Almatret Miranda De Ebro Trespaderne Logroño Haro Calahorra Alfaro

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Almatret Miranda De Ebro Trespaderne Logroño Haro Calahorra Alfaro Camino Natural del Ebro GR 99 Caminos Naturales Reinosa Almatret Miranda de Ebro Trespaderne Logroño Haro Calahorra Alfaro Tudela Monte Hijedo Turzo MirandaPuente de Ebro de Briñas Elciego Oyón MendaviaLodosa San AdriánAzagraPuenteMilagro de Rincón de Soto Ermita de Montler Alagón ra d’Ebre ó MequinenzaAlmatretFlix Fontibre PesqueraManzanedo de EbroPuente Arenas CillaperlataQuintana Martín GalíndezSan MartínBaños de Don de Sobrón San Vicente de la Sonsierra CastejónTudela de EbroBuñuel Gallur Alagón Utebo ZaragozaEl Burgo de Ebro Gelsa SástagoEscatrónChipranaCaspe Mas de laVall Punta de Freixes M BenifalletTortosa AmpostaRiumar Zaragoza Mequinenza á Caspe Móra d’Ebre Alborge Tortosa Haro Sartaguda Alfaro Trespaderne Puentelarr Pina de EbroQuinto Fayón Amposta Velilla de Ebro Montes Claros Polientes Baños de EbroCeniceroLogroñoAgoncillo Calahorra Valdelateja Alcanadre Almatret Barcina del Barco Orbaneja del Castillo Altitud: 462 m Población: 443 hab. Villanueva de la Nía Camino Natural del Ebro GR 99 Camí Natural de l’Ebre GR 99 Desde Fontibre al Faro del Garxal el Ebro recorre 930 km por la cuenca Des de Fontibre al Far del Garxal l'Ebre recorre 930 km per la conca més ETAPAS 36 y 37: 2 2 Mequinenza - Almatret - Flix más caudalosa y extensa de la península (85.997 km ). El Camino Natural cabalosa i extensa de la península (85.997 km ). El Camí Natural de del Ebro atraviesa Cantabria, entre magníficas montañas y amplios valles. l'Ebre travessa Cantàbria, entre magnífiques muntanyes i àmplies valls. La cruz de término / La creu de terme En Castilla y León esculpe profundas hoces y congostos. El País Vasco A Castella-Lleó esculpeix profunds congostos. Les terres del País Basc ejerce de transición entre la montaña y el valle. La Rioja, Navarra y exerceixen de transició entre la muntanya i la vall. La Rioja, Navarra i Aragón están surcados por grandes meandros, numerosos brazos fluviales, Aragó estan solcats per grans meandres, nombrosos braços fluvials, avui hoy abandonados, y tupidos sotos. Al final de su trayecto, en Cataluña, dia abandonats, i espessos boscos de ribera. Al final del seu trajecte, a atraviesa hoces, frutales y arrozales hasta morir en el mar. Sus poblaciones Catalunya, travessa serralades i cultius fins a morir en el mar. Les seves han desarrollado una identidad, cultura e historia en torno a los usos del poblacions han desenvolupat una identitat, cultura i història entorn a l’us agua. Junto a ellas, la naturaleza y los intensos paisajes ofrecerán al de l'aigua. Al costat d'elles, la naturalesa i els intensos paisatges oferiran caminante vivencias que no olvidará. al caminant vivències que no oblidarà. Almatret Almatret Almatret es el primer pueblo catalán del largo recorrido del Camino Natural Almatret és el primer poble català del llarg recorregut del Camí Natural de del Ebro GR 99. Situado en un alto de privilegiadas vistas, a 462 m sobre l’Ebre GR 99. Situat sobre una zona elevada de vistes privilegiades, a 462 el nivel del mar, se le conoce un largo e interesante camino a lo largo de m sobre el nivell del mar, se li coneix una llarga i interessant trajectòria al la historia. Su carta de población data del año 1301, momento en que se llarg de la història. La seva carta de població data de l’any 1301, quan es colocó la primera piedra de la localidad. Años más tarde, en 1558, fueron va col·locar la primera pedra de la localitat. Anys més tard, al 1558, van redactadas las ordenanzas municipales: normas administrativas, judiciales ser redactades les ordenances municipals: normes administratives, judicials El embarcadero de Almatret / L’embarcador d’Almatret y penales que organizaron la convivencia y el día a día de sus habitantes. i penals que van