Antropologia i etnologia

Santi Arbós VIDRIERS DE LES (1)

Introducció ls forns de vidre de les Garrigues, localitzats a l’Albi (≈1600- 1725 ), (≈1750-1900), la Pobla de Cérvoles (≈1600- 1775) i (≈1500-1575), van ser unes indústries o protoindústries que van estar en funcionament de manera més o menys discontínua des de principis del segle XVI fins a finals del segle XIX. La localització en aquest lloc es deu a la possibilitat d’aconseguir fàcilment el combustible suficient dels boscos de la zona. En aquest treballE volem fer una primera aproximació, no exhaustiva, als vidriers i altres ope- raris, en un sentit ampli, relacionats amb la indústria del vidre, tot recollint-ne el màxim de dades personals que sigui possible. L’objecte de tot això és retre un petit homenatge a un conjunt de gent que fins ara ha passat força desapercebut en una comarca bàsicament agrícola, per intentar, en treballs posteriors, de trobar algunes pautes en l’origen i desplaçaments d’aquests treballa- dors entre els diferents forns de dins i de fora de les Garrigues.

Llistat de persones relacionades amb els forns de vidre de les Garrigues

Andreu Treballador al forn de Fulleda en data indeterminada (Arbós S. 2010: 64). ARBÓS, Miquel Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1751 (Arbós S. 2010: 62). Ha de tractar-se de Miquel Arbós Amorós, natural de Tarrés i casat a Fulleda el 3 de novembre de 1734 amb la fulle- denca Mariagna Queralt Graells (Boada Libro: 10). És avantpassat dels Arbós actuals de Fulleda.

ARCAL, Domingo Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1679, provinent d’Aragó2 (Pere 2011). En aquesta mateixa població, consta un Domingo Arca de 65 anys, vidrier el 1718 (Gallart: 1) que podria ser la mateixa persona. Tenia un fill, Joan, que era pagès.

1 Les dates de funcionament dels forns són merament orientatives, fruit de la documentació i bibliografia consultades i subjectes a futures modificacions. 2 Sembla que l’origen aragonès del llinatge queda confirmat per Las artes en Zaragoza en el tercer cuarto del siglo XVII (1655-1675), p. 335, on se'ns parla de José Arcal, vidrier habitant de Saragossa, que el 18 de gener de 1666 va rebre de Domingo Rabinad totes les eines que s'acostumaven a donar als aprenents de l'ofici.

L'Albi 2011 107 Vincles i arrels

ARRUFAT, Josep Treballador del forn de Fulleda en una data desconeguda, segurament al segle XVIII (Arbós S. 2010: 62). Deu ser Josep Arrufat Cabestany, nascut el 16-08-1717, fill de Josep Arrufat Cla- ret de Fulleda i de Francesca Cabestany Janer de , i casat amb Maria Ros Vergés del Vilosell (Boada Libro: 18). ARRUFAT, Pere Joan Atiaire del forn de Fulleda al 1751 (Arbós S. 2010: 62). Segurament es tracta de Pere Joan Arrufat Cabestany, nascut el 23-01-1720, fill de Josep Arrufat Claret de Fulleda i de Francesca Cabestany Janer de Miralcamp (Pla d’Urgell), i casat el 1-07-1748 amb Maria Saragossa i Pons (Boada Libro: 18). Els Arrufat es localitzen a Fu- lleda entre els segles XVI i el XVIII, aproximada- ment (Arbós S. 2003: 33).

Figureta del forn de Fulleda. Foto: Montse Arbós.

BALLESTER, família Segons Lluís Sopena (28, 53), serien els fundadors el 1888 d’una fàbrica de vidre a Fulleda i segons una entrevista inclosa en aquest mateix treball, serien d’aquesta població garriguenca o almenys hi residirien. Sense que es pugui provar cap nexe, localitzem un Pau Ballester com a vidrier a Santa Coloma el 1601 (Grau&Puig 1992: 56). BALLESTER, Gregori Vidrier a Fulleda el 1883 (Arbós M. 2000: 94). BALLESTER, Pere Dit lo Vidrier, segurament era vidrier al Vilosell cap al 1573 (Pere 2006: 337). BARBER, Anton del Atiador al forn de vidre de Fulleda cap a 1832-34 (Arbós S. 2010: 62). BASSA, Jaume Arrendatari de Mataró del forn del Vidre de l'Albi situat a la partida del Mas d'en Josa en algun temps del període 1608-1621 (Amigó&Pere: 114, 454). Potser relacionat familiarment amb Joan Bassa que era vidrier de Mataró el 1576 (Guàrdia: vol. 2, fig. 23). BENAVENT, Isidre Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1669, provinent de Prat del Comte, a la Terra Alta (Pere 2011). BENAVENT, Joan Vidrier a l'Albi el 1617, només documentat entre 1615 i 1618 (Amigó&Pere: 117). Un Joan Benavent, vidrier de Vallibona (Ports), arrenda el forn del vidre d’aquesta població valenciana el 1629.3

3 http://www.vallibona.net/images/2010/VALLIBONAESQUIROLETN3.pdf

108 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

BERNAT, Pau Mosso del forn del vidre de Fulleda el 1802, natural dels Omellons (Arbós S. 2010: 63). BESORA, Antoni Vidrier de Fulleda el 1831 (Arbós S. 2010: 62). Deu ser Antoni Besora Roig nascut el 28 de maig de 1804 i que el 1827 es va casar amb M. Teresa Sardà Moreras de (Boada Libro: 42). Els Besora vidriers fulledencs procedien de Cabrera, parròquia de Mont-ral, establerts a Fulleda cap a finals del segle XVIII i residents actualment a l'Espluga de Francolí (Arbós S. 2003: 40). Cabrera és un disseminat gairebé despoblat a hores d'ara del municipi de Mont- ral (on hi havia hagut un forn de vidre a Farena), a l'Alt Camp, al límit amb Montblanc.

Estri modern de vidre de Vimbodí. Foto: Montse Arbós.

BESORA, Maties Consta com a "exvidrier", segurament del forn de Fulleda, l'any 1880 (Arbós M. 2000: 94). BESORA, Miquel Vidrier a Senan el 1868, vidu de 53 anys i natural de Fulleda (Vallverdú: 169). Probablement sigui Miquel Besora Roig nascut en data indeterminada, encara que potser amb posterioritat al 1807, germà d'Antoni Besora i casat amb Francesca Pinyol Vallverdú de Senan (Boada Libro: 43) BESORA, Pere Vidrier de Fulleda en una data indeterminada (Arbós S. 2010: 62). BESORA, Ramon Vidrier de Fulleda en una data indeterminada (Arbós S. 2010: 62). BLANC, Antoni Vidrier segurament al Vilosell, d'origen francès, que morí el 1553 (Pere 2006: 67-68). Per altra banda, Joan i Genís Blanc, naturals de Vilassar, eren vidriers a Santa Coloma de Far- ners (Selva) el 1601 (Grau&Puig 1992: 56). BOIX, Anton Vidrier a Fulleda el 1767 (Arbós S. 2010: 62). Un Francesc Boix era vidrier de Vallbona d’Anoia,4 arrendatari del forn del vidre de l’Obac de Vacarisses el 1742 (AMH: 11). A Fulleda, el cognom és procedent de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), i establert potser per casament el 1762, els descendents de qui el portava aviat marxarien cap a Pratdip,5 al Baix Camp (Arbós S. 2003: 41).

