba- jándola del importe de sus honorarios facultativos, con lo cual tendrá la satisfac- ción de haber cooperado en una u otra forma a la obra de la construcción de las Escuelas cuya iniciativa tanto honra al Ayuntamiento de Masnou.

El dia 1 de març de 1905, l’alcalde accidental, senyor Buenaventura Ferrer, regidors de l’Ajuntament del Masnou, l’arquitecte municipal, senyor Bassegoda, i el constructor, senyor Jaume Lloveras, fan una inspecció de les obres finalitzades i resolen en aquesta mateixa data procedir a la seva recepció provisional, d’acord amb el que disposava l’article 17 del Plec de Condiciones del projecte. La recepció definitiva va tenir lloc el dia 5 de juny de 1905 en el mateix edifici del col·legi.

Les classes en aquest nou edifici públic van començar el curs 1905-06

Preveient aquest començament de curs, la Corporació Municipal es mou i endega una campanya per aconseguir fons per la compra de mobles i material per aquestes noves escoles. En el llibre d’actes de l’Ajuntament he trobat el següent acord del Ple de data 5 d’octubre de 1904, que traduït al català textualment diu:

S’acorda per l’Ajuntament, sol·licitar a l’Excm. Sr. Ministre d’Agricultura i Belles Arts es digni concedir a aquest municipi una subvenció de 3.000 pessetes, destinada a l’adquisició de mobles i material d’ensenyament per a les escoles públiques que han d’instal·lar-se en l’edifici de nova planta que s’està construint, ja que no es va demanar per les obres de construcció que s’ha pagat pels fons propis de l’A- juntament. Que la petició sigui enviada a través de l’Excm. Sr. Delegat de Barce- lona, fill predilecte d’aquesta vila, tot demanant sigui informada i tramesa, d’a- cord amb el que disposen els articles 31 i 32 del Real Decret de 25 de setembre de 1904.

Cal dir que aquesta subvenció es va aconseguir gràcies al senyor Pere Grau Maristany, fill predilecte del Masnou. En diferents actes he trobat constància de les subvencions rebudes de particulars pel mateix concepte:

Excm. Sr. Marquès del Masnou Excm. Sr. Pere Grau Maristany Buenaventura Fontanills Rosés Pedro Puntí Rosés

198 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) Josefa Villanueva, vídua de G. Castillo Trinidad Rius Torres (diputat a les Corts per aquest districte) Jaime Pagès Pagès Jaime Sensat Sanjuan Pedro Pagès Maristany Antonio Suñol Pla Marcelino Suñol Pla Juan Millet Pagès Francisco Millet Pagès Pedro Maristany Alsina Antonio Antich Portella Pedro Pagès Fàbregas Pedro A. Millet Villá Félix Orta Millet Gabriel Rosés Valentí Victoriano Pagès Fàbregas José Bosch Fontrodona Víctor Doth Cabanyes José Garcia Cunill José Botey Puig Buenaventura Bassegoda Felipe Millet Cunill Salvador Maristany Sensat José A. Malet Font Santiago Estapé Pagès Pedro Pagès Millet Francisco Sanahuja Miguel Cortina

REBUDA D’AGRAÏMENTS A TRAVÉS DE TÍTOLS

PRIMER. A la Gaceta de Madrid de data 17 de novembre de 1909, a part de fent-se saber que el rei Alfons XIII, la seva esposa Victoria Eugenia i els infants Jaume i Beatriu con- tinuaven gaudint, sense cap novetat, d’una important salut per a tots els espanyols, també es publicava en primera pàgina un Real Decret concedint el tractament d’Il·lustríssim a l’Ajuntament del Masnou, província de Barcelona. El text literal que figurava a la pàgi- na 919 és el següent:

REAL DECRETO Deseando dar una prueba de Mi Real aprecio al Ayuntamiento de Masnou, provincia de Barcelona, por haber construido a sus expensas un edificio para escuelas públicas, dotado del material moderno correspondiente. Vengo en concederle el tratamiento de «Ilustrísimo». Dado en Palacio a once de Noviembre de mil novecientos nueve. Alfonso XIII

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 199 El Presidente del Consejo de Ministros, Ministro de Gobernación Segismundo Moret

Així és com l’Ajuntament del Masnou va passar a nomenar-se de la següent manera «Il·lustríssima i Benèfica vila del Masnou». Ara no donem importància a aquests dos títols i penso que és una llàstima, però a principis del segle passat la van tenir, i molt. Aquests dos títols recorden dues fites importants aconseguides pel poble del Masnou, la primera, «Il·lustríssima», tal com he explicat, per la construcció d’un col·legi públic a expenses de l’Ajuntament, que és el mateix que dir del poble del Masnou, i la segona, «Benèfica», per haver-se construït un asil de beneficència per a ancians mitjançant una subscripció popular per la població i l’Ajuntament del Masnou.

SEGON. Els acords i el tràmits realitzats per aconseguir els segon títol són els següents: Acord del Ple de data 1 d’octubre de 1902, que traduït al català textualment diu:

Es va donar compte d’una comunicació rebuda de l’Excm. Sr. Governador Civil de la província, en què comunica que l’Il·lustre Sr. Sots-secretari de la Governa- ció li ha fet saber que la vila del Masnou pot obtenir el títol de Benèfica, amb motiu d’haver-se construït un Asil de Beneficència per a ancians a través d’una subscripció en la qual hi van intervenir l’Ajuntament i el veïnat del Masnou. La Corporació Municipal pot promoure el corresponent expedient, d’acord amb la Real Ordre de 30 de maig de 1887, amb la finalitat que sigui informat per la Comissió Provincial i el Governador Civil de la província.

Acord del Ple de data 15 d’octubre de 1902, que traduït al català textualment diu:

A continuació es dóna lectura de la instància que aquest Ajuntament envia a l’Excm. Sr. Ministre de la Governació, tot demanant sigui concedit a aquesta vila el títol de Benèfica. S’aprova el contingut de l’esmentada sol·licitud acordant-se que, una vegada reunits els documents que justifiquen aquesta petició, s’enviï l’expedient a l’Excm. Governador Civil de la província per la seva tramitació corresponent.

Acord del Ple de data 3 de desembre de 1902, que traduït al català textualment diu:

Es va donar lectura d’un Real Decret de data 25 de novembre de 1902, el text del qual és el següent:

El Rei s’ha dignat expedir a través d’aquest Ministeri, el Real Decret següent: En atenció als mèrits adquirits per la vila del Masnou, província de Barcelona, i principalment pels realitzats en pro de la caritat, creant una institució benèfica per a malalts pobres i ancians, vinc a concedir-li el títol de Benèfica. Donat en el Palau a 25 de novembre de 1902.

200 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) Alfons XIII El Ministre de Governació Segismundo Moret Madrid 25 de novembre de 1902.

Amb la satisfacció que proporciona aquesta concessió sol·licitada, queda l’Ajuntament assabentat del Real Decret que s’acaba de llegir, acordant-se per unanimitat que s’encar- regui una placa artística i que es gravi el text íntegra de l’expressat Real Decret, i que sigui col·locada en un lloc preferent de la Sala Capitular, amb la finalitat que sigui per sempre un testimoni de la gràcia concedida a aquesta vila per S.M. el Rei Alfons XIII, pels motius tan honorables que han donat ocasió per obtenir-la.

L’ELECTRICITAT A LES ESCOLES

Sota la presidència de l’alcalde senyor Pere Sust Estapé, l’Ajuntament del Masnou en el Ple de data 17 de desembre de 1917, aprova el següent acord, que traduït al català, textualment diu:

S’acorda procedir a la instal·lació de l’enllumenat elèctric a les escoles nacionals d’aquesta vila.

PROJECTE D’AMPLIACIÓ DEL COL·LEGI NACIONAL (JULIOL DE 1936)

En sessió celebrada el dia 15 d’abril de 1936, la Corporació Municipal, presidida per l’alcalde, senyor Tomás Ferrer Sust, va aprovar una moció presentada per l’alcalde amb refe- rència a la necessitat de construir una planta més en el col·legi nacional, on hi figurarien tres aules més destinades a la secció graduada de nens i tres més per a la secció graduada de nenes. Al mateix temps s’hauria de tenir una previsió per instal·lar serveis com cantines escolars, serveis mèdics, museu, biblioteca, sala de treballs manuals i un habitatge destinat al conserge. En sessió celebrada per la Corporació Municipal el dia 28 d’abril de 1936, s’aprova el següent: que es realitzi el projecte de construcció d’una planta més en el col·legi nacional del Masnou, on hi haurà de figurar tots els elements abans descrits. Que s’aprovi l’adqui- sició d’un terreny necessari per ser destinat a camp escolar destinat a l’esport. Que totes aquestes obres es realitzarien mitjançant execució directe pel propi Ajuntament. Sol·licitar una aportació econòmica a l’Estat, per l’ampliació d’aquest grup escolar i finalment que es procedeixi a la formació d’un pressupost extraordinari. El terreny que es volia comprar per destinar-lo a un camp escolar per la pràctica de l’esport, i segons plànols que vaig veure, era un terreny situat en el carrer de Sant Miquel, entre la plaça de Marcel·lina de Monteys i el carrer de Roger de Flor. En aquella data no estava construït, solament era un terreny. El Consell Local de Primera Ensenyança de la vila de Masnou va emetre el dia 9 de maig de 1936 un dictamen favorable a tot el que s’havia aprovat el dia 28 d’abril per la Corporació Municipal. El president del Consell Local era el doctor José Torrubia. El dia 28 de maig l’Ajuntament del Masnou acorda, per unanimitat, anomenar al se-

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 201 nyor Pere Bassegoda Musté, arquitecte director de les obres d’ampliació de l’escola nacional. En data 30 del mateix mes, l’alcalde li va comunicar la decisió presa per l’Ajunta- ment perquè realitzés el projecte necessari i en fos el director de les referides obres. El senyor Bassegoda el dia 1 de juny va acceptar aquesta comanda feta per l’Ajuntament. El pressupost que va presentar el senyor Bassegoda de les obres per a l’ampliació a una planta més de l’escola nacional ascendia a 376.602,30 pessetes. Dins aquest pressupost s’inclou la compra del terreny destinat a camp escolar per la pràctica de l’esport, del qual en fa una valoració de 128.000 pessetes. Quan es parla d’aquests valors és quan t’adones dels canvis brutals que hi ha hagut en el valors dels terrenys i de la cons- trucció. El dia 7 de juliol de 1936, l’alcalde, senyor Tomás Ferrer Sust, envia una carta al director general de primera ensenyança de Madrid, tot demanat una ajuda econòmica per poder realitzar les obres d’ampliació. Hi ha alguns passatges d’aquest escrit que els transcric literalment i amb l’idioma en què van ser escrits, perquè crec que tenen el seu valor, tenint en compte la data en la qual estan escrits:

[...] que preocupado en intensificar las construcciones escolares de forma que per- mitan no sólo facilitar a esta villa del Masnou la prosperidad i engrandecimiento de Cataluña y España, sino que la acción y el éxito de la obra social emprendida por el Gobierno de la República, tenga en esta villa un cumplimiento exacto y un vigoroso empuje, acordó en la sesión celebrada el día 28 de Abril ppdo. [...] que dichas Escuelas fueron, a petición del Ayuntamiento en el año 1923, graduadas en tres grupos de niños y tres de niñas. [...] desde los primeros días de la República, se desveló este Ayuntamiento en acudir a remediar el abandono en que estaba la Escuela Nacional. […] que teniendo en cuenta la situación económica del Municipio que no le permite la realización de tal empeño sin que dejara de cumplir con la finalidad de la República, como es la de aliviar el paro forzoso que preocupa extraordinaria- mente al Ayuntamiento, por el número de parados existentes y por las reduccio- nes de los días de trabajo, sensiblemente aumentadas desde el 16 de febrero del corriente año; que dado el coste de las obras a realizar, según memoria y especifi- cación del arquitecto municipal, se digne V.S. ordenar, previo los trámites de rigor, le sea concedida la subvención que señala el artículo 22 del Decreto de 15 de junio de 1934, a los efectos de computar por grados escolares las dependencias que figuran en el plano adjunto, y que además de los 6 grados nuevos, figuran 2 cantinas escolares, 2 servicios médicos, 2 duchas, 1 museo, 1 biblioteca, 2 aulas para trabajos manuales, 1 vivienda para el conserje y un campo escolar. Impor- tando todo ello un total de 204.000 pesetas.

Per descomptat aquesta ampliació no es va realitzar, es va quedar com a projecte. S’hauria d’esperar fins a l’any 1967 per abordar definitivament l’ampliació del col·legi.

CONSTRUCCIÓ DE CASES PER A MESTRES (ANY 1936)

Si es va pensar en ampliar les aules del col·legi Nacional, construint una planta més del

202 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) seu edifici, s’havia de buscar també l’allotjament per als nous mestres que serien nomenats per aquestes noves aules. En sessió plenària celebrada per l’Ajuntament del Masnou el dia 28 d’abril de 1936, el mateix ple que va aprovar l’ampliació del col·legi nacional, va aprovar també el següent: la necessitat d’adquirir terrenys per l’edificació de dotze habitatges per als mestres dels col·legis nacionals; encarregar el projecte d’obres corresponent; sol·licitar l’aportació eco- nòmica de l’Estat per tal d’aconseguir una subvenció per a la construcció d’aquests habitatges destinats als mestres nacionals, de conformitat amb el que disposava l’article 4t del Decret de 7 de febrer passat, tenint en compte que la vila del Masnou era inferior a 6.000 habitants i que el nombre d’habitatges eren dotze, la subvenció de l’Estat hauria de ser de 60.000 pessetes; facultar a l’alcalde perquè procedeixi a una possible operació de crè- dit necessari per a la realització d’aquestes obres. Complint l’encàrrec fet, la Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou, la Comissió de Foment, presidida pel senyor Josep Puig, va emetre el dictamen núm. 76, amb referència a l’adquisició d’uns terrenys per a la construcció d’habitatges per a mestres nacionals. La proposta va ser que l’Ajuntament adquirís uns solars existents entre el carrers de Frederic Bosch i el de Garcia Hernàndez, actualment Sant Miquel, a 36 metres de la plaça de Marcel·lina de Monteys. Els propietaris d’aquest terreny eren els senyors Joaquim Casas Olivella i Maria Samsó. Cada solar tenia, segons el dictamen, 5,90 metres aproximadament de façana i 30 de fons. El preu de cada un d’aquests solars era de 2.500 pessetes, com que la proposta era per sis solars, el cost total d’aquests sis solars hagués estat de 15.000 pessetes. En data 17 de juny de 1936, la Corporació Municipal va aprovar l’adquisició dels esmentats terrenys. En data 11 de juliol de 1936, l’alcalde del Masnou, senyor Tomás Ferrer Sust, va enviar a través del Governador Civil de Barcelona expedient de sol·licitud de subvenció per a la construcció d’aquests dotze habitatges. Aquest expedient estava compost dels següents documents: - Escrit de l’alcalde dirigit al director general de primera ensenyança de Madrid, tot explicant que l’any 1904 l’Ajuntament del Masnou va construir a les seves expenses un edifici escolar format per tres aules graduades de nens i altres tres aules graduades de nenes, i tenint en compte que es vol ampliar aquest col·legi construint un primer pis on s’hi ubicaran sis aules més, que sigui atorgada una subvenció total de 60.000 pessetes, 5.000 per cada habitatge, d’acord amb el que disposava l’article 4t del Decret de 7 de febrer de 1936. - Certificat conforme l’Ajuntament, en sessió de data 28 de maig de 1936, va nomenar per unanimitat al senyor Pere Bassegoda Musté arquitecte director de les obres per a la construcció de l’edifici destinat a habitatges per a mestres nacionals. - Escrit del senyor Bassegoda acceptant l’encàrrec. - Escrit de data 6 de juliol de 1936, donant conformitat a aquest projecte per reunir suficients condiciones de capacitat i comoditat, dels mestres de la graduada de nens senyors Josep Pericot, Josep Coll Creixell i Ricard Barquè i les mestres de la graduada de nenes, senyores Maria Canaleta, Maria dels Dolors Puig i Teodora Bové. - S’acompanyen plànols de situació i per plantes. El projecte era construir en cada solar dos habitatges, un en planta baixa i l’altre en el primer pis. Cada habitatge tenia aproximadament 114 m2.

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 203 - Pressupost realitzat per l’arquitecte senyor Pere Bassegoda, per la construcció dels dotze habitatges, sis en planta baixa i sis en un primer pis. L’import total d’aquesta construcció la va xifrar en 180.118,95 pessetes. - Certificat de l’Ajuntament del Masnou que, d’acord amb l’últim cens oficial fet per l’Institut Geogràfic i Estadístic amb referència al dia 31 de desembre de 1930, en el Masnou hi havia 4.604 habitants de fet. Així mateix certifica que la rectificació de l’empadronament corresponent al dia 31 de desembre de 1934, aprovat per la Sec- ció Provincial d’Estadística de la província de Barcelona el dia 3 d’abril de 1935, el nombre d’habitants de fet a la vila del Masnou era de 4.770 habitants. - Dictamen de data 6 de maig de 1936, del Consell Local de Primera Ensenyança, en què acorda informar favorablement la proposta del senyor alcalde del Masnou per la construcció de dotze habitatges per a mestres nacionals, i més tenint en compte l’haver sol·licitat l’ampliació amb una planta més del col·legi nacional.

La construcció d’aquestes dotze cases per als mestres nacionals no es va portar a terme, la Guerra Civil ho va fer impossible.

OCUPACIÓ DE LA PART CENTRAL DEL COL·LEGI

L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 31 de gener de 1947, va prendre el següent acord, que transcrit al català textualment diu:

Seguidament es dóna compte d’una petició feta pel delegat local del «Frente de Juventudes», el qual es dirigeix a l’Ajuntament proposant poder habilitar el local de la nau central de les escoles municipals i destinar-lo al «Frente de Juventudes» ja que aquest local podria ser condicionat perquè el poguessin usar, tenint en compte que el propietari de l’actual local que ocupen l’ha reclamat i demana sigui desocupat. S’acorda que per la Comissió de Foment i la Comissió de Cultura s’es- tudiï el cas i resolguin aquesta petició.

Així va ser com el «Frente de Juventudes» del Masnou van ocupar durant molts anys la nau central del Col·legi Nacional. S’ha de tenir en compte que de ben segur era més important, en aquells moments, prevalia més la política dictatorial que no pas els problemes d’ensenyament, encara que també és cert que l’any 1947 no hi havia problemes d’espai pel que fa a alumnes en aquest col·legi.

BAN I LA JUNTA MUNICIPAL D’ENSENYAMENT

Vaig trobar aquest ban a l’arxiu municipal, molt propi dels anys 50, que reprodueixo tal com es va escriure

BANDO Don Francisco Leonarte Ribera, Alcalde Presidente del Ilmo. Ayuntamiento de la Villa de Masnou, provincia de Barcelona

204 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) HAGO SABER: Por disposición expresa de la Superioridad, dictada en razón de la campaña contra el analfabetismo, se hace preciso conocer exactamente cuales y cuantos son las personas de ambos sexos de este término municipal comprendidas en edad de 12 a 21 años que no saben leer y escribir. En su virtud requiero a todos los cabezas de familia de esta municipalidad para que en un plazo de QUINCE DIAS declaren en la Secretaría municipal, las personas de aquellas circunstancias que convivan en su domicilio. Los que oculten algún caso de declaración obligada, serán sancionados con multa de 50 pesetas, sin perjuicio de las responsabilidades de otro orden que puedan alcanzarles. Masnou, a 2 de abril de 1955. El Alcalde

L’any 1955 es va tramitar un expedient per constituir la Junta Municipal d’Ensenyament, de conformitat amb les prescripcions del vigent Estatut del Magisteri Nacional de Primà- ria.

Aquesta Junta va quedar formada per les següents persones:

President Francisco Leonarte Ribera (Alcalde) Conseller-Delegat Fernando Galera Isern (Conseller) Vocals Pedro Clot Vila (Rector del Masnou) Isidro Agustí Parera (Conseller de FET) Pablo Benito Belloso (Inspector de Sanitat) José Rossell Funoy (Delegat del Front de les Joventuts) Luisa Millet Martí (Delegada de la Secció Femenina) José Ma Bernacho Isus (Secretari de l’Ajuntament) Maria Canaleta Abella (Mestre Nacional) Secretari Mariano Rexach Fabrega (Mestre Nacional)

EL MASNOU, CAPITAL DE L’ENSENYAMENT DEL BAIX MARESME

Hi ha una acta molt important per la nostra vila, procedent de la Junta Municipal de Primera Ensenyança del Masnou, de data 27 de gener de 1959, que estava formada per:

Francisco de P. Salazar, alcalde del Masnou i president de la Junta José Junqueras Monner, inspector d’Ensenyament Pere Clot Vila, rector del Masnou Pablo Benito Belloso, inspector de Sanitat Maria Canaleta Abella, mestra nacional Francisco Vives Sabater, mestre nacional i secretari de la Junta

En aquesta acta l’inspector d’ensenyament comunica a la Junta Municipal una decisió, que crec transcendental per al Masnou i per a l’ensenyament de la comarca, i és que el

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 205 Masnou seria capital de l’ensenyament de vàries poblacions del baix Maresme, i que estaria formada per les entitats de població següents:

Tiana Montgat Alella Teià Masnou Premià de Mar Premià de Dalt Vilassar de Mar

En la mateixa acta, transcrit al català, hi diu:

La Inspecció interessa que es posi en coneixement de les presidències de les Jun- tes Municipals d’Ensenyament Primari de les poblacions citades, la centralització en el Masnou de tot el que es refereix als exàmens per l’atorgament dels Certifi- cats d’Estudis Primaris [...] Els posteriors cercles d’estudis escolars, també tindran lloc en aquesta pobla- ció. El proper dimarts la reunió serà de la Inspecció amb els mestres de les escoles de pàrvuls dels pobles de la comarca que des d’avui nomenarem zona de Mas- nou, a efectes escolars.

AMPLIACIÓ D’UNA PLANTA MÉS DEL COL·LEGI OCATA (1967)

Una circular del Govern Civil de Barcelona, publicada en el Butlletí Oficial de la Provín- cia de data 22 de març de 1967, recordava a les corporacions locals la obligació que tenien de col·laborar amb l’Estat per resoldre els problemes de falta d’escoles nacionals destinades a ensenyança primària, amb relació al cens escolar existent. Era lògic que no sortissin els números dels alumnes que hi havia a cada població per la quantitat d’escoles privades que depenien de l’església, així com altres més petites que eren de mestres que havien creat la seva pròpia escola. Per a la construcció d’escoles o la seva ampliació, hi havia dos sistemes. Un era a tra- vés de subvencions, sempre que l’obra la fes el mateix Ajuntament, en aquest cas rebria una quantitat de 150.000 pessetes per aula. Si la construcció l’havia de fer el mateix Estat, l’Ajuntament havia d’aportar els terrenys i una aportació econòmica establerta d’acord amb el nombre d’habitants. Aprofitant aquesta circular, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, va encarregar un projecte a l’arquitecte municipal per ampliar una planta més el col·legi nacional. S’ha de tenir en compte que en aquesta data el col·legi nacional Ocata estava molt ple i no tots els nenes i nenes del Masnou s’hi podien matricular per falta d’espai, per tant era un bon moment per pensar en una ampliació a través d’una una subvenció econòmica. D’acord amb la memòria descriptiva del projecte, aquesta nova planta suposaria un increment de vuit aules més, dos sales de dibuix i un gimnàs que també seria apte per ser menjador en cas d’emergència, per la qual cosa també es projectaria una cuina. Segons aquesta memò-

206 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) ria, l’estil de l’edifici i la façana principal serien respectats, per ser un exponent de l’arquitectura de principis de segle. El pressupost previst seria de 4.398.549,04 pessetes. Una vegada redactat el projecte d’aquestes obres, la Corporació Municipal va celebrar una sessió extraordinària plenària el dia 3 d’abril de 1967 per parlar d’aquest assumpte. En l’acord queda exposat que les sis aules existents en aquests moments, tres per a nois i tres per a noies, destinades a l’ensenyament primari són les mateixes que hi havia l’any 1935 (em va sobtar que es poses aquest any que fa referència a la II República). Si en aquest any la població del Masnou era aproximadament d’uns tres mil habitants (?), en aquests moments faltava poc per arribar als nou mil; mentre la població s’havia triplicat en trenta anys, el nombre d’aules continuava sent el mateix, pel que era evident la necessitat d’ampliar l’únic col·legi nacional que hi havia al Masnou. En aquesta sessió es va aprovar el projecte tècnic d’ampliació de deu aules més en el primer pis; es va sol·licitar que aquest projecte fos inclòs en el pla previst per l’Estat de l’any 1968, que seria construït per l’Ajuntament del Masnou, i per tant sol·licitaven la subvenció de 150.000 pessetes per cada classe o aula, de conformitat amb el que disposava la Llei de 22 de desembre de 1953, el Reglament de 3 de juliol de 1955 i la Circu- lar núm. 18 del 14 de març de 1967. La Junta Municipal de 1a Ensenyança Primària, l’any 1967, estava composta per les següents persones: Francisco de P. Salazar Culí, alcalde president de l’Ajuntament del Masnou Tinent d’alcalde, delegat de Cultura Pere Clot Vila, rector de Sant Pere Ignacio Aguilar, secretari de l’Ajuntament del Masnou Luisa Millet Martí, delegada del Frente de Juventudes Alfonso Aragó, delegat del Frente de Juventudes Pablo Benito Belloso, metge de Sanitat Municipal Joan Bosch Monegal, representant de les escoles no oficials Ramon Padrós Canals, representant dels pares (nens) Maria Rosa Bert Garcia, representant de les mares (nenes) Francisco Vives Sabater, director de l’Agrupació Escolar i secretari de la Junta

Aquesta Junta Municipal es va reunir el dia 19 d’abril de 1967 per prendre un acord important per al poble del Masnou, que traduït al català diu el següent:

A la vila del Masnou, a les 12 hores del dia 19 d’abril de 1967, es reuneixen sota la presidència de l’alcalde accidental Senyor Jordi Humet Argemí, els membres que integren aquesta Junta Local d’Ensenyança Primària i que al marge s’expressen, amb la finalitat de tractar assumptes relacionats en la creació de dues escoles en aquesta localitat amb motiu de les circumstàncies sobre aquesta matèria. Seguidament fa ús de la paraula el senyor alcalde accidental que després de donar compte que assumeix la presidència d’aquesta Junta per absència del titular, el senyor Salazar, manifesta que el principal objecte de la present convocatò- ria és centrar la necessitat de resoldre, si es creu convenient, la creació de dues escoles més sobre les actuals (una de nens i una de nenes) respectivament, tenint en compte que les circumstàncies legals de caràcter escolar així ho demanen segons els raonaments següents:

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 207 1r. Que el nombre actual d’aules escolars és el mateix que l’any 1935. 2n. Que en aquella data la població del Masnou era aproximadament d’uns tres mil habitants i actualment són quasi nou mil, és ha dir que durant aquests trenta anys la població s’ha triplicat, en canvi el nombre d’aules són les mateixes. 3r. Que les dades a què fan referència el cens escolar són similars als de la població que es justifiquen documentalment. 4t. Que són nombroses les queixes del veïnat en no poder matricular més alumnes per la falta d’espai. Escoltades les manifestacions pronunciades per la presidència, els assistents accepten íntegrament el seu contingut per considerar-les justificades. Per unanimitat s’acorda: a) Confirmar oficialment la circumstància per la qual és necessària la creació de dues escoles més sobre les existents donades les circumstàncies urgents que ocupen aquest cas tenint en compte que aquest edifici té suficientment espai i capacitat per l’emplaçament de les dues aules. b) Sotmetre el present acord al Ple de l’Ajuntament amb la finalitat que si ho estima convenient faci els tràmits corresponents enviant sol·licitud al Director General d’Ensenyament Primari, previ informe de la inspecció provincial, que s’a- companyarà a la petició, així com la documentació necessària prevista en les disposicions vigents.

Aquesta proposta feta per la Junta Municipal d’Ensenyament Primari del Masnou es va aprovar en el Ple de l’Ajuntament en data 24 d’abril de 1967. La petició formal de l’Ajuntament al Director General d’Ensenyament Primari de Barcelona, es va fer el dia 2 de maig de 1967. Es va acompanyar a la petició certificat de l’acta de la Junta Municipal d’Ensenyament Primari de data 19 d’abril de 1967; cer- tificació dels acords del Ple de l’Ajuntament de data 3 i 24 del mateix mes; certificació de l’arquitecte municipal sobre les condicions de seguretat de l’edifici, i certificació del cens escolar del Masnou. Aquest certificat del cens escolar, traduït al català, deia:

Amb referència al padró d’habitants de data 31 de desembre de 1966, resulta que el cens escolar d’aquest municipi (de 6 a 14 anys ambdós inclosos), és del total següent: 655 nens i 565 nenes.

En data 6 d’octubre de 1967, hi ha un escrit de la inspectora d’ensenyament a l’Ajunta- ment del Masnou, que traduït al català textualment diu:

Amb la finalitat d’actualitzar les dades de la població i el cens escolar d’aquest municipi, per poder avaluar les necessitats d’edificis escolars sol·licitats per l’Ajun- tament, us interesso que m’envieu, el més aviat possible, les següents dades: 1r. Certificació dels cens general de la població, actualitzat d’acord amb l’úl- tim padró. 2n. Certificació del cens escolar de nens i nenes de 6 a 13 anys ambdós inclosos, desglossat a ser possible, amb els nens majors de 10 anys que estiguin escolaritzats en centres d’ensenyança mitjana.

208 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) Els dos certificats que es van enviar diuen el següent:

Que de la rectificació del cens del padró corresponent a l’any 1966, ofereix el resultat següent: 8.730 habitants de fet i 8.431 de dret. Que examinat el padró municipal d’habitants corresponent a l’any 1965 i de les seves rectificacions, resulta que el cens escolar de nens i nenes entre els 6 i 13 anys és de 1.204.

No s’entén gaire la petició que va fer la inspectora, ja que si tenia la informació en el seu departament, que només havia de fer que consultar, era innecessari tornar a demanar altre vegada a l’Ajuntament la quantitat de nens i nenes en edat escolar que hi ha al Mas- nou. El que sí queda clar en tots aquests escrits és que a l’any 1967 ja es feia palesa la necessitat social que hi havia en la nostra vila pel que fa a col·legis, es volia avançar i resoldre el problema que tenien moltes famílies a l’hora d’anar a treballar el pare i la mare i no sabien a qui deixar els seus fills, o si tenien avis, sempre els tocava a ells i això era una càrrega que no satisfeia a ningú. La resposta d’aquesta petició va ser el silenci, no es va contestar. Si aquesta petició va anar a Madrid es devia quedar per allà traspaperada amb altres peticions procedents de diferents punts d’Espanya, ningú li va fer cas. També podria ser que per aquestes dates s’estigués parlant que ja era hora que hi hagués una nova llei d’ensenyament a Espanya, hem de pensar que encara estava en vigor l’anomenada Llei Moyano de 1857, amb modificacions, però era la vigent i podria ser que s’estigués parlant del que seria la nova Llei d’Educació General Bàsica, i per tant no es volguessin fer ampliacions ni modificacions, fins que no sortís publicada i s’hauria de fer un altre plantejament amb infrastructures escolars, si fos així seria comprensible que no haguessin contestat la petició feta per l’Ajuntament del Masnou. Canvi radical. El dia 18 de febrer de 1969 es comunica a l’Ajuntament del Masnou que han estat autoritzades les obres de construcció de 10 aules, pel sistema de subvenció estatal, per la quantitat de 2.500.000 pessetes, i que s’haurà de comunicar al Ministeri d’Educació i Ciència el nom del contractista i la data d’adjudicació. Incomprensible! Si la subvenció era de 150.000 pessetes per aula, ara es convertien en 250.000 pessetes. Ara si que hi havia una dotació econòmica com per sufragar degudament la construcció d’aules en poblacions que com la nostra, que no tenien un potencial econòmic per fer front a aquesta despesa. Però aquest assumpte no acaba aquí, encara té una continuació més avantatjosa per al Masnou. El dia 14 de març de 1969, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, adreça un escrit al president de la Junta Central de Construccions Escolars de Madrid, tot exposant el següent: - Que ha estat concedida una subvenció de 2.500.000 de pessetes per la construcció de deu aules. - Que el projecte de les obres ascendeix a la quantitat de 4.400.000 pessetes. - Que la diferència de dos milions de pessetes han d’anar a càrrec de l’Ajuntament. - Que aquest Ajuntament no pot comptar amb aquesta quantitat, momentàniament, però sí que és urgent la construcció de les deu aules. - Que si aquest projecte fos construït per la Junta de Construccions Escolars, amb una aportació municipal del 10%, possibilitaria la immediata construcció d’a- questes deu aules.

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 209 Al final de l’escrit el que demana, doncs, és això, que aquestes deus aules siguin construï- des per la referida Junta i que l’Ajuntament aportaria el 10% del total de la construcció. En tot aquest afer no hi ha cap més escrit que doni alguna pista del perquè aquests canvis econòmics. En aquells moments jo ja feia dos anys que estava treballant a l’Ajun- tament del Masnou i com a secretari particular de l’Alcaldia, per tant portava temps suficient com per conèixer al senyor Salazar. Ell en aquells temps estava molt ben relacionat amb el Governador Civil de Barcelona i amb tota la jerarquia del «Movimiento», i això era important per saber certes oportunitats que podien beneficiar al Masnou, i aquesta va ser una d’elles. Ell no hagués fet mai aquesta proposta si no hagués tingut la seguretat que seria ben rebuda, propostes com aquestes no es feien ni es fan si no es té una seguretat que donaran un resultat positiu o almenys si no tens un mínim de garanties que així sigui. La proposta havia estat tan ben treballada per l’alcalde que, el dia 8 d’abril de 1969, la delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència envia una carta a l’Ajun- tament del Masnou comunicant que ha estudiat la seva proposta i que en dóna conformitat. Per tant l’Ajuntament ha d’ingressar la quantitat de 438.949 pessetes com aportació del 10% del cost de les obres. La política del passadissos, com jo ho anomeno, normalment sempre dóna resultats positius, i aquest va ser un d’ells. Gràcies a les influències de l’alcalde, senyor Salazar, l’Ajuntament del Masnou va estalviar-se 1.500.000 pessetes, que pel pressupost que tenia en aquells moment l’Ajuntament era importantíssim. Per si no fos poc tot el que he explicat sobre aquest assumpte, que crec que té molta semblança a un joc d’escacs, l’adjudicació d’aquestes obres va ser 3.492.000 pessetes, per tant van tenir una baixa de 800.000 pessetes aproximadament. Com a conseqüèn- cia d’això el dia 30 de novembre de 1970 l’alcalde del Masnou va reclamar a la dele- gació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, el retorn de la dife- rència del 10% que van ingressar en el seu dia, o sigui la quantitat de 89.749 pessetes. L’any següent van ser ingressades al compte de l’Ajuntament del Masnou. Tot un detall. Van ser molt importants aquestes obres d’ampliació per la comunitat educativa del Masnou. El col·legi nacional del Masnou va quedar a punt per poder fer front al desplegament de la nova Llei, ja desapareguda, de l’Ensenyança General Bàsica. Aquest únic col·legi públic del Masnou va tenir dues línies dels vuit cursos d’EGB, en total tenia 16 aules. Poques localitats van poder fer front a aquest canvi educatiu amb la tranquil·litat de saber que estava preparada per aquest esdeveniment i realment amb un cost econòmic quasi diria ridícul.

PETICIÓ PER LA CONSTRUCCIÓ D’UN PREESCOLAR

En data 16 de juny de 1971, hi ha un escrit del senyor Francesc Vives, Director de l’escola graduada mixta Ocata, demanant a l’Ajuntament que faci els tràmits oportuns per tal que es construïssin dues aules destinades a parvulari, d’aquesta manera es podrien matricular aquests nens i així cobrir les necessitats d’aquestes edats que cada dia feien més falta. Acompanyava una llista de 43 nens i nenes que havien sol·licitat el parvulari, i que és la següent:

210 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 1. Ma de les Nieves Villarrubia del Valle 2. Ricardo Villarrubia del Valle 3. Ma Socorro Villarrubia del Valle 4. Sonia Hoces Moreno 5. Ma Dolores Barragán Barragán 6. Jorge Reull Gil 7. Lidia Bailén Bach 8. Jaime Sabio Salvador 9. Bettina Blanch Tyroller 10. Margarita Serra Marés 11. Francisco Ramon Carretero 12. Cristina Medina Avilés 13. Francisco García Sàez 14. Maria José Sáez Sáez 15. Mario Pablo Arroyo 16. Sergio Morató Machado 17. Pedro Velasco Cano 18. Manuel Caballero Barranco 19. Carlos González Rufos 20. José Daniel Asensio Yàgüe 21. Ma Mercedes Rojals Asensio 22. Montserrat Beltran García 23. Manuel Bellido Campano 24. Carmen Bellido Campano 25. José Bellido Campano 26. Francisco Toledo Martínez 27. Pablo Pérez Rodríguez 28. Ma Olga Prats González 29. Daniel Pérez Laudo 30.- Miguel Angel Beltran Joya 31. Alberto Cáceres Vázquez 32. Fermin Subiranas Mas 33. Eva Roca Cánovas 34. Javier Fuester Nieves 35. Francisco García Santo 36. Dolores Molina Millán 37. Victoria Gabarró Janer 38. Marta Gabarró Janer 39. Jorge García Santo 40. Vicente Miravet Hernández 41. Jorge Vila Rodríguez 42. Diego González Santos 43. Vicente Garrofé Reull

En sessió plenària de l’Ajuntament del Masnou celebrada el dia 5 de juliol de 1971 es va prendre el següent acord que transcric al català:

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 211 Després de donar lectura íntegra d’una exposició formulada pel senyor director de l’escola graduada mixta Ocata, per la qual raona i considera indiscutible la necessitat que existeix de crear dos locals destinats a parvulari en la referida escola, proposa a la Corporació Municipal que dugui a efecte la sol·licitud oportuna. Per part dels assistents consideren les informacions facilitades i la satisfacció dels pares dels nens i nenes compreses dintre l’edat reglamentària per aquesta classe d’ensenyança, acorden per unanimitat aprovar la proposta i sol·licitar la creació de dues sales per a parvularis, existents en el referit edifici, previs els tràmits i dic- tàmens reglamentaris, delegant-se en el senyor Alcalde per formular i autoritzar la documentació que fos necessària en relació en aquest assumpte.

Les aules de preescolar es farien posteriorment, una vegada el senyor Francisco Vives es jubilés com a mestre del col·legi i deixés el seu habitatge al col·legi, i la família Villarru- bia deixés també el seu habitatge que tenia al col·legi, la qual cosa va propiciar que es tin- gués l’espai suficient per construir el preescolar de 3, 4 i 5 anys que té actualment el col·legi.

PISTA DE BÀSQUET

L’enginyer municipal, senyor Joan Jover, va redactar el mes de març de 1974, una memò- ria de les obres que s’haurien de realitzar a les escoles municipals. Aquestes obres consis- tien en la construcció d’una pista de bàsquet o poliesportiva, d’unes dimensions míni- mes, però reglamentàries per ser usada pels alumnes del col·legi, així com la construcció d’unes grades adossades a la seva façana. Els dos patis existents que abans eren usats un per a nens i l’altre per a nenes, eren de terra amb una pendent certament pronunciada i amb una escala d’accés al col·legi que s’hauria d’enderrocar i reconstruir novament, d’a- cord amb el replanteig de l’obra a realitzar. L’import d’aquesta obra segons l’enginyer municipal era 1.788.756,75 pessetes. Aquesta obra va quedar com a projecte i res més, l’Ajuntament no tenia suficient pressupost per realitzar aquesta obra, encara que li semblava important la seva construcció. Una vegada aprovats els estatuts, es va crear la que seria la primera associació de pares d’a- quest col·legi pel Govern Civil de la Província el dia 7 d’octubre de 1977; el dia 10 de desembre del mateix any es va constituir la primera Junta, la van formar les següents persones: Martí Alonso Solera Carmen Bonifaci Sánchez Xavier Carrau Borer Joan Casals Agustí Agustin Gómez Galindo Ma Teresa González Pardo Francisco de P. Grisolia López Francisco Morte Flores Ramon Peña Villagrasa Pau Roig Colomé Lluís Rojals Roman Ma Lourdes Sampera Parés

212 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) En veure que l’Ajuntament no es podia fer càrrec de la despesa de la construcció de la pista esportiva, aquesta Junta, valorant la necessitat que tenien els alumnes de disposar d’aquesta pista, es va organitzar per construir-la per ells mateixos. El fet era que cada família havia d’aportar 1.000 pessetes, i els pares havien de treballar gratuïtament en la seva construcció, cada un amb el que sabes fer, si era paleta o manobre millor, però s’ad- metia qualsevol esforç de qui pogués ajudar. L’any 1978, aprofitant els mesos d’estiu quan els alumnes feien vacances, tots els pares que van voler col·laborar, i també alguns professors, es van posar en marxa. Segons el llibre 1905-2005, CEIP Ocata, cent anys d’escola pública, escrit per Francis- co Balbas, es van necessitar 68 camions per emportar-se la sorra i la pedra sobrant del pati. Però el que havia començat amb gran entusiasme es va anar refredant amb el temps i la col·laboració va disminuir. Però segons es comenta en aquest llibre, es va comptar amb l’aportació desinteressada de l’empresa constructora Puig i Roca, que va facilitar gratuïtament eines, un camió i fins i tot mà d’obra en determinats moments; van fer possible que entre tots es construís la pista que va ser inaugurada el dia 8 d’octubre de 1978 amb una festa multitudinària on es van celebrar diverses competicions esportives. En data 27 de desembre de 1983, el que fou arquitecte tècnic de l’Ajuntament del Masnou, senyor Ricard Bosch Monfort, va redactar per encàrrec del mateix Ajuntament, una memòria per a la remodelació dels serveis de vestidors que tindrien com objectiu principal ser usats pels alumnes del mateix col·legi quan practiquessin esport en la pista poliesportiva. L’objectiu primordial era la instal·lació de noves dutxes, tant per a nois com per a noies, ja que hi havien tres dutxes interiors a pati obert que no reunien les condicions higièniques necessàries. Aquesta remodelació estava pensada amb l’aprofitament dels dos patis a cel obert, per incorporar-los als respectius serveis sanitaris mitjançant la construc- ció de sostre en els patis amb una lluerna o claraboia que donés llum i ventilació. A aquest projecte se li va donar una valoració de 1.904.310 pessetes. El dia 9 de gener de 1984, l’Ajuntament del Masnou en sessió plenària va aprovar l’a- vantprojecte de remodelació dels serveis de vestidors del col·legi Ocata, al mateix temps que va acordar sol·licitar a la direcció general de l’Esport de la Generalitat, una subven- ció per portar a terme aquest avantprojecte, adquirint el compromís d’aportar la quantitat no subvencionada i consignar-la en el pressupost municipal.

COMPOSICIÓ DEL COL·LEGI EN EL CURS 1978-79

Segons consta a l’arxiu municipal, durant el curs 1978-79 la composició del professorat del col·legi Ocata va ser la següent: Ricardo J. Villarrubia González Director del centre Carmen Ricart Huguet Preescolar Pilar Yagüe Hinojosa Preescolar Rosa Zárate Andrés 1r d’EGB Pilar Romero Checa 1r d’EGB Juan José Macia Ignacio 2n d’EGB Ma Isabel Ramírez Montero 2n d’EGB

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 213 Adelaida Sanmartin Labordena 3r d’EGB Rosa Ma López Rodríguez 3r d’EGB Ma Dolores Garrido González 4t d’EGB Ma Antonia Ezquerro Hernández 4t d’EGB Francisco Balbás de la Cal 5è d’EGB Elvira Arroyo Sancho 5è d’EGB Alfredo Bautista Meneses 6è d’EGB Saúl Lerena Manzanares 6è d’EGB Isabel Pérez Hernández 7è d’EGB Ma Socorro del Valle Martínez 7è d’EGB Enrique J. Martínez Sancho 8è d’EGB Benigno Royo Arpa 8è d’EGB Josep Parés Casals Mestre de català

L’associació de pares dels alumnes estava composta per les següents persones: Joan Casals Agustí President Lluís Rojals Roman Vicepresident Miquel Daurella Blanes Secretari Francesc Carmona Bellido Tresorer Joan Sanahuja Godàs Vocal Jaume Roca Salvatella Vocal Antoni Soriano Ramírez Vocal Carme Bonifaci Sánchez Vocal Vicenç Garrofer Rideneyra Vocal Salvador Colomé Linares Vocal Robert Ortega Martínez Vocal

DESPESES DE MANTENIMENT DEL COL·LEGI

Mirant a l’arxiu municipal la documentació que tenen del col·legi Ocata, he trobat un full on queda reflectit part del cost que l’Ajuntament va aportar als col·legis públics. A vegades diem que l’Ajuntament no fa res o molt poca cosa per l’ensenyament, però l’ensenyament no solament està en els mestres i els alumnes, hi ha tot un seguit de despeses de manteniment i també per al funcionament dels serveis propis d’un edifici com és un col·legi, veiem sinó les despeses següents:

Col·legi Ocata:

Despeses fixes, curs 1979/80 Sou conserge mensual 6.000 ptes. Anual 84.000 ptes Quota telèfon bimensual 4.500 ptes Anual 27.000 ptes Personal neteja mensual 56.665 ptes Anual 792.750 ptes Material neteja mensual 4.000 ptes Anual 48.000 ptes

Anual 951.750 ptes

214 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) Despeses variables: 1. Despesa llum: del setembre 79 al març 80 68.610 ptes 2. Despesa aigua: no queda reflectit 3. Despesa gas: durant 6 mesos 28.800 ptes

Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesa de l’aigua, no se perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podríem dir que és de sis mesos, la despesa és força elevada. Si a això hi afegim el manteniment general de lampisteria i obres petites, els cost anual pel manteniment i funcionament general d’un col·legi es pot disparar a valors que si bé són necessaris, són elevats per l’Ajuntament per al sosteniment de cada un dels edificis relacionats amb l’ensenyament.

INSPECCIÓ SANITÀRIA

Hi ha un escrit de data 26 de març de 1981, dels Serveis Territorials de Barcelona del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, com a resultat d’una inspec- ció que es va fer al col·legi Ocata i que traduït al català textualment diu:

En el transcurs de les visites d’inspecció efectuades a centres escolars de Barcelo- na i província, s’han observat les següents anomalies: Col·legi Nacional Ocata, Pg. Roman Fabra, núm. 3 del Masnou No té gimnàs. Mobiliari gens adequat a les necessitats dels alumnes i en mal estat de conser- vació. Finestres perilloses que s’haurien de protegir. No té calefacció. Pocs lavabos, 4 per a 614 nens.

Llegint-ho ara sembla que aquest col·legi sigui tercermundista, és cert que el col·legi Ocata ha tingut sempre mancances, possiblement per ser un col·legi que neix d’antic, sense que es contemplés les necessitats complementàries pròpies d’un col·legi normal actual. Possiblement a causa d’aquesta inspecció, la màquina administrativa municipal comença a donar els seus passos, i l’alcalde del Masnou envia una carta al cap del Servei Territorial del Departament d’Ensenyament de la Generalitat el dia 24 d’abril de 1981 que textualment diu:

Atès que el col·legi nacional Ocata d’aquesta població, construït l’any 1904, i ampliat posteriorment pel Ministeri de Cultura l’any 1970, aproximadament, no té instal·lada calefacció central, i constatada la necessitat que té aquest centre de disposar-ne, molt li agrairia que fes tot l’humanament possible per tal que, a càrrec d’a- quest Servei Territorial, fos instal·lada una vegada finalitzi l’actual curs escolar.

Com a responsable del Despatx Central i per tant del temes d’ensenyament, se’n va encarregar seguir aquest tema. Hi ha una nota meva de data 25 de febrer de 1982, que textualment diu:

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 215 En el dia d’avui m’he posat en contacte amb la senyora Roser Vilaró, del Depar- tament de Programació d’Ensenyament de la Generalitat, i m’ha comunicat que provisionalment el projecte d’obres per a la instal·lació de la calefacció del col·legi Ocata entra en la programació d’obres de l’any 1982, pendent que s’aprovin els pressupostos en el Parlament de Catalunya. Una vegada quedin aprovats, es podrà saber si efectivament aquest projecte entrarà o no. Segons m’ha dit el senyor Fabregat, tècnic del referit Departament, el pressupost previst és d’uns 5 milions de pessetes.

Ja em van dir que podria ser que entrés, suposo que aquest podria m’ho van dir perquè l’Ajuntament no s’enfadés. La veritat és que no es va fer fins a l’any següent.

PROFESSORAT CURS ESCOLAR 1981-82

En l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia el Col·legi Mixt Ocata en el curs escolar 1981/82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la següent:

Cognoms i nom Anys en el centre Curs

Balbás de la Cal, Francisco 8 5è Beamonte Bonilla, Rosario 1 Preescolar Domínguez Martin, Teresa 1 6è Esquerro Hernandez, Ma Antonia 5 4t Garrido González, Ma Dolores 8 4t Gorbs Turbant, Ma Dolores 1 1r Gutierrez González, Pedro 1 7è Macia Ignacio, Juan J. 4 1r Martínez Peña, Antonio 1 Preescolar Martínez Sancho, Enrique Javier 3 7è Pla Gimeno, Josefa 2 5è Ramírez Montero, Ma Isabel 5 3r Romero Checa, Pilar 3 2n Royo Arpa, Benigno P. 4 8è Salsench Fradera, Ma Gloria 1 2n Sanmartin Labordena, Adelaida 10 3r Segalés Vallbona, Ma Antonia 2 6è Valle Martínez, Ma Socorro 14 8è Villarrubia González, Ricardo J. 14 Director Zuloaga Jiménez, José 1 7è

Especialistes de català Pardo Borrell, Elisabet 2 Feliu Grau, Ester 1

216 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) CONSELL DE DIRECCIÓ DEL COL·LEGI

El dia 14 de desembre de 1982, es va constituir la mesa electoral en el mateix col·legi Ocata per proclamar, mitjançant votació, els representants dels pares en el consell de direcció de l’esmentat col·legi. Els representats escollits van ser els següents: Antoni Giménez Matheu 104 vots Joan Bach Pedret 101 vots Roberto Ortega Martínez 95 vots

Els representants dels pares a la junta econòmica van ser els següents: Antonio Giménez Matheu 108 vots José Farrés Mora 88 vots José X. Díaz Biesca 86 vots

Com a representant de l’Ajuntament al consell de direcció va ser nomenada la tinent d’alcalde de Cultura i Ensenyament, senyora Carme Giralt Rosés.

ESTADÍSTICA

D’acord amb l’estadística que figura en l’arxiu municipal en el curs escolar 1983/84, hi havia 578 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:

Preescolar A de 5 a 6 anys: 24 Preescolar B de 5 a 6 anys: 18

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL

Grup A 3035353535323536273 Grup B 2933323535323235263

Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs, és el següent:

Nom i cognoms Càrrec

Ma Rosa Birba Cuffí Mestre de Català Ma Anna Subirós Puig Tutora preescolar A - Coordinadora Ma Dolores Garolera Comas Tutora preescolar B Carmen Gloria Abardia Oliva Tutora 1r A - Secretària Pilar Jagüe Espinosa Tutora 1r B Rosario Beamonte Bonilla Tutora 2n A Elisabet Pardo Borrell Tutora 2n B Francisco Balbás de la Cal Tutor 3r A

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 217 Glòria Salsench Fradera Tutora 3r B - Coordinadora Pilar Romero Checa Tutora 4t A Ma Dolores Garrido González Tutora 4t B Adelaida Santamaria Labordena Tutora 5è A Ma Antonia Ezquerro Hernández Tutora 5è B José Zuloaga Jiménez Tutora 6è A Carme Ricart Huguet Tutora 6è B Enrique Javier Martínez Sánchez Tutor 7è A Mercedes Márquez Carbayo Tutora 7è B Ma Socorro del Valle Martínez Tutora 8è A Ricardo Villarrubia González-Redondo Tutor 8è B Ma dels Àngels Trias Herrera Directora

El dia 5 d’octubre de 1983, l’Associació de Pares del col·legi Ocata comunica a l’Ajunta- ment, la nova composició, que era la següent: Presidenta Yolanda Rodríguez Garcia Tresorer Antonio Cassà Secretari Eugenio Sanz Garrido Delegat de Cultura Agustin Gómez Galindo

MENJADOR ESCOLAR

Al començament del curs 1985-86, l’Associació de Pares del col·legi Ocata obté el que fa temps demanaven, un menjador escolar. Aquest servei es feia imprescindible en un col·legi de 16 aules d’EGB, molts pares ho havien reivindicat ja que per motius de feina no els podien recollir al migdia i havien de ser els avis, o llogar cangurs per resoldre el problema que tenien. Hi ha un carta del tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran, dirigida al president de l’Associació de Pares, senyor Antonio Torio Pérez, el dia 5 de desembre de 1985, que textualment diu:

Amb referència a la instal·lació del menjador en el vostre col·legi, de la qual cosa us felicito molt cordialment, em complau comunicar-te que aquest Ajuntament va aprovar una subvenció de 30.000 pessetes, prèvia presentació de la documen- tació ja demanada. Al mateix temps et comunico que prèvies les gestions fetes davant de l’inspector de la nostra zona, segurament es farà una assignació econòmica per la compra de material per aquest menjador, qualsevol altra notícia sobre aquest assumpte, us ho comunicaré tot seguit.

El col·legi Ocata anava agafant la forma d’un col·legi normal amb tots els serveis que tenien els altres col·legis del Masnou, encara que tot això va suposar moltes hores d’es- forç per part del professorat, l’associació de pares d’alumnes i l’Ajuntament. Com en totes les coses s’ha d’estar a sobre, s’ha d’insistir, s’ha de tenir molta paciència, però finalment s’aconsegueix, en aquest cas, obtenir els serveis que realment feien falta per als alumnes i les seves famílies.

218 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) ELECCIÓ DEL CONSELL ESCOLAR 1986

Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenya- ment de la Generalitat, s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els centres escolars. En el cas de l’Ocata eren 4 els sectors a escollir: Sector de professors Sector d’alumnes Sector serveis Sector pares d’alumnes

La mesa electoral del sector dels professors estava formada per tots els mestres, que eren: Ma Socorro del Valle Martínez, Ricardo Villarrubia González-Redondo i Elisenda Nia- let Borrell. Fetes les votacions, van donar el següent resultat, en el sector de professors, per formar part de la composició del Consell Escolar: Neus Galtés Ferrando 18 vots Ma Antonia Ezquerro Hernández 10 vots Carme Ricart Hueguet 9 vots Adelaida Sanmartin Labordena 8 vots

La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Ma Socorro del Valle Martínez i les alumnes Enrique Galofré Reull i Sergio Dorado Díaz. Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar part de la composició del Consell Escolar: Ramon Cabrera Mercadé 37 vots Javier Lana Francos 33 vots Nuria Fernández Illa 28 vots Roberto Ortega Sellés 23 vots

Va ser proclamat l’alumne Ramon Cabrera Mercadé. En el sector serveis va ser més fàcil perquè solament hi havia un candidat, per tant va ser proclamada la persona que feia de porter del col·legi, el senyor Miquel Pagès Alba. La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professora Ma Socorro del Valle Martínez i els pares Agustin Sánchez Garcia i Ma Carmen Sorro- sal Boix. Fetes les votacions, van donar el següent resultat, en el sector dels pares d’alumnes, per formar part de la composició del Consell Escolar: Francisco Aragón Cabello 78 vots Ma Àngels Sensat Mediavilla 66 vots Eugenio Sanz Garrido 52 vots Emília Montal Prat 48 vots Roser Tolrà Codina 40 vots Antonio Espadas Garcia 33 vots Alfredo Piñar Piñeiro 33 vots Fernando Muñoz Garcia 28 vots Roberto Ortega Martínez 26 vots

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 219 Van ser proclamats: Francesc Aragón Cabello Ma Àngels Sensat Mediavilla Eugenio Sanz Garrido

Per aquest curs, l’Associació de Pares del col·legi Ocata va estar composta per les següents persones: President Alfons Aragó Vicepresident Carles Garzon Secretària Carina Silva Tresorera Emília Gonzàlez Relacions públiques Maria Cinta Julià Delegades de cultura Maria Isabel Escudero Montserrat Sandoval Delegats d’esports Gabriel Cabello Joan Fernàndez Delegada del menjador Sunsi Tena Delegat de sanitat Antoni Gonzàlez Relacions amb el claustre Maria Bonilla Conserge de l’APA Joan Fernàndez

PROFESSORAT I JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ DE PARES, CURS 1988-89

Per al curs escolar 1988-89, el claustre de professors estava compost pels següents mestres: Gloria Abardia Oliva Mestres d’EGB Francisco Balbás de la Cal Mestre d’EGB i secretari Rosario Beamonte Bonilla Mestre de preescolar Laura Cerdan Martínez Mestre d’educació especial Ma Antonia Ezquerro Hernández Mestre d’EGB Neus Galtés Ferrando Mestre de preescolar Ma Dolores Garrido González Mestre d’EGB Ma Teresa Getan Olivan Mestre d’EGB Ma Jesús Lázaro Esteban Mestre d’EGB Nuria Llopis Bernabeu Mestre d’EGB Rosa Ma Marco Trives Mestre de català Teresa Pallisé Escales Mestre d’EGB Carme Ricart Huget Mestre d’EGB Ma Assumpció Roca Trescens Mestre d’EGB Pilar Romero Checa Mestre d’EGB Glòria Salsench Fradera Mestre d’EGB Adelaida Sanmartin Labordena Mestre d’EGB Ma Socorro del Valle Martínez Mestre d’EGB i directora amb funció docent Ma Leonor Vicario Lara Mestre d’EGB

220 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) Ricardo Villarrubia González Mestre d’EGB i cap d’estudis Pilar Yàgüe Hinojosa Mestre d’EGB

La junta de l’associació de pares d’aquest col·legi, en assemblea celebrada el dia 7 d’octubre de 1988 va elegir els següents pares i mares per als càrrecs següents: President Alfonso Aragó Vicepresident Carlos Garzon Secretària Encarnación Latre Tresorera Elena Rubin Relacions Públiques Encarnación Latre Delegat d’esports Gabriel Cabello Delegat d’esports Juan Fernández Delegada menjador Ma Carmen Borrallo Relacions amb el claustre Elena Rubin Delegat manteniment Carlos Conejo Conserge APA Juan Fernández

MERCAT SETMANAL

Un dels problemes que va tenir el col·legi Ocata durant molt de temps va ser el mercat setmanal, que s’instal·lava a la plaça Marcel·lina de Monteys i passeig Romà Fabra. Aquest últim tram es col·locava davant mateix del col·legi. Això representava tota una problemàtica els dimarts al matí per les entrades i sortides de l’escola i pel normal desenvolupament, sobre tot al matí, en un col·legi de 16 aules amb uns 550 alumnes. Tant és així que el dia 26 de gener de 1989 va culminar la paciència del col·legi i la presidenta del consell escolar va adreçar un escrit a l’alcalde que textualment deia:

Fa molt de temps que el mercat setmanal representa per al nostre col·legi un greu obstacle en el desenvolupament normal en l’horari de l’esbarjo escolar dels dimarts. Els alumnes d’aquest centre públic, a la vista dels enfrontaments que s’han anat produint al llarg d’aquests anys, tenen prohibit jugar a pilota tots els dimarts del curs acadèmic, la qual cosa compleixen, malgrat el seu desencís i frus- tració setmanalment continuades. S’ha de dir que és, justament el dimarts, quan es produeixen més accidents de nens als patis dels nostre col·legi, provocat perquè no poden jugar lliurament. Aquesta situació, pensem, no pot continuar pas indefinidament. Hi ha constantment queixes de pares, de mestres, de tots i cadascú dels escolars, en el sentit que tots plegats volem gaudir tots els dimarts de l’any acadèmic, de la llibertat d’emprar els nostres patis d’esbarjo sense l’esclavitud setmanal que ens imposa el mercat setmanal. Ben bé quasi cada setmana, els professors hem de tenir fatal- ment la discussió corresponent amb algú, senyor o senyora del mercat que, moltes vegades amb males maneres, es queixen que els alumnes han llançat tal o qual cosa... Algun cop hem arribat quasi ben bé a les mans. Per tot l’exposat, el consell escolar d’aquest centre públic, en reunió d’avui, dia 25 de gener de 1989, demana a l’Ajuntament de la vila el següent:

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 221 Que les parades del mercat dels dimarts que es fiquen al carrer de la nostra faça- na escolar siguin traslladades a un altre lloc, més avall o més amunt, on sigui; la nostra decisió irrevocable, i per la qual lluitarem aferrissadament, és exigir se’ns alliberi d’aquest desastre d’humiliació setmanal que representa per tota la nostra comunitat educativa la continuïtat del mercat a la vora de les nostres instal·lacions d’esbarjo educatiu.

Com a continuació d’aquesta carta, el dia 2 de març de 1989, la presidenta del consell escolar torna a enviar una carta a l’alcalde, que textualment deia:

Davant la callada per resposta que ha sofert la nostra carta del dia 26 de gener de 1989, li comuniquem que la nostra comunitat educativa ha decidit per unanimitat el següent: Tots els dimarts del curs escolar els nostres alumnes exerciran el seu dret humà, educatiu i fins i tot constitucional, de jugar lliurament als patis del seu col·legi, obviant-hi la repressió setmanal que constitueix la instal·lació del mercat a la nostra vorera.

Fins al setembre de l’any 2000 no es va traslladar el mercat setmanal al voltant de la plaça d’Espanya. És de suposar que durant aquest 11 anys es van anar suportant ambdues parts, fins que l’Ajuntament va prendre la decisió del canvi de lloc.

NOVA ASSOCIACIÓ DE PARES

El dia 3 de juliol de 1989, l’associació de pares del col·legi Ocata, aproven la renovació de la seva Junta Directiva i així ho fan saber a la regidora d’Ensenyament, senyora Anna Maria Mora, la junta queda de la següent manera: President Fernando Muñoz Garcia Vicepresidenta Maria del Mar Estor Tresorera Gloria Rodríguez Secretària Ma Carmen Bellmunt Adsuara Vocal de cultura Conxita Sabaté Vocal relacions Públiques Ma Aurelia Céspedes Vocal d’esports Angel Ibañez Vocal del menjador Assumpció Castellsagué

EL COL·LEGI OCATA PASSA A SER UNITARI

Per aquest curs escolar de 1989-90 es produeix un altre esdeveniment important en el col·legi Ocata, i és la supressió d’una línia. Això comporta un enrenou en aquest centre escolar, sobretot pel que fa al sector del professorat, ja que això representa que amb el temps es necessitaran la meitat dels professionals de l’ensenyament. És lògic, doncs, que s’aferrissessin al fet que no desaparegués aquesta línia. Donant suport als mestres d’aquest col·legi, l’alcalde del Masnou va enviar una carta al cap dels Serveis Territo-

222 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) rials d’Ensenyament de la Generalitat en data 18 de setembre de 1989, que textualment diu:

Per aquest curs escolar es va decidir per part d’aquests Serveis Territorials, anul·lar una aula de 1r curs d’EGB del col·legi Ocata, possiblement perquè no tenia en aquells moments una matrícula molt alta. El resultat d’aquesta actuació, entenem, que potser va ser una mica precipita- da, doncs en fer-se abans de començar la preinscripció de l’actual curs va comportar que no es poguessin acceptar els alumnes que es volien traspassar de col·legi per estar més a prop del domicili, ni tampoc els que ho van demanar per primera vegada amb domicili en la zona d’Ocata. Si tenim en compte que en el sector d’Ocata solament hi ha el referit col·legi i el de Salvador Espriu, i que en aquests moments els dos no tenen cap vacant per 1r, i que en P-5 només tenen entre els dos 3 vacants, i en P-4 solament té vacants el col·legi Ocata en un mínim de 4, es pot comprovar que l’oferta és complement nul·la pels propers anys en aquesta zona. En aquest sector s’ha acabat una urbanització denominada Caramar que té uns 150 habitatges i s’està urbanitzant actualment una altra urbanització que tindrà uns 56 habitatges més. És per això que crec s’hauria de replantejar per part d’aquests Serveis Territo- rials aquesta situació anòmala, i poder ampliar novament l’oferta pública d’un 1r curs més d’EGB en el col·legi Ocata d’aquesta vila i evitar així situacions familiars difícils de poder resoldre degudament, evitar el màxim els desplaçaments d’alumnes d’una edat molt petita, i acollir dins el seu àmbit les peticions que es formu- lin durant la preinscripció i la resta d’any per persones desplaçades.

La contesta a aquest escrit no es va fer esperar. En data 28 del mateix mes el cap dels Ser- veis Territorials, senyor Josep Maria Refusta, va enviar un escrit que en la seva part principal diu:

La previsió que es va fer en el col·legi públic Ocata d’una aula de 1r d’EGB, era la conseqüència que en el curs passat només tenia funcionant una aula de preescolar de 5 anys, i per tant, abans d’autoritzar el desdoblament de l’aula, calia esperar al nombre de sol·licituds rebudes pel centre, en cada nivell. En la informació facilitada per la inspecció de zona, una vegada finalitzat el període oficial, fixat pel lliurament de sol·licituds, vàrem constatar només la peti- ció d’una sol·licitud per al 1r curs d’EGB, la qual en cap cas podia justificar el desdoblament de l’aula. Si bé segons dades facilitades per la mateixa inspecció, les dades globals d’es- colarització a la localitat han baixat, tal i com passa a gairebé tot Catalunya, el nombre de professors nomenats a la localitat s’ha incrementat, fent possible, per exemple, que tots els centres docents públics d’EGB tinguin el professor d’educa- ció especial. Això ha estat possible com a resultat d’un complex i acurat procés de planifi- cació, procurant la rendibilitat dels recursos. Dir-li també que en la planificació del proper curs, i si la demanda de places

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 223 ho justifica, no hi ha d’haver cap inconvenient en desdoblar els nivells que facin falta en qualsevol centre.

D’aquesta manera el col·legi Ocata perdia cada any una aula d’EGB fins convertir-se en una escola unitària. Si tenim en compte la gran massificació d’alumnes que havia tingut durant molts anys, també és cert que s’havia regularitzat amb la creació d’altres col·legis, es feia difícil que un col·legi tan mític i amb tanta història en el Masnou passés a unitari, semblava com si l’haguessin baixat de categoria, com si l’haguessin penalitzat per una cosa que no ha fet, però vist d’una altra banda també va anar bé perquè possiblement les seves instal·lacions no eren les adequades per un col·legi de 16 aules. Els escrits defensant aquest tema van seguir al curs següent, però ja estava sentenciat, no hi havia més sol·licituds, per tant no hi havia prou justificació perquè es tornés a desdoblar, i així cada any desapareixia una aula d’EGB fins que va quedar en una sola línia. Com totes les coses, sempre s’ha de mirar la part positiva i aquesta va venir en un escrit que va enviar a l’Ajuntament la directora del col·legi Ocata, senyora Ma Assumpta Roca, de data 2 de desembre de 1991, i que textualment diu:

Al començament d’aquest curs, un grup de mestres del col·legi públic Ocata va elaborar un projecte d’informàtica, per tal de sol·licitar al Departament d’Ensenya- ment una aula d’ordinadors. Hem rebut ja la resposta del Departament que ens comunica l’adjudicació de dos ordinadors, una impressora, un mòdem i diversos programes per a l’escola. Per nosaltres és una gran notícia, perquè normalment aquesta provisió va seguida en el següent concurs per una complementació fins a 8 o 10 ordinadors. Per aquest motiu, sol·licitem a l’Ajuntament l’adequació d’una aula que pugui acollir aquests ordinadors amb les mesures elèctriques i de seguretat que en garan- teixin l’ús adient i la conservació. Agrairem el seu vist i plau a aquesta sol·licitud i la màxima rapidesa per part dels tècnics que hagin de fer les modificacions d’instal·lacions recomanades en l’annex a la comunicació de la Generalitat.

Pel col·legi Ocata, com per qualsevol col·legi, era molt important tenir aquest servei per als seus alumnes, d’alguna manera compensava el fet de ser una escola unitària.

PLA DE CENTRE PEL CURS 1991-92

En el curs 1991-92 es va elaborar una pla de centre. En el qual es fixa que el total d’a- lumnes és de 449 i de mestres 19, inclosos dos mestres de català i un d’educació especial. El consell escolar va quedar de la següent manera: Presidenta Ma Assumpta Roca Cap d’estudis Pilar Núñez Secretària Leonor Vicario Professors Ma Socorro del Valle Pilar Romero Ma Antonia Ezquerro

224 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) Carme Ricart Pares Gabriela Bonilla Antonio Godoy Carlos Garzón Personal no docent Miquel Pagès Alumne Montserrat Sánchez Representant Ajuntament Anna Ma Mora

El professorat i els seus nivells van ser els següents: Rosario Beamonte Preescolar 4 anys Sílvia Benaiges Preescolar 5 anys Carmen Gloria Abardia 1r d’EGB Teresa Pallisé 2n d’EGB Ma Dolores Garrido 3r d’EGB Pilar Romero 4t d’EGB Glòria Salsench 4t d’EGB Ma Lluisa Hernández 5è d’EGB Ma Antonia Ezquerro 5è d’EGB Leonor Vicario 6è d’EGB Carme Ricart 6è d’EGB Ma Jesús Lázaro 7è d’EGB Ester Mainar 7è d’EGB Ricardo Villarrubia 8è d’EGB Ma Socorro del Valle 8è d’EGB Rosa Ma Marco Mestre de català de P-4 a 5è d’EGB Teresa Olivé Mestre de català cursos superiors Pilar Núñez Educació especial Ma Assumpta Roca Directora en funció docent

PROJECTES D’OBRES SOTA EL PATI

L’any 1993, el Masnou, com altres poblacions, tenen un veritable problema pel que fa a aparcaments de cotxes al carrer, per tant l’Ajuntament encarregà als tècnics municipals un projecte per la construcció d’un aparcament soterrat que agafaria la plaça de Marcel·lina de Monteys, pati del col·legi públic Ocata i el tram del passeig de Roman Fabra entre els carrers de Lluís Millet i Sant Miquel, així com també el desviament del torrent Xic. El cost d’aquestes obres era tan elevat que va ser impossible portar-lo a terme i solament es va fer l’aparcament soterrat de la Plaça de Marcel·lina de Mon- teys. En aquests mateix projecte, i pel que fa al pati del col·legi públic Ocata, hi havia una previsió, aprofitant el desnivell del terreny existent en el passeig Roman Fabra, de construir sota el pati uns locals comercials d’uns 500 m2 aproximadament de planta i una sala de gimnàs de també 500 m2 aproximadament que seria usat pel propi centre escolar. Aquesta previsió va quedar solament en un projecte més i prou.

COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840) 225 1905-2005 - CENTS ANYS D’HISTÒRIA DE L’EDIFICI DEL COL·LEGI OCATA

Durant el curs 2005-2006 el col·legi Ocata va celebrar el centenari del seu edifici. Aviat és dit això. Cent anys són molts. Un segle de vida. Es miri com es miri i encara que hagi sofert ampliacions, rehabilitacions, millores en tots els sentits, la seva façana continua exultant, desafiant. Per aquest esdeveniment important, el claustre de professors i l’AMPA del col·legi van organitzar diferents actes, dels que vull destacar els següents: - Conferència a càrrec de Iago Pericot, amb el títol «Les meves vivències a l’escola Ocata». - Exposició fotogràfica des dels seus inicis fins a l’actual curs, en el vestíbul del col·legi. - Conferència a càrrec de Joan Muray, amb el títol «Context històric del centenari». - Xerrada col·loqui a càrrec del membres de la 1a AMPA: senyors Joan Casals i Lluís Rojals; exdirectors: senyores Socorro del Valle i Ma Assumpta Roca i l’exprofessor senyor Francisco Balbás. - La XXVIII edició de la tradicional Fira de Sant Jordi. - Sopar de cloenda del centenari, en el mateix col·legi el dia 27 de maig de 2006

Cal destacar també que la Comissió del Centenari del CEIP Ocata que es va formar per organitzar aquest esdeveniment va editar un llibre titulat 1905/2006 Ceip Ocata, cent anys d’escola pública. Un exemplar d’aquest llibre me’l va donar la directora el dia que la vaig anar a veure i he pogut comprovar que l’exprofessor Francisco Balbás va fer un gran treball amb una àmplia explicació de la història del col·legi, que sincerament és d’agrair per a tots els masnovins per la quantitat d’informació que dóna, i moltes vegades desconegu- da. El recomano, crec que val la pena llegir-lo, ja que està escrit per un mestre que va exercir com a tal durant molts anys en aquest col·legi. Felicitats.

El Masnou, 25 de juny de 2008.

226 COL·LEGI PÚBLIC OCATA (1840)

COL·LEGI LA IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)

Ensenyament és una activitat per potenciar habilitats, coneixements, actituds i comportaments que facilitin el desenvolupament integral dels alumnes. Maria A. Rovira

Educar és fer brollar les actituds i capacitats que cada infant i adolescent porta ja en el seu interior. Rosa Costa-Jussà

El dia 7 de juliol de 2008 em vaig presentar al col·legi Escolàpies - La Immaculada per parlar amb la directora ja que vaig pensar que era el moment millor, s’havien acabat els exàmens i tots els alumnes estaven de vacances. Vaig pujar les vuit escales que hi ha a l’entrada principal del carrer Jaume I per accedir a la planta baixa de l’edifici, i com sempre, a mà esquerra, hi ha la porta d’entrada que dóna a la porteria on vaig ser atès, tot dient que volia parlar amb la directora del col·legi. Vaig dir el meu nom, es van comunicar amb ella, i tot seguit va sortir, ens vam presentar i em va fer passar al despatx; vam seure i li vaig explicar el motiu de la meva visita. El que volia és poder trobar algun escrit o algun treball que s’hagués fet amb anterioritat on s’expliqués la història inicial o els orígens de les Escolàpies al Masnou, ja que jo recordava que feia molts anys, quan treballava a l’A- juntament del Masnou, una religiosa de la seva congregació, la mare Ma Luisa Labarta, havia vingut per consultar els llibres d’actes i l’arxiu municipal que estava a la segona planta, ja que estava encarregada de trobar el màxim de documentació i informació per poder recopilar la història de les Escolàpies en el Maresme i sobretot la història de la seva fundadora, la mare Paula Montal. Per tant, alguna cosa havien de tenir que hem pogués servir per escriure la història d’a- quest col·legi en aquest llibre. La directora actual, la senyora Rosa Costa-Jussà, escolàpia, va entendre perfectament el que li comentava, però en aquells moments la senyora Ma Asunción Ajona, escolàpia que durant molts anys ha estat directora del centre i representant de la institució a la localitat, no hi era, i era ella qui podia tenir més localitzada tota la informació i documentació que jo demanava; però es va fer càrrec de transmetre-li la meva petició i vam quedar per un altre dia per recollir la informació sol·licitada. Efecti- vament, a la propera visita ja em tenia preparades unes fotocòpies de tot el que s’havia

COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) 229 escrit i que elles tenien al seu abast. A les Escolàpies, igual que al col·legi Sagrada Famí- lia, durant la guerra, a part de saquejar i trencar qualsevol signe religiós que tinguessin, van llençar o cremar la documentació que tenien des dels seus inicis, per tant difícilment podia trobar documentació dels seus orígens que em fos d’interès, i havia de recórrer a demanar còpia de treballs que ja s’haguessin fet. Quan vaig sortir, tot fent el camí cap a casa meva, vaig recordar que quan era petit jo havia anat a aquest col·legi amb la meva germana, fins que per l’edat em van dir que prou (era escola de nenes i els nens sols podíem anar-hi fins als 6 anys). Recor- dava molt bé el pati interior amb la seva porxada al voltant d’un pati avui cobert, i recordava perfectament el fred de l’hivern en passar per aquell espai per anar a la classe dels nens que estava a l’esquerra. Cal dir que les Escolàpies ha estat una institució escolar de primer ordre amb una personalitat i amb una estimació que no tots els col·legis han tingut. També vaig recordar que sobre els anys 50, i principalment la dècada dels 60, quan passava per davant de la capella, situada al carrer del Dr. Agell, cantonada amb el carrer de Fontanills, podia escoltar moltes vegades els cants de les monges. Aquelles veus que em semblaven celestials, i que segurament ho eren, em transportaven. La meva mentalitat infantil de 10 o 15 anys, les comparava amb les veus que devien tenir els àngels. M’e- mocionava. Em semblava que era la perfecció i segurament era així. Jo també hagués volgut tenir aquella seguretat en els tons, aquella seguretat en el cant que mai he tingut. Eren uns altres temps. Eren uns altres cants. Cal recordar que abans hi feien missa tots els dies per a les religioses i per a les internes, i que els diumenges estava oberta als feligresos que hi volien participar.

ELS INICIS

A l’arxiu municipal he trobat un escrit de data 15 de maig de 1857, de l’alcalde constitucional del Masnou, senyor Pere Roca, que va enviar al president de la Comissió Pro- vincial d’Instrucció Primària de Barcelona, i que textualment diu:

El colegio de las Hermanas Pías establecidas en el Masnou debe su fundación a una sociedad de padres de familia del mismo pueblo. En el año 1848, en vista de la falta de educación para el bello sexo que se expe- rimentaba en este pueblo, se convinieron algunos padres de familia en formar una sociedad para arreglar un colegio a costa de la propia sociedad, donde pudieran mandar a sus hijas para recibir la instrucción propia de su sexo; y a este efecto contrataron con la señoras francesas llamadas Religiosas de la Concepción que se hallaban establecidas en la vecina ciudad de Mataró; y de allí vinieron cuatro religiosas francesas y dos de españolas, que instalaron el colegio para el público el día 16 de agosto del expresado año. Pasados dos años, viendo la sociedad, a cuyo cargo iba el colegio, el estado flo- reciente a que había llegado, por las numerosas niñas que a el acudían a causa de la sólida, variada y amena instrucción que se daba, y viendo que las Hermanas podían vivir cómodamente con el producto de las mensualidades de las niñas, para darles una prueba de adhesión y gratitud les cedió la propiedad del estable-

230 COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) cimiento con todos los muebles y enseres; y esto lo hizo con donación pura, sin ninguna clase de interés. Iba el colegio aumentando siempre su nombradía por la capacidad y arduo trabajo de las Hermanas y por la bellas disposiciones y aplicación de las niñas, mani- festando su instrucción en diferentes exámenes públicos que dieron con admirable brillantez; cuando por una fatalidad deplorable quedaron desasociadas las religiosas de la Concepción que residían en Mataró, como igualmente las de aquí, no quedando en este colegio más que cuatro hermanas españolas que apenas habían concluido su noviciado. Hallándose esas buenas hermanas sin pertenecer a asociación alguna, pudieron ser admitidas a la congregación de las Hijas de María, o sea Escolapias, y habiendo sido aceptada su petición, la congregación de las Hijas de María se encargó del colegio con los mismos pactos y condiciones que habían contraído las señoras francesas de la Concepción, tomando posesión el día 24 de Marzo de 1852. Abierto de nuevo el colegio para el público, bajo la dirección de las Hijas de María, ha ido continuando con sumo esplendor, contando en la actualidad con la asistencia de 200 niñas, incluidas las de la clase gratuita del Ayuntamiento, cuya plaza ganó por oposición la actual directora del mismo. El colegio se halla dotado de ocho hermanas de enseñanza y tres de servicio, observándose en el estrictamente todo lo prevenido en el plan de estudios vigente. Se enseña el catecismo, leer, escribir, aritmética, gramática castellana, geografía, urbanidad, dibujo lineal, caligrafía de adorno e historia de España; y a más de las labores propias del bello sexo, se enseña también a planchar i bordar y hacer flores y frutas artificiales. Las hermanas no tienen otras dotación que el producto de las mensualidades de las niñas que procuran sean módicas a fin de que la educación sea accesible para todas las familias, y aun las que son enteramente pobres, pueden mandar a sus hijas que reciben gratis la educación por estar unida al colegio la clase gratuita del Ayuntamiento. De aquí puede fácilmente conocerse los buenos y recomendables resultados que el pueblo reporta de este establecimiento; pues con poco coste sus hijas se educan en religión y en todo lo concerniente a su sexo. Y los padres no pueden en menos que bendecir a esas buenas hermanas, al contemplarlas, que en su reti- ro separadas de los pasos de los hombres, con un celo admirable emplean su juventud, sus talentos y sus vigilias para la felicidad de sus hijas. Lo que tengo el honor de manifestar a V.E. para su superior conocimiento y en contestación a su oficio de 1º de este mes.

L’Ajuntament es va posar en contacte amb la comunitat religiosa de la Sagrada Famí- lia de Burdeos que estava establerta a Mataró, perquè es fessin càrrec de la primera escola comunal de nenes al Masnou. Ho van fer, però sobre l’any 1851 es produeix una escis- sió en la congregació i van deixar-la. Pel que sembla dues de les monges es van quedar a l’escola comuna de nenes al Masnou, van ser Dolores G. Colomer i Juliana Sala, deixant la seva congregació i incorporar-se a la Congregació de les Escolàpies. També va sol·licitar la seva admissió Maria Lladó, natural de Teià i amiga d’elles dues. La propietat de la finca que en el seu moment s’havia donat a les monges de la Sagrada Família, s’entén que

COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) 231 va passar a ser propietat de la nova congregació. Aquesta finca estava situada en el que avui és la plaça de la Llibertat. Com que les Escolàpies van veure una possibilitat de poder ampliar la seva obra i caris- ma pel potencial d’alumnes que el Masnou tenia, van enviar la Rda. Mare Paula Montal, per dur a terme la fundació Escolàpia a la localitat: va arribar al Masnou el dia 6 d’abril de 1852, acompanyada d’una altra escolàpia, per organitzar el col·legi comunal de nenes del Masnou.

Les Escolàpies comencen les seves activitats escolars l’any 1852.