organitzar la convivència i el dia a dia dels seus habitants. En la actualidad esta población, la más sureña de las tierras de Lérida Actualment aquesta població, la que queda més sud de les terres de Lleida y la más alta de la comarca del Segrià, vive de la agricultura de secano i la més alta de la comarca del Segrià, viu de l’agricultura de secà (oliveres, (olivos, almendros y cereales), la ganadería (granjas porcinas y avícolas), ametllers i cereals), la ramaderia (granges porcines i avícoles), la producció la producción de aceite de oliva y las explotaciones mineras de lignito. d’oli d’oliva i les explotacions mineres de lignit. En esta localidad será interesante visitar: la iglesia parroquial de San De la localitat serà interessant visitar: l’església parroquial de San Montnegre Miquel, de estilo barroco; el pozo de la Vila, construido en piedra y que Miquel, d’estil barroc; el pou de la Vila, construït amb pedra i que encara 406 m aún conserva los once lavaderos que pertenecieron a cada una de las conserva els onze safarejos que van pertànyer a cadascuna de les la Granja d’Escarp once familias que habitaron el lugar en el siglo XV; la cruz de término, onze famílies que van habitar el poble al segle XV; la creu de terme, Serra de Montnegre gótica; la antigua prisión, y la ermita de Sant Joan. gòtica; l’antiga presó, i l’ermita de Sant Joan. Serós-Tossals Aiguabarreig Segre-Cinca de Montmeneu Montmeneu El Ebro y el embalse de Riba-roja L’Ebre i l’embassament de Riba-roja P 495 m A los pies del municipio, el embalse de Riba-roja constituye un importante Als peus del municipi, l’embassament de Riba-roja esdevé un important Mequinenza reclamo turístico para el disfrute de todas las actividades relacionadas reclam turístic per gaudir de totes les activitats relacionades amb la pesca Serra de Campells con la pesca y la navegación. Entró en funcionamiento en 1969 con una i la navegació. Va entrar en funcionament l’any 1969 amb una capacitat 3 3 Riu Segre capacidad de 210 hm , y supuso un cambio radical en la economía de de 210 hm , i va suposar un canvi radical de l’economia de la regió la región basada hasta ese momento en el transporte fluvial, mediante basada fins aquell moment en el transport fluvial, mitjançant llaüts, del Llardecans La antigua prisión / L’antiga presó Castillo de Mequinenza llaüts o almadías, del carbón explotado. Actualmente en la zona hay un carbó explotat a les rodalies. Actualment, a la zona hi ha un embarcador embarcadero para las actividades de pesca y tiempo libre. per a les activitats de pesca i de lleure. Maials Desde la Comarca de la Ribera del Ebro fueron señalizados los tradicionales Des de la Comarca de la Ribera de l’Ebre s’han senyalitzat els tradicionals caminos de comunicación entre Almatret y Riba-roja d’Ebre (ruta del camins de comunicació entre Almatret i Riba-roja d’Ebre (ruta del Mirador Mirador y ruta de les Valls al Fumeral), que permiten disfrutar de unas i ruta dels Valls al Fumeral), que permeten gaudir d’unes interessants Mines Lluc interesantes vistas del embalse, la presa y los pueblos de sus orillas. vistes de l’embassament, la presa i els pobles de la riba. Els tossals d’Almatret Els Tossals d’Almatret Els tossals d’Almatret se localizan al noroeste de esta población, sobre Els tossals o costers d’Almatret es localitzen al nord-oest d’aquesta las aguas del Ebro. Forman parte del Pla d’Espais d’Interés Natural (PEIN) població, sobre les aigües de l’Ebre. Formen part del Pla d’Espais Tossals d’Almatret declarado en 1992 por la Generalitat de Catalunya y de la propuesta d’Interès Natural (PEIN) declarat l’any 1992 per la Generalitat de Punta Cremada catalana a la Red Natura 2000. Se trata de un espacio natural de Catalunya i de la proposta catalana a la Xarxa Natura 2000. Es tracta 406 m pronunciados escarpes recubiertos de pino carrasco y vegetación asociada d’un espai natural de pronunciats