I Simposi Internacional D'arqueologia D'el Born

I SIMPOSI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA D’EL BORN CCM Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni I SIMPOSI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA D’EL BORN CENTRE DE CULTURA I MEMÒRIA

«Barcelona 1700. Descobrint el jaciment del Born. Arqueologia, tecnologia i patrimoni»

El Born Centre de Cultura i Memòria 27, 28 i 29 de novembre de 2015 CRÈDITS Consell de Redacció Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament I SIMPOSI INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA Laia Aleixendri Garcia, Carme Miró Alaix, de Barcelona D’EL BORN CENTRE DE CULTURA I MEMÒRIA Anna Molina Castellà, Jordi Ramos Ruiz Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo, Jordi Campillo Organització Coordinació Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Marc An- El Born Centre de Cultura i Memòria Anna Molina Castellà dreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Servei d’Arqueologia de Barcelona Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Correcció lingüística i traduccions Anna Giralt Brunet Comitè Organitzador Manners Traduccions, SL Laia Aleixendri Garcia, Carme Miró Alaix, © dels textos i les imatges Anna Molina Castellà, Jordi Ramos Ruiz Disseny gràfic i maquetació els autors Joel Lozano Amb el suport dels equips tècnics d’El Born CCM. © d’aquesta edició Impressió l’Ajuntament de Barcelona, 2017 Volem agrair al Dr. Josep Maria Palet, sotsdirector Vanguard Grafic, SA de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica; al Sr. S’han fet totes les gestions possibles per identifi- Jusèp Boya, aleshores director del Museu d’Histò- Edita car els propietaris dels drets d’autor. Qualsevol ria de Catalunya; al Dr. Joaquim Nadal, catedràtic Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura error o omissió accidental s’ha de notificar d’Història Contemporània de la Universitat de El Born Centre de Cultura i Memòria per escrit als editors i es corregirà en edicions Girona i director de l’Institut Català de Recerca en posteriors. Patrimoni Cultural (ICRPC), i al Dr. Joan Villarroya, catedràtic d’Història Contemporània de la Univer- Queda prohibida la reproducció total o parcial de sitat de Barcelona, el seu suport desinteressat i la la publicació sense el permís exprés dels editors, seva magnífica tasca com a presidents de taula en en els termes marcats per la llei. cadascuna de les sessions del Simposi.

ISBN 978-84-9156-063-0 DL B 29752-2017

barcelona.cat/barcelonallibres barcelona.cat/barcelonacultura barcelona.cat/elbornculturaimemoria

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 4 / 5 Entre els dies 27 i 29 de novembre de 2015, El Born Centre de Cultura i Memòria, amb la col·laboració del Servei d’Arqueologia de Barcelona, va organitzar el I Simposi Inter- nacional d’Arqueologia del Born CCM amb dos objectius: d’una banda, establir un espai de diàleg, aprenentatge i confluència entre centres patrimonials que disposen de jaciments arqueològics anàlegs al del Born en multitud d’aspectes; de l’altra, van presentar les possibilitats d’interpretació que ofereix el jaciment arqueològic del Born, un dels jaciments museïtzats més grans d’Europa, amb restes que abasten diferents períodes històrics que van des de l’alt Imperi romà fins a l’any 1717 aproximadament, a partir d’una nova aplicació per a tauletes i telèfons mòbils intel·ligents. Dins d’aquest mateix context es van donar a conèixer els diversos projectes de caràcter tecnològic en què havia estat treballant l’Insti- tut de Cultura de Barcelona (ICUB) en els darrers anys i que possibiliten una major difusió del coneixement històric de la ciutat de Barcelona. En la present publicació, hi trobareu recollides les aportacions presentades.

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 6 / 7 10 El jaciment del Born. Toni Fernández 104 L’aplicació Barcelona 1700: Guillem Barceló, Arqueologia del passat, història Espinosa del jaciment al barri de la Ribera Eugènia Bort, del present i projectes de futur Lluís Domingo, Toni Fernández, Reinald González, 26 Les termes romanes de Sérgio Carneiro Carme Miró, Chaves (Portugal), un patrimoni Anna Molina, arqueològic al centre de la ciutat Helena Moran

42 La cripta Balbi de Roma: Enrico Zanini 118 Bàrcino 3D Marc Hernández de l’excavació al museu, i més Güell i Carme enllà Miró Alaix

62 Antic i nou: la investigació Tony Pollard 130 La recuperació de la muralla Marta Fàbregas i la presentació al públic dels medieval i moderna de Espadaler, dos camps de batalla més Barcelona: intervencions Mikel Soberón emblemàtics d’Escòcia arqueològiques i representació Rodríguez i virtual Miquel Gea Bullich 74 Un retrobament amb els orígens Louise Pothier de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat 146 Barcelona, darrera mirada: F. Xavier un exemple d’utilització de les Tarraubella tecnologies per a la divulgació Mirabet 90 La interpretació del patrimoni Manel Miró Alaix històrica i documental a l’època de les apps

158 Autors participants

Índex I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 8 / 9 El jaciment del Toni Fernández Born. Arqueologia Espinosa del passat, història [email protected] del present i projectes de futur Paraules clau: Barcelona, mercat del Born, barri de la Ribera, jaciment arqueològic, arqueologia urbana, Rec Comtal, Guerra de Successió, època medieval, època moderna

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 10 / 11 El jaciment arqueològic és la gènesi d’El Born Centre de Cultura i Memòria. Des de la seva desco- 1. Què és el jaciment del Born berta l’any 2002 i la posterior catalogació com a BCIN l’any 2006, les restes arqueològiques han estat protegides i restaurades, i actualment són El Born és un jaciment urbà, una trama de 8.000 m2 on es conserven les plantes visitades per milers de persones. També han servit baixes i els soterranis d’unes cases que tenen l’origen a finals del seglexiii . S’hi aprecia, com a base per als treballs de recerca historio- gràfica d’Albert Garcia Espuche, on s’ha arribat a doncs, el domini públic amb carrers principals i secundaris o el Rec Comtal, una estructura un grau de detall mai vist, així com a un discurs bàsica per entendre no només el Born, sinó el desenvolupament de la ciutat de Barcelona. molt ric en els diferents aspectes socials de la El domini privat, com hem comentat, correspon a diferents tipologies de cases i establi- Barcelona del 1700. Les restes arqueològiques tenen un gran pes ments comercials i artesanals. Aquesta trama urbana evolucionada al llarg de 400 anys històric i patrimonial, amb un contingut simbòlic d’història va quedar aturada en el temps l’any 1717, arran de la destrucció d’un miler de i de memòria extraordinari. Per tot el món tenim cases per a la construcció d’una ciutadella militar i de l’esplanada, la seva zona de segu- exemples de llocs emblemàtics que tenen una significació simbòlica força important. En el cas retat. Al Born trobem una seixantena d’aquestes cases distribuïdes en tres grans zones del Born, tant pel fet d’haver estat l’escenari de del mateix barri de la Ribera: a ponent, una zona artesanal que necessita l’aigua del Rec la resistència ciutadana durant el setge del 1714 Comtal per desenvolupar les seves tasques i després desprendre’s dels residus; la part com, posteriorment, per haver representat la pèrdua de les llibertats del país. central, amb el Bornet com a peça clau que articula una àrea comercial i d’oci de la ciutat Per les seves característiques, el seu estat de i que connecta un dels accessos a la ciutat des del portal de Sant Daniel amb la plaça del conservació i les seves dimensions, el jaciment del Born i el centre de la ciutat, i finalment, a llevant, l’anomenat barri de pescadors, amb un Born és un dels més importants d’Europa i un cas força excepcional dins del camp de l’arqueologia urbanisme clarament diferenciat a partir d’una bateria de carrers estrets i on majoritària- urbana europea. ment vivia la gent que tenia oficis relacionats amb el mar. Aquestes tres grans zones, amb La seva rellevància, tanmateix, no s’ha traduït el pas dels segles, es van anar barrejant i alguns dels espais dels artesans es van transfor- en un coneixement exhaustiu del jaciment ni dels seus testimonis materials; tampoc en un mar en espais de joc. coneixement del jaciment a escala internacional. En aquest article s’explica què és el jaciment del Born, la seva contextualització històrica, les seves singularitats i els seus projectes de futur, sempre sota la mirada de l’arqueologia. Planta del jaciment del Born. (Foto: Toni Fernández)

El jaciment del Born. Arqueologia del passat, història del present i projectes de futur — Toni Fernández Espinosa I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 12 / 13 El Born és un jaciment de contrastos i desproporcions, ja que pel fet de ser una zona situada a la perifèria de la ciutat, hi abunden els tipus extrems, és a dir, cases de més de 500 m2 per planta situades porta per porta amb cases de menys de 50 m2. O carrers com el Bornet, de 15 m d’amplada i totalment pavimentat amb pedra, localitzat a pocs metres dels carrers del barri de pescadors, que no fan més de 2,5 m d’amplada i que presenten una superfície de terra piconada. Des del punt de vista arqueològic, és un jaciment de contrastos, ja que depenent de la zona trobem una estratigrafia conservada de més de 2 metres, amb l’evolució d’una casa o carrer al llarg de 400 anys, o altres estratigrafies de poc més de 0,20 m de potència. Aquestes diferències es deuen al terreny geològic on es va construir el barri. En la meitat de ponent, el subsol natural són els nivells d’argiles aportades per rieres, mentre que en la part de llevant es construeix directament sobre la sorra de la platja. El Born és evolució i superposició. Com hem comentat, l’espai de les illes de cases és el mateix des de finals del seglexiii fins al moment de la seva destrucció. Tanmateix, l’arquitectura es va transformant i existeix una autèntica superposició d’estructures, tant de murs com de paviments, i una constant transformació de portes i finestres que es van obrint i tancant depenent dels interessos dels propietaris en cada moment històric, així com en funció de les vendes i els lloguers. Hi trobem una gran fase d’època gòtica i una gran transformació de mitjan segle xvi i segle xvii, en què moltes vegades s’aprofiten els Vista general de la part de ponent del jaciment del Born. (Foto: Pere Virgili) murs medievals com a fonamentació dels murs moderns. Per tant, com comenta encerta- dament el Dr. Reinald González, el Born és un reflex de la construcció que es fa a Barcelona, una arquitectura mestissa amb diferents solucions constructives, diferents elements i un procés d’acumulació cronològica. Una de les característiques més importants del Born i el que el singularitza és el fet Per tant, el jaciment també és arquitectura, és urbanisme on es poden apreciar les que coneixem la gent que l’habitava i també com va ser la vida quotidiana al llarg dels seus diferents tipologies d’illes de cases i de carrers, depenent de la zona que visitem. A la part 400 anys d’història. Tot i que no és un jaciment on es trobin cases espectaculars, la seva de llevant, les illes s’adapten a una estructura preexistent com és el Rec Comtal, per la qual potència rau en la idea de conjunt, en la complexitat d’un nucli històric i en les relacions cosa trobem unes illes amb corbes i a l’interior de les cases es creen espais poc regulars. entre els seus veïns. La vida quotidiana es pot llegir a partir dels seus espais i dels testi- A la part central, en no trobar cap obstacle físic a l’hora de construir, es va buscar l’orto- monis materials recuperats, que ens parlen de tota la seva història, dels seus oficis, usos gonalitat, les línies rectes amb illes rectangulars força uniformes. Finalment, l’urbanisme o modes. També a partir dels detalls: els grafits sobre algunes parets, la manera com es del barri dels pescadors és també regular, però a l’ordenació de les illes i carrers es busca construïa o els jocs (tant taulells com fitxes recuperats). Detalls que van des de la manera l’aprofitament màxim de l’espai, amb carrers estrets i llargs i amb unes cases que majori- com està treballada la pedra en cada moment històric, aprofitant elements arquitectò- tàriament no superen els 50 m de superfície per planta. A l’interior de les cases es poden nics d’altres fases, fins a quins materials es fan servir, per exemple amb l’ús generalitzat observar les diferents tipologies d’elements arquitectònics, com ara escales, llars de foc, del maó a partir de la segona meitat del segle xvii, que permetrà una autèntica revolució portes, pous, cuines, armaris, latrines, safaretjos o paviments. constructiva i crearà nous espais gràcies als envans, o mitjançant la construcció d’escales Un dels elements destacats del jaciment és la presència de l’aigua des del seu origen, helicoïdals, que afavoriran les escales de veïns i de les quals trobem bons exemples al jaci- amb el Rec Comtal, pous datats en totes les fases històriques i una xarxa de sanejament ment del Born. Com més a prop estem en el temps, pitjors construccions trobem, morters amb fosses sèptiques i clavegueres domèstiques i públiques, entre les quals destaca prin- de pitjor qualitat i més materials reaprofitats. Els murs datats en el seglexiv presenten uns cipalment la gran claveguera de la Barcelona medieval i moderna, coneguda popularment morters de molt bona qualitat i uns carreuons troncopiramidals pràcticament idèntics, com a Merdançar. fet que permet tenir uns murs molt cohesionats. En contraposició, els murs datats en el

El jaciment del Born. Arqueologia del passat, història del present i projectes de futur — Toni Fernández Espinosa I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 14 / 15 segle xvii, tot i que segueixen la tradició de construir a doble full, presenten uns morters de nou teixit urbà, que van fer més continu, i es van construir les muralles que marcarien els baixa qualitat, amb més presència d’argiles, i uns carreuons de mides diferents, així com límits de la ciutat fins al seglexix . Des d’un punt de vista arqueològic, tots els punts on s’ha el reaprofitament d’elements arquitectònics fora de context, com ara capitells, dovelles, pogut esgotar l’estratigrafia han corroborat aquestes cronologies per a la construcció de brancals o finestres. Passa el mateix amb altres elements, com ara els paviments de pedra, les cases. Ja en aquesta primera fase d’ocupació, i sempre a la part de ponent del jaciment, tant a l’interior de les cases com als carrers, on trobem rodes de molí o finestres datades es documenten alguns forns i estructures associades. Malauradament, no disposem enca- en els segles xv o xvi. ra de tota la informació, ja que més del 60% del jaciment està tal com va quedar l’any 1717 i, per tant, en molts punts no s’ha esgotat l’estratigrafia. Tot i això, apuntem que, en origen, les cases buscaven espais diàfans i les plantes baixes estaven comunicades per arcs, dels quals tenim les pilastres, que perduren fossilitzades en les seves estructures interiors, 2. Contextualització històrica moltes vegades com a suport de murs d’època moderna. La cultura material associada a aquesta fase té com a referència la ceràmica decorada en verd i manganès, i blanc i man- Tot i que la major part de les estructures que es poden veure al jaciment del Born ganès, així com les ceràmiques valencianes decorades en blau cobalt. Una bona part dels daten majoritàriament d’entre 1650 i 1717, totes i cascuna de les cases tenen el seu origen materials recuperats d’aquesta època es van trobar al rebliment del Rec Comtal. entre finals del seglexiii i començaments del xiv. Alguns dels seus murs, però, tallen restes anteriors, com ara una necròpolis musulmana, datada entre la segona meitat del segle x i la primera meitat del segle xi, i una necròpolis tardoromana, datada entre els segles iii i v. La intervenció arqueològica de l’any 1991 a la plaça Comercial va documentar deu enterraments tardoromans, de la mateixa necròpolis que s’estén per tot el passeig del Born fins a Santa Maria del Mar. A la intervenció de l’any 2001, a l’interior de l’antic mercat del Born es va identificar un enterrament d’aquesta cronologia. La segona fase d’ocupació, com s’ha comentat, cal situar-la entre el 950 i el 1050 i correspon a una màqbara on s’enterra- Detall d’un mur de la casa Boxadors datat al segle xiv. (Foto: Pere Virgili) ven, presumiblement, els esclaus musulmans que vivien a la Barcelona d’aquest període històric. En la intervenció de l’any 1991 es van documentar 17 enterraments islàmics, i l’any 2001 se’n va identificar un a l’interior de l’antic mercat del Born. Finalment, l’any 2013 es va documentar un enterrament infantil al carrer Fusina. Tot plegat fa pensar en la possibilitat de l’existència d’una necròpolis que es podria estendre per sota de les estructures de la meitat de ponent del jaciment del Born. Per tant, en una fase anterior a la urbanització d’aquesta part de la ciutat trobem una primera fase d’ocupació de l’espai com a necrò- polis tardoromana que, amb tota seguretat, segueix un dels camins d’accés a la ciutat de Bàrcino, concretament el que ressegueix la línia de costa. Cinc segles més tard es torna a ocupar el mateix espai amb una nova necròpolis, aquest cop de tradició islàmica. Les primeres notícies escrites sobre l’ocupació de l’espai se situen al segle x, amb la construcció del Rec Comtal i l’aparició posterior de les anomenades viles noves fora de l’espai de les muralles romanes de la ciutat, sempre construïdes al voltant d’una església, una zona de mercat o del mateix Rec Comtal. No va ser fins a finals del seglexiii i començaments del segle xiv que es va urbanitzar un ampli sector conegut com a Vilanova dels Molins del Mar, com a resposta a l’augment demogràfic que havia experimentat la ciutat. Les viles noves existents es van unificar en un

El jaciment del Born. Arqueologia del passat, història del present i projectes de futur — Toni Fernández Espinosa I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 16 / 17 A partir del segle xv podem observar la compartimentació d’aquests espais dià- arribar al mar. Aquest desviament temporal (que havia de durar només un any) va estar fans de la primera fase d’ús, mitjançant la construcció de murs entre pilastres. Les cases en ús fins al desviament definitiu de l’any 1719. Les ceràmiques del seglexviii continuaven continuaven tenint la mateixa estructura exterior, però començaven els canvis interns. sent majoritàriament la blava de Barcelona, amb la continuació de la sèrie de Poblet i la Es van construir pous, paviments i zones de treball i de magatzem. Els materials cerà- presència de noves sèries, com les de la botifarra, la de transició o la de sanefa negativa. mics que apareixen en aquestes estructures són importacions valencianes en blau, i en En els moments anteriors a la destrucció del barri es van produir nombrosos espolis blau i reflexos metàl·lics, i ceràmica anomenadablava de Barcelona, que imitava formes de materials, especialment de marxapeus, brancals, finestres, reixes i brocals de pou. Un i decoracions de la ceràmica valenciana. També es documenten importacions del nord cop enderrocades les cases, la zona que ocupa el Born esdevingué una esplanada de ser- d’Itàlia. vitud militar, fet que implicaria que no s’hi construiria en tot el segle xviii. Posteriorment, A les cases del segle xvi es buscava l’embelliment per sobre de la funcionalitat i la a començaments del segle xix, la ciutat va guanyar aquest espai i el va convertir en un netedat pròpies d’altres moments històrics. Al Born trobem el treball d’algunes de les passeig, conegut com passeig de l’Esplanada. Ja en la segona meitat del segle xix, amb escales de pedra o de l’encintat dels murs, també la utilització de part de l’espai públic l’enderroc de la Ciutadella, es va urbanitzar l’ampli sector de l’antiga esplanada amb la per a ús privat, per exemple amb la construcció d’un voladís amb un permòdol i d’un pont construcció de cases, carrers i el mercat del Born, que va estar en ús fins a començament privat a la casa Xivixell per creuar el Rec Comtal. Es van començar a compartimentar les de la dècada de 1970. L’edifici va arribar a estar en perill de ser enderrocat i es va salvar cases, fent-ne dos o tres habitatges d’una única original. La ceràmica associada a aquesta gràcies a la lluita dels veïns i de molts barcelonins. Ja a la dècada de 1990 es van fer pro- fase va continuar sent la blava de Barcelona i, especialment, la ceràmica decorada amb jectes per convertir l’antic mercat en la seu de la Facultat d’Audiovisuals de la Universitat reflexos metàl·lics i les importacions de ceràmica italiana de la Ligúria. Pompeu Fabra o bé de la futura Biblioteca Provincial de Barcelona. Després que les obres La ciutat de Barcelona del segle xvii va experimentar un autèntic daltabaix poblaci- de construcció d’aquesta infraestructura posessin al descobert el jaciment del Born, se’n onal, amb molta immigració provinent d’Occitània i alhora una constant pèrdua de vides va desestimar la destrucció i es van iniciar les obres de la construcció de l’actual equipa- humanes per malalties com la pesta o les guerres que patia el país. Aquest fet es va tras- ment municipal. lladar a les cases de la ciutat. En el cas del Born, s’aprecia una complexitat d’estructures i una gran compartimentació dels espais, la segregació per construir noves cases cada cop més petites (en alguns casos una sola casa es pot arribar a convertir en cinc habitatges diferents) o el lloguer de les plantes superiors, fet que implica la construcció de les pri- 3. Un jaciment excepcional meres escales de veïns. També es constata l’ús de les plantes baixes com a botiga, taller o infrahabitatge. Es van començar a fer servir com a residencials espais que fins aleshores El primer que crida l’atenció del jaciment del Born, com ja hem assenyalat, són les havien estat dedicats a ús agrícola o artesanal, com per exemple un antic cup de vi, un dimensions: 8.000 m2 de trama urbana en continuïtat, un tipus d’espai realment complicat forn o una zona dedicada a premsar raïm. Pel que fa a la cultura material, predominava la de trobar en l’àmbit de l’arqueologia urbana, en què moltes vegades només es pot excavar ceràmica blava catalana amb múltiples sèries (blau i groc, orles diverses, ditada, corbata un solar i, al cap dels anys, si hi ha sort, els solars veïns. En el cas del Born es va poder exca- i Poblet), així com ceràmica reduïda de Vilafranca. var tota la trama urbana en continuïtat i sense elements que poguessin distorsionar-la, com La darrera fase que s’observa al jaciment del Born són els 17 anys del segle xviii, ara serveis o clavegueres. També és excepcional la manera com es va generar el jaciment: amb dos grans moments, abans i després de la guerra. L’any 1700 trobem una continuïtat normalment els jaciments tenen una fase d’abandonament, durant la qual s’espolien bona de la fase anterior, que posteriorment es va veure transformada pels efectes de la Guerra part de les restes i es van deteriorant a poc a poc, amb el pas del temps. En el cas del Born de Successió, el setge i finalment la derrota i l’enderroc. En algunes parts de les cases això no es va produir, ja que el seu enderroc i cobriment es va fer en un mateix moment de s’aprecien els efectes dels bombardeigs i la seva reconstrucció, a vegades de forma molt l’any 1717, raó per la qual va quedar intacte fins a la seva descoberta l’any 2001, sense que precària: una arquitectura efímera que reaprofitava molts materials. Una de les carac- pràcticament l’haguessin afectat els serveis del mercat. La relació amb el mercat també és terístiques d’aquesta fase és el desviament que es va fer l’any 1716 del Rec Comtal per una peça clau, ja que gràcies a l’arquitectura de ferro la fonamentació de l’edifici va poder facilitar la construcció de la Ciutadella i que va implicar la construcció d’una gran rasa ser molt poc profunda, la qual cosa va facilitar la conservació del jaciment, fins i tot malgrat d’uns 3 m d’amplària per la part nord del Bornet i la part central del carrer Roldó, fins a el fet que recolzava directament sobre les estructures del barri del segle xviii.

El jaciment del Born. Arqueologia del passat, història del present i projectes de futur — Toni Fernández Espinosa I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 18 / 19 Detall d’una escala helicoïdal a l’interior de la casa Colomer. El fet de tractar-se d’unes estructures molt properes en el temps ens permet tenir (Foto: Pere Virgili) una magnífica documentació de la gent que vivia en cadascuna de les cases: testaments, inventaris, documents de compra, de venda, de lloguer, d’obres... D’aquesta manera, podem saber com era exactament una casa en un moment concret, ja que tenim accés a l’espai físic i els materials recuperats gràcies a l’arqueologia, i alhora disposem d’una descripció de l’interior i de les plantes superiors gràcies als documents. La gran recerca que s’ha dut a terme, a càrrec d’Albert Garcia Espuche, centrada en la Barcelona del 1700, ha donat com a resultat la col·lecció Barcelona 1700 o el llibre La ciutat del Born. Aquesta recerca es podria portar fins a altres moments històrics del Born dels seglesxvi , xv o xiv. Això permet fer macrohistòria i microhistòria, depenent del que es vulgui explicar del Born en cada moment.

Detall d’una bala incrustada al paviment d’un dels àmbits de la casa Corrales. (Foto: Pere Virgili)

El fet que el mercat s’hagués construït just en aquest espai va facilitar que es pogués tenir una visió més global del barri, ja que si s’hagués construït més cap al nord, només s’hauria pogut apreciar la part del barri dels artesans. Si, en canvi, s’hagués construït cap L’altre fet que singularitza el jaciment és que és un espai de memòria. De fet, el jaci- al sud, només es veuria el barri dels pescadors i, finalment, si s’hagués construït seguint ment és la conseqüència del que va succeir, amb la construcció de la Ciutadella i l’esplana- l’eix del passeig del Born, només observaríem la part més mercantil del jaciment. da un cop perduda la guerra, cosa que va provocar la destrucció del 17% de la ciutat.

El jaciment del Born. Arqueologia del passat, història del present i projectes de futur — Toni Fernández Espinosa I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 20 / 21 o fosses, i aprofundir en l’estudi científic de punts no exhaurits en l’excavació de l’any 2001. 4. Intervencions arqueològiques Aquesta intervenció va aportar novetats molt interessants sobre els moments contemporanis a la construcció de la Ciutadella, com ara el primer desviament del Rec Comtal l’any 1716. La primera intervenció es va desenvolupar a la plaça Comercial l’any 1991 i va ser Dins de les feines relacionades amb la construcció del centre cultural, l’any 2007 es dirigida pels arqueòlegs Robert Farré i Dolors Serra, arran de la construcció d’un aparca- va intervenir al davant del núm. 5 del carrer Comercial, a tocar de la façana nord de l’antic ment subterrani. Com a resultat de la intervenció es van documentar 4.200 m2 de l’antic mercat. Es va dur a terme una excavació en extensió i fins a esgotar l’estratigrafia en un barri de la Ribera, destruït a principis del segle xviii. En els nivells inferiors de la meitat est espai de 80 m2 a continuació d’una de les cases trobades l’any 2001 a l’interior del Born. del jaciment va aparèixer bona part de la necròpolis baix-imperial, així com la màqbara dels Entre els anys 2008 i 2009, també en relació amb la construcció del centre cultural, es va segles x i xi. Un cop documentades les restes, el jaciment va ser desmuntat. eixamplar 50 cm una de les cares dels 56 enceps que configuren l’espai central de l’edifici, La primera intervenció a l’interior de l’antic mercat del Born es va produir l’any 1994, i en aquesta superfície de creixement es va excavar el terra aproximadament 0,20 m. dirigida per les arqueòlogues Eulàlia Barrasetas i Josefa Huertas. El motiu de la intervenció L’any 2011 es va intervenir a l’exterior del Born i es van documentar 200 estructures era estudiar la possibilitat d’ubicar-hi la Facultat d’Audiovisuals de la Universitat Pompeu d’època medieval i moderna, que eren la continuació de les restes conservades a l’interior. Fabra, que necessitava plantes subterrànies. Es van realitzar 8 cales i 8 rases per docu- Es van poder documentar parcialment 32 àmbits de fins a sis illes de cases diferents. mentar la presència d’estructures i el seu estat de conservació, a més de la potència del Algunes d’aquestes estructures presentaven un estat de conservació excel·lent, amb murs registre estratigràfic. Les previsions es van complir i a la pràctica totalitat dels sondeigs es de més de dos metres d’alçària i, especialment les de l’extrem nord del carrer de la Ribera, van detectar estructures pertanyents a l’antic barri de la Ribera, en bon estat de conserva- amb un alt valor, ja que es tractava de murs i arcs originals de les construccions de finals ció. Finalment, el projecte es va desestimar. del segle xiii i començaments del segle xiv, que posteriorment es van acabar tapiant per La segona intervenció a l’interior de l’antic mercat es va realitzar l’any 1998 i va ser di- diferenciar els espais. rigida per les arqueòlogues Marta Fàbregas i Josefa Huertas. Una vegada aprovat el projecte L’any 2012 es va realitzar una nova intervenció a l’exterior de l’antic mercat, amb d’ubicar la Biblioteca Provincial a l’antic mercat del Born, es va optar per la realització d’un motiu de la construcció d’un sistema de recollida de sòlids urbans i de la urbanització únic sondeig de 15 m x 20 m al sector nord-oest de l’edifici. L’objectiu era conèixer l’estat dels carrers circumdants del Born. La construcció dels diferents búnquers de recollida de de conservació de les restes arqueològiques de l’antic barri de la Ribera, incloent-hi un dels residus va permetre l’excavació de tres carrers i parcialment de sis cases, la qual cosa va seus punts més remarcables, com és el Rec Comtal. Com a resultat, es van documentar permetre recopilar informació des del seu origen i fins al seu enderroc. parcialment algunes edificacions, un tram de 16 m del Rec i l’arc del pont de la Carnisseria. Així mateix, es van fer petites actuacions per poder afavorir la circulació de persones Amb motiu del projecte de construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona, pel jaciment del Born, amb la intenció d’evitar qualsevol mena de risc, especialment en entre el febrer de 2001 i l’abril de 2002 es va dur a terme la intervenció arqueològica més aquells punts dels carrers i les zones de pas més febles. A aquest fi, es va excavar una part important a l’interior de l’antic mercat del Born. Va ser dirigida pels arqueòlegs Pere Lluís del sistema de sanejaments dels carrers i posteriorment es van consolidar. Artigues i Antoni Fernández. Es va documentar la pràctica totalitat de les estructures arqueològiques que avui en dia es poden visitar, les restes d’una seixantena de cases distribuïdes en 11 illes i 9 carrers, així com un tram del Rec Comtal de 72,62 m de recorregut i 4 m d’amplària. El conjunt arquitectònic i urbanístic presentava, en línies generals, un 5. Un jaciment no esgotat excel·lent estat de conservació, raó per la qual es va optar per la conservació de les restes i el trasllat de la Biblioteca a un altre punt encara per concretar. Quan es va dur a terme la intervenció arqueològica de l’any 2001, la Direcció General A partir d’aquest moment es va plantejar el projecte d’habilitació de l’antic mercat del del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va indicar que calia conservar els paviments. Born com a centre cultural. Amb aquest objectiu es va dur a terme una intervenció arqueo- Per tant, en el moment de trobar-ne un s’aturava l’excavació. Aquest fet va implicar que el lògica entre l’abril de 2005 i l’abril de 2006, que incloïa 37 punts d’actuació que responien a 60% del jaciment del Born quedés tal com era l’any 1717 i que només s’hagi esgotat l’estra- necessitats de l’obra. La intervenció tenia un triple objectiu: garantir la integritat total de les tigrafia en un 10%. Així doncs, podem considerar el Born un jaciment viu, que encara ha de restes arqueològiques, fer feines de sondeig per intentar descobrir possibles esfondraments donar molta informació sobre l’evolució d’aquest sector de la ciutat de Barcelona.

El jaciment del Born. Arqueologia del passat, història del present i projectes de futur — Toni Fernández Espinosa I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 22 / 23 Tot i les dimensions del Born, només és una petita part dels 295.000 m2 de tota la superfície enderrocada per a la construcció de la Ciutadella i l’esplanada. Així doncs, tal com han pogut demostrar totes les intervencions arqueològiques efectuades a la zona, les restes de l’antic barri de la Ribera s’estenen fora dels límits de l’antic mercat del Born. Per tant, les futures excavacions que tinguin lloc permetran aprofundir en la recerca sobre el barri i les seves construccions. L’estudi històric i documental s’ha centrat en una part de les cases del jaciment del Born, però si ampliem la zona d’estudi a totes les cases enderrocades i els seus habitants, podrem dur a terme noves recerques socioeconòmiques. La investigació dels materials ceràmics també permetria aprofundir en el coneixement d’uns materials poc estudiats però força comuns en les intervencions arqueològiques a la nostra ciutat.

6. El present del Born i els projectes de futur

Com ja hem anat assenyalant al llarg de l’escrit, el cor d’El Born Centre de Cultura i Me- mòria és el jaciment arqueològic, és la seva raó de ser. Un jaciment amb una coberta excepcional, el mercat d’arquitectura de ferro projectat per Fontserè. Així doncs, incentivar i fer créixer la recerca i el coneixement de les restes arqueològiques és un dels reptes primordials del Centre. Des d’El Born Centre de Cultura i Memòria s’ha impulsat el programa ArqueoBorn, amb l’objectiu de reivindicar i posar en valor les seves restes arqueològiques i, per tant, donar continuïtat a la recerca tant de les restes arquitectòniques com dels materials arqueològics recuperats. Per aconseguir-ho, es desenvolupa un programa d’activitats científiques adreçat a fer recerca i difusió dels coneixements que se’n desprenen. És una empresa ambiciosa que Detall de l’excavació programada efectuada l’any 2016. (Foto: Pere Virgili) requereix fortes inversions tant de temps com de treball. El programa ArqueoBorn té com a soci el Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament, que hi aporta tant la seva participació activa en els diversos projectes com el seu paper d’enllaç amb altres programes de recerca del mateix Servei i de l’Ajuntament. Els pilars del programa ArqueoBorn són la recerca, la divulgació i la participació, que es desenvoluparan per mitjà d’intervencions arqueològiques, l’estudi dels materials recuperats, l’estudi de les necròpolis o l’elaboració d’una base de dades de les estructures. Les dades obtingudes de la recerca es presentaran en congressos i es publicaran. Finalment, es fomentaran tant la participació —amb jornades de portes obertes— com les excavacions i els inventaris amb la col·laboració d’estudiants del grau d’Arqueologia i també en projectes d’investigació d’escoles i instituts.

El jaciment del Born. Arqueologia del passat, història del present i projectes de futur — Toni Fernández Espinosa I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 24 / 25 Les termes Sérgio Carneiro Unitat Arqueològica de Chaves romanes de [email protected] Chaves (Portugal), un patrimoni arqueològic al centre de la ciutat Paraules clau: Termes medicinals romanes, antiguitat tardana, museus en jaciments arqueològics, Hispània romana, gestió del patrimoni cultural

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 26 / 27 Les excavacions dutes a terme a la plaça Arrabalde de Chaves (Portugal) del 2006 al 2008 1. Història del jaciment i del 2012 al 2015 van descobrir un conjunt d’estructures en un estat de conservació excepcional, les termes medicinals romanes que havien donat El monument està situat en una gran plaça ubicada entre la muralla medieval i el nom a la ciutat: Aquae Flaviae (Carneiro, 2013). pont romà de Chaves, una zona travessada, fins a la dècada de 1870, per mig baluard de la Aquest complex termal és un dels més grans i més ben conservats que s’han excavat recentment. muralla de finals del seglexvii . El museu del jaciment que s’està desenvolupant actualment aportarà nova llum al significat i a la funció de les termes en l’Imperi romà i la seva relació amb les comunitats autòctones.

Situació de les termes de Chaves i el pont Romà (Font: Google Maps)

Abans que es descobrissin les termes medicinals romanes, els historiadors es pensaven que havien estat situades al lloc on hi ha les termes modernes, a uns 800 m cap a l’oest, i que havien estat totalment destruïdes a l’edat moderna. La hipòtesi es basava en un informe de Tomé de Tavora e Abreu (1729), en el qual fa referència a la destrucció de l’antic balneari amb l’objectiu de desocupar els camps de fora muralla. La muralla del segle xvii va partir la zona en dos. A la part exterior, hi havia el rebliment de la rasa de la muralla de 1870, de 4 m de gruix, que arribava fins al nivell d’abandonament romà, mentre que a la part interior de la muralla tota l’estratigrafia postromana havia quedat intacta, fet que va aportar dades molt valuoses per entendre el jaciment i l’evolució urbana de Chaves.

Les termes romanes de Chaves (Portugal), un patrimoni arqueològic al centre de la ciutat — Sérgio Carneiro I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 28 / 29 Al segle ix es van excavar diverses rases d’espoliació al llarg de les muralles del de la volta d’opus latericium; els banys B i C es van netejar, es van aïllar de les zones en complex per eliminar-ne la pedra d’elevació, però els fonaments, els banys i les canonades ruïnes del complex, es van cobrir amb tegulae i imbrices, i es van continuar utilitzant fins a van quedar gairebé intactes. Els rebliments d’aquestes rases estaven coberts per fines l’abandonament definitiu de les termes. Segons les proves materials que s’han trobat en capes de sorra que s’hi havia dipositat arran de diferents inundacions fluvials i aquestes, al els rebliments de les primeres rases d’espoliació, al segle ix dC les termes ja no estaven en seu torn, havien quedat cobertes per una capa gruixuda de terreny agrícola, sobre la qual funcionament. es van trobar les restes d’una ferreria del segle xii, aleshores situada fora de la muralla La monumentalitat del complex termal i la mida relativa que ocupa en la ciutat romana medieval, entre la ciutat, que havia reduït la seva extensió, i el seu punt d’entrada principal: (un quart del total aproximadament) donen fe de l’important paper que devia tenir en la el pont romà. formació i el desenvolupament d’Aquae Flaviae. Com en el cas d’altres ciutats termals d’arreu Després d’excavar els elements postromans, es va registrar minuciosament la runa de l’Imperi, com Badenweiler (Mylius, 1936), Bath (Cunliffe, 1969), Hammam Salehine (Gsell, de la volta de maó que precintava el bany A i després es va retirar, de manera que va que- 1901: 236) o Hamat Gader (Hirschfeld, 1997), la gent probablement recorria llargues distàncies dar una capa homogènia de fang que fou tamisada per recuperar qualsevol fragment que per visitar Aquae Flaviae a la recerca d’una cura que els alleugés els mals. pogués aportar informació biològica o artefactual. L’afluència de gent que acudia a les termes i el paper que la ciutat tenia en el control Les proves materials van permetre determinar el moment en què es va ensorrar la vol- de l’explotació minera i la distribució d’or al seu territori (Martins, 2010) van fer que la ciutat ta, que es pot situar amb seguretat als darrers anys del segle iv dC (Carneiro i Lopes, 2014). guanyés cada cop més importància, tal com demostren la rapidesa amb què va obtenir l’estatus municipal, la qualitat arquitectònica del seu pont i les proves materials d’excavacions anteriors a la ciutat romana (per exemple: Carneiro, 2003, 2005 i 2009). D’acord amb el que s’ha documentat fins ara, l’entrada principal al complex termal 2. Les estructures era una escala situada a la cantonada de l’extrem sud-est, que segurament donava a un carrer riberenc, perpendicular al pont romà, al costat meridional de la palaestra, un llarg El complex es va construir directament sobre les fonts termominerals (73 °C). S’han pati pavimentat d’opus signinum, flanquejat a l’est per un mur de maçoneria de pedra en identificat dues fases de construcció principals: una del seglei dC, de la qual només resten brut amb un banc que originalment també estava cobert d’opus signinum i que marcava uns quants paviments d’opus signinum i els fonaments d’un mur enderrocat durant la se- l’extrem est del complex termal i probablement de la ciutat. gona fase; i l’altra, corresponent a una important reforma del complex, que es pot datar en- Una escala de tres esglaons (dels quals sobreviuen dos) portava a un passadís porti- tre finals del segleii i principis del segle iii dC a partir de l’anàlisi del carboni 14 de l’encofrat cat i voltat, del qual només s’ha trobat la runa. de fusta del mur d’opus caementicium1 que unia el bany A amb la cloaca 1 i també a partir Des del passadís es podia entrar a la sala 2, un vestíbul de 10 m d’ample i almenys 15 m de l’escultura de marbre d’una noia amb el pentinat de Júlia Mamaea que es va trobar al de llarg, des del qual es podia accedir als banys. fons del bany A, juntament amb un petit altar de marbre anepigràfic que probablement pertanyia a un nínxol de la paret del bany, possible senyal d’evergetisme. A aquesta segona fase correspon la construcció dels dos banys principals (A i B), vuit banys secundaris més petits, una gran palaestra i un intricat sistema de conducció de l’aigua que constava de dipòsits, cloacae i diverses canonades que connectaven els banys amb les deus. Al costat de la zona de bany, també hi ha un petit nymphaeum exedra, que es va construir durant la fase i i es va monumentalitzar durant la fase ii (Carneiro, 2013). Una tercera fase, entre principis del segle v i el segle ix dC, és la que comprèn l’ús del complex termal un cop ja havien caigut les voltes de canó que cobrien els banys A, B i C. El bany A fou abandonat en aquesta darrera fase i va quedar precintat per la runa de maó

1 Beta - 391931: 135-335 cal dC (2σ).

Les termes romanes de Chaves (Portugal), un patrimoni arqueològic al centre de la ciutat — Sérgio Carneiro I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 30 / 31 Originalment, la coberta era una petita volta de canó feta de maons longum semipedale que recolzava sobre el mur exterior occidental de l’edifici on estava situat el bany A. Una canonada subterrània portava les aigües termominerals directament des del castellum aquae i també es feia servir per buidar i netejar el bany. Els petits banys adjacents a les piscines són un tret molt característic de les termes romanes. Vegeu, per exemple, entre molts d’altres, els casos de Civitavecchia (Köhler, 1999), Amélie-les-Bains (Grenier, 1960: 409) i Djebel Oust (Ben Abed i Scheid, 2005). El bany B és el més gran que fins ara s’ha descobert en aquest complex, fa 13,98 x 9,02 m i té una profunditat de 2,05 m. El perímetre està format per sis esglaons de granit, amb una alçada mitjana de 28 cm, que cobreixen una estructura subjacent feta d’opus caementicium. L’últim esglaó des de la part de dalt és encoixinat. La part de baix està feta de lloses de granit, com al bany A, però amb 40 blocs cúbics situats a intervals regulars, com les pilae d’un hipocaust, amb solcs a la cara superior que originàriament devien suportar bigues de fusta i un terra, de manera que escurçaven la profunditat del bany fins a 1,60 m, com al bany A i a la majoria de banys grans de les termes romanes d’aquest tipus. Vista general del jaciment, amb la sala 2 en primer terme. A l’esquerra, la gran piscina del bany A; a la dreta, el bany B.

Des de la sala 2 s’arriba al bany A, situat al mateix edifici, al sud, però separat per una paret, i a través d’una estreta porta d’1 m d’ample s’accedeix a l’edifici contigu, on hi ha els Reconstrucció virtual del sistema de suspensura documentat a la piscina B. banys B, D, E, F, G, H, I i J. El bany A és una piscina gran (13,22 x 7,98 x 1,63 m), amb sis esglaons al cantó nord. Les parets est i sud estan fetes d’opus caementicium; la meridional, però, també presenta pilars de reforç d’opus quadratum, i l’occidental està feta d’opus quadratum i a dins disposa d’un sobreeixidor, així com d’una canonada d’entrada per a les aigües termominerals, que vénen del castellum aquae. La paret nord està totalment ocupada per esglaons de pedra, de 24 cm d’alt de mitjana. Al nord dels esglaons hi ha una plataforma d’entrada feta de dues capes de blocs de pedra sobre un substractum d’opus caementicium irregular. Aquesta plataforma s’inclina lleugerament cap al nord, amb la finalitat que romangui seca fins i tot si sobreïx l’aigua del bany. Hi ha dos blocs de pedra de 35 cm3, situats a una distància de 60 cm, que probablement suportaven un banc. La coberta d’aquest edifici (situada sobre el bany A i la sala 2) era una volta de canó de 10 m d’altura (segons les proporcions del pòrtic toscà que conduïa a la palaestra) feta de maons longum pedale (de 45 x 30 cm cadascun), disposats mitjançant la tècnica radial (cf Lancaster, 2009). A banda de poder-hi entrar a través de la sala 2, el bany A es comunica amb el bany C, una piscina petita (2,90 x 2,41 m) a la qual s’accedeix a través d’una escala estreta situada a la vora del bany A.

Les termes romanes de Chaves (Portugal), un patrimoni arqueològic al centre de la ciutat — Sérgio Carneiro I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 32 / 33 Aquest innovador sistema es va emprar perquè el bany quedava situat just a sobre El bany B, a diferència del bany A, no presentava runa i es va continuar fent servir de les deus termals, de manera que l’aigua que en sortia tenia una temperatura molt després de la caiguda de la volta a finals del segleiv dC. Les portes que comunicaven amb la elevada (73 °C). Aplicant aquest sistema, doncs, s’evitava que els banyistes es cremessin sala 2 també estaven bloquejades amb maçoneria de pedra en brut, com les escales del bany els peus. Les fustes dures tenen una conductivitat termomineral molt baixa (Simpson i C, per tal de separar les parts de les termes que s’utilitzaven de les zones no utilitzades. TenWolde, 1999: 15-17), per la qual cosa generen l’efecte desitjat d’aïllar l’excés de calor, el Els banys D, E, F i G, dos a cada costat (est i oest) del bany B, fan 2 x 2 m de mitjana, contrari que es busca amb un sistema d’hipocaust, que se serveix de la ceràmica del terra amb dos esglaons alts que funcionen com a bancs. Les parets estan fetes d’opus quadra- de lateres per irradiar l’escalfor a la sala o caldarium. tum cobert d’una capa gruixuda d’opus signinum encara present en molts punts. A les Terme Taurine, prop de Civitavecchia, el bany de la sala 24 sembla que presenta Els banys H i I, situats en nínxols de la paret nord de l’edifici on s’ubica el bany B, un sistema similar (Köhler, 1999). només s’han excavat parcialment. Fan 4 m d’ample i només 50 cm de profunditat. Aquí les parets, fetes d’opus quadratum, encara estan cobertes d’opus signinum. Entre els banys H i I, hi ha un altre nínxol en forma d’exedra amb un bany hemisfèric (el bany J) que presenta tres esglaons a la banda sud, el primer dels quals sobresurt 20 cm per sobre de la vora del bany B. Les parets estan fetes d’opus quadratum cobertes d’opus signinum.

Bany J en procés d’excavació.

Bany D.

L’abundant cabal d’aigües termominerals provinent de les deus situades sota aquest bany servia per alimentar els quatre petits banys individuals situats a les bandes est i oest del bany principal (banys D-G), i comunica amb el castellum aquae a través de la canonada 1. A l’edifici del bany B, s’hi podia accedir a través de tres portes de poca amplada: una situada a prop de la cantonada nord de la paret occidental i que donava a la sala 2; una altra d’ubicada a prop de la cantonada sud de la mateixa paret i que donava al vestíbul d’entrada del bany A, i una darrera emplaçada a prop de la cantonada nord de la paret exterior occidental, que presenta un tub de desguàs fet d’imbrices sota el llindar i que condueix a una zona no excavada del complex termal. Per la paret nord s’accedeix als tres altres banys (H, I i J). Aquests petits banys secundaris eren nínxols fets a les parets de l’edifici que també funcionaven com a contraforts de l’estructura i reforçaven el suport de la volta.