El dia 4 de gener de 1852, l’Ajuntament del Masnou accepta la renúncia del càrrec de la primera mestre de l’escola comunal del Masnou i anomena a Dolores G. Colomer com interina, ja que ella ja formava part de l’escola des del dia 30 de desembre de 1851. Des- prés de les formalitats administratives d’aquell temps, el dia 12 d’octubre de 1852, en presència de l’Ajuntament del Masnou i de la Comissió Local d’Instrucció, se li dóna possessió definitivament del càrrec de mestre de l’escola comunal de nenes, el seu sou era 2.000 reals de velló anuals i la retribució de 4, 5 o 7 reals de les alumnes riques. El seu càrrec el desenvoluparà fins l’any 1889, en què la Rosa Sensat pren el relleu. L’any 1860 hi havia una matrícula de 270 alumnes.

PREPARANT LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU COL·LEGI

En data 17 d’agost de 1857, la directora del Col·legi de les Filles de Maria, senyora Luisa Gonzaga Colomer, es dirigeix a l’Ajuntament tot demanat el següent:

Que como directora de nuestro colegio, posee en la pieza de terreno que fue del señor Fontanills en la calle de denominada del Rastillo, un pedazo de terreno de unos 186 palmos parte de mediodía, 110 por la parte norte y 165 en la de orien- te; cuyo pedazo de terreno desearía cercar de paredes, según el plan de su frontis que se acompaña. […] Suplica se sirva previo señalamiento de líneas, altura de los umbrales, autorizarme para la construcción de las citadas obras.

Pel que es desprèn d’aquest acord, la Superiora Rda. Mare Paula Montal, veient la necessitat de tenir més espai i segurament també la possibilitat que el Masnou fos un centre que pogués donar altres serveis a part de ser una escola comunal, va comprar (o possiblement fos una donació) uns terrenys situats en el carrer Rastillo, avui Jaume I, on està situat l’actual edifici. El terreny arribava fins a on està el monument de la sardana, formava tot un terreny sense que hi hagués carrers oberts. Aquestes obres van ser concedides mitjançant decret, el dia 30 de novembre de 1857. Segons declaracions fetes fa anys pel senyor Jaume Bertran Colell a les Escolàpies, el seu avi, Ignaci Colell Roca, va ser l’arquitecte que va redactar el projecte de l’actual edifici i també va dirigir les obres fins a la seva finalització. No he trobat exactament quan van començar i finalitzar les obres de l’actual edifici. Hi ha un acord de l’Ajuntament del Masnou de data 14 de juny de 1879, en què la directora de les Escolàpies demana a l’Ajuntament un nou tancament de la finca. Pel

232 COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) que es desprèn ja estava construït el nou col·legi. Aquest acord transcrit al català diu el següent:

El senyor President declara oberta la sessió, manifestant que l’objecte d’aquesta, com s’indicava, era donar compte del dictamen emès per l’arquitecte assessor d’a- quest municipi senyor Leandre Serrallach, sobre la instància presentada per la superiora senyora Luisa Gonzaga Colomer, sol·licitant autorització per poder tancar una porció de terreny segons el plànol que per duplicat s’acompanya. El mateix president va disposar que es passés l’acta del dia 12 de l’actual, però al no haver-se pogut celebrar [...] Per ordre del president, es dóna lectura a la referida instància així com del dictamen emès pel senyor arquitecte assessor, el contingut del qual és el següent: Examinat el contingut de la present instància i vista la localització i considerant que el terreny que es desitja tancar, respecta les alineacions del torrent camí de Teià i del carrer paral·lel amb Puerto Rico, situada més al nord, atenent que les parets de la tanca únicament obstruiran la prolongació del mateix carrer de Puer- to Rico, el dia que s’urbanitzin el terrenys de les immediacions de propietat del senyor Miguel Amat, i tenint en compte que en aquests moments el tancat que es vol executar no perjudica la mobilitat pública, tota vegada que la població no s’amplia més allà del carrer del Rastillo, opino pot concedir-se l’autorització que se sol·licita amb les consideracions següents: 1r. El permís el concedeix l’Ajuntament amb caràcter interí, pel que fa referèn- cia als dos trossos de passeig que obstruirà la prolongació del carrer de Puerto Rico. 2n. El dia que existeixi un plànol d’urbanització aprovat d’aquells terrenys, l’A- juntament podrà ordenar al propietari del que es projecte derruir els dos trossos de paret indicats amb la condició primera, deixant completament neta tota l’ex- tensió que compren la prolongació del carrer de Puerto Rico. 3r. Que l’enderrocament d’aquests dos trossos de paret l’haurà de fer el propietari tan bon punt se li ordeni per part de l’Ajuntament, sense cap tipus d’in- demnització. 4t. Que les obres que s’hagin d’executar en les parets de la tanca que es sol·liciten, per posar-les amb harmonia amb les rasants que s’aprovin en el seu dia per als carrers que afecten el mateix terreny, seran a càrrec de la propietària. 5è. Que al construir la paret que dóna amb al torrent camí a Teià es deixi lliure de terres les quals s’extrauran i conduiran al vertader públic per compte del propietari que sol·licita el permís. Assabentat l’Ajuntament i després d’una raonada discussió per part de tots els regidors presents els drets de la propietat sol·licitant amb els interessos del públic, tractant-se d’uns terrenys que estan destinats, en una època potser no molt llu- nyana, a ser urbanitzats. Per unanimitat s’acorda concedir el permís que la recurrent sol·licita amb les condicions indicades pel senyor arquitecte assessor del municipi amb la sola dife- rència de refondre en una, la segona i la tercera i expressar-la de la següent manera: -Que el dia que existeixi un plànol aprovat d’una urbanització d’aquells

COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) 233 terrenys, l’Ajuntament podrà ordenar al propietari l’enderroc dels dos trossos de paret que obstrueixen la prolongació del carrer Puerto Rico, prèvia indemnitza- ció al propietari per part de l’Ajuntament de la meitat del cost de construcció dels dos trossos de paret, podent el primer utilitzar tots els drets per verificar el tancament de la seva propietat i no es posarà cap gravamen. Que tan bon punt es realitzi tot el que s’ha indicat anteriorment, el propietari enderrocarà sense indem- nitzacions totes les obres que pogués haver construït dintre la seva propietat i que afectés la continuació del carrer de Puerto Rico.

No he trobat més informació del que va passar, però possiblement, per una lògica evident, una vegada construït el nou edifici, l’escola comunal que estava a l’actual plaça de la Llibertat es va traslladar al nou edifici del carrer Rastillo, ara Jaume I. Segons un escrit facilitat per les Escolàpies hi ha un paràgraf que textualment diu:

[…] Desde el punto de vista educativo, los datos que acabamos de indicar constituyen una prueba clara de la acertada medida tomada por Paula Montal, porqué pudo asegurar la enseñanza pública de las niñas en una escuela escolapia. Y esto permitió mantener la educación gratuita de muchas niñas en el colegio del Mas- nou, casi hasta finales de siglo. Y, sobre todo, logró el objetivo fundamental de la fundación dirigido a la integración escolapia de sor Dolores G. Colomer, sor Juliana Sala y sor María Lladó.

Així va ser, l’any 1889 sor Dolores G. Colomer, deixa la responsabilitat del col·legi comunal i se’n fa càrrec la masnovina Rosa Sensat. També en aquesta data és quan l’A- juntament del Masnou lloga una casa situada en el carrer de Rastillo, núm. 11, avui Jaume I, i allà queda instal·lat el nou col·legi comunal de nens i de nenes. Per tant s’en- tén que en aquesta data és quan les Escolàpies deixen el col·legi comunal per passar a ser un col·legi privat. Segons antecedents que figuren a l’arxiu general de la Universi- tat, resulta que l’any 1902 va ser autoritzat el funcionament d’un col·legi privat d’ensenyament primari per al Masnou a càrrec de les religioses Escolàpies. Començava una nova etapa.

L’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 15 de juliol de 1924, va aprovar el següent acord que transcrit al català diu:

Es dóna compte d’una instància amb la qual la superiora provincial del col·legi de les reverendes mares Escolàpies d’aquesta vila sol·licita permís per convertir en terrat el sostre de l’edifici que ocupa aquest col·legi en el carrer de Rastillo i que té 32 metres de façana, segons es detalla en el plànol que s’acompanya, així com també del permís de la Mancomunitat de Catalunya, per llindar l’edifici amb el camí veïnal que condueix al poble de Teià. La Comissió Municipal Permanent, vist i examinat el plànol de l’obra que es sol·licita construir i el permís de la Mancomunitat de Catalunya, acorda passi el mateix a examen de l’arquitecte municipal, i que de trobar-lo conforme se li con- cedeixi el que la superiora provincial demana, de conformitat amb el que disposen les ordenances municipals i amb el pagament dels drets corresponents.

234 COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) DURANT LA GUERRA CIVIL

En sessió celebrada per l’Ajuntament del Masnou en data 12 de gener de 1937, s’a- prova l’escrit de cessió legal del local confiscat per la CNT i que traduït al català textualment diu:

A la vila del Masnou, a 20 de setembre de 1936. El sotasignant Luís Ballabriga, en nom i amb autorització del Sindicat Únic del Masnou, adherit a la Confede- ració Nacional del Treball, cedeix i transmet a la subdelegació de l’Escola Nova Unificada d’aquesta vila, representada pels companys que firmen aquest escrit, l’e- difici que el referit Sindicat es va confiscar el dia vint-i-set de juliol de mil nou- cents trenta-sis, situat en el carrer Salmeron, núm. 1, d’aquesta vila i que abans s’utilitzava per noviciat, escola i morada de les Escolàpies. Aquesta cessió compren tots els mobles i d’altres estris que siguin útils per a l’ensenyança, reservant-se tota la resta per als usos que necessiti aquesta localitat. La present cessió es fa condicionada que l’edifici sigui destinat a l’ús d’escola per a la infància i adults, amb les normes establertes pel Comitè de l’Escola Nova Unificada, si no fos així revertirà al qui el cedeix. Es pacte també que si s’ha de nomenar algun conserge per la seva vigilància o algun altre empleat, s’haurà de fer d’acord amb el Sindicat Únic del Masnou. I perquè consti, es firma el present document per duplicat en aquesta vila i en la data expressada. Pel Sindicat: Luis Ballabriga. Per la subdelegació de l’Escola Nova Unificada: José Torrubia i José del Valle. (segell) Sindicato Unico del Masnou CNT - AIT

En sessió celebrada per l’Ajuntament el dia 12 de novembre de 1937, hi ha un acord que textualment diu:

Seguidament, s’acorda aprovar un dictamen de l’arquitecte municipal, referent a l’arranjament i reconstrucció de la paret enderrocada a l’escola núm. 1, passant aquest expedient a la Generalitat de Catalunya per a la definitiva aprovació i exe- cució.

Amb el col·legi núm. 1 es referia a les Escolàpies. Aquell mateix any va ser aprovada per l’Ajuntament l’obertura del carrer Puerto Rico que avui és el començament del carrer de Fontanills, l’edifici de les Escolàpies anava fins al carrer Sant Miquel. En obrir el carrer per necessitats de comunicació de la mateixa població, va quedar al descobert el pati del darrera del col·legi, per tant s’havia de fer el seu tancat i com que la comunicació directe que tenien de l’edifici al pati es va anul·lar, és de suposar que l’Ajuntament va presentar a la Generalitat un accés elevat de connexió. No hi ha res concret que especifiqui aquesta pas elevat, però sí que se sap que va ser construir l’any 1937. En sessió celebrada el dia 20 de desembre de 1937, l’Ajuntament pren el següent acord:

Seguidament s’acorda l’aprovació de l’expedient tramitat, sol·licitant a la Genera- litat de Catalunya la subvenció, ajut i indemnització de les despeses ocasionades

COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) 235 per l’acoblament dels edificis escolars cedits a la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el Decret de 2 de novembre proppassat i d’acord amb el Decret del 19 d’abril del corrent any.

Si bé durant la Segona República, l’Ajuntament del Masnou va confiscar el col·legi per instal·lar-hi un col·legi públic, posteriorment es va fer servir per hospital, per menjador i sobretot per magatzem. A l’acte del ple de l’Ajuntament del Masnou, de data 22 d’abril de 1938, hi ha un acord que, en la seva part important, textualment diu:

Acte seguit el company Gàzquez demana la paraula per parlar un tema concret sobre el dipòsit de roba de llit existent en el local que antigament ocupaven les Escolàpies i que avui es destina a hospital de sang. Va manifestar que feia constar una queixa referent a la forma en què es devia portar a terme l’ocultació d’aquest material, ja que mentre l’Ajuntament estava sofrint privacions, no podent atendre els innumerables refugiats que durant llarg temps han hagut de suportar les molèsties per la manca de roba [...].

FINALITZA LA GUERRA CIVIL, COMENÇA UNA NOVA ETAPA

En data 8 de setembre de 1940, obtenen l’autorització de la reobertura provisional del col·legi de primària que ja tenien. També hi ha una segona autorització provisional el dia 10 de març de 1948. Encara que aquestes autoritzacions provisionals van quedar definitives el dia 29 de setembre de 1948. L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 31 d’agost de 1945, va acordar el següent, que transcrit al català textualment diu:

Acte seguit es dóna compte d’una petició formulada pel reverend Francisco Bis- bal Oliveras, capellà del col·legi de les RR. MM. Escolàpies que sol·liciten una subvenció en nom d’aquella institució per a la reconstrucció de la capella que va ser deteriorada pels rojos marxistes. L’Ajuntament, per unanimitat, acorda concedir la quantitat de 500 pessetes per aquesta finalitat, les quals seran satisfetes del vigent pressupost municipal i del capítol corresponent.

Cal destacar que el dia 22 de març de 1967 obtenen la qualificació de col·legi lliure adap- tat per poder impartir l’ensenyament del batxillerat elemental, segons Ordre Ministerial publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 69.

RELACIÓ D’ALUMNES DE 1932 AL 1969

Les Escolàpies em van facilitar una relació d’alumnes que van tenir des de l’any 1932 fins a l’any 1969, just a l’any següent es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Edu- cativa. Aquesta relació ens dóna una perspectiva de l’evolució que aquest col·legi ha tingut durant aquest anys. És la següent:

236 COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) ALUMNES DE LES ESCOLÀPIES

Altres Any Internes Mitja pensió ensenyaments Primària Ed.mitjana TOTAL 1932 25 8 135 0 0 168 1933 24 4 170 0 0 198 1934 18 5 175 0 0 198 1935 16 8 179 0 0 203 1939 0 6 240 0 0 246 1940 2 11 187 0 0 200 1941 8 10 159 0 0 177 1942 8 5 25 143 4 172 1943 16 3 24 166 5 195 1944 18 3 23 159 2 184 1945 19 2 33 152 5 190 1946 16 2 36 142 3 181 1947 21 6 43 148 8 199 1948 13 9 34 143 11 188 1949 15 10 30 195 7 232 1950 20 10 40 211 7 258 1951 17 8 43 192 10 245 1952 15 9 37 189 13 239 1953 18 16 30 159 17 206 1954 17 15 26 132 23 181 1955 23 15 29 133 30 192 1956 21 12 34 129 27 190 1957 26 22 52 144 35 231 1958 30 19 52 130 38 220 1959 34 40 65 135 50 250 1960 46 34 66 152 52 270 1961 49 37 85 177 55 317 1962 52 50 85 192 56 333 1963 63 80 85 210 63 358 1964 73 80 85 213 70 368 1965 68 60 84 306 90 480 1966 65 92 88 288 85 461 1967 62 83 80 330 100 510 1968 56 86 82 345 123 550 1969 52 100 72 474 125 671

ADAPTACIÓ DEL COL·LEGI A LA LLEI D’EDUCACIÓ DE L’ANY 1970

L’any 1970 es va aprovar la Llei General d’Educació i Reforma Educativa. El més important d’aquesta Llei va ser l’obligatorietat de l’escolarització dels nens i nenes compresos dels 6 anys fins als 14 i la coeducació que va acabar amb la separació dels alumnes per sexes.

COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) 237 El dia 10 de febrer de 1971, es dóna a conèixer el programa elaborat per la Comissió Coordinadora de Normalització de Construccions i Instal·lacions d’Ensenyament, on apareixen els conceptes arquitectònics que havien de tenir les edificacions escolars destinades a l’Ensenyança General Bàsica (EGB). Les Escolàpies, igual que altres col·legis privats, havien de fer front a aquesta Llei, encara que per elles l’espai per als vuit cursos d’EGB no era problema, ja que en aquelles dates ja no tenien internat i per tant tenien espai lliure per adaptar les aules requerides, per tant la innovació per elles va ser la coe- ducació, haver d’admetre també nens, quan sempre havia estat d’ús exclusiu de nenes. Els temps canviaven i elles també s’havien de renovar, encara que no devia ser fàcil. El dia 21 de novembre de 1979, reben l’autorització per a la implantació de la coeducació en el seu col·legi.

ESTADÍSTICA

A l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia el Col·legi La Immacula- da en el curs escolar 1981-82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la següent:

Montserrat Serrasolsas Rocaguinarda Carmen Brugué Tarrés Elena Bosch José Conxita Costa Meya Emma Linares Carrascoso Rosa Casahuga Vinardell Ma Antònia Gibernau Estrada Rosa Costa-Jussà Bordas Dolores Piera Puig Trinidad Ruíz Lara Ma Rosa Falgas Maristany Ma Asunción Ajona Rubio Ma Assumpció Rovira Rosés

Educació física: Ma Isabel Gómez Àlvarez Professora de dibuix: Neus Francesch Cardenal

D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi havia 425 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:

Preescolar de 3 a 4 anys: 24 Preescolar de 4 a 5 anys: 35 Preescolar de 5 a 6 anys: 32

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL 22 42 40 38 42 38 38 42 312 22 22

238 COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) Quant al professorat, tal com figura en la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs, és el següent:

NOM I COGNOMS CÀRREC

Pilar Garcia Esteve Tutora Carme Brugué Tarrés Tutora Elena Bosch José Tutora Conxita Costa Meya Tutora Montserrat Serrasolsas Rocaguinarda Tutora Emma Linares Carrascoso Tutora Rosa Casahuga Vinardell Tutora Ma Antònia Gibernau Estrada Tutora Ma Assumpció Rovira Rosés Tutora Ma Rosa Falgàs Maristany Tutora Trinidad Ruíz Lara Tutora Ma Asunción Ajona Rubio Tutora i Directora Mercedes Duràn Pascual Tutora Ma Isabel Gómez Àlvarez Educació Física Neus Francesch Cardenal Estètica i Pretecnologia

Hi ha un escrit del president de la Junta Directiva de l’Associació de Pares d’Alumnes del Col·legi La Immaculada, senyor Josep Franquet Riera, de data 13 d’octubre de 1983, dirigit a l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou, adjuntant la composició de la Junta, així com la composició de les diferents vocalies per a cada un dels cursos del col·legi.

Aquest llistat textualment diu:

JUNTA DIRECTIVA Presidente: Sres. Franquet - Font Vicepresidente: Sres. Crespo - Maristany Secretario: Sres. Casas - Alcové Tesorero: Sres. Gimeno - Fernández Asesor Jurídico: Sres. Filizzola - Del Rio VOCALES Jardín de Infancia Sres. Ribas - Mestres Párvulos 1º Sres. Andiñach - Pelayo Párvulos 2º Sres. Doñate - Muñoz Ciclo Inicial 1º Sres. Vidal - Crespo Ciclo Inicial 2º Sres. Vaqué - Alegret Ciclo Medio 3º ---- Ciclo Medio 4º Sres. León - Ezpeleta Ciclo Medio 5º Sres. Casas - Alcové 6º EGB Sres. Gimeno - Fernández 7º EGB Sres. Alonso - Merino 8º EGB Sres. Sánchez - Roig

COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) 239 SUPERIORES DE LES ESCOLÀPIES DEL MASNOU

1852 Rda. Paula Montal Furnés de San José de Calasanz 1867 Rda. Luisa Gonzaga Colomé Fibla de la Virgen de los Dolores 1900 Rda. Ma Dolores Sabaté de San Narciso 1903 Rda. Ma Pilar Reig del Niño Jesús 1912 Rda. Dolores Santamaria del Santísimo 1922 Rda. Soledad Vilardaga de Santa Ana 1925 Rda. Gabriela Peró de la Virgen de Lourdes 1929 Rda. Angeles Elizalde de Santa Teresa 1936 Rda. Paulina Busquets del Carmen 1947 Rda. Providencia Ortínez de San José 1953 Rda. Micaela Hereu de San Benito 1959 Rda. Providencia Ortinez de San José 1965 Rda. Gloria Font Trabal de la Eucaristia 1967 Rda. Ma Paz Trayner Vilanova de Cristo 1970 Rda. Carmen Figueres Almiñana 1974 Rda. Ana Moya Muñoz 1977 Rda. Dolores Garriga Barnadas

En els anys 80 les escoles es van veure afectades per la reducció d’alumnat en ser inferior la ràtio alumnes/aula permesa per la normativa vigent. El plantejament de les Escolàpies fou obrir una segona línia. Això comportava nous espais, i l’opció fou clara: fusionar la Comunitat a la de Maricel i adequar les seves dependències a ús escolar. Heus ací el motiu pel qual queda tancat el llistat de superiores, persones que han exer- cit en el centre l’última responsabilitat com a representants de la institució titular a la localitat.

OBRES D’ADAPTACIÓ DE LA LOGSE

La Llei d’Ordenació General dels Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE, surt publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990. Una de les principals novetats que aporta aquesta Llei és que amplia l’obligatorietat d’estar al col·legi fins als 16 anys. La primària seria fins als 12 anys i la secundària fins als 16, per tant els col·legis privats concertats, com és el cas de la Immaculada - Escolàpies, havien d’afrontar el repte que els marcava aquesta Llei, o quedar-se solament en pri- mària o renovar estructuralment el col·legi. La Immaculada opta per aquesta última solució. Segons el permís d’obres 308/95, el dia 18 de maig de 1995 la directora, senyora Asunción Ajona Rúbio, sol·licita a l’Ajuntament del Masnou, una llicència d’obres per a la construcció d’un nou aulari en el pati que tenien en el carrer de Tomàs Vives cantonada amb el carrer de Sant Miquel. D’aquesta manera els quedava més lloc en l’edifici principal per tal de poder tenir les aules i els seus annexes que la LOGSE requeria. D’aquesta manera quedaria un edifici que seria exclusivament per parvulari.

240 COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) El col·legi la Immaculada tenia aprovats per la Generalitat els següents ensenyaments: - Educació infantil - Educació primària - Educació secundària.

Tota aquesta educació s’impartiria en doble línia, és a dir, dues aules per curs, per la qual cosa l’espai que tenien era insuficient i per tant s’havia d’ampliar. Inicialment el projecte es va estudiar per donar cabuda a 8 aules d’ESO, però fent una reestructuració de tota la distribució del centre, es va creure oportú donar independència als alumnes més petits i construir un nou aulari que fos destinat a educació infantil de 3, 4 i 5 anys, amb uns espais destinats a aules, i una sala polivalent, a més d’un espai esportiu cobert, complint així amb la nova normativa. La planta baixa, amb una superfície de 329 m2 construïts, es destinaria a sala polivalent i espai esportiu amb dos vestuaris independents, serveis sanitaris, magatzem, vestí- bul i un porxo exterior. A la primera planta, amb una superfície de 277 m2 construïts, es projectà la construc- ció de 3 aules d’educació infantil, una sala de professors i els serveis. A la segona planta, amb una superfície de 277 m2 construïts, es projectaren, també, 3 aules més d’educació infantil, una sala d’usos múltiples i els serveis propis a què es destinaria. El pressupost, segons el projecte d’execució, era de 47.865.000 pessetes. L’arquitecte redactor del projecte va ser Joan Ma de Castellar Bertran, dirigit per ell mateix i per l’a- parellador Juli Crespo Martínez. L’empresa constructora va ser Comilsa.

CURS 2008-09

Per aquest curs el col·legi de les Escolàpies té una matrícula de 669 alumnes i una plantilla de 53 professors, distribuïts de la següent manera:

EDUCACIÓ INFANTIL Nois Noies Total alumnes Tutor/a Ed. infantil 3 - A 11 15 26 Marta Oliva Ed. infantil 3 - B 12 13 25 Maite Barrón Ed. infantil 4 - A 17 8 25 Marta Costa Ed. infantil 4 - B 17 8 25 Eva Amador Ed. infantil 5 - A 12 14 26 Carme Oliván Ed. infantil 5 - B 10 16 26 Mónica Gorgas

Altres mestres d’aquesta etapa: Ma Rosa Pallàs (Coordinadora), Josep Tresens, Montse- rrat Camprubí, Núria Puigdollers, Gemma La Rosa, Angèlica Leiva, Natàlia Avellaneda i Manuel Jara.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA Nois Noies Total alumnes Tutor/a Cicle inicial 1 - A 11 14 25 Carme Cid Cicle inicial 1 - B 12 13 25 Elena Bosch Cicle inicial 2 - A 13 10 23 Laia Jordà

COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852) 241 Cicle inicial 2 - B 15 10 25 Lídia Ribas Cicle mitjà 3 - A 16 9 25 Toni Colinas Cicle mitjà 3 - B 15 10 25 Mónica Díes Cicle mitjà 4 - A 10 17 27 Empar Garrigues Cicle mitjà 4 - B 10 14 24 Laura Murtra Cicle superior 5 - A 9 13 22 Alícia Medina Cicle superior 5 - B 13 11 24 Fernando Estévez Cicle superior 6 - A 12 13 25 Assumpta Pericas Cicle superior 6 - B 11 15 26 Conxita Costa

Altres mestres que intervenen en aquesta etapa: Víctor López (cap d’estudis), Rosa Costa- Jussà (directora), Lluís Daurella, Carme Brugué, Emma Linares, Núria Puigdollers, Angèlica Leiva, Carme Moreu, Ma Oliva Arévalo, Mireia Hernández, i Gemma La Rosa.

ED. SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Nois Noies Total alumnes Primer cicle 1 - A 13 16 29 Primer cicle 1 - B 14 14 28 Primer cicle 2 - A 12 14 26 Primer cicle 2 - B 14 10 24 Segon cicle 3 - A 15 14 29 Segon cicle 3 - B 13 16 29 Segon cicle 4 - A 13 14 27 Segon cicle 4 - B 15 13 28

L’organització d’aquesta etapa comporta que majoritàriament tots els professors de l’etapa realitzin tasques de tutoria (grupal o personalitzada) amb els alumnes, ja sigui com a tutors amb el grup-classe, ja sigui com a tutors o cotutors amb atenció personalitzada, atenent un grup més reduït d’alumnes. Els professors són els següents: Vicens Alfocea (cap d’estudis), Sílvia Viladoms (coordinadora), Rosa Costa-Jussà (directora), Ma Rosa Falgás, Núria Franquet, Elisa de Rueda, Alberto Herrans, Lluís Vidal, Roger Torrabade- lla, Jordi Busquet, Maria Berrocal, Cristina Del Frago, Ma Àngels Jiménez, Brisa Bala- gué, Pilar Castillo, Ma Assumpció Rovira, Joan Bachs, Montserrat Camprubí, Oscar Guasch i Eva Carrau.

El Masnou, 3 de desembre de 2008.

242 COL·LEGI IMMACULADA DE LES ESCOLÀPIES (1852)

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)

Educar és creure en les persones i en la idea que es pot fer alguna cosa per millorar, i poder, així, construir una societat més sàvia, més justa i per tant, més feliç. Montserrat Rosanas Educar, com a mi m’agrada creure, és acompanyar. Un professor camina amb el seu alumne durant força temps; l’ensenya a créixer, a interessar-se pel seu entorn proper i no tan proper, a adaptar-se al que la vida li dóna i li treu, a conèixer el món i el moment en què viu, a respectar les diferències dels altres i també el que ens fa iguals, a saber intercanviar el bo que tenim a dins nostre amb d’altres, a valorar-nos pel que som i no pel que podem tenir, a gaudir del desig de viure. S’aconsegueix? Tot i que és difícil, vull creure que sí. El pas del temps, dels anys, ha de donar la raó. Josep Mayolas Educar és acompanyar en el descobriment d’un mateix i del món que ens envolta. I en aquest acompanyament fer descobrir com aprendre, com ser una persona íntegra, com saber fer les coses i també formar part d’un món plural i canviant. Ma Dolors Sampera

Aquest és un col·legi en què poques vegades he estat. Les circumstàncies han fet que poques vegades el visités. Segurament que en ser un col·legi particular no hi havia una connexió concreta amb l’Ajuntament pel que fa a l’ensenyament. Per tant, a principis del mes de juny del 2008, tot venint de l’institut Mediterrània, em vaig parar en aquest col·legi i vaig demanar per la directora, senyora Montserrat Rosa- nas. Em vaig presentar i li vaig explicar el motiu de la meva visita, i la possibilitat de poder trobar la història del col·legi per al llibre que estava escrivint. Amb cara de sorpresa, no tots els dies et truquen a la porta per saber la història del lloc on treballes, em va dir que ho sentia molt, però que no em podia atendre atès que estaven preparant els exàmens de final de curs i que estaven molt ocupades. Vaig entendre que no era el millor moment i que el primer era la seva feina. Vam quedar que ja quedaríem per telèfon per un altre dia. El següent contacte va ser a primers del mes de setembre següent, quan encara hi havia silenci a les classes, quan encara tots els mestre estaven tranquils tot esperant l’arribada dels seus alumnes a una setmana vista. Tant la directora com la germana Genoveva, em van lliurar fotocòpies d’escrits editats per la congregació i en referència al col·legi del Mas- nou. Com que no era molta cosa i després de parlar amb elles, els vaig demanar la possibilitat de poder mirar els arxius que tinguessin per poder argumentar millor la història d’aquest col·legi. Em van dir que sí, hi així ho vaig fer al cap d’uns dies, després que la germana Genoveva m’expliqués on estaven. Amb motiu de la confiscació del col·legi durant la Guerra Civil, a part de destruir la capella i qualsevol signe religiós que figurés en el col·legi, es va cometre el pitjor en aquests casos, destruir tota la documentació que contenia la història del col·legi, un fet imperdona-

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) 245 ble ja que desaparegué una part de la història de la nostra vila que no es podrà recuperar. M’he basat, doncs, en unes ressenyes històriques que la mateixa congregació m’ha facilitat.

ELS INICIS

Som a l’any 1913 i la superiora general de la Sagrada Família de Barcelona, Concepción Bertran, s’assabenta que s’ha de repartir en obres de beneficència un gran llegat de la senyora Joaquina d’Estaper de Cuyàs, segons havia disposat en els seu testament. És per això que la superiora fa una visita al prelat diocesà, el senyor Juan J. Laguarda, per tal que s’interessés per aquest assumpte i la possibilitat de poder obtenir alguna finca per ampliar amb un nou col·legi la seva congregació, el qual li va assegurar que faria tot el que esti- gués al seu abast per assabentar-se de com quedava aquest llegat i que en tot cas ja li diria alguna cosa. No obstant això, la superiora va aconseguir que li fes una carta de presentació per anar a veure al marmessor del referit llegat, senyor Francisco Iglesias. I així ho va fer, va anar acompanyada de la reverenda J. Oriol Isern i es van presentar al seu domicili. Com que el senyor Iglesias estava indisposat, les va rebre la seva esposa a qui van explicar el motiu de la visita. Pot ser que aquesta visita fos clau per aconseguir el que elles volien. Pel que sembla l’esposa del marmessor era una gran devota de la Sagrada Família i els va prometre que faria tot el possible per tal que el seu espòs destinés la casa i les propietats del Mas- nou a la referida congregació. En passar els dies sense saber què s’havia decidit, la reverenda Concepción Bertran, que deuria ser tot un caràcter, va visitar novament al marmessor senyor Iglesias per insistir novament en la seva petició. Va tenir la gran satisfacció de poder comprovar que el senyor Iglesias estava predisposat que les finques del Masnou del llegat de la senyora Joa- quina d’Estaper passessin a la congregació de la Sagrada Família. El dia 15 de març de 1913 es van reunir a la notaria del senyor Martin Beya, situada en el passeig de Gràcia, 32, 1r pis, de Barcelona, el senyor Francisco Iglésias, amb el seu advocat i la reverenda Concepción Bertran, acompanyada de la reverenda J. Oriol Isern. En aquest acte, davant els interessats i testimonis, es va llegir íntegrament l’escriptura pública de donació a la Rda. Mare General de l’Institut de la Sagrada Família i de les seves successores, i es va firmar el document públic. Començava la creació d’un nou col·legi al Masnou. El llegat que van rebre la congregació de la Sagrada Família consistia en cinc hectàre- es, aproximadament, de vinyes, una casa gran amb mobles i hort amb aigua, al carrer de Sant Cristòfol, avui M. C. Verdaguer, i al costat una casa petita. Una altra casa que estava situada en el mateix carrer, el senyor Iglesias la va vendre al senyor Pere Grau Maris- tany, comte Lavern, per una quantitat de cinc mil pessetes. Aquesta donació queda condicionada amb l’obligació de mantenir a la casa gran una escola gratuïta de vint nenes externes, podent tenir per cada una gratuïta, dues de pagament. En gratitud per aquesta donació, la Reverenda Mare General envia una circular a les cases que tenen per tot Catalunya, comunicant l’adquisició en propietat de les finques del Masnou, i ordena que mentre duri el seu càrrec a la congregació, totes les bones obres de l’últim dia de cada mes, s’oferiran per l’etern descans dels senyors Estaper i com agraï- ment de totes les persones que van contribuir a aquesta donació.

246 COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) El dia 18 de març de 1913, l’esposa del marmessor senyor Iglesias i les seves dues filles acompanyen la superiora general i la Rvda. J. Oriol Isern a la casa del Masnou per tal de donar-los possessió de la casa. Els van mostrar la roba i d’altres objectes i els van fer lliurament de les claus com a mestresses. Finalment, aquesta superiora, que devia tenir un caràcter ferm, va aconseguir el que volia, va aconseguir una propietat important per a la seva congregació, però també important per al Masnou i per a tots nosaltres que gaudim d’aquesta instal·lació que l’any 2014 celebrarà els 100 anys del seu naixement. La decisió del futur a què s’hauria de destinar la casa del Masnou va ser unànime. Tota la congregació va creure que seria molt convenient construir un edifici que fos destinat al noviciat. El dia 17 d’abril de 1913 van convidar que visités aquesta finca el reverend Miquel Aguilar, molt vinculat a la Sagrada Família, per tal que dictaminés sobre el seu futur, doncs sembla ser que era una persona amb molt criteri, que mereixia la seva con- fiança. Així ho va fer, i al seu parer li va semblar molt bona idea construir una casa destinada al noviciat, tenint en compte l’existència d’una estació de tren molt a prop de la finca i que la situació davant del mar era immillorable. Però los coses no van sortir del tot bé i es va deixar per més endavant. Com que s’havia d’aprofitar aquesta donació i s’havia de demostrar la necessitat que tenien d’aquesta finca, es va decidir transformar algunes habitacions en aules destinades a l’ensenyament. L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 22 d’agost de 1913, va acordar el següent, que transcrit al català textualment diu:

Es va donar compte d’una instància dirigida a aquest Ajuntament per la superiora general de l’institut de la Sagrada Família, sol·licitant li sigui concedit permís per poder ampliar una finestra de la façana lateral de la casa número u del carrer de Sant Cristòfol d’aquesta població. La Corporació acorda autoritzar el sol·licitat per la superiora de l’institut de la Sagrada Família, de conformitat amb el que disposen les vigents ordenances municipals i el pagament dels arbitris municipals corresponents.

Al mateix temps es van fer les gestions per obtenir de la Diòcesis de Barcelona, l’autorit- zació corresponent perquè s’establís en aquesta casa del Masnou la comunitat religiosa de la Sagrada Família. No hi va haver problemes per l’autorització, que va ser aprovada. També van demanar autorització per poder celebrar missa, per la qual cosa el rector del Masnou, senyor Miguel d’Arquer, va revisar la capella del futur col·legi i com que era prou apte la va beneir, així com també la casa. Això va ser el dia 4 de febrer de 1914. El dia 25 de febrer del mateix anys es van instal·lar a aquesta nova comunitat religiosa, les germanes Filomena Llabot, com a superiora; Ester Roca, com a vicària; Mercedes Borrell, com a directora i mestre del col·legi i María de Santa Tecla Tolrà. Totes elles van ser acompanyades per la reverenda mare Concepción Bertran, superiora general i la reverenda mare Montserrat Campañá, superiora de l’Asil del Parc.

El dia 25 de febrer de 1914, comença el col·legi de la Sagrada Família del Masnou

Suposo que per qüestions administratives, o per no haver-hi pensat abans fins al dia 25 d’abril de 1916, no es va inscriure aquest col·legi en el registre civil.

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) 247 REFORMES ESTRUCTURALS DEL COL·LEGI

La família Campañà, de Sant Andreu de Barcelona, molt lligada a aquesta institució, van regalar la campana destinada a la capella que havien construït. El toc de la campana ha estat sempre sinònim de congregació de fidels per escoltar missa o algun altre esdeveniment important. Aquesta capella va ser un apèndix de la parròquia. El dia 4 de gener de 1923, es va organitzar una festa solemne a les onze del matí, per la benedicció d’aquesta campana amb l’assistència de les autoritats locals i com a celebrant el reverend Francisco Raventós, rector del Masnou. Van ser padrins l’alcalde senyor Jaime Curell i la senyora Teresa Batlló, vídua de Saladrigas. La seu principal de la institució Sagrada Família estava a la Seu d’Urgell, per això és coneguda com la Sagrada Família d’Urgell, encara que després es va traslladar a la ciutat de Barcelona. El dia 19 de març de 1924, festivitat de Sant Josep, patró d’aquesta insti- tució, s’acorda que la casa que tenen al Masnou sigui destinada també a primera postu- lació per a noies que volguessin ser monges. L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 21 de març de 1924, va prendre un acord que transcrit al català, textualment diu:

Es dóna compte d’una instància i plànols presentats per la senyora Mercedes Bat- llori, reverenda superiora del col·legi de la Sagrada Família d’aquesta vila, sol·licitant permís per substituir l’actual coberta del terrat per una d’obra, de l’edifici número 1 del carrer M. C. Verdaguer, conforme es detalla en el plànol que s’acompanya. L’Ajuntament, vist l’informe de l’enginyer del servei de la carretera de Madrid a França per la Jonquera per estar aquest edifici afectat per aquest servei, acorda aprovar el sol·licitat i concedir el permís subjecte al que especifiquen les ordenances municipals i satisfer els arbitris corresponents.

Amb aquesta nova activitat, la institució de la Sagrada Família demana que es constituei- xi una capellania al Masnou, o sigui poder tenir un capellà propi per a les monges, per a les novícies i per a l’escola en general. El dia 8 de setembre de 1924 pren possessió d’a- questa càrrec el reverend Raimundo Mañé. L’acte va ser d’una gran solemnitat, el rector del Masnou, Francisco Raventós, li va fer lliurament del títol, va actuar com a secretari el senyor Ramon Homs i de testimonis el mestre Lluís Millet Pagès, director de l’Orfeó Català i el senyor Manuel Martí Coll. A partir d’aquí prenen la determinació que la capella que tenien s’havia d’ampliar i reformar, s’havia de construir una nova capella suficientment capaç d’acollir no solament les persones que formaven la institució, sinó també les persones del veïnatge que volien complir els deures religiosos, especialment l’assistència a la santa missa. Això es compleix el dia 21 de desembre de 1924 en què es va fer una gran festa d’inauguració de la benedicció de la nova capella. L’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 18 de novembre de 1924, va prendre un acord que, transcrit al català, textualment diu:

Es dóna compte d’una instància presentada per la senyora Mercedes Batllori, superiora del col·legi de la Sagrada Família, amb la qual sol·licita permís per modificar un dels portals existents a la casa número 1, del carrer de M. C. Verda- guer, d’acord amb el plànol que per duplicat s’acompanya.

248 COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) La Comissió Municipal Permanent, vist l’informe de l’enginyer del servei de la carretera de Madrid a França per la Jonquera i els plànols de l’obra sol·licitada per la senyora Batllori, acorda passi a examen del senyor arquitecte municipal i si es correcte es concedirà el permís sol·licitat, sempre i quan es subjecti al que disposen les ordenances municipals, compleixi les condicions senyalades pel referit enginyer i del pagament dels arbitris corresponents.

L’any 1934 es va produir una transformació molt notable. Es completa la transformació de la façana de l’escola de la Sagrada Família, així com la porteria, l’escala i les classes, tot això amb motiu de la celebració aquest any del 75è aniversari de la fundació de la con- gregació de la Sagrada Família d’Urgell. Vaig trobat un escrit redactat per la directora administrativa de data 23 de juny de 1972, que diu que el dia 24 de setembre de 1949, i després de reformes estructurals, es va obtenir l’autorització ministerial del funcionament de quatre cursos d’ensenyança pri- mària i parvulari, i el 5 de gener de 1972 es va concedir pel Ministeri d’Educació i Cièn- cia l’autorització per impartir l’EGB, ampliant-se cada any un nou curs fins a tenir els vuit cursos d’EGB complets. L’any 1977 un ambiciós projecte posa solució als problemes d’espai. Com que la finca dóna al carrer de Jaume Curell, es van construir tres plantes per aquest carrer. Això va permetre, també, que els alumnes entressin i sortissin per aquest carrer i no per l’entrada principal del col·legi del carrer Verdaguer, que sempre era un perill per als més petits, per la carretera que és al davant. Aquesta falta d’espai també es va veure alleugerada quan el dia 27 de març de 1983, les religioses passen a viure a la casa que havia ocupat el cape- llà, situada al carrer de Jaume Curell, 14, per tant les dependències que van deixar lliures es van ocupar per instal·lacions educatives del mateix col·legi. També l’any 1983, es va construir un espai lliure per esbarjo dels alumnes. A la part superior de l’edifici primitiu, es va reforçar la teulada convenientment, i es fa servir com un pati més. A falta d’espai, s’han de buscar solucions pràctiques i aquesta va ser una d’elles.

PRIMERA ASSOCIACIÓ DE PARES D’ALUMNES

L’any 1972 es van redactar els primers Estatuts de l’Associació de Pares d’Alumnes del col·legi Sagrada Família del Masnou. Aquests Estatuts estaven en competència amb l’article XXXIV del Concordat de la Santa Seu i Espanya. Queda clar que estem parlant de l’any 1972. Entre les seves finalitats n’hi ha tres que m’han semblat simpàtiques pel seu contingut, tot pensant en els temps en què es van redactar. L’apartat b, c, i d d’aquestes finalitats textualment diu:

b) La unión de los asociados con vistas a una mutua comunicación de experien- cias, criterios y observaciones, así como recíprocas ayudas moral y de consejo. c) La defensa de los derechos del alumno relacionados con el logro de su perfecta formación cristiana, cultural, patriótica, social y humana. d) La promoción de un espíritu cristiano de cooperación y ayuda mutua entre los asociados y en orden a una asistencia social en beneficio de los alumnos.

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) 249 Aquests estatuts van ser aprovats per l’Assemblea General el dia 15 d’octubre de 1972, que va tenir lloc en el mateix col·legi. El president va ser Francesc Duran Pons, i el secretari César Latorre Solsona. En la publicació d’aquests estatuts, hi figura una diligència que textualment diu:

Los presentes Estatutos han sido aprobados por Su Excma. Rvdma. el Arzobispo de Barcelona, en fecha 23 de octubre de 1972. El Arzobispo de Barcelona. Nar- ciso Jubany.

ESTADÍSTIQUES

Com la majoria dels col·legis que tenia la Sagrada Família d’Urgell, les ensenyances fonamentals eren els pàrvuls i primària, també tenien algunes classes especials com comerç pràctic, idiomes, dibuix i pintura i música. Durant alguns anys també es donava el batxillerat elemental en ensenyança lliure, encara que hi havia poca matrícula. També tenia internat per alumnes fora de la nostra població, però segons em va informar la germana Ma Dolors Medina, eren poques i era més aviat amb un caràcter familiar. A l’arxiu del mateix col·legi he trobat una estadística dels alumnes que tenien en el curs 1972-73, era el següent:

Nombre d’alumnes Pàrvuls A 21 Pàrvuls B 31 1r de primària 19 2n de primària 22 3r de primària 14 4t de primària 22 5è de primària 17 6è de primària 38 Batxillerat i comerç 26 Residents d’estiu (juliol) 24

L’any 1970, una vegada surt publicada la Llei General d’Educació, aquest col·legi es planteja clarament potenciar les seccions de jardí d’infància i l’educació general bàsica. S’havien de renovar, com qualsevol altre col·legi religiós. Havien d’afrontar els canvis educatius de la nova Llei d’educació. El nombre d’alumnes va fer un canvi important que crec que no tenien previst, només cal comparar el quadre següent.

Curs 1973-74 Curs 1974-75 Curs 1980-81 Jardí infància -- -- 32 Preescolar 4 anys 24 50 46 Preescolar 5 anys 57 45 48 1r d’EGB 32 49 38 2n d’EGB 31 42 33 3r d’EGB 32 31 44

250 COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) 4t d’EGB 30 32 46 5è d’EGB 32 32 41 6è d’EGB 21 30 31 i 34 7è d’EGB 43 24 42 8è d’EGB -- 41 39 Piano 12 18 46 Internes 22 -- -- Secretariat 6 -- -- Mecanografia 19 34 80 Música -- 17 -- Mitja pensió -- 78 127

El professorat del curs 1974-75 del col·legi Sagrada Família, era el següent:

Rosa Casahuga Montserrat Llop Montserrat Moliner Neus Missé Carme Rigual Lourdes Sampera Dolors Sampera Asunción Garcia Mossèn Josep Nicolau

En el curs 1975-76, segons una estadística que he trobat en el mateix col·legi, el nombre de unitats subvencionades era de 8. El nombre de mestres que estaven subjectes a la Segu- retat Social eren quatre: Ma Carme Rigual Benedí, Rosa Casahuga Vinardell, Ma Lour- des Sampera Parés i Ma Dolors Sampera Parés. La resta eren monges: Emilia Torruella Picas, Camila Bengochea Remón, Petra Castrillo Antolí i Mercè Caminal Maestre, i com a directora Mercè Boix Carabasa. El curs següent, o sigui el del 1976-77, els alumnes del col·legi eren 326, desglossats de la següent manera:

Curs Unitats Alumnes 1r d’EGB 1 42 2n d’EGB 2 60 3r d’EGB 1 48 4t d’EGB 1 46 5è d’EGB 1 35 6è d’EGB 1 40 7è d’EGB 1 25 8è d’EGB 1 30

Hi havia un altre aspecte que també havien d’afrontar: la coeducació, i això ho van enca- rar en el curs 1979-80, a partir d’aquest curs complien exactament el que disposava la referida Llei. La matrícula d’alumnes va augmentant, però no poden ampliar en no tenir més terreny per fer-ho, per tant han d’aprofitar al màxim el que tenen i a mesura que l’internat i el postulat desapareixen, passen a formar part de les instal·lacions escolars, però no és suficient. D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi havia 428 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) 251 Preescolar de 3 a 4 anys: 28 Preescolar de 4 a 5 anys: 38 Preescolar de 5 a 6 anys: 43

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL 36 40 43 37 41 38 37 24 23 319

Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs, és el següent:

NOM I COGNOMS CÀRREC

Ma Antònia Sabater Montserrat Directora Ma Lourdes Sampera Parés Tutora Ma Dolors Sampera Parés Mestra Ma Pilar Casadesús Calm Tutora - Coordinadora cicle Ma Carme Cruz Martínez Mestra Rosa Ma Puerto Uria Tutora - Música Trinitat Tena Cosials Mestre de català Mercè Caminal Maestre Tutora Francesca Crespo Belzunce Tutora Neus Francesch Cardenal Mestra Assumpció Garcia Díaz Educació física Josep Jufré Muñoz Educació física Carme Rigual Benedí Tutora Pere Matallana Duràn Mestre - Tutor Montserrat Casamitjana Sabater Mestra - Tutora Elsa Domingo Ribé Mestra - Tutora Neus Missé Suñol Mestra - Tutora Roser Font Estadella Mestra - Tutora Trinitat Tena Cosials

Durant el curs 1986-87, l’Associació de Pares d’Alumnes estava formada pels següents pares i mares:

President Ildefonso Crespo Velasco Vicepresident Fulgencio Giménez Secretari Joan Roig Sunyé Administrador Jordi Noy Marcús Vocal cicle inicial Josep Martínez González Vocal cicle superior Isabel Saldaña Garcia Vocal Esports Jordi Lluch Garbí Vocal cultura Carles Barrio Blanco

252 COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) Delegats de classes

Jardí d’infants Senyors Garrote - Moliner Preescolar A Senyors Pujadas - Lafarga Preescolar B Senyors Galera - Cabot Primer d’EGB Senyors Balada - Hernández Segon d’EGB Senyors Oro - Mulet Tercer d’EGB A Senyors Gatuellas - Gassó Tercer d’EGB B Senyors Cisa - Vendrell Quart d’EGB Senyors Roca - Tejedor Cinquè d’EGB Senyors Torres - Bellosta Sisè d’EGB Senyors Jiménez - Roig Setè d’EGB Senyors Mensa - Gil Vuitè d’EGB Senyors Pérez - Vila

D’acord amb l’organització escolar que va elaborar el centre per al curs 1987-88, el Con- sell Escolar del col·legi Sagrada Família va ser el següent:

Representant legal de la titularitat - Ma Dolors Sarró Pujades Representants de l’entitat titular - Mercè Caminal Maestre - Manel Rossell Vinyals - Francesc Sanleandre Ortega Direcció - Ma Pilar Ochoa Rodrigo Representants dels professors - Joan Oliva Rosell - Trinitat Tena Cosials - Montserrat Rosanas Martí - Pere Cuní Figueras Representants del pares - Ildefonso Crespo Velasco - Jordi Noy Marcús - Jordi Lluch Garbí Representants dels alumnes - Alex Ucero Garcia - Oscar Zabia Bargues

El claustre de professors d’aquest mateix curs va ser el següent:

Directora: Ma Pilar Ochoa Rodrigo Preescolar: - Jardí d’infants Roser Font Estadella - Preescolar A Ma Rosa Sanz Garcia

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) 253 Cicle inicial: - Preescolar B Elsa Domingo Ribé - Primer d’EGB Carmina Rigual Benedi - Segons d’EGB Rosa Ma Puerto Uria Coordinadora: Rosa Ma Puerto Uria Cicle mitjà: - Tercer d’EGB Paquita Crespo Belzunce - Quart d’EGB A Neus Missé Suñol - Quart d’EGB B Joan Oliva Rosell - Cinquè d’EGB Mercè Caminal Maestre Coordinador: Joan Oliva Rosell 2a Etapa - Tutors: - Sisè d’EGB Ma Pilar Casadesus Calm - Setè d’EGB Ma Dolors Sampera Parés - Vuitè d’EGB Pere Cuní Figueras Coordinadora: Ma Pilar Casadesus Calm Altres professors: - Trinitat Tena Cosials Anglès i Llengua Catalana - Ma Dolors Sampera Parés Ciències Naturals i Matemàtiques - Carles Garcia Puche Plàstica - Pere Cuní Figueras Socials, Llengua Castellana i Música - Ma Pilar Ochoa Rodrigo Religió - Ma Pilar Casadesus Calm Religió

Segons l’acta de composició del Consell Escolar de data 24 de gener de 1991, va quedar establert de la següent manera:

Directora: - Ma Pilar Ochoa Rodrigo Representants de la institució titular: - Ma Dolors Sarró Pujadas - Mercè Caminal Maestre - Manuel Rossell Viñals Representants dels professors: - Ma Dolors Sampera Parés - Ma Neus Missé Suñol - Immaculada Nadal Cotet - Margarida Gómez Soto Representants dels pares d’alumnes: - Frederic Roca Parse - Artur Condeminas Capell - Elena Lafarga Bosch - Màrius Belles Martin Representants dels pares: - Màrius Belles Sampera - Daniel Poza Gómez Representant del personal d’administració i serveis: - Núria Martí Martinell

254 COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) LA LOGSE ES POSA EN MARXA

La Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu, més coneguda com la LOGSE, surt publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat el dia 4 d’octubre de 1990. Una de les principals novetats que aporta aquesta Llei és que amplia l’obligatorietat d’estar al col·legi fins als 16 anys. La primària seria fins als 12 anys i la secundària fins als 16, per tant els col·legis privats, com és el cas de la Sagrada Família, havien d’afrontar el repte que els marcava aquesta Llei, o quedar-se en primària solament o renovar estructuralment el col·legi. La Sagrada Família opta per aquesta última solució. Segons el permís d’obres 81/92, el dia 2 de gener de 1992, es sol·licita a l’Ajuntament del Masnou una llicència d’obres per executar una reforma i ampliació per adaptar-se al nou sistema educatiu i poder donar així l’ensenyança secundària obligatòria, coneguda com l’ESO. Va redactar el projecte l’arquitecte Joan Ma de Castellar Bertran, dirigit per ell mateix i per l’aparellador Juli Crespo Martínez, l’empresa constructora va ser Francisco Renter. Les superfícies afectades pel projecte eren les següents:

Reforma Ampliació Planta baixa 177,00 ----- Planta 1a 97,80 44,80 Planta 2a 69,80 57,10 Planta 3a (baixos pel Dr. Curell) 38,90 71,30 Planta 4a (1r pel Dr. Curell) ------71,30

TOTAL 383,50 m2 244,50 m2

El pressupost previst en el projecte era de 23.625.000 pessetes, el cost real no figura en lloc. Aquestes obres es van donar per finalitzades el dia 17 de febrer de 1994. Un altre permís d’obres, el núm. 241/93. Aquesta vegada el col·legi de la Sagra- da Família demana ampliar la pista poliesportiva i la construcció de vestuaris i magatzem. Era lògic, en tenir més aules i alumnes de més edat, també era necessari tenir uns espais esportius apropiats i en millors condicions. Les solucions adoptades van ser ampliar la pista que ja tenien perquè tot l’espai fos aprofitable i sota d’una part d’aquesta pista crear un porxo, un magatzem per material esportiu i la construc- ció de dos vestuaris per dos equips amb dutxes, rentamans i dos lavabos. La superfí- cies edificada va ser de 192 m2, i el seu cost, segons el projecte, va ser de 6.100.000 de pessetes. Igual que l’anterior obra, va redactar el projecte l’arquitecte Joan Ma de Castellar Ber- tran, dirigit per ell mateix i per l’aparellador Juli Crespo Martínez, l’empresa constructora va ser Francisco Renter. Per acabar aquest capítol d’obres del col·legi de la Sagrada Família del Masnou, tot adaptant el col·legi a la nova Llei denominada LOGSE, el dia 29 de maig de 1996, la senyora Ma Dolors Masip Oriol, administradora del col·legi, va demanar a l’Ajuntament del Masnou un permís d’obres per a la construcció de balcons i d’una escala d’emergèn- cia en una aula existent. Això va representar una construcció de 60 m2 i un pressupost de 2.403.000 pessetes.

COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914) 255 CURS ESCOLAR 2008-09

Per aquest curs el col·legi Sagrada Família té una matrícula de 317 alumnes, distribuïts de la següent manera:

Alumnes Tutors/res Educació infantil 3 anys 25 Núria Sanclimens Gea 4 anys 19 Conxi Marin Rodríguez 5 anys 13 Dolça Cebrian Ester Educació primària 1r curs 24 Rosa Ma Puerto Uria 2n curs 17 Jordi Milà Sampera 3r curs 25 Candelària Cid Pagès 4t curs 25 Neus Missé Suñol 5è curs 29 Neus Rey Iglesias 6è curs 19 Ma Rosa Sanz Garcia Educació secundària 1r curs 29 Ma Dolors Sampera Parés 2n curs 35 Margarida Sánchez Linares 3r curs 33 Margarita Navarro González 4t curs 24 Josep Mayolas Ballester

Titular del centre: Genoveva Roigé Barrull Directora Pedagògica: Montserrat Rosanas Martí Cap d’estudis de primària: Mireia Plasència Domingo Cap d’estudis de secundària: Josep Mayolas Ballester Psicòloga: Margarita Gómez Soto

A part d’aquest professorat, també hi figura en plantilla el següent:

Marc Álvarez Rodríguez Neus Ayuso Guinaliu Júlia Famadas Cuestas Núria Ferreres Padró Ma Carme Gómez Adame Montse Pedregal Mas Concepció Marin Rodríguez Anna Ricart Castells Elena Soriano Pérez Francesc Montserrat Retamal Irene Soto Porta F. Xavier Sánchez Vicente Cristina Ventura Blasco Trinitat Tena Cosials Josep Sans Roset Mireia Basulto Amat

Quan vaig demanar a la directora, senyora Montserrat Rosanas, tota aquesta informació, tant d’alumnes com de professorat, em va explicar, molt orgullosa i satisfeta al mateix temps, que són l’únic col·legi que disposen d’una unitat de suport a l’educació especial (USEE), ho van demanar a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat i els hi va concedir. Tenen dos professors que donen aquest suport, un a primària i l’altre a secundària. No cal dir que aquesta unitat de suport a l’educació especial és molt important i per descomptat millora considerablement l’ensenyament. Felicitats.

El Masnou, 16 d’octubre de 2008.

256 COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL DEL MASNOU (1914)

258 HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX ESCOLA BERGANTÍ (1968)

En les èpoques que estem, l’alumne premerà una tecla i tindrà tota la informació que vulgui, ara hem d’ensenyar quina tecla han de tocar i com s’aplica i interpreta aquesta informació. Crec que és més important educar, si s’educa bé, l’ensenyança ja ve per si sola. És més important ensenyar els diferents valors de la vida, perquè tothom sigui el màxim creatiu possible, educat, i sàpiga respectar que la llibertat d’un acaba quan comença la llibertat de l’altre, i això no és una assignatura, és una vivència. L’important per un alumne és l’exemple d’on conviu, o sigui una família respectuosa i interessada en els seus fills i uns bons educadors. Carme Giralt

Avui, dia 28 de juny de 2007, el dia abans de la Festa Major del Masnou, he anat a l’escola Bergantí per parlar amb la Carme Giralt. Feia dos dies que havíem quedat per telè- fon, amb la finalitat de parlar amb ella perquè m’expliqués la creació d’aquesta escola i una mica d’història. Jo ja havia parlat amb ella vàries vegades del Bergantí, perquè, a part que ens uneix una bona amistat, ella havia vingut vàries vegades a l’Ajuntament a parlar amb mi en l’època franquista, sobre l’escola, la seva gran dèria, i les tribulacions per poder tirar endavant quan encara l’escola estava en el carrer de Lluís Millet, 53. A part, va ser tinent d’alcalde de cultura, ensenyament, esports i joventut en la primera legislatura democràtica d’aquesta etapa, i lògicament teníem un contacte molt directe cada dia. Vaig deixar el cotxe en una aparcament que hi ha davant mateix de l’escola, i en baixar del cotxe em vaig fixar en el seu entorn, tot i que ja hi havia estat altres vegades, però sempre era per feina, en canvi aquesta vegada, sí que també hi anava per feina, però era una feina meva sense que ningú em manés o m’estigués esperant per resoldre problemes pròpies d’aquesta feina. Vaig mirar l’entorn de l’escola Bergantí i sincerament em va semblar que estava en una altra població. Enclavada en una zona residencial, cap tipus de soroll, tranquil·litat i calma, tot un relaxament que sempre s’agraeix. Vaig estar una estona quiet contemplant el que el paisatge m’oferia, calia aprofitar aquests moments de tranquil·litat, potser havia de tenir en compte que en ser festa no hi havia nens i per tant no hi havia sorolls, o sigui corredisses, crits, etc., un dia normal d’escola no seria així, per tant crec que he encertat el dia. Després d’aquestes reflexions poc transcendentals i potser un mica avorrides, vaig prendre el camí cap a l’entrada de l’escola, unes escales amples que tot baixant dóna una perspectiva panoràmica de la grandària de l’escola Bergantí, i la veritat és que per uns moments em va semblar que entrava a una

ESCOLA BERGANTÍ (1968) 259 escola important, d’una categoria no solament arquitectònica sinó també pròpia d’una escola privada moderna, i no em vaig equivocar. Vaig entrar a la recepció que és àmplia, acollidora. En front, les escales que pugen a les aules i unes altres que baixen segurament al pati. A ma dreta la recepcionista, molt atenta, em pregunta que vull, i li dic que vull parlar amb la Carme, no calia dir Giralt, perquè la Carme és la Carme i no cal dir res més. Em va contestar que un moment i la va anar a buscar. Tot seguit la Carme va sortir, ens vam saludar i em va fer entrar a un despatx dels que tenen. Haig de dir que aquella tranquil·litat que havia gaudit abans d’entrar es va esvair completament, tot i no haver- hi alumnes, el trànsit de persones, que de ben segur que era personal de la mateixa escola, era un no parar. Ens assentem, fem una primera xerrada de diferents coses, perquè amb la Carme hi ha una confiança molt maca per ambdues parts, i li explico novament el motiu de la meva visita i del llibre que pretenc tirar endavant sobre l’ensenyament al Masnou. Enca- ra que amb ella haig de parlar d’altres temes relacionats amb l’ensenyament al Masnou que ja explicaré en altres apartats, el que avui m’interessava era la creació i les diferents etapes que havia passat l’escola Bergantí fins al dia d’avui. Per tant vam començar i vaig recollir el que ella em va anar explicant. Ella sempre ha format part de l’escoltisme català, fins i tot va ser presidenta de l’escoltisme a Catalunya i per tant sortia moltes vegades per Europa i com que era una mestre nata per si mateixa, això ja es porta amb la mateixa persona, observava el tipus d’ensenyament que en aquells moments es donava en els països europeus i que era molt diferent del que hi havia a Espanya, tenint en compte que en aquells moments l’ensenyament encara es regia per la Llei d’Instrucció Pública de l’any 1857, tot i que s’havien produït algunes modificacions puntuals. Quan va tenir els seus fills en edat escolar no volia aquest tipus d’ensenyament, sinó que el que volia per als seus fills era un ensenyament actiu en una escola activa.

INICIS DE L’ESCOLA

Hi havia altres pares que pensaven al mateix i que volien per als seus fills una escola activa i catalana. Van ser tres matrimonis Casals-Font, Portell-Massaguer i Cassi-Giralt, que van decidir crear una escola pròpia per als seus fills i així va ser com va néixer el Bergan- tí al carrer de Sant Pere i l’any següent es va traslladar al carrer de Lluís Millet, 80 (on actualment hi ha una ferreteria) amb un total de 7 alumnes, els fills dels tres matrimonis, però aquell mateix curs van acabar amb 13, ben bé es pot dir que en un mateix curs van duplicar els alumnes. La primera professora que van tenir va ser la Montserrat Canals. Els articles 148 i 149 de la referida Llei d’Instrucció Pública del 1857 parlen de la cre- ació d’escoles privades costejades i dirigides per persones particulars, societats o corporacions, de ben segur que d’acord amb aquest article van tramitar la documentació neces- sària que es demanava i enviada al Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, i de ben segur que deuria ser tramitada a través del Govern Civil de Barcelona, tal com havia de ser en aquells moments.

260 ESCOLA BERGANTÍ (1968) L’escola Bergantí comença les seves activitats el curs 1968-69

Segons m’explica la Carme no van poder obrir l’escola, almenys oficialment, fins al dia 14 d’octubre de 1968, perquè l’Ajuntament s’havia retardat en donar l’autorització d’o- bertura de l’establiment. Ja se sap, les administracions sempre igual, per això sempre diem que l’administració es lenta i no ens equivoquem, mai acaba d’estar al dia, sempre hi ha coses que els costa resoldre. És cert que la societat i l’administració semblen el gat i el gos o el gos i el gat, mai acaben de trobar l’equilibri necessari. Bé, deixem l’administració en pau i continuem amb l’escola Bergantí. Al carrer de Lluís Millet, 80, i encara que tinguin en principi 7 alumnes, han de tenir dues aules, una destinada als nens i un altre a les nenes, encara que, a la pràctica, sempre estiguessin junts, però per si de cas venia l’inspector de torn s’havien de separar o almenys demostrar que es tenien les dues aules, ja que l’esmentada Llei de 1857 així ho manava, la separació de sexes era molt clara i ningú va fer res perquè no fos així, fins que no va sortir l’any 1970 la Llei d’Educació General Bàsica. L’any següent, o sigui el començament del curs 1969-1970, ja van necessitar 4 aules. Els baixos de l’edifici on estaven era un garatge i el van habilitar per a dues aules més. Aquestes dues aules tenien entrada pel carrer de Lluís Millet i a les dues aules del primer pis s’entrava pel pati. Altra vegada haig de dir que en un any van duplicar, en aquest cas d’aules. Tot un èxit. L’escola Bergantí es fa petita, i han de buscar una nova ubicació i la troben. L’any 1974 es traslladen al mateix carrer de Lluís Millet, però al núm. 53. Aquesta casa ja fa anys que no existeix. Segons em comenta la Carme Giralt, la persona que va construir les casetes del carrer de Sant Pere, avui se’n diria promotor, construeix pel carrer Lluís Millet una espècie de casal o lloc d’esbarjo o reunió per les mateixes casetes i va posar-li el nom de la seva filla Gaudència, per tant es coneixia com el casal Gaudensià. Allà ja tenien una més àmplia ubicació, comptaven amb 7 aules i una sala que es destinava a gimnàs i també per a usos múltiples. La Llei de l’Educació General Bàsica es va aprovar l’any 1970, per tant havien de tenir 8 aules com a mínim, ja no calia tenir aules per a nens i aules per a nenes, aquesta llei permetia que les aules fossin mixtes. Com que no tenien les aules suficients, sempre va estar adscrita al col·legi Ocata, figurava com independent, però tota la documentació, tant la relació d’alumnes matriculats, com els exàmens, etc., sempre havien de ser tramesos a través del col·legi Ocata. En aquest nou lloc més ampli, també es va ampliar amb nous alumnes, cada vegada va prenent més importància l’escola Bergantí. Pels que no érem professionals de l’ensenyament i ja érem pares, almenys parlo per a mi, enteníem que aquella escola físicament no reunia, potser, les expectatives que un pare vol per als seus fills, però hi havia alguna cosa en el seu interior, que jo desconeixia o potser que no vaig aprofundir prou, que feia que molta gent en parlés. S’impartia un sistema nou d’ensenyament més personalitzat per a cada alumne, en català, més dinàmic, o sigui una escola diferenciada del que hi havia al Masnou en aquells moments. La carcassa d’una escola potser maca o lletja, pot agradar o no, però el que val, el que és més important sempre és l’ideari de l’escola i el claustre de professors, això ha de ser el que ha de fer moure els pares en el moment d’escolaritzar els seus fills. En ser un edifici molt antic, comporta molts problemes, sobretot de manteniment. Segons em va dir la Carme, una vegada va quedar un forat a terra d’un dels pisos que es

ESCOLA BERGANTÍ (1968) 261 veia la planta de sota, per tant un cap de setmana es van haver de posar a treballar els pares i els mestres per resoldre el problema. Aquesta és una de les moltes anècdotes que es van viure en aquest lloc. Però tot i així van continuar estan al mateix lloc, preveient, això sí, un futur en un altre lloc que, a part de reunir les condiciones establertes en un edifici destinat a l’ensenyament, també reunís unes condiciones mínimes de seguretat, per tal que fos considerada una escola no pública, però si reconeguda oficialment per l’Estat.

CONSTRUCCIÓ D’UN NOU EDIFICI PER A L’ESCOLA

I aquí comença el salt important. Potser era el moment d’embarcar-se i projectar la construcció d’una escola com calia. Els que coneixem la Carme ja sabem com actua en aquests casos, revoluciona tothom, mou tots els fils que ella creu oportuns, reuneix les persones que ella creu que la poden ajudar, els parla, els engresca i el que és més important, els implica, ho sap fer molt bé, possiblement perquè és una gran comunicadora. Els pares van respondre, entre ells recorda l’amic Jesús Gómez, aparellador, veí i pare d’un alumne. El procés és llarg. L’any 1978 comencen a fer esbossos de com hauria de ser l’escola, se celebren moltes reunions amb els pares que formen la Junta, etc. Tenen clar els metres quadrats de terreny que necessiten per a la construcció de la nova escola, s’havien de trobar, comença la recerca, comença l’espiral de necessitats envers una nova escola, comença un periple que durarà molts anys. Es busquen terrenys, no és fàcil per la quantitat de metres quadrats que es necessiten i també pel preu. En una de les visites que fan a l’alcalde del Masnou, en aquells moments el senyor Miquel Humet, els indica que hi ha uns terrenys molt apropiats per construir-hi una escola i que estan en venda. Els indica el propietari. Arriben a un acord per comprar el terreny on més tard es construirà la nova escola. Si abans el titular era particular, el gestor els aconsella que facin una societat anòni- ma, que els permetrà comprar el terreny i la seva construcció posterior. Així ho fan i per tant l’escola es passar a dir Bergantí, SA. D’aquesta nova empresa, hi formen part 5 socis. Tot controlat. És l’any 1977, s’ha canviat el nom de l’escola i es compren els terrenys a través d’un crèdit personal avalat per tres famílies, pares de la mateixa escola. Tot un repte. Ha començat una aventura llarga, amb molts entrebancs, però a vegades si sabés- sim tot el que ha de passar, potser certes coses no les feríem i per tant potser no s’ha de ser del tot conscient de les coses o sinó no tiraríem res endavant. Contracten l’arquitecte Francesc Mula, per tal que realitzi el projecte adequat a les normatives de construcció que l’Estat té ja preconcebudes per una escola unitària que va dels 3 als 14 anys. Segons m’explica la Carme, tot rient, que aquestes escoles preconcebudes en aquell moment incloïen la construcció d’una petita capella i així es va fer, però no va funcionar en cap moment i va acabar servint de magatzem. Es posen en contacte amb una empresa constructora denominada TORCA, SCL, que era una Cooperativa de paletes domiciliada a Sant Adrià del Besos i, a través d’un crèdit personal de la Carme, comencen les obres a l’inici de l’any 1980 i s’inaugura l’abril de 1981. S’havia complert el somni tan esperat i desitjat, tenir una escola pròpia, amb el seu

262 ESCOLA BERGANTÍ (1968) ideari particular que en si és el que volien tots, tant la direcció, com els mestres i els pares. És cert que tothom se la sentia com a pròpia, era la seva escola. La Carme em recorda que, sent ella tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Masnou, ho va ser dins la primera legislatura dels ajuntaments democràtics, o sigui del 1979 al 1983, van deixar a l’Ajuntament, ja que ells no les omplien en principi, tres de les seves aules al col·legi Rosa Sensat que en aquells moments estava fent obres d’ampliació i per tant no tenia, ni el col·legi ni l’Ajuntament, un espai adequat per portar una part dels seus alumnes.

AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA

D’acord amb la LOGSE, l’obligatorietat d’anar a l’escola passa de 14 a 16 anys, implan- tant-se l’anomenada ESO que va dels 12 als 16 anys, per tant, o acabaven als 12 anys o s’havia d’ampliar l’escola amb noves aules. Lògicament van prendre la decisió d’ampliar un pis més per a la construcció de 4 aules, un laboratori, lavabos i tutories. Aquesta ampliació va entrar en funcionament l’any 1992. Tot i que per a ells no ha estat del tot rendible no tenir dues línies, perquè els professionals els han de tenir igualment. Segons ella, d’acord amb l’ideari de l’escola, es fa un seguiment molt individualitzat per cada alumne, que encara que sigui més complex, a la llarga dóna els seus fruits. Sembla ser que en aquest tema de l’ESO, que ha portat tanta controvèrsia, l’Administració va entenent que si no es fa aquest seguiment individualitzat, els resultats no són positius per a ningú. Tant de bo això sigui cert.

CONSTITUCIÓ D’UNA FUNDACIÓ

Fins arribar aquí han passat molt anys i moltes penúries, sobretot econòmiques, per fer front als crèdits demanats i als interessos que això comporta. I quina és l’empresa que no en té? L’escola Bergantí va arribar a ser subhastada per no fer un certs pagaments d’un crèdit al Banc de Crèdit Local, aleshores va passar a ser una empresa anomenada Ense- nyament i Lleure del Masnou, SL, i aquesta empresa pagava un lloguer al nou propietari. Però coses de la vida, al cap de tres anys, aproximadament, el dia 11 d’abril de 1995 van recuperar-ne la titularitat altra vegada i van passar a ser una fundació amb el nom Fundació Privada Pedagògica Bergantí. Està composta per 8 patrons en total, encara que en els estatuts posi 9, ella n’és la presidenta. Van posar un número imparell perquè la Pre- sidència no tingués vot de qualitat, i així hi figura en els estatuts. La voluntat dels patrons de la Fundació (la majoria exsocis) era demostrar que aquesta Fundació no tenien afany de lucre. Veritablement només se m’acut una paraula pròpia d’ensenyament, matrícula d’honor. Segons em comenta la Carme, amb una cara de tranquil·litat i de serenor del deure complert, que aquest any finalitzarà el pagament de varis crèdits demanats i dels seus interessos i per si fos poc, per al curs vinent, la subvenció que reben de la Generalitat per ser concertada serà del 100%, per tant jo diria que pel proper any 2008 el Bergantí començarà una nova etapa que de ben segur beneficiarà la mateixa escola i per descomptat el poble del Masnou.

ESCOLA BERGANTÍ (1968) 263 En aquests moments a l’escola Bergantí hi treballen un total de 32 persones desglossades de la següent manera: 1 gerent 27 docents com a claustre de professors 5 persones no docents

El menjador, que és propietat de l’escola, el tenen arrendat a una empresa especialitzada. Una manera lògica de resoldre problemes que no són propis d’una escola dedicada a la docència.

DOCUMENTACIÓ TROBADA A L’ARXIU MUNICIPAL DEL MASNOU

A l’arxiu municipal hi ha una caixa amb diferent documentació relativa a l’escola Bergan- tí que és la següent: Hi ha una instància del senyor Juan Cassi Salvat, que demana instal·lar en el carrer de Lluís Millet, 27, del Masnou una escola de parvulari i 1a ensenyança, i que se li conce- deixi l’autorització corresponent. Aquest escrit té data de 27 de juny de 1969 i també està firmat per la propietària de la finca, la senyora Mercedes Obrador. I per tant comença la tramitació del corresponent expedient d’obertura.

Expediente 41 de 1969, de apertura de establecimientos e instalaciones. Expediente sobre concesión de licencia a D. Juan Cassi Salvat, para instalar una escuela parvulario de 1ª enseñanza, en la calle Luís Millet, núm. 27 [des- prés seria el 80].

Hi ha un informe del Servei Tècnic Municipal que diu:

Examinada la petición de D. Juan Cassi Salvat, el suscrito Arquitecto Municipal ha comprobado las condiciones técnicas de la actividad o establecimiento en cues- tión así como su emplazamiento urbano. Entiende el suscrito que se cumplen los requisitos exigibles y que la expresada actividad no se halla afectada por el Regla- mento de 30 de noviembre de 1961. Por lo cual el que suscribe opina que la Alcaldía podrá conceder la licencia solicitada mediante el cumplimiento de los siguientes requisitos: puede concederse en vista de que reúne las condiciones higiénicas y de seguridad suficientes para dicha instalación. El Masnou, 11 de Octubre de 1969. El Arquitecto Municipal.

Dins d’aquest expedient hi ha dos informes, un del senyor Francisco Vives, secretari de la Junta Municipal de Primera Ensenyança i un altre del senyor Josep Miravet, com capo- ral en cap accidental de la Policia Municipal. El primer diu que s’accepta la petició feta pel senyor Cassi, ja que beneficiarà la població per la necessitat de creació de parvularis en el Masnou, i el segon, després de fer una relació de totes les persones que formen l’escola, diu que tots ells tenen una conducta «intachable», tan privada com pública i professional i que gaudeixen d’una excel·lent reputació entre el veïnat. No hi ha cap tipus d’antecedents en els arxius de la Policia Municipal.

264 ESCOLA BERGANTÍ (1968) El dia 27 de novembre de 1969 el senyor Juan Cassi rep el següent escrit:

Cúmpleme comunicar a Vd., que la Iltre. Comisión Municipal Permanente de este Ayuntamiento en la sesión celebrada el día 27 de Octubre de 1969, vista la petición por Vd. formulada, acordó no existir inconveniente en acceder a la apertura municipal solicitada, si bien deberá estar en posesión de la autorización Supe- rior por parte de la Inspección de 1ª Enseñanza, todo ello previo pago de los derechos municipales correspondientes, alta de Licencia Fiscal nº 1 y cumplimiento de los demás requisitos reglamentarios. Dios guarde a V. muchos años. Masnou, 27 de Noviembre de 1969. El Secretario.

Hi ha un escrit del Gobierno Civil de la Provincia de Barcelona, de data 16 de novembre de 1971, en què posa en coneixement de l’Ajuntament del Masnou que el senyor Juan Cassi Salvat ha demanat al Ministerio de Educación y Ciencia l’autorització pel funcionament legal d’un centre no estatal d’ensenyança denominat Escola Bergantí, al carrer de Lluís Millet, núm. 80, i que comptarà amb una classe d’educació general bàsica. També diu que la documentació és correcte i que s’inclou informes favorables del senyor Rector del Masnou i de la Guàrdia Civil, però demanen l’informe de l’Ajuntament. Hem de tenir en compte que la Llei General d’Educació Bàsica va ser aprovada l’any 1970 i per tant devia ser perceptiu demanar la corresponent autorització per impartir la coneguda EGB. Com a resposta a l’escrit del Govern Civil, l’Ajuntament textualment diu:

Dando correspondencia a sus respetables escritos […] requiriendo informe por duplicado sobre los componentes de un Centro no estatal de Enseñanza denominado «Escuela Bergantí», establecido en esta población calle de Luís Millet nº 80, tengo el honor de informar en el sentido de que dichos componentes del citado Centro son: Empresario o dueño: D. Juan Cassi Salvat, vecino de Masnou con domicilio en la Av. Ntra. Sra. del Carmen, nº 23, 5º, 2ª. Profesión: comercio. Directora: Srta. Monserrat Canals Verdú, vecina de Barcelona, con domicilio en calle Palma de San Justo, nº 5, 1º. Profesión: maestra. Profesora: Doña Montserrat Grau Sanchís, vecina de Masnou, con domicilio en carretera de Teyá, nº 12. Profesión: maestra. Auxiliar: Doña Carmen Giralt Rosés, vecina de Masnou, con domicilio en Av. Ntra. Sra. del Carmen, nº 23, 5º, 2ª. Profesión: s/l (es la esposa del empresario o dueño). Con relación a la apertura-funcionamiento de dicho Centro, en este caso una Escuela-Parvulario y 1ª a tenor de la oportuna instancia suscrita por el expresado Sr. Cassi Salvat, el Ayuntamiento en sesión del día 27 de Octubre de 1969 celebrada por la Comisión Municipal Permanente acordó el no existir inconveniente en acceder a la apertura municipal solicitada, subordinando no obstante dicha autorización a la superior que debe expedir la Inspección Provincial de 1ª Ense- ñanza, todo ello previos los oportunos requisitos complementarios que fueren procedentes. Dios guarde a V.E. muchos años.

ESCOLA BERGANTÍ (1968) 265 Masnou, 31 de Diciembre de 1971 El alcalde Firmado: Francisco de P. Salazar Culí

A l’arxiu municipal figura una relació del professorat que tenia l’escola Bergatí en el curs escolar 1981/82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la següent: Ma Àngels Falip Balagué Mercè Bosch Andiñach Pepita Castellví Bona Teresa Paniagua Gómez José Ma Argüelles Garcia Assumpció Vilalta Carrillo Joan Bosch Monegal Palmira Robles Carro J. Antoni Curto Homedes Ma Teresa Cisa Raméntol Yvonne Castro Poupart

Hi ha un escrit firmat per Carme Giralt Rosés, com administradora de l’Escola Bergan- tí, SA, de data 26 d’octubre de 1981, dirigit al Departament d’Ensenyament de la Gene- ralitat de Catalunya, exposant que acabades les obres de l’escola i havent començat el seu funcionament en l’actual curs i complint tots els requisits necessaris, demana l’autoritza- ció definitiva del centre. Aquesta autorització demanada tindrà efecte dos anys més tard, en la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat del dia 2 de setembre de 1983, de l’Ordre de 19 de juliol de 1983 de la directora general d’Ensenyament Primari, Sara Blasi. La resolució textualment diu:

ORDENO: Primer. Es concedeix l’autorització definitiva per a l’obertura i el funcionament del centre docent privat que es detalla tot seguit, els nivells i per les entitat indicades: Número d’expedient: 9055. Comarca: Maresme. Municipi: el Masnou. Localitat: el Masnou. Denominació: Col·legi Bergantí. Adreça: carrer Fra Juníper Serra, s/n. Titular: Escola Bergantí, SA. Nivells: preescolar i Educació General Bàsica. Unitats: 8 d’Educació General Bàsica amb 320 places escolars i 2 de preescolar (pàrvuls) amb 80 places escolars. Segon. La present autorització podrà ésser revocada en els supòsits previstos a l’article quinzè del Decret 1855/1974 de 7 de juny, regulador del règim jurídic de les autoritzacions de centres docents privats. Barcelona, 19 de juliol de 1983.

266 ESCOLA BERGANTÍ (1968) Hi ha un escrit de data 27 d’octubre de 1981, del senyor Joan Bosch, titular de l’Acadè- mia Bosch, en el qual exposa que amb motiu de la no legalització de la seva Acadèmia per no reunir les condiciones d’espai que assenyala la Llei d’Educació General Bàsica, van acordar, conjuntament amb els pares dels seus alumnes, integrar professors i alumnes a l’escola Bergantí atès que aquesta escola té un edifici completament nou.

Hi ha un escrit de data 28 de maig de 1982, de la Societat Cooperativa d’Ensenyants NAU, del carrer de Sant Antoni, 21-27 de Premià de Mar, el qual manifesta que atesos els greus problemes econòmics que estan patint pels crèdits pendents, a causa de les inversions realitzades a l’Escola NAU i a l’encariment de la quota mensual, han aconseguit que l’escola Bergantí del Masnou escolaritzi la gran majoria dels seus alumnes, ja que era impossible poder trobar places en el mateix Premià de Mar.

En data 3 de desembre de 1982 es va rebre a l’Ajuntament del Masnou un escrit del cap dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, comunicant que l’escola Bergan- tí rebria una subvenció de 1.533.228 pessetes, en concepte de ser un centre privat subvencionat al 68,7%, o sigui el que avui es diu un centre concertat en part. Aquesta sub- venció o concert corresponia a 6 aules destinades a EGB pel curs 1982/83.