contraforts coberts de pi blanc i de tipo continental, constituyendo una isla de vegetación en un entorno vegetació associada de tipus continental, que constitueixen una illa de P Almatret donde suelen ser habituales ecosistemas de ambientes más áridos. La vegetació en un entorn on solen ser habituals ecosistemes d’ambients existencia de unos recorridos señalizados (camino del mirador del Cingle més àrids. L’existència d’uns recorreguts senyalitzats (camí del mirador La Reserva Natural de Sebes de la Pena y camino de la ribera del Ebro), permiten conocer y disfrutar del Cingle de la Pena i camí de la ribera de l’Ebre), permeten conèixer Embarcador este espacio natural. i gaudir d’aquest espai natural. a Mequinenza Almatret Puntal dels Escambrons 500 m Riu Ebre c/ La Vall Maials 4 Nord c/ La iglesia de Sant Miquel / L’església de Sant Miquel 5 Camí del Pou Pl. c/ Major c/ Hospital 1 c/ 2 Ermita del Pilar de Riba-ro Baix Riba-roja nt ja Pl. Major me Riba-roja 3 Sindicat c/ Sortetes sa s Presa de Riba-roja c/ Fayón mb a d’Ebre c/ Sant Joan E Reserva Natural de Sebes a Flix Estació de P Bassa La c/ 6 ferrocarril Ribera de l’Ebre a Flix Tort Enllaç amb l’etapa Mas del Director c/ 36.1 a Fayón Riu Matarranya 1 c/ del Filador Castell de Flix 2 Estació de 3 ferrocarril 4 Enllaç amb l’etapa 5 37 a Riba-roja d’Ebre P Flix 6 Pas de Barca Información Mirador Comidas Área recreativa Zona de pesca Informació Mirador Menjars Àrea recreativa Zona de pesca P Panel informativo Camino Natural del Ebro GR 99 Ayuntamiento de Almatret / Ajuntament d’Almatret Centro urbano Monumento Alojamiento Atención sanitaria Albergue Panell informatiu Camí Natural de l’Ebre GR 99 973 138 013 Centre urbà Monument Allotjament Atenció sanitaria Alberg Carreteras Espacio de interés natural Consell Comarcal del Segrià 973 230 686 Espacio de interés natural Ermita Museo Deportes de aventura Camping Carreteres Espai d’interès natural Espai d’interès natural Ermita Museu Esports d’aventura Càmping Turisme de Lleida Los caminos son pequeños monumentos que 902 250 050 se conservan pisándolos.
Recommended publications
  • Els Consistoris De Llardecans I Almatret Rehabilitaran Dos
    JUEVES 6 DE MAYO DE 2021 I COMARQUES 13 El PSC reclama Els consistoris de Llardecans renovar els horaris del tren i Almatret rehabilitaran dos Lleida-la Pobla La diputada del PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament, Síl­ via Romero, va reclamar al Go­ vern "reformar els horaris ac­ habitatges per a nouvinguts tua ls de circu lació a la línia de tren de Lleida - la Pobla de Se­ gur, sobretot pel que fa al tram Són dos dels set municipis de la demarcació que complet, de manera que es re­ vertiria en l'eficàcia del servei i en l'increment d'usuaris". Amb participen en una prova pilot dotada amb 2 milions aquest objectius, el PSC va re­ gistrar una Proposta de Resolu­ Llardecans ció en la qual insta a l'executiu a REDACCIÓ "implantar la millora dels hora­ Els ajuntaments d'Almatret i llar­ ris de la línia de tren i prioritzar decans rehabilitaran dos habitat­ les inversions necessàries du­ ges dels seus pobles per posar-los rant aquest any 2021". a disposició de famílies nouvingu­ des en règim de lloguer amb un preu bonificat. Són dos dels mu­ Renoven nicipis que han estat escollits per una prova pilot de rehabilitació el segell d'habitatge al món rural dotada amb 2 milions d'euros. De la de­ Infoparticipa marcació de Lleida també hi són Baix Pallars, Josa i Tuixén, Isona, al consistori Maldà i Ciutadilla i en total hi de les Borges participen 20 municipis de Cata­ lunya. El Grup d'Investigació Co­ l.:'objectiu d'aquest programa municació Sonora, Estratè­ a és aconseguir atreure perso­ gica i Transparència de la nes que puguin instal·lar-se en Universitat Autònoma de aquests nuclis de població com a Barcelona ha renovat, un primera residència i contribuir al any més, el segell lnfopar­ seu creixement.