4 Als segles XVI i XVII hi havia hagut un forn de vidre, propietat de la família Badorc el 1546 i després de la família Gralla; per lligams matrimonials passà el 1673 a un propietari cognominat Tarafa i els seus descendents el conservaren fins el 1774 i sembla que després desaparegué (http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069085). 5 Hi consta forns de vidre al 1771, http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052586 . Joan Sabater, d’aques- ta població, era vidrier de Senan el 1768 (Grau&Puig 2002: 217).

L'Albi 2011 109 Vincles i arrels

Antic forn de Fulleda cap als anys 70 del segle XX. Foto de Ramon Santamaria.

BOIX, Feliu Vidrier a Fulleda documentat el 1766 (Arbós S. 2010: 62) i el 1779 (Arbós M. 2000: 92). Casat amb Engràcia Sardà, possiblement era germà de Joan Boix de la Bisbal d'Empordà que es va traslladar ell o el seu fill Francesc a Pratdip (Boada Libro: 62). Potser el mateix Feliu Boix que era vidrier de Mataró al segle XVIII (&Clariana: 44). BONET, Miquel Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1802 (Arbós S. 2010: 62). Potser era de l'Espluga de Francolí i era encarregat dels matxos el 1801 (Arbós S. 2010: 61). Els Bonet procedien d'Albarca (Priorat) i es van establir a Fulleda a mitjans del XVIII (Arbós S. 2003: 42). Es documenta un Joan Bonet, el 1448, vidrier de Palau del Vidre (Rosselló) i, posteriorment, un Guillem Bonet, segurament fill de l'anterior i del mateix ofici (Alart). D'altra banda, durant el XVI i XVII, s'esmenta una família Bonet que treballava al forn del vidre del mas d'en Bonet (Ma- llorquí: 159). BONET, Pere Joan Fadrí vidrier de Fulleda que el 1771 habitava a Senan i hi comprà un terreny per fer-s'hi una casa i, l’any següent, un pati contigu per a corral.6 BONET RULL, Josep Fill de Francesc Bonet Cantó, de cal Prim de Fulleda, i de Teresa Rull de Montoliu, va néixer el 1781, a Fulleda (o a Montoliu, bisbat de Vic), i es casà amb Francesca Miró (àlies Carlà) de Belltall (Boada Libro: 66). En realitat, però, segons ens informa el senyor Isidre Bonet,7 descendent seu,

6 Informació d'Ernestina Vallverdú (4/8-12-11). 7 Correu electrònic de data 10-08-2009 que agraïm.

110 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

Antic forn de l'Albi. Foto de Ramon Miró.

el dia 27-5-1809 es va realitzar el matrimoni de Josep Bonet Rull de Fulleda amb Francesca Batlle Planes, filla d'Anton Batlle, carlà de Belltall, i d'Antònia Batlle Planes. Que en la documentació de Fulleda consti Miró és degut segurament al fet que els Miró eren els carlans anteriors i més coneguts en aquelles dates que els Batlle. Devia ser vidrier a Fulleda, si no era un fill seu, ja que consta que el Prim de Belltall treballava al forn fulledenc el 1832 (Arbós S. 2010: 61). BOQUER, Ramon Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1775 (Pere 2011). BOSQUE, Pere Vidrier de la Pobla de Cérvoles que el 1798 arrendà el forn d'Antoni Batlle de Belltall per cinc anys i un import de 725 lliures anuals (Rovira: 181). Segons Amigó (131), diversos Bosque, vidriers alguns o tots, s'estableixen a la Pobla de Cérvoles a partir de 1763. Segurament Bosque8 és el cognom original i Busqué(r), Busquet (i, tal volta, també Boquer), en són variants posteriors o errades de lectura o escriptura. BUSQUÉ, Pere Vidrier a l’Albi el 1736, casat amb Isabel Maria Gassol (BaptAlbi: 1736). Probablement el ma- teix que era vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1747 (Pere 2006: 77). I també segurament a Fulleda el 1751 (Arbós S. 2010: 63). BUSQUER, Ramon Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1766, provinent de Capellades (Pere 2011). BUSQUET, Ramon Vidrier de la Pobla de Cérvoles que arrenda el forn de vidre d’ el 1781 i l’abandona el 1783 (Gallart: 11-15). CABRER, Agustí Vidrier al Vilosell el 1575, natural del Pradell (Farré 1984: 94; Gual: 347-49).

8 Potser és simple coincidència, però un Juan (del) Bosque, vidrier, és esmentat en la documentació notarial de Saragos- sa el 1613 i el 1630, i un Anton del Bosque, també vidrier, en la de 1628 i 1629 (Bruñén)

L'Albi 2011 111 Vincles i arrels

CABRER, Josep Propietari del forn del vidre de la Pobla de Cérvoles, de 72 anys segons el cadastre de 1724 (Gallart: 2-6). CABRER, Josep Segurament Josep Cabrer Aymeric, fill de l'anterior, que el 1734 arrenda per 12 anys el forn de vidre de la Pobla amb permís de l'abat de Poblet (Farré 1987: 160). En el cadastre de la Pobla de Cérvoles de 1738 apareix, amb 52 anys, com a propietari també d’un forn de vidre i com a familiar del Sant Ofici. Les dades es repeteixen en el cadastre de 1739 (Gallart: 2-6). Antic forn de l'Albi. Foto de Ramon Miró.

CAMPS, Benet Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1614, procedent de Barcelona (Pere 2011). El 1602 consta com a vidrier a Mataró (Guàrdia: vol. II, fig. 23). CANTÓ, Anton Vidrier de Fulleda documentat el 1801 i 1802 (Arbós S. 2010: 62). Per la documentació del forn sembla que també hi treballava un fill seu. CANTÓ, Felip Propietari del forn del vidre de Fulleda segons un llevador de censos del monestir de Poblet de 1757.9 CANTÓ, Josep Propietari del forn de vidre de Fulleda el 1751 (Arbós S. 2010: 62). CANTÓ, Josep Vidrier de Fulleda al 1801 que segurament per les dates no és l'anterior (Arbós S. 2010: 62). El 1777, un Josep Cantó, fadrí, es documenta com a vidrier a Fulleda (ACCB: 3432, notari Joan Marsal, 23-02-1777). CANTÓ, Josep Manuel Propietari del forn del vidre de Fulleda segons un llevador de censos del monestir de Poblet de 1757,10 segurament en una data posterior a aquesta. CANTÓ PÀMIES, Josep Fabricant de vidre verd a Fulleda segons els llibres de contribució industrial provincial de la dècada dels seixanta del segle XIX (Arbós M. 2000: 94). CANTÓ PÀMIES, Manuel Propietari del forn del vidre de Fulleda el 1869 i batlle el 1874 (Arbós M. 2000: 92). CANTÓ RUBIÓ, Manuel Vidrier, natural de Fulleda i resident a Sant Andreu del Far (Dosrius, Maresme), fill de Josep Canto, vidrier de Fulleda, i Rosa Rubió, es casa amb Rita Collet de Valleix (Mataró), el 12 de maig de 1809, filla d’Ignasi Collet, pagès de Valleix, i Ignàsia Cortecans. Tindrien almenys un fill, Manel Canto, vidrier de Sant Andreu del Far, on residia, que es casà el 21 de juny de 1834 casa amb Josepa Poch, de Mataró, filla de Josep Poch, vidrier de la Bisbal i resident a Mataró, i Feliciana Nogues (Ros 2010).