Del cens escolar del curs 1983/84 de l’escola Bergantí que figura a l’arxiu municipal he extret el següent: Alumnes de parvulari: 59 alumnes. De 4 a 5 anys: 29, i de 5 a 6 anys, 30. Total alumnes d’EGB: 202. Total aules: 8 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è Desglossats: 29 28 30 27 29 25 18 16

Personal de l’escola tal com figura a la relació: Palmira Robles Carro Directora Ma Carme Giralt Rosés Cap d’estudis sense funció docent Joan Bosch Monegal Secretari Ma Àngels Falip Balaguer Tutora Teresa Oliveres Baeza Tutora Mercè Bosch Andiñach Tutora Assumpció Vilalta Carrillo Tutora Marta Mariages Terrones Tutora Ma Teresa Bosch Sinca Tutora Albert Pedro Font Tutora Gemma Ruíz Pons Tutora Ma Teresa Cisa Raméntol Educació Física Pepita Castellví Bona Música Yvonne Castro Poupart Anglès.

D’acord amb l’Ordre de 17 de novembre de 1983, del conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, publicat en el DOG del dia 2 de desembre del mateix any, pel qual s’obria termini de convocatòria per a la integració a la xarxa de Centres Docents Públics de determinats centres privats de preescolar i educació general bàsica, l’escola

ESCOLA BERGANTÍ (1968) 267 Bergantí demana a l’Ajuntament, en data 22 de desembre de 1983, informe positiu de la Corporació i els informes, certificats i valoracions que es mencionen en la referida Ordre, per tal de poder presentar la documentació en el termini previst. Com a conseqüència d’aquesta petició en aquest expedient hi figuren dos informes eme- sos per l’aparellador municipal, senyor Francesc Serrahima, de data 19 de gener de 1984.

El primer fa referència a la situació física de l’escola i diu que l’escola Bergantí està situada al carrer Fra Juníper Serra, s/n, que té una superfície aproximada de 2.800 m2 on està ubicat un edifici de forma rectangular amb planta soterrani, planta baixa i planta pis amb un total de 1.814 m2 de superfície construïda i una pista esportiva. Té 2 unitats destinades a preescolar amb capacitat per a 80 alumnes i 8 unitats per educació general bàsica amb capacitat per a 320 alumnes. El programa desenvolupat a l’edifici és el següent: - Ensenyament preescolar: 2 aules, sala de professors, sanitaris, sala d’usos múltiples i pati d’esbarjo. - Ensenyament general bàsic: 1a etapa 3 aules, 2a etapa 5 aules, més laboratori, pretecnologia, biblioteca, tutoria i orientació, usos múltiples, oratori capella, sanitaris alumnes, sanitaris professors i vestuaris esportius. - Administració: despatx director, secretaria i arxiu, sanitaris professors i servei mèdic. - Serveis generals: cuina i rebost, sanitaris serveis, cambra de calefacció i mals endreços.

El segon informe emès és la valoració que tenia en aquell moments el total de la finca sense comptar les instal·lacions de la cuina i el laboratori, ni el mobiliari existent. - El terreny es valora en 21.918.427 pessetes - La construcció es valora en 63.490.000 pessetes - Les instal·lacions de la pista esportiva en 4.000.000 pessetes - Les tanques i els murs en 3.500.000 pessetes - El total el seu valor queda fixat en 92.908.427 pessetes

En sessió de data de 27 de gener de 1984, de la Comissió Municipal Permanent, pren el següent acord que, en part, textualment diu:

[...] Atenent que l’escola Bergantí ve desenvolupant una molt meritòria tasca d’interès social, complint amb una finalitat de formació i renovació pedagògica i funcional d’un alt nivell, amb criteris i mètodes que sempre han merescut la consideració del municipi, coadjuvant així mateix amb les iniciatives d’aquest Ajuntament quant a la necessitat de cobrir el major nombre de llocs escolars [...] Considerar en sentit positiu la petició que farà l’escola Bergantí a la Direcció General d’Ensenyament Primari de la Generalitat de Catalunya, per a la seva integració a la xarxa de centres docents públics, d’acord amb el que especifica la Llei 14/1983, de 14 de juliol i l’Ordre de 17 de novembre de 1983.

La certificació dels dos informes més la certificació d’aquest acord es van lliurar a l’escola Bergantí perquè ho pogués incloure en la petició formal de passar a centre públic.

A l’arxiu municipal hi figura un escrit sense data ni signatura de l’escola Bergantí, que textualment diu:

268 ESCOLA BERGANTÍ (1968) L’escola Bergantí existeix des de l’any 1968, va néixer quan un grup de persones, van adonar-se de la necessitat d’una pedagogia que considerés el nen com a protagonista principal, és a dir, el que denominem pedagogia activa. Fou la primera escola del Masnou en realitzar la coeducació (tot i no sent autoritzada en aquells moments). Vam ensenyar el català des de la seva fundació, i en català des de l’any 1978. Ha estat molt important la dedicació constant del personal de l’equip pedagò- gic, que sempre ha vetllat per a renovar-se en qüestions de metodologia dintre de les nostres línies pedagògiques. Hem estat la primera escola del Masnou en introduir el vídeo, tant pel que fa a la filmació com a la reproducció. Del nostre professorat, tots els tutors són titulats (2 mestres, 4 professors d’EGB i 4 llicenciats) i els especialistes d’anglès, música, ritme, plàstica i gimnàs tenen un alt grau de preparació específica. Tots els tutors estan fent reciclatge de català i la majoria (8 de 10) estan en el segon i últim nivell, finalitzant-lo 4 aquest curs, atès que aquest ha estat un objectiu de la nostra escola. Tanmateix participem d’una manera continuada a les escoles d’estiu i amb cursets dels ICE. També tenim un especialista coordinant l’observació sistemàtica del nen a nivell individual, que amb la col·laboració dels tutors, està donant resultats satisfactoris. Per no haver rebut ajudes oficials fins fa 2 anys, l’escola ha estat permanent- ment deficitària, la qual cosa, malgrat l’esforç dels pares, ha fet que els mestres cobrin sempre per sota dels sous de conveni. Per millorar les condicions dels mitjans d’ensenyament, i poder accedir a les subvencions oficials, hem construït un nou edifici que compleix sobradament amb les necessitats pedagògiques i amb les exigències de la Generalitat. Les ajudes oficials del Banc Hipotecari han arribat dos anys més tard del previst, les subvencions a l’ensenyament de la Generalitat són insuficients i el nivell del 50% d’altres escoles del Masnou. La qual cosa explica el nostre grau d’endeutament actual que és important. Recentment s’ha construït la Fundació Pedagògica Catalana que restarà titular del 100% de les accions i per tant propietària de les instal·lacions de l’escola. Remarquem, doncs, que l’escola no té cap afany de lucre, i pretén una qualitat pedagògica al mínim cost possible, sent la gratuïtat el seu objectiu final. És per això coherent el seu interès per elevar-se a pública sempre i quan això signifiqui un respecte per la continuïtat de la pedagogia, catalanitat i qualitat de l’escola, i la garantia de retornar els préstecs rebuts.

A l’arxiu municipal hi figura un escrit, sense data ni signatura, de l’escola Bergantí, que textualment diu:

LÍNIES PEDAGÒGIQUES DE L’ESCOLA BERGANTÍ

L’Escola Bergantí acull nens i nenes des dels 2 als 14 anys, agrupats en els successius nivells de preescolar, parvulari i EGB. Les següents línies pedagògiques, com

ESCOLA BERGANTÍ (1968) 269 a resum de la nostra acció educativa, pretenen englobar totes aquests nivells fent les adaptacions necessàries a cada edat. Considerem per tant al nen de 2 anys com a individu que forma part del grup, amb els seus drets i deures corresponents. 1. El nen com a protagonista actiu a l’escola. 2. Integració social del nen a través del grup-escola. 3. Escola coeducativa. 4. Educació integral. 5. Relació individualitzada nen-mestre (classes limitades). 6. Escola oberta a tothom. 7. Idioma.

1. El nen com a protagonista actiu a l’escola. Quan el nen entra a l’escola és considerat ja capaç de prendre decisions, segons les seves possibilitats, que són les que el fan evolucionar cap a una manera de pensar pròpia i crítica. El nen és el principal protagonista en el seu aprenentatge, aprèn segons la seva pròpia experiència, per tant els coneixements que li oferim han de ser concrets, basats en la lògica i en l’experimentació. El mestre, doncs, té la funció de proporcionar al nen els mitjans que el duguin a descobrir aquests coneixements, d’aquesta manera el nen participa activament en el seu aprenentatge. Tot això vol dir que el mestre ha de conèixer, per una banda, les etapes de desenvolupament per les quals va passant el nen per tal de poder-li exigir allò que correspongui a la seva edat, és a dir, és el mestre el que s’ha d’adaptar al nen, no a la inversa. I, per altra banda, ha de conèixer i tenir en compte les possibilitats de cada nen, perquè pugui evolucionar segons la seva capacitat.

2. Integració social del nen a través del grup-escola. Entenem l’escola com un aspecte més del món del nen i com un pas de la família a la societat. Es tracta que el nen pugui conèixer a través de l’escola tot el que l’envolta, per tant l’escola no pot deslligar-se de la societat, s’educa el nen per a fer-lo capaç d’integrar-s’hi i poder-la transformar, en aquest sentit es desenvolupa el seu esperit crític. Es pretén que el nen aprengui a conviure amb els altres i per tant a respectar- los i a tenir en compte els seus punts de vista. El nen viu dins una comunitat, primer a l’escola, després en altres llocs, i mentre que ell sol no podrà fer moltes coses, sí les podrà fer amb la col·laboració dels seus companys, és a dir, treballant en equip. És important que el nen aprengui a acceptar i a adaptar-se a l’interès de la majoria encara que aquest pugui no coincidir amb el seu personal. Llavors és quan el nen pot entendre la necessitat d’unes normes pel bon funcionament de la comunitat. Els grups es regeixen per unes normes de convivència naturals (justícia, hon- radesa, sinceritat, companyonia) i són aquests els aspectes que es fomenten. Cal remarcar que de vegades s’oblida la importància que el nen de 2 a 6 anys (considerat com a objecte bonic al qual s’ha de cuidar i preservar) s’integri en el món que l’envolta. Aquesta integració no pot aconseguir-se si ell no troba un equilibri entre: amor i autoritat, solidaritat i rivalitat. Sense un equilibri entre aquestes forces, no podrà créixer en els altres nivells: intel·lectual, físic i afectiu.

270 ESCOLA BERGANTÍ (1968) 3. Escola coeducativa. Es dóna un tracte igualitari a nens i nenes, no es delimiten papers específics a cada sexe. S’intenta també eliminar tots els tabús referents al sexe solucionant els problemes que puguin sorgir.

4. Educació integral. A l’escola l’interessa desenvolupar tots els aspectes de la personalitat del nen i per tant es dóna importància a totes les matèries per igual donat que cada una desenvolupa una facultat del nen.

5. Relació individualitzada nen-mestre (classes limitades). Es desenvolupen totes les facultats del nen però segons les seves aptituds i la seva capacitat, això vol dir que el mestre ha de poder observar i conèixer cada nen en particular per a tenir en compte els seus problemes (de tipus familiar, adaptació, etc.), és per això que creiem necessari l’existència de classes reduïdes.

6. Escola oberta a tothom. L’escola no pretén fer cap tipus de selecció i tothom pot entrar-hi sigui quin sigui el seu nivell cultural, sempre que estigui d’acord amb la línia pedagògica de l’escola. L’únic problema en aquest plantejament pot ser l’econòmic però, encara que sigui molt lamentable, esmenar això està per sobre de les nostres possibilitats.

7. Idioma. Ja en la seva fundació l’escola ensenya el català. En el curs 78-79 es comença a impartir l’ensenyament en català per als alumnes que han escollit aquesta llengua per ésser la pròpia.

Hi ha un informe de data 3 de desembre de 1986, fet per l’arquitecte municipal, que informa d’un nou valor de l’Escola Bergantí, en aquest cas el valor és el següent:

Construcció 1.814 m2 x 30.000 ptes m2 54.420.000 ptes Terrenys 3.523 m3 x26.468 ptes x 120/1000 11.189.612 ptes

TOTAL 65.609.612 ptes

Aquesta era una quantitat menor a la donada l’any 1984, que era un total de 92.908.427 ptes. Possiblement aquesta diferència venia donada pel següent: si l’escola Bergantí passava a ser de la Generalitat, el terreny l’havia de comprar l’Ajuntament i l’obra l’havia de pagar la Generalitat.

El dia 23 de desembre de 1986 la Directora General d’Ensenyament Primari, la senyora Sara Blasi, envia a l’Ajuntament del Masnou la proposta de conveni que haurà de firmar l’Escola Bergantí, l’Ajuntament del Masnou i la mateixa Generalitat. A la clàusula primera figura que la quantitat de venda és de 65.609.612 pessetes de les quals les 54.420.000 corresponent a l’edifici, i 11.189.612 al valor del terreny. A la clàusula tercera, que fa referència al personal, diu que el personal no docent serà absorbit per l’Ajuntament. Quant al personal docent, se’n farà càrrec la Generalitat entrant en principi com interinatge. La relació del personal docent que figura en aquest conveni és el següent:

ESCOLA BERGANTÍ (1968) 271 Pepita Castellví Bona Ma Teresa Paniagua Gómez Palmira Robles Carro Assumpció Vilalta Carrillo Joan Bosch Monegal Ma Àngels Falip Balagué Mercè Bosch Andiñach Ma Teresa Cisa Ramentol Yvonne Castro Poupart Teresa Bosch Sinca Marta Mariages Terrones Gemma Ruiz Pons Ma Teresa Oliveras Baeza Albert Pedró Font Josefina Maristany

A la clàusula vuitena parla de les normes de funcionament que tindrà aquesta escola i diu que l’ensenyament en aquest centre s’acomodarà en tots els seus aspectes als plans, horaris, mètodes, programes i funcionament dels centres públics.

En data 30 de novembre de 1987, es presenta, per part de l'escola Bergantí, un escrit dirigit al cap dels Serveis Territorials d'Ensenyament de Barcelona-Comarques, que textualment diu:

[...] Que l’esmentada escola va sol·licitar en el seu dia la seva integració a la xarxa d’escoles públiques de la Generalitat, segons convocatòria oberta a l’efecte. Que havent complert tots els tràmits reglamentaris, va ésser inclosa en el lloc número 97 de la llista definitiva de les escoles a integrar. Que conegudes les condiciones econòmiques de la integració, aquestes no cobreixen les inversions efectuades, per la qual cosa no solucionen el greu problema econòmic que l’escola té. Per la qual cosa. Demanem: que es retiri l’escola Bergantí del Masnou [...] definitivament de la llista d’escoles a integrar a la xarxa pública de la Generalitat [...]. Donat que aquesta escola ha reunit els requisits suficients per estar a la llista d’escoles a integrar a la xarxa pública, el que pressuposa pràcticament les mateixes premisses que són necessàries per un concert ple, esperem que a la propera oportunitat, que altres escoles rebin el concert ple, aquesta escola estarà entre elles, o que en cap cas serà tractada desfavorablement respecte a les altres escoles privades i concertades de la població. El Masnou, 30 de novembre de 1987.

Parlar amb la Carme Giralt sempre és una satisfacció. El seu caràcter, el seu tarannà planer, la seva generositat i també, perquè no dir-ho, la seva tossuderia i el seu idealisme envers la seva escola l’han fet passar moments molt difícils, però ha valgut la pena. Felicitats Carme.

El Masnou, 10 de març de 2008.

272 ESCOLA BERGANTÍ (1968)

274 HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX INSTITUT MAREMAR (1969)

La Formació professional s’ha vist gairebé sempre com una segona opció, la porta que queda quan se’n tanquen d’altres. Fins i tot avui hi ha alumnes que comencen el curs lamentant-se de no haver aconseguit prou nota per entrar a la universitat... ! Però amb el temps, allò que era una no-opció, el que es fa quan no queda altra remei, interessa, i enganxa, i mou alguna cosa. Vénen les pràctiques i l’orgull de sentir-se capaç, de sentir-se competent, de compartir un «saber fer» concret i especialitzat. I allò que era un no- res esdevé el primer pas d’un llarg camí per inserir-se i trobar un lloc a la vida. Ser testimonis d’això i contribuir-hi d’alguna manera, ha estat sempre la nostra feina, la que més ens agrada fer. Maria Villalta

Després d’haver parlat telefònicament amb la directora de l’institut Maremar, senyora Maria Villalta, vam quedar que l’aniria a veure el dia 14 de maig de 2008, i aquest mateix dia a les 7 de la tarda vaig arribar al recinte de l’institut en cotxe i vaig aparcar a l’entrada de la finca, no perquè sigui un aparcament ben determinat, sinó perquè és un espai lliure que tot i la seva disfunció permet poder deixar el cotxe en unes mínimes condicions acceptables. Vaig fer el camí de pujada a peu fins arribar al replà on queda a la vista la casa principal de la finca i que ara serveix com alberg i figura dins la xarxa d’albergs de la Generalitat. Per entrar a l’alberg hi ha un barri on queda delimitada la seva entrada i la seva superfície exterior. Al costat també hi ha el barri d’entrada a l’institut Maremar que és on havia d’anar. Per un moment em vaig mirar detingudament la finca de l’alberg, que l’havia vist quantitat de vegades, però aquesta vegada el pensament se’n va anar molts anys enrere, principalment als anys 50 i 60 del segle passat, quan en plena dictadura franquista l’es- glésia, que era la seva gran aliada, ens dominava espiritualment i corporalment i ens repri- mia dient que tot el que es referia a sexe era pecat i que no s’havia de fer, perquè ens podrien passar quantitat de coses que ara ens fan riure. Vivint amb aquesta repressió van aparèixer les sueques, les alemanyes, les daneses, etc., que venien a passar uns dies d’estiu al Masnou a través d’intercanvis que organitzava la secció femenina d’aquell temps, això va ser una revolució. Aquelles noies estaven alliberades, tenien una formació liberal i donades les restriccions que patíem els nois en la matèria, no diré de sexe, que també hi era, sinó mes aviat de jocs inicials que conduïen al sexe, allò va ser un desbordament d’àn- sies d’afecte físic impensable. Recordo aquell bolero que cantàvem «Por el camino verde, camino verde, que va al

INSTITUT MAREMAR (1969) 275 alberge». La carretera de Teià semblava una peregrinació sobretot a les tardes i vespres quan era l’hora de tornada. Aquest alberg es va fer famós, no solament en el Masnou sinó a les poblacions del nostre entorn. Són coses que vam viure molt de prop i que van portar martiritzades les nostres mares i persones vinculades amb l’església que no veien amb bons ulls tot aquell enrenou amb la joventut. Però ara no vinc a parlar d’això, ara, als meus 68 anys vinc a parlar d’altres coses, en aquests moments més serioses i importants. Desperto dels meus records, i entro al barri de l’institut Maremar on hi ha nois i noies que estan parlant i m’endinso pel camí que em porta a l’edifici destinat a l’institut. Aquest edifici va ser inaugurat per la dona d’en Franco, era per l’any 1970, feia poc que havia entrar a treballar a l’Ajuntament del Masnou i una de les meves feines era ser responsable del protocol, però en aquest cas no em va servir de res, la importància de l’acte era tan enorme que va ser el mateix protocol de l’Estat el que va tenir cura de tot, l’Ajunta- ment només va ser un mer espectador i jo també. Alcalde, regidors, el secretari de l’Ajun- tament i jo vam pujar a la finca denominada Santa Maria del Rosellón i vam saludar a la primera dama d’Espanya. Arribo a l’entrada de l’edifici. A aquesta hora hi ha una certa calma pel que fa als alumnes, moltes classes ja han acabat, la tranquil·litat comença a imperar, de ben segur que al matí i migdia hi ha més soroll, més bullici. Entro i demano per la directora que m’està esperant, i tot seguit m’acompanyen al seu despatx on em presento, em convida a seure i començo a explicar el llibre que estic fent i tot el que he escrit sobre aquest institut.

ELS INICIS

De la documentació antiga que m’ensenya, vaig trobar un historial docent de data 7 de juliol de 1972, de l’escola de Santa Maria del Rosselló, que em sembla bo que sigui conegut per tothom, transcrit al català textualment diu:

Aquesta escola procedeix de l’escola Argentina, ubicada a Benicàssim (Castelló), la qual estava destinada a impartir els estudis d’aprenentatge de la branca de tall i confecció. Aquesta escola, amb anterioritat a la seva implantació, va experimen- tar el primer pla d’estudis de la branca de tall i confecció en la modalitat de modisteria, sastreria, i llenceria per a dona i nen, pel grau d’aprenentatge i oficial. Va ser adoptat per la direcció general laboral del Ministeri d’Educació i Ciència, per Ordre Ministerial de 17 de juliol de 1964. Conseqüentment, l’any 1965 es sol·licita l’autorització com a centre no oficial de Formació Professional al referit Ministeri, per impartir aquests ensenyaments, per la qual cosa l’autorització va ser concedida per Ordre Ministerial del dia 13 d’abril de 1966. El reconeixement oficial va ser atorgat a aquesta escola Argentina de Benicàs- sim (Castelló), per impartir el grau d’aprenentatge com a centre no oficial depenent de la iniciativa privada, mitjançant el Decret del 22 de maig de 1969. Enfront de la necessitat d’ampliar els estudis al grau de Mestratge per les constants peticions de les alumnes per poder continuar estudis, interessades en adquirir la màxima graduació acadèmica de la Formació Professional, aquesta delega- ció nacional de la Secció Femenina creu convenient que es faci aquesta amplia-

276 INSTITUT MAREMAR (1969) ció. L’edifici de Benicàssim, que era on estava instal·lada l’escola, no reunia les condicions necessàries per l’ampliació i tampoc es feia factible l’adquisició d’un professorat adequat, cosa que ja s’exposava en la memòria presentada a l’expedient d’autorització de l’any 1965, pel qual es preveia un trasllat de l’actual escola. En iniciar-se el curs 1969-70, s’havien finalitzat les obres del nou edifici del Masnou (Barcelona), es va decidir el seu immediat trasllat i impartir en aquest nou centre els graus de la Formació Professional de la branca de tall i confecció. Aquest nou centre es va construir expressament per aquest destí per la proximitat de les fàbri- ques tèxtils que hi havia a la província de Barcelona, i poder comptar amb un professorat més adequat i una més segura col·locació de l’alumnat. Es va sol·licitar al Ministeri d’Educació i Ciència el trasllat d’aquesta escola de Benicàssim al Masnou, i va ser concedit per Ordre Ministerial de data 27 d’abril de 1970. En canviar-se d’emplaçament també es va canviar de nom, denominant- se Santa Maria del Rosselló. La inauguració oficial va tenir lloc amb la presència de l’esposa del cap de l’Es- tat, el dia 25 de juny de 1970. Pocs dies després es clausurava el curs havent obtingut el següent resultat: En el grau d’oficiala es van presentar 62 alumnes, en van aprovar 50. En el grau de mestratge, examinades a l’escola oficial de Formació Professio- nal Industrial de Badalona, prèvia autorització com alumnes lliures per la Direc- ció General d’Ensenyança Mitjana i Professional, es van examinar 33 alumnes i van aprovar totes. En el curso 1970-71 en el grau d’oficiala es presentaren 55 alumnes i en van aprovar 40. En el grau de mestratge examinades a l’Escola Oficial de Formació Professio- nal Industrial de Badalona, de la mateixa manera que el curs anterior, s’examina- ren 22 alumnes i van aprovar totes.

L’actual Institut Maremar va començar les seves activitats el curs 1969-70

A l’arxiu municipal hi ha un qüestionari del curs 1975/76, que en la seva part més important i traduït al català diu:

Centre: E. Professional Santa Maria del Rosselló. Domiciliat: ctra. de Teià, 52 Directora: Anna Maria Morquecho Bendaña. Ensenyament: Tall i confecció i Administratiu (Delineant no s’imparteix per falta de matrícula). Cursos: Administratiu (1r i 2n curs). Tall i confecció (1r i 2n curs, 1r grau). Nombre d’aules: 12. Nombre d’alumnes per aula: 25. Superfície de cada aula: 73,42 m2. Nombre de professors: 14. Total alumnes: 56 Alumnes del Masnou, 18; de Burgos, 12; de Santander, 8; de Saragossa, 6; de Bar-

INSTITUT MAREMAR (1969) 277 celona, 5; d’altres localitats, 7. Serveis complementaris: internat, mitja pensió i menjador. Mitjana diària d’alumnes que es queden a dinar: 56.

AMPLIACIÓ DE BRANQUES I PROFESSIONS

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 7 d’octubre de 1976, es publica l’Ordre de 30 de juny de 1976, per la qual s’amplia amb noves branques i professions de primer i segon grau de Formació Professional els centres que s’indiquen. Segons es manifesta en l’esmentada Ordre, aquestes ampliacions es fan com a conse- qüència de les peticions formulades pels mateixos centres, tenint en compte que aquests reuneixen els requisits exigits i els informes favorables del coordinador i delegat provincial. Aquesta ampliació d’ensenyances s’hauran d’impartir en el curs 1976-77. Pel que fa al Col·legi de Santa Maria de Rosselló, de Masnou, s’amplia la branca de química, professió operador de laboratori, en primer grau. Per aconseguir el segon grau en aquest tipus d’ensenyança, la direcció del centre va demanar a l’alcalde del Masnou que enviés un informe a la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, Departament de Formació Professional. Així ho va fer i en data 3 de febrer de 1977 va trametre el següent informe, que traduït al català textualment diu:

Miquel Humet Argemí, alcalde-president del Il·lm. Ajuntament del Masnou, té l’honor d’emetre el següent informe: aquesta alcaldia considera que l’experiència de la Formació Professional en el primer grau a l’escola Santa Maria de Roselló d’aquesta vila, ha estat molt positiva i cada dia són més els alumnes que a nivell d’Ensenyança General Bàsica s’inclinen per aquesta branca d’ensenyament. Per això considerem convenient que a la mateixa escola s’imparteixi el segon grau de les branques administratives i disseny estilista en la branca de tall i confecció. Les condicions d’espai i ambient són immillorables, com també ho és la qualitat de l’ensenyament. Per tot això, aquest Ajuntament dóna tot el suport necessari a aquest ensenyament i considerem molt important que els alumnes de segon curs del primer grau puguin continuar els seus estudis, sense desplaçaments, en el segon grau. Per tant, l’informe d’aquesta alcaldia és totalment favorable i positiu.

No van fer gaire cas d’aquest informe. En aquells moments el Govern de Madrid tenia altres problemes més importants, estàvem en plena transició i aquest tipus de problemes en «provincias», no eren urgents, no hi havia cap presa. S’havien legalitzat els partits polí- tics i se n’havien de crear de nous, tothom tenia la poltrona que ballava, no era segura, no se sabia quan temps hi estarien asseguts. És per això que l’alcalde del Masnou va creure que el millor era fer una carta al ministre corresponent, en aquest cas el de Cultura que era el que es feia càrrec d’aquest centre educatiu. De veritat que es fa difícil entendre-ho. Un col·legi de formació professional hauria de dependre del ministeri d’Educació i Ciència, doncs no, potser si hagués estat així no hagués tingut gràcia, alguna cosa tenim que ha vegades ens fa diferents.

278 INSTITUT MAREMAR (1969) En aquells temps escriure una carta directament a un ministre sense passar pel Governa- dor Civil de Barcelona no era normal, sortia de la lògica, en aquest cas ho va ser. El dia 10 de setembre de 1977, l’alcalde del Masnou, el senyor Miquel Humet va enviar una carta que transcrita al català textualment diu:

Excm. Senyor Pio Cabanillas Ministre de Cultura Madrid En la meva qualitat d’alcalde d’aquesta vila del Masnou i per tant a títol de mantenidor dels interessos (en aquest cas) culturals d’aquesta població, em permeto molestar la seva atenció amb la brevetat possible, mitjançant l’exposició que explico tot seguit. Al Masnou existeix des de fa molt anys una escola professional depenent de la Delegació Provincial de la Secció Femenina del Moviment, denominat Escola Professional Sant Maria del Rosselló. L’octubre de 1975, a instàncies d’aquest Ajuntament i amb la seva col·labora- ció econòmica, es van iniciar cursos mixtes de secretariat, així com també cursos complementaris d’idiomes. No obstant això, sempre s’ha impartit el curs de tall i confecció industrial, donant entrada al centre, molt adequat a la docència, a estudiants d’altres centres, amb una meritòria labor cultural i esportiva en l’àmbit interescolar municipal. L’alumnat ha tingut sempre opció a l’internat, sent el primer de caràcter feme- ní procedent de vàries províncies espanyoles, quant a l’alumnat extern, es nodreix de la pròpia població. Aquesta convivència escolar i la gran capacitat i aptitud del professorat, com- plementada per l’excepcional labor desenvolupada per la seva directora, han pro- porcionat com a resultat una perfecta i sana compenetració de tots els alumnes. Cal esmentar que per aquest curs 1977-78, hi ha una gran quantitat d’alumnes que han acabat el 8è curs d’EGB, els quals han fet la seva inscripció per aconseguir estudis professionals en la referida escola, estant en preparació per part de la direcció, a instància d’aquesta alcaldia, així com també dels directors dels centres d’EGB i associacions de pares d’alumnes d’aquesta vila, ampliar els estudis amb referència a altres disciplines com dibuix, química, electrònica i altres que es creguin convenients. Aquests projectes que responen dins un marc eminentment cultural, han quedat subjectes a una expectativa poc concretada davant la circumstància inespera- da, en haver rebut la direcció instruccions concretes de no admetre noves matrí- cules ni tan sols dels que ja han fet la seva inscripció, originant-se lògicament una situació d’inseguretat de l’alumnat en ignorar la continuïtat de les seves aspiracions escolars. Com és normal aquesta inseguretat també la tenen els pares i el professorat del centre que s’han dirigit a aquesta alcaldia perquè no entenen aquesta nova dispo- sició, en tenir la seguretat que el Decret de transferències dels serveis que eren del Moviment i que eren considerats d’una necessitat pública, donava per segur la continuïtat de la referida escola. Per tot això em permeto enviar-li aquesta carta, tot demanat que prengui les

INSTITUT MAREMAR (1969) 279 mesures precises per tal que aquest curs sigui d’una normalitat per a tots els alumnes, així com que es creïn les noves especialitats que van ser sol·licitades per ells mateixos. Amb tot el respecte i la confiança amb què sabrà entendre les meves inquietuds sobre la continuïtat que ha de prevaler en el marc cultural de les noves generacions, rebi les meves més cordials salutacions. L’alcalde. Miquel Humet.

Còpia d’aquesta carta, que crec molt important, es va enviar al Excm. Sr. José Ma Belloch Puig, Governador Civil de Barcelona i també a la Sra. Montserrat Tey, Delegada Provin- cial de la Secció Femenina de Barcelona, perquè sabessin en tot moment el que l’havia portat a escriure aquesta carta i demanar el seu suport per la continuïtat d’aquesta escola professional tan important pel Masnou. Com és lògic en aquest casos i sempre tenint en compte l’època de què parlem, no hi va haver resposta oficial. Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 14 de març de 1978, es publica una Resolució del Ministeri d’Educació i Ciència, per la qual s’assigna número d’ordre als Centres estatals i no estatals, excepte les Universitats. A la relació de centres hi figura el següent, que traduït al català diu:

Santa Maria de Rosselló. Ctra. de Teià, 52. El Masnou. Nivells educatius: Forma- ció Professional 1r grau.

Una barreja constant entre el Ministeri de Cultura i el Ministeri d’Educació i Ciència. El dia 21 de març de 1978 l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, va enviar una carta al Governador Civil de Barcelona que traduïda al català i en la part més important diu el següent:

Fa anys, es va inaugurar al Masnou un alberg juvenil propietat de la Secció Feme- nina de FET i de les JONS. Amb els anys, aquest alberg s’amplia mitjançant edificacions complementàries amb escola professional de la dona. Paral·lelament de l’internat de les alumnes durant el curs escolar, a l’estiu funcionava com alberg de noies que venien principalment d’Europa a passar dies de vacances [...]. L’any 1974, l’ensenyança professional s’amplia a petició d’aquest Ajuntament, creant-se la branca de secretariat, passant a ser una escola de nois i noies, acollint així els alumnes de totes les escoles del Masnou que per primera vegada havien finalitzat l’últim curs d’EGB. L’escola estava sota la denominació i directrius de la Secretaria General del Moviment. Això va significar que molts alumnes optessin per estudiar fora de la població. En iniciar-se el curs 1976-77 s’amplia a dues branques més: la de delineant i operador de laboratori [...]. En iniciar-se el curs 1977-78 i en quedar possessionada aquesta escola dins l’organisme de transferències adscrit al Ministeri de Cultura [...] es planteja la

280 INSTITUT MAREMAR (1969) possibilitat del tancament precisament en el moment en què finalitzava el principal obstacle per poder potenciar seriosament els estudis professionals que evidentment el Masnou necessita. Una petició a l’Excm. Sr. Ministre i una ajuda per part d’aquest Ajuntament a l’escola, van fer possible la seva continuïtat. No obstant això, aquest Ajuntament creu oportú que per poder-la dotar de tots els recursos per ser una escola de Formació Professional adequada al Masnou, aquesta escola sigui transferida al Ministeri d’Educació i Ciència, i quant als jardins i la torre destinada a l’alberg, quedin vinculades al municipi, ja que la seva qualificació urbanística és, en part, zona verda segons el pla general d’ordenació de la comarca del Maresme. [...] Per tot això aquest Ajuntament proposa posar en marxa el pla d’estudis que s’inclou en la memòria que s’adjunta. L’alcalde. Miquel Humet

La memòria que se acompanyava a aquest escrit crec que val la pena que sigui coneguda, per la defensa aferrissada i la lluita constant de l’alcalde per no deixar perdre aquest centre educatiu important pel Masnou. Traduïda al català i en la seva part més important diu:

MEMÒRIA Situació i dependències. La finca coneguda per l’Alberg de Santa Maria del Ros- selló està situada en aquesta localitat, carretera de Teià, 52. Consta de dos edificis, un més antic destinat actualment com a dormitori de l’internat així com de la direcció i professorat, amb una capacitat de cent llits i sales de recepció, distribuït en quatre plantes. L’altre edifici es destina a l’escola de Formació Professional i consta també de quatre plantes. A la primera planta hi ha instal·lat el menjador per una capacitat de 100 alumnes. Una gran sala d’oci per interns i externs, una biblioteca, etc. A la segona planta es troben quatre aules destinades a laboratori i classes de disseny. A la tercera planta hi ha la sala d’actes, dues classes de pràctiques de moda i confecció i una classe de pràctiques d’administració. Al soterrani es troba el gimnàs, que és una sala enorme molt àmplia i amb òpti- mes condicions per practicar qualsevol esport. L’escola té una capacitat per a 300 alumnes amb possibilitat d’ampliació [...]. Està ubicada en una finca de 14.718 m2, i que, a part dels dos edificis descrits, té un gran jardí i també un bosc. Propietat i urbanisme. La finca és propietat de la Secretaria General del Movi- ment adscrita a la Secció Femenina [...]. Règim d’estudis en el curs 1977-78. Per estudiants amb certificat d’estudis d’EGB o amb títol de Graduat Escolar. - Moda i confecció 1r i 2n curs del 1r grau - Administratiu 1r i 2n curs del 1r grau - Operador laboratori 1r curs del 1r grau - Delineant 1r curs del 1r grau

INSTITUT MAREMAR (1969) 281 Dins les activitats culturals i extraescolars de l’escola, s’imparteixen:

Destinat a les senyores en cursos accelerats: - Treballs manuals - Tall i confecció - Gimnasta - Idiomes Per a nens: - Expressió corporal - Idiomes

Proposta per al curs 1978-79. Per estudiants amb certificat escolar d’EGB o amb títol de Graduat Escolar:

- Moda i confecció 1r i 2n curs del 1r grau1r curs del 2n grau - Llar 1r curs del 1r grau - Administratiu i comercial 1r i 2n curs del 1r grau1r curs del 2n grau - Delineant 1r i 2n curs del 1r grau - Química 1r i 2n curs del 1r grau - Metall 1r curs del 1r grau - Electricitat 1r curs del 1r grau..

Possibilitats d’alumnat. Alumnes que cursen 8è d’EGB en el curs escolar de 1977- 78 i que acabaran els estudis el juny de 1978.

- Col·legi Mixt Ocata 50 nens 23 nenes - Cooperativa escolar Marinada 15 nens 12 nenes - Escola Bergantí 4 nens 1 nena - Col·legi Verge del Pilar 4 nens 9 nenes - Acadèmia Bosch 5 nens 4 nenes - Col·legi La Immaculada --- 55 nenes - Col·legi Sagrada Família --- 24 nenes

78 nens 128 nenes

UN POSSIBLE NOU CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

En sessió plenària de la Corporació Municipal, celebrada el dia 30 de març de 1978, es va donar compte de l’anterior escrit tramès al Governador Civil de Barcelona que traduït al català i en la seva part final diu:

[...] escrit de la Presidència cursada al Governador Civil [...] detallant una anàlisi cronològica de les vicissituds referides a l’ensenyança professional en aquest centre, proposant una ampliació i desenvolupament d’acord amb la memòria que s’adjunta, quedant clar el criteri municipal respecte a la transferència de la referi-

282 INSTITUT MAREMAR (1969) da escola al Ministeri d’Educació i Ciència, plantejant la vinculació al municipi dels jardins i torre alberg per les raons que s’especifiquen, per la qual cosa tothom hi dóna conformitat.

Incomprensiblement, la Delegació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència envia una carta a l’Ajuntament del Masnou de data 5 de maig de 1978 i que té entrada a l’Ajuntament el dia 13 de maig, que en la seva part principal i traduïda al cata- là diu el següent:

[...] Atès l’increment per escolaritzar en el nivell de Formació Professional de 1r grau pel curs 1978-79, aquesta Delegació amb les dades que té a la seva disposi- ció i seguint instruccions de la Direcció General d’Ensenyances Mitjanes, sol·licita a aquesta alcaldia la informació que permeti formular el programa global d’actuacions per a la creació de Centres Nacionals o Seccions Estatals de Formació Professional [...]. És per això que tot i les limitacions o reserves, resulta important la concreció i actualització de les dades que serveixin de base per potenciar la proposta de cre- ació de la referida Secció [...] us agrairia que amb la màxima urgència possible, abans del dia 17 de l’actual tingui entrada en aquesta Delegació la resposta a les següents apartats: a) Locals que pugui disposar i cedir aquest Ajuntament, acompanyant de plà- nols d’aquests, en què consti l’emplaçament, nom del carrer i número, amb expressa indicació del destí de tots els espais detallats amb m2. Expressar si aquests locals són propietat municipal o d’altres entitats públiques o privades [...]. b) Compromís escrit per part de l’Ajuntament d’atendre i fer-se càrrec de les despeses de manteniment de l’expressada Secció i de dotar-la del personal administratiu i subaltern que sigui necessari [...]. c) Nombre previsible d’alumnes amb un mínim de 160 [...] l’Ajuntament s’haurà de fer càrrec de la seva inscripció. d) Branques que interessa impartir, que no podrà ser superior a dues. e) Dins de cada branca o especialitat [...] és aconsellable escollir aquelles que més s’adeqüin a les necessitats sociculturals de la localitat o comarca [...]. f) Indicació expressa de l’Institut Politècnic o Centre Nacional al qual preferentment hauria de quedar adscrita la Secció, essencialment en funció de la dis- tància d’aquesta localitat. g) Disponibilitat de professorat a cada una de les àrees demanades, que siguin de la localitat [...]. Les despeses d’aquest personal docent aniran a càrrec del pressupost del Patronat de Promoció de la Formació Professional, així com el mobiliari i equip didàctic. La Delegada Provincial.

Si aquest escrit va tenir entrada a l’Ajuntament del Masnou el dia 13 de maig i la docu- mentació s’havia de presentar abans del dia 17, vol dir que en tres dies s’havia de preparar, la qual cosa ja és una incongruència pel poc temps donat, si tenint en compte la importància del que es demana. Per altra banda, també és una incongruència que el Ministeri d’Educació i Ciència

INSTITUT MAREMAR (1969) 283 demani locals municipals o particulars per instal·lar-hi una Secció de Formació Profes- sional, quan el Ministeri de Cultura té en aquesta vila un centre de Formació Professio- nal oficialment reconegut tal com he comentat abans, en publicar-se una Resolució en el Butlletí Oficial de l’Estat de 14 de març de 1978. Sincerament, es fa difícil d’entendre- ho, incomprensible. L’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent de data 18 de maig de 1978, va donar compte del referit escrit, amb els següents termes que transcrit al català diu:

Es dóna compte d’un escrit procedent de la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, pel qual sol·liciten dades que fan referència a la proposta de creació d’una secció de Formació Professional en aquesta localitat. Els assistents acorden per unanimitat contestar a aquest escrit en el sentit que en aquesta vila ja existeix una unitat de Formació Professional denominat Santa Maria del Rosselló, que compleix amb aquestes finalitats, ordenant-se transmetre fotocòpies dels antecedents que figuren en aquest Ajuntament en relació al centre, amb la finalitat que en quedi la deguda constància a la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona.

Certificat d’aquest acord juntament amb fotocòpies i plànols de tots els antecedents relacionats amb aquest assumpte, es van trametre a la Delegació Provincial de Barcelona del referit Ministeri, el dia 27 de maig de 1978, tot demanat d’una vegada per totes que el centre de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló passi a ser un centre oficial del Ministeri d’Educació i Ciència.

GUARDERIA INFANTIL

En data 12 de març de 1979, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, va emetre un informe que va trametre a la directora de l’Escola Professional Santa Maria del Rosselló, amb referència al projecte d’implantació d’una guarderia infantil a la mateixa escola. L’informe, traduït al català, textualment diu:

INFORME El Masnou, si bé és una vila residencial amb poques indústries, es pot considerar que és una vila dormitori de Barcelona. Recentment (any 1977) s’ha inaugurat un Institut de BUP i dos col·legis nacionals d’EGB, amb un total de 24 aules. Per altra banda s’està potenciant l’Es- cola de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló, donant així mes opcions i una major diversificació als alumnes que acabin l’ensenyament obligatori. Aquest augment de places escolars a tingut el seu efecte. Moltes famílies han transformat la seva segona residència en habitatge permanent, i altres famílies han vingut de nou i han fet del Masnou la seva residència habitual. Això ha produït una demanda de guarderies que en l’àmbit oficial no ha pogut ser atesa, però sí ho ha estat parcialment a través de la iniciativa privada, per la

284 INSTITUT MAREMAR (1969) qual cosa aquests costos a vegades són cars per algunes famílies sobretot les treballadores, que són les més necessitades. És per això que aquest Ajuntament ha suggerit a la Direcció del Complex Santa Maria del Rosselló la transformació de l’antic alberg, avui sense ús, en guarderia popular d’infància. Les condicions de la seva situació, del jardí exterior i de les seves aules són òpti- mes. Considerem que amb un reduït pressupost es pot condicionar els serveis necessaris per instal·lar una guarderia infantil. Per tot l’exposat, aquesta alcaldia informa molt favorablement sobre projecte donant tot el seu suport, si tenim en compte que el Masnou compta amb una població infantil de més de 200 nens. De ben segur que tindria una incidència social molt positiva sobretot pel que fa al món laboral i serviria per equilibrar els costos en comparació a l’oferta particular.

Aquesta guarderia finalment va obrir però va durar molt poc. Amb els traspassos a la Generalitat va quedar anul·lada per instal·lar l’actual Alberg de Joventut.

CANVIS POLÍTICS A TOTS ELS NIVELLS

Aquesta és l’última actuació de l’alcalde senyor Miquel Humet pel que fa al centre de Santa Maria del Rosselló. A partir d’aquí a Espanya es comença a viure un canvi polític que canviarà totes les estructures administratives. Es preparen tres convocatòries molt importants per al futur d’Espanya i que són les següents: - A finals de 1978 s’aprova la convocatòria per les eleccions generals a Espanya, d’a- cord amb el Real Decret 3073/1978, de 29 de desembre, publicat en el Butlletí Ofi- cial de l’Estat de data 1 de gener de 1979. Les eleccions es van celebrar el dia 1 de març de 1979. - A començaments de l’any 1979, s’aprova la convocatòria a les primeres eleccions democràtiques d’aquesta nova etapa, per a totes les poblacions d’Espanya, d’acord amb el Real Decret 117/1979, de 26 de gener, publicat en el Butlletí Oficial de l’Es- tat del dia 27 de gener de 1979. Les eleccions es celebrarien el dia 3 d’abril de 1979. - En començar l’any 1980, s’aprova la convocatòria per les eleccions al Parlament de Catalunya i a la Presidència de la Generalitat, d’acord amb el Decret de 17 de gener de 1980, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat del dia 21 de gener de 1980 i en el Butlletí Oficial de l’Estat del dia 23 del mateix mes. Les eleccions es van celebrar el dia 20 de març de 1980.

Per aquests canvis importants en la nostra vida política, tot el tema d’aquest centre quedà paralitzat per ambdues parts.

CAMÍ DIFÍCIL DEL TRASPÀS A LA GENERALITAT

Comença una nova etapa. Els traspassos a la Generalitat són una constant imparable. El Masnou, a part dels col·legis públics d’EGB i de l’Institut de Batxillerat, també reclama

INSTITUT MAREMAR (1969) 285 el traspàs de la finca de Santa Maria del Rosselló, i pel que es podrà comprovar no va ser gens fàcil, va ser un pelegrinatge que al final va acabar bé, però si no hagués estat per la persistència de l’Ajuntament del Masnou i la tossuderia del seu alcalde, el senyor Josep Azuara, segurament el final hagués estat un altre. Vaig ser testimoni d’aquests fets i m’hi vaig implicar al màxim com a funcionari responsable dels temes d’ensenyament. Va ser un plaer. Va ser un honor. Des del setembre de 1980, que començà una batalla escrita i de reunions a alt nivell de la Generalitat, fins al dia 1 de juny de 1981, que surt publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat el traspàs de tota la finca a la comunitat autònoma catalana, puc assegurar que va ser un tema que diàriament es tocava, es movia, es parlava; les telefonades a Barcelona als diferents estaments eren constants, era una cursa imparable, una preocupació, quasi diria que va arribar ser un tema angoixant. Carta de data 16 de setembre de 1980 de l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, al senyor Enric Puig, que en aquells moments ostentava el càrrec de Director General de la Joventut de la Generalitat. La carta textualment diu:

Benvolgut, D’acord amb l’entrevista que vaig tenir en el dia d’ahir, amb el conseller de Cultura de la Generalitat, senyor Max Cahner, i en la qual tu hi vas està present, vam poder comprovar amb gran sorpresa que la finca de l’Alberg de la Joventut del Masnou, no figura dintre dels traspassats a aqueixa Generali- tat. Aquest està situat al nostre terme municipal, carretera de Teià, núm. 52. Fa temps que es donen classes de Formació Professional molt reduïdes, així com també es va implantar, fa dos anys, una guarderia infantil. Tal com vaig dir-te, era propietat de la Secció Femenina, passant a dependre, posteriorment, una vegada dissolta l’estructura del «Movimiento Nacional», del Departament del Desarrollo Comunitario, del Ministeri de Cultura; per tant, és un contrasentit que, depenent de referit Ministeri, s’hi professin uns estudis que no li pertanyen en absolut. Atès tot això, et demano una vegada més que per part d’aquesta Conselleria faci les accions més adients i amb caràcter d’urgència, per tal que sigui traspassat a aqueixa Generalitat l’Alberg del Masnou. Espero poder rebre bones notícies respecte d’això i, mentre, rep una cordial salutació.

Una altra carta de data 13 d’octubre de 1980 de l’alcalde del Masnou al senyor Juli Har- disson, subdelegat provincial del Ministeri de Cultura a Barcelona, textualment diu:

Benvolgut, Davant l’impossibilitat de poder parlar telefònicament amb vostè, em perme- to escriure aquesta carta, per tal que es clarifiqui d’una vegada l’assumpte de l’Al- berg del Masnou. Fa dies que la Regidora de Cultura d’aquest Ajuntament es va posar en contacte amb vostè i li va dir que aquest Alberg havia estat traspassat a la Generalitat.

286 INSTITUT MAREMAR (1969) Preguntat a la Generalitat, no en tenen coneixement d’aquest traspàs, ni tan sols en perspectives immediates. Per tant, molt li agrairia em digués, el més aviat possible, l’estat actual de l’Es- cola de Formació Professional i guarderia infantil situada en el mateix Alberg i si encara depèn d’aqueixa delegació, com és el més probable que així sigui. En espera de les seves notícies, rebi la meva més cordial salutació.

Quatre dies més tard, el dia 17 d’octubre de 1980 hi ha un altre escrit de l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, dirigit al senyor Salvador Escofet, ordenador provincial de les Escoles de Formació Professional a Barcelona, que textualment diu:

Distingit senyor, En el dia d’ahir, i aprofitant la visita que vam fer la tinent d’alcalde d’Ense- nyament d’aquest Ajuntament, senyora Giralt, i jo, al delegat provincial, senyor Lavara, teníem molt d’interès en poder parlar amb vostè, no essent possible per una reunió que tenia en aquells moments. Al Masnou funciona una escola de formació professional que havia estat de la Secció Femenina i que està actualment inclosa dintre del «Desarrollo Comunita- rio» del Ministeri de Cultura, la qual cosa no deixa d’ésser una contradicció. Per tant, molt li agrairia que fes tots els possibles per tal que aquesta escola pas- sés a dependre directament del Ministeri d’Educació i que una vegada fos traspas- sada a la Generalitat, se’n fes càrrec la Conselleria d’Ensenyament. Crec que això seria el més lògic, ja que és inadmissible que una escola de For- mació Professional depengui del Ministeri de Cultura i no del d’Educació. L’estat actual de la referida escola és, en veritat, molt precari ja que no depèn del Ministeri adequat i, per tant, no rep ni l’ajut econòmic necessari pels mestres qualificats ni el material adequat per aquest tipus d’ensenyament. És del tot imprescindible que aquesta escola tingui continuïtat i sigui degudament potenciada, ja que dóna un servei important a les poblacions del Masnou, Alella, Teià, Premià i altres localitats que no tenen una escola de Formació Profes- sional degudament reconeguda i amb una ampliació de les activitats docents que actualment s’hi imparteixen. En l’espera de les seves notícies, rebi una cordial salutació. NOTA. S’acompanya fotocòpia del BOE de 14 de març de 1978, referent a la resolució del Ministeri d’Educació de les escoles de formació professional no estatals en les quals hi figura la del Masnou.

Les cartes ja van pujant de posició i en aquest cas hi ha una carta de data 23 d’octubre de 1980, que l’alcalde del Masnou dirigeix al conseller d’Ensenyament de la Generalitat, senyor Joan Guitart, i que textualment diu:

Benvolgut, D’acord amb el parlat per telèfon en el dia d’avui, m’és grat acompanyar-te fotocòpia dels escrits que consten en aquest Ajuntament, relacionats amb l’Esco- la de Formació Professional Santa Maria del Rosselló del Masnou. Tal com podràs comprovar en els referits escrits, havia estat de la Secció Feme-

INSTITUT MAREMAR (1969) 287 nina, passant posteriorment al Ministeri de Cultura dintre del «Desarrollo Comu- nitario» a on pertany actualment. T’acompanyo també fotografia de la torre on està situada una guarderia infantil i dormitoris de l’Alberg pròpiament dit. Al costat hi ha un edifici bastant nou, on s’imparteixen les classes de formació professional. Molt t’agrairia en traguessis l’entrellat d’aquest assumpte, i fer tots els possibles perquè fos traspassat a aqueixa Generalitat. Esperant la teva resposta, rep una cordial salutació.

Una altra carta, aquesta dirigida al senyor Miquel Roca Junyent, que en aquells moments era diputat a les Corts Espanyoles per Convergència i Unió. Aquesta carta firmada per l’alcalde, senyor Josep Azuara, té data del dia 24 d’octubre de 1980, i textualment diu:

Benvolgut, D’acord amb la nostra conversa telefònica que vam tenir el dia d’ahir, em plau acompanyar-te fotocòpia dels escrits que consten en aquest Ajuntament, relacionats amb l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló del Masnou. Tota la finca era propietat de la Secció Femenina des de fa molts anys, on s’im- plantaria un curs de tall i confecció, en règim d’internat i a l’estiu funcionava com alberg de joventut. En desaparèixer la Secció Femenina va passar al Ministeri de Cultura dintre del «Desarrollo Comunitario» a on pertany encara. Posats en contacte moltes vegades amb la Delegació de Cultura a Barcelona, ens diuen sempre que a primers d’octubre passaria a dependre de la Generalitat, poden comprovar que tant el conseller de Cultura, senyor Max Cahner, com el director general de la Joventut, senyor Enric Puig i el conseller d’Ensenyament, senyor Joan Guitart, no en tenen coneixement d’aquest traspàs, sabent posteriorment pel mateix delegat de Cultura que encara no s’havia fet. T’acompanyo també fotocòpia d’una fotografia de l’edifici antic on hi ha situada des de fa 3 anys una guarderia infantil a la planta baixa i en els pisos hi ha els dormitoris de l’Alberg pròpiament dit, existint al costat d’aquest edifici el nou on s’imparteixen les classes de formació professional. Com podràs comprendre és una incongruència que un lloc on hi ha situada una guarderia infantil i una escola de formació professional, estigui emparat pel Ministeri de Cultura, crec que això s’ha de tenir en compte en el moment que es faci el traspàs. Per tant, molt t’agrairia tinguis en compte aquest assumpte, per tal que no quedi guardat per cap racó d’algun Ministeri de Madrid, i si es traspassa a la Generalitat, en quines condicions es fa. Aprofito aquesta avinentesa, per a saludar-te cordialment.

El dia 23 de gener de 1981 esclata la veritat del per què no es traspassava o per què es retardava el traspàs de l’Alberg Santa Maria del Rosselló. Sembla ser, o almenys no hi ha constància que es desmentís, que es volia instal·lar en aquesta finca un quarter de la Poli- cia Nacional.

288 INSTITUT MAREMAR (1969) Al mateix dia l’alcalde del Masnou envia un telegrama al governador general a Catalu- nya, senyor Josep Ma Melià, que traduït al català diu:

Davant la impossibilitat d’obtenir visita telefònicament, li demano concerti visita urgent per parlar de l’imminent traspàs a la Generalitat de l’Alberg Santa Maria del Rosselló amb la problemàtica que comportaria l’ubicar qualsevol altre departament en funcionar en aquest una escola de formació professional, una guarderia infantil i un alberg de joventut. Salutacions. L’alcalde del Masnou.

L’alcalde del Masnou li escriu una carta al senyor Melià, que textualment diu:

Distingit senyor, Assabentats que per part seva té el propòsit que a l’Alberg Santa Maria del Ros- selló quedi situat un quarter de la Policia Municipal, i per tant no quedi traspassat del tot a la Generalitat les instal·lacions que hi ha en aquest Alberg, dec manifestar el següent: 1r. A l’edifici nou està funcionant l’escola de Formació Professional a ple rendiment, que queda ocupada totalment per aquesta escola que depèn actualment del Ministeri de Cultura. 2n. A l’edifici antic, que és la torre d’origen, hi ha situada la guarderia infantil i l’alberg de joventut, que ocupen totalment aquest edifici que depèn actualment del Ministeri de Cultura. 3r. Que tant aquests edificis com el jardí que els envolta han servit i serveixen per gran quantitat de manifestacions populars culturals, així com també benèfi- ques, com és el cas del festival que es fa per la recaptació destinada als subnormals i que ha tingut una repercussió comarcal i que ha tingut la presència del president de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol. 4t. Que en tots moments, tant aquest Ajuntament com tota la població, ha reivindicat sempre que totes aquestes instal·lacions passessin a patrimoni municipal o bé de la Generalitat, per tal de fomentar més l’escola de formació professional i implantar la FP 2, la guarderia infantil i l’alberg de la joventut, dels quals tan necessitada està la nostra població, tenint en compte que també se’n gaudeixen les poblacions veïnes a la nostra. 5è. Denunciem profunda i molt sincerament aquesta decisió seva sense tenir en compte per res l’opinió que pugui tenir aquesta població envers aquests fets, i sense saber sobre el terreny el muntatge i la participació ciutadana del Masnou en el complex de l’Alberg Santa Maria del Rosselló. Per tant, en nom de la població, molt li agrairia quedés sense efecte la seva decisió i que quedessin traspassades, completament, totes les instal·lacions que composen l’expressat Alberg. No obstant tot això, li agrairia també, i d’acord amb el meu telegrama, que em donés dia i hora per una entrevista, i poder-li explicar personalment aquesta rei- vindicació.

INSTITUT MAREMAR (1969) 289 S’acompanya fotocòpia de la documentació presentada per la directora de l’Al- berg Santa Maria del Rosselló. Ben cordialment.

A la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el mateix dia 23 de gener de 1981, l’alcalde va informar que havia tingut coneixement del propòsit del Governador General de Catalunya d’instal·lar un quarter de la Policia Nacional a l’edifici de l’Alberg de Santa Maria del Rosselló. També dóna compte de la carta tramesa al referit Governador General i presentada directament en data d’avui, en la qual exposa els cinc punts importants pels quals creu que aquesta finca ha de ser tras- passada al poble del Masnou o a la Generalitat de Catalunya, per poder continuar la labor que s’està fent fa temps, com a centre de Formació Professional, guarderia infantil i un alberg de joventut, que cobreixen serveis importants per al poble del Masnou. També dóna compte en aquesta Comissió que li ha estat impossible aconseguir una audiència amb el referit Governador General, però sí que va tenir una audiència amb el Molt Honorable President de la Generalitat, que li va exposar el greu problema que sens dubte afectaria tot el municipi, i que la primera autoritat de Catalunya va prendre inte- rès i voluntat per solucionar el tema en una gestió directe amb el delegat del Govern a Catalunya. A la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 6 de febrer de 1981, l’alcalde va informar a la Comissió del següent, que transcrit al català textualment diu:

L’alcaldia dóna compte en un ampli informe de les entrevistes mantingudes en data 4 de l’actual mes de febrer, amb el Delegat Provincial del Ministeri de Cul- tura, que va anar acompanyat de la tinent d’alcalde de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament del Masnou, la directora de l’Escola de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló i representants dels pares del alumnes del centre. Es va exposar al delegat provincial en termes reals i contundents la greu problemàtica i la inquietud de la població a la vista de la irregular situació administrativa de tot el centre per no estar incloses, fins la data d’avui, en l’inventari de traspassos a la Generalitat, i el malestar en l’haver sabut els rumors oficiosos que el seu possible destí fos un quarter per a la Policia Nacional. El delegat Ministerial es va comprometre a concertar una entrevista amb el governador general a Catalunya, senyor Josep Melià, i els acompanyaria a tots ells a la reunió. El senyor alcalde dóna compte també de l’extensa entrevista que va tenir lloc el dia d’ahir 5 de l’actual mes de febrer, per parlar d’aquesta problemàtica, amb el sotsgovernador civil de la província al qual se li va lliurar un ampli dossier informatiu de tots els antecedents, assumint el compromís d’estudiar a fons el tema i posar-lo sobre la taula en la propera reunió de la Junta Provincial del Govern que es manté periòdicament entre el governador civil, el sotsgovernador i els delegats provincials dels diferents Ministeris, i possiblement el governador general, per poder clarificar l’estat en què es troba i estudiar les vies de solucions.

Tal com correspon a qualsevol visita realitzada, encara que sigui d’una forma protocol·lària, s’ha d’escriure una carta encara que sigui almenys d’agraïment per l’aten-

290 INSTITUT MAREMAR (1969) ció d’haver estat rebut, però en aquest cas l’alcalde volia deixar molt clar i per escrit el resultat en cada una de les visites, o sigui, la problemàtica plantejada i les conclusions a què s’havia arribat per ambdues parts.

La carta dirigida al delegat provincial del Ministeri de Cultura, de data 9 de febrer de 1981, textualment diu:

Benvolgut, Li agreixo una vegada més l’atenció que va tenir el passat dimecres dia 4 de l’actual, al rebre’m en el seu despatx, juntament amb la tinent d’alcalde de Cultu- ra i Ensenyament, senyora Giralt, el portaveu de l’Associació de pares de l’Escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, senyor Humet, i la directora de la referida escola, senyora Concepció Rodríguez. Exposada la problemàtica que actualment hi ha referent al traspàs de les instal·lacions de la finca Alberg Santa Maria del Rosselló a la Generalitat, crec que les conclusions finals van ésser les següents: 1r. Reivindicar que les instal·lacions que actualment té la finca Santa Maria del Rosselló i que són: l’Alberg de Joventut, la guarderia infantil i l’escola de Forma- ció Professional, siguin traspassades íntegrament a la Generalitat de Catalunya, ja que les tres estan funcionant, es pot dir, a ple rendiment, essent totes les activitats imprescindibles per al bon desenvolupament de la nostra població, amb la qual cosa vam estar tots d’acord. 2n. Fer la visita al delegat del govern a Catalunya, senyor Melià, conjuntament amb vostè, per tal de donar més força a la nostra sol·licitud que creiem del tot essencial per a la nostra Vila. 3r. Intentar desbloquejar el cobrament dels mestres que estan donant classes a l’Escola de Formació Professional i donar d’alta a la resta de persones que també estan fent classes en aquesta escola. 4t. Impulsar de la manera més adient, el que aqueixes instal·lacions siguin transferides d’acord amb la seva voluntat, tal com ens va manifestar, i que pel proper curs 1981-82 l’escola sigui potenciada al màxim. Crec que si tot això es pot aconseguir, de la qual cosa n’estic segur, amb el seu ajut, aqueixa delegació tindrà el goig i l’honor de donar a la població el més gran desenvolupament a unes activitats importants emmarcades per unes instal·lacions que són modèliques dintre la seva activitat, podent així ésser benèfiques, no solament pels habitants d’aquesta vila, sinó també per a les poblacions veïnes d’Ale- lla i Teià. Rebi, com sempre la meva més cordial salutació.

En la mateixa data l’alcalde envia una carta al sotsgovernador de la província, que textualment diu:

Benvolgut, Em complau agrair-li una vegada més l’atenció que va tenir al rebre’m el passat dijous, dia 5 de l’actual, per fer-li lliurament d’una fotocòpia del dossier referent a les instal·lacions que hi ha en el complex Santa Maria del Rosselló.

INSTITUT MAREMAR (1969) 291 Li recordo novament la importància que té, no solament per al Masnou, sinó també per a les poblacions d’Alella i Teià, que les referides instal·lacions siguin traspassades íntegrament a la Generalitat de Catalunya. Com podrà comprovar en l’esmentat dossier, i per les explicacions que li vaig donar en el transcurs de la meva visita, l’escola de Formació Professional està funcionant des de fa molts anys i és del tot imprescindible que continuï el seu funcionament i, fins i tot, que sigui potenciat al màxim, cosa que no es podrà fer fins que no quedi integrada a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat, que opi- nem és el lloc més adient, i no com ara, que està al Ministeri de Cultura. També creiem que la guarderia infantil que fa tres anys es va posar en marxa pel referit Ministeri, ha d’estar inclosa dintre de la Conselleria d’Ensenyament i, si més no, dintre de l’Assistència Social. Pel que fa a l’Alberg de la Joventut, sempre ha funcionat normalment, podent- se ampliar en el moment en què es traspassi a la Generalitat, puix és l’únic que hi ha en totes les poblacions de la rodalia i, per tant, creiem seria un error immens que no es pogués comptar amb aquestes instal·lacions, principalment amb la pro- blemàtica que hi ha actualment amb la joventut, per la qual cosa es quedaria privada d’aquests elements que actualment té. Espero i desitjo molt sincerament que la seva valuosa col·laboració ajudarà que sigui una realitat el traspàs a la Generalitat de la finca de Santa Maria del Rosse- lló. Rebi la meva més cordial salutació.

El dia 11 de febrer de 1981, l’alcalde del Masnou, el senyor Josep Azuara, rep una trucada telefònica del delegat provincial del Ministeri de Cultura, senyor Josep de la Rosa, en la qual li comunica que totes les instal·lacions que hi ha a la finca de Santa Maria del Ros- selló, seran traspassades a la Generalitat de Catalunya. Alegria! La batalla s’havia guanyat! No sé ben bé quin dels fronts oberts ha fet canviar el projecte d’instal·lar un quarter de la Policia Nacional. Potser la persistència de tots; potser la tossudesa de l’alcalde senyor Azuara; potser la tàctica de no deixar-los respirar, no deixar-ho quiet, ser persistent. Pot- ser les trucades per telèfon; potser el contingut de les cartes; potser el diàleg en les reunions personals mantingudes..., el que fos, al final ho aconseguia. La publicació al Butlletí Oficial de l’Estat va tardar. Diuen que les coses de palau sempre van a poc a poc, en aquest cas la tardança en la publicació la vaig considerar com una burla o com un càstig a la insistència que va tenir l’Ajuntament del Masnou en aquest tema. Sincerament ridícul. Per si fos poc, com que la publicació va tardar tant, el Ministeri de Cultura no envia- va els diners necessaris per pagar al professorat de l’Escola de Formació Professional. De ben segur que aquest Ministeri no tenia cap partida destinada a ensenyament, no era la seva competència, però tampoc va fer res per resoldre-ho. I no seria que no s’hagués demanat feia temps que tot el complex passés al Ministeri d’Ensenyament, però no ho van fer. Entenc que per Madrid no era primordial, no era urgent. Com es deia en aquells moments era una qüestió de «províncias», així és com solucionaven el que els costava solucionar. El cas és que es va fer una bola i el professorat laboral portaven mesos sense cobrar les seves mensualitats, i com en altres ocasions l’alcalde del Masnou es va moure per incidir

292 INSTITUT MAREMAR (1969) que es resolgués el problema. Va escriure una carta al delegat provincial de Cultura a Bar- celona, el senyor Josep de la Rosa. La carta, de data 19 de març de 1981, textualment diu:

Distingit senyor, D’acord amb la conversa telefònica que vam tenir la setmana passada, referent al pagament dels sis mesos de sou que es deuen als mestres laborals que estan ins- crits a l’Escola de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló d’aquesta vila, vaig traslladar el seu contingut a la directora de l’escola, la qual, amb sorpresa per la meva part, em va dir que no es podia dur a terme aquest pagament, ja que va preguntar al Departament de Personal del Ministeri de Cultura de Madrid, i li van dir que no figuraven en nòmina ni estaven dintre el pressupost d’enguany. Molt li agrairia, doncs, m’aclarís aquest assumpte d’una forma molt concreta, per tal de saber definitivament quan quedarà resolt. S’han de comprendre que els interessats volen una informació, i com és natural, una solució immediata. Espero que entendrà també la meva preocupació i resoldrà aquest assumpte de la forma més convenient i ràpida. Rebi la meva cordial salutació.

L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, també va enviar una carta el dia 23 d’abril de 1981, al sotsdirector general de Personal del Ministeri de Cultura de Madrid, tot demanant solució a aquest problema dels sous del personal laboral que no estava contractat, tot esperant la conformitat de la Delegació de Barcelona. En data 26 de maig de 1981 va tenir entrada a l’Ajuntament del Masnou un escrit presentat pel senyor Miquel Humet, en qualitat de portaveu de la comissió gestora de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola de Formació Professional, que traduït al cata- là textualment diu:

Exposa, Que la direcció de la referida escola en forma i temps hàbil va sol·licitar de la Delegació de Cultura de Barcelona, organisme del qual depèn el centre, les oportunes substitucions de personal que estava de baixa, ampliacions de horaris i qualificacions del professorat i de la direcció segons informes, raonaments i pla d’estudis pertinents. L’escola va començar el curs i es van impartir les ensenyances programades amb el professorat laboral contractat necessari. Es va requerir a la Delegació de Barcelona per tal que es donés solució al sol·licitat, però mai es va rebre cap resposta. Transcorregut el primer trimestre sense rebre una conformitat clara, es comen- ça a agreujar la situació dels professors interins que al no estar contractats no figuraven en nòmina i per tant no cobraven cap tipus de sou, també es trobaven en el mateix cas els professors que dedicaven més hores a l’ensenyament, com tampoc es rebia el complement de la direcció. Vaig estar en una reunió a la Delega- ció de Barcelona, juntament amb la directora del Centre i en la qual també va

INSTITUT MAREMAR (1969) 293 estar present aquesta alcaldia. En el transcurs de la reunió es va plantejar al delegat la gravetat del cas, que ens va fer saber que ja havia enviat la documentació al Ministeri, encara que ens va explicar que podria ser que la resolgués negativa- ment. A la vista de tot això, el claustre de professors va expressar als pares dels alumnes la situació límit a què havien arribat els professors interins. Prèvia deliberació es va acordar per ells mateixos, reunits en assemblea i per unanimitat, avançar unes quantitats a compte, tot esperant aconseguir una deci- sió positiva. Aquest acord es va materialitzar i els pares estan ajudant econòmicament els professors afectats. Efectuades gestions davant l’Institut de la Joventut de Madrid, del director general i del Ministeri de Cultura amb el sotsdirector general de Personal, res s’ha aconseguit fins aquests moments. Tenint en compte la situació especial de l’escola en període de traspàs a la Generalitat de Catalunya, acordat en Consell de Ministres, però que encara no és efectiu fins que no es publiqui en el Butlletí Oficial de l’Estat. Tenint en compte que el sacrifici econòmic que estan fent els pares, que encara que sigui una ajuda per als seus propis fills, ho es també per a la supervivència de l’escola cara al futur de la vila. Considerant que per a molts pares contribuir d’una forma extraescolar i continuada és un veritable sacrifici i en alguns casos d’impossibilitat. Tenint en compte, a més a més, que la falta de resolució positiva pot ser a llarg termini i quedar fora de les nostres possibilitats, en nom de la comunitat educativa de l’escola. Suplica: Tingui per rebut aquest escrit juntament amb la documentació que s’acompanya i considerant que és suficientment raonat ja que vostè coneix a fons el problema, previs els tràmits necessaris, aquest Ajuntament pugui acordar una sub- venció a l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, del 50% de l’import de les ajudes als professors interins, d’acord amb l’estudi que s’acompanya i que correspondria a 204.679 pessetes, tenint en compte que l’aportació dels pares seria la mateixa quantitat, o sigui l’altre 50%.

En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Mas- nou, el dia 29 de maig de 1981, s’aprova el següent acord, que transcrit al català textualment diu:

Accedir a la petició feta per la Comissió Gestora de l’Associació de Pares d’Alum- nes de l’escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló, mentre el Ministeri de Cultura no aboni els sous de sis professors afectats, aquest Ajunta- ment i amb caràcter de préstec, se’n fa càrrec del 50%, que ascendeix a la quantitat de 204.679 pessetes.

En principi, aquest problema va quedar mig solucionat. Crec que l’Associació de Pares

294 INSTITUT MAREMAR (1969) va fer un bon plantejament de la situació en què es trobaven els sis professors i que l’A- juntament va fer molt ben fet d’ajudar econòmicament, al cap i a la fi va ajudar a la con- tinuïtat d’aquesta escola important per al Masnou. Deixem aquest problema embastat i possiblement en vies de solució, i tornem a l’altre problema, el dels traspassos. El dia 11 de febrer va ser quan l’alcalde, el senyor Josep Azuara, va rebre la trucada telefònica que totes les instal·lacions de Santa Maria del Ros- selló es traspassarien a la Generalitat, però s’arriba a mitjans del mes d’abril i encara no ha aparegut res publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat. L’alegria comença a refredar-se, i neix l’angoixa que hi hagi algun malentès o alguna mà negre que reté aquest assumpte i no el vol deixar anar. El que sigui, però la transferència no surt publicada i ambdues parts, l’Ajuntament i el personal de Santa Maria del Rosselló estan nerviosos. El senyor Josep Azuara el dia 27 d’abril de 1981, envia una altra carta al senyor Miquel Roca i Junyent, diputat a Madrid per Convergència i Unió, que textualment diu:

Benvolgut, Amb referència als traspassos del Ministeri de Cultura a la Generalitat i en particular a les instal·lacions de l’Alberg de Joventut, guarderia infantil i l’Escola de Formació Professional de Santa Maria del Rosselló d’aquesta vila, estic veritablement preocupat pel retard que Madrid dóna a aquest assumpte, ja que només ha de donar l’ordre per la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat. Estic trucant constantment al Departament de Cultura de la Generalitat, interessant-me per aquesta publicació i no saben donar-me raó concreta del per què encara no s’ha fet, després que ja fa dos mesos que el nou Consell de Ministres va aprovar el traspàs que dóna lloc a la present. Per tant, molt t’agrairia que indaguessis tot el possible sobre aquest assumpte i m’informessis degudament de l’estat actual en què es troba, per tal de tenir-ne el degut coneixement. Rep, com sempre, la meva més cordial salutació.

Finalment el resultat esperat

Butlletí Oficial de l’Estat, núm. 130, de data 1 de juny de 1981, Pàgina 12.060. Es publica el Real Decret 1010/1981, de 27 de febrer, sobre el traspàs de funcions i serveis del Ministeri de Cultura a la Generalitat de Catalunya, aprovat en el Consell de Ministres el dia 27 de febrer de 1981. En la relació núm. 1 d’aquest Real Decret figura el Centre social, guarderia i Escola de Formació Professional, situat a la Carretera de Teià, s/n del Masnou.

L’alcalde, senyor Josep Azuara, envia unes cartes en data 2 de juny de 1981, a la directora de l’Escola de Formació Professional, senyora Concepción Rodríguez; al representant dels pares d’alumnes de l’Escola de Formació Professional, senyor Miquel Humet, i a la coordinadora del centre soci cultural guarderia Santa Maria del Rosselló, senyora Àfrica Mesas, que textualment diu:

Benvolguda/benvolgut, En el dia d’avui he rebut la grata notícia que definitivament totes les instal·lacions

INSTITUT MAREMAR (1969) 295 de l’Alberg de Santa Maria del Rosselló han estat traspassades a la Generalitat de Catalunya, segons Real Decret publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat del dia d’a- hir. M’he posat ràpidament en contacte amb el Departament de Cultura de la Generalitat, els quals m’han comunicat que en els propers 15 dies donaran pos- sessió del traspàs, posant en coneixement a aquest Ajuntament de totes les actuacions. Ben cordialment.

Com ja se sap la Generalitat de Catalunya va acceptar el traspàs d’aquestes instal·lacions, quedant especificat que l’edifici antic va passar al Departament de Joventut i l’edifici nou va ser transferit al Departament d’Ensenyament tal com havia de ser. El personal traspassat també figurava en el Real Decret 1010/1981 i per tant també es van publicar els seus noms en el Butlletí Oficial de l’Estat. El personal va quedar de la següent manera:

Personal que passa a Joventut: Africa Mesas Acevedo Coordinadora Ma Carmen Rius Rius Cap d’escola Eulalia Torres Carabaca Cap d’escola Zoila Abarca Ayala Cuinera Dolores Moreno Martínez Ajudant cuinera Soledad Ramon Ortega Netejadora Carmen Lladó Cosme Netejadora Ma Asunción Romero Rivilla Intendent Jacinto Vila Molas Jardiner

Personal que passa a l’escola de Formació Professional i guarderia infantil Josefina Beltran Vall Cap d’escola Albert Blay Roca Professor Teresa Abundio Aguilar Netejadora Ma Teresa Calunaro Ortíz Netejadora Soledad Carrilla Martínez Netejadora Josep Ma Cuartero Cuartero Metge Josefina Guri Parellades Professora Concepció Martínez Garcia Netejadora Nativitat Marcilla Saldaña Professora Concepció Illan Delgado Netejadora Armando Martínez Martínez Professor Piedad Navarro Marza Professora Ma Assumpción Nebreda Izquierdo Secretària Antonio Orpinell Enrech Professor Jaime Raimí Mateos Professor Ma Carmen Rodríguez Arnaiz Professora Concepción Rodríguez Rodríguez Professora Marta Rosales Soto Professora

296 INSTITUT MAREMAR (1969) Amparo Teran de Egido Administradora Raquel Vega Tijera Professora Cándida Vivas Morin Professora Elvira Zapater Pérez Professora

El tema dels traspassos ja estava clar i aquí es tancava tota una etapa de lluita i de reivindicacions per part de l’Ajuntament del Masnou i del complex de Santa Maria del Rosselló. S’havia complert l’objectiu. Aquesta porta es podia tancar definitivament.

COMENÇA UNA NOVA ETAPA

Però quan es tanca una porta vol dir que se n’ha d’obrir una altra per continuar la lluita. Ara el propietari estava més a prop però no vol dir que s’hagués de baixar la guàrdia, no. La lluita s’havia de emprendre, en aquest cas, amb la Generalitat de Catalunya. Com es pot comprendre, en aquells moments la Generalitat estava col·lapsada pel que fa a les transferències que rebia de l’Estat. Havia de posar ordre de tot el que se li donava i quan parlem d’una administració pública, els tràmits són sempre més lents per la burocràcia que sempre ha de gestionar. En aquests casos els termes jurídics, les dates de les disposicions i les seves posteriors publicacions, són imprescindibles per la continuïtat dels expedients. No parlem solament dels edificis sinó que també parlem de personal, que d’alguna manera s’haurà de veure si realment estan ben ubicats en el lloc on estaven fins ara, la seva categoria, estudis per exercir la seva activitat docent, antiguitat, la nova con- tractació, sous, etc. La programació del que es farà a partir del moment en què es traspassa al departament corresponent de la Generalitat, no es fàcil. Hi ha instal·lacions que poden esperar com l’alberg, però ni ha d’altres, com l’Escola de Formació Professional, que no pot parar, ha de tenir la seva continuïtat, per tant la configuració del seu futur funcionament no pot esperar. És per això que l’alcalde, el senyor Josep Azuara, va enviar dues cartes. Una al senyor Josep Amengual Ferragut, director general d’Ensenyament Secundari i Professionals de la Generalitat de Catalunya, de data 5 d’agost de 1981, que textualment diu:

Benvolgut amic, Havent estat traspassades a aqueixa Generalitat les instal·lacions de l’Escola de Formació Professional Santa Maria del Rosselló d’aquesta vila, i davant de la impossibilitat de poder parlar telefònicament amb tu, molt t’agrairia et servissis informar-me a la major brevetat possible, de les gestions que s’estan portant a terme per tal d’organitzar l’obertura i el funcionament del proper curs 1981-82, així com de les normes que regiran durant l’esmentat curs; tot això per evitar imprevistos que puguin sorgir en l’últim moment. Quedo a l’espera de les teves notícies, mentre, rep una cordial salutació.

L’altre va ser al senyor Ricard Casanovas, del Departament d’Ensenyament Cecundari i Professionals de la Generalitat. Enviada el dia 17 d’agost de 1981, que textualment diu:

INSTITUT MAREMAR (1969) 297 Benvolgut, D’acord amb la nostra conversa telefònica mantinguda en el dia d’ahir, em plau adjuntar-te fotocòpia de la publicació del traspàs de l’Escola Santa Maria del Rosselló d’aquesta localitat, publicat en el Diari Oficial de l’Estat del passat dia 1 de juny. Al mateix temps t’acompanyo relació del personal que quedarà dedicat a l’escola i a la guarderia infantil, d’acord amb la conversa que vaig mantenir amb el director general de la Joventut, senyor Enric Puig, el passat dia 30 de juliol. Atesa la poca formalitat amb què el Ministeri de Cultura portava l’administra- ció d’aquesta escola pel que fa a la formalització de les matrícules i tenint en compte que solament en el Masnou cada any surten uns 300 alumnes d’EGB, i que no tots van a l’institut de batxillerat, els interessats per l’Escola de Formació Professional es matriculen en escoles fora d’aquesta vila. És per això que crec que, com més aviat millor, aqueix Departament s’hauria de fer càrrec de l’esmentada escola, per tal que els alumnes interessats no solament d’aquesta vila, sinó de les poblacions veïnes, vegin una seguretat i una formalitat en la seva continuació. Acompanyo també fotocòpia de les actuals assignatures que es pretenen ensenyar als 140 alumnes matriculats els anys passats, molts dels quals estan esperant una actuació de la Generalitat per fer efectiva la seva matriculació. Molt t’agrairia, doncs, que després de la nostra conversa telefònica i de l’expli- cació que et faig en aquesta carta, aquest Departament actués tot seguit, posant en ordre l’escola i potenciant-la al màxim, ampliant si pot ser, les seves branques d’estudi i els graus corresponents, tenint en compte tot això, que el curs comen- çarà el proper mes de setembre. En l’espera de la teva resposta, rep una cordial salutació.

Els resultats no van ser immediats, s’havia de treballar molt, doncs s’ha d’entendre que l’institut funcionava amb un sistema molt intern organitzat pel mateix personal de l’escola, i que era molt diferent del format que tenia establert la Generalitat o el que pretenia donar a les noves escoles de formació professional. Mentre, l’Associació de Pares va rebre un escrit del Govern Civil de Barcelona, pel qual quedava inscrita l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola de Formació Professio- nal Santa Maria del Rosselló, en la secció 1a del Registre Provincial, amb el número 5.339. Així ho firmava el sotsgovernador en data 8 de setembre de 1981. El dia 18 de febrer de 1982, a les 6 de la tarda, es va mantenir una reunió amb la Generalitat de Catalunya a l’antic recinte de la Maternitat, situat a la travessera de les Corts, núm. 139-159, on estaven presents el senyor Jaume Nualart, director general de Serveis Socials; el senyor Francesc Gordo, sotsdirector del Serveis Socials; el senyor Enric Puig, director general de la Joventut i l’Ajuntament del Masnou, encapçalat pel seu alcalde, senyor Josep Azuara. En aquesta reunió es van tractar dos temes, el trasllat de la guarderia infantil en un altre punt del Masnou i la posta en marxa de l’Alberg de Joventut del Masnou. Pel que fa a la guarderia infantil al final del curs 1981-82 va quedar anul·lada, hi havia molt pocs alumnes com perquè tingués una continuïtat i l’Ajuntament tampoc tenia, en aquells moments, un local apropiat per instal·lar-la. Pel que fa a l’Alberg de Joventut de la Generalitat, sí que es va instal·lar a la torre i encara continua la seva activitat.