    [Show full text]
  • CIRCUIT CATALÀ DE CAMINADES DE RESISTÈNCIA 2021 PROVA 10 11A Caminada De Carenes Centre Excta
    CIRCUIT CATALÀ DE CAMINADES DE RESISTÈNCIA 2021 PROVA 10 11a Caminada de Carenes Centre Excta. Alta Ribagorça 29/05/2021 PARTICIPANT ENTITAT PUNTS Franch Esplandiu, Joana AGRUP. CIENTIFICO-EXCTA. MATARÓ 22 Isanta Lopez, Ares AGRUP. CIENTIFICO-EXCTA. MATARÓ 22 Navarri Benet, Daniel AGRUP. CIENTIFICO-EXCTA. MATARÓ 22 Enseñat Grau, Antonio AGRUP. EXCTA. "CATALUNYA" 22 Sàrrias Monton, Lluís AGRUP. EXCTA. "CATALUNYA" 22 Bernaus Romero, Carme ASS. D'ESP. DE MUNTANYA DE CAPELLADES 22 Admella Salvador, Manuel ASS. ESP. NORDIC WALKING CATALUNYA 22 Camarasa Ronco, David CENTRE EXCTA. BORGES GARRIGUES 22 Gilabert Castellarnau, Núria CENTRE EXCTA. BORGES GARRIGUES 22 Garriga Muñoz, Joan CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Garrofe Consul, Lluis CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Juvillà Pujal, Jordi CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Moreno Herrera, Pere CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Pérez Tomàs, Josep CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Salvado Rodriguez, Francesc CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Tico Lloret, Robert CENTRE EXCTA. DE BALAGUER 22 Gervas Arruga, Jordi CENTRE EXCTA. DE LLEIDA 22 Ropero Molina, Jose Ramon CENTRE EXCTA. DE LLEIDA 22 Bernaus Montoza, Meritxell CENTRE EXCTA. PONTSICÀ 22 Carabassa Closa, Núria CENTRE EXCTA. PONTSICÀ 22 Closa Boixadera, Núria CENTRE EXCTA. PONTSICÀ 22 Benavent Areu, Jordi CENTRE EXCTA. SANT BOI 22 Benavent Ramon, Pep CENTRE EXCTA. SANT BOI 22 Ramon Olloqui, Judit CENTRE EXCTA. SANT BOI 22 Aresté Mur, M. Dolors CLUB CICLISTA I EXCTA. ALMATRET 22 Ballesté Vilanova, Miquel CLUB CICLISTA I EXCTA. ALMATRET 22 Felip Nogués, Isidre CLUB CICLISTA I EXCTA. ALMATRET 22 Jané Palau, Silvia CLUB CICLISTA I EXCTA. ALMATRET 22 Mor Gibert, Meritxell Rosa CLUB CICLISTA I EXCTA.
