DOCSLIB.ORG

La Vall Del Riu Corb

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Vall Del Riu Corb 1 Itinerari 4: les Obagues del riu Corb Fitxa de geografia 5 1 La Vall del riu Corb - - El riu Corb presenta molts trets distintius I'un de A Rauric, tot eixerit; I'altre, i una riquesa de matissos prou variada. a Llorac, té mal de cap; Generalment porta poca aigua, i fins i tot a Vallfogona, ja no estava de broma; desapareix en algun lloc. També presenta tolls a Guimera, li van donar la ma; progunds pero poc amples, alguns deis quals a Ciutadilla, un got de camamilla; els ha aprofitat I'home per fer-hi peixeres i a Nalec, va passar pel dret; barratges de reg. a Rocafort, comenca a anar de tort; al Vilet, ja enraonava grec; El seu nom deriva de la paraula llatina Cunfus, a Sant Marti, es va morir; que vol dir corbat o desviat. a Malda, e\ van enterrar; a Belianes, tocaven les campanes; El riu Corb passa per tres comarques: Conca de i als Eixaders, no en van entendre res. Barbera, I'Urgell i la Segarra. Neix a la Font de La val1 del riu Corb és immersa dins la Rauric (762m.), poblet segarrenc situat just als Baixa Segarra, les característiquesclimatiques límits de la Segarra i la Conca de Barbera, molt de la val1 del Corb són, doncs, les d'aquesta aprop de Sta. Coloma de Queralt. Baixa cap al zona. Té una altitud de 400 a 850 m.en direccó sud, girantcapaponent una mica abans d'arribar WE i unes pluges de 300 a 600mm. A I'estiu les a Llorac. Aquí agafa la seva direcció definitiva temperatures són de 28% i de -8% a l'hivern. fins a desembocar al riu Segre. Heus ací una Les secades i el fred provoquen freqüentment descripció humorísticadelriu en formade lletania perdues importants de collita. En aquest clima anomenant tots els pobles per on passa el riu: són freqüents els aiguats a la tardor i la prima- vera, essent els més destacats els de 1346, 1617,1644, 1783, 1842, 1843 i 1874. Hi ha hagut gelades de consideració en moltes ocasions, cal desta- car la del 1956 en que es delmaren els olivers de la val1 del Corb, la qual cosa féu que molts pagesos intensifiquessin el cultiu de cereals. En aquestes comarques lessequeressón continues i no es possible d'enumerar-les. Relacionat amb el clima tenim les plagues, que tot i ser poc freqüents , es té noticia de duesplagues de llagosta als segles XV i XVll i de la presencia de la fil.loxera I'any 1890. Hivern 98. Reboll15. pag. 17 --p.- - -- -- -- - Itinerari 4: les Obagues del riu Corb Fitxa de geografia 6 -- ----- - -- eficacia.Hi ha dos tipus de molins. que tenen en Les pinedes i rouredes són el rnés destacat cornú I'entollada i la turbena: I'un esta arrnat de en aquesta zona. A les zones baixes hi domina "pouet", per donar pressió a I'aigua, i I'altra té el pi blanc, i a les altures el pi roig i la pinassa, una gran roda irnpulsora. feta de fusta i juntament arnb diferents varietats de roure. En circumdada de catúfols. Entre els rnodels del quant als conreus, han desaparegut els del primer tipus, esrnentarern el molí del Nicasi de safra idelcanem, quevan tenirtantaimportancia Nalec, encara benconservat. i entreels exernples a IaConcade Barbera i la Segarra. També s'han del segon tipus. hern de fer esrnent del rnoli del abandonat els avellaners, i en amples zones es Senvor de Ciutadilla. Les moles velles eren de va renunciant alesoliveres i alavinya. S'O~S~N~pedra arenosa (pedra dolqa) del país, pero més com, d'acord amb I'altitud i les condicions tard foren introduides les moles de granit (pedra climatiques, cadacultiu té uns limitsdetolerancia de Montjuic), el transport de les quals, desde per poder donar fruit i sobreviure. Per exernple, Barcelona. era molt arriscat i, de vegades .els els ametllers salven la collita fins a Malda, i rnés carreters s'hi jugaven la vida. rarament fins avallbona; els olivers i la vinyaes crien bé a Vallbona. En canvi, a Rocallaura els La minva de les aigües afecta tata la indústria raims no maduren, els olivers són delmats pel molinera coincidint amb dos fets: la tala dels fred