298 INSTITUT MAREMAR (1969) OBRES D’ADAPTACIÓ AL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Pel que fa a l’edifici destinat a l’ensenyança de la Formació Professional tenia dos problemes urgents que s’havien de resoldre. Per una part la falta de manteniment en tot l’edifici, s’havia construït feia més de vint anys i com que havia passat per diferents departaments de l’Estat fins arribar a la Generalitat, no s’havia reparat res, no s’havia fet cap tipus de manteniment. Per altra banda l’edifici es va construir pensant en un destí molt diferent a les necessitats actuals. Per part de l’Ajuntament del Masnou ja s’havia fet constar vàries vegades que l’edifici no reunia les condicions per a l’ensenyança de formació professional, i com que l’As- sociació de pares, professorat i alumnes pressionaven per tal que es fessin les obres de rehabilitació total de l’edifici, l’alcalde del Masnou va enviar dos telegrames amb el mateix text el dia 19 d’octubre de 1983, a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de la Generalitat i al director general d’Ensenyament Professional, el text deia literalment el següent:

Comprovat personalment de l’estat desastrós i calamitós en què es troba l’institut de Formació Professional del Masnou, és del tot impossible començar qualsevol activitat, per tant prego la seva intervenció el més urgent possible per resoldre aquest lamentable assumpte.

És de suposar que aquests dos telegrames enviats per l’Ajuntament, més la pressió que de ben segur va fer l’Associació de Pares, ja sigui per carta o personalment i amb les peticions del claustre de professors davant l’inspector d’Ensenyament, van fer que tècnics del Departament d’Ensenyament es desplacessin al centre per fer-se càrrec de les obres que s’havien de realitzar i elaborar així un projecte i establir el seu el cost, per tal que els polí- tics ho poguessin posar dins del pressupost anual del seu Departament. Com que no hi havia cap moviment en aquest sentit per part d’Ensenyament de la Generalitat, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, el dia 25 de maig de 1984 va enviar a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de la Generalitat, senyor Joan Guitart, el següent escrit, que literalment diu:

Em plau dirigir-me a vostè amb referència al tema de la reconstrucció de l’institut de Formació Professional del Masnou, per recordar-li que en el moment en què el conseller adjunt a la Presidència, senyor Miquel Coll i Alentorn, va venir a inaugurar l’Alberg de Joventut d’aquesta vila, es va comprometre a començar les obres de l’esmentat Institut a primer de l’actual mes de maig, atès que tant el claustre de professors com l’Associació de Pares i els propis alumnes del centre estan predisposats a fer algun tipus de força per aconseguir aquesta millora pel centre. El conseller adjunt, per poder adquirir aquest compromís va informar-se a la Conselleria d’Ensenyament. Avui, però, finals del mes de maig, no hi ha notícies per part de la seva Conselleria referent a aquest assumpte, i per tant les obres no han començat. Li pregaria una ràpida informació sobre el tema i el començament d’aquestes amb caràcter d’urgència.

INSTITUT MAREMAR (1969) 299 El dia 23 de juny de 1984, el propi Conseller d’Ensenyament va contestar a l’alcalde en un escrit que textualment diu:

He rebut el vostre escrit del dia 25 de maig passat, referent a les obres de l’Insti- tut de Formació Professional d’aqueixa localitat. En aquest sentit, em plau comunicar-vos que el dia 12 d’aquest mes vaig rebre una comissió de pares per parlar de l’inici de les obres, i que en un període breu de temps es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat el concurs públic per adjudicar les obres de la construcció de l’Institut, les quals espero puguin iniciar- se el més aviat possible.

Les obres van començar en el següent curs escolar.

ESTADÍSTICA

A l’arxiu municipal hi ha un qüestionari de l’Institut de Formació Professional Maremar del Masnou corresponent al curs escolar 1983/84. El resultat és el següent:

FP I FP II Especialitat 1r 2n 1r 2n TOTAL

Administració i comp. 26 22 8 10 66 Electricitat 30 25 - - 55 Jardí Infància 30 21 - - 51

TOTALS 86 68 8 10 172

També hi figura la relació nominal del professorat que hi havia en aquest curs, que copiada amb els noms tal i com hi consten són els següents:

Alberto Carnicer Asenjo Director José Sastre Fernández Sotsdirector Bernardette Martínez Suñol Cap d’estudis José Marimon Guasch Secretari Dolores Roquet-Jalmar Palau Tutor José Barahona Bogajo Tutor Montserrat Navarro Arnada Tutor Enrique Tarrago Basart Tutor Jorge Giró Paris Joan Martínez Ramírez Tutor Jaime Carles Frisuelos Tutor Josefina Guri Parellada Piedad Navarro Marza Concepción Rodríguez Rodríguez Marta Rosales Soto

300 INSTITUT MAREMAR (1969) Carmen Rodríguez Arnaiz Ana Ma Nogales Martin

En data 30 d’octubre de 1984, el director de l’institut envia al tinent d’alcalde d’Ense- nyament de l’Ajuntament del Masnou, senyor Marià Aran, una estadística dels alumnes matriculats per al curs 1984-85 amb el següent resultat:

El Masnou 130 Montgat 18 Teià 14 Alella 7 Badalona 6 Premià de Mar 6 Mataró 3 Barcelona 2 Tiana 1 Santa Coloma de Gramenet 1 Vilassar de Dalt 1

TOTAL 189 alumnes

Aquests 189 alumnes quedaven distribuïts de la següent manera:

1r curs Administratiu 33 Electricitat 49 Jardí d’infància 22

2n curs Administratiu 27 Electricitat 11 Jardí d’infància 12

3r curs Jardí d’infància 35

A l’arxiu municipal he trobat la relació dels alumnes matriculats pel curs 1990-91, i amb sis anys hi havia un augment molt considerable, de 189 alumnes l’any 1984 passen a 506 el 1990. És prou explícit l’augment d’alumnes en sis anys, per tant queda clara la necessitat d’aquest institut per al Masnou i per descomptat també queda clar el bon funcionament per part del professorat i l’administració.

Per aquest curs els alumnes quedaven distribuïts d’aquesta manera:

1r curs. Administratiu 98 alumnes Electricitat 78 alumnes Jardí d’infància 39 alumnes

2n curs Administratiu 97 alumnes

INSTITUT MAREMAR (1969) 301 Electricitat 33 alumnes Jardí d’infància 36 alumnes

3r curs Administratiu 32 alumnes Jardí d’infància 16 alumnes

4t curs Administratiu 24 alumnes Jardí d’infància 19 alumnes

5è curs Administratiu 15 alumnes Jardí d’infància 19 alumnes

CURSOS OCUPACIONALS

En data 1 de desembre de 1989, el director de l’Institut de Formació Professional, rep un escrit de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa del Departament d’En- senyament, en el qual li comunica que, d’acord amb el conveni de data 22 de juny de 1987, signat entre el Ministeri de Treball i la Generalitat de Catalunya, es contempla la realització de cursos de formació professional per a joves en atur en centres homologats per l’INEM. Com que tots els centres públics de formació professional dependents del Departament d’Ensenyament han estat homologats per l’INEM, la programació presentada el mes de maig per fer cursos ocupacionals va ser aprovada. A l’Institut Maremar se li va concedir el curs que demanava, que era electricista de manteniment industrial. Aquest curs va tenir una durada de 400 hores i la data prevista pel seu inici va ser el dia 20 de febrer de 1990. La programació d’aquest curs va estar feta pels professors José Barahona i José de la Fuente. Els objectius generals d’aquest curs van ser que una vegada finalitzat el curs, l’alumne fos capaç de realitzar el següent: - Realitzar les instal·lacions bàsiques d’un habitatge - Reparació d’electrodomèstics - Reparació de motors monofàsics i trifàsics - Realització d’instal·lacions trifàsiques - Realització d’instal·lacions industrials

Organitzar un curs ocupacional de 400 hores no és fàcil, més aviat és molt complicat, ho sé perquè jo portava els cursos ocupacionals que demanava l’Ajuntament del Masnou des del Servei de Promoció Econòmica. No sé si l’institut va tornar a programar algun curs més, però sí sé que ho van deixar de fer, per tota la problemàtica de la documentació a realitzar i el control que representa l’organització d’un curs ocupacional.

NOM DE L’INSTITUT

Va arribar el moment que l’Institut de Formació Professional del Masnou havia de tenir un nom concret, la seva denominació pròpia. Al Diari Oficial de la Generalitat de data

302 INSTITUT MAREMAR (1969) 26 de febrer de 1990 es va publicar el Decret 38/1990, de 2 de febrer, pel qual es regula el procediment d’assignació o canvi de denominació específica dels centres docents públics dependents del Departament d’Ensenyament. D’acord amb el que especificava l’article 3 d’aquest Decret, a l’expedient de denomi- nació se li hauria d’adjuntar l’acord favorable de l’Ajuntament. És per això que el subdi- rector de l’Institut, senyor Francesc Grané, envia a l’alcalde l’acord a què han arribat el Consell Escolar del centre en la seva reunió ordinària celebrada el dia 27 de juny de 1990 i que textualment diu:

Aprovar per unanimitat el nom votat majoritàriament pels diferents estaments del centre (alumnes, professors, Associació de Pares i personal administratiu i serveis), i sol·licitar a aquest Ajuntament el vist i plau del seu ple, perquè l’Institut passi a denominar-se IFP Maremar.

L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 20 de desembre de 1990, va aprovar per unanimitat informar favorablement de la petició formulada per l’Institut de Formació Professional del Masnou, en el sentit que la denominació específica del mateix sigui el de Maremar. L’expedient complet el va trametre l’Ajuntament el dia 2 de gener de 1991, a l’Honorable Conseller d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, senyor Josep Laporta.

NOVA ESTADÍSTICA D’ALUMNES

Si en el curs escolar de 1990-91 hi havia 506 alumnes matriculats, pel curs següent ja n’e- ren 617 i pel curs 1992/93 es va arribar als 703 alumnes. Una mitjana d’augment de 100 alumnes per curs.

Aquest curs de 1992-93, els 703 alumnes van quedar distribuïts de la següent manera:

1r curs - 1r grau Administratiu 97 Electricitat 73 Jardí d’infància 56

2n curs - 1r grau Administratiu 95 Electricitat 51 Jardí d’infància 42

1r curs - 2n grau Administratiu 64 Electricitat 22 Jardí d’infància 20

2n curs - 2n grau Administratiu 80 Electricitat 15 Jardí d’infància 36

INSTITUT MAREMAR (1969) 303 3r curs - 2n grau Administratiu 26 Jardí d’infància 26

IMPLANTACIÓ DE L’EDUCACIÓ SECUNDARIA

El Diari Oficial de la Generalitat del dia 17 de març de 1995, va publicar la Resolució de 9 de març de 1995, per la qual s’anticipava la implantació de l’educació secundària obligatòria en determinats centres públics. Per tant el curs 1995-96 va començar a l’Ins- titut Maremar l’educació secundària obligatòria, més coneguda com l’ESO. Això va representar un canvi important, quasi es podria dir radical. Deixaven de tenir, majoritàriament, els alumnes que no havien aprovat l’EGB, els que no volien estudiar i també els conflictius. Van millorar. Deixaven de ser l’única opció per als alumnes que no havien aprovat l’EGB, o els «conflictius». Es convertien en un centre per a tothom, ara també per a alumnes amb ganes d’estudiar! Va haver canvis de professorat per adaptar-se als nous estudis, tant de l’ESO com del batxillerat i la nova formació professional i sobretot, les ganes i l’empenta necessàries per respondre als nous reptes i començar una nova etapa. Un altre problema que va sorgir va ser l’espai. Els arribaven alumnes a partir dels 12 anys, i necessitaven més aules. El maig de 1998 es presenta un projecte d’ampliació, no molt important, però almenys cobria, de moment, les necessitats. Aquell mateix estiu es fan les obres i el curs 1998-99 ja poden disposar d’aquesta ampliació. Però no va ser suficient. La directora m’ensenya els quadres elaborats d’utilització de les aules per cada dia de la setmana, i sincerament crec és impossible poder aguantar aquesta pressió per falta d’espai. La directora també em comenta que tenen com a dèficit important de tres aules tallers, doncs tenen un taller a repartir per quatre grups, falta una sala d’actes, més laboratoris, aula de música, etc. Ells han demanat la rehabilitació integral de l’edifici pels defectes existents i inacceptables a l’actualitat, i una ampliació com cal. Sembla ser que l’Ajuntament del Masnou, que es propietari del terreny que hi ha al darrera d’aqueix Institut, el cedirà a la Generalitat per fer una nova construcció que connectaria amb l’actual edifici, d’aquesta manera podran treballar amb una millor qualitat en l’ensenyament, ja que ara ha de ser angoixant pel poc espai que tenen. També demanen un tancament com cal, de tota la finca destinada a l’Institut, només cal donar una ullada i t’adones que l’actual és de paper car- tró i per tant inadequat. Esperem que ben aviat aquest projecte sigui una realitat. Mentrestant, els cursos continuen i els grups d’alumnes es succeeixen, i la tecnologia permet treballar en entorns inimaginables de fa quaranta anys. En homenatge i record del que va ser l’alberg, i aquells primers contactes i coneixences de persones relatives a un altre món aleshores amagat i desconegut, en aquests moments els seus alumnes es comuniquen per correu electrònic amb nois i noies alemanys i d’altres països, tot preparant un intercanvi. Viatgen i fan estades a Anglaterra i les seves aules, petites i atapeïdes, gràcies a la tecnologia i a Internet són novament una finestra virtual oberta al món.

PROFESSORAT CURS 2007-08

Aquests curs escolar 2007-08, l’Institut Maremar compta amb 58 professors, encara que n’hi ha alguns que solament fan mitja jornada, i són els següents:

304 INSTITUT MAREMAR (1969) Marta d’Abadal Cabuti Penélope Albero Ferrer Agueda Antolin Munfort Encarnació Bailon Bonachera Anna Ballester Eixarch José Barahona Bogajo Rafael Bertran Rossell Ma Felicidad Betes Saura Francisca Bonastre Verdaguer Inmaculada Castells Oliveres Domiciana Cortés Chacon Rafael Escobar Caro Lluís Estarriola Vilanova Alejandro Ferran Avilés Javier Ferré Salas Natàlia Flo Lario José de la Fuente Rodríguez Alfonso Garcia Garcia Eduard Giró Martí Ainhoa Gómez Mora Ma Carmen González Amo Josep Lluís González Palacin Francisco Javier Grande Grande José Guàrdia Grande Carlos Izquierdo Catalan Maria Jené Villagrasa Bingen Juan Eguskitza Ma de la Salud Juan Llinares Palmira Medina Cruz Ruth Mohino Balet Ma Dolores Moral Gómez Juan Carlos Moran Blanco Juan Manuel Navarro Garcia Ma Angeles Ortíz Garre Ma Teresa Paniagua Marcos R. Javier Pérez Alvarez Ma del Carmen Pérez Escribano Lídia Peyret Castro Marta Rabasseda Sánchez Susana Rendon Navarro Ma Teresa Ripoll Pedragosa Ma del Mar Rodríguez Alonso Jorge Rodríguez Ferrer Enrique Rodríguez Megias Virgínia Romero Rosales Anabel Romo Garcia

INSTITUT MAREMAR (1969) 305 Rosa Roura Palay Miguel Angel Salas Mateo Juan Carlos Sentís Antolin Ma Immaculada Solà Simon Ma Rosa Sosa Pérez Màrgaret Themistanjioglus Chaler Ma Teresa Valbuena de la Fuente Guillermo Vallejo Fores Ma Carme Vaqué Escalé Ma Luisa de Vicente Ferrer Jordi Vila Monclús Maria Villalta Morro

Que aquestes obres d’ampliació i rehabilitació que sembla que estan projectades, siguin una realitat ben aviat. Felicitats.

El Masnou, 27 de setembre de 2008.

306 INSTITUT MAREMAR (1969)

308 HISTÒRIA DE L’ENSENYAMENT A ESPANYA A PARTIR DEL SEGLE XIX INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977)

L’educació consisteix a acompanyar els nens i els joves en el seu creixement intel·lectual i personal. Educar és aportar als alumnes els coneixements que són patrimoni de la humanitat, fent-los participar en el món al qual els hem portat i amb el qual estem compromesos; donar-los autonomia i seguretat per tal que siguin capaços de construir la seva pròpia realitat. A mesura que l’aprenentatge dels coneixements es produeix en estreta unió amb una experiència afectiva, es reforcen i consoliden, i aquesta vivència profunda, que comunica misteriosament el món intel·lectual amb l’afectiu, aquesta experiència vital amb el coneixement que a cada alumne li arriba de forma diferent, és el que s’emportaran de l’escola. Concha Fernández

Ensenyar és un treball artesà: has d’adaptar-te als alumnes amb dificultat i als que tenen facilitat, perquè cadascú pugui millorar segons les seves capacitats. Sindi Franco

L’educació serveix per capacitar la persona en el camí de la vida. Una persona ben formada és la que té els seus coneixements ben ordenats i ben estructurats. L’educació no és un joc, és molt important que els nens sàpiguen de petits que estudiar regularment, estiguin o no moti- vats, és un hàbit imprescindible. Nieves I. García

Educació és allò que ens ajuda a ser més lliures. Àngels Soler

El dia 15 de maig de 2008, vaig visitar l’Institut Mediterrània. Feia dies que m’havia posat en contacte telefònicament amb la directora del centre, la senyora Ma Concepción Fernández, que molt amablement em va atendre. Li vaig explicar que volia parlar amb ella sobre el llibre que estava escrivint i en particular pel que feia referència a l’institut Mediterrània. Posteriorment em va trucar i vam quedar per aquest dia a les 10 del matí. Una mica abans de l’hora indicada vaig aparcar el cotxe al costat de l’institut, i em vaig passejar per fora i seguidament vaig entrar pel pati. Vaig comprovar, novament, el resultat de l’enrenou que va causar el primer escrit rebut a l’Ajuntament l’any 1967, per part del Ministeri d’Educació i Ciència. Les actuacions, angoixes, propostes, dificultats, pre- ocupacions i tot un seguit de diligències que vaig viure molt directament fins arribar a la seva construcció l’any 1977. També vaig pensar que si ara visquessin els dos alcaldes que hi van intervenir, el senyors Salazar i Humet, de ben segur que se sentirien contents i satisfets d’haver aconseguit per al Masnou un centre tan important en l’ensenyament com aquest.

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 309 Al començament del curs escolar 2007-08 van celebrar els seus trenta anys, i això ha estat una fita a tenir en compte. Va ser el primer institut que es va construir entre Mataró i Badalona. El Masnou sempre ha estat un punt de referència, i encara ho és, pel que fa a instal·lacions educatives. Per aquest Institut han passat una gran quantitat d’alumnes i alguns hi han portat els seus fills, un pas previ per començar estudis a les facultats de Bar- celona. Encara recordo quan cada segon trimestre anava a parlar amb els tutors dels meus fills per interessar-me per la seva evolució en els estudis, el seu comportament i predisposició pels futurs estudis a la universitat. En aquells temps l’institut Mediterrània tenia un nivell quasi diria molt alt, i de ben segur que encara el té. Tenia i té una plantilla de professors molt especialitzats, molt ben considerats i d’una gran professionalitat. També cal dir que en aquests moments la societat ha canviat molt i que per tant els problemes amb els seus alumnes són diferents als que tenien fa trenta anys. Quan estava al pati i mentre feia unes fotografies, vaig veure la directora que ja m’estava esperant, ens vam saludar, em va acompanyar a l’interior del recinte i em va ensenyar el mural que havien fet els alumnes per celebrar els trenta anys de vida de l’institut. Seguidament em va fer passar al seu despatx per parlar del meu llibre i ens van acompanyar a la reunió tres professores conegudes i estimades com són les senyores Sindi Franco, Àngels Soler i Nieves Garcia. De veritat que em va semblar que estava amb una represen- tació de les forces vives de l’Institut, em vaig sentir important, cofoi, satisfet davant d’a- questes persones que admiro i a qui vaig agrair molt que estiguessin amb mi acompanyant-me en aquesta reunió i al mateix temps l’interès per saber el contingut del llibre que estava escrivint. Per tant, després de fer una xerrada prèvia, vaig començar a explicar tot el que ja havia escrit d’aquest institut, en particular des dels seus inicis i que recordava molt bé ja que havia viscut molt de prop la seva història, basant-me, això sí, en la documentació que havia trobat a l’arxiu municipal.

ELS INICIS - EL TERRENY

Jo vaig entrar a treballar a l’Ajuntament del Masnou el dia 1 de febrer de 1967, i el dia 7 d’octubre del mateix any es va rebre una carta del Director General d’Ensenyança Mixta del Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, que va causar una certa revolució, el text de l’escrit traduït al català deia el següent:

En el programa de construccions elaborat pel Gabinet d’Estudis d’aquesta Direc- ció General per realitzar dins el II Pla de Desenvolupament Econòmic i Social, figura aquesta localitat per construir una Secció Delegada d’Institut. Actualment s’està procedint a establir l’ordre de realització d’aquestes construccions pel que és necessari saber si aquest Ajuntament està disposat a cedir al Ministeri d’Educació i Ciència, Direcció General d’Ensenyament Mitjà, amb caràcter gratuït, un solar amb una superfície mínima de 6.500 m2 i que ha de reunir les següents condicions: 1r. Ha de ser el més rectangular i anivellat possible.

310 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 2n. Ha d’estar perfectament urbanitzat, amb accessos, aigua, clavegueram, energia elèctrica (llum i força) i en el seu cas telèfon. 3r. Per altra banda, l’Ajuntament s’ha de comprometre a pagar les despeses que es puguin originar per qualsevol moviment extraordinari de terres que s’hagués de fer, així com el pagament de les despeses que per la naturalesa del terreny obligui a una cimentació extraordinària. Si l’Ajuntament està disposat a fer la cessió abans esmentada, haurà de remetre a la major urgència possible els següents documents: 1r. Plànol del solar, amb indicació de les seves corbes de nivell, superfície i llin- dars i una altre plànol de la població on quedi reflectida la situació del solar. 2n. Certificació de l’acord pres pel ple municipal cedint el solar amb la des- cripció que figuri en el plànol, així com l’acceptació del compromís de les tres condicions exposades. Una vegada rebuda la documentació i si es considerés que el solar és l’adequat, se’ls enviarà un ofici d’acceptació provisional i se’ls indicarà els documents necessaris per l’acceptació definitiva. Li faig avinent que per poder iniciar la construcció per a l’any 1968 o següents, dependrà, en part, del temps que aquest Ajuntament pugui necessitar per a la ces- sió del referit solar. En cas de no rebre cap oferiment de solar, es considerarà que aquest Ajunta- ment renúncia a aquest benefici i transferirà aquesta possibilitat a una altra de les localitats que estan previstes en la programació del quadrienni 1968-71.

La contesta a aquesta carta es va fer el dia 6 de desembre de 1967. L’alcalde del Masnou, senyor Francisco Salazar, va escriure la resposta al Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, que en la seva part principal i transcrita al català diu:

[...] Aquesta corporació, conscient de la transcendental importància que per aquesta població suposa la possibilitat de tenir un centre d’aquest tipus, ha estudiat amb el màxim interès la proposta. Fetes les preliminars gestions per la meva autoritat per poder resoldre una loca- lització de terrenys adequats per aquesta finalitat, han tingut un resultat no molt favorable, de moment, a les nostres justes aspiracions, tenint en compte que el nostre patrimoni municipal no té cap terreny que reuneixi les característiques exigides. S’ha proposat la possibilitat d’arribar a un procediment d’expropiació forçosa sobre la propietat privada, fent ús de les facultats que per causa d’utilitat pública es troba previst en les disposicions vigents, si bé aquest procediment és molt labo- riós i no permetria, amb l’urgència requerida per aquesta Direcció General, poder fer la cessió oficial del presumpte solar. Per tot això i volen complaure la iniciativa que manté aquest Ajuntament amb el màxim afany perquè la nostra població es beneficiï d’aquest tipus d’ensenyan- ça, no solament pels nostres escolars, sinó també els de les poblacions veïnes, molt li agrairia que per les circumstàncies abans exposades consideri que aquest Ajun- tament no renúncia al benefici que es proposa, i que mentre no s’apliquin les solucions per realitzar les cessions del solar, no es transfereixi aquest centre a una altra localitat.

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 311 Per últim em permeto facilitar les característiques més essencials de la nostra població del Masnou, d’acord amb les dades següents: Situació. 14 quilòmetres de Barcelona, per tant enclavada en la clàssica zona d’expansió corresponent a la referida capital. Gaudeix d’una magnífica platja i és un centre de característiques turístiques. Creixement. En aquests últims anys el ritme de construcció ha estat intens, mitjançant edificacions relatives a blocs d’habitatges, xalets o torres aptes per a classes privilegiades i classe mitjana, amb zones residencials, per la qual cosa els preus dels terrenys són elevats, tenint en compte l’extensió reduïda del terme municipal, estant afectat, en els moments actuals, per la construcció de l’autopista en el tram de Montgat-Mataró. Població. Encara que la població de dret segons el cens oficial és de 8.730 habitants, no obstant això, en la temporada d’estiu pot arribar a 25.000, aproximadament, encara que hi ha la tendència que constitueixin la seva futura i normal resi- dència, una vegada es perfeccionin les instal·lacions, urbanitzacions de nous vials i el normal abastament d’aigües potables (ara amb bones perspectives per pre- sumpta i immediata concessió de l’aprofitament de les aigües del riu Ter) que es portaran a terme en totes elles. En conseqüència i per les raons exposades, li demano les garanties que els nostres esforços per aconseguir portar a efecte la cessió d’un terreny adequat, encara que això comporti una despesa econòmica molt elevada en proporció als nostres recursos, no resultaran lamentablement infructuosos.

He transcrit aquest escrit per dues raons, la primera per demostrar l’interès que va posar el nostre Ajuntament amb aquesta petició, que no volia deixa perdre, encara que fos difícil poder trobar el terreny ideal per aquesta construcció, així com també, i molt important, el preu. Hem de pensar que els ajuntaments en temps de la dictadura eren molt pobres, quasi m’atreviria a dir que eren pobres de solemnitat, no tenien diners ni tampoc tenien cap tipus de poder, sempre estaven sota el domini del Govern Civil de la Província. La segona raó és perquè vull destacar dues coses que crec que van ser importants pel Masnou, una va ser que en aquells moments, a l’acabament de 1967, s’estava construint l’autopista de Montgat-Mataró, aquest tram era de pagament, una de les primeres d’Es- panya. L’altra aspecte que volia destacar és que s’estava gestionant l’aprofitament de l’aigua del riu Ter i que el Maresme, principalment, va gaudir d’aquesta gestió en poder disposar d’aigua potable, que va ser una millora important. El Masnou va ser un poble on, tot i tenint moltes mines d’aigua potable, la infraestructura de canonades que passaven pel carrer, la mala distribució i organització d’aquestes mines i altres temes de difícil solu- ció feien que en el Masnou es patís d’aigua potable. Bé, veient la dificultat de poder trobar un terreny i després d’haver fet algunes consultes entre propietaris de terrenys, l’alcalde del Masnou, senyor Francisco Salazar va emetre un edicte el dia 25 d’abril de 1968, exposant que per construir un institut d’ense- nyança mitjana es necessitava un terreny de 6.500 m2, rectangular i amb el serveis mínims obligatoris com és aigua, llum, clavegueram, etc.; conseqüentment es feia públic perquè els propietaris de terrenys de les característiques assenyalades que els interessés vendre un terreny a l’Ajuntament, poguessin presentar les seves ofertes en un termini de quinze dies a partir del dia següent d’aquesta publicació.

312 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) Es van presentar dues ofertes, una del senyor Josep Puig Rodon i una altra de la se-nyora Ma Dolors de Dória Genisans. El primer oferia un terreny situat entre el torrent Xic i Vallmora, a l’altura del cementiri, per un preu de 4 milions de pessetes. La senyora de Dória oferia els seus terrenys per un preu aproximat de 3 milions. Encara que tots dos oferien cobraments a terminis, el valor total era un preu molt alt per l’Ajuntament del Masnou. Tot i les bones intencions d’aquestes dues persones per col·laborar en la cons- trucció del referit institut, s’havia de pensar bé abans de donar aquest pas, ja que si com- prava un dels dos terrenys, l’Ajuntament podia quedar col·lapsat econòmicament durant 7 o 8 anys.

DONACIÓ DEL PRIMER TERRENY

Però, casualitats de la vida, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar coneixia molt bé al mar- quès del Masnou, l’Excm. Sr. Camilo Fabra de Monteys, ja que era l’advocat d’una asso- ciació de la noblesa espanyola que hi havia a Barcelona, si no recordo malament. El cas és que cada any, quan el marquès del Masnou venia a passar l’estiu al Masnou, convida- va l’alcalde a un dinar de benvinguda. En el transcurs d’aquest dinar, el senyor Salazar li va explicar el problema que tenien actualment davant la necessitat de comprar un terreny que com a mínim tingués 6.500 m2 per poder construir la delegació d’un institut al Mas- nou per part del Ministeri d’Educació i Ciència. Segons em va explicar el senyor Salazar la solució a aquest problema la va donar el propi marquès en oferir gratuïtament per al poble del Masnou el terreny necessari per aquesta construcció. En aquells moments el marquès del Masnou volia urbanitzar la seva finca i tenia la seva lògica, ell i la seva dona s’havien fet grans, es van construir una caseta a la mateixa finca, evitant així el personal que necessitarien per la casa gran, i amb la urbanització també s’evitarien tenir personal pel manteniment de tot el jardí que era molt gran. Si a això hi afegim que tenien una única filla casada amb el marquès d’Asta i que vivia a Madrid, es compren que no els interessés aquesta finca del Masnou. El dia 21 de juny de 1968, el marquès del Masnou envia una carta a la Corporació Municipal del Masnou, que traduïda al català textualment diu:

Ratifico, per la present, les conversacions que hem tingut aquests dies amb Il·lm. Sr. Alcalde d’aquesta vila, Francisco de P. Salazar i amb el secretari de la Corpora- ció, senyor Ignacio Aguilar, en el sentit que estic disposat a cedir gratuïtament una extensió de terreny de 6.500 m2 de la meva finca del Masnou, per a la construc- ció d’un centre d’ensenyança mitjana projectada. El terreny que estic disposat a cedir és el que està marcat en vermell en el plà- nol que adjunto i la seva situació exacta s’establirà i delimitarà amb precisió en la corresponent escriptura pública a redactar en el seu dia. Aquesta cessió es farà d’acord amb les següents condicions: 1r. Les construccions que en aquest terreny es realitzin, no hauran d’afectar en el més mínim el projecte d’urbanització que he presentat i que està pendent de la seva aprovació, per part de la Comissió Provincial d’Urbanisme. 2n. Donada la bona situació del terreny a cedir, l’Ajuntament del Masnou haurà de construir totalment al seu càrrec i lliure de despeses per la meva part,

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 313 l’accés a la meva urbanització a través de la riera d’Alella, que haurà de servir com entrada al centre d’ensenyament. Aquest accés haurà d’adaptar-se en tot moment a les condicions que exigeixi la Delegació Provincial d’Obres Públiques de la Diputació de Barcelona. 3r. La urbanització de la meva finca i el centre d’ensenyament a instal·lar cons- tituiran entitats totalment independents sense afectar-se sota cap aspecte, tenint solament en comú l’accés abans exposat. Encara que aquesta cessió em representa un sacrifici econòmic, ho faig amb molt de gust en atenció a aquest digne Ajuntament i pel bé de la vila del Masnou que, d’aquesta forma, podrà comptar amb un centre d’ensenyança mitjana que evitarà a la joventut desplaçaments a altres poblacions.

Vista aquesta actuació en aquest moments, poden donar-se vàries interpretacions, com que pot ser que el marquès del Masnou volgués donar aquest terreny de la seva finca a canvi d’algun pacte urbanístic amb l’Ajuntament del Masnou per la seva urbanització, o que volgués que la construcció del pont sobre la riera d’Alella servís o formés part de la seva urbanització, però vull clarificar el següent: com ja he explicat abans, els ajuntaments en temps de la dictadura no tenien cap tipus de poder de decisió. La Llei del Sòl va sortir publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat l’any 1975, i per descomptat l’Ajuntament del Masnou no tenia un Pla General d’Ordenació aprovat. El Pla General del Masnou es va començar a gestar a partir de l’any 1979, quan va entrar el primer Ajuntament demo- cràtic d’aquesta nova etapa. El que hi havia l’any 1967 era un pla provincial que determinava coses molt concretes, sobretot les vies de comunicació i poca cosa més. També és cert que en aquell moment no hi havia la febre que tenim fa uns anys de la construcció, però el que sí era clar és que la Direcció Provincial d’Urbanisme de Barcelona, que depenia de l’Estat, era la que tenia l’última paraula en urbanitzacions, digués el que digués l’Ajuntament. També vull comentar que la paraula «pactes urbanístics» no s’usava abans, va ser en democràcia quan va tenir més utilitat. Quant al pont, es va construir mitjançant una subvenció de la Diputació de Barcelo- na. Va ser una gran millora ja que per travessar la riera d’Alella s’havia de passar per la mateixa riera. Tota la gent que anaven al camp de futbol del Masnou havien de fer aquest trajecte i si plovia bastant quedaven incomunicats. També s’ha d’entendre que els alumnes d’un institut no se’ls podia fer passar pel mig d’una riera. Les entrades i sortides roda- des de la urbanització Bell Resguard es feien per la carretera N-II. Amb els anys es va complicar el trànsit d’aquesta carretera i, per motius d’accidents ocorreguts, la Demarca- ció de Carreteres va proposar, per no dir obligar, que es tanqués aquest accés tant de sortida com d’entrada per la perillositat que representava. Aleshores sí que es va fer ús del pont per entrar i sortir de la urbanització. També cal dir que aquesta urbanització, una vegada presentada la maqueta del que seria, va causar un gran impacte, no solament per als habitants del Masnou, sinó per a tot el Maresme. La urbanització Bell Resguard es va convertir en un referent en tota la comarca, era la urbanització més important que s’havia fet en aquells moments. Això que la mateixa urbanització comptés amb unes pistes de tenis, piscines i zona verda pròpia era d’un luxe extraordinari que no tothom podia tenir. Tornant a l’escrit enviat pel marquès del Masnou a la Corporació Municipal, es va donar compte al Ple de l’Ajuntament del dia 26 de juny de 1968. En aquest mateix Ple

314 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) es va ordenar als serveis tècnics municipals que aixequessin plànol de situació i tots els que fessin falta i enviar-los al Ministeri d’Educació i Ciència perquè acceptessin provisionalment el terreny que s’oferia per a la construcció de l’institut d’ensenyança mitjana en el Masnou. Els certificats dels acords presos i dels plànols corresponents es van enviar al Ministeri el dia 2 de juliol de 1968. Tot un rècord de temps, en nou mesos s’oferia el terreny per al futur institut del Masnou. El dia 23 del mateix mes, el Ministeri envia una carta demanant un acord complementari en què l’Ajuntament es comprometi a lliurar el solar urbanitzat amb accessos, aigua potable, clavegueram, energia elèctrica i telèfon en el seu cas, així com sufragar les despeses de moviment de terres, si es donés el cas. En el Ple del dia 29 de juliol de 1968, l’Ajuntament del Masnou es compromet, davant del Ministeri, a lliurar el solar en les degudes condicions urbanístiques i a fer-se càrrec de les despeses extraordinàries que això pogués originar. Aquest acord va ser tramès el dia 21 d’agost de 1968 al Ministeri d’E- ducació i Ciència. El dia 15 d’octubre de 1968, el gabinet d’estudis de la Direcció General d’Ensenyan- ça Mitjana del Ministeri d’Educació i Ciència, envia una carta a l’Ajuntament del Mas- nou pel qual s’accepta el terreny ofert i que s’ha de trametre al referit gabinet d’estudis, el títol de propietat i un certificat del Registre de la Propietat dient que es troba lliure de càrregues i gravamen. També exposa que si la donació la fa un particular, solament cal una carta de cessió del titular degudament legalitzada davant un notari, i així es va fer. El marquès del Masnou va enviar una carta al Ministeri el dia 24 d’octubre de 1968, que traduïda al català textualment diu:

El present escrit és per manifestar que, lliure i espontàniament, cedeixo a aquest Ministeri una parcel·la de terreny d’una extensió de 6.500 m2, segregada de la finca de la meva propietat, segons plànol que s’acompanya, situat en el terme municipal del Masnou (província de Barcelona), a l’objecte que s’hi construeixi un institut d’ensenyança mitjana que haurà de reportar grans beneficis a aquesta vila. Aquesta carta de cessió està legalitzada pel notari de Barcelona, el senyor Fre- deric Trías de Bés i Giró, i s’acompanyen plànols del terreny amb indicació de la seva situació en la major finca de la meva propietat, així com els títols legals de la mateixa.

Després de vàries actuacions per part del marquès del Masnou davant del Ministeri d’Educació i Ciència, el dia 14 de març de 1969, l’Excm. Senyor Camilo Fabra de Mon- teys compareix davant el notari del Masnou, senyor Fernando Palmés i Serra i fa dona- ció, mitjançant escriptura pública núm. 676 de l’any 1969, al Ministeri d’Educació i Ciència dels 6.500 m2 de terreny de la seva propietat, per a la construcció d’una delega- ció d’institut d’ensenyança mitjana en el Masnou. Aquesta escriptura va ser lliurada personalment pel mateix marquès del Masnou al Ministeri d’Educació i Ciència a Madrid. El dia 9 de juliol de 1969, l’alcalde del Masnou envia un escrit certificat al director general d’Ensenyança Mitjana de Madrid, on fa una recopilació de totes les actuacions fetes, començant pel primer escrit rebut el 7 d’octubre de 1967, fins al lliurament de l’escriptura pública de donació dels 6.500 m2, tot demanant que la construcció d’aquesta delegació d’Institut per a la població del Masnou pugui entrar dins el pla del proper any 1970.

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 315 En data 31 de juliol de 1969, donant confirmació a tota la documentació tramesa, el Gabinet de Programació i Plans d’Estudi del Ministeri d’Educació i Ciència, comunica al Departament de Divisions de Construcció i d’Ordenació i Supervisió de Projectes del mateix Ministeri, per tal que sigui inclosa en la programació de 1969, la construcció d’un institut nacional d’ensenyança mitjana al Masnou i els demana que sigui designat un arquitecte perquè realitzi el projecte corresponent. A finals del mes de juliol de 1969, els regidors de l’Ajuntament del Masnou, Josep Riera Sorribas i Jaume Grané Tabaras, acompanyats de l’interventor, senyor Antoni d’Yzaguirre, van anar a Madrid per interessar-se per com estava el tema de la cons- trucció de l’institut. Les conclusions que en van treure van ser que ja s’havia inclòs en la programació de 1969 i que valia la pena tenir una superfície d’almenys de 10.000 m2, ja que d’aquesta manera ja no seria una secció delegada, sinó un institut que permetria cursar el batxillerat superior, pel que resultaria ser més beneficiós pel Masnou. Pel mes de novembre següent, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, fa una viatge a Madrid per anar a parlar amb el Ministeri d’Educació i Ciència per saber com està el projecte de construcció de la secció de delegació d’institut del Masnou. Van buscar l’expedient per poder-lo informar degudament, però resulta que no el van trobar dient que no hi havia res del Masnou. Ell va defensar el tema dient que ja s’havien lliurat els 6.500 m2 per a la seva construcció, per tant s’havia de trobar. Finalment, sí que van trobar l’expedient del Masnou i li van confirmar que ja no el tenien com una secció delegada d’institut, sinó que estava com institut propi i que per tant estaven a l’espera d’una nova dona- ció per arribar als 10.000 m2 necessaris per a la seva construcció. A la vista de tot això i des de Madrid mateix, el senyor Salazar parla telefònicament al marquès del Masnou explicant el que passava i que per tant hi havia necessitat de més terreny. La contesta que rep del marquès és que no hi ha cap problema que ell donarà la resta de terreny per tal que el Masnou pugui tenir el seu institut.

DONACIÓ DEL SEGON TERRENY

En escrits del marquès del Masnou a l’alcalde del Masnou de dates 6 de juny de 1970 i 15 de juny de 1971, cedeix gratuïtament en la primera carta un total de 9.800 m2 de terreny i en la segona i definitiva, cedeix gratuïtament els 10.240 m2 que té actualment d’extensió superficial de terreny. El dia 7 de juliol de 1970, l’Ajuntament del Masnou rep una carta de l’arquitecte que havia de redactar el projecte de l’Institut del Masnou, senyor Ferran Moreno Bar- berà, comunicant que el projecte està en suspens per raons totalment independents de l’arquitecte que subscriu. El dia 11 del mateix mes també es rep un escrit del Ministe- ri d’Educació i Ciència, comunicant que l’encàrrec del projecte està en suspens, donat que s’han d’estudiar les modificacions necessàries d’acord amb el que estableix la nova Llei d’Educació (l’EGB), i que per tant no podrà entrar en el pla corresponent a l’any 1970. En data 24 de maig de 1971, l’alcalde del Masnou, senyor Salazar, envia una carta al delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, fent un resum de totes les actuacions fetes fins aquell moment en les quals cal destacar que la construcció de

316 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) l’institut s’havia inclòs amb caràcter d’urgència per a l’any 1969, després es va saber que n’havia quedat exclòs. Posteriorment queda en la llista provisional de la programació pel bienni 1971-72, que també s’exclou en la programació definitiva. Acaba aquest escrit literalment i traduït al català, de la següent manera:

Davant aquesta situació tan anòmala, reiterem la petició que ens sigui construït l’institut d’ensenyança mitjana, per les següents raons: - Per les necessitats escolars amb que compta el municipi del Masnou, que té una població de 15.000 habitants. - Per ser el Masnou cap d’ensenyament de la comarca del baix Maresme, que va des de Badalona a Mataró i que inclou els municipis d’Alella, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Joan de Vilassar, Sant Ginès de Vilassar, Cabrera de Mar i Cabrils, que amb el Masnou totalitzen sobre els 45.000 habitants. - Que en no disposar d’institut, la població en edat escolar, o no cursa els estudis de batxillerat o ha de desplaçar-se a Barcelona o a altres localitats més llunya- nes, per poder cursar aquests estudis. És per això que reiterem la petició, una vegada més, de poder tenir el nostre desitjat institut.

En data 18 de juny de 1971, l’alcalde del Masnou torna a enviar una carta al delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, insistint novament en la necessitat de la construcció de l’institut d’ensenyança mitjana al Masnou, d’acord amb el terreny cedit en el seu dia pel marquès del Masnou. Cap de les dues cartes va ser contestada. Ells tenien el poder de decisió, ells planificaven a la seva conveniència, poc podia fer una població de quinze mil habitants com la del Masnou, o també podria ser que hi hagués altres poblacions que en sabien més o tenien més influències, el cas és que l’institut del Masnou s’anava endarrerint any darrera any, i tant l’alcalde com els regidors s’anaven posant nerviosos. Arribem a l’any 1972, on hi ha canvi d’alcalde i de regidors. Entra com a alcalde del Masnou el senyor Miquel Humet i Argemí, i com si hagués fet màgia, el dia 31 d’octubre de 1972 rep un escrit de la delegació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educa- ció i Ciència, en el qual es comunica que dintre el quadrienni 1972-75, al Masnou es rea- litzaran les següents construccions escolars: - 1 col·legi d’Educació General Bàsica de 8 aules - 1 Institut de Batxillerat Unificat Polivalent per a 810 alumnes.

El primer centre escolar seria el futur col·legi d’EGB Lluís Millet. El dia 23 de novembre de 1972, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, contesta a la delegació provincial dient que l’Ajuntament del Masnou ja disposa dels 6.000 m2 per al col·legi d’EGB i dels 10.000 per a l’institut, adaptats a les dimensions i a les característi- ques assenyalades pel que fa a clavegueram, aigua, llum, etc. Es va posar en contacte amb el marquès del Masnou, perquè faltava la donació de la resta de terreny que ja havia cedit per escrit, però que encara no s’havia escripturat. El marquès del Masnou, en un escrit de data 29 de novembre de 1972, dirigit al senyor Humet, exposa que no té cap inconvenient d’escripturar la resta del terreny fins arribar als 10.240 m2 que va prometre.

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 317 NOMINACIÓ DEL NOU INSTITUT

L’alcalde, senyor Miquel Humet, presenta al ple de data 30 de novembre de 1972, la següent moció que transcrita al català textualment diu:

Aquesta Alcaldia, després de llegir íntegrament la carta firmada per l’Excm. Sr. Camilo Fabra de Monteys, marquès del Masnou, que en el seu contingut expressa no tenir cap inconvenient en atorgar en escriptura pública la cessió o donació a títol gratuït, a favor d’aquest Ajuntament, d’una extensió superficial de terreny de la seva propietat, de 10.240 m2, per destinar aquesta parcel·la a la construcció de l’institut d’ensenyança mitjana pel Masnou, si bé d’aquesta total ja es van lliurar 6.500 m2 al Ministeri d’Educació i Ciència per aquesta finalitat, i a la vista de la generositat, cavallerositat i profunda estimació que el senyor marquès del Mas- nou dispensa a la nostra vila, proposa a la Corporació que s’acordi dedicar-li, en record i homenatge a la seva persona, l’edifici que es construeixi per cobrir les necessitats de l’ensenyança mitjana, i que figuri amb la denominació d’Institut Camilo Fabra, tenint en compte els seus rellevants mèrits.

Aquesta proposta va ser aprovada en aquest ple, així com l’acceptació dels 3.740 metres quadrats de terreny que donava el marquès del Masnou. El 14 de desembre de 1972, davant el notari del Masnou, senyor Fernando Palmés, el marquès del Masnou en escriptura pública número 3146, fa donació a l’Ajuntament del Masnou dels 3.740 m2 de terreny que, juntament amb els 6.500 donats anteriorment al Ministeri d’Educació i Ciència, fan els 10.240 m2 necessaris per a la construcció de l’Institut de Batxillerat Uni- ficat Polivalent del Masnou. Crec que va ser una llàstima que després ningú es recordés d’aquest acord, és clar que en el moment que es va tramitar el nom de l’institut era un altre temps i potser ningú es va recordar de com es va iniciar aquest institut tal com jo explico ara, o també pot ser que no agradés la figura d’un marquesat o qualsevol altre qüestió política, que no cal debatre; en tot cas, que cadascú pensi el que cregui convenient. El que sí vull deixar clar és que l’institut no tenia coneixement d’aquest acord. El dia 22 de desembre de 1972, s’envia al marquès del Masnou un escrit en el qual es transcriu la moció presentada per l’alcalde, senyor Humet, al ple de l’Ajuntament del dia 30 de novembre. La contesta del marquès del Masnou és molt senzilla, simplement diu el següent:

He rebut el seu escrit en el qual em dóna compte de l’acord pres en sessió ordi- nària plenària d’aquesta Corporació Municipal de data 30 del passat mes de novembre, acord que em complau extraordinàriament i pel que li agrairia doni a la Corporació les meves més sinceres gràcies.

L’Ajuntament del Masnou va trametre al Ministeri d’Educació i Ciència l’escriptura pública de cessió de terrenys i certificat registral del Registre de la Propietat i també el comprovant d’haver pagat 24,92 i 39,48 pessetes dels dos censos que hi havia en aquesta propietat. El dia 22 de gener de 1973 el Ministeri d’Educació i Ciència envia una carta a l’Ajuntament del Masnou, comunicant que de la documentació enviada es desprèn que

318 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) queda justificada degudament la disponibilitat de la finca que es cedeix i que per tant accepten definitivament el 6.500 m2 de terreny que va donar directament el marquès del Masnou al Ministeri, i que s’encarregava el projecte d’obres corresponent. Quant als 3.740 m2 que va donar addicionalment el marquès del Masnou a l’Ajuntament del Mas- nou, s’haurà d’aportar la deguda autorització del Ministeri de Governació per poder transmetre aquest terreny al Ministeri d’Educació i Ciència i ajuntar-los amb els 6.500 m2 ja donats anteriorment.

SEGUEIXEN ELS TRÀMITS BUROCRÀTICS

Anteriorment ja he exposat que els ajuntaments en temps de la dictadura no tenien poder de decisió ni de mobilitat de cap mena i aquí hi ha un exemple clar, un terreny que és propietat de l’Ajuntament del Masnou i que ha de cedir al Ministeri d’Educació i Cièn- cia, necessita el permís del Ministeri de Governació. Mirat des de l’òptica del moment era un tràmit molt normal, com quasi totes les coses que es feien en un ajuntament, vist des de l’òptica actual ens pot semblar ridícul i segurament que ens quedaríem curts i és que l’autoritat municipal era completament nul·la.

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de gener de 1973, surt publicada l’Ordre de 15 de gener de 1973, per la qual es sotmet a informació pública el programa global de construccions de centres docents per a l’any 1973 en el qual figura el Masnou amb les següents construccions: - 1 centre d’EGB de 8 unitats amb una capacitat de 320 alumnes. - 1 centre de Batxillerat Unificat Polivalent d’una capacitat per 810 alumnes.

El col·legi d’EGB es transformaria en 16 aules i seria el col·legi Lluís Millet. En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 6 de setembre de 1973, es publica el Decret 2067/1973, de 26 de juliol, pel qual s’accepta la donació a l’Estat per part de l’Excm. Sr. Camilo Fabra de Monteys, marquès del Masnou, d’un immoble de 6.500 m2, situat en el terme municipal del Masnou (Barcelona), destinat a la construcció d’un Institut Nacional de Batxillerat. El dia 10 d’octubre de 1973, l’Ajuntament del Masnou rep un telegrama de la dele- gació provincial de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència, sol·licitant urgentment la documentació relativa al solar on s’ha de construir l’Institut de Batxillerat del Masnou. Sincerament, davant aquesta sol·licitud hom no sap què pensar ni quina actitud prendre: com pot ser que demanin el que ja tenen?, però l’Ajuntament del Masnou reacciona d’immediat i contesta aquest escrit comunicant que per circumstàncies diverses es van efectuar contactes directes amb la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equip Escolar, del Ministeri d’Educació i Ciència, en les seves dependències situades a Madrid, carrer d’Alfons XII, 3 i 5, on està tota la documentació relacionada amb el futur institut del Masnou, i relaciona tota la documentació que es va enviar. Una mica irònica aquesta resposta, ja que es detalla l’adreça i el número del referit Departament, no fos cas que no sabessin on estava situat, és clar que faltava el districte postal i el número de telèfon. És que les administracions públiques...! En aquest escrit, l’alcalde del Masnou també comunica al delegat de Barcelona que

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 319 havent-se publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat l’acceptació del terreny de 6.500 m2 donats directament pel marquès del Masnou, l’Ajuntament començaria els tràmits enca- minats a obtenir l’autorització del Ministeri de Governació per cedir a l’Estat els 3.740 m2 complementaris. I així es fa, en el ple de l’Ajuntament de data 29 de novembre de 1973, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, presenta una moció en què, després de relacionar els últims esdeveniments sobre la donació dels dos terrenys, l’alcalde proposa començar l’expedient de donació al Ministeri d’Educació i Ciència d’acord amb la legis- lació vigent, es va aprovar aquesta moció i es va començar el tràmit corresponent. Un dels documents que es necessitaven, era la valoració d’aquest 3.740 m2 equivalents a 99.049,86 pm2. La valoració que va fer l’arquitecte municipal va ser de 60 pessetes el pam quadrat, per tant, considera que el referit terreny tenia un valor de 5.942.992 pessetes. Això em fa pensar que si considerem que un metre quadrat té 26,483 pm2, la dona- ció total que va fer el marquès del Masnou de 10.240 m2 a l’Ajuntament del Masnou tenia un valor de 16.271.155 pessetes. Si aquest era el valor corresponent a l’any 1973, de ben segur que el marquès del Masnou va fer un regal esplèndid a la població del Mas- nou. Quantes persones ferien un regal així tan desinteressadament? En el Butlletí Oficial de la Província de data 13 de desembre de 1973, surt publicat un edicte tramès per l’Ajuntament del Masnou, en el qual en el ple de 29 de novembre de 1973, va acordar cedir gratuïtament al Ministeri d’Educació i Ciència un terreny de 3.740 m2 d’acord amb la descripció exacte de la seva situació, per tal de construir un institut de batxillerat a càrrec de l’Estat. Es fa públic per tal que les persones interessades puguin examinar durant quinze dies l’expedient i formular les reclamacions que creguin procedents. Per descomptat que no es va presentar cap tipus de reclamació. L’expedient en què es demanava l’autorització del Ministeri de Governació per poder cedir aquest terreny al ministeri d’Educació i Ciència, es va enviar el dia 26 de gener de 1974, a tra- vés del Govern Civil de Barcelona. En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 17 de desembre de 1973, surt publicada una Ordre de 24 de novembre de 1973, per la qual es resolt la informació pública a què ha estat sotmesa la programació global de construccions de centres docents per a l’any 1973. En la relació que s’acompanya continua havent-hi el col·legi d’EGB de 8 unitats que seria el Lluís Millet i un centre de Batxillerat Unificat i Polivalent per capacitat de 720 alumnes. El dia 20 de juny de 1974, el Ministeri de Governació de l’Estat resolt que autoritza a l’Ajuntament del Masnou perquè pugui cedir gratuïtament al Ministeri d’Educació i Ciència de l’Estat, els 3.740 m2 de terreny per a la construcció d’un centre de batxillerat. Caram quina filigrana! Papers amunt i avall. Incomprensible però cert. Problema resolt. El dia 4 de juliol de 1974 la delegació provincial del Ministeri d’Educació i Ciència torna a la càrrega amb referència a la falta de documentació i envia un escrit a l’Ajunta- ment del Masnou, exposant les deficiències en l’expedient de construcció d’un centre de BUP al Masnou: falta l’autorització del Ministeri de Governació i un acord complementari de l’Ajuntament en què expressi el seu compromís per a la dotació de serveis urba- nístics i d’eliminació d’obstacles que pogués tenir el terreny cedit. L’Ajuntament contesta aquest escrit el dia 17 del mateix mes, explicant que ja es va enviar fotocòpia de l’au- torització del Ministeri de Governació, però que la torna a remetre perquè en tinguin constància i també s’acompanya un certificat de l’acord pres per la Corporació Munici- pal en sessió plenària extraordinària del dia 12 del mateix mes, on queda exposat que l’A- juntament del Masnou es farà càrrec de les despeses que comportin els serveis urbanís-

320 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) tics, com són aigua, llum, clavegueram i accessos, així com l’eliminació d’obstacles que poguessin existir. El dia 11 de gener de 1975, el diari Noticiero Universal publica un article del que es va aprovar a la reunió del Consell de Ministres, que segurament devia ser del dia anterior. Entre altres coses, exposa que a proposta del Ministre d’Educació i Ciència es van aprovar quatre importants decrets que regulaven l’àmbit educatiu del batxillerat. Un d’aquests quatre decrets fa referència a la transformació i creació de 112 instituts nacionals de batxillerat. El marquès del Masnou envia a l’alcalde del Masnou un retall d’aquest diari acompanyat d’una carta en la qual li fa saber aquest acord del Consell de Ministres, i es posa a disposició de l’Ajuntament per si creu oportú fer alguna gestió a Madrid davant del Ministeri. El dia 25 de febrer de 1975, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, manté una entrevista amb l’Excm. Sr. Ministre d’Educació i Ciència, no tinc constància si va anar acompanyat del marquès del Masnou o d’algun regidor de l’Ajuntament. Tampoc tinc constància de si el va rebre particularment o va ser una reunió de diversos alcaldes afectats per la construcció d’un institut. Tampoc recordo ni he trobat constància del resultat d’aquesta reunió, però suposo que devia ser positiva i que finalment podrien començar les obres de construcció.

FINALMENT COMENCEN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ DE L’INSTITUT

En el Butlletí Oficial de l’Estat de 25 de novembre de 1975 (cinc dies després de la mort de Franco) es va publicar la Resolució de la Junta de Construcció, Instal·lacions i Equip Escolar per la qual s’anuncien a concurs de subhasta les obres de centres escolars que han estat declarats d’urgència. Amb el número dos hi figura la construcció d’un centre de Batxillerat Unificat i Poli- valent de 24 unitats al Masnou (Barcelona)

Pressupost de contracte: 48.764.626 pessetes. Termini d’execució: vint mesos. Classificació requerida: grup C, complert, categoria D.

El dia 13 de desembre de 1975, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la Junta de Construccions del Ministeri d’Educació i Ciència, en què comunica el resultat del concurs-subhasta per a la construcció del centre de batxillerat del Masnou. Traduït al català i en la seva part més principal, diu el següent:

Vista l’acta d’obertura de les propostes presentades en el concurs-subhasta de les obres de construcció d’un centre de Batxillerat Unificat Polivalent de 24 unitats al Masnou (Barcelona), celebrada el dia 12 de desembre de 1975, en la qual consta que la mesa de contractació ha adjudicat provisionalment les expressades obres a l’empresa Construccions Colomina, SA [...] que es compromet a executar-les pel preu de 35.573.794 pessetes, per ser la seva proposta la més avantatjosa per a l’administració. [...] aquesta quantitat s’abonarà de la següent manera: any 1975: 101.290 pessetes. Any 1976: 7.809.168 pessetes. Any 1977: 27.663.336 pessetes.

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 321 Després de quasi 10 anys de rebre el primer escrit del Ministeri d’Educació i Ciència, de fer viatges a Madrid, de les reclamacions per escrit, de tramitacions administratives, finalment es veia la llum i ja es podia dir que per a l’any 1977, si no hi havia res en contra, si no hi havia cap més entrebanc, podríem disposar d’un institut de batxillerat. Seria el primer en tot el baix Maresme, Com sempre el Masnou era capdavanter pel que fa a l’ensenyament i més si tenim en compte que també estava en tràmit de construcció el col·legi de 16 aules d’EGB Lluís Millet. De totes formes, els tràmits burocràtics encara no estaven del tot tancats. En el But- lletí Oficial de l’Estat de data 2 de juliol de 1976, surt publicat el Real Decret 1520/1976, de 7 de maig, pel qual s’accepta la donació a l’Estat per l’Ajuntament del Masnou (Barcelona) d’un immoble de 3.740 m2, situat en el seu terme municipal, destinat a la construcció d’un institut nacional de batxillerat.

PREINSCRIPCIÓ D’ALUMNES

El dia 31 de maig de 1977, la delegació provincial a Barcelona envia una carta a l’Ajun- tament dient que ja s’ha demanat la creació i l’entrada en funcionament de l’institut del Masnou, i que seria convenient que el mateix Ajuntament realitzes la preinscripció del proper curs ja que el nomenament dels professors es farà més endavant i prendrien pos- sessió el proper mes de setembre. Amb aquesta finalitat adjuntaven models de sol·licituds de 1r, 2n i 3r curs de BUP i COU. El termini de presentació de les sol·licituds seria del 16 al 28 de juny. D’aquest escrit se’n dóna compte a la Comissió Municipal Permanent del dia 2 de juny de 1977, i s’acorda que es doni compliment al que es demana i dintre el termini que estableix. El diari La Vanguàrdia del dia 4 de juny de 1977 parla de les preinscripcions als instituts nacionals de batxillerat i el termini fixat per a la presentació de les sol·licituds. Al final d’aquesta nota, traduït al català, textualment diu:

S’ha demanat al Ministeri d’Educació i Ciència l’entrada en funcionament dels instituts del Masnou i Cerdanyola, pel que es demana als alumnes que estiguin interessats en realitzar la preinscripció, que ho facin en els respectius ajuntaments per una exploració prèvia de les necessitats.

La preinscripció de l’Institut Nacional de Batxillerat del Masnou, la vaig portar directament amb dues persones més. Cal dir que es va convertir en una feina estrella. L’institut del Mas- nou començava a funcionar i l’Ajuntament donava el primer pas col·laborant per la seva posta en marxa. Es van atendre molts pares interessats en el funcionament d’aquest institut i la feina de lliurament i recollida de la preinscripcions. També és cert que els col·legis d’EGB del Masnou van ajudar molt a informar i guiar tant als alumnes com als pares. El resultat d’aquesta gestió es descriu en l’escrit que es va enviar el dia 4 de juliol al delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que traduït al català, textualment diu:

En contesta al seu escrit de data 31 de maig últim, m’és grat comunicar-vos el número d’alumnes preinscrits per cursar els estudis a l’institut de batxillerat polivalent d’aquesta vila, de BUP i COU, amb el detall següent:

322 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 1r curs de BUP, 133 2n curs de BUP, 20 3r curs de BUP, 8 COU, 1 Al mateix temps haig de comunicar-vos que amb relació als cursos 2n, 3r i COU, els alumnes d’aquesta localitat que han cursats els seus estudis l’any passat, en altres instituts, han verificat ja les seves preinscripcions en aquells centres, amb l’observació que si es poguessin matricular en aquest institut, desitjarien poder traslladar les seves matrícules a aquest centre. Segons referències hi ha un gran nombre d’alumnes que es troben amb les cir- cumstàncies indicades anteriorment.

L’INSTITUT DEL MASNOU COMENÇÁ EL SEU PRIMER CURS (1977-78)

A l’arxiu municipal hi figura un qüestionari corresponent al curs 1977-78 de la matricu- lació definitiva, que en la seva part principal diu:

Centre: Institut Nacional de Batxillerat, domiciliat en el carrer de Rosa Sensat, s/n. Director: Avelino Andre Gabian. Cursos que s’imparteixen: 1r, 2n i 3r de Batxillerat Unificat Polivalent. Total d’alumnes del curs anterior: 0. Nombre d’alumnes: 246. Alumnes 1r curs: 161. Alumnes 2n curs: 62. Alumnes 3 curs: 23. Alumnes de COU: 0. Nombre d’aules: 24. Nombre de professors: 16. Nombre d’alumnes del Masnou: 177. Nombre d’alumnes d’Alella: 37. Nombre d’alumnes de Teià: 11. Nombre d’alumnes de Premià de Mar: 5. Nombre d’alumnes de Premià de Dalt: 3. Nombre d’alumnes de Montgat: 4. Nombre d’alumnes de Badalona: 8. Nombre d’alumnes de Barcelona: 1. Superfície total de m2 construïts 6.420,61 Superfície total de m2 de zona esportiva: gimnàs 157,20, més el pati.

Hi ha una nota al final del qüestionari que expressa que encara falta equip i mobiliari d’o- ficina, despatx, biblioteca i seminaris.

Cronològicament la matriculació dels seus inicis va ser la següent: Curs 1977-78 246 alumnes Curs 1978-79 580 alumnes Curs 1979-80 745 alumnes Curs 1980-81 723 alumnes Curs 1981-82 698 alumnes

La diferència d’alumnes del primer any al segon és molt eloqüent, van ser més del doble,

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 323 però el tercer any es van triplicar, després ja van quedar estabilitzats, segurament que va coincidir amb l’obertura de nous instituts de la zona de baix Maresme. Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 13 de setembre de 1977, es publica l’Ordre de 14 de juny de 1977, per la qual es posen en funcionament diversos instituts nacionals de batxillerat, pel curs 1977-78. Entre els 19 instituts figura en el número 10 la població del Masnou (Barcelona). L’ocupació provisional de l’institut es va fer el dia 7 d’octubre de 1977, a través d’una acta que traduïda al català, textualment, diu:

A la vila del Masnou, a 7 d’octubre de 1977, sent les 12 hores, es reuneixen en el local de l’Institut Nacional de Batxillerat, situat al carrer Camil Fabra, núm. 23, en Miquel Humet Argemí, alcalde-president de l’Il·lm. Ajuntament del Masnou, en representació d’aquest; n’Avelino André Gabian, en la seva qualitat de director de l’Institut i en Ricardo Ruíz Giménez, en representació de Construccions Colomina, SA, de Barcelona, amb la finalitat de formalitzar l’ocupació provisional en el dia d’avui, del referit institut nacional de batxillerat de 24 unitats, construït pel Ministeri d’Educació i Ciència en aquesta localitat. S’adopten les conclusions següents: 1r. Que aquesta ocupació provisional és efectuada pel senyor Avelino André Gabian, com a director de l’expressat centre, i que, després d’una visita a les instal·lacions, no s’ha detectat cap inconvenient que impossibiliti aquesta ocu- pació. 2n. Que des d’aquesta data queda suprimida la guardaria establerta per la societat constructora, cessant la seva responsabilitat quant a tenir-ne cura i vigi- lància de l’institut construït. 3r. Que a partir d’aquesta data, les reparacions del danys que es facin per l’ús de l’edifici i per instal·lacions de mobiliari, no correspondrà a Construccions Colomina, SA.

El primer equip de professors que va tenir l’Institut Mediterrània va ser el del curs escolar 1977-78 i estava format per: Alejandro Duque Amusco Llengua i literatura espanyola Ma Jesús Velo Garcia Llengua i literatura espanyola Narciso Ramírez Urra Geografia i història Avelino André Gabian Director - Llatí Carmen Romero Barranco Secretària - Llatí Laura Guillemí Bel Francès Ma Rosario Morellon Bernad Anglès Ramon Espelt Casals Matemàtiques Núria Soler Calvet Matemàtiques Fernando Sanz Soro Física i química Angel Rúbio Goday Ciències naturals Joaquina Millà Boguñà Dibuix José Nicolau Martí Religió Àngels Soler Vila Educació física

324 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) RELACIÓ DEL PROFESSORAT DEL CURS 1979-80

Al qüestionari de l’any següent, el curs 1979/80, la directora va ser Rosa Sànchez Méndez. El alumnes matriculats eren: 1r curs, 270; 2n curs, 200; 3r curs, 135 i el COU, 38.

El claustre de professors per aquest curs va ser:

Seminari de matemàtiques - Pere Casanova Santacana - Ramon Espelt Casals - Gumersinda Franco - Núria Soler Calvet

Seminari de Ciències Naturals - Benicio Bañon Muntal - Rosa Ma Nebot Sànchez - Ma Concepción Saiz Rodrigo

Seminari de Física i Química - Francisco Ruíz Cobos - Nieves Isabel Garcia Villar - Justa Ruíz Jiménez

Seminari de Llengua i Literatura - Alejandro Duque Amusco - Ma Isabel Cardona Hernàndez - Ana Ma Grau Descalzo - Ma Antonia Lazcoz - M. Gonzalez - Encarnación Martínez Sànchez

Seminari d’Anglès - Rosa Ma Sànchez Méndez - Juan Faci Lacasta

Seminari de Francès - Margarita Estapé Tous - Gloria Olivella Esteller - Catalina Llabrés Perelló

Seminari d’Història - Soledad Lóez Fernàndez - Josefa Garcia Panadès - Rosa Toran - Cesareo Villagrà Rúbio

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 325 Seminari de Filosofia - Teresa Lonjedo Monzo - Gabriel Àlvarez Fernàndez - Manuel Mesas del Rio

Seminari de Dibuix - Domènec Corbella Llobet - Joaquin Turina - Ana Rosa Ballester Bonilla

Seminari de Llatí - Margarita Capo Giró

Seminari de Català - Albert Monclús Farré - Montserrat Minguella Canela

Seminari d’Educació Física - Jesús Antolin Sàinz - Àngels Soler Vila

Seminari de Música - Montserrat Calveras Tuset

Seminari de Religió - Josep Jordi Bofill - Tomàs Gumi Enrich

Al Butlletí Oficial de l’Estat de 9 de gener de 1981, es va publicar el Reial Decret 2809/1980, de 3 d’octubre, sobre els traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d’ensenyament en el qual hi figura l’Institut de Batxillerat del Mas- nou, situat al carrer Camil Fabra, 23.

EXPEDIENT PER A LA NOMINACIÓ FINAL DE L’INSTITUT

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 3 de juny de 1981, es va publicar el Decret 133/1981, de dos de maig, sobre atribució de nom als centres docents públics. Per a la tramitació del canvi de nom o de nova assignació haurà de ser promogut, d’a- cord amb el que disposa l’article segon del referit Decret, el Consell de Direcció o l’As- sociació de Pares d’Alumnes. El Consell de Direcció obrirà l’expedient on haurà de quedar justificada la conveniència de la nova assignació o del canvi de nom. Aquest expedient amb l’informe favorable del Consell de Direcció i de l’Associació de Pares, es traslladarà a l’Ajuntament respectiu, el qual es manifestarà mitjançant l’oportú expedient. Una vegada complet s’enviarà al Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

326 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) En data 3 de maig de 1985 es rep a l’Ajuntament del Masnou un escrit firmat per la directora del centre, la senyora Pilar Arnal Gil, en el qual, d’acord amb esmentat Decret 133/1981, acompanyava l’expedient tramitat per donar nom a l’Institut de Bat- xillerat del Masnou. En aquest escrit s’acompanya una explicació dels tràmits efectuats en l’expedient de nova nominació, o sigui la iniciativa, la tramitació corresponent i el seu resultat final. S’acompanyen també els informes favorables del Consell de Direcció i de l’Associació de Pares d’Alumnes del centre. La proposta era clara, el nom que pro- posen és MEDITERRÀNIA, començava així una nova etapa de l’Institut de Batxille- rat del Masnou. La tramitació d’aquest expedient va ser molt democràtic. La Junta Directiva va informar els professors, pares d’alumnes i alumnes de l’inici de l’expedient i es va obrir un termini per a la presentació de propostes, tot explicant la forma correcta en què havien de presentar-les. A mesura que s’anaven rebent es feien públiques, en finalitzar el termini s’havien presentat un total de 26 propostes de noms. Es va fer un llistat d’aquests 26 noms i es van repartir als diferents estaments de l’Ins- titut, o sigui professors, alumnes, personal no docent i pares d’alumnes. En aquestes llistes cada persona podia assenyalar un màxim de 10 noms. Es va deixar sense efecte el nom de Salvador Espriu donat que ja n’hi havia un a Catalunya. El resultat dels deu primers va ser el següent: - 306 vots per Mediterrània - 208 vots per Països Catalans - 196 vots per Pere Calders - 146 vots per Gandhi - 141 vots per Mendel - 139 vots per Joan Barceló - 132 vots per J.V. Foix - 105 vots per Galileu - 98 vots per Marie Curie - 97 vots per Antonio Machado

El ple de l’Ajuntament que s’havia de manifestar amb la proposta del nom va ser força mogut per la diferència d’opinions dels diferents partits polítics, però la proposta de l’Ins- titut va ser la que va aprovar el Departament d’Ensenyament. Al Diari Oficial de la Generalitat de data 5 de març de 1986, es va publicar la Reso- lució de 23 de gener de 1986, per la qual s’atribueix denominació a l’Institut de Batxi- llerat del Masnou, domiciliat en el carrer de Rosa Sensat núm. 1, comarca del Maresme, amb la denominació específica d’Institut de Batxillerat Mediterrània.

ESTADÍSTICA

En el curs 1981/82 el director de l’Institut va ser el senyor Benicio Bañon Muntal. El president de l’Associació de Pares era el senyor Antoni Soler.

El total d’alumnes matriculats va ser de 698, desglossat de la següent manera: 1r curs de BUP: 225; 2n curs: 176; 3r curs: 165, i COU: 132.

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 327 Per poblacions quedava desglossat de la següent manera: El Masnou, 562 Teià, 36 Alella, 69 Montgat, 4 Premià de Mar, 25 Badalona, 2

En el qüestionari estadístic corresponent al curs escolar 1982/83, el director va ser el senyor Benicio Bañón Muntal. El alumnes matriculats eren: 1r curs 237; 2n curs 186; 3r curs 143, i COU 158. Total 724 alumnes.

Distribució per poblacions: El Masnou: 400 Cabrils: 1 Alella: 97 Montgat: 28 Sant Adrià: 1 Barcelona: 1 Premià de Mar: 99 Teià: 39 Santa Coloma: 1 Premià de Dalt: 6 Tiana: 17 Badalona: 30 Vilassar de Mar: 4

El claustre de professors per aquest curs va ser:

Pilar Arnau Gil Benicio Bañón Muntal Rosa Ma Barambio Muñoz Maria Birulés Pons Lluís Cabruja Garriga Luciano Candel Calderon Margarita Capo Giró Isabel Cardona Hernández Pere Casanovas Santacana Jesús Castan Lanaspa Ramon Espeit Casals Carme Estopa Miró Juan Faci Lacasta Nieves I. Garcia Villar Gumersinda Franco González Miguel González Garau Ma Antònia Grau Abadal Montserrat Homar Toboso Tomàs Gumi Enrich Manolo Mesas del Rio Joaquin Herrero Rodríguez Nieves Navarro Biescas Rosa Nebot Sánchez Ma Antonia Lazcoz Urtasun José Olivares Martínez Cristina Roca Codina Montserrat Miguella Canela Justa Ruíz Jiménez Pilar Salvatella Vea Gloria Olivella Estaller Rosa Sánchez Méndez Iraida Sardà Homs Enriqueta de Silva Rotaeche Núria Soler Calvet Alicia Soler Cartés Rosa Toran Bellver Àngels Soler Vila Joaquin Turina de Santos Ma Teresa Ventura Paga Jordi Vila Borras Cesareo Villagrá Rubio Lucila Villanueva Izquierdo Isabel Vizcaino Sierra Carmen Blanco González

D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi havia 729 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:

GRUP 1r 2n 3r COU

A40403838 B40344038 C39353329 D38384030 E3840--21 F40------

TOTALS 235 187 151 156 = 729

328 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) En aquesta mateixa estadística consta que les dependències de què disposa el centre són les següents:

DEPENDÈNCIA CAPACITAT ALUMNES

Biblioteca 60 Sala d’actes 200 Laboratori de Física 30 Laboratori de Ciències naturals 30 Gimnàs 40

Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs, és el següent:

COGNOMS I NOM CÀRREC

Sánchez Méndez, Rosa Cap de seminari Castan Lanaspa, Jesús Cap de seminari Cabruja Garriga, Lluís Director Homar Toboso, Montserrat Cap de seminari Borambio Muñoz, Rosa Ma Cap de seminari Soler Vidal, Àngeles Cap de seminari Herrero Rodríguez, Joaquin Cap de seminari Ventura Paga, Ma Teresa Cap de seminari De Silva Rotaeche, Enriqueta Cap de seminari Arnal, Pilar Cap de seminari Tapia Fernàndez, Lourdes Cap de seminari Navarro Biescas, Neus Cap de seminari Candel Calderon, Luciano Cap de seminari Vila Borras, Jordi Cap de seminari Faci Lacasta, Juan Tutor Blanco Gonzàlez, Carmen Tutora González Garau, Miguel Sotsdirector Cardona Hernàndez, Isabel Tutora Lazcoz Urtasun, Ma Antonia Tutora Birulés Pons, Maria Coordinadora Grau Abadal, Ma Antònia Tutora Vernet Llobet, Francesc Tutor Nebot Sánchez, Rosa Tutora Bañon Muntal, Benici Coordinador Roca Codina, Cristina Tutora Turina de Santos, Joaquin Tutor Olivares Martínez, Josep Tutor Pindado Pindado, Julian Tutor Estopa Miró, Carmen Tutora Ruíz Jiménez, Justa Tutora

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 329 Garcia Villar, Nieves Tutora Olivella Esteller, Gloria Adjunt Cap d’Estudis Sardà Homs, Iraida Adjunt Cap d’Estudis Capó Giró, Margarita Secretària Villagrá Rubio, Cesareo Coordinador Herraez Hernando, Teresa Tutora Guasch Sala, Conxita Tutora Villanueva Izquierdo, Lucila Tutora Franco Gonzàlez, Sindi Tutora Soler Calvet, Núria Sotssecretari Casanovas Santacana, Pedro Cap d’Estudis Sanchis Sanz, Conchita Tutora

Cal fer menció que d’acord amb aquesta llista la situació de tot el professorat era de propietari definitiu. Això és molt important perquè vol dir que en no haver-hi cap en situa- ció de provisionalitat, interinatge o contractat, el claustre, en principi, continuaria sent el mateix i per tant tindria l’experiència del mateix centre i del seu entorn, el que afavo- rirà el seu funcionament.

IMPLANTACIÓ DE L’ESO

EQUIP DE PROFESSORS CURS 2007-08

L’actual equip de professors de què disposa per a aquest curs 2007-08 és de 46 professionals, d’acord amb la llista de noms i especialitats següents:

Antonio Alonso Sorroche Filosofia

330 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) José Ramon Ardanuy Montanuy Matemàtiques Benicio Bañon Muntal Biologia i geologia Manuel Barrero Ortega Filosofia Alejandro Blasco Lorente Economia Montserrat Calveras Tuser Música Manuel Carvajal Balaguer Física Angelina Carreras Salvador Francès Ana Elisenda de Castro Fresnadillo Dibuix Ma Concepción Fernández Martorell Filosofia - Directora del centre Rafael Fernández Retamero Psicologia - Aula d’acollida Gumersinda Franco González Matemàtiques Joseba Andoni Franco Tecnologia Laura Garcia Fernández Anglès Neus I. Garcia Villar Física i química Ma Teresa Getan Olivan Psicòloga - Aula d’acollida Francesc Xavier Grau Borràs Educació física Gloria Harillo Rodríguez Llatí Ma Teresa Herraez Herrando Geografia i història Jorge Huiman Castillo Tecnologia Francisco Javier Liria Rodríguez Llengua castellana i literatura Rosa Marcus Oliva Anglès Gloria Mas Vilella Llengua Catalana i literatura Júlia Mateo Pedrol Tecnologia Vicente Miralles Tortes Geografia i història Miquel Àngel Mulet Ferriol Biologia i geologia Ana Muñoz Zapata Llengua catalana i literatura J. Miguel Pérez Peinado Música Francesc Xavier Pla Història Roser Pou Vila Llengua castellana i literatura Xavier Puigbó Samaranch Anglès Félix Romo Vega Religió Josefa Ruíz Ramon Llengua castellana i literatura Rosa Ma Sánchez Méndez Anglès Israel Sánchez Torner Educació física Esther Sancho Català Núria Soler Calvet Matemàtiques Àngels Soler Vila Educació física Ma Lourdes Tapia Fernández Grec Vicente Torregrosa Sañudo Sistemes electrònics Joaquin Turina de Santos Dibuix Joan Vidilla Pérez Economia Marta Vilaròs Soler Dibuix Montserrat Vilatersana Català Cesareo Villagrà Rúbio Geografia i història M. Nieves Villarrubia del Valle Llengua castellana i literatura

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 331 BATXILLERAT ARTÍSTIC

La informàtica ha aportat aplicacions molt diverses que es feia necessaris recollir en el camp de l’ensenyament, entre elles la vessant creativa i artística. És per això que l’actual directora de l’Institut Mediterrània va proposar la creació d’aquest ensenyament artístic en el seu institut, i així afavorir-ne la demanda d’alumnes interessats que volen tenir els coneixements, els criteris i també la formació suficient per poder obtenir uns resultats creatius d’interès. Aquesta modalitat de batxillerat artístic va començar a l’institut Medi- terrània el curs 2006-07. Aquest institut ha estat pioner en moltes coses, però en aquesta cas crec ho va ser més ja que va ser el primer institut entre Mataró i Badalona, que va donar aquesta modalitat. Segons l’informe que va emetre el catedràtic de dibuix de l’institut Mediterrània, senyor Joaquin Turina, per poder instaurar aquest batxillerat artístic s’han de tenir les idees molt clares en matèria artística, els espais necessaris i un professorat amb coneixements, preparació i experiència suficients. Aquests tres apartats, l’Institut Mediterrània els complia perfectament. El currículum de batxillerat consta d’una part comuna i una part diversificada. La part comuna és la mateixa per a tots els alumnes de batxillerat i la part diversificada és la que construeix l’alumne a partir de l’elecció de matèries pròpies de la modalitat, de matèries optatives i del tema del treball de recerca. Aquestes matèries pròpies de la modalitat i les matèries optatives, proporcionen a l’alumne una dimensió més especialitzada, el preparen i l’orienten cap a estudis posteriors o cap a activitats professionals dins de l’especialitat. Les matèries de modalitat que proposava i que s’imparteixen en aquests moments són: - Dibuix artístic: 1r i 2n - Dibuix tècnic: 1r i 2n - Història de l’art: 2n - Tècniques d’expressió graficoplàstica: 1r - Imatge: 1r - Volum i fonaments del disseny: 2n

Un aspecte interessant que proposava els senyor Turina i que s’està fent també, era incorporar activitats fora del centre, com visites a museus, exposicions i diferents tallers artís- tics. Com a complement a aquestes activitats es contempla l’exposició periòdica d’obres realitzades pels alumnes. En aquest batxillerat artístic hi figuren dues optatives amb dos crèdits cada una. Una és l’estètica, que és una reflexió sobre el fet mateix de la creació artística i sobre diverses manifestacions de l’art. Permet a l’alumne establir relacions entre les arts, des de la músi- ca fins a l’arquitectura i observar lligams ocults entre la pintura i l’escriptura. La reflexió sobre una obra d’art ha de ser una font d’inspiració, ha de donar idees de com avançar en la investigació artística i el disseny. L’altra optativa que s’imparteix és la fotografia digital. Els continguts d’aquesta optativa es titulen: ús de la cambra digital i tractament de la imatge. La veritat és que he quedat impressionat per aquest projecte pedagògic que va instaurar l’Institut Mediterrània el curs 2006-07. Aquesta iniciativa afavorirà molts alumnes interessats en les noves tecnologies adaptades a les arts. De ben segur que hi ha molts

332 INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) alumnes que agrairan aquesta implantació del batxillerat artístic, i si no ho fan, ja ho faig jo mateix, gràcies i felicitacions.

30è ANIVERSARI DE L’INSTITUT

Al llarg del curs escolar 2007-08, va tenir lloc la celebració dels trenta anys de la inaugu- ració de l’Institut Mediterrània, que va organitzar el mateix Institut. La presentació del programa d’actes la va fer la senyora Concha Fernández, directora del IES Mediterrània i m’ha semblat tan senzill i emotiu que l’he volgut recopilar, textualment diu:

Han passat 30 anys. Un fragment de la història recent està registrat en aquest espai i una part important de les nostres vides ha deixat la seva petjada a les aules, la biblioteca, la cantina... Encara es pot sentir el ressò de les veus als passadissos i la música a la sala d’actes, el rumor dels coneixements sortint per les finestres i la tendresa dels petons al jardí. Des dels primers anys de la democràcia cap al final dels 70, passant per l’he- donisme dels 80 i els reformistes 90, hem arribat fins als nou segles de la globa- lització en aquest mateix entorn, ple de sol i acaronat per la brisa del mar. Tot és aquí dins, i una part continua actuant a la vida de cadascun. Vine amb nosaltres a celebrar junts aquest esdeveniment i rememorar els màgics temps de la primera joventut.