9 Arxiu de la Corona d'Aragó, 138, Monacals, Hisenda. 10 Arxiu de la Corona d'Aragó, 138, Monacals, Hisenda.

112 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

CAPDEVILA, Isidre Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1804-06 (Arbós S. 2010: 62), segurament menor. Cognom que per les dates sembla que pu- gui procedir de Llorenç (Urgell) o de Puiggròs (Arbós S. 2003: 48). CARABASSA, Josep Vidrier de l'Albi en el primer terç del XIX (Amigó&Pere: 150). CASSADÓ, Joan Mosso del forn del vidre de Fulleda el 1763 (Arbós S. 2010: 62). Els Cassadó procedien de Pratdip, al Baix Camp (Arbós S. 2003: 52), lloc també amb tra- dició vidriera.

Antic forn de l'Albi. Foto de Ramon Miró.

CASSADÓ, Manuel Atiador i vidrier a Fulleda l’any 1803 (Arbós S. 2010: 62). Segurament el mateix Manel Cassa- dó, vidu de Llúcia Barjoan, fabricant de vidre de Fulleda resident a Mataró, fill de Joan Cassadó de Fulleda i Magdalena Codina, que es casa el 4 de novembre de 1809 amb Teresa Renter, de Mataró, filla de Jeroni Renter, mariner de Mataró i Maria Vinyas. Contrau terceres núpcies el 20 de maig de 1810 amb Maria Bartres, de Dosrius, filla de Bernat Bartres, bracer de Dosrius i Ma- ria Reynalt. Té un fill del primer matrimoni, Manuel, vidrier de Manresa, resident a Sant Andreu del Far, que es casa el 15 d’octubre de 1824 amb Josepa Cabot, viuda de Llavaneres, resident a Mataró, filla de Joan Pau Cabot de Llavaneres i Maria Gibert (Ros 2010). CATALÀ, Anton Atiaire de Fulleda el 1802 (Arbós S. 2010: 62). CATALÀ, Joan Vidrier de Fulleda el 1802-04 (Arbós S. 2010: 62). CATALÀ, Josep Vidrier de Fulleda el 1799, 1800 i 1801 (Arbós S. 2010: 62). CODINES, Pau Vidrier de Fulleda el 1766 (Arbós S. 2010: 62). Sense que hàgim trobat cap relació familiar, Josep Codina era vidrier d’Igualada, arrendatari del forn del vidre de l’Obac de Vacarisses el 1737 (AMH: 11), i un Josep Codina era vidrier de Mataró al segle XVIII (Juncosa&Clariana: 44). El cognom original a Fulleda era Codina i procedien de Marmellar (el Montmell, Baix Penedès) el primer quart del segle XVIII (Arbós S. 2003: 57). COLOM, Andreu Vidrier a Fulleda en el darrer quart del segle XVIII natural del Bruc (Anoia). El 1775 es va casar amb Maria Romeu Alberola i consta que van tenir 10 fills en el període 1778-93 (Boada Arbres: 478).

L'Albi 2011 113 Vincles i arrels

COLOM, Mateu Vidrier a Fulleda documentat el 1776, quan compra una casa al carrer del Fossar a Josep Romeu (ACCB: 3431, notari Joan Marsal, 24- 11-1776), i el 1794, quan el trobem com Mateu vidrier dit Colom (Arbós S. 2003: 58). Ell mateix o un personatge homònim era un antic vidrier del forn de ca n’Elies de la Guàrdia (el Bruc, Anoia) arrendatari el 1806 del forn de can Ma- çana (Muset: 37). Cal dir, més que res com a curiositat, que a Cruïlles (Baix Empordà), l’any 1390, el propietari del mas Vidal Carbó, al veïnat de les Goresques, era el vidrier Nicolau Coloma (Mallorquí: 158). COMERIDA, Salvador Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1609, pro- cedent de Valls (Pere 2011). CUBELL, Bartomeu

Vidrier al Vilosell el 1575 (Gual: 347-349). Antic forn de l'Albi. Foto de Ramon Miró. DECODER, Pere En l’any 1560 es documenta "Pere Decoder ‘laborator’ del regne de França, mosso d’Onofre Fàbregues, vidrier del Vilosell" (Gual: 299). DOMÈNECH, Antoni Vidrier a Fulleda documentat el 1803 com Antoni Nofre, pel nom de la casa. En aquell any era casat i era l’hereu de cal Nofre (Capdevila: 277). DOMÈNECH, Jaume Vidrier a Fulleda el 1884 (Arbós M. 2000: 92). DOMÈNECH, Joan Joan Domènech, vidrier de Fulleda, resident a Mataró, fill de Josep Domènech de Fulleda i Francesca Tardà es casa el 24 de setembre de 1820 amb Maria Alsina, de Mataró, filla de Rafael Alsina, bracer de Mataró i Rosa Rocarias (Ros 2010). DOMÈNECH, Josep Vidrier a Fulleda el 1833 (Arbós S. 2010: 62). Potser es tracta de Josep Domènech Codina. DOMÈNECH CODINA, Josep Fill d’Anton Domènech i Maria Codina, tots dos de Fulleda, que el 1843 es casa amb Rosa Junyent, de i habitant a Castellfollit del Boix (Bages). En aquest any era fadrí vidrier, segu- rament al forn de ca n’Elies, a Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc, Anoia), on vivia. Era de cal Mitgeret de Fulleda.11 ELIES, Francesc. Vidrier de Fulleda el 1802 (Arbós S. 2010: 62). Potser és el mateix Francesc Elies i Prats que era mestre vidrier de Collbató (mas de la Beguda, cal Vidrier) a principis del segle XIX (Muset: 37). Per altra banda, un Bartomeu Elies és documentat com a vidrier de Barcelona el 1699.12

11 Agraeixo aquesta informació al senyor Lluís Sanfeliu, descendent seu. 12 http://www.archive.org/stream/calendaricatal1898batluoft/calendaricatal1898batluoft_djvu.txt

114 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

ELIES, Joan Treballador del forn de Fulleda el 1765, traginant llenya (Arbós S. 2010: 62). ESCODA, Jaume Vidrier a Fulleda a mitjans del XVIII. Casat amb Maria Farré van tenir un fill el 1757 (Boada Arbres: 479). ESCRIVÀ, Andreu Vidrier a Fulleda el 1884 (Arbós M. 2000: 92). FÀBREGUES, Antoni Vidrier al Vilosell el 1500 (Gual: 41). Un Antoni Fàbregues és batlle del Vilosell el 1540.13 S’esmenta al vidrier de Mataró Bartomeu Fàbregas al segle XVI (Juncosa&Clariana: 44). FÀBREGUES, Isidre Possible vidrier a Fulleda en una data indeterminada (Boada Arbres: 480). FÀBREGUES, Onofre Vidrier al Vilosell documentat el 1547, 1560 i 1568 (Gual: 235, 306, 319). L’any 1561 és jurat de la vila i assisteix a la benedicció de l’ermita de Sant Sebastià.14 Potser ell mateix ven, el 1582, el pati "aon era la olla del forn de vidre" a Miquel Cases (AHL: prot. 1.316 [1581-1596], el Vilosell, Carles Prenafeta). FARRÉ, Josep Possible treballador del forn del vidre de Fulleda el 1751 (Arbós S. 2010: 62). No sabem si relacionat amb Francesc Ferrer, pagès de Senan, que el 1789 comprà a Francesc Rosselló i Isidre Llort el dret d'establiment d'un forn de vidre a Farena (Vallverdú: 139).