i tenen poca polpa. Dos cultius propis de la boscos i la introducció dels cultius a les Vall del Corb són elsallsde Belltall i lescebes de fondalades. que eren llocs de pastura. Ciutadilla, tenen la peculiaritat de tenir les cabeces rnolt grans. Productestipicsde la Baixa Marc Pérez i Gloria Salvat Segarra són la "xeixa blanca", que desterra el "segolós" i fou introduida a Granyena; el blat "Pane, creat per I'escola de Guissona; I'ordi de "sis carrils" i I'ametller de "desrnai" (la flor del qual no es glaca tant), implantat per primera vegadaa Sant Marti. Actualmenttenen gran exit els ordis tardans, destinats a la producció de Bibliografia cervesa. BOLEDA R.; DUCH, J.: GELAVERT, D.; VALLVERDÚ,J. (1986): La valldelCorb. lnstitut Estretarnent relacionat arnb els afluents del Corb d'estudis Ilerdencs. Lleida. i amb les sequies que en regulen el regatge, LLOBET,J.M. I ALTRES (1983): Gran Geografia tenim elsrnolinsfariners, en nombre notoriarnent Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Fundació excessiu, circurnstanciaque ens indica llur poca enciclopedia catalana. Barcelona. .
Load more

Recommended publications
  • L'urgell 1.- Recursos Turístics 2.- Productes Turístics 1.- Recursos Turístics
    Inventari Turístic. L'URGELL 1.- RECURSOS TURÍSTICS 2.- PRODUCTES TURÍSTICS 1.- RECURSOS TURÍSTICS TIPOLOGIA DE TURISME RECURSOS TURÍSTICS LOCALITZACIÓ NATURA/ESPAIS NATURALS Anglesola - Vilagrassa NATURA/ESPAIS NATURALS Granyena NATURA/ESPAIS NATURALS Plans de Sió NATURA/ESPAIS NATURALS Secans de Belianes - Preixana NATURA/ESPAIS NATURALS Serra de Bellmunt- Almenara NATURA/ESPAIS NATURALS Valls del Sió-Llobregós NATURA / AIGUA Barranc de la Figuerosa Tàrrega NATURA / AIGUA Coladors de Boldú La Fuliola NATURA / AIGUA Llacuna de Claravalls Tàrrega NATURA / AIGUA Salades de Conill Ossó de Sió, Tàrrega NATURA/FAMILIAR Parc de la Font Vella Maldà NATURA/FAMILIAR Parc de Montalbà Preixana NATURA/GEOLOGIA Pedreres del Talladell El Talladell CULTURA/ARQUEOLOGIA/BRONZE FINAL Necròpolis d'Almenara Almenara Alta CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric dels Estinclells Verdú CULTURA/ARQUEOLOGIA/IBERS Poblat ibèric del Molí d'Espígol Tornabous CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ Vil·la romana dels Reguers Puigverd d'Agramunt CULTURA/ARQUEOLOGIA/ROMÀ necròpolis romana Nalec CULTURAL / RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Santa Maria Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Castellnou d'Ossó CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Pere Maldà CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de la Mare de Déu del Remei Ossó de Sió CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Ermita de Sant Miquel Puigverd d'Agramunt CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC Església de Sant Gil Riudovelles CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-GÒTIC-SXIX/CISTER Ermita de la Mare de Déu del Pedregal El Talladell CULTURA/RELIGIÓS/ROMÀNIC-XVIII
    [Show full text]
  • The Catalan Wine Sector Index
    The catalan wine sector Index The catalan wine sector ............................................... 4 Designation of Origin Cava ............................................... 8 Designation of Origin Alella ............................................... 10 Designation of Origin Catalunya ........................................ 12 Designation of Origin Costers del Segre ............................ 14 Designation of Origin Pla de Bages ................................... 16 Designation of Origin Montsant .......................................... 18 Designation of Origin Terra Alta .......................................... 20 Designation of Origin Tarragona ......................................... 23 Designation of Origin Empordà .......................................... 25 Designation of Origin Penedès ........................................... 27 Qualified Designation of Origin Priorat ................................... 30 Designation of Origin Conca de Barberà ............................ 33 2 With an annual turnover of almost €1.2 Bn, wine is the third-largest agri-food sector in Catalonia. The catalan wine sector Wine culture, tradition and landscape are such an inherent part of Catalonia’s history that it has become a symbol of our nation. The Greek and Roman civilisations brought vine-growing to the Mediterranean. Since then, vines, vineyards, wineries and wines have been part of our history. Industry The Catalan wine sector has a very robust and competitive structure with over 600 bottling wi- neries, 8,359 winemakers,