Els actes van començar el dia 28 de setembre de 2007, amb uns parlaments d’inaugura- ció, i després de vàries actuacions, la Fura dels Baus va presentar una acció animada, en la qual hi van participar alumnes i professors del mateix institut. Va ser tot un èxit, una de les activitats més concorregudes i és que s’ho valia. Cada mes hi havia almenys una activitat, que es poden resumir així: una taula rodona per parlar del futur de la tecnologia; conferència sobre l’educació al Masnou; taula rodona per parlar de les petites empreses; una jornada d’esquí; setmana de les arts amb concerts, exposicions i curtmetratges; cafè teatre i lectura de poemes a càrrec d’exprofes- sors; conferència científica; concurs literari; teatre a càrrec d’un grup d’exalumnes; 12 hores d’esport. Com a tancament de tots aquests actes es va organitzar un sopar-ball que va tenir lloc el dia 13 de juny de 2008.

El Masnou, 22 de juny de 2008.

INSTITUT MEDITERRÀNIA (1977) 333

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978)

L’ensenyament o educació a l’escola és l’ajuda, la guia, i la comunicació que dónes als alumnes amb la fi de adquirir hàbits i coneixements teòrics i pràctics, a més a més, també ajudes a formar les opinions, i a fomentar el respecte entre tots. Consuelo Mairal

Avui, 9 d’abril de 2008, he anat al col·legi Rosa Sensat per parlar amb una professora amiga. Ella està en aquest col·legi des de l’any següent de la seva creació, per tant es la mestre més veterana d’aquest col·legi. Ja fa dies vam quedar que tindríem aquesta reunió per parlar de tot el que jo havia escrit fins ara, i mantenir un canvi d’impressions per si havia recollit tot el més important de la història del col·legi. A les nou del mati, com un alumne més, vaig entrar al col·legi i em vaig dirigir al porter, el senyor Antonio, tot dient que m’estava esperant la senyora Mairal. Diligent com és em va atendre molt bé i em va dir que m’esperés un moment que l’anava a buscar. Mentre, vaig estar observant l’entrada del col·legi. La façana estava igual que quan es va construir, feia poc l’havien pintat i això feia que tingués molt bon aspecte. La porta d’entrada, que era de fusta, l’havien canviat per una d’alumini i veritablement en el seu conjunt feia molt de goig. Al rebedor de l’entrada al col·legi, a la part esquerra, hi havia uns quadres amb un recull de fotografies de la Rosa Sensat, producte d’una exposició que es va fer d’ella, ja fa anys, i que va organitzar el professor Josep Picas, va ser una exposició molt interessant. Al davant i a la dreta i havia una al·legoria de la falta d’aigua que patim a Catalunya en aquests moments. Una conscienciació molt a l’altura dels nens d’una escola de primària. D’immediat va aparèixer la Consuelo Mairal, persona molt decidida, desperta, amb gran capacitat d’organització, però sobretot amb un gran esperit de lluita per preservar el que li és més estimat, el seu col·legi. Ens vam saludar, tot recordant temps anteriors i em va fer pujar al primer pis on hi ha la sala de professors. Allà ens vam instal·lar, li vaig explicar el llibre que estava escrivint sobre l’ensenyament al Masnou i vam entrar a parlar del que havia escrit sobre el col·legi Rosa Sensat. Vam fer un repàs exhaustiu del que tots dos

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 335 havíem viscut, em va ampliar temes que havia escrit i me’n va explicar d’altres que no recordava. Una vegada vam finalitzar, em va voler ensenyar l’ampliació que, segons em va dir, s’havia fet fa un parell d’anys. Em va voler ensenyar tota la part nova i també l’antiga, o sigui tot el col·legi. Per l’explicació que en feia de cada un dels espais, es notava que n’estava cofoia i orgullosa d’haver-se aconseguit aquesta millora. Em va donar la sen- sació que havia arribat al punt que ella volia per aquest col·legi, unes aules i uns serveis apropiats per a un col·legi de primària. Felicitats. Una vegada finalitzada la nostra entrevista ens vam acomiadar i ja estant al carrer em vaig girar i vaig tornar a mirar el col·legi i el seu entorn i en van venir a la memòria molts records del començament d’aquest col·legi, tot pensant que si el senyor Miquel Humet, que va ser l’alcalde que el va crear, veiés com està actualment estaria molt satisfet i orgu- llós del que va començar. Aquests pins de l’entrada són tan bonics!, desprenen aquella olor tan bona que fan els pins, a part, sens un relaxament molt agradable. Sincerament, vaig pensar que quina llàstima no ser alumne o mestre d’aquest col·legi, però els anys han passat, he arribat tard.

INICI D’UN NOU COL·LEGI

El 18 de febrer de 1970, l’Ajuntament del Masnou dóna una llicència d’obres a l’empresa Constructora Social Moderna, SA, per a la construcció dels blocs de pisos que hi ha a la part nord de la plaça de Ramon y Cajal. Com que la Llei del Sòl va sortir publicada l’any 1975, es va donar el permís d’obres sense cap compensació per a zones verdes, equipaments, etc. El febrer de 1973, aquesta mateixa empresa presenta un escrit a l’Ajuntament, demanant unes modificacions del projecte presentat inicialment que comporta una millora de les construccions i per descomptat la seva ampliació. Com que aquestes modificacions són plantejades abans en reunions preparatòries, i tenint en compte que en aquells moments l’alcalde era el senyor Miquel Humet, pare de sis fills, i que tenia una visió molt clara i diferent del seu antecessor pel que fa a ensenyament, de ben segur que va proposar la necessitat de poder ubicar una escola en aquest entorn, donada la densitat de famí- lies que hi vivien. Van arribar a un acord que queda exposat en aquest mateix escrit en què l’empresa ofereix formalment a l’Ajuntament, la construcció d’un local sota la direc- ció tècnica de l’arquitecte senyor Anguera, perquè sigui ubicat en terrenys de propietat municipal, amb una construcció aproximada de 500 m2, que quedaria de propietat del municipi. Per altra banda, l’empresa Murconfort, SA, que volia construir uns blocs de pisos a la mateixa plaça de Ramon y Cajal, el dia 19 de juliol de 1973 presenta un escrit a l’Ajun- tament dient que com que saben que l’Ajuntament està interessat en construir un col·legi en aquesta zona, ofereixen al municipi la cessió d’uns terrenys a la part est de la plaça per aquesta finalitat. Això va ser una bona jugada per part de l’alcalde, senyor Humet. D’una promotora aconsegueix el terreny i d’una altra la construcció. Tot això si tenim en compte que les dues promotores no tenen obligacions sobre l’oferiment fet, vol dir que l’alcalde va tenir una gran habilitat de convenciment i capacitat per obtenir un patrimoni municipal que milloraria, sens dubte, aquesta zona del Masnou, amb un equipament escolar.

336 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) El senyor Humet volia que aquest equipament escolar fos destinat a parvulari, però en el transcurs del temps que va anar de la previsió d’obtenir els terrenys fins al projecte final, les coses van canviar, eren temps de renovacions pedagògiques i de les seves estructures, la Llei d’Educació General Bàsica de l’any 1970 preveia uns canvis importants en aquests aspectes que no es podien aturar. Cada col·legi havia d’adaptar-se a les noves línies d’ensenyament que la referida Llei imposava. S’havien de tenir com a mínim vuit aules per impartir la coneguda EGB. En aquest entorn hi havia una acadèmia particular anomenada Virgen del Pilar, que a l’entrada de la referida Llei veia que no podria continuar per- què no tenia l’estructura suficient, per tant, a la llarga s’havia de preveure que aquest nou col·legi s’hauria de convertir en un col·legi d’EGB necessari per a la zona on estava i acollir, així, els nens i nenes del seu entorn. El pressupost presentat per l’arquitecte Alfons Anguera Sempere era per a la construc- ció de 711,28 m2, desglossats de la següent manera.: Planta baixa 328,62 m2 Primera planta 259,18 m2 Segona planta 123,48 m2

El pressupost era de 6.970.544 pessetes. Els honoraris de l’arquitecte per a la redacció del projecte i la direcció de l’obra van ser de 127.212,42 pessetes, i els honoraris de l’aparellador van ser de 38.163,73 pessetes. La Comissió Municipal Permanent de data 2 de setembre de 1976, vist l’estudi redactat per l’arquitecte, senyor Anguera, acorda encarregar-li la redacció del projecte definitiu i que sigui visat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, assumint l’Ajunta- ment les despeses de redacció del projecte, així com la direcció tècnica. En data 30 de desembre de 1976 el ple de l’Ajuntament del Masnou aprova el projecte presentat per la construcció d’una escola, emplaçada a la plaça de Ramon y Cajal. El 13 de juliol de 1977, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la Direcció Gene- ral de Carreteres del Ministeri d’Obres Públiques, sobre les obres que està realitzant l’empresa Constructora Social Moderna, SA, per encàrrec de l’Ajuntament del Masnou, i que es procedeix a la construcció d’un edifici de dues plantes destinat a col·legi en una zona immediata a l’autopista de Montgat a Mataró, i que per les mesures que s’havien pres, hi havia una distància de 41 metres mesurats horitzontalment des de l’eix de la calçada lateral de l’autopista, quan en realitat ni haurien d’haver 44. Per tant es va infringir el disposat a l’article 20, C, de la Llei 8/1972, de 10 de maig, sobre la construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió. El dia 28 de juliol de 1977, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia un escrit d’al·legacions a l’enginyer en cap de la Direcció General de Carreteres de Barcelo- na. Part d’aquestes al·legacions les transcric literalment i traduïdes al català diuen:

Amb motiu de la cessió a aquest Ajuntament d’un terreny situat a la plaça de Ramon y Cajal d’aquesta localitat, es va pensar des d’un principi la possibilitat de poder realitzar un col·legi municipal, cobrint així el dèficit de places escolars que estem patint, i més si tenint en compte la zona on es construeix [...]. Si s’hagués cedit aquest terreny a l’Estat perquè hagués construït un col·legi, igual que s’ha fet amb els terrenys de l’Institut que actualment estan acabant, la seva construcció s’hagués allargat més del previst, sense resoldre el problema social

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 337 que representa la impossibilitat d’escolaritzar nens i nenes per falta de places escolars. Per la qual cosa aquest Ajuntament fent un esforç econòmic es va posar en contacte amb l’arquitecte, senyor Alfons Anguera, per tal que realitzés el projecte actual [...]. Les aules s’han posat a disposició de la Delegació d’Educació i Ciència de Bar- celona, i el director d’aquest centre serà el mateix del col·legi nacional mixt Ocata [...]. És del tot imprescindible que aquest col·legi comenci a funcionar a l’inici del proper curs, el seu tancament deixaria pràcticament uns 220 alumnes al carrer [...].

L’Ajuntament del Masnou no va demanar permís a aqueix organisme, ja que va creure que no era necessari, si tenim en compte que aquesta construcció està al mateix nivell de vàries edificacions que també s’estan construint, pel que fa a la distància de l’autopista A-19 [...]. En no disposar d’altres terrenys per ubicar una escola en aquesta mateixa zona i donat el dèficit d’escolarització i per tant el problema social que això comporta, s’havia de resoldre amb tota urgència aquest mateix any. Es van accelerar els tràmits de construcció, sense pensar en cap moment que s’havia de demanar permís a aqueix organisme, per existir construccions recents al mateix nivell del col·legi.

Presentades aquestes al·legacions, no he trobat cap tipus de contesta. Vull suposar que donades les exposicions fetes per l’alcalde en l’anterior document, poca cosa podia fer la Direcció General de Carreteres, qui s’atrevia a paralitzar les obres o enderrocar els tres metres de diferència que hi havia? Com passava abans i també ara, aquestes coses i més tractant-se de dues administracions, normalment quedaven resoltes amb una visita de compromís i una encaixada de mans. En aquesta finca ja hi havia una estructura feta, una espècie d’oficines i magatzem de la mateixa empresa constructora, i el projecte redactat i aprovat aprofitava part d’aquesta construcció. En aquelles moments el col·legi Ocata estava summament massificat, no hi cabien, tenien més alumnes dels que podien tenir, no tenien aules per a professors, ni biblioteca, ni aules pròpies del col·legi per aprenentatge, etc. Ricard Villarrubia, que en aquells moments era el director del col·legi Ocata, va demanar a l’Ajuntament la utilit- zació d’una part d’aquesta construcció per instal·lar-hi dos grups de 1r d’EGB. Com que la construcció estava avançada es va permetre aquesta utilització, i el mes de gener de 1977 el col·legi envia els alumnes i els mestres designats del 1r curs a aquestes noves instal·lacions. Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de juliol de 1977 surt publicada una Ordre del 3 de juny de 1977, sobre la creació, modificació i funcionament de centres estatals d’Educació General Bàsica i preescolar, entre els quals hi figura el Masnou. Textualment i transcrit al català diu:

Província de Barcelona, municipi: el Masnou. Ampliació del col·legi nacional Ocata, domiciliat en el passeig de Romà Fabra, núm. 1, que constarà de 17 unitats escolars d’assistència mixta d’Educació General Bàsica, sis unitats escolars d’e-

338 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) ducació preescolar –pàrvuls– i direcció amb funcions docents. Per tant es creen quatre unitats escolars d’educació preescolar i dues unitats escolars d’assistència mixta d’EGB.

Per tot el que he escrit fins aquí, queda clar que l’empresa Murconfort, SA va donar els terrenys per al col·legi Rosa Sensat, que l’empresa Constructora Social Moderna, SA va construir el col·legi, i que l’Ajuntament del Masnou va pagar les despeses tècniques del projecte de l’obra i la seva direcció. Queda clar, doncs, que aquest és el segon col·legi municipal creat per l’Ajuntament. Aquest col·legi i el de l’Ocata són els únics col·legis en els quals no ha intervingut l’Estat ni la Generalitat. Segons el certificat final d’obra, emès per l’arquitecte senyor Alfons Anguera, les obres del que seria el col·legi Rosa Sensat, van finalitzar el dia 3 d’abril de 1978.

COMENÇA UN NOU COL·LEGI MUNICIPAL EN EL CURS ESCOLAR 1978-79

El col·legi Rosa Sensat comença oficialment les seves activitats docents el curs 1978-79

El curs 1979-80 del col·legi Rosa Sensat va tenir el següent professorat: Elena Mayor Sevillano Preescolar 4 anys Ma Lluïsa Revuelta Martínez Preescolar 4 anys José Zuluaga Jiménez Preescolar 4 anys Goretti Salbanyà Benet Preescolar 5 anys Sílvia Garcia Cebral Preescolar 5 anys Aurora Martin Arenzana Preescolar 5 anys Esperança Estapé Teixidó 1r d’EGB Ma Rosa Martínez Solé 1r d’EGB Saúl Lerena Marzanares 2n d’EGB Roser Cuñer Novau 2n d’EGB Consuelo Mairal Diestre 3r d’EGB Josefa Grau Reig 3r d’EGB

4 cursos d’aquest preescolar, dos de P4 i dos de P5, estaven situats al parvulari del que seria el Col·legi Ferrer i Guàrdia. La resta de cursos es donaven al col·legi Rosa Sensat. L’Associació de Pares d’Alumnes del col·legi Rosa Sensat, que va ser aprovada pel Govern Civil de Barcelona, el dia 18 d’octubre de 1979, estava composta pels següents pares: President Andrés Escolano Bernal Vicepresident Àngel Monton Bailon Secretari Timoteo Pacheco Frias Tresorer José Márquez Duran Vocal d’esports Salvador Linares Valero Vocal de cultura José Donoso Vasco Vocal de coordinació Carmen Casteñé Mestre Vocal de relacions públiques Rafael Ucles Giménez

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 339 DESPESES DE MANTENIMENT D’UN COL·LEGI

Mirant a l’arxiu municipal, he trobat un full on queda reflectit part del cost que l’Ajun- tament va aportar als col·legis públics. A vegades diem que l’Ajuntament no fa res o molt poca cosa per l’ensenyament, però l’ensenyament no solament està en els mestres i els alumnes, hi ha tot un seguit de despeses per al manteniment i també per al funcionament dels serveis propis d’un edifici com és un col·legi, o sinó veieu les despeses següents:

Col·legi Rosa Sensat: despeses fixes curs 1979/80

Quota telèfon bimensual 5.500 ptes Anual 33.000 ptes Personal neteja mensual 27.625 ptes Anual 386.750 ptes Material neteja mensual 3.000 ptes Anual 36.000 ptes

Anual 455.750 ptes

Despeses variables: 1. Despesa llum: del 31-7-79 al 29-1-80 10.920 ptes 2. Despesa aigua: no queda reflectit 3. Despesa gas: de setembre de 1979 a març 1980 22.663 ptes

Parvulari Joan XXIII: despeses fixes curs 1979/80 Personal neteja mensual 27.625 ptes Anual 386.750 ptes Material neteja mensual 3.000 ptes Anual 36.000 ptes

Anual 422.750 ptes

Despeses variables: 1. Despesa llum: del 3-8-79 al 29-3-80 26.399 ptes 2. Despesa aigua: no queda reflectit 3. Despesa gas: no queda reflectit

Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesa de l’aigua, no se perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podrí- em dir que és de sis mesos, la despesa es bastant elevada. Posteriorment s’incrementa- ria amb una persona de neteja més. Si a això s’hi afegeix el manteniment de jardineria i el manteniment general de lampisteria i obres petites, els cost anual per al manteniment i funcionament general d’un col·legi es pot disparar a valors que, si bé són necessaris, són elevats per a l’Ajuntament pel sosteniment de cada un dels edificis relacionats amb l’ensenyament.

CURS ESCOLAR 1980-81

El curs 1980-81 la relació del professorat era la següent:

340 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) A l’edifici de la plaça de Ramon y Cajal: Aurora Núñez Mauriz 1r d’EGB Gregoria Romano Garcia 1r d’EGB Ma Pilar Castillo Forradellas 2n d’EGB Laura Soler Canela 2n d’EGB Josefa Grau Reig 3r d’EGB Roser Cuñer Novau 3r d’EGB Ma Pilar Liberal Revuelta 4t d’EGB Consuelo Mairal Dieste 4t d’EGB

A l’edifici de Francesc Macià, el que seria el col·legi Ferrer i Guàrdia: Sílvia Garcia Cebral Preescolar 5 anys Aurora Martin Arenzana Preescolar 5 anys Goretti Salbanyà Benet Preescolar 4 i 5 anys Àngela Ruíz Jimenez Preescolar 4 anys

OBRES D’AMPLIACIÓ

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 21 de gener de 1981, es publica una Resolució de la Delegació provincial de la junta de construccions de Barcelona pel qual es fa públic les adjudicacions de diferents contractes d’obres. Entre aquestes adjudicacions i figura la construcció de dues unitats dEGB i els seus serveis, que serien ubicades al col·legi Rosa Sensat del Masnou. El seu cost seria de 8.816.725,03 pessetes i l’empresa adjudicatària Cecasa 1, SA. En realitat la construcció d’aquestes dues aules havien de servir per instal·lar els alumnes de 5è d’EGB. Dins el segon trimestres escolar, van començar les obres, i com que diuen que tocar campanes i anar a la processó no pot ser, doncs el mateix va passar aquí, obres i donar classe no podia ser, ni els alumnes ni els professors podien centrar-se a les aules a causa de sorolls, pols, risc d’accidents, etc., independentment de la matèria d’estudi que s’impartís. El problema era inaguantable. L’Ajuntament havia de prendre una solució conjuntament amb el col·legi i realment es va prendre. La solució va ser la següent: - Els dos grups de 1r i els dos grups de 2n es van instal·lar a l’Alberg de Joventut - Els dos grups de 3r i els dos grups de 4t, es van instal·lar a l’escola Bergantí.

Per descomptat que l’Ajuntament del Masnou va negociar amb les dues entitats la possibilitat que per un trimestre poguessin admetre al seu recinte aquest grup d’alumnes. L’Al- berg encara no s’havia traspassat a la Generalitat i per tant l’Ajuntament es va posar en contacte amb la direcció i van arribar a un acord. Quant al Bergantí, havien construït el nou col·legi per tenir tots els cursos d’EGB, però encara no cobrien tots els cursos en aules independents, per tant gustosament van cedir les seves instal·lacions per aquest grup d’alumnes. La Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 20 de febrer de 1981, va acordar el següent, que transcrit al català textualment diu:

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 341 Concedir al senyor Marc Carbonell Passolas, arquitecte en cap de la unitat tècni- ca dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament de Barcelona, auto- rització perquè porti a efecte les obres de construcció de dues unitats de preescolar, mòdul de serveis, reformes i millores al col·legi nacional Rosa Sensat, situat a la plaça de Ramon y Cajal, d’acord amb l’informe favorable de l’arquitecte municipal.

El dia 31 de juliol de 1981, l’arquitecte municipal emet un informe d’aquestes obres, des- prés d’una visita d’inspecció, que sincerament és preocupant. Segons diu l’informe, el projecte realitzat no s’ajusta al projecte presentat a l’Ajuntament, en especial a la coberta de l’edifici. No es va col·locar aïllament a les parets ni al sostre, per la qual cosa hi haurà més despesa en calefacció. Els sanitaris que es van posar eren d’inferior qualitat als previstos, els armaris elèctrics no tenien cap tipus de protecció i no s’havien instal·lat els extintors. Però el més preocupant d’aquest informe és quan descriu els defectes de la mateixa escola, com per exemple: - La instal·lació de la calefacció no compleix normes. - El tub de ventilació de l’escalfador d’aigua dóna directament al lavabo del nens. - En el laboratori no hi ha pica ni aigua. - El cable del telèfon passava físicament pel mig del lavabo. Per ser usat s’ha d’esqui- var el cable. - Els endolls són d’un tipus per als quals no existeix cap clavilla que hi vagi bé.

Aquest era l’estat lamentable del col·legi Rosa Sensat. A partir d’aquest informe l’Ajun- tament va prendre les mesures adients per resoldre d’immediat els defectes relacionats anteriorment.

NOVA CALEFACCIÓ

A proposta de l’Ajuntament del Masnou, l’empresa Satec presenta el mes de setembre de 1981 pressupost per a la instal·lació de la calefacció del col·legi Rosa Sensat, amb el següent detall:

- Treure la instal·lació existent de calefacció, desmuntar la caldera i tot els seus elements complementaris d’aigua, gas i electricitat. Procedir a una nova ubicació i muntatge segons normes actuals establertes. - Modificar la xarxa dels tubs de gas existents. - Treballs complementaris d’electricitat i tramitació de certificats d’alta del gas. - Construir caseta d’obra per a la caldera i la seva porta metàl·lica.

Aquestes obres van ser aprovades per la Comissió Municipal Permanent de l’Ajunta- ment del Masnou, en sessió celebrada el dia 10 de setembre de 1981. El cost d’aquesta instal·lació va ser de 387.500 pessetes.

342 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) REESTRUCTURACIÓ DEL COL·LEGI

El curs 1981-82 el professorat del col·legi Rosa Sensat va ser el següent:

A l’edifici de la plaça de Ramon y Cajal: Aurora Núñez Mauri Mestre d’EGB Aurora Martin Arenzana Mestre d’EGB Roser Cuñer Novau Mestre d’EGB Goretti Salbanyà Benet Mestre d’EGB Josefa Grau Reig Mestre d’EGB José Naharro Castaño Mestre d’EGB Ma Pilar Liberal Revuelta Mestre d’EGB Consuelo Mairal Dieste Mestre d’EGB Enrique Caravantes Jiménez Mestre d’EGB Pilar Yagüe Hinojosa Mestre d’EGB Irene Müller Roca Mestre de català

A l’edifici de Francesc Macià, el que seria el col·legi Ferrer i Guàrdia: Gregoria Romano Garcia Preescolar Sieglinde Lluent Quesada Preescolar Carme Ricart Huguet Preescolar Àngela Ruíz Jimenez Preescolar

Aquest seria l’últim any que el Col·legi Rosa Sensat tingués doble línia. A partir del proper curs una línia d’EGB aniria al col·legi de nova creació Ferrer i Guàrdia. El curs escolar de 1982-83, al col·legi Rosa Sensat hi ha un canvi important, deixa de ser un col·legi de doble línia com era fins ara, i passa a ser d’una sola línia. L’altre línia escolar es crea, tal com estava previst, al col·legi Ferrer i Guàrdia; com que el Rosa Sensat no tenien espai pel preescolar, el preescolar del Rosa Sensat es va instal·lar a les aules del parvulari del Ferrer i Guàrdia. L’espai que tenia el Rosa Sensat ja no donava per més. De veritat que els i les mestres del Rosa Sensat van haver de superar dificultats per organitzar les aules d’EGB en un edifici i el preescolar en un altre, però totes elles van tirar endavant, un projecte la finalitat del qual sabien perfectament que era la creació d’un nou col·legi per al Masnou. No obstant això, encara quedava el preescolar fora del recinte del col·legi, però posteriorment quedaria resolt. A tots/es ells i elles, la meva admiració. Aquest primer curs el col·legi Rosa Sensat tenia dos preescolar i sis cursos d’EGB, el professorat d’aquesta nova etapa va ser: Goretti Salbanyà Benet Consuelo Mairal Dieste Marisol Escuer Marco Ma Antònia Segalés Vallbona José A. Arévalo Espuelas Ma Lourdes Alonso Asensio José Naharro Castaño Ma Roser Gómez Riu Irene Müller Roca - Mestre de Català

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 343 LÍMITS DEL RECINTE ESCOLAR ROSA SENSAT

Al començament d’aquest curs escolar el col·legi Rosa Sensat va deixar de ser un col·legi nacional, per passar a ser, segons els va informar el Departament de Centres de la Gene- ralitat, el col·legi públic Rosa Sensat. El dia 18 de novembre de 1982 el claustre de professors del col·legi Rosa Sensat mantenen una reunió amb el senyor Marià Aran, regidor de Governació i responsable del manteniment de les escoles, per plantejar-li, entre d’altres coses, les dificultats que tenen d’espai al pati per l’esbarjo normal dels seus alumnes com per poder realitzar el que en deien expressió dinàmica, o sigui educació física i esports en general, durant les hores escolars i també extraescolars. Per aquest curs compartirien l’espai que hi ha al costat del cementiri amb el Club Atlètic Masnou, encara que havien de tenir en compte que els dies de pluja i els següents, l’estat de la pista impedeia realitzar qualsevol activitat. És per això que volien saber realment els límits concrets del col·legi i l’ampliació de terreny que s’havien d’incorporar al del col·legi per ampliar el seu pati. En data 13 de desembre de 1982 l’Ajuntament del Masnou envia un escrit al col·legi Rosa Sensat dient que hi ha necessitat d’ampliar la zona d’esbarjo mitjançant l’anivella- ment dels terrenys del voltant del col·legi, però que això i l’ampliació del pati depenien de l’aprovació del Pla Especial de Reforma Interior els Ametllers, el qual s’esperava que estigués aprovat definitivament per al proper any 1983, i seria en aquell moment quan es coneixerien definitivament els límits del col·legi. En data 10 de desembre de 1982, l’Associació de Pares del col·legi Rosa Sensat fa saber a l’Ajuntament la composició de la seva nova junta, que és la següent: President Gabriel Gonzàlez Nevado Vicepresident Joaquin Moliner Casanova Secretari José Rueda Tresorera Ma Carmen López Ybarra Vocals Celestino Villasur Cuadrado Servando Retamosa Bernardino Sanz Sànchez Rafael Cantillo Yglesias

El dia 23 de març de 1983 es firmen uns prepactes urbanístics entre l’Ajuntament del Masnou i l’empresa Murconfort, SA. Aquesta empresa és la propietària dels terrenys que estan situats al Pla Especial de Reforma Interior del sector els Ametllers. En aquests prepactes l’Ajuntament vol deixar molt clar els metres quadrats exactes del total del terreny que forma el Pla Especial, que la seva edificabilitat estarà en pro- porció dels metres quadrats de sostre existent al sector i que les cessions obligatòries d’acord amb la Llei del Sòl, quedin incloses dins dels polígons 13 i 18 i que, en produir-se la publicació de l’aprovació definitiva del referit Pla Especial, l’Ajuntament entrarà automàticament en possessió dels terrenys de cessió obligatòria, podent-ne disposar lliurament, sense perjudici que en el termini màxim d’un mes a partir de la data de publicació Murconfort haurà d’atorgar la corresponent escriptura pública a favor de l’Ajuntament del Masnou. Part d’aquests terrenys serien per ampliar la delimitació del col·legi Rosa Sensat.

344 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) ESTADÍSTICA

D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal del curs escolar 1983-84, hi havia 271 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera: Preescolar de 4 a 5 anys: 30 Preescolar de 5 a 6 anys: 30

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL

32 31 33 34 35 26 20 -- 211

Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs, és el següent:

NOM I COGNOMS CÀRREC

Roser Gómez Riu Tutora preescolar 4 anys Lourdes Alonso Asencio Tutora preescolar 5 anys Goretti Salbaña Benet Tutora 1r EGB Ma Pilar Liberal Revuelta Tutora 2n EGB José Naharro Castaño Tutor 3r E.G..B. Consuelo Mairal Dieste Tutora 4t EGB - Directora Jesús Juanto Abaigar Tutor 5è EGB Ma José Garcia Vallbuena Tutora 6è EGB Ma Antònia Segalés Vallbona Tutora 7è EGB Ma Antònia Pitarch Aguilella Mestre de català.

PETICIÓ D’UNES AULES DE PREESCOLAR AL ROSA SENSAT

El col·legi Rosa Sensat necessitava tenir dins el recinte escolar les aules de preescolar, que en aquests moments estaven encara al recinte escolar del Ferrer i Guàrdia. Una vegada aprovat definitivament el Pla Especial dels Ametllers, l’alcalde va enviar una carta, el dia 13 de desembre de 1983, al director general de programació i serveis generals d’ensenyament, que textualment diu:

En l’actualitat el col·legi Rosa Sensat, situat en aquesta vila, té les dues aules de preescolar dintre el col·legi Ferrer i Guàrdia, també d’aquesta vila. Si en un moment donat es va fer d’aquesta manera, va ésser degut al fet que el col·legi Rosa Sensat no tenia més espai per poder-les construir i l’única sortida viable era el que actualment tenim establert. En aquests moments sí tenim terreny suficient per a la construcció d’aquestes dues aules, amb motiu de l’aprovació del Pla Especial del Ametllers, que seria l’ú- nica manera de poder solucionar la situació d’un col·legi que té les aules de preescolar fora del seu recinte escolar. És per això, que molt t’agrairia que, previs els tràmits oportuns i les consultes

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 345 que creguis necessàries, es pogués construir per al proper any 1984, aquestes dues aules de preescolar en el col·legi Rosa Sensat.

Aquest seria l’últim pas per desvincular les aules de preescolar del Rosa Sensat amb el Ferrer i Guàrdia. La creació del col·legi Ferrer i Guàrdia va permetre separar la doble línia que en aquell moment tenia el col·legi Rosa Sensat, però ara era al Ferrer i Guàrdia on estava el seu preescolar. Era una qüestió de temps, l’administració és lenta, moltes vegades no es pot anar al ritme que nosaltres voldríem, s’ha de seguir pas a pas fins arribar al final, al lloc on haguéssim volgut estar al començament.

LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA AL ROSA SENSAT

Al començament del curs 1983-84, és quan entre en funcionament el Decret 362/1983, referent a la normalització lingüística a Catalunya a l’àmbit de l’ensenyament no universitari, d’acord amb l’Ordre de 8 de setembre de 1983 que desplega l’anterior Decret, i que desenvolupa el dret que tenen els infants de rebre l’ensenyament corresponent al cicle inicial d’EGB i durant el període preescolar en la llengua que li hagi estat habitual. Cal dir que el col·legi Rosa Sensat va ser dels primers col·legis del Masnou que va adaptar-se al Decret i l’Ordre anterior, i que pel lloc on està situat el col·legi, amb parlants majori- tàriament de llengua castellana, té encara més valor, per la qual cosa felicito el claustre de professors d’aquell curs per l’esforç i valentia que van tenir. La directora del col·legi Rosa Sensat, senyora Consuelo Mairal, va remetre una carta a l’Ajuntament del Masnou el dia 8 de març de 1984, demanant la possibilitat d’una ajuda per comprar els llibres de ciències socials en català, perquè els alumnes ja els havien comprat en castellà i no es volia que els pares els haguessin de comprar novament. El tinent d’alcalde d’ensenyament, senyor Marià Aran, li va contestar el dia 19 del mateix mes, amb una carta en la qual els felicitava per l’esforç que realitzaven en l’integrar els seus alumnes a la nostra cultura i llengua, com aplicació a la Llei de Normalització Lin- güística aprovada unànimement pel Parlament de Catalunya, i que l’Ajuntament es faria càrrec de la compra d’aquests llibres en català, per no dificultar la integració del català en la 2a etapa d’EGB del seu col·legi i concretament pel que fa a l’assignatura de ciències socials.

EL ROSA SENSAT ES VA AMPLIANT

Els serveis territorials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, en data 3 de maig de 1984, fan saber a l’alcalde del Masnou que per al curs 1984-85 s’ampliaria en una aula més el col·legi Rosa Sensat, seria la de 8è d’EGB, i que per tant s’havia de complimentar el document que adjuntava, a fi i efecte de poder justificar davant del Minis- teri d’Educació i Ciència de Madrid, la quota de professorat, i així obtenir el nombre de mestres suficients per atendre les necessitats d’escolarització. És de suposar que amb els traspassos a la Generalitat van quedar coses pendents que s’havien de justificar per poder obtenir el finançament correcte. Es va complimentar degudament el document que s’adjuntava, i el següent curs el col·legi Rosa Sensat va passar a tenir les vuit aules d’EGB; s’a-

346 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) nava consolidant el que s’havia començat, ara només faltaven les aules de preescolar i concretar els límits exactes del terreny que havia de servir com a pati del col·legi. En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de 1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composició de diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entre els que hi ha el col·legi públic Rosa Sensat, amb 7 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats de preescolar. El tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran, en data 20 de juliol de 1984, envia cartes a la directora del col·legi Rosa Sensat, senyora Consuelo Mairal i al president de l’Associació de Pares, senyor Gabriel Gonzàlez, comunicant dues notícies importants per al col·legi, dues notícies esperades per al desenvolupament normal d’aquest col·legi. La carta textualment diu:

M’és grat comunicar-te que després de vàries reunions mantingudes amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, ens ha estat confirmat que pel proper curs, quedaran instal·lades dintre del recinte d’aqueix col·legi, dues aules prefabricades destinades al preescolar, que actualment estan situades al col·legi Ferrer i Guàrdia. Crec que amb aquesta millora, s’ha portat a terme el vostre desig i s’han solucionat així els problemes de funcionament, quedant d’aquesta manera espai suficient per escolaritzar futures demandes de preescolar. També m’és grat comunicar-te que ja ha quedat aprovada per aquest Ajunta- ment l’adjudicació de les obres de tancament del perímetre definitiu de terreny que tindrà aquest col·legi.

Bones notícies, finalment tindrien les aules de preescolar al mateix col·legi i un pati com calia per a l’esbarjo normal dels seus alumnes. Les batalles s’anaven guanyant de mica en mica. Efectivament, la Comissió Municipal Permanent celebrada per l’Ajuntament del Mas- nou el dia 13 de juliol de 1984, va adjudicar per contractació directa a l’empresa Puig i Roca, SA, l’execució de les obres de tancament del recinte escolar del col·legi Rosa Sen- sat, per una quantitat total de 790.650 pessetes. També hi ha una carta del mateix senyor Aran al director general de programació i serveis generals de la Generalitat, en la qual agreix molt sincerament la concessió de dues aules prefabricades destinades al parvulari del col·legi Rosa Sensat, al mateix temps que li fa saber que ja han començat les obres dels fonaments per instal·lar les aules i les con- nexions necessàries per al seu funcionament. També li comenta que queden pendents les obres de preescolar del col·legi Lluís Millet i la construcció del nou col·legi en la zona d’Ocata, o sigui el futur col·legi Salvador Espriu.

EL ROSA SENSAT AVANÇA

El curs 1984-85, la composició del professorat del col·legi Rosa Sensat va ser el següent: Lourdes Alonso Asencio Preescolar Roser Gómez Riu Preescolar

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 347 Roser Cuner Novau Mestre d’EGB Ma José Garcia Valbuena Mestre d’EGB Jesús Juanto Abaigar Mestre d’EGB Consuelo Mairal Dieste Mestre d’EGB Manuel Mellado Gonzàlez Mestre d’EGB José Naharro Castaño Mestre d’EGB Ma Antònia Segalés Vallbona Mestre d’EGB Ma Àngels Cercos Insa Mestre d’EGB en reserva

En assemblea extraordinària celebrada el dia 8 d’octubre de 1985 pels pares d’alumnes d’aquest centre escolar, es va procedir a l’elecció de la nova Junta, el resultat va ser el següent:

José Egea Cervantes President Carme Castañé Mestre Vicepresidenta Josefa Sisternes Ribelles Secretària Ma Carmen López-Ibarra Fernández Tresorera Pedro Marjalizo Barba Delegat d’esports Bernardino Sanz Sánchez Vocal Ma Josefa Garcia Torrente Vocal

Segons relació enviada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, la composició escolar per al curs 1985-86, va ser la següent:

- Lourdes Alonso Asencio Mestre de preescolar - Roser Gómez Riu Mestre de preescolar - Ma José Garcia Valbuena Mestre d’EGB - Jesús Juanto Abaigar Mestre d’EGB - Consuelo Mairal Dieste Mestre d’EGB - Júlia Mateo Pedrol Mestre d’EGB - Manuel Mellado Gonzàlez Mestre d’EGB - Juan Miguel Muñoz Nicolau Mestre d’EGB - José Naharro Castaño Mestre d’EGB - Goretti Salbanyà Benet Mestre d’EGB - Ma Antònia Segalés Vallbona Directora amb funció docent.

CESSIÓ DELS TERRENYS DEL COL·LEGI

Finalment es formalitzava la donació de terrenys del col·legi Rosa Sensat. El ple de l’A- juntament del Masnou, en sessió celebrada el dia 3 de gener de 1986, va adoptar el següent acord, que transcrit literalment diu:

Acceptació dels terrenys dels polígons 13, 18 i 19 del Peri Els Ametllers. Vist l’expedient que es tramita a instrucció del senyors Alfredo Viguer Molins, en representació de l’entitat mercantil Murconfort, SA; Carlos Martin Agudo, en

348 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) representació de les societats Inmocarbo, SA i Mondromar, SA; Adolfo de Mon- tagut i de Martí i Ignacio Vives i Bosch, aquest en representació del reverend Joan Vilaseca i Joan, ambdós actuant amb la seva condició d’Hereus de Confiança del senyor Cayetano de Planella i Fivaller, Comte de Llar. Atès que en l’esmentat escrit, fan la cessió gratuïta a l’Ajuntament del Masnou, dels terrenys de les finques de les seves respectives propietats, destinats a vials, espais lliures i equipaments, situats en els polígons 13, 18 i 19 del Pla Especial de Reforma Interior Els Ametllers. Atès que l’esmentat Peri Els Ametllers ha estat aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en data 17 d’octubre de 1984. Atès que promogut el projecte d’urbanització del polígon 19 del Peri de refe- rència, per part de les societats Mondromar, SA i Rau, SA, ha estat aprovat definitivament per l’organisme superior corresponent en data 19 de setembre de 1985. Atès que de conformitat amb el que preveu el Pla Especial Els Ametllers, l’e- dificabilitat corresponent als terrenys dels polígons 13 i 18 ha estat compensada en el polígon 19, i per tant procedeix la seva cessió gratuïta tal com es determina en el capítol 6 de Gestió Urbanística, de la documentació del Peri, una vegada ha recaigut l’aprovació definitiva. Atès que segons l’escrit presentat pels interessats, de data 24 de desembre d’enguany, els terrenys motiu de la cessió no estan subjectes a cap tipus de càrrega o gravamen, i es troben al corrent de pagament de les contribucions territorials, taxes, arbitris, etc., i per tant, l’Ajuntament en pot prendre possessió immediata i procedir a la seva ocupació amb ple domini. Atès que els signants de l’esmentat escrit, manifesten que les societats i entitats a les quals representen són titulars dels terrenys motiu de cessió, segons acrediten per l’escriptura de prestació de consentiment, atorgada davant el notari del Mas- nou, senyor Josep Querol i Andrés, de data 18 de novembre de 1985, número de protocol 1186, de la qual acompanyen una còpia, amb plànol annex, i es des- criuen les seves respectives finques i dades registrals, així com el límits dels terrenys de cessió, i que són els següents: Vials 15.503 m2 Sistema local d’espais lliures 3.761 m2 Equipaments 4.257 m2 Sistema general d’espais lliures 11.213 m2 Terrenys dipòsit d’aigua 869 m2

35.603 m2

Atès que per part dels serveis tècnics municipals ha estat emès el corresponent informe favorable. Atès el que preveu la pròpia documentació del Peri, així com l’article 120 de la vigent Llei del Sòl, en relació amb l’article 179 del Reglament de Gestió Urba- nística, sobre l’obligació que tenen els propietaris de terrenys subjectes a una actuació urbanística, de procedir a la cessió gratuïta de tots els terrenys que determina la pròpia Llei.

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 349 La Corporació Municipal, per unanimitat, adopta els següents acords: Acceptar dels senyors abans esmentats i de totes les entitats que representen, la cessió gratuïta en ple domini dels terrenys a què s’ha fet referència destinats a vials, espais lliures i equipaments, en una superfície total de 35.603 m2 situats en els polígons 13, 18 i 19 del Pla Especial de Reforma Interior Els Ametllers, de les respectives finques, les dades registrals de les quals queden detallades en la documentació citada, a l’empara del que disposa l’article 120 de la vigent Llei del Sòl, i com a conseqüència de l’actuació urbanística dels esmentats polígons, si bé amb l’observació que els terrenys destinats a vials i sistema local d’espais lliures, emplaçats dins el polígon 19, hauran d’ésser totalment urbanitzats amb càrrec als propietaris cedents dels mateixos o pel promotor de l’esmentat polígon. Facultar a l’alcaldia per a signar la corresponent escriptura pública i qualsevol altre document d’ordre complementari que sigui necessari per instrumentar l’esmentada cessió i procedir a la inscripció dels terrenys al·ludits, a favor de l’Ajun- tament del Masnou en el Registre de la Propietat de Mataró.

En aquesta cessió queda clar que els 4.257 m2 d’equipaments, són els que corresponen al col·legi Rosa Sensat. L’escriptura pública de cessió de tots aquests terrenys es va fer davant del notari del Masnou, senyor Josep Querol Andrés, el dia 18 d’abril de 1986. Segons consta a la mateixa escriptura pública, el valor donat als 35.603 m2 de cessió pels diferents conceptes és de 31.028.190 pessetes.

CONSELL ESCOLAR CURS 1986-87

Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenya- ment de la Generalitat s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els centres escolars. En el cas del Rosa Sensat eren 4 els sectors a escollir: Sector de professors Sector d’alumnes Sector pares d’alumnes Sector serveis

La mesa electoral del sector del professors estava formada per tots els mestres, que eren: Ma Lourdes Alonso Asencio, Goretti Salbanyà Benet i Carmina Colen Rafales. Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector de professors per formar part de la composició del Consell Escolar: Ma José Garcia Valbuena 11 vots Júlia Mateo Pedrol 11 vots Goretti Salbanyà Benet 9 vots Ma Lourdes Alonso Asencio 7 vots

La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Ma Lourdes Alonso i els alumnes Luís Baena i Manuel Carballo.

350 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar part de la composició del Consell Escolar: Miquel Àngel Sancho 36 vots Núria Vendrell 22 vots Jordi Rey 11 vots Xavier Gómez 9 vots

Va ser proclamat l’alumne Miquel Àngel Sancho. En el sector serveis hi havia tres candidats que eren: Manuel Fernández, Rosa Espejo i Conxita Santiesteban, va ser proclamada la persona que feia de porter del col·legi, el senyor Manuel Fernández. La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professora Ma Lourdes Alonso i els pares Jordi López i Antonio Martínez. Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels pares d’alumnes per formar part de la composició del Consell Escolar: Antonio Garcia López 81 vots Brígida Ramos Celma 79 vots Bernabé Sánchez Edo 71 vots Miguel Oviedo González 49 vots Van ser proclamats: Antonio Garcia López Brígida Ramos Celma Bernabé Sánchez Edo

El Consell Escolar del col·legi Rosa Sensat pel curs 1986-87 va quedar de la següent manera: Director Jesús M. Juanto Abaigar Cap d’estudis Consuelo Mairal Dieste Regidor d’ensenyament Marià Aran González Representants de professors Ma José Garcia Valbuena Júlia Mateo Pedrol Ma Lourdes Alonso Asencio Ma Antònia Segalés Vallbona Representants del pares Antonio Garcia López Brígida Ramos Celma Bernabé Sancho Edo Representant d’alumnes Miquel Àngel Sancho Blasco Representant dels serveis Manuel Fernández Pagès Secretari administrador Juan Miguel Muñoz Nicolau

La composició del professorat pel curs 1987-88 va ser la següent: Lourdes Alonso Asencio Mestre de preescolar Roser Gómez Riu Mestre de preescolar Ma José Garcia Valbuena Mestre d’EGB Consuelo Mairal Dieste Mestre d’EGB i cap d’estudis Júlia Mateo Pedrol Mestre d’EGB Rosa Maria Arruego Perena Mestre d’EGB

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 351 Juan Miguel Muñoz Nicolau Mestre d’EGB i secretari Luisa Salvador Sánchez-Puga Mestre d’EGB Núria Solves Figueras Mestre d’EGB Ma Antònia Segalés Vallbona Mestre d’EGB Jesús Juanto Abaigar Director en funció docent.

OBRES DE TANCAMENT DEL RECINTE DEL COL·LEGI

Vàries vegades he dit que l’Administració és lenta i es demostra en aquest cas. Estem a principis de l’any 1989 i encara no s’havia resolt el problema del tancament del perí- metre del col·legi. No és d’estranyar que tant els mestres, els pares dels alumnes i els mateixos alumnes es posessin nerviosos, moltes vegades pensant que era una desídia de l’Ajuntament, en canvi l’Ajuntament tenia problemes econòmics i en aquest cas també segurament que devien de ser urbanístics. Tot això es desprèn d’un escrit que l’alcalde del Masnou va enviar al director del col·legi Rosa Sensat el dia 1 de febrer de 1989, i que en la seva part principal diu:

Aquest Ajuntament és el primer interessat en el fet que es realitzi el mur i s’arran- gi el problema de la tanca que envolta aquest centre, i així figura com a prioritat en el programa de manteniment dels centres escolars públics d’EGB del Masnou. Per a tal fi aquesta millora ja ha estat pressupostada per a aquest any de 1989 i així s’han donat les ordres oportunes als serveis tècnics. Cal recordar-vos que el valor de les millores tècniques efectuades per l’Ajunta- ment en aquest centre els dos darrers anys, han estat de 2.916.000 pessetes.

TEMA PISTA POLIESPORTIVA

Aquest va ser un tema bastant polèmic. El col·legi volia la pista i naturalment l’Ajunta- ment també, però el que volia l’Ajuntament era que algú financés el cost, encara que fos en part. El valor donat al projecte era molt elevat per a la nostra Administració i s’havien de trobar ajudes econòmiques. Per fer aquests tràmits, primer s’ha de tenir el projecte i després s’ha de presentar als estaments competents per aconseguir aquest propòsit. Segons l’acord pres per l’Ajuntament en data 13 de gener de 1984, els serveis tècnics de l’Ajuntament van redactar un projecte, la memòria descriptiva del qual parla de les obres que s’hauran de realitzar i que són bàsicament la construcció d’uns vestidors a la part sud-est de l’edifici existent, i d’una pista esportiva davant dels mateixos vestidors. Així mateix es proposa l’enjardinament de la part davantera del referit col·legi. En termes generals, les obres que figuren en aquest projecte són les següents: - Rebaix i explanació del recinte, per a l’ubicació dels vestidors. - Mur per recalçar l’edifici existent. - Construcció d’un edifici destinat a vestidors. - Rebaix i explanació de la zona, per l’ubicació de la pista. - Construcció d’una pista esportiva amb paviment de formigó. - Instal·lació elèctrica.

352 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) - Construcció d’un mur de contenció de terres per la delimitació de la zona del col·legi. - Col·locació de tanca de tela metàl·lica per al tancament del recinte. - Enjardinar els talussos que es puguin formar a causa del moviment de terres.

El pressupost estimatiu d’aquest projecte és el següent:

Pessetes Vestidors 6.191.055 Pista esportiva 10.017.298 Enjardinar 516.190

TOTAL 16.724.543

Van passar quatre anys de l’aprovació de l’acord i el col·legi encara no disposava d’una pista poliesportiva al pati, per a la pràctica de l’esport dels alumnes. Cal dir, però, que l’Ajuntament, des d’un bon començament, va posar a disposició del col·legi les instal·lacions del complex esportiu municipal, perquè els alumnes d’aquest centre poguessin practicar l’educació corresponent. L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, havia demanat a la Direcció General de l’Esports de la Generalitat que construís aquesta pista o, si més no, que la subvencionés. En data 8 de novembre de 1989 es va rebre a l’A- juntament un escrit del cap del Servei d’Equipaments de la Direcció General de l’Esport, que textualment deia:

En data 24 de juliol de 1989 ha estat formulada per la Ponència Tècnica de la Secretaria General de l’Esport, la proposta provisional d’actuacions subvenciona- bles per a la construcció, l’ampliació, el remodelatge i el condicionament d’instal·lacions i equipaments esportius, havent inclosa la sol·licitud presentada per l’Ajuntament del Masnou per a la construcció d’una pista poliesportiva al col·legi Rosa Sensat i vestidors. Per aquest motiu, s’ha de preparar el projecte d’execució per el qual disposeu d’un termini de 3 mesos, a comptar de la data de la present comunicació. Per tal de facilitar aquest tràmit, us heu de posar en contacte amb el servei d’equipaments d’aquesta Secretaria General de l’Esport.

En sessió ordinària celebrada el dia 21 de febrer de 1991, el Consell Escolar del col·legi Rosa Sensat, en referència a la pista poliesportiva, va redactar el següent manifest:

Que el projecte actual per la pista poliesportiva difereix substancialment del que inicialment es proposava, per entendre que l’actual proposta es centre en un arranjament de la part del darrera del pati, preparant-lo per a una millor realitza- ció d’esports. Que els membres del consell escolar sempre estaran d’acord i donaran suport a qualsevol proposta que afavoreixi la qualitat educativa dels alumnes, tant pel que fa al desenvolupament de la ment com del cos. Que en relació a la proposta de l’Ajuntament de la vila d’arranjar la part del darrera del pati de l’escola, pavimentant-lo i marcant-lo degudament per a la rea-

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 353 lització d’esports escolars i extraescolars, el consell escolar dóna el seu vist i plau sempre i quan: Que aquest fet no representi cap distorsió de la vida escolar, és a dir, es pugui disposar amb regularitat del terreny destinat a l’esport en hores d’esbarjo o en celebracions de caire festiu. Que es garanteixi la seguretat i la durabilitat de la pista, així com un manteniment ràpid i efectiu que pugui resoldre qualsevol imprevist o desperfecte que posi en perill la integritat dels alumnes. Que es disposi d’un tancat al voltant de la pista suficientment alt i segur com per evitar que les pilotes s’escapin fora del recinte amb facilitat. Que la pista estigui degudament preparada (marcatge, xarxes, porteries no movibles) per a la pràctica del voleibol, bàsquet i futbol sala. Que s’adeqüi l’actual sistema de fonts, segons petició efectuada el curs anterior, que permeti el seu ús als voltants de la pista. Que el sistema d’il·luminació de la pista per al seu ús en hores extraescolars, sigui del tot suficient. Que s’adeqüi l’actual sistema de megafonia, per a una de millor qualitat de so (part exterior de l’edifici). Que la porta d’entrada al recinte, quan està tancada, no permeti l’accés al centre amb la facilitat que actualment brinda. Que el fet de disposar d’aquesta pista permeti, igual que en l’actualitat, la rea- lització de les classes d’educació física en el pavelló d’esports municipal. Per tot això sol·licita que es lliuri per escrit els compromisos pels quals l’Ajun- tament de la vila es fa responsable de l’arranjament de la part del darrera del pati de l’escola. Que s’especifiqui la durada d’aquesta obra, així com el moment de la seva rea- lització (dates).

Tota una petició formal i àmplia que no deixa res per concretar. No sé si estaven assessorats a l’hora de redactar aquest manifest, però em sembla el suficientment extens, abundós i concret. Aquest manifest va ser lliurat a l’Ajuntament el dia 6 de març de 1991. En data 24 de maig de 1991, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia cartes a la direcció del col·legi Rosa Sensat i al president de l’Associació de Pares, notificant-los que la Comissió de Govern, en sessió celebrada el dia 23 del mateix mes, va aprovar el projecte redactat per a la construcció de la pista poliesportiva del referit col·legi, que que- darà situada en el lloc acordat conjuntament per l’Associació de Pares, Direcció del centre i l’Ajuntament. S’havia previst o calculat que es fessin aquestes obres durant les vacances de l’estiu, però no va ser possible, perquè els tràmits administratius es van allargar més del previst. L’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviar una carta en data 6 de setembre de 1991 a la senyora Núria Solves, directora del col·legi Rosa Sensat i al senyor Agustí Brosa, president de l’Associació de Pares, que textualment diu:

Com a continuació als nostres escrits del passat mes de maig i juny, referents a la construcció de la pista poliesportiva del vostre col·legi, dec comunicar-vos que en

354 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) sessió de la Comissió de Govern celebrada en el dia d’ahir, es va aprovar la seva adjudicació, tenint previst que les obres puguin començar properament. Lamento les molèsties que això pugui comportar per a l’organització del vostre col·legi durant el temps que durin les esmentades obres, però encara que s’han seguit els tràmits legals amb la màxima urgència, no ha estat possible poder-ho resoldre amb una antelació suficient com perquè aquestes obres es poguessin realitzar abans del començament d’aquest curs, no obstant això buscarem conjuntament les solucions més adients per al bon funcionament d’aquest curs.

Com era de suposar el Consell Escolar i l’APA del col·legi Rosa Sensat, van demanar audiència a l’alcalde per parlar de la pista poliesportiva. Com a conseqüència d’aquesta entrevista, que no tinc constància de com va anar, es presenta un escrit el dia 4 d’octubre de 1991 a l’Ajuntament per part de la senyora Consuelo Mairal, com a presidenta en funcions del Consell Escolar del col·legi Rosa Sensat, que no es que sigui molt afectuós. Textualment diu:

Que en el Consell Escolar del dia 21 de febrer de 1991, el representant de l’Ajun- tament, senyor Pere Parés, va sol·licitar als membres del Consell i de l’APA, la conformitat per escrit, per a la construcció de la pista poliesportiva. Que el 6 de març de 1991, s’envia aquesta conformitat i es sol·licita a l’Ajun- tament que se’ns lliuri, per escrit, els compromisos referents a l’arranjament de la part de darrera del pati de l’escola i que s’especifiqués la durada de l’obra. Que el 24 de maig de 1991, únicament rebem de l’Ajuntament la comunica- ció referent a l’aprovació de la pista poliesportiva. L’11 de juny de 1991, rebem els plànols de la pista sense més informació. Que el 10 de setembre de 1991, es celebra consell escolar on el representant de l’Ajuntament no va assistir, raó per la qual el consell va acordar demanar una entrevista amb el senyor alcalde per tractar dels temes de la pista poliesportiva i de la responsabilitat d’aquest Ajuntament en la zona on es treballa per a construir la pista, fora de les hores lectives. Per tot això sol·licitem que se’ns lliuri per escrit els compromisos pels quals l’A- juntament es fa responsable de l’arranjament de la part del darrera del pati de l’escola. Que s’especifiqui la durada d’aquesta obra, que per haver començat el curs interfereix el normal desenvolupament de la tasca docent, malgrat que una vegada finalitzada la pista representarà un bon benefici complementari de les activitats escolars.

L’alcalde va contestar aquest escrit el dia 16 d’octubre de 1991, amb el següent text:

D’acord amb el vostre escrit de data 4 de l’actual, referent a les obres de construc- ció de la pista poliesportiva que en aquests moments s’està portant a terme en el vostre col·legi, dec manifestar-vos que segons criteri del constructor en principi té la previsió que finalitzin el proper mes de gener, sempre i quan no surtin problemes posteriors. Lamentem les molèsties que això pugui comportar en el normal desenvolupa-

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 355 ment del vostre col·legi, però com molt be dieu, representarà un benefici per a les vostres activitats escolars. Per descomptat que aquest Ajuntament vetllarà perquè aquestes obres, d’acord amb el projecte realitzat, el qual se us va ensenyar en la reunió que va tenir lloc en aquesta alcaldia i que se us va enviar posteriorment, s’acabin el més aviat possible. Quant a la tanca de darrera, es farà la que dóna al camp amb igual estructura que la que hi ha a la part de la pista.

Podríem dir que aquí va acabar la polèmica de la pista poliesportiva. Les coses van prendre el seu camí normal, el resultat de tot això va ser positiu, en el sentit que el col·legi Rosa Sensat va tenir, finalment, les aules de preescolar, la pista poliesportiva i el tancament del seu recinte. Per tot això es va lluitar, una lluita constant, però una vegada s’ha aconseguit i es gaudeix d’una forma sincera, creus que ha valgut la pena aquesta lluita.

INSPECCIÓ SANITÀRIA

El dia 14 de juny de 1990 es rep de la Delegació Territorial del Departament de Sanitat i Seguretat Social un escrit que textualment diu:

Atès que s’ha realitzat inspecció d’instància de part al centre docent C. P. Rosa Sensat del Masnou, plaça Ramon y Cajal, 11, passem a fornir-vos en el resultat, corresponent a l’acta núm. 36225, aixecada el passat dia 8-6- 1990: Edifici aïllat en bon estat de conservació aparent. L’abastament d’aigua potable procedeix de la xarxa general i les aigües residuals aboquen a la xarxa general de clavegueram. Calefacció per gas ciutat. Compta amb 10 aules amb una mitjana de 27 alumnes cadascuna. Pis- sarres visibles des de qualsevol punt de l’aula i sense reflexos. El cubicatge, ventilació i il·luminació, naturals i artificials són suficients. Finestres correctes. El sòl i les parets es troben en bon estat de conservació aparent, així com el mobiliari, de material rentable, amb seients adequats. Escales correctes. Farmacio- la adequada. Disposa de 14 serveis higienicosanitaris. Compta amb biblioteca compartida amb l’aula d’educació especial, 1 laboratori de física, química i ciències, sala d’usos múltiples i pati suficient. Hi ha soroll exterior. La cap d’Estudis manifesta que la capacitat de les aules és insuficient. Hi ha uns barracons per als pàrvuls amb goteres i estufes elèctri- ques a l’abast dels pàrvuls. Mesures correctores: - Estudiar el problema del soroll exterior (important) - Fer informe de les goteres. - Aixecar el nivell de les estufes del preescolar. - Adequar el nombre d’alumnes a la capacitat de les aules.

356 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) Aquesta inspecció va ser com a conseqüència d’una denúncia feta pel mateix col·legi. El claustre de mestres va actuar, d’alguna manera havien de trobar algun estament que els escoltés per poder resoldre les seves deficiències, i com que l’Ajuntament del Masnou no els atenia les necessitats que per ells eren bàsiques per poder donar un bon servei, van actuar en un altre front, i aquest va ser el resultat. Encara que la contesta que va donar l’alcalde accidental en un escrit de data 22 d’agost, dóna a entendre que no va agradar gaire l’anterior inspecció, diu:

Hem rebut el vostre escrit de data 14 del passat mes de juny, en el qual comuni- queu el resultat de la inspecció realitzada en el col·legi Rosa Sensat d’aquesta vila. Una vegada realitzat l’estudi corresponent, en referència a les mesures correctores que s’han d’aplicar, dec manifestar-vos el següent: 1r. Problema del soroll exterior. És molt difícil, per no dir impossible poder resoldre aquest tema, doncs en passar una autopista prop del col·legi, una de dues, o es canvia de lloc l’autopista o el col·legi, i això en principi no està previst. 2n. Les goteres del parvulari. Aquests barracons són propietat del Departa- ment d’Ensenyament de la Generalitat, i per tant creiem que ha de ser aquest Departament qui s’ha de fer càrrec d’aquest assumpte. 3r. Nivell de les estufes del preescolar. Si els barracons van ser instal·lats per l’esmentat Departament amb tots els components interiors, també creiem que han de ser ells els qui s’han de fer càrrec del seu canvi. 4t. Adequar el nombre d’alumnes a la capacitat de les aules. Aquest tema està solucionat fa molt de temps, com a conseqüència d’una inspecció sol·licitada per nosaltres, efectuada pel mateix Departament d’Ensenyament, donant com a resultat que el màxim per aula havia de ser 32 alumnes, la qual cosa es compleix. Per tant entenc que l’informe que vau fer s’hauria de trametre a la Conselleria d’Ensenyament, per tal que facin les correccions pertinents pel que fa al 2n i 3e punt.

Tant l’escrit del Departament de Sanitat i Seguretat Social com la contesta que dóna l’A- juntament van ser tramesos al cap del Serveis Territorials de Barcelona-Comarques de la Generalitat, per tal que en tingués la deguda constància. De ben segur que el claustre de professors del col·legi Rosa Sensat no va quedar satisfet de la resposta que es va donar per part de l’Ajuntament del Masnou i van tornar a la càrrega al mateix Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat. El dia 20 de novembre de 1990 el delegat territorial del referit Departament va enviar una carta a l’Ajuntament del Masnou que textualment deia:

Amb data de registre de 28 de maig de 1990, es va rebre en aquesta Delegació Territorial una denúncia signada per la directora del C. P. Rosa Sensat del Mas- nou, referent a l’excessiu soroll exterior, insuficient espai per alumne a les aules i insuficiència del nombre de portes de sortida. El dia 8 de juny de 1990, es va realitzar visita d’inspecció a l’esmentat centre, lliurant-se l’informe adjunt. Amb data de registre de 16 de juliol de 1990, es va rebre una ampliació a la denúncia abans esmentada, signada per la cap d’Estudis de l’escola, adjun-

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 357 tant la superfície d’aules i nombre d’alumnes respectius, tenint en compte la superfície mínima de 2,78 m2 per alumne exigida per les ordres del BOE de 27-10-1962, 12-1-1972 i 26-8-1974, es va calcular les deficiències d’espai que són les següents:

Superfície Nombre Superfície que correspondria Actual en m2 alumnes segons la Llei Aula de 1r 48,10 22 61 Aula de 2n 48 29 80 Aula de 3r 47,34 27 75 Aula de 4t 48,78 30 83 Aula de 5è 50,85 28 77 Aula de 6è 50,85 33 91 Aula de 7è 48,10 33 91 Aula de 8è 48 30 83

Finalment el claustre de professors del col·legi Rosa Sensat va aconseguir el que es va proposar i el que realment li pertocava. Aquest nombre d’alumnes per aula donat pel Depar- tament de Sanitat i Seguretat Social, els va servir per la campanya de preinscripció i posteriorment matriculació, que era sobre el mes d’abril de cada any. Els radis per aula estaven en 35 alumnes, en canvi el col·legi Rosa Sensat baixaria aquests radis per la poca capacitat de les seves aules. De ben segur que l’Ajuntament i el col·legi Rosa Sensat o el col·legi i l’Ajuntament del Masnou no s’entenien, o com dirien ara no tenien la mateixa sintonia i la cobertura no els arribava, però el cas és que l’entesa entre tots dos era difícil o també podríem dir que no era fàcil, a vegades les coses més senzilles les fem més difícils. A vegades el gène- re humà s’envolta de contradiccions en si mateix i no sap el per què ho fa, però entra en una espiral de la qual no li resulta fàcil sortir-ne, o a vegades es senzillament perquè no vol, no li dóna la gana, és més important el seu orgull, el seu amor propi o qualsevol altre adjectiu que se li vulgui donar. La Delegació Territorial d’Ensenyament de la Generalitat, en data 16 de maig de 1991, envia una carta a l’Ajuntament del Masnou que textualment diu:

Hem rebut un escrit de l’escola pública Rosa Sensat de la vostra localitat, amb referència a unes deficiències observades, i que són les següents: - Situació general del pati, especialment pel que fa referència als desnivells que presenta. - Protecció de l’escalfador de gas situat al lavabo de la planta baixa. - Situació de part de la tanca que limita el recinte escolar. - Control de l’accés a l’escola en horaris no escolars. Com sigui que l’edifici i el recinte de l’escola són patrimoni municipal, agrai- ríem que en la mida de les vostres possibilitats, intentéssiu esmenar totes les defi- ciències ja esmentades, principalment les que afectessin a la seguretat en general. També us comuniquem que per part d’aquesta Delegació Territorial estudiarem la possibilitat d’establir ajuts econòmics mitjançant el crèdit d’Obres Menors, per atendre els temes considerats més urgents.

358 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) Encara quedava per realitzar el tancament del pati per als nens de preescolar, que es va fer el mes de setembre de 1991:

Cost: Bernardo Caro 351.900 Jaume Sabaté 250.332 Instal·lacions Sabaté 566.080

TOTAL 1.167.312 pessetes

ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES D’ALUMNES

La junta de l’Associació de Pares del col·legi Rosa Sensat per al curs escolar 1991-92 va ser la següent:

President Agustin Brosa Aubó Vicepresident Tomás Mingot Rodríguez Secretari i tresorer Gabriel Gutièrrez Rodríguez Vocals Àngeles Cámara Villega Rosario López Hernández Ma Carmen Gensana Canal Claudio Domínguez Murillo Enrique Cámara Villegas Tomás Montáñez Rodríguez

REFORMA I AMPLIACIÓ DEL COL·LEGI

En data 15 de juliol de 2002, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la delegada territorial de Barcelona-II (Comarques), senyora M. Aurora Danès, que textualment diu:

Em plau poder-vos informar que el Departament d’Ensenyament, a través de l’empresa pública GISA, ha adjudicat a Xavier Bonet la redacció del següent estudi: Redacció de l’estudi de viabilitat per les obres d’ampliació del CEIP Rosa Sen- sat del Masnou (el Maresme). No dubto que compartireu la nostra satisfacció per aquesta notícia. Estem a la vostra disposició per qualsevol consulta o aclariment, per la qual cosa us podeu adreçar a la Secció d’Obres i Manteniment d’aquesta delegació territorial.

El mes de novembre de 2005, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya demana permís d’obres per a la rehabilitació i ampliació del col·legi Rosa Sen- sat, i l’Ajuntament li concedeix. El número d’expedient és el 915/05. A la memòria del projecte hi figura una descripció del solar, els conceptes bàsics del projecte i l’organització del centre i la seva justificació, que textualment diu:

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 359 DESCRIPCIÓ DEL SOLAR. El solar del CEIP Rosa Sensat, té una superfície d’uns 4.520 m2. Es troba als afores del Masnou, al sud de l’autopista A-19. Part del solar està afectat per l’autopista. L’escola es troba a la plaça de Ramon y Cajal, número 11, del Masnou, Mares- me (façana oest de l’escola). Al sud limita amb el carrer d’Isaac Albeniz i al nord- est amb una riera. L’accés de vianants es realitza per la plaça de Ramon y Cajal, a través d’una lleugera pendent per una pineda que ocupa un terç del solar. Per la dreta de l’e- difici es descendeix per unes escales a una zona en depressió uns 2,20 m de desnivell amb la planta baixa, on es situa la pista esportiva de 14x26 m i zona de jocs de primària. A l’esquerra de l’edifici i darrera es troben dues caracoles de les línies d’infantil amb la seva zona de jocs. La planta de l’edifici és poligonal, de forma irregular. Es desenvolupa en planta baixa amb una superfície construïda de 360 m2, planta pis primer amb 364 m2 i planta pis segon, més reduïda, amb 242 m2. No disposa d’ascensor. CONCEPTES BÀSICS DEL PROJECTE. El projecte es col·loca en la part posterior del solar, ampliant l’edifici per la seva ala oest i respectant alhora una pineda natural que es troba a l’altre part del solar, en el seu accés. El grau d’intervenció abasta tres graus d’actuació simultanis. L’ampliació amb la construcció d’obra nova de l’escola. La reforma de mitjana intensitat de l’actual edifici i l’arranjament del seu interior. La proposta minimitza el contacte amb l’edifici actual. Només en únic punt existeix la connexió interior amb l’escola, simplificant així el procés constructiu de l’obra i disminuint-ne les circulacions interiors. L’ampliació consisteix en un creixement a base de mòduls que completa l’edifici existent. Aquest mòduls tenen la mateixa materialitat de l’actual edifici (acabat de maó). Aconseguint, per tant, la plena integració del projecte, entenent-se tot com un únic conjunt. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE. JUSTIFICACIÓ. L’accés principal es manté al mateix lloc de l’edifici actual. Es relaciona directament amb el nou nucli de comunicacions (escala i ascensor) situat a la part d’ampliació. En aquest punt de contacte el projecte creix fins a pb+2 en el punt de contacte amb l’actual escola (també de pb+2). Els mòduls restants ocupen també dues plantes (psot+pb), però el desnivell de l’emplaçament minimitza el seu impacte. Finalment el gimnàs es situa de manera aïllada de la resta de la proposta, però integrada i ben comunicada alhora. El projecte col·loca gran quantitat del seu programa en planta baixa per afavorir la fàcil accessibilitat dels seus usuaris, nens i nenes de 3, 4 i 5 anys. Alhora que es disminueixen el nombre de circulacions. De la mateixa manera, la disposició dels mòduls permet la bona orientació de les aules a nord i aconsegueix les sortides a l’exterior (terrasses i jardins). El projecte contempla la possibilitat de continuar amb el curs lectiu de manera simultània a la construcció de l’obra. L’impacte en l’edifici existent és mínim i per un únic punt, de manera que es permet compaginar l’obre sense necessitat d’aturar les classes.

360 COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) Aquesta vegada sí es va demanar autorització a la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, per ser aquest col·legi zona d’influència de l’autopista, ara carretera C-32, en el seu punt quilomètric 86,861, i es va concedir autorització sense cap tipus de problema. Segons aquest projecte el col·legi Rosa Sensat té una superfície de terreny de 4.520 m2, dels quals la superfície ocupada és de 1.303 m2. La superfície construïda que tenia era de 1.294,60 m2, dels quals se’n van reformar a través d’aquest projecte 966,79. La part ampliada va ser de 1.359,77 m2, per tant en aquests moments té una construcció total de 2.654,37 m2. El pressupost previst per a aquestes obres, segons el projecte, era de 1.941.080 euros. L’acta d’ocupació i posada en funcionament del centre va tenir lloc el dia 12 de setembre de 2006. Aquestes obres d’ampliació no es veuen passant per davant del col·legi, ja que queden a la seva part del darrera. Si l’entrada del col·legi es fa per una pineda preciosa, de la qual tothom en té molta cura, per la part ampliada té una vista preciosa que dóna al mar, veritablement del que se’n diria de postal. No cal dir que aquest col·legi ha guanyat un cent per cent, s’ho mereixia. Felicitats.

El Masnou, 28 de maig de 2008.

COL·LEGI ROSA SENSAT (1978) 361

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)

Educar és transmetre valors i coneixements, però sobretot és estimar. Els pares eduquen i els i les mestres ensenyen i col·laboren amb l’educació. Temi Duran

Hi ha un ventall extraordinari d’elements que està a l’abast dels alumnes, com són les actituds, les imatges, els missatges, els fets, etc., i que els envolten a l’escola, a casa, al carrer, al seu entorn global. Tot això influeix d’una manera o altra en el seu procés d’educació i ensenyament. L’escola i la família han de reconduir totes aquestes influències per aconseguir que els facin ser més persones, amb un raonament i llenguatge ben desenvolupats i amb els coneixements necessaris per fer una tasca en i per a la societat actual. Jordi Grau

Educar és un procés mitjançant el qual es transmeten coneixements, valors i procediments. Aquest procés es realitza a través de múltiples vies, i les nostres accions són un dels mitjans que més hi influeixen. Alfonso Carpio

Són les 11 del mati del dia 14 d’abril de 2008. He visitat el col·legi de primària Lluís Millet. Aquest va ser el col·legi dels meus tres fills. Tots tres hi van estudiar l’EGB. Quan baixo per l’avinguda de la Constitució, on està el col·legi, m’adono que alguna cosa és diferent, ha canviat la seva entrada. Com més m’apropo, més clar ho veig. Feia anys que no havia anat a aquest col·legi, però la tanca i la construcció que veig no és la mateixa. Quan arribo a l’entrada m’haig de parar per situar-me i veure clarament per on s’entra i per on se surt, no és fàcil, ja sé que sóc lent, però és que ha variat tant que no m’aclareixo. Necessito el meu temps. Finalment ja ho veig clar. Faig unes fotografies i premo el timbre d’entrada i immediatament s’obre la porta, entro i la tanco. Mentre, apa- reix el porter del col·legi i em pregunta si vinc a veure a la senyoreta Temi i li dic que sí, que vam quedar per avui. Em fa passar, no per la tradicional porta d’entrada al col·legi que dóna al pati, sinó per on era antigament l’habitatge del porter. Per tant l’entrada és pel lateral i en l’endinsar-me dins el col·legi ja vam trobar la biblioteca que és on m’esperava la meva amiga Temi, mestre d’aquest col·legi des de l’any següent d’inaugurar-se, per tant és la més veterana. Ens saludem i seiem a la mateixa biblioteca, ja que els dilluns resta tancada i per tant sense funcionament. Com a bon visitant que sóc, li demano que em presenti a la directora, senyora Montserrat Real, tot i que ja sabia que venia a parlar amb la Temi. Ens saludem i tenim un canvi d’impressions de com era el col·legi abans i com és ara i les nostres batalletes de quan jo estava a l’Ajuntament portant la Regidoria d’Ensenyament. Ens hem

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 363 acomiadat. Ser educat no costa res i a sobre quedes bé. Tornem a la biblioteca i durant una estona està amb nosaltres el bon amic Jordi Grau, un altre mestre dels veterans i amb el qual vaig tenir molta relació ja que va ser vàries vegades director d’aquest col·legi. Els explico el perquè d’aquest llibre i els llegeixo tot el que he escrit fins aquest moment, del que he trobat a l’arxiu municipal. El mestre Jordi ha d’anar a classe i em quedo amb la Temi. Després d’estar parlant una hora aproximadament revisant tot el que he escrit per no deixar-me res, hem sortit a fora ja que tenia molta il·lusió d’ensenyar-me la nova cons- trucció que s’havia fet. En Jordi Grau ja havia acabat la seva classe i per tant s’ha sumat al nostre itinerari. Pugem al primer pis i des d’allà passem a la part nova on hi ha les aules de preescolar de 3, 4 i 5 anys. Els de 3 anys tenen la seva entrada independent i els de 4 i 5 anys també. Tenen un pati a la terrassa del mateix nivell que la classe. També tenen en el pati gran un tancat especial per als més petits, que per cert és molt petit, però necessari per l’esbarjo per aquests infants. Després baixem a la planta inferior d’aquesta nova planta, que està una mica soterrada, i allà hi ha un espai molt gran que serveix com a gimnàs, teatre, etc., o sigui una sala per a usos múltiples. Sense adonar- nos ja és la 1 del migdia, hem passat dues hores xerrant, passant comptes de la histò- ria del col·legi Lluís Millet que aviat farà 30 anys que va començar a funcionar. Quan parles de tant de temps penses que no pot ser, que era ahir o abans d’ahir, però els números no fallen, i t’adones que t’estàs fent vell o, millor dit, de certa edat. M’acomiado d’aquests dos amics que han fet història en aquest col·legi. He estat molt ben acompanyat. Fins la propera.

ELS INICIS

Estem a l’any 1972, en ple desenvolupament de la Llei de l’Ensenyança General Bàsica. L’únic col·legi públic en aquests moments al Masnou és el col·legi Ocata amb dues línies, però insuficient per a la demanda d’escolarització. Hem de pensar que de ser una escola uni- tària (d’acord amb la Llei d’Instrucció Pública de 1857) va passar a ser coeducativa i a un ensenyament reglat per a tothom (d’acord amb la nova Llei d’Ensenyament), per tant, els nens que abans anaven a col·legis d’altres poblacions en busca d’un altre tipus d’ensenyament o educació, ara es trobaven que amb la Llei d’EGB a tots els col·legis s’ensenyaria el mateix. La manca d’un altre col·legi públic a la nostra vila era del tot evident. La Delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència va enviar un escrit a l’A- juntament del Masnou en data 31 d’octubre de 1972, amb el segell de registre d’entrada a l’Ajuntament de data 6 de novembre del mateix any, que transcrit al català i en la seva part més important diu:

Em plau comunicar-vos que en la planificació que té aquesta Delegació de les necessitats escolars en aquesta província pel quadrienni 1972/75, hi figura aquest Ajuntament amb les construccions següents:

Classe d’educació Núm. centres Educació General Bàsica 1 8 aules Batxillerat Unificat Polivalent 1 810 alumnes

364 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) Aquestes construccions estan pendents d’aprovació per la superioritat, que ja ha sol·licitat conèixer l’existència de solars adequats per preparar la construcció. [...] Els solars corresponents a cada tipus d’edifici són els següents: Col·legi d’Educació General Bàsica de 8 aules, 6.000 m2 Col·legi d’Educació General Bàsica de 16 aules, 10.000 m2 Institut de Batxillerat, 10.000 m2. Les superfícies hauran de ser propietat municipal, estar lliures de tot impediment físic en el subsòl, sòl i vol, així com de tot impediment legal, càrregues, etc. D’acord amb aquest comunicat, molt us agrairia que faciliteu el més aviat possible els solars adequats a les característiques indicades a raó dels centres assignats a aquesta localitat amb les següents especificacions: 1. Determinació de la classe de centre a ubicar en cada solar. 2. Certificat expressiu de la propietat del solar a favor de l’Ajuntament [...]. Aquest Ajuntament, a la major brevetat possible, haurà de facilitar els solars que tingui disponibles, aportant les dades sol·licitades per tal de donar compte al Ministeri. Si hi ha algun solar que encara no es té en propietat o falten metres quadrats, s’haurà d’adaptar a les dimensions i característiques assenyalades a la major brevetat possible. Barcelona, 31 d’octubre de 1972.

Això va ser una sorpresa per a l’Ajuntament del Masnou, no per la construcció de l’institut, que ja estava compromès amb anterioritat, sinó per la construcció d’un col·legi d’E- ducació General Bàsica. De ben segur que va ser un regal que ningú esperava. Això representava poder descongestionar el col·legi Ocata. La mateixa Delegació de Barcelona del Ministeri d’Educació i Ciència va enviar una carta a l’alcalde del Masnou en data 9 de desembre de 1972, que transcrita al català textualment diu:

Pel proper any 1973 està programada la construcció en aquesta localitat d’un col·legi nacional d’Ensenyança General Bàsica de 8 unitats, en una superfície de 6.000 m2, per la qual cosa és necessari que a la major brevetat possible comuniqui a aquesta Delegació l’emplaçament més idoni pel referit centre. Així mateix, haurà de remetre la següent documentació: 1. Certificat del Registre de la Propietat, en el qual s’acrediti que els terrenys on està prevista la construcció del col·legi, pertanyen a l’Ajuntament i estan lliures de càrregues. 2. Certificat relatiu a l’acord del ple de l’Ajuntament en què s’hagi acordat posar-lo a disposició d’aquesta Junta, la parcel·la destinada a la construcció del col·legi, amb el compromís per part de l’Ajuntament d’aportar els serveis d’aigua, llum, clavegueram i accessos adequats per a la seva utilització, així com d’eliminar qualsevol impediment que pugui existir en el solar per a la normal execució de les obres projectades.

En aquella època el marquès del Masnou es va vendre part de la seva finca a l’empresa Ineuropa, SA per construir la urbanització Bell Resguard. Va ser quan l’alcalde del Mas- nou, senyor Miquel Humet, es va posar en contacte amb la referida empresa per poder

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 365 aconseguir un terreny de 6.000 m2, que era el que demanava el Ministeri. La contesta a aquesta petició va ser en un escrit de data 13 de gener de 1973, que transcrit al català i en la seva part més important diu:

[...] Com a continuació a les converses mantingudes amb vostè en què ens va fer saber el desig d’aquesta Corporació Municipal de poder disposar d’un terreny de 6.000 m2 en les proximitats de la zona on ha d’ubicar-se l’institut de batxillerat, per poder construir un col·legi d’ensenyança general bàsica, tinc l’honor de manifestar-vos que aquesta societat ha adquirit recentment uns terrenys situats entre l’antiga finca del marquès del Masnou, el càmping i la urbanització de Can Tei- xidó, amb una superfície de 21.867,80 m2. D’aquests terrenys, la nostra societat estaria disposada a vendre a aquest Ajun- tament, una superfície de 6.000 m2, perquè fossin destinats a un col·legi d’ense- nyança general bàsica pel preu de 827.589 pessetes. En cas que no es complís el destí expressat, la propietat d’aquesta superfície revertiria a la nostra societat, la qual reembossaria a aquest Ajuntament el preu de la venda. L’Ajuntament del Masnou haurà d’assumir l’obligació de pagar les obres d’o- bertura del carrer d’accés al terreny objecte de la compra venda, necessari per poder donar el servei desitjat del col·legi. Aquest carrer tindrà un cost estimat de 1.640.000 pessetes.

