Portland Del Ebro, S.A. “La Fàbrica Fantasma”
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Fulls de Ponent, nº 16. 02 gener 2020 (Esborrany) PORTLAND DEL EBRO, S.A. “LA FÀBRICA FANTASMA” Cartell al bell mig del Camí de les Canotes indicant planta cimentera. (X=283751;Y=4578586, 371 m snm), deixant a ma dreta el camí cap a diverses mines d’Almatret i Serós. Dalt: fotos procedents Pepe Guillermo del Arxiu Municipal d’Almatret i Sota, procedent del Facebook. Faig una primera visita exploratòria ràpida el 21N2018, i quedo meravellat el veure aquest “Detritus”. Seguint les instruccions del becari del Pont de Suert, el 7 de febrer del 2019 torno a anar “ipso-facto” a Almatret. Primer faig cap a l’ajuntament, on parlo amb l’alcalde. Em presento com “Becari de MH de Capdella”, per investigar sobre la fàbrica de Ciment de Portland del Ebro. Em diu que només sap que no va funcionar mai, que esta a baix al riu i que els terrenys ara son del ajuntament, i que no sap pas res més. Demano fotos, planells, altres informacions i, em diu que no sap res més, i que potser qui ho sap quasi tot, es un ex-secretari jubilat municipal, i que ara viu a Aitona. Li dono el informe del John Ames, el nom i el telèfon. Diu que es posarà en contacte amb el ex-secretari i etc. i etc. Afegeix que no hi ha Arxiu Municipal, i que com que diu que li parlo de l’època franquista, diu que les coses es feien dictatorialment, que passaven dels ajuntaments i etc. En fi, poca historia municipal i caldrà buscar en altres indrets. Al cap de pocs dies, finals de febrer, contacto amb una regidora molt trempada d’Almatret, Jennifer Nadal que em diu: “Pel que fa al Josep, l'antic secretari de l'ajuntament hem contactat amb ell i ens ha assegurat que a l'ajuntament no hi ha cap documentació com projectes, plànols, etc. sobre la fàbrica o l'empresa Portland, eren els anys 50 i a l'ajuntament no en tenim registre .” Em recomana contactar amb Juanjo Peréz, “promotor del “Segrià Sec”, qui em diu que li sona de algun desgraciat incidint que va destruir part de la documentació municipal, però que ja remenarà per veure quina informació municipal queda sobre la Portland del Ebro. Després (7F2019) vaig a visitar el Museu de la Agricultura particular del Pepe de Guillermo d’Almatret, pare d’un bomber mort a l’Horta de St Joan (David Duaigües), participant de la Cuita el Sol. Te un Museu ple d’estris agrícoles, des de forques fins arreus romanes ... i un tractor Algayer-Porsche, que fa anys que no engega ...... malaguanyat. Em passa 2 fotos de la fàbrica molt maques, i interessants, d’abans del embassament de Riba-roja, i no sap pas la data i diu que les va treure del Arxiu Municipal ....... Diu que lo de la Portland del Ebro va ser una ensarronada de la Condesa (Doña Carmen, “mujer de poco volumen y mucho peso en Madrid” segons un ex-encarregat de la fàbrica) propietària de la mina Ricart, que esta just al costat de la fàbrica, que va enredar a molts petits inversionistes (200.000 segons el cartell “in-situ” i casi 2.000 segons anunci Junta Gral Ordinària de 1958) i els va arruïnar, mentrestant ella es va enriquir encara més. Que era baixeta amb molt caràcter. Que quan es van fer les obres, hi havia un poblat fet per habitatges dels treballadors, avui inundat, i que els caps de setmana pujaven a Almatret a gastar-se els diners, però que les “dones públiques” s’estaven a Faió. Dubte que hi hagués hagut mai intenció de posar-la en marxa, ja que l’embassament de Riba-Roja (Faió en aquell moment) ja estava previst fer-lo, que van haver de “remuntar” els edificis de la fàbrica a causa del augment del nivell de l’aigua .... El dia 12 febrer, en Tomatet, em porta a visitar les mines de Ricart i de l’Espanyola i em confirma, més o menys, aquestes opinions. I que hi havia qui comprava terrenys sota Faió, i que li deien que estava boig, i al canviar el emplaçament de la presa, doncs dinerets a la butxaca ! Tot plegat em sembla una llegenda urbana....... Torre d’alta tensió sense cables que hi ha molt prop de la fàbrica de Ciment. Deu ser una relíquia de les obres de la fàbrica, de la connexió amb Enher. Just a l’altra vora del riu, n’hi ha un altre en les mateixes condicions i característiques. No tenen continuïtat. QUI VA FUNDAR LA PORTLAND DEL EBRO, S.A. ?? El 29 d’abril de 1947 es va fundar l’empresa Portland del Ebro S.A. impulsada segons la gent d’Almatret per la propietària de la mina Ricard, la Condesa “doña Carmen”. Vista la composició del Consell d’Administració, es pot deduir que l’empresa va ser fundada per l’entorn