    [Show full text]
  • 2 Peixeres Compartida Sant Martí De Riucorb-Maldà+Nalec 2019
    MEMÒRIA MEMÒRIA VALORADA Accessos Peixera compartida Sant Martí de Riucorb - Maldà, Urgell Accessos Peixera Nalec, Urgell Maig, 2018 (ii) Ajuntament de Nalec Ajuntament de Sant Martí Ajuntament de Maldà de Riucorb 1 MEMÒRIA Índex Peixera compartida Sant Martí de Riucorb 1. ANTECEDENTS ................................................................................................................... 3 2. OBJECTIUS DE LES ACTUACIONS........................................................................................ 4 3. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ........................................................................ 5 4. GESTIÓ DE RESIDUS ........................................................................................................... 5 5. JUSTIFICACIÓ DE PREUS ..................................................................................................... 5 6. TERMINI D’EXECUCIÓ ........................................................................................................ 5 7. BÉNS I DRETS AFECTATS .................................................................................................... 6 8. PRESSUPOST I DESCRIPCIÓ DE LES PARTIDES ................................................................... 8 9. GALERIA D’IMATGES .......................................................................................................... 9 10. CONCLUSIONS i DATA ...................................................................................................... 10 Índex Accessos Peixera Nalec 11.
    [Show full text]
  • Solans De Recots (Nalec, L'urgell), Una Balma D'enterrament Col·Lectiu a La Vall Del Corb
    URTX SOLANS DE RECOTS (NALEC, L’URGELL), UNA BALMA D’ENTERRAMENT COL·LECTIU A LA VALL DEL CORB Nuria Armentano Oller, Josep Gallart Fernàndez, Maria Saña Seguí i Miquel Torres Benet SOLANS DE RECOTS (NALEC, L’URGELL), UNA BALMA D’ENTERRAMENT COL·LECTIU A LA VALL DEL CORB Abstract La balma sepulcral de Solans de Recots ha sido la primera cavidad de este tipo que se ha podido excavar con me- todología científica en la comarca del Urgell. Aunque la cavidad no se conservaba entera y por tanto el registro ar- queológico es incompleto, la localización de tres conjuntos de restos óseos humanos en la parte interna de la cavidad ha permitido comprender el ritual funerario que se practicaba en ella, que se sitúa cronológicamente en la segunda mitad del III milenio ANE, según la fecha del análisis de C14, entre finales del Calcolítico y el Bronce Antiguo. La práctica que se llevó a cabo en la balma sepulcral consistía en la inhumación individual de tipo primario sucesivo, con el habitual desplazamiento de los restos esqueléticos de los individuos inhumados más antiguos. The Solans de Recots burial cave is the first cavity of this kind that has been able to be excavated with scientific me- thodology in the Urgell region. Although the cavity is not fully preserved and therefore the archaeological record is in- complete, the finding of three sets of human bone remains in the internal part of the cavity has enabled an understanding of the funeral ritual that was practised there, which is chronologically placed in the second half of the third millennium CE, according to the C14 date analysis, between the end of the Chalcolithic and Early Bronze Age.
