DOCSLIB.ORG

VINCLES I ARRELS-3.Indd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
VINCLES I ARRELS-3.Indd Antropologia i etnologia Santi Arbós VIDRIERS DE LES GARRIGUES (1) Introducció ls forns de vidre de les Garrigues, localitzats a l’Albi (≈1600- 1725 ), Fulleda (≈1750-1900), la Pobla de Cérvoles (≈1600- 1775) i el Vilosell (≈1500-1575), van ser unes indústries o protoindústries que van estar en funcionament de manera més o menys discontínua des de principis del segle XVI fins a finals del segle XIX. La localització en aquest lloc es deu a la possibilitat d’aconseguir fàcilment el combustible suficient dels boscos de la zona. En aquest treballE volem fer una primera aproximació, no exhaustiva, als vidriers i altres ope- raris, en un sentit ampli, relacionats amb la indústria del vidre, tot recollint-ne el màxim de dades personals que sigui possible. L’objecte de tot això és retre un petit homenatge a un conjunt de gent que fins ara ha passat força desapercebut en una comarca bàsicament agrícola, per intentar, en treballs posteriors, de trobar algunes pautes en l’origen i desplaçaments d’aquests treballa- dors entre els diferents forns de dins i de fora de les Garrigues. Llistat de persones relacionades amb els forns de vidre de les Garrigues Andreu Treballador al forn de Fulleda en data indeterminada (Arbós S. 2010: 64). ARBÓS, Miquel Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1751 (Arbós S. 2010: 62). Ha de tractar-se de Miquel Arbós Amorós, natural de Tarrés i casat a Fulleda el 3 de novembre de 1734 amb la fulle- denca Mariagna Queralt Graells (Boada Libro: 10). És avantpassat dels Arbós actuals de Fulleda. ARCAL, Domingo Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1679, provinent d’Aragó2 (Pere 2011). En aquesta mateixa població, consta un Domingo Arca de 65 anys, vidrier el 1718 (Gallart: 1) que podria ser la mateixa persona. Tenia un fill, Joan, que era pagès. 1 Les dates de funcionament dels forns són merament orientatives, fruit de la documentació i bibliografia consultades i subjectes a futures modificacions. 2 Sembla que l’origen aragonès del llinatge queda confirmat per Las artes en Zaragoza en el tercer cuarto del siglo XVII (1655-1675), p. 335, on se'ns parla de José Arcal, vidrier habitant de Saragossa, que el 18 de gener de 1666 va rebre de Domingo Rabinad totes les eines que s'acostumaven a donar als aprenents de l'ofici. L'Albi 2011 107 Vincles i arrels ARRUFAT, Josep Treballador del forn de Fulleda en una data desconeguda, segurament al segle XVIII (Arbós S. 2010: 62). Deu ser Josep Arrufat Cabestany, nascut el 16-08-1717, fill de Josep Arrufat Cla- ret de Fulleda i de Francesca Cabestany Janer de Miralcamp, i casat amb Maria Ros Vergés del Vilosell (Boada Libro: 18). ARRUFAT, Pere Joan Atiaire del forn de Fulleda al 1751 (Arbós S. 2010: 62). Segurament es tracta de Pere Joan Arrufat Cabestany, nascut el 23-01-1720, fill de Josep Arrufat Claret de Fulleda i de Francesca Cabestany Janer de Miralcamp (Pla d’Urgell), i casat el 1-07-1748 amb Maria Saragossa i Pons (Boada Libro: 18). Els Arrufat es localitzen a Fu- lleda entre els segles XVI i el XVIII, aproximada- ment (Arbós S. 2003: 33). Figureta del forn de Fulleda. Foto: Montse Arbós. BALLESTER, família Segons Lluís Sopena (28, 53), serien els fundadors el 1888 d’una fàbrica de vidre a Fulleda i segons una entrevista inclosa en aquest mateix treball, serien d’aquesta població garriguenca o almenys hi residirien. Sense que es pugui provar cap nexe, localitzem un Pau Ballester com a vidrier a Santa Coloma el 1601 (Grau&Puig 1992: 56). BALLESTER, Gregori Vidrier a Fulleda el 1883 (Arbós M. 2000: 94). BALLESTER, Pere