Les termes romanes de Chaves (Portugal), un patrimoni arqueològic al centre de la ciutat — Sérgio Carneiro I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 34 / 35 A l’exterior de la cantonada sud-oest de l’edifici on hi ha el bany A, donant suport a Com que aquest tipus de praefurnium es feia servir per escalfar una caldera d’aigua, la paret occidental, hi ha un dipòsit de 4 x 5,90 m amb fonaments d’opus caementicium podem deduir que utilitzava l’aigua de l’aqüeducte de la ciutat, tot i que encara no s’ha i una elevació d’opus quadratum encoixinat que funciona com a castellum aquae, ja que trobat cap prova d’aquesta connexió. distribueix les aigües termominerals d’un pou termal ubicat just al sud fins als banys A, B i La presència de sistemes d’hipocaust dins de termes medicinals o a prop d’aquestes C de manera independent. no és infreqüent, vegeu per exemple: Bath (Cunliffe, 1969); Aix-les-Bains (Leveau et al., El dipòsit rebia l’aigua del pou termal a través d’una canonada de fusta situada dins 2005); Saint-Honoré-les-Bains (Bonnard i Percepied, 1908: 448), i especialment Alhama d’un forat fet a l’opus caementicium. El creuava una divisió que permetia aïllar-lo de la de Murcia (Baños Serrano et al., 1991), on trobem una estructura exactament de la mateixa meitat occidental i la sortida a la cloaca 3, de manera que es podien buidar els banys B i C tipologia en un edifici situat al costat de les termes medicinals però independent. Aquesta per netejar-los o reparar-los mentre el bany A continuava ple i en ús. zona ja havia estat abandonada quan es va construir el bany A. La cantonada sud-oest del castellum aquae presenta una obertura cap a la cloaca 3, La sala 3, també de la fase I, presenta un paviment d’opus signinum entre la canona- una canonada molt gran d’opus caementicium i pedra en brut que permetia desguassar da 1 i el nymphaeum, així com al sud del bany B. ràpidament una gran quantitat d’aigua cap al riu per buidar els banys B i C. Entre la canonada 1 i el bany A, tallada per les rases dels fonaments d’aquestes dues Al sud del castellum aquae i el bany A, entre les cloacae 2 i 3, les rases dels fonaments estructures, hi ha una paret de la fase I alineada amb els fonaments trobats en aquesta sala. del bany A i la cloaca 2 travessen un grup d’estructures construïdes i utilitzades durant la A l’oest de la sala 3 i al sud del bany B, hi ha el nymphaeum, un pou termal monumen- fase I. La terra sigillata que s’ha trobat a les unitats estratigràfiques vinculades a aquestes talitzat dins d’una exedra. Es tractava d’un monument independent, sense comunicació estructures situa l’ocupació d’aquesta zona a la segona meitat del segle i dC. directa amb el complex termal. Més aviat al contrari, sembla que les termes es van cons- Es tracta d’una sala petita (4 x 5 m) amb un paviment d’opus signinum (sala 4), i una truir evitant un accés fàcil al nymphaeum, tal com demostra el fet que l’edifici del bany B, cambra escalfada amb un hipocaust. No s’ha trobat cap evidència que hi hagués calefacció malgrat presentar una simetria d’allò més clàssica, té dues portes a la paret oriental però mural (tubuli o tegulae mamatae). La zona coberta pel sistema de suspensura feia 6,5 x 3 m, només una a l’occidental, situada a la cantonada més allunyada del nymphaeum. però el terra suspès s’estenia cap a l’est, tal com indiquen les restes d’opus signinum que cobrien la paret en aquesta direcció. La suspensura estava formada per bipedales disposats en forma de llinda sobre les pilae de maons. La cambra de la calefacció tenia aproximadament la mateixa mida que la sala que escalfava i és del tipus 2 de Degbomont (1984, 44). El praefurnium sobresurt de la zona escalfada però no presenta marques de caldera, Nymphaeum, pou termal monu- de manera que encaixa amb el tipus I de Degbomont (1984, 86). mentalitzat dins d’una exedra.

Imatge general de la cambra amb hipocaust i praefurnium.

Les termes romanes de Chaves (Portugal), un patrimoni arqueològic al centre de la ciutat — Sérgio Carneiro I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 36 / 37 L’entrada dóna al sud, en direcció al riu i el pont romà, l’entrada principal de la ciutat. A diferència dels banys normals, les termes medicinals no seguien un circuit rígid ni El pou termal, fet d’opus caementicium, fa 1 x 1,35 m i 1,70 de profunditat, i presenta una seqüència estàndard de sales. El seu programa arquitectònic estava condicionat per un forat al fons, del qual brollen les aigües termominerals. A la paret oriental, prop de l’ex- la ubicació de les deus termominerals, la topografia, els tractaments específics que s’hi trem superior, hi ha un sobreeixidor. Tres lloses de granit de gra gruixut emmarquen la part administraven, la temperatura de l’aigua i la previsió d’usuaris. superior del pou termal i li confereixen l’aspecte d’un templet. La llosa principal presenta La persistència en l’ús de les mateixes eines analítiques i denominacions utilitzades un tympanum amb una roseta, o motiu solar/roda, extremament erosionada. per als banys romans normals quan s’aborda l’estudi de termes medicinals ha obstaculit- El terra que envolta el pou termal es va elevar posteriorment, per mitjà de grans zat enormement la possibilitat d’ampliar els nostres coneixements en la matèria. Aquestes blocs de pedra reutilitzats, possiblement en el mateix moment en què es va col·locar el instal·lacions van tenir un paper important en el restabliment de la salut, tal com suggereix paviment de pedra de la sala 3. l’evidència bibliogràfica (Allen, 1988, ap. 5). La creença romana i autòctona, tant religiosa El llindar del nymphaeum presenta marques d’una porta de grans dimensions i a l’in- com popular, en les virtuts sanadores de les aigües termominerals i les deïtats associades terior hi ha un esglaó en direcció a l’aigua que mostra una erosió considerable; és probable es complementava amb un plantejament racional que mirava d’entendre els efectes de que el pou sagrat s’utilitzés per extreure’n aigua potable, possiblement per motius tant diversos tipus d’aigua en el tractament de diferents mals i el desenvolupament de comple- mèdics com religiosos. xes tècniques d’enginyeria per aplicar aquests coneixements. Es tracta d’un templet senzill, que vol imitar l’hàbitat natural de les deïtats: és una El disseny arquitectònic del complex termomedicinal d’Aquae Flaviae responia a una estructura semblant a una cova, per això té una forma hemisfèrica. Les nimfes, a més de gran conca de recepció, una gran afluència d’usuaris, la necessitat de refredar una tempe- donar a l’home l’aigua en general, ja fos en forma de pluja, de riu o de font (Ballentine, ratura de l’aigua inusualment elevada i la ubicació de les deus, situades a uns tres metres 1904: 90), habitaven i protegien un locus naturalis tel·lúric, un indret natural i desorganit- per sota el nivell del carrer. Aquests factors expliquen la presència d’uns banys tan grans, zat enmig de l’urbs planificada i humanitzada. El culte a les nimfes era, en aquest sentit, de l’innovador i sofisticat sistema desuspensura del bany B, del gran nombre de petits més que una simple pregària per guarir-se, també servia per demanar permís per utilitzar banys secundaris i de la palaestra, o pati d’espera/descans, inferior a 35 m. qualsevol lloc o recurs que fos considerat intrínsecament natural i diví. La ubicació del nymphaeum, curosament aïllat de la resta del complex termal, sem- La dessacralització del temple és evident arran de la construcció d’una pica davant bla indicar que la intenció era separar clarament l’ús medicinal de l’ús religiós de les aigües de l’entrada (bany K) en l’última fase d’ocupació de les termes (segle v dC), que deixava termominerals. només una entrada molt estreta per accedir al pou termal. La ràpida difusió del priscil·lianisme a la Gallaecia del segle iv dC va comportar una forta cristianització de la societat. A mitjan segle v dC, al centre de la diòcesi d’Hidaci2 devia quedar-hi poc espai per a símbols del passat pagà.

3. Conclusions

Les excavacions han deixat al descobert unes de les termes romanes més grans i més ben conservades que s’han trobat fins ara al territori de l’antiga Hispània. El fet que les deus encara estiguin actives i que el sistema de transvasament de l’aigua encara funcioni ens ofereix l’oportunitat poc freqüent d’estudiar un sofisticat complex romà dedicat a la salut.

2 Tot i que hi ha certs dubtes respecte a la interpretació de la referència que el cronicó d’Hidaci fa d’Aquae Flaviae i sobre si aquesta era realment la seva diòcesi, la majoria d’historiadors tendeixen a creure que sí que ho era (vegeu Burgess, 1988, I: 15).

Les termes romanes de Chaves (Portugal), un patrimoni arqueològic al centre de la ciutat — Sérgio Carneiro I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 38 / 39 BIBLIOGRAFIA

T. J. ALLEN, Roman healing spas in Italy: A study in design and function, S. GSELL, Les Monuments antiques de l’Algérie, París, 1901. tesi de doctorat en Filosofia, Alberta, 1998. F. HERVÉS RAIGOSO i G. MEIJIDE CAIMESELLE, «O culto ás ninfas nas F. G. BALLENTINE, «Phases in the cult of the nymphs», Harvard Studies in termas de Lugo», Gallaecia 19 (2000), p. 187-196. Classical Philology 15 (1905), p. 77-119. Y. HIRSCHFELD, The Roman bath of Hamat Gader, final report, Jerusalem, J. BAÑOS SERRANO, A. CHUMILLAS LÓPEZ i J. A. RAMÍREZ ÁGUILA, 1997. «El complejo termal de Alhama de Murcia. II Campaña de Excavaciones (1991-92)», Memorias de Arqueología 6 (1991), p. 178-204. J. KÖHLER, «Die Terme Taurine bei Civitavecchia», Römische Mitteilungen 106 (1999), p. 365-376. A. BEN ABED i J. SCHEID, «Nouvelles recherches archéologiques à Jebel Oust (Tunisie)», Comptes-rendus des séances de l’Académie des L. LANCASTER, «Early examples of so-called pitched brick barrel vaulting Inscriptions et Belles-Lettres 149 (2005), p. 321-349. in Roman Greece and Asia Minor: A question of origin and intention», Bautechnik im antiken und vorantiken Kleinasien: Internationale Konfe- L. BONNARD i É. PERCEPIED, La Gaule thermale : sources et stations renz, Istanbul, 2009, p. 371-391. thermales et minérales de la Gaule à l’époque gallo-romaine, París, 1908. F. S. LEMOS, «Sondagens na capela da Granjinha, Chaves», Cadernos de R. W. BURGESS, Hydatius: A late Roman chronicler in post-Roman Spain. Arqueologia, sèrie ii, 5 (1988), p. 155-181. An historiographical study and new critical edition of the chronicle, tesi de doctorat en Filosofia, Oxford, 1988. P. LEVEAU et al., «Aix-les-Bains, vicus thermal et bourg rural», Revue archéologique de Narbonnaise 38 (2005), p. 85-103. S. CARNEIRO, «Excavations in the county gaol of Chaves», X. AYÁN VILA et al. (ed.), Archaeotecture, Archaeology of Architecture, BAR Internatio- C. M. B. MARTINS (ed.), Mineração e povoamento na Antiguidade no Alto nal Series 1175, Oxford, 2003. Trás-os-Montes Ocidental, Porto, 2010.

S. CARNEIRO, «Intervenções arqueológicas de emergência no Centro G. MEIJIDE CAIMESELLE i F. HERVÉS RAIGOSO, «Un nuevo espacio en Histórico de Chaves (1999-2000)», Aquae Flaviae 33 (2005). las termas de Lugo», C. FERNÁNDEZ OCHOA i V. GARCÍA-ENTERO (ed.), II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón. Termas Romanas en el S. CARNEIRO, «A necrópole Romana do Largo das Freiras em Chaves», Occidente del Imperio, 2000, p. 215-220. Aquae Flaviae 41 (2009), p. 375-384. H. MYLIUS, Die römischen Heilthermen von Badenweiler, Berlín, 1936. S. CARNEIRO, «As termas medicinais Romanas de Chaves», Arqueologia em Portugal: 150 Anos, Lisboa, 2013, p. 793-802. B. M. PRÓSPER, «Reve Anabaraeco, divinidad acuática de Las Burgas (Orense)», Palaeohispánica 9 (2009), p. 203-214. S. CARNEIRO i R. LOPES, «Terra Sigillata Hispânica Tardia dos níveis selados das Termas Medicinais Romanas de Chaves», R. MORAIS, A. REDENTOR, «Iconografia solar no mundo funerário da Astúria A. FERNANDEZ i M. J. SOUSA (ed.), Actas del II Congresso Internacional Meridional», M. C. FIALHO, J. D’ENCARNAÇÃO i J. ALVAR (ed.), O Sol da SECAH, 2014, p. 483-494. Greco-Romano, Coimbra, 2008, p. 225-247.

R. CATALDI, S. HODGSON i J. LUND (ed.), Stories from a heated earth: A. REDENTOR, «Estela funerária de Tinhela (Valpaços, Vila Real) (Conven- Our geothermal heritage, Sacramento, 1999. tus Bracaraugustanus)», Ficheiro Epigráfico 101, núm. 448 (2012).

C. CHULSKY, Notables nîmois. Sénateurs, chevaliers et magistrats issus A. RODRÍGUEZ COLMENERO, Aquae Flauiae: I – Fontes epigraficas, de la cité de Nîmes à l’époque romaine, doctorat d’Història Antiga, École Chaves, 1987. doctorale d’histoire, Université de Paris 1, Panthéon-Sorbonne, París, 2013. M. A. RODRÍGUEZ-PASCUA et al., «A comprehensive classification B. CUNLIFFE, Roman Bath, Oxford, 1969. of Earthquake Archaeological Effects (EAE) in archaeoseismology: Application to ancient remains of Roman and Mesoamerican cultures», J. M. DEGBOMONT, Hypocaustes (2a ed.), Lieja, 1984. Quarternary International 242 (2011), p. 20-30.

F. DÍEZ DE VELASCO, «Divinités des eaux thermales dans le Nord-Ouest W. SIMPSON i A. TENWOLDE, «Physical properties and moisture relations de la prouincia Tarraconensis et dans le Nord de la prouincia Lusitania: of wood», FOREST PRODUCTS LABORATORY, Wood handbook – Wood as une approche au phénomène du thermalisme romain dans l’occident des an engineering material, Ch. 3 (1999), p. 1-24 Provinces Ibériques», Caesarodunum 26 (1992), p. 133-149. A. TARAMELLI, «Fordongianus. Antiche terme di Forum Traiani», Notizie J. M. EGUILETA FRANCO, «Ourense, sucesión de ciudades estratificadas degli scavi di antichità (1903), p. 469-492 por el tiempo: el entramado romano», Porta da Aira: Revista de Historia del Arte Orensano 12 (2008), p. 51-106. F. VAZ et al., «Waterlogged plant remains from the Roman healing spa of Aquae Flaviae (Chaves, Portugal): utilitarian objects, timber, fruits and M. V. GARCÍA QUINTELA, A. C. GONZÁLEZ-GARCÍA i Y. SEOANE VEIGA, seeds», Quaternary International, en premsa. «The iron age saunas of the northwest Iberian Peninsula: an archaeoas- tronomical perspective», Mediterranean Archaeology and Archaeometry 14, núm. 3 (2014), p. 133-141.

R. GINOUVÈS, Dictionnaire méthodique de l’architecture grecque et romaine. Tome iii. Espaces architecturaux, bâtiments et ensembles, Roma, 1998.

S. GONZÁLEZ SOUTELO, «El balneario romano de Lugo: una nueva inter- pretación arquitectónica y funcional», Saguntum 44 (2012), p. 167-182.

A. GRENIER, Manuel d’archéologie gallo-romaine. Vol. iv : Les monuments des eaux. Villes d’eau et sanctuaires de l’eau, París, 1960.

Les termes romanes de Chaves (Portugal), un patrimoni arqueològic al centre de la ciutat — Sérgio Carneiro I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 40 / 41 La cripta Balbi Enrico Zanini de Roma: de Universitat de Siena l’excavació al museu, i més enllà Paraules clau: Roma, cripta Balbi, jaciment arqueològic, arqueologia urbana, època antiga, època tardoantiga, època medieval, època moderna, època contemporània

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 42 / 43 En aquesta breu contribució intentaré abordar D’altra banda, no puc dir que sigui un observador una història molt complexa que es pot sintetitzar extern i neutral, ja que em vaig formar com a 1. A la recerca d’una interacció de manera eficaç a través d’algunes xifres. El arqueòleg urbà als treballs d’excavació de la cripta jaciment arqueològic de la cripta Balbi, a Roma, Balbi i és aquí on he desenvolupat la meva activi- ocupa una àrea de gairebé 12.000 m2 i la seva tat professional durant molts anys, amb diversos Tenint en compte la meva experiència de llavors i la meva manera de pensar d’avui, estratificació arqueològica es desenvolupa en un graus de responsabilitat operativa i de gestió. podria dir que el coneixement arqueològic en última instància és —sempre, però espe- arc temporal de més de vint segles, al centre de En els anys de posada en marxa del museu, vaig la ciutat antiga, tardoantiga, medieval, moder- formar part del grup que el va projectar, amb una cialment en el cas de l’arqueologia urbana— producte d’una interacció complexa entre na i contemporània. Aquest jaciment ha estat funció doble: donar suport a la presa de decisions elements diversos: un objecte que cal estudiar (l’estratificació arqueològica en aquest punt objecte de recerques arqueològiques en diversos amb les dades procedents de l’excavació i oferir específic de la ciutat), el grup de recerca que duu a terme l’estudi i el context contemporani moments i les excavacions que han acabat donant un punt de vista diferent sobre la manera de co- lloc a la creació del museu es van prolongar més municar els continguts del museu, essencialment (i, per tant, històricament definit) en el qual es desenvolupa la recerca mateixa. de vint anys, els mateixos anys que van durar amb l’ús experimental (almenys per a l’època) de En conseqüència, un museu arqueològic d’història urbana, com el que la cripta Balbi —amb intensitats diverses— les obres de conso- tecnologies multimèdia.2 vol esdevenir, és fruit d’una interacció encara més complexa entre altres tres elements: lidació i restauració dels edificis històrics que Així doncs, en termes jurídics em podria definir actualment acullen el museu. com una «persona (ben) informada dels fets»: un el coneixement arqueològic que acabem d’esmentar, la ciutat contemporània que acull el Per la seva banda, el Museu Nacional Romà – testimoni atent i interessat de la fase fundacional museu i el temps de vida del museu mateix, en el passat i en el futur. Cripta Balbi, inaugurat l’any 2001, ja té quinze de l’arqueologia urbana italiana i del paper que han L’objecte de la recerca requereix una explicació preliminar. El nom del lloc prové de la anys de vida i, per tant, es donen les condicions tingut en aquesta història els treballs arqueològics objectives per poder fer una valoració imparcial de la cripta Balbi i el museu que n’ha resultat. crypta theatri inclosa en el complex teatral que va fer construir Luci Corneli Balbus entre del seu funcionament durant aquest període. els anys 19 i 13 aC; es tracta, doncs, d’un monument interessant per a qui s’ocupa de També és complex el punt de vista, totalment l’arquitectura antiga, però segurament no fins al punt de justificar una recerca arqueolò- personal, que puc oferir jo sobre l’excavació i el museu, per tal com en el seu moment no vaig ser gica tan extensiva. Així doncs, la decisió d’excavar en aquest punt de la ciutat va resultar el responsable de l’excavació —que sempre fou més d’una estratègia politicocultural i urbanística que d’un desig tradicional de conèixer un dirigida per Daniele Manacorda, de la Universitat monument. de Siena— i tampoc no sóc el responsable de gestionar el museu, que actualment dirigeix Mirella La zona de la cripta Balbi es troba en ple centre històric de Roma, a uns centenars Serlorenzi, funcionària del Ministeri de Béns i de metres del Capitoli i el Fòrum romà, molt a prop de l’Area Sacra de Largo Argentina i no Activitats Culturals i Turisme.1 gaire lluny del Tíber. Es tracta d’un barri que va ser totalment central en la Roma imperial,

tardoantiga, altmedieval, medieval, renaixentista i moderna. És, per tant, un lloc ideal per fer un experiment de lectura global de l’estratificació «contínua» de la ciutat al llarg dels segles, sobretot tenint en compte que, en començar l’excavació, l’àrea es presentava com

un gran «forat» urbà, un «estrip» en el teixit conjuntiu de la ciutat contemporània, fruit de la demolició d’uns edificis antics, programada durant el feixisme i posteriorment només executada en part; un espai lliure al centre de la ciutat, inevitablement exposat al risc de

l’especulació constructiva, en relació amb el qual el projecte, concebut l’any 1980 —i, per tant, amb l’esperit propi d’aquella època politicocultural a Itàlia—, veia la recerca arqueolò- gica no només com un element de coneixement en si mateix, sinó també com un punt de 2 E. ZANINI, Dalla Villa Publica a Via delle Botteghe Oscure, CD-ROM interactiu (Ministeri de Béns i Activitats partida per a un sargit d’aquell «estrip» en el teixit urbanístic i funcional del centre de Culturals – Direcció General d’Arqueologia de Roma; Museu Nacional Romà – Cripta Balbi), Roma, 2000; «Alla la capital italiana.1 ricerca di un linguaggio comune: un prodotto multimediale per il Museo della Cripta Balbi», i «Scrivere per il multimediale: alcune riflessioni di un non-specialista, a partire da un’esperienza recente», Archeologia e Calcolatori, 15 1 En el moment en què escric aquestes notes s’està (2004), p. 63-80. i S. BAIANI, M. GHILARDI (ed.), Crypta reorganitzant el Ministeri de Béns i Activitats Culturals Balbi – Fori Imperiali. Archeologia urbana a Roma e i Turisme, fet que podria donar lloc a una organització interventi di restauro nell’anno del Grande Giubileo, Roma, diferent de la direcció del conjunt del Museu Nacional Romà. 2000, p. 53-56. 1 D. MANACORDA, Archeologia urbana a Roma: il progetto della Crypta Balbi, Florència, 1982.

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 44 / 45 Principals monuments del Camp de Mart meridional posicionats El context històric en què es desenvolupa la recerca és, al meu parer, igualment en la fotografia aèria del centre de Roma. El cercle vermell indica la significatiu a l’hora d’entendre com es va construir la informació sobre la qual es basa la zona de la cripta Balbi. narració presentada al museu. L’excavació es va fer de manera molt intensiva entre els anys 1981 i 1992, i després va continuar amb intervencions més limitades, essencialment vinculades al desenvolupament del treball de restauració dels edificis de sobre. En aquells anys, la cripta Balbi va ser el primer gran treball arqueològic urbà fet a Roma i, en molts sentits, a Itàlia.2 L’arqueologia urbana tot just es començava a desenvolupar a Itàlia i mirava de definir completament el seu estatus metodològic i les seves pràctiques operatives concretes: en aquest sentit, en gran part l’obra va funcionar també com un lloc d’experimentació dels problemes de gestió d’un gran treball arqueològic en un context urbà i com un lloc de formació de tota una generació d’arqueòlegs. En el període «daurat» de la primera meitat dels anys vuitanta, quan l’excavació gaudia d’un finança- ment adequat, treballaven de manera simultània a l’obra —a l’excavació i als laboratoris vinculats— desenes de joves arqueòlegs, potser amb poca experiència però sens dubte amb molt d’entusiasme. L’obra estava oberta durant tot l’any (un element certament nou en aquells anys en què s’estava definint la figura professional de l’arqueòleg de camp), amb períodes d’excavació que s’alternaven amb èpoques per a l’estudi dels materials i la preparació de les publicacions. Aquesta interacció entre un jaciment, un projecte, un grup de recerca i un context polític i cultural específics va donar lloc a una imatge de la transformació urbana que constitueix el fil conductor al voltant del qual es va construir el museu. La idea de fons és veure

Idea de continuïtat de l’assentament humà a través dels segles en una secció imaginària de la Via delle Botteghe Oscure. (Il·lustració: InkLink, Florència) la transformació del paisatge com un flux continu, a l’interior del qual les activitats dels homes (o, en algunes èpoques, la seva incapacitat d’actuar) produeixen cesures més o menys visibles, que l’arqueologia registra amb les eines de la lectura estratigràfica3 i després relata amb el llenguatge de la narració històrica.4

2 Més o menys durant els mateixos anys va estar en marxa la gran obra del metro de Milà, que presentava, però, característiques sensiblement diferents per la naturalesa d’una recerca relacionada amb la realització d’una gran infraestructura urbana. D. CAPORUSSO (ed.), Scavi MM3. Ricerche di archeologia urbana a Milano durante la costruzione della linea 3 della metropolitana (1982-1990), Milà, 1991. 3 En molts sentits, el treball de la cripta Balbi està vinculat a la difusió a Itàlia de l’arqueologia «harrisiana». A. CARANDINI, Storie dalla terra, Bari, 1981; D. MANACORDA, «Introduzione», E. C. HARRIS, Principi di stratigrafia archeologica, Bari, 1983, p. 9-36. 4 D. MANACORDA, L. SAGUÌ, E. ZANINI, «L’edizione degli scavi archeologici urbani nell’esperienza della Crypta Balbi a Roma», Lo scavo dalla diagnosi all’edizione, Florència, 1990, p. 461-502.

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 46 / 47 Plànol esquemàtic del Camp de Mart meridional durant l’edat 2. La història reconstruïda imperial romana.

Els resultats de vint anys d’excavacions i vint anys més de reflexions no es poden relatar fàcilment en poques pàgines,5 però una esquematització rapidíssima de la línia del temps d’aquest jaciment tan complex és indispensable per entendre les tries, en alguns casos difícils, fetes durant el desenvolupament del museu i l’àrea arqueològica.

2.1. L’època romana: les bases estructurals del paisatge urbà

Originàriament, aquesta part del paisatge del Laci era una plana pantanosa situada entre la riba esquerra del Tíber i els vessants dels turons del Pincio, el Quirinal i el Capitoli. Quan es va construir la primera muralla de Roma (aproximadament a mitjan segle vi aC), aquesta zona no va quedar dins del perímetre, ja que sovint era inundada pel Tíber, i només es feia servir per fer-hi maniobres militars. Mil anys més tard, a començaments del segle iii dC, el panorama urbà havia canviat substancialment i la Forma Urbis —el gran plànol marmori de la ciutat antiga originària- ment exposat al Fòrum— ens mostra aquesta zona com una àrea plena de grans monuments públics. Aquesta nova imatge de la Roma imperial era, però, resultat d’almenys tres grans fases constructives.

Abans de la reorganització del teixit urbà de Roma que va tenir lloc a l’època d’Au- gust, aquest sector del Campus Martius es caracteritzava per la presència d’una gran àrea lliure, l’anomenada Villa Publica, una mena de parc que contenia l’important temple de les Nimfes. Al costat occidental hi havia una sèrie de temples, quatre dels quals es poden veure avui a l’anomenada Area Sacra de Largo Argentina. Al nord s’estenien els Saepta, que formaven el gran pòrtic que s’utilitzava durant les eleccions. El temple de les Nimfes era especialment important, ja que s’hi conservaven les llistes dels ciutadans romans que tenien dret a rebre el frumentum publicum, és a dir, la distribució gratuïta de gra. Les restes arqueològiques del temple, restaurat diverses vegades en èpoques posteriors, encara es poden veure gràcies a l’excavació que es va fer just davant del museu, al llarg de la Via delle Botteghe Oscure.6

5 Roma dall’antichità al medioevo. Archeologia e storia nel Museo Nazionale Romano – Crypta Balbi, Milà, 2001; D. MANACORDA, Crypta Balbi. Archeologia e storia di un paesaggio urbano, Milà, 2001. 6 D. MANACORDA, E. ZANINI, «Il tempio di Via delle Botteghe Oscure: indagini stratigrafiche», Ostraka 6, 2, (1997), p. 249-293.

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 48 / 49 No podem saber com s’organitzava el teixit urbà al sud de la Villa Publica (és a dir, a la zona que després va ocupar la cripta Balbi) perquè quan es va construir el complex fi- 2.2. L’antiguitat tardana: nançat per Luci Corneli Balbus, entre els anys 19 i 13 aC, les seves estructures van destruir els edificis anteriors. una imatge multilineal El complex de Balbus constava de tres elements principals: el teatre (el tercer en grandària de la Roma antiga, després del de Pompeu i el de Marcel); la porticus post Sens dubte, el paisatge urbà va canviar considerablement durant els segles de l’anti- scaenam (un passadís de tres braços destinat a contenir activitats i serveis comercials guitat tardana, però la informació arqueològica de què disposem és molt parcial, ja que connectats amb el teatre), i una exaedra, situada davant del teatre i probablement utilitza- només es concentra en dues àrees: els cellers de les cases situades al costat sud de la Via da per als assajos dels espectacles. delle Botteghe Oscure i l’àrea de l’antiga exedra. Les estructures del teatre de Balbus només són visibles en una petita part, ja que es La idea general és la d’una crisi progressiva i molt pronunciada: hi ha algunes tombes troben sota els grans edificis nobiliaris d’època barroca construïts just a l’oest de la zona en a les dues zones i almenys una casa petita (tugurium), que es va construir entre les ruïnes qüestió: l’excavació, per tant, es va poder concentrar en algunes parts de la crypta i a l’exaedra. de l’antiga Porticus Minucia. Al paviment del pati central de la crypta, només s’hi va arribar en alguns punts, men- Però en altres àrees del jaciment trobem imatges diferents: una domus més aviat tre que sí que es van exposar bona part dels murs perimetrals, incorporats als edificis que gran es va construir a l’interior del passadís septentrional de l’antiga cripta Balbi i, com es van anar construint al llarg dels segles en aquesta àrea. veurem més tard, es va excavar una domus gran i rica també just a fora de l’antiga exedra L’organització de l’espai urbà va canviar radicalment després de l’incendi que va oriental del monument antic. devastar el Camp de Mart l’any 80 dC. Les obres més importants, entre els anys 81 i 96 dC, La transformació més significativa a escala urbana és el naixement d’un nou carrer van ser voluntat de l’emperador Domicià, i van tenir com a intervenció principal la cons- (l’antecessor de l’actual Via delle Botteghe Oscure), entre els segles v i vi, just al nord de la trucció de la Porticus Minucia Frumentaria, un gran quadripòrtic situat al voltant del paret de la cripta Balbi —que en aquesta fase encara es conservava en tota la seva alçària—, temple de les Nimfes, que també es va restaurar en aquesta fase. entre les columnates caigudes de l’antiga Porticus Minucia, que va quedar abandonada.7 Així doncs, és la suma d’aquestes tres grans fases constructives el que hi ha repre- Evidentment, és difícil combinar en una imatge unitària evidències arqueològiques sentat en la Forma Urbis severiana (el temple de l’època republicana, la cripta Balbi de tan disperses i fragmentàries. Molt depèn de com es llegeixen aquestes evidències i, per l’època augusta i la Porticus Minucia de l’època domiciana). tant, en bona mesura del punt de vista de l’observador contemporani. Així doncs, la imatge reconstructiva del barri en l’antiguitat tardana8 és fruit d’un debat concís entre posicions Reconstrucció narrativa de l’aspecte del Camp de Mart diferents dins del grup de recerca: la dels arqueòlegs clàssics, amb tendència a ser partida- meridional durant l’edat imperial romana. (Il·lustració: InkLink, ris d’una discontinuïtat urbana al final de l’antiguitat, i la dels arqueòlegs de formació me- Florència) dievalista (o, en el meu cas, bizantinista), amb tendència a defensar formes de continuïtat. En termes més generals, per tant, aquesta imatge és producte d’una fase històrica- ment determinada de la recerca i la reflexió interpretativa en l’arqueologia urbana —justa- ment la que girava entorn de la dicotomia continuïtat/discontinuïtat— que va generar una enorme quantitat de bibliografia especialitzada, bona part de la qual es va basar també en les evidències i les interpretacions que van sorgir dels treballs de la cripta Balbi.

7 D. MANACORDA, E. ZANINI, «The First Millennium A.D. in Rome: From the Porticus Minucia to the Via delle Botteghe Oscure», K. RANDSBORG (ed.), The birth of Europe. Archaeology and social development in the first millenium A.D. (Analecta Romana Instituti Danici, sup. xvi), Roma, 1989, p. 25-32. 8 Totes les imatges de reconstrucció, que tenen un paper comunicatiu fonamental en el desenvolupament del museu, són obra de l’estudi InkLink de Florència i fruit d’un debat minuciós sobre cada petit detall entre l’equip de dissenyadors i l’equip d’arqueòlegs.

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 50 / 51 Reconstrucció narrativa de l’aspecte del Camp de Mart meridional durant l’antiguitat tardana. (Il·lustració: InkLink, Florència) 2.3. L’alta edat mitjana: el Castrum Aureum

Després de la multilinealitat pròpia de la antiguitat tardana, l’alta edat mitjana oferí la possibilitat de tornar a una visió unitària, atès que tota la zona en qüestió es tornà a combinar en una sola entitat. Entre els segles ix i x la cavea i la scaena de l’antic teatre es van convertir en una fortificació intraurbana, esmentada a les fonts escrites de l’època com a Castrum Aureum (Castell d’Or), les propietats de la qual incloïen també la zona de la cripta Balbi. El Castell d’Or apareix en alguns documents d’arxiu; en particular, en una bulla del papa Celestí III, datada el 1192, que en descriu acuradament les parets altes i disposades en cercle («parietae altae et antiquae in circuito positae»), un gran hort adjacent i la part superior d’un edifici interpretat com acrypta («ortum qui est iuxta castellum, cum superiores cryptarum»). En el mateix document, totes aquestes propietats són atribuïdes a l’església de Santa Maria Domine Rose (Santa Maria de la Senyora Rosa), les restes monumentals de la qual s’han identificat, però només excavat en part, al pati de l’antigacrypta .

Plànol esquemàtic del Camp de Mart meridional durant l’edat mitjana. Cal dir que, arran de les recerques dutes a terme durant els darrers quinze anys, han canviat moltes coses respecte a aquesta imatge: ha canviat la percepció general dels ca- ràcters específics de l’antiguitat tardana i han canviat els nostres coneixements objectius d’aquest jaciment en concret. De fet, les noves excavacions a l’àrea oriental de l’exedra han revelat un panorama inesperat en molts sentits. En aquesta zona, durant el segle ii dC, va sorgir una insula, or- ganitzada al voltant d’un vicus pavimentat amb grans carreus, que fins a la primera planta està ben conservada. Durant el segle iii dC, la planta baixa de la part meridional de l’edifici es va convertir en un mitreu, mentre que la part septentrional es va transformar, al segle iv, en una domus força luxosa, adornada amb columnes i intonaci pintats. Al segle vi, algunes cambres de l’antiga insula es van transformar novament, amb la creació d’un taller i un estable. Però l’autèntic abandonament no va arribar fins al seglevii dC, quan es va començar a acumular al carrer una gran quantitat de deixalles. Una cosa similar va succeir a l’antiga exedra, que al segle v es va convertir en un taller per a la fabricació de vidre i, finalment, després de la primera meitat del seglevii , es va omplir amb un importantíssim dipòsit de residus, del qual parlarem més endavant.

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 52 / 53 El canvi de mil·lenni va ser un punt d’inflexió en la història urbana del barri. De fet, perimetral del nord de la cripta Balbi, que després de diverses restauracions va ressorgir just després de l’inici del segle xi va començar un llarg procés que va donar lloc a un pano- com a estructura portant de les cases medievals, renaixentistes i modernes al llarg del rama urbà totalment nou. Molts homines novi (tal com són anomenats a les fonts literàri- costat sud de la Via delle Botteghe Oscure, conservat des del celler fins a la segona planta. es), propietaris de terres i ramaders benestants, van arribar dels camps del voltant i es van instal·lar a la ciutat. La Via delle Botteghe Oscure («el carrer de les botigues privades de llum») va esdevenir el centre de noves activitats comercials, on els exponents d’una classe mitjana mercantil van trobar l’espai ideal per a les seves activitats. 2.5. El Renaixement: cap a la Roma moderna

2.4. L’edat mitjana: La transició de la Roma medieval a la Roma moderna es va caracteritzar, en aquest barri, per una adquisició gradual de les petites propietats per part de famílies distingides i cases de mercaders i esglésies institucions públiques: l’illa de l’antic teatre de Balbus va esdevenir la seu de la família dels Mattei, mentre que l’illa abans ocupada per la cripta Balbi es convertí en seu d’un monestir, El procés de regeneració urbana va prosseguir i es va incrementar en els segles fundat per Ignasi de Loiola a mitjan segle xvi. següents: als segles xiii, xiv i xv, fonts literàries i restes materials ens ofereixen una imatge El monestir —anomenat Conservatori de Santa Caterina— fou creat per donar refugi a les molt viva d’aquest canvi. Pels arxius dels notaris medievals coneixem els noms, les rela- «verges miserables i en perill» (majoritàriament filles de cortesanes o noies sense família) i en cions de parentiu i les activitats de les persones que vivien a les noves cases que anaven els cent anys posteriors a la seva fundació es va ampliar fins que va ocupar tota l’illa de cases. ocupant el paisatge urbà, i l’arqueologia dóna concreció a aquesta imatge. La restauració Durant l’excavació del pati i el jardí del Conservatori de Santa Caterina es van recu- estructural dels edificis moderns construïts al llarg del costat meridional de la Via delle perar milers de fragments de ceràmica, pertanyents a les cuines i els rebosts del monestir i Botteghe Oscure ha permès descobrir una complexa i interessantíssima estratificació als dots de les joves habitants del monestir: aquest material constitueix una part important vertical, feta de cases adossades les unes a les altres, unides o separades arran de tras- de l’exposició del museu. passos de propietats, sovint marcats pels canvis en les tècniques de construcció. Gràcies El Conservatori va sobreviure adoptant formes diverses fins a principis del seglexx a l’excavació d’abocadors i pous de residus, es van recuperar molts materials relacionats i l’última monja va deixar el monestir just després de la Primera Guerra Mundial, quan l’es- amb la vida quotidiana d’aquestes cases i els seus habitants, fet que va permetre crear un tructura fou abandonada i l’espai fou destinat a un nou edifici en el marc de la reorganització primer arxiu estratigràfic en el qual es podien posar en una perspectiva històrica materi- urbanística que el feixisme volia dur a terme a Roma. L’esclat de la Segona Guerra Mundial, als que fins aleshores sovint només es coneixien a través de peces aïllades de museus i però, va interrompre el projecte, de manera que l’edifici va quedar semiderruït i abandonat col·leccions privades. fins que es van començar a fer les recerques arqueològiques, a principis dels anys vuitanta. No directament l’arqueologia, sinó més aviat les fonts escrites i iconogràfiques són testimonis de l’altra transformació fonamental que va tenir lloc en el paisatge urbà medieval de Roma en general i d’aquest barri en particular, amb el naixement de moltes noves esglésies que van caracteritzar durant els segles següents la imatge d’aquesta part central 3. De l’excavació al museu de la ciutat. En aquest teixit urbà immers en aquesta dinàmica transformació socioeconòmica, La idea de la creació d’un museu com a producte final de la recerca arqueològica va els grans monuments antics sembla que desapareguin: són derruïts parcialment per ser formar part del projecte des del seu naixement. Tal com he indicat, l’excavació es va con- reutilitzats com a materials de construcció, però en molts casos simplement se n’aprofiten figurar com una operació preliminar a la requalificació urbana i la regeneració d’un teixit les sòlides parets, que es transformen en una resistent columna vertebral per sostenir urbanístic esquinçat per la història de l’àrea en qüestió després de les demolicions que van físicament els nous edificis, més alts i lleugers. Aquest fou, en concret, el destí del gran mur tenir lloc durant l’època feixista.

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 54 / 55 En la perspectiva d’una museïtzació extensiva de les estructures i els artefactes s’emmarca també la tria d’una publicació ràpida i gairebé íntegra de les seqüències estra- 3.1. Passejar a través del temps, tigràfiques i els materials mobles, a mesura que s’anaven identificant i excavant totalment els diversos contextos historicotopogràfics.9 explorant els espais Aquest cicle virtuós d’excavació i publicació es va veure bruscament interromput a principis dels anys noranta per una sobtada reducció del finançament vinculat a l’excava- Actualment, el Museu Nacional Romà – Cripta Balbi encara no està acabat del tot, ció en extensió; tots els recursos disponibles es van concentrar en la consolidació estruc- però els visitants poden gaudir d’una experiència enriquidora, que en essència es basa en tural i la restauració funcional dels edificis, amb petites intervencions d’excavació segons quatre elements: les necessitats de les obres. La restauració dels edificis continua, si bé molt lentament a causa de la greu crisi a) Les restes de les estructures antigues ocultes a l’interior de les noves. Això s’ha acon- econòmica general, encara avui, però ja l’any 2000 la disponibilitat d’un primer lot seguit fent un itinerari de visita que permet veure els cellers dels edificis moderns, la d’edificis rehabilitats, a la cantonada entre la Via delle Botteghe Oscure i la Via Caetani, va planta baixa de les estructures romanes, les cases medievals, també situades dins de permetre constituir el grup de treball per a la creació del museu, que es va inaugurar la les cases modernes, i després, travessant l’àrea oberta al centre de l’illa, l’exedra i les primavera del 2001. zones excavades recentment més enllà. Des del començament, el Museu de la Cripta Balbi es va concebre com a part del b) Una història arqueològica de Roma, interpretada sobre la base de l’excavació arqueo- Museu Nacional Romà, una gran institució articulada en quatre seus situades a diferents lògica realitzada a la zona de la cripta Balbi i les recerques fetes al barri del voltant. punts de la ciutat i amb diverses especialitzacions: el Palazzo Massimo, al voltant de c) Una secció «didàctica», amb una síntesi de materials arqueològics procedents del l’estació de Termini, dedicat a l’escultura antiga; les termes de Dioclecià, a la mateixa zona, jaciment de la cripta Balbi i altres jaciments medievals romans. dedicades a l’exposició de materials antics en general; el Palazzo Altemps, al centre de d) Alguns contextos arqueològics excepcionals procedents de la cripta Balbi i altres la Roma medieval, destinat a representar l’estil d’una col·lecció privada renaixentista, i, excavacions antigues de Roma. finalment, la cripta Balbi, projectada per albergar els materials procedents de l’excavació del jaciment i, gradualment, altres materials de l’època medieval procedents de diverses L’espina dorsal del museu és el gran mur perimetral nord de la cripta Balbi, que es excavacions de Roma. conserva en una alçària total de gairebé vuit metres.

Mur septentrional de la cripta Balbi conservat a la planta baixa del museu.

9 D. MANACORDA (ed.), Un «mondezzaro» del xviii secolo. Lo scavo dell’ambiente 63 del Conservatorio di S. Caterina della Rosa, Florència, 1984, i Il giardino del Conservatorio di S. Caterina della Rosa, Florència, 1985; A. GABUCCI, L. TESEI (ed.), Il giardino del Conservatorio di S. Caterina della Rosa. Supplemento, Florència, 1989; i L. SAGUÌ, L. PAROLI (ed.), L’esedra della Crypta Balbi nel medioevo (xi-xv secolo), Florència, 1990.

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 56 / 57 Els espais del museu s’han projectat perquè els visitants puguin tenir una visió molt propera d’aquest mur i el puguin comparar visualment amb les parets força més petites 3.2. El muntatge del museu: i pobres de les cases medievals que es van adossar al gran monument romà. En conse- qüència, l’arquitectura pròpia del museu es va concebre com una sèrie de «plens», fruit del de la percepció a la comprensió recosit de les parets antigues i medievals conservades, i una sèrie de «buits», espais lliures que permeten observar el desenvolupament diacrònic en alçària. El projecte de comunicació museística es va revelar com un procés complicat des del Personalment, trobo molt interessant l’estreta interacció que es dóna entre les principi: el jaciment explicava històries molt complexes, però els objectes no eren tan explí- parets antigues i el públic. Les persones que visiten el museu són al mateix temps obser- cits. En el passat, els grans monuments havien estat despullats de les seves decoracions i vadores i observades: en la visió dels altres visitants que treuen el cap des d’un dels punts adorns arquitectònics: durant el Renaixement tot el barri era anomenat el «calçarari» per la d’observació, aquestes persones esdevenen, de fet, una mena d’escala mètrica humana, presència de nombrosos forns que transformaven una part considerable dels monuments que permet que els altres observadors captin les enormes dimensions dels espais antics. antics en la calç necessària per sustentar les grans construccions urbanes de l’època. Entrar als cellers és una experiència fascinant, ja que el visitant hi pot observar i Per la seva banda, els objectes procedeixen gairebé totalment de l’excavació de pous comprendre la complexitat de l’estratificació: la paret del fons de cada celler és, de fet, el negres i abocadors de deixalles, un material que aporta una bona perspectiva de la vida gran mur romà, mentre que les parets laterals són en gran mesura medievals i el mur de quotidiana, però que no té una eficàcia expositiva immediata. No és casual que en el grup davant és d’època moderna. de treball sovint ens felicitem per haver aconseguit crear un museu (molts diuen que un En sortir a l’exterior i travessar el pati i el jardí del monestir del segle xvi, els visitants bon museu) a partir de... escombraries. poden arribar a l’exedra romana i després, travessant un petit passatge, entrar en un Sobre la base d’aquests límits congènits, la decisió va ser construir un museu de inesperat paisatge urbà de l’antiguitat tardana, on es poden moure sobre els paviments narració, és a dir, un museu en què s’expliqués, de la manera més senzilla i comprensible d’una luxosa residència urbana del segle iv per després sortir a passejar al carreró, que va possible, una història realment complicada, la història de la transformació mil·lenària del funcionar com a tal durant almenys mig mil·lenni, entre els segles ii i vii dC. centre urbà més gran de l’antiguitat. Així doncs, l’exposició de la planta baixa, dedicada a narrar la història de l’illa objecte de la recerca arqueològica, té la forma física de grans «pàgines» que donen forma a una espècie de flux continu i ajuden el visitant a centrar-se en la idea de continuïtat, almenys física, de l’assentament humà. Els textos breus i essencials que hi ha als plafons permeten que el lector posi en relació els pocs objectes disponibles (explícitament entesos com a Carreró i insula d’època imperial i tardoantiga a l’exterior de l’exedra «fragments» d’un discurs complex) i les reconstruccions gràfiques dels monuments que ja de la cripta Balbi. ha vist mentre passejava. En aquest itinerari comunicatiu tenen un paper determinant les reconstruccions narratives (que necessàriament han de ser àmpliament hipotètiques) del desenvolupament del barri durant les diverses fases històriques. Als plafons el visitant només troba, per tant, un «fil conductor» per reconstruir una his- tòria veritablement complexa i multilineal: el museu no té la capacitat de satisfer plenament la seva curiositat, sinó que més aviat és un estímul per donar lloc a un aprofundiment posterior. El registre narratiu del museu canvia quan s’arriba a la secció dedicada al Conserva- tori de Santa Caterina. Aquí, com apuntava, l’espai del museu coincideix físicament amb el del monument, de manera que l’arqueologia —sobretot l’arqueologia de la vida quotidiana— pot recuperar el protagonisme. Aquí la idea expositiva va ser organitzar els nombrosos materials recuperats en l’excavació en una espècie de gran armari transparent on els estris de ceràmica de la taula,

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 58 / 59 la cuina i el rebost estan disposats com si encara es fessin servir cada dia per parar la taula d’aquesta secció. Tornar a exhibir la gran quantitat de ceràmica acumulada en un espai de les pobres habitants del monestir. que reprodueix a escala l’antiga exedra transmet eficaçment la imatge d’una ciutat que entre els segles vi i vii dC mantenia encara forts lligams comercials amb l’Àfrica i l’Orient Ceràmiques del Conservatori de Santa Caterina en una de les mediterrani, almenys pel que fa a la classe social a la qual pertanyien els homes que van vitrines del museu. donar vida a aquest context de deixalles, ja fossin laics, religiosos o militars. De la mateixa manera, la reconstrucció del funcionament i la producció d’un gran taller per a la fabricació de mercaderies de valor obre un capítol important en la construc- ció d’una imatge més rica i articulada de la consistència econòmica de l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana a Roma.