Hem de pensar que estem a l’any 1972 i fins a l’any 1975, concretament en el Butlletí Oficial de l’Estat de 5 de maig de 1975, no surt publicada la Llei 19/1975, de 2 de maig, sobre la reforma de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana, que es va desenvolupar a través de tres reglaments molt importants i que són: Reglament de Planejament, Reglament de Gestió Urbanística i Reglament de Disciplina Urbanística. Aquesta Llei va ser molt dura pel que fa a les cessions obligatòries de zones verdes, aprofitament mitjà i zones destinades a equipaments municipals. És per això que l’Ajuntament no tenia cap arma legal per poder exigir els terrenys que li haguessin pertocat per equipaments per poder construir aquest col·legi. Per tant s’ha de considerar que el senyor Humet va fer una molt bona gestió enfront de l’empresa Ineuropa, SA. L’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia una carta al senyor Lluís Sitges Homedes, delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, el dia 30 de gener de 1973, que transcrit al català textualment diu:

Distingit amic, Després de laborioses gestions, finalment han quedat concloses en la seva part preliminar, que no deixa de ser fonamental per poder obtenir resultats definitius. Em complau participar-te que ja disposem, en principi, dels terrenys necessaris, 6.000 m2, per poder-hi construir un edifici escolar d’ensenyança general bàsica per a vuit aules a càrrec d’aqueixa Delegació Provincial. Tot això d’acord amb el vostre escrit de data 31 d’octubre de 1972. En conseqüència, espero que aquesta circumstància la tingui present per a la finalitat que es pretén, fent l’observació que l’emplaçament d’aquesta escola forma part d’una zona escolar on el Ministeri projecta en aquests moments la

366 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) construcció d’un edifici per a l’institut de batxillerat i que es troba en fase de trà- mit altament satisfactori.

Efectivament, aquests 6.000 m2 de terreny eren destinats a la construcció d’una escola d’ensenyança general bàsica de vuit aules i no de setze com va acabar sent. També es pot comprovar la rapidesa amb què va actuar el senyor Humet en aquest assumpte. La primera carta que rep és el dia 31 d’octubre de 1972 i el gener de 1973 ja tenia inicialment lligat un terreny per oferir a la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, per a la construcció d’un col·legi destinat a l’ensenyança bàsica tant necessitat en el Masnou. Tot un rècord. Cal tenir en compte, també, diferents tipus de circumstàncies que van rodejar a aquest assumpte: - La necessitat d’un nou col·legi d’EGB al Masnou. - La casualitat d’estar-se construint una urbanització d’elit en una zona privilegiada com era la finca del marquès del Masnou. - L’empresa que estava construint aquesta urbanització, a qui també l’interessava que es construís un col·legi d’EGB a la seva zona, aquests serveis podien ser positius a l’hora de vendre els habitatges.

En data 7 de febrer de 1973, l’alcalde, senyor Miquel Humet, envia una carta al Delegat del Ministeri d’Educació i Ciència a Barcelona, que transcrit al català diu:

D’acord amb la nostra conversa telefònica, em plau adjuntar-vos per triplicat exemplars del plànol dels terrenys situats en aquest terme municipal, que són aptes per a la construcció, per compte de l’Estat, d’un col·legi d’ensenyança general bàsica de 8 unitats, comunicant-li al mateix temps que la resta de la documen- tació a què fa referència en el seu escrit de data 9 de desembre últim, serà enviada a aqueixa Delegació el més aviat possible.

En data 12 de febrer de 1973, l’Ajuntament en sessió plenària extraordinària va aprovar el següent acord, que transcrit al català i en la seva part dispositiva diu:

[...] 1r. Acceptar la proposta de compravenda efectuada pel senyor Juan Crisosto- mo Entrecanales en la seva qualitat de representant legal d’Ineuropa, SA, d’un terreny de 6.000 m2 que té la següent descripció: [...]. 2n. El preu d’aquesta compravenda es fixa en la quantitat de 827.589 pessetes, que es pagaran en l’acte de la firma de l’escriptura pública. 3r. L’Ajuntament queda obligat a fer-se càrrec de les obres de l’obertura del carrer d’accés al terreny objecte de compravenda [...] en un termini de trenta-sis mesos següents a l’atorgament de l’escriptura de compravenda, sent el seu cost previst de 1.640.000 pessetes. No obstant això, i en el cas que la Comissió Pro- vincial d’Urbanisme aprovés el Pla Parcial d’uns nous terrenys comprats al mar- quès del Masnou, Ineuropa s’obligaria a assumir en la seva integritat les despeses de l’obertura del referit carrer [...]. 5è. Totes les despeses i impostos de tota classe derivats d’aquesta escriptura seran a càrrec d’aquest Ajuntament.

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 367 6è. Els venedors declaren vendre la finca lliure de càrregues i gravamen. 7è. Es faculta a l’alcalde, senyor Miquel Humet Argemí, perquè en nom i representació d’aquest Ajuntament intervingui mitjançant la seva firma en l’acte de l’atorgament de l’escriptura pública que s’haurà de formalitzar d’acord amb l’a- provat en aquesta acta.

Com a conseqüència d’aquest acord, l’alcalde, senyor Humet, envia una carta el dia 27 de febrer de 1973 al Delegat del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, que transcrita al català, textualment diu:

Distingit amic, Em plau participar-te que ja disposem dels 6.000 m2 de terreny necessaris per a la construcció d’una escola d’ensenyança general bàsica de vuit aules que serà executada per aqueixa Delegació. No obstant això, tot i sent cert que s’ha atorgat l’oportuna escriptura pública per a l’adquisició dels referits terrenys per tal que es construeixi un col·legi públic, en aquests moments no es pot complimentar la remissió d’un certificat del Registre de la Propietat pel qual s’acrediti que és propietat d’aquest Ajuntament i que es troba lliure de càrregues, pel motiu de trobar- se en tràmit la corresponent inscripció de l’escriptura en l’expressat Registre de la Propietat. Per tant, espero que aquesta circumstància la tingui present per a la finalitat que es pretén, fent-li avinent altra vegada que aquest col·legi públic formarà part d’una zona escolar on el vostre Ministeri construirà un institut de batxillerat.

D’una forma oficiosa, l’alcalde va participar al Delegat del Ministeri de la compra del terreny, amb la finalitat de tenir-lo en tot moment informat, no fos cas que es perdés aquesta oportunitat que tenia el Masnou de construir aquest nou col·legi. La Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou va aprovar, en sessió plenària extraordinària celebrada el dia 15 de març de 1973, un acord que transcrit al català i en la seva part dispositiva diu:

[...] 1r. Afectar el terreny que figura en el plànol topogràfic que s’adjunta, amb una superfície de 6.000 m2, per ser destinat a la construcció, per part de l’Estat, d’un col·legi d’Ensenyança General Bàsica de vuit unitats, d’acord amb la descrip- ció següent: [...]. 2n. Posar a disposició del Ministeri d’Educació i Ciència, per conducte de la Delegació de Barcelona, el terreny indicat i expressar així mateix el compromís d’aportar els serveis d’aigua, llum, clavegueram i accessos adequats per a la seva utilització, així com eliminar qualsevol impediment que pogués existir en el referit terreny per a la normal execució de les obres projectades. 3r. S’acorda enviar a la Delegació de Barcelona la certificació del registre de la propietat una vegada s’hagi inscrit, actualment en tràmit, per poder acreditar que l’Ajuntament del Masnou és propietari d’aquest terreny i que es troba lliure de càrregues. No obstant això, i a títol supletori, es considera convenient remetre una còpia simple de l’escriptura de compravenda a favor d’aquesta Ajuntament. Així mateix es fa constar que, a la present sessió extraordinària, hi assisteixen

368 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) els nou membres que formen la Corporació Municipal que a continuació es detallen: alcalde, Miquel Humet Argemí; consellers, Honorio Gonzàlez Pastrana, Jaume Grané Tabaras, Isidre Bolart Barceló, Joan Terrones Pumarola, Antoni Jerez Vilató, Rafael Casoliva Sagaró, Josep Maria Bosch Llobet, Lluís Matalí Pons i Jaume Ballester Cotarelo.

En data 22 de març de 1973, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, envia al delegat provincial del Ministeri d’Educació i Ciència tota la documentació necessària detallada en l’escrit de data 31 d’octubre de 1972, a excepció del certificat del Registre de la Pro- pietat de Mataró que estava en tràmit, per tant, solament es va enviar còpia simple de l’escriptura pública de compravenda. Posteriorment, concretament a finals del mes d’octubre del mateix any, es va enviar el referit certificat del Registre de la Propietat. L’Ajuntament va anar molt de pressa en aquest assumpte, realment ho va fer molt bé, va ser molt diligent, va saber aprofitar el moment, no el va deixar escapar. En canvi el Ministeri va anar més a poc a poc. El 24 d’octubre de 1974, la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equip Escolar del Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, va enviar un escrit a l’alcalde del Masnou, que en la seva part dispositiva i transcrit al català, diu:

[...] Aquest Ministeri ha resolt acceptar l’oferiment de la indicada parcel·la que fa l’Ajuntament del Masnou, en la qual la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equip Escolar procedirà a construir un col·legi nacional, quedant el referit terreny, a partir del dia d’avui, afectat a l’ensenyament, no podent ser utilitzat per a d’altres finalitats sense autorització del Ministeri d’Educació i Ciència.

D’aquest oferiment que fa l’Ajuntament del Masnou al Ministeri d’Educació i Ciència no se’n té cap més notícia fins al mes de desembre de 1976, o sigui al cap de dos anys. El mes de desembre de 1976 es rep a l’Ajuntament un document de la Delegació de Barcelona del referit Ministeri, una acta de compromís, que transcrita al català textualment diu:

COMPROMÍS SUSCRIT PER L’AJUNTAMENT DEL MASNOU I EL MINISTERI D’EDUCACIÓ I CIÈNCIA SOBRE PROMOCIÓ DE CEN- TRES EDUCATIUS.

L’extensió de l’educació a tots els sectors socials del país és una de les fites principals de la Llei General de l’Educació. Per això es fa necessari adoptar una sèrie de mesures que afecten fonamentalment a la realització, amb caràcter d’urgència, de la construcció de nous centres escolars, amb la finalitat de resoldre el greu problema d’escolarització que tenen diversos municipis. Per aconseguir aquesta fita, no solament es necessita l’esforç d’aquest Ministeri d’Educació i Ciència, sinó que es necessita l’activa col·laboració i participació de les Corporacions Locals. En aquest sentit, l’Ajuntament del Masnou ha posat de manifest el seu oferiment al Ministeri d’Educació i Ciència de la l’ajuda necessària pel que fa a terrenys. Per tot això i després de les conversacions mantingudes, es subscriu el present

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 369 Compromís, d’acord amb les següents CLÀUSULES: Primera. L’objecte del present compromís, és la construcció pel Ministeri d’E- ducació i Ciència d’un centre d’Ensenyament General Bàsic de 16 unitats en el terme municipal del Masnou d’acord amb la programació aprovada per al proper any 1977. Segona. L’alcalde de l’Ajuntament del Masnou s’obliga a partir d’aquest moment a realitzar quantes gestions siguin precises per posar a disposició del Ministeri el solar necessari per portar a terme la mencionada construcció. En aquest sentit es compromet a aportar, dintre els quinze dies següents a la firma del present compromís, la següent documentació. 1. Acord del ple de la Corporació Municipal relatiu a posar en disposició del Ministeri d’Educació i Ciència el terreny necessari per a la construcció del centre indicat. En aquest acord hi haurà de constar el següent: - La descripció del terreny així com la seva superfície. - Manifestació que aquest solar reuneix els requisits a què es refereix l’article 78 de la vigent Llei del Sòl. - Compromís d’eliminar qualsevol obstacle o impediment que pogués posar dificultats al normal desenvolupament de les obres. - Garantia que la parcel·la que s’ofereix té la qualificació urbanística adequada a efectes de la construcció del centre. - Garantia d’aportació econòmica del 20% de l’import total de la construcció del centre. 2. Certificació del Registre de la Propietat acreditativa de la titularitat dels terrenys a favor de la Corporació Municipal, els quals hauran d’estar lliures de qualsevol càrrega i gravamen. 3. Certificació expedida pel secretari de la Ponència Municipal de Sanitat per la qual s’acrediti que el terreny que s’ha de destinar a la construcció del centre reuneix les condicions higienicosanitàries adequades, d’acord amb el que estableix l’article 2n del Decret 2892/75 de 31 d’octubre. 4. L’Ajuntament aportarà un plànol a escala 1/200 degudament firmat per un representant d’aquesta entitat.

El Masnou, 10 de desembre de 1976.

Aquesta acta de compromís que va enviar la Delegació de Barcelona del Ministeri d’E- ducació i Ciència, ho recordo perfectament, va ser com una bomba. En aquells temps els ajuntaments poques coses rebien per correu que fossin interessants i que fessin despertar el personal. Aquesta va ser una d’elles. Que de 8 aules passéssim a 16 aules, va ser una cosa que ningú esperava. Quasi diria, o almenys això és el que vaig sentir jo, que el Mas- nou es convertia en un poble important. Que hi havia alguna cosa que ens feia diferents als altres pobles. Que la construcció d’un institut de batxillerat i un col·legi de 16 aules d’EGB era envejable per a qualsevol poble. Que érem, en definitiva, un poble de molta categoria i el centre de baix Maresme. Havíem donat un salt educatiu de qualitat. L’altre novetat del compromís tramès per la referida Delegació va ser que l’Ajunta- ment havia d’aportar el 20% del total del cost de les obres. Quan ho vaig llegir em va semblar una espècie de xantatge, et dono un caramel però hauràs de pagar i si no t’inte-

370 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) ressa, doncs, ho deixes. Com és lògic l’Ajuntament del Masnou va acceptar el compro- mís, era important per al Masnou, era important per als seus habitants. Res a dir. En sessió extraordinària celebrada per la Corporació Municipal en data 10 de desembre de 1976, es va prendre el següent acord, que transcrit al català i en la seva part dispositiva diu:

[...] Fa ús de la paraula el senyor alcalde, que exposa el que van tractar en una reunió celebrada per parlar d’aquest assumpte, a la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, concretant-se que en el cas del Masnou solament es considera necessari un acord municipal en el sentit de subscriure el compro- mís que garanteixi l’aportació econòmica del 20% del pressupost total del resultat final de l’obra, com aportació municipal per finançar la construcció del centre d’Ensenyança General Bàsica per part de l’Estat, tot això tenint en compte el requisits que es detallen en el model facilitat [...]. Els senyors assistents, prè- via deliberació i tenint en compte que la construcció d’aquest centre està subjecte a les característiques de programació per al proper any 1977 i entenent la urgència que té aquest tema, per unanimitat acorden subscriure l’oportú com- promís per part d’aquest Ajuntament enfront del Ministeri d’Educació i Cièn- cia, per garantir una aportació econòmica equivalent al 20% del pressupost total [...]. Finalment, s’acorda delegar a l’alcalde, senyor Miquel Humet Arge- mí, per firmar la documentació que es consideri necessària per a la construcció d’aquest centre, en nom i representació d’aquest Ajuntament enfront del referit Ministeri. Així mateix, es fa constar que, a la present sessió extraordinària, assisteixen els membres que formen la Corporació Municipal que a continuació es detallen: alcalde, Miquel Humet Argemí; consellers, Joan Vilalta Parés, Isidre Bolart Bar- celó, Joaquim Coll Latorre, Rafael Casoliva Sagaró, Jaume Ballester Cotarelo, Joan Oliveras Puigvert, Francesc Aguilar López, Francesc Abelló Miret, Josep Botey Mir, Antonio Corchs Tiñena, Pere Mayolas Pujadas i Joan Pla Jarque.

En el Ple de data 30 de desembre de 1976, l’Ajuntament del Masnou aprovà sol·licitar un préstec de 6.000.000 de pessetes per fer front al pagament d’aquest 20%, a través del Banc de Crèdit Local d’Espanya. Aquest banc ajudava econòmicament els ajuntaments que havien de fer front a inversions programades en el seu pressupost municipal, si no recordo malament sense cap tipus d’interès, i si n’hi havia era molt baix i es retornava amb deu anys. L’Ajuntament del Masnou rep un escrit del Ministeri d’Educació i Ciència de data 25 de març de 1977, que transcrit al català, en la seva part principal, diu:

Província: Barcelona. Localitat: Masnou. Obres: nova construcció per a 640 llocs escolars. Centre: EGB de 16 unitats. Sistema d’adjudicació: concurs subhasta. Any d’inici: 1977. Quantitat total: 34.218.198 pessetes, desglossades de la següent manera:

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 371 Execució material 28.013.657,57 Despeses generals 16% 4.482.185,21 Benefici 6% 1.680.819,46 Pressupost de contracta 34.176.662,24 Honoraris del projecte 41.536,19

Pressupost total (pessetes): 34.218.198,00

Termini d’execució: 8 mesos Replanteig previ: 3 de març de 1977 Aquesta Junta de Construccions, una vegada complerts els tràmits reglamentaris, ha resolt aprovar el Plec de condicions administratives particulars per a la seva contractació.

Els 640 llocs escolars que estaven previstos en aquesta nova construcció, sortien multipli- cant 40 alumnes per aula, que era el nombre màxim previst d’alumnes que podien ocupar les aules. En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 29 de març de 1977, surt publicat l’anunci de la construcció d’un centre d’Educació General Bàsica de 16 unitats, en el Masnou (Bar- celona). En data 1 d’abril de 1977, es rep a l’Ajuntament del Masnou un escrit de la Delega- ció Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que transcrit al català textualment diu:

Em plau comunicar-vos que amb data 24 de març la Direcció General de Progra- mació i Inversions es indica que ha estat aprovat tècnicament el projecte d’una nova construcció d’un centre d’EGB de 24 unitats en aquesta localitat.

Un nou terratrèmol sacseja l’Ajuntament del Masnou. Primer era un centre de 8 unitats, després, per art de màgia, es transforma en 16 unitats i ara, nova sorpresa!, passa a 24 unitats. La pregunta que em va venir al pensament en aquells moments va ser, hi hauria prou terreny per aquesta construcció? Es va enviar un escrit per tal que es concretés el nombre d’unitats. Tot seguit es va rebre un nou escrit lamentant l’error i concretant que, efectivament, era la construcció d’un centre d’EGB de 16 unitats. Altra vegada va quedar tal com estava. Un escrit de la Junta de Construccions, Instal·lacions i Equipament Escolar del Minis- teri d’Educació i Ciència, de data 19 d’abril de 1977, dirigit a l’alcalde del Masnou, fa avinent que d’acord amb l’obertura dels plecs presentats en el concurs-subhasta de les obres de construcció d’un centre d’educació general bàsica en el Masnou, celebrat el dia 19 d’abril de 1977, s’han adjudicat provisionalment les obres a l’empresa Edificios i Obras, SA per la quantitat de 29.285.000 pessetes, per ser aquesta oferta la més avantatjosa de les presentades. D’aquesta notificació es va donar compte a la Comissió Municipal Permanent de l’A- juntament del Masnou en data 5 de maig de 1977. En data 17 d’octubre de 1977, es rep un escrit de la Delegació Provincial demanant el nom que es vol donar a aquest centre educatiu, amb la finalitat de procedir a la crea- ció oficial del mateix. La Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el dia 20

372 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) d’octubre següent, va prendre el següent acord, que transcrit al català textualment diu:

Es dóna compte d’una comunicació rebuda de la Delegació Provincial del Minis- teri d’Educació i Ciència, sol·licitant el nom que es vol donar a aquest centre, per la creació oficial del nou col·legi situat a la urbanització Bell Resguard; els senyors assistents acorden correspondre al que es sol·licita, per la qual cosa la nominació d’aquest centre sigui Lluís Millet, fill del Masnou i cofundador de l’Orfeó Cata- là. Ordenant-se que així es comuniqui a la referida Delegació Provincial.

En el Butlletí Oficial de l’Estat, número 61, de data 13 de març de 1978, surt publicat el Real Decret 413/1978, de 27 de gener, pel qual es creen 19 col·legis nacionals d’EGB (14 a Barcelona, 3 a Santa Cruz de Tenerife, 1 a Santander i 1 a Sevilla). En vuitè lloc surt el del Masnou que transcrit al català textualment diu:

Municipi: el Masnou. Localitat: el Masnou. Col·legi Nacional Lluís Millet, domiciliat a la urbanització Bell Resguard, per a sis-cents quaranta llocs escolars d’Educació General Bàsica.

MODIFICACIÓ DEL TERRENY

En data 28 de març de 1978 es firmen uns pactes entre l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet Argemí, i el senyor Pere Casas Casas com a propietari de la finca denominada Can Bernadas, on està situat actualment el càmping Masnou, per poder desai- guar les aigües pluvials i residuals del col·legi Lluís Millet, ja que únicament podien passar per la finca del senyor Casas. Per tant, en aquests pactes, el senyor Casas autoritza aquesta connexió, però en el ben entès que no permet la connexió d’altres col·lectors procedents de tercers, sense autorització prèvia. L’Ajuntament s’haurà de fer càrrec de les obres de condicionament necessàries pel bon ús i funcionament d’aquesta claveguera així com del seu manteniment posterior. També queda escrit que aquests pactes hauran de ser ratificats per la Corporació Municipal en sessió plenària. Així va ser, en el Ple de l’Ajuntament en sessió plenària celebrada el dia 30 de març de 1978, es van aprovar per unanimitat els pactes firmats pel senyors Humet i Casas. De fet era necessària aquesta connexió d’aigües pluvials i residuals, ja que, com he dit abans, era l’única finca per on podia passar la canalització d’aquestes aigües. Posteriorment, i en concret en el ple extraordinari celebrat el dia 13 de juliol de 1978, la Corporació Municipal de l’Ajuntament del Masnou, va adoptar el següent acord, amb referència a la petició feta pel senyor Casas, que transcrit al català i en la seva part més important diu:

[...] el senyor Miguel Humet Argemí, alcalde-president de l’Ajuntament del Mas- nou [...], el senyor Pere Casas Casas [...], i el senyor Joan Entrecanales d’Azcàra- te [...], en representació d’Ineuropa, SA [...], Exposen: 1r. que Ineuropa, SA és propietària en el Masnou de dues finques on està situa-

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 373 da la urbanització Bell Resguard, en la qual s’ha executat el Pla Parcial denominat extensió de la finca del marquès del Masnou, aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme el dia 13 d’octubre de 1969, i el Pla Parcial Els Horts aprovat per la referida Comissió el 30 de juny de 1976. 2n. L’Ajuntament del Masnou és propietària d’un terreny que llinda pel nord amb Els Horts, on està construït un col·legi d’ensenyança general bàsica. 3r. El senyor Pere Casas Casas és propietari d’una finca situada al sud del terreny de l’Ajuntament. 4t. Que durant la tramitació del Pla Parcial Els Horts, el senyor Pere Casas reclamava el dret de pas per un camí obert en el llindar est de la finca Els Horts [...], l’Ajuntament en la seva aprovació provisional va imposar com a condició que s’havia de deixar accés a la finca del senyor Casas, aspecte que les parts consideren de plena vigència, en no haver manifestat res en contra la Comissió provincial d’urbanisme [...]. Pactes: [...]. Segon. Amb la finalitat de donar compliment respecte a l’accés que s’ha de donar a la finca propietat del senyor Pere Casas, les tres parts han arribat a l’acord que l’accés es farà a través del vial que es grafia en vermell en el plànol adjunt [...]. L’amplada d’aquest carrer serà de 8 metres [...]. Tercer. Que els terrenys del referit vial estan a la finca de propietat municipal on està situat el col·legi d’ensenyança general bàsica, i amb l’objecte de no perjudicar a la propietat municipal, el senyor Casas cedeix gratuïtament a l’Ajuntament del Masnou una superfície de terreny de 193,44 m2 situada al costat del col·legi [...], sense perjudici de lliurar la corresponent escriptura pública, en el moment que l’Ajuntament li requereixi, l’Ajuntament té des d’aquests moments la propietat i la possessió d’aquests, podent-los ocupar de forma immediata. Quart. Ineuropa, SA es compromet a realitzar al seu càrrec les obres d’obertura del vial [...] i l’explanació del terreny fins a la finca del senyor Casas i dotar a aquest vial d’una capa asfàltica des de l’inici del carrer fins a l’entrada del col·legi. S’obliga també a traslladar la porta d’accés al col·legi i les tanques existents a les posicions que queden dibuixades en el plànol adjunt.

El carrer que va obrir l’empresa Ineuropa acabava a la porta d’entrada del col·legi Lluís Millet, per tant no podia tenir continuïtat, la qual cosa podia afectar en el moment que el senyor Casas volgués urbanitzar la seva finca, és per això que va pre- ferir donar una petita part del seu terreny, els 193,44 m2, però que el carrer pogués enllaçar amb la seva finca i així tenir una entrada per la part de dalt per al dia que volgués urbanitzar.

SERVEIS DEL COL·LEGI

Bé, el col·legi ja estava construït i els seus accessos també, ara faltaven dos serveis complementaris, però també bàsics per al seu funcionament. Hem de pensar que per la seva ubicació, tan allunyada del centre de la població, era del tot necessari que aquest col·legi tingués dos serveis importants:

374 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) - Servei de transport - Servei de menjador

Pel que fa al servei de transport, l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou, senyor Miquel Humet, va escriure una carta en data 11 de maig de 1978 al Negociat de Transport Esco- lar de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, que transcrita al cata- là textualment diu:

D’acord amb la nostra conversa telefònica relacionada amb el transport escolar a implantar en el nou col·legi nacional Lluís Millet, construït en el pla denominat Fuensalida d’aquesta localitat, i que es posarà en funcionament el proper curs, dec manifestar-vos que per fer tot el recorregut previst dins de la població, aquest serà superior als 4 quilòmetres. El nombre d’escolars que sol·liciten aquest servei és aproximadament de 280 amb un pressupost mensual presentat per Línies Font, SA entre 250.000 a 300.000 pessetes. El que us comunico per al vostre coneixement i efectes oportuns.

Còpia d’aquest escrit es va enviar a la senyora Montserrat Mora, inspectora de la zona del Ministeri d’Educació i Ciència, per tal que tingués la deguda constància del que es demanava. Haig de dir que vam tenir molta sort amb aquesta inspectora, n’he conegut bastants d’inspectors d’Ensenyament en tots els anys que vaig estar a l’Ajuntament, i de la senyora Montserrat Mora haig de dir, doncs això, que va ser una gran senyora de l’ensenyament, una gran professional, intel·ligent, d’un tracta molt afable i eficaç en tots els sentits. Encara me’n recordo que una de les vegades que va venir a l’Ajuntament, volia veure l’edifici del col·legi. Nosaltres teníem les claus d’entrada perquè constantment anaven arribant camions de diferents punts de Catalunya i Espanya que venien a descarregar mobiliari de tot tipus que es va col·locar en diferents classes, sense un ordre concret, i l’espai de l’entrada estava tot ple, amb dificultats per poder passar. Doncs bé, la vaig acompanyar, tot disculpant-me, no se ben bé perquè, de com estava posat el mobiliari, tot dient-li que el mes de setembre ja enviaríem la brigada de l’Ajuntament per posar-ho en el seu lloc. Sincerament, no en va fer cas dient-me que tenia cinc col·legis que estaven en la mateixa situació que el nostre i que era normal el desordre que en aquells moments hi havia. També li vaig comentar, tot il·lusionat per ser el primer col·legi públic del Masnou construït per l’Estat amb l’ajuda de l’Ajuntament, amb una línia constructiva moderna i molt adequada a les necessitats d’aquell moment, que de ben segur que aquest col·legi funcionaria molt bé i que la meva dona i jo havíem decidit matricular la nostra filla gran. La contesta va ser molt concreta, em va dir que ella mai portaria un fill seu a un col·legi que començava de nou, almenys el primer any. Després de rumiar el que m’havia dit, vaig dir-me a mi mateix que estava equivocada o almenys que no n’hi havia per tant. Vam matriculà la nostra filla gran i més endavant vaig entendre que el que estava equivocat era jo. El primer any va ser molt dolent pel que fa a l’ensenyament, i s’entén perfectament, el primer any tots els mestre que es nomenen són de caràcter provisional, no són definitius. L’any següent, en el concurset de trasllats, els

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 375 que tenen més punts per anys treballats poden demanar una de les disset places que es posen a la seva disposició. Doncs bé, amb la senyora Montserrat Mora vam acordar que la primera preinscrip- ció d’aquest col·legi la faríem nosaltres ja que encara no hi havia cap mestre nomenat. Aquesta primera preinscripció es va fer des del Despatx Central, i encara que la senyora Mora em va portar els impresos corresponents, d’acord amb l’alcalde es van afegir dues preguntes: si estaven interessats en el servei de transport i si estaven interessats en el servei de menjador. Del resultat obtingut l’alcalde va poder escriure l’anterior carta que fa referència al transport públic del col·legi Lluís Millet. En data 27 de maig de 1978, la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Cièn- cia envia una carta a l’alcalde del Masnou, amb referència al transport escolar d’aquest col·legi per al proper curs 1978-79, que transcrit al català i en la seva part més important diu:

En base a la documentació rebuda, i d’una forma condicional, s’ha avaluat la inicial dotació per a possibles efectes econòmics [...], s’ha traslladat aquesta petició als serveis pertinents de la inspecció tècnica d’EGB pel seu coneixement i pels efectes que s’estimin oportuns. Haig de fer-li avinent, per evitar possibles malentesos o insuficiències econò- miques, que aquesta tramitació té caràcter previ a una posterior resolució per part d’aquesta Delegació Provincial, i per tant no prejutja ni condiciona possibles actuacions administratives sobre aquesta matèria específica del transport escolar [...].

Es va informar d’aquest escrit a la Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el dia 1 de juny de 1978, i es va quedar a l’espera de noves notícies per part de la Delega- ció Provincial. El servei es va donar des del primer dia que va començar el curs escolar, ja que de paraula sí que teníem el consentiment de la referida delegació. Com que la comunicació definitiva no arribava, l’alcalde, senyor Miquel Humet, el dia 17 d’octubre de 1978, envia una nova carta a la delegació provincial, que transcrita al català textualment diu:

Amb referència a l’escrit presentat davant aquesta Delegació, relacionat amb la subvenció del transport escolar a implantar en el col·legi nacional de nova cons- trucció Lluís Millet, ubicat en el pla Fuensalida d’aquesta localitat, us agrairia es considerés aquest servei de primera prioritat, per ser del tot indispensable per tal que el referit col·legi pugui funcionar amb normalitat, donat que està molt apartat del centre de la població.

Casualitat, ambdues parts devien pensar el mateix i els escrits es van creuar, ja que el dia següent d’enviar l’anterior escrit, es va rebre a l’Ajuntament un escrit de l’Inspecció d’En- senyança Primària que transcrit al català textualment diu:

Tinc l’honor de comunicar-vos que el Consell d’Inspecció del dia 9 d’octubre aprovà el transport escolar del Masnou al col·legi nacional Lluís Millet, situat a la urbanització Bell Resguard.

376 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) És per això que s’hauria de posar en contacte amb els serveis de transport escolar d’aquesta Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència per ultimar el contracte i d’altres detalls (Plaça d’Espanya, 6).

Me’n recordo perfectament que vaig anar a la plaça d’Espanya, núm. 6, on hi havia unes plantes destinades a la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència. Des de l’any 1992 i amb motiu de les Olimpíades es va transformar en un hotel. A les oficines del transport escolar em van rebre molt bé i en van donar tots els impresos necessaris per la contracta- ció del servei, que havia de ser a càrrec de l’Associació de Pares d’Alumnes del col·legi, així com els impresos per presentar la facturació mensual del servei. Aquest imprès també l’havia de tramitar la mateixa Associació, on figurava el nom del titular, que era l’Associació de Pares, el seu compte corrent, on la delegació ingressava la subvenció mensual que ells havien de pagar al transportista. El primer imprès que es va tramitar el firmaven el transportista, en aquest cas el senyor Salvador Font Clausell de Línies Font; l’alcalde del Masnou, el senyor Miquel Humet Argemi; el director del centre, senyor Josep Antoni Fente, i el president de l’Associació de Pares, el senyor Miquel Oliveras Rico. El contracte anual va ser de 750.000 pessetes i mensualment es va facturar 75.000 pessetes. Si no recordo malament, aquest era el cost de dos autocars. Va costar la implanta- ció correcta d’aquest servei, es van concretar parades perquè els pares sabessin quina era la parada que tenien més a prop per deixar i recollir els seus. Però, com en totes les coses, sempre hi havia persones descontentes que volien tenir més drets que els altres. Va ser tot un problema, tota una batalla, però a vegades les coses s’han de desbaratar del tot per posar ordre i amb el temps, i una vegada es van crear nous col·legis públics, es va marcar, perquè així la inspecció ho va creure oportú, que la primera i última parada de l’autobús per recollir alumnes havia de tenir una distància mínima d’un quilòmetre del col·legi. Això va frenar l’ús del bus escolar i solament l’agafaven els que realment el necessitaven per la distància. Quant al servei de menjador, el seu funcionament i organització anava a càrrec, també, de l’Associació de Pares d’Alumnes (APA), tant pel que fa a l’aspecte administratiu, com el de contractar els serveis industrials que s’encarregaven de confeccionar el menú setmanal i la realització de les compres. El professorat s’encarregava de mantenir l’ordre del servei durant els àpats i posteriorment vigilar els alumnes al pati. La revisió de la qualitat del menjar anava a càrrec de l’APA i del professorat. Com és comprensible, amb el temps això va canviar, el professorat no tenia perquè fer-se càrrec de l’ordre al menjador, ni tampoc tenir cura dels alumnes al pati. Durant el curs escolar de 1979-80, el nombre de d’alumnes que usaven aquest servei era d’una mitjana de 130 diaris, i el cost del menú era de 165 pessetes. Els pares encarregats de portar aquest servei se les van veure i desitjar; van treballar molt, i van dedicar moltes hores; van tenir diverses crítiques per part de les mares, principalment pel tipus i quantitat del menjar i també de la seva elaboració, però se’n van sortir, van fer una feina ben feta. També van tenir els seus problemes amb els industrials que portaven la cuina, o sigui que els plovien els problemes per totes bandes, però de ben segur que ara, si llegeixen aquest apartat que he fet del menjador escolar, somriurien tot pensant que van aprendre molt d’aquest tema, que van gaudir molt fent aquesta feina, i se’n sentirien orgullosos perquè se’n van sortir mol bé. I tindrien tota la raó ja que no era fàcil. Felicitats.

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 377 També hem de tenir en compte que estic parlant de 30 anys enrere, que el col·legi Lluís Millet va ser el primer col·legi públic al Masnou en tenir aquests dos serveis, i potser també el primer d’alguns col·legis particulars.

S’INICIA EL PRIMER CURS ESCOLAR DEL COL·LEGI LLUÍS MILLET 1978-79

En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 9 d’agost de 1978, es va publicar una Ordre del Servei de Centres d’Educació Preescolar i General Bàsica, la qual autoritzava el funcionament dels col·legis nacionals d’EGB que es relacionen i que queden amb la composició que en cada cas es manifesta. Traduït al català textualment diu:

Municipi: el Masnou. Localitat: el Masnou. Col·legi nacional: Lluís Millet, domiciliat a la urbanització Bellresguard, per a 640 llocs escolars d’educació general bàsica, creat per Real Decret 413/78 de 27 de gener (BOE del 13 de març). Es constitueix inicialment aquest centre que funcionarà en un edifici de nova construcció (Pla Fuensalida) amb setze unitats escolars mixtes d’EGB i direcció amb funció docent. Amb aquesta Ordre es crea en aquest mateix acte.

En escrit rebut per l’Ajuntament del Masnou el dia 30 de setembre de 1978, pel cap de personal de la delegació provincial, es comunica la primera composició de mestres per al primer curs que s’impartirà en el col·legi Lluís Millet, i que va ser la següent: José Antonio Fente Méndez Ma Pilar Mesanza Estrada Angelino Pérez Pérez Jesús Abril Escusa Vicente Benito Garrido Ma Carmen Dopazo Camino Ma Amélia López Pérez Julio Molero Pisabano Araceli Comelles Sans Julio Lapena Labara Félix Pelaez Barbero Máximo Tejeda Garcia Jesús Ma López Guillorme Luís Calzón Bailez Maria Pérez Ruíz Justa Ros Valero Elisa Paricio Sebastian

Una vegada es van escripturar els quasi 200 m2 de terreny que havia cedit el senyor Casas, l’alcalde del Masnou, senyor Humet, en una de les seves últimes actuacions amb aquest càrrec, concretament el dia 9 d’abril de 1979, va enviar un escrit a la delegació provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, que transcrit al català textualment diu:

378 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) Amb motiu d’haver-se ampliat posteriorment la superfície del pati del col·legi nacional Lluís Millet i tenint en compte la necessitat que existeix en aquesta zona d’ubicar un parvulari, seria molt convenient que per part d’aquesta delegació s’au- toritzés la construcció de 4 aules de preescolar destinades al referit col·legi. Al mateix temps i atès el desnivell d’aquest pati, es podria realitzar un soterrani per a usos múltiples, ja que no n’hi ha cap en aquest centre i es considera necessari pel volum de alumnes matriculats.

Cap contesta. Les primeres eleccions democràtiques municipals estaven a la cantonada. Va cada tot parat. No es movia res. Després vindrien les autonòmiques. El que no s’havia fet fins ara, caldria intentar sol·licitar-ho més endavant a diferents estaments i diferents càrrecs. En aquest cas les obres per a la construcció d’aules de preescolar es torna- rien a demanar a finals de l’any 1983. Torno a la construcció principal del col·legi Lluís Millet. En data 24 d’octubre de 1979 el cap de la Unitat Tècnica de Construccions de la Delegació Provincial, comunica a l’alcalde de l’Ajuntament del Masnou que es farà la recepció definitiva de la cons- trucció del col·legi i que, per tant, el proper dia 13 de novembre de 1979 a les 13 hores haurà d’estar al referit edifici per poder examinar les obres del centre de 16 unitats i recep- cionar definitivament la construcció. Així es va fer, es va aixecar l’acta de recepció definitiva, amb la presència de l’alcalde acompanyat dels tècnics municipals i els tècnics de la mateixa delegació provincial. En el Butlletí Oficial de l’Estat de data 19 de novembre de 1979, es va publicar la Resolució de la vicesecretaria per la qual cosa es feia pública la relació d’altes i baixes en el registre especial de centres docents estatals i no estatals durant l’any 1978 i primer semestre de 1979 i entre ells hi figura el col·legi Lluís Millet, situat a la urbanització Bell Resguard del Masnou. El segon any de vigència del col·legi Lluís Millet comença amb un canvi quasi total del professorat, s’ha fet el concurs de trasllats i per al curs 1979-80 el quadre de professors és el següent: Alfonso Càrpio Abad Propietari definitiu Joan B. Martí Feliu Propietari definitiu Ma Carme Gràcia Gràcia Propietari definitiu Artemia Durán Puig Propietària definitiva Carmen Garcia Villar Propietària definitiva Sara Àrias Pérez Propietària definitiva Aquilino Gonzalo Lorenzo Propietari definitiu Alfonsa Herrera Soto Propietària definitiva Emeterio Donoso Bueno Propietari Definitiu Palmira Pérez Marcos Propietària definitiva Anna Ma Olives Dolcet Propietària definitiva Delfina Arancón López Propietària definitiva Javier Serrano Valverde Propietari definitiu Jesús Abril Escusa Propietari provisional Jesús Ma López Guillorme Propietari provisional Vicente Benito Garrido Propietari provisional José Naharro Castaño Interí

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 379 APUNT DE LES DESPESES D’UN COL·LEGI PÚBLIC

Mirant a l’arxiu municipal la documentació que tenen del col·legi Lluís Millet, he trobat un full on queda reflectit part del cost que l’Ajuntament va aportar als col·legis públics. A vegades podem dir que l’Ajuntament no fa res o molt poca cosa per l’ensenyament, però l’ensenyament no solament està en els mestres i els alumnes, hi ha tot un seguit de despeses per al manteniment i també per al funcionament dels serveis propis d’un edifici com és un col·legi, o sinó veieu aquestes despeses:

Col·legi Lluís Millet:

Despeses fixes curs 1979-80 Sou conserge mensual 27.625 ptes Anual 386.750 ptes Quota telèfon bimensual 15.000 ptes Anual 90.000 ptes Personal neteja mensual 27.625 ptes Anual 386.750 ptes Material neteja mensual 5.000 ptes Anual 60.000 ptes

Anual 923.500 ptes

Despeses variables: 1. Despesa llum: del 23-8-79 al 21-2-80 130.525 ptes 2. Despesa aigua: no queda reflectit 3. Despesa gas: del 24-11-79 al 30-3-80 613.310 ptes

Tenint en compte que estic parlant de valors econòmics de fa 30 anys, que la despesa de l’aigua, no sé perquè, no queda reflectida i que la despesa de la llum i el gas podríem dir que és de sis mesos, la despesa total és força elevada. Solament es va comptar una persona de neteja, però l’any següent ja n’hi havia dues per la grandària del col·legi. Si a això s’hi afegeix el manteniment de jardineria i el manteniment general de lampisteria i obres petites, els cost anual per al manteniment i funcionament general d’un col·legi es pot disparar a valors que, si bé són necessaris, són també elevats per a l’Ajuntament, per al sosteniment de cada un dels edificis relacionats amb l’ensenyament.

RELACIÓ DE PROFESSORAT

A l’arxiu municipal, hi figura una relació del professorat que tenia el Col·legi Lluís Millet el curs escolar 1981-82. Copiada la relació dels noms tal com hi figura, és la següent:

1r A. Carme Alsina 1r B. Anna Abelló 2n A. Anna Ma Garcia 2n B. Sílvia Garcia 3r A. Ma Dolors Jorge 3r B. Artemia Durán

380 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 4t A. Carme Garcia 4t B. Sara Àrias 5è A. Palmira Pérez 5è B. Emeterio Donoso 6è A. Anna Ma Olibes 6è B. Carme Gràcia 7è A. Alfons Carpio 7è B. Alfonsa Herrera 8è A. Clementina Vaquero 8è B. Dolors Carandell Director: Jesús Abril Català: Ma Dolors Alibés

PATI DEL COL·LEGI

Els que hem conegut com estava el pati del col·legi des dels seus inicis vam entendre que l’APA es plantegés fer front al problema greu que hi havia en un talús molt alt completament desemparat, davant mateix de la pista esportiva. Hem de pensar que en aquells moments al col·legi hi havia matriculats uns 600 alumnes. Molts érem els pares que patí- em quan veiem que hi havia nens que s’enfilaven per aquest talús, relliscaven, queien i moltes vegades es feien mal, igual que altres persones que contemplaven aquest fets i, d’alguna manera, tots ens fèiem còmplices d’algun possible accident que pogués passar. S’havien de buscar solucions i el més aviat possible, no es podia seguir amb aquell risc tan perillós. El dia 10 de juliol de 1982 es firma un conveni entre l’alcalde, senyor Josep Azuara, i el president de l’APA, senyor Silví Belenguer, que textualment diu:

Exposen: Que s’han tingut converses per a l’arranjament del pati del col·legi Lluís Millet, per adequar-lo a les finalitats de l’ensenyament físic i d’esplai, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de l’Associació de Pares. Aquestes converses han donat com a resultat el conveni d’acord amb les següents clàusules: 1a. Les obres que s’acorden realitzar són les següents: a) Rebaix de terres. b) Reparació del servei de mina. c) Mur de contenció. S’acompanya croquis i pressupost de les obres a realitzar. 2a. El finançament de les obres descrites anteriorment, que pugen aproximadament 3.600.000 pessetes, serà compartit entre l’Ajuntament i l’Associació de Pares de la següent manera: L’Ajuntament es compromet a aportar un milió de pessetes del pressupost d’inversions de l’any actual. L’Ajuntament es compromet a consignar en el pressupost d’inversions de l’any 1983 un milió de pessetes per a la mateixa finalitat. L’Associació de Pares es compromet a aportar un milió de pessetes, de les quals

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 381 500.000 seran ingressades dintre del present mes de juliol, i les altres 500.000 abans del 31 de desembre, sempre i quan les obres estiguin començades. La resta del finançament la consignarà l’Ajuntament al pressupost de l’any 1983. 3a. L’Associació de Pares es compromet a no demanar cap altra millora a aquest Ajuntament per l’obra en qüestió. 4t. L’Associació fa constar que la pista actual està en perfecte estat de conser- vació, i per tant s’ha d’obligar al constructor adjudicatari de les obres que es comprometi a preservar-la i conservar-la. 5a. L’associació fa constar que no pot aportar cap més quantitat que la consignada; en cas que el cost de l’obra sobrepassés el pressupost estipulat, serà l’Ajun- tament el que hauria de finançar el que faltés. Si el pressupost total de les obres en qüestió resultés inferior a l’estipulat, el sobrant s’aplicarà a qualsevol altra obra convenient per a la millora del patí. 6a. L’Ajuntament realitzarà les gestions davant dels organismes pertinents, per tal d’aconseguir la màxima aportació al cost de l’obra. En aquest cas, seran rein- tegrades a l’Associació de Pares les quantitats aportades proporcionalment a la seva aportació. 7a. L’Ajuntament demanarà pressupost de l’obra a diferents empreses per intentar millorar el pressupost dels serveis tècnics municipals i adjudicar l’obra tan aviat com sigui possible. 8a. El present conveni queda supeditat a la seva ratificació per l’Ajuntament ple.

Aquest conveni va ser més aviat un primer plantejament, un primer pas per resoldre un problema en el qual tothom estava involucrat, tothom tenia la seva responsabilitat en cas d’un accident. El que sí va quedar molt clar era l’interès, la bona voluntat i la predispo- sició de l’Associació de Pares per tirar endavant les obres proposades. És de suposar que l’Ajuntament va entendre clarament aquesta predisposició i d’acord amb el pressupost municipal va projectar una primera fase. En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent de data 17 de setembre de 1982, es va prendre el següent acord, que traduït al català textualment i en la seva part dispositiva diu:

Adjudicar per contractació directa l’obra per rebaixar les terres del pati del col·legi Lluís Millet a l’empresa Obres i Construccions Joan Puig, pel preu de 230 pessetes m3, i amb un pressupost estimatiu de 1.242.000 pessetes [...]. Facultar al senyor alcalde per a la firma de l’oportú contracte administratiu.

En data 13 d’abril de 1983 es va redactar un nou conveni amb l’APA del col·legi Lluís Millet que es va aprovar en el ple de l’Ajuntament del dia 25 de març de 1983 i que tra- duït al català textualment diu:

Aprovar la proposta de conveni entre aquest Ajuntament i l’Associació de Pares del col·legi Lluís Millet, per a la realització de les obres de remodelació del pati del referit col·legi en les quals l’esmentada associació contribueix amb la quantitat de 800.000 pessetes i l’Ajuntament finançarà la diferència del cost.

382 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) El nou conveni està firmat per l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, i la presidenta de l’APA del col·legi Lluís Millet, senyora Marta Esteve. Aquest nou conveni textualment diu:

Exposen que per conveni de data 10 de juliol de 1982 es va fer el compromís que l’Ajuntament realitzaria les següents obres: a) Rebaix de terres. b) Reparació del servei de mina. c) Mur de contenció. L’Associació de Pares es va comprometre a aportar un milió de pessetes per a finançar les referides obres, i en la seva condició sisena de l’esmentat protocol diu el següent: «L’ajuntament realitzarà les gestions davant dels organismes pertinents per tal d’aconseguir la màxima aportació al cost de l’obra. En aquest cas, seran reintegra- des a l’Associació de Pares les quantitats aportades proporcionalment a la seva aportació.» L’Ajuntament ha aconseguit de forma indirecta ajuda per al pagament total de les obres, per la qual cosa cessa l’obligació de l’Associació de Pares de col·laborar en el finançament de les obres anteriors. Les obres esmentades han estat realitzades per l’Ajuntament, a càrrec seu, per un pressupost total de 5.077.237 pessetes, a satisfacció de l’Associació de Pares, pel que es considera que s’ha complert el conveni de data 10 de juliol de 1982. Com que existeix un projecte de remodelació del pati comprès entre la pista actual i el mur construït que ascendeix a la quantitat de 1.280.699 pessetes, s’estableix el següent conveni: 1r. L’Ajuntament del Masnou, es compromet a realitzar l’obra de remodelació del pati del col·legi Lluís Millet, assenyalada anteriorment, d’acord amb el plànol que s’adjunta. 2n. L’Associació de Pares del col·legi Lluís Millet ofereix per a finançar l’obra anterior les 500.000 pessetes que ja estan dipositades en aquest Ajuntament. I es compromet a aportar 300.000 pessetes més, dintre del termini de 15 dies a partir de l’aprovació d’aquest conveni per l’Ajuntament en ple. 3r. L’Ajuntament del Masnou, finançarà la resta de l’obra amb càrrec al seu pressupost.

Com tot projecte d’obres, el pressupost és una cosa que fa un tècnic com a resultat del que li diuen que s’ha de fer, encara que a vegades no està del tot convençut del que s’ha de fer, com s’ha de fer i per què s’ha de fer d’aquella manera que volen que es faci, quan a vegades fet d’una altra manera potser seria millor, però també es pot trobar que el que encarrega el projecte no vol sentir-ne a parlar... Veritat que és un embolic? Doncs això és possiblement el que va passar. Sobre el paper hi havia un tipus de previsió, però quan el projecte es posa en marxa, quan es començar a tocar el talús i la possibilitat d’ampliar el pati que té una superfície pròpia d’un col·legi de 8 aules i no de 16 com és aquest cas, les coses es compliquen. Podria ser que l’Ajuntament no aprofundís prou en el tema o no s’ho va prendre amb l’interès desitjat, el cas és que d’un pressupost de 3.600.000 pessetes es va passar a

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 383 5.077.237, i encara en faltaven 1.280.699 pessetes que van servir per remodelar un tram de pati entre la pista i el nou mur. Total, més de sis milions de pessetes. No obstant això, l’Ajuntament va aconseguir una ajuda econòmica de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat que, juntament amb l’aportació de 800.000 pessetes per part de l’Associació de Pares i el que va aportar el mateix ajuntament, va fer possible la construcció d’un mur i una ampliació del pati necessari per a un col·legi de 16 aules.

AULES DE PREESCOLAR

El curs 1983-84 van començar a funcionar dues aules de preescolar al col·legi Lluís Millet. Després de molt demanar aquesta possibilitat al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, finalment van ser concedides dues aules prefabricades, anomenades caracoles. Com que no hi havia més espai en el pati, els serveis tècnics de l’Ajuntament van estudiar les possibilitats d’ubicació i van considerar que el lloc més adequat era a la part esquerra de l’entrada del recinte escolar, d’aquesta manera es podria fer un tancat de 130 m2 per ús exclusiu del parvulari. L’expedient es va tramitar amb caràcter d’urgència, ja que primer s’havia de realitzar les obres i serveis per l’assentament de les dues aules prefabricades. En data 2 de setembre de 1983, la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament del Masnou, va aprovar l’expedient tramitat per a la construcció del clavegueram i la formació de cimentació per a l’assentament de les referides aules, les quals serien instal·lades definitivament pels serveis corresponents de la Generalitat de Catalunya. Aquestes obres es van fer per Administració, o sigui adjudicades directament, donada la urgència de la seva instal·lació. El cost d’aquestes obres va ser de 566.165 pessetes i el constructor a qui es van adjudicar era Camilo Fernández. En data 26 d’octubre de 1983, l’empresa Dragados y Cons- trucciones encarregada del muntatge de les dues aules va firmar, conjuntament amb el tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran, i l’arquitecte municipal, senyor Josep Ma Gutiérrez, l’acta de formalització del lliurament de les claus de les dues aules, després d’haver efectuat la corresponent inspecció i haver-la trobat conforme. L’alcalde del Masnou, en data de 13 de desembre de 1983, va enviar una carta al director general de Programació i Serveis Generals d’Ensenyament de la Generalitat, que textualment diu:

Com molt bé ja saps, el col·legi Lluís Millet d’aquesta vila no disposa de la cons- trucció d’unes aules dedicades al preescolar, ja que aquest any, de forma provisional, s’han habilitat unes aules prefabricades, que estan situades a l’entrada de l’esmentat col·legi, agafant una part del pati. En poder comptar en aquests moments amb més terreny al costat mateix de l’edifici, crec que s’ha trobat la solució a aquest problema, atès que amb la cons- trucció d’aquests aules de preescolar quedarien eliminades les provisionals, al mateix temps que quedaria més pati per l’esbarjo normal del col·legi. És per això que molt t’agrairia que, previs els tràmits oportuns i les consultes que creguis necessàries, es pogués construir per al proper any 1984 aquestes aules de preescolar per al col·legi de Lluís Millet.

384 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) Aquest terreny era el que havia donat el senyor Casas per compensar el terreny que l’A- juntament va cedir pel carrer que donava a la seva finca. El projecte es va fer, jo el vaig veure i, efectivament, estava previst que el soterrani fos un gimnàs o sala polivalent, i a la planta baixa i al primer pis hi havia quatre aules en total destinades a preescolar. Jo havia acompanyat el tècnic designat per la Generalitat al col·legi Lluís Millet perquè prengués les mesures, es va dibuixar i es va fer un pressupost total, i quan tot semblava que es podia realitzar a través d’unes ajudes econòmiques, que cada any destinava la Conselleria d’En- senyament de la Generalitat de Catalunya, devien sortir altres construccions que devien considerar més urgents i es va quedar sense efecte.

ESTADÍSTICA

D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi havia 602 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera:

Preescolar A de 5 a 6 anys: 30 Preescolar B de 5 a 6 anys: 30

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL

Grup A 34 35 33 35 32 35 32 33 269 Grup B 34 35 33 35 32 35 34 35 273

Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs, era la següent:

NOM I COGNOMS CÀRREC

Carme Alsina Díez Tutora 1r Marisol Escuer Marco Tutora 1r Ana Ma Garcia Cebral Tutora 2n - Coordinadora Silvia Garcia Cebral Tutora 2 Ma Carmen Gracia Gracia Tutora 3r Ana Ma Olives Dolcet Tutora 3r Dolores Jorge Esteve Tutora 4t Carmen Garcia Villar Tutora 4t Artemia Duran Puig Tutora 5è - Coordinadora Sara Arias Pérez Tutora 5è Palmira Pérez Marco Tutora 6è Emeterio Donoso Bueno Tutor 6è Alfonsa Herrero Soto Tutora 7è Alfonso Carpio Abad Tutor 7è Jesús Abril Escusa Tutor 8è - Secretari Clemen Vaquero Gejo Tutora 8è Ma Berta Tejero Artieda Preescolar 5 anys

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 385 Carmen Hidalgo Urios Preescolar 5 anys Dolors Alibés Riera Mestre de català Miguel A. Calle Vicente Delfina Arancon López Directora

En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de 1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composició de diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entre els quals hi ha el col·legi públic Lluís Millet, amb 16 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats de preescolar, i 1 director amb funció docent.

CONSELL ESCOLAR

Al començament del curs escolar 1986/87, i per disposició del Departament d’Ensenya- ment de la Generalitat, s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els centres escolars. En el cas del Lluís Millet eren 4 els sectors a escollir: Sector de professors Sector d’alumnes Sector serveis Sector pares d’alumnes

La mesa electoral del sector del professors estava formada per tots els mestres, que eren: Nieves Abril Burzaco, Delfina Arancon López, Sara Arias Pérez, Alfonso Carpio Abad, Ma Teresa Casamajor Mollo, Consolación Díez Ferrero, Emeterio Donoso Bueno, Artemia Duran Puig, Marisol Escuer Marco, Lourdes Figuerola Giralt, Carmen Gar- cia Villar, Marina González Sánchez, Jordi Grau Bueno, Ma Rosa Guillamet Bosch, Ma Dolores López Gutiérrez, Ana Ma Olives Dolcet, Palmira Pérez Marco, Ma Victo- ria Pérez Zafón, Miguel Ángel Salas Mateo, José Antonio Santos Mari i Clementina Vaquero Gejo. Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector de professors per formar part de la composició del Consell Escolar: Consolación Díez Ferrero 9 vots Neus Abril Burzaco 7 vots Alfonso Carpio Abad 6 vots Jordi Grau Bueno 5 vots

La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada per la professora Marisol Escuer Marco i les alumnes Alexandra Fàbregas Flo i Mònica Llena Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar part de la composició del Consell Escolar:

Núria Garrote 68 vots Jaume Oliveras 50 vots Oriol Martínez 33 vots Andreu Mas 25 vots

386 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) Va ser proclamada l’alumna Núria Garrote Esteve.

En el sector serveis va ser més fàcil, solament hi havia un candidat, per tant va ser proclamada la persona que feia de porter del col·legi, el senyor José Hoces Alonso. La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada per la professora Marisol Escuer Marco i les mares Teresa Torné i Concepció Pros. Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels pares d’alumnes per formar part de la composició del Consell Escolar: Rosi Galardi 56 vots Maria Vives de la Cortada 55 vots Wenceslao Mayo 49 vots Anna Quesada 45 vots Lluís Masuet 41 vots Anna Fuster 29 vots Ma Paloma Mena 28 vots Isabel Robaina 26 vots Agustin Fernández 18 vots Van ser proclamats: Rosi Galardi Maria Vives de la Cortada Wenceslao Mayo

EL CATALÀ AL COL·LEGI

Per al curs escolar 1991-92, el Consell de Direcció estava format per: Director Jordi Grau Bueno Secretari Alfonso Carpio Abad Secretaria Marisol Escuer Marco

Dintre el Pla de Centre que va ser confeccionat per la direcció del col·legi per aquest curs escolar, vull destacar el tema de la normalització lingüística del català a les escoles. Les previsions per al curs 1991-92 al col·legi Lluís Millet eren les següents:

Primer curs Immersió en ambdues aules Segon curs Immersió en ambdues aules Tercer curs Immersió en ambdues aules Quart curs Immersió en ambdues aules Cinquè curs Immersió en ambdues aules Sisè curs 4 hores de llengua catalana. Socials i naturals en català Setè curs 3 hores de llengua catalana. Socials i naturals en català Vuitè curs 3 hores de llengua catalana. Socials i naturals en català

De pàrvuls fins a cinquè, la llengua catalana era impartida pels mateixos professors. L’especialista de català feia les classes de llengua catalana de 6è, 7è i 8è, i a més impartia dos tallers de teatre en català. També tenien assignada una professora de conversa (atorgada pel SEDEC) per

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 387 poder atendre la demanda de nens i nenes de famílies recent arribades a Catalunya procedents d’altres comunitats autònomes o d’altres nacionalitats europees i hispa- noamericanes. Segons el Pla de Centre, tota la retolació interna i la documentació que s’editava des de la secretaria, era en català, d’acord amb la normativa vigent. En aquest curs i pel que fa a tallers, en el cicle intermedi i el superior, els alumnes tri- mestralment havien de canviar de taller, en canvi el professor realitzaria sempre el mateix taller. Els tallers programats van ser els següents:

Cicle intermedi. Dijous de 15 a 17 hores Informàtica Miguel Salas Papiroflèxia Sara Arias Macramé Viqui Pérez Dibuix Nieves Abril Música Jordi Grau

Cicle Superior. Divendres de 15 a 17 hores Informàtica Alfonso Carpio Teatre Tina Rodríguez Marqueteria Isabel Montesinos Música Jordi Grau Dibuix artístic Delfina Arancon Dibuix lineal Clementina Vaquero.

Per part de l’APA del col·legi Lluís Millet, les activitats extra escolars per a aquest curs 1991-92 van ser les següents: Anglès. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 2.200 pessetes. No associats 2.600 pessetes. Informàtica. Material i inscripció: 1.000 pessetes. Mensualitat: associats 2.900 pessetes. No associats 3.300 pessetes. Dibuix. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 1.200 pessetes. No associats 1.500 pessetes. Música per alumnes iniciats. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 3.000 pessetes. No associats 3.600 pessetes. Música per alumnes no iniciats. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 1.500 pessetes. No associats 1.800 pessetes Futbol. Quota anual de 15.000 pessetes Voleibol. Quota anual de 13.000 pessetes Bàsquet. Quota anual de 13.000 pessetes. Escacs. Material i inscripció: 500 pessetes. Mensualitat: associats 1.000 pessetes. No associats 1.200 pessetes Piscina. Inscripció: 5.300 pessetes.

Dintre d’aquest llistat d’activitats l’Associació també fa saber que els tiquets del menjador per a aquest curs tindran el preu de 450 pessetes. Una vegada acabat aquest curs tindrien lloc les olimpíades de Barcelona.

388 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) REFORMA I AMPLIACIÓ

En data 15 de juliol de 2002, l’Ajuntament del Masnou rep un escrit de la delegada territorial de Barcelona-II (Comarques), senyora M. Aurora Danès, que textualment diu:

Em plau poder-vos informar que el Departament d’Ensenyament, a través de l’empresa pública GISA, ha adjudicat a Xavier Bonet la redacció del següent estudi: Redacció de l’estudi de viabilitat per a les obres d’ampliació del CEIP Lluís Millet del Masnou (el Maresme). No dubto que compartireu la nostra satisfacció per aquesta notícia. Estem a la vostra disposició per qualsevol consulta o aclariment, per la qual cosa us podeu adreçar a la Secció d’Obres i Manteniment d’aquesta delegació territorial.

En data 15 de gener de 2004, l’Ajuntament del Masnou atorga una llicència d’obres majors al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el projecte presentat. A la memòria d’aquest projecte descriu l’estat actual del col·legi de la següent manera:

Estat actual. L’edifici manté un correcte estat de conservació dels elements estructurals i de tancaments primaris, havent ofert al llarg del temps diferents reformes i adequacions [...]. Les divisions interiors són amb parets de totxo i presenten un estat acceptable. Els acabats exteriors d’obra vista presenten un estat de conserva- ció acceptable. Els acabats interiors presenten el lògic envelliment, destacant la necessitat de rebaixar i polir el terra així com de reparar les zones enrajolades. El sanejament funciona correctament malgrat les carències ja esmentades més amunt. [...] L’electricitat i l’enllumenat són potser els punts més febles i caldrà renovar les xarxes a fi d’adaptar-les a la normativa vigent. La xarxa de gas només arribar a la cuina i sala de calderes i caldrà renovar-la. En general l’edifici presenta un estat de conservació correcta atesa l’antiguitat i intensitat d’ús.

La proposta del projecte es la següent:

Solució tècnica. Les intervencions a l’edifici actual tendeixen a reubicar el programa funcional tot procurant minimitzar les obres, així podem diferenciar tres nivells d’actuació. - Reforma d’alta intensitat. Inclou la construcció d’un nou ascensor en el canto nord situat en el pati obert que el propi edifici presenta, caldrà enderrocar un forjat de planta baixa, construir els nous forjats a totes les plantes, les parets de tancament i la coberta. Trasllat de la sala d’instal·lacions a la planta primera al cantó nord ocupant el pati obert. Reforma de la zona d’administració, enderrocant parets i refent nova distribució. Reforma dels sanitaris de la planta baixa, redistribuint els espais, adequant les xarxes, etc. Construcció de noves aules sota el porxo existent al cantó sud-oest, incloent tancaments, fusteries exteriors i interiors, paviments, revesti- ments i instal·lacions. Modificació zona vestidors del cantó nord-est de la planta baixa adaptant-lo a la nova distribució. Construcció de lavabos en aules infantils de P4 i P5.

COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978) 389 - Reforma baixa intensitat. Inclou l’enderroc i nova construcció d’envans a diferents aules a fi d’adaptar l’espai als nous usos. Enderroc de la jardineria de planta baixa, incloent la col·locació de nou paviment en l’àmbit afectat. Substitució de xarxes d’instal·lacions d’electricitat i enllumenat en tot l’edifici. Nova xarxa de veu i dades i incendis, modificació de les xarxes d’aigua sanitària i de calefacció, reforma de la barana del pati interior i adequació de les xarxes de la cuina inclòs l’obertura de porta a l’exterior i instal·lació d’un trenca vistes. - Arranjament. Inclou reparacions de fusteries, polit del terra, pintura i petits repas- sos en aules i espais comuns.

Segons aquest projecte, la superfície de terreny que té actualment aquest centre escolar és de 5.330 m2, molt poc si tenim en compte que és de doble línia, sense comptar amb els quasi 200 m2 que falten. La superfície que tenia construïda era de 2.761,45 m2, però amb aquesta nova cons- trucció de les aules de P3, P4 i P5, sala d’usos múltiples, etc., ha augmentat amb 1.013,77 m2 més, el que fa un total de 3.775,22 m2. El valor programat al projecte d’aquestes obres de rehabilitació i ampliació del col·legi Lluís Millet és de 2.358.181,03 euros. L’acta d’ocupació i posada en funcionament del col·legi, una vegada finalitzades les obres, va ser el dia 23 de novembre de 2006. Tal com dic al començament, la part frontal del col·legi ha canviat completament, no sembla en absolut la mateixa que estàvem acostumats a veure quan anàvem a buscar els nostres fills al col·legi, o quan anàvem a reunions de pares o a les festes que celebraven. Encara que aquesta part frontal sembla que sigui una mica aparatosa, quan estàs a dins veus que aquesta millora ha estat important per al col·legi. Que per molts anys ho puguin gaudir els professors i els alumnes.

El Masnou, 14 de maig de 2008.

390 COL·LEGI LLUÍS MILLET (1978)

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982)

Educació és desenvolupar les facultats intel·lectuals i morals dels alumnes. Per a mi la millor manera és despertar i perfeccionar els seus sentits i aprehendre a través d’ells, tocant, veient, escoltant, creant, experimentant... El que s’aprèn d’aquesta manera no s’oblida i es fixa en la nostra memòria. Són experiències viscudes que es queden gravades i que passen a formar part de les nostres vivències i més tard formen part dels nostres records. Gregoria Romano

El més difícil per l’educador és haver d’educar els pares. Teresa Casacuberta

Avui, 11 de juny de 2008, he parlat per telèfon amb la directora del col·legi Ferrer i Guàr- dia, senyora Teresa Casacuberta, explicant-li el treball que estava fent i que m’agradaria parlar amb ella per comentar-li tot el que tenia escrit sobre el seu col·legi; com que m’ha dit que li anava bé aquest matí, he anat tot caminant fins al col·legi. He trucat el timbre i m’ha obert el porter que, en dir-li que venia a veure la directora, m’ha acompanyat fins al seu despatx. Hem fet les presentacions oportunes i una vegada asseguts li he explicat tota la documentació que havia recollit de l’arxiu municipal del Masnou amb referència a aquest col·legi, des dels seus inicis fins al moment que el col·legi es posa en marxa. Li explico que els terrenys es van cedir al Ministeri d’Educació i Ciència de Madrid, però que es van traspassar a la Generalitat i va ser la Generalitat qui va construir el col·legi que en principi havia de ser de 16 aules, però que posteriorment es va construir de 8 aules amb el compromís d’ampliar-lo fins a 16. També li explico que aquest col·legi va néixer del Rosa Sensat, que van començar amb dues línies d’EGB amb previsió que es constru- ís aquest nou col·legi i que una vegada inaugurat va ser el Rosa Sensat, que tenia dues aules de preescolar al Ferrer i Guàrdia, fins que es van construir les aules de preescolar dintre el recinte escolar del Rosa Sensat. Per tant, els dos col·legis van tenir lligams comuns durant bastant de temps. La directora, que només fa cinc anys que està en aquest Col·legi, m’explica molt orgullosa que estan dins un «projecte d’innovació educativa sobre el medi ambient», és un projecte medi ambiental que té una durada de tres cursos, i que supervisa l’inspector de la zona. Cada any han de fer un projecte explicant els treballs que faran durant el curs escolar amb els seus alumnes, i al final del curs han de redactar una memòria explicant els temes que s’han donat, els treballs que s’han fet i el resultat i experiències que han

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 393 obtingut els seus alumnes. Una vegada hagin finalitzat els tres cursos els donaran el títol d’Escola Verda. Aquest any han celebrat els seus 25 anys d’existència, els temps passa molt de pressa, no l’atura ningú. Han organitzat diferents actes, però cal destacar l’exposició de treballs que hi ha a l’entrada del col·legi, representats en diversos murals al·legòrics de diferents temes que s’han parlat amb els alumnes, ja sigui per viatges que han fet o pels problemes ambientals que patim, com pot ser la falta d’aigua. Tot això molt ben presentat. Em va cridar l’atenció un d’aquests murals on hi havia paperets enganxats escrits per alumnes parlant del seu col·legi, tota una abundància de sentiments expressats d’una forma senzilla i espontània. En una altra sala hi havia, entre altres coses, una exposició molt ben ordenada que anava des de la primera màquina d’escriure que va tenir l’escola fins a l’ordenador d’última generació. Em va ensenyar les aules del primer pis, que vaig recordar com eren i seguidament vam sortir al pati i em va explicar que els parterres que hi ha al voltant de l’edifici estaven dividits per aules. Cada aula havia de tenir-ne cura i ser responsable de les seves plantes, cal dir que estaven en perfectes condicions. Em va ensenyar l’hort que conreaven juntament amb els alumnes i cal dir que ocupava força espai i que el seu lloc era adequat en relació al conjunt del pati. També vam veure el galliner i per descomptat les gallines i els seus pollets que eren de color negre. Una nena d’uns cinc anys em va explicar molt con- vençuda qui era la mare dels pollets, raonant-me que era pel color, ja que hi havia una de les gallines en la qual predominava el color negre. Li vaig donar les gràcies per la seva explicació, però realment li donava les gràcies per haver compartit amb mi les seves explicacions raonades de persona gran. En una part del pati hi ha una gàbia d’ocells bastant gran on hi ha periquitos i altres aus, que quan ens veuen es posen a cantar i a volar, alegres perquè algú els diu alguna cosa. Es nota que aquests ocells estan acostumats al xivarri i als nens. La veritat, haig de dir que és del tot un encert tenir aquesta gàbia d’ocells en aquest pati, és del tot relaxant. Segons m’explica la directora, a causa de l’entorn on estan, ja sigui pels arbres del pati i els del voltant de l’escola, el hort i el galliner, els han aparegut esquirols, que a part de ser una distracció més pels alumnes, els serveix per estudiar el seu comportament. Finalment, i en marxar de l’escola, m’ensenya el mural que van dissenyar i construir, i que és una al·legoria dels 25 anys. Està fet de trossos petits de ceràmica, que segons m’explica van anar posant un a un, ajudats pel claustre de professors. M’acomiado d’ella tot agraint-li la seva gentilesa i la seva amabilitat envers la meva persona El dia 15 de desembre de 2008, vaig visitar la mestre de mestres, la Gregòria Romano. Una mestre vinguda de Ciutat Real, que va ser la primera mestra que va tenir la Coope- rativa Escolar Marinada, i que posteriorment va ser la primera directora d’aquest col·legi. Vam estar parlant més de tres hores sobre l’educació, ja que ella prefereix més la paraula educació que no ensenyament. A part que em va explicar succintament el perquè va estudiar la carrera de mestre, vam estar parlant del seu pas pel Marinada i després pel Ferrer i Guàr- dia. Em va ensenyar fotografies que ella mateixa havia fet de les exposicions que havia organitzat en aquest últim col·legi i d’altres activitats que havia organitzat el mateix col·legi. Escoltar com s’ha d’educar els nens des de la mateixa escola quan són petits i com se’ls ha de tractar per obtenir els resultats esperats, és gaudir d’unes explicacions que poques vegades tens oportunitat d’escoltar. Tot un tractat de l’ensenyament. Gràcies Gre- goria, és una llàstima que t’hagis jubilat i no puguis seguir la teva tasca educativa.

394 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) INICIS DEL COL·LEGI

Recordo que quan era petit havia passat moltes vegades per l’anomenat camí antic d’A- lella o carretera del cementiri, avui avinguda de Joan XXIII, temps en què els enterra- ments no es feien en cotxe, sinó en un carro especial tirat per un cavall que portava el fèretre fins al cementiri municipal. Sortint de l’església, el dol s’acomiadava a la cantonada del carrer de Lluís Millet amb el camí antic d’Alella, davant de la finca anomenada Can Genové, la resta de persones que volien anar fins al cementiri seguien a peu i neces- sàriament havien de passar per una construcció semiderruïda que, segons m’explicaven, havia estat una fàbrica de vidre anomenada Can Dachs. Tota la finca estava molt deixa- da i em feia pena com estava; m’imaginava la importància que devia tenir per al Masnou aquesta fàbrica, les persones que hi havien treballat, la d’històries humanes que s’havien viscut, etc. Però com totes les coses hi ha un dia, moltes vegades quan menys t’ho penses, que tot canvia, i el canvi d’aquesta finca s’estava gestant. El dia 6 de desembre de 1976 es va firmar una acta de compareixença, entre l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet, i l’administrador de l’empresa Coinresa, per la qual aquesta empresa oferia a l’Ajuntament una cessió lliure i gratuïta d’una part de la seva finca, consistent en un terreny que donava als carrers d’Alcázar de Toledo, avui carrer de Francesc Macià, i el de Joan Llampallas, d’una superfície equivalent de 5.352,18 m2. Aquesta donació estava condicionada al fet que la resta de terreny, o sigui el que donava al carrer de Joan XXIII, entre els dos carrers abans esmentats, fos qualificat urbanística- ment com urbà, permetent així, edificar un immoble destinat a habitatges amb una faça- na de 24 metres i una altura reguladora de 13,50 metres. La Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió celebrada el dia 25 de novembre de 1977, va aprovar definitivament la modificació sol·licitada per l’Ajunta- ment del Masnou, d’acord amb el Pla Comarcal del Maresme, per la qual cosa, en sessió plenària de l’Ajuntament del Masnou celebrada el dia 26 de gener de 1978, va aprovar per unanimitat la proposta de donació dels 5.352,18 m2 oferts per l’empresa Coinresa. La Comissió Municipal Permanent, en sessió celebrada el dia 26 de gener de 1979, va aprovar la llicència d’obres sol·licitada per l’empresa Coinresa, per a la construcció d’un edifici amb 64 habitatges, garatge per aparcaments i locals comercials, situat al carrer de Joan XXIII, entre el carrers d’Itàlia i Joan Llampallas, condicionada a la formalització de l’escriptura pública de la cessió abans esmentada, al pagament de la llicència d’obres i al dipòsit d’una fiança per a l’execució dels serveis urbanístics reglamentaris. El dia 8 de febrer de 1979, davant del notari del Masnou, senyor Ramon Algar, es firma l’escriptura de cessió dels 5.352,18 m2 de terreny, atorgats pel senyor Amado Sàn- chez en nom i representació de Constructora Industriales Reunidos, SA, a favor de l’A- juntament del Masnou, representat pel seu alcalde, senyor Miquel Humet. L’Ajuntament del Masnou, en sessió plenària celebrada el dia 13 de febrer de 1979, va aprovar el següent acord, que transcrit al català diu:

POSAR A DISPOSICIÓ DE LA DELEGACIÓ D’EDUCACIÓ I CIENCIA D’UN TERRENY PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UN COL·LEGI D’EN- SENYANÇA GENERAL BÀSICA. Per part del senyor Alcalde, es dóna compte a la Corporació que el passat dia 8 de l’actual i en ús de les facultats que li van ser atorgades per acord del Ple cele-

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 395 brat el dia 2 de juny de 1978, es va procedir a la firma de l’escriptura pública de cessió gratuïta, per la Constructora Industrial Reunidos, SA, a l’Ajuntament del Masnou de 5.352,18 m2 [...] segons escriptura atorgada davant del notari del Masnou, senyor Ramon Algar Lluch, i donat que en la mateixa sessió la Corpo- ració Municipal va acordar posar aquest terreny a disposició de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència de Barcelona, per a la construcció d’un col·legi d’ensenyança general bàsica, i que en ser aquest solar propietat de l’Ajuntament, procedeix que es ratifiqui el que en el seu dia es va acordar. L’Ajuntament en ple acorda el següent: 1r. Ratificar l’acord pres en sessió del dia 1 de juny de 1978 pel qual es posava a disposició de la Delegació del Ministeri d’Educació i Ciència el solar anteriorment indicat, amb la finalitat que hi sigui construït, un col·legi d’ensenyança general bàsica. 2n. Queda del tot clar que aquest solar reuneix els requisits al quals fa referèn- cia l’article 78 de la vigent Llei del Sòl. 3r. L’Ajuntament del Masnou es compromet a eliminar qualsevol obstacle o impediment que pogués dificultar el normal desenvolupament de les obres. 4t. Que la parcel·la ofertada té la qualificació urbanística adequada als efectes de la construcció del referit centre.

El dia 6 d’abril de 1979, l’alcalde del Masnou, senyor Miquel Humet Argemí, envia una carta a l’arquitecte en cap de la Unitat Tècnica de la Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència, situat al carrer d’Aragó, núm. 135, de Barcelona, que transcrita al català textualment diu:

En compliment al seu escrit de data 11 de juny de 1979, m’és grat adjuntar la següent documentació: - Certificat de l’acord adoptat per aquesta Corporació Municipal, pel qual es posa a disposició d’aquesta Delegació un terreny per a la construcció d’un col·legi de 16 aules d’ensenyança general bàsica. - Certificat del Registre de la Propietat de Mataró, pel qual es fa constar la pre- sentació de l’escriptura pendent d’inscripció del terreny abans esmentat. - Certificat del secretari d’aquest Ajuntament amb el vist i plau de l’alcaldia, pel qual s’acredita que aquest terreny reuneix les condicions higienicosanitàries adequades. - Un plànol escala 1/200 del referit solar. Per tot això i d’acord amb la documentació que s’acompanya, es posi a dispo- sició d’aquesta Delegació Provincial del Ministeri d’Educació i Ciència un terreny propietat d’aquest Ajuntament perquè s’efectuï la construcció d’un col·legi de 16 aules d’ensenyança general bàsica.

L’11 de juny de 1979, la Unitat Tècnica de Construccions de la Delegació Provincial demana a l’Ajuntament nova documentació, com són plànols de situació i emplaçament, plànol topogràfic i un informe concret que haurà d’estar firmat per l’arquitecte municipal. A la part final d’aquest escrit demanaven que aquesta documentació fos enviada el més urgent possible per haver estat inclosa la construcció d’aquest centre dintre la pro-

396 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) gramació de 1980. L’enviament de la documentació sol·licitada es faria el dia 16 d’agost de 1979. Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 6 de juliol de 1979, es publica una Resolució del Delegat Provincial de Barcelona per la qual es fan públiques les adjudicacions de diferents contractes d’obres. Entre el llistat hi figura la construcció de quatre aules de preescolar en el Masnou, per un import de 7.500.000 pessetes, el contractista d’aquestes obres serà construccions Viladrich, SL. Aquestes quatre aules van dependre, en principi, del col·legi Rosa Sensat. Aquestes quatre aules de preescolar es van construir a l’últim trimestre de l’any 1979 i principis de 1980. Una vegada finalitzades, l’Ajuntament va tenir certs problemes amb la companyia Fecsa pel subministrament de fluid elèctric. Encara que es va instal·lar un comptador provisional per les obres de construcció del parvulari i una vegada finalitzades va demanar a la companyia el canvi de comptador de provisional a fix i aquí és a on van sorgir el problemes: van obligar a l’Ajuntament que connectés al transformador que hi havia a l’avinguda Joan XXIII, a uns 100 metres de distància, cosa que va representar una despesa extraordinària d’unes 350.000 pessetes pagades per l’Ajuntament. En definitiva, que després de realitzar els informes corresponents, la consignació pressupostària, l’aprovació de l’Ajuntament, la contractació de les obres, el seu replanteig i execució, les obres van finalitzar l’estiu de 1980. Això no és tot, la burocràcia no solament està en l’administració pública. Es va sol·licitar a Fecsa la connexió i la instal·lació del comptador, però faltava l’autorització del Departament d’Indústria i els butlletins de l’empresa instal·ladora. L’empresa va dir que els havia lliurat a la Delegació d’Indústria. La Delegació d’Indústria va localitzar l’expedient, però no tenien els referits documents, per la qual cosa es va demanar novament a l’empresa Fecsa que en lliurés un duplicat. Finalment, el dia 19 d’octubre de 1981 són lliurats els duplicats dels butlletins i enviats a la Delegació d’Indústria perquè emeti el permís definitiu i poder contractar els comptadors. Mentre, les aules de preescolar que estaven en ple funcionament tenien corrent elèc- trica mitjançant una connexió provisional amb el comptador d’obres, però tenia un inconvenient, perquè en posar-se en marxa la calefacció es disparava el diferencial, amb la qual cosa es quedaven sense llum. Salvat el problema burocràtic de papers, un dissabte del mes d’octubre de 1981 es va retirar la connexió provisional per la directa, per la qual cosa el preescolar que seria més tard del col·legi Ferrer i Guàrdia va tenir un subministrament normal de llum i força. Quina poca sensibilitat per part de Fecsa o potser de tots els implicats, per no haver facilitat una mica les coses. No haurien d’haver pensat tant en la paperassa, sinó en la finalitat per a la qual es demanava aquesta instal·lació: un col·legi destinat a aules de preescolar de nens i nenes de 4 i 5 anys. Incomprensible. En sessió celebrada per l’Ajuntament en ple el dia 31 d’octubre de 1980, es va adoptar un acord que transcrit al català textualment diu:

[...] Donar el nom de Ferrer i Guàrdia a les aules situades al carrer de Fran- cesc Macià. Comunicar al Ministeri d’Educació i Ciència el nom nou aprovat, amb la finalitat que sigui tingut en compte en l’expedient de creació del nou col·legi d’EGB, així com també siguin denominades les aules de preescolar ja construïdes.

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 397 En data 3 de març de 1981, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, envia una carta al senyor Marc Carbonell, director de la Unitat Tècnica de la Conselleria d’Ensenyament, que textualment diu:

Li agreixo una vegada més l’atenció que va tenir al rebre’ns el passat dia 27 de febrer, a la tinent d’alcalde d’Ensenyament d’aquest ajuntament, senyora Carme Giralt, i a mi, per parlar de la construcció d’un col·legi d’EGB, en aquesta vila. Comprenem perfectament les dificultats econòmiques que no permeten noves construccions escolars a Catalunya; no obstant això, acceptem, en principi, la construcció d’un col·legi de 8 aules, en lloc de les 16 que teníem demanades, per tal de pal·liar el dèficit molt greu que tenim ara de places escolars. Per tant, no tenim inconvenient que, en lloc d’un col·legi de 16 aules, siguin dos de 8 aules en el mateix terreny, ja que s’ha de tenir en compte que la situació d’aquest terreny està afectada per un nucli molt important de veïns i molt deficitari de llocs escolars que, de moment, amb aquesta construcció, resoldrà el problema que hi ha, però que tornarà a ser greu a curt termini, i finalment, hem de dir que aquest Ajuntament ha fet un gran esforç econòmic per a l’obtenció del terreny i posteriorment per a la seva ampliació, per donar més cabuda al necessari col·legi d’EGB de 16 aules. Molt li agrairia, doncs, fes tot el possible per a la redacció urgent d’aquest projecte, tenint en compte que a l’esmentat terreny s’hi haurà d’acoblar una altra construcció de 8 aules amb la qual es formarà el bloc complet de 16.

