Antropologia i etnologia Santi Arbós VIDRIERS DE LES GARRIGUES (1) Introducció ls forns de vidre de les Garrigues, localitzats a l’Albi (≈1600- 1725 ), Fulleda (≈1750-1900), la Pobla de Cérvoles (≈1600- 1775) i el Vilosell (≈1500-1575), van ser unes indústries o protoindústries que van estar en funcionament de manera més o menys discontínua des de principis del segle XVI fins a finals del segle XIX. La localització en aquest lloc es deu a la possibilitat d’aconseguir fàcilment el combustible suficient dels boscos de la zona. En aquest treballE volem fer una primera aproximació, no exhaustiva, als vidriers i altres ope- raris, en un sentit ampli, relacionats amb la indústria del vidre, tot recollint-ne el màxim de dades personals que sigui possible. L’objecte de tot això és retre un petit homenatge a un conjunt de gent que fins ara ha passat força desapercebut en una comarca bàsicament agrícola, per intentar, en treballs posteriors, de trobar algunes pautes en l’origen i desplaçaments d’aquests treballa- dors entre els diferents forns de dins i de fora de les Garrigues. Llistat de persones relacionades amb els forns de vidre de les Garrigues Andreu Treballador al forn de Fulleda en data indeterminada (Arbós S. 2010: 64). ARBÓS, Miquel Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1751 (Arbós S. 2010: 62). Ha de tractar-se de Miquel Arbós Amorós, natural de Tarrés i casat a Fulleda el 3 de novembre de 1734 amb la fulle- denca Mariagna Queralt Graells (Boada Libro: 10). És avantpassat dels Arbós actuals de Fulleda. ARCAL, Domingo Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1679, provinent d’Aragó2 (Pere 2011). En aquesta mateixa població, consta un Domingo Arca de 65 anys, vidrier el 1718 (Gallart: 1) que podria ser la mateixa persona. Tenia un fill, Joan, que era pagès. 1 Les dates de funcionament dels forns són merament orientatives, fruit de la documentació i bibliografia consultades i subjectes a futures modificacions. 2 Sembla que l’origen aragonès del llinatge queda confirmat per Las artes en Zaragoza en el tercer cuarto del siglo XVII (1655-1675), p. 335, on se'ns parla de José Arcal, vidrier habitant de Saragossa, que el 18 de gener de 1666 va rebre de Domingo Rabinad totes les eines que s'acostumaven a donar als aprenents de l'ofici. L'Albi 2011 107 Vincles i arrels ARRUFAT, Josep Treballador del forn de Fulleda en una data desconeguda, segurament al segle XVIII (Arbós S. 2010: 62). Deu ser Josep Arrufat Cabestany, nascut el 16-08-1717, fill de Josep Arrufat Cla- ret de Fulleda i de Francesca Cabestany Janer de Miralcamp, i casat amb Maria Ros Vergés del Vilosell (Boada Libro: 18). ARRUFAT, Pere Joan Atiaire del forn de Fulleda al 1751 (Arbós S. 2010: 62). Segurament es tracta de Pere Joan Arrufat Cabestany, nascut el 23-01-1720, fill de Josep Arrufat Claret de Fulleda i de Francesca Cabestany Janer de Miralcamp (Pla d’Urgell), i casat el 1-07-1748 amb Maria Saragossa i Pons (Boada Libro: 18). Els Arrufat es localitzen a Fu- lleda entre els segles XVI i el XVIII, aproximada- ment (Arbós S. 2003: 33). Figureta del forn de Fulleda. Foto: Montse Arbós. BALLESTER, família Segons Lluís Sopena (28, 53), serien els fundadors el 1888 d’una fàbrica de vidre a Fulleda i segons una entrevista inclosa en aquest mateix treball, serien d’aquesta població garriguenca o almenys hi residirien. Sense que es pugui provar cap nexe, localitzem un Pau Ballester com a vidrier a Santa Coloma el 1601 (Grau&Puig 1992: 56). BALLESTER, Gregori Vidrier a Fulleda el 1883 (Arbós M. 2000: 94). BALLESTER, Pere Dit lo Vidrier, segurament era vidrier al Vilosell cap al 1573 (Pere 2006: 337). BARBER, Anton del Atiador al forn de vidre de Fulleda cap a 1832-34 (Arbós S. 2010: 62). BASSA, Jaume Arrendatari de Mataró del forn del Vidre de l'Albi situat a la partida del Mas d'en Josa en algun temps del període 1608-1621 (Amigó&Pere: 114, 454). Potser relacionat familiarment amb Joan Bassa que era vidrier de Mataró el 1576 (Guàrdia: vol. 2, fig. 23). BENAVENT, Isidre Vidrier a la Pobla de Cérvoles el 1669, provinent de Prat del Comte, a la Terra Alta (Pere 2011). BENAVENT, Joan Vidrier a l'Albi el 1617, només documentat entre 1615 i 1618 (Amigó&Pere: 117). Un Joan Benavent, vidrier de Vallibona (Ports), arrenda el forn del vidre d’aquesta població valenciana el 1629.3 3 http://www.vallibona.net/images/2010/VALLIBONAESQUIROLETN3.pdf 108 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia BERNAT, Pau Mosso del forn del vidre de Fulleda el 1802, natural dels Omellons (Arbós S. 2010: 63). BESORA, Antoni Vidrier de Fulleda el 1831 (Arbós S. 2010: 62). Deu ser Antoni Besora Roig nascut el 28 de maig de 1804 i que el 1827 es va casar amb M. Teresa Sardà Moreras de Vallbona de les Monges (Boada Libro: 42). Els Besora vidriers fulledencs procedien de Cabrera, parròquia de Mont-ral, establerts a Fulleda cap a finals del segle XVIII i residents actualment a l'Espluga de Francolí (Arbós S. 2003: 40). Cabrera és un disseminat gairebé despoblat a hores d'ara del municipi de Mont- ral (on hi havia hagut un forn de vidre a Farena), a l'Alt Camp, al límit amb Montblanc. Estri modern de vidre de Vimbodí. Foto: Montse Arbós. BESORA, Maties Consta com a "exvidrier", segurament del forn de Fulleda, l'any 1880 (Arbós M. 2000: 94). BESORA, Miquel Vidrier a Senan el 1868, vidu de 53 anys i natural de Fulleda (Vallverdú: 169). Probablement sigui Miquel Besora Roig nascut en data indeterminada, encara que potser amb posterioritat al 1807, germà d'Antoni Besora i casat amb Francesca Pinyol Vallverdú de Senan (Boada Libro: 43) BESORA, Pere Vidrier de Fulleda en una data indeterminada (Arbós S. 2010: 62). BESORA, Ramon Vidrier de Fulleda en una data indeterminada (Arbós S. 2010: 62). BLANC, Antoni Vidrier segurament al Vilosell, d'origen francès, que morí el 1553 (Pere 2006: 67-68). Per altra banda, Joan i Genís Blanc, naturals de Vilassar, eren vidriers a Santa Coloma de Far- ners (Selva) el 1601 (Grau&Puig 1992: 56). BOIX, Anton Vidrier a Fulleda el 1767 (Arbós S. 2010: 62). Un Francesc Boix era vidrier de Vallbona d’Anoia,4 arrendatari del forn del vidre de l’Obac de Vacarisses el 1742 (AMH: 11). A Fulleda, el cognom és procedent de la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), i establert potser per casament el 1762, els descendents de qui el portava aviat marxarien cap a Pratdip,5 al Baix Camp (Arbós S. 2003: 41). 4 Als segles XVI i XVII hi havia hagut un forn de vidre, propietat de la família Badorc el 1546 i després de la família Gralla; per lligams matrimonials passà el 1673 a un propietari cognominat Tarafa i els seus descendents el conservaren fins el 1774 i sembla que després desaparegué (http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069085). 5 Hi consta forns de vidre al 1771, http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0052586 . Joan Sabater, d’aques- ta població, era vidrier de Senan el 1768 (Grau&Puig 2002: 217). L'Albi 2011 109 Vincles i arrels Antic forn de Fulleda cap als anys 70 del segle XX. Foto de Ramon Santamaria. BOIX, Feliu Vidrier a Fulleda documentat el 1766 (Arbós S. 2010: 62) i el 1779 (Arbós M. 2000: 92). Casat amb Engràcia Sardà, possiblement era germà de Joan Boix de la Bisbal d'Empordà que es va traslladar ell o el seu fill Francesc a Pratdip (Boada Libro: 62). Potser el mateix Feliu Boix que era vidrier de Mataró al segle XVIII (Juncosa&Clariana: 44). BONET, Miquel Treballador del forn del vidre de Fulleda el 1802 (Arbós S. 2010: 62). Potser era de l'Espluga de Francolí i era encarregat dels matxos el 1801 (Arbós S. 2010: 61). Els Bonet procedien d'Albarca (Priorat) i es van establir a Fulleda a mitjans del XVIII (Arbós S. 2003: 42). Es documenta un Joan Bonet, el 1448, vidrier de Palau del Vidre (Rosselló) i, posteriorment, un Guillem Bonet, segurament fill de l'anterior i del mateix ofici (Alart). D'altra banda, durant el XVI i XVII, s'esmenta una família Bonet que treballava al forn del vidre del mas d'en Bonet (Ma- llorquí: 159). BONET, Pere Joan Fadrí vidrier de Fulleda que el 1771 habitava a Senan i hi comprà un terreny per fer-s'hi una casa i, l’any següent, un pati contigu per a corral.6 BONET RULL, Josep Fill de Francesc Bonet Cantó, de cal Prim de Fulleda, i de Teresa Rull de Montoliu, va néixer el 1781, a Fulleda (o a Montoliu, bisbat de Vic), i es casà amb Francesca Miró (àlies Carlà) de Belltall (Boada Libro: 66). En realitat, però, segons ens informa el senyor Isidre Bonet,7 descendent seu, 6 Informació d'Ernestina Vallverdú (4/8-12-11). 7 Correu electrònic de data 10-08-2009 que agraïm. 110 VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues Antropologia i etnologia Antic forn de l'Albi. Foto de Ramon Miró. el dia 27-5-1809 es va realitzar el matrimoni de Josep Bonet Rull de Fulleda amb Francesca Batlle Planes, filla d'Anton Batlle, carlà de Belltall, i d'Antònia Batlle Planes. Que en la documentació de Fulleda consti Miró és degut segurament al fet que els Miró eren els carlans anteriors i més coneguts en aquelles dates que els Batlle. Devia ser vidrier a Fulleda, si no era un fill seu, ja que consta que el Prim de Belltall treballava al forn fulledenc el 1832 (Arbós S.