3.4. Un museu en evolució

L’espai disponible per a aquesta ponència no permet tractar per separat les altres seccions del museu, que, d’altra banda, com s’exposarà en aquest apartat, és un museu en evolució contínua. 3.3. Un context extraordinari Una sala s’ha destinat a l’exposició temporal dels nous contextos arqueològics que a poc a poc es van excavant, segons l’ampliació de les obres de restauració, i en el projecte La segona planta del museu actual té una connotació molt més heterogènia, ja que general es preveu una articulació diferent dels espais i, probablement, una transformació s’hi han reunit de manera provisional materials relatius a seccions diverses que, un cop en un museu més orgànic de l’edat mitjana a Roma. finalitzi la restauració de tot el complex constructiu, es col·locaran en altres sales. Aquesta idea d’un museu que es renova contínuament és l’única garantia de vida En aquesta planta, una secció de tipus «didàctic», dedicada a les tipologies d’àmfo- possible al llarg del temps per a aquest tipus de comunicació. Quinze anys després de la res i ceràmiques de taula i cuina que circulaven a Roma durant l’antiguitat tardana, intro- seva inauguració, el Museu Nacional Romà – Cripta Balbi continua sent, al meu parer, un dueix el que es podria dir que és la joia de la corona de tot el museu, és a dir, els materials museu ben concebut, útil i satisfactori per al públic que el visita. recuperats durant l’excavació dels nivells d’abandonament de l’exedra que tancava cap a Això no vol dir que no hi hagi àmplies possibilitats d’actualització i de millora: els l’est la cripta Balbi. darrers quinze anys han estat els de la gran revolució en la comunicació cultural (difusió de La recerca en aquesta zona va revelar l’existència d’un enorme dipòsit de materials la informàtica, desenvolupament exponencial d’Internet, idea de cultura sempre «oberta» diversos, que es van llançar de manera intencionada, potser arran d’una pesta que va a la participació i l’intercanvi) i un museu que va néixer fa quinze anys, sobre la base d’una aconsellar destruir-los per raons de prevenció de contagis o algun altre motiu que encara excavació feta durant els quinze anys precedents per arqueòlegs formats encara abans, no s’ha identificat. Es tracta de desenes de milers de fragments de ceràmica, gairebé tots clarament ha de repensar els seus espais i continguts, ha d’actualitzar les seves solucions reconstruïbles en formes senceres d’àmfora, vaixelles de taula, cuina i rebost, llànties, etc. comunicatives i s’ha d’«obrir» encara més a formes diversificades de participació i gaudi Al mateix context pertanyen també restes força significatives d’un taller per fabricar ob- per a públics diversos. jectes de valor amb fusta, os, ivori, bronze i or (matèries primeres, productes mig acabats, Es tracta del gran repte de transformar un museu fet de «peces de museu», això instruments i eines, motlles de fosa, etc.). és, de peces de passat, en un museu fet d’experiències actives del públic contemporani. És evident que la interpretació historicoarqueològica d’aquest context realment És, crec, el repte fonamental pel qual passa l’afirmació d’una nova figura professional de extraordinari s’escapa dels límits de la meva intervenció; per tant, des del punt de vista del l’arqueòleg contemporani, capaç d’ocupar-se simultàniament dels objectes del passat muntatge museístic em limitaré a subratllar l’opció comunicativa escollida pels curadors i de la seva col·locació en la societat del present.

La cripta Balbi de Roma: de l’excavació al museu, i més enllà — Enrico Zanini I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 60 / 61 Antic i nou: Tony Pollard la investigació Universitat de Glasgow i la presentació al públic dels dos camps de batalla més emblemàtics d’Escòcia Paraules clau: Arqueologia dels camps de batalla, conservació dels camps de batalla, Culloden, Bannockburn, centres de visitants, gestió de recursos culturals

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 62 / 63 En aquesta comunicació es compararan i contrastaran breument els destins dels que, sens 1. Culloden dubte, són els dos camps de batalla històrics més coneguts d’Escòcia: el de Bannockburn i el de Culloden. A partir d’aquesta comparació, es Culloden va ser el primer dels dos camps que va atraure l’atenció de l’autor, que l’any tractarà també tota una sèrie de factors relacio- 2002 hi va dur a terme la primera investigació arqueològica d’un camp de batalla escocès nats de manera més general amb la conservació, 1 la gestió i la presentació al públic dels camps de per a la primera part de la sèrie de la BBC Two Men in a Trench. Una de les raons per les batalla al Regne Unit. quals Culloden va tenir l’honor de ser escollit per a la sèrie és que havia acollit l’última El camp de batalla de Bannockburn va ser l’es- batalla campal que es va lliurar en terres britàniques. El fet que es tractés d’una batalla cenari de la batalla entre els escocesos i els anglesos de 1314, i el de Culloden, el de la batalla entre relativament recent oferia bones perspectives per a la recuperació de restes arqueològi- els jacobites i les forces del Govern de 1746. Tots ques. Un altre factor favorable eren les característiques de la tecnologia militar de l’època, dos, a més, han compartit la bona fortuna que el que es basava en l’ús de mosquets i artilleria amb projectils de plom. Aquests projectils, National Trust for Scotland n’assumís la protecció durant el segle xx i que un nombre significatiu de especialment les bales dels mosquets, que es disparaven en gran nombre, eren massa visitants s’hagi acostat a conèixer-los, en part grà- petits perquè ningú els recollís i reciclés un cop finalitzada la batalla, i a més, triguen a cies als centres de visitants ubicats als mateixos degradar-se. Aquest és un tret que els diferencia de les tecnologies medievals utilitzades camps (tot i que això últim és més cert en el cas de Culloden que en el de Bannockburn). Tots dos en batalles més allunyades en el temps, com ara la de Bannockburn, en què després d’un s’han convertit també en espais per a la memòria enfrontament se solien recollir les fletxes amb punta de ferro per reutilitzar-les i on les després que al cementiri dels clans de Culloden es peces metàl·liques dels objectes més voluminosos, fetes principalment de ferro —fulles construís un túmul monumental i s’hi incorporessin làpides de pedra al segle xix, i que a Bannockburn d’espasa, de destral, etc.—, si no es retiraven del camp de batalla després de la contesa, s’erigís, a la dècada de 1960, la famosa estàtua de difícilment es conservaven al llarg dels segles a causa de l’acidesa dels sòls escocesos. Robert Bruce, obra de Pilkington Jackson. La ubicació del camp de batalla de Culloden mai ha suscitat grans dubtes, sobretot Ara bé, malgrat les semblances que acabem d’esmentar, aquests dos camps de batalla presen- perquè en el període immediatament posterior a l’enfrontament es va elaborar tota una sèrie ten diferències pel que fa a l’estat de conservació de mapes de la batalla i en la majoria es reflectien elements del paisatge, com ara edificis i a la documentació històrica disponible, i en part i murs, per bé que molts van anar quedant parcialment ocults a la vista amb el pas del a causa d’aquests factors, també diferències pel que fa a la certesa que es té sobre la seva temps. El camp de batalla es va convertir, a més, en un espai de memòria després que, a mit- ubicació. No és sorprenent que l’emplaçament de jan segle xix, s’hi substituïssin les làpides temporals dels túmuls funeraris jacobites per lloses la batalla de Bannockburn, que es va lliurar fa més de pedra amb els noms dels clans i s’hi construís un monument commemoratiu.2 El camp de set-cents anys, sigui el que suscita més contro- vèrsia entre els historiadors. De fet, l’any 2001, en de batalla de Culloden és un punt d’atracció turística des de fa temps: s’han documentat un article, les historiadores Fiona Watson i Maggie visites a les tombes ja a principis del segle xix i, fins i tot, es té constància que hi havia Anderson indicaven cinc ubicacions que en un mo- guies locals que desenterraven ossos per vendre’ls com a record per uns quants penics.3 ment o altre s’havien considerat l’emplaçament de la batalla.1 Com veurem, però, aquest debat s’ha Entre el 1937 i el 1945, algunes parts del camp de batalla es van cedir al National resolt en bona part gràcies a l’èxit d’un projecte Trust for Scotland: el Leanach Cottage, el túmul commemoratiu, el King’s Stables Cottage arqueològic en el qual va participar l’autor i que es i la pedra de Cumberland.4 A la dècada del 1960, les propietats d’aquesta institució ja no di- va dur a terme entre els anys 2012 i 2014. ferien gaire de les actuals, i l’any 1966 el nombre anual de visitants havia arribat a 83.256,

1 T. POLLARD i N. OLIVER, Two men in a trench: Battlefield archaeology, the key to unlocking the past, Londres, 2002. 2 Per a una anàlisi aprofundida sobre aquesta qüestió, vegeu: T. POLLARD (ed.), Culloden: The history and archaeology of the last clan battle, Barnsley, 2009. 3 T. POLLARD, op. cit., 2009, pàg. 10. 1 F. WATSON i M. ANDERSON, The Battle of Bannockburn: 4 E. MASSON i J. HARDEN, «Drumossie moor: Memorialization, development and restoration in an evolving historic landscape», A report for Stirling Council, Stirling, 2001. T. POLLARD (ed.), Culloden: The history and archaeology of the last clan battle, Barnsley, 2009, pàg. 203-218.

Antic i nou: la investigació i la presentació al públic dels dos camps de batalla més emblemàtics d’Escòcia — Tony Pollard I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 64 / 65 una xifra considerable. En aquell moment, el Leanach Cottage s’utilitzava com a centre de nova interpretació del camp de batalla es caracteritza per la correcció d’errors anteriors, recepció de visitants, els quals, per arribar al camp de batalla, havien de travessar amb els com ara la ubicació de la línia jacobita, la presència de cartells informatius (senyalització), seus vehicles un dens bosc de coníferes (un bosc comercial plantat durant el segle xix). En els itineraris, els mapes de les guies6 i el centre de visitants, en una iniciativa fonamentada aquella època, les tombes dels clans estaven ubicades a banda i banda del camí, situació en investigacions arqueològiques. Avui dia, s’informa els visitants sobre la batalla en una en què no era fàcil identificar la relació que tenien amb el camp de batalla. exposició matisada que tracta de manera equilibrada els dos bàndols i deixa enrere la El 1983, el camí es va traslladar uns 200 metres més al nord en resposta a les veus imatge en certa manera romàntica dels jacobites que es transmetia en l’anterior centre de que exigien que es canviés d’ubicació. El camí traçat al segle xix passava pel cementiri, fet visitants. L’antiga instal·lació, construïda l’any 1970, es va enderrocar quan faltava poc per que durant molt de temps s’havia considerat una profanació. Malauradament, aquestes obrir el nou centre de visitants, el 2008, i les seves restes soterrades, situades al nord del obres no van anar acompanyades de cap intervenció arqueològica, ja que en aquell mo- nou centre, ara formen part de les restes arqueològiques del camp de batalla. Malgrat la ment no es practicava l’arqueologia de camps de batalla. El camí original es va cobrir amb gran millora que ha experimentat, la proposta actual d’exhibició del camp de batalla no és gespa i es van fer tots els possibles per esborrar qualsevol empremta de la seva presència. la ideal. Per començar, el centre de visitants, amb l’aparcament per als vehicles, està cons- En aquest procés de mirar de restituir al camp de batalla l’aspecte que havia tingut l’any truït en territori del camp de batalla, encara que sigui a la zona perifèrica oriental. També, 1746 també es van retirar els arbres. Només al voltant del cementiri dels clans se n’hi va malgrat que amb el seu disseny es pretenia no obstruir la visibilitat, l’edifici interfereix en la deixar una filera, que creava un entorn de recolliment propi d’un cementiri rural, tot i que visibilitat cap a l’est, que és la direcció des de la qual avançava l’exèrcit del Govern. tenia poc a veure amb el paisatge ras que havia envoltat el cementiri en el període immediatament posterior a la batalla. Finalment, aquests arbres es van talar l’any 2008. Camp de batalla de Culloden, amb el túmul commemoratiu del segle xix a l’esquerra i el centre de visitants a la dreta. Un altre fet que s’havia passat per alt és que el camí que travessava el cementiri ja hi L’itinerari segueix el traçat del camí que travessava el camp de batalla l’any 1746, creuant el cementiri dels clans que queda a la dreta del túmul. era al 1746. Això es veu clarament en mapes contemporanis a la batalla, com el de Thomas Sandby, delineant i cartògraf del duc de Cumberland i testimoni de l’enfrontament. Sandby mostra clarament el camí que creua el centre de la línia jacobita i travessa el camp fent un angle abans de fer intersecció amb la posició ocupada pels regiments de Barrell i Monro a l’esquerra de la línia de les tropes del Govern. Sembla clar que el camí va ser un element que va ajudar en la càrrega jacobita, ja que va accelerar l’aproximació dels homes i els va brindar protecció darrere l’elevació de terreny que formava l’eix sobre el qual s’havia construït. Així doncs, no és casual que l’únic element de la línia del Govern que van assolir els jacobites fos l’esquerre, amb una lluita acarnissada cos a cos que va fer estralls en els regiments de Barrell i Monro. La primera investigació arqueològica completa sobre el camp de batalla de Culloden es va dur a terme l’any 2001, quan es va engegar un programa de recerca geofísica i topo- gràfica, detecció de metalls i excavacions de tres setmanes de durada per al programa de la BBC Two Men in a Trench. Com que els resultats d’aquest projecte, i del projecte posterior, de l’any 2005, es documenten en altres fonts,5 aquí només reiterarem que van aportar noves i valuoses dades sobre la batalla. Els resultats d’aquests projectes van servir de base per a la nova configuració del camp de batalla que el National Trust for Scotland va dur a terme juntament amb el disseny i la construcció d’un nou centre de visitants que es va obrir al públic l’any 2008. Aquesta

6 I. CAMERON TAYLOR, Culloden: A guidebook to the battlefield with the story of the battle, the events leading to it and the aftermath, 5 T. POLLARD, op. cit., 2009. Edimburg, 1965.

Antic i nou: la investigació i la presentació al públic dels dos camps de batalla més emblemàtics d’Escòcia — Tony Pollard I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 66 / 67 i que, per tant, no cal tornar a reproduir aquí. Val a dir, però, que una de les poques dades 2. Bannockburn que s’han pogut aclarir és que, cap al final del primer dia, els anglesos van baixar cap a la plana de Carse i que hi van aixecar el seu campament. En opinió de l’autor, sembla més A diferència de la ubicació del camp de batalla de Culloden, la del camp de Ban- probable que l’exèrcit escocès, format en gran part per soldats d’infanteria, baixés pel nockburn, on els escocesos, encapçalats per Robert Bruce, van derrotar els anglesos, pendent per atacar els anglesos acampats a Carse, que no pas que els anglesos, que duien comandats per Eduard II, ha estat objecte de moltes especulacions entre els historiadors. molta cavalleria, pugessin el turó, que probablement estava cobert de bosc. Aquesta hipò- Això no hauria de sorprendre si es té en compte que han passat més de set-cents anys des tesi també encaixa més amb el comportament habitual de Bruce, amb tendència a prendre de la batalla (i que no es disposa de cap mapa contemporani ni de cròniques documentals la iniciativa, un tret que fa que sembli poc probable que deixés camí lliure a l’exèrcit del rei clares). La batalla, que va durar dos dies, es va lliurar al sud de Stirling, on el castell, una de Eduard perquè avancés turó amunt per després formar sense problemes. les últimes fortaleses angleses a Escòcia, estava sota el setge dels escocesos. El primer dia Com s’ha fet palès en el cas del camp de Culloden, l’arqueologia de camps de batalla de la batalla, el 23 de juny de 1314, es va produir el primer contacte entre els dos exèrcits: pot servir per esclarir dades fonamentals sobre els esdeveniments històrics que hi van els anglesos avançaven des del sud, per la via romana, i els escocesos mantenien una posi- tenir lloc, sobretot perquè permet determinar la ubicació de fets concrets. A Bannockburn, ció a New Park, on s’havien reforçat i preparat durant els dies i les setmanes anteriors. però, els arqueòlegs topen amb dificultats molt importants. Al llarg temps transcorregut A principis de la dècada del 1960, s’hi va instal·lar la impressionant estàtua eqüestre des de la batalla del 1314, cal afegir-hi altres problemes, com ara el fet que una part con- de Pilkington Jackson i es va construir la rotonda, un mur circular i molt sobri dissenyat per siderable de l’àrea que envolta Stirling s’ha urbanitzat arran de l’expansió de la localitat, dirigir l’atenció del visitant cap al lloc per on van avançar els anglesos des del sud, i cap al amb la qual cosa hi han proliferat habitatges, carreteres, ferrocarrils i naus industrials. Per castell, al nord. El terreny ocupat per aquests monuments és propietat del National Trust sort, la zona elevada de Dryfield i la plana de Carse continuen sent terrenys relativament for Scotland des de la dècada del 1930, i des dels anys setanta també inclou un centre de vi- sense urbanitzar. L’any 2002, amb motiu del programa Two Men in a Trench, es van intentar sitants. Arran de l’èxit del nou centre de visitants de Culloden, el National Trust for Scotland localitzar evidències arqueològiques de la batalla, però no es van fer troballes concloents.8 va decidir substituir la instal·lació de Bannockburn, ja obsoleta, per un nou centre d’avant- L’any 2012 va sorgir una nova oportunitat per a la localització d’evidències, quan la BBC guarda. La substitució es va fer coincidir amb el 700 aniversari de la batalla, l’any 2014. d’Escòcia va convidar l’autor a engegar un altre projecte a Bannockburn amb vista a l’ani- Malgrat que la ubicació de New Park és prou clara i que, gràcies a això, també ho és la versari de la batalla, que es commemorava el 2014. Atès que des del rodatge de Two Men in ubicació d’alguns dels fets que es van produir el primer dia, no es pot dir el mateix de la ba- a Trench s’havia avançat molt en l’estudi del tema, i que es comptava amb més temps i re- talla principal, que va tenir lloc el 24 de juny. Aquesta batalla, en què es van enfrontar l’exèrcit cursos, el projecte finalment va tirar endavant. Es va dur a terme al llarg d’un període d’uns anglès, format per uns setze mil soldats, i l’escocès, amb menys de deu mil, es va saldar amb divuit mesos, en campanyes curtes, i hi van col·laborar més de mil voluntaris. El resultat va la derrota aclaparadora de l’exèrcit anglès i gairebé acaba amb la captura d’Eduard II. Tal com ser un programa de televisió de dos episodis anomenat The Quest for Bannockburn, en el ja s’ha apuntat anteriorment, en un informe de l’any 2001, les historiadores Fiona Watson i qual els presentadors de Two Men in a Trench, l’autor d’aquesta comunicació i Neil Oliver Maggie Anderson documentaven cinc possibles ubicacions a partir de discussions i propos- visitaven novament el camp de batalla, o almenys els 23 km2 on es creu que va estar situat. tes anteriors. Dues d’aquestes possibilitats semblen les més probables. La primera és la zona El procediment utilitzat en el projecte Bannockburn700 va consistir en una combina- coneguda com a Dryfield, situada a prop d’un pendent molt pronunciat que es precipita sobre ció de geofísica aplicada a la recerca històrica, detecció de metalls, excavacions, pous de un terreny de molt més poca alçada conegut com a Carse. La segona és la plana de Carse reconeixement i anàlisi mediambiental. Inicialment no hi havia gaire esperances d’establir pròpiament dita, que correspon a una part dels aiguamolls del riu Forth. la ubicació de la batalla de manera definitiva, sobretot perquè malgrat que s’havien trobat Els arguments per a les diferents propostes sobre la ubicació del camp provenen milers d’objectes mitjançant la tècnica de detecció de metalls, no n’hi havia cap que esti- d’una sèrie de cròniques medievals de la batalla, per bé que cap no és estrictament con- gués relacionat amb la batalla (a Carse, fins i tot hi havia peces del seglexix que ja havien temporània dels fets (la més coneguda —The Bruce, de Barbour— data d’uns setanta anys patit un procés de degradació a causa de les característiques del sòl). Tanmateix, gràcies a després). Novament, són arguments que ja han estat enumerats en altres publicacions7 les diverses tècniques utilitzades, cap al final del projecte s’havien pogut trobar prou restes

7 T. POLLARD, «A battle lost, a battle found: The search for the Bannockburn battlefield», M. PENMAN (ed.), Bannockburn 1314-2014: Battle and Legacy, 2016, Donington, pàg. 74-96. 8 T. POLLARD i N. OLIVER, Two men in a trench II: Uncovering the secrets of British battlefields, Londres, 2003.

Antic i nou: la investigació i la presentació al públic dels dos camps de batalla més emblemàtics d’Escòcia — Tony Pollard I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 68 / 69 —entre altres, objectes descoberts a l’últim moment, com ara monedes medievals, una peça dels guarniments d’un cavall, un esperó, etc.— per argumentar de manera concloent que la batalla principal havia tingut lloc a Carse. Confiem, doncs, que els arqueòlegs tornin a estudiar l’estret corredor de supervivència que recorre les ribes del riu Bannock Burn, i que es protegeixi el terreny ara identificat amb la batalla (localitzat amb exactitud per primer cop per l’historiador i exsoldat Sir Philip Christison l’any 1957)9 de futures urbanit- zacions (cal tenir present que el terreny de la batalla principal no pertany al National Trust for Scotland).

3. Presentació al públic dels camps de batalla

És evident que Culloden i Bannockburn presenten diferents reptes pel que fa a la recerca arqueològica i la presentació al públic o interpretació. En el cas de Culloden, es coneix la ubicació del camp de batalla i s’ha trobat una gran quantitat de restes arqueolò- giques, algunes de les quals es mostren en un centre de visitants contigu al terreny on van tenir lloc els fets. Per contra, a Bannockburn la situació és molt diferent: les restes arque- Joc interactiu en què es recrea la batalla al centre de visitants del National Trust for Scotland de Bannockburn. ològiques trobades són escasses (i les que hi ha es van trobar després de la construcció del centre de visitants i, per tant, no s’hi mostren). A més, el camp de batalla principal està ubicat a una certa distància del centre de visitants (aproximadament a 1,5 km en direcció nord-est) i el terreny comprès entre aquests dos punts ha estat urbanitzat en molts punts. Amb la intenció de compensar el que es podrien considerar mancances en la conser- poc alterat. El cas de Bannockburn és totalment oposat, ja que el camp de batalla principal vació i, fins i tot, en el coneixement, a Bannockburn el National Trust for Scotland va optar es troba a una certa distància del centre de visitants, des d’on no és visible. A banda d’això, per construir un centre de visitants d’alta tecnologia on els visitants, proveïts d’ulleres 3D, fins no fa gaire no hi havia restes arqueològiques que documentessin la ubicació de la poden veure una representació de la batalla en animació en 3D. També hi ha una sala on els batalla i, a més, el paisatge ha estat molt urbanitzat en l’època moderna. visitants poden recrear la batalla participant en un joc col·lectiu moderat per un animador L’exhibició al públic d’aquests dos emplaçaments reflecteix dos enfocaments anomenat battle master. Aquest plantejament és diferent del del centre de visitants de diferents. A Culloden s’ha optat per un plantejament multimèdia, basat principalment Culloden, més tradicional pel que fa a la presentació de la informació i que inclou l’exhi- en exposicions i projeccions a l’estil d’un museu tradicional, tot i que amb alguns detalls bició d’objectes (restes arqueològiques i armes d’època), tot i que també s’hi ofereix una efectistes i un bon disseny de l’interior que acompanya els visitants a través del relat de representació cinematogràfica de la batalla en 360° molt espectacular i una animació del la batalla aportant-hi els punts de vista de cada bàndol. A Culloden, però, l’atracció més desenvolupament de la batalla vista des de l’aire. destacada és, sens dubte, el camp de batalla en si, en molt bon estat de conservació i Pot semblar, doncs, que Culloden té tots els avantatges: un camp de batalla ben deal qual s’accedeix, després de fer el recorregut pel centre de visitants i les exposicions i finit just al costat del centre de visitants, restes arqueològiques i un paisatge relativament projeccions, simplement abandonant l’edifici. A Bannockburn, en canvi, s’ha optat per un plantejament d’alta tecnologia/disseny altament innovador, en part per compensar les 9 P. CHRISTISON, «Bannockburn, 23rd and 24th of June, 1314: A study in military history», Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland, 1957, pàg. 170-179. mancances esmentades més amunt.

Antic i nou: la investigació i la presentació al públic dels dos camps de batalla més emblemàtics d’Escòcia — Tony Pollard I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 70 / 71 És una llàstima que el projecte arqueològic de Bannockburn no es dugués a terme molt abans del disseny i la construcció del centre de visitants, ja que d’aquesta manera les troballes haurien pogut influir en els continguts que es presenten al públic (tant pel que fa a les dades facilitades —entre elles, la mateixa ubicació de la batalla— com pel que fa als objectes que es mostren als visitants). A Culloden, el projecte arqueològic va servir com a base no tan sols per al disseny dels itineraris i la senyalització del camp de batalla (el projecte incloïa la restitució d’un itinerari que seguia el traçat de l’antic camí que travessava el camp de batalla), sinó també per a la informació que s’ofereix al centre de visitants juntament amb l’exhibició de restes arqueològiques. Des del punt de vista de l’experiència del visitant, l’exhibició d’aquestes restes actua com un potent enllaç entre els elements interiors i els exteriors (a la sortida del centre de visitants, hi ha audioguies disponibles per visitar el camp de batalla).

4. Conclusió

Amb aquestes reflexions preteníem demostrar la manera com l’arqueologia pot contribuir a la determinació precisa de la ubicació dels camps de batalla i a la interpretació detallada d’aquests emplaçaments històrics. També volíem resumir alguns dels problemes relacionats amb la construcció de centres de visitants amb un cost elevat. Si bé Culloden presenta avantatges, com ara l’estat de conservació o el nombre de restes arqueològiques, entre d’altres, Bannockburn també té actius, malgrat que alguns s’han conegut en dates molt recents, gràcies al projecte arqueològic finalitzat l’any 2014. El repte actual a Ban- nockburn és aprofitar aquests descobriments recents per enriquir l’experiència de la visita. No serà una tasca senzilla, atès el caràcter altament innovador quant a disseny d’aquest centre de visitants, però en un món d’aplicacions i drons hi ha d’haver una manera d’acostar el centre de visitants i el camp de batalla, ni que sigui de manera virtual.

Antic i nou: la investigació i la presentació al públic dels dos camps de batalla més emblemàtics d’Escòcia — Tony Pollard I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 72 / 73 Un retrobament Louise Pothier Conservadora i arqueòloga en cap Pointe-à-Callière, Ciutat d’Arqueologia i d’Història de Mont-real amb els orígens [email protected] de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat Paraules clau: Fundació de Mont-real, conservació, fort de Ville-Marie, col·lector, Parlament de la Província del Canadà

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 74 / 75 El 2017, any del 375è aniversari de la fundació de Mont-real, Pointe-à-Callière, la Ciutat d’Arque- 1. Un projecte ambiciós per a ologia i d’Història de Mont-real, obrirà al públic un nou pavelló al mateix lloc on es va fundar la ciutat, al segle xvii: el pavelló del fort de Ville-Marie. Mont-real: la creació de la Ciutat Després de catorze anys d’excavacions arqueolò- giques, aquest espai quedarà obert als visitants, que hi podran descobrir les primeres restes d’Arqueologia i d’Història conegudes de l’assentament fundat l’any 1642 per Paul de Chomedey de Maisonneuve i Jeanne En el moment de la seva inauguració, l’any 1992, el Museu Pointe-à-Callière d’Arque- Mance. L’addició d’aquest nou pavelló constitueix la segona fase del projecte de la Ciutat d’Arque- ologia i d’Història de Mont-real comptava amb tres pavellons. L’afluència de públic que es ologia i d’Història de Mont-real, i inclourà també preveia aleshores era de 150.000 visitants l’any, però aquesta previsió aviat va ser supera- l’obertura d’una secció del primer col·lector, que da amb escreix per un museu que ara ja rep gairebé 400.000 visitants. Al llarg d’aquests servirà de via de comunicació subterrània entre l’edifici Éperon (el pavelló principal del complex anys, s’hi han afegit tres edificis: l’estació de bombament de Youville, la Maison-des-Marins museístic) i el fort. Amb aquesta comunicació i un petit magatzem amb un gran futur, ja que en aquest edifici comercial situat darrere el volem donar a conèixer els reptes que planteja als museu, al lloc mateix on es va fundar la ciutat de Mont-real, s’ha creat l’escola d’excavació equips multidisciplinaris conservar unes restes i uns espais complexos, i donar-los rellevància en arqueològica urbana, en col·laboració amb la Universitat de Mont-real (del 2002 al 2014). un medi urbà. El complex museístic consta, doncs, de sis edificis i espais.

Etapa 1 – Museu actual (completada) — Edifici Éperon (construït el 1992): restes del Royal Insurance Building i primer cementiri; antiga duana (1836); cripta arqueològica de la Place Royale: restes de les fortificacions de pedra i de la primera plaça del mercat, del seglexviii , i del campament amerindi — Estació de bombament de Youville (1998) — Rehabilitació de la Maison-des-Marins, espai pluridisciplinari i multifuncional (2013) Etapa 2 – 2017 (la Ciutat, en curs) — Fort de Ville-Marie (1642), primer assentament francès de Mont-real — Canalització de la riera de Saint-Pierre / col·lector William, construït el 1832 (tram nord) — Jardins urbans a l’exterior Etapa 3 – (en planificació) — Emplaçament del mercat de Sainte-Anne (1832) / Parlament de la Província del Canadà (1844) — Un pavelló d’entrada, eix de la Ciutat d’Arqueologia i d’Història, que disposarà d’una sala d’exposicions internacionals — Canalització de la riera de Sainte-Pierre / col·lector William, construït el 1832 (tram sud) — Antic Hospital General de Mont-real / casa de santa Margarida de Youville — Parc central de bombers (1904)

Un retrobament amb els orígens de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat — Louise Pothier I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 76 / 77 1.1. Per què s’engega el projecte de la Ciutat d’Arqueologia i d’Història?

— Per conservar els últims llocs d’interès històric excepcional del centre històric de Mont-real i fer-los accessibles. — Per agrupar un conjunt històric únic al món. — Per difondre el coneixement i l’interès per la història entre els més de 500.000 visitants —entre ells, 100.000 joves— que s’espera rebre cada any. — Per crear un punt d’atracció cultural i turístic de primer nivell basat en l’autenticitat dels llocs d’interès històric.

El condicionament de llocs arqueològics exigeix una planificació meticulosa de cada etapa —problemàtiques de les excavacions i les recerques, restauració i conservació de les restes, programa d’interpretació i de divulgació del valor de les troballes, plans de condicionament dels accessos i dels pavellons, plans de supervisió i manteniment—, en el marc d’un programa de conservació que respecti els estàndards internacionals més exigents. Malgrat l’atenció dedicada a l’etapa de planificació, però, és sabut que en tot projecte de condicionament hi ha sempre circumstàncies imprevistes que requereixen una interacció

Edifici Éperon, pavelló principal de Pointe-à-Callière, Ciutat d’Arqueologia i d’Història de Mont-real. A la dreta, la Maison-des-Marins. constant entre els equips pluridisciplinaris que hi participen. (Foto: Caroline Parent, Pointe-à-Callière) Presentem, tot seguit, els dos projectes que Pointe-à-Callière ha endegat en ocasió del 375è aniversari de la ciutat de Mont-real: el pavelló del fort de Ville-Marie i el primer col·lector de Mont-real. Després d’una breu pinzellada sobre el context històric d’aquests emplaça- ments, ens proposem explicar els reptes relacionats amb la conservació i el condicionament del lloc, així com les solucions que s’han adoptat per preservar la totalitat de les restes i oferir la millor experiència possible de visita i de descoberta d’aquests llocs històrics.

2. El lloc arqueològic del fort La transformació del Museu Pointe-à-Callière d’Arqueologia i d’Història de Mont-real en la Ciutat d’Arqueologia i d’Història culminarà l’any 2017. Aquest projecte incorpora nous de Ville-Marie (1642-1688): el bressol llocs històrics i edificis patrimonials del barri històric de Mont-real, ubicats a l’entorn de la plaça de Youville; al centre, la canalització de l’antic traçat de la petita riera de Saint-Pierre de Mont-real crearà una artèria subterrània. La Ciutat d’Arqueologia i d’Història donarà a importants elements històrics i arqueològics del barri històric de Mont-real la rellevància que merei- Mont-real és una illa de 48 km de longitud, envoltada pel riu Saint-Laurent i la Rivière xen, i obrirà al públic un total de dotze emplaçaments que abracen deu segles d’història. des Prairies i amb poc relleu, al centre de la qual es troba la muntanya de Mont Royal. Els

Un retrobament amb els orígens de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat — Louise Pothier I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 78 / 79 vestigis més antics del pas dels indígenes per aquest territori es remunten a fa quatre mil anys. Un dels episodis més coneguts en relació amb la presència ameríndia és el de la visita al poblat iroquès de Hochelaga, l’any 1535, de l’explorador francès Jacques Cartier, que ens en deixà una descripció. A principis del segle xvii, quan Samuel de Champlain trepitjà per primer cop la ribera de l’illa, va constatar que els iroquesos l’havien abandonada, i va plantejar hipòtesis sobre guerres tribals que haurien fet fugir la població. Champlain tornà unes quantes vegades més a Mont-real per comerciar amb els pobles veïns —algonquins i hurons—, però no hi fundà cap colònia permanent. La fundació de Mont-real es produiria algunes dècades més tard, a partir de la iniciativa d’un col·lectiu de catòlics francesos congregats en la Societat de Notre-Dame —els «Asso- ciats per a la Conversió dels Salvatges». Els membres d’aquesta societat, moguts pel fervor missioner de la França catòlica del segle xvii, van reclutar una cinquantena de pioners laics —sobretot homes sols, però també algunes famílies—, als quals van confiar la missió d’anar al Canadà i construir-hi habitatges perquè hi visquessin els indígenes, de desbrossar la terra perquè es poguessin alimentar i de construir-hi un hospital perquè poguessin rebre atenció Muntatge en vídeo de les excavacions que es van dur a terme el desembre de l’any 2014, gravades amb un dron. (Creació: Imagine 360; realització: Pointe-à-Callière) mèdica. El 17 de maig de 1642, encapçalats per Paul de Chomedey, un jove militar de trenta anys originari de Xampanya i senyor de Maisonneuve, i per Jeanne Mance, una administra- dora i infermera de trenta-sis, els anomenats «mont-realistes» desembarcaren a l’illa. El pare jesuïta Barthélémy Vimont, que els havia acompanyat des del Quebec, hi celebrà una missa És particularment destacable la presència d’objectes relacionats amb el culte religiós i, en acabat, el petit grup entonà el Veni Creator. És així com va néixer Mont-real, amb una en els diferents nivells d’ocupació del fort. Navetes de terrissa de Saint-Onge policromada solemne cerimònia de fundació. L’enfrontament amb les cinc nacions iroqueses, enemigues per a l’encens, grans de rosari fets d’os i fragments de llànties de santuari de pisa blanca dels francesos i dels seus aliats autòctons, dificultaria, però, la tasca dels fundadors i apaiva- figuren entre els objectes excepcionals que fan palès el caràcter religiós de l’assenta- garia el seu zel. Durant una dècada, la petita missió, anomenada Ville-Marie, es va convertir li- ment de Mont-real. Objectes quotidians, com ara olles, didals i un rellotge de sol, així com teralment en una posició que calia defensar, un fort, abans de poder consolidar-se i esdevenir nombroses peces d’armament, com bales de mosquet, mecanismes i parts d’armes de foc, un assentament colonial pròsper gràcies a dos reclutaments de colons, els anys 1653 i 1659. i peces d’espases són alguns dels objectes que ens parlen de les condicions de vida, sovint Fins a la recerca arqueològica endegada per Pointe-à-Callière i la Universitat de Mont-real difícils, d’aquells pioners. Les restes d’aliments, entre les quals trobem, en proporcions l’any 2002, mai no s’havia descobert cap resta d’aquest primer assentament europeu. Les des- gairebé iguals, espècies silvestres i espècies domèstiques, reflecteixen la gran diversitat cripcions històriques el situaven a la punta de terra ubicada a la confluència del riu Saint-Laurent d’aliments que consumien els colons. i la petita riera de Saint-Pierre, un afluent de poc cabal provinent del sud-oest de l’illa. Aquesta Hi són igualment notables els objectes relacionats amb la presència indígena. Els quasi-illa es coneixeria més endavant amb el nom de pointe à Callière1 (punta de Callière). Les estris fabricats amb materials d’origen europeu demostren el desenvolupament d’activi- restes del cementiri unit al fort de Ville-Marie es van descobrir l’any 1989 i es van incorporar al tats d’intercanvi entre els francesos i els pobladors autòctons: puntes de fletxa fabricades projecte de condicionament de les restes històriques quan es va crear el Museu Pointe-à-Callière. a partir de la talla de calders de coure o de pedres d’esmolar de sílex, grans de vidre…Tam- A l’emplaçament del fort de Ville-Marie es van dur a terme recerques sobre el terreny fins bé s’hi han trobat objectes típicament amerindis, com ara puntes de fletxa fetes de pedra, a l’any 2015. Durant els propers anys es treballarà en l’anàlisi de les troballes i la interpretació ceràmiques… de les dades, però els estudis ja conclosos destaquen el caràcter excepcional d’aquest material. Hi ha, però, un últim grup d’objectes que aporta dades noves i fascinants sobre el petit assentament de Mont-real: en determinats sectors de l’emplaçament s’han observat 1 Louis-Hector de Callière, militar de carrera, fou nomenat governador de Mont-real l’any 1684 per Lluís XIV. Adquirí la propietat on havia estat situat el fort de Ville-Marie amb la intenció de construir-hi la seva residència (1695). Nomenat governador general de Nova França quantitats considerables d’escòries relacionades amb el treball del ferro i, sobretot, amb l’any 1698, aconseguí signar la Gran Pau de Mont-real amb els iroquesos i més de trenta pobles amerindis, l’any 1701, al mateix indret on s’havia fundat Mont-real. l’extracció del metall a partir de mineral de ferro. Sembla probable que aquesta troballa

Un retrobament amb els orígens de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat — Louise Pothier I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 80 / 81 Recreació hipotètica del fort estigui relacionada amb la producció de ferro —possiblement a partir d’un forn baix— de Ville-Marie (1643-1688) a 2 partir de les restes descobertes. en nivells que daten dels anys 1665-1688. Si aquesta hipòtesi es confirmés, Mont-real es Aquesta recreació posseeix un gran valor, ja que no hi ha cap convertiria en el primer emplaçament de Nova França on s’hauria dut a terme una activitat plànol històric d’aquest primer assentament francès a Mont-real. d’explotació del ferro destinada a la fabricació d’objectes, més de mig segle abans de la (Il·lustració: François Villemaire, creació de les Forges du Saint-Maurice, a prop de la ciutat de Trois-Rivières (1730). Pointe-à-Callière)

2.1. El repte de reconstruir el fort

L’establiment dels límits del fort i l’organització interior són algunes de les grans pro- blemàtiques a les quals l’arqueologia pot mirar de donar respostes, a falta de plànols antics o d’il·lustracions fiables. Sabem, gràcies als testimonis de contemporanis, que el fort de Ville-Marie, projectat entre els anys 1643 i 1646 per l’enginyer militar Louis d’Ailleboust, era un fort tradicional de quatre baluards. A l’estiu del 2015, el descobriment d’una part del traçat del baluard occidental va proporcionar una clau essencial per a la reconstrucció del perímetre del fort. Quan D’Ailleboust planificà l’organització del sistema defensiu de Mont-real, segurament degué seguir un tractat sobre fortificacions vigent en aquella època. El que va utilitzar amb més probabilitat és el d’Antoine de Ville, publicat l’any 1628,3 en què s’expliquen els diferents elements d’una fortificació amb baluards. Pointe-à-Callière ha confrontat els mètodes que aplicava De Ville i les alineacions de les fortificacions del primer assentament de Mont-real. Actualment, s’està preparant un projecte de reconstrucció amb l’objectiu de dissenyar una maqueta tridimensional del fort de Ville-Marie, que servirà com a eina d’interpretació per als visitants del nou pavelló.

2 1665 és la data generalment acceptada pels investigadors com l’any d’abandonament del fort. L’emplaçament es va continuar utilitzant, però es desconeix quins n’eren els usos i els usuaris. Les excavacions arqueològiques indiquen l’establiment d’una farga i d’un equipament d’extracció del metall a partir de mineral de ferro fins al voltant del 1688, any en què el governador De Callière va adquirir el terreny. Aquest avenç històric permetrà ubicar el fort amb una certa precisió i entendre més 3 Les fortifications du chevalier Antoine de Ville (Les fortificacions del cavaller Antoine de Ville). Lió, 1628. bé l’organització interior de l’assentament ocupat des del 1642 i fins al voltant del 1688.

Un retrobament amb els orígens de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat — Louise Pothier I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 82 / 83 Aquest enginyós plantejament, però, encara no ha estat provat en un lloc comparable 2.2. El repte de conservar i condicionar al fort de Ville-Marie, almenys d’acord amb les nostres informacions. Podrem comprovar l’efecte d’aquestes mesures de conservació durant els primers mesos en què s’exposarà un fràgil lloc històric del segle xvii aquest emplaçament (gener del 2017). Al llarg del temps s’anirà efectuant una supervisió estricta de l’estat de les restes històriques. Les característiques del lloc i la composició dels sòls constitueixen tot un repte per als arqueòlegs, els conservadors i, com veurem, també per als enginyers i els arquitectes responsables del projecte de construcció del pavelló. Els sòls arqueològics de mitjan segle xvii es troben a uns dos metres de profunditat, 3. Canalització de la petita riera de coberts per sediments diversos que s’han anat acumulant al llarg del procés d’urbanitza- ció d’aquest sector de la ciutat. Amb poques excepcions, les restes que subsisteixen del Saint-Pierre: un nou enllaç soterrani primer assentament de Mont-real consisteixen en traces d’edificis i palissades en un sòl amb un alt contingut d’argila, molt humides i que es troben aproximadament a un metre a Mont-real de profunditat per sota del mantell freàtic —som a la vora del riu. Com es pot preservar per a les generacions actuals i futures un lloc històric d’aquesta magnitud, reduint l’impacte Com a la majoria de les grans ciutats del món, a Mont-real, la major part de les rieres ur- de l’exposició a les condicions ambientals, quan es té l’oportunitat de mostrar als visitants banes, que s’havien convertit en col·lectors a cel obert, van ser objecte de canalitzacions sub- locals i d’arreu aquest rar testimoni patrimonial del naixement de Mont-real? Aquest és el terrànies durant el segle xix. La més coneguda és la petita riera de Saint-Pierre, que abans de gran repte que cal afrontar. ser soterrada el 1832 drenava una gran part de les aigües abocades al sud-est de la ciutat de Per establir un pla de conservació adaptat al plantejament de restauració desitjat Mont-real. Un cop canalitzada, va continuar en servei fins al 1989, any en què les seves aigües i a la fragilitat de l’emplaçament, van caldre diverses reunions amb els professionals del van ser desviades a la gran xarxa de col·lectors interceptors de l’àrea urbana de Mont-real. projecte. D’aquesta manera, es van establir les condicions de conservació que caldrà com- Primer col·lector de Mont-real, construït l’any 1832 amb carreus. Es conserva intacte sota la plaça de Youville i està inclòs en el programa plir i mantenir al llarg dels anys: crear un microclima amb una humitat relativa del 55% per de condicionament previst per al 2017. (Foto: Andrew Emond) tal d’evitar una dessecació massa ràpida dels sòls, una temperatura d’entre 15 ºC i 18 ºC per reduir encara més l’efecte d’evaporació, i una ventilació amb un flux d’aire molt lent i constant, d’entre 5 i 10 peus per minut4 a la sortida de les boques de ventilació, però d’1 peu (30,48 centímetres) per minut a la superfície de les restes. Per descomptat, aquestes condicions són incompatibles amb la presència de públic. Calia, doncs, aïllar el lloc arqueològic de la sala per on havien de circular els visitants. L’única solució acceptable i òptima era un sostre de vidre, que permet encapsular l’emplaçament i que alhora aquest continuï sent visible. S’ha dissenyat a mida un enginyós sistema de distribució de l’aire sota el sostre per- què pugui circular a través del sistema de biguetes d’alumini que el sosté. Aquest sistema permet una circulació dinàmica i fluida (subministrament i retorn d’aire, alternativament), la qual cosa evita una potència excessiva de les boques de ventilació. Els conductes/biguetes permeten, a més, inserir-hi bandes d’il·luminació LED que no entren en contacte amb el microclima de les restes i permeten il·luminar-les en els punts desitjats, sota el sostre.

4 O l’equivalent: d’entre 1,5 i 3 metres per minut.

Un retrobament amb els orígens de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat — Louise Pothier I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 84 / 85 Es tracta d’un col·lector original per diversos motius. En primer lloc, per la seva cons- desfets, parts de voltes apedaçades i inestables, zones enfonsades, juntes dilatades... trucció: els murs laterals i la volta, l’estructura de la qual avui encara es troba en un estat En resum, als equips de construcció i als enginyers d’estructures se’ls girava feina. de conservació admirable, estan construïts amb carreus grossos de granit i pedra calcària. Els valors que cal respectar en un projecte de requalificació patrimonial d’aquesta La solera —el fons del col·lector— també és feta de carreus, llargs i estrets, alguns de més envergadura es poden resumir en unes quantes idees clau: preservar la integritat i l’auten- d’1,5 metres de llargada i més de 40 centímetres de gruix. La construcció d’aquesta obra ticitat de les restes o dels edificis, planificar accions i restauracions que siguin necessàries de més de 250 metres de longitud, tot al llarg de Pointe à Callière, va exigir, sens dubte, el i reversibles, i evitar la imitació de l’antic en cas de reconstruccions (dit d’una altra manera, treball de nombrosos obrers i una perícia indiscutible. Es tracta del primer col·lector de la evitar dissimular els elements afegits o suprimits). ciutat i l’únic d’aquesta mena que s’ha construït, ja que els altres han estat fets amb maons En aquest cas, s’hi afegeix una variable indefugible: la seguretat del públic. Una anti- i, posteriorment, amb formigó. En segon lloc, l’originalitat del col·lector rau en una estra- ga riera canalitzada en la qual desembocaven les clavegueres de la ciutat i que ha estat en tègia arquitectònica ben enginyosa: els autors del projecte, a l’inici, van decidir emprendre funcionament fins fa menys d’un quart de segle, una infraestructura que ha estat objecte simultàniament la construcció del mercat de Sainte-Anne, en aquell moment l’edifici civil de diverses transformacions i reparacions al llarg del temps, no és ni de bon tros sinònim més gran de Mont-real, construït al llarg de més de 100 metres de longitud per damunt de lloc públic. Per això s’han hagut d’emprendre tres accions rellevants en relació amb de la canalització voltada. D’aquesta manera, en aquella zona se suprimia una petita vall el col·lector: consolidació (restauració de determinades seccions d’obra i de les juntes); bruta, força sinuosa i resclosida per guanyar un nou espai urbà rectilini que afavoriria el impermeabilització de l’estructura per tal d’evitar la infiltració d’aigua (tot al voltant i sota desenvolupament del que s’estava convertint en un barri portuari de gran activitat. L’any la solera), i neteja i desinfecció de tot el col·lector (raspallat i regatge) per fer-lo accessible 1838, finalment, el col·lector es va allargar un centenar de metres més fins a arribar al riu. al públic. Amb una longitud de més de 100 metres, el col·lector enllaçarà subterràniament Actualment, se’n pot veure un petit tram a Pointe-à-Callière, entre l’edifici Éperon i el subsòl de l’edifici Éperon amb el fort de Ville-Marie. la Place Royale. L’any 2017, el projecte de la Ciutat d’Arqueologia i d’Història de Mont-real Les operacions de neteja al voltant i a l’interior del col·lector han estat acompanya- permetrà als visitants circular per l’interior del col·lector, que els conduirà fins al pavelló des d’excavacions arqueològiques. Durant el desenvolupament d’aquests treballs s’han fet del fort de Ville-Marie. La disposició de la il·luminació5 constituirà, de segur, una de les dues troballes inesperades. Una és una obra als marges construïda amb grans peces de pi sensacions de la visita al museu. La requalificació patrimonial d’aquesta antiga claveguera blanc cairades, segurament executada a principis del segle xix per facilitar el transborda- planteja, però, nombrosos reptes que eren difícils de valorar en el moment de la planifica- ment de mercaderies entre els magatzems de Pointe à Callière i la petita riera de Saint-Pierre. ció de les obres. Eren moltes les sorpreses que esperaven als arqueòlegs, els enginyers, els L’altra troballa és un pont de pedra amb un arc, construït el 1809, que travessava la riera arquitectes… i connectava la punta de terra amb la ciutat. Aquests dos elements no s’incorporaran al projecte de condicionament, s’han deixat parcialment soterrats sota la plaça de Youville i tan sols se n’han extret mostres. 3.1. Un col·lector en bon estat? Sí, però…

Tot l’equip del projecte sabia que la part més antiga del col·lector, la del 1832, estava en força bon estat i era prou sòlida. En canvi, ningú no havia pogut fer una anàlisi acurada i detallada de la part situada darrere el museu, és a dir, de la prolongació del 1838, que havia estat cegada amb sorra l’any 1989, després de la seva desafectació. Una cop es va haver aspirat la sorra i el col·lector va tornar a ser accessible, en una primera inspecció es van detectar desperfectes estructurals en diferents punts, però va ser l’etapa del descobriment de l’envolupant exterior la que va revelar els detalls més preocupants: murs de contenció

5 Una creació de l’empresa Moment Factory.

Un retrobament amb els orígens de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat — Louise Pothier I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 86 / 87 Exterior del tram del col·lector construït el 1838. Es va construir per tories anglòfons que protestaven contra un projecte de llei per indemnitzar les víctimes amb pedra i una part està reparada amb maons (aquesta reparació canadencofranceses de les rebel·lions del 1837-1838, es declarà un incendi. En qüestió data de finals del seglexix ). A la imatge, restes de fusta d’hores, l’edifici quedà reduït a cendres, i amb ell, també la biblioteca, amb més de 24.000 de l’obra del marge de la riera, que es va dur a terme cap al volums, la més important del país en aquella època. El mercat de Sainte-Anne es recons- 1800-1810. (Foto: Alain Vandal, Pointe-à-Callière) truiria sobre les ruïnes del Parlament i seria enderrocat, al seu torn, l’any 1901.

