DOCSLIB.ORG

L'ensenyament Al Masnou (1825-2008)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
L'ensenyament Al Masnou (1825-2008) L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) Francesc Fàbregas i Cardona L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) Edita: Fundació la Calàndria C. Dr. Agell, 5. 08320 El Masnou Tel. 93 540 40 72 www.lacalandria.cat Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig Fotografies: Josep Puig Correcció de textos: Àngels Gayetano Producció: Ramon Ruiz Bruy Portada: Imatge de la 2a classe del curs 1933-1934 del col·legi Ocata. El professor és en Josep Pericot Llorensí. Dipòsit Legal: ?????????????? NOTA: cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa, per cap mitjà electrònic, químic, mecànic, òptic, de gravació o fotocopiat, sense prèvia autorització dels autors i dels qui han cedit les imatges. L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) Francesc Fàbregas i Cardona Fundació la Calàndria Dedicat a la figura del mestre, i en particular a tots aquells mestres que han ensenyat i ensenyen al Masnou, i que han fet i fan de la seva feina una dedicació exemplar d’esforç, qualitat i humanitat envers els seus alumnes. A tots ells, el meu agraïment més sincer. Viure és batallar amb els nostres esperits situats en el nostre cor i en el nostre cervell. Escriure és, en canvi, assentar-se i jutjar-se un mateix. Henrik Ibsen ÍNDEX Pròleg . 9 Introducció . 15 Història de l’ensenyament a Espanya a partir del segle XIX . 19 L’educació al segle XX . 25 L’ensenyament a Catalunya durant la segona República (1931-1939) . 29 L’ensenyament al Masnou durant la segona República (1931-1939) . 45 L’escola franquista (1939-1970) . 61 Llei d’Instrucció Pública (1857) . 67 Llei General d’Educació i Reforma Educativa (1970) . 77 Estadística dels centres escolars del Masnou (1974-1988) . 83 Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu - LOGSE (1990) . 89 Ensenyar o Educar . 93 Normalització lingüística a les escoles . 95 Concurset de trasllats de mestres . 101 Centre Educatiu del Baix Maresme (1992) . 105 Centre de Formació d’Adults del Masnou (1979) . 111 Col·legis que hi havia al Masnou . 123 L’Acadèmia Bosch (1950-1981) . 127 La Cooperativa Escolar Marinada (1969-1988) . 133 Escoles infantils que hi ha actualment al Masnou . 149 – Llar d’infància Rita Terradas (1967) . 151 – Escola bressol Petit Vailet (1999) . 157 – Escola d’infants Bambi (2001) . 161 – Escola bressol Sol Solet (2005) . 165 Col·legis que hi ha actualment al Masnou . 171 – Col·legi Ocata (1840) . 173 – Col·legi la Immaculada de les Escolàpies (1852) . 229 – Col·legi Sagrada Família d’Urgell (1914) . 245 – Escola Bergantí (1968) . 259 – Institut Maremar (1969) . 275 – Institut Mediterrània (1977) . 309 – Col·legi Rosa Sensat (1978) . 335 – Col·legi Lluís Millet (1978) . 363 – Col·legi Ferrer i Guàrdia (1982) . 393 – Col·legi Salvador Espriu - Marinada (1988) . 413 Història de la Rosa Sensat . 429 Medalles de la vila concedides i relacionades amb l’ensenyament . 433 Pressupostos municipals . 439 Alcaldes i regidors d’Ensenyament . 441 Relació de nens i nenes de 6 a 14 anys (1954) . 443 Un correu electrònic als mestres . 457 Agraïments de l’autor . 459 Bibliografia . 