FARRÉ, Lluís Treballador del forn del vidre del Vilosell el 1575 (Farré 1984: 94). Gual (348) l'anomena Lluís Ferrer i diu que és de Mardegenes, regne de França. FAUBELL, Sebastià Vidrier a l'Albi el 1612 (Amigó&Pere: 220). El cognom Faubell es concentra en l’actu- alitat pràcticament tot entre les províncies de València, Saragossa i Castelló. Potser una cata- lanització del cognom Fauvel, present principal- ment al nord-oest de França. FERRER, Jaume Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1644 (Pere 2011).

Antic forn de l'Albi. Foto de Ramon Miró.

13 http://www.elvilosell.net/municipi/37-historia/53-fets-dates 14 http://www.elvilosell.net/municipi/39-edificis-indrets/90-lermita-de-sant-sebastia-

L'Albi 2011 115 Vincles i arrels

FONT, Anton Vidrier de Fulleda, casat amb Antònia Mar- quès de Capellades. El seu fill Pelegrí, també vidrier, natural de Barcelona i resident a Mata- ró, es casaria el 13 d’agost de 1843 amb Narci- sa Rigual de la capital del Maresme (Ros 2010). Aquest Pelegrí moriria l'any 1865 a Barcelona.15 FONT, Francesc Vidrier a Fulleda el 1776 natural de Vallbona d'Anoia (ACCB: 3431, notari Joan Marsal, 25- 09-1776). FONT, Mateu Vidrier de Fulleda el 1802-04, originari de Tarragona (Arbós S. 2010: 63).

Antic forn de vidre de la Pobla de Cérvoles. Foto de Joan Martí.

FONT, Pere Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1640, provinent de Mataró (Pere 2011). Un homònim, Pere Font, fadrí, vidrier de la vila de Premià, es documenta el 12 de març de 1575 a Mallorca, on feia un any i mig que residia.16 Joan Font, natural d’Igualada, era vidrier el 1859 a Vilobí, on vivia (Grau&Puig 1992: 63). FONT FARRANT, Tomàs Vidrier a Fulleda el 1794 (Arbós S. 2003: 80). Natural de Vallbona (d'Anoia), fill de Francesc Font (de Vallbona) i de Maria Ferrant (de l'Estela), casat amb Maria Recasens de Solsona, es do- cumenten un total de vuit fills a Fulleda entre 1772-92 (Boada Libro: 230). FORNÉS, Bertran Vidrier al Vilosell el 1575, natural de Nollach, a França (Gual: 347-349). Segurament es tracta de la població de Nolhac, municipi de Lo Puèi de Velai (fr. le Puy-en-Velay), departament de l’Alt Loira de la regió occitana d’Alvèrnia. GALDERIC, Pere Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1601 (Pere 2011). GARRIGA, Pau Vidrier el 1618, probablement a l'Albi (Amigó&Pere: 242). Marià Garriga, natural de Cruïlles, era vidrier el 1859 a Vilobí, on residia (Grau&Puig 1992: 63). GASSIÓ, Jaume Vidrier a l'Albi el 1725 (Amigó&Pere: 243), que estava casat amb Maria Català (BaptAlbi: 1731). Posteriorment un Jaume Gassió consta com a casat amb Francesca Autó (BaptAlbi: 1736). GASULL, Josep Mosso del forn del vidre de Fulleda el 1763 (Arbós S. 2010: 62).

15 http://gw4.geneanet.org/neremari?lang=fr;pz=antonia;nz=marques;ocz=0;p=pelegri;n=font+marques 16 http://www.mallorcaweb.net/llinatges/immigrants_XVI_2.html

116 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

GASULL, Manel Venedor de vidre el 1830 a l’Albi. Natural de Fulleda, de 65 anys, en feia 43 que vivia a l’Albi, on estava casat. Habitava al Raval, amb la seva esposa, fill, nora i una néta.17 GAVARRÓ, Agustí Fa feixos de llenya per al forn de Fulleda el 1800 (Arbós S. 2010: 62). GAVARRÓ, Joan Treballador del forn de Fulleda el 1802, tam- bé conegut com Joan Gavarró de la Viuda (Ar- bós S. 2010: 62).

Ampolleta del forn de vidre Fulleda. Foto: Montse Arbós.

GILABERT, Anton Treballador del forn de Fulleda el 1831 (Arbós S. 2010: 64). GINÉ, Sebastià Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1766 (Arbós S. 2010: 64). Gravat Treballador del forn de Fulleda el 1832 (Arbós S. 2010: 62). Cal Gravat és el nom d’una casa de Fulleda. ICART, Jaume Pagès de Valls que el 1725 rep la concessió, juntament amb Josep Rosselló, per tal de cons- truir un forn de vidre a l’Albi (Gallart: 16-18). JAQUES Vidrier al Vilosell el 1575 (Gual: 347-349). Actualment aquest cognom es localitza a Saragossa (28%), Barcelona i Tarragona. Sembla que ha de tenir el seu origen en l’Estat francès (Jacques, "Jaume"). Jep Treballador del forn del vidre de Fulleda, natural de Senan, el 1801-02 (Arbós S. 2010: 63). JUNCOSA, Miquel Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1884 (Arbós M. 2000: 92). , Joan de Treballador del forn de Fulleda el 1833 (Arbós S. 2010: 62). LLOPIS, Josep Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1884 (Arbós M. 2000: 92). MACIÀ, Antoni J. Vidrier de la Pobla de Cérvoles el 1626, procedent de l’Aleixar, al Baix Camp (Pere 2011). Manuel Menava les mules del forn de Fulleda el 1807 i era de l'Espluga Calba (Arbós S. 2010: 61).

L'Albi 2011 117 Vincles i arrels

MARATA, Pau Vidrier a l'Albi el 1611 (Amigó&Pere: 285). També se’l localitza com a vidrier a la Pobla de Cér- voles el 1626, procedent de Monroja (Pere 2011). Un Joan Marata, vidrier, era ja mort el 1586 i la seva vídua vivia a Palau Solità.18 Tots els Marata a l’actualitat estan localit- zats a la província de Barcelona. MASSANA, Manuel Natural dels Omellons, menava les mu- les al forn de Fulleda el 1802-04 (Arbós S. 2010: 63). MERLET, Ramon Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1603 (Pere 2011). Potser cognom estranger, ara tots els que hi ha són naturals de fora de l’Estat espanyol. Antic forn de vidre de la Pobla de Cérvoles. Foto de Joan Martí.

Mitgeret Atiador al forn del vidre de Fulleda el 1833 (Arbós S. 2010: 62). Potser també és vidrier. És possible que es tracti de Josep Domènech Codina. MORA, Benet Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1630 (Pere 2011). MORAGUES, Josep Vidrier a l’Albi cap a mitjans del segle XVIII, casat i amb tres fills.19 MULET, Guinot Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1645 (Pere 2011). NAVARRO, Joan Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1747, procedent d’Aragó (Pere 2011). Noi Vidrier a Fulleda el 1763 (Arbós S. 2010: 62). OMS, Nicolau Vidrier al Vilosell a la segona meitat del segle XVI (Pere 2006: 236). Molt més tard, el 1838 es documenta un Lluís Homs fabricant de vidre a Mataró, germà de Pelegrí Homs que el 1823 i 1838 era el principal contribuent en aquest ram (Solà & Solà: 16). PAGÈS, Ramon Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1633, procedent de Lleida (Pere 2011).

17 Informació de Ramon Miró Bernat, 11-03-2010. 18 Arxiu Corona d’Aragó: Reial Audiència, Plets civils, 24975. 19 Informació de Ramon Miró, extreta d’un llibre de la Confraria del Roser de l’Albi, 22-03-2011.