Plaça de Youville, al centre històric de Mont-real. Les excavacions es van dur a terme en una part de l’emplaçament del mercat de Sainte-Anne / Parlament de la Província del Canadà, l’any 2013. L’àrea central correspon a la ubicació del col·lector, a 1,5 m per sota de la superfície. Amb les excavacions han aflorat els fonaments del mercat/parlament, que fa més de 100 metres de llargada. A la part superior de la imatge es pot veure l’antic parc Aquest nou punt d’interès cultural i patrimonial de Mont-real constituirà, de segur, un de bombers. (Foto: Alain Vandal, plat fort de la visita a un museu amb pocs equivalents arreu del món. Els equips de disseny Pointe-à-Callière) aportaran un toc de màgia a aquest espai de passeig i de descoberta, que bé podria ano- menar-se «el col·lector dels records».

4. Una Ciutat d’Arqueologia i d’Història que mira al futur En aquest emplaçament, avui convertit en un aparcament, entre el 2011 i el 2013 Pointe-à-Callière va realitzar excavacions que han mostrat la gran riquesa de les restes que El llegat del 375è aniversari de Mont-real no representa la culminació dels projectes encara es conserven sota la superfície. Del subsòl, se n’han extret troballes excepcionals, de la Ciutat d’Arqueologia i d’Història. Pointe-à-Callière té la voluntat de continuar la seva però més del 60% de l’emplaçament encara roman in situ, com un guardià de la memòria. expansió cap a un altre lloc important del centre històric de Mont-real, el mercat de Sain- L’any 2017, amb motiu del 150è aniversari del naixement de la Confederació Canadenca, el te-Anne / Parlament de la Província del Canadà, al qual ens hem referit abans. Les restes Museu té la intenció de prosseguir la recerca en aquest indret i d’engegar una nova obra de del mercat construït sobre la llera de la petita riera de Saint-Pierre es conserven sota la condicionament, al subsòl, a la qual es podrà accedir des del col·lector. A la superfície, un superfície de la plaça de Youville, a una profunditat de fins a 5 metres. Quan el mercat va gran pavelló d’entrada que disposarà d’una sala d’exposicions internacionals serà la porta ser enderrocat, l’any 1901, es va deixar intacte tot el perímetre de l’edifici. d’accés sud del complex museístic. La naturalesa peculiar d’aquest lloc històric va lligada a la transformació del mercat, Al centre històric de Mont-real trobem un gran nombre d’emplaçaments i edificis de l’any 1843, per convertir-lo en la seu del Parlament de la Província del Canadà (aleshores, caràcter patrimonial, però la peculiaritat única d’aquest indret és, sens dubte, la presèn- aquest territori pertanyia a l’Amèrica del Nord britànica, fins al naixement de la Confedera- cia del seu patrimoni arqueològic, un patrimoni que ara és accessible als ciutadans de ció Canadenca, el 1867). Fou l’únic episodi de tota la història de Mont-real en què aquesta Mont-real i als visitants d’arreu del món. Poques grans ciutats de l’Amèrica del Nord tenen metròpoli econòmica seria seu del Parlament, però la història del Parlament es va acabar aquesta oportunitat, que nosaltres considerem un privilegi i una riquesa col·lectiva que cal de manera abrupta el vespre del 25 d’abril de 1849. Durant una violenta revolta encapçalada fer fructificar.

Un retrobament amb els orígens de Mont-real amb motiu del 375è aniversari de la ciutat — Louise Pothier I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 88 / 89 La interpretació Manel Miró Alaix Stoa del patrimoni a [email protected] l’època de les apps Paraules clau: Interpretació, aplicació, patrimoni, telèfon intel·ligent

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 90 / 91 L’eclosió d’Internet a la dècada de 1990 va aportar un instrument extraordinàriament útil per 1. La societat de consum i el naixement a la comunicació dels museus, ja que els permetia arribar a les llars de molts nous usuaris potencials. En aquests últims anys, la popularització dels de la interpretació del patrimoni dispositius mòbils amb accés a xarxes de dades, GPS i recursos multimèdia ha permès un pas més en la revolució que va suposar Internet. Aquest La interpretació del patrimoni va néixer arran del gran creixement que van experimen- canvi radical en l’àmbit de la comunicació social i tar les visites als parcs nacionals americans després de la II Guerra Mundial, fet que està del consum de continguts audiovisuals està tenint íntimament relacionat amb el desenvolupament als Estats Units de la societat de consum. evidents repercussions en la gestió de museus, llocs arqueològics o conjunts monumentals. A la dècada de 1950, els parcs nacionals americans van començar a ser visitats per Constantment apareixen nous recursos, noves uti- un allau de nous públics que no havien rebut una educació en els valors de la preservació litats i nous dispositius amb usos potencials per del patrimoni. Els responsables dels espais naturals americans van adonar-se que els als centres patrimonials, però en aquest món de contínues novetats cal destriar el gra de la palla correspondria a ells dur a terme aquesta tasca. Havia nascut l’educació ambiental, que per tal d’evitar que els arbres amaguin el bosc. En acabaria donant pas a l’art de la interpretació del patrimoni. aquesta ponència es reivindica que la tecnologia El 1951, Tilden va rebre l’encàrrec d’escriure un llibre sobre parcs nacionals, que li està fent possible una revolució en el món de la interpretació del patrimoni, però que per tal que oferí l’oportunitat de viatjar per tot el país i conèixer de primera mà el Sistema de Parcs aquesta revolució sigui positiva, hem d’anar més Nacionals. El llibre resultant, The National Parks: What They Mean to You and Me, va ser un enllà de la ingènua fascinació que ens provoca la èxit editorial i va agradar tant al seu editor, Alfred Knopf, que el va qualificar de «millor llibre tecnologia i reflexionar sobre com podem posar-la al servei de la modernització dels centres i les mai escrit» sobre els parcs nacionals. Els nord-americans van estar-hi d’acord i, en massa, organitzacions patrimonials. es van llançar a bord de flamants Buick i Conestogas en direcció a les meravelles naturals del país, guiats per les eloqüents descripcions i càlides anècdotes de Tilden. Les visites que va fer per escriure el seu llibre van permetre a Tilden constatar la manca que hi havia d’una oferta professional d’interpretació als parcs nacionals americans. Per tal de posar remei a aquesta mancança, va ser contractat el 1952 per fer un «replantejament dels principis bàsics subjacents en el programa d’interpretació històric i natural en el Sistema de Parcs Nacionals». En aquell moment tenia 72 anys. El resultat d’aquest encàrrec va ser el clàssic Interpreting Our Heritage, considerat un dels evangelis de la interpretació del patrimoni. En aquest llibre, Tilden desenvolupa els seus famosos principis de la interpretació del patrimoni, o, dit d’una altra manera, els aspectes clau que ha de tenir en compte qualsevol proposta interpretativa per ser eficaç per fomentar veritablement la sensibilització envers la preservació del patrimoni cultural i natural. En paraules de Tilden: «mitjançant la interpretació, la comprensió; mitjançant la comprensió, l’estima; mitjançant l’estima, la protecció». Malgrat que Tilden entenia la interpretació com un «art» que podia incloure moltes disciplines, com el disseny gràfic, la literatura, el teatre, la música o l’arquitectura, sempre va pensar que l’instrument interpretatiu més eficaç era la visita guiada, conduïda per un intèrpret expert:

La interpretació del patrimoni a l’època de les apps — Manel Miró Alaix I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 92 / 93 «Mai hi haurà un dispositiu de telecomunicació tan satisfactori com el contac- altres veus de locutors o actors, de manera que es va generar una experiència particular- te directe amb una persona, no ja només amb la veu, sinó amb la mà, l’ull, la ment convincent a causa de les veus inquietants que explicaven les seves històries amb improvisació ocasional i significativa, i amb aquesta sensació que flueix del físic les seves pròpies paraules. El que és interessant d’aquesta experiència és que l’audioguia de la pròpia persona.» no es plantejava com a substitut econòmic dels guies, sinó com una experiència que tenia sentit per ella mateixa i que cap guia podria ser capaç de reproduir. D’aquesta manera es Però si bé una bona interpretació personal és una de les millors experiències posava en qüestió la idea de Tilden que els dispositius de telecomunicació mai serien tan patrimonials que es poden viure, també és cert que en el món real això és sovint un ideal eficaços com els guies. En realitat, obrien un món de noves possibilitats interpretatives que inabastable i la tecnologia ha vingut a pal·liar aquest dèficit. una visita guiada mai podria satisfer. L’aparició dels dispositius d’àudio digitals i dels sistemes de compressió d’arxius de so va permetre una millora substancial dels dispositius portàtils de reproducció de so, especialment pel que fa a la selecció de pistes d’àudio i la seva qualitat de so. 2. La tecnologia i la interpretació Pel que fa al món dels museus, aquesta millora tecnològica va permetre l’estan- dardització d’un model d’audioguia en forma de telèfon amb un teclat numèric per a la in situ del patrimoni selecció dels àudios. Aquest model d’audioguia es va popularitzar als museus a la dècada dels noranta del segle passat. Molts museus volien disposar d’un servei d’audioguia, però Segurament des que els museòlegs es van assabentar de l’existència de dispositius la seva implantació comportava una forta inversió, ja que, a banda del cost de la creació de reproducció d’àudio van sentir la temptació de fer-los servir com a guies de visita. A la dels continguts (documentació, redacció de textos, locucions, postproducció d’àudio, etc.), dècada de 1960 es van popularitzar les «guies parlants», que permetien fer explicacions en hi havia el cost de la compra dels aparells i el cost de la seva gestió. diferents idiomes a un preu econòmic. A Empúries ho van intentar també amb una guia en Aquest fet, juntament amb l’existència d’una demanda d’explicacions de les col·lec- format de disc, en què un actor llegia un text de marcat caràcter poètic sobre la història de cions per part dels visitants dels museus, va portar al desenvolupament d’un model de la ciutat grega. negoci basat en la concessió del servei d’audioguia a empreses a canvi que aquestes fessin Aquests dispositius difícilment podien competir amb les visites guiades, ja que, per la inversió inicial. D’aquesta manera, les audioguies es van convertir en el primer negoci començar, no tenien mobilitat. La primera audioguia com a tal, és a dir, que es duia a sobre rendible vinculat directament als serveis bàsics d’un museu, més enllà de les botigues i les durant la visita, la va desenvolupar Philips a Holanda per a una exposició temporal de cafeteries, que són serveis complementaris. l’Stedelijk Museum d’Amsterdam el 1952. La tecnologia utilitzada va ser un circuit tancat Els primers anys del segle xxi van veure l’aparició d’uns dispositius multimèdia de ràdio d’ona curta. La sortida d’àudio d’un reproductor de cinta analògica va servir com portàtils que incorporaven, a part de l’àudio, pantalles per a gràfics i vídeos, connectivi- a estació d’emissió i la transmissió es va realitzar a través d’una antena de quadre. L’àudio tat a Internet sense cables i guiatge amb GPS. Per primera vegada existia un dispositiu arribava als visitants a través d’un receptor de ràdio portàtil amb auriculars quan entraven capaç de fer totes les tasques que implica una visita guiada, ja que no només podia portar dins del bucle de l’emissió de ràdio. És a dir, el visitant no podia escollir pistes, sinó que quan incorporades les explicacions d’àudio de les audioguies convencionals, sinó que permetia entrava dins d’una habitació rebia el que explicava en aquell moment l’emissor de la sala. també connectar-se a Internet per buscar informació sobre qualsevol cosa i, a més a més, L’audioguia de Philips no va tenir continuïtat, però als anys vuitanta un aparell va arribar proporcionava indicacions sobre l’itinerari a seguir. per revolucionar la manera d’escoltar música: el walkman de Sony permetia escoltar música pel El principal problema d’aquests dispositius, però, a banda de la seva precarietat tecno- carrer tot passejant, fent fúting o viatjant en bus, metro o tren. Les possibilitats de l’aparell com lògica, era la poca penetració que havien tingut en el mercat; és a dir, les poques persones que a eina d’interpretació van ser considerades pel Servei de Parcs Nacionals dels EUA, que l’any els feien servir. Amb l’arribada el 2007 de l’iPhone d’Apple i el 2010 del Nexus One de Google 1987 va encarregar a l’actor i director teatral Chris Hardman una visita per fer amb walkman es va popularitzar l’ús dels telèfons intel·ligents i d’un producte íntimament associat, les apps. a la presó d’Alcatraz, que recentment s’havia convertit en un monument visitable. Si Internet va permetre que des de casa o la feina es pogués accedir a tot el món, els Aquesta primera «walkinguia» es va fer en la seva totalitat a partir d’entrevistes a telèfons intel·ligents han permès accedir al món des de qualsevol lloc, sempre que aquest guàrdies i presos que havien treballat o complert condemna a Alcatraz. No es van afegir lloc tingui cobertura i els costos de roaming no siguin excessivament cars.

La interpretació del patrimoni a l’època de les apps — Manel Miró Alaix I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 94 / 95 3. L’època de les apps

Avui és pràcticament impossible comprar un telèfon mòbil que només sigui telèfon. La popularització dels telèfons intel·ligents i les tauletes ha revolucionat el consum de premsa, ràdio i televisió i, a més a més, ha aportat un nou format de consum, les apps. En l’àmbit del patrimoni, aquesta revolució també s’ha deixat sentir amb força. El resultat més vistós de la popularització dels telèfons intel·ligents pel que fa al món dels museus i el patrimoni és l’ús d’aquests aparells com a càmera fotogràfica, com a audioguia i com a dispositiu per compartir l’experiència de visita a través de les xarxes socials, atès que la popularització de l’ús de les xarxes socials ha portat el món del patrimoni i especialment el dels museus a ser més permissius amb l’atàvica prohibició de fer fotografies dins els recintes patrimonials. Ara es consideren les xarxes socials un canal de comunicació i de promoció de la imatge del museu i, per tant, fotografiar no tan sols no es prohibeix sinó que fins i tot s’afavoreix, fins al punt que la moda delselfie ha fet que alguns museus es decidíssin, per Font: http://www.slideshare.net/LoicT/mm-survey-2013-report-v1 exemple, a regular l’ús dels braços selfie. Entre els anys 2009 i 2013, un grup de recerca anomenat Museums&Mobile (www.museums-mobile.org) va dur a terme una enquesta anual, en la qual participava En els sis anys que fa que existeixen les apps, en el món dels museus i el patrimoni prop d’un centenar de museus americans i europeus, sobre l’ús de la tecnologia mòbil a la tendència ha estat passar de fer apps de caràcter genèric, que encara s’inspiren molt en les seves institucions. Aquests resultats corresponen a la darrera enquesta realitzada, la el disseny de webs i d’audioguies, a fer apps de caràcter més específic, pensades amb una de l’any 2013, on ja es consolidava la tendència de promoure projectes de tecnologia per funcionalitat concreta o adreçades a un públic determinat. tres motius principals: oferir contingut interpretatiu addicional, promoure el diàleg entre L’aplicació mòbil del MoMA ha definit l’estàndard de les apps per als grans museus institució i visitant, i experimentar vies de fidelització, és a dir, explorar els potencials de les d’art: una app que combina informació de caràcter pràctic amb continguts per preparar xarxes socials. la visita i una audioguia per visitar les exposicions permanent i temporals. De fet, aquesta Sorprèn el poc interès per la qüestió lingüística i ja s’apunta la potencialitat per a app reprodueix en bona part la informació que hi ha al web, però amb l’afegit que, a més a persones amb necessitats especials. més, es poden fer arribar avisos als usuaris. En un principi les aplicacions dels grans museus d’art combinen tres funcions principals: informació pràctica (agenda) + continguts complementaris de les exposicions (vídeos generalment) + funció de catàleg/audioguia. En el cas del MoMA, l’especialització va anar orientada a la creació d’una app concebuda amb una finalitat concreta (l’experimentació artística) i per a un públic específic (la infància). L’App Art Lab està dissenyada per a tauletes i consisteix en un escriptori de dibuix on es poden carregar una sèrie de dibuixos de la col·lecció del museu, reinterpretar-los i després compartir-los a través de les xarxes socials. A diferència de la del MoMA, l’app del Rijksmuseum es va orientar clarament a la funcionalitat de guia multimèdia. Coincidint amb la gran reforma del museu, es va decidir que tota la interpretació de les col·leccions es faria a través de dispositius mòbils, alliberant l’espai del museu de res més que no fossin les obres d’art i la senyalització bàsica.

La interpretació del patrimoni a l’època de les apps — Manel Miró Alaix I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 96 / 97 L’app del Rijksmuseum es va llançar l’any 2013 amb dos itineraris, cadascun amb dues L’app Streetmuseum del Museu de Londres va marcar una fita dins la curta histò- versions temporals i la modalitat de visita lliure amb teclat numèric. Actualment disposa ria de les apps de patrimoni, atès que va crear un producte radicalment nou que només de dotze itineraris diferents i d’un joc de descoberta pensat per a grups familiars. El més era possible oferir a partir de l’existència i la popularització de l’ús de la tecnologia dels interessant és l’esforç interpretatiu que ha fet el museu per generar uns continguts que fan telèfons intel·ligents. Sense un dispositiu multimèdia amb GPS i càmera era impensable servir un llenguatge planer acompanyat de referències populars i sentit de l’humor, com quan gaudir d’una imatge en el lloc en què s’havia captat i poder comparar l’abans amb l’ara. La es compara Guillem de Nassau amb Cruyff a l’hora de parlar de l’himne nacional holandès. idea de georeferenciar les fotografies antigues de l’arxiu i oferir-les empaquetades en una Inspirada en l’app del Rijksmuseum, l’app del Museu de Cultures del Món de Barce- app representa un exemple més del fet que la tecnologia està ajudant a millorar la interpre- lona també se centra en el caràcter de guia multimèdia. A diferència del museu holandès, tació. Òbviament, aquest producte, acompanyat d’un guia expert, esdevé una experiència però, el barceloní es va plantejar l’app com una eina complementària, ja que l’exposició per- interpretativa «top». manent del museu incorpora dispositius d’interpretació multimèdia. En aquest sentit, l’app Inspirada en l’app del Museu de Londres, Barcelona visual aprofita també els ofereix una proposta d’itineraris amb una interpretació de les peces que els configuren, es- nous dispositius mòbils per proposar una experiència de descoberta de la ciutat a tructurada a partir de tres preguntes: què és? (identificació i funcionalitat de la peça) + què partir d’una selecció de fotografies del fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. La idea representa? (lectura iconogràfica) + què significa? (lectura simbòlica, cultural, religiosa). en aquesta app és trobar el punt de vista des d’on es van fer les fotografies antigues L’app inclou material de context, com ara vídeos o fotografies, i també incorpora un amb l’objectiu de fer una fotografia des del mateix punt i comparar l’abans amb l’ara. itinerari específic per a persones amb dificultats visuals, amb continguts pensats específi- Incorpora també un sistema de venda en línia de les imatges. En aquest cas, la interpre- cament per a aquest col·lectiu que inclouen la descripció de les peces. tació no té un caràcter didàctic o narratiu, sinó que té més a veure amb un exercici de descoberta de la ciutat, de trobar punts de vista i d’interactuar amb la realitat a partir del passat. Veient l’èxit de l’app Streetmuseum, el Museu de Londres es va decidir a desenvolupar una app sobre el Londres d’època romana, Londinium. En aquest cas, les fotografies antigues han estat substituïdes per imatges de les excavacions dutes a terme en diferents indrets de Londres i de les restes trobades en cada excavació. Una sèrie de punts

Itineraris adaptats a l’app del Museu de Cultures del Món de Barcelona. són objecte d’un joc de realitat augmentada que permet veure vídeos amb la recreació d’escenes que devien passar en aquell indret. Per exemple, al lloc on se suposa que hi havia l’amfiteatre romà de Londres. Una aportació innovadora d’aquesta app és la incorporació d’un mapa amb una barra de temps que et permet superposar el plànol del Londres romà al plànol actual de Londres. Des que a Stoa vàrem començar a fer apps, ens vam plantejar el repte de fer-ne una per al Park Güell. En el moment en què hi vàrem començar a treballar, el parc era un espai que rebia una mitjana de 9 milions de visites anuals, que encara no tenia un sistema de regulació d’entrada i que no disposava de cap estratègia interpretativa malgrat l’existència d’un centre d’interpretació. La idea de l’app era proposar al visitant culturalment inquiet una eina per a la seva visita al parc, començant per quina era la millor hora i la millor època de l’any per fer-la. Pel que fa al discurs interpretatiu, es va basar en la idea del parc com una Nova Arcàdia, metà- fora compartida per Güell i Gaudí. Els continguts consisteixen en unes píndoles narratives que s’acompanyen d’una subtil postproducció d’àudio que recrea el so que es pot sentir al parc a primera hora d’un matí de primavera. El discurs s’inicia i es tanca amb un vídeo.

La interpretació del patrimoni a l’època de les apps — Manel Miró Alaix I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 98 / 99 Pantalles de l’app Ceretània.

Pantalles de l’app Interpretar el Park Güell.

La idea de recrear l’ambient d’una ciutat romana que presenta Londinium és també la idea de la qual vam partir en el moment de conceptualitzar l’app del parc arqueològic de Guissona, Iesso. Bàsicament, l’app havia de servir per resoldre dos problemes interpretatius greus que tenia el jaciment: la superposició d’èpoques, que fa incomprensible la Dins del camp de l’experimentació interpretativa amb apps, el MET (Metropolitan lectura del conjunt arqueològic, i l’escassa visibilitat de les restes, que dificulta la compren- Museum of Art) ha generat els darrers anys una sèrie de productes interessants vinculats sió de les estructures arqueològiques. D’altra banda, l’app havia de ser un complement de a exposicions temporals. Un d’aquests productes és l’app Faking It, que tracta el tema del la visita al Museu de Guissona, on hi ha explicacions sobre l’evolució històrica de la ciutat. retoc fotogràfic abans de l’arribada de Photoshop. L’app serveix tant per promocionar l’ex- Les limitacions de pressupost feien impossible la realització de vídeos o de reconstrucci- posició com per preparar la visita o com a exercici després d’haver vist l’exposició. Basada ons arqueològiques i es va fer de la necessitat virtut. La solució que es va proposar va ser la en la idea del joc del Trivial (és a dir, triar entre tres respostes possibles a una pregunta), d’incloure una barra de temps on es mostraven les cinc etapes claus del jaciment i els pols resulta molt eficaç com a eina d’exploració i reflexió. La interacció fa que sigui atractiva per associats a cadascuna. Els continguts consisteixen en una narració femenina acompanya- als usuaris. Es tracta d’una eina de baix cost que aprofita tota la recerca i la documentació da d’escenografies sonores amb gran capacitat evocadora que recreen amb efectes sonors feta per preparar l’exposició. els diferents indrets de la ciutat. Life and Death at Pompeii és una app del British Museum produïda en el marc d’una L’app Ceretània està dedicada a explicar el jaciment ibèric, romà i medieval que hi ha exposició temporal i pensada per a tauletes, un dispositiu que cada cop esdevé més al Castellot de Bolvir, a la Cerdanya. Aquesta app la vam pensar com un complement del popular. Aquesta aplicació és en realitat un nou tipus de producte educatiu multimèdia que centre d’interpretació del jaciment i havia de servir per acompanyar la visita a les restes incorpora mapes interactius, menús temàtics, gràfics i vídeo. En aquest cas, els especialis- museïtzades. Es tractava de fer un producte de baix pressupost i efectiu. Calia, doncs, tes no ens presenten textos escrits, sinó que ens parlen directament a través dels vídeos pensar una app senzilla, que només tingués l’essencial per a la seva funció: la visita al ja- que incorpora l’app. ciment. Vam partir de la idea de Tilden que no hi havia instrument interpretatiu més eficaç En la línia de productes específics per a tauletes, l’Ajuntament de Barcelona va que un bon intèrpret i vam pensar que l’app reproduiria aquesta idea. Vam preparar una desenvolupar l’app Bàrcino 3D. Com l’app del British Museum que esmentàvem ante- sèrie de preguntes que són les que la gent fa amb més freqüència quan visita el jaciment riorment, és un producte pensat per ser consumit a casa o a l’estudi, com a element per i vam enregistrar les respostes que ens va proporcionar Jordi Morera, un dels arqueòlegs descobrir la Barcelona romana o preparar una visita. És a dir, no es tracta tant d’una guia responsables de la recerca en aquest jaciment. per moure’s per Barcelona sinó per descobrir-la còmodament assegut.

La interpretació del patrimoni a l’època de les apps — Manel Miró Alaix I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 100 / 101 L’app Explorar el arte rupestre es va pensar per fomentar el coneixement de la cova de ofereixen dues experiències de visita radicalment diferents i que, per tant, no són compe- Chufín (una de les grutes declarades Patrimoni Mundial de l’entorn de la cova d’Altamira) tència, però també sóc conscient que, com en tants altres àmbits de la vida, la tecnologia entre els escolars i les seves famílies. L’app també havia de servir per preparar i fomentar la que havia de servir per fer-nos la vida més fàcil a l’hora de la veritat ha servit sobretot per visita a la cova, que només es pot visitar en un període molt curt de temps que, a més a més, fer més precari el mercat de treball en un sector ja de per si especialment dèbil. coincideix amb les vacances escolars. La vam pensar ja en format de tauleta, atès que havia Deia Tilden que el principal fi de la interpretació era la provocació i no l’educació, de tenir principalment un ús domèstic i a les aules. L’app suggereix un viatge a l’entorn de però tal com explica David Uzzell: la cova de Chufín fa 17.000 anys i proposa explorar quatre escenaris: el santuari on hi ha les «Els intèrprets solen abordar la dimensió cognitiva de la interpretació posant l’accent pintures, el campament a l’entrada de la cova, el riu de salmons i l’àrea de cacera. en la millora dels coneixements i la comprensió dels problemes de la gent. Les dimensions afectives i de comportament, però, han rebut relativament poca atenció en la planificació i el disseny interpretatiu. Si les consideracions emocionals i de conducta són essencials per a la formació de les actituds i per al canvi, aleshores qualsevol interpretació que exclou aquestes dimensions és menys probable que sigui eficaç. Quines són, llavors, les implica- cions d’aquesta manera d’enfocar la construcció de significats per a la interpretació, i en particular per a les institucions responsables de la interpretació? Quina hauria de ser la resposta institucional a aquest canvi en la manera de pensar?»1 El concepte d’interpretació ha tingut poca penetració al nostre país, especialment perquè no hi ha una formació específica en aquest àmbit. Per contra, els darrers vint anys hem vist créixer com bolets nombrosos centres d’interpretació per tot arreu. En molts d’aquests centres, la interpretació només es troba en el nom, perquè generalment són espais —en el millor dels casos— amb una vocació didàctica. Hem acabat confonent interpre- tació amb narració de caràcter didàctic i això ha comportat que els «espais interpretatius» esdevinguin espais didàctics, com si es tractés d’una extensió de les aules de les escoles, i això crec que va en detriment de la principal funció que han de tenir els espais patrimonials, que és ensenyar o ajudar els visitants a gaudir del patrimoni.

Pantalla d’inici de l’app Explorar el arte rupestre. Hem començat dient que, segons Tilden, mai hi haurà un dispositiu de telecomu- nicació tan satisfactori com el contacte directe amb una persona, però estic quasi con- A banda de la seva utilitat per entendre com era la vida dels artistes del període solutrià i vençut que Tilden hauria canviat d’opinió si hagués pogut gaudir a Sant Climent de Taüll magdalenià, l’app és una eina d’interpretació que ajuda a descobrir l’instrumental lític i la seva de l’experiència Taüll 1123, una projecció de mapatge de vídeo sobre l’absis de l’església utilitat. L’app també serveix per experimentar amb les tècniques de calc de les pintures i els gra- que s’inspira en el procés de creació de les pintures. És clar que l’evolució de la tecnologia vats rupestres. Finalment, incorpora una eina per compartir els dibuixos via correu electrònic. al segle xxi ens permet proposar experiències que eren inimaginables a la dècada dels cinquanta del segle passat, però també és cert que perquè la tecnologia sigui eficaç per al patrimoni és necessari que hi hagi gent capaç d’imaginar i donar un sentit a aquestes experiències, i això només serà possible amb una millora i un creixement de la formació en 4. Conclusions interpretació i també, és clar, si hi ha institucions amb voluntat de pagar aquesta interpre- tació. Tecnologia sí o no? Tecnologia sí, amb cap i amb cor. És cert que els guies sempre han vist les audioguies amb recel, com uns competidors deslleials que no tenen horari, ni drets laborals ni necessitat de descansar, i que sempre 1 D. L. UZZELL, «Interpreting our heritage: A theoretical interpretation», D. L. UZZELL i R. BALLANTYNE (ed.), Contemporary issues diuen exactament el mateix. Durant molt de temps he defensat que guies i audioguies in heritage and environmental interpretation: Problems and prospects. Londres, 1998.

La interpretació del patrimoni a l’època de les apps — Manel Miró Alaix I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 102 / 103 L’aplicació Guillem Barceló, Barcelona 1700: Eugènia Bort, del jaciment al Lluís Domingo, barri de la Ribera Toni Fernández, Paraules clau: 3D, 1700, Barcelona, Ribera, Born, mercat del Born, arquitectura, patrimoni, jaciment Reinald González, Carme Miró, Anna Molina, Helena Moran

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 104 / 105 El jaciment del Born és un espai únic i excepcional —per les seves dimensions, per l’estat 1. Presentació de conservació, per la seqüència històrica que presenta i perquè la documentació històrica ha permès posar nom a les famílies que hi vivien—, L’aplicació Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera és el primer projecte que sense paral·lelismes a escala europea. sorgeix d’El Born 3D, un dels programes del Departament de Continguts Històrics d’El Born A través de l’aplicació que presentem, us convidem a navegar-hi d’una manera original. Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM), que neix de la necessitat de dotar el centre Esperem que sigui una bona eina per difondre el d’eines de difusió de la recerca documental, arqueològica i material en relació amb els nostre patrimoni, per apropar-nos a la Barcelona continguts històrics que pivoten a l’entorn del centre. del 1700 i per conèixer de manera pedagògica, entretinguda i acurada la multiplicitat d’aspectes El Born CCM és un equipament cultural de l’Ajuntament de Barcelona que s’obrí al que es desprenen de les estructures arquitectòni- públic el setembre de 2013. Situat al barri de la Ribera de Barcelona, s’emplaça en l’edifici ques i dels objectes exhumats. de l’antic mercat del Born, erigit l’any 1876. Les obres de remodelació que s’hi efectuaren Aquesta és la primera d’un seguit d’aplicacions 2 monogràfiques que aprofundiran en els diferents posaren al descobert 8.000 m d’una part de la trama urbana que s’havia enderrocat l’any aspectes del jaciment. Presenta, d’una banda, 1717 com a conseqüència de la Guerra de Successió. Es tracta d’un jaciment format per l’àrea del Born dins la seqüència del creixement i una cinquantena de cases, conservades a cota d’ús, amb els corresponents carrers i altres el desenvolupament urbà de la ciutat; i, de l’altra, una visió global de les restes arqueològiques que elements urbans que permeten entendre millor com havia estat la ciutat d’aquella àrea incideix en els elements urbans més destacats, des de l’època medieval fins al seu enderroc. És un espai arqueològic únic i excepcional per una proposta d’aixecament de façanes a partir les seves dimensions, per l’estat de conservació, per la seqüència històrica que presenta i, d’exemples coetanis conservats de caracterís- tiques estructurals semblants, i el desenvolu- sobretot, perquè mercès a les actes notarials conservades s’ha pogut documentar qui vivia pament d’alguns dels temes transversals que el a cada casa, quants membres formaven cada nucli familiar, com es deien, a què es dedi- mateix jaciment i les restes materials ens perme- caven, quan havien comprat o llogat la casa, quines obres hi havien fet o quins objectes i ten evocar (el joc, el comerç, la guerra…). Tot això posicionant el jaciment del Born i l’equipament mobles hi tenien. que l’allotja, El Born Centre de Cultura i Memòria, L’aplicació Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera se centra molt especial- com a dinamitzadors del patrimoni històric del ment en la formació i l’evolució urbana i arquitectònica del barri a partir de l’estudi detallat barri de la Ribera, on encara es conserven part de la traça urbana i alguns dels edificis emblemàtics de cada habitatge, així com en diferents aspectes de la vida quotidiana que s’hi desenvo- que van conviure amb les estructures urbanes i lupà. Té per objectiu facilitar les dades clau que permetin entendre el jaciment del Born en arquitectòniques del jaciment amb anterioritat al relació amb l’espai urbà i les seves característiques físiques, i també com a espai d’activitat 1717, entre els quals podreu passejar virtualment. quotidiana. Està pensada tant per a les persones que ja han fet la visita in situ però que, tot i així, volen saber-ne més coses, com per a aquelles que no l’han vist mai i volen saber què és i què ofereix. En aquest sentit, la informació s’ha jerarquitzat de tal manera que és el mateix usuari qui tria la informació que vol, l’ordre en què la desitja i el nivell d’aprofundiment que creu oportú segons el seu grau d’interès.

L’aplicació Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 106 / 107 nics que es van anar succeint al llarg de l’època moderna. Les tretze dates seleccionades 2. Continguts entre el 1390 i l’actualitat obeeixen als moments de culminació de cadascun dels projectes que hem considerat més singulars. En descarregar l’aplicació, l’usuari tindrà a la seva disposició la presentació del projecte, així com les corresponents indicacions d’informació i ajuda que expliquen el funcionament de l’aplicació i les principals accions que s’hi poden dur a terme. Així mateix, es proporciona un glossari de termes constructius i de les professions o els oficis que exercien els habitants de les cases del jaciment, com també els noms de les cases i dels seus propietaris, atès que apareixen citats en els textos. D’aquesta manera, s’ofereix una informació que incrementa el coneixement tant del Born com de la Barcelona del 1700. De fet, un tret a destacar al llarg de l’aplicació és la relació clara i directa entre diversos tipus de fonts: treballar amb la documentació i les restes arqueològiques ens ajuda a definir millor les històries que el jaciment del Born explica. Finalment, l’usuari hi trobarà també la possibilitat de compartir l’aplicació i d’accedir al web del centre. Els continguts de l’aplicació estan estructurats en quatre grans blocs: «La línia del temps», «L’antic mercat», «El jaciment» i «La Ribera 1700». De fet, es tracta d’una ordenació lògica que pretén ajudar l’usuari a situar-se espacialment, ja que a través del primer bloc visualitza la trama urbana de Barcelona des del 1390 fins a avui dia, tenint sempre com a refe- rència la ubicació del jaciment; amb el segon bloc, pren consciència del jaciment dins, o sota, l’edifici de l’antic mercat del Born; a través del tercer bloc, ja pot conèixer el jaciment, tant físicament com documentalment, per, finalment, a través del darrer bloc, «cosir» el jaciment amb la ciutat del 1700 a partir de la Barcelona actual, mercès a la geolocalització. De fet, el «recorregut» que l’aplicació ofereix a l’usuari a través d’aquests quatre grans apartats permet entrar a la ciutat, travessar les portes de l’antic mercat, navegar pel jaciment i, per acabar, creuar els límits del mateix mercat per tal de continuar passejant per la Barcelona del 1700. 2.2. L’antic mercat

2.1. La línia del temps El jaciment es troba dins d’un edifici excepcional, el primer mercat de ferro i vidre que es va construir a Barcelona. Es tracta de l’antic mercat del Born, projectat el 1871 per Josep Tenint com a referència l’espai que ocupa El Born Centre de Cultura i Memòria en el Fontserè en el marc de la remodelació i construcció del parc de la Ciutadella i de la renovació plànol de la ciutat, aquest apartat permet visualitzar la transformació urbana de Barce- global del sistema de mercats, que varen passar de ser mercats organitzats a l’aire lliure en les lona a partir del moment en què la seva estructura va quedar definida amb un circuit de principals places de la ciutat a instal·lar-se en edificis construïts expressament per allotjar-los, muralla que en va configurar definitivament la traça, que hem fixat a l’entorn de l’any 1390, seguint la moda que ja s’havia imposat a França en dècades anteriors. L’arquitectura de l’edifici fins a l’actualitat. Aquesta evolució posa de manifest la importància que va adquirir l’àrea o les principals etapes de la vida d’aquest mercat fins a convertir-se en seu d’El Born Centre de enderrocada del barri de la Ribera des del 1717 en endavant, atès que a partir del segle xix Cultura i Memòria esdevenen factors decisius per considerar l’antic mercat com un referent per va acabar esdevenint un espai que oferia una nova centralitat. De fet, és aquí on l’usuari pot a la història de la ciutat. A hores d’ara, ningú no dubta que si aquest edifici no s’hagués construït, prendre consciència, de manera molt visual, dels grans projectes urbanístics i arquitectò- difícilment s’hauria conservat el subsòl en les condicions en què ha arribat fins als nostres dies.

L’aplicació Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 108 / 109 A partir d’aquest núvol de punts, s’ha generat una malla optimitzada per a dispositius 2.3. El jaciment mòbils, amb una reducció significativa del pes i la complexitat, però mantenint el necessari equilibri per tal d’assegurar la qualitat de la imatge i l’experiència òptima de l’usuari. Cal te- L’apartat convida l’usuari a descobrir el jaciment per mitjà de quatre vies diferents: la nir en compte que el procés de reducció de pes genera un model de baixa resolució tant de navegació pel jaciment, la percepció del jaciment segons els volums edificats, la contem- polígons (definició dels contorns de les estructures escanejades) com de textura (qualitat plació d’una proposta de restitució de les façanes dels edificis i, per acabar, la localització de la imatge). Per aquest motiu, cal dir que la imatge del jaciment que es percep a través de diverses tipologies de materials arqueològics trobats, ubicats in situ sobre la planime- de l’aplicació no reflecteix l’excel·lent nivell de conservació de les restes que conté. tria del jaciment. Una segona funció d’aquest apartat permet observar tot el jaciment restituït en volums. Així, l’usuari es pot fer una idea de les dimensions en alçada de l’espai urbà quan hi passeja, sense detalls que n’alterin la percepció. No s’han reconstruït les cases, ja que aquest aspecte s’anirà treballant a mesura que avanci la recerca. Novament, accionant aquesta funció, l’usuari Navegar pel jaciment pot percebre la sensació que generen els murs aixecats en situar-se enmig d’un carrer.

Per navegar pel jaciment, l’usuari té dues opcions: visitar el jaciment a nivell de carrer i sobrevolar-ne les estructures de forma lliure, decidint on vol anar i quan, o bé accedir a una visita predeterminada que proposa un únic itinerari. En qualsevol d’ambdues opcions, l’usuari Les façanes trobarà assenyalats 13 punts que faciliten la identificació de diversos elements de caràcter urbà, arquitectònic o domèstic que el conviden a observar les restes amb més detall. En aquest apartat trobareu una proposta de restitució de totes les façanes de les Per tal de poder crear aquesta restitució virtual, s’ha escanejat el jaciment en 3D des cases i els establiments conservats al jaciment, que s’activa a partir d’un plànol que marca de més de 250 posicions al llarg de tot el perímetre, i s’han obtingut més de 5.000 milions les diferents línies de façana treballades. de punts d’informació. Per tal de formular la proposta amb rigor històric, s’han dut a terme tres nivells de recerca en paral·lel. D’una banda, la lectura estructural de les restes conservades al jaciment. De l’altra, el buidat de les dades historiogràfiques de què es disposa en relació amb les cases exhumades. Així mateix, s’han establert comparacions amb edificis de Barcelona de la mateixa època i de característiques semblants, per tal de conferir als habitatges del jaciment una fesomia molt similar a la que degueren tenir. D’aquesta manera, la proposta mostra especificitats que identifiquen i són pròpies de la tradició constructiva de Barce- lona. Per tal de fer més evident aquest paral·lelisme entre els elements constructius que avui en dia encara trobem en molts dels edificis històrics que es conserven a Barcelona i els que hi ha en els edificis del jaciment, en la proposta de restitució l’usuari trobarà punts d’informació que pot activar, on disposarà d’una fitxa de l’element conservatin situ, amb l’adreça on el pot localitzar, una fotografia actual i un text que el contextualitza. L’ampli ventall cronològic de les cases documentades —des del segle xiv fins a l’enderroc definitiu de l’àrea, el 1717— ha condicionat una part de l’aparença dels alçats i és el motiu pel qual, en algun cas, en una mateixa façana han estat restituïdes obertures i fàbriques d’èpoques dissemblants. A nivell gràfic, s’ha optat per un dibuix lineal en blanc i negre, per tal de generar contrast amb l’apartat en el qual apareix la imatge escanejada del jaciment.

L’aplicació Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 110 / 111 Els testimonis materials

L’aplicació també té en compte la cultura material. Les intervencions arqueològi- ques efectuades al Born han proporcionat un nombre ingent d’objectes. Tots ells aporten informacions de diversos tipus, no només des del punt de vista estrictament material i 2.4. La Ribera 1700 tècnic, sinó també des de la vessant dels gustos, els costums, les necessitats o les novetats de l’època, entre altres coses, que complementen així les dades documentals. L’objectiu Les restes arqueològiques conservades al Born tenen continuïtat a tot el barri de la d’aquest apartat és donar a conèixer part d’aquesta cultura material, tant en relació amb Ribera. De fet, alguns dels carrers i edificis que encara avui contemplemin situ a l’entorn la morfologia del jaciment com en relació amb l’activitat humana que s’hi desenvolupà. de Santa Maria del Mar, el Fossar de les Moreres o el pla de Palau en són coetanis. Per descomptat, se n’ha hagut de fer una tria i s’ha organitzat per temes i per funcions. En Aquest apartat ofereix un passeig pel barri en dues modalitats. D’una banda, un aquest subapartat, l’usuari té l’opció de creuar les dades que se li ofereixen —accionant passeig virtual, que permet navegar per damunt dels edificis del barri en 3D, i, de l’altra, un cadascun dels quatre temes seleccionats (aigua, joc, comerç i guerra)— amb els noms dels passeig físic, geolocalitzat, que s’activa quan caminem pels carrers actuals i ofereix rutes carrers, els noms de les cases, els oficis i els establiments. guiades fins als edificis destacats de la Ribera.

L’aplicació Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 112 / 113 És per aquest motiu que molts apartats de l’aplicació es podrien haver vestit amb textures i elements més detallats basats en l’imaginari, però només s’ha volgut mostrar el que està documentat amb dades i se sap del cert. L’aplicació és, doncs, una eina de recerca que convida l’usuari a sentir-se un investigador, ja sigui comparant els plànols de la línia del temps, explorant el jaciment, interpre- tant les planimetries de materials, identificant les façanes o caminant pel barri del 1700.

https://youtu.be/DJgVniYkGf0

3.2. La producció del 3D

Des de l’inici es plantejà fer un aixecament en 3D realista i tan detallat com fos possible del jaciment. Es tracta d’una superfície de més de 8.000 m2, de la qual el 40% està oculta sota la balconada, amb zones que són completament fosques i gairebé inaccessibles. Seguint la mateixa pauta que en la resta d’apartats i subapartats, l’usuari podrà accedir Per tal de no interferir amb les activitats habituals del centre i poder tenir un millor a un total de 13 punts d’informació relatius a diferents construccions i edificis emblemàtics i control de la llum i l’espai, es decidí dur a terme l’escaneig 3D durant sis llargues nits. A fi singulars que existiren o encara existeixen al barri, i en els quals es posa de manifest la seva de poder captar la textura real de les restes arqueològiques, fou necessari il·luminar amb rellevància patrimonial a través del temps i el seu paper destacat en la història de Barcelona. llum artificial tot el perímetre. Per aconseguir-ho, s’hi van instal·lar més de 60 punts de Novament, la informació es proporciona en un format de fitxa, en la qual es fa constar el nom llum difosa. de l’edifici, la cronologia, l’estat (si encara existeix o no), un breu text historicodescriptiu i, En paral·lel a aquest procés, ateses les característiques geomètriques de l’espai, finalment, un enllaç a laCarta arqueològica de Barcelona, si escau. les particularitats de l’entorn, el difícil accés a algunes àrees i la complicada morfologia d’alguns elements, el jaciment del Born va ser escollit per fer-hi una prova pilot pionera a l’Estat espanyol amb la tecnologia Scanner Freestyle3D de FARO. El Freestyle3D és un escàner portàtil d’alta qualitat i precisió (menys d’1,5 mm) que es fa servir per cobrir àrees 3. La tecnologia de difícil accés o espais estrets de fins a 8 3m . Aquesta prova pilot serví per demostrar la bona compatibilitat entre els dos sistemes d’escaneig. 3.1. El plantejament inicial 3.3. L’optimització de les dades L’objectiu de l’aplicació és fer accessibles els continguts i materials obtinguts a partir de la documentació i la recerca duta a terme al jaciment del Born al llarg dels anys per La digitalització amb l’escàner làser terrestre Focus3D de FARO va permetre obtenir diversos equips i especialistes. un altíssim nombre de punts de la superfície de tot el jaciment, amb una precisió de menys Amb el rigor com a pauta fonamental a l’hora de prendre decisions estètiques, de 2 cm de separació. Es va crear un flux de treball a mida per poder planificar, executar tècniques i de continguts, s’ha buscat l’equilibri entre un format que pot interessar més els i processar la immensa quantitat de dades que l’escàner havia generat: un total de 22 Gb usuaris amb un perfil científic i un format adreçat al públic general. d’informació comprimida, obtinguda a partir de 252 estacionaments làser, que van

L’aplicació Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 114 / 115 proporcionar un núvol de punts amb més de 1.950 milions de punts útils. Alhora, se n’obte- nia la textura mitjançant fotografies de 360º, que es van haver de processar per igualar-ne 4. L’equip el color. Tota aquesta informació formà una malla 3D d’un pes gegantí, reduïda fins a un 0,03% per fer-la accessible des d’un dispositiu mòbil, gràcies a l’aplicació. Aquest projecte fou plantejat i realitzat per tècnics d’El Born Centre de Cultura i A partir dels nous estudis de les façanes de les cases del jaciment que es van dur a Memòria i del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona, així com per professio- terme per a aquesta aplicació, s’actualitzà la zona corresponent del model 3D existent de nals dels camps de la recerca històrica i arqueològica i de la tecnologia. El treball en equip i la Barcelona del 1700. A més, s’optimitzà per tal que, per primera vegada, l’usuari pogués la interdisciplinarietat van fer créixer la idea original del projecte i l’enriquiren notablement, navegar-hi lliurement, ja fos des de qualsevol lloc del món o bé caminant pels carrers de la cosa que possibilità unes expectatives futures que el converteixen en un dels eixos de Barcelona actual amb una experiència geolocalitzada. treball fixos d’ambdós centres municipals. Al llarg de més d’un any es treballà per definir el contingut del projecte i la forma de mostrar-lo al públic. Es prengué consciència de la potencialitat del jaciment com a motor del projecte i, alhora, de les limitacions que fixa la capacitat d’un suport determinat en el 3.4. La programació de l’aplicació qual abocar tot allò que es vol, i de la necessitat de gestionar i classificar d’una determinada manera la documentació d’arxiu i l’arqueològica per tal de ser més efectius en l’estudi L’aplicació plantejà grans reptes pel que fa a la programació: d’una banda, disposà- dels paraments i dels materials. Així, doncs, la nostra voluntat fou oferir un projecte rigorós vem d’una gran quantitat de continguts i dades que calia estructurar de manera intuïtiva, des del punt de vista històric, sense que deixés de ser entenedor i atractiu. i, de l’altra, d’un model 3D del jaciment i d’un model 3D del barri de la Ribera que s’havien A l’entorn d’aquest equip principal hi treballà un gran nombre de professionals que de poder explorar fent ús del GPS. L’eina havia de ser accessible per al màxim nombre de van fer possible la concreció del treball previ: els professionals que dugueren a terme un dispositius, tauletes i mòbils, i per als sistemes operatius Android i iOS. A més, calia que escrupolós escaneig del jaciment, mil·límetre a mil·límetre, i els tècnics programadors. l’experiència de l’usuari fos fluïda en navegar pels diferents apartats i que els temps de Per tal de donar forma als continguts de l’aplicació, la productora Creueta 119 coordinà un resposta fossin mínims. Per aquest motiu, es van crear diversos sistemes de compressió equip format per més de 12 professionals de diverses disciplines, entre els quals trobem de dades utilitzant mòduls natius i de tercers, com ara Unity. programadors, dissenyadors d’UI/UX, modeladors 3D, texturitzadors i tècnics d’escaneig S’integrà Unity dins l’aplicació per tal que fos transparent per a l’usuari i els diferents 3D. Tots ells foren necessaris per tal de facilitar la interpretació del jaciment i fer-lo més mòduls poguessin comunicar-se entre ells per intercanviar informació, carregar continguts accessible. i recollir inputs de navegació. Tanmateix, el projecte no s’hauria pogut plantejar en aquell moment si no hagués Amb l’objectiu que la visita geolocalitzada fos el més precisa possible, i acceptant les li- estat per la feina de tots els historiadors, arqueòlegs, restauradors, documentalistes, mitacions pròpies del sistema GPS (que preveu un marge d’error de precisió de 6 a 12 metres), arquitectes i dissenyadors que treballaren en i per al jaciment del Born i per l’anomenat s’establí un mètode de triangulació basat en les xarxes Wi-Fi ubicades a la ciutat. Projecte Born, previ a la creació d’El Born Centre de Cultura i Memòria. Sense llur recerca, coneixement i treball, el nostre esforç de síntesi no hauria estat possible. 3.5. Accés a l’aplicació elborn3d.cat

L’aplicació es pot descarregar, de manera gratuïta, des dels mercats propis de cada sistema operatiu, i també se’n pot trobar una versió adaptada per a PC al web del centre.