461 PRÒLEG Tot quan tu necessites és en tu mateix. Fun Chang Què és educar? Em faig aquesta pregunta mil i una vegades sense saber què contestar. Tornem-hi, que potser només ha estat l’impacte inicial: què és educar? De fet, el més curiós és que tinc (com cadascú) centenars de possibles respostes a aquesta pregunta; així és, moltes idees em vénen al cap només de pensar en aquesta paraula. Potser, al cap i a la fi, educar és tot plegat: tot el que fem cap als altres i tot el que ens aportem els uns als altres. Però, aleshores, és tot tan senzill? O se’ns demana una reflexió molt més comple- xa i concreta? En primer lloc, i ja d’entrada, els éssers humans ens trobem dins d’un ambient físic i social on, essent-ne conscients o inconscients, tenim el do de poder influir (educar) a l’al- tre i que, a la vegada, aquest altre ens influeixi (eduqui) a nosaltres. Podríem dir-ne, un procés recíproc. Succeeix així en els éssers humans. Però, i en la resta d’éssers vius? Quan parlem d’e- ducar, ¿és només una característica específica dels humans, o els altres éssers vius del pla- neta també en gaudeixen? Permeteu-me que m’aturi un moment en aquest punt. Suposo que necessito aclarir idees per poder seguir avançant en el tema que tenim entre mans. A veure: si tant en uns com en altres l’acció d’influenciar existeix, aleshores ¿es podria parlar de diferències a l’hora d’educar entre els éssers humans i la resta d’éssers vius? Som diferents a l’hora d’e- ducar? Busquem el mateix quan eduquem? Allò que volem transmetre coincideix, tant en els éssers humans com en els altres éssers vius? Les necessitats són les mateixes en uns i altres? Si agaféssim la màquina del temps, veuríem que des de la prehistòria fins ara, el segle XXI, l’ésser humà ha anat desenvolupant (a diferència de la resta d’éssers vius), el que jo anteriorment he anomenat com a «do»; així és, un fet que fa de l’ésser humà un ésser únic i especial. Espero estar d’acord amb tots i totes que aquest «do» màgic que se’ns ha rega- lat ha estat el de la paraula. Un cop acceptat, millorat i treballat aquest do, un cop l’ésser humà ha evolucionat fins al punt de tenir cobertes totes les seves necessitats bàsiques i no patir per fer-hi front, ha estat aleshores quan, des de ja fa segles, els humans ens hem començat a donar dife- rents plaers. I un d’ells és el d’aprendre i conèixer la història dels nostres avantpassats: el conèixer com hem arribat fins aquí i el per què som així. I aquest fet només es pot donar per mitjà de la paraula. Nosaltres, els éssers humans, hem creat aquesta cultura de transmetre tots els conei- xements i avenços que hem anat fent, i fem, a les nostres futures generacions. En el fons, d’elles depèn tot el que hem anat creant i enfortint durant milers d’anys. Les noves gene- racions són les següents per mantenir tot allò que han heretat i, en el fons, se’ls demana que segueixin evolucionant i realitzant nous descobriments. Però si em permeten, abans de continuar, necessito fer una altra reflexió. PRÒLEG 9 Quan parlem d’educar, amb quina visió ho fem: ¿tenint present els nostres infants només com a futurs hereus del nostre món i continuadors dels nostres projectes, o com a persones amb sentiments i sensacions propis, i diferents als nostres, que reben tot un seguit d’informacions que per nosaltres són essencials? És a dir, quan volem educar ¿partim del context social i cultural dels infants (i, per tant, dels seus interessos), o ens és indiferent aquest aspecte, perquè ens preocupem més dels coneixements que volem transmetre? Aquesta cultura hereditària inicial es troba a l’escola; aquesta necessitat de poder trans- metre coneixements i informació als petits de la societat s’ha tornat un pilar o objectiu cabdal per als adults. Però, en aquest punt, em pregunto: en el fons, tot i que les nostres necessitats bàsi- ques estiguin cobertes, ¿aquest interès en transmetre els coneixements no seria, en el fons, una manera més de lluitar per la nostra pròpia autosubsistència? ¿La resta d’éssers vius no s’esforça ja (de maneres diferents) per evolucionar i per ser més resistents als canvis ambientals i/o a l’amenaça dels seus predadors? Així doncs, tornem a plantejar la pregunta: en la seva essència, ¿l’educació dels éssers humans i de la resta d’éssers vius del planeta es distancia tant de com