Amb aquesta confirmació per part de l’ajuntament, de la construcció de dos col·legis d’EGB de 8 aules en diferents programacions, en comptes d’un de 16 aules, va donar ràpidament els seus resultats positius. En sessió celebrada per la Comissió Municipal Per- manent el dia 20 de març de 1981, l’alcalde va donar compte del següent:

[...] Donar compte de la comunicació rebuda dels serveis territorials del Departa- ment d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de data 10 de l’actual mes de març, per la qual comuniquen haver-se aprovat, per la Direcció General de Programacions i Serveis Generals, la programació de les construccions corresponents a l’any 1981, pel que s’adjudica a aquest terme municipal la construcció d’un centre d’EGB de 8 aules per a 320 llocs escolars.

La possibilitat de poder construir un col·legi de 16 aules o dos col·legis de 8 aules, sobre un terreny de 5.352,18 m2, no era viable, o almenys no era el més adequat per la falta d’espai, però és que l’Ajuntament tenia en perspectiva l’ampliació d’aquest terreny amb 2.160 m2 més. Efectivament, el sessió plenària celebrada el dia 27 de març de 1981, s’a- prova el contingut d’un document presentat a l’Ajuntament del Masnou el dia 10 de gener de 1981, per diferents propietaris d’uns terrenys situats entre els carrers de Silveri Fàbregas, Pintor Fortuny, Joan Llampallas, Bilbao, Flos i Calcat, Pompeu Fabra i Fran- cesc Macià, relatiu a la cessió gratuïta d’un terreny de 2.160 m2, situats al carrer de Fran- cesc Macià, núm. 120, qualificats urbanísticament com a equipaments segons el Pla General d’Ordenació del sector meridional de la Comarca del Maresme, propietat dels senyors Màrius i Àgata Sanjuan Hombravella. D’aquesta manera complien amb la pro-

398 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) porció corresponent a la càrrega urbanística que els permetia poder edificar la resta de terreny. Per descomptat que l’Ajuntament del Masnou va acceptar a aquesta proposició, ja que complia amb la legalitat urbanística requerida. El dia 18 de desembre de 1984, davant del notari del Masnou, senyor Josep Querol, es firma l’escriptura de cessió dels 2.160 m2 de terreny, atorgats pels senyors Màrius i Àgata Sanjuan Hombravella, a favor de l’Ajuntament del Masnou, representat pel seu Alcalde, senyor Josep Azuara Gonzàlez., En data 2 de juny de 1981, els Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament, envia un escrit a l’alcalde que textualment diu:

Amb relació a la programació RAM 1981 i al meu escrit demanant la documen- tació pertinent, us prego la ratificació de l’acord del Ple de la Corporació Muni- cipal relatiu a la posada a disposició dels terrenys a favor de la Generalitat en lloc del Ministeri d’Educació tal com us dèiem.

Efectivament tenien raó, l’acord pres per l’Ajuntament del Masnou era a favor del Minis- teri. En traspassar-se tot el que fa referència a l’ensenyament, la construcció del col·legi seria a càrrec de la Generalitat, per tant l’Ajuntament del Masnou havia de posar a dis- posició de la Generalitat el terreny perquè construís el nou col·legi de 8 aules. L’acord pres per la Corporació Municipal en data 17 de juny de 1981, transcrit al català textualment diu:

Vist l’escrit de data 5 de juny de 1981, enviat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb relació a la programació RAM 1981, pel qual es demana la rectificació de l’acord relatiu a posar els terrenys a disposició de la Generalitat en lloc del Ministeri d’Educació tal com es diu a l’acord. Aprovar la rectificació de l’acord pres en el Ple extraordinari del dia 13 de febrer de 1979, i substituir el paràgraf on diu «A disposició de la Delegació del Ministeri d’Educa- ció i Ciència», per «A disposició de la Generalitat de Catalunya».

Nova proposta per a la construcció d’aquest col·legi. Igual que la construcció del col·legi Lluís Millet va costar a l’Ajuntament del Masnou el 20% de l’adjudicació, que es va calcular en 6.000.000 de pessetes, per aquest col·legi, la Generalitat va demanar a l’Ajunta- ment del Masnou que col·laborés amb la quantitat de 8.000.000 de pessetes. L’argument que exposa per demanar aquesta col·laboració econòmica és que el gran desnivell del terreny pressuposa una partida considerable no prevista en el pressupost de construcció. Realment és cert, el pati d’aquest col·legi hi ha un desnivell respectable. El dia 18 de desembre de 1981, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, escriu una carta al director general de Programació i Serveis Generals del Departament d’Ensenya- ment de la Generalitat, senyor Josep Manuel Basañez, que textualment diu:

D’acord amb la reunió que vaig tenir amb el senyor Benedito, de Supervisió de Projectes, juntament amb la tinent d’alcalde d’aquest Ajuntament, senyora Carme Giralt, referent al projecte de construcció d’un col·legi de 8 aules en el Ferrer i Guàrdia, em complau enviar-te certificació de l’acord pres el passat dia 27 de novembre per aquesta Corporació Municipal, pel qual aquest Ajuntament es

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 399 compromet a consignar en el pressupost d’inversions de l’any 1982 la quantitat de 8 milions de pessetes, com a participació en el pagament d’aquests obres.

L’acord de la Corporació Municipal a què fa referència aquest escrit, va tenir lloc el dia 27 de novembre de 1981, i textualment diu:

Exposades pel senyor alcalde les dificultats sorgides per a l’adjudicació per la Con- selleria d’Ensenyament de la Generalitat de les obres de construcció del col·legi públic Ferrer i Guàrdia, donat l’encariment de l’obra per les despeses d’anivella- ció del terreny que superen els mòduls oficials, s’acorda per unanimitat que aquest Ajuntament consigni en el pressupost d’inversions de 1982, la quantitat de vuit milions de pessetes com a participació en el pagament de l’obra.

Últim dia de l’any i la comunicació esperada. Era el primer col·legi que es construïa en aquesta època democràtica i era de gran importància i necessitat que el Masnou comptés amb un nou col·legi d’EGB, feia falta. Es cobrien malament les peticions escolars per la falta d’espai i d’aquesta manera podien baixar els radis dels altres col·legis del Masnou que estaven summament elevats. També va representar una experiència nova per l’Ajunta- ment i per la Generalitat, la construcció i el funcionament d’un col·legi en aquesta primera època democràtica. Com deia, l’últim dia de l’any, o sigui el dia 31 de desembre de 1981, el cap de la Sec- ció de Contractació i Projectes del Departament d’Ensenyament de la Generalitat comunica a l’Ajuntament el següent:

En aquesta data, l’Honorable Conseller d’Ensenyament ha resolt: Primer. Adjudicar amb caràcter definitiu a l’empresa Bosch Pascual, SA, les obres de construcció de 8 unitats d’EGB al Masnou (Barcelona), pel preu de 45.982.634 pessetes, amb estricta subjecció al projecte tècnic i al plec de clàusu- les administratives particulars que s’inclouen a l’expedient. Segon. Que l’empresa adjudicatària procedeixi a la constitució de la fiança definitiva i a la formalització del contracte en la quantia, forma i termini determinats en el plec de clàusules administratives particulars. Tercer. Publicar al Diari Oficial de la Generalitat i al Butlletí Oficial de l’Es- tat, la present resolució d’acord amb el que preveu l’article 38 de la Llei de Con- tractes de l’Estat i l’article 118 del seu Reglament.

Aquesta adjudicació definitiva va ser publicada al Diari Oficial de la Generalitat el dia 3 de febrer de 1982. En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent de data 5 de febrer de 1982, i a l’apartat d’informacions, l’alcalde va comentar el següent:

Per la Presidència s’informa que el proper dilluns dia 8 de febrer, s’iniciaran les obres de construcció del col·legi d’EGB Ferrer i Guàrdia i que està previst que entri en funcionament en el proper curs escolar.

El dia 10 de febrer de 1982, la inspectora d’educació bàsica, senyora Filomena Garcia,

400 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) envia una carta a la tinent d’alcalde d’Ensenyament del Masnou, senyora Carme Giralt, tot demanant-li quatre coses sincerament, bastant, per no dir del tot, incomprensibles. La carta, traduïda al català, textualment diu:

Per al proper curs 1982-83 està previst posar en funcionament un nou centre escolar en aquesta vila, per tant li agrairia en confirmés els següents extrems: a) Data aproximada de l’acabament de les obres. b) Disposició per començar el proper setembre de 1982. c) Nombre d’aules d’EGB i capacitat del centre, indicant si alguna d’aquestes aules és de preescolar. d) Proposta de denominació del col·legi. Tot això és per procedir a la corresponent tramitació per posar-lo en funcionament.

Crec que no calia contestar aquest escrit, el Departament d’ensenyament de la Generali- tat tenia totes les dades i algunes les sabia més bé que l’Ajuntament, però la senyora Carme Giralt va contestar la carta donant resposta al quatre punts indicats, ressaltant que la previsió de lliurament de l’escola, segons l’empresa constructora, seria el dia 20 d’agost de 1982.

El col·legi Ferrer i Guàrdia comença el seu primer curs escolar el 1982-83

PROBLEMA INICIAL DEL PRIMER CURS

Aquesta previsió no es va complir, diguem que problemes tècnics no ho van permetre, i en començar el curs escolar 1982-83, dos cursos, concretament el 5è i el 6è d’EGB, van quedar sense aules i s’havia de buscar una ubicació provisional fins que quedés acabada l’obra definitivament. Com que l’Ajuntament té en propietat una part del baixos de la finca situada al carrer de M. C. Verdaguer, núm. 53, on hi cabien perfectament les dues aules, es va habilitar provisionalment perquè els alumnes poguessin continuar els seus estudis d’una forma normalitzada, encara que la distància va ser una molèstia significativa per als alumnes, pares i professors, però en aquells moments l’Ajuntament no tenia uns espais com per poder triar el lloc més adequat per les tres parts. Amb motiu d’aquesta decisió, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviar dues cartes el dia 8 de setembre de 1982, una dirigida al president de la comunitat de veïns del carrer de M. C. Verdaguer, que textualment deia:

Amb motiu de les dificultats sorgides en la construcció del nou col·legi d’EGB Ferrer i Guàrdia, situat al carrer de Francesc Macià, aquest Ajuntament habilita- rà 2 aules que té a la planta baixa d’aquest edifici, per impartir els cursos 5è i 6è d’EGB, fins que estigui construït el referit col·legi, que creiem finalitzarà a principis del proper any. És per això que els demano que prenguin paciència per les molèsties que els puguem ocasionar durant aquest temps, ja que com he dit abans serà provisional.

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 401 L’altra carta, de la mateixa data, anava dirigida a la senyora Any Kriens Krone domiciliada a Barcelona, que traduïda al català textualment deia:

Amb motiu de les dificultats sorgides en la construcció del nou col·legi d’EGB Ferrer i Guàrdia, situat al carrer de Francesc Macià, aquest Ajuntament habilita- rà les dues aules que té a la planta baixa del carrer M. C. Verdaguer, núm. 53, per impartir els cursos de 5è i 6è d’EGB, fins que no estigui construït el referit col·legi, que creiem finalitzarà a principis del proper any. És per això que molt us agrairíem, si no té cap inconvenient, que ens deixés el terreny de la vostra propietat situat al carrer de Vilassar, que està al davant de l’e- difici referenciat, amb la finalitat que els alumnes que aniran a aquestes classes puguin tenir l’esbarjo normal de qualsevol escola. Aquest ús seria temporal fins que no estigués acabat el col·legi definitiu, que com ja he dit, crec estarà a punt a primers del proper any.

Hi va haver problemes amb els veïns, per la tranquil·litat de què gaudien fins a aquells moments; no devia ser fàcil haver de suportar uns 70 alumnes amb el xivarri que comporta. En si, diguem que eren problemes de convivència, però sense ser significatius, més aviat van ser d’organització i de funcionament en un lloc no adequat per col·legi, la seva provisionalitat, en tots els sentits i la distància del centre principal. Per si fos poc, enmig de tot aquest enrenou i tota aquesta trifulga, he trobat un carta significativa que, la veritat, m’ha fet gràcia pel seu contingut; perquè a vegades, quan una cosa es torça, fa l’efecte dominó i tot acaba trontollant i caient. Mai millor dit, ja que aquest va ser el cas. La carta, de data 18 de gener de 1983, la va enviar la tinent d’alcalde d’Ensenyament de l’Ajuntament del Masnou, senyora Carme Giralt, a la cap d’Equi- paments de les Escoles de la Generalitat, senyora Marta Lacambra, textualment diu:

D’acord amb les converses mantingudes amb vostè, em plau comunicar-li que amb referència al material que anava destinat al col·legi públic Ferrer i Guàrdia que es va rebre el mes d’agost passat, i atès que l’edifici no estava acabat, es va tenir que emmagatzemar en els locals de l’antic escorxador del Masnou, produint-se un enderrocament que va ser la causa del deteriorament d’una part d’aquest material. El material és el següent:

Material destrossat: Pupitres unipersonals petits 10 Cadires 10 Pupitres unipersonals mitjans 28 Cadires 22 Pupitres unipersonals grans 8 Cadires 8

Total 46 40 Prestatgeries de fusta 4

Material deteriorat lleugerament però utilitzable: Pupitres unipersonals petits 3 Cadires 3 Pupitres unipersonals mitjans 22 Cadires 22

Total 25 25

402 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) En sessió celebrada per la Comissió Municipal Permanent en data 11 de febrer de 1983, la tinent d’alcalde d’Ensenyament de l’Ajuntament, senyora Carme Giralt, informa que en aquesta mateixa data s’ha fet la recepció provisional del col·legi públic Ferrer i Guàrdia.

PRIMER CONSELL DE DIRECCIÓ DEL COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA

En data 16 de desembre de 1982, la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia, senyora Gre- gòria Romano, va enviar a l’inspector d’ensenyament, senyor Delfí Garcia, el següent escrit, que transcrit al català textualment diu:

Efectuades les votacions per a l’elecció de representants dels òrgans col·legiats d’aquest centre, us notifico la relació de persones que els integren:

CONSELL DE DIRECCIÓ Professorat: Presidenta Gregòria Romano Garcia Secretària Josepa Pla Gimeno Vocals Àngela Ruíz Jiménez Sieglinde Lluent Quesada Àngels Cercós Insa Josep Cussó Díaz

Pares: Glòria Aragó Pont Rafael Garcia Medina Dolors Rodríguez Rodríguez Josep Anton Fernàndez Caserio

Ajuntament: Carme Giralt Rosés

JUNTA ECONÒMICA Presidenta Gregòria Romano Garcia Secretària Josepa Pla Gimeno Vocals Josep A. Llanillo Veganzones Josepa Ma Luna Rodríguez

Pares Francesc J. Sagastume Azpitarte Joan Bocanegra Ruíz Jacint Abellaneda Ferra

Ajuntament Carme Giralt Rosés

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 403 ESTADÍSTICA I PROFESSORAT

D’acord amb l’estadística que figura a l’arxiu municipal en el curs escolar 1983-84, hi havia 286 alumnes matriculats, desglossats de la següent manera: Preescolar de 4 a 5 anys: 30 Preescolar de 5 a 6 anys: 30

Alumnes d’EGB 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è 8è TOTAL

31 34 33 33 34 30 31 -- 226

Quant al professorat, tal com figura a la relació que s’adjunta a l’estadística d’aquest curs, és el següent:

NOM I COGNOMS CÀRREC

Gregòria Romano Garcia Directora Ma Amor Àlvarez Blanco Tutora Àngela Ruíz Jiménez Tutora Sieglinde Lluent Quesada Tutora R. Margarita Carceller Roy Tutora Àngels Cercós Insa Tutora Enric Cervantes Jiménez Tutor Josepa Pla Gimeno Tutora - Secretària Josep Ant. Lanillo Veganzones Tutor Carme Mateu Carrera Mestre de català

MODIFICACIONS INTERNES

En un annex del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, de data 11 de juliol de 1984, es publica una Ordre de 7 de juny de 1984, per la qual es modifica la composició de diversos col·legis públics d’educació bàsica i centres de preescolar de Catalunya, entre els quals hi ha el col·legi públic Ferrer i Guàrdia, amb 7 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats de preescolar. En data 10 de desembre de 1984, l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, va enviar un escrit a la directora general d’Ensenyament Primari, senyora Sara Blasi, que textualment diu:

El col·legi públic Ferrer i Guàrdia d’aquesta vila ha vist ampliades les seves aules, amb motiu que dues aules de preescolar que ocupava el col·legi Rosa Sensat han esta traslladades al seu recinte. És per això, i amb la finalitat d’ampliar el més possible les activitats escolars, que em permeto demanar-li per a aquest col·legi, unes prestatgeries i un lot de llibres, ja que una d’aquestes aules serviria per a biblioteca destinada al mateix centre.

404 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) En un escrit de data 10 de maig de 1984, l’alcalde envia al cap dels Serveis Territorials d’Ensenyament de la Generalitat, el següent escrit:

Em plau adjuntar-li, degudament complimentats, els documents referents a l’habilitació d’una aula als col·legis Rosa Sensat i Ferrer i Guàrdia, a fi i efecte de poder-ho justificar davant del MEC per la quota de professorat i així poder obtenir el nombre de mestres suficients per atendre les necessitats d’escolarit- zació.

Aquest escrit va ser tramès amb antelació i amb temps suficient perquè el Departament d’Ensenyament de la Generalitat tingués en compte que per al proper curs els dos col·legis públics ja impartirien el 8è curs d’EGB. En passar a ser col·legi complet, també s’hauria de nomenar un nou mestre per la direcció de cada un dels centres. El Diari Oficial de la Generalitat de data 12 d’agost de 1985 publica una Ordre de 8 de juliol de 1985, per la qual es modifica la composició de diversos col·legis públics d’e- ducació general bàsica i centres de preescolar. En la relació de col·legis que figuren a l’annex d’aquesta Ordre, hi figura el següent:

Comarca: el Maresme. Municipi: el Masnou. Denominació: col·legi públic Francesc Ferrer i Guàrdia. Domicili: Francesc Macià, 80. Règim de provisió: ordinari. Creació: 1 unitat mixta d’EGB, direcció més funcions docents. Composició resultant: 8 unitats mixtes d’EGB, 2 unitats de preescolar i 1 director amb docència.

RELACIÓ DE PROFESSORAT I APA

Per al curs escolar 1984-85, segons relació tramesa pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat, el professorat va ser el següent: Ma Amor Àlvarez Blanco Mestre d’EGB Jordi Joan Borlan Díez Mestre d’EGB Enric Caravanetes Jiménez Mestre d’EGB R. Margarida Carceller Royo Mestre d’EGB Àngels Cercós Insa Mestre d’EGB Ma Roser Gómez Riu Mestre de pàrvuls Josep Ant. Llanillo Veganzones Mestre d’EGB Sieglinde Lluent Quesada Mestre d’EGB Josep Pla Jimeno Mestre d’EGB Gregòria Romano Garcia Mestre de pàrvuls Àngela Ruíz Jiménez Mestre d’EGB

Per a aquest curs, la Junta Directiva de l’Associació de Pares del col·legi Ferrer i Guàrdia, va ser la següent:

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 405 Presidenta Josepa Colon de Pallarés Vicepresident Ambròs Bertran Garcia Tresorer Joan Bocanegra Ruíz Secretària Teresa Oliver Vera Vocal de sanitat Sònia Jiménez de Moscardó Vocal d’esports Joan Moliner Casanova Vocal de seguretat Joan Ant. Fernàndez Caserio Vocal d’esports Jacint Abellaneda Vocal d’esports Antoni Aznar Oliva Vocal de cultura i informàtica Candi Vivas Vocal de cultura i informàtica Isabel Montes Vocal de cultura i informàtica Elisabeth Schaefers

MODIFICACIÓ ESTRUCTURAL DEL PARVULARI

Finalitzada l’ocupació de dues aules de preescolar del col·legi Ferrer i Guàrdia per part del col·legi Rosa Sensat, que en si va durar mentre estaven en obres, a proposta del col·legi Ferrer i Guàrdia, l’alcalde va enviar una carta al cap del Serveis Territorials d’Ensenya- ment de la Generalitat el següent escrit que textualment diu:

En el col·legi públic Ferrer i Guàrdia d’aquesta vila, en una edificació dintre el mateix terreny, està instal·lat el seu preescolar corresponent. Dintre d’aqueix mateix edifici hi figurava inclòs el preescolar del col·legi públic Rosa Sensat, el qual el curs passat va ésser traslladat al seu recinte, com era lògic. Per tant, en el preescolar del col·legi Ferrer i Guàrdia, hi sobren actualment dues aules, que, d’acord amb la direcció del centre, hem pensat aprofitar de la millor manera possible. La proposta que sembla més encertada seria aprofitar una aula per destinar-la a biblioteca, amb entrada independent del parvulari, i ampliar les tres aules restants anul·lant dos magatzems actuals que per la seva grandària no tenen cap servei, el cost total d’aquestes obres és de 880.000 pessetes. És per això que em plau adjuntar-vos còpia del projecte, al mateix temps que demanar-vos ajudes d’obres menors, per poder realitzar les millores abans esmentades.

ELECCIÓ NOU CONSELL ESCOLAR

Al començament del curs escolar 1986-87, i per disposició del Departament d’Ensenya- ment de la Generalitat s’havia d’elegir els representants del Consell Escolar de tots els centres escolars. En el cas del Ferrer i Guàrdia eren tres els sectors a escollir: Sector de professors Sector d’alumnes Sector pares d’alumnes

406 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) La mesa electoral del sector del professors estava formada pels mestres: Gregòria Romano Garcia, Mercè Maresma Duran i Josep Ant. Llanillo Veganzones. Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector de professors per formar part de la composició del Consell Escolar: Sieglinde Lluent Quesada 7 vots Àngela Ruíz Jiménez 7 vots Josep Ma Collado Morillas 7 vots Àngels Cercós Insa 5 vots

La mesa electoral del sector dels alumnes estava formada pel professor Josep Ant. Llanai- llo Veganzones i els alumnes Xavier Calvo Beci i Mònica Ballesta Hernàndez. Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels alumnes per formar part de la composició del Consell Escolar: Jordi Martí Aubanell 58 vots Cristina Herràiz Borrajo 9 vots Sílvia Moscardó Aracil 8 vots Noelia Fernàndez Huerta 7 vots Noemí Rosell Sirés 5 vots Carme Robles Vera 1 vot Sílvia Rueda Seuba 1 vot Va ser proclamat l’alumne Jordi Martí Aubanell.

La mesa electoral del sector dels pares dels alumnes estava formada pel professor Josep Ant. Llanillo Veganzones i pels pares Ferran Garcia Jiménez, Salvador Rosés Botey, Manuel Brenes Salvatierra i Josep Ant. Lorenzo Barreiro. Fetes les votacions, van donar el següent resultat en el sector dels pares d’alumnes per formar part de la composició del Consell Escolar: Josepa Colon Abat 42 vots Antoni Aznar Oliva 41 vots Ma Teresa Oliver Vera 39 vots Andreu Ballesta Belmonte 21 vots Virginia Poza Carrasco 16 vots Esther Torres Antón 15 vots Jordi Rosell Cortadas 6 vots Van ser proclamats: Josepa Colon Abati Antoni Aznar Oliva Ma Teresa Oliver Vera

RECORDANT LA FIGURA DE FERRER I GUÀRDIA

Som a finals de l’any 1989, concretament el dia 20 d’octubre de 1989, i està a punt de celebrar-se el 80è aniversari de l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia. L’alcalde del Masnou envia una carta al director del col·legi Ferrer i Guàrdia, que textualment diu:

Segons va informar la tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Anna Ma Mora,

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 407 en la sessió de la Comissió de Govern del dia d’ahir, el proper dia 3 de novembre teniu prevista la celebració del 80è aniversari de l’afusellament a Barcelona de l’in- signe pedagog, senyor Francesc Ferrer i Guàrdia, el nom del qual ostenta el vostre col·legi. És per aquest motiu que em plau comunicar-vos que podeu comptar amb el suport i adhesió d’aquest Ajuntament per donar suport a les activitats que penseu realitzar dintre l’àmbit del vostre col·legi. Per tant, us podeu posar en contacte amb la Regidoria d’Ensenyament, per a qualsevol necessitat que tingueu, pel bon funcionament de l’organització, amb la seguretat que la vostra iniciativa serà un gran èxit.

Per a la celebració d’aquest aniversari, El Periódico, en data 1 d’octubre de 1989, va publicar un ampli article sobre aquest esdeveniment amb el títol de «El 13 d’octubre es compleixen 80 anys de l’afusellament del qui va impulsar l’escola moderna». En un apartat d’aquest article especial hi havia una ressenya dedicada al col·legi Ferrer i Guàrdia del Masnou que transcrit al català deia:

Al Masnou hi ha una escola que porta el nom del pedagog per decisió unànime del consistori, informa Josep Bernabeu (el corresponsal). Quan es va inaugurar, l’any 1982, la direcció del centre va editar un llibre on s’explicaven els trets més importants de la vida i de l’obra de Ferrer i Guàrdia. Als alumnes se’ls explicava que va ser pedagog en l’assignatura de ciències socials i el proper dia 13 pensen organitzar una espècie de festa major en homenatge a un home que va ser afuse- llat injustament.

La veritat és que la notícia no es diu gaire amb la realitat.

NOVA RELACIÓ DEL PROFESSORAT

Segons la relació enviada per la Generalitat, la relació del professorat per al curs 1989-90 va ser la següent: Ma Amor Àlvarez Blanco Mestre d’EGB Esther Bernal Arjimon Mestre d’educació especial Joan Borlan Díez Mestre d’EGB Ma Àngels Cercós Insa Mestre d’EGB Josep Ma Collado Morillas Mestre d’EGB Josep A. Llanillo Veganzones Mestre d’EGB Sieglinde Lluent Quesada Mestre d’EGB Joan Josep Macià Ignacio Mestre d’EGB Carme Mateu Carrera Mestre de català Josepa Pla Gimeno Mestre d’EGB Gregòria Romano Garcia Mestre preescolar Àngela Ruíz Jiménez Mestre preescolar Ma Àngels Trias Herrera Mestre d’EGB

408 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) ACTA 10è ANIVERSARI DEL COL·LEGI

Passem a l’any 1992, any de les olimpíades de Barcelona, i sent directora del Col·legi Ferrer i Guàrdia la senyora Gregòria Romano, van voler editar un llibre commemoratiu del 10è aniversari. Quan la Gregòria, i ho dic d’una forma amigable i cordial, es proposava una cosa, no hi ha dubte, ho aconseguia, es sortia amb la seva. També és cert que amb el que proposava sempre sortia afavorit el col·legi, mai particularment. El llibre era molt interessant i recollia fotografies, principalment, dels diferents cursos que havien passat pel col·legi, i també explicava les diferents etapes que va passar el col·legi fins al final de la seva construcció. Al començament hi havia una salutació de l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, una salutació, també, del tinent d’alcalde de Governació, que havia estat regidor d’Ensenyament, senyor Marià Aran, i una presenta- ció de la directora del col·legi, senyora Gregòria Romano. Per a la presentació del llibre, titulat 10 anys d’escola, es van organitzar diferent actes, que van ser els següent: - Debat sobre la reforma educativa que va tenir lloc el dia 2 d’abril de 1992. - Un altre debat sobre la literatura infantil i juvenil que va tenir lloc el dia 24 del mateix mes. - Inauguració, el 4 de maig següent, de l’exposició «10 anys d’escola» i presentació del llibre del Xè aniversari. L’exposició va estar oberta tot el mes de maig. - El dia 15 de maig es va oferir un concert de guitarra. - El dia 23 de maig es va organitzar una festa-ball d’aniversari al pati de l’escola amb música, servei de bar i pastís d’aniversari. - També es van fer les finals del trofeu «10 anys d’escola», en les especialitats de voleibol, bàsquet i futbol-sala.

Cal esmentar la relació de col·laboradors d’aquesta celebració, que van ser: - Ajuntament del Masnou - Caixa de Catalunya - Caixa del Pensions - Michelin - J. Estragués - Autoservei Alimentació Puri - Mondecor - Perruqueria Lourdes - Distribucions i exclusives del Maresme J. Sabater - Llaminadures Gèminis - Carnisseria Antonia - Pastisseria Font - Flors Isabel

El cost del llibre va ser de 500.000 pessetes que va abonar l’Ajuntament del Masnou, a través d’una subvenció donada al col·legi Ferrer i Guàrdia.

RECONEIXEMENT

Quan les coses no surten bé, s’ha de protestar. Quan les coses es demanen, però no es concedeixen, s’ha de protestar i tornar-les a demanar tantes vegades com faci falta per

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 409 aconseguir-les. Però quan les coses es fan bé, quan es té interès en solucionar problemes i complir amb el que es demana o s’ordena, aleshores, poques vegades, només excepcionalment, es reconeix i s’agraeix, i no hauria de ser així. Aquest és un cas d’aquests excep- cionals, del qual en vull fer menció expressament. Hi ha una carta de la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia, senyora Gregòria Roma- no, dirigida a l’alcalde del Masnou, senyor Josep Azuara, de data 5 de novembre de 1993, que transcrita literalment diu:

Benvolgut senyor alcalde, Aquesta no és una carta convencional. Normalment ens adrecem a aquest Ajuntament per demanar informació, fer peticions o plantejar alguna queixa sobre el funcionament municipal. Sempre que així ho hem fet, ha estat pel convenciment que hi havia, i n’hi havia, moltes de coses que es poden millorar. Tanmateix aquesta vegada volem manifestar el nostre content pel bon funcionament del manteniment des de l’arribada a aquest servei del senyor Robert Roca i la bona feina i esperit de treball del porter de l’escola, senyor Jaume Ballester, també treballador municipal. Sovint el funcionament de les coses depèn més de les persones que de les institucions i, encara que només sigui de tant en tant, és just reconèixer-ho. Donat que aquesta carta no té més intenció que l’esmentada, ens acomiadem de vos tot enviant-vos una cordial salutació.

Crec és una veritable lliçó d’agraïment per l’esforç i bona voluntat de les persones en el seu lloc de treball.

NOVA JUNTA DE L’APA

El dia 10 de febrer de 1993, amb motiu del canvi de la Junta Directiva de l’Associació de Pares del col·legi Ferrer i Guàrdia, es fa saber a l’Ajuntament la relació de la referida Junta, quedant de la següent manera:

Presidenta Rosa Ma Flo Vicepresident Lluís Marin Secretari Josep Bonvehí Tresorera Carme Alonso Ajudant de tresorera Anna Cuspineda Vocals esports Mercè Millan Manoli Millan Vicenç Ruíz Juani Campos Vocals de cultura i festes Miquel Tripiana Pilar Gonzàlez Xavier Roca Robert Fernàndez Vocal manteniment Lluís Arànega Vocals ecologia i medi ambient Alain Vanmaelsacke Raquel Saco

410 COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) FUTURA AMPLIACIÓ

La directora adjunta dels Serveis Territorials de Barcelona (Comarques), envia una carta el dia 27 de febrer de 2007 a la directora del col·legi Ferrer i Guàrdia que textualment diu:

M’és grat comunicar-vos que des dels Serveis Territorials hem iniciat els tràmits necessaris per tal de poder encarregar, en els propers mesos, el projecte d’amplia- ció i adequació del centre que dirigiu. Entre d’altres actuacions, el projecte i la posterior obra preveuran la construcció d’un gimnàs, d’un menjador amb cuina, 3 aules de petit grup i l’adequació de l’edifici d’infantil.

Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 5115, de data 21 d’abril de 2008, Gisa, l’empresa pública de la Generalitat publica l’anunci de licitació de diversos contractes en què es troba la redacció del projecte bàsic d’execució amb els estudis corresponents i la posterior direcció de l’obra d’ampliació del col·legi Ferrer i Guàrdia. L’anunci, pel que fa al col·legi, textualment diu:

Objecte: assistència tècnica per a la redacció del projecte bàsic i d’execució, l’estudi de seguretat i salut, l’estudi geotècnic, l’aixecament de plànols, l’estudi de patologies, el projecte d’enderroc, el pla de millora urbana i el projecte d’activitats per a llicència ambiental i posterior direcció d’obra d’ampliació CEIP Fran- cesc Ferrer i Guàrdia, del Masnou. Clau: PAC-08251 (1 volta). Lloc d’execució: MARESME. Termini d’execució: 6 mesos per a l’assistència tècnica per a la redacció dels projectes i dels estudis. El termini per a l’execució de la direcció d’obra s’ajusta- rà a la durada real de les obres. Pressupost: 282.544,00 Euros (IVA del 16% inclòs).

No hi ha dubte que aquestes obres representaran una millora considerable per al Ferrer i Guàrdia, qualsevol ampliació d’espais sempre és benvinguda, ajuda a les activitats que programi el mateix col·legi, però també és cert que responsabilitza més al col·legi per programar o organitzar més serveis i activitats per als escolars. En aquest cas l’ampliació és important, es programa un gimnàs amb vestidors i magatzem. Aquest gimnàs també pot servir com a sala d’usos múltiples. Finalment tin- drà una cuina i un menjador com cal, el que tenen actualment és una sala adaptada no gaire gran per la gran quantitat d’alumnes que es queden a dinar. Segons em va dir la directora, la meitat dels alumnes es queden a dinar a l’escola, el que comporta que s’hagin de fer dos torns i a vegades tres. També es construirà, dins d’aquest projecte que es redactarà, 4 tutories, 3 aules per a petits grups i una sala destinada als mestres del col·legi. Dins d’aquest mateix projecte s’adequarà l’aula de música, i els despatxos de direcció, cap d’estudis, secretaria i consergeria. Aquestes obres tenen una previsió inicial de començament per a l’any 2009 o 2010.

El Masnou, 18 de desembre de 2008.

COL·LEGI FERRER I GUÀRDIA (1982) 411

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988)

Educar és ajudar a la formació integral de les persones. Francesc Alemany

Guiar els alumnes en tots els àmbits d’aprenentatge (inclosos els valors) i ells en són els pro- tagonistes durant tot el procés. La clau està en saber transmetre les ganes d’aprendre i poder-los donar les eines per incorporar els nous coneixements. Carme Giol

Avui, dia 21 d’abril de 2008, visito el col·legi al qual en un principi se li va posar el nom de Salvador Espriu i no fa gaire es va canviar aquest nom pel de Marinada. Particularment, no em sembla bé aquest canvi. Per a mi el Marinada va ser l’escola creada per una cooperativa de pares que volien un ensenyament diferenciat per als seus fills del que es donava en aquell moment. Volien una escola catalana, coeducativa, amb continguts diferenciats, etc. Però sobretot autogovernada per ells mateixos, conjuntament amb el professorat. Per tant, la l’escola Marinada té tanta història per ella mateixa que el fet que el professorat passés íntegrament al Salvador Espriu, per unes qüestions que en aquell moment van ser molt clares i necessàries, no vol dir que el Salvador Espriu fos una continuïtat del Marinada. Posar el nom de Marinada al Salvador Espriu és, per a mi, des- dibuixar o, el que és pitjor, oblidar el que va ser per a molts pares, alumnes i professorat el record de l’escola Marinada. L’escola Marinada era una escola particular, el Salvador Espriu és un col·legi públic, diferència que s’ha de tenir en compte. Bé, tanco aquest parèntesi d’un pensament que he fet en veu alta i que és, tal com he dit abans, una apreciació meva molt particular. En apropar-me al col·legi sento molta música acompanyada de cants, penso que pot ser d’alguna casa que està propera i que té la música molt alta. Però a mesura que m’a- costo me n’adono que ve del col·legi i, efectivament, quan ja hi estic al davant veig al pati part d’alumnes i professorat en plena activitat musical. Posteriorment em comenten que estan en preparació per celebrar la setmana cultural. Truco el timbre i obren la porta, tra- vesso el pati i em fixo amb les plantes que van sembrar fa temps. Són plantes aromàti- ques pròpies del bosc català que acompanyen alguns arbres que també estan plantats en aquesta entrada. Al final m’està esperant l’Esther Roura, que és la secretària amb qui vaig

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 413 parlar la setmana passada per visitar el col·legi, després d’haver parlat amb el director, senyor Francesc Alemany. Ens vam saludar, vam fer les presentacions oportunes i em va acompanyar a la sala de secretaria i posteriorment a l’arxiu que té el propi col·legi, per mirar la documentació que guarden, per si hi havia alguna cosa interessant per escriure en aquest llibre.

EL TERRENY

Faig una mica d’història d’aquest col·legi. Una vegada quatre persones van comprar, l’any 1974, un terreny bastant gran situat a l’avinguda Kennedy, a la part sud de la urbanitza- ció Santa Madrona de la nostra vila. Segurament que el van comprar per construir habitatges en un futur no molt llunyà, o simplement per fer una inversió a llarg termini per treure un rendiment econòmic. Però resulta que l’any següent es va morir el dictador que teníem a Espanya i es va implantar una democràcia general en tots els àmbits de l’administració pública, i naturalment en el Masnou també es van fer eleccions municipals per elegir els nostres representants a l’Ajuntament. Aquests representants, elegits l’any 1979, decideixen tots plegats que un dels elements més importants que necessita el Masnou és un Pla General d’Ordenació. S’aprova, per part de l’Ajuntament del Masnou, la redacció d’aquest Pla General, al mateix temps, i per coherència, no es dóna cap permís d’obra per la construcció de nous habitatges fins que no estigui definit i aprovat el Pla General. Per tant, aquestes quatre persones es troben, en principi, que no poden fer ús del seu terreny fins que no estigui aprovat el Pla General. Redactar un Pla General no és fàcil, s’ha de fer d’acord amb el que determina la Llei del Sòl, i aquesta Llei és molt dura, per tant s’han d’anar concretant els diferents aspectes que hauran de configurar el futur del Masnou, com són zones verdes i equipaments. Per concretar aquests dos apartats, la Llei del Sòl deixa molt clar quin tant per cent, d’a- cord amb el sòl urbà, s’ha de cedir a l’Ajuntament, i com que d’equipaments no n’hi havia suficients, s’havien de qualificar algun o alguns terrenys per poder cobrir el que marca la referida Llei del Sòl. I vet aquí que els terrenys de aquests quatre senyors van quedar qualificats com equipaments, i per tant la inversió que van realitzar va quedar en un no res. Una vegada concretat que aquell terreny seria qualificat d’equipaments i abans no fos aprovat definitivament, van tenir lloc diferents reunions d’aquestes quatre persones amb l’alcalde, per defensar la seva inversió i poder modificar la qualificació del terreny, però es van trobar amb un alcalde que ho tenia molt clar i que no va afluixar en cap moment, potser tampoc ho podia fer ja que, per poder aprovar un pla general, la Llei del Sòl obliga que hi hagi una quantitat de zones verdes i equipaments d’acord amb el sòl urbà total de la població. Sigui com sigui, gràcies a això, avui tenim en el Masnou dos equipaments importants: el camp de futbol d’Ocata i un col·legi públic. Com a resultat d’aquestes entrevistes es va trobar la solució més adient per a tots. El dia 15 de desembre de 1983, es va presentar un escrit l’Ajuntament del Masnou, firmat pels senyor Francesc Menéndez Abril (al qual vaig conèixer personalment i haig de dir que va ser una bona persona i molt estimada), Miquel Capo Soldevila, Josep Martínez Billo i Salvador Figueras Reverter, pel qual oferien a l’Ajuntament la compra d’aquest

414 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) terreny de la seva propietat situat a l’avinguda Kennedy, d’una superfície de 20.280 m2, per un preu de vint-i-cinc milions de pessetes. Aquesta proposta es va passar a l’arquitecte municipal per tal que fes una valoració d’a- quest terreny i, el dia 13 de febrer de 1984, va emetre un informe que deia que el seu valor adequat era de vint-i-quatre milions de pessetes. Aquest és el valor que va prevaler. En un Ple extraordinari celebrat el dia 21 de febrer de 1984, la Corporació Munici- pal va acceptar l’oferta presentada pels quatre senyors abans esmentats, i es va acordar comprar el terreny de 20.280 m2 de superfície, que llinda al nord amb el carrer de l’Abat Escarré, al sud amb una finca de Pere Cot, a l’est amb un torrent i a l’oest amb l’avinguda John F. Kennedy. El valor d’aquesta adquisició va ser de vint-i-quatre milions i la forma de pagament va ser la següent:

pessetes L’any 1984 7.576.000 L’any 1985 5.303.000 L’any 1986 4.545.000 L’any 1987 3.787.000 L’any 1988 2.789.000

L’escriptura pública es va firmar davant del notari del Masnou, senyor Josep Querol, el dia 18 de desembre de 1984. El Ple de l’Ajuntament del Masnou aprova, el dia 11 de desembre de 1984, el següent acord, que transcrit literalment diu:

Donat que la zona d’Ocata no disposa de cap col·legi, havent-se de desplaçar els nens a altres indrets de la població amb el conseqüent perjudici per les famílies. Donat, així mateix, que l’índex d’increment de població i les previsions urba- nístiques fan palesa la necessitat de la creació d’una nova escola que cobreixi l’esmentada zona d’Ocata i al mateix temps descongestioni les altres escoles a les quals cada any hi ha problemes de matriculació. Donat que l’Ajuntament ha adquirit un solar a la zona d’Ocata, denominat la Colomina, de 20.280 m2, es planteja la necessitat de posar a disposició de la Generalitat de Catalunya 11.500 m2, per a la construcció de 16 aules d’EGB i 4 aules de preescolar, s’adopten per unanimitat els següents acords: 1. Posar a disposició del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 11.500 m2 de terreny, ubicat a la zona d’Ocata, anomenada la Colo- mina, per la construcció d’un centre escolar amb una dotació de 16 aules d’EGB i 4 de preescolar. 2. Assolir el compromís d’eliminar qualsevol obstacle i impediment que pugi dificultar el normal desenvolupament de les obres de referència.

Com es pot comprovar, l’Ajuntament vol que es construeixi un col·legi a la zona d’Oca- ta. Si miréssim el plànol on estan ubicats els col·legis del Masnou, podríem comprovar que, efectivament, a la zona d’Ocata, per l’augment d’habitatges que havia tingut en els últims anys i preveient que encara es construiria més a través d’un pla parcial previst, crec era encertada aquesta proposta de l’Ajuntament.

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 415 Segons em comentava el senyor Josep Azuara, el conseller d’Ensenyament, senyor Joan Guitart Agell, fent un míting polític a la plaça d’Ocata, es va comprometre oficialment a construir un nou col·legi a la zona d’Ocata. De ben segur que aquest compromís el va adquirir per les gestions que havia fet l’Ajuntament amb anterioritat.

LA CONSTRUCCIÓ DEL COL·LEGI SALVADOR ESPRIU

El dia 10 de febrer de 1987, la Direcció General de Programació i Serveis Socials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, presenta a l’Ajuntament del Masnou la sol·licitud de llicència d’obres per a la construcció del col·legi públic Salvador Espriu, per la qual cosa presenten dos projectes bàsics redactats per l’arquitecte Manuel Rodergas Puntas. Aquest projecte li va ser encarregat el dia 21 de maig de 1986 i va presentar l’a- vantprojecte el dia 5 d’agost de 1986. L’Ajuntament els demana saber qui serà el director de les obres per incloure en el projecte. El dia 9 de març la Direcció General d’Arquitectura Escolar i Inversions fa saber que la direcció de les obres del nou col·legi Salvador Espriu ha estat assumida pels tèc- nics del mateix Departament, que van ser: Arquitecte, senyor José Ma Garcia-Valdecasas Salgado Aparellador, senyor Ricardo Miranda Pardeiro

La Comissió de Govern de l’Ajuntament del Masnou, de data 24 de març de 1987, va acordar autoritzar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, la construcció d’un nou col·legi d’EGB denominat Salvador Espriu. No es van liquidar taxes municipals, ni tampoc es va formular cap tipus de dipòsit de garantia. El termini d’execució que es va donar per finalitzar aquestes obres va ser de dos anys i havien de començar dintre els primers sis mesos d’haver-se notificat la llicència d’obres. Segons el projecte presentat, s’havien de construir vuit aules destinades a l’ensenyament d’EGB, dues aules per preescolar i una aula per educació especial, encara que la grandària del terreny era per un col·legi de 16 aules d’EGB i 4 de preescolar. Segons la fitxa de característiques presentada per l’arquitecte redactor del projecte, el pressupost total previst per a la construcció d’aquest col·legi era de 89.976.348 pessetes, inclosos els honoraris de la redacció del projecte i el de la direcció de l’obra. En aquest projecte hi figuren unes dades bàsiques prou interessants i que són:

Nombre d’alumnes 440 (40 per aula) Superfície del solar 11.575,00 m2 Superfície total construïda 1.848,16 m2 Extensió de la planta edificada 930,08 m2 Superfície construïda per alumne 4,20 m2

Al Butlletí Oficial de l’Estat de data 23 de juny de 1987, es publica una Resolució de la Comunitat Autònoma de Catalunya, per la qual es fan públiques les adjudicacions definitives de diverses obres de construccions escolars, entre les quals hi figura les del Salvador Espriu, mitjançant el sistema de concurs, que traduïda al català textualment diu:

416 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 14.1.87. Construcció de vuit unitats d’EGB, dos unitat de preescolar i una unitat d’educació especial al Masnou (Barcelona), a l’empresa Construcciones Con- cabella, SA, pel preu de 92.800.000 pessetes.

No sé per quina causa el pressupost no era el mateix, hi havia una diferència a l’alça. Segurament que si tenim en compte la data en què l’arquitecte va presentar l’avantprojecte i la data d’adjudicació de l’obra mitjançant concurs, el Departament d’Ensenya- ment havia hagut de modificar els preus de la construcció, ja que en aquella època els augments del preu de l’obra eren constants. De ben segur que es devien trobar que no es podia adjudicar pel valor que es va donar al projecte inicial. Les obres van començar en el temps previst i el ritme de construcció era bo, però a principis d’any, aproximadament, l’empresa constructora, sense saber perquè, va reduir personal per aquesta obra i es va alentir el ritme. Si a això hi afegim que a principis d’any es van produir vagues a la construcció, l’Ajuntament temia que aquesta obra no estaria acabada per començar el proper curs escolar. És per això que l’alcalde va demanar que l’arquitecte municipal redactés un informe de l’estat actual d’aquesta obra. L’arquitecte municipal, en data 13 d’abril de 1988, va emetre el següent informe:

Una vegada efectuada la visita d’inspecció a l’avinguda de John F. Kennedy, lloc destinat a la ubicació del col·legi Salvador Espriu, el tècnic que sotasigna ha pogut comprovar que l’obra es troba en la següent fase: - Estructura i coberta, executades al 100% - Façana, executada al 70% - Divisions interiors, executades al 100% - Enguixats, executats al 30% - Paviments, executats al 100% A la vista de tot això es comprova que hi manquen les instal·lacions i acabats interiors i exteriors. D’igual manera es considera que l’obra està mancada aproximadament de 4 mesos de feina efectiva, ara bé, no obstant la quantitat d’obra executada depèn del nombre d’operaris que hi treballin al llarg d’aquest període; no obstant això s’ha de tenir en compte que en els darrers temps s’han fet vagues en la construcció, i que presumiblement n’hi hauran més, així com també ens trobem amb el mes d’agost pel mig. Un altre aspecte a preveure és el de les escomeses d’aigua i llum a càrrec de l’A- juntament. De tot això es desprèn que sí, que és possible que l’obra estigui acabada, ara bé, no obstant això es considera improbable.

A la vista d’aquest informe i davant la inseguretat que aquest col·legi es pogués inaugurar per al proper curs escolar, l’alcalde va convocar una reunió entre el Departa- ment d’Ensenyament de la Generalitat, empresa constructora i Ajuntament del Mas- nou, amb la finalitat d’intentar resoldre el problema de la finalització del col·legi i concretar sobre el terreny les solucions més adients. També hi havia el problema de la calefacció, perquè era complicada la proposta inicial, quan davant mateix del col·legi hi passava el gas natural. Després d’aquesta reunió, l’alcalde va enviar una

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 417 carta el dia 22 de juliol de 1988 al senyor Salvador Beneito, del Departament d’En- senyament, que textualment diu:

Em plau agrair-vos molt sincerament l’haver estat present a la reunió que es va realitzar el dia 19 de l’actual en aquesta vila, per parlar del tema de la construcció del nou col·legi Salvador Espriu, situat a l’avinguda Kennedy, d’aquesta localitat. Si bé va quedar bastant concretat el tema de la finalització de l’esmentat col·legi, el que queda pendent de clarificar és el tema de la calefacció. En el projecte està previst que es faci una instal·lació per emmagatzemar gas mitjançant una bateria d’ampolles, però es dóna el cas que tots els altres col·legis públics del Masnou funcionen a la perfecció amb gas natural i sense cap problema, per tant no entenem que es vulgui fer una excepció en aquest sentit, quan no hi ha cap tipus de problema per a la connexió a la xarxa general, ja que aquesta passa per davant del solar on es construeix el citat col·legi. Com sia que el manteniment d’aquest centre anirà a càrrec d’aquest Ajunta- ment, demanem formalment que es variï el projecte, pel que fa al sistema bàsic de calefacció del col·legi Salvador Espriu, per tal que funcioni amb gas natural pels avantatges de tota mena que això comportarà per aquest Ajuntament, i per la bona marxa de l’esmentat col·legi.

L’acta d’ocupació i posada en funcionament del col·legi públic Salvador Espriu va tenir lloc el dia 15 de setembre de 1988, més just ja no podia ser. S’ha de tenir en compte, però, que realment no van acabar les obres en aquesta data, només es tractava de l’ocu- pació amb professorat i alumnes per començar les classes. Aquesta acta d’ocupació la van firmar representants dels Serveis Territorials, l’empresa constructora i l’Ajuntament.

El col·legi públic Salvador Espriu va començar les seves classes el setembre del curs escolar de l’any 1988, any en què Catalunya celebrava el seu mil·lenari

La recepció provisional de les obres va tenir lloc a les 10 hores del dia 23 de novembre de 1988 al mateix col·legi Salvador Espriu. Es va procedir a l’examen de les obres de cons- trucció de 8 unitats d’EGB, 2 unitats de preescolar, 1 unitat d’educació especial més un reformat addicional del projecte, que per això devia augmentar el cost de l’obra. Possi- blement es devia fer una modificació puntual d’ampliació per al preescolar de 3 anys, per- què no estava contemplat inicialment. La recepció definitiva de les obres estava prevista que fos el dia 30 de gener de 1991, però l’Ajuntament va demanar a la direcció del centre que facilités una relació de les observacions que sobre aquest particular creguessin oportunes efectuar, tant per la direc- ció del centre com per l’Associació de Pares. El dia 28 de gener de 1991 el centre presenta a l’Ajuntament una llarga llista d’observacions d’aula per aula, i que en si es concreten amb esquerdes del sostre i d’algunes parets, filtració d’aigua a les finestres, la dificultat en obrir algunes finestres, marc de la porta desenganxada, etc. Una vegada formalitzats els arranjaments d’acord amb la llista feta pel col·legi, la recepció definitiva va tenir lloc el dia 19 de juny de 1991, al mateix col·legi Salvador Espriu. La Comissió Receptora estava formada pels senyors: Eduard Escardó pel Depar- tament d’Ensenyament; Josep Azuara per l’Ajuntament del Masnou; Víctor Arbós per

418 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) l’Intervenció General i Joan Josep Bernal per part del contractista. Aquesta comissió va prendre l’acord de rebre definitivament les obres per trobar-les executades conforme al projecte aprovat. Recordo molt bé les vicissituds de les obres que no acabaven mai, que s’allargaven sense un motiu clar, de ben segur que l’empresa constructora tenia problemes de feina o de personal, el cas és que les obres van acabar just a principis de setembre. El material escolar, taules, cadires, pissarres, armaris, etc., no havia arribat tot i el dia 15 comença- ven les classes. Tothom estava preocupat per aquest inici, tant els pares, el professorat i l’Ajuntament, com el mateix Departament d’Ensenyament. Sobre les nou de la nit del dia abans de l’inici de curs, i venint de Malgrat de Mar, vaig aturar el meu cotxe davant del col·legi ja que volia comprovar que tot estava controlat. Darrera meu va aparcar el senyor Valentí Sallas, cap del Servei Territorial de Barcelo- na-comarques, que també volia saber si tot estava a punt per al començament de curs. Ens vam saludar i vam expressar la nostra satisfacció pel començament d’un nou col·legi, també vam compartir la nostra preocupació per si estaria tot preparat pel al dia següent que s’inaugurava un nou curs escolar en un nou col·legi. Vam entrar i el que vam veure era tot un desgavell. Un desconcert de persones a munt i a vall portant cadires i taules, fregant el terra, traient la pols, organitzant, parlant, cridant, etc. Es confonien el professorat, els pares, les dones de neteja, els transportistes, el servei de manteniment..., tot un garbuix de gent, tot un desordre previst per ordenar, tot un desconcert batallant per posar les coses al seu lloc. No recordo amb qui vaig parlar, però vam aturar a algú que ens va informar que com que no havia arribat tot el material, havien anat a buscar el que hi havia en el Marinada per completar al màxim les aules per al dia següent. Mobilitzats per tot l’enrenou, el senyor Valentí Sallas i jo ens vam sumar a aquell remolí de gent treballadora, ens vam treure les nostres americanes i a treballar, ajudant i col·laborant en tot el que podíem, trans- portant mobles i el que calgués perquè a l’endemà els nens i nenes matriculats trobessin les seves futures aules en perfectes condicions. El que sí vam comprovar és que totes les persones que estaven allà treballant, algunes fins a la matinada de l’endemà, gaudien preparant el seu futur col·legi o el col·legi dels seus fills, o bé simplement gaudien de poder comptar amb un nou col·legi a la seva vila. Al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 25 de setembre de 1989, surt publicada una Ordre de 31 de juliol de 1989, per la qual es disposa el començament de les activitats del col·legi Salvador Espriu, situat a l’avinguda Kennedy, 56. Les unitats que es posaven en funcionament eren: 8 unitats mixtes d’EGB i 2 unitats de pàrvuls de nova creació.

PISTA ESPORTIVA

Si bé construir el col·legi va comportar el seu temps, la pista esportiva no havia de ser menys. L’alcalde, senyor Azuara, va aconseguir del Departament d’Ensenyament de la Generalitat un conveni per a la construcció de la pista esportiva del col·legi Salvador Espriu. Aquest conveni va ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 16 de març de 1989, i es va firmar el dia 13 d’abril de 1989. El Departament d’Ensenyament aportava el 100% del pressupost determinat per als

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 419 mòduls oficials del mateix Departament, quedant fixada la quantitat de 3.790.903 pessetes, desglossades de la següent manera:

Treballs previs 100.000 pessetes, o sigui el 3% Paviment terres pista 372.332 pessetes, o sigui el 10% Pista 2.431.654 pessetes, o sigui el 64% Sanejament i diversos 886.917 pessetes, o sigui el 23%

L’Ajuntament del Masnou havia d’assumir i revisar el projecte redactat per l’arquitecte, senyor Francesc Moreso. La contractació, recepció provisional i definitiva, i la liquidació de les obres aniria a càrrec de l’Ajuntament. També quedava clarificat que les obres havien de tenir una durada màxima de quatre mesos. Per a la construcció d’aquesta pista esportiva es va redactar un plec de clàusules administratives per a la contractació, que seria per concert directe. Consultades empreses del Masnou, únicament va presentar proposta l’empresa Puig i Roca, SA, la qual es va comprometre a executar les obres per l’import de 3.664.461 pessetes. La Comissió de Govern de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 27 de juliol de 1989, va acordar la contracta- ció directa amb la referida empresa i per la quantitat especificada. El dia 27 de setembre de 1989, es firma el contracte entre l’Ajuntament i l’empresa Puig i Roca, SA. No obstant això, a l’hora de replantejar les obres i vistes les dificultats del terreny pel seu desnivell pronunciat, sobretot al final on hi havia un torrent, les obres es van ampliar amb nous conceptes i van costar molt més del que es pensava. El total desglossat és el següent:

Obres adjudicades a Puig i Roca, SA 3.664.461 pessetes Pressupost sanejament Puig i Roca., SA 2.126.106 pessetes Pressupost preparació terreny J. Aragó 3.764.992 pessetes

TOTAL 9.555.559 pessetes

COMENÇAMENT DEL CURS ESCOLAR 1990-91

En data 10 d’agost de 1990, la Direcció del centre es dirigeix a tots els pares, informant de diferents punts que s’hauran de tenir en compte a partir de setembre. Informe del calendari escolar que començarà el dia 17 de setembre amb horari de sessió única, de 9 a 13 hores. Encara que no ho posa a l’escrit, aquest horari era solament per al mes de setembre. També parla del funcionament que hauran d’observar els alumnes de 5è, 6è, 7èi 8è que tinguin àrees per recuperar. L’equip directiu i de tutories del col·legi va ser el següent:

Directora Blanca Aragó Cap d’estudis Gisa Mohr Secretària Carmina Álvarez Tutora 4 anys Neus Galtés Tutora 5 anys Cinta Montoliu

420 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) Tutora de 1r Enriqueta de Barberà Tutora de 2n Mireia Soler Tutora de 3r Montserrat Pons Tutor de 4t Jordi Navarro Tutora de 5è Lydia López de Ipiña Tutora de 6è Montserrat Grau Tutora de 7è Maribel Pérez Tutora de 8è Amparo Vázquez Educació especial Blanca Aragó Anglès Gisa Mohr

MENJADOR ESCOLAR

En començar el curs escolar 1990-91, la comissió del menjador del col·legi va enviar a tots els pares dels alumnes un comunicat en el qual fa saber que ja està en funcionament la cuina del col·legi i es disposarà d’un cuiner professional propi. També fa saber que aquest nou sistema encarirà el preu del menjar, encara que la qualitat del servei millorarà. El preu del tiquet va ser de 510 pessetes, desglossades de la següent manera: Menjar: 315 pessetes; IVA 16%: 19 pessetes; 3 hores de vigilància: 165; cost del tiquet: 1 pesseta i material fungible: 10. Per al curs 1991-92, al menjador hi va haver canvis. Es va fer un primer torn per als nens de 3 i 4 anys que començava a les 12,15 hores i un segon torn per a tots els altres nens que començava a les 13 hores. Els preus també van canviar, el tiquet per als nens de 3 i 4 anys tenia un valor de 575 pessetes i per a la resta era de 530 pessetes. La diferència de preu estava en la vigilància dels nens de 3 i 4 anys i el material fungible. També es va instaurar que, per ordre alfabètic, els pares podien tastar el menjar del dia, per tal que poguessin valorar els tipus d’aliments i presentar el suggeriments que creguessin oportuns. Hi ha una fitxa del menjador del col·legi Salvador Espriu, de data 19 de gener de 1993, de la Direcció General de Gestió de Professorat i Centres Docents del Departa- ment d’Ensenyament, que entre altres coses diu:

Col·legi: Salvador Espriu Capacitat màxima del menjador: 120 places Gestió a càrrec de l’Associació de Pares d’Alumnes. Preu del menú: 575 pessetes - Nombre d’usuaris: 90 - Nombre de torns: 1

PLA ANUAL 1991-92

Del pla anual que elaborà el col·legi per al curs escolar 1991-92, es desprèn que la seva composició és de 3 unitats de preescolar, 8 unitats d’EGB i 1 unitat d’educació especial. El claustre estava constituït per 3 professors de preescolar, 8 d’EGB, 1 d’educació

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 421 especial, 1 de suport i 1 director amb funció docent. A part, també tenien un professor d’educació física subvencionat per l’Ajuntament i els pares dels alumnes, i també tenien una psicòloga de l’EAP del baix Maresme un dia a la setmana. El bisbat de Bar- celona els posava una professora de religió quan era necessari, d’acord amb el nombre d’alumnes. Finalment, també tenien una altra professora un dia a la setmana per a una nena cega. Dintre els objectius generals del centre, n’hi ha un que em crida l’atenció i és que van continuar amb el pla de treball com escola associada a la UNESCO, participant en el nou projecte «Mediterrània» i «Linguapax». Aquest tema el portava l’Amparo Vázquez. La distribució del professorat en cada unitat era la següent:

Preescolar de 3 anys - Alumnes 20 Tutora: Teresa Jaures Alberti, i de suport: Mireia Soler

Preescolar de 4 anys - Alumnes 23 Tutora: Cinta Montoliu, i de suport: Mireia Soler Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Psicomotricitat: Blanca Aragó - Dansa: Gisa Mohr

Preescolar de 5 anys - Alumnes 27 Tutora: Neus Galtés, i de suport: Mireia Soler Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Plàstica Montserrat Pons - Dansa: Gisa Mohr

1r nivell d’EGB - Alumnes 24 + 1 d’integració per deficiència visual total Tutora: Blanca Aragó - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Música: Cinta Montoliu Dansa i anglès: Gisa Mohr - Informàtica: Amparo Vázquez - Castellà: Mireia Soler Plàstica: Montserrat Pons - Mestre de l’ONCE: Josefina Miret Educació especial: Mireia Soler

2n nivell d’EGB - Alumnes 27 Tutora: Enriqueta de Barberà - Psicomotricitat: Mireia Soler Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Música: Cinta Montoliu Informàtica i castellà: Amparo Vázquez - Anglès: Gisa Mohr Plàstica: Montserrat Pons - Educació especial: Mireia Soler

3r nivell d’EGB - Alumnes 25 Tutora: Lydia López de Ipiña - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Castellà: Carmina Álvarez Naturals i informàtica: Jordi Navarro - Anglès: Montserrat Grau Plàstica i mestre de reforç: Montserrat Pons

4t nivell d’EGB - Alumnes 27 Tutora: Jordi Navarro - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Anglès: Montserrat Grau Castellà: Lydia López - Socials, plàstica, música i mestre de reforç: Montserrat Pons

5è nivell d’EGB - Alumnes 28 Tutora: Carmina Álvarez - Gimnàstica: Esteve Rodríguez - Anglès: Gisa Mohr

422 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) Naturals i informàtica: Jordi Navarro - Català: Lydia López Música, plàstica i mestre de reforç: Montserrat Pons

6è nivell d’EGB - Alumnes 30 Tutora, castellà i socials: Amparo Vázquez - Naturals i matemàtiques: Isabel Pérez Llengua, cultura catalana i música: Montserrat Grau Anglès i dansa: Gisa Mohr - Francès: Enriqueta de Barberà Gimnàstica i esports: Esteve Rodríguez

7è nivell d’EGB - Alumnes 22 Tutora, llengua, cultura catalana i música: Montserrat Grau Matemàtiques, naturals i dibuix: Isabel Pérez Castellà i socials: Amparo Vázquez - Anglès i dansa: Gisa Mohr Francès: Enriqueta de Barberà - Gimnàstica i esports: Esteve Rodríguez

8è nivell d’EGB - Alumnes 32 Tutora, anglès i dansa: Gisa Mohr - Francès: Enriqueta de Barberà Castellà i socials: Amparo Vázquez - Gimnàstica i esport: Esteve Rodríguez Llengua, cultura catalana i música: Montserrat Grau Matemàtiques, naturals i dibuix: Isabel Pérez

El Consell Escola d’aquest curs va ser el següent: Equip directiu: - Direcció: Blanca Aragó - Cap d’estudis: Gisa Mohr - Secretària: Carmina Álvarez Representants del sector del professorat: - Montserrat Grau - Amparo Vázquez - Lydia López de Ipiña - Cinta Montoliu Representants del sector pares: - Jaume Borràs - Juli Callejas - Josefina Manent Representants del sector alumnes: - Natàlia Calvet Representant de l’Ajuntament del Masnou: - Anna Ma Mora Representant del sector serveis: - Jaume Ballester Comissió econòmica: - Blanca Aragó (Directora) - Amparo Vázquez (Professora) - Josefina Manent (Mare)

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 423 VIATGE A SEVILLA

El dia 28 de novembre de 1991, la directora del col·legi públic Salvador Espriu, envia una carta a l’inspector de zona, senyor Emili Rodríguez que textualment diu:

Per la present li comunico que un grup d’alumnes del cicle superior, un total de 80, faran un viatge a Sevilla per veure l’EXPO 92. Aquest viatge està organitzat per la companyia RENFE. La data de sortida serà el dimecres 30 i la tornada el dijous 31 de novembre. Aquests nens aniran acompanyats per tres tutores responsables: Amparo Váquez Sánchez, tutora de 6è. Montserrat Grau Sanchís, tutora de 7è. Gisa Mohr, tutora de 8è.

A part d’aquestes tutores, també les van acompanyar les mestres Marible Pérez, Blanca Aragó i Lydia López. De Sevilla van portar unes bases per participar en un concurs organitzat per la Fun- dación Santa Maria, amb seu a Madrid. El treball consistia en un treball sobre l’EXPO i els 500 anys del descobriment d’Amèrica. Hi van participar els cursos de 6è, 7è i 8è, que van fer un treball diferent cada un. El premi era de 400.000 pessetes per cada curs gua- nyador. Arriba el mes de març, que era quan el jurat havia de comunicar els guanyadors del concurs literari, i ves per on el col·legi Salvador Espriu guanya en els tres cursos, o sigui un total d’1.200.000 pessetes. L’alegria dels alumnes i professors es va convertir en un esclat d’emoció, només cal llegir les cartes enviades pels alumnes de 6è, 7è i 8è d’EGB al jurat del certamen, copio en part aquestes cartes que traduïdes al català diuen:

6è curs. «Estem supercontents i quan la directora ho va comunicar per la megafonia de l’escola, no ens ho podíem creure, vam començar a cridar d’alegria i a sortir pels passadissos. Diu l’Amparo que ferem el viatge a l’última setmana del proper mes de setembre, perquè ara hi haurà moltes aglomeracions i encara tenim pendent les avalua- cions, les colònies i els exàmens finals del curs.» 7è curs. «Ens hagués agradat que haguessin vist l’enrenou que es va organitzar en el nostre passadís quan van dir que havíem guanyat! Els petits que estan al pis de sobre el nostre van sortir i van aplaudir i cridar d’alegria, perquè alguns tenien germans en diferents cursos. Tots estàvem molt contents. Molts pares van telefo- nar a l’escola per felicitar-nos i també als professors.» 8è. «No ens podíem creure que havíem guanyat el premi per visitar l’EXPO 92, perquè encara que l’Amparo ens digués que el treball que vam fer li va semblar molt bé, sabíem que hi havia només 80 premis per tots els col·legis d’Espa- nya, i que era molt difícil guanyar. Quan ho van dir per l’altaveu del col·legi, l’Amparo, que ens estava donant classe, es va tapar la cara perquè estava molt emocionada i li van saltar les llàgri- mes. Nosaltres ens vam abraçar i vam sortir corrents al passadís per veure els demés companys. No vam poder continuar la classe i ens van deixar sortir al pati perquè ens passessin els nervis.»

424 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) Aquestes cartes van ser enviades al jurat de la Fundació de Santa Maria, acompanyades d’un carta conjunta de la directora Blanca Aragó i de la professora Amparo Váz- quez. Va ser un premi extraordinari el que van aconseguir, de ben segur que tota la comunitat escolar d’aquest col·legi devien estar molt satisfets pel premi guanyat. Aquest premi els va permetre estar novament a l’EXPO durant tres dies complets i visitar la ciutat de Còrdova tot un dia quan tornaven cap al Masnou. El més bonic és que quan es va fer aquest viatge era a principis del següent curs, per tant els de vuitè ja no estaven al col·legi i van donar els seus diners al seus companys que havien passat a ser els cursos de 7è i 8è.

CONSELL ESCOLAR SALVADOR ESPRIU (1994)

El dia 15 de desembre de 1994, es va constituir el Consell Escolar Municipal del Salva- dor Espriu, que va quedar de la següent manera:

Directora Blanca Aragó Casas Cap d’estudis Lydia López de Ipiña Secretària Maribel Pérez Gómez

Representants sector professorat: Lourdes Alonso Asencio Neus Galtés Ferrando Enriqueta de Barberà Fortuny Montserrat Grau Sanchís

Representant sector pares o tutors Agustí Trinitat Xavier Serra Eduard Herrero

Representant Associació pares d’alumnes Coby van der Wal

Representant Personal d’administració i serveis Merche Rogero

Representant de l’Ajuntament del Masnou Assumpta Vilar Vilar

COMIAT DE LA DIRECTORA

El mes de juny de l’any 2000, la directora Blanca Aragó deixa el col·legi, hi ho fa amb una carta que textualment diu:

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 425 Ja fa uns anys que vaig començar a portar la direcció de l’escola, en aquest temps ha passat de tot, hi ha hagut moments bons i d’altres que no tant. El balanç de la gestió penso que és personal, i que cadascú n’ha de treure les seves conclusions. Tota aquesta feina no hagués estat possible si no hagués comptat amb la col·labo- ració dels meus companys, dels nens i dels pares. Junts hem avançat tots aquests anys duent a terme el nostre projecte d’escola pública, intentant fer-la capdavan- tera en molts aspectes, de fet encara seguim treballant-hi i penso que mai s’acaba- rà de fer, ja que l’esperit de renovació ha de ser constant; ens hem de plantejar nous reptes sense oblidar mai d’on venim i cap on anem, això al cap i a la fi és el motor que ens mou endavant. El 2000 ens porta nous canvis i un d’ells és la direcció del Centre, jo me’n vaig però us deixo en bones mans, amb un nou equip molt il·lusionat per continuar i renovar la tasca pedagògica. Us agrairia que li donéssiu el suport que es necessita quan es comença una feina com aquesta. El nou equip directiu el componen: - Director: Jordi Navarro - Cap d’estudis: Carme Giol - Secretària: Neus Galtés Rebeu tots una cordial salutació i una forta abraçada. Fins molt aviat.

ALUMNES DEL CURS ESCOLAR 1996-97

Segons un full de resultats de matriculació del curs escolar 1996-97, el Salvador Espriu tenia 251 alumnes, desglossats de la següent manera:

alumnes Preescolar 1r 24 Preescolar 2n 25 Preescolar 3r 25 1r educació primària 24 2n educació primària 25 3r educació primària 25 4t educació primària 23 5è educació primària 25 6è educació primària 25 8è d’EGB 30

RELACIÓ DEL PERSONAL DEL SALVADOR ESPRIU 2002-03

Hi ha una llista de data 20 de setembre de 2002, on figura un llistat de personal del CEIP Salvador Espriu, en el qual hi figuren els següents professionals: Francesc Alemany Mateu Carmina Álvarez Macedo Anna Chumilla Navarro

426 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) Neus Galtés Ferrando Ma Carme Giol Abril Montserrat Grau Sanchís Anna Hoces Moreno Lydia López i de Ipiña Bramón Marta López-Bagó Viñal Xavier Martin Pay Laura Matavera Magem Gisela Mohr Janssen Cinta Montoliu Garcia Jordi Navarro Mercadé Esther Puig Gómez Sònia Uzñate Espallargas Maite Ortiz Rodríguez

CANVI DE NOM DEL COL·LEGI SALVADOR ESPRIU

Al Consell Escolar del col·legi Salvador Espriu, celebrat el dia 4 de maig de 2004, i en l’apartat de precs i preguntes, es dóna compte que l’APA, en la seva darrera reunió, van aprovar el canvi de nom del col·legi perquè fos nomenat escola Mari- nada. El Consell Escolar aprova per majoria absoluta dels assistents aquest canvi de nom. El director del col·legi Salvador Espriu, en data 15 de setembre de 2004, envia una carta a l’Ajuntament notificant-li que en l’última reunió del Consell Escolar es va aprovar per unanimitat el canvi de nom del centre passant de Salvador Espriu a escola Mari- nada. Com es preceptiu, l’Ajuntament ha d’enviar al centre un informe favorable, si ho considera oportú. La Junta de Govern Local de l’Ajuntament del Masnou, en data 4 de novembre de 2004, va prendre el següent acord, que textualment diu:

Vist l’escrit del director del CEIP Salvador Espriu, pel que comunica que el Con- sell Escolar del centre va aprovar el canviar el nom de Salvador Espriu per escola Marinada. Tenint en compte que aquest canvi permetrà al centre retornar als seus orígens [???]. En l’exercici de les competències conferides en virtut de la delegació efectuada per l’alcaldia mitjançant decret de data 16 de juny de 2003 i 22 d’abril de 2004, s’adopta el següent acord: Informar favorablement del canvi de nom del CEIP Salvador Espriu per Esco- la Marinada.

El Diari Oficial de la Generalitat de data 27 de maig de 2005 publica la Resolució 1579/2005, de 19 de maig, per la qual s’atribueix una nova denominació específica a un col·legi d’educació infantil i primària del Masnou. En la seva part dispositiva textualment diu:

COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) 427 Resolc: atribuir al col·legi d’educació infantil i primària Salvador Espriu, del Mas- nou, amb codi 08043930, ubicat a l’avinguda J. F. Kennedy, 56, del Masnou (Maresme), la nova denominació específica Marinada.

Aquest col·legi és el benjamí de la família de tots els col·legi del Masnou, i per tant el que té menys història, encara que aquest any hagi complert els seus 20 anys d’existència. Feli- citats.

El Masnou, 25 de juny de 2008.

428 COL·LEGI SALVADOR ESPRIU - MARINADA (1988) HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT I VILÀ

[...] La societat es transforma, i a mesura que sorgeixen nous ideals de vida, l’escola ha de modificar les seves tendències per tal d’adaptar-se a les necessitats del present i a les que es dibuixen en els horitzons de l’esdevenidor. Rosa Sensat (Vers una escola nova)

Escriure un llibre sobre l’ensenyament al Masnou i no parlar de la Rosa Sensat seria un veritable pecat o potser més aviat una falta de respecte per a una masnovina famosa en el camp de l’ensenyament. De ben segur que no sóc la persona més adequada per parlar d’una gran professional, una senyora d’edat avançada que havia vist passejar pel carrer de Pere Grau de la nostra vila, i que de ben segur que no tenia un coneixement clar de saber qui era realment, i té la seva lògica, estàvem en plena dictadura i aquestes coses era millor no explicar-les gaire. Neix al Masnou el dia 16 de juny de 1873. En aquells moments la població comptava amb una mica més de quatre mil habitants. Al Masnou, igual que a d’altres poblacions, predominava l’agricultura, però també hi havia fàbriques de teixits de lona, de licors i un bon nombre d’establiments dedicats a la venda de diferents productes. Una activitat que no tenien totes les poblacions era la de mariner, i el pare de la Rosa Sensat ho era. La seva infància va ser normal com la de qualsevol nena. La van criar i educar les dones que estaven al seu voltant i de tant en tant veia al seu pare quan tornava dels seus viatges plens d’obsequis americans. El seu pare, que tenia una salut delicada, va morir l’any 1882, quan tenia tan sols 39 anys. Per ser una noia desperta en els estudis la van matricular en el col·legi Barcelonès, que esta dirigit per la senyora Àngela Vallès. Com que hi havia la dificultat econòmica de pagar una pensió a Barcelona, la senyora Vallès es va oferir perquè visqués a casa seva acompanyada del seu marit i fills. Aquesta va ser una decisió molt important per a la Rosa Sensat, va estudiar tota la carrera de mestra a casa del matrimoni Ferrer-Vallès, que posteriorment serien els seus sogres.

HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT 429 L’any 1888 l’escola municipal de nenes del Masnou es queda sense mestra i l’any següent queda nomenada com a mestra suplent, quan tan sols tenia 16 anys, i aquesta va ser la seva primera experiència com a mestra. A final de curs, coincidint amb la Festa Major, s’organitzava un lliurament de premis per part de la Junta Local d’Instruc- ció Pública. El curs 1891-92 serà l’últim al Masnou. Al final d’aquest curs escriu el seu discurs de comiat, que textualment diu:

[...] Anteayer, vigilia de la fiesta de San Pedro, tuvo lugar en un salón del Palacio de Ciencias la calificación definitiva de las últimas oposiciones que se han cele- brado y habiendo tomado parte en ellas, tuve la suerte de que se me votara uná- nimemente para el número uno, correspondiéndome la plaza de Gerona. Me despido pues, de ustedes, como Maestra y lo hago con todo el sentimien- to que es de suponer en una buena patricia, pues que mi único anhelo, mi solo deseo, mi constante aspiración, hubiera sido poder formar el corazón y la inteligencia de las hijas de ese pueblo para hacer de ellas mujeres que le hubiesen dado esplendor por su instrucción y relevantes prendas. Pero ya que la suerte lo ha querido de otra manera, ya que no puedo olvidar mis intereses personales por un exagerado amor al pueblo que me ha visto nacer, permítanme que les diga: No olvidéis, como no habéis hecho hasta ahora, la edu- cación e instrucción de estas niñas que han dado pruebas de aplicación y buen comportamiento, no consideréis estas palabras vacías de sentido, no omitáis sacrificio alguno por el bien de la niñez, que la semilla que sembrareis ahora produci- rá el mil por uno, y a vosotros solos os corresponderá la gloria de haber hecho de Masnou un pueblo laborioso y escogido. Gracias doy al Ilustre Ayuntamiento, que durante el tiempo que he dirigido la Escuela me ha tratado con más consideración de la que merezco; gracias a todos los miembros que componen la Junta Local, por su interés por la enseñanza y su indulgencia para conmigo; gracias al Sr. Juez municipal y demás individuos del Juzgado porque han contribuido con su presencia a dar solemnidad a estas fiestas escolares que tanto honran y enaltecen a nuestro querido Masnou; y gracias por último a los padres que han tenido confianza bastante para encargarme la direc- ción de sus hijas y me han distinguido siempre dándome pruebas de cariño y sim- patía. Y vosotras, mis queridas niñas, seguid, seguid siempre, sobre todo el camino que habéis emprendido, que si bien es verdad que mi sucesora no os querrá tanto como yo, tal vez con vuestras cualidades le inspirareis el cariño que a mi me habéis inspirado y procurareis que yo reciba noticias de la fama de vuestro buen comportamiento y aplicación constante, lo que me será tanto más grato, cuanto que yo habré contribuido con mis escasos méritos a sembrar en vuestro corazón y vuestra inteligencia la semilla de la instrucción y del bien. He dicho.

A partir d’aquí la Rosa Sensat comença una vida dedicada plenament a l’educació que la portarà a ser una figura estimada, important i cabdal de l’ensenyament a Catalunya. Està un curs a Girona capital i després pot complir el seu somni, estudiar a Madrid,

430 HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT però l’any següent torna a Girona i l’any 1896 torna a Madrid on posarà en pràctica tots els seus coneixements de Fröebel. L’any 1900 aprova les oposicions al cos de professorat d’escoles normals i deixa Madrid, anant de professora a l’Escola Normal Superior de Mestres d’Alacant. Allà li encarreguen les classes de física, química i història natural. El dia 20 de juliol de 1903, Rosa es casa amb en David Ferrer, s’acull a un decret pel qual canvia la seva plaça per una d’inferior de mestra d’escola primària a Barcelona. Aquí neixen els seus dos fills, l’Angeleta i en Jaume. Amb la finalitat de trobar solucions a com es trobava l’ensenyament a Espanya, les institucions públiques institueixen beques a grups de professionals per poder estudiar models educatius en altres països europeus. L’any 1911 un d’aquests grups surt de Bar- celona, on hi va la Rosa Sensat, i en 19 dies visita 10 ciutats de França, Alemanya i Suïs- sa. A finals de 1912 i tot el 1913 forma part d’una beca i visita diferents centres de Bèl- gica i Suïssa. A Ginebra assisteix als cursos d’Eduard Claparède a l’Institut J. J. Rousse- au, i visita la Maison des Petits. A Brusel·les segueix el treball d’Ovide Decroly a l’escola de l’Ermitatge. L’any 1914, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, emprèn el que serà per a ella l’ideal pedagògic en l’ensenyament, posa en pràctica la primera escola a l’aire lliure de l’Estat espanyol, l’Escola del Bosc del Parc de Montjuïc. Els principis fonamentals d’a- questa escola eren els recollits en el seu llibre Vers un nova escola. I eren els següents:

Primer: el coneixement del nen i el respecte de la seva personalitat i dels seus drets han de ser els eixos sobre els quals ha de girar l’educació. Segon: el nen ha de ser considerat com el centre del sistema educatiu. Tercer: la vida en plena naturalesa és factor essencialíssim d’una cultura integral. Quart: la salut i les forces físiques són condició indispensable i pròpia de tota adquisició de forces intel·lectuals. Cinquè: s’ha de posar el nen en contacte amb les formes de la vida; la naturalesa i el treball humà, per tal que adquireixi nocions immediates dels éssers i de les coses. Sisè: programa restringit, limitació d’hores d’estudi i metodologia apropiada per tal d’aconseguir un màxim de rendiment amb un mínim d’esforç intel·lectual. Setè: preocupació constant i preferent per al millorament del nen com a ésser moral, formant el seu caràcter, desenvolupament de la seva individualitat, alhora que els seus sentiments socials i patriòtics Vuitè: disciplina familiar de manera que la vida de l’escola sigui imatge veritable de la llar domèstica.