L’aplicació Barcelona 1700: del jaciment al barri de la Ribera — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 116 / 117 Bàrcino 3D Carme Miró Alaix Paraules clau: Servei d’Arqueologia de Barcelona Bàrcino, reconstrucció 3D, model procedimental, georeferenciació, MDT, GIS [email protected]

Marc Hernández Güell [email protected]

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 118 / 119 En el marc del Pla Bàrcino, s’ha creat una aplicació virtual per donar a conèixer la colònia 1. Presentació. El Pla Bàrcino romana: Bàrcino 3D, per a la qual s’ha escollit el marc cronològic de finals del segleiii -segle iv, moment en què la ciutat va patir una profunda L’interès pel passat romà de Barcelona és ben palès. N’és una mostra el Pla Bàrcino, transformació. un programa impulsat per l’Ajuntament que des de l’any 2012 vetlla per la recuperació i la Cal destacar que la maqueta recreada recull el treball científic dut a terme al llarg d’un centenar difusió de la ciutat romana. L’objectiu principal del Pla és impulsar una gestió creativa del d’anys per un gran grup d’arqueòlegs, historiadors patrimoni arqueològic romà de Barcelona per tal que pugui contribuir de manera positiva i epigrafistes, entre altres professionals. El punt a satisfer les necessitats actuals de la societat barcelonina. Les línies d’actuació principals de partida ha estat la documentació generada arran de les excavacions arqueològiques i els estu- són les excavacions, la recerca, la documentació i la museïtzació d’espais i, és clar, projec- dis patrimonials efectuats, així com els diversos tes digitals com ara Bàrcino 3D. Totes les línies de treball del Pla volen acostar el patrimoni treballs de recerca que s’han publicat arreu en re- de Bàrcino a la ciutadania, perquè el valori i en pugui gaudir. Hi ha un gran interès per lació amb la Barcelona romana. Es parteix, doncs, d’un treball científic, amb unes dades precises que interactuar amb els barcelonins i fer un treball proactiu cap a la descoberta del seu passat, han estat complementades amb dades obtingudes tant pel que fa a l’espai construït i transformat com a la societat que hi vivia i el va fer tal per comparació i paral·lels amb altres ciutats com ara el podem recuperar, tot i que de forma discontínua i fragmentada. romanes contemporànies de Bàrcino, alhora que amb el coneixement dels tractats i de l’urbanisme Un projecte de pes dins del Pla Bàrcino és l’anomenat SmartBàrcino, que té com a d’aquell moment. Tot plegat ha permès generar un objectiu principal obtenir un mapa intel·ligent de la ciutat romana de Barcelona, de manera model ideal fet segons els estudis i els coneixe- que esdevingui una eina tecnològica eficaç, que permeti al gran públic gaudir de manera ments de l’arqueologia i l’arquitectura romanes, tot creant hipòtesis sobre els aspectes de la interessant i entretinguda de l’arqueologia romana de la ciutat. L’SmartBàrcino es vol orga- ciutat que encara ens són desconeguts. nitzar a partir de dos grans eixos: d’una banda, com a potent eina web, concebuda per tal Per poder abordar la recreació tridimensional de ser modèlica en la difusió del patrimoni arqueològic, i, de l’altra, com a font de creació dels diferents elements arquitectònics de forma massiva, s’ha requerit la realització d’un model d’una família d’aplicacions per a tauletes i telèfons intel·ligents pensades per satisfer les procedimental. El modelatge procedimental per- necessitats de diferents públics, des del turista curiós fins a l’especialista, passant pel met reconstruir tots els elements de la ciutat que públic familiar. Pel que fa al web, aquest ha de permetre als usuaris fer un recorregut per no es coneixen, gràcies a l’aplicació de normes que estableixen un rang d’aleatorietat plausible espais visitables i no visitables de Bàrcino, així com tenir accés a l’hemeroteca, a reproduc- als elements desconeguts. cions virtuals, a vídeos o a entrevistes, entre altres materials, cosa que ja s’ha iniciat amb el web del Servei d’Arqueologia de Barcelona. També ha de permetre la reconstrucció virtual de les quatre domus més conegudes de la colònia, que ara es poden veure a l’espai Domus Avinyó i aviat estaran disponibles al web del Servei. La primera aplicació duta a terme en aquest marc és la que avui presentem, Bàrcino 3D.

https://vimeo.com/110559849

Bàrcino 3D — Carme Miró i Alaix i Marc Hernández Güell I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 120 / 121 2. Bàrcino

La colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino va ser fundada ex novo per l’emperador Octavi August en el marc de la reorganització de l’Imperi, a finals del segle i aC. Aquesta ciutat va néixer molt petita, però amb una clara vocació administrativa i econòmi- ca. Al llarg del temps, la ciutat es va desenvolupar fins a esdevenir la Barcelona actual. La representació de l’espai urbà al llarg del temps és un dels objectius més importants dels arqueòlegs que treballen en una ciutat: veure com evoluciona i canvia, i dibuixar-la a mesura que avança la recerca, des dels orígens fins a l’actualitat. Sovint, però, la manca de moltes de les dades dificulta aquest dibuix, per la qual cosa s’han de buscar models paral·lels. És per això que les noves tecnologies ajuden cada vegada més a la representació dels diferents moments en què evoluciona un espai, concretament l’espai urbà. Com ens explica Henry Galinié: «Par commodité de langage ou de pensée, nous prêtons souvent à La Ville une personnalité et un destin. Les métaphores dont nous faisons usage la dotent d’une tête, d’une épine dorsale, de membres, d’un cœur, d’artères. À partir de là, La Ville peut naître, grandir, affronter des épreuves, parfois mourir, encore qu’Elle soit généralement éternelle, car nous ne menons pas à son terme la logique du vivant. Ainsi La Ville agirait, serait dotée d’autonomie. Or, il y a là un contresens essential. Chaque ville résulte de ce que les sociétés qui se sont succédé on fait pour répondre à leurs besoins Vista general de la colònia Bàrcino de l’aplicació Bàrcino 3D. comme pour exprimer les valeurs de leur temps».1 A l’hora de fer una reconstrucció virtual de Bàrcino, vàrem reflexionar sobre quin moment de la ciutat volíem representar, ja que, com a ésser viu que és, la ciutat canvia i es remodela. Es va considerar que el millor moment podia ser a l’entorn de la segona meitat 3. El projecte del segle iii dC, una època de grans transformacions urbanes com foren la construcció del segon recinte emmurallat, amb 76 torres i 4 portes, l’enderroc d’un edifici termal de la por- Com ja s’ha dit, Bàrcino 3D és una aplicació virtual que, a partir de la recerca histori- ta de mar i l’encerclament d’unes segones termes amb un cos afegit a la muralla, anome- coarqueològica, vol donar a conèixer la colònia romana entre finals del segleiii i el segle iv nat castellum, o la remodelació de les domus, cosa que va comportar parcialment un canvi als barcelonins i a tothom que tingui interès pel passat de la nostra ciutat. en la trama urbana per l’ampliació de l’espai privat a costa de l’espai públic. El primer objectiu del projecte era obtenir una reconstrucció de la ciutat i el seu entorn en el moment en què va finalitzar la construcció del segon recinte defensiu. Calia, per tant, fixar un moment clar per no incórrer en errors. Al llarg de més de 300 anys, la ciutat es va transformar, i en aquest cas concret va canviar força, tant pel que fa a la planta com al territori. Bàrcino 3D ha estat un important banc de proves dirigit des de l’Administració pública municipal que ha comptat amb la participació d’especialistes de diverses bran- ques, d’universitats i d’empreses privades. En un primer moment, es va recopilar i analitzar exhaustivament la documentació existent per procedir a la investigació del que calia per 1 H. GALINIÉ, «Preface», D. BISSON, Villes en représentation, Tours, 1995, p. 7. arribar als objectius proposats. Per a aquesta restitució virtual va ser necessària una

Bàrcino 3D — Carme Miró i Alaix i Marc Hernández Güell I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 122 / 123 investigació sobre l’ocupació del territori, no només de la ciutat, sinó de la zona d’influència D’altra banda, des de l’inici del projecte, un dels trets que volíem destacar era la rela- entre els deltes del Llobregat i el Besòs. ció constant, al llarg de l’aplicació, entre Bàrcino i Barcelona. Això s’ha aconseguit amb una Un cop fet això, es va decidir la metodologia que calia emprar. Es va treballar en funció que permet fusionar en una mateixa imatge la ciutat romana, situada a l’esquerra de diferents fronts: d’una banda, georeferenciant les dades conegudes; de l’altra, buscant la pantalla, i la ciutat actual. Aquesta idea es reforça amb una pantalla en la qual es pot veu- paral·lels de tot el que ens mancava perquè no disposàvem de la informació arqueològica. re la colònia des de diferents punts d’interès de l’actual Barcelona, com ara El Born Centre Així mateix, es van dibuixar els alçats de les estructures més singulars de la ciutat per de Cultura i Memòria o la torre de Collserola, sense oblidar el camp del Barça. poder-les passar al model virtual, especialment la muralla, amb les seves quatre portes L’aplicació es divideix en cinc grans seccions: el territori, la ciutat, la història, les i els més de cinc tipus documentats de torres, per a la qual cosa es van individualitzar les rutes proposades i una galeria fotogràfica de les diferents intervencions arqueològiques 76 torres existents. dutes a terme a la ciutat i del material recuperat. Pel que fa a l’apartat d’història, trobareu una línia cronològica en què s’assenyalen diversos fets importants en relació amb Bàrcino i l’Imperi romà, acompanyada de diferents pestanyes en les quals se’ns explica la fundació de la colònia, l’urbanisme, què és la centuriació, el comerç, les pedreres, les vil·les, l’aigua i l’aqüeducte, la mort, les intervencions arqueològiques, les domus, etc.

Dibuix de la restitució de l’escala per a l’aplicació Bàrcino 3D. (Il·lustració: Reinald González. Veclus) Fotografia de l’escala al pas de ronda de la muralla romana. (Foto: Martí Fradera)

Imatge de la reconstrucció virtual del triclini de la domus d’Avinyó. (CENTUM)

Bàrcino 3D — Carme Miró i Alaix i Marc Hernández Güell I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 124 / 125 En aquest apartat també podeu trobar un glossari amb els diferents termes llatins i els Pel que fa a la planta interior de la ciutat, s’ha utilitzat la planta publicada per Julia personatges importants que s’esmenten al llarg de l’aplicació, ordenats alfabèticament. Així Beltrán de Heredia3 i Emili Revilla, a partir de la qual s’ha anat treballant la distribució mateix, hi ha una pestanya on se’ns explica el projecte. Pel que fa a les rutes, se’n proposen interna de la ciutat, mantenint-ne el eixos proposats i la ubicació del fòrum. tres: una de general, una altra per a la muralla de Bàrcino i, finalment, la de l’aigua a la ciutat. Sempre que ha estat possible per l’existència de dades arqueològiques o documentals, Quant a la jerarquització de l’aplicació, podem assenyalar que s’ha treballat a tres s’ha mantingut tota la informació georeferenciada. Així, es poden superposar els diferents escales diferents per poder donar una visió global de l’espai. D’una banda, l’escala territori- elements històrics arquitectònics i les restes encara existents sobre el model. Les imatges al, tot l’ager de Bàrcino des del Llobregat fins al Besòs, des de Collserola fins al mar. D’altra panoràmiques interactives permeten il·lustrar i emfasitzar aquesta correspondència. banda, l’escala urbana, que ha servit per reconstruir la ciutat pròpiament dita, amb els Així mateix, s’ha volgut mantenir en tot moment la relació entre passat i present carrers que la creuen i la muralla que la delimita. per veure de quina manera la ciutat ha anat evolucionant des de la colònia romana fins als nostres dies i quines són les traces que encara perduren en l’actual urbanisme bar- celoní, que ve donat per la planificació de la primera ciutat. Això ens aporta una visió del que ha sobreviscut, però també del que no s’ha conservat o del que ha evolucionat i s’ha transformat. Es crea, per tant, un lligam entre el que va ser i el que és, i l’usuari sempre pot tenir present on es troba, malgrat que estigui navegant per la Bàrcino del segle iii. Aquesta possibilitat de veure l’abans i l’ara de la ciutat facilita la comprensió de l’evolució de l’espai urbà i la consciència de com ha estat transformat. Així, ens podem situar enmig del fòrum i adonar-nos que actualment és la plaça Sant Jaume; o, situats a l’actual plaça Nova, podem veure-hi una de les portes d’entrada més ben conservades de la ciutat, per on entrava l’aqüeducte desdoblat fins arribar al gran dipòsit que hi devia haver a tocar del temple d’August, del qual es conserven quatre columnes que es poden contemplar a l’actual seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís, número 11.

4. Model procedimental

Imatge d’un dels carrers de Bàrcino. Bàrcino 3D, recreada per WASABI. Atès que no disposàvem de dades de tota la ciutat, només d’informacions fragmen- tades, que és el que caracteritza la dada arqueològica, es va decidir fer un model procedi- I, per finalitzar, l’escala arquitectònica, on s’han individualitzat els edificis coneguts mental per tal de poder reconstruir la part de Bàrcino que no coneixíem però que no volíem arqueològicament, especialment la muralla i les seves portes. inventar sense una base rigorosa i científica. A l’hora de planificar l’escenari territorial, s’ha superposat el model digital del terreny Per a la realització del model procedimental calia tenir la documentació base en for- (MDT) de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), de 15 metres de resolució, mat vectorial, per la qual cosa es va haver de vectoritzar la informació disponible en format amb un nou model creat a partir de les recerques arqueològiques del paisatge i la línia de ràster i convertir així els elements en línies o polígons. costa del segle iii dC.2

2 MDT que es va elaborar per a altres treballs del Servei d’Arqueologia de Barcelona, fet per Álex Moreno (ATICS) 3 J. BELTRÁN DE HEREDIA, 2013. «Barcelona, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: a partir de les corbes de nivell de planimetries antigues. una urbs en transformació». Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, núm. 9.

Bàrcino 3D — Carme Miró i Alaix i Marc Hernández Güell I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 126 / 127 Així, el model procedimental es va elaborar amb el suport del Servei d’Arqueologia per a mòbils intel·ligents, i també es pot descarregar des del web del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Es va treballar únicament la Bàrcino intramuralla en el moment en què va de Barcelona (http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona). També se’n pot finalitzar la construcció de la muralla baiximperial, cap a finals del segleiii dC. disposar d’una versió per a ordinadors. Es troba en tres idiomes: català, castellà i anglès. El mètode procedimental consisteix en la projecció dels polígons en format vectorial sobre el terreny per, seguidament, aplicar-los una norma; és a dir, un seguit de funcions en llenguatge de programació Python, a partir de les quals es construeix el model segons els paràmetres preestablerts. A partir de la planta típica d’una illa de cases, es va dissenyar una 6. El futur programació per tal de parcel·lar la ciutat i poder assignar aleatòriament la tipologia d’edificacions (la mida de les cases, si tenien o no tenien pati, la situació de portes i finestres, etc.). Aquesta és la primera aplicació realitzada, però no volem que sigui l’última. D’altra Per a la construcció del model es van elaborar un total de 22 normes, amb l’objectiu banda, s’ha treballat de manera que si hi ha canvis en relació amb noves dades i recerques, de modelar cadascun dels elements, i més de 50 textures diferents que, combinades amb sigui fàcil incorporar les novetats un cop hagin estat verificades per la comunitat científica. diversos colors, van donar el producte final. Cal destacar, per exemple, la recerca que s’està duent a terme sobre el temple d’August. A l’aplicació, s’ha dibuixat seguint la tradició historiogràfica, tot i que se n’han canviat les mides que la historiografia havia solidificat, ja que, gràcies al dibuix del model digital del terreny, es va poder comprovar que era impossible que un temple amb les mides proposa- 5. L’equip des es pogués mantenir dret. Per això es van canviar les mides del temple, en espera que s’avanci en la recerca pel que fa a la seva orientació. Bàrcino 3D és el resultat del treball d’un equip multidisciplinari, format per moltes En aquests moments s’està treballant en una publicació digital que complementarà persones que hi han abocat la seva experiència des de les seves pròpies àrees de conei- l’aplicació i que s’adreça especialment a les escoles i a tothom que vulgui utilitzar l’aplica- xement. Liderat des del Servei d’Arqueologia de Barcelona, dins del marc del Pla Bàrcino, ció com a eina pedagògica. juntament amb el Departament de Sistemes de l’Institut de Cultura de Barcelona, pel que fa a la modelització ha comptat amb el Laboratori de Modelització Virtual de la Ciutat de la Universitat Politècnica de Catalunya, sota la direcció de Pilar García Almirall, i amb l’esforç de Juan Corso i Jordi Casals. Reinald González ha proporcionat un gran suport en l’elaboració dels models i la validació de les dades històriques i arqueològiques, així com Lluís Domingo en el disseny i Lola Ángeles en l’elaboració dels continguts. També hem tingut la sort de treballar amb diferents investigadors que hi han col·laborat de forma desinteressada i ens han donat tot el seu suport, com el Dr. Santiago Riera i el Dr. Ramon Julià, que han treballat l’evolució de la línia de costa i el paleopaisatge; el Dr. Josep Maria Palet, en relació amb l’estructuració del territori, i el Dr. Héctor Orengo, amb qui compartim anys de recerca i il·lusió per anar reomplint alguns dels buits de coneixement que tenim. Finalment, dir que són diverses les persones que no citem i que han estat indispensa- bles en diferents moments del procés de treball, especialment tots els arqueòlegs i historiadors que han estudiat el passat de la nostra ciutat, sense els quals hauria estat impossible fer aquesta ciutat virtual. L’aplicació es pot descarregar, de manera gratuïta, des dels mercats propis de cada sistema operatiu. Hi ha una versió per a tauletes digitals i una altra

Bàrcino 3D — Carme Miró i Alaix i Marc Hernández Güell I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 128 / 129 La recuperació Marta Fàbregas de la muralla Espadaler Atics, SL medieval i moderna [email protected] de Barcelona: intervencions Miquel Gea Bullich Actium Patrimoni Cultural, SL arqueològiques [email protected] i representació Mikel Soberón virtual Paraules clau: Rodríguez Carta arqueològica de Barcelona, dades obertes (OA), cartografia antiga, fortificació moderna, ciutadella borbònica, barri de pescadors [email protected]

I Simposi Internacional d’Arqueologia del Born CC. 2015 130 / 131 Les importants intervencions arqueològiques dutes a terme a la muralla medieval i moderna de 1. Introducció Barcelona han aportat moltes dades sobre l’estructura defensiva de la ciutat, i consegüentment sobre la societat i les persones que en feien ús. En En ple segle xxi, ningú posa en dubte la importància de ser present en el món virtual aquest article en presentem dos exemples d’exca- i global. Així, els professionals que treballem en l’àmbit de la recerca històrica i, com és el vació, amb els estudis documentals i cartogràfics que els acompanyen i els donen sentit històric. nostre cas, en l’obtenció de noves dades arqueològiques, no en podem quedar al marge. És Al mateix temps també presentem la Carta indispensable, i fins i tot hauria de ser obligatori, posar tota la informació arqueològica que arqueològica com a eina de sistematització de la generem a l’abast de tothom, facilitant-ne l’accés fàcil, àgil i lliure a través d’un sistema informació que s’obté a través de les intervencions arqueològiques i, a més, com a plataforma que des de fa uns anys s’usa arreu, en diversos projectes científics, i que s’anomenaopen d’investigació i difusió dels seus resultats que access (OA).1 facilita visions diverses gràcies a l’ús de les noves Amb aquest objectiu va néixer la Carta arqueològica de Barcelona, una eina tec- tecnologies. nològica desenvolupada en els darrers 5 anys que permet estructurar i difondre tota la informació procedent de les intervencions arqueològiques realitzades a la ciutat. Cal recordar que durant la dècada dels noranta del segle xx i els primers anys del segle xxi, el districte de Ciutat Vella especialment, però també tota la ciutat en general, va experimentar un procés urbanístic que va acabar provocant l’obertura d’una bona part del subsòl. Gran quantitat de la informació que generaren aquestes intervencions arqueològiques, a excepció d’alguns casos que despertaven més interès, anà quedant oblidada als arxius de les administracions. Actualment hi ha més de 3.500 elements arqueològics referenciats, que a través de la Carta podem presentar en xarxa com a open access i, el que és més important, obrir-los a noves formes d’explotació, com les que veurem al final del present article. La Carta conté tant la informació textual com la cartogràfica de cada element i ambdues queden relacionades a través d’un sistema d’informació geogràfica. Es tracta no només d’un armari per guardar-hi tota la informació existent (s’hi adjunten els arxius de les memòries tècniques), sinó també d’un contenidor intel·ligent que actua com a plataforma de recerca i difusió. És per això que l’usuari no només pot consultar tota la informació, sinó que també la pot exportar en diferents formats (xls, kmz, etc.). La Carta té com a objectiu allotjar la informació procedent d’un únic jaciment, la ciutat de Barcelona, que té com a límits el terme municipal actual. És, doncs, un jaciment extens, de poc més de 100 km2, amb restes que van des de l’Epipaleolític fins a estructures del seglexx . Per tal d’homogeneïtzar la informació i així facilitar el treball de cerca,2 s’han creat uns tesaurus específics d’acord amb les característiques intrínseques de Barcelona. És a

1 La principal característica de l’open access és que l’aprofitament del coneixement procedent de l’àmbit de l’educació i la ciència, avaluat per experts, que s’ha fet públic i s’ha produït amb fons públics, és lliure (també en el senti de gratuït) per a tothom. Habitualment, els articles en accés obert es troben sota llicències com ara les Creative Commons, com és el cas de les memòries i altres documents amb autoria que es troben enllaçats a la Carta arqueològica de Barcelona. 2 Gràcies a la sistematització de la informació, la troballa de paral·lels en les restes arqueològiques existents esdevé una tasca molt més fàcil, àgil i segura.

La recuperació de la muralla medieval i moderna de Barcelona: intervencions arqueològiques i representació virtual — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 132 / 133 dir, pel que fa a la cronologia tenim etapes que històricament marquen fites dins la història La primera se situa al sector central de la façana marítima. Com bona part de de la ciutat, com per exemple la construcció del primer recinte emmurallat medieval Barcelona, és una zona fruit de la superposició d’estratigrafies, resultat de l’acumulació (1285) o bé el final de la guerra civil catalana (1472). I quant a la tipologia, també trobem d’èpoques i moments històrics. A aquesta acumulació material, s’hi ha afegit encertada- conceptes específics, com l’esplanada, un element que formà part de la fortificació de la ment l’element humà d’acord amb la frase escrita al segle xviii pel cronista Narcís Feliu ciutat en època moderna. Aquests tesaurus són incrementables, de manera que a partir de la Penya i tantes vegades citada «les ciutats no les componen les pedres sinó els seus de les intervencions realitzades s’hi poden incloure nous conceptes documentats, ja que habitants»,3 com un reclam a superar la mera descripció de les restes materials. I és que, la base de dades està pensada per poder incorporar-hi canvis sense que n’afectin els malgrat la tossuderia dels arqueòlegs, no són les ciutats les que canvien, sinó les societats resultats ni el funcionament. que les construeixen i que de manera continuada les transformen. Però no hi ha manera A partir d’aquí, l’objectiu inicial ha estat el d’ordenar i visualitzar tota aquesta infor- d’entendre l’espai urbà sense tenir en compte la interrelació dels dos elements, l’espai i mació damunt d’un mapa. El SIG ens permet relacionar-la amb una entitat geogràfica, que la interacció humana al llarg del temps.4 I és aquest espai temporal el que ens situa de queda representada per l’àrea on s’ha dut a terme la intervenció arqueològica i que, a més, manera necessària en el pla de la diacronia. Com a exemple d’aquesta podem esmenar i està georeferenciada i, per tant, es pot visualitzar en la diferent cartografia que tenim al completar la frase de Narcís Feliu de la Penya amb l’original escrit un mil·lenni abans per nostre abast: l’ortofotomapa de l’ICC, el parcel·lari de la ciutat, l’OpenStreetMap, etc. sant Isidor de Sevilla: «Nam urbs ipsa moenia sunt, civitas autem, non saxa, sed habitato- Seguidament, presentem dues intervencions arqueològiques que han aportat una res vocantur».5 És a dir, que també les pedres, la materialitat, són ciutat. informació molt valuosa per a la història de la ciutat i, més concretament, per a l’estudi El conjunt d’intervencions arqueològiques exemplifiquen la necessitat d’incorporar de les muralles modernes. Ambdues han proporcionat una sèrie de conceptes i materials la perspectiva diacrònica en l’estudi de la ciutat. Amb tot, cal assenyalar que aquestes cartogràfics que han enriquit enormement laCarta . intervencions no han vingut motivades per cap planejament previ que no fos l’aprofitament immobiliari d’un dels darrers indrets «buits» que restaven a Barcelona. D’això se’n deriven unes actuacions, una consideració i una valoració de les restes un xic erràtiques o gairebé Situació d’ambdues intervencions en el plànol de J. Cardoso l’any 1760. (Cartografia: À. Moreno / Atics, S.L.) contradictòries.

2. Canvis i permanències en el sector central de la façana marítima de Barcelona

En la configuració d’aquest espai, hi intervingueren una notable quantitat de factors, entre els quals voldríem destacar-ne dos. Certament antic, però de gran transcendència posterior, fou el programa urbanístic dissenyat per Pere I de Catalunya-Aragó entre els anys 1207 i 1210 i continuat pel seu fill, Jaume I. Deixant de banda altres consideracions, d’aquest esquema se’n va derivar una façana marítima tripartida amb els flancs urbanitzats

3 Reproduïda moltes vegades, encapçala una obra de gran entitat, com: A. GARCIA ESPUCHE, La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles xiv a xviii). Barcelona, 2009, p. 15. 4 H. GALINIÉ, Ciudad, espacio urbano y arqueología. València, 2012, p. 53 i seg. 5 ISIDOR DE SEVILLA, Etimologías. Madrid, 2004, p. 1058.

La recuperació de la muralla medieval i moderna de Barcelona: intervencions arqueològiques i representació virtual — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 134 / 135 6 El baluard de Migdia, un exemple i el centre reservat a la Corona. El segon factor correspondria a les modificacions de la de «convivència» entre patrimoni i creixement urbanístic. línia de platja que provocà la construcció del primer moll l’any 1439, i sobretot la construc- (Foto: M. Soberón) ció del segon a partir de 1477, al costat del que avui és l’estació de França. Sobre aquest sorral generat per les obres del moll, es desenvolupà la principal ac- tuació urbanística dels inicis de l’època moderna, la muralla de Mar. Si bé la historiografia ha volgut veure en Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic el principal impulsor de la fortificació de la marina barcelonina, ja de ben antic i sense la intervenció de la Corona apareix esmentada la possibilitat de construir un baluard al sector del port, el futur baluard de Migdia. Així, l’any 1515 s’apunta que «per la defensió dela dita ciutat en la marina de aquella en lo spai que es entre la torre nova y lo moll fos fet un baluard ab lo qual se pogués defensar tota la marina, així vers lo spero de levant e vers lo monestir de framenors».7 Per tant, podríem dir que aquesta primera fase de fortificació, a la qual corresponia el baluard de Migdia i algunes obres a l’esperó de llevant, se situava dins un projecte estrictament municipal, mentre que les obres engegades a partir de 1435, incenti- vades i ordenades per Carles I, i posteriorment per Felip II, responien al programa polític i estratègic de la monarquia. Els elements que actualment coneixem des del punt de vista arqueològic en el sector central de la façana marítima són el baluard de Migdia —iniciat l’any 1527—, la muralla —a partir de 1535—, i els voltants del portal de Mar. El baluard de Migdia, element destacat dins aquest conjunt i conservat avui en dia, presenta un format de baluard pla de planta quadrada, amb una cara de 35 metres i uns flancs de 15 i 40 metres, respectivament. Des del punt de vista constructiu, mostra un aparell de carreuons amb dos fonaments diferenciats, fets amb encofrat. Al seu interior es van construir dos magatzems per guardar-hi la pólvora i altres forniments d’artilleria.8

Recapitulant, doncs, el programa constructiu de la muralla de Mar suposa el tan- cament definitiu de la banda de marina de Barcelona. L’impacte urbanístic no va deixar indiferents els barcelonins. D’una banda, la nova muralla suposà l’arrasament d’un conjunt de cases al carrer de les Polleres, fet que generà un llarg plet en relació amb les indemnit- zacions. D’altra banda, en l’oposició de la ciutat a la construcció de la muralla s’ha volgut 6 A. CUBELES, F. PUIG, «La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona». Drassana. Revista del Museu Marítim, 11 (2003), p. 50-61. veure la defensa dels interessos privats de les elits dirigents; en concret, dels immobles de 7 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA (AHCB), Reg. de deliberacions, 1B.II-42, f. 16r. què disposaven i que perdrien valor si es construïa una muralla davant. Sense menystenir 8 AHCB, op. cit., 1B.II-51, f.16v. Aquests magatzems encara no ha estat localitzats arqueològicament, malgrat les darreres intervencions fetes. aquesta raó, pensem que se n’hauria de considerar una altra. I és que la muralla de Mar

La recuperació de la muralla medieval i moderna de Barcelona: intervencions arqueològiques i representació virtual — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 136 / 137 Les barraques de pescadors suposava sobretot l’anul·lació del principal espai de representació del poder ciutadà durant l’excavació de l’any 2012. i estamental (és a dir, el Consell de Cent i també la Generalitat), gestat a partir del segle xiv. (Foto: M. Soberón) D’una escena medieval oberta al mar, amb edificis de qualitat com la Llotja, el General i el porxo del forment o Hala dels Draps, es passava a un escenari tancat on únicament el portal de Mar recollia de manera molt limitada les aspiracions monumentals de la ciutat. Els pescadors es veieren especialment afectats per la construcció del nou recinte mural, ja que van perdre el tradicional accés directe a la platja. Aquest fet derivà en la cons- trucció, ja des de finals de seglexvi , d’un seguit de barraques a la platja, de les quals en coneixem amb cert detall unes vint-i-cinc, aixecades durant la primera meitat del segle xvii. El context dialèctic entre el Consell de Cent i la confraria de pescadors, juntament amb les troballes materials, obre un camp especialment ric per a la confrontació de fonts documentals i arqueològiques, sobretot a partir de les ordres d’enderroc d’aquestes barraques que dictava el Consell de Cent com a càstig pels suposats excessos que allí es cometien. Per tant, les fonts, especialment les arqueològiques, ens situen no en un conflicte d’«ordre públic», sinó en el veritable moll de l’os del problema: la complexa lluita entre confraria (tradició, costum) i Consell de Cent per la gestió, la fiscalització i, fins i tot, la tecnificació de la indústria pesquera.

Necessàriament de manera molt resumida, podem dir que a inicis del segle xix el portal de Mar i la seva rodalia continuaven essent un punt econòmic central de la ciutat. Això fa que no sigui estrany que el primer eixample de Barcelona es fes en aquest indret, formant l’únic espai neoclàssic de la ciutat i sortosament encara avui força ben conservat. Aquesta reurbanització té un element destacat: la construcció d’una nova muralla de mar. De manera equivocada, s’ha volgut veure una dicotomia entre la part urbana civil (porxos d’en Xifré, casa Colomer, és a dir, el pla de Palau) i la militar, representada per la nova muralla i el portal de Mar. Els documents ho deixen clar: no només el finançament eren comú, sinó que també ho era el disseny i l’execució.

La recuperació de la muralla medieval i moderna de Barcelona: intervencions arqueològiques i representació virtual — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 138 / 139 El resultat fou un programa únic en què la muralla va acabar sent no una mostra de la tossu- vam acabar visitant l’Archivo General de Simancas, on es guarden els originals de molts deria de la Capitania General, sinó una obra destinada a la «utilidad i el ornato público».9 dels plànols referents a la ciutadella borbònica de Barcelona. Per tal que la superposició fos Per acabar, també cal tenir en compte que les muralles arribaren a l’època contem- el més exacta possible, vam prendre referències que apareixien a la cartografia històrica porània. Fins al seu enderroc durant la segona meitat del xix, la fortificació del cinc-cents i que havien arribat fins als nostres dies, com ara l’església de Santa Maria del Mar, l’antic s’anà adaptant als nous temps. Primer, al ferrocarril, tal com es pot veure en els quarterons convent de Sant Agustí i els edificis de la fortificació que actualment encara es conserven: de mitjan segle xix o en el dibuix d’Alfred Guesdon.10 Segon i paral·lelament, a l’enllumenat l’Institut Verdaguer (antic palau del Governador), el Parlament de Catalunya (antic arsenal) de gas. L’any 1842 la fàbrica Gas Lebon s’instal·là a la Barceloneta i la distribució amb tubs i la capella castrense (capella de la fortificació). soterrats hagué de traspassar les fortificacions. La segona intervenció que va donar uns resultats espectaculars fou la realitzada entre els anys 2005 i 2006, i que va posar al descobert el portal de Sant Daniel. Els elements principals que configuraren històricament aquest sector de la ciutat foren, per ordre cro- nològic, el convent de Santa Clara, construït vers el segon quart del segle xiii; una part de la muralla d’època medieval que englobà l’esmentat convent a partir dels segles xiii-xiv; la ciutadella borbònica construïda durant la segona dècada del segle xviii; l’enderroc parcial d’aquesta gran fortificació a partir de 1868 per tal d’adequar l’espai com a jardí públic; la celebració de l’Exposició Universal de l’any 1888, i finalment la instal·lació, en part de la superfície dels jardins, del zoològic de la ciutat.

3. Estudi previ de la zona

De les importants estructures que havien ocupat aquella part del territori, només en restaven visibles, en el moment de la intervenció, alguns edificis de la fortificació bor- Exemple de digitalització d’un plànol històric. (Foto: M. Gea) bònica i de l’Exposició Universal de 1888. Era important, doncs, conèixer l’abast i el traçat aproximat de totes aquestes construccions de la manera més acurada possible per tal També vam superposar un plànol de les restes arqueològiques afectades per la d’identificar les estructures que, presumiblement, podien aparèixer en rases de només 80 cm construcció del col·lector del Bogatell a principis de la dècada de 1990. L’excavació de la d’amplada. rasa gegantina que havia de contenir el nou col·lector comportà la destrucció d’una part Així, vam pensar que una superposició de la planimetria històrica existent d’aquesta important de les restes de la muralla medieval i del pont d’accés i la porta de la fortalesa àrea sobre el plànol topogràfic actual11 proporcionaria una informació molt valuosa a l’hora borbònica, fet que va generar una important cicatriu en aquest patrimoni arqueològic d’interpretar i localitzar les possibles estructures arqueològiques conservades. de la ciutat. Miraculosament, només una desena de metres salvà les restes del portal de Si bé les superposicions planimètriques inicials les vam efectuar escanejant i digita- Sant Daniel d’aquesta destrucció, afavorida per les presses d’estar «a punt» per als Jocs litzant la planimetria històrica publicada en obres de referència com l’Atlas de Barcelona,12 Olímpics de 1992 i pel fet que, probablement, l’arqueologia medieval i moderna no gaudia en aquell moment del reconeixement actual. L’esmentada planimetria i diverses fotogra-

9 AHCB, Obreria, 1C.XIV-159/8. «Manifiesto de la Junta de Ensanche», 1840. fies, que ajuden a copsar la magnitud de la destrossa, foren l’única documentació que «es 10 M. GALERA et alii. Atles de Barcelona. Barcelona, 1982, p. 422 i 455. permeté» recollir. 11 Es va utilitzar programari CAD, eina que va facilitar la realització i el calibratge d’aquestes superposicions planimètriques. De manera paral·lela a l’estudi de la planimetria històrica, fou necessari efectuar una 12 La primera edició és de l’any 1972 (M. GALERA, F. ROCA, S. TARRAGÓ, Atlas de Barcelona. Siglos xvi-xx. Barcelona, 1972), si bé nosaltres vam treballar amb l’edició trilingüe de l’any 1982. «immersió» en la terminologia poliorcètica d’època medieval i moderna per tal d’interpre-

La recuperació de la muralla medieval i moderna de Barcelona: intervencions arqueològiques i representació virtual — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 140 / 141 tar correctament alguns dels elements i els termes militars representats als plànols, com ara revellín o medialuna, baluarte, camino cubierto o estrada encubierta, ángulo flanqueado, traviesa o caponera, per posar alguns exemples. A banda de la informació estrictament planimètrica consultada a l’Arxiu de Siman- cas, la consulta dels lligalls relacionats amb aquesta planimetria aportà altres informacions que proporcionaren dades importants que complementaven la informació obtinguda a través dels plànols. Vam poder posar llum a l’origen del plànol d’aquest sector de la ciutat sobre el qual l’enginyer d’origen flamenc Joris Prosper van Verboom dissenyà la fortificació borbònica que s’acabà construint un cop finalitzada la Guerra de Successió.13 Així, segons la documentació consultada, aquest plànol del sector de llevant de la ciutat fou aixecat per topògrafs militars al servei de Felip V arran de la petició del mateix Van Verboom per tal de dissenyar la ciutadella barcelonina. Per tant, ens mostra l’estat de la ciutat entre els anys 1714 i 1715 amb una precisió que, segons s’ha pogut constatar arran de la nostra interven- ció arqueològica i d’altres que han tingut lloc posteriorment, és molt alta. Finalment, pel que fa a la informació aportada per la documentació, fou de gran utilitat la descripció de les defenses de Barcelona que Van Verboom havia fet uns anys abans de construir la Ciutadella, curiosament mentre hi era captiu. Aquesta descripció,14 que havia quedat mig oblidada,15 ofereix també detalls que, posteriorment, han aportat llum sobre la configuració de la muralla a principis del seglexviii .

Portal de Sant Daniel en procés d’excavació. (Foto: M. Gea) 4. Els resultats de la intervenció La descoberta de les restes del portal de Sant Daniel motivà la seva excavació en exten- al parc de la Ciutadella sió, l’any 2006, impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona i el Servei d’Arqueologia de Barcelona. Aquesta intervenció oferí una mena de foto finish d’aquest sector clau en la defensa El seguiment arqueològic de les rases efectuades per a una nova xarxa d’aigües de la ciutat fins a la seva caiguda l’11 de setembre de 1714. A causa de la construcció de la freàtiques l’any 2005 permeté identificar tres trams de la muralla d’origen medieval i, Ciutadella i del fet que un dels gegantins baluards d’aquesta fortalesa envoltava aquest punt, especialment, el portal de Sant Daniel, destruït durant la Guerra de Successió (1701-1715). aquest escenari de la guerra es va cobrir amb terra i d’aquesta manera es va preservar per a la De la fortalesa borbònica de la Ciutadella n’identificàrem restes en més d’una trentena de posteritat l’estat final en què havia quedat un cop acabada la batalla: així, les barricades o de- punts (diversos travessos del camí cobert, parts de revellins, de baluards, de cortines, de senes de bales de canó trobades davant del portal i sobre el pont de Sant Daniel ofereixen un contraescarpes del fossat o de magatzems a prova de bombes, entre altres estructures) i, mut testimoni d’aquests fets cabdals per a la història de la ciutat i, per extensió, del Principat. finalment, també identificàrem set punts amb restes relacionades amb la construcció del Si bé la visió que obtinguérem fou la de l’últim moment d’utilització de les estructures a parc i/o amb l’Exposició Universal de 1888. principis del segle xviii, la intervenció arqueològica també aportà llum sobre l’evolució del portal des de la seva construcció, vers el segle xiv, fins a l’any 1715, quan s’enterrà dins d’un dels baluards de la Ciutadella. Irònicament, gran part de la destrucció de les cotes més altes del portal 13 M. GALERA, F. ROCA, S. TARRAGÓ, op. cit., 1982, 164. es produí durant l’enderrocament de la fortalesa borbònica i l’anivellament de la zona per a la 14 La publicà íntegrament Salvador Sanpere i Miquel a: S. SANPERE, Los terrenos de la Ciudadela, Barcelona, 1911, p. 5, i «Prueba I» als annexos. construcció del parc. D’aquesta última destrucció de les estructures medievals en són testimoni 15 M. GALERA, F. ROCA, S. TARRAGÓ, op. cit., 1982, 165. diverses restes de barrines utilitzades per tal de volar amb explosius part de les estructures.

La recuperació de la muralla medieval i moderna de Barcelona: intervencions arqueològiques i representació virtual — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 142 / 143 Gràcies als resultats de les intervencions arqueològiques i dels estudis documentals, cartogràfics i històrics que se’n desprenen, ens adonem que laCarta arqueològica no es pot quedar en un inventari, sinó que ha de servir de plataforma per al tractament d’aquesta informació tan preuada. De fet, la presentació de la informació té múltiples formes, tantes com punts de vista hi pugui haver. I, precisament, és gràcies a l’ús de les noves tecnologies que podem presentar la informació de diverses maneres amb la intenció de facilitar-ne la comprensió i, així, promoure estudis que fan créixer el coneixement històric de la ciutat, objectiu primordial de la investigació arqueològica.

Exemple d’agrupació de les dades a la Carta Arqueològica de Barcelona entorn d’un moment històric, en aquest cas, «1714. Arqueologia d’un setge».

Cal estar atents, doncs, a les noves tecnologies, ja que ofereixen un munt de possibilitats adients per millorar la investigació del nostre passat i facilitar la difusió dels seus resultats.

Dibuix en 3D de la muralla sobre topografia actual. (Cartografia: À. Moreno / Atics, s.l.)

Ja hem vist que la georeferenciació de la cartografia antiga s’ha treballat profunda- ment i extensament a les dues intervencions arqueològiques presentades i que, en el cas de la muralla moderna, ha donat bons resultats. I és per això que està en procés un treball de dibuix en 3D que permeti observar la ciutat actual emmurallada. Un altre exemple de difusió són les aplicacions que poden treballar un tema concret. Una d’elles,16 duta a terme amb motiu del tricententari del 1714, mostra la ciutat abans, durant i després de la Guerra de Successió, agrupant les restes arqueològiques de cada període. L’objectiu és poder explicar com es vivia a Barcelona en aquell moment històric a través de les restes arqueològiques.

16 http://cartaarqueologica.bcn.cat/monografics/1714

La recuperació de la muralla medieval i moderna de Barcelona: intervencions arqueològiques i representació virtual — Diversos autors I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 144 / 145 Barcelona, Xavier Tarraubella darrera mirada: Mirabet Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona un exemple [email protected] d’utilització de les tecnologies per a la divulgació històrica i documental Paraules clau: Barcelona, història urbana, divulgació històrica i documental, cartografia antiga, recurs digital multimèdia

I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 146 / 147 Barcelona, darrera mirada és un recurs digital multimèdia, elaborat per l’Arxiu Històric de la 1. Introducció Ciutat de Barcelona i el Departament de Sistemes d’Informació de l’Institut de Cultura de Barcelona, que vol oferir als ciutadans un producte de divul- Barcelona, darrera mirada és un recurs digital multimèdia, elaborat per l’Arxiu Histò- gació documental i històrica amb valor afegit. ric de la Ciutat de Barcelona i el Departament de Sistemes d’Informació de l’ICUB, que vol D’una banda, facilita la consulta i la visualit- zació d’un conjunt de plànols confeccionats per oferir als ciutadans un producte de divulgació documental i històrica amb valor afegit. l’arquitecte Miquel Garriga i Roca entre els anys Es tracta d’un producte que, al nostre entendre, aporta un seguit de valors en relació 1858 i 1860, la suma dels quals permet una visió amb la divulgació històrica i documental mitjançant les tecnologies de la informació: precisa i detallada del conjunt de la ciutat de Barcelona situat dins el perímetre de les muralles medievals que s’acabaven d’enderrocar. a) És innovador pel que comporta d’utilització de les tecnologies digitals per ajudar D’altra banda, explica diferents aspectes de la a interpretar i a divulgar el patrimoni documental. Potser estem més acostumats història de Barcelona de mitjan segle xix de manera amena i, alhora, rigorosa. Una ciutat en plena a experiències d’aquest tipus aplicades al patrimoni arquitectònic o artístic, però transformació, que iniciava la seva expansió urba- pràcticament no en coneixíem, en el nostre entorn més immediat, d’aplicades al na per tot el pla a partir del projecte d’Eixample. patrimoni documental. Amb imatges digitals d’alta resolució, amb textos, amb documents d’època, amb recorreguts b) Permet visualitzar, d’una manera molt clara, com la tecnologia es posa al servei del virtuals, amb narracions d’especialistes, amb patrimoni per facilitar-ne la divulgació, la utilització, l’explotació i la interpretació. diverses capes d’informació i amb la utilització c) És el resultat de la confluència de professionals molt diversos. En el seu desenvolu- d’eines multimèdia, es vol oferir accessibilitat a una cartografia fonamental per a l’estudi de pament, hi ha participat un ampli equip d’especialistes de disciplines diverses, tant l’evolució de la trama urbana de Barcelona i una de dins l’Ajuntament de Barcelona com de fora: arxivers, historiadors, documentalis- mirada polièdrica a un moment de la història en tes, tecnòlegs, informàtics, geògrafs, cartògrafs, arquitectes, dissenyadors gràfics, què la ciutat començava a canviar per sempre. productors d’audiovisuals, etc. Les seves aportacions i la sintonia i la implicació dels diferents equips en el projecte crec que han estat algunes de les claus de l’èxit del producte.