118 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

PALLEROLA GELONCH, Anton Vidrier a Senan, natural de , casat amb M. Teresa Vives Poch (1840-64), una filla de Francesc Vives Vilamajor, vidrier de Senan, i després amb Antònia Poch de Vallbona. Cons- ta com a vidrier d'aquella població de la Conca l'any 1878 i poc després se li perd la pista (Va- llverdú: 169-170). A Fulleda se'l retroba el 1883 com a vidrier (Arbós M. 2000: 94) i el 1894.20 Segurament conegut com Simarro (Arbós S. 2003: 159), els seus descendents són de cal Sevilla. Deu ser el que Boada (Arbres: 483) anomena Anton Pallerola Rius, casat amb Maria Teresa Vives Poch i amb un fill, Francesc, el 1862. PALLEROLA VIVES, Francesc Vidrier a Fulleda a les acaballes del segle XIX (hi consta censat el 1890, amb 33 anys21), fill d'Anton Pallerola Gelonch de Juneda i M. Teresa Vives Poch de Senan. Va ser jutge mu- nicipal (1909), jutge suplent (1922) i vicepresi- dent de la junta municipal, el 1906 (Arbós M. Antic forn de vidre de la Pobla de Cérvoles. Foto de Joan Martí. 2000: 92).

PARERA, Isidre Potser treballador del forn de Fulleda al 1751, encara que també se'l documenta com a com- prador i venedor (Arbós S. 2010: 64). PARREU, Joan Vidrier a Fulleda documentat a finals de XVIII. Estava casat amb Maria Font i el 1799 tindrien un fill que moriria poc després (Boada Arbres: 483). Parreu és un cognom que actualment es localitza a les demarcacions de Tarragona, majorità- riament, i Barcelona. PERE, Josep Vidrier a Fulleda, on neixen dos fill seus (1782-83), era natural del Vilosell i estava casat amb Magdalena Romeu (Boada Arbres: 484). Pere, Ramonet del Atiador del forn de Fulleda el 1833 (Arbós S. 2010: 62). PI, Bernat Vidrier de la Pobla de Cérvoles el 1611, procedent de Mataró (Pere 2011). Suposadament de la mateixa família, Antoni Pau Pi era vidrier de Mataró al segle XVI i el mateix Bernat Pi o un homònim al XVII (Juncosa&Clariana: 44). Així mateix, un tal Pi era vidrier també de Mataró el 1571 (Guàrdia: vol. 2, fig. 23). PRATS, Pere Joan Ven llenya per al forn de Fulleda el 1801 (Arbós S. 2010: 62).

20 A la partida de naixement del seu nét Francesc Pallerola Codines. 21 Arxiu de la Diputació de Lleida: Cens de 1890 microfilmat, Fulleda.

L'Albi 2011 119 Vincles i arrels

Prim de Belltall Vg. "Bonet Rull, Josep". PUIGDENGOLES, Cristòfol Vidrier de la Pobla de Cérvoles el 1700, pro- cedent de Capellades, a l'Anoia (Pere 2011). No creiem gaire probable que pugui ser el ma- teix que el posterior perquè en aquesta data només tindria 14 anys. PUIGDENGOLES, Cristòfol Oficial vidrier de la Pobla de Cérvoles se- gons el cadastre de 1724, de 38 anys, que consta com a vidrier en els cadastres de 1738 i 1739 (Gallart: 2-6). En realitat ja el trobem de vidrier el 1736 (Pere 2006: 275). Potser fill de l'anterior. PUIGDENGOLES, Josep Antic forn de vidre de la Pobla de Cérvoles. Foto de Joan Martí. Vg. "Puidengoles, Pau Anton". PUIGDENGOLES, Pau Anton Consta com a vidrier de l’Albi el 1742, casat amb Caterina Gassol (BaptAlbi: 1742). Cap a 1768-70 sembla que tenia la intenció de construir un forn de vidre a la Pobla de Cérvoles amb el seu fill Josep (Porta: 608). PUJOL, Salvador Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1700, procedent de Vallbona (Pere 2011), segurament deu tractar-se de Vallbona d’Anoia. Localitzat posteriorment com a vidrier a l'Albi el 1732.22 No sabem si del mateix llinatge, tractant-se d’un cognom molt comú, localitzem un Joan Pujol que era vidrier de Mataró al segle XVII (Juncosa&Clariana: 44). D’altra banda, un Josep Pujol de Santa Coloma era vidrier al forn del carrer de Sant Sebastià d’aquesta població selvatana el 1838 (Grau&Puig 1992: 57). Rabadà Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1831 i 1834 (Arbós S. 2010: 64). Reus, Joan de Treballador del forn de Fulleda el 1833 (Arbós S. 2010: 63). ROIG, Feliu Vidrier a Fulleda el 1776 natural de Pratdip (ACCB: 3431, notari Joan Marsal). ROIG, Joan Treballador del forn del Vilosell el 1575 (Gual: 347-49). Farré (1984: 94) diu que era del Vilosell. Pere Roig Masarnau era vidrier de Mataró el 1596 (Guàrdia: vol. II, fig. 23). ROSSELLÓ,23 Isidre Consta també com a vidrier de l'Albi el primer terç del XVIII provinent de Vallbona d'Anoia (Amigó&Pere: 69).

22 Informació de Ramon Miró Bernat, facilitada el 12-03-2010, extreta de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. 23 No sabem si està relacionat amb aquests Rosselló vidriers, Francesc Rosselló Domènec, pagès de Montblanc, que l’any 1776 juntament amb el pagès de Rojals, Isidre Llort , aconsegueixen de la Reial Intendència de Catalunya l’establi- ment per a construir un forn de vidre a Farena (http://www.martilhuma.cat/diccionari.php?abc=r).

120 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

ROSSELLÓ, Josep Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1700, procedent de Vallbona d'Anoia (Pere 2011). S’esmenta un Josep Rosselló en 1724 de 32 anys com a oficial vidrier a la Pobla de Cérvoles; també oficial vidrier al cadastre de 1739. Al cadastre de 1745 consta com a vidrier (Gallart: 2-6) i al 1748 (Farré 1987: 160), així com en una venda de 1749 (AHL: prot. 1.285 (1749-52), el Vilosell, Francesc Lletget, p. 25). Un Josep Rosselló va obtenir el 1725 una concessió per construir un forn de vidre a l’Albi, jun- tament amb Jaume Icart; era "fill de Vallbona prop Montserrat" (Gallart: 16-18). És possiblement el mateix que s'hi documenta el 1734 (BaptAlbi: 1734). No sabem si es tracta de la mateixa persona que es documenta com a vidrier a Fulleda el 1763, 1765 i 1767 (Arbós S. 2010: 62), ja que en aquesta darrera data ja tindria 73 anys. Segu- rament deu ser un descendent seu, ja que també retrobem un Josep Rosselló vidrier a Fulleda, natural de l'Albi, casat amb Teresa Pascual de Blancafort, que tingué quatre fills entre 1763 i 1768 (Boada Arbres: 485). ROSSELLÓ, Pau Vidrier de Fulleda en data indeterminada, segurament en la segona part del XVIII (Arbós S. 2010: 62). Consta també com a vidrier de l'Albi al primer terç del XVIII provinent de Vallbona d'Anoia (Amigó&Pere: 69); el 1738, concretament, segons Lladonosa (200). Casat amb Teresa Oliver, un fill seu és apadrinat per Eulàlia de Cartellà Sabastida i Fons, baronessa de l’Albi (BaptAl- bi: 1737). Morí a l'Albi el 1768, sent enterrat davant de l'altar de Sant Joan i Sant Pau de l'església el 1770, juntament amb un fill seu, albat, que havia mort a Fulleda el 1764 (Ribera: 114-5). Potser hi estarien relacionats familiarment, Joan Pau Rosselló que era vidrier de Mataró al segle XVII (Juncosa&Clariana: 44), i Pau Rossell [sic] vidrier de Mataró el 1604 (Guàrdia: vol. II, fig. 23). ROSSELLÓ, Salvador Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1745 segons el cadastre (Gallart: 1). ROSSELLÓ OLIVER, Josep Vidrier de l'Albi mort el 1802, fill de Josep Rosselló de l'Albi i de Teresa Pascual, marit d'An- tònia Forasté (Ribera: 115). Sembla que el segon cognom hauria de ser Pascual. ROSSICH jove Treballador del forn de Fulleda el 1832 (Arbós S. 2010: 62). ROVIRA, Francesc Possible vidrier a Fulleda natural del Prat, segurament a cavall dels segles XVIII i XIX (Boada Arbres: 485). Possible pare de l’anterior. ROVIRA, Josep Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1680, procedent de Vilamajor (Pere 2011). Potser es tracta de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental) que sembla que havia tingut un forn de vidre.24 ROVIRA, Josep Vidrier de Fulleda resident a Mataró, fill de Francesc Rovira de Fulleda i de Caterina Domingo, que es casà el març de 1823 amb Teresa Marques, de Mataró, filla de Felicià Marques, corder de Mataró i Paula Auladell (Ros 2010). Molt allunyat en el temps, Francesc Çarovira era vidrier a Sant Vicenç de Vallromanes el 1473- 75 (Cañellas&Domínguez: 622). Sala, Josep de la Mosso dels matxos del forn de Fulleda el 1834 (Arbós S. 2010: 63).

