L'ensenyament Al Masnou (1825-2008)

L'ensenyament Al Masnou (1825-2008)

L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) Francesc Fàbregas i Cardona L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) Edita: Fundació la Calàndria C. Dr. Agell, 5. 08320 El Masnou Tel. 93 540 40 72 www.lacalandria.cat Disseny gràfic i maquetació: Josep Puig Fotografies: Josep Puig Correcció de textos: Àngels Gayetano Producció: Ramon Ruiz Bruy Portada: Imatge de la 2a classe del curs 1933-1934 del col·legi Ocata. El professor és en Josep Pericot Llorensí. Dipòsit Legal: ?????????????? NOTA: cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o tramesa, per cap mitjà electrònic, químic, mecànic, òptic, de gravació o fotocopiat, sense prèvia autorització dels autors i dels qui han cedit les imatges. L’ENSENYAMENT AL MASNOU (1825-2008) Francesc Fàbregas i Cardona Fundació la Calàndria Dedicat a la figura del mestre, i en particular a tots aquells mestres que han ensenyat i ensenyen al Masnou, i que han fet i fan de la seva feina una dedicació exemplar d’esforç, qualitat i humanitat envers els seus alumnes. A tots ells, el meu agraïment més sincer. Viure és batallar amb els nostres esperits situats en el nostre cor i en el nostre cervell. Escriure és, en canvi, assentar-se i jutjar-se un mateix. Henrik Ibsen ÍNDEX Pròleg . 9 Introducció . 15 Història de l’ensenyament a Espanya a partir del segle XIX . 19 L’educació al segle XX . 25 L’ensenyament a Catalunya durant la segona República (1931-1939) . 29 L’ensenyament al Masnou durant la segona República (1931-1939) . 45 L’escola franquista (1939-1970) . 61 Llei d’Instrucció Pública (1857) . 67 Llei General d’Educació i Reforma Educativa (1970) . 77 Estadística dels centres escolars del Masnou (1974-1988) . 83 Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu - LOGSE (1990) . 89 Ensenyar o Educar . 93 Normalització lingüística a les escoles . 95 Concurset de trasllats de mestres . 101 Centre Educatiu del Baix Maresme (1992) . 105 Centre de Formació d’Adults del Masnou (1979) . 111 Col·legis que hi havia al Masnou . 123 L’Acadèmia Bosch (1950-1981) . 127 La Cooperativa Escolar Marinada (1969-1988) . 133 Escoles infantils que hi ha actualment al Masnou . 149 – Llar d’infància Rita Terradas (1967) . 151 – Escola bressol Petit Vailet (1999) . 157 – Escola d’infants Bambi (2001) . 161 – Escola bressol Sol Solet (2005) . 165 Col·legis que hi ha actualment al Masnou . 171 – Col·legi Ocata (1840) . 173 – Col·legi la Immaculada de les Escolàpies (1852) . 229 – Col·legi Sagrada Família d’Urgell (1914) . 245 – Escola Bergantí (1968) . 259 – Institut Maremar (1969) . 275 – Institut Mediterrània (1977) . 309 – Col·legi Rosa Sensat (1978) . 335 – Col·legi Lluís Millet (1978) . 363 – Col·legi Ferrer i Guàrdia (1982) . 393 – Col·legi Salvador Espriu - Marinada (1988) . 413 Història de la Rosa Sensat . 429 Medalles de la vila concedides i relacionades amb l’ensenyament . 433 Pressupostos municipals . 439 Alcaldes i regidors d’Ensenyament . 441 Relació de nens i nenes de 6 a 14 anys (1954) . 443 Un correu electrònic als mestres . 457 Agraïments de l’autor . 459 Bibliografia . 461 PRÒLEG Tot quan tu necessites és en tu mateix. Fun Chang Què és educar? Em faig aquesta pregunta mil i una vegades sense saber què contestar. Tornem-hi, que potser només ha estat l’impacte inicial: què és educar? De fet, el més curiós és que tinc (com cadascú) centenars de possibles respostes a aquesta pregunta; així és, moltes idees em vénen al cap només de pensar en aquesta paraula. Potser, al cap i a la fi, educar és tot plegat: tot el que fem cap als altres i tot el que ens aportem els uns als altres. Però, aleshores, és tot tan senzill? O se’ns demana una reflexió molt més comple- xa i concreta? En primer lloc, i ja d’entrada, els éssers humans ens trobem dins d’un ambient físic i social on, essent-ne conscients o inconscients, tenim el do de poder influir (educar) a l’al- tre i que, a la vegada, aquest altre ens influeixi (eduqui) a nosaltres. Podríem dir-ne, un procés recíproc. Succeeix així en els éssers humans. Però, i en la resta d’éssers vius? Quan parlem d’e- ducar, ¿és només una característica específica dels humans, o els altres éssers vius del pla- neta també en gaudeixen? Permeteu-me que m’aturi un moment en aquest punt. Suposo que necessito aclarir idees per poder seguir avançant en el tema que tenim entre mans. A veure: si tant en uns com en altres l’acció d’influenciar existeix, aleshores ¿es podria parlar de diferències a l’hora d’educar entre els éssers humans i la resta d’éssers vius? Som diferents a l’hora d’e- ducar? Busquem el mateix quan eduquem? Allò que volem transmetre coincideix, tant en els éssers humans com en els altres éssers vius? Les necessitats són les mateixes en uns i altres? Si agaféssim la màquina del temps, veuríem que des de la prehistòria fins ara, el segle XXI, l’ésser humà ha anat desenvolupant (a diferència de la resta d’éssers vius), el que jo anteriorment he anomenat com a «do»; així és, un fet que fa de l’ésser humà un ésser únic i especial. Espero estar d’acord amb tots