Amb aquest producte es pretenen dos objectius fonamentals: a) Divulgar l’existència i facilitar la consulta d’un conjunt de plànols originals coneguts com a «Quarterons Garriga i Roca», considerats documents cartogràfics fonamentals de la ciutat de Barcelona ja que representen, amb una gran precisió i detall, la seva forma urbana a mitjan segle xix. b) Explicar d’una manera amena i, alhora, rigorosa com era Barcelona en aquella època: una ciutat en plena transformació, encara circumscrita fonamentalment en el perí- metre de les muralles medievals, que iniciava la seva expansió urbana per tot el pla de Barcelona a partir del projecte d’eixample.

http://darreramirada.ajuntament.barcelona.cat

Barcelona, darrera mirada: un exemple d’utilització de les tecnologies per a la divulgació històrica i documental — Xavier Tarraubella Mirabet I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 148 / 149 Segons el geògraf Francesc Nadal, els treballs cartogràfics realitzats per Miquel 2. Els «Quarterons Garriga i Roca» Garriga i Roca en aquests anys centrals del segle xix van dotar la ciutat de Barcelona d’una cartografia moderna i científica que completava el plànol del pla de Barcelona confeccio- Els «Quarterons» són un conjunt de plànols parcel·laris manuscrits, d’escala 1:250, nat per l’enginyer Ildefons Cerdà l’any 1855. Amb aquests treballs, el municipi de Barcelona elaborats per l’arquitecte Miquel Garriga i Roca entre els anys 1858 i 1860. Constitueixen disposava d’una cartografia similar a la que tenien, des de ja feia un cert temps, algunes de la representació planimètrica més detallada i precisa realitzada fins a aquell moment de les principals ciutats de l’Europa occidental, com París, Madrid o Gènova.1 la ciutat de Barcelona situada dins el perímetre de les muralles medievals que s’estaven enderrocant. Els «Quarterons Garriga i Roca» formen part dels fons documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. 3. La Barcelona dels «Quarterons»

Els «Quarterons Garriga i Roca», com qualsevol altre document cartogràfic, ens ofereixen una mirada estàtica sobre la forma urbana de la ciutat del moment. Però sota aquesta foto aparentment fixa s’amagava una Barcelona convulsa, que vivia un dels canvis més rellevants de la seva història. La Barcelona dels «Quarterons», la Barcelona de mitjan segle xix, era una ciutat de grans contrastos, tal com afirma l’historiador Xavier Cazeneuve, a qui seguirem per explicar-ne els trets fonamentals.2 Barcelona no havia parat de créixer en població i havia arribat a uns extrems alar- mants: d’uns 111.000 habitants el 1787 a 180.000 el 1857. La situació col·lapsava el sòl disponible per a la construcció d’habitatges, raó per la qual s’afegien pisos als edificis i es reduïa la superfície dels habitatges. Les classes més baixes vivien en carrers on amb prou feines entrava la llum del sol i en pisos petits, foscos i mal ventilats. D’altra banda, la ciutat impulsava iniciatives que buscaven incrementar la seva monumentalitat, s’obrien nous carrers amples, moderns i comercials, o s’ocupaven antics Imatge del plànol base dels «Quarterons Garriga i Roca» sobreposat a la ciutat actual. edificis religiosos desamortitzats per destinar-los a usos militars o universitaris, per construir-hi mercats o per fer-hi places.

La informació geogràfica continguda en els plànols és molt rica i diversa, la qual cosa els converteix en una font de primer ordre per a l’estudi històric del paisatge urbà de Barcelona en un moment de transformació. Contenen dades parcel·làries, amb els amida- ments de totes les finques, els edificis i els espais públics de la ciutat. I també incorporen informació sobre l’antiguitat relativa de tots els edificis de propietat privada mitjançant la utilització de tonalitats de diversos colors. Els «Quarterons» també constitueixen un inventari exhaustiu dels elements pú- blics existents a la ciutat a mitjan segle xix, amb la localització de carrers, places, patis, baluards, jardins, fonts, abeuradors, safareigs, sèquies, sínies, edificis públics, esglésies, 1 NADAL, Francesc. «Miquel Garriga i Roca i el plànol de Barcelona, 1856-1862». Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, convents, palaus, ponts... I no menys important és la informació arquitectònica que aporta 2011, pàg. 57 (Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, 26) 2 CAZENEUVE, Xavier. «La Barcelona dels “Quarterons”». Text històric inserit dins el recurs digital Barcelona, darrera mirada que es el dibuix detallat de les plantes de tots els edificis públics i religiosos. presenta en aquesta comunicació [http://darreramirada.ajuntament.barcelona.cat]

Per donar resposta als dos objectius fonamentals que ens hem proposat i que hem anunciat a l’inici, aquest recurs està format per dos blocs conceptuals diferenciats. El primer bloc és el que permet i facilita la consulta en alta resolució de la col·lecció dels «Quarterons Garriga i Roca». A partir d’aquest plànol guia del territori format pel «co- sit digital» de tots els «Quarterons», es pot escollir qualsevol dels plànols de la col·lecció i consultar-lo i descarregar-lo de manera individualitzada, ja sigui superposat al plànol base actual de la ciutat o amb el sistema de taula de llum (fons negre). Així mateix i gràcies a l’exhaustiva georeferenciació que s’ha dut a terme dels «Quar- terons», aquests s’han sobreposat a la trama urbana actual de la ciutat, cosa que permet comparar la configuració de la Barcelona de mitjan seglexix que dibuixen els plànols de Mi- quel Garriga i Roca amb la d’aquest mateix territori a començament del segle xxi, 150 anys després. Això es pot fer mitjançant un simple moviment del cursor sobre la barra de temps que apareix a la part superior, la qual permet ocultar el territori actual o visualitzar-lo. Pàgina d’entrada a un dels apartats del capítol del recurs digital dedicat a la Barcelona dels «Quarterons». A partir del plànol base dels «Quarterons» es pot accedir també a diverses capes d’informació addicionals, que en bona part s’han creat a partir de dades que faciliten els La indústria tampoc parava de créixer. La Barcelona de mitjan segle xix estava plena mateixos «Quarterons». Aquestes capes d’informació addicional són les següents: de fàbriques que necessitaven mà d’obra abundant. Alhora, però, faltaven espais per a magatzems i centres de distribució de mercaderies, i per a les infraestructures auxiliars — Edificis antics que demanava la indústria moderna en una ciutat que es volia equiparar als grans centres — Edificis d’antiguitat mitjana industrials d’Europa. — Edificis recents L’enderroc de les muralles que havien encerclat la ciutat durant segles es considera- — Espais verds va un pas indispensable per obrir Barcelona al pla i alliberar-la dels impediments físics que — Punts d’aigua en limitaven el camí cap a la modernitat. Després d’alguns intents fallits anteriors, l’ender- — Edificis singulars roc definitiu començava l’any 1854. Per això, la Barcelona dels «Quarterons» constitueix la — Fàbriques més rellevants frontissa entre la ciutat delimitada en el període medieval i que ja havia ocupat tota la seva superfície, i la ciutat que s’obria al pla i l’ocupava per convertir-se en una metròpoli europea a partir de l’aprovació, l’any 1859, del projecte d’eixample de l’enginyer Ildefons Cerdà. Els «Quarterons Garriga i Roca» són, doncs, la primera imatge cartogràfica real de la Barcelona del moment i, alhora, la darrera imatge d’una Barcelona a punt de transformar-se. Per això, aquest recurs digital s’ha batejat amb el nom complet de: Els «Quarterons Garriga i Roca». Barcelona, darrera mirada. Una ciutat de mitjan segle xix a punt de canviar per sempre.

Barcelona, darrera mirada: un exemple d’utilització de les tecnologies per a la divulgació històrica i documental — Xavier Tarraubella Mirabet I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 152 / 153 Capes d’informació disponibles i mostra de la selecció d’edificis antics i d’espais verds en una part de la ciutat. Pantalla de presentació del punt d’interès corresponent al pla de la Boqueria-Liceu.

Una altra de les funcionalitats que incorpora el producte és la possibilitat de buscar En cada punt d’interès, la imatge d’època que es visualitza en primer lloc per il·lus- per nomenclàtor, ja sigui pel nom de carrer actual o pel nom que un carrer tenia l’any 1860. trar el text de presentació s’acompanya d’una fotografia actual presa des de la mateixa Això permet, per exemple, escollir un indret concret, un carrer o una plaça, per veure si a posició. D’aquesta manera, amb l’aplicació de la tècnica de la refotografia, s’ofereix una mitjan segle xix ja hi era o bé què hi havia en el seu lloc. comparació de la mateixa visió d’aquell espai amb un segle i mig de diferència. El segon bloc es destina a la divulgació històrica i documental i pretén explicar, d’una Barcelona, darrera mirada incorpora també set capítols temàtics mitjançant els manera amena i atractiva, tant el que són i el que varen significar els «Quarterons Garriga i quals, de forma amena i molt visual, i utilitzant diversos recursos multimèdia, podem Roca», com diferents aspectes de la Barcelona de mitjan segle xix. endinsar-nos en el que van significar els «Quarterons» i en la història de Barcelona, de Un primer recurs en aquesta direcció són la vintena de punts d’interès que s’han loca- diferents maneres i en diversos nivells. En cada capítol, la narració pren forma de textos, litzat sobre el territori dels «Quarterons». Aquests punts corresponen a indrets emblemàtics d’imatges que il·lustren els textos, de vídeos amb una durada màxima de 2 minuts on un o rellevants en la ciutat de l’època, com ara el pla de la Boqueria, la plaça del Teatre, el pla de especialista aprofundeix en el contingut i, en algun cas, d’altres recursos audiovisuals que Palau, la plaça Nova o el carrer Nou de la Rambla; o bé a edificis singulars com la catedral, reforcen l’explicació d’una manera atractiva. Aquests capítols temàtics són els següents: Santa Maria del Mar, el Gran Teatre del Liceu, les Drassanes o el convent del Carme. De cada punt, se n’ofereix una breu presentació de localització i de context històric, 1. El plànol de Barcelona de Miquel Garriga i Roca. Procés d’elaboració i caracterís- acompanyada de diverses imatges d’època que permeten «veure» com era a mitjan segle xix. tiques més rellevants dels «Quarterons Garriga i Roca». Aquestes imatges són dibuixos, gravats o plànols que, en tots els casos, formen part dels 2. La Barcelona dels «Quarterons». Característiques demogràfiques, socials i eco- fons documentals de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. De cada document, se nòmiques de la ciutat en el moment que es confeccionen els «Quarterons», a mitjan n’indica el títol o una breu descripció, l’autor, la data i la referència de l’Arxiu. segle xix. 3. Els edificis religiosos en l’urbanisme barceloní. Rellevància dels edificis religiosos en la trama urbana de Barcelona i transformacions —iniciades l’any 1822— que es produeixen arran de la desamortització.

Barcelona, darrera mirada: un exemple d’utilització de les tecnologies per a la divulgació històrica i documental — Xavier Tarraubella Mirabet I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 154 / 155 4. On són les fàbriques? Procés d’industrialització de la ciutat i efectes en la trama urbana. 5. Epíleg 5. Serveis, oci i cultura. Presència dels serveis públics a la ciutat, fonamentalment relacionats amb el proveïment d’aigua potable, i d’equipaments culturals relacionats Barcelona, darrera mirada és un recurs multimèdia que va adreçat a molts tipus de amb la música i les arts escèniques. públic: des dels investigadors, especialistes i estudiosos de la història urbana de Barcelona, 6. Les grans transformacions urbanístiques. La remodelació de l’espai urbà durant a qui s’ofereix l’accés per Internet i en alta resolució als «Quarterons Garriga i Roca», fins al la primera meitat del segle xix mitjançant operacions immobiliàries, l’obertura de ciutadà curiós que vol conèixer coses sobre la història de Barcelona, sense oblidar la seva nous carrers o la creació de nous espais de representació del poder polític i econòmic. possible utilització, amb finalitats pedagògiques, per part dels docents. 7. La Barcelona desapareguda. Els espais representats en els «Quarterons Garriga Barcelona, darrera mirada també pretén posar en valor la riquesa i la diversitat del i Roca» que han desaparegut per grans operacions urbanístiques posteriors, com patrimoni documental que es conserva als arxius de la ciutat, i evidenciar-ne les possibili- l’obertura de la Via Laietana, de l’eix avinguda de les Drassanes-rambla del Raval o de tats com a recurs per divulgar la història de Barcelona de manera amena i atractiva, amb les avingudes de la Catedral i de Francesc Cambó. l’ajut de les eines que la tecnologia posa al nostre abast. Barcelona, darrera mirada no és un punt d’arribada, sinó un punt de partida. S’hi Vinculat a aquest darrer capítol s’ha creat un altre recurs que mereix una menció es- poden afegir noves capes d’informació, es poden ampliar els punts d’interès sobre la pecífica per la seva espectacularitat i, alhora, per la complexitat que ha comportat la seva trama urbana de mitjan segle xix, es poden crear nous itineraris amb altres documents elaboració. Es tracta d’un recorregut virtual en 3D per la ciutat dels «Quarterons», batejat de l’època, es poden explicar altres aspectes de la història de la ciutat, etc. A més, a partir amb el títol Un passeig impossible. Mitjançant una selecció de fotografies de la segona de l’experiència de la utilització dels «Quarterons Garriga i Roca» com a base i suport de meitat del segle xix i del primer terç del segle xx, es pot fer un passeig virtual des de la la narració, en el futur es poden desenvolupar altres recursos semblants a partir d’altres plaça Nova, al costat de la catedral, fins al pla de Palau. Un recorregut recreat i impossible materials documentals. de fer actualment a causa de les transformacions urbanístiques d’aquesta zona en els Tenint en compte que un dels objectius del Simposi ha estat donar a conèixer darrers 150 anys, fonamentalment arran de l’obertura de la Via Laietana o de l’avinguda de diversos projectes de caràcter tecnològic que possibiliten una major difusió i un major la Catedral durant la primera meitat del segle xx. coneixement històric de la ciutat de Barcelona, pot resultar interessant conèixer el procés de producció de Barcelona, darrera mirada i l’aplicació de les tecnologies en aquest procés. I la millor manera de fer-ho és visualitzant el vídeo del making of del projecte:

Inici del recorregut Un passeig https://vimeo.com/130842243 impossible, a la plaça Nova, amb la imatge sobreposada de la visió actual des del mateix punt.

Barcelona, darrera mirada: un exemple d’utilització de les tecnologies per a la divulgació històrica i documental — Xavier Tarraubella Mirabet I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 156 / 157 Toni Fernández Espinosa «El món insular a la Mediterrània» i del Comitè Des de fa més de vint anys es dedica a la in- Eugènia Bort Tena Assessor del Fòrum d’Arqueologia de Xangai. terpretació del patrimoni i ha publicat nombrosos Llicenciat en Història per la Universitat de El 2011 va obtenir una beca de recerca del cen- llibres i articles sobre Mont-real. Dirigeix una nova Llicenciada en Geografia i Història, especialitat Barcelona. tre de documentació Dumbarton Oaks (Universitat col·lecció d’obres de síntesi sobre l’arqueologia d’Arqueologia, per la Universitat de Barcelona, Arqueòleg especialitzat en arqueologia medieval de Harvard) per a les recerques a Gortina (Creta). del Quebec, publicada per Éditions de l’Homme. diplomada en Conservació i Restauració i amb i moderna. Actualment col·labora amb El Born CCM Els seus camps d’investigació principals són És també responsable de l’àrea d’arqueologia del formació en gestió de museus. elaborant diferents projectes relacionats amb la l’arqueologia tardoantiga i protobizantina a Itàlia projecte d’ampliació de Pointe-à-Callière, que cul- Treballa com a auxiliar en excavacions recerca, la difusió i el coneixement de les restes i a la Mediterrània; les teories, els mètodes i les minarà amb l’obertura al públic del col·lector de la arqueològiques, entre les quals destaquen les arqueològiques del jaciment del Born. pràctiques operatives de la recerca arqueològica petita riera de Saint-Pierre i del pavelló un Fort de efectuades a la plaça Comercial (1991) o a l’inte- Codirector de la intervenció arqueològica a sobre el terreny; els problemes teòrics relacionats Ville-Marie/Domaine de Callière, l’any 2017. rior del mercat del Born (2001). En l’àmbit dels l’antic mercat del Born (2001-2002) i director de les amb l’aplicació de les tecnologies informàtiques museus, treballa en la conservació preventiva dels intervencions arqueològiques realitzades al Born i a l’arqueologia, i la comunicació arqueològica per objectes a les reserves, així com en muntatge i als carrers circumdants entre els anys 2005 i 2013. a la valoració i la divulgació. Manel Miró Alaix manteniment d’exposicions i supervisió d’espais arqueològics museïtzats. Llicenciat en Prehistòria i Història Antiga per Des del 2003 treballa en el projecte de res- Sérgio Carneiro Tony Pollard la Universitat de Barcelona el 1985 i especialitzat tauració i posada en valor del jaciment del Born, en Gestió i Interpretació del Patrimoni per l’Escola supervisant actuacions d’obra civil, identificant Llicenciat en Història i Arqueologia per la Director del Centre d’Arqueologia dels Camps de Patrimoni de Barcelona. materials constructius, diagnosticant alteracions i Universitat de Lisboa (1995). de Batalla i professor titular d’Història a la El 1990 va començar a treballar com a con- efectuant tractaments, elaborant la documentació Fins al 1999 va treballar com a arqueòleg Universitat de Glasgow. Coordina el Màster en sultor en patrimoni a la Fundació Centre Europeu corresponent i digitalitzant les dades. Actual- autònom a diferents zones de Portugal: l’Algarve, Arqueologia dels Conflictes i els Camps de Batalla del Patrimoni, i des del 1996, com a director de ment, com a tècnica d’El Born Centre de Cultura i Lisboa, Santarém i Aveiro. És coordinador de la del Centre per a l’Arqueologia dels Camps de l’Àrea de Planificació a l’empresa Stoa Propostes Memòria, dirigeix les intervencions de restauració Unitat d’Arqueologia de Chaves des que es va Batalla, el primer màster d’aquest tipus dins l’àrea Culturals i turístiques, SL. i té cura de la conservació preventiva del jaciment crear el 1999, i cap del projecte de recerca sobre d’Humanitats. Ha treballat en nombrosos projectes d’activa- i de les sales d’exposició. les termes romanes de Chaves des del 2006. Entre Ha desenvolupat projectes arqueològics rela- ció del patrimoni que inclouen plans d’interpreta- el 2002 i el 2007 va ser president de l’Associació cionats amb els camps de batalla i els conflictes ció, projectes museològics i estudis de viabilitat. Professional d’Arqueòlegs de Portugal. Com a al Regne Unit, l’Europa continental, l’Àfrica i En els últims anys ha orientat la seva activitat Lluís Domingo Soler investigador, ha escrit nombrosos articles i publi- l’Àmèrica del Sud. El seu camp d’interès va des professional a l’ús de les TIC en la interpretació cacions relacionats amb l’arqueologia. dels conflictes del segle xviii, especialment l’aixe- del patrimoni, i ha dirigit nombrosos projectes Llicenciat en Comunicació Audiovisual per cament jacobita a Escòcia, fins a l’arqueologia de d’aplicacions per a museus i monuments. la Universitat Ramon Llull amb especialització en la Primera i la Segona Guerra Mundial. Va dirigir, Ha treballat com a professor d’interpretació Multimèdia i Nous Formats. Enrico Zanini per a l’exèrcit australià, les tasques de prospecció en diverses universitats: Universitat de Barcelo- Ha treballat durant més de deu anys en publi- i avaluació que van conduir a la troballa de les na, universitats de Girona, Sevilla, Granada i la citat i màrqueting digital com a director creatiu. Professor associat de Metodologia de la Recer- fosses comunes de les tropes australianes i brità- Corunya, Universitat Internacional de Catalunya, És cofundador de Creueta 119, SCP, des d’on duu ca Arqueològica, també imparteix l’assignatura niques de la Primera Guerra Mundial a Fromelles Universitat Carlos III de Madrid i Universitat Com- a terme projectes audiovisuals i interactius per a d’Arqueologia Bizantina a la Universitat de Siena. (França). Recentment ha dirigit, entre altres pro- plutense de Madrid. museus, universitats i multinacionals. Ha estat director del Departament d’Arqueologia jectes, l’excavació d’un refugi de la Primera Guerra i Història de l’Art i president del màster en Ar- Mundial prop de Ieper, el primer projecte arque- queologia. Actualment és membre de la Comissió ològic dut a terme a Fort William i una recerca de Guillem Barceló Fité Reinald González Garcia Universitària de Relacions Internacionals. proximitat al lloc de la batalla de Prestonpans. Ha Ha dirigit nombroses recerques sobre el publicat un gran nombre d’articles tant acadèmics Llicenciat en Comunicació Audiovisual per Doctor en Història de l’Art per la Universitat terreny tant a Itàlia com a l’estranger, i és autor com divulgatius. la Universitat Ramon Llull amb especialització de Barcelona (1996), on ha impartit diferents as- de més de cent publicacions. És membre dels co- en Realització Audiovisual. Màster en VFX per la signatures i màsters d’història de l’art i patrimoni mitès editorials de les col·leccions internacionals UAB, l’ESCAC i Mínimo VFX. Postgrau en 3D Max & construït. També ha impartit classes d’arquitectu- «Late Antique Archaeology» (Leiden), «Limina/ Louise Pothier Mudbox per l’ESPAI. ra i urbanisme al Departament d’Art de la UAB i ha Limites» (Oxford) i «Medieval and Post-Medieval Ha treballat durant més de deu anys en pro- col·laborat habitualment en altres màsters de la Mediterranean Archaeology» (Turnhout), així com Responsable d’arqueologia i conservació al ducció audiovisual com a productor i realitzador. UPC i de la Universitat Internacional de Catalunya. del Centre Interuniversitari SANSOM (Societats Museu Pointe-à-Callière d’Arqueologia i d’Història És cofundador de Creueta 119, SCP, des d’on duu Entre el 1994 i el 1996 va coordinar la museo- Antigues de l’Àfrica del Nord, el Sàhara i la Medi- de Mont-real. Màster en Arqueologia Històrica per a terme projectes audiovisuals i interactius per a logia i les exposicions del Museu d’Història de la terrània Oriental), del Grup Europeu de Recerca la Universitat Laval del Quebec. museus, universitats i multinacionals. Ciutat.

Autors participants I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 158 / 159 És autor de diferents publicacions sobre el patri- entre el 2002 i el 2007 al Departament d’Exposici- consultor d’estratègia i gestió per a organismes moni construït i l’arquitectura històrica i dels con- ons del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, públics i privats. tinguts d’algunes de les aplicacions produïdes per del 2007 al 2010 al Departament de Col·leccions l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. del mateix museu, i des del 2010 a l’actual El Born Ha participat com a membre o com a col·labo- Centre de Cultura i Memòria, on és responsable de Marta Fàbregas Espadaler rador en diverses direccions d’obres de restauració Continguts Històrics, Publicacions i Recerca. fetes a diferents monuments barcelonins i catalans. Llicenciada en Geografia i Història (especi- És soci i fundador de Veclus, SL, empresa de alitat d’Història Medieval) per la Universitat de professionals del patrimoni arquitectònic que des Helena Moran Fernández Barcelona i Màster en Arqueologia Medieval per del 1987 ha estudiat i documentat més d’un miler la Universitat de Barcelona. d’edificacions a la ciutat de Barcelona i Catalunya. Llicenciada en Història de l’Art per la Universi- Des de l’any 1996 és sòcia de l’empresa Atics, SL, tat d’Oviedo (2001). on realitza tasques de gestió i difusió del patrimo- Va realitzar tasques de documentació per al ni arqueològic i històric. Principalment es dedica Carme Miró Alaix Departament d’Història de l’Art de la Universitat a la gestió d’intervencions arqueològiques des del d’Oviedo (2006) i per al Museu Evaristo Valle de seu inici: elaboració de projectes, execució i coordi- Llicenciada amb grau en Prehistòria, Història Gijón (2005). nació amb els projectes urbanístics que donen lloc Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelo- El 2007 va iniciar el Màster de Gestió de Patri- a la intervenció arqueològica i, finalment, elabora- na. Postgrau en Gestió del Patrimoni Arqueològic moni Cultural de la Universitat de Barcelona i va ció de la memòria tècnica i posterior difusió dels per la Universitat de Barcelona. obtenir el títol el 2009. El mateix any va començar resultats. D’altra banda, i com a projecte destacat, Des de fa 25 anys treballa al Servei d’Arque- el segon cicle del màster, orientat a la recerca i ha creat la Carta arqueològica de Barcelona ologia de Barcelona. Com a responsable del Pla amb especial atenció a l’estudi de l’edilícia resi- (www.cartarqueologica.bcn.cat), que, promoguda d’arqueologia urbana de Barcelona, des de l’any dencial històrica a Barcelona. per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barce- 2002 dirigeix el projecte de la Carta arqueològica Des del 2008 forma part de l’equip de treball lona, s’ha convertit en una eina indispensable per al de Barcelona. També com a responsable del Pla de Veclus, SL, i ha participat en diversos projectes coneixement de l’arqueologia a la ciutat comtal. Bàrcino i del Departament d’Arqueologia Preventi- destacats en la conservació del patrimoni historico- va, on duu a terme tasques de documentació i de arquitectònic barceloní, com ara el catàleg de béns difusió del Servei, ha participat en els projectes immobles de Barcelona, el monestir de Pedralbes, Miquel Gea Bullich Bàrcino 3D i El Born 3D. els edificis del Museu Picasso al carrer Montcada, el Ha dirigit diverses excavacions i ha dut a terme Saló de Cent i, més recentment, el jaciment del Born. Llicenciat en Història per la Universitat de Barce- diferents treballs de recerca sobre arqueologia lona. Treballa des de l’any 2005 com a tècnic arque- romana i arqueologia urbana, especialment sobre òleg per a l’empresa ACTIUM Patrimoni Cultural, SL. termalisme antic i hidràulica clàssica. Marc Hernández Güell Pel que fa a l’arqueologia de la ciutat de Barcelona, ha intervingut, entre d’altres, en diverses excava- Llicenciat en Economia (UAB), té un màster en cions relacionades amb la poliorcètica d’època Anna Molina Castellà E-business (UPC-Carnegie Mellon) i el certificat moderna, tema al qual ha dedicat diversos articles. CGEIT (Certified in the Governance of Entreprise Llicenciada amb grau en Geografia i Histò- IT, ISACA). ria (especialitat Història de l’Art) i Màster en És gestor amb especialització en l’àmbit de Mikel Soberón Rodríguez Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural per la la cultura i els recursos digitals. Va ser cap de Universitat de Barcelona. sistemes d’informació a l’Institut de Cultura de Llicenciat en Història per la Universitat del País El seu camp d’investigació se centra en l’àmbit Barcelona, on treballà en la millora de les eines Basc (UPV/EHU) l’any 2001. Actualment cursa el Màs- de l’orfebreria reial en el marc dels regnats de Pere tecnològiques, els processos i les pràctiques ter Interuniversitari en Identitat Europea Medieval. el Cerimoniós, Joan I i Martí l’Humà (1336-1410), a que donen suport a la gestió i a la difusió dels Desenvolupa la seva tasca principalment a la partir de la documentació del Reial Patrimoni conser- continguts culturals. Com a part del seu treball, ciutat de Barcelona. Des de l’any 2006 dedica la vada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Fruit d’aquesta col·laborà amb els centres culturals en la con- seva activitat investigadora al port de la ciutat recerca, ha publicat diversos articles en revistes es- ceptualització i la realització de recursos digitals medieval i a la muralla marítima d’època moderna. pecialitzades, ha participat en congressos nacionals per aconseguir uns continguts culturals oberts, És membre de l’equip de treball del grup de recer- i internacionals i ha impartit diverses conferències. accessibles i reutilitzables per part la ciutadania. ca «Tripulacions, armaments, construcció naval i En l’àmbit professional, des de l’any 2002 és Ha desenvolupat la seva carrera professio- navegació a la Mediterrània medieval» (MINECO- tècnica de cultura de l’Ajuntament de Barcelona: nal en empreses del sector multimèdia i com a HAR2013-48443-C2-1-P).

Autors participants I Simposi Internacional d’Arqueologia d’El Born CCM. 2015 160 / 161 1st EL BORN CCM INTERNATIONAL SYMPOSIUM OF ARCHAEOLOGY Barcelona 1700. Discovering the site in El Born. Archaeology, technology and heritage 1st EL BORN CENTRE DE CULTURA I MEMÒRIA INTERNATIONAL SYMPOSIUM OF ARCHAEOLOGY

“Barcelona 1700. Discovering the site in El Born. Archaeology, technology and heritage”

El Born Centre de Cultura i Memòria 27, 28 and 29 November 2015 CREDITS Writing Committee Barcelona City Council Editorial 1st EL BORN CENTRE DE CULTURA I MEMÒRIA Laia Aleixendri Garcia, Carme Miró Alaix, and Publishing Board INTERNATIONAL SYMPOSIUM OF ARCHAEOLOGY Anna Molina Castellà, Jordi Ramos Ruiz Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo, Jordi Campillo Organisation Coordination Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Marc El Born Centre de Cultura i Memòria (El Born Anna Molina Castellà Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José CCM), Archaeology Service of Barcelona Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Proofreading and translations Salvadó, Anna Giralt Brunet Organising Committee Manners Traduccions, SL Laia Aleixendri Garcia, Carme Miró Alaix, Texts and images copyright © Anna Molina Castellà, Jordi Ramos Ruiz Graphic design and layout The authors Joel Lozano Supported by the technical teams at El Born CCM. This edition copyright © Printed by Barcelona City Council, 2017 We would like to thank Dr Josep Maria Palet, Vanguard Grafic, SA deputy director of the Catalan Institute of All possible efforts have been made to identify the Classical Archaeology (ICAC); Mr Jusèp Boya, the Published by copyright holders. Any accidental error or omission then director of the Museum of Catalan History; Barcelona City Council. Institute of Culture should be communicated in writing to the publishers Dr Joaquim Nadal, chair of Modern History at El Born Centre de Cultura i Memòria and this will be amended in later editions. the University of Girona and director of the (El Born CCM) Catalan Institute for Cultural Heritage Research No part of this publication may be reproduced (ICRPC); and Dr Joan Villarroya, chair of Modern without the express permission of the publishers, History at the University of Barcelona (UB), for in the terms established by law. their generous support and magnificent work as chairpersons during each of the sessions of the ISBN 978-84-9156-063-0 symposium. DL B 29752-2017

barcelona.cat/barcelonallibres barcelona.cat/barcelonacultura barcelona.cat/elbornculturaimemoria

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 166 / 167 From 27 to 29 November 2015, El Born Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM), in partnership with the Archaeology Service of Barcelona, organised the 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. It had two key objectives: firstly, to create a platform for dialogue, knowledge and convergence at the service of heritage centres with sites that are analogous to El Born and share diverse aspects; and secondly, to present the interpretative scope of El Born archaeological site – one of the largest museumised sites in Europe, with remains that represent a broad cross-section of historical periods, from the High Roman Empire until approximately 1717 – by means of a new application for tablets and smartphones. In this same context, the various technological projects that Barcelona Institute of Culture (ICUB) has been working on in recent years were presented, which have promoted a wider circulation of the knowledge of the history of Barcelona. This publication brings together all the contributions made to the symposium.

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 168 / 169 172 The site of El Born. Archaeology Toni Fernández 266 The application Barcelona 1700: Guillem Barceló, of the past, history of the present Espinosa from the site to La Ribera Eugènia Bort, and projects for the future neighbourhood Lluís Domingo, Toni Fernández, Reinald González, 188 The Roman healing spa of Sérgio Carneiro Carme Miró, Chaves, Portugal. Archaeological Anna Molina, heritage in the city centre Helena Moran

204 The Crypta Balbi of Rome: Enrico Zanini from the excavation to the 280 Barcino 3D Marc Hernández museum and beyond Güell i Carme Miró Alaix

224 The old and the new: Tony Pollard the investigation and presen- 292 Recovering Barcelona’s Marta Fàbregas tation of two iconic Scottish medieval and modern walls: Espadaler, battlefields archaeological interventions Mikel Soberón and a virtual rendering Rodríguez i Miquel Gea 236 Retracing the origins of Montreal Louise Pothier Bullich on the occasion of the city’s 375th anniversary 308 Barcelona, looking back: F. Xavier an example of the use of tech- Tarraubella 252 Heritage interpretation in the Manel Miró Alaix nologies for the dissemination Mirabet era of digital apps of history and documentation

320 Contributing authors

Index 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 170 / 171 The site of El Born. Toni Fernández Archaeology of Espinosa the past, history [email protected] of the present and projects for the future Keywords: Barcelona, market of El Born, neighbourhood of La Ribera, archaeological site, urban archaeology, Rec Comtal irrigation channel, War of the Spanish Succession, Middle Ages, early modern period

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 172 / 173 The origin of El Born Centre de Cultura i Memòria lies in the archaeological site. Ever since 1. About the site of El Born the archaeological remains were discovered in 2002 and later listed as national heritage in 2006, they have been protected and restored, and visitor El Born is an urban site with an area of 8,000 sq. m. where the ground floor levels and numbers are now in the thousands. The ruins have basements of houses that date back to the late 13th century are preserved. Accordingly, also laid the foundations for historiographical research projects conducted by Albert Garcia it shows the public area with main and back streets, or the Rec Comtal irrigation channel, Espuche in which a level of detail hitherto unseen a fundamental structure in understanding both El Born itself and indeed how Barcelona has been attained along with discourse covering city developed. As stated, the private area encompasses various types of houses, along a wealth of social aspects on Barcelona from the year 1700. with commercial and artisanal establishments. In this urban area, which had evolved over The archaeological remains are extremely 400 years of history, time stood still in 1717 when a thousand houses were demolished in important in terms of history and heritage, they order to build a military citadel and the esplanade: the corresponding secure area. Within are hugely symbolic in nature and seek to promote remembrance. There are examples of emblematic El Born site we are able to witness nigh on sixty of these houses in three major areas in the sites with substantial symbolic importance the neighbourhood of La Ribera: to the west, an artisanal zone that needed the water from the world over. This is true of El Born, as it was the Rec Comtal, firstly to be able to carry out the activities there and then to remove the waste; setting for the citizen resistance in 1714 when the city came under siege and later became a symbol a central area, with El Bornet as the cornerstone for the arrangement of a shopping and lei- of Catalonia’s loss of freedoms. sure area in the city linking one of the access routes into the city from Sant Daniel Gate to Owing to its characteristics, its state of preser- Plaça del Born and the city centre; and, lastly, to the east the fisherman’s neighbourhood, vation and its size, El Born is one of the foremost sites in Europe and, in terms of European urban as it was called, with a clearly distinct urban development based on a series of narrow archaeology, is an exceptional case in point. streets generally home to people with sea-related trades. Over the centuries these three However, its importance has not led to compre- major areas became interspersed and a number of craftsmen’s spaces were transformed hensive knowledge being gathered about the site and the physical evidence it provides; the site has into play areas. also not gained familiarity on an international level. In this paper we offer an explanation about the site of El Born, its historical context, its unique features and the various future projects relating to it, all from an archaeological standpoint. Layout of the site of El Born. (Photograph: Toni Fernández)

The site of El Born. Archaeology of the past, history of the present and projects for the future — Toni Fernández Espinosa 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 174 / 175 El Born is a site of contrasts and disproportions. Indeed, its location on the outskirts of the city means that both ends of the spectrum feature prominently, in other words, houses with an area of more than 500 sq. m per floor found cheek-by-jowl with houses occupying less than 50 sq. m., or streets such as El Bornet, which is fully cobbled and fifteen metres wide, situated a mere stone’s throw away from streets in the fisherman’s neighbourhood that are barely two and a half metres wide and have a tamped earth surface. From an archaeological viewpoint, it is a site of contrasts. Depending on the area we find a preserved stratigraphy of more than two metres with a house or street that would have evolved over the course of 400 years, or other stratigraphies barely more than 20 centimetres thick. These differences are due to the geological terrain where the neighbourhood was built. On the western half, the natural subsoil consists of the various layers of clay carried by streams, while the eastern half was built directly on top of the sand from the beach. El Born portrays evolution and overlap. As mentioned, the area with the blocks of houses remained unchanged from the 13th century until its destruction. However, architecture underwent transformations and there is a genuine overlapping of structures – involving walls and pavements – and a continuous revamp of doors and windows that would be opened up or closed off according to the interests of the owners at each point in history and depending on whether the properties were subject to sales or rentals. We are able to witness a major pe- General view of the western side of the site of El Born. (Photograph: Pere Virgili) riod from Gothic times and a huge transformation from the mid-16th and the 17th centuries, in which the medieval walls were frequently used as the foundations for the modern walls. Consequently, El Born provides us with a looking glass into the construction that takes place in Barcelona, an architectural melting pot with various building solutions, differing elements One of the chief characteristics of El Born, which makes it stand out, is the fact that and a chronological accumulation process, as indeed Dr Reinald González has pointed out. we are well-acquainted with the people who lived there and also what day-to-day life was The site therefore also portrays architecture: urban development where we are able like for them over the course of its 400-year history. Despite not being a site with impres- to witness the various types of blocks of houses and streets according to the area we visit. sive houses, its essence lies in the concept of a whole, in its complex nature as an old quar- On the eastern side, the blocks are adapted to a pre-existing structure; namely, the Rec ter and in the relations among residents. A perspective on day-to-day life can be gleaned Comtal, meaning that some blocks are on a bend and irregular shaped rooms can be found by observing the various spaces and viewing the materials recovered that bear witness to inside the houses. In the central area, due to the lack of physical hurdles to building the the history, trades, uses and trends prevalent at the time. Such a perspective can also be designers strived for rectangularity, straight lines and highly uniform rectangular blocks. gleaned by examining the details: graffiti on certain walls, building methods and games Lastly, the urban development of the fisherman’s neighbourhood is also regular, although (counter and board games recovered). Details that range from how stone was masoned at the arrangement of blocks and streets sought to make maximum use of space, with nar- each point in time, making use of architectural elements from other periods, to the specific row, long streets and houses that are by and large no greater than 50 sq. m. on each floor. materials employed, for instance, widespread use of brick as of the second half of the Various types of architectural features can be witnessed inside the houses, such as steps, 17th century giving rise to a genuine building revolution and arranging new spaces thanks fireplaces, doors, wells, kitchens, wardrobes, latrines, washhouses and pavements. to partition walls, or by building spiral staircases, which would favour the emergence of One of the foremost aspects in relation to the site is the presence of water since its buildings shared by a community of neighbours, many examples of which can be seen at origin, with the Rec Comtal, wells dating back to each stage in its history and a sanitation the site of El Born. As our analysis moves closer to the present day, the worse the construc- network with septic tanks and domestic and public sewers, including the main sewer of tions become: poorer quality mortar and more reused materials. The walls dating from the medieval and modern Barcelona, popularly known as Merdançar. 14th century incorporate excellent quality mortar and virtually identical truncated pyramid

The site of El Born. Archaeology of the past, history of the present and projects for the future — Toni Fernández Espinosa 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 176 / 177 ashlars, allowing for walls with greater uniformity. On the other hand, despite continuing were joined into a new urban fabric that became more continuous, and walls were erected in the tradition of building double-walled constructions, walls dating from the 17th century that would delimit the city’s boundaries until the 19th century. From an archaeological bore poorer quality mortar and made wider use of clay, with ashlars of varying sizes, whilst standpoint, all areas where the stratigraphy could be depleted back up this chronology of also reusing architectural elements that did not fit in, such as chapiters, voussoirs, jambs events in the construction of houses. During the first period of use, always on the western and windows. The same is true of other elements, such as stone pavements both inside the side of the site, there are records of a number of ovens and related buildings. Regrettably, houses and on the streets where there are millstones or windows dating from the 15th or all the information is not yet available because more than 60% of the site is as it remained 16th centuries. in 1717; therefore, at many points, the stratigraphy has not been depleted. Nevertheless, we note that the houses originally sought to offer open spaces and that the ground floor areas were linked by arches, the pilasters of which we have as they became fossilised within their interior structures, often to hold up the walls from the modern period. Tangible culture 2. Historical context linked to this period refers to earthenware decorated in green and manganese, or white and manganese, as well as Valencian earthenware decorated in cobalt blue. Most of the materi- Although most of the structures that can be seen at the site of El Born largely date als recovered from this period were found in the filling of the Rec Comtal. from between 1650 and 1717, the origins of all the houses date back to the turn of the 14th century. However, some of the walls cut across ruins from earlier periods, such as a Muslim necropolis dating from between the second half of the 10th century and the first half of the 11th century, and a late Roman necropolis dating from between the 3rd and 5th centuries. The archaeological work carried out in 1991 at Plaça Comercial documented ten late Roman graves from the same necropolis that stretches along the entire Passeig del Born as far as Santa Maria del Mar. During the work carried out in 2001 inside the former market of El Born, a grave from this period was also identified. As mentioned, the second Detailed view of a wall from the Boxadors House dating from the 14th century. (Photograph: Pere Virgili) period of occupancy goes back to between 950 and 1050 and relates to a maqbara where it is assumed that Muslim slaves who lived in Barcelona were buried at the time. During the work carried out in 1991, 17 Islamic graves were documented and in 2001 one of them was identified within the former market of El Born. Lastly, findings were made in 2013 relating to a children’s grave on Carrer Fusina. It all points to the possible existence of a necropolis that may have extended beneath the structures on the western side of the site of El Born. Consequently, prior to the urban development of this area of the city, we have discovered an initial use of the zone as a late Roman necropolis which, in all likelihood, follows one of the access routes leading into the city of Barcino; namely, the route that follows the coastline. Five centuries later the same terrain came to be used for a new necropolis, this time of Islamic origin. The first written records of occupancy of the area date back to the 10th century, at the time the Rec Comtal was built with the subsequent emergence of the viles noves, or new towns, beyond the area of the city’s Roman walls, always built in the vicinity of a church, a market area or even the Rec Comtal. It was not until the turn of the 14th century that a large region known as Vilanova dels Molins del Mar was developed due to the city’s population growth. The existing viles noves

The site of El Born. Archaeology of the past, history of the present and projects for the future — Toni Fernández Espinosa 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 178 / 179 From the 15th century onwards, these open spaces from the first period of use began a year) remained in place until the definitive rerouting in 1719. Popular earthenware from to be partitioned by building walls between the pilasters. Houses retained the same outer the 18th century was still the Barcelona blue, with the continuation of the Poblet range and structure, but changes began to appear inside. Wells, pavements and working and storage many other new ranges, such as botifarra, transition and negative border. areas were all built. The earthenware materials that appear in the structures are blue and During the period prior to the neighbourhood’s destruction, countless materials were lustreware imports from Valencia, and earthenware known as blava de Barcelona, or Bar- plundered, particularly doorsteps, jambs, windows, gates and well curbs. Once the houses celona blue, which copied the shapes and decorations of Valencian earthenware. There are had been demolished, the area occupied by El Born became a military plaza, meaning that also records of imports from north Italy. no construction would take place throughout the entire 18th century. Subsequently, during Generally, 16th-century houses sought embellishment rather than the functionality the early 19th century this area was awarded to the city and it was transformed into a and cleanliness that are more characteristic of other historical ages. At El Born we can see promenade, known as Passeig de l’Esplanada. Well into the second half of the 19th century the work on some of the stone steps or on the string course of the walls, as well as the use following the demolition of the citadel, the large area of the former plaza was developed by of part of the public area for private purposes, with the construction of a cantilever with building houses, arranging streets and establishing the market of El Born, which remained a modillion or a private bridge leading to Casa Xivixell over the Rec Comtal, for example. operational until the early 1970s. The building was at risk of being demolished but was Houses began to undergo partitioning, producing two or three houses from one original saved thanks to the residents and scores of Barcelona citizens who fought a significant house. The earthenware used during this time still included the Barcelona blue and, in battle. By the 1990s there were plans in the pipeline in order to transform the former particular, pottery decorated with lustreware and Italian imports from Liguria. market into the seat of the Audiovisual Communication School of Pompeu Fabra University In the 17th century, Barcelona witnessed a major setback for its population with or Barcelona’s future Provincial Library. Once the work to build this latter infrastructure widespread immigration from Languedoc and, at the same time, a continual loss of human unveiled the site of El Born, the destruction of it was rejected and work began on building life due to diseases such as the plague, or the various wars that were fought in the region. the municipal facility seen today. This also had an effect on the city’s houses. At El Born, a complex series of structures can be seen along with widespread partitioning of spaces, segregation in order to build new, increasingly smaller houses (in certain cases, a single house may have been transformed into five separate dwellings) or the renting out of upper storeys, meaning that the first 3. An extraordinary site communal staircases had to be built. There is also evidence of the use of ground floor levels as shops, workshops or substandard housing. Spaces that had hitherto been devoted The first aspect that is striking about the site of El Born – as we have indicated – is its to agriculture or arts and crafts were now being used as residential areas, for instance, an size: an 8,000 sq. m. uninterrupted urban area, a type of space that is really difficult to find ancient wine press, an oven or an area devoted to pressing grapes. In terms of tangible cul- in urban archaeology where often only a single plot can be dug and, as the years go by, other ture, blue Catalan earthenware prevailed in a range of variations (blue and yellow, various adjacent plots if you are fortunate. In the case of El Born, the entire urban area could be dug borders, fingerprint, cravat and Poblet), as well as reduced ware from Vilafranca. in continuity without elements getting in the way, such as utilities or sewers. The way the The final period observed at the site of El Born is the 17 years from the 18th century, site developed is also extraordinary: sites are typically abandoned for a period of time, dur- with two major moments: pre-war and post-war. In 1700 we can see a degree of continuity ing which a large part of the remains are pilfered and the area is left to deteriorate gradually from the previous period, although this was subsequently transformed owing to the effects over time. However, this did not happen to El Born because it was demolished and covered of the War of the Spanish Succession, the siege and ultimately the defeat and demolition. at the same time in 1717; hence, it remained intact until it was discovered in 2001 with the In certain areas of the houses, the effects of the assault and of the reconstruction, which market’s utilities having had virtually no effect on it. The relationship with the market is also was sometimes highly patchy, can be seen: short-lived architecture that reuses countless a key aspect because, on account of the iron architecture, the building’s foundations could materials. One of the characteristics of this period was the rerouting of the Rec Comtal in be placed at a far lower depth, making it easier to preserve the site, even in spite of the fact 1716 in order to allow for the building of the citadel, meaning that a large ditch about three that they rested directly on top of the 18th-century neighbourhood’s structures. metres wide had to be constructed at the northern end of El Bornet and the central seg- The fact that the market was built on this precise spot enabled a more global ment of Carrer Roldó all the way to the sea. This temporary diversion (only intended to last perspective to be gleaned of the neighbourhood because if the market had been built

The site of El Born. Archaeology of the past, history of the present and projects for the future — Toni Fernández Espinosa 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 180 / 181 Detailed view of a spiral staircase inside the Colomer House. Since we are dealing with structures that are closely linked to the present, we have (Photograph: Pere Virgili) benefitted from a wealth of records on the people who lived in the houses, such as wills, inventories or purchase, rental and works documents. We can thus gain a perspective on what a house would have been like exactly at a specific moment because we have access to the physical area and the materials recovered thanks to the archaeological work, not to mention the description we have obtained of the inside and the upper storeys thanks to the documents. The wealth of research carried out under the direction of Albert Garcia Espuche, focussing on Barcelona from the year 1700, has given rise to the Barcelona 1700 collection and the book La ciutat del Born. This research could also encompass other historic moments in El Born’s past from the 14th, 15th and 16th centuries. This would allow us to engage in macrohistory and microhistory, depending on what is intended to be described about El Born from each period.

