PROJECTE DE RECERCA

Ajuts de temàtica andorrana, 2013 Modalitat Lídia Armengol Vila

Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d'arrel preromana Què és la fisiografia?

Descripció de les característiques físiques de la superfície terrestre i dels fenòmens que s’hi donen

Muntanya serrada o en forma de serra Montserrat

Allau de terres i blocs enmig d’un bosc Bosc de les allaus ()

Aquests casos que semblen tan evidents, no ho són tant quan ens trobem davant de topònims preromans ... Topònims preromans a ? Els lingüistes accepten per a la zona pirinenca l’existència en el passat d’una o unes llengües preromanes no indoeuropees diferents de l’iber

En arribar els romans el protobasc estava implantat als Pirineus (almenys a la zona central i occidental) amb extensió cap a la plana d’Aquitània i per la vall de l’Ebre

Àmbit geogràfic de les parles eusquèriques-perieusquèriques

Golf de Biscaia

Segles I- VI Les fronteres d’aquesta antiga llengua són difícils d’establir, amb Segles XVIII-XXI grans fluctuacions d’opinió, Topònims eusquèrics principalment per a la part oriental Andorra Segles VII- XII

Llengua basca antiga Llengües perieusquèriques, a la zona central i occidental llengües pirenenques o bascoides a la zona oriental (amb una possible relació de parentiu amb el basc antic)

Per aquest motiu, per a la zona pirinenca, sovint es recorre al basc actual per interpretar la toponímia preromana Els exemples fisiogràfics que eren tan evidents en llengua romànica (català) no ho són tant quan ens trobem davant de topònims preromans

Tot i això, ja fa uns anys que tenim acotat que topònims de l’estil (H)ortó, Hortell, estan emparentats amb el basc actual “lurte” (esllavissada de terres o de pedres)

Cortal L’Ortó Nou Clot de la Pardina

Gran Movimient Canòlic-Bixessarri Llorts 1886-1889

Queden, no obstant això, moltes incògnites, molts buits i altres topònims preromans que cal intentar acotar Pic de l’Hortell (2.562 metres) millor: , Ortafà, , ... Fins avui en dia els estudis toponímics han estat enfocats mitjançant la utilització bàsicament d’instruments tradicionals: lingüística i història

Què pretén el treball

-Obrir una nova via d’investigació (metodologia de treball diferent): recorrent a noves fonts i disciplines (estudi interdisciplinari)

-Àmbit d’estudi: el Principat d’Andorra i, per extensió, la conca de la Valira

-Estudiar fisiogràficament diferents indrets amb topònims preromans (característiques geogràfiques, inestabilitats de vessant, hidrònims, vies de comunicació...)

-Intentar aportar noves dades que ajudin a millorar el coneixement de certs aspectes de l’àmbit lingüístic andorrà i, per context, de l’Alt Pirineu català

-Realitzar anàlisis toponímiques comparatives amb altres llengües o variants veïnes (gascó-occità, pallarès, ribagorçà, aragonès, castellà), així com el basc

-Intentar establir etimologies i/o filiacions dels topònims estudiats

-Aportar noves dades per establir l’embrió que permeti elaborar, en un futur, un diccionari etimològic de topònims andorrans d’arrel preromana Per abordar aquesta feina hem preparat un equip de treball constituït per:

Dos doctors en filologia catalana (especialistes en toponímia pirinenca)

Un llicenciat en llengua catalana i llengua occitana (vinculat al món cultural occità)

Un llicenciat en història i geografia (especialista en l’Alt Urgell, Andorra i la Cerdanya)

Un doctor en filologia basca (especialista en toponímia pirinenca)

Un llicenciat en filologia basca (especialista en toponímia navarresa)

Dos llicenciats en ciències geològiques (especialistes en geologia i aficionats a la toponímia)