24 http://www.arteinformado.com/documentos/espacios/992/MEMORIA_HISTORICA_DEL_CENTRO.doc.

L'Albi 2011 121 Vincles i arrels

Sala, Ramon de la Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1834 (Arbós S. 2010: 63). SARAGOSSA, Josep Menava les mules del forn de Fulleda el 1802-03 (Arbós S. 2010: 62). SARAGOSSA, Silvestre Mosso de la família Cantó de Fulleda el 1805, però potser no del forn de vidre (Arbós S. 2010: 62). SEDÓ, Agustí Treballador del forn del Vilosell el 1575 de Prat de Comte, a la Terra alta (Farré 1984: 94; Gual: 347-49). SEDÓ, Pere Treballador del forn del Vilosell el 1575 de Prat de Comte, germà de l'anterior (Farré 1984: 94; Gual: 347-49). Porró del forn de vidre de Fulleda de Josep Bonet Arbós. Foto Montse Arbós.

SEGÒVIA, Joan Oficial vidrier de 38 anys el 1724, a la Pobla de Cérvoles (Gallart: 3). El 1737 (BaptAlbi: 1737) i el 1738 (Lladonosa: 200) consta que era vidrier a l'Albi. Segons informacions de Ramon Miró, provenia del Prat, bisbat de Tortosa (Pratdip, Terra Alta). SERRA, Francesc Vidrier, comprador i venedor de vidre del forn de Fulleda el 1765 (Arbós S. 2010: 64). SETÓ ARBÓS, Bonaventura Vidrier de Fulleda resident a Mataró, fill de Josep Setó, llaurador, i Maria Àngela Arbós, que es casa el 16 d’octubre de 1854 amb Teresa Auladell de Mataró, filla de Pau Auladell, mesurador de Mataró i Teresa Borrell. Un germà seu, Francesc, pagès, es casarà també a Mataró el 5 de desembre de 1863 amb Anna Miler (Ros 2010). SOBREPERE, Galderic Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1621, procedent de Vilallonga dels Monts, al Rosselló (Pere 2011). Segons algunes altres informacions que anirien en la mateixa línia, el llinatge Sobrepere és documentat des del segle XVI a la Pobla de Cérvoles, a partir d'un vidrier oriünd del Rosselló.25 Els Sobrepera, que sembla que era el cognom original, s’estableixen en territoris veïns de Vila- nova dels Monts i la Roca d’Albera, tot fent de pagesos i de vidriers i establint aliances matrimonials amb famílies de les mateixes característiques professionals.26 Se'ls documenta per aquesta zona de l'Albera relacionats amb altres famílies vidrieres com els Bonet i els Dotres (Mallorquí: 159). SOLER, Joan Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1658, procedent de Mataró (Pere 2011). Segurament de la mateixa família, Segimon Soler era vidrier de Mataró al segle XVII (Juncosa&Clariana: 44); el 1633, concretament (Guàrdia: vol. 2, fig. 23). I més enrere, documentem un Bernard Soler, vidrier de Mataró el 1575, i un Sebastià Soler el 1603 (Guàrdia: vol. 2, fig. 23)

25 http://www.escriptors.cat/autors/pratsobreperej/pagina.php?id_sec=2950 26 http://www.aapo-66.com/administration/pdf_upload/bulletins-000012.pdf

122 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

TREMOLET, Bernat Vidrier a l'Albi el 1607 (Amigó&Pere: 442). Genís Tramolet era vidrier a Mataró el 1596 (Guàrdia: vol. II, fig. 23). VALLÈS, Josep Vidrier a l'Albi el 1617 (Amigó&Pere: 447). VELLET, Joan Propietari del forn del vidre del Vilosell el 1575, natural de l'Aleixar, al Baix Camp (Farré 1984: 94). Gual (346) l'anomena Joan Velles. Aragonès, Josep Treballador del forn de Fulleda en una data indeterminada (Arbós S. 2010: 64). VILARASA, Joan Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1612, procedent de Mataró (Pere 2011). Els Vilarasa havien estat una família molt important entre els vidriers mataronins, amb casa al carrer de Bonaire, em- parentats amb els Pi, també del mateix ofici (Martí: 11). Segurament era el mateix Joan Vilarasa que va morir el 6 de setembre de 1642 (Martí: 12, nota 13). VIVES, Antoni Atiaire al forn del vidre de Fulleda en una data indeterminada (Arbós S. 2010: 62). Un Antoni Vives, vidrier de Senan, es casa el 1864 a la parròquia de Santa Maria de Mataró27 (Ros 2004: 139). VIVES, Francesc Venedor de vidre el 1830 a l’Albi. En aquesta data tenia 53 anys, estava casat i amb dues filles, i vivia al Raval, prop de l’església (Informació Ramon Miró Bernat, 12-03-2010). No se sap si podria ser el mateix Francesc Vives que apareix com a vidrier a Senan el 1793 (Vallverdú: 138-9). O si és el Francesc Vives de l'Albi que compra vidre a Fulleda el 1800 (Arbós S. 2010: 61). VIVES, Joan Tot indica que un altre Joan Vives, casat amb Isabel Sanes, va ser vidrier a Fulleda el 1754, data en què hi bateja un fill, Salvador (Boada Arbres: 487). Se'l documenta també el 1763 (Arbós S. 2010: 62). Sembla que a mitjans del XVIII formava part de la companyia que explotava el forn fulledenc. VIVES, Josep Vidrier el 1734 a l'Albi, casat amb Isabel Sans (BaptAlbi: 1734). Vidrier a Fulleda el 1751 i 1766 (Arbós S. 2010: 62). El 1766 es documenta un Josep Vives de l'Albi com a comprador de vidre del forn de Fulleda (Arbós S. 2010: 61). VIVES, Josep Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1831, natural de l'Albi, que a vegades cobra el salari en vidre (Arbós S. 2010: 61). Potser és germà del Francesc Vives, venedor de vidre a l'Albi per aquests anys. VIVES, Miquel Vidrier a Fulleda el 1884 (Arbós M. 2000: 92).