Detailed view of a bullet embedded in the pavement on one of the sections of the Corrales House. (Photograph: Pere Virgili)

further north, we would only have gained an understanding of the artisanal segment of the neighbourhood. If it had instead been built further south, we would only have witnessed The other unique feature of the site is the fact that it is an area of remembrance. the fisherman’s neighbourhood and, lastly, if it had been built along the axis of Passeig del Indeed, the site came about due to what took place following the building of the citadel and Born we would now only have seen the more commercial area of the site. the esplanade after the defeat in the war, which led to 17% of the city being wiped out.

The site of El Born. Archaeology of the past, history of the present and projects for the future — Toni Fernández Espinosa 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 182 / 183 April 2006, including 37 action points according to the needs of the work, with this aim 4. Archaeological work in mind. The work was carried out with a threefold goal: to assure the full integrity of the archaeological remains; to perform probes in order to find out about potential collapses or The first work was carried out at Plaça Comercial in 1991 under the supervision of ar- graves; and, to carry out an in-depth scientific study at points not examined comprehen- chaeologists Robert Farré and Dolors Serra as a result of the construction of an underground sively in the 2001 dig. This work provided highly fascinating developments in relation to car park. The work led to the documentation of 4,200 sq. m. of the old neighbourhood of La periods simultaneous to the construction of the citadel, such as the initial rerouting of the Ribera, destroyed in the early 18th century. A large part of the late imperial necropolis and the Rec Comtal in 1716. maqbara from the 10th and 11th centuries were discovered at the lower levels of the eastern As part of the tasks linked to building the culture centre, in 2007 archaeological work side of the site. Once the ruins had been documented, the site was cleared. was conducted in front of Carrer Comercial number 5 near the north facade of the former The early work carried out inside the former market of El Born took place in 1994 market. An extensive dig was carried out depleting the stratigraphy over an area spanning under the supervision of archaeologists Eulàlia Barrasetas and Josefa Huertas. It was being 80 sq. m. further along from one of the houses discovered in 2001 within El Born between conducted in order to assess the potential for setting up the Audiovisual Communication 2008 and 2009, one side on the 56 pile caps intended to support the central area of the School of Pompeu Fabra University, which needed underground levels, on the site. Eight building was extended outwards by half a metre. When the extension was made, a 20-cm- soil pits and eight trenches were dug in order to record the presence of structures and their deep section was dug into the floor. state of preservation, as well as the thickness of the stratigraphic record. Expectations In 2011, work was carried out on the outside of El Born and 200 structures from were indeed met and in almost all sondages conducted, well-preserved structures were medieval and modern times – the continuation of ruins preserved inside – were document- identified that belonged to the ancient neighbourhood of La Ribera. Ultimately, the plans ed. It was possible to document partially 32 spaces from up to 6 different blocks of houses. for the school were rejected. Some of these structures were remarkably preserved with walls more than two metres tall, The second phase of work carried out inside the former market took place in 1998 particularly those at the northern end of Carrer de la Ribera. These had exceptional value under the supervision of archaeologists Marta Fàbregas and Josefa Huertas. Once approval since they were original arches and walls from buildings from the turn of the 14th century had been granted for plans to locate the Provincial Library on the site of the former market which later ended up being covered in order to distinguish areas. of El Born it was decided that a single sondage over an area measuring 15 by 20 metres In 2012, a new phase of work was carried out outside the former market for the pur- would be carried out at the north-western section of the building. The aim was to deter- poses of the construction of a solid urban waste collection system and the development of mine the state of preservation of the archaeological remains of the old neighbourhood of the streets delimiting El Born. Building various waste collection pits enabled three streets La Ribera, including one of its foremost features: the Rec Comtal irrigation channel. The and part of six houses to be dug, allowing information to be compiled on the period from upshot was the partial documentation of certain buildings, a segment of the Rec Comtal their origin until the time when they were demolished. measuring 16 metres in length and the arch of the Carnisseria bridge. Moreover, minor work was carried out in order to make it easier for people to move Between February 2001 and April 2002, the primary archaeological project was con- around the site of El Born in order to prevent any kind of risk, particularly at the weaker ducted inside the former market of El Born under the supervision of archaeologists Pere points of streets and transit areas. To this end, part of the street sanitation system was dug Lluís Artigues and Antoni Fernández on account of the plans to build Barcelona Provincial up and subsequently strengthened. Library. Almost all the archaeological structures that can be seen today, the ruins of some sixty houses from eleven blocks and nine streets, as well as a segment of the Rec Comtal measuring 72.62 metres in length and 4 metres in width, were all documented. Generally speaking, the urban development and architectural ensemble was in an excellent state of preservation; hence, it was decided to conserve the ruins and to move the library to a different spot to be determined at a later date. From that moment on, plans were considered to redevelop the former market of El Born into a culture centre. Archaeological work was conducted between April 2005 and

The site of El Born. Archaeology of the past, history of the present and projects for the future — Toni Fernández Espinosa 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 184 / 185 To this end it organises a programme of scientific activities aimed at engaging in research 5. A site not yet exploited to the and disseminating the findings thus obtained. It is an ambitious venture that requires a huge commitment in terms of time and work. Barcelona City Council Archaeology Service maximum is a partner in the ArqueoBorn programme, playing an active role in the various projects while also associating it with other research programmes organised by the Archaeology When the archaeological work was conducted in 2001, the Directorate-General for Service and the Council. Heritage of the Government of Catalonia stated that it was necessary to preserve the pave- Research, dissemination and participation are the three foundations underpinning ments. Consequently, whenever one was uncovered, the digging was brought to a halt. This the ArqueoBorn programme; they are all met through the preparation of archaeological led to 60% of the site of El Born remaining as it was in 1717 and only 10% of the stratigra- work, studies on the materials recovered, investigations on the necropolises and a da- phy was ultimately depleted. Accordingly, we can view El Born as a living site that should tabase on the structures. The findings obtained from the research will be presented at still provide us with a wealth of information about how this neighbourhood of Barcelona conferences and published. Lastly, participation will be promoted – by means of organising city evolved. open days – and digs and inventories will be fostered with the cooperation of students Despite the vastness of the site of El Born, it is only a small fraction of the 295,000 reading the bachelor’s degree in Archaeology, whilst encouraging the involvement of sq. m. of the entire surface area that was demolished in order to build the citadel and the schools and colleges in research projects. esplanade. Consequently, as revealed by all the archaeological work performed in the vicinity, the ruins of the old neighbourhood of La Ribera extend beyond the boundaries of the former market of El Born. As a result, future digs will allow us to research more extensively into the neighbourhood and its buildings. The historical and documentary study conducted focussed on a portion of the houses on the site of El Born, but if we broaden the study area to encompass all the houses demolished and their inhabitants, we could embark on new socioeconomic investigations. By re- Detailed view of the planned dig conducted in 2016. (Photograph: Pere Virgili) searching into the earthenware we could also find out more about elements that have scarcely been examined, but which are rather commonplace in archaeological work in our city.

6. Present-day El Born and future projects

As mentioned throughout this paper, the jewel in the crown of El Born Centre de Cultura i Memòria is the archaeological site: it is its essence. It is a site with a remarkable enclosure, the iron market structure, the plans for which were devised by Fontserè. As a result, encouraging engagement in research and promoting further knowledge about the archaeological remains is one of the key challenges the centre is tackling. El Born Centre de Cultura i Memòria has promoted the ArqueoBorn programme in order to vindicate and showcase the site’s archaeological remains and, thus, lend continuity to research into the architectural ruins and indeed the archaeological materials recovered.

The site of El Born. Archaeology of the past, history of the present and projects for the future — Toni Fernández Espinosa 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 186 / 187 The Roman Sérgio Carneiro Chaves Archaeological Unit healing spa of [email protected] Chaves, Portugal. Archaeological heritage in the city centre Keywords: Roman healing spas, Late Antiquity, archaeological site museums, Roman Hispania, cultural heritage management

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 188 / 189 The results of the excavations at Arrabalde square in Chaves, Portugal, carried out from 2006 1. History of the site to 2008 and 2012 to 2015 uncovered an extremely well preserved set of structures: the Roman healing spa that gave the city its name, Aquae Flaviae The monument is located in a wide square between the medieval wall and the Roman (Carneiro 2013). This spa complex proved to be bridge of Chaves. This area was crossed, until the 70s of the 19th century, by a half bastion one of the largest and best preserved of its kind recently excavated. The site-museum that is cur- of the late 17th-century wall. rently being developed will shed new light on the meaning and function of spas in the Roman Empire and their relation to indigenous communities.

Location of the spa of Chaves and the Roman bridge. (Source: Google Maps)

Before the discovery of the Roman healing spa complex, historians thought that it had been located on the site of the modern spa, some 800 m to the west, and that it had been completely destroyed in modern times. This hypothesis was based on a report by Tomé de Tavora e Abreu (1729), in which he refers to the destruction of the old baths in order to clear the fields outside the wall. The area was cut in two by the 17th-century wall. On the outer side of the wall, there was the 1870 filling of the wall trench, four metres thick, down to the Roman abandonment levels, while on the inside of the wall, all the post Roman stratigraphy was fully preserved, providing us with precious data for the understanding of the site and the urban evolution of Chaves.

The Roman healing spa of Chaves, Portugal. Archaeological heritage in the city centre — Sérgio Carneiro 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 190 / 191 In the 9th-century robber trenches were dug along the walls of the complex to The monumentality of the healing spa complex and the relative size it occupies in remove their elevation stones, but the foundations, pools and conduits were left almost the Roman city (about a fourth of the total area) attests to the important role it must have intact. Thin layers of sand deposited by river floods covered the fillings of these trenches, had in the formation and development of Aquae Flaviae. Like other spa cities throughout and a thick layer of agricultural soil covered them, over which we found the remains of a the empire, such as Badenweiler (Mylius 1936), Bath (Cunliffe 1969), Hammam Salehine 12th-century blacksmith shop, by then left outside the medieval wall, between the shrunken (Gsell 1901: 236) or Hamat Gader (Hirschfeld 1997), people would probably come to Aquae city and its main entering point: the Roman bridge. Flaviae from long distances seeking relief for their ailments. After the excavation of the post-Roman features, the brick vault rubble that sealed off The affluence of people to the spa and the role of the city in controlling the mining pool A was thoroughly registered and removed, leaving a homogeneous layer of mud that and distribution of gold in its territory (Martins 2010), all contributed to the importance of was sifted in order to recover every fragment of artefactual and biological information. the city, which is proven by its early attribution of municipal status, the architectural quality The artefactual evidence allowed for the narrowing of the moment of the collapse of its bridge and the material evidence from previous excavations in the Roman city (e.g.: of the vault, which can be safely ascribed to the last years of the 4th century AD (Carneiro Carneiro 2003, 2005 and 2009). and Lopes 2014). The main entrance to the complex thus far recorded, is a stairway at the southeast- ernmost corner, leading from what was probably a riverside street, perpendicular to the Roman Bridge, at the southern end of the palaestra, a long yard paved in opus signinum, flanked on its eastern side by a rubble masonry wall with a bench that was originally also 2. The structures covered in opus signinum, that marked the easternmost boundary of the spa complex and probably of the city. The spa complex was built directly atop the hot mineral springs (73 °C). Two main building A three-step staircase (of which two survive), led to a porticoed and vaulted corridor phases were identified: one from the 1st century AD, of which only a few opus signinum pavements of which only the rubble was found. and the foundations of a wall destroyed by the second phase are extant; and the other, corre- From the corridor access was gained to room 2. This was a large lobby area, ten metres sponding to a major renewal of the complex, ascribed to the late 2nd or early 3rd century AD by wide and at least fifteen metres long, from where one could pass into the pools. the radiocarbon dating of the wooden formwork of an opus caementicium wall1 connecting pool A to the cloaca 1 and by the marble sculpture of a young girl with the hairstyle of Julia Mamaea found at the bottom of pool A, together with a small anepigraphic marble altar, that presumably belonged in a niche in the pool’s wall, a possible sign of euergetism. To this second phase of construction belong the building of the two large main pools (A and B), eight smaller secondary pools, a large palaestra and an intricate water flowing system comprising reservoirs,cloacae and several conduits connecting the pools to the springs. Next to the bathing area, there is also a small exedra nymphaeum that was built in phase I and monumentalized in phase II (Carneiro 2013). A third phase, between the beginning of the 5th and the 9th centuries AD, concerns the usage of the spa complex after the fall of the barrel vaults that covered pools A, B and C. Pool A was abandoned in this last phase, and left sealed off by the brick rubble of the opus latericium vault; pools B and C were cleaned, isolated from the ruined areas of the complex, roofed with tegulae and imbrices, and continued to be used, until the final abandonment of the site. In the 9th century AD, the spa was no longer working, according to the artefactual evidence found in the fillings of the first robber trenches.

1 Beta – 391931: Cal AD 135 to 335 (2σ).

The Roman healing spa of Chaves, Portugal. Archaeological heritage in the city centre — Sérgio Carneiro 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 192 / 193 The roofing consisted, originally, of a small barrel vault inlongum semipedale bricks which abutted on the western exterior wall of the building of pool A. An underground conduit brings thermal-mineral water directly from the castellum aquae and was also used for emptying the pool for cleaning. Smaller pools adjacent to the large ones are a very typical feature of Roman spas. See, for instance, among many others, the cases of Civitavecchia (Köhler 1999); Amélie- les-Bains (Grenier 1960: 409) and Djebel Oust (Ben Abed and Scheid 2005). Pool B is the largest one thus far discovered in the complex, with 13.98 x 9.02 m and a depth of 2.05 m. It has six granite steps all around with an average height of twenty-eight centimetres that cover an underlying structure in opus caementicium. The last step from the top is rusticated. The bottom is made of granite slabs, like Pool A, but has 40 cubic blocks placed at regular intervals, like the pilae of a hypocaust, with grooves on their top faces that originally should support wooden beams and a floor, shortening the depth of the pool to 1.6 m, like that of pool A and most of the large pools in Roman spas of this type.

General view of the site with room 2 in the foreground. To the left is the large bath area of pool A; to the right, pool B.

From room 2 one gains access to pool A, in the same building, to the south, but separated by a wall, and, through a narrow one-metre-wide door, into the contiguous building where Virtual reconstruction of the documented suspensura system of pool B. pools B, D, E, F, G, H, I and J are located. Pool A is a large pool (13.22 x 7.98 x 1.63 m) with six steps on its northern side. The eastern and southern walls are made of opus caementicium but the southern one has rein- forcement pillars in opus quadratum and the western wall is made of opus quadratum and has an overflow conduit inside it and an entering conduit of thermal-mineral water, coming from the castellum aquae. The northern wall is completely occupied by the stone steps, with an average height of twenty-four centimetres. To the north of the steps there is an entering platform made of two layers of stone blocks over a substractum of rough opus caementicium. This platform is slightly tilted towards the north, in order to remain dry even when some of the pool water overflows. There are two 35 cm cubic stone blocks, 60 cm apart from each other, which probably supported a bench. The roofing of this building (covering pool A and room 2) consisted of a ten-metre-high barrel vault (based upon the proportions of the Tuscan portico towards the palaestra) made of longum pedale bricks (45 x 30 cm each), laid in the radial technique (cf. Lancaster 2009). Besides the entry through room 2, pool A communicates, through a narrow staircase in its edge, with pool C. This is a small (2.9 x 2.41 m) pool to which one gains access by means of a narrow staircase from the edge of Pool A.

The Roman healing spa of Chaves, Portugal. Archaeological heritage in the city centre — Sérgio Carneiro 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 194 / 195 This innovative system was built because the pool lies directly over the hot springs, Pool B, unlike pool A, was cleaned of the rubble and continued to be used after the from which the water gushes at a very high temperature (73 °C), thus preventing the bath- fall of the vault in the last years of the 4th century AD. The doors communicating with ers from burning their feet. Hardwoods have very low thermal-mineral conductivity (Simp- room 2 were also blocked with rubble masonry, as was the case with the stairs of pool C, to son and TenWolde 1999: 15-17) producing the desired effect of insulating the excessive separate the used from the unused parts of the spa. heat, the opposite of what is sought in a hypocaust system, which relies on the ceramics of Pools D, E, F and G, two on each of the eastern and western sides of pool B, are 2x2 m its lateres floor to radiate the heat into the room orcaldarium . in average, with two high steps that serve as benches. The walls are made of opus quadra- At the Terme Taurine, near Civitavecchia, the pool in room 24 seems to have a similar tum covered by a thick layer of opus signinum still extant in many parts. system (Köhler 1999). Pools H and I, located in niches in the northern wall of the building of pool B, were only partially excavated. They are four metres wide and only 50 cm deep. The walls, made of opus quadratum, are still covered in opus signinum. Between pools H and I there is another niche in exedra to accommodate the hemispherical pool J. This pool has three high steps in its southern side, the first of which protrudes 20 cm above the edge of pool B. The walls are made of opus quadratum covered in opus signinum.

Pool J under excavation.

Pool D.

The large outflow of thermal-mineral water coming from the springs underneath this pool was used to feed the four small individual pools at the eastern and western sides of it (pools D to G) and communicates with the castellum aquae through conduit 1. The pool B building could be accessed through three narrow doors: one near the north corner of the western wall that leads into room 2; another near the south corner of the same wall, into the entrance hall of pool A; and one near the north corner of the western exterior wall, which has a draining pipe made with imbrices underneath its threshold and that leads to an unexcavated area of the spa complex. The northern wall gives access to three other pools (H, I and J). These small subsidiary pools were in niches in the walls of this building, working also as buttresses for the structure and reinforcing the support for the vault.

The Roman healing spa of Chaves, Portugal. Archaeological heritage in the city centre — Sérgio Carneiro 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 196 / 197 Outside the southwestern corner of the building of pool A, abutting its western wall, As this type of praefurnium was used for heating a water boiler, we can infer that it used there is a 4x5.9 m reservoir with an opus caementicium foundation and rusticated opus the water from the city aqueduct, even if no evidence of this connection has yet been found. quadratum elevation that serves as a castellum aquae, distributing the thermal-mineral The presence of hypocaust systems associated with or next to healing spas is not water, from a spring-well located immediately to the south of it, to pools A, B and C inde- uncommon, see, for instance: Bath (Cunliffe 1969); Aix-les-bains (Leveau, et alii 2005); pendently. Saint-Honoré-les-Bains (Bonnard and Percepied 1908: 448); and most relevantly, Alhama The reservoir received the water from the spring-well by means of a wooden conduit de Murcia (Baños Serrano et alii 1991), where a structure of the exact same typology lies inside a hole in the opus caementicium. A division in the middle allowed it to be isolated next to but in a separate building from the healing spa. This area was abandoned by the from the western half and the exit to the cloaca 3, thus making it possible for pools B and C time pool A was built. to be emptied for cleaning or repairing, while pool A was kept full and working. Also from phase I, room 3 is a paved in opus signinum between conduit 1 and the On the southwest corner of the castellum aquae there is an opening to cloaca 3, a nymphaeum and south of pool B. very large rubble stone and opus caementicium conduit that could quickly drain a large Between conduit 1 and pool A, cut by the foundation trenches of both of these struc- amount of water to the river, effectively emptying pools B and C. tures, there is a remaining wall from phase I that is aligned with the foundations found on Between cloacae 2 and 3 and to the south of the castellum aquae and pool A, there is this room. a group of structures, built and used in phase I, that were cut by the foundation trenches To the west of room 3 and to the south of pool B, stands the nymphaeum, a mon- of pool A and Cloaca 2. The terra sigillata found on the stratigraphic units associated with umentalized spring-well within an exedra. This was an independent monument, with no these structures places the occupation of this area in the second half of the 1st century AD. direct communication with the spa complex. On the contrary, the spa seems to have been It consists of a small room (4x5 m) with an opus signinum paving (room 4), and a hy- built avoiding an easy access to the nymphaeum, as is demonstrated by the fact that the pocaust heated room. No evidence was found for wall heating (tubuli or tegulae mamatae). building of pool B, in spite of its most classical symmetry, has two doors in its eastern wall, The area covered by the suspensura system was 6.5 x 3 m, but the hanging floor extended but only one in the western, in the furthest corner from the nymphaeum. to the east as is visible by the opus signinum remains that covered the wall to this direction. The suspensura was composed of bipedales laid in lintel over brick pilae. The heating room was approximately of the same size as the heated one and is of the type 2 of Degbomont (1984, 44). The praefurnium sticks out of the heated area but does not show the markings of the boiler, fitting in type I of Degbomont (1984, 86). The nymphaeum, a mon umentalized spring-well within an exedra.

General image of the chamber with hypocaust and praefurnium.

The Roman healing spa of Chaves, Portugal. Archaeological heritage in the city centre — Sérgio Carneiro 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 198 / 199 The entrance faces south, in the direction of the river and the Roman Bridge, the Unlike ordinary bathing complexes, healing spas did not have a rigid circuit or standard main entrance into the city. sequence of rooms. Their architectural programme was conditioned by the location of The well, made of opus caementicium, is 1x1.35 m and 1.7 m deep and has a hole in the thermal-mineral springs, the topography, the specific treatments administered, the the bottom from where thermal-mineral water flows. There is an overflow on the eastern temperature of the water and the number of users expected. wall, near the top. At the top of the well, three coarse grained granite slabs frame it and The persistence in the use of the analytical tools and designations used for ordinary convey the likeness of a shrine. The main slab has a tympanum with an extremely eroded Roman baths when dealing with healing spas has much hindered the development of our rosette or wheel/solar motif. knowledge of this area. These facilities played an important role in the restoration of health, The floor around the spring-well was raised at a later time, by means of large reused as the literary evidence suggests (cf. Allen 1988, app. 5). Roman and indigenous popular stone blocks, possibly on the same occasion when the stone pavement of room 3 was laid. and religious belief in the healing virtues of thermal-mineral waters and the deities associ- On the threshold of the nymphaeum there are markings of a large gate and inside ated with them was complemented with a rational approach that tried to understand the there is a step to get closer to the water that shows considerable erosion, the sacred effects of different types of water on the treatment of several ailments and the develop- spring-well was probably used to collect drinking water, possibly for medical, as much as ment of complex engineering techniques to apply this knowledge. religious usage. The architectural design brief of the Aquae Flaviae healing spa complex, responded This is a simple temple, meant to imitate the natural habitat of the deities: a cave- to a vast catchment area, a large affluence of users, the need to cool the unusually high like structure, hence the hemispherical shape. Besides being the givers of water to man in temperature of the water and the location of the springs, about three metres lower than general, either in the form of rain, river or spring (cf. Ballentine 1904: 90), the nymphs were the street level. These factors account for the presence of such large pools, the innovative the dwellers and guardians of a telluric locus naturalis, a natural and unorganized place in and sophisticated suspensura system of pool B, so many small individual subsidiary ones the middle of the planned and humanized urbs. The cult to the nymphs was, in this sense, and a > 35 m palaestra or resting/waiting yard. more than a prayer for cure, it also served to ask for permission to use a place and resource The location of this nymphaeum, carefully insulated from the rest of the spa complex, that were seen as intrinsically natural and divine. seems to indicate the intent to clearly separate the healing usage of the thermal-mineral The desacralization of the temple is evident from the building of a water-basin in waters from the religious one. front of its entrance (pool K) in the last occupation phase of the spa (5th century AD), leaving only a narrow entrance to the spring well. The fast spread of Priscillianism in 4th century AD Gallaecia accounts for a strongly Christianized society. By the middle of the 5th century AD there would be little space for symbols of the pagan past in the centre of the bishopric of Hydatius.2

3. Conclusions

The excavations revealed one of the largest and best-preserved Roman spas known so far in Hispania. The fact that the springs are still active and the water conveyance system is still running, gives us the rare opportunity to study a working sophisticated Roman complex dedicated to health.

2 Although some doubt remains on the interpretation of Hydatius’ Chronicle’s reference to Aquae Flaviae and whether this was actually his bishopric, most historians tend to agree that it was (see, Burgess 1988, I: 15).

The Roman healing spa of Chaves, Portugal. Archaeological heritage in the city centre — Sérgio Carneiro 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 200 / 201 BIBLIOGRAPHY

T.J. ALLEN, Roman healing spas in Italy: A study in design and function, S. GSELL, Les Monuments antiques de l’Algérie, Paris, 1901. Doctor of Philosophy thesis, Alberta, 1998. F. HERVES RAIGOSO & G. MEIJIDE CAIMESELLE, “O culto ás ninfas nas F.G. BALLENTINE, “Phases in the cult of the nymphs”, Harvard Studies in termas de Lugo”, Gallaecia 19 (2000), pp. 187-196. Classical Philology 15 (1905), pp. 77-119. Y. HIRSCHFELD, The Roman bath of Hamat Gader, final report, Jerusalem, J. BAÑOS SERRANO, A. CHUMILLAS LÓPEZ & J. A. RAMÍREZ ÁGUILA, 1997. “El complejo termal de Alhama de Murcia. II Campaña de Excavaciones (1991-92)”, Memorias de Arqueología 6 (1991), pp. 178-204. J. KÖHLER, “Die Terme Taurine bei Civitavecchia”, Römische Mitteilungen 106 (1999), pp. 365-376. A. BEN ABED & J. SCHEID, “Nouvelles recherches archéologiques à Jebel Oust (Tunisie)”, Comptes-rendus des séances de l’Académie des L. LANCASTER, “Early examples of so-called pitched brick barrel vaulting Inscriptions et Belles-Lettres 149 (2005), pp. 321-349. in Roman Greece and Asia Minor: A question of origin and intention”, Bautechnik im antiken und vorantiken Kleinasien: Internationale Konferenz, L. BONNARD & É. PERCEPIED, La Gaule thermale : sources et stations Istanbul, 2009, pp. 371-391. thermales et minérales de la Gaule à l’époque gallo-romaine, Paris, 1908. F.S. LEMOS, “Sondagens na capela da Granjinha, Chaves”, Cadernos de R.W. BURGESS, Hydatius: A late Roman chronicler in post-Roman Spain. Arqueologia, series ii, 5 (1988), pp. 155-181. An historiographical study and new critical edition of the chronicle, Doctor of Philosophy thesis, Oxford, 1988. P. LEVEAU et al., “Aix-les-Bains, vicus thermal et bourg rural”, Revue archéologique de Narbonnaise 38 (2005), pp. 85-103. S. CARNEIRO, “Excavations in the county gaol of Chaves”, X. AYÁN VILA et al. (eds.), Archaeotecture, Archaeology of Architecture, BAR Interna- C.M.B. MARTINS (ed.), Mineração e povoamento na Antiguidade no Alto tional Series 1175, Oxford, 2003. Trás-os-Montes Ocidental, Oporto, 2010.

S. CARNEIRO, “Intervenções arqueológicas de emergência no Centro G. MEIJIDE CAIMESELLE & F. HERVÉS RAIGOSO, “Un nuevo espacio en Histórico de Chaves (1999-2000)”, Aquae Flaviae 33 (2005). las termas de Lugo”, C. FERNÁNDEZ OCHOA & V. GARCÍA-ENTERO (eds.), II Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón. Termas Romanas en el S. CARNEIRO, “A necrópole Romana do Largo das Freiras em Chaves”, Occidente del Imperio, 2000, pp. 215-220. Aquae Flaviae 41 (2009), pp. 375-384. H. MYLIUS, Die römischen Heilthermen von Badenweiler, Berlin, 1936. S. CARNEIRO, “As termas medicinais Romanas de Chaves”, Arqueologia em Portugal: 150 Anos, Lisboa, 2013, pp. 793-802. B.M. PRÓSPER, “Reve Anabaraeco, divinidad acuática de Las Burgas (Orense)”, Palaeohispánica 9 (2009), pp. 203-214. S. CARNEIRO & R. LOPES, “Terra Sigillata Hispânica Tardia dos níveis selados das Termas Medicinais Romanas de Chaves”, R. MORAIS, A. REDENTOR, “Iconografia solar no mundo funerário da Astúria A. FERNANDEZ & M.J. SOUSA (eds.), Actas del II Congresso Internacional Meridional”, M.C. FIALHO, J. D’ENCARNAÇÃO & J. ALVAR (eds.), O Sol da SECAH, 2014, pp. 483-494. Greco-Romano, Coimbra, 2008, pp. 225-247.

R. CATALDI, S. HODGSON & J. LUND (eds.), Stories from a heated earth: A. REDENTOR, “Estela funerária de Tinhela (Valpaços, Vila Real) (Conven- Our geothermal heritage, Sacramento, 1999. tus Bracaraugustanus)”, Ficheiro Epigráfico 101, no. 448 (2012).

C. CHULSKY, Notables nîmois. Sénateurs, chevaliers et magistrats issus A. RODRÍGUEZ COLMENERO, Aquae Flauiae: I – Fontes epigraficas, de la cité de Nîmes à l’époque romaine, PhD in Ancient History, École doc- Chaves, 1987. torale d’histoire, Université de Paris 1, Panthéon-Sorbonne, Paris, 2013. M.A. RODRÍGUEZ-PASCUA et al., “A comprehensive classification B. CUNLIFFE, Roman Bath, Oxford, 1969. of Earthquake Archaeological Effects (EAE) in archaeoseismology: Application to ancient remains of Roman and Mesoamerican cultures”, J. M. DEGBOMONT, Hypocaustes (2nd ed.), Liège, 1984. Quarternary International 242 (2011), pp. 20-30.

F. DÍEZ DE VELASCO, “Divinités des eaux thermales dans le Nord-Ouest W. SIMPSON & A. TENWOLDE, “Physical properties and moisture de la prouincia Tarraconensis et dans le Nord de la prouincia Lusitania : relations of wood”, FOREST PRODUCTS LABORATORY, Wood handbook – une approche au phénomène du thermalisme romain dans l’occident des Wood as an engineering material, Ch. 3 (1999), pp. 1-24 Provinces Ibériques”, Caesarodunum 26 (1992), pp. 133-149. A. TARAMELLI, “Fordongianus. Antiche terme di Forum Traiani”, Notizie J.M. EGUILETA FRANCO, “Ourense, sucesión de ciudades estratificadas degli scavi di antichità (1903), pp. 469-492 por el tiempo: el entramado romano”, Porta da Aira: Revista de Historia del Arte Orensano 12 (2008), pp. 51-106. F. VAZ et al., “Waterlogged plant remains from the Roman healing spa of Aquae Flaviae (Chaves, Portugal): utilitarian objects, timber, fruits and M.V. GARCÍA QUINTELA, A.C. GONZÁLEZ-GARCÍA & Y. SEOANE VEIGA, seeds”, Quaternary International, in press. “The iron age saunas of the northwest Iberian Peninsula: an archaeoas- tronomical perspective”, Mediterranean Archaeology and Archaeometry 14, no. 3 (2014), pp. 133-141.

R. GINOUVÈS, Dictionnaire méthodique de l’architecture grecque et romaine. Tome iii. Espaces architecturaux, bâtiments et ensembles, Rome, 1998.

S. GONZÁLEZ SOUTELO, «El balneario romano de Lugo: una nueva inter- pretación arquitectónica y funcional», Saguntum 44 (2012), p. 167-182.

A. GRENIER, Manuel d’archéologie gallo-romaine. Vol. iv : Les monuments des eaux. Villes d’eau et sanctuaires de l’eau, Paris, 1960.

The Roman healing spa of Chaves, Portugal. Archaeological heritage in the city centre — Sérgio Carneiro 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 202 / 203 The Crypta Balbi Enrico Zanini of Rome: from University of Siena the excavation to the museum and beyond Keywords: Rome, Crypta Balbi, archaeological site, urban archaeology, Classical Antiquity, Late Antiquity, Middle Ages, early modern period, late modern period

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 204 / 205 In this brief paper I will attempt to discuss Moreover, I cannot consider myself a neutral a highly complex story which may be effectively outside observer since I was trained as an urban 1. In quest of interaction summarised in a few figures. The Crypta Balbi archaeologist at the Crypta Balbi excavation site archaeological site in Rome encompasses an and I have carried out my professional activity area of about 12,000 sq. m. with an archaeolog- there for many years with various levels of By combining my experience from then with the way I think now, I may say that ical stratification extending across a period of operational and managerial responsibility. During archaeological knowledge is always, and quite especially in the case of urban archaeology, more than 20 centuries in time, in the centre of the years when the museum was in the making, the antique, late antique, medieval, modern and I also formed part of the group in charge of the the final result of a complex interaction between diverse elements, namely: something contemporary city. This site has been the object design of the museum itself, playing a twofold to be investigated (the archaeological stratification in a specific point of the city), the of archaeological investigations at various times role: to provide decision-making support with the research group which carries out the investigation, and the contemporary (and therefore and the digs which have led to the creation of the information obtained from the dig and to offer museum lasted more than twenty years, while a different opinion on how to communicate the historically defined) context in which the research unfolds. the work conducted with varying intensity on the contents of the museum, basically through the Consequently, an archaeological museum of urban history, which the Crypta Balbi seeks consolidation and restoration of the historical experimental (or at least it was so at that time) to be, is the outcome of an even more complex interaction between another three elements: buildings now housing the institution took over use of multimedia technologies.2 twenty years to complete as well. Consequently, in specific terms I could define the archaeological knowledge of which we have just spoken, the contemporary city which For its part, the National Roman Museum – myself as a “person (well) informed of the facts”: hosts the museum, and the life, comprising both the past and the future, of the museum itself. Crypta Balbi, inaugurated in 2001, has now been an attentive witness involved in the founding pro- The goal of the research in this case requires a preliminary explanation. The name open for fifteen years so objective conditions exist cess of Italian urban archaeology and in the role to allow a likewise objective evaluation to be made played in this field by the Crypta Balbi archaeolog- of the site is derived from the crypta theatri forming part of the theatre complex built by of its operation over the course of this period. ical site and the museum which is today its result. L. Cornelius Balbus between 19 and 13 BC; it is thus an interesting monument for those Equally complex is the entirely personal who deal with antique architecture although it is perhaps not so significant as to justify opinion which I can express on this site and this museum since I was not in charge of the excava- such an extensive archaeological investigation. The decision to excavate precisely in that tion (which has always been directed by Daniele point of the city was accordingly more the result of a political-cultural and urbanistic strat- Manacorda of the University of Siena) and neither egy than of a traditional wish to acquire knowledge about a monument. am I in charge of the management of the museum, which is directed at present by Mirella Serlorenzi, The area where the Crypta Balbi is located is in the heart of the historical centre of an official of the Ministry of Cultural Property and Rome, just a few hundred metres from the Capitoline Hill and the Roman Forum, quite Activities and of Tourism.1 close to the Area Sacra di Largo Argentina, and not far from the Tiber. It is an area that has remained directly in the centre of the imperial, late antique, early medieval, high and late medieval, renaissance and modern Rome. This makes it an ideal place to carry out an experiment on the comprehensive reading of the “continuous” stratification of the city throughout the centuries. Indeed, this was all the more so since, at the start of the excavation, the area was a large urban “void”, a “rip” in the contemporary city’s connective fabric, resulting from the process of demolishing old buildings which had been programmed during the Fascist period but only partially carried out. It was an open space in the centre of the city, inevitably exposed to the risk of build- 2 E. ZANINI, Dalla Villa Publica a Via delle Botteghe Oscure, interactive CD-ROM (Ministry of Cultural Property and ing speculation, in relation to which the project, drafted in 1980 (and consequently with the Activities and of Tourism – Archaeological Superintendence of Rome; National Roman Museum – Crypta Balbi), spirit specific to that political-cultural period in Italy), saw archaeological research not only Rome, 2000: “Alla ricerca di un linguaggio comune: un prodotto multimediale per il Museo della Crypta Balbi”, as an element of knowledge in itself, but also as a starting point for an urban restitching of in BAIANI, M. GHILARDI (ed.), Crypta Balbi – Fori Imperiali. Archeologia urbana a Roma e interventi di that “rip” in the functional and settlement fabric of the Italian capital’s centre.1 1 At the time of this writing, the Ministry of Cultural Property restauro nell’anno del Grande Giubileo, Rome, 2000, pp. and Activities and of Tourism is in a process of reorganisation 53-56, and “Scrivere per il multimediale: alcune riflessioni which may lead to a different organisation of the di un non-specialista, a partire da un’esperienza recente”, management of the National Roman Museum as a whole. Archeologia e Calcolatori 15 (2004), pp. 63-80. 1 D. MANACORDA, Archeologia urbana a Roma: il progetto della Crypta Balbi, Florence, 1982.

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 206 / 207 The main monuments of the southern Campus Martius posi- In my opinion, the historical context in which the investigation took place is also sig- tioned on an aerial photograph of the centre of Rome. The red circle nificant as regards the understanding of the process of building the information on which marks the Crypta Balbi area. the narrative presented in the museum is based. The excavation was conducted in a highly intense way between 1981 and 1992, and it subsequently continued with more limited interventions, which were basically linked to the development of the restoration site of the buildings standing above it. In those years, the Crypta Balbi was the first major urban archaeological site in Rome and, in many respects, in all Italy.2 Urban archaeology was in its infancy in Italy and it was attempting to fully define its methodological principles and its specific operational practices: from this standpoint, the Crypta Balbi site also acted to a great extent as a place of experimentation on the problems of managing a large archaeological site in an urban environment, and as a place for the training of an entire generation of archaeologists. In the “golden” period of the first half of the 1980s, when the excavation was receiving suitable financing, many dozens of young archaeologists, who were perhaps little experienced but certainly enthusiastic, worked at the same time at that site, that is to say, in the excavation and in the laboratories which were associated with it. The site remained open all year round (a thoroughly new element in those years in which the professional figure of the field archaeologist was being defined), with alternating periods of digging, of study of the materials found, and of preparation of publications. This interaction between a site, a project, a research group and a specific political and cultural context produced an image of the urban transformation which formed the guiding thread in the process of building the museum. The underlying idea was to see the

The idea of the continuity of human settlement over the centuries in an imaginary cross-section of Via delle Botteghe Oscure. (Drawing: InkLink, Florence) transformation of the landscape as a continuous stream, within which the activity of people (or in some periods the incapacity of people to act) produced some more or less visible breaks, which archaeology recorded with tools for stratigraphic reading3 and later reported in the language of historical narrative.4

2 The big site of the Milan underground was in operation during more or less the same period although it was marked by substantially different features specific to an investigation linked to the construction of a major urban infrastructure. D. CAPORUSSO (ed.), Scavi MM3. Ricerche di archeologia urbana a Milano durante la costruzione della linea 3 della metropolitana (1982-1990), Milan, 1991. 3 In many respects, the experience of the Crypta Balbi site is linked to the spread of “Harrisian” archaeology in Italy. A. CARANDINI, Storie dalla terra, Bari, 1981; and D. MANACORDA, Introduzione, E.C. HARRIS, Principi di stratigrafia archeologica, Bari, 1983, pp. 9-36. 4 D. MANACORDA, L. SAGUÌ, E. ZANINI, “L’edizione degli scavi archeologici urbani nell’esperienza della Crypta Balbi a Roma”, Lo scavo dalla diagnosi all’edizione, Florence, 1990, pp. 461-502.

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 208 / 209 Schematic plan of the southern Campus Martius in the Roman 2. The reconstructed history Imperial period.

The results of twenty years of excavations and a further twenty years of reflections are not easy to set out in the space of a few pages,5 but a brief description of the timeline of this very complex site is indispensable for an understanding of the, in some cases, difficult decisions made in the presentation of the museum and the archaeological area.

2.1. The Roman period: the structural bases of the urban landscape

In its origins, this part of the Lazio landscape was a marshy plain situated between the left bank of the Tiber and the slopes of the Pincian, Quirinal and Capitoline hills. At the time of the construction of the first surrounding wall of Rome (around the mid-6th century BC), this area was not included within its perimeter because it was exposed to frequent flooding by the Tiber, being used only for military training. One thousand years later, at the beginning of the 3rd century AD, the urban panorama had clearly changed and the Forma Urbis – the great marble plan of the antique city originally displayed in the Forum – shows that this area was rich in large public monuments. This new image of the Imperial Rome, however, was the result of at least three major building phases.

Before the reorganisation of Rome’s urban fabric in the times of Augustus, this sector of the Campus Martius was characterised by the presence of a large empty space, the so-called Villa Publica, which was a sort of park accommodating the important Temple of the Nymphs. On the western side there was a series of temples, four of which are visible today in the so called Area Sacra di Largo Argentina. To the north, for their part, stretched the Saepta, forming the great portico used for elections. The Temple of the Nymphs was particularly important because this was where the list was kept of the Roman citizens who had the right to receive the frumentum publicum, that is to say, the distribution of grain free of charge. The archaeological remains of the temple, which was restored several times in successive periods, are still to be seen thanks to an excavation carried out directly in front of the museum, along Via delle Botteghe Oscure.6

5 Roma dall’antichità al medioevo. Archeologia e storia nel Museo Nazionale Romano – Crypta Balbi, Milan, 2001; and D. MANACORDA, Crypta Balbi. Archeologia e storia di un paesaggio urbano, Milan, 2001. 6 D. MANACORDA, E. ZANINI, “Il tempio di Via delle Botteghe Oscure: indagini stratigrafiche”, Ostraka 6, 2, (1997), pp. 249-293.

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 210 / 211 It is not known how the urban fabric was organised in the south of the Villa Publica (that is to say, in the area subsequently occupied by the Crypta Balbi) because, when the 2.2. Late Antiquity: a multilinear image complex financed by Lucius Cornelius Balbus was built, between 19 and 13 BC, its structures destroyed the previous buildings. The urban landscape obviously changed considerably in the centuries of Late Antiq- Balbus’s complex was formed by three main elements: the theatre (the third largest uity. Our archaeological information is quite incomplete, being concentrated in only two in terms of dimensions in antique Rome, after those of Pompey and Marcellus), the porti- areas: the cellars of the houses situated on the south side of Via delle Botteghe Oscure and cus post scaenam (a three-branched corridor accommodating services and commercial the area of the old exedra. activities linked to the theatre) and lastly an exaedra, standing opposite the theatre and The general idea is that of a very severe and progressive crisis: there are some tombs probably used for show rehearsals. in both areas and at least one little house (tugurium), which was built amidst the ruins of Only a small part of the structures of Balbus’s theatre may be seen because they lie the old Porticus Minucia. under the great noble buildings of the Baroque period which are situated to the west of There are also different images in other areas of the site, however: a rather large the area. Even so, this has allowed the excavation to be concentrated on some parts of the domus was built inside the north corridor of the old Crypta Balbi. And just as will be seen crypta and on the exaedra. further on, a large rich domus was also found immediately outside the old eastern exedra The pavement of the central courtyard of the crypta has only been reached in some of the monument. points but a considerable part of the perimeter walls, which were incorporated into the The most significant transformation on the urban scale involved the birth of a new buildings that rose up in this area over the course of the centuries, has been brought to light. street (the ancestor of today’s Via delle Botteghe Oscure), which appeared between the 5th The organisation of the urban space changed radically after the fire which devastated and 6th centuries, right to the north of the wall of the Crypta Balbi (still preserved in its full the Campus Martius in 80 AD. The most important works were commissioned by the height in this phase) amidst the collapsed colonnades of the old Porticus Minucia, which emperor Domitian between 81 and 96 AD and the main intervention was the construction had conversely been abandoned.7 of the Porticus Minucia Frumentaria, a great four-sided portico situated around the Temple With such scant and fragmentary archaeological evidence, it is clearly difficult to es- of the Nymphs, which was also restored in this phase. tablish a comprehensive image. It depends to a great extent on how such evidence is read It is thus the sum of these three major building phases which is shown in the Sever- so it essentially reflects the contemporary observer’s viewpoint. The area’s reconstructed ian Forma Urbis (the temple from the Republican period, the Crypta Balbi from Augustan image in Late Antiquity8 has therefore been the outcome of an intense discussion between times, and the Porticus Minucia from the reign of Domitian). diverse positions within the research group: the positions of the classicist archaeologists, who were generally proponents of an urban discontinuity at the end of Antiquity, and the Narrative reconstruction of the appearance of the southern positions of the archaeologists with medieval (or, in my case, Byzantine) training, who Campus Martius in the Roman Imperial period. (Drawing: generally advocated continuity-based approaches. InkLink, Florence)

7 D. MANACORDA. E. ZANINI, “The First Millennium A.D. in Rome: From the Porticus Minucia to the Via delle Botteghe Oscure”, K. Randsborg (ed.), The birth of Europe. Archaeology and social development in the first millennium A.D. (Analecta Romana Instituti Danici, supp. XVI), Rome, 1989, pp. 25-32. 8 All the reconstructive images, which have a fundamental communicative role in the museal presentation, are the work of the studio InkLink of Florence, resulting from a meticulous discussion of every single detail between the design group and the archaeology group.

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 212 / 213 Narrative reconstruction of the appearance of the southern Campus Martius in Late Antiquity. (Drawing: InkLink, Florence) 2.3. The Early Middle Ages: the Castrum Aureum

After the multilinearity specific to Late Antiquity, the Early Middle Ages offers the possibility of returning to a unitary vision since our whole area is in fact reunited in a single entity. Between the 9th and 10th centuries, the cavea and the scaena of the old theatre were converted into an intraurban fortification, mentioned in the written records of the times as the “Castrum Aureum” (Golden Castle), the grounds of which also included the Crypta Balbi area. The Golden Castle is on record in some archive documents, particularly a bulla of Pope Celestine III, dated 1192, which thoroughly describes its high walls arranged in a circle (parietae altae et antiquae in circuito positae), a large adjacent vegetable garden and the upper part of a building interpreted as a crypta (ortum qui est iuxta castellum, cum superiores cryptarum). Accordingly, in more general terms, this image is the result of a historically deter- In this same document, all these properties are conferred on the church of Santa Ma- mined period in the research and in the interpretative reflection on urban archaeology ria Domine Rose, and their monumental remains have been identified although only partly – precisely the period which pivoted around the continuity/discontinuity dichotomy –, excavated in the courtyard of the old crypta. generating an enormous amount of specialist literature, a large part of which is also based Schematic plan of the southern on the evidence and interpretations derived from the Crypta Balbi site. Campus Martius in the medieval It should be mentioned that, in the light of the research which has been conducted in period. the last fifteen years, much has changed with respect to this image: the general perception of the specific characteristics of Late Antiquity has changed and our objective knowledge of this specific site has changed as well. In effect, the new excavations in the area to the east of the exedra have revealed an in many ways unexpected panorama. In the course of the 2nd century AD, in this area an insula arose that was organised around a vicus set with large paving stones, which is well preserved up to the first floor. In the course of the 3rd century AD, the ground floor of the southern part of the building was converted into a mithraeum, while in the 4th century the northern part was turned into a rather luxurious domus adorned with painted intonaci and columns. In the 6th century, some rooms of the old insula were transformed once again, turning them into a craftsman’s workshop and a stall. The real abandon, however, only took place in the 7th century AD, when large quantities of rubbish began to accumulate in the street. Something similar happened in the old exedra, which was transformed in the 5th century into a craftsman’s workshop for the production of glass until finally, as from the mid 7th century, it came to be filled with a very large amount of refuse, to which we will be referring at great length further on.