ens pensem o ens volem fer creure? Si més no, no cal dubtar (i ja ho hem vist) que la diferència entre uns i altres rau en la construcció, per part de l’home, d’un sistema exclusiu per transmetre, de generació en generació, els coneixements del passat. Sembla que ja anem trobant un camí a tot plegat. Ha sortit, fins ara, en un parell d’o- casions, la idea d’una cultura de transmissió de coneixements. Tots i totes nosaltres en formem part i som, a la vegada, agents actius i agents passius dins d’aquesta maquinària. Aquests nosaltres engloba tots els moments de la nostra vida; però el moment clau i ini- cial de tots ells és el de quan érem uns infants. Suposo que si cadascú fes una reflexió de la seva llarga escolarització, sortirien molts records. Records en forma d’adjectius, de sentiments, d’emocions, d’experiències, de vivències, d’anècdotes, de detalls… (tant des d’un punt de vista positiu com des d’un punt de vista negatiu). I d’entre tots aquests records, segurament, ens quedaríem amb un o dos moments que, per cadascú de nosaltres, haurien significat molt més del que ens pensem. I aquí és on jo vull arribar. Tots aquests records íntims, personals i intransferibles que es troben dins del nostre paquet d’alumne, ens poden ajudar a fer veure que aquests no han de ser sempre pròpiament educatius; així és, aquests records poden fer referència a records socials, personals, maduratius… Fins i tot, podríem parlar de records que, possi- blement, ens han influenciat molt més a l’hora d’escollir un camí o un altre de la nostra vida que no pas els altres records que anomenaríem estrictament educatius. Però, ens hem parat alguna vegada a pensar què ha estat per nosaltres (per cadascú de nosaltres) la nostra estada en una escola? o en un institut? o a la universitat? La pregun- ta no tindria més transcendència si no fos perquè, en aquests llocs físics i geogràfics, se’ns determina el nostre ésser, la nostra.
Load more

Recommended publications
  • Levofloxacin Treatment Failure in Haemophilus Influenzae Pneumonia
    DISPATCHES trates covering the right upper, middle, and lower lobes Levofloxacin and the left basal lobe. A systemic, antimicrobial treatment of levofloxacin (500 mg/day) and teicoplanin (400 Treatment Failure mg/day) was administered for severe community-acquired pneumonia. (The patient was allergic to penicillin.) Three in Haemophilus months earlier, she had received erythromycin. In a second visit, she was treated with inhaled salbutamol and gluco- influenzae corticoids. In a third visit, 2 months before she became ill, she received oral moxifloxacin for 5 days. Pneumonia During her hospital stay, the patient’s clinical condition worsened. Ventilation and perfusion scintiphotographs Teresa Bastida,* María Pérez-Vázquez,† with Tc99m, an echocardiograph, and a high resolution José Campos,† María Cristina Cortés-Lletget,‡ thoracic scan were performed in an effort to identify anoth- Federico Román,† Fe Tubau,§ er illness or a possible nondrained focus; results were neg- Adela G. de la Campa,† ative. After 7 hospital days of systemic levofloxacin thera- and Carles Alonso-Tarrés‡ py, her clinical condition had not improved. Two blood We describe the first case of failure of oral levofloxacin cultures taken after an episode of fever with a temperature treatment of community-acquired pneumonia caused by of 38.5°C showed that H. influenzae was resistant to fluo- Haemophilus influenzae. The strain showed cross-resist- roquinolones (strain 32602). Treatment was switched to ance to fluoroquinolones and carried four mutations in chloramphenicol (1 g/6 h), to which the strain was suscep- quinolone resistance–determining regions of DNA gyrase tible. However, on the same day as the treatment change, and topoisomerase IV genes.