27 Un Vives, sense que consti el prenom, va ser vidrier, periodista i sindicalista a Mataró al segle XX. Dirigí el periòdic Catalunya de la CNT l’any 1938 (Martínez&Pagès: 1.464).

L'Albi 2011 123 Vincles i arrels

VIVES, Pere Vidrier a Fulleda el 1883 (Arbós M. 2000: 94). Potser és un fill de Josep Vives Miró de Fulleda i de Maria Vallverdú de Senan, nascut amb posteritat al 1858, tal volta a Senan (Va- llverdú: 169). VIVES CAMPENY,28 Fidel Vidrier documentat a Fulleda el 1763 (Arbós S. 2010: 62). Era fill de Joan Vives i de Maria Campeny d'Arenys de Munt i el 1755 es va casar amb la fulledenca Eulàlia Cantó Bellvert, amb qui ens consta que van tenir un total de quatre fills en el període 1759-64 i una de pos- terior sense datar (Boada Libro: 823). Se’l do- cumenta com a propietari de terres a Senan el 1772.29 VIVES CAMPENY, Joan Fragment de mola del forn de Fulleda usada per trencar el vidre. Vidrier a Fulleda el 1751 (Arbós S. 2010: Foto de Montse Arbós. 62). Casat amb Gertrudis Juncosa va tenir sis fills fulledencs en el període 1748-61 (Boada Arbres: 487). Podria ser el mateix que es do- cumenta com a vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1768, procedent d’Arenys de Munt30 (Pere 2011). Un Joan Vives, fill d'Arenys de Munt, va adquirir al matrimoni format per Ramon Claret i Anna M. Xifré un terreny a la partida de les Piques de Senan per construir-hi un forn de vidre, el 1764, pel qual pagava un cens anual d'una lliura a Poblet. Deu ser el mateix que apareix en el capbreu de 1775 com a vidrier (Vallverdú: 138). Aquest Vives, vidrier de Fulleda, àlies Sargento, ha de ser el mateix contra el qual el 1764 l’Ajuntament d’ i d’altres inicien un plet per la construcció del forn de Senan.31 És possible que fos el mateix Joan Vives Campell, vidrier de Senan, fill de Joan, vidrier d’Arenys de Munt, i Maria, dels qual el 26 de maig de 1790 trobem l’obertura del testament (Grau& Puig 2002: 224). Devia ser germà amb tota seguretat de Fidel Vives Campeny. Un fill seu, Francesc Vives, segurament nascut a Senan o a Fulleda, casat amb Maria Baltà i mort el 1819, continuarà l'ofici de vidrier al forn d'aquesta població de la Conca de Barberà (Va- llverdú: 168). VIVES MIRÓ, Josep Vidrier a Senan el 1868, natural de Fulleda i de 55 anys, amb fills pagesos. Era fill de Ramon Vives i de Paula Miro, tots dos de Fulleda (Vallverdú: 169).

28 A vegades, segons Ernestina Vallverdú, el cognom es troba com a Campell. 29 Informació d’Ernestina Vallverdú (8-12-11). 30 Un Joan Vives, vidrier d’aquesta població, es casà aproximadament el 1702 amb Teresa Pau (Fàbregas: 9). 31 Arxiu de la Corona d’Aragó: Reial Patrimoni, BGRP, Processos, 1764, núm. 1, Q. Informació facilitada per l'amic Josep M. Sans Gené.

124 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

Conclusions

Amb un recull no gens exhaustiu dels treballadors que van tenir els forns de vidre de la comarca de les Garrigues, costa d’arribar a conclusions que no siguin simples indicis revisables amb posteri- tat. Tanmateix, apuntarem algunes idees que, a hores d’ara, ens semblen relativament acceptables: 1) Una part important de la mà d’obra utilitzada en els forns de vidres garriguencs dels XVI fins al XIX procedeix de l’exterior, a vegades amb múltiples trasllats intermedis. És important l’aportació de la zona de Mataró, la Selva, Anoia... En alguns casos s’observa procedències més allunyades (Catalunya Nord, País Valencià) o de fora de la zona catalanoparlant (Aragó, França...). 2) Segurament la població autòctona tindria en molts casos una feina menys especialitzada dins dels forns garriguencs (mossos, atiaires...). Intuïm que algun cop aquestes persones acabaran con- vertint-se en vidriers o ho faran els seus descendents o, en tot cas, s’hi relacionaran familiarment. 3) La mà d’obra externa, en alguns casos, s’acabarà integrant en el teixit social garriguenc o, ben sovint, se n’anirà cap a altres centres vidriers. 4) Existeix un moviment de vidriers entre els diferents forns de la comarca (llevat potser del forn del Vilosell, anterior en el temps), inclòs el de Senan, ja a la Conca de Barberà. Potser el cas més para- digmàtic és el dels Vives que, originaris d’Arenys de Munt, retrobem als forns de l’Albi, Fulleda, la Po- bla de Cérvoles i Senan. I també els Rosselló que documentem a l’Albi, Fulleda i la Pobla de Cérvoles. 5) D’altra banda, existeix un cert moviment de "retorn" de vidriers garriguencs, sobretot fulle- dencs (i de Senan), cap a Mataró, la Selva,32 Anoia..., durant el segle XIX. 6) És de vegades complicat d’establir les funcions que feien els operaris dins dels forns (vidri- ers, oficials, mossos, atiaires...) i segurament que en alguns casos aquestes aniran canviant amb el temps. Hem consignat les trobades a la bibliografia o documentació consultada i, en cas de dubte, hem optat per qualificar-los simplement de treballadors o operaris d’un determinat forn. 7) Existeix una gran dificultat per es- tablir unes mínimes biografies quan els noms i cognoms es repeteixen sovint en- tre pares i fills i altres familiars, a més de les confusions en les grafies, o pel fet que només disposem del nom o renom o, en- cara, perquè una mateixa persona és ano- menada de maneres diferents, per la qual cosa en molts casos les dades d’alguns vidriers són merament indicatives i s’han d’entendre més com a recopilació per a fu- tures investigacions que com a certeses.

Llocs de procedència dels vidriers de les Garrigues.

32 Així vinculats a aquesta comarca i, gairebé amb tota seguretat, relacionats familiarment amb els Cantó de Fulleda tro- bem Joan Cantó, nascut sobre 1808, vidrier a Santa Coloma el 1838, natural de Vacarisses, al Vallès Occidental (Grau&Puig 1992: 57); Josep Cantó i Bacarisa (consta el 1856 a Santa Coloma de Farners), fill de Joan Cantó de Vacarisses que el 1853 li atorga poders per vendre una casa a Fulleda. Aquest any 1853, en Josep era habitant de Vallcanera (actualment municipi de Sils) on també es té constància de l’existència d’un forn de vidre (Grau&Puig 1992: 58); Josep Cantó de Santa Coloma i vivint a Girona, i Narcís Cantó de Santa Coloma i vivint a Arenys de Mar, són socis el 1859 d’una fàbrica de vidre a Vilobí (Grau&Puig 1992: 63). Anteriorment, 1856-58, havien viscut a Santa Coloma de Farners, on també exercien de vidriers (Grau&Puig 1992: 59); Joan Cantó Romeu, que es casa el 1831 a Vilobí, era natural de Vacarisses i la seva dona era la co- lomenca Antònia Tolosa. El pare era el també vidrier Francesc Cantó (Grau&Puig 1992: 66).