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • Estudi Del Llibre De Comptes Del Molí De La Vila De Sarroca De Lleida
    shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 7 | 2020 Estudi del llibre de comptes del Molí de la FILOLOGIA - PHILOLOGY FILOLOGIA Vila de Sarroca de Lleida (1885-1922) Study of the book of accounts of the Molí de la Vila in Sarroca de Lleida (1885-1922) pàg. 38-43 Santi Arbós filòleg (CECS) RESUM ABSTRACT A través d’un llibre de comptabilitat del molí d’oli Through an account book from the oil mill of the de la vila de Sarroca de Lleida (Segrià), datat entre village of Sarroca de Lleida dated between the late finals del segle xix i principis del segle xx, es fa un 19th century and the early 20th century, a first primer estudi de diverses qüestions històriques, research on different historical, organizational organitzatives, i sobre l’ús de les llengües i de questions and on the usage of languages and l’onomàstica dins d’aquesta societat. onomastics in this society is done. PARAULES CLAU KEYWORDS Sarroca de Lleida, molí d’oli, llengua, onomàstica, Sarroca de Lleida, oil mill, language, onomastics, antroponímia. anthroponymy. FILOLOGIA 39 INTRODUCCIÓ Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca administra- tiva del Segrià, però tradicionalment se l’ha considerat de les Garrigues (el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll L’objecte d’aquest treball és l’estudi d’un volum manuscrit [1962] l’esmenta com a Sarroca de les Garrigues, una denomi- corresponent bàsicament a la comptabilitat del Molí de la Vila nació que devia ser popular com a mínim fa unes dècades). En de Sarroca de Lleida.
    [Show full text]
  • Calendari Ruta 2021
    GENER 2021 RUTA BIBLIOBÚS GARRIGUES-SEGRIÀ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1 23 456 78910 GIMENELLS (M) L'ESPLUGA CALBA (M) 11 12 13 14 15 16 17 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) EL PLA DE LA FONT (M) VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BARCA (T) 18 19 20 21 22 23 24 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 25 26 27 28 29 30 31 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA FEBRER 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU DE LLEIDA (M) PUIGGRÒS (M) ELS ALAMÚS (T) SARROCA DE LLEIDA (T) EL SOLERÀS (T) 8 9 10 11 12 13 14 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA 15 16 17 18 19 20 21 MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) ASPA BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE LLEIDA 22 23 24 25 26 27 28 SUDANELL (M) VILANOVA DE SEGRIÀ (M) MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE VILANOVA DE LA ALBATÀRREC (T) LLARDECANS (T) ARTESA DE LLEIDA (T) BIBLIOTEQUES DE BARCA (T) LLEIDA MARÇ 2021 DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE 1234567 L'ESPLUGA CALBA (M) TORREBESSES (M) L'ALBI (M) MONTOLIU
    [Show full text]
  • Portland Del Ebro, S.A. “La Fàbrica Fantasma”
    Fulls de Ponent, nº 16. 02 gener 2020 (Esborrany) PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta cimentera. (X=283751;Y=4578586, 371 m snm), deixant a ma dreta el camí cap a diverses mines d’Almatret i Serós. Dalt: fotos procedents Pepe Guillermo del Arxiu Municipal d’Almatret i Sota, procedent del Facebook. Faig una primera visita exploratòria ràpida el 21N2018, i quedo meravellat el veure aquest “Detritus”. Seguint les instruccions del becari del Pont de Suert, el 7 de febrer del 2019 torno a anar “ipso-facto” a Almatret. Primer faig cap a l’ajuntament, on parlo amb l’alcalde. Em presento com “Becari de MH de Capdella”, per investigar sobre la fàbrica de Ciment de Portland del Ebro. Em diu que només sap que no va funcionar mai, que esta a baix al riu i que els terrenys ara son del ajuntament, i que no sap pas res més. Demano fotos, planells, altres informacions i, em diu que no sap res més, i que potser qui ho sap quasi tot, es un ex-secretari jubilat municipal, i que ara viu a Aitona. Li dono el informe del John Ames, el nom i el telèfon. Diu que es posarà en contacte amb el ex-secretari i etc. i etc. Afegeix que no hi ha Arxiu Municipal, i que com que diu que li parlo de l’època franquista, diu que les coses es feien dictatorialment, que passaven dels ajuntaments i etc. En fi, poca historia municipal i caldrà buscar en altres indrets.