    [Show full text]
  • XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL N
    Recorregut de recerca de geologia ambiental per les comarques de la Conca de Barberà, de la Segarra, de l´Urgell i de les Garrigues: des de Santa Coloma de Queralt cap a Rauric, Guimerà i cap a l´Espluga Calba i Bellpuig Josep Maria Mata-Perelló Joaquim Sanz Balagué XARAGALL REVISTA DE CIÈNCIES DE LA CATALUNYA CENTRAL n. 3 MARÇ 2015 Com citar l’article: Mata-Perelló, JM.; Sanz Balaguer, J. Recorregut de recerca de geologia ambiental per les comarques de la Conca de Barberà, de la Segarra, de l´Urgell i de les Garrigues: des de Santa Coloma de Queralt cap a Rauric, Guimerà i cap a l´Espluga Calba i Bellpuig. A: XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central. 2015. (n.3). ISSN 2013-4479 DL: B.21483-2009. DOI XARAGALL. Revista de Ciències de la Catalunya Central RECORREGUT DE RECERCA DE GEOLOGIA AMBIENTAL PER LES COMARQUES DE LA CONCA DE BARBERÀ, DE LA SEGARRA, DE L´URGELL I DE LES GARRIGUES: DES DE SANTA COLOMA DE QUERALT CAP A RAURIC, GUIMERÀ I CAP A L´ESPLUGA CALBA I BELLPUIG Josep Maria Mata-Perelló Museu de geologia Valentí Masachs, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Joaquim Sanz Balagué Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals (EMRN), Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM), Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), 08272 Manresa, Spain Paraules clau: Depressió Geològica de l’Ebre, Materials terciaris, Materials quaternaris, Patrimoni miner Resum Itinerari realitzat el 10 de maig de 2014. En aquesta ocasió, la totalitat del present recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà així per la denominada Depressió Central; és a dir: per la part central de la depressió esmentada inicialment).
    [Show full text]
  • Guimerai , El~ Guimera
    , GUIMERAI , EL~ GUIMERA 49 Per Joan Duch i Mas 4 INTRODUCCIO, DEDICATORIA, HOMENATGE I RECORD A JOSEP LLADONOSA empre sera un gran record de fa bastants anys, la visita a Guimera de l' amic i mestre Josep SLladonosa, acompanyat de Josep M. Plana. Era un mat! amb molt de sol i vaig observar que es­ tava molt content i ani mat. Fou una visita inesperada i agraıda. Varem parlar de 1'escola, de la historia de Guimera i de Lleida. Tambe recordo la seva notificaci6 d'haver-li concedit la jubilaci6 anticipada. Aixf estava con­ tent per poder-se dedicar millor als arxius, a la consulta de les biblioteques, a fer la seva historia. Mostrava, amb tot i aixo, una certa recança de deixar l' escola. EI motiu d' aquest trebal1 sobre Guimera i els Guimera va sorgir d' aquel1a conversa. Sempre re­ cordare aquelles paraules de 1'historiador: Calia fer un homenatge i dedicar un carrer a Isabel de Guimera, una gran personalitat de la historia de Catalunya i de les nostres terres, doncs estava casa­ da amb Gispert de Guimera, tambe senyor de Ciutadilla. Tot prenent un aperitiu em comentava que ara es podria dedicar mes ala investigaci6, pero 1'es­ cola sempre estaria present en la didactica dels seus escrits. Per Lladonosa cada historia tindria una visi6 pedagogica de consulta d'un arxiu i com mostrar didacticament un fet 0 un moment historic en un periode global de la Historia. Ara el temps ha donat ra6 a la liberalitzaci6 del seu temps per la profusi6 de treballs de recerca.