i totes que aquest «do» màgic que se’ns ha rega- lat ha estat el de la paraula. Un cop acceptat, millorat i treballat aquest do, un cop l’ésser humà ha evolucionat fins al punt de tenir cobertes totes les seves necessitats bàsiques i no patir per fer-hi front, ha estat aleshores quan, des de ja fa segles, els humans ens hem començat a donar dife- rents plaers. I un d’ells és el d’aprendre i conèixer la història dels nostres avantpassats: el conèixer com hem arribat fins aquí i el per què som així. I aquest fet només es pot donar per mitjà de la paraula. Nosaltres, els éssers humans, hem creat aquesta cultura de transmetre tots els conei- xements i avenços que hem anat fent, i fem, a les nostres futures generacions. En el fons, d’elles depèn tot el que hem anat creant i enfortint durant milers d’anys. Les noves gene- racions són les següents per mantenir tot allò que han heretat i, en el fons, se’ls demana que segueixin evolucionant i realitzant nous descobriments. Però si em permeten, abans de continuar, necessito fer una altra reflexió. PRÒLEG 9 Quan parlem d’educar, amb quina visió ho fem: ¿tenint present els nostres infants només com a futurs hereus del nostre món i continuadors dels nostres projectes, o com a persones amb sentiments i sensacions propis, i diferents als nostres, que reben tot un seguit d’informacions que per nosaltres són essencials? És a dir, quan volem educar ¿partim del context social i cultural dels infants (i, per tant, dels seus interessos), o ens és indiferent aquest aspecte, perquè ens preocupem més dels coneixements que volem transmetre? Aquesta cultura hereditària inicial es troba a l’escola; aquesta necessitat de poder trans- metre coneixements i informació als petits de la societat s’ha tornat un pilar o objectiu cabdal per als adults. Però, en aquest punt, em pregunto: en el fons, tot i que les nostres necessitats bàsi- ques estiguin cobertes, ¿aquest interès en transmetre els coneixements no seria, en el fons, una manera més de lluitar per la nostra pròpia autosubsistència? ¿La resta d’éssers vius no s’esforça ja (de maneres diferents) per evolucionar i per ser més resistents als canvis ambientals i/o a l’amenaça dels seus predadors? Així doncs, tornem a plantejar la pregunta: en la seva essència, ¿l’educació dels éssers humans i de la resta d’éssers vius del planeta es distancia tant de com ens pensem o ens volem fer creure? Si més no, no cal dubtar (i ja ho hem vist) que la diferència entre uns i altres rau en la construcció, per part de l’home, d’un sistema exclusiu per transmetre, de generació en generació, els coneixements del passat. Sembla que ja anem trobant un camí a tot plegat. Ha sortit, fins ara, en un parell d’o- casions, la idea d’una cultura de transmissió de coneixements. Tots i totes nosaltres en formem part i som, a la vegada, agents actius i agents passius dins d’aquesta maquinària. Aquests nosaltres engloba tots els moments de la nostra vida; però el moment clau i ini- cial de tots ells és el de quan érem uns infants. Suposo que si cadascú fes una reflexió de la seva llarga escolarització, sortirien molts records. Records en forma d’adjectius, de sentiments, d’emocions, d’experiències, de vivències, d’anècdotes, de detalls… (tant des d’un punt de vista positiu com des d’un punt de vista negatiu). I d’entre tots aquests records, segurament, ens quedaríem amb un o dos moments que, per cadascú de nosaltres, haurien significat molt més del que ens pensem. I aquí és on jo vull arribar. Tots aquests records íntims, personals i intransferibles que es troben dins del nostre paquet d’alumne, ens poden ajudar a fer veure que aquests no han de ser sempre pròpiament educatius; així és, aquests records poden fer referència a records socials, personals, maduratius… Fins i tot, podríem parlar de records que, possi- blement, ens han influenciat molt més a l’hora d’escollir un camí o un altre de la nostra vida que no pas els altres records que anomenaríem estrictament educatius. Però, ens hem parat alguna vegada a pensar què ha estat per nosaltres (per cadascú de nosaltres) la nostra estada en una escola? o en un institut? o a la universitat? La pregun- ta no tindria més transcendència si no fos perquè, en aquests llocs físics i geogràfics, se’ns determina el nostre ésser, la nostra.

View Full Text

Details

  • File Type
    pdf
  • Upload Time
    -
  • Content Languages
    English
  • Upload User
    Anonymous/Not logged-in
  • File Pages
    464 Page
  • File Size
    -

Download

Channel Download Status
Express Download Enable

Copyright

We respect the copyrights and intellectual property rights of all users. All uploaded documents are either original works of the uploader or authorized works of the rightful owners.

  • Not to be reproduced or distributed without explicit permission.
  • Not used for commercial purposes outside of approved use cases.
  • Not used to infringe on the rights of the original creators.
  • If you believe any content infringes your copyright, please contact us immediately.

Support

For help with questions, suggestions, or problems, please contact us