    [Show full text]
  • Poblament I Despoblament Al Segrià Del Segle Xvii. Les Parròquies D’Aitona, Almatret, Seròs I Sudanell*1
    Poblament i despoblament al Segrià del segle xvii. Les parròquies d’Aitona, Almatret, Seròs i Sudanell*1 Josep Pujol Ballesté Una ja llarga tradició de recerca dins l’àmbit de la demografi a històrica ha permès traçar les grans línies de l’evolució de la població europea en el transcurs dels segles moderns. Catalunya no és cap excepció. La re- cerca en aquest àmbit també ha originat una interpretació de conjunt elaborada mitjançant l’estudi de fonts documentals com els censos, els fogatges i els registres parroquials. Si bé tot aquest recorregut ha aportat abundants resultats i ha generat nombrosos debats, encara resta molt per fer. Aquest treball respon a la voluntat de continuar aquest camí explorant una de les vies que encara avui dia resta per conèixer: la tra- jectòria poblacional de l’actual Segrià al segle xvii. La investigació d’aquest treball se centra en l’actual comarca del Se- grià a través de l’estudi dels registres parroquials d’Aitona, Almatret, Seròs i Sudanell entre els anys 1612 i 1760 mitjançant el recompte nu- mèric. L’objectiu del treball és analitzar la població de l’actual comarca en el transcurs del segle xvii a partir de les noves dades que aquesta do- cumentació ofereix per a un dels territoris on la recerca pot fer noves * Treball de Fi de Màster, llegit al Departament d’Història Moderna de la Uni- versitat de Barcelona el dimecres 27 de juny de 2012, davant el tribunal format pels doctors Jaume Dantí i Riu, Valentí Gual Vilà (director del treball) i Joan Lluís Palos Peñarroya, amb la qualifi cació d’excel·lent.
    [Show full text]
  • 200 Dpi Resolution !
    280000 290000 300000 310000 0°30'0"E 0°45'0"E ! GLIDE number: N/A Activation ID: EMSR365 Int. Charter call ID: N/A Product N.: 01TORREDELESPANYOL, v1 la Torre de l'Espanyol - SPAIN ! Wildfire - Situation as of 27/06/2019 First Estimate Product 0 0 0 0 0 0 0 0 C 9 9 in 5 5 c 4 4 a ! Aragon ! Huesca gre Lleida Se Bay of Biscay France Portugal Madrid Cataluna Balearic 01 ^ Sea ! Zaragoza Spain la Torre de l'Espanyol (! Mediterranean Sea NORTH ATLANTIC Tarragona Alboran Sea Algeria OCEAN Morocco bro Balearic Se1a0 ! E Teruel km Cartographic Information Llardecans 1:60000 Full color A1, 200 dpi resolution ! x Ei 0 1.5 3 6 12 C C- bre km -45 l'E - M de Fra ai ga als Maials ! Grid: WGS 1984 UTM Zone 31N map coordinate system Tick marks: WGS 84 geographical coordinate system ± Legend la Granadella ! Crisis Information 0 0 Active Flames 0 0 0 0 0 0 8 8 5 5 4 4 Burnt Area (27/06/2019 09:46 UTC) General Information Area of Interest ! Placenames ! Bovera Placename ! Transportation Primary Road Almatret ! Map Information Active fire in the municipality of theTorre de l'Espanyol (Tarragona). Nearly 5,000 affected hectares. The most complicated point of the fire is the right side. The wind is going north west. The present map shows the fire first estimate product in the area of la Torre de l'Espanyol (Spain). The thematic layer has been derived from post-event satellite image by means of visual interpretation.