Dit lo Vidrier, segurament era vidrier al Vilosell cap al 1573 (Pere 2006: 337). BARBER, Anton del Atiador al forn de vidre de Fulleda cap a 1832-34 (Arbós S. 2010: 62). BASSA, Jaume Arrendatari de Mataró del forn del Vidre de l'Albi situat a la partida del Mas d'en Josa en algun temps del període 1608-1621 (Amigó&Pere: 114, 454). Potser relacionat familiarment amb Joan Bassa que era vidrier de Mataró el 1576 (Guàrdia: vol. 2, fig. 23). BENAVENT, Isidre Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1669, provinent de Prat del Comte, a la Terra Alta (Pere 2011). BENAVENT, Joan Vidrier a l'Albi el 1617, només documentat entre 1615 i 1618 (Amigó&Pere: 117). Un Joan Benavent, vidrier de Vallibona (Ports), arrenda el forn del vidre d’aquesta població valenciana el 1629.3 3 http://www.vallibona.net/images/2010/VALLIBONAESQUIROLETN3.pdf 108 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia BERNAT, Pau Mosso del forn del vidre de Fulleda el 1802, natural dels Omellons (Arbós S. 2010: 63). BESORA, Antoni Vidrier de Fulleda el 1831 (Arbós S. 2010: 62). Deu ser Antoni Besora Roig nascut el 28 de maig de 1804 i que el 1827 es va casar amb M. Teresa Sardà Moreras de Vallbona de les Monges (Boada Libro: 42). Els Besora vidriers fulledencs procedien de Cabrera, parròquia de Mont-ral, establerts a Fulleda cap a finals del segle XVIII i residents actualment a l'Espluga de Francolí (Arbós S. 2003: 40). Cabrera és un disseminat gairebé despoblat a hores d'ara del municipi de Mont- ral (on hi havia hagut un forn de vidre a Farena), a l'Alt Camp, al límit amb Montblanc. Estri modern de vidre de Vimbodí. Foto: Montse Arbós. BESORA, Maties Consta com a "exvidrier", segurament del forn de Fulleda, l'any 1880 (Arbós M. 2000: 94). BESORA, Miquel Vidrier a Senan el 1868, vidu de 53 anys i natural de Fulleda (Vallverdú: 169). Probablement sigui Miquel Besora Roig nascut en data indeterminada, encara que potser amb posterioritat al 1807, germà d'Antoni Besora i casat amb Francesca Pinyol Vallverdú de Senan (Boada Libro: 43) BESORA, Pere Vidrier de Fulleda en una data indeterminada (Arbós S. 2010: 62). BESORA, Ramon Vidrier de Fulleda en una data indeterminada (Arbós S. 2010: 62). BLANC, Antoni Vidrier segurament al Vilosell, d'origen francès, que morí el 1553 (Pere 2006: 67-68). Per altra banda, Joan i Genís Blanc, naturals de Vilassar, eren vidriers a Santa Coloma de Far- ners (Selva) el 1601 (Grau&Puig 1992: 56). BOIX, Anton Vidrier a Fulleda el 1767 (Arbós S. 2010: 62). Un Francesc Boix era vidrier de Vallbona d’Anoia,4 arrendatari del forn del vidre de l’Obac de Vacarisses el 1742 (AMH: 11). A Fulleda, el cognom és procedent de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), i establert potser per casament el 1762, els descendents de qui el portava aviat marxarien cap a Pratdip,5 al Baix Camp (Arbós S. 2003: 41). 4 Als segles XVI i XVII hi havia hagut un forn de vidre, propietat de la família Badorc el 1546 i després de la família Gralla; per lligams matrimonials passà el 1673 a un propietari cognominat Tarafa i els seus descendents el conservaren fins el 1774 i sembla que després desaparegué (http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069085). 