    [Show full text]
  • Water and Defense Systems in Els Vilars Fortress (Arbeca, Catalonia, Spain): a Multiproxy Approach
    CYPSELA 19. 2012. ISSN: 0213-3431. 49-70 WATER AND DEFENSE SYSTEMS IN ELS VILARS FORTRESS (ARBECA, CATALONIA, SPAIN): A MULTIPROXY APPROACH Power architecture, poliorcetics, moat, well, water resources, hydrography, hydrology, micromorphology, soil science Emili Junyent* Rosa Maria Poch** Carles Balasch** La Fortalesa dels Vilars es caracteritza per la seva fortificació complexa i defensa activa davant del risc de setge o bloqueig en el segle IV a.n.e. El sistema inundable de fossats assegurava el proveïment i la gestió de l’aigua, reforçava la defensa i magnificava l’arquitectura del poder. S’analitzen els recur- sos hídrics potencials de la conca d’escolament de l’Aixaragall –el torrent que l’alimentava– en el seu context paleoclimàtic; i s’estudien les relacions entre l’antic curs d’aigua, els fossats i el pou des de la hidrologia, així com les condicions de funcionament del fossat a partir de l’estudi hidràulic de l’entorn i de la micromorfologia dels sediments acumulats en el fossat. Arquitectura del poder, poliorcètica, fossats, pou, recursos hídrics, hidrografia, hidrologia, micromor- fologia, edafologia La Fortaleza de Els Vilars se caracteriza por su fortificación compleja y la defensa activa ante el riesgo de asedio o bloqueo en el siglo IV a.n.e. El sistema inundable de fosos garantizaba el aprovisionamiento y la gestión del agua, reforzaba la defensa y magnificaba la arquitectura del poder. Se analizan los re- 49 cursos hídricos potenciales de la cuenca de recepción de agua pluvial de l’Aixaragall -el torrente que lo alimentaba- en su contexto paleoclimático; y se estudian las relaciones entre el antiguo curso de agua, los fosos y el pozo desde la hidrología, así como las condiciones de funcionamiento del gran foso a partir del estudio hidráulico del entorno y de la micromorfología de los sedimentos acumulados en el foso.
    [Show full text]
  • ARTICLES Cip 7.Indd
    a Tàrrega La Bovera Vallfogona Sant Martí Guimerà Albió de Riucorb Llorac de Maldà Nalec Vallsanta La Cirera Belianes Ciutadilla Rauric Maldà El Vilet Rocafort de Vallbona Les Obagues a Arbeca C-14 del Riu Corb Sta. Coloma de Queralt El Corb, un riu amb més Sovint, tendim a idealitzar els paisatges més humits i més densament coberts de vegetació EL CORB com els millors, els més bells i més rics. Al nostre país en tenim, d’aquests indrets, paisatges de A la pàgina anterior, la o el puput història que aigua (Upupa epops). muntanya coberts de boscos esponerosos i aiguamolls amb molta biodiversitat. Però, alhora, Portalada romànica de l’església de Vallfogona de Riucorb. la nostra terra és molt variada, i també acull extensions de terreny adustes, poc generoses en Tapaculs (Fruit del roser silvestre). Text i fotografi es de MÀRIUS DOMINGO DE PEDRO aigua i amb un aspecte molt més assimilat a un semidesert que a un bosc eurosiberià. El riu Corb a prop de Llorac. 100 CULTURA I PAISATGE CULTURA I PAISATGE 101 Potser el nom sol del riu no dirà molt a la majoria de Però el motiu que ens porta a treballar sobre aquesta PUNT DE LLIBRE la gent, però afegit a més mots ja serà més fàcil que zona no és solament l’històric i paisatgístic, és clar, el n’haguem sentit a parlar. motiu en el nostre cas és el de sempre, el natural. Us recomanem: Si parlem d’escriptors coneguts, realment populars, El riu Corb, tot i representar una aportació relativa molt probablement recordarem el Rector de a la hidrografi a del nostre país, sí que hi aporta un Vallfogona, en Francesc Vicenç Garcia Torres, que gran interès des del punt de vista natural.