    [Show full text]
  • 69 Quadres Dels Municipis De La Demarcació De Lleida
    QUADRES DELS MUNICIPIS DE LA DEMARCACIÓ DE LLEIDA CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25001 Abella de la Conca E 25002 Àger D4 25003 Agramunt D4 25038 Aitona D4 25004 Alamús, els D4 25005 Alàs i Cerc D4 25006 Albagés, l' E 25007 Albatàrrec D3 25008 Albesa E 25009 Albi, l' E 25010 Alcanó E 25011 Alcarràs D4 25012 Alcoletge D4 25013 Alfarràs D4 25014 Alfés E 25015 Algerri E 25016 Alguaire D4 25017 Alins D1 25019 Almacelles D4 25020 Almatret E 25021 Almenar D4 25022 Alòs de Balaguer E 25023 Alpicat D2 25024 Alt Àneu D1 25027 Anglesola D4 25029 Arbeca E 25031 Arres D2 25032 Arsèguel D4 25033 Artesa de Lleida D4 25034 Artesa de Segre D3 25036 Aspa E 25037 Avellanes i Santa Linya, les E 25039 Baix Pallars D3 25040 Balaguer D3 25041 Barbens E 25042 Baronia de Rialb, la E 25044 Bassella E 25045 Bausen D2 25046 Belianes E 25170 Bellaguarda E 25047 Bellcaire d'Urgell E 25048 Bell-lloc d'Urgell D4 25049 Bellmunt d'Urgell E 25050 Bellpuig D4 25051 Bellver de Cerdanya C3 25052 Bellvís E 25053 Benavent de Segrià D4 25055 Biosca E 25057 Bòrdes, es C4 25058 Borges Blanques, les D4 25059 Bossòst C2 25056 Bovera E 25060 Cabanabona E 25061 Cabó E 25062 Camarasa E 69 CODI INE NOM MUNICIPI QUADRE 25063 Canejan D2 25904 Castell de Mur E 25064 Castellar de la Ribera E 25067 Castelldans E 25068 Castellnou de Seana E 25069 Castelló de Farfanya E 25070 Castellserà E 25071 Cava E 25072 Cervera D3 25073 Cervià de les Garrigues E 25074 Ciutadilla E 25075 Clariana de Cardener E 25076 Cogul, el E 25077 Coll de Nargó D4 25163 Coma i la Pedra, la D4 25161 Conca de Dalt E 25078
    [Show full text]
  • Engthening of Natural and Cultural Resources from the Land • Creation of Networks and Cooperative Models
    Dry-stone hut (Associació Leader de Ponent) Associació Leader de Ponent Area: Pla d’Urgell: Barbens, Bell-lloc d’Urgell, Bellvís, Castellnou de Seana, Fondarella, 2 Golmés, Ivars d’Urgell, Linyola, Miralcamp, Mollerussa, el Palau d’Anglesola, el Poal, 2.233,70 km Sidamon, Torregrossa, Vilanova de Bellpuig and Vila-sana. Population: Urgell: Agramunt, Anglesola, Belianes, Bellpuig, Castellserà, Ciutadilla, la Fuliola, Gui- merà, Maldà, Nalec, els Omells de na Gaia, Ossó de Sió, Preixana, Puigverd d’Agramunt, 103.581 inhabitants Sant Martí de Riucorb, Tàrrega, Tornabous, Vallbona de les Monges, Verdú and Vilagras- Population density: sa. 46,37 inhab./km2 Garrigues: l’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castell- dans, Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Grana- Number of municipalities: della, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cérvoles, 74 municipalities Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell and Vinaixa. Segrià: Aitona, els Alamús, Alcanó, Alfés, Almatret, Aspa, la Granja d’Escarp, Llardecans, Maials, Massalcoreig, Sarroca de Lleida, Seròs, Sunyer and Torrebesses. The Territory Contact details Associació Leader de Ponent works in a very diverse territory made up by the regions of Pla d’Urgell, L’Urgell, Les Garrigues and Segrià (South). This region is located within the Offices vast extension of Catalan Central Depression, and it is characterised by gentle relieves and horizontal landscape; occupied by irrigated and non-irrigated cultivations; among which the Pla d’Urgell Regional Council fruit trees and olive trees stand out. This homogeneous relief, which mainly takes up the Urgell plain in the North, becomes steep in the South and South-East areas, where one can guess the C.