5 Hi consta forns de vidre al 1771, http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052586 . Joan Sabater, d’aques- ta població, era vidrier de Senan el 1768 (Grau&Puig 2002: 217). L'Albi 2011 109 Vincles i arrels Antic forn de Fulleda cap als anys 70 del segle XX. Foto de Ramon Santamaria. BOIX, Feliu Vidrier a Fulleda documentat el 1766 (Arbós S. 2010: 62) i el 1779 (Arbós M. 2000: 92). Casat amb Engràcia Sardà, possiblement era germà de Joan Boix de la Bisbal d'Empordà que es va traslladar ell o el seu fill Francesc a Pratdip (Boada Libro: 62). Potser el mateix Feliu Boix que era vidrier de Mataró al segle XVIII (Juncosa&Clariana: 44). BONET, Miquel Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1802 (Arbós S. 2010: 62). Potser era de l'Espluga de Francolí i era encarregat dels matxos el 1801 (Arbós S. 2010: 61). Els Bonet procedien d'Albarca (Priorat) i es van establir a Fulleda a mitjans del XVIII (Arbós S. 2003: 42). Es documenta un Joan Bonet, el 1448, vidrier de Palau del Vidre (Rosselló) i, posteriorment, un Guillem Bonet, segurament fill de l'anterior i del mateix ofici (Alart). D'altra banda, durant el XVI i XVII, s'esmenta una família Bonet que treballava al forn del vidre del mas d'en Bonet (Ma- llorquí: 159). BONET, Pere Joan Fadrí vidrier de Fulleda que el 1771 habitava a Senan i hi comprà un terreny per fer-s'hi una casa i, l’any següent, un pati contigu per a corral.6 BONET RULL, Josep Fill de Francesc Bonet Cantó, de cal Prim de Fulleda, i de Teresa Rull de Montoliu, va néixer el 1781, a Fulleda (o a Montoliu, bisbat de Vic), i es casà amb Francesca Miró (àlies Carlà) de Belltall (Boada Libro: 66). En realitat, però, segons ens informa el senyor Isidre Bonet,7 descendent seu, 6 Informació d'Ernestina Vallverdú (4/8-12-11). 7 Correu electrònic de data 10-08-2009 que agraïm. 110 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia Antic forn de l'Albi. Foto de Ramon Miró. el dia 27-5-1809 es va realitzar el matrimoni de Josep Bonet Rull de Fulleda amb Francesca Batlle Planes, filla d'Anton Batlle, carlà de Belltall, i d'Antònia Batlle Planes. Que en la documentació de Fulleda consti Miró és degut segurament al fet que els Miró eren els carlans anteriors i més coneguts en aquelles dates que els Batlle. Devia ser vidrier a Fulleda, si no era un fill seu, ja que consta que el Prim de Belltall treballava al forn fulledenc el 1832 (Arbós S.
Load more

Recommended publications
  • Les Esteles Funeràries Discoïdals De Tarrés (Les Garrigues)*
    LES ESTELES FUNERÀRIES DISCOÏDALS DE TARRÉS (LES GARRIGUES)* L'estela funerària discoidal, com a element localitzador i senyalit- zador d'enterraments —generalment medievals o moderns—, ha estat estudiada des de diferents punts de vista o perspectives com l'artística, etnográfica, històrica o arqueològica, i en diferents llocs del continent europeu: Suècia, Alemanya, Anglaterra, França i Portugal... A l'Es- tat Espanyol, encara que la preocupació pel tema és ben antiga, els es- tudis més importants s'han fet durant els darrers vint anys i la majoria són articles apareguts en revistes d'estudi etnogràfic o arqueològic del País Basc o Navarra, com Munibe o els Cuadernos de Etnologia y Et- nografía Navarra. També ha estat objecte d'algunes publicacions mo- nogràfiques, com els treballs sobre les peces de Sòria o les catalanes de La Segarra. Malgrat tot són bastants els problemes a solucionar pels estudiosos: origen, datació, difussió, simbologies, etc. Aquestes notes no pretenen res més que donar a conèixer uns materials arqueològics sovint oblidats i menyspreats, al cap i a la fi, però, part de la nostra Història Medieval. La mort ha suscitat en l'esperit humà un seguit d'idees i formes de pensar que han influït de forma decisiva en la Filosofia i la Religió de tots els temps. La temença davant el desconegut, l'incert, allò que hi ha al darrera de l'òbit ha estat causa de gran nombre de modes de comportament, usos i costums al llarg de la nostra vida. Per alguns aquesta vida tan sols és un breu instant entre dos móns, un intèrval dins l'infinit; per altres una preparació, una escatologia vers el més enllà.