de la família Vidal-Quadras de Barcelona, col·locant, a més a més, gent de cert pes econòmic relacionats amb la banca i altres que es bellugaven be a Madrid. La Mina Ricart era propietat de Pedro Vidal (segons consta en el registre miner amb els nº 225, 226 i 227 de l’any 1949 al Arxiu de Lleida) Composició del Consell d’Administració publicat a la “Memoria y Balance” de la Portland del Ebro referent a l’any 1958. El primer President va ser Manuel Pedregal Fernandez, d’origen asturià, advocat, economista, Diputat a les Corts republicanes per Astúries i brillant orador, un dels promotors del “capitalisme popular” (Diccionario de economia política de Borisov, Zhamin y Makàrova) i que va aconseguir la participació de “gairebé 200.000 petits accionistes” segons es desprèn de la informació que apareix al cartell informatiu de l’itinerari que uneix el poble d’Almatret i la fàbrica. Sobre el nombre d’accionistes hi ha un ball de xifres desmesurat. En una noticia que apareix a La Vanguardia el 12 de juny de 1958 escriuen que: (…) se pondrá en marcha una de las más modernas y eficientes fábricas de cemento, fruto de la iniciativa privada y la colaboración entusiasta y decidida del ahorro popular, representado por los casi dos mil accionistas que integran Portland del Ebro. El Conseller Delegat era el tarragoní Luís de Ahumada Gual que fou l’encarregat d’implantar i dirigir a Catalunya el Banco de Crédito Industrial un any després de finalitzar la Guerra Civil (https://www.diaridetarragona.com/opinion/La-solucio- del-lastimado-Durandarte-20181001-0029.html). La Vicepresident era Doña Carmen Biada Juncadella (1906-1999), casada amb Guillermo Vidal-Quadras y Villavecchia (1891-1936, militar del cos d’Artilleria autopropulsada / tancs LV.), dona molt activa a Almatret durant l’època de la construcció i, segons fonts populars, “de poc volum i molt caràcter”. Era descendent de Miquel Biada Bunyol, el promotor del primer ferrocarril a la península Iberica, el Barcelona – Mataró. A la foto, familiars el dia del seu casament. El José Miralles Gisbert era un alt funcionari del Ministeri de Marina. El Secretari del Consell d’Administració era Jorge Vidal Quadras i Villavecchia, cunyat de la Vicepresident. Lo de “Condesa”, no ho hem vist ni trobat pas per enlloc . La que sí que el tenia era la seva germana, Mercè Biada i Juncadella, casada amb Ramon de Montagut i de Miquel, comte de Cervià de Ter. (Fluvià i Escorsa, Armand. 1998. Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya. Sant Cugat del Vallès, ANC, Institut d’Estudis Nobiliaris Catalans, p. 35). Alguna intenció de fer-la treballar hi devia haver: Van fer la fàbrica, van comprar i instal·lar quasi tota la maquinaria, van fer xalets pels directius i un poblat pels treballadors, una carretera de 15 quilometres des de Maials/Almatret i etc. Un cop feta, quan els van autoritzar a ampliar la producció, de 70 a 120.000 Tn any, van vendra la maquinaria danesa de Smidth i en van comprar de nova a la Soc Fives-Lille-Cail. Tenien previst despatxar el ciment amb llaüts cap a l’estació de Faió ........ La Portland del Ebro es funda al 1947. Es presidida per Manuel Pedregal (“sempre amb una brillant i oportuna glosa ampliatoria”) i dins del nomenat per ABC “capitalisme popular”. El Conseller Delegat era Luis de Ahumada Gual. Hi ha emissió d’accions el 1947, 1955, 1956, 1958 i 1962. El 1966, un tal Sigurado “sènior” exercia de President Provisional, amb la intenció de vendre la fàbrica a qui fos. Emissió de 1947. Emissió de 1955 Emissió de 1956. Emissió de 1958 Emissió de 1962. Total, 168.750.000 pts en emissions controlades fins ara ........... En totes hi manquen 3 cupons (suposo ja cobrats o utilitzats per cobrar l’assistència a les Juntes Generals), excepte en la de 1962 que ja no estan impresos. Projectes HidroElectrics al Ebre l’any 1954, previs al pla Integral redactat pel INI a 1956 (gentilesa Confederación H. del Ebro). Quan el juliol de 1911 Mister Pearson aterra a Catalunya de la ma del enginyer Carles Montañés, veu l’enorme potencial elèctric de l’àrea metropolitana de Barcelona, i després de mirar els mapes i escoltar a Montañes, creu que el millor lloc per instal·lar una central hidroelèctrica es al riu Ebro, a Faió, amb una gran presa que arribaria a Casp i Fraga. S’adona de que Emili Riu (funda EEC el novembre de 1911), aliat amb una societat francesa d’electricitat i una suïssa de maquinaria elèctrica, vol fer lo mateix, Pearson es dona molta presa. Funda el setembre la “Barcelona Traction” i la “Riegos y Fuerzas del Ebro”.