    [Show full text]
  • Proyecto De Intervención Integral De La Serra D'en Mena. Santa Coloma
    Proyecto de Intervención Integral de la Serra d’en Mena Santa Coloma de Gramenet Fondo, Raval, Santa Rosa y Safaretjos Iniciativa Urbana ES Santa Coloma de Gramenet, febrero de 2008 Índice: 1. DELIMITACIÓN DE LA ZONA DE ACTUACIÓN ...............................................................................3 1.1. COMPATIBILIDAD CON LA LEY DE BARRIOS................................................................................................................... 4 1.2. CUADRO DE INDICADORES DEL ÁREA DE INTERVENCIÓN ................................................................................................... 6 2. ANÁLISIS SOCIOECONÓMICO ..................................................................................................7 2.1. ANÁLISIS TERRITORIAL Y URBANÍSTICO....................................................................................................................... 7 2.1.1. Accesibilidad y movilidad, un tema por resolver...................................................................................................... 7 2.1.2. Urbanismo................................................................................................................................................... 7 2.2. ANÁLISIS MEDIOAMBIENTAL .................................................................................................................................. 11 2.3. ANÁLISIS SOCIODEMOGRÁFICO............................................................................................................................... 14
    [Show full text]
  • Banco Sabadell Sees Its Market Shares Growing in Key Market Sectors
    Commercial Banking Banco Sabadell sees its market shares growing in key market sectors. Key developments in 2015 Noteworthy developments in 2015 were a rise in net in- terest income, deeper customer relationships, substantial growth in the insurance business and a major increase in mutual fund assets. € million T1 Commercial Banking [FS6] 2014 2015 % 15/14 Net interest income 1,778.47 2,141.99 20.4 Fees and commissions (net) 636.27 651.56 2.4 Other income (76.97) (55.64) (27.7) Gross income 2,337.77 2,737.91 17.1 Operating expenses (1,345.73) (1,395.26) 3.7 Operating profit/(loss) 992.04 1,342.65 35.3 Impairment losses (644.15) (642.93) (0.2) Profit/(loss) before tax 347.89 699.72 101.1 Ratios (%) ROE (profit/average shareholders’ equity) 8.0 14.8 Cost:income (general administrative expenses/gross income) 57.6 49.9 Loan loss ratio 10.3 9.0 Loan loss coverage ratio 47.2 52.7 Business volumes Loans and advances 79,460 77,708 (2.2) Customer funds 90,785 94,053 3.6 Securities 8,678 9,008 3.8 Other information Employees 12,562 12,550 (0.1) Branches in Spain 2,253 2,190 (2.8) Particularly encouraging was a sharp fall in doubtful market segments. In its continuing drive to expand its loans, with the loan loss ratio in the Commercial Banking product range the Bank started to offer new financing business falling to 9.0% in 2015, down from 10.3% in solutions to both the domestic and foreign markets.
    [Show full text]
  • Early Childhood Education in Europe Achievements, Challenges and Possibilities
    COVER CHILDHOOD12/08/0915:39Page1 and territories around theglobe. and territoriesaround touniversityin171countries pre-school andeducationworkersfrom teachers, professors than 30 million more Education Internationalisthe globalunionfederationrepresenting ISBN 978-92-95089-00-6 www B-1210 Brussels duRoiAlbertII 5, boulevard Inter Education .ei-ie.or national g EARLY CHILDHOOD EDUCATION IN EUROPE and Possibilities Achievements, Challenges Education inEurope Early childhood Education International September 2009 Faculty ofEducation Halle-Wittenberg Martin-Luther-University Dr MathiasUrban Report by COVER CHILDHOOD 12/08/09 15:39 Page 2 Photo credits : Dennis Sinyolo brochure 112 PAGES OK 12/08/09 15:53 Page 1 Education International Early Childhood Education in Europe Achievements, Challenges and Possibilities Report by Dr. Mathias Urban Martin-Luther-University Halle-Wittenberg Faculty of Education Parts of chapter 2 of this report were prepared by: Maria O’Dwyer, PhD - Framework Research - Ireland September 2009 brochure 112 PAGES OK 12/08/09 15:53 Page 3 EARLY CHILDHOOD EDUCATION IN EUROPE FOREWORD Children have a right, as expressed in the Universal Declaration of Human Rights and the Convention on the Rights of the Child, to receive education, and Early Childhood Education (ECE) must be considered part of that right. Education International strongly believes that early childhood education is of great value to all children and should be available to all. It provides a sound basis for learn- ing and helps to develop skills, knowledge, personal competence, confidence and a sense of social responsibility. Therefore, every child, including children from deprived socio-economic backgrounds and other disadvantaged groups, should have access to early education services of good quality.
    [Show full text]
  • Per Què Volem Ser Comarca? Per Què Hem De Ser Comarca?
