Et Dóna La Base»: Itineraris Biogràfics D'adquisició I Ús
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
| 47 «Et dóna la base»: Itineraris biogràfics d’adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet34 VANESSA BRETXA I RIERA M. ÀNGELS PARERA ESPELT Introducció compte el context d’immersió lingüística d’aquests joves. I, a partir d’aquest punt, s’analitzen els factors que s’han con- L’any 1978 s’introdueix a Catalunya l’ensenyament obliga- siderat més rellevants en el moment de posar en pràctica tori del català a l’escola. Trenta anys després, el balanç és els coneixements adquirits, com la família, l’entorn social i contradictori: d’una banda, les dades censals indiquen el laboral i la consciència lingüística pròpia. creixement de la competència declarada en català; d’al- tra banda, l’ús del català no sembla haver crescut entre el jovent escolaritzat en català i la confiança en l’escola com 1. Definició del problema i objectius de la recerca a eina de transformació de la realitat sociolingüística s’ha anat esvaint (Vila 1996, 2004, Galindo 2006, Consell d’Ava- En aquest article analitzem el coneixement i l’ús del català luació Sistema Escolar 2008). Mentrestant, s’han succeït en el discurs de dos grups de joves. D’una banda, un con- polèmiques i tensions, més en la lluita partidista que no pas junt de joves sabadellencs dins el marc del procés d’escola- dins de les escoles mateixes (Voltas 1996, Argelaguet 1999). rització secundària. I de l’altra, un grup de joves colomencs Enmig d’aquest procés, la veu dels protagonistes, els castellanoparlants que, després d’escolaritzar-se en català, mateixos infants i joves, no ha estat la més escoltada. Nos- s’estan integrant en el mercat de treball. altres ens proposem prestar atenció a les argumentacions L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar l’itinerari d’ad- del col·lectiu de joves que encara segueixen dins el sistema quisició del català com a segona llengua. En poques parau- educatiu, així com els joves que un cop fora de l’escola les, aquí es tracta d’explicar quan i per què un grup de joves poden expressar-se lliurement sobre el sistema pel qual de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet de primera llen- han passat. gua castellana van aprendre i van començar a parlar —o La primera part del treball se centra a emmarcar i con- no— el català com a L2. textualitzar la recerca, seguidament es descriurà la meto- Ens interessava incidir en uns punts claus del discurs dologia utilitzada. La part posterior analitza la importància actual entorn de l’ús del català: en primer lloc, el fet que de l’escola en l’adquisició de la segona llengua, tenint en l’escola proporciona cert nivell de coneixement, però insu- ficient per a la vida quotidiana; en segon lloc, que els joves castellanoparlants de primera llengua de Santa Coloma de 1 Article elaborat a partir de dues comunicacions: «“ET DÓNA LA Gramenet i Sabadell només s’incorporen a l’ús oral interper- BASE”: Itineraris biogràfics d’adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Santa Coloma de Gramenet», presentat al sonal habitual del català després d’un canvi d’entorn social, V Congrés Català de Sociologia (Reus, 2003) i «Influència del ja sigui en el moment d’anar a l’institut, a la universitat o context sociodemolingüístic i institucional en els usos lingüís- d’entrar al món laboral (Pujolar, González, Font, Martínez tics dels joves sabadellencs: possibilitats i límits», presentat al 2010); finalment, que el canvi d’entorn és un factor decisiu, III Congrés Català de Joves Sociòlegs i Sociòlogues (Barcelona, 2006). Agraïm molt especialment els comentaris i les observa- però no determina necessàriament la posada en pràctica cions de F. Xavier Vila i Albert Bastardas. dels coneixements de la L2. CRUSCAT_08 (INT).indd 47 18/09/12 08:54 48 | Xarxa CRUSCAT INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS 2. Marc teòric 1986), el context es perfila com un element molt important, ja que és la dimensió on es regularan els usos lingüístics. El Hi ha tres grans aspectes que cal tenir en compte a l’hora comportament i la competència estan sotmesos al context, d’enfrontar el tema que ens ocupa: en primer lloc, les la qual cosa no significa que és un element suficient en ell normes que regulen l’ús lingüístic i la importància del con- mateix, sinó condicionador. text; en segon lloc, la definició del model lingüístic aplicat a Els usos i els coneixements lingüístics a Santa Coloma de l’escola i, en tercer lloc, la diferència entre coneixement, ús Gramenet i Sabadell han estat objecte d’estudi particular en i representacions lingüístiques. diverses ocasions, en el cas de Santa Coloma de Gramenet A l’hora d’entendre les normes que regulen l’ús lingüís- per exemple, l’estudi de l’ICESB (en