    [Show full text]
  • Els Consistoris De Llardecans I Almatret Rehabilitaran Dos
    JUEVES 6 DE MAYO DE 2021 I COMARQUES 13 El PSC reclama Els consistoris de Llardecans renovar els horaris del tren i Almatret rehabilitaran dos Lleida-la Pobla La diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament, Síl­ via Romero, va reclamar al Go­ vern "reformar els horaris ac­ habitatges per a nouvinguts tua ls de circu lació a la línia de tren de Lleida - la Pobla de Se­ gur, sobretot pel que fa al tram Són dos dels set municipis de la demarcació que complet, de manera que es re­ vertiria en l'eficàcia del servei i en l'increment d'usuaris". Amb participen en una prova pilot dotada amb 2 milions aquest objectius, el PSC va re­ gistrar una Proposta de Resolu­ Llardecans ció en la qual insta a l'executiu a REDACCIÓ "implantar la millora dels hora­ Els ajuntaments d'Almatret i llar­ ris de la línia de tren i prioritzar decans rehabilitaran dos habitat­ les inversions necessàries du­ ges dels seus pobles per posar-los rant aquest any 2021". a disposició de famílies nouvingu­ des en règim de lloguer amb un preu bonificat. Són dos dels mu­ Renoven nicipis que han estat escollits per una prova pilot de rehabilitació el segell d'habitatge al món rural dotada amb 2 milions d'euros. De la de­ Infoparticipa marcació de Lleida també hi són Baix Pallars, Josa i Tuixén, Isona, al consistori Maldà i Ciutadilla i en total hi de les Borges participen 20 municipis de Cata­ lunya. El Grup d'Investigació Co­ l.:'objectiu d'aquest programa municació Sonora, Estratè­ a és aconseguir atreure perso­ gica i Transparència de la nes que puguin instal·lar-se en Universitat Autònoma de aquests nuclis de població com a Barcelona ha renovat, un primera residència i contribuir al any més, el segell lnfopar­ seu creixement.
    [Show full text]
  • CIRCUIT CATALÀ DE CAMINADES DE RESISTÈNCIA 2021 PROVA 10 11A Caminada De Carenes Centre Excta
    CIRCUIT CATALÀ DE CAMINADES DE RESISTÈNCIA 2021 PROVA 10 11a Caminada de Carenes Centre Excta. Alta Ribagorça 29/05/2021 PARTICIPANT ENTITAT PUNTS Franch Esplandiu, Joana AGRUP. CIENTIFICO-EXCTA. MATARÓ 22 Isanta Lopez, Ares AGRUP. CIENTIFICO-EXCTA. MATARÓ 22 Navarri Benet, Daniel AGRUP. CIENTIFICO-EXCTA. MATARÓ 22 Enseñat Grau, Antonio AGRUP. EXCTA. "CATALUNYA" 22 Sàrrias Monton, Lluís AGRUP. EXCTA. "CATALUNYA" 22 Bernaus Romero, Carme ASS. D'ESP. DE MUNTANYA DE CAPELLADES 22 Admella Salvador, Manuel ASS. ESP. NORDIC WALKING CATALUNYA 22 Camarasa Ronco, David CENTRE EXCTA. BORGES GARRIGUES 22 Gilabert Castellarnau, Núria CENTRE EXCTA. BORGES GARRIGUES 22 Garriga Muñoz, Joan CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Garrofe Consul, Lluis CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Juvillà Pujal, Jordi CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Moreno Herrera, Pere CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Pérez Tomàs, Josep CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Salvado Rodriguez, Francesc CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Tico Lloret, Robert CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Gervas Arruga, Jordi CENTRE EXCTA. DE LLEIDA 22 Ropero Molina, Jose Ramon CENTRE EXCTA. DE LLEIDA 22 Bernaus Montoza, Meritxell CENTRE EXCTA. PONTSICÀ 22 Carabassa Closa, Núria CENTRE EXCTA. PONTSICÀ 22 Closa Boixadera, Núria CENTRE EXCTA. PONTSICÀ 22 Benavent Areu, Jordi CENTRE EXCTA. SANT BOI 22 Benavent Ramon, Pep CENTRE EXCTA. SANT BOI 22 Ramon Olloqui, Judit CENTRE EXCTA. SANT BOI 22 Aresté Mur, M. Dolors CLUB CICLISTA I EXCTA. ALMATRET 22 Ballesté Vilanova, Miquel CLUB CICLISTA I EXCTA. ALMATRET 22 Felip Nogués, Isidre CLUB CICLISTA I EXCTA. ALMATRET 22 Jané Palau, Silvia CLUB CICLISTA I EXCTA. ALMATRET 22 Mor Gibert, Meritxell Rosa CLUB CICLISTA I EXCTA.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Estudi Del Llibre De Comptes Del Molí De La Vila De Sarroca De Lleida
    shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 7 | 2020 Estudi del llibre de comptes del Molí de la FILOLOGIA - PHILOLOGY FILOLOGIA Vila de Sarroca de Lleida (1885-1922) Study of the book of accounts of the Molí de la Vila in Sarroca de Lleida (1885-1922) pàg. 38-43 Santi Arbós filòleg (CECS) RESUM ABSTRACT A través d’un llibre de comptabilitat del molí d’oli Through an account book from the oil mill of the de la vila de Sarroca de Lleida (Segrià), datat entre village of Sarroca de Lleida dated between the late finals del segle xix i principis del segle xx, es fa un 19th century and the early 20th century, a first primer estudi de diverses qüestions històriques, research on different historical, organizational organitzatives, i sobre l’ús de les llengües i de questions and on the usage of languages and l’onomàstica dins d’aquesta societat. onomastics in this society is done. PARAULES CLAU KEYWORDS Sarroca de Lleida, molí d’oli, llengua, onomàstica, Sarroca de Lleida, oil mill, language, onomastics, antroponímia. anthroponymy. FILOLOGIA 39 INTRODUCCIÓ Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca administra- tiva del Segrià, però tradicionalment se l’ha considerat de les Garrigues (el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll L’objecte d’aquest treball és l’estudi d’un volum manuscrit [1962] l’esmenta com a Sarroca de les Garrigues, una denomi- corresponent bàsicament a la comptabilitat del Molí de la Vila nació que devia ser popular com a mínim fa unes dècades). En de Sarroca de Lleida.
    [Show full text]
  • Calendari Ruta 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS GARRIGUES-SEGRIÀ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 456 78910 GIMENELLS (M) L'ESPLUGA CALBA (M) 11 12 13 14 15 16 17 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) EL PLA DE LA FONT (M) VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BARCA (T) 18 19 20 21 22 23 24 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 25 26 27 28 29 30 31 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU DE LLEIDA (M) PUIGGRÒS (M) ELS ALAMÚS (T) SARROCA DE LLEIDA (T) EL SOLERÀS (T) 8 9 10 11 12 13 14 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA 15 16 17 18 19 20 21 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 22 23 24 25 26 27 28 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU
    [Show full text]
  • Portland Del Ebro, S.A. “La Fàbrica Fantasma”
    Fulls de Ponent, nº 16. 02 gener 2020 (Esborrany) PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta cimentera. (X=283751;Y=4578586, 371 m snm), deixant a ma dreta el camí cap a diverses mines d’Almatret i Serós. Dalt: fotos procedents Pepe Guillermo del Arxiu Municipal d’Almatret i Sota, procedent del Facebook. Faig una primera visita exploratòria ràpida el 21N2018, i quedo meravellat el veure aquest “Detritus”. Seguint les instruccions del becari del Pont de Suert, el 7 de febrer del 2019 torno a anar “ipso-facto” a Almatret. Primer faig cap a l’ajuntament, on parlo amb l’alcalde. Em presento com “Becari de MH de Capdella”, per investigar sobre la fàbrica de Ciment de Portland del Ebro. Em diu que només sap que no va funcionar mai, que esta a baix al riu i que els terrenys ara son del ajuntament, i que no sap pas res més. Demano fotos, planells, altres informacions i, em diu que no sap res més, i que potser qui ho sap quasi tot, es un ex-secretari jubilat municipal, i que ara viu a Aitona. Li dono el informe del John Ames, el nom i el telèfon. Diu que es posarà en contacte amb el ex-secretari i etc. i etc. Afegeix que no hi ha Arxiu Municipal, i que com que diu que li parlo de l’època franquista, diu que les coses es feien dictatorialment, que passaven dels ajuntaments i etc. En fi, poca historia municipal i caldrà buscar en altres indrets.