    PER QUÈ VOLEM SER COMARCA? PER QUÈ HEM DE SER COMARCA? PERQUÈ ÉS LA ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE EL MODEL DE COOPERACIÓ DEL MOIANÈS: EL CONSORCI El Moianès és un territori format per 10 municipis situats a l'extrem de les respectives comarques: Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental), Collsuspina (Osona), Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló (Bages), i que comptem amb una població de 13.140 habitants. D'aquests municipis, només 3 superen els 1.000 habitants. Aquesta petita dimensió dificulta el poder donar, de forma individual, respostes eficients a les necessitats i problemàtiques dels nostres pobles. El projecte de llei de Governs Locals aprovat recentment defineix les comarques com aquell nivell d'administració que facilitarà la cooperació i coordinació dels municipis, fent possible respostes conjuntes a problemàtiques comunes. Els 10 municipis tenim unes característiques geogràfiques, històriques i socioeconòmiques molt similars però alhora som molt diferents de les 3 comarques a les que pertanyem, i en les que el nostre pes és insignificant (en molts casos els nostres municipis ni tan sols compten amb representació dintre dels corresponents Consells Comarcals). Aquests fets han provocat que els municipis del Moianès, des de fa anys, no haguem trobat en les actuals comarques respostes adequades a les nostres necessitats en determinats àmbits i ens hàgim organitzat, ara fa ja 18 anys, sota la fórmula del Consorci del Moianès. El Consorci del Moianès va néixer l'any 1994 per a donar resposta a una necessitat del territori. La crisi del tèxtil dels anys 90 va generar una situació de desconcert al Moianès i a les seves persones i els 10 ajuntaments del territori ens vam unir voluntàriament per fer-hi front, mitjançant la creació d'aquesta entitat.
    [Show full text]
  • Signposted Routes
    Conventional symbols Facilities and services motorway park ofce hotel / hostel Signposted routes road information lookout track building of interest recreation area GR (long-distance These are circular routes that return to the starting point, except path) museum, permanent exhibition equestrian centre SL (local path) for the routes marked with an asterisk (*). They are intended to documentation centre railway station other signposted routes show the richness of the natural and cultural heritage of different nature school, metro station other paths and educational facility trails astronomical observatory bus stop locations within the park and are usually adapted for families. railway town start of signposted route hospital park boundary source / fountain petrol station area of natural interest boundary restaurant car park A B A B 1 2 h 45 min 11.2 km 8 1 h 15 min 4.1 km summit Signposted routes GR 92 Mediterranean Trail SL-C 144 Sant Jeroni de la Murtra farmhouse, building From Tiana to Montcada i Reixac* Valley Starting point: Coll de Nou Pins (Tiana). Starting point: end of Carrer de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona). 2 1 h 30 min A B 3.5 km 9 2 h A B 6.6 km Pedagogical route from Torrent de les Bruixes to Torribera SL-C 145 Montalegre Valley Starting point: end of Avinguda de Ramon Starting point: Information Point at the Berenguer (Santa Coloma de Gramenet). Astronomical Observatory (Tiana). 3 2 h 15 min A B 8 km 10 35 min A B 1.2 km SL-C 96 El Rocar SL-C 146 From the Font de l’Alba to Starting point: park of the old Tiana football La Conreria* field.
    [Show full text]
  • Evolució Dels Casos I De La Rt Del SARS-Cov2 Barcelonès Nord I Baix Maresme
    Evolució dels casos i de la Rt del SARS-CoV2 Barcelonès Nord i Baix Maresme Data actualització: 09/02/2021 Índex Dades per Area de Gestió assistencial: Barcelonès Nord i Baix Maresme 2 1. Tendència de casos positius diaris. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .2 2. Tendència de casos positius diaris. Darrers 100 dies. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .2 3. Tendència de casos positius diaris de residents a residències. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .3 4. Incidència acumulada dels darrers 14 dies per grups d’edat. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .3 5. Tendència de la taxa reproductiva efectiva (Rt). Barcelonès Nord i Baix Maresme . .4 6. Diagrames de risc. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .4 7.Nombre de proves diagnòstiques diàries (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .5 8. Percentatge de proves diagnòstiques (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid que han donat resultat positiu. Mitjana darrers 7 dies. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .6 9. Percentatge de proves diagnòstiques (PCR i tests d’antigens) a casos sospitosos de covid que han donat resultat positiu per grups d’edat. Mitjana darrers 14 dies. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .6 10. Tendència del nombre de noves hospitalitzacions. Barcelonès Nord i Baix Maresme . .7 Dades territorials 8 11. Tendència de la taxa d’incidència dels darrers 7 dies per 100.000 h. Àrees Bàsiques de Salut de l’Àrea de Gestió Assistencial de Barcelonès Nord i Baix Maresme . .8 12. Mapa de la taxa d’incidència dels darrers 7 dies per 100.000 h.