    [Show full text]
  • ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L'ajuntament DE MALDÀ Identificació De La Sessió Núm. 7/ 2020 Data: 30 De Setembre De 20
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT DE MALDÀ Identificació de la sessió Núm. 7/ 2020 Data: 30 de setembre de 2020 Horari: de 20:00 h a 21:20 h Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de Maldà Assistents : - Sra. Anna Salla Xuclà , alcaldessa - Sr. Sebastià Mata Molinero , tinent d’alcalde -Sr. Armengol Francisco Tolsà Badia, regidor - Sr. Josep Batlle Martorell , regidor - Sr. Jordi Herrero Franch , regidor Sra. Ester Armengol Rovira, Secretària interventora del SAT del Consell Comarcal de l’Urgell, en funcions a l’ Ajuntament de Maldà. Al municipi de Maldà, el dia 30 de setembre de 2020 a les 20’00 hores, prèvia convocatòria a l’efecte, es reuneixen els membres de l’ Ajuntament esmentats a la Sala de Sessions de la Casa Consistorial, per tal de celebrar la sessió ordinària de l’Ajuntament. Comprovat per part de la secretària el quòrum de constitució previst als articles 46.2c) de la Llei 7/85, de 2 d’ abril Reguladora de les Bases del Règim Local, 98 c) del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, pel qual s’ aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i 90.1 del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF), el Sr. Alcalde inicia la sessió amb el següent, ORDRE DEL DIA 1. Aprovació de l’acta de la sessió ordinària número 6/2020, celebrada el dia 1 de juliol de 2020. 2. Donar compte dels decrets d’alcaldia. 3. Proposta d’acord d’aprovar el Compte General de l’any 2019.
    [Show full text]
  • Comunicació LA VALL DEL RIU CORB: ESPAIS MUSEÍSTICS
    Comunicació LA VALL DEL RIU CORB: ESPAIS MUSEÍSTICS 197 20 PerJoanDuchiMas _ om alternativa a les indústries i serveis dins de 1'eix de Cervera, Tarrega, Bellpuig i Mollerussa, a e l' entorn del pas de l'N 11, es proposa una vall del Corb amb descoberta de la natura, el coneixement del seu patrimoni cultural i d'espais museístics. Un ecomuseu és una nova manera de relacionar el patrimoni cultu­ ral i natural d'un entorn determinat. Cada camí, espai habitat, una paret, les restes arqueologiques i arquitectoniques, han de tenir un espai obert i una visió global de l' evolució deIs elements d' una cultura. Un espai museístic a la vall del Corb ha de ser una proposta d' estudiar els aspectes social i cultural d'una comunitat comarcal. Un seguiment del coneixement i descoberta de l' entorn a través de l' arqueologia i la defensa del propi medi ambient amb les pautes ecologiques. La vall del riu Corb és una area geografica amb unes característiques molt definides que ocupa la part sud de la comarca de 1'Urgell. Per coneixer la historia i l' art, cal saber també els valors socials que conformaren la realitat socio-economica deIs pobles de la vallo L' espai museístic de la vall del Corb ha de poder mostrar una visió cultural global i integral d'un indret molt particular, entre les comarques de l'Urgell, de la Segarra i Conca de Barbera, tenint com a contraforts la serra del Tallat que comunica les terres de la costa amb el pas als Pirineus.