A partir d’aquí dóna moltes conferències, sobretot dels deures de la dona i de la seva edu- cació. Entre l’any 1921 i el 1922, dirigeix un «Curs normal d’ensenyament domèstic per a mestres». L’any 1922, a la revista de pedagogia, publica un article reflexionant sobre el tema «La ensenyança de la economia domèstica». Aquest mateix any 1922, representa a la ciutat de Barcelona en el III Congrés Internacional d’Enseignement Ménager, celebrat a Paris, amb l’assistència de 35 països. El 1923 publica el llibre Les ciències en la vida de la llar. El 1927 publica Como se ense- ña la economia doméstica, on insisteix amb les seves idees centrals de la visió feminista, i que és la d’evitar la desintegració de la família a partir de l’educació de la dona. Rep l’en-

HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT 431 càrrec de dissenyar un nou pla d’estudis de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. La Rosa Sensat ocuparia durant mols anys la presidència de la secció permanent d’educació d’aquest Institut, amb la col·laboració de la seva filla Angeleta Ferrer. Durant la II República, dirigirà el centre de nova creació Milà i Fontanals; col·labo- rarà de forma activa dins del Comitè de la Llengua i Ensenyament en Català als Mestres i de l’Escola d’Estiu de la Generalitat. Assistirà com a representant de Barcelona a la reu- nió de la Lliga internacional d’Educació Nova; formarà part del recent creat Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona; donarà cursos i conferències al Seminari de Peda- gogia de la universitat i participarà a comissions avaluadores de la Normal de la Genera- litat. L’any 1935 publica el llibre, que és una síntesi del seu pensament com a mestra, amb el títol Vers una nova escola. Arrel de la mort del seu marit, el juliol de 1936, la malaltia de la seva filla i l’esclat d’una bomba al pati del col·legi Milà i Fontanals el març de 1938, demana la seva jubi- lació voluntària. Finalitzada la guerra civil, és reincorporada forçosament per a després incoar-li un expedient de depuració i jubilar-la definitivament sense cap tipus d’agraïment públic. L’any 1961 mort a l’edat de 88 anys. En data 24 de juliol de 1973 el que va ser director del col·legi Ocata, senyor Francesc Vives, va enviar una carta a l’Ajuntament del Masnou evocant el centenari de la masnovina Rosa Sensat, tot demanant que sigui perpetuat el seu nom a la nostra vila. La Comissió Municipal Permanent de data 26 de juliol de 1973 va aprovar aquest escrit i va acordar passar-lo a la Comissió de Governació per tal que fes la proposta corresponent. Així ho va fer i es va passar al Ple de l’Ajuntament de data 27 de setembre de 1973, que va aprovar dedicar-li un carrer del Masnou amb el seu nom, en el moment que se n’obris un de nou. Aquest acord, com era preceptiu, es va enviar al Govern Civil de Barcelona perquè fos tramès al director general d’Administració Local del Ministeri de Governació de Madrid i així obtenir la seva aprovació corresponent. En data 20 de novembre de 1973, el Govern Civil de Barcelona demana textualment «[...] sírvase remitir por duplicado ejemplar un amplio informe sobre les actividades de la misma así como de sus antecedentes personales». D’immediat es va enviar un informe d’una plana perquè sabessin qui va ser la Rosa Sensat. Al cap de sis mesos, concretament el dia 13 de maig de 1974, contesta el Govern Civil dient que la direcció general d’Ad- ministració Local del Ministeri de Governació ha acordat concedir l’autorització neces- sària perquè es porti a efecte la retolació d’una via pública en el municipi del Masnou, amb el nom de Rosa Sensat. Va passar molt de temps abans no es va posar el nom de Rosa Sensat a un carrer. Final- ment va ser designat un carrer de la urbanització Bell Resguard, però en el ple de l’Ajun- tament celebrat el dia 27 de novembre de 1981 va ser canviat i es va nomenar on està actualment, un lloc que neix a la carretera d’Alella, travessa el pont existent, passa per davant l’Institut Mediterrània, i al final del carrer hi ha el passeig de la Constitució, on està ubicat el col·legi Lluís Millet. El lloc és ideal per a una persona tan dedicada a l’ensenyament com la nostra Rosa Sensat.

432 HISTÒRIA DE LA ROSA SENSAT MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT

El secret de la felicitat no és fer el que tu vols, sinó estimar el que estàs fent. Leon Tolstoi

M’ha semblat que en aquest llibre valia la pena fer un recull de les medalles de la vila del Masnou aprovades i concedides a persones relacionades amb l’ensenyament i dels expedients de les quals, que es van tramitar des de l’Ajuntament, vaig tenir l’honor de ser el responsable.

MEDALLA D’OR AL MARQUÈS DEL MASNOU

La donació dels terrenys per la construcció del que seria l’actual Institut Mediterrània, per part del marquès del Masnou, va resoldre les dificultats, sobretot econòmiques, que es va trobar l’Ajuntament del Masnou per poder trobar un terreny adequat amb les dimensions que demanava el Ministeri d’Educació i Ciència, per tal que fos construït aquest important equipament. Amb motiu de la cessió gratuïta al poble del Masnou per part del marquès del Mas- nou, dels 10.240 m2 de terreny on s’hauria de construir l’Institut Mediterrània, la Cor- poració Municipal, en sessió plenària celebrada el dia 26 de juny de 1968, va aprovar el següent acord, que transcrit al català textualment diu:

Concessió de la Medalla d’Or d’aquesta vila. Seguidament i a proposta de la Presidència, s’acorda per unanimitat concedir a l’Excm. Sr. Marquès del Masnou, senyor Camil Fabra de Monteys, la 3a Meda- lla d’aquesta vila, en la seva categoria d’Or, ordenant-se s’instrueixi l’expedient reglamentari, d’acord amb l’article 11, apartat a de l’actual reglament d’honors i

MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT 433 distincions, així com les autoritzacions superiors que fossin procedents, tenint en compte la seva meritòria actuació en pro d’aquesta vila, pel que se’l considera que es mereixedor a aquest honor.

El senyor Salazar va nomenar instructor de l’expedient al senyor Jordi Humet Argemí, el dia 19 de juliol de 1968. El dia 21 d’agost de 1968, tal com era preceptiu, es va demanar autorització per poder aprovar definitivament la concessió de la medalla d’or al marquès del Masnou, al director general de l’Administració Local, del Ministeri de Governació de Madrid, a través del Govern Civil de Barcelona. El dia 21 de novembre del mateix any, el Govern Civil de Barcelona va comunicar a l’Ajuntament del Masnou que el Ministeri de Governació havia donat la conformitat a aquesta petició, i per tant quedava autoritzada la concessió d’aquesta medalla a l’Excm. Sr. Camilo Fabra de Monteys. Aquest escrit es va donar compte al Ple del dia 28 de novembre de 1968. El lliurament de la medalla d’or de la vila del Masnou va tenir lloc el dia 15 d’abril de 1978, a la sala capitular de l’Ajuntament, a les 8 del vespre, sent alcalde del Masnou, l’Il·lm. Senyor Miquel Humet Argemí.

DIFERENTS MEDALLES DE PLATA DE LA VILA

El mes de febrer de 1980, la Comissió de Governació encapçalada pel regidor Marià Aran, van decidir que ja era hora de recordar, i d’homenatjar en el seu cas, a aquelles persones que van fer de l’ensenyament la seva vida, la seva devoció i el seu culte, i que van lluitar per millorar l’ensenyament al Masnou, i per tant es va creure que eren mereixedo- res d’un record i una distinció que mai havien tingut. La memòria dels favors rebuts dels nostres avantpassats no s’ha d’oblidar mai, ja que formen part de la història de la nostra vila que moltes vegades és necessari recordar i donar a conèixer, perquè formin part de la nostra memòria i siguin conegudes per les persones que formen part de la nostra societat. Qualsevol poble ha de tenir la sensibilitat de recordar les persones que van lluitar dia a dia per millorar la nostra forma de ser, i ja era hora d’honorar aquestes persones. Per tant, la Comissió de Governació, d’acord amb el que establia el Reglament d’Ho- nors i Distincions, va presentar a la Corporació Municipal tot un seguit d’expedients per concedir distincions a persones vinculades amb el camp de l’ensenyament en el Masnou.

TERESA I ÚRSULA PÀMIES

El dia 25 de febrer de 1980, la Comissió de Governació de l’Ajuntament del Masnou, va presentar una moció per tal que fos aprovada en el proper ple que celebrés la Corporació Municipal, i que textualment deia:

Medalla de plata de la vila a títol pòstum, a les mestres Teresa i Úrsula Pàmies, les quals tingueren una escola al Masnou, barri d’Ocata i carrer del Camp, avui Pere Grau. Foren persones d’idees molt avançades pel seu temps, ensenyaren amb

434 MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT dedicació i valentia. Encara avui, malgrat haver tancat l’escola l’any 1939 queden vius exalumnes en aquesta població. Foren perseguides pel franquisme que pràc- ticament les va portar al pacte de la fam, amb la clausura del col·legi. Junt amb els exalumnes volem dedicar-los-hi un homenatge i rememorar el seu nom. Exer- ciren al Masnou des d’abans de l’any 1910 fins a l’any 1939.

JOSEP PERICOT I MARIA CANALETA

Medalla de plata de la vila, a títol pòstum, a Josep Pericot Llorensí, qui fou durant molts anys director de les escoles nacionals. Depurat i perseguit pel franquisme fou desterrat a Lleó, pel motiu d’haver donat ensenyament en català. Persona amant de les belles arts, féu una gran labor al front de les escoles nacionals on va retornar després del desterrament i on serví fins la seva mort.

Al mateix temps, aquesta Comissió de Governació, escoltant els sentiments de les seves exalumnes i a moltes persones d’aquests veïnatge, es creu en el deure de proposar a la Corporació Municipal la dedicació d’un carrer d’aquesta vila per per- petuar per sempre més el nom de Maria Canaleta Abellà, mestre nacional i esposa del senyor Josep Pericot, que va ser directora de la secció de nenes de les escoles nacionals. Va venir al Masnou acabada la carrera, l’any 1925, i hi va ser fins a la seva jubilació, a excepció d’un període de desterrament a causa de la depuració franquista i pel sol motiu d’haver ensenyat el català. En total, uns cinquanta anys de dedicació a l’ensenyament en aquesta vila. Les exalumnes, avui moltes d’elles ja àvies, l’estimen mereixedora de ser recordada dedicant-li un carrer.

MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT 435 El ple de l’Ajuntament del Masnou de data 28 de novembre de 1980, va aprovar aquesta proposta. Tal com exposava el Reglament d’Honors i Distincions, els expedients es va sotmetre als tràmits reglamentaris d’exposició al públic. Una vegada finalitzats els expedients, l’A- juntament va acordar fixar el dia 30 de novembre de 1980 per a la celebració dels següents actes a la sala capitular de l’Ajuntament del Masnou: - A les 12 del migdia, la celebració de l’acte públic d’homenatge i lliurament de la medalla de plata de la vila, en caràcter pòstum, al senyor Josep Pericot Llorensí; - A les 12,45 descobriment de la placa del carrer que dóna el nom de Maria Canale- ta situat a la cruïlla de la plaça de Duc de Plasència i del carrer Josep Estrada, i finalment, - A les 13,15 hores, al col·legi Mixt Ocata, descobriment de la placa recordatòria de les exalumnes de la senyora Maria Canaleta.

Aquests actes van ser molt emotius per a les persones que van conèixer a aquest matrimoni, els seus exalumnes i tota la comunitat educativa del Masnou, però sobretot per als seus fills Santiago, Jordi i Robert que van donar les gràcies a tots els presents en aquests tres actes.

MARE MARIA

El dia 25 de febrer de 1980, la Comissió de Governació de l’Ajuntament del Masnou va presentar una moció per tal que fos aprovada en el proper ple que celebrés la Corporació Municipal, i que textualment deia:

Medalla de plata de la vila a la R. M. Maria del Sagrat Cor, religiosa de la Sagra- da Família, la qual començà a exercir com encarregada d’una classe de pàrvuls l’any 1925 i continuà amb la mateixa fins a l’any 1977 en què fou jubilada. Sem- pre van passar per la seva classe nois, més aviat marrecs, dels quals avui n’hi ha que ja fa anys que són avis. Tots la volen i ella els tracta, visita i estima. És una veritable institució al Masnou i la seva labor quotidiana mereix el reconeixement general de la població.

La Corporació Municipal, en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1980, va acordar iniciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a la R. M. Maria del Sagrat Cor, religiosa de la Sagrada Família, per la seva actuació rellevant dintre el camp de l’ensenyament en el nostre municipi. Es va designar instructor de l’expedient el tinent d’alcalde de governació, senyor Marià Aran, i a mi se’m va nomenar secretari. Tal com exposava el Reglament d’Honors i Distincions, l’expedient es va sotmetre als tràmits reglamentaris d’exposició al públic. Una vegada finalitzat l’expedient, l’Ajunta- ment va acordar fixar per al dia 28 de juny de 1980, a les 12 del migdia, la celebració de l’acte públic d’homenatge i lliurament de la medalla de plata de la vila, a la R. M. Maria del Sagrat Cor, religiosa de la Sagrada Família. L’acte es va celebrar a la sala capitular de l’Ajuntament i va constar de diferents apartats: va obrir l’acte el senyor alcalde, tot demanant-me que llegís els certificats corresponents dels acords presos per l’Ajuntament amb referència a aquest expedient; seguida-

436 MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT ment va donar la paraula a un regidor que va explicar el perquè d’aquesta distinció; a con- tinuació van parlar exalumnes, i finalment va tancar l’acte l’alcalde.

PEPETA BOTÉ

Medalla de plata de la vila a títol pòstum, a Josepa Boté i Duran, que va tenir al Masnou un col·legi dels anomenats «de costura» i que avui seria un parvulari. El va tenir durant molts anys i hi van passar molts nens i nenes del Masnou en con- siderables quantitats. En tenia fins i tot a l’hora de dinar i Josepa Boté els hi donava el menjar que els havien deixat les seves mares, ja que aquestes anaven a treballar a les fàbriques. No havia demanat mai l’import del servei, o sigui els honoraris, i si alguna persona no podia pagar per la manca de treball o perquè fos molt pobre, continuava amb el marrec sense cobrar els honoraris.

La Corporació Municipal, en sessió celebrada el dia 29 de febrer de 1980, va acordar iniciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a títol pòstum, a la senyora Pepeta Boté i Duran, per la seva actuació rellevant dintre el camp de l’ensenyament en el nostre municipi. Es va designar instructor de l’expedient el tinent d’alcalde de governació, senyor Marià Aran, i a mi se’m va nomenar secretari. Tal com exposava el Reglament d’Honors i Distincions, l’expedient es va sotmetre als tràmits reglamentaris d’exposició al públic. Una vegada finalitzat l’expedient, l’A- juntament va acordar fixar per al dia 15 de novembre de 1981, a les 12 del migdia, la celebració de l’acte públic d’homenatge i lliurament de la medalla de plata de la vila, amb caràcter pòstum, a la senyora Pepeta Boté i Duran. L’acte es va celebrar a la sala capitular de l’Ajuntament i va constar de diferents apartats: va obrir l’acte el senyor alcalde, tot demanant-me que llegís els certificats corresponents dels acords presos per l’Ajuntament amb referència a aquest expedient; seguidament va donar la paraula a un regidor que va explicar el perquè d’aquesta distinció; a con- tinuació van parlar dos exalumnes, el senyor Joan Camps i la senyora Josefina Vives, i finalment l’alcalde va tancar l’acte amb unes paraules, fent menció de la important figura de la persona de la senyora Boté. Va fer lliurament de la medalla de plata a títol pòs- tum a la seva germana, la senyora Concepció Boté.

JOAN BOSCH MONEGAL

En data 25 de juny de 1984, va tenir entrada a l’Ajuntament del Masnou, un escrit dirigit a l’alcalde i avalat per 120 firmes, que textualment deia:

Els que signen, majors d’edat, amb el DNI corresponent i veïns d’aquesta vila. Exposen, que amb motiu de la jubilació del benvolgut mestre, en Joan Bosch i

MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT 437 Monegal, en reconeixement a la seva llarga tasca educativa amb pro dels nois i noies d’aquesta vila i constatant la seva participació cívica-social amb els estaments que la sol·liciten, els masnovins esmentats, supliquen: li sigui atorgada la Medalla de Plata de la Vila per part d’aquest Consistori. El Masnou, a vint-i-dos de juny de mil nou-cents vuitanta-quatre.

La Corporació Municipal, en sessió plenària extraordinària celebrada el dia 27 de setembre de 1984, va acordar iniciar l’expedient de concessió de la medalla de plata de la vila del Masnou, a favor del senyor Joan Bosch i Monegal, en atenció als seus mèrits en pro de l’ensenyament i educació als nens, nenes i joves del Masnou. Es va designar instructor de l’expedient el tinent d’alcalde de Governació, senyor Pere Rossell i Puig, i a mi se’m va nomenar secretari. També es va acordar sotmetre’l a informació pública pel termini de 15 dies, de conformitat amb el que disposava el Reglament d’Honors i Distincions d’a- quell moment. Al Butlletí Oficial de la Província, núm. 284, del dia 27 de novembre de 1984, es va publicar l’edicte d’iniciació de l’expedient i s’exposà en el tauló d’anuncis de l’Ajunta- ment durant 15 dies, sense que es presentés cap tipus de reclamació. L’Ajuntament, en sessió plenària, celebrada el dia 26 de març de 1985, va acordar definitivament l’expedient tramitat, i per tant concedir la medalla de plata de la vila al senyor Joan Bosch i Monegal, en reconeixement a la seva labor realitzada en el camp de l’ensenyament al Masnou. El tinent d’alcalde de Governació, senyor Pere Rossell va fixar el dia 22 de juny de 1985 per a la celebració de l’acte públic d’homenatge i lliurament de la medalla de plata al senyor Joan Bosch. A aquest acte em va ser impossible assistir-hi, em va saber molt de greu, perquè aprecio molt al senyor Bosch, però temes familiars m’ho van impedir. Com a responsable del protocol que era, vaig deixar tot l’acte a punt. Va obrir l’acte el senyor alcalde, passant la paraula al secretari de l’Ajuntament que va llegir els certificats dels acords presos per la concessió de la medalla. Seguidament, l’alcalde va donar la paraula al regidor d’ensenyament, senyor Marià Aran, que va explicar els motius d’aquesta concessió. A continua- ció es va donar la paraula al senyor Josep Ignasi Bertran, que havia estat alumne del senyor Bosch i un dels firmants de la petició. Tot seguit, l’alcalde va fer un parlament i va lliurar al senyor Bosch la medalla de plata de la vila. El senyor Bosch, emocionat, va donar les gràcies de tan important concessió.

438 MEDALLES DE LA VILA CONCEDIDES I RELACIONADES AMB L’ENSENYAMENT PRESSUPOSTOS MUNICIPALS

Si em dones èxit, no em treguis la humilitat. Si em dones humilitat, no em treguis la meva dignitat. Mahatma Gandhi

A continuació faig un recull dels pressupostos a partir de l’any 1966, que és quan es comença a moure l’ensenyament amb noves construccions, amb la finalitat que es pugui consultar amb la construcció dels col·legis i l’esforç econòmic que moltes vegades va fer l’Ajuntament per poder aprovar les ofertes que li oferien des de l’Administració per la construcció de nous col·legis i les que va provocar ell mateix amb la compra o obtenció de terreny per a noves construccions.

pessetes Acta Ple 10-11-66 Pressupost any 1967 9.998.664 Acta Ple 27-11-67 Pressupost any 1968 11.150.995 Acta Ple 24-2-69 Pressupost any 1969 13.002.110 Acta Ple 29-1-70 Pressupost any 1970 15.504.576 Acta Ple 25-1-71 Pressupost any 1971 16.763.759 Acta Ple 26-2-72 Pressupost any 1972 22.282.529 Acta Ple 25-1-73 Pressupost any 1973 30.270.881 Acta Ple 27-12-73 Pressupost any 1974 42.893.480 Acta Ple 30-1-75 Pressupost any 1975 53.492.432 Acta Ple 17-3-76 Pressupost any 1976 65.122.943 Acta Ple 31-3-77 Pressupost any 1977 79.224.465 Acta Ple 30-3-78 Pressupost any 1978 89.778.403 Acta Ple 1-2-79 Pressupost any 1979 89.778.403 prorrogat Acta Ple 28-3-80 Pressupost any 1980 139.797.034 Acta Ple 29-4-81 Pressupost any 1981 181.000.000

PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 439 Acta Ple 29-1-82 Pressupost any 1982 205.000.000 Acta Ple 29-12-82 Pressupost any 1983 275.000.000 Acta Ple 7-2-84 Pressupost any 1984 324.000.000 Acta Ple 5-2-85 Pressupost any 1985 372.000.000 Acta Ple 25-2-86 Pressupost any 1986 453.545.774 Acta Ple 24-3-87 Pressupost any 1987 529.131.752 Acta Ple 22-3-88 Pressupost any 1988 805.354.993 Acta Ple 17-3-89 Pressupost any 1989 913.529.917 Acta Ple 1-3-90 Pressupost any 1990 875.274.093 Acta Ple 4-4-91 Pressupost any 1991 1.140.269.923 Acta Ple 5-3-92 Pressupost any 1992 1.1.72.127.042 Acta Ple 28-1-93 Pressupost any 1993 1.292.557.623 Acta Ple 2-12-93 Pressupost any 1994 1.337.787.087 Acta Ple 15-12-94 Pressupost any 1995 1.332.185.384 Acta Ple 28-12-95 Pressupost any 1996 1.625.472.396 Acta Ple 9-1-97 Pressupost any 1997 1.858.372.536 Acta Ple 18-12-97 Pressupost any 1998 2.373.809.637 Acta Ple 30-12-98 Pressupost any 1999 1.891.845.050 Acta Ple 23-12-99 Pressupost any 2000 2.261.913.330 Acta Ple 21-12-00 Pressupost any 2001 2.820.553.533

euros Acta Ple 20-12-01 Pressupost any 2002 14.763.978 Acta Ple 20-2-03 Pressupost any 2003 14.763.978 prorrogat Acta Ple 18-12-03 Pressupost any 2004 18.086.776

440 PRESSUPOSTOS MUNICIPALS ALCALDES I REGIDORS D’ENSENYAMENT

La veritable saviesa és reconèixer la pròpia ignorància. Sócrates

He fet un recull dels alcaldes de l’Ajuntament del Masnou i dels seus regidors d’Ense- nyament, als quals vaig conèixer i amb qui vaig treballar, amb la majoria d’ells molt directament, durant els anys en què vaig treballar a l’Ajuntament. Crec que ells van fer molt bé la seva feina, cada un en la seva època, per tal que tinguéssim unes instal·lacions destinades a l’ensenyament que molt bé podrien ser l’enveja de moltes poblacions com la nostra. Tots ells van apostar per tenir un ensenyament de qualitat al Masnou. A tots ells el meu agraïment més sincer.

Alcalde: FRANCISCO DE P. SALAZAR CULÍ - Fins al febrer de l’any 1972

Alcalde: MIQUEL HUMET ARGEMÍ - 1972-1979

Acord del Ple de data 4 de març de 1972 Comissió Municipal d’Instituts, senyors Honorio González Pastrana, Jaume Grané Taba- ras, Lluís Matalí Pons i Antoni Jerez Vilató.

Acord del Ple de data 3 de febrer de 1974 Comissió d’Educació i Cultura, senyors Joaquim Coll Latorre, Francesc Aguilar López i Joan Pla Jarque.

Alcalde: JOSEP AZUARA GONZÁLEZ - 1979-2003

Acord del Ple de data 18-5-1979

ALCALDES I REGIDORS D’ENSENYAMENT 441 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Carme Giralt Rosés

Acord del Ple de data 7-6-1983 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Marià Aran González

Acord del Ple de data 14-7-1987 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Anna Ma Mora Porta

Acord del Ple de data 17-3-1994 Regidora d’Ensenyament, senyora Assumpta Vilar Vilar

Acord del Ple de data 13-7-1995 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Eladi Torres González

Acord del Ple de data 29-7-1999 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor J. Oriol Saltor Pons

Acord del Ple de data 23-12-1999 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Albert Rost Calvo

Acord del Ple de data 16-1-2003 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyor Miquel A. Verdejo López

Alcalde: EDUARD GISBERT AMAT - 2003

Acord del Ple de data 3-7-2003 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Carme Giol Abril

Acord del Ple de data 12-7-2007 Tinent d’alcalde d’Ensenyament, senyora Marta Neira Reina Regidor delegat d’Ensenyament, senyor Màxim Fàbregas Añaños

442 ALCALDES I REGIDORS D’ENSENYAMENT RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954)

Donaria tot el que sé, per la meitat del que ignoro. René Descartes

A l’arxiu municipal vaig trobar una relació feta el setembre de l’any 1954, de nens i nenes empadronats al Masnou que tenien, en aquells moments, de 6 a 14 anys. Segurament que es devia fer per valorar el potencial d’alumnes que tenia la nostra vila i contrastar-la amb la realitat que hi havia a les nostres escoles. El cas és que els nois i noies d’aquesta relació ara tenen més de 60 anys i quan els he escrit un a un he pogut comprovar que molts d’ells ja no estan entre nosaltres, s’han quedat pel camí, m’ha sabut molt de greu perquè ells no podran llegir el seu nom. Vagi per a ells el meu record i el record de tots els que encara estem vius i gaudim més o menys de salut, en aquest poble maresmenc del Masnou. En total hi ha, si no m’he equivocat, 606 nois i noies, dels quals 285 són noies i 321 són nois. Aquesta relació és la següent:

RELACIÓ DE NENES DE 6 A 14 ANYS (ANY 1954)

COGNOMS NOM EDAT NOM DELS PARES ADREÇA

ALBERT ALSINA Concepción 8 Joaquín-Concepción Ctan. Mirambell ALONSO BUENO Ma Carmen 8 Juan José-Carmen José Antonio, 6 ÁLVAREZ GARCÍA Hilaria 13 Mtros. Villá, 55 AMADOR TORREGROSA Ursula 13 Juan-Ursula Dr. Botey, 11 AMAT COMÉNECH María 11 Manuel-Rosalia Pere Grau, 54 AMAT DOMÉNECH Eulalia 14 Manuel-Rosalia Pere Grau, 54

RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) 443 ANDIÑACH AGUSTÍ Ma Soledad 6 Francisco-María San Bruno, 10 ANDIÑACH COSTA Ma Asunción 12 Juan-Nuria Italia, 88 ANDIÑACH COSTA Ma Rosa 10 Juan-Nuria Italia, 88 ANDREU CEREZO Josefa 8 Antonio-Josefa Torrente Umbert, 6 ANGUERA GUNA Montserrat 13 Amadeo-María Santa Rosa, 15 ANGUERA PAGÉS Rosa Ma 6 Pedro-Hortensia San Francisco, 13 ARAGÓ FONT Ma Glória 7 Vicente-Rosalía Alcazar de Toledo, 86 ARAGÓ GRIFOL Ma Isabel 11 Alfonso-Carmen Camil Fabra, 1 AULADELL ALFARO Carmen 14 Segismundo-Josefa Torrente Umbert, 7 bis AUSON MARTÍNEZ Ma Carmen 9 Pedro-Dorotea Urb. Umbert AYMERICH GASCÓN Ma Carmen 12 Juan-Manuela Dr. Curell, 60 AYMERICH GASCÓN Ma Glória 10 Juan-Manuela Dr. Curell, 60 BALLESTER DEL VALLE Margarita 10 Jaime-Margarita Barcelona, 20 BARÓ COROMINAS Montserrat 9 Esteban-Montserrat Alsina Sensat, 2 BASCUÑANA BUSQUÍ Ma Dolores 10 Antonio-Dolores Verdaguer, 42 BASCUÑANA JUAN Ma Teresa 11 Miguel-Teresa Dr. Curell, 1 BASCUÑANA JUAN Rosario 7 Miguel-Teresa Dr. Curell, 1 BASOMBA LIARTE Ma Teresa 7 Ramón-Ma Teresa Angel Guimerá BASSAS RAMIS Ma Rosa 10 José-Juana San Agustín, 1 BASSÓ CAMPOS Ma Rosa 6 Luís-Balbina Avda. Montserrat BECH ISUAR Ma Isabel 7 José-Gloria Santiago Rusiñol, s/n BENITO SHAW Ma Carmen 9 Pablo-María Pere Grau, 2 BOLART VIDAL Ma Teresa 13 Juan-María Santo Domingo, 6 BOSCH ANDIÑACH Mercedes 6 Juan-Paquita San José, 32 BOTÉ FERNÁNDEZ Concepción 9 Jaime-Pilar Verdaguer, 23 CABALLERO TORRUELLA Antonia 7 Lorenzo-Josefa Bertran Estapé, 5 CABANES VERDARA Pilar 13 José-Teresa Flos y Calcat, 92 CAMÓS AZNAR Carmen 9 Guillermo-Margarita San Pedro, 22 CAMPÁS CUSSÓ Nuria 9 Quirico-Enriqueta Luís Millet, 4 CAMPS ALBERÓ Isabel 11 Francisco-Milagro Navarra, 74 CANAL RAMÉNTOL Juana 14 Jaime-Catalina José Antonio, 99 CANAL RAMÉNTOL Montserrat 12 Jaime-Catalina José Antonio, 99 CARBONELL ESTRUCH Montserrat 6 José-María San Bruno, 26 CARDONA BLASI Marta 6 José-Buenaventura Generalísimo, 41 CARO EJEA Juana 8 Bernardo-Maravillas José Antonio, 77 CARRERAS MARI Concepción 7 Luís-Rosa San Cristóbal, 25 CARRERAS PAGÉS Magdalena 7 Enrique-Concepción Angel Guimerá CASAHUGA VENDRELL Rosa 6 Antonio-Carmen Verdaguer, 13 CASALS AGUSTÍ Montserrat 8 Miguel-Antonia 27 de Enero, 16 CASALS ROCA Ma Teresa 12 Jaime-María Mtros. Villá, 59 CATALÁ BANÚS Ma Nuria 13 Emilio-Dolores José Antonio, 109 CÉSPEDES BOLART Ana Ma 6 Antonio-Montserrat Ctan. Mirambell, 51 CHARLE MIGUEL Ma Asunción 6 Teodoro-Constantina Verdaguer, 27 CHORNET FABREGAT Ana 12 Antonio-Josefa General Solchaga, 8 CID BALLVÉ Ana 6 Eudaldo-Teresa A.Girón CID BUSQUÍ Ma Asunción 11 Pedro-Rosa Pere Grau, 34 CID PADRÓS Josefina 10 José-Rosa Barcelona, 26

444 RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) CID PADRÓS Ma Isabel 6 José-Rosa Barcelona, 26 CISA FARRERONS Ma Antonia 8 Antonio-Dolores San Francisco, 19 CISA FARRERONS Ma Mercedes 12 Antonio-Dolores San Francisco, 19 CISA RAMÉNTOL Ma Teresa 6 Saturnino-Antonia Roman Fa bra, s/n CLIMENT AGUSTÍ Ma Lourdes 13 José-Teresa Barcelona, 5 CLOSA FÁBREGAS Encarnación Isidro-María Ctra. de Alella CLOSA FÁBREGAS Ma Mercedes Isidro-María Ctra. de Alella CLOTET PLA Ma Elena 7 Jaime-Elena García Morató CODINA SAMPIEDRO Isabel 8 Eduardo-Isabel José Antonio, 11 CODINA SAMPIEDRO Laura 7 Eduardo-Isabel José Antonio, 11 COLL FONT Ma Dolores 12 Salvador-Magdalena Generalísimo, 7 COLL PERARNAU Rosa Ma 12 Mateo-Ramona Alcazar de Toledo, 175 COLL POIRSON Camila 14 Dalmacio-María San Felipe, 23 COLOMÉ VILAGINÉS Ma Pilar 13 Manuel Dolores Casa de Campo, 2 COLOMER BUSQUETS Ma Dolores 6 Juan-Concepción Luís Millet, 33 COLOMER DE HARO Dolores 6 Pedro-Antonia Pere Grau, 18 CORCHS FUSTER Magdalena 10 Antonio-Teresa San Jerónimo, 6 COSTA CAMPS Margarita 8 Pedro-Margarita Verdaguer, 4 CREIXELL SOLÁ Gloria 6 Francisco-Rosa Barcelona, 22 CRISTIÁ GALLEGO Conchita 6 Casimiro-Ana Amadeo I, 3 CURELL COMELLAS Antonia 13 Salvador-Antonia José Antonio, 85 CURELL COMELLAS Josefa 8 Salvador-Antonia José Antonio, 85 CUSCÓ BASSAS Ana 6 Enrique-María Buenos Aires, 41 DE CASTELLAR BERTRAN Ma Josefa 9 José Ma-Montserrat Barcelona, 35 DEL ARCA DOMÍNGUEZ Francisca 10 Emilio-Luisa San Agustín, 19 DEL VALLE GRAU Ma Angeles 7 José-Angela San Jaime, 19 DELHORT LLOPART Montserrat 10 Miguel-Carmen Generalísimo, 3 DÍAZ CAPILLA Encarnación 8 Manuel-Pilar Pl. Calvo Sotelo, 18 DURÁN BARJA Ma Dolores 8 Juan-Carmen Casa de Campo, 22 DURÁN PERA Rosa 9 Martín-Rosa Barcelona, 41 DURÁN VILA Josefina 10 José-Antonia San José, 29 ESCOBET FREIXA Rosa 10 Gregorio-Mercedes General Solchaga, 9 ESTAPÉ SENSAT Ma Aurelia 13 Pablo-Claudina Generalísimo, 45 FÁBREGAS FEU Montserrat 6 Juan-Filomena Adra, 8 FABREGAT VIDAL Angela 10 Ramón-Jacinta Amadeo I, 17 FERRER RAMÓN Ana 12 Francisco-María Pere Grau, 18 FLO BRUGUÉS Rosa M. 9 Federico-Rosa Generalísimo, 29 FLO TORRELL Mercedes 6 Isidro-María San Miguel, 54 FONOLLOSA OLCINO Ma Antonia 6 Domingo-Rosa San Jerónimo, 16 FORTEA RABASSA Ma Angeles 10 Vicente-Victoria San Cristóbal, 22 FUENTES FERNÁNDEZ Ma Cristina Cayetano-Margarita San José, 29 FUENTES FERNÁNDEZ Rosa Ma Cayetano-Margarita San José, 29 GALBANY ROVIRA Montserrat 13 Juan-Jacinta Pl.G. Sanjurjo, 6 GALERA CASALS Josefa 13 José Ma-Josefa San Francisco, 2 GALERA VIDAL Nuria 9 Fernando-Eulalia Anselmo Clavé, 1 GANGES MASIP Ma Angeles 11 Pablo-Vicenta Dr. Curell, 15 GARANGOU GONZÁLEZ Natalia 10 Eugenio-Rosa Navarra, 2

RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) 445 GARCÍA ORTÍZ Ma Rosa 8 Patricio-Rosaura San Pedro, 12 GARCÍA PANADÉS Josefa 11 Víctor-Josefa Roman Fabra, 1 GARCÍA PANADÉS Teresa 6 Víctor-Josefa Roman Fabra, 1 GASPAR GRABULOSA Margarita 13 Juan-Montserrat Dr. Curell, 52 GAZA RIFÁ Rosa Ma 7 José Ma-Rosa Ma José Antonio, 14 GÁZQUEZ ANDUEZA Marina 12 Angel-Marina Navarra, 78 GELADÓ VINARDELL Josefina 12 Esteban-Teresa Navarra, 147 GENAVÉS LLAMBIAS Mercedes 7 Francisco-Mercedes Generalísimo, 41 GIBERNAU ESTRADA Ma Antonia 7 Agustín-Antonia San Rafael, s/n GIBERNAU SALOMÓ Ma Rosa 11 Jaime-Rosa Luís Millet, 63 GIMÉNEZ CASAHUGA Ma Lourdes 10 Jaime-Antonia San Agustín GIRALT ROSÉS Ma Carmen 13 Ramón-Josefa Luís Millet, 30 GISBERT COSTA Francisca 12 Francisco-Francisca Roman Fabra, 12 GISBERT COSTA Ma Pilar 10 Francisco-Francisca Roman Fabra, 12 GISBERT COSTA Ma Teresa 14 Francisco-Francisca Roman Fabra, 12 GÓMEZ SALINERO Benita 14 José-Benita San Felipe, 27 GOMILA CARBONELL Ma Cristina 7 Manuel-Adela Luís Millet, 64 GONZÁLEZ PASTRANA Felicidad 11 Daniel-Emilia Barcelona, 53 GONZÁLEZ PASTRANA Ma Isabel 9 Daniel-Emilia Barcelona, 53 GRIFOL VILA Carmen 6 Juan-Carmen Ctan. Mirambell, 6 HERNÁNDEZ BAILEN Remedios 12 Anselmo-Trinidad Jose Antonio, 71 IBAÑEZ CURULL Ma Isabel 7 Rogelio-Carmen Fontanills, 7 ILLA GONZÁLEZ Rosa 8 Medín-María Roman Fabra, 60 JERÉZ PANICELLO Blanca-Olga 13 Antonio-Josefa Esperanza, 38 JORDANA COLOMÉ María 7 Jaime-María San Jerónimo, 12 JUANOLA TAULERA Ma Dolores 11 José-Natalia Angel Guimerá LAFUENTE BALLABRIGA Ma Teresa 13 Nicomedes-María Flos y Calcat, 179 LAFUENTE VIDAL Ma Teresa 14 Félix-Consuelo San Jerónimo, 19 LINARES VALERO Angeles 6 Vicente-Juana 27 de Enero, 84 LLEUGER ESPADA Montserrat 6 Francisco-Amalia 27 de Enero, 19 LLEUGER GÓMEZ Ma Carmen 8 Andrés-Victoria Luís Millet, 29 LLOBET ROCA Montserrat 14 Jaime-María San José, 14 LLOP MARTORELL Nuria 6 José-Remedios San Miguel, 101 LLOP MARTORELL Rosa Ma 12 José-Remedios San Miguel, 101 LLOPART TUR Gloria 13 Ramón-Magdalena Urb. California LLORT SENDER Ma Mercedes 11 Pedro-Nieves Flos y Calcat, 170 LÓPEZ JIMÉNEZ Juliana 13 Alejandro-Ma Luisa Generalísimo, 13 LÓPEZ PEÑA Elvira 6 Antonio-Joaquina Barcelona, 22 LÓPEZ PEÑA Ma Pilar 9 Antonio-Joaquina Barcelona, 22 MARCH DURÁN Juana 12 Jaime-Valentina Casa de Campo, 23 MARCHENA ESPINAR Araceli 6 Manuel-María Buenos Aires, 8 MARCHENA ESPINAR Manuela 10 Manuel-María Buenos Aires, 8 MARCHENA ESPINAR Pilar 12 Manuel-María Buenos Aires, 8 MARIÑOSA ROSÉS Rosa 12 Pablo-Francisca Gaditana, 5 MARISTANY ALSINA Teresa 11 Pedro-Ma Teresa San Felipe, 79 MARISTANY ANGUERA Ma Antonia 11 Gerardo-Josefa Puerto Rico, 5 MARISTANY BADOSA Ana 14 Juan-Carmen Dr. Botey, 3 bis

446 RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) MARISTANY BUSCÁ Teresa 8 Gerardo-Mercedes San José, 24 MARISTANY VILÁ Antonia 12 Salvador-Antonia Dr. Curell, 40 MÁRQUEZ DURÁN Nuria 8 Francisco-Teresa Alcazar de Toledo, 88 MARTÍNEZ CARRIÓN Leonor 8 Manuel-Eusebia 27 de Enero, 10 MARTÍNEZ DOMÉNECH Dolores 9 Salvador-María Mtros. Villá, 56 MARTÍNEZ FERNÁNDEZ Montserrat 8 Alberto-Rosario Generalísimo, 53 MARTÍNEZ MARTÍNEZ Ma Rosa 8 Sócrates-María Italia, 100 MARTÍNEZ RAIMÍ Ma Carmen 13 Alfonso-Teresa Luís Millet, 24 MARTÍNEZ VINARDELL Josefina 8 Juan-Carmen Alcalzar de Toledo, 102 MAS VELEZ Margarita 8 Federico-Pilar San Antonio, 13 MASOLIVER RÓDENAS Ma Luisa 13 Joaquín-Magdalena Carretera de Teyá, 2 MASOLIVER RÓDENAS Ma Pilar 10 Joaquín-Magdalena Carretera de Teyá, 2 MASOLIVER SIGÜENZA Elisa Ma 6 José Ma-María San Cristóbal, 27 MATEU GARSETAS Ma Rosa 11 Martín-María Casa de Campo, 12 MAYOLAS PONS Rosa 13 Jaime-Rosa 27 de Enero, 54 MEYA MARTÍNEZ Ana Ma 9 Francisco-Ana Ma Camino ant.Alella MEYA MARTÍNEZ Consuelo 8 Francisco-Ana Ma Camino ant.Alella MILLET CASALS Ma Pilar 7 Jorge-Teresa Barcelona, 49 MILLET LÓPEZ Ma Ofelia 6 José Ma-Ma Dolores San Jerónimo, 25 MIR MASGRAU Ma Dolores 13 Juan-Engracia San Rafael, 5 MIRALLES COLOMER Ma Teresa 12 Juan-Teresa Pere Grau, 22 MIRAVET GRIFOLS Carmen 11 Juan-Josefa Flos y Calcat, 67 MIRAVET GRIFOLS Isabel 8 Juan-Josefa Flos y Calcat, 67 MIRET FLOTATS Ma Rosa 11 Juan-Dolores Flos y Calcat, 57 MISSÉ OLIVA Ma Carmen 10 Juan-Rosa Adra, 12 MOLINER CASANOVA Ma Teresa 9 José-Ramona Pere Grau, 16 MONJE ESPINOSA Asunción 13 José-Carmen 27 de Enero, 84 MORA CAMPS Ma Rosa 8 Francisco-María Verdaguer, 38 MORA PORTA Ana 12 José Ma-Antonia Italia, 81 MORAGUES IGLESIAS Montserrat 10 Antonio-Pilar Mtros.Villá, 5 MORÉ FÁBREGAS Ma Antonia 12 Juan-Josefa José Antonio, 115 MORELL DURÁN Montserrat 8 Alberto-María Roman Fabra, 58 MUÑOZ JORDANA Rosa Ma 10 Luís-Dolores San Cristóbal, 14 MUNTAL PRAT Montserrat 7 José-Mercedes Esperanza, 30 MURCIANO FERNÁNDEZ Esperanza 6 Jasús-Esperanza San Miguel NIELL CORTADELLAS Ana Ma 13 Gabriel-Francisca Adra, 75 NOGUER PAGÉS Montserrat 6 Juan-Consolación Dr. Curell, 19 OLIVERAS LÓPEZ Josefa 12 José-Susana Barcelona, 47 OLIVERAS SÁNCHEZ Ascensión 9 Pedro-Estefanía Fontanills, 32 ORQUÍN LLOPART Ma Carmen 13 Antonio-Enriqueta Alsina Sensat, 1 ORQUÍN LLOPART Mercedes 11 Antonio-Enriqueta Alsina Sensat, 1 ORRIOLS MATEU Mercedes 8 José-Juana Pere Grau, 54 PABLO SÁNDEZ Josefa 14 Juan-Juana Pozo, 3 PAGÉS ARENAS Rosa Josefa 10 Francisco-Filomena Urb. Montseny PAGÉS BUSQUETS Ma Carmen 8 Ezequiel-Carmen Luís Millet, 13 PAGÉS CASALS Ma Teresa 12 Pedro-Teresa Verdaguer, 46 PAÑELL GALERA Dolores 12 Juan-Dolores Luís Millet, 25

RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) 447 PARÉS JURIOL Ma Gloria 7 Juan-Dolores Barcelona, 51 PASCUAL GRAU Ma Victoria 11 Arturo-Ramona Pl. M.Monteys, 1 PAÚS NEGRE Ana Ma 6 Ricardo-Consuelo Amadeo I, 31 PEDRET MARTÍN Isabel 11 José-Isabel Santo Domingo PEIX CANALIS Josefina 11 José-Segunda José Antonio, 10 PERA CRUSAT Ma Gloria 11 Benito-Aurelia José Antonio, 47 PÉREZ FERNÁNDEZ Ma Carmen 7 José-María Esperanza, 42 PÉREZ MIRÓ Concepción 11 Julio-Magdalena Torrente Umbert PÉREZ MORENO Esther 14 Rufino-Luciana Santiago Rusiñol, 14 PIEDRAFITA RIBOT Manuela 7 Gregorio-Teresa San Agustín, 3 PIERA BADIA Ma Antonia 7 Francisco-Ma Teresa Verdaguer, 28 PIERA BADIA Ma Teresa 6 Francisco-Ma Teresa Verdaguer, 28 PINAZO CREIXEMS Ma Antonia 10 Antonio-María San Cristóbal, 13 bis PINTAT MATEU Bárbara 14 Antonio-Nieves José Antonio, 111 PINTAT MATEU Ma Nieves 10 Antonio-Nieves José Antonio, 111 PIQUERAS BONVEHÍ Josefina 10 Salvador-Hortensia San Felipe, 87 POCH SOLER Rita 6 Francisco-Rosa Esperanza, 18 PONS ROCA Montserrat 13 Camilo-Teresa Casa de Campo, 12 PROS CABRERAS Conchita 11 Francisco-Concepción Gral. Mola, 11 PUIG GARCÍA Concepción 9 Juan-Carmen San Agustín, 6 PUIG OBIOLS Ma Angeles 12 Pedro-Angela Casa de Campo PUIG ROSÉS Consuelo 8 Francisco-Antonia San Bruno, 15 PUIG ROSÉS Josefa 12 Francisco-Antonia San Bruno, 15 PUIG ROSÉS Soledad 10 Francisco-Antonia San Bruno, 15 PUJADAS FAMADAS Ma Rosa 8 José-Antonia Luís Millet, 18 bis RAMÉNTOL MANENT Ramona 13 José-Joaquina Ctan. Mirambell, 25 RAMÉNTOL PALAU Ma Teresa 14 Antonio-Rosa Pere Grau, 18 RAMÉNTOL ROSÉS Montserrat 6 Martín-Eulalia San Pedro, 21 REIG TARRAZON Ma Teresa 10 Pedro-Teresa Camino ant.Alella RENTER ARISA Ma Teresa 13 Pablo-Josefa Luís Millet, 55 REULL TORRANO Rosa 6 Magín-Rosa Alcazar de Toledo, 107 RIBES PEDRET Ma Luisa 11 José-Jacinta San Felipe, 10 RIERA VINARDELL Ma Rosa 6 Pedro-Rosa Casa de Campo, 3 RIPOL MILLET Marta 8 Javier-Marta Antonio Maura, 4 ROCA SALVATELLA Luisa 7 Jaime-Florentina San Miguel, 60 RODRÍGUEZ CASASAYAS Ana Ma 13 Rafael-Josefina Verdaguer, 13 RODRÍGUEZ CASASAYAS Teresa 6 Rafael-Josefina Verdaguer, 13 ROMEO MATAS Ma Pilar 10 Juan-María 27 de Enero, 62 ROMERO F.HUIDOBRO Ma Elisa 7 José Ma-Rosario Plaza España ROMEU MARCH Ma Rosa 10 José-Dolores Pere Grau, 18 ROSÉS ROCASALVA Ma Luisa 9 Pedro-María Generalísimo, 23 ROSSELL VIÑALS Francisca 14 Manuel-Antonia Colomina, 34 ROVIRA CANDELA Teresa 7 Jaime-Francisca Navarra, s/n ROVIRA GUTIÉRREZ Joaquina 14 Pedro-Cecilia San Bruno, 27 RUBIÓ SALA Mercedes 8 Pere Grau, 18 RUFETE CASAS Carmen 12 Antonio-Carmen Fontanills, 46 RUÍZ CUENCA María 10 Juan-Basilia San Miguel

448 RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) RUÍZ MARTÍNEZ Ana Ma 12 Alonso-Juana Ctan. Mirambell, 65 RUÍZ MARTÍNEZ Juana 7 Alonso-Juana Ctan. Mirambell, 65 RUYRA PAGÉS Gemma 13 José Ma-Candelaria Antonio Maura, 11 SABATÉ LAFUENTE Mercedes 13 José-Josefa San Pedro, 51 SAGRÉ MARQUÉS Montserrat 13 Juan-Montserrat Amadeo I, 21 SALARICH GIBERNAU Rosa 10 Miguel-Carmen Casa de Campo, 7 SALTOR PONS Carmen 9 Jorge-Carmen Fontanills, 23 SALVAT COLOMER Rosa 10 Pablo-Rosa Mtros. Villá, 57 SAMPERA PARÉS Ma Lourdes 8 Jaime-Cristina José Antonio, 33 SÁNCHEZ MERENCIANO Aurea 11 Alejandrina Pl.G. Sanjurjo, 2 SANTAMARÍA ESMERATS Esperanza 13 Salvador-Teresa Viviendas Puig y Roca SANTCLIMENTS CINCA Montserrat 11 Juan-Teresa Miguel Biada SAREROL RIBAS Ma Angeles 9 Juan-Angela San Bruno, 1 SECO JORDANA Marta 9 Enrique-Rosa 27 de Enero, 50 SEGURA COLL Carolina 6 Juan-Salvdor Mtros. Villá, 15 SENSAT MEDIAVILLA Ma Angeles 6 Silvestre-Ma Josefa San Felipe, 15 SOLÁ DOMÉNECH Montserrat 6 Antonio-Balbina Navarra, 96 SOLÉ ANDIÑACH Francisca 14 Antonio-Victoria 27 de Enero, 46 SOLÉ ANDIÑACH Ma Pilar 7 Antonio-Victoria 27 de Enero, 46 SOLER CALVET Rosa Ma 6 Juan-Antonia San Miguel 98 SUST TERRADES Irene 12 Pedro-Irene Mtros. Villá, 39 TALLADA NADAL Ma Teresa 6 José-María San Cristóbal, 25 TERRONES PUMAROLA Ana Ma 7 Candido-Florentina Generalísimo, 1 TORAN FUENTES Nuria 7 Enrique-Dolores San José, 12 TORRES LORENTE Ma Raquel 6 José-Raquel Buenos Aires, 14 UNTERLOHNER SAGRERA Montserrat 11 Carlos-Marcela Roman Fabra, 10 URRUTIA TERUEL Rosa Ma 6 José-Dolores 27 de Enero, 2 VENTEJO LERIN Josefa 9 Juan-Rosario Santo Domingo, 17 VENTEJO LERIN Ma Rosa 12 Juan-Rosario Santo Domingo, 17 VENTEJO RODÁ Francisca 11 Francisco-Maria Urb. California VENTURA MOMÓ Francisca 9 Salvador-María Buenos Aires, 4 VENTURA MOMÓ Ma Elena 12 Salvador-María Buenos Aires, 4 VERA ESCOLÁ Ma Pilar 12 Diego-Ma Pilar Antonio Maura, 12 VIDAL CUELLA Enriqueta 12 Enrique-Nicolasa Verdaguer, 31 VIDAL ESTRADA Ma Carmen 7 Juan-Ramona San José, 17 VIDAL TIÓ Eulalia 8 Emilio-Josefa Luís Millet, 14 VIDAL TIÓ Ma Teresa 6 Emilio-Josefa Luís millet, 14 VILA GUIX María 10 Francisco-María Generalísimo, 3 VILÁ PAGÉS Ma Carmen 7 Gabriel-Rosa Barcelona, 34 VILÁ PONS Ana Ma 13 Francisco-María Buenos Aires, 15 VILLÁ CARDONA Josefa 8 José-Juana Camil Fabra, 1 VILLÁ CARDONA Lourdes 11 José-Juana Camil Fabra, 1 VILLALBÍ GÓMEZ Montserrat 13 José-Flora 27 de Enero, 14 ZAMORA CAÑAMERAS Ma Rosa 6 Mariano-Josefa Anselmo Clavé, 3

RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) 449 RELACIÓ DE NENS DE 6 A 14 ANYS (ANY 1954)

COGNOMS NOM EDAT NOM DELS PARES ADREÇA

ABELLÓ MIRET Antonio 14 Juan-María San Bruno, 7 ABELLÓ MIRET Juan 11 Juan-María San Bruno, 7 AGUILAR LATIEGUI Javier 6 Flos Calcat, 86 AGUILAR LATIEGUI Rafael 9 Flos Calcat, 86 AGUILAR LÓPEZ Ernesto 10 José-Emilia Italia, 90 AGUILAR MORENO Manuel 10 Manuel-María San Bruno, 11 AGUILAR MORENO Miguel 5 Manuel-María San Bruno, 11 ALMUDI ANTÍN José Ma 9 Juan-Felisa Adra, 37 AMADOR TORREGLOSA Antonio 10 Juan-Ursula Dr. Botey, 11 ANDIÑACH AGUSTÍ Antonio 6 Francisco-María San Bruno, 10 ANDREU CEREZO Antonio 6 Antonio-Josefa Torrente Umbert, 6 ANGUERA PAGÉS Mariano 10 Pedro-Hortensia San Francisco, 13 ARAGAY MAYOLAS Luis 6 Pedro-Ana Esperanza, 34 ARAGÓ GRIFOL Alfonso 8 Alfonso-Carmen Camilo Fabra, 1 ARÁN GONZÁLEZ Juan 14 Mariano-Isabel San Francisco, 12 bis ARÁN GONZÁLEZ Mariano 8 Mariano-Isabel San Francisco, 12 bis ARÁN GONZÁLEZ Miguel 6 Mariano-Isabel San Francisco, 12 bis ARTIEDA GUITART Agustín 9 José-Elena Sto. Domingo, s/n ASENSIO CARDELL Gabriel 12 Ramon-Julia Roman Fabra, 2 AUSÓN MARTÍNEZ Antonio 7 Pedro-Dorotea Urb. Umbert AYMERICH GASCÓN Antonio 13 Juan-Manuela Sr. Curell, 60 AYMERICH GASCÓN Juan 8 Juan-Manuela Dr. Curell, 60 AZNAR OLIVA Francisco 7 Blas-María 27 de Enero, 3 BACH CASAHUGA José 11 Agustin-Josefa Ant. Maura, 11 BALLESTER DEL VALLE Jaime 6 Jaime-Margarita Barcelona, 20 BARBER MARFÁ Pedro 12 Antonio-Emilia San Felipe, 101 BARBER MARFÁ Salvador 8 Antonio-Emilia San Felipe, 101 BASSAS ABELLÓ Agustín 14 Juan-Antonia San Jaime, 20 BASSAS ABELLÓ Juan 9 Juan-Antonia San Jaime, 20 BASSAS GRAU Jaime 8 José-Juana San Agustín, 1 BAUCELLS MARISTANY José 8 José-Juanita J.A.Clavé, 8 BENITO SHAW Erico 9 Pablo-María Pere Grau, 2 BENITO SHAW Pablo 14 Pablo-María Pere Grau, 2 BERTRAN GURRI José Ignacio 10 José-Montserrat Pl.J.Bertran, 2 BIGAS VENDRELL José 9 Jaime-Rosa Sto. Domingo, 8 BOSCH LLOBET Miguel 13 José-Teresa San José, 30 BOSCH MARTISTANY Francisco 7 Juan-Josefa Pl. Calvo Sotelo, 14 BROTONS BAILÉN Francisco 8 Francisco-Francisca J.Verdaguer, 39 BUCH PEDRET Juan José 12 José-Pilar Sto. Domingo, 5 BUSQUETS VALLS Antonio 14 Martín-Antonia Ctra. de Teyá CAMPÁS CUSSÓ Jorge 13 Quirico-Enriqueta Luis Millet, 4 CAMPS DOMÉNECH Enrique 8 Enrique-Rosa Flos Calcat, 90 CÁNOVAS CÁNOVAS Francisco 8 Bernardino-Ana San Miguel, 89

450 RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) CARDONA BLASI José Ma 8 José-Ventura Generalísimo, 41 CASAHUGA VENDRELL Antonio 11 Antonio-Carmen J.Verdaguer, 13 CASALS AGUSTÍ Juan 14 Miguel-Antonia 27 de Enero, 16 CASALS ANDIÑACH Luís 6 Gabriel-Remedios Barcelona, 19 CASANOVAS MARTÍNEZ Sergio 10 Avda. P. Estapé CASTILLO BASSAS José 7 Aurelio-Isabel Italia, 79 CESARI BENEDI Juan 14 José Ma-Angeles San José, 5 bis CÉSPEDES BOLART Francisco 8 Antonio-Montserrat Cap. Mirambell, 51 CID BALLVÉ Eudaldo 8 Eudaldo-Teresa Avda. Giron, s/n CID BUSQUETS Antonio 6 José-Luisa San Antonio, 23 CLOTET PLA Jaime 9 Jaime-Elena G. Morató, s/n CODINA DALMAU Ramon 7 José-Rosa Sto. Domingo, 10 COLL PERARNAU Liberto 14 Mateo-Ramona Alc. de Toledo, 175 COLLADO GIL Santiago 9 José-María San Jaime, 14 COLOMÉ CASANOVAS Miguel 8 Mateo-María San Agustín, 10 COLOMÉ COSTA Joaquin 11 Juan-Marcelina Casa Solar, s/n COLOMER ALEGRET José Ma 14 Juan-María San Cristóbal, 15 COLOMER ALEGRET Juan 9 Juan-María San Cristóbal, 15 COLOMER ALEGRET Pedro 12 Juan-María San Cristóbal, 15 COLOMER DE HARO Salvador 11 Pedro-Antonia Pere Grau, 18 COMAS FUSTER Luís 6 Alfonso-Alicia San Miguel, 104 COMPANY SADURNÍ Joaquin 14 Joaquín-Carmen Cap. Mirambell, s/n CONDEMINAS CAPELL Arturo 7 Jesús-Montserrat Dr. Curell, 10 CONESA ARMERO Jaime 6 Pedro-Benita Colomina, 22 CONESA ARMERO Jorge 9 Pedro-Benita Colomina, 22 CONESA ARMERO José 14 Pedro-Benita Colomina, 22 COROMINAS MARISTANY José 8 Damián-Rosa Dr. Botey, 2 DE CASTELLAR BERTRAN Joaquin 7 José Ma-Montserrat Barcelona, 35 DE CASTELLAR BERTRAN Juan Ma 12 José Ma-Montserrat Barcelona, 35 DE MIGUEL PAGÉS Eduardo 11 Eduardo-Ma Teresa José Antonio, 53 DEL VALLE GRAU José 9 José-Angela San Jaime, 19 DOMÉNECH CARDELL Jaime 6 Enrique-Mercedes Roman Fabra, 62 DOMÉNECH GIMÉNEZ José 13 José-Concepción Flos Calcat, 94 DURÁN BARJA Domingo 12 Juan-Carmen Casa de campo, 22 DURÁN FERRÁN Gabriel 13 Florencio-Francisca Dr. Botey, 14 DURÁN FORTUNY Jaime 9 Jaime-Montserrat Esperanza, 19 DURÁN MARTÍNEZ Juan 6 Francisco-Montserrat José Antonio, 71 EXPÓSITO RAMÉNTOL Isidro 10 Francisco-Carmen Pere Grau, 46 FÁBREGAS CARDONA Francisco 14 Ramón-María José Antonio, 115 FABREGAT VIDAL Ramón 13 Ramon-Jacinta Amadeo I, 17 FARRÉ PRATS Miguel 7 José Ma- Josefa Alc. de Toledo, 90 FARRÉ PRATS Pedro Jorge 12 José Ma-Josefa Alc. de Toledo, 90 FARRÉ SÁNCHEZ Juan 12 Salvador-Manuela Flos Calcat, 187 FERNÁNDEZ JORDANA Saturnino 14 José-Carmen Generalísimo, 50 FERNÁNDEZ MORA Fernando 7 Mariano-Pliar Benos Aires, 43 FERRER GUITART José 6 José-Rosa San Miguel, 182 FITÓ MORA Ramón 7 Pablo-Teresa Navarra, s/n

RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) 451 FLO SALMURI José 6 José-Mercedes Luis Millet, 54 FLURIACH RAMÉNTOL Jorge 7 Joaquín-Josefa José Antonio, 99 FONT VILÁ Benito 9 José-Madrona Amadeo I, 5 FORTEA RABASSA Alfonso 12 Vicente-Victoria San Cristóbal, 22 FORTEA RABASSA Vicente 10 Vicente-Victoria San Cristóbal, 22 FORTUNY SANTÍN Juan 13 Andrés-Dolores Pere Grau, 61 FUENTES FERNÁNDEZ José Antonio Cayetano-Margarita San José 29 FUENTES FERNÁNDEZ Juan Javier Cayetano-Margarita San José, 29 FUSTER DURAN Joaquín 12 Jerónimo-María Ctra. de Teyá FUSTER PADRÓS Roberto 8 Roberto-Mercedes Av. N. Sra. del Carmen GALERA ARMENGOL Luís 6 Luis-Margarita Luis Millet, 52 GALERA CASALS Antonio 10 José Ma-Josefa San Francisco 2 GALERA SUÑÉ Tomás 9 Tomás-Antonia Dr. Botey, 13 GALLARTE BONIAS Vicente 13 Vicente-María San Cristóbal, 17 GANGES MASIP Andrés 5 Pablo-Vicenta Dr. Curell, 15 GARANGOU GONZÁLEZ Juan Fco. 14 Eugenio-Rosa Navarra, 2 GARCÍA TORRES Javier 7 Joaquin-Francisca Italia, 92 GAZA RIFÁ José Ma 6 José Ma-Rosa Ma José Antonio, 14 GENAVÉS LLAMBIAS Carlos 14 Francisco-Mercedes Generalísimo, 41 GENAVÉS LLAMBIAS Francisco 10 Francisco-Mercedes Generalísimo, 41 GENER MURCIANO Pedro 14 Vicente-Dolores 27 de Enero, 54 GIBERNAU DE CEA Federico 8 Federico-Ma Juana Gaditana, 6 GIBERNAU DE CEA José Luis 6 Federico-Ma Juana Gaditana, 6 GIL GIL Luis Ma 6 Narciso-Rosario Adra, 27 GIMÉNEZ CASAHUGA Jaime 7 Jaime-Antonia San Agustín, s/n GIMENO SERRA Fernando 12 Norberto-Herminia Viv. Sta. Rosa GIRALT MARTÍNEZ Juan 14 Pedro-Bernardina 27 de Enero, 19 GODÁS GRAS Jorge 10 Esteban-Carmen Amadeo I, 1 GÓMEZ DOMÉNECH Ramón 8 Ramón-Matilde José Antonio, 115 GÓMEZ GRAU Antonio 12 Tiburcio-Leocadia San Miguel, 84 GÓMEZ GRAU Joaquin 9 Tiburcio-Leocadia San Miguel, 84 GÓMEZ RODRÍGUEZ Manuel 6 Manuel-María Flos Calcat, 73 GONZÁLEZ PASTRANA José Luis 6 Daniel-Emilia Barcelona, 53 GRAMUNT MATAS Miguel 8 Joaquin-Primitiva Avda. Girón, s/n GRANÉ TABARAS Jaime 14 Jaime-María Alsina Sensat, 5 GUARDIOLA CASELLAS José Ma 8 Pablo-Carmen San José, 4 GÜELL CARNICÉ Enrique 10 Enrique-María Villa Jardín HERNANDEZ BAILÉN Francisco 8 Anselmo-Trinidad José Antonio, 71 HERRERA TURÓN Ricardo 10 Joaquin-María San Juan, 12 HUGUER SALA Emilio 10 Emilio-Antonia Luis Millet, 62 IBÁÑEZ CURULL Rogelio 13 Rogelio-Carmen Fontanills, 7 IBÁÑEZ LLOREDA Mariano 9 José-Mercedes Generalísimo, 53 ISERN ÁLVAREZ Pedro 13 José-Celia San Felipe, 21 ISERN RIBÓ José Ma 9 José-Susana Dr. Curell, 44 JAEN TOMÁS Eduardo 6 Pedro-Maria Amadeo I, 11 JORDÁ OLIVÉS José 6 Salvador-Margarita Italia, 77 JORDANA COLOMÉ Juan 11 Jaime-María San Jerónimo, 12

452 RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) LACÁRCEL FUGUET Luis 6 Antonio-Rosario Flos Calcat, 164 LAFAU PLANA Alfredo 11 Enrique-María Camilo Fabra, 5 LAFAU PLANA Carlos 9 Enrique-María Camilo Fabra, 5 LAFAU PLANA Enrique 13 Enrique-María Camilo Fabra, 5 LAFUENTE VIDAL Francisco 10 Félix-Consuelo San Jerónimo, 19 LATORRE GRAU Javier 12 Mariano-Dolores Flos Calcat, 65 bis LECHA MILLET Emilio 8 Emilio-Francisca Mtros. Villá, 21 LLADÓS TOLRÁ Joaquín 12 Ramón-Antonia San Cristóbal, 12 LLOBET PERARNAU José 6 José-María San Miguel, 186 LLOP DOU Francisco 7 Joaquín-Francisca Pl.J.Bertran, 3 LLOP DOU Juan Fco. 8 Joaquín-Francisca Pl.J.Bertran, 3 LLOPART BORRÁS Ramon 9 Ramón-Magdalena California LLUCH MUJAL Juan 14 Juan-Dolores San José, 15 LUCAS RUÍZ Manuel 6 Torrente Umbert, 6 MADRID JURIOL Antonio 10 Ramon-Francisca Navarra, 111 MARISTANY BUSCÁ Gerardo 13 Gerardo-Mercedes San José, 24 MARISTANY BUSCÁ Juan 9 Gerardo-Mercedes San José, 24 MÁRQUEZ DURAN José Ma 10 Francisco-Teresa Alc. de Toledo, 88 MARTÍ COLOMER Pedro 14 Luís Millet, 33 MARTÍNEZ MONREAL Eduardo 11 J.Dionisio-Ma Dolores J.Verdaguer, 43 MARTÍNEZ ROS Angel 7 Mariano-María Adra, 27 MARTÍNEZ ROS Francisco 11 Mariano-María Adra, 27 MARTÍNEZ ROS Manuel 12 Mariano-María Adra, 27 MARTORI TORREGROSA Jaime 10 Juan-Enriqueta Dr. Curell 78 MARTOS PONS Juan 11 Francisco-María 27 de Enero, 88 MASIP COLOM Andrés 7 Eugenio-Dolores Fontanills, 54 MASOLIVER MAYOR Jorge 13 José-Gertrudis San Pedro, 1 MASSANA AULADELL Ramón 12 Miguel-Josefa San Jaime, 18 MASSANAS BLANCH Jaime 12 Alberto-Teresa Pl.G.Solchaga, 7 MASSANÉS VILLALONGA Ricardo 9 Juan-Enriqueta Adra, 37 MATEU GARSETAS Isidro 12 Martín-María Casa de campo, 12 MATEU MORENO Félix 13 Félix-Teresa San Rafael, 4 MESTRES CANALS Jorge 7 German-Conchita San Felipe, 4 MILÁ GALCERENY Jorge 10 Salvador-Elvira 27 de Enero, 64 MILLET CASALS Jorge 10 Jorge-Teresa Barcelona, 49 MILLET ESTAPÉ Raúl 10 Pedro-Laura Pere Grau, 15 MILLET LÓPEZ Manuel 7 Jose Ma-Ma Dolores San Jerónimo, 25 MILLET LÓPEZ Pedro 8 José Ma-Ma Dolores San Jerónimo, 25 MIR MASGRAU Antonio 8 Juan-Engracia San Rafael, 5 MIR MASGRAU José Ma 13 Juan-Engracia San Rafael, 5 MIRAPEIX BASOMBA Jaime 9 Esteban-María San Antonio, 22 MISSÉ OLIVA Francisco 7 Juan-Rosa Adra, 12 MISSÉ TORTÓS Jaime 13 Pedro-Mercedes San Agustín, 9 MOLINER CASANOVA Joaquin 10 José-Ramona Pere Grau, 16 MORA GRANÉ Roque 14 Antolín-Rosa San Bruno, 14 MORAGUES IGLESIAS Miguel 8 Antonio-Pilar Mtros. Villá, 5 MORERA ANGLADA José 10 Ramón-Josefa Viviendas Puig y Roca

RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) 453 MUÑOZ JORDANA Luís 12 Luís-Dolores San Cristóbal, 14 MURAY RUBIO Juan 9 Antolín-Teresa Pozo, 11 MURIEL FOLGUERA Emilio 13 Emilio-Teresa San Pedro, 2 MUSSULL FONT Joaquín 13 Félix-María San Rafael, 23 NIETO ROIG Adolfo 9 José-Rosa San Jaime, 16 NOGUÉS REULL Mariano 7 José-Rosa Pere Grau, 46 OLLÉ VIDALES Juan 8 Andrés-Rosario San Felipe, 17 OLTRA BOLART Jorge 11 Federico-Francisca San Jerónimo, 1 ORENSANZ ALBIACH Jesús 13 Felipe-Josefa J.Verdaguer, 43 PADRÓS ARBÓS Pedro 9 Miguel-Jacinta Esperanza, 42 PAGÉS ALBA Miguel 12 Salvador-Benita Fontanills, 27 PAGÉS SANJUAN Jorge 8 José-Jacinta Santa Rosa, 21 PARDO FELIP Carlos 7 Carlos-Julia Mtros. Villá, 1 PASCUAL GRAU Arturo 8 Arturo-Ramona Pl. M.Monteys, 1 PAÚS NEGRE Francisco 12 Ricardo-Consuelo Amadeo I, 38 PAÚS NEGRE German 10 Ricardo-Consuelo Amadeo I, 38 PEIX CANALÍS José 7 José-Segunda José Antonio, 10 PERA CRUSAT Jaime 9 Benito-Aurelia José Antonio, 47 PERA CRUSAT Joaquin 7 Benito-Aurelia José Antonio, 47 PERELLO CAPO Juan 8 Juan-María J.Verdaguer, 13 PÉREZ GARCÍA Fernando 7 Adolfo-Concepción Luis Millet, 31 PÉREZ RODRÍGUEZ Vicente 12 José Dr. Curell, 84 PETRI GARCÍA Luis 13 Tomas-Aurora San Juan, 10 PETRI GARCÍA Mario 11 Tomás-Aurora San Juan, 10 PIEDRAFITA RÁEZ Francisco 8 José-Pilar San Agustín, 3 PIEDRAFITA RIBOLT Javier 13 Gregorio-Teresa San Agustín, 3 PIJOAN ESMERATS José Ma 7 Vicente-Josefa Dr. Curell, 78 PINAZO CREIXEMS Carlos 14 Antonio-María San Cristóbal, 13 POCH SOLER Antonio 11 Francisco-Rosa Esperanza, 18 PONS BERTRAN Martin 6 Luís-María Casa Solar, s/n PONS DURÁN Antonio 6 Antonio-Rosa Ma Avda. Giron, s/n PONS ESPINET Agustin 8 José-Concepción Italia, 86 PONS ESPINET Casimiro 10 José-Concepción Italia, 86 PONS GARCÍA Juan 7 Antonio-Josefa 27 de Enero, 86 PONS GIRONÉS Juan 11 Pedro-Concha San Marcos, s/n PONS SALA Jaime 7 José-Rosa Buenos Aires, 45 POVEDANO PUIGDEMONT Miguel 7 Miguel-María San Antonio, 17 POVEDANO PUIGDEMONT Pedro 8 Miguel-María San Antonio, 17 PRATS CABOT Isidro 9 Pedro-Angela Barcelona, 18 PRATS CABOT José 8 Pedro-Angela Barcelona, 18 PRATS CABOT Juan 8 Pedro-Angela Barcelona, 18 PRATS MOTOS Pablo 6 José-Rosario Federico Bosch, 2 PUIG GARCÍA Bartolomé 9 Juan-Carmen San Agustín, 6 PUIG PAGÉS Pedro 8 Pedro-Josefa Casa de campo, 5 RAFART PÉREZ José Carlos 6 J.Verdaguer, 9 RAFART PÉREZ Luciano 13 J.Verdaguer, 9 RAIMÍ MATEOS Jaime 6 Jaime-Emilia San Rafael, 17

454 RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) RAMÉNTOL CASAS Francisco 9 Francisco-Ramona José Antonio, 117 RAMÉNTOL COLOMER Juan 14 Juan-Pilar Pere Grau, 89 RAMÉNTOL DUÑÓ Jaime 9 Rosendo-Mercedes Mtros. Villá, 35 RAMÉNTOL SERRA Miguel 6 Carlos-Dolores Flos Calcat, 162 RAMÉNTOL VILÁ MartÍn 8 Fernando-Isabel J.Verdaguer, 32 RAMÍREZ FUENTES José 7 Rafael-Josefa Amadeo I, 15 RAMÍREZ FUENTES Rafael 11 Rafael-Josefa Amadeo I, 15 RAMONET MOLAS Rafael 12 Juan-Manuela Ctra. de Teyá REIXACH LLORENS Jorge 6 Agustín-María Barcelona, 55 REIXACHS ROSÉS Antonio 13 Flos Calcat, 180 RENTER BUSQUETS Francisco 13 Francisco-María San Pedro, 54 RIBAS CASTELLSAGUÉ Agustín 8 Agustín-Margarita San Agustín, s/n RIBAS CASTELLSAGUÉ Fernando 14 Agustín-Margarita San Agustín, s/n RIERA ESCANELLAS José Ma 10 Miguel-Dolores 27 de Enero, 82 RIERA VALLS Enrique 9 Luis Millet, 65 RIPOL MILLET Bruno 12 Javier-Marta Ant. Maura, 4 RIPOL MILLET Clàudio 11 Javier-Marta Ant. Maura, 4 RIPOL MILLET Javier 9 Javier-Marta Ant. Maura, 4 RIUS CUNILL Octavio 13 José-Andrea Ant. Maura, 14 RODRÍGUEZ CASASAYAS Rosendo 12 Rafael-Josefina J.Verdaguer, 13 ROIG MORENO Benito 9 Enrique-María Fontanills, 40 ROMERO PLANAS Pedro 14 Cristóbal-Rosa José Antonio, 4 ROMEU MATAS José 9 Juan-María 27 de Enero, 62 ROSÉS ROSÉS Gerardo 10 José-Francisca Fontanills, 17 ROSÉS ROSÉS José 13 José-Francisca Fontanills, 17 ROSSELL PUIG Jaime 12 Jaime-Josefa 27 de Enero, 14 ROSSELL PUIG Pedro 11 Jaime-Josefa 27 de Enero, 14 ROSSELL VIÑALS Juan 7 Manuel-Antonia Colomina, 34 ROSSELL VIÑALS Manuel 10 Manuel-Antonia Colomina, 34 ROURA VILANOVA Luis Ma 8 Juan-Ma Teresa 27 de Enero, 44 ROVIRA COLOMER José 14 Juan-Isidra San Pedro, 40 ROVIRA GUTIÉRREZ José Luis 11 Pedro-Cecilia San Bruno, 27 RUÍZ DURÁN Damián 9 Diego-Emilia Luis Millet, 23 SABATÉ TORRUELLA Francisco 6 Buenaventura-Josefa San Pedro, 15 SABATÉ TORRUELLA José 6 Buenaventura-Josefa San Pedro, 15 SÁENZ OLLÉ Eduardo 10 Isidro-Joaquina Beunos Aires, 6 SÁENZ OLLÉ Joaquin 6 Isidro-Joaquina Buenos Aires, 6 SAGRÉ MARTÍNEZ Juan 10 Jacinto-Pepita Torrente Vallmora SALA ANTON Jaime 13 Benito-Amparo Amadeo I, 7 SALTOR PONS Antonio 6 Jorge-Carmen Fontanills, 23 SALTOR PONS Jorge 7 Jorge-Carmen Fontanills, 23 SALVADOR GIL Jaime 11 Jaime-Inocencia Cap. Mirambell, s/n SALVAT COLOMER Salvador 9 Pablo-Rosa Mtros. Villá, 57 SÁNCHEZ GARCÍA Bautista 6 Juan-Dolores J.A.Clavé, 16 SÁNCHEZ GARCÍA José 8 Juan-Dolores J.A.Clavé, 16 SÁNCHEZ GARCÍA Juan 14 Juan-Dolores J.A.Clavé, 16 SÁNCHEZ GARCÍA Sebastian 11 Juan Dolores J.A.Clavé, 16

RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) 455 SANCLIMENTS ROIG Jorge 8 Jaime-Maria Amadeo I, 13 SANCLIMENTS ROIG Juan 9 Jaime-Maria Amadeo I, 13 SANZ SANJUAN Agustin 13 Carmelo-Carmen San Pedro, 28 SANZ SANJUAN Santiago 6 Carmelo-Carmen San Pedro, 28 SERRABOU VERDERA Juan 12 Salvador-Josefa Flos Calcat, 92 SIMÓ MATAS Jesús 7 José-Rosa Esperanza, 40 SIMÓ MATAS Juan 13 José-Rosa Esperanza, 40 SOLÉ ANDIÑACH José 10 Antonio-Victoria 27 de Enero, 46 SOLÉ MARSIÑACH Francisco 10 Antonio-Matilde Camilo Fabra, 2 SOLÉ MARSIÑACH José Ma 6 Antonio-Matilde Camilo Fabra, 2 SOLER BATLLE Jorge 7 Salvador-María Casa Solar, s/n SOLER GELOBERT Javier 7 Luís-Mercedes José Antonio, 11 SOLER GELOBERT Jesús 12 Luís-Mercedes José Antonio, 11 SOLER GELOBERT Luís 9 Luís-Mercedes José Antonio, 11 SUBIRÁ ESTAPÉ Jorge 6 Jaime-Rosa Mtros. Villá, 18 TALLADA NADAL José 9 José-María San Cristóbal, 25 TALLADA NADAL Juan 14 José-María San Cristóbal, 25 TELLO ÁLVAREZ German 6 Manuel-María Buenos Aires, 16 TIÓ ANTEM Juan 7 José-Francisca Ant. Maura, 7 TORRANO HERRERA Joaquin 8 Mariano-Adela Flos Calcat, 183 TORRELLA CODINA Carlos 9 Torrente Umbert, 6 UNTERLHONER SAGRERA Juan 14 Carlos-Marcela Roman Fabra, 10 URRUTIA TERUEL Francisco 14 José-Dolores 27 de Enero, 2 URRUTIA TERUEL Jorge 8 José-Dolores 27 de Enero, 2 VENDRELL MADRID José Ma 10 Esteban-Paquita San Bruno, 18 VENDRELL MARÉS Pelegrín 8 Martín-Teresa Cap. Mirambell, 10 VENDRELL TORRES José 14 José-Francisca San Felipe, 8 VERA ESCOLÁ Diego 13 Diego-Ma Carmen Ant. Maura, 12 VIADÉ ROMERO Jaime 7 Juan-Francisca Barcelona, 19 VIAYNA LEZO Juan Antonio 10 Juan-Carmen Generalísimo, 51 VIAYNA LEZO Manuel 7 Juan-Carmen Generalísimo, 51 VICHÉ CASAS Miguel 9 José-María Urb. Umbert VIDAL PUIG José Ma 9 José-Francisca San Jerónimo, 14 VIDAL PUIG Salvador 6 José-Francisca San Jerónimo, 14 VILA PLODARI Juan 10 Juan-Paulina Barcelona, 4 VILA PLODARI Santiago 7 Juan-Paulina Barcelona, 4 VILA VIDALES Pedro 14 Jaime-Juana San Felipe, 17 VILALTA PARÉS Pedro Ant. 14 Ramón-Asunción Mtros. Villá, 48 VILLÁ CORTADA Marcos 9 Marcos-Ramona Avda. Pau Estapé, s/n VILLÁ CORTADA Ricardo 9 Marcos-Ramona Avda. Pau Estapé, s/n VIVES GANGES Enriques 9 Salvador-Juana Amadeo I, 40 XIFRA GRAU Domingo 7 José-Rosa Italia, 98 YELA ESPINASA Jaime 10 Angel-Rosa Colomina, 23

456 RELACIÓ DE NENS I NENES DE 6 A 14 ANYS (1954) Un correu electrònic als mestres

Fa dos anys vaig rebre un correu electrònic sense que posés el nom de l’autor, però és tan bonic i interessant al mateix temps, que el dedico a tots els mestres perquè crec que pot ser un decàleg per a la seva feina, si més no, poden ser unes pautes a tenir en compte.

Recorda mestre/a,

Recorda que... la memòria dels teus alumnes és fràgil, obliden fàcilment allò que han après. Però la memòria del seu cor reté per a tota la vida allò que ha sentit i ha viscut. Si vols educar, procura no omplir el seu cap de coneixements. És molt millor que omplis els seus cors de valors i de vivències. Recorda que... es produeix més calor encenent un llumí que parlant de foc. Que il·lumines molt més encenent una espelma que descrivint el sol. Si vols educar no imposis els teus camins. Mostra els teus ideals caminant. No els ofeguis amb el pes de normes i de preceptes. Recorda que no es pot educar sense amor. Així, doncs, estima els teus alumnes tal com són. Si estimes i vius sincerament... educaràs sense proposar-t’ho. Si no estimes, si no vius de veritat... no educaràs per més que ho intentis. Educar és mostrar camins amb amor!

El Masnou, 10 de desembre de 2008

457

Agraïments de l’autor

Fundació Privada la Calàndria Ma Carme Giralt Rosés Arxiu Municipal del Masnou Jordi Grau Bueno Elena Alcina Saltor Montserrat Grau Sanchis Lourdes Alemany Mateu Alba Hernández Pol Francesc Alemany Mateu Beth Jordà Rafart Paquita Andiñach Consuelo Mairal Diestre Josep Azuara Gonzalez Josep Mayolas Ballester Anna Balagué Espinosa Ma Antònia Moré Fàbregas Pilar Benito Piedrafita Teresa Ma Muela Martin Ambròs Bertran Garcia Dolors Oliveras Giralt Mercè Bosch Andiñach Joan Puig Bofill Joan Bosch Monegal Josep Puig Marcos Pilar Buch Pedret Josep Ma Puñet Aymemí Alfonso Carpio Abad Palmira Robles Carro Teresa Casacuberta Vilardell Genoveva Roigé Barrull Joan Casals Agustí Gregòria Romano Garcia Núria Corbera Vives Montserrat Rosanes Martí Rosa Costa-Jussà Esther Roura Missé Rosa Cuella Serrano Josep Maria Rovira Fius Carme Duran Mas Maria A. Rovira Roses Temi Duran Puig Ma Lluïsa Ruhí Planas Cristina Espuga Montserrat Salvatella Terradas Conxa Fernàndez Martorell Dolors Sampera Parés Gumersinda Franco Gonzàlez Àngels Soler Vila Amàlia Garcia Mercadal Rita Terradas Estrada Nieves Garcia Villar Amparo Vàzquez Sànchez Ma Dolors Garrido Gonzàlez Núria Vila Fortuny Carme Giol Abril Maria Villalta Morro

459

Bibliografia:

Documents de l’Arxiu Municipal del Masnou.

M.A.de la Cruz, Catedràtic de Filosofia - Panorama del pensamiento español en la segunda mitad del siglo XIX.

Historias de España - Historia del siglo XX - El Sexennio Democrático (1868-1874).

Maribel Elena Morales. Enfoque tradicional vs enfoque contemporáneo de la didáctica.

S. Marquès (Universitat de Girona): Ensenyament republicà vs ensenyament franquista: la repressió del magisteri i Acta d’homenatge als mestres de la República, 4-5-2006.

S. Marquès (Universitat de Girona) Ensenyament republicà vs ensenyament franquista: la repressió del magisteri.

Reportatge: la República dels mestres. Presència de l’1 al 7 de desembre de 2006.

Olga Roig. Institución educativa española. Abril 2002.

Josep Picas. Jornades Culturals i Pedagògiques «Rosa Sensat», 1995.

461