    [Show full text]
  • Internet I Ofimàtica
    Benvinguts als QUÈ US OFERIM? Gener Febrer Bibliobusos de Lleida Internet i DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE Els bibliobusos de Lleida són un servei de Contes infantils, ofimàtica 1 1 2 3 4 5 biblioteca pública mòbil gratuït. llibres d’història, Informació i MAIALS (M) SUNYER (M) CENTRAL DE Disposen d’un fons constantment renovat de 2 3 4 5 6 7 8 LLARDECANS (T) ARTESA DE BIBLIOTEQUES DE biografies, novel·les, LLEIDA (T) LLEIDA llibres, revistes i material audiovisual (Cd´s i assessorament còmics, guies de 9 10 11 12 13 14 15 6 7 8 9 10 11 12 DVD’s). bibliogràfic MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L'ALBI (M) BOVERA (M) EL PLA DE LA ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) BELLAGUARDA (T) FONT (M) MASSALCOREIG (M) ALMATRET (M) L’ALBI (M) BOVERA (M) CENTRAL DE Els dos bibliobusos atenen amb freqüència viatges… ELS ALAMÚS (T) ALCANÓ (T) BELLAGUARDA (T) BIBLIOTEQUES DE quinzenal o mensual a 38 pobles petits de Visites formatives a LLEIDA Revistes de cuina, de 16 17 18 19 20 21 22 les comarques de les Garrigues i el Segrià escoles o entitats 13 14 15 16 17 18 19 SUDANELL (M) VILANOVA DE MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE labors, d’actualitat, SUDANELL (M) VILANOVA DE MAIALS (M) GIMENELLS (M) CENTRAL DE (Bibliobús Garrigues Segrià); el Pallars Sobirà, VILANOVA DE LA SEGRIÀ (M) LLARDECANS (T) ARTESA DE BIBLIOTEQUES DE VILANOVA DE LA SEGRIÀ (M) LLARDECANS (T) ARTESA DE BIBLIOTEQUES DE PRÉSTEC DE LLIBRES ELECTRÒNICS BARCA (T) LLEIDA (T) LLEIDA el Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça (Bibliobús d’història, de viatges… BARCA (T) LLEIDA (T) LLEIDA Pere Quart).
    [Show full text]
  • Pas a Pas Paso a Paso
    SENDERISME / SENDERISMO CAT / CAST Pas a pas Paso a paso Sumari Sumario E SENDERISM SENDERISMO Organització de la guia 6 Organización de la guía 6 Pirineus de Lleida 7 Pirineos de Lleida 7 L’Alt Urgell 8 L’Alta Ribagorça 12 La Cerdanya 16 El Pallars Jussà 20 El Pallars Sobirà 24 El Solsonès 30 Val d’Aran 34 Terres de Lleida 37 Tierras de Lleida 37 Les Garrigues 38 La Noguera 42 El Pla d’Urgell 46 La Segarra 50 El Segrià 54 L’Urgell 58 Rutes per etapes 62 Rutas por etapas 62 Rutes GR 66 Rutas GR 66 Consells Comarcals /Oficines de turisme 68 Consejos Comarcales/Oficinas de turismo 68 Com arribar/Informació Pràctica 71 Cómo llegar/Información Práctica 71 2 3 Rutes Rutas E França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 1 Camino de Ansovell a Boscalt GR-150 8 13 14 Bossòst Camí d’Ansovell a Boscalt GR-150 9 Arres SENDERISM SENDERISMO França Val d'Aran 2 Bagnères-de-Luchon Vilamós Ruta del Corb 10 Es Bòrdes Era Garona Bagergue Ruta del Corb 11 Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua 3 Alòs d’Isil Camino del Agua 12 Baquèira Vall d’Àneu Arties Camí de l’Aigua 13 Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu 4 Ruta del Románico 1 14 Esterri d'Àneu Pantà de la Tavascan PARC NATURAL all de Cardós DE L'ALT PIRINEU Ruta del Romànic 1 15 Torrassa V La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri 5 PARC NACIONAL Espot de Cardós Ruta Estanys de la Pera 16 Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins Ruta dels Estanys de la Pera 17 SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí 6 all de Boí Pico del Moixeró 18 La
    [Show full text]