Estudi Del Llibre De Comptes Del Molí De La Vila De Sarroca De Lleida
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 7 | 2020 Estudi del llibre de comptes del Molí de la FILOLOGIA - PHILOLOGY FILOLOGIA Vila de Sarroca de Lleida (1885-1922) Study of the book of accounts of the Molí de la Vila in Sarroca de Lleida (1885-1922) pàg. 38-43 Santi Arbós filòleg (CECS) RESUM ABSTRACT A través d’un llibre de comptabilitat del molí d’oli Through an account book from the oil mill of the de la vila de Sarroca de Lleida (Segrià), datat entre village of Sarroca de Lleida dated between the late finals del segle xix i principis del segle xx, es fa un 19th century and the early 20th century, a first primer estudi de diverses qüestions històriques, research on different historical, organizational organitzatives, i sobre l’ús de les llengües i de questions and on the usage of languages and l’onomàstica dins d’aquesta societat. onomastics in this society is done. PARAULES CLAU KEYWORDS Sarroca de Lleida, molí d’oli, llengua, onomàstica, Sarroca de Lleida, oil mill, language, onomastics, antroponímia. anthroponymy. FILOLOGIA 39 INTRODUCCIÓ Sarroca de Lleida és un municipi de la comarca administra- tiva del Segrià, però tradicionalment se l’ha considerat de les Garrigues (el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll L’objecte d’aquest treball és l’estudi d’un volum manuscrit [1962] l’esmenta com a Sarroca de les Garrigues, una denomi- corresponent bàsicament a la comptabilitat del Molí de la Vila nació que devia ser popular com a mínim fa unes dècades). En de Sarroca de Lleida. Es tracta d’una llibreta d’unes dues-centes el text trobem també la versió castellana «Sarroca de Lérida» pàgines, no numerades, algunes de les quals han estat arrencades (29-06-1902)1 o simplement «Sarroca». i d’altres estan en blanc. La llibreta mesura aproximadament 22x16,5x2,7 cm, és de tapes dures de cartró amb els angles Històricament, el cultiu de l’olivera ha estat dels més importants arrodonits amb protecció metàl·lica (Fig. 1). Està començada del terme, que era totalment de secà fins a finals del segle xx. per la part de la portada i per la de la contraportada formant dos conjunts de textos capgirats. A més, a dins, entremig de les El 1887 la població de Sarroca era de 721 habitants i el 1930 pàgines, hi trobem una sèrie de documents (rebut de l’Instituto era de 865. El màxim poblacional s’assoliria el 1920 amb 951 Geográfico y Estadístico, 1917; carta de La Industrial Mecánica, censats, amb un descens continuat fins a hores d’ara (361 1922; rebut, 1923; nota familiar, 1923). habitants, el 2018). LA SOCIETAT DEL MOLÍ DE LA VILA DE SARROCA DE LLEIDA Que s’anomeni el molí que estudiem com «de la Vila»2 ens fa pensar que segurament és un molí municipal d’aprofitament co- munal que amb les desamortitzacions del xix va passar a mans de particulars sense que puguem precisar-ne l’any.3 Que no es trobi en un inventari de la Casa Matas de 1800, els qual posseïen però un molí fariner a Sarroca, sembla que ens permet descartar un origen senyorial d’aquest molí d’oli (Barrachina 2008: 83). No apareix tampoc en l’inventari del testament de Ramon Matas Hortega de 1868 (Barrachina 2008: 129-133). Precisament, el proper molí de la Societat de Granyena de les Garrigues va ser en principi del comú i cap a 1857 va ser adquirit per particulars i regit per un sistema associatiu que podem qualificar de precoo- perativisme (Esquerda i Duaigües 2016: 215).4 En la mateixa línia, en el període 1859-60 es documenta l’adquisició de molins d’oli per grups de pagesos a l’Albi (tres) i el Vilosell i, amb poc temps de diferència, als Omells de na Gaia, Torregrossa, Vallbo- na de les Monges i Vallclara (Vallverdú 2013: 347). Tenim notícia que a Sarroca «Antigament hi havia tres molins Fig. 1 Portada de la llibreta de comptes del Molí de la Vila de Sarro- ca de Lleida (Foto de l’autor). d’olives: el molí de la vila, el molí dels arcs i el molí nou», però sense que s’esmenti cap data concreta (Bellmunt 1987: 146). 1 Per la manca de paginació del document, referenciem les cites normalment només amb l’any, per exemple (1902). Quan l’any va seguit per una i, per exemple (1902i), s’indica que la cita correspon a pàgines a partir de la contraportada del llibre. 2 Cf. un altre Molí de la Vila a l’Albi, propietat del baró, i un Molí del Comú, al Vilosell, també objecte de compra per un grup de pagesos en aquest període (Vallverdú 2013: 356). 