la dècada de 1980) i les tic a partir d’una perspectiva sociològica, cal partir de la anàlisis d’Albert Fabà i Noemí Ubach (1994) i la tesi docto- base que cada individu participa en molts camps d’una ral de F. Xavier Vila (1996). I en el cas de Sabadell l’estudi estructura social. La socialització influeix de tal manera dels estudiants de secundària d'Erill, Farràs i Marcos (1992), que els individus tendeixen a actuar d’una manera força l’estudi de les parelles mixtes de Vilardell (1998). Tots els regular, sobretot per mitjà dels grups i de les xarxes soci- autors assenyalats coincideixen a afirmar que les pràcti- als dels quals en bona part sorgeixen el conjunt de deures ques lingüístiques observades en els dos municipis s’ajus- i normes on es relacionen factors individuals i col·lectius. ten majoritàriament a la norma de subordinació del català o Segons Goffman (1971), «una norma social és aquella guia norma d’adaptació automàtica al castellà, basada en la perti- per a l’acció que es fonamenta en sancions socials, ja siguin nença del subjecte a un dels dos grups lingüístics existents negatives perquè castiguen les infraccions, ja sigui positi- a la localitat: els catalanoparlants i els castellanoparlants. ves perquè premien pel comportament exemplar». D’aques- Aquesta norma indica que els catalanoparlants utilitzin el tes normes se’n destrien les que són normes com a obliga- català per a usos endogrupals, és a dir, amb altres catala- ció o les que són normes com a expectativa. noparlants i que el castellà sigui utilitzat per relacionar-se La concepció que té Bourdieu de les normes socials dis- amb els castellanoparlants (Boix 1993). La norma de subor- crepa de la de Goffman. Cap dels dos sociòlegs s’oposa dinació del català allibera els castellanoparlants d’haver de a la idea que les normes són alhora exteriors i interiors a servir-se activament de la segona llengua, tot i que sembla l’individu. Tanmateix, Bourdieu es fixa més en determinants necessari comprendre-la (Vila 1997). macrosocials de caràcter històric, que expliquen el poder Pel que fa al model lingüístic escolar, cal tenir present la de què disposen els participants en qualsevol interacció. distinció entre el model de conjunció en català i la immer- El concepte que proposa és el d’habitus, que entén com sió lingüística. A partir de la Llei de normalització lingüís- «els sistemes duradors i transportables d’esquemes men- tica del Parlament de Catalunya, de 1983, i amb la nova Llei tals i corporals de percepció, d’apreciació i d’acció» (Bour- de política lingüística, de 1998, s’estableix que els objectius dieu 1994). Els habitus es manifesten transversalment. Les d’aquest Model de conjunció en català són, d’una banda, la percepcions, apreciacions i comportaments d’un individu bilingüització general de la totalitat de la població escolar i, tenen el mateix sentit en diferents camps, Bourdieu concep d’una altra, la promoció de l’ús de la llengua pròpia i tradi- l’habitus com «una mena de mecanisme que espera ésser cionalment minimitzada de Catalunya (Vila 1997). Aquests engegat i, segons l’estímul i l'estructura del camp, […] pot objectius es concreten en un model escolar en què l’alum- generar pràctiques diferents i fins i tot oposades». Els habi- nat no és separat en línies segons la llengua familiar —per tus no s’han d’interpretar d’una manera determinista, sinó això se’n diu de conjunció, i en què la llengua de docència que dependran sempre dels camps (de relacions) en què o vehicular habitual és el català— en català. La immersió lin- es trobin. güística és un dels submodels lingüístics escolars que s’in- Per Bourdieu, un acte de parla és el producte de la tro- clou dins el Model de conjunció en català. Es caracteritza bada d’un habitus lingüístic i d’un camp social en què hi ha perquè es porta a terme en centres d’ensenyament on tots un sistema de relacions socials que ha fet que hi imperin (o la gran majoria) dels infants escolaritzats tenen la llengua una sèrie de sancions i de censures que contribueixen a de l’escola com a L2 i no com a L1. Així, els docents par- determinar la valoració d’uns capitals lingüístics més que teixen necessàriament del pressupòsit que entre el docent uns altres. Adoptant el marc que proposa Bourdieu, que i l’alumnat hi ha una distància lingüística que cal superar se centra a descriure la relació entre estructura i acció, el mitjançant estratègies comunicatives i docents estructura- nostre objectiu és, per mitjà de les biografies lingüístiques, des (Artigal 1989). aspirar a descriure com els diferents habitus dels parlants La sociolingüística distingeix acuradament entre coneixe- es relacionen amb les diferents pautes de reproducció ments, usos i representacions (Boix i Vila 1998, Vila 2004b, de les tries i els usos lingüístics.