    [Show full text]
  • 1.- Aprovació Proposta D'acord Per Atorgar La Representació I Cessió De Drets a Favor Del Consell Comarcal De Les Garrigues
    AJUNTAMENT DELS OMELLONS Les Garrigues ACTA DE LA SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DE L’AJUNTAMENT DELS OMELLONS IDENTIFICACIÓ DE LA SESSIÓ NÚM. SESSIÓ: 06/2019 SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DATA: 23/05/2019 HORA: 19:30 hores LLOC: Sala de Plens de l’Ajuntament dels Omellons HI ASSISTEIXEN: Jordi Gaya Masana, alcalde Esther Miró Freixes, regidora Jaume Salla Cabau, regidor El regidor Xavier Gaya, I Miquel A. Sans, excusen la seva assistència Actua com a secretària M. Dolors Falguera Vidal, secretaria del SAT del Consell Comarcal de les Garrigues a l’Ajuntament dels Omellons ORDRE DEL DIA 1.- Aprovació proposta d’acord per atorgar la representació i cessió de drets a favor del Consell Comarcal de les Garrigues per a participar en el procediment de concessió directa, regulat pel Real Decret 616/2017, de 16 de juny, per a accions d’economia baixa en carboni en el marc del programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020. 2.- Aprovació Pla econòmic financer 2019-2020. 3.- Proposta aprovació festes locals 2020 DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ Una vegada comprovat que hi ha el quòrum necessari per l’inici de la sessió, l’alcalde inicia el ple, amb el primer punt de l’odre del dia. 1.- Aprovació proposta d’acord per atorgar la representació i cessió de drets a favor del Consell Comarcal de les Garrigues per a participar en el procediment de concessió directa, regulat pel Real Decret 616/2017, de 16 de juny, per a accions d’economia baixa en carboni en el marc del programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020.
    [Show full text]
  • Renoms De Vimbodí I La Seva Àrea D'influència a Través De
    264 podall 2015 Renoms de Vimbodí i la seva àrea d’influència a través de dos receptaris farmacèutics (1890-1909) i la seva perdurabilitat Després d’una introducció sobre l’economia de Vimbodí (Conca de Barberà), s’estudien M els renoms dels clients d’un farmacèutic de la vila de final del segle XIX i inici del XX i U es comparen amb altres reculls posteriors. S E R N E Tras una introducción sobre la economía de Vimbodí (Conca de Barberà), se estudian M los apodos de los clientes de un farmacéutico de la población de finales del siglo XIX U e inicios del XX y se comparan con otras relaciones recogidas con posterioridad. S E R T C A After an introduction on the economy of Vimbodí (Conca de Barberà) study the nicknames R customers a pharmacist in the town of the late nineteenth century and early twentieth T century and compared with other collections later. S B A Josep M. Carreras Vives Montblanc, 1950. Ha cursat estudis universitaris de Ciències de la Informació i de Dret. Laboralment s’ha dedicat a l’ofici d’impressor. Fundador de la revista montblanquina Espitllera. Vinculat a nombroses entitats de caràcter social i cultural de la Conca de Barberà. Josep M. Grau i Pujol Arxiver i historiador (Montblanc, 1963), col·laborador habitual en revistes de centres d’estudis de la Conca de Barberà, Camp de Tarragona, i comarques gironines, s’ha especialitzat en història moderna, si bé també investiga el període contemporani. 2015 podall 265 Renoms de Vimbodí i la seva àrea d’influència a través de dos receptaris farmacèutics (1890-1909) i la seva perdurabilitat Josep M.