    [Show full text]
  • Dades Pel Comentari
    Persones aturades de 45 anys i més Comarca del Bages Període: Octubre del 2013 DE 45 ANYS I TOTAL MÉS Percentatge Octubre 2013 Octubre 2013 Octubre 2013 Aguilar de Segarra 17 11 64,71% Monistrol de Calders 54 31 57,41% Súria 456 261 57,24% Estany, l' 25 14 56,00% Santa Maria d'Oló 42 23 54,76% Fonollosa 119 65 54,62% Rajadell 24 13 54,17% Balsareny 294 159 54,08% Mura 13 7 53,85% Sallent 514 276 53,70% Navarcles 524 279 53,24% Calders 57 30 52,63% Avinyó 143 75 52,45% Cardona 349 179 51,29% Gaià 12 6 50,00% Navàs 598 297 49,67% Sant Feliu Sasserra 45 22 48,89% Sant Vicenç de Castellet 1.009 493 48,86% Castellnou de Bages 72 35 48,61% Santpedor 497 239 48,09% Pont de Vilomara i Rocafort, el 414 199 48,07% Sant Joan de Vilatorrada 934 446 47,75% TOTAL 16.103 7.601 47,20% Castellfollit del Boix 17 8 47,06% Sant Fruitós de Bages 714 336 47,06% Castellbell i el Vilar 344 159 46,22% Moià 367 167 45,50% Sant Salvador de Guardiola 288 130 45,14% Manresa 7.024 3.166 45,07% Artés 442 197 44,57% Callús 168 73 43,45% Castellgalí 193 82 42,49% Sant Mateu de Bages 26 11 42,31% Monistrol de Montserrat 282 105 37,23% Talamanca 7 2 28,57% Marganell 19 5 26,32% FONT: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
    Biblioteca i hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (autor) Autor Títol "Balmes y la monarquia". A.C.N. de P: Publicació Madrid: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, 1 de gener de 1947, año XXIII, núm. 383 Format Publicació periòdica Autor Títol "Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1978. Núm. 340, p. 41-43 Format Revista, article Autor Títol "Centelles homenatja Mn. Ramon Vidal, sacerdot i mestre". Butlletí" de l'Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat Publicació Barcelona: Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, 2001. Núm. 26, p. 3 Format Butlletí, article Autor Títol "Centelles". Gran Enciclopèdia Catalana Publicació Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1968, volum 4, fascicle núm. 104, p. 814-820 21/10/2020 Pàgina 1 de 248 Format Fascicle Autor Títol "Centelles. Terra de Bruixes". Sortida pel Pirineu, la Costa Brava i Andorra. Revista de Promoció Turística i Cultural. Publicació [Ripoll: S'agaró: Encamp]: iTram Comunicació : S'Agaró Press, SL : Promarts, SA, 2014. Núm. 5, p. 12-13. Format Revista Autor Títol "El Ilmo. Sr. D. José Prims Bagés, alcalde de Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1975-1976?. p.189-190 Format Article Autor Títol "El tranvía de Centelles". Carril Publicació [Barcelona]: Associació d'Amics del Ferrocarril, 1986. Núm. 6, p. 55-57 Format Article, fotocòpies Autor Títol "Es alcalde de Centellas el Ilmo. Sr. Francisco Pujol Albañel". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1977. Núm. 329, p. 121-123 Format Article, fotocòpies 21/10/2020 Pàgina 2 de 248 Autor Títol "Excursió al Castell de Centelles (Sant Martí).