L'Albi 2011 125 Vincles i arrels

Bibliografia i documentació consultada

[ACCB] Referències a la documentació de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà facilitades en bona part per Ernestina Vallverdú. [AHL] Referències a la documentació de l'Arxiu Històric de Lleida facilitades en bona part per Josep Gallart. ALART, Bernard. "L'ancienne industrie de la verrerie en Roussillon" dins Bulletin de la SASL, vol. XX, 1873. Consultable a http://sasl-des-po.com/index.php?option=com_content&view=article&id= 237&Itemid=54&8ab34302682dddd853672485be13b472=02bca44098678cec9bdfbab4a9be75e7 AMH (adaptació). "Els primers arrendaments del forn del vidre de l’Obac" dins El Terme, núm. 39, gener febrer 2010. Consultable a http://vacarisses.cat/files/750.att AMIGÓ, Ramon & PERE, Ramon. L’Albi i els seus noms. Institut d’Estudis Catalans. Barce- lona, 2001. ARBÓS, Montse. "Lo forn del vidre de Fulleda (1)" dins II Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues. Ajuntament de Tarrés & Institut d'Estudis Ilerdencs. Tarrés, 2000. ARBÓS, Montse. "Lo forn del vidre de Fulleda (2)" dins III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues. Ajuntament de Cervià de les Garrigues. Cervià de les Garrigues, 2003. ARBÓS, Santi. Onomàstica de Fulleda (Garrigues). Societat d’Onomàstica & Institut Cartogrà- fic de Catalunya. Barcelona, 2003. ARBÓS, Santi. "Onomàstica del forn del vidre de Fulleda" dins Noves aportacions a l'onomàstica garriguenca i catalana. Centre d'Estudis de les Garrigues & Societat d'Onomàstica. Juneda, 2010. [BaptAlbi] Dades extretes per Ramon Miró dels llibres de baptismes de l’Albi dipositats a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. Indiquem l’any del document. [Boada Libro] BOADA, Josep. Libro de árboles genealógicos, cronológicos de Fulleda desde 1524 a 1879, (AHAT: Fulleda, caixa 1, 3). Manuscrit inèdit. [Boada Arbres] BOADA, Josep. "Noms transeünts" dins Fulleda. Arbres de família. (AHAT: Fulleda). Manuscrit inèdit. BRUÑÉN, Ana I., JULVE, Luis i VELASCO, Esperanza. Las Artes en Aragón en el siglo XVII según el Archivo de Protocolos Notariales de Zaragoza. De 1613 a 1696 (toms I-IX). Institución Fer- nando el Católico. Saragossa, 2006. Consultable a http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver-coleccion/id/7 CAÑELLAS, Sílvia & DOMÍNGUEZ, M. Carme. "Els forns de vidre a Barcelona i la seva rodalia (segles XIV-XVI)" dins Anuario de Estudios Medievales, 38/2, juliol- desembre 2008. Consultable a http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/download/80/81 CAPDEVILA, Joaquim. "Baralles entre grups de nens i entre colles de joves. Exponents sig- nificatius d’unes tradicions rituals" dins Urtx, núm. 20, 2007. Consultable a http://www.raco.cat/ index.php/Urtx/article/viewFile/169169/266952 CONTINENTE, Juan-Antonio & ARBÓS, Santi. Fulleda. Un poble de les Garrigues. Diputació de Lleida & Ajuntament de Fulleda. Lleida, 1993. FÀBREGAS, Àngel. "Avantpassat i familiars del cardenal Vives i Tutó. Estudi genealògic" dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 78, 2004. Consultable a http://www.raco.cat/index. php/FullsMASMM/article/view/116261/147125 FARRÉ, Benet. El Vilosell, un poble a l'ombra de Poblet. Notes històriques. El Vilosell, 1984. FARRÉ, Benet. Història de la Pobla de Cérvoles. Una vila fundada per Poblet. Ajuntament de la Pobla de Cérvoles. La Pobla de Cérvoles, 1987. GALLART, Josep. "Forns i vidriers de les comarques de les Garrigues i del Segrià". Treball inèdit. GRAU, Josep M.T. i PUIG, Roser. "Vidriers de la comarca de la Selva (ss. XVI-XIX)" dins Qua- derns de la Selva, 5, 1992. Consultable a http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/25914/39611

126 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia

GRAU, Josep M.T. i PUIG, Roser. "Inventari dels testaments agrupats en els llibres especials de la notaria de Montblanc, conservats a Tarragona (segle XVIII)" dins Aplec de Treballs, núm. 20, 2002. Consultable a http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/view/40088/106091 GUAL, Valentí. Justícia i terra. La documentació de l’Arxiu de Poblet (Armari II). Cossetània Edicions. Valls, 2003. GUÀRDIA, Manuel. "Mataró 1500-1900: la continuïtat en les formes de fer ciutat". Tesi docto- ral, 2010. Consultable a http://www.tesisenred.net/handle/10803/5868 JUNCOSA, Ramon i CLARIANA, Joan Francesc. "El vidre a Mataró II. De l’alta edat mitjana fins el segle XVIII" dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 28, 1987. Consultable a http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115772/146372 LLADONOSA, Josep. Història de la vila de l'Albi i de la seva antiga baronia. Diputació de Llei- da. Lleida, 1986. MALLORQUÍ, Elvis. "Vidriers vingueren" dins Històries amagades de les Gavarres. Consorci de les Gavarres. Monells, 2008. Consultable a http://es.scribd.com/doc/53701431/17/VIDRIERS- VINGUEREN MARTÍ, Antoni. "La família Pi de les Espenyes. Reiteració d’un privilegi a favor del ciutadà Pere Pi i Pascual" dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 63, 1999. Consultable a http:// www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/116422/147291 MARTÍNEZ, M. Teresa i PAGÈS, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als països ca- talans. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Montserrat, 2000. MUSET, Assumpta. Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. El Bruc, 2009. PERE, Ramon. Els noms del Vilosell i el seu terme municipal. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 2006. PERE, Ramon. "Llinatges de vidriers de la Pobla de Cérvoles". Comunicació personal, 2011. PORTA, Josep M. "El senyoriu del monestir de Poblet a la Pobla de Cérvoles (les Garrigues) segons el capbreu de 1768-70. Aproximació als aspectes jurisdiccionals, dominicals, econòmics i socials" dins Pedralbes: revista d’història moderna, núm. 8, 1988. Consultable a http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/viewFile/100945/151937 RIBERA, Enric Mn. Monografia de l'Albi. Edició a cura de Lluís Marc Herrera i Esperança So- lans. Ajuntament de l'Albi. L'Albi, 2000. ROS, Carme. "Les estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya, se- gles XVII-XIX. El cas de Mataró", tesi doctoral. Universitat Pompeu Fabra, 2004. Consultable a http://tdx.cat/handle/10803/7462 ROS, Carme. "Vidriers de Fulleda a Mataró". Comunicació personal, 2010. ROVIRA, Salvador-J. La baixa noblesa de la Conca de Barberà a l'edat moderna. Centre d'Es- tudis de la Conca de Barberà. Montblanc, 2005. SOLÀ, Àngels i SOLÀ, Teresa. "L’estructura professional de la manufactura, del comerç i de les professions liberals de Mataró el 1838" dins Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 18, 1983. Consultable a http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/115533/145815 SOPENA, Lluís. "El vidre bufat a Vimbodí". Consultable a http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1231/1/37468tfc.pdf VALLVERDÚ, Ernestina. Senan. Ajuntament i Parròquia de Senan. Senan, 1995.

L'Albi 2011 127