    [Show full text]
  • Poblament I Despoblament Al Segrià Del Segle Xvii. Les Parròquies D’Aitona, Almatret, Seròs I Sudanell*1
    Poblament i despoblament al Segrià del segle xvii. Les parròquies d’Aitona, Almatret, Seròs i Sudanell*1 Josep Pujol Ballesté Una ja llarga tradició de recerca dins l’àmbit de la demografi a històrica ha permès traçar les grans línies de l’evolució de la població europea en el transcurs dels segles moderns. Catalunya no és cap excepció. La re- cerca en aquest àmbit també ha originat una interpretació de conjunt elaborada mitjançant l’estudi de fonts documentals com els censos, els fogatges i els registres parroquials. Si bé tot aquest recorregut ha aportat abundants resultats i ha generat nombrosos debats, encara resta molt per fer. Aquest treball respon a la voluntat de continuar aquest camí explorant una de les vies que encara avui dia resta per conèixer: la tra- jectòria poblacional de l’actual Segrià al segle xvii. La investigació d’aquest treball se centra en l’actual comarca del Se- grià a través de l’estudi dels registres parroquials d’Aitona, Almatret, Seròs i Sudanell entre els anys 1612 i 1760 mitjançant el recompte nu- mèric. L’objectiu del treball és analitzar la població de l’actual comarca en el transcurs del segle xvii a partir de les noves dades que aquesta do- cumentació ofereix per a un dels territoris on la recerca pot fer noves * Treball de Fi de Màster, llegit al Departament d’Història Moderna de la Uni- versitat de Barcelona el dimecres 27 de juny de 2012, davant el tribunal format pels doctors Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual Vilà (director del treball) i Joan Lluís Palos Peñarroya, amb la qualifi cació d’excel·lent.
    [Show full text]
  • 200 Dpi Resolution !
    280000 290000 300000 310000 0°30'0"E 0°45'0"E ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR365 Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01TORREDELESPANYOL, v1 la Torre de l'Espanyol - SPAIN ! Wildfire - Situation as of 27/06/2019 First Estimate Product 0 0 0 0 0 0 0 0 C 9 9 in 5 5 c 4 4 a ! Aragon ! Huesca gre Lleida Se Bay of Biscay France Portugal Madrid Cataluna Balearic 01 ^ Sea ! Zaragoza Spain la Torre de l'Espanyol (! Mediterranean Sea NORTH ATLANTIC Tarragona Alboran Sea Algeria OCEAN Morocco bro Balearic Se1a0 ! E Teruel km Cartographic Information Llardecans 1:60000 Full color A1, 200 dpi resolution ! x Ei 0 1.5 3 6 12 C C- bre km -45 l'E - M de Fra ai ga als Maials ! Grid: WGS 1984 UTM Zone 31N map coordinate system Tick marks: WGS 84 geographical coordinate system ± Legend la Granadella ! Crisis Information 0 0 Active Flames 0 0 0 0 0 0 8 8 5 5 4 4 Burnt Area (27/06/2019 09:46 UTC) General Information Area of Interest ! Placenames ! Bovera Placename ! Transportation Primary Road Almatret ! Map Information Active fire in the municipality of theTorre de l'Espanyol (Tarragona). Nearly 5,000 affected hectares. The most complicated point of the fire is the right side. The wind is going north west. The present map shows the fire first estimate product in the area of la Torre de l'Espanyol (Spain). The thematic layer has been derived from post-event satellite image by means of visual interpretation.
    [Show full text]