    [Show full text]
  • Camins De L’Urgell a Peu I Amb BTT
    CONSELL COMARCAL DE L’URGELL camins de l’urgell A peu i amb BTT www.turismeurgell.cat Sender de Gran Recorregut GR®-3 a Artesa de PR-C 55 Segre GR-3 La Ruta del Cister GR®-175 LA SERRA DE MONTCLAR: PR®-C 55 Montclar Rocabertí de St. LA RIBERA DEL SIÓ: PR®-C 56 d’Urgell Salvador LA BOVERA I EL RIU CORB: SENDER LOCAL® Donzell d’Urgell LA BARONIA DE MALDÀ: PR®-C 57 LA SERRA DEL TALLAT: PR®-C 58 LA BARONIA DE BELLPUIG: PR®-C 64 a Balaguer Mafet LA RUTA DELS OMELLS: PR®-C 65 a Coscó ELS PLANS DE CONILL: PR®-C 69 Les Puelles ELS PLANS D’ALMENARA: PR®-C 72 AGRAMUNT Puigverd L’ONDARA, VERDÚ I EL CORB: PR®-C 25 d’Agramunt ANGLESOLA I LES CASES Castellnou DE BARBENS: PR®-C 97 a Penelles d’Ossó CAMÍ DE SANT JAUME Almenara Montfalcó Alta d’Ossó CAMÍ IGNASIÀ Ossó de Sió Bellver d’Ossó Castellserà a Guissona a Balaguer Sta. Maria de Montmagastrell a Guissona Boldú La Guàrdia La Fuliola d’Urgell PR-C 72 Riudovelles Conill El Tarròs Claravalls PR-C 69 Tornabous La Figuerosa PR-C 97 CAMÍ DE SANT JAUME Altet Barbens a Barcelona Les Cases Anglesola a Cervera a Ivars d’Urgell de Barbens Autovia A-2 Seana CAMÍ IGNASIÀ CAMÍ DE SANT JAUME a Lleida Vilagrassa a Mollerussa TÀRREGA El Talladell Autovia A-2 PR-C 25 a Mollerussa Mas de BELLPUIG l’Estadella CAMÍ DE SANT JAUME Castellnou de Seana CAMÍ IGNASIÀ a Montornès Verdú de Segarra a Vilanova de Bellpuig Preixana PR-C 64 CAMÍ DE SANT JAUME SENDER LOCAL Sant Martí de Maldà Nalec a Vallfogona de Belianes Ciutadilla Guimerà Riucorb PR-C 57 Maldà El Vilet Rocafort Maldanell de Vallbona a Arbeca Llorenç de Rocafort a Passanant CAMÍ DE SANT JAUME VALLBONA DE LES MONGES GR-175 a Belltall a Tarragona Els Omells Rocallaura a l’Espluga Calba de na Gaia Monblanquet PR-C 65 Santuari del Tallat a Solivella a Senan a Tarragona 2 a Blancafort PR-C 58 oficines de turisme Oficina Comarcal de Turisme de l’Urgell (Tàrrega) Tel.
    [Show full text]
  • Recorregut De Recerca Geològica I Mineralògica Per Les Comarques Del Pallars Jussà I De L´Alta Ribagorça
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 448 - agost del 2012 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 16 pàgines RECORREGUT DE RECERCA DE GEOLÒGICA PER LES TERRES DE LA RIBERA DE L´ONDARA, A TRAVÉS DEL PLA D´URGELL, DE L´URGELL I DE LA SEGARRA: DES DE BELLPUIG D´URGELL A IVARS D´URGELL, BARBENS, TÀRREGA, CERVERA, LA PANADELLA I A GUIMERÀ Josep M. Mata-Perelló _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 20 DE GENER DEL 2011 2 RECORREGUT DE RECERCA DE GEOLÒGICA PER LES TERRES DE LA RIBERA DE L´ONDARA, A TRAVÉS DEL PLA D´URGELL, DE L´URGELL I DE LA SEGARRA: DES DE BELLPUIG D´URGELL A IVARS D´URGELL, BARBENS, TÀRREGA, CERVERA, LA PANADELLA I A GUIMERÀ Josep M. MATA-PERELLÓ ADVERTIMENTS PREVIS Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas del recorregut pels costat del Canal d´Urgell En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l’itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central).
    [Show full text]