3 Agraïm les gestions d’Ignasi Revés i les informacions de Núria Barrachina sobre diversos punts referents al Molí de la Vila de Sarroca de Lleida. 4 Curiosament, l’estudi de Mateu Esquerda i Josep M. Duaigües sobre el molí de Granyena es basa en un vell quadern trobat a les escombraries, mentre que el nostre de Sarroca parteix d’un llibre de comptes adquirit en un mercat de vell de les Borges Blanques. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 7 | 2020 Entre 1885 i 1890, trobem que el nombre de socis, moltes Posteriorment a les anotacions dels «peus de oliva y sansa del vegades unitats familiars que potser incloïen més d’un propietari, año 1920 y 1921», hi ha l’esbós d’un document d’arrendament, calculat a partir de les anotacions dels peus d’oliva, es mou entre sense datar, en què Antoni Gómez es faria càrrec de la «sociedad els 37 i els 39, que podien haver caigut cap als 24, al 1921-22. Per bieja» per sis anys per un preu de 750 pessetes anuals, cosa que fer-nos una idea aproximada del pes del Molí de la Vila en l’àmbit potser indicaria un canvi d’ubicació del molí. Sigui com sigui, a local, hem de dir que, el 1910, la Societat del Dret de Sarroca, des- hores d’ara, no ens ha estat possible saber encara el desenvolupa- tinada a recaptar diners per a despeses i impostos municipals, té ment posterior d’aquesta empresa. 178 socis (Sales 1994: 93). És a dir, podríem especular que entre una cinquena i una sisena part de les famílies de Sarroca eren so- cis del Molí de la Vila, si fos cert que els socis de les dues entitats LA LLENGUA DEL DOCUMENT fossin en realitat unitats familiars. A més, alguns cops, també es premsaven «peus de auliva forasté o particulá» (1900-01). Tot seguit farem, sense ànim d’exhaustivitat, un repàs dels textos inclosos en el volum, fixant-nos en l’ús de les diferents llengües, 5 La societat era dirigida per tres comissionats (algun cop anome- l’onomàstica (sobretot l’antroponímia), i algunes característiques nats també presidents) que retien comptes en una reunió anual fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques del català emprat. dels socis convocada mitjançant pregó. Així, el 1902, els comis- sionats sortints Ramon Alentà, Josep Masip i Francesc Siura- Ús de les llengües neta, presenten comptes i els diners que queden de romanent passen als comissionats entrants Manuel Esteve Pujol, Antoni L’ús de les llengües, català i espanyol, és bastant caòtic i trobem Rives i Antoni Ballesté, sent el portador del llibre Antoni Revés en el mateix període anotacions en una o en l’altra o absoluta- (29-06-1902). Tenim constància també de la celebració alguns ment mixtes. Vegem-ne alguns exemples: «Pagat al altre paradó anys d’una «dinada», un menjar col·lectiu que potser s’estenia a los mateixos jornals» (1888); «Pagado al Farré por arreglar una socis i famílies i coincidia amb el final de campanya: «Una galina pala y un llum nuevo» (1899-90); «nueve cuarteras de aceitu- por la dinada», «El dia de la dinada por ir al cafe» (1909-10); nas» (1914); «tres docenas capachos» (1918-19); «Pagado als «pagat per gastos de la dinada.... 20,25» (1915); «vino por molines los peus de sansa» (1919-1920). la dinada», «comprado un cabrito por la dinada» (1917). A Granyena també trobem un acte paral·lel quan el 1866 es parla A grans trets, podríem dir que el castellà guanya pes amb el de «lo dia de la menjada» (Esquerda i Duaigües 2016: 237). temps i que les anotacions o mots en català es degraden des d’un punt de vista ortogràfic, castellanitzant-se. Malgrat tot, fins i tot La quantitat d’olives moltes es mesurava en «peus de auliva» en les persones que es nota que han rebut una certa instrucció (1886i), «peu ó moltes de aceite» (1889-90i), «peus de oli» en castellà, hi ha una part del lèxic específic del món de l’oli (1895-96i) i també «peus sansa» (1889-90i). Els peus d’oli o que gairebé sempre trobem en català. És a dir, el castellà era en oliva eren les premsades de la primera molta, mentre que els peus general una llengua apresa a l’escola i amb poc ús oral i amb un de sansa devien ser producte del premsat d’una segona molta de vocabulari força limitat, però que també sembla que era la llen- la sansa o pinyola, potser amb l’ajut d’aigua calenta. gua preferent per redactar algun text més formal com podia ser l’acta d’una reunió (24-02-1901, 29-06-1902). I això després de Entre els més grans productors d’oliva d’aquest molí de finals del més d’un segle de la Reial cèdula de 1772 que obligava a dur els segle xix trobem les cases Conete, Toio, Ros, Mantonya, Rueret..