    [Show full text]
  • Ver Presentación
    ANÀLISI MITJANÇANT SIG DE LA UTILITAT DE DIVERSOS ATRIBUTS DEL PAISATGE EN L’ESTUDI TERRITORIAL I LA GESTIÓ DE LA BIODIVERSITAT Barcelona, abril de 1998 OBJECTIUS Avaluar la relació entre diversos atributs territorials procedents del marc teòric de l’ecologia del paisatge i indicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes Explorar les possibilitats dels SIG en la implementació d’aquests atributs per a llur utilització en la presa de decisions pel que fa a la conservació ZONA DE TREBALL Moià Collsuspina Centelles Calders Castellcir Aiguafreda Monistrol de Calders Castellcir Sant Martí d Castellterçol Tagam Granera Sant Quirze Safaja Montm Gallifa Sant Feliu de Codines la G Sant Llorenç Savall Bigues i Riells l'Ametlla Santa Eulàlia de 410010 415000 420000 425000 430000 435000 441990 INFORMACIÓ DE PARTIDA Estructura del paisatge (Landsat 5, 1987) •Mapa d’usos del sòl de Catalunya •Mapa CORINE de Catalunya Riquesa d’espècies d’ocells •Espècies nidificants i hivernants per km2 INFORMACIÓ DERIVADA Atributs del paisatge per quadrícula UTM •Diversitat: H =-Σ Pi*log(Pi) •Dominància D = [H max +Σ Pi*log(Pi)] / H max •Heterogeneïtat NDC i CVN (IDRISI) •Proporció d’hàbitats naturals, agrícoles i urbans INFORMACIÓ DERIVADA (II) Riquesa d’espècies d’ocells per quadrícula UTM •Nombre d’espècies nidificants i hivernants TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DERIVADA •Creació de ràsters amb el nombre d’espècies d’ocells i els atributs de paisatge (ASCIIIMG) •Categorització dels ràsters (RECLASS) •Intersecció de diversos ràsters (CROSSTAB) •Construcció de taules
    [Show full text]
  • Uvic-Ucc | Universitat De Vic - Universitat Central De Catalunya
    CONTENTS WHAT WE’RE LIKE BARCELONA AND BEYOND Pere Virgili Ruth Marigot WELCOME to our city, to our country and to our home! Working together with the newspaper ARA, at BCU we’ve prepared this guide to help you to enjoy Barcelona and Catalonia like Barcelona in 10 concepts ................................................................. 4-5 On foot, running and by bike ...................................... 18-19 a native. Our universities in figures ................................................................. 6-7 From Barcelona to the world ................................... 20-21 We aim to help you feel Secret Barcelona ................................................................................................... 8-9 Why did I decide to stay here? ........................................... 22 welcome and make things easier Instagram-worthy spots ......................................................................... 10 Where can I live? ........................................................................................................ 24 for you. So, in the following pages, Don’t miss out ......................................................................................................... 12-16 Catalonia: more than just a club ....................................... 26-27 you’ll find plenty of information TALENT CITY ROSES, FIRE AND... about what to do and see, and where and when to do and see it. Pere Tordera Francesc Melcion Because historically we’ve always been a land of welcome and we’re very happy that you’ve
    [Show full text]
  • Educació D'adults
    educació d’adults 2018 Generalitat de Catalunya a Departament d’Ensenyament Educació d’adults Educació d’adults L’educació d’adults Què és l’educació d’adults Qui pot accedir-hi Com es fa la inscripció en un centre del pare o de la mare o del tutor legal o aula de formació d’adults del menor i la documentació que L’educació d’adults comprèn • Amb caràcter general poden accedir acrediti la causa al·legada per a la les activitats d’aprenentatge que, a l’educació d’adults les persones El procés de preinscripció en els inscripció. en el marc d’aprendre al llarg de tota que hagin complert 18 anys o bé que centres de formació d’adults (CFA) la vida, permet que les persones els compleixin durant l’any natural de titularitat pública es fa durant el mes • Per a la inscripció als ensenyaments adultes desenvolupin les capacitats, en què s’inicia la formació. de juny (queestudiar.gencat.cat). de l’educació secundària, a efectes enriqueixin els coneixements de possibles convalidacions, i millorin les competències tècniques i • També hi poden accedir les persones Un cop s’ha fet la preinscripció i s’ha cal presentar la documentació professionals. que compleixin com a mínim 16 anys adjudicat la sol·licitud, cal formalitzar justificativa (original i fotocòpia) dels l’any natural en què inicien la la matrícula al mes de setembre en el estudis cursats. Un dels objectius principals formació en els supòsits següents: centre que s’hagi assignat. de l’educació d’adults és potenciar la – si tenen un contracte laboral que reincorporació al sistema educatiu els impedeixi assistir als centres Incorporació al llarg del curs: Avaluació inicial i la formació de cara al futur.
    [Show full text]