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 214 / 215 The change of millennium marked a turning point in the urban history of this area. load-bearing structure of the medieval, renaissance and modern houses along the southern In effect, immediately after the beginning of the 11th century, a long process got under way side of Via delle Botteghe Oscure, preserved from the cellars to the second floor. which led to a completely new urban panorama. Many homines novi (as they are called in literary sources) – landowners and affluent farmers – arrived from the surrounding coun- tryside and installed themselves in the city. The Via delle Botteghe Oscure (a street where businesses without natural lighting were opened) became a centre of new commercial 2.5. The Renaissance: activities, where the exponents of a mercantile middle class found the ideal place for their commerce. towards the modern Rome

The transition from the medieval Rome to the modern Rome was marked, in the area which concerns us, by the gradual acquisition of the small properties by distinguished fam- 2.4. The High and Late Middle Ages: ilies and public institutions: the block of the old theatre of Balbus became the residence of the important Mattei family, while the block once occupied by the Crypta Balbi became the merchants’ houses and churches site of a convent founded by Ignatius of Loyola in the mid 16th century. The convent – called the Conservatorio di Santa Caterina – was instituted to shelter The urban regeneration process continued and grew in the following centuries: liter- the miserable endangered maidens (mostly the daughters of courtesans or girls without a ary sources and material remains offer us a very vivid image of this change in the 13th, 14th family) and in the one hundred years following its foundation it was enlarged to encompass and 15th centuries. The archives of the medieval notaries provide us with the names, family the whole block. relationships and activities of those who lived in the new houses which sprang up in the In the course of the excavation in the courtyard and in the garden of the Conserva- urban landscape, and archaeology helps to concretise this image. The structural restora- torio di Santa Caterina, many thousands of pottery fragments were recovered which had tion of the modern buildings situated along the southern side of Via delle Botteghe Oscure belonged to the kitchen and to the pantries of the monastery and to the dowries of the has shed light on a complex and extremely interesting vertical stratification composed of young wards: this material forms an important part of the museum exhibition. houses abutting on one another, joined or separated in the wake of conveyances of owner- The Conservatory continued to exist in different forms until the beginning of the ship, often marked by the changes in building techniques. The excavation of rubbish dumps 20th century and the last nun left the convent soon after World War I, when the building and waste pits has allowed the recovery of many materials connected with the everyday was abandoned and the space was earmarked for a new structure within the framework of life of these houses and their inhabitants and it has permitted the creation of a preliminary the urban reorganisation of Rome undertaken by the Fascists. The outbreak of World War stratigraphic archive in which to place, in a historical perspective, artefacts which until now II interrupted the project, however, and the new convent was left semi-demolished and were often known through single isolated pieces in museums and private collections. abandoned until the archaeological investigations came to be started in the early 1980s. Not archaeology directly, but rather the written and iconographic sources, bear witness to another fundamental transformation which took place in the medieval landscape in Rome in general and in the area that concerns us in particular, with the building of many new churches that marked the image of this central part of the city during the following centuries. 3. From the excavation to the museum In this urban fabric subject to such dynamic socio-economic transformation, the great antique monuments appeared to be doomed to disappear: indeed, they were demolished in The idea of the creation of a museum as the final outcome of the archaeological part for reuse as building materials but in many cases those possessing walls were simply in- investigation was part of the project from its very beginning. Just as I have pointed out, the corporated, being transformed into a solid backbone structure to physically support the new excavation was conceived as a preliminary operation for the urban renewal and regenera- buildings, which were taller and lighter. This, in particular, was the destiny of the big northern tion of a settlement fabric torn by the experiences of this area after the demolitions of the perimeter wall of the Crypta Balbi which, following the restorations, has re-emerged as a Fascist period.

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 216 / 217 The decision to proceed to a quick and nearly complete publication of the stratigraphic sequences and artefacts was also set within the perspective of an extensive 3.1. A walk through time: musealisation of the structures and finds, as the various historical-topographical contexts were identified and fully excavated.9 exploring the spaces This virtuous circle of excavation and publication was interrupted abruptly in the early 1990s by a sudden drop in the financing of the open-area excavation, while all the At this moment in time the National Roman Museum – Crypta Balbi is not yet fully available funds were concentrated on the structural consolidation and the functional completed but visitors can enjoy a unique experience here, essentially based on four aspects: restoration of the buildings, with minor excavation interventions connected with the needs of those work sites. a) The remains of the old structures concealed within the new ones. This has been made Even today the restoration of the buildings continues, if only at a slow pace due to the possible by establishing a path for visits which allows one to see the cellars of the severe general economic crisis, but already back in the year 2000 the availability of a first modern houses, the ground floor of the Roman structures, the medieval houses which group of rehabilitated buildings on the corner of Via delle Botteghe Oscure and Via Caetani are also incorporated into the modern houses and then, crossing the open area in the allowed the formation of a working group for the preparation of the museum, which was centre of the block, to reach the exedra and the recently excavated areas beyond it. inaugurated in the spring of 2001. b) An archaeological history of Rome, through a reading based on the archaeological From the beginning, the Crypta Balbi Museum was conceived as part of the National excavation carried out in the Crypta Balbi site and on the investigations conducted in Roman Museum, a large-scale institution, formed by four venues with different specialisa- the surrounding area. tions located in various points of the city. These are the Palazzo Massimo, near the Termini c) A “didactic” section with a synthesis of archaeological materials from the Crypta railway station, devoted to antique sculpture; the Baths of Diocletian, in the same area, Balbi site and from other Roman medieval sites. devoted to the display of antique materials in general; the Palazzo Altemps, in the centre d) Some exceptional archaeological contexts from the Crypta Balbi and from other old of the medieval Rome, which presents its collections in the ways in which Renaissance excavations in Rome. private collections were displayed, and lastly, the Crypta Balbi, designed to accommodate the materials from the excavation of the site and, progressively, other medieval pieces from The backbone of the museum is the great northern perimeter wall of the Crypta various other digs in Rome. Balbi, which has been preserved up to a total height of nearly 8 metres.

The northern wall of the Crypta Balbi preserved on the ground floor of the museum.

9 D. MANACORDA (ed.), Un “mondezzaro” del XVIII secolo. Lo scavo dell’ambiente 63 del Conservatorio di S. Caterina della Rosa, Florence, 1984, and Il giardino del Conservatorio di S. Caterina della Rosa, Florence, 1985; A. GABUCCI, L. TESEI (ed.), Il giardino del Conservatorio di S. Caterina della Rosa. Supplemento, Florence, 1989; and L. SAGUì, L. PAROLI (ed.), L’esedra della Crypta Balbi nel medioevo (XI-XV secolo), Florence, 1990.

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 218 / 219 The museum spaces have been designed to allow visitors to get a very close view of this wall and to be able to compare it visually with the considerably smaller and poorer 3.2. The presentation: walls of the medieval houses which abutted on the great Roman monument. Consequently, the architecture specific to the museum has been conceived as a series of “full spaces”, from perception to understanding originated by the restitching of the remaining antique and medieval walls, and as a series of “empty spaces”, which are specifically open spaces allowing the observation of the The design of the museal communication immediately proved to be a complicated diachronic development in height. task: the site told some highly complex stories but the artefacts were not as explicit as would Personally, I find the close interaction between the antique walls and the public to be be desirable. In the past, the big monuments had been despoiled of their furnishings and very interesting. The people who visit the museum are at once observers and observed: vis- architectural decorations: indeed, during the Renaissance this whole area was called the “lime itors see each other from the various observation points, becoming a sort of human metric quarter” because of the many kilns located here, which turned substantial parts of the antique scale allowing others to clearly understand the immense dimensions of the old spaces. monuments into the lime required to support the large urban structures of that period. Entering the cellars is a truly fascinating experience because visitors can observe Almost all the artefacts of the site, for their part, come from the excavation of cesspits and comprehend the complexity of the stratification: the rear wall of every individual cellar and waste pits, providing materials which offered a fine glimpse of everyday life, perhaps, but is actually the great Roman wall, while the side walls are to a large extent medieval and the which were not directly effective as exhibition pieces. Considering this circumstance, it is not front wall is from the modern period. surprising that the working group often feels a certain self-satisfaction at having succeeded On coming outside and crossing the courtyard and the garden of the 16th-century in making a museum (indeed, a very nice museum in the opinion of many) out of rubbish! convent, visitors can explore the Roman exedra and then, through a little passageway, they On the basis of these congenital limits, the decision was made to build a narrative can enter an unexpected late antique urban landscape where they can walk about on the museum, that is to say, a museum telling, in the simplest and most understandable way pavement of a luxurious urban residence from the 4th century, and then exit from there possible, such a truly complicated story as is that of the two thousand-year transformation to stroll down the alley, which remained in use for at least five hundred years, between the of the largest urban centre of Antiquity. 2nd and the 7th centuries AD. The exhibition on the ground floor, which tells the story of the block which is the object of the archaeological investigation, consequently takes the physical shape of large “pages” which form a sort of continuous stream and help visitors to focus on the idea of the at least physical continuity of the human settlement. Within the panels, brief essential texts allow visitors to link the few available objects (explicitly understood as “fragments” of The alley and the insula from the imperial and late antique periods a complex discourse) and the graphic reconstructions of the monuments which they have outside the exedra of the Crypta Balbi. already seen on their walk. In this communicative pathway, a decisive role is played by the narrative reconstructions (which are necessarily largely hypothetical) of the development of the area in the various historical periods. In the panels, visitors consequently find only a “guiding thread” to reconstruct a truly complex and multilinear story: the museum is not objectively capable of fully satisfying their curiosity and serves rather as a stimulus for further inquiries. The museum’s narrative register changes when one reaches the section devoted to the Conservatorio di Santa Caterina. Here, as previously pointed out, the museum space coincides physically with the space of the monument, so archaeology (and above all the archaeology of everyday life) can come into its own again. In this respect, the idea of the exhibition has been to organise the extremely large number of artefacts recovered in the excavation in a sort of big transparent cupboard in

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 220 / 221 which the pottery pieces from the table, kitchen and pantry are arranged as if they were in a space which is a scale replica of the antique exedra effectively conveys the image of a still being used every day to set the tables of the convent’s poor wards. city which, between the 6th and 7th centuries AD, still maintained close commercial ties with Africa and the Eastern Mediterranean, at least as regards the social class of people, Pottery from the Conservatorio di Santa Caterina in one of the whether secular, ecclesiastic or military, who gave life to that context of wastes. museum’s display cases. Likewise, the reconstruction of the operation and production of a large workshop for the manufacture of quality goods opens an important chapter in the construction of a richer and more complex image of the economic fabric of Late Antiquity and the Early Middle Ages in Rome.

3.4. A museum under constant development

The scope of this paper does not allow us to deal separately with the other sections 3.3. An extraordinary context of the museum which may be qualified, in any case, as has by now been understood, as an institution under constant development. The second floor of the present museum has a much more heterogeneous con- A room has been devoted to the temporary exhibition of the new archaeological notation because there one finds a provisional gathering of artefacts relating to various contexts which are progressively being excavated as the restoration site expands, and the sections which, once the restoration of the entire building complex has been completed, general project includes plans for a different articulation of the spaces and probably for the will be installed in other rooms. institution’s transformation into a more organic Museum of the Middle Ages in Rome. This floor, forming a section with a “didactic” slant devoted to the typologies of the This idea of a museum that is continuously renewing itself provides the only pos- amphorae and of the table and kitchen pottery that were to be found in Rome in the late sible assurance of vitality over time for this type of communication. Fifteen years after antique period, provides an introduction to what could be considered a jewel in the crown its inauguration, the National Roman Museum – Crypta Balbi is still, in my opinion, a well of the museum, that is to say, the artefacts recovered in the excavation of the abandoned conceived, useful and gratifying museum for the people who visit it. levels of the exedra which closed the Crypta Balbi to the east. Despite this, there is great deal of room for updating and improvement: the last fifteen The investigations in this area have revealed the existence of a gigantic deposit of diverse years have been those of the great revolution in cultural communication (widespread computing, materials which were intentionally dumped, perhaps in the wake of a plague that made it exponential development of the Internet, the idea of culture as something always more open to advisable to dispose of them to prevent contagion or for some other reason which has not yet participation and sharing), and a museum which opened fifteen years ago, on the basis of an been determined. This material is formed by tens of thousands of potsherds, almost all of which excavation carried out over the course of the fifteen years before that time by archaeologists can be reassembled in complete amphorae, tableware, kitchen and pantry ware, oil lamps and who had been trained even earlier, clearly needs to be rethought with respect to its spaces and other objects. Belonging to the same context are other very eloquent remains from a workshop its contents, to be brought up to date in relation to its communicative solutions, and to be made devoted to the production of quality articles of wood, bone, ivory, bronze and gold (raw materi- more open to different forms of participation and enjoyment by diverse publics. als, semi-finished products, instruments and utensils, casting moulds, etc.). The transformation of a museum made of “museum pieces”, that is to say, of pieces of The historical-archaeological interpretation of this truly extraordinary context is the past, into a museum made of active experiences for the contemporary public, is a major obviously beyond the scope of this paper, so from the standpoint of the museal presenta- challenge to be faced. Indeed, I believe it is the fundamental challenge to be taken up, involv- tion I will confine myself to emphasizing the communicative decision which was made by ing the affirmation of a new professional figure of the contemporary archaeologist, capable of the curators of this section. The presentation of the large quantity of pottery accumulated attending both to the objects of the past and to their placement in the society of the present.

The Crypta Balbi of Rome: from the excavation to the museum and beyond — Enrico Zanini 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 222 / 223 The old and Tony Pollard the new: the University of Glasgow investigation and presentation of two iconic Scottish battlefields Keywords: Battlefield archaeology, battlefield preservation, Culloden, Bannockburn, visitor centres, cultural resource management

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 224 / 225 This paper will briefly compare and contrast the fates of what are undoubtedly the two most fam- 1. Culloden ous historic battlefields in Scotland, and in doing so touch upon a number of factors that bear more generally on the conservation, management and It was Culloden that first attracted the attention of the author, who in 2002 carried public presentation of battlefields across the UK. out the first archaeological investigation of a Scottish battlefield there as the first part of These are Bannockburn, fought between the 1 Scots and the English in 1314, and Culloden, fought the BBC television series Two Men in a Trench. The fact that Culloden was the last pitched between the Jacobites and government forces in battle fought on British soil was one reason why it was selected for this honour. Not only 1746. Both have shared the good fortune of enter- did the site’s relative youth bode well for the recovery of archaeological remains, but the ing into the care of the National Trust for Scotland during the 20th century and enjoying generous military technology of the time, which was based on the use of muskets and artillery firing visitor numbers, partially thanks to on-site visitor lead shot also bode well. Lead projectiles, especially musket balls fired in great numbers, centres (though this applies more to Culloden were too small to be picked up and recycled after the battle and are also resilient to decay. than Bannockburn). They have also become the focus for memorialisation, with the clan cemetery This is in contrast to the medieval technologies utilised in earlier battles, such as Bannock- at Culloden embellished with a monumental cairn burn, where iron-tipped arrows were usually collected up after a battle to be reused while, and stone grave markers in the 19th century and on the other hand, the largely ferrous metalwork (word blades, axe heads, etc.; that is to Bannockburn gaining Pilkington Jackson’s now iconic statue of Robert Bruce in the 1960s. say, larger types of artefacts) tends not to survive for centuries in the largely acid soils of Despite the foregoing similarities these two Scotland in the case it was not scavenged from the field after the fighting was done. battlefields exhibit variable levels of preservation, There has never been serious doubt about the location of the battlefield at Culloden, historical documentation, and partly thanks to both of these factors, contrasting degrees of not least because a series of battle maps were produced in the immediate aftermath, with certainty over location. Not surprisingly, it is most of them showing landscape features, such as buildings and enclosure walls – though Bannockburn, fought over 700 years ago, which is a lot of these became partially invisible as time progressed. The site also became a focus the battle site subject to most debate among historians. Indeed, in 2001 a document produced by for memorialisation, with temporary grave markers on the mounded Jacobite graves historians Fiona Watson and Maggie Anderson pin- being replaced by stones bearing clan names and a memorial cairn appearing in the mid pointed five locations which have been at one time 19th century.2 The site has long been a tourist attraction, and there are accounts from the or another suggested as the site of the battle.1 As will become apparent, however, this argument has early 19th century of the graves being visited and even of local guides digging up bones as now been largely settled, thanks to the success of souvenirs for a few pennies.3 an archaeological project, involving the present Between 1937 and 1945 certain parts of the battlefield were gifted to the National author, carried out between 2012 and 2014. Trust for Scotland, including Leanach cottage, the memorial cairn, King’s Stables cottage and the Cumberland Stone.4 By the 1960s the Trust’s holdings were not far off what they are today, and in 1966 annual visitor numbers had reached an impressive 83,256. At that time, Leanach Cottage served as a visitor reception facility, with visitors driving through dense coniferous forest to reach the site (commercial woodland planted through the 19th century). At this time the clan graves were located on either side of the road, giving little impression of their relationship to the battlefield.

1 T. POLLARD and N. OLIVER, Two men in a trench: Battlefield archaeology, the key to unlocking the past, London, 2002. 2 For a full discussion of these see: T. POLLARD (ed.), Culloden: The history and archaeology of the last clan battle, Barnsley, 2009. 3 T. POLLARD, op. cit., 2009, p. 10. 1 F. WATSON and M. ANDERSON, The Battle of Bannockburn: 4 E. MASSON and J. HARDEN, “Drumossie moor: Memorialization, development and restoration in an evolving historic landscape”, A report for Stirling Council, Stirling, 2001. T. POLLARD (ed.), Culloden: The history and archaeology of the last clan battle, Barnsley, 2009, pp. 203-218.

The old and the new: the investigation and presentation of two iconic Scottish battlefields — Tony Pollard 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 226 / 227 In 1983 calls for the movement of the road, which had for a long time been regarded The results of these projects were used to inform the reconfiguration of the battle- as a symbol of desecration, having been driven through the cemetery in the 19th century, field carried out by the National Trust for Scotland in conjunction with the design and con- resulted in it being realigned, about 200 metres to the north. Unfortunately, no archae- struction of a new visitor centre, which opened to the public in 2008 (Plate 1). The correc- ological intervention accompanied this work, as at that time battlefield archaeology was tion of previous errors, such as the location of the Jacobite line, the sighting of information not practiced. The original road was covered with turf, with every attempt made to conceal panels (signage), footpaths, maps in guidebooks6 and the visitor centre, has distinguished its presence. This process of trying to return the battlefield to its appearance in 1746 was this refreshed interpretation of the battlefield, with archaeological investigation supporting accompanied by the removal of the trees, with only a fringe of trees left around the clan this initiative. Today, visitors can learn about the battle in a nuanced exhibition which gives cemetery. This might have created a peaceful haven, with the feel of a country churchyard, both sides equal billing and has done away with the somewhat romanticised image of the but it had little in common with the open landscape which accommodated the cemetery in Jacobites served up in the previous visitor centre, built in 1970. This was demolished as the the immediate aftermath of the battle (these were finally removed in 2008). new visitor centre approached its opening in 2008 and its buried remains, to the north of What had also been overlooked was the fact that the road which ran through the the new centre, have added to the archaeological remains on the field. Although much im- cemetery had actually been there in 1746. This is clear from contemporary battle maps proved, the current presentation of the battlefield is still not ideal. For one thing, the visitor such as that created by Thomas Sandby, who as draughtsman and mapmaker for Cumber- centre, with its attendant car park, is built on the battlefield, albeit on its eastern periphery, land had witnessed the battle. He clearly shows the road passing through the centre of the and despite its non-obtrusive design, obstructs the view to the east, which is the direction Jacobite line and cutting across the field at an angle before intersecting with the position from which the government army advanced to contact. occupied by Barrell’s and Monro’s regiments on the left of the government line. There seems little doubt that the road assisted the Jacobite charge, speeding their approach and Culloden battlefield – 19th century memorial cairn to the left, and visitor centre to the right. providing cover behind the spine of higher ground upon which the road had been built. It The footpath follows the route of the road that crossed the battlefield in 1746, passing through the clan cemetery to the right of cairn. is therefore no coincidence that the only element of the government line to be reached by the Jacobites was the left, with heavy hand-to-hand fighting leaving Barrell’s and Monro’s regiments heavily mauled. The first thorough archaeological investigation came in 2001, when, as part of the Two Men in a Trench television series, a three-week programme of geophysical and topographic survey, metal detecting and excavation took place. The results of this project, and that which followed in 2005, have been reported elsewhere,5 and so it will be enough here to reiterate that valuable new light was shed on the battle.

6 I. CAMERON TAYLOR, Culloden: A guidebook to the battlefield with the story of the battle, the events leading to it and the aftermath, 5 T. POLLARD, op. cit., 2009. Edinburgh, 1965.

The old and the new: the investigation and presentation of two iconic Scottish battlefields — Tony Pollard 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 228 / 229 author that the Scottish army, which was composed largely from infantry, climbed down 2. Bannockburn the slope to attack the English at their camp on the Carse, than that the English, with many cavalry, climbed up the hill, which was probably wooded. This also fits better with Bruce’s Unlike Culloden, the location of the battlefield of Bannockburn, where the Scots pattern of taking the initiative, which would make it unlikely that he would stand back and under Robert Bruce defeated the English under Edward II, has been subject to much spec- let Edward’s army advance up the hill to then form up unmolested. ulation by historians. This is perhaps not surprising when the more than 700-year span As established at Culloden, battlefield archaeology has the ability to shed vital between now and then is considered (there being a total absence of contemporary maps new light on these historic events, not least in providing the location of specific actions. and clear documentary accounts). Fought to the south of Stirling, where the castle, one of The difficulties in achieving this at Bannockburn are, however, so much greater, and the the last English strongholds in Scotland, was under siege by the Scots, the battle extended antiquity of the 1314 battle is only one issue. Much of the area around Stirling has been over two days. The first day, 23 June 1314, saw the first encounter of the two armies, with subject to urban development, with houses, roads, railways and industrial facilities marking the English advancing from the south, up the Roman road, and the Scots holding a position the expansion of the town. Fortunately, areas on the high ground known as the Dryfield, in the New Park, where they had consolidated and trained over preceding days and weeks. and the low ground known as the Carse, do survive as relatively undeveloped open ground. In the early 1960s with the installation of Pilkington Jackson’s impressive equestrian Attempts were made to locate archaeological evidence for the battle in 2002 as part of statue and the rotunda – a rather stark circular wall that was designed to focus the visitor’s the Two Men in a Trench series but this resulted in no convincing discoveries.8 A further gaze to the direction of the English advance from the south and the castle to the north. opportunity arose in 2012 when BBC Scotland invited the author to carry out another The land occupied by these monuments has been in National Trust for Scotland ownership project in time for the 2014 anniversary. Given that much had been learned since the days since the 1930s, and since the 1970s has also accommodated a visitor centre. Following of Two Men in a Trench and more time and resources were to be made available, the project the success of the new visitor centre at Culloden, the National Trust for Scotland took the went ahead, taking place in short bursts over a period of around 18 months and involving decision to replace the rather out of date facility at Bannockburn with a new, state of the over a thousand volunteers. The result was a two-programme TV series called The Quest for art centre. This took place in time for the 700th anniversary of the battle in 2014. Bannockburn, which brought together the presenters of Two Men in a Trench, the present Although the location of the New Park is reasonably secure, and with it the location author and Neil Oliver, to revisit the battlefield, or at least the nine square miles in which it of some of the first day actions, the same did not hold true of the main battle, which was was thought to exist. fought on 24 June. This involved an English army around 16,000 strong and a Scottish A combination of historical research geophysics, metal detecting, excavation, test pit- army numbering less than 10,000, and resulted in the rout of the English army and near ting, and environmental analysis was used in the Bannockburn700 project. At first, hopes capture of Edward II. As previously noted, a 2001 report produced by historians Fiona of success in providing a definitive location for the battle were not high, not least because Watson and Maggie Anderson documented five possible sites, as indicated by previous despite thousands of metal-detected artefacts being recovered, these were not related to arguments and suggestions. Two of these seemed to be the most likely contenders. The the battle (on the Carse even 19th-century finds had been degraded by soil conditions). first of these was the area known as the Dryfield, located close to a steep slope dropping However, by the time the project came to an end there was enough evidence resulting from down onto low lying ground known as the Carse. The second was the Carse itself, which in a variety of techniques, including the eleventh hour recovery of objects such as medieval part represents the flood plain of the River Forth. coins, a horse pendant, spur etc. to convincingly argue that the main battle had been Arguments over the location refer to a number of medieval accounts of the battle, fought on the Carse. It is hoped that the narrow corridor of survival, along the banks of the though none of these are strictly contemporary (the best known of these - The Bruce by Bannock Burn, will be revisited by archaeologists and that the ground now identified with Barbour - appeared around 70 years after the battle). Again, these arguments have been the battle (first pinpointed accurately by the historian and ex-soldier Sir Philip Christison rehearsed elsewhere7 and do not need to be repeated here, though it is worth noting that in 1957)9 will be preserved from future development (it is important to note that the main one of the few points made clear is that the English moved down onto the Carse at the battle site is not owned by the National Trust for Scotland). end of the first day and made camp there. It has always seemed more likely to the present 8 T. POLLARD and N. OLIVER, Two men in a trench II: Uncovering the secrets of British battlefields, London, 2003. 7 T. POLLARD, “A battle lost, a battle found: The search for the Bannockburn battlefield”, M. PENMAN (ed.), Bannockburn 1314-2014: 9 P. CHRISTISON, “Bannockburn, 23rd and 24th of June, 1314: A study in military history”, Proceedings of the Society of Antiquaries Battle and Legacy, 2016, Donington, pp. 74-96. of Scotland, 1957, pp. 170-179.

The old and the new: the investigation and presentation of two iconic Scottish battlefields — Tony Pollard 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 230 / 231 3. Public presentation of the battlefields

It is clear that Culloden and Bannockburn present different challenges as far as archaeological research and public presentation/appreciation are concerned. At Culloden, the site of the battlefield is known and it has provided plentiful archaeological evidence, some of which is on display in a visitor centre located immediately adjacent to the site of the action. At Bannockburn, however, the situation is very different; there is very little in the way of archaeology (and what there is was recovered after the visitor centre was built so does not appear as exhibits). The main battlefield is also located some distance away from the visitor centre (around 1.5 km to the north east), and the intervening land has in many places been subject to modern development. In order to make up for what might be regarded as deficiencies in preservation, and indeed knowledge, at Bannockburn the National Trust for Scotland opted for a high-tech visitor centre, which immerses people in a 3D visual realisation of the battle, thanks to computer animation and 3D spectacles. There is also a room in which visitors can refight the battle in a mass participation board game, with progress monitored by a master of cer- emonies known as a ‘battle master’ (Plate 2). This differs from the Culloden visitor centre The interactive battle game at the National Trust for Scotland visitor centre at Bannockburn. which is somewhat more traditional in its presentation of information, including artefacts (both archaeological finds and period weapons), although there is also a very effective cinematic representation of the battle which is projected onto four walls and a ‘table-top’ birds-eye animation of the battle as it unfolds. It would appear then that Culloden has all the advantages, with a well-defined battlefield on the doorstep of the visitor centre, recoverable archaeology, and a relatively undisturbed landscape. Bannockburn has just the opposite; the main battlefield is some distance from the visitor centre and not visible from it. Additionally, and at least until recently, there was no archaeological evidence for the location of the battle, and the landscape has been heavily developed in the modern era. It is unfortunate that the archaeological project at Bannockburn was not carried out Two different approaches are therefore evident in the public presentation of these long enough in advance of the design and construction of the visitor centre to influence sites. A multi-media approach has been adopted at Culloden, which largely consists of its content (with regard to both information provided, including the battle’s location, and traditional museum-style displays, albeit with flourishes and a well-designed interior artefacts for display). At Culloden the archaeological project informed not only the layout which channels visitors through the story while providing both sides to it. The star attrac- of footpaths and signage (including the reinstatement of a path following the line of the old tion though is undoubtedly the well preserved battlefield itself, which is entered via the road across the battlefield) but also the information provided inside the visitor centre along internal displays simply by stepping outside. At Bannockburn, on the other hand, a high with the display of recovered artefacts – the latter providing a powerful link between the concept/high-tech approach has been adopted, in part to overcome the disadvantages interior and exterior elements of the visitor experience (audio guides to the battlefield can previously outlined. be collected just as visitors exit onto the field).

The old and the new: the investigation and presentation of two iconic Scottish battlefields — Tony Pollard 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 232 / 233 4. Conclusion

The foregoing has hopefully demonstrated the contribution that archaeology can make to the accurate location and detailed interpretation of battlefields, while also sum- marising some of the issues associated with establishing expensive facilities for visitors. Culloden might have a number of advantages - preservation, artefacts etc. - but Bannock- burn also has its share of these, though some only came to light thanks to the archaeological project which came to an end as recently as 2014. The challenge at Bannockburn now is to make the most of these recent discoveries as far as the visitor experience is concerned, though this will not be straightforward given the high-concept nature of the visitor centre. However, in a world of apps and drones there must be a way of bringing the battlefield and the visitor centre closer together, even if it is in a high-tech, virtual sense.

The old and the new: the investigation and presentation of two iconic Scottish battlefields — Tony Pollard 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 234 / 235 Retracing the Louise Pothier Curator and chief archaeologist Pointe-à-Callière, Archaeology and History Complex of Montreal origins of Montreal [email protected] on the occasion of the city’s 375th anniversary Keywords: Foundation of Montreal, conservation, Fort Ville-Marie, collector sewer, Parliament of the Province of United Canada

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 236 / 237 In 2017, in order to mark the 375th anniversary of the birth of Montreal, the city’s Archaeology and 1. An ambitious project for Montreal: History Complex Pointe-à-Callière will open a new pavilion to the public housing the city’s birthplace from the mid-17th century: the pavilion of Fort the establishment of the Archaeology Ville-Marie. Dug by archaeologists for 14 years, the site will now be open to the public who will be able to discover the first known remains of the and History Complex settlement founded by Paul de Chomedey, sieur de Maisonneuve, and Jeanne Mance in 1642. The addi- When it opened its doors in 1992, Montreal’s Museum of Archaeology and History tion of this new pavilion is stage II in the project for the Archaeology and History Complex of Montreal, Pointe-à-Callière had three pavilions. It had been forecast to host some 150,000 visitors which will also involve the opening of a segment per year at the time, an estimate the museum far exceeded at a very early stage, now of the first collector sewer, which will serve as an receiving nigh on 400,000 visitors. Three new sites were added over the years: Youville underground link between the Éperon building (the main pavilion in the museum complex) and the Fort. Pumping Station, the Mariners’ House and a small warehouse destined for great things. This paper aims to highlight the numerous chal- This commercial building, located behind the museum on the site where Montreal was lenges facing the multi-disciplinary teams when it founded, was transformed into a field school for urban archaeology in partnership with comes to conserving and showcasing remains and complex sites within an urban setting. the University of Montreal (between 2002 and 2014). Accordingly, the museum complex comprises six buildings and sites.

Stage 1 – The current museum (complete) — Éperon building (erected in 1992): remains of the Royal Insurance Building and the first cemetery; Ancienne-Douane building (1836); Place Royale archaeological crypt: remains of the stone fortifications and Montreal’s first marketplace, from the 18th century, and of the Native American camp — Youville Pumping Station (1998) — Renovation of the Mariners’ House, a multi-disciplinary and multi-purpose building (2013) Stage 2 – 2017 (the complex, currently being implemented) — Fort Ville-Marie (1642), the first French settlement in Montreal — Canalised Saint-Pierre River / William collector sewer (1832) (northern portion) — Urban gardens on the surface Stage 3 – (at the planning stage) — Sainte-Anne’s Market (1832) / Parliament of the United Canada (1844) — A reception centre, at the heart of the complex, endowed with an international exhibition hall — Canalised Saint-Pierre / William collector sewer (1832) (southern portion) — The original Hôpital Général of Montreal / Maison de Mère d’Youville — The central fire station (1904)

Retracing the origins of Montreal on the occasion of the city’s 375th anniversary — Louise Pothier 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 238 / 239 1.1. Why create the Archaeology and History Complex?

— To conserve and allow access to the last exceptional historical sites of Old Montreal. — To rearrange a unique historical world ensemble. — To raise awareness of and foster history among more than half a million visitors – including more than 100,000 young people – expected every year. — To create a world-class cultural and tourist attraction founded on genuine historical sites.

The development of archaeological sites calls for meticulous planning of each stage – issues with excavations and research, restoration and conservation of remains, interpretation and showcasing programme, reception and pavilion arrangement plans, monitoring and maintenance plans – within the framework of a conservation programme that adheres to the highest international standards. Indeed, no matter what level of care is taken during the planning stage, all development projects have their share of surprises calling for continual coordination among the multi-disciplinary teams involved. Here we present the two initiatives put forward by Pointe-à-Callière to mark Montreal’s

The Éperon building, the main pavilion of Pointe-à-Callière, the Archaeology and History Complex of Montreal. 375th anniversary; namely, Fort Ville-Marie pavilion and Montreal’s first collector sewer. On the right-hand side the Mariners’ House. (Photograph: Caroline Parent, Pointe-à-Callière) Following a brief summary of the historical context of the sites, we provide a picture of the challenges entailed by their conservation and development and the solutions implemented in order to conserve the integrity of the remains and enhance the visit and the discovery experience of these places.

2. The archaeological site of Fort Ville-Marie (1642-1688): the cradle The transformation of Pointe-à-Callière, Montreal’s Museum of Archaeology and History, into an archaeology and history complex to be implemented as of 2017, comprises of Montreal new heritage sites and buildings within Old Montreal surrounding Place D’Youville; in the middle lies the route of the former small canalised Saint-Pierre River, which will act as the Montreal is a 48-km-long island surrounded by St. Lawrence River and the Rivière main underground artery. Accordingly, the complex will showcase Old Montreal’s foremost des Prairies on a somewhat flat relief, crowned by Mount Royal in the centre. The earliest historical and archaeological features with the opening of a total of 12 sites to the public traces of the passing of Native Americans date back 4,000 years. One of the most widely covering a period of history spanning 10 centuries. known episodes involving the presence of Native Americans was in the Iroquoian village of

Retracing the origins of Montreal on the occasion of the city’s 375th anniversary — Louise Pothier 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 240 / 241 Hochelaga, visited by French explorer Jacques Cartier in 1535, which he gave a description of. At the turn of the 17th century, when Samuel de Champlain in turn set foot on the shores of the island he reported that the Iroquians had abandoned it, mentioning intertribal wars that would have compelled populations to flee. Champlain returned to Montreal a number of times in order to trade with neighbouring nations – the Algonquins and Hurons – although he did not found a permanent settlement there. Montreal was founded a number of decades later owing to the initiative of devotees brought together in the Société Notre-Dame; namely the “Associates for the Conversion of the Savages”. These members recruited around fifty pioneers, mainly men although some families also, all of them secular who were entrusted with the mission of voyaging to Can- ada in order to build houses for the indigenous peoples to live in, to clear the land in order to provide them with food, and to erect a hospital to care for them, as part of the purest missionary drive of 17th century Catholic France. On 17 May 1642, led by young 30-year-old military officer Paul de Chomedey, sieur de Maisonneuve, from the Champagne region, and administrative worker and nurse Jeanne Mance, 36, the Montrealers landed on the island. Video of digs undertaken in December 2014 filmed using a drone. (Concept: Imagine 360; production: Pointe-à-Callière) Jesuit monk Barthélémy Vimont, who accompanied them from Québec, celebrated Mass there and the small group chanted Veni Creator. And so Montreal was created during a founding ceremony shrouded in great solemnity. Nevertheless, the confrontation with the five Iroquois Nations, enemies of the French and their indigenous allies, would complicate the mission of the founders and dampen their enthusiasm. For a decade, the small mission named Ville-Marie was literally transformed into an outpost, a fort that had to be defended The presence of religious artefacts within the occupied layers of the fort is especially before developing into a prosperous colonial settlement thanks to two groups of colonialist striking. St. Onge polychrome clay incense boats, bone rosary beads and fragments of recruits in 1653 and 1659. white earthenware sanctuary lamps are among the remarkable objects laying testimony Prior to the archaeological research conducted by Pointe-à-Callière and the Univer- to the religious nature of the Montreal settlement. Everyday objects, such as cooking pots, sity of Montreal in 2002, no trace of this early European settlement had ever been discovered. thimbles and a sundial, as well as several weaponry items, such as musket balls, firearm Historical descriptions specified its location as being on the headland at the confluence parts and mechanisms, and sword parts are just some of the items associated with the between St. Lawrence River and Small Saint-Pierre River, a low downstream flow stemming sometimes difficult living conditions the pioneers faced. Food remains with an almost from the south west of the island; this inlet would later be known as Pointe-à-Callière.1 The equal mix of wild and domestic species reflect the huge variety of foods the settlers bene- cemetery linked to Fort Ville-Marie was identified in 1989 and incorporated into the deve- fitted from. lopment of the remains following on from the establishment of Pointe-à-Callière museum. Equally abundant are objects that bear witness to Native American presence. Tools The site of Fort Ville-Marie underwent field research until 2015; examinations of the forged in material stemming from Europe illustrate the exchanges that were taking place collections and data interpretation will continue over the coming years, although studies between the French and the indigenous peoples. Arrowheads made from copper cauldrons already completed illustrate the exceptional nature of the discoveries. or from gun flints, glass beads, etc., along with other traditionally Native American artefacts: stone arrowheads, earthenware, etc. Lastly, the final group of objects provides further intriguing clarity concerning the small Montreal outpost. Slag and dross linked to ironmongery and, in particular, ore mining 1 Louis-Hector de Callière, a military officer by profession, was appointed governor of Montreal in 1684 by Louis XIV. He acquired the property where Fort Ville-Marie was located at the time in order to build his residence there (1695). Having been named general governor have been observed in substantial volumes in certain areas of the site. In all likelihood, this of New France in 1698, he successfully managed to sign the Great Peace of Montreal treaty with the Iroquois and more than 30 Native American nations in 1701 on the very site where Montreal was founded. discovery is linked to iron production, no doubt using a bloomery, in layers dating from

Retracing the origins of Montreal on the occasion of the city’s 375th anniversary — Louise Pothier 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 242 / 243 2 Hypothetical reconstruction around 1665-1688. If this is confirmed, Montreal would become the first site in New France of the layout of Fort Ville-Marie (1643-1688) using unearthed where iron was mined in order to manufacture artefacts, more than half a century prior to the remains. This reconstruction is invaluable because there are establishment of the Forges du Saint-Maurice ironworks near Trois-Rivières (1730). no historical maps of this early French settlement in Montreal. (Illustration: François Villemaire, Pointe-à-Callière) 2.1. The challenge of rebuilding the fort

The establishment of the boundaries of the fort and its interior arrangement are just some of the mysteries archaeology could tackle and seek to provide an answer to, for want of old plans or reliable illustrations. On account of the testimonies of contemporaries, we know that Fort Ville-Marie, built between 1643 and 1646 by military engineer Louis d’Ailleboust, was a traditional four-bastion fort. The discovery of a section of the west bastion in 2015 formed a vital piece in the jigsaw to reconstruct the perimeter of the fort. At the time when d’Ailleboust was planning the arrangement of Montreal’s defences, he must have been in possession of a treatise on fortifications which was prevalent at the time. The most likely candidate was the treatise published by Antoine de Ville in 16283 where he details the various elements of fortification with bastions. Pointe-à-Callière has contrasted the methods adopted by de Ville and the fortification alignments of the first settlement in Montreal. A reconstruction project is currently being examined in order to put forward a 3D model of Fort Ville-Marie, which would be implemented as an interpretative instrument for visitors in the new pavilion.

2 1665 is the date that is widely agreed on by researchers as being when the fort was abandoned. The site went on being used, although This historical development would make it possible to determine the position of the the users and the purpose are unknown. Archaeological excavations point to the installation of an ironworks and an iron ore mining facility until around 1688, whereupon governor Callière bought the land. fort with some degree of accuracy, giving a better understanding of the interior arrange- 3 Les fortifications du chevalier Antoine de Ville (The fortifications of Knight Antoine de Ville). Lyon, 1628. ment of the settlement that was occupied between 1642 and around 1688.

Retracing the origins of Montreal on the occasion of the city’s 375th anniversary — Louise Pothier 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 244 / 245 Albeit a resourceful approach, it has never previously been tested on a site compa- 2.2. The challenge of conserving and rable to Fort Ville-Marie, as far as we know. As of the first few months during which the site will be exhibited (January 2017) we will be able to witness the effects of these conservation showcasing a fragile 17th century site measures. Strict monitoring will be conducted on the condition of the remains over time.

The nature of the site and the composition of the soil form an important issue for archaeologists, curators and, as we will see, the engineers and architects in charge of the project to build the pavilion. 3. Canalised Small Saint-Pierre River: The archaeological soils from the mid-17th century are buried beneath around 2 metres of varied backfill that has built up over the course of the development of this area an underground artery for Montreal! in the city. With limited exceptions, the surviving remains from the first settlement in Mon- treal consist of highly damp traces of buildings and fencing in soil with a high clay content As with many major cities the world over, most of Montreal’s urban rivers, converted around 1 metre above the water table – this is, after all, in an area running along a river! into open sewers, were canalised underground during the 19th century. The most famous How, therefore, can such an important site be conserved for current and future generations of them is Small Saint-Pierre River that drained most of the watershed to the south east limiting the impact of an exhibition in the open air, while benefitting from the opportunity to of Montreal city prior to being buried in 1832. After being canalised, it remained in service share this rare testimony of heritage from the birth of Montreal with visitors from near and until 1989 when its waters were diverted into the huge network of interceptors of the far? This is the huge challenge to be addressed. greater Montreal conurbation. Several meetings have needed to be organised with the professionals working on the project to forge a conservation programme that is in keeping with the showcasing approach desired and the fragile nature of the site. They allowed for the determination Montreal’s first collector sewer built in 1832 from ashlars. It remains intact beneath Place D’Youville and is part of the showcasing programme for 2017. (Photograph: Andrew Emond) of the conservation conditions to be monitored; indeed, these conditions must be maintained over the coming years: the creation of a microclimate with 55% relative humidity to prevent the soil from drying out too quickly, a temperature of between 15º and 18º Celsius to further reduce the effects of evaporation; and ventilation using slow, continual airflow of between 5 and 10 feet/minute4 at the ventilation grilles, although with a flow of 1 foot/ minute (30.48 cm/minute) near the surface of the remains. Such conditions are in no way compatible with the presence of the public. Accordingly, it was necessary to isolate the archaeological site from the hall where the visitors were going to move around. A glass floor walkway was the only suitable, viable solution, making it possible to seal the site off while ensuring it remains in view. The system for distributing air beneath the glass floor has been cleverly custom- designed to allow it to circulate via the system of aluminium beams holding up the glass floor. It allows for smooth, dynamic circulation (alternating air supply and return), avoiding excessively strong ventilation outlets. The pipes/joists also allow LED lighting strips to be affixed which do not come into contact with the microclimate protecting the remains, thereby lighting up the remains in the desired spots beneath the glass floor.

4 In other words: 1.5 to 3 m/minute

Retracing the origins of Montreal on the occasion of the city’s 375th anniversary — Louise Pothier 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 246 / 247 This collector sewer is original in more ways than one. Firstly, on account of the way it an initial inspection revealed a number of structural failures at different points. But it was was constructed: large granite and limestone ashlars form the sidewalls and the vault, the the exposure of the outer envelope which revealed the most concerning observations: dis- structure of which is still commendably well-conserved nowadays. The invert – the base of mantled retaining walls; unstable, patched up sections of arch; subsidence; hollow joints, the collector – is also built with long, narrow ashlars, some measuring more than 1.5 metres etc. In short, the team of bricklayers and structural engineers were faced with a highly in length and more than 40 centimetres thick. The construction of this structure that is daunting task. more than 250 metres long, over the entire length of Pointe-à-Callière no doubt called for The values to be taken into consideration in a heritage re-classification project of this many labourers and undeniable expertise. This is the city’s first collector sewer and the scope can be summed up in a number of keywords: conserving the integrity and authentic- only one of its kind to have been built from ashlars, the others having been constructed ity of the remains or of the building, planning reversible actions and reflections as needed, using bricks and later on concrete. Secondly, the originality of this collector is based on an and avoiding emulations of the old if the goal is to rebuild anew (that is, highlighting any inventive architectural trick: at the project’s outset, the designers twinned its construction additions or removals). with that of Sainte-Anne’s Market, at the time the largest civil building in Montreal, built At this juncture, another inescapable variable comes into play: public safety. An ancient across a length spanning more than 100 metres and overhanging the vaulted structure. canalised river, into which the city’s sewage poured, which was still in operation less than Accordingly, this neighbourhood of the city said goodbye to a small, foul-smelling, some- a quarter of a century ago – infrastructure that has undergone waves of transformations what meandering and enclosed valley to give way for a new, straight-lined urban area, more and repairs over the years – is not exactly tantamount to a public attraction! Accordingly, favourable to the development of what was becoming a thriving port neighbourhood. In three major initiatives were undertaken on the collector: consolidating it (restoring some 1838, the city extended the collector by some 100 metres as far as the river. sections of masonry and joints); making the structure impermeable to prevent water Today, a small portion of it can be identified at Pointe-à-Callière between the Éperon from filtering through (around and underneath the invert); and cleaning and disinfecting building and the Place Royale. In 2017, the project for the complex will enable visitors to the entire collector (brushing and watering) in order to make it accessible to the public. actually move around inside this collector sewer, leading them up to the pavilion of Fort Over a length of more than 100 metres, the collector will provide an underground passage Ville-Marie. It will be fully arranged with lighting,5 no doubt making it the highlight of the between the basement of the Éperon building and Fort Ville-Marie. tour of the museum. Nevertheless, the heritage reclassification of this ancient sewer does Archaeological digs accompanied the operations to gut the collector inside and out. pose a number of challenges that had been difficult to gauge during the planning of the Two unexpected discoveries were made during this work: a shoreline development in large work. Numerous surprises have cropped up for the archaeologists, engineers, architects, pieces of white pine logs, doubtless built at the turn of the 19th century to make it easier to and so on. transfer goods between the warehouses of Pointe-à-Callière and the Small River; and, an arched stone bridge built in 1809 that spanned the river, thus linking the city with the headland. These two elements have been partly left buried under Place D’Youville and some 3.1. Is it collector sewer in excellent samples have been collected; they will not be incorporated into the showcasing on site. condition? Yes, however…

The entire project team were aware of the generally undamaged and remarkably solid condition of the oldest section of the collector dating from 1832. However, no one had been able to conduct a carefully detailed analysis of the section located behind the museum, in other words, the 1838 extension, which became silted up in 1989 after being decommissioned. Once the sand had been removed and the collector was accessible again,

5 Created by the company Moment Factory.

Retracing the origins of Montreal on the occasion of the city’s 375th anniversary — Louise Pothier 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 248 / 249 The stone-built outside section of the collector from 1838 including the evening of 25 April 1849. During a violent riot organised by Anglophone Tories demon- a segment repaired with bricks (late 19th century). To the left, strating against a bill that would award compensation to the Canadian/French victims of wooden remains of the shoreline development of the Small the 1837-1838 Rebellions, a fire broke out. Within a few hours the building was reduced to River from around 1800-1810. (Photograph: Alain Vandal, Pointe- ash, including the library that housed more than 24,000 books, the largest in the country à-Callière) at the time. Sainte-Anne’s Market would be rebuilt on top of the ruins of the Parliament, although it too, of course, would subsequently be demolished in 1901.

Place D’Youville in Old Montreal, archaeological digs taking place on an area of the site of St. Ann’s Market / the Parliament of the United Canada in 2013. The central span pertains to the site of the collector sewer 1.5 metres beneath the surface. The market/ parliament is more than 100 metres in length and its foundations are exposed at the surface. At the top of the picture is the old fire station. (Photograph: Alain Vandal, Pointe-à-Callière)

This new culture and heritage site in Montreal will unquestionably be a highlight in the museum tour that is practically unparalleled throughout the world. The teams of designers will add a pinch of magic in this movement and discovery area that could reasonably be called a “collector of memories”.

On this site transformed into a car park, Pointe-à-Callière engaged in digs between 4. An archaeology and history 2011 and 2013, revealing the wealth of remains that still existed beneath the surface. Remarkable collections have been extracted from the soil but more than 60% of the site complex that looks to the future can still be found on location, furnishing the memory of this setting. On the occasion of the 150th anniversary of the Canadian Confederation in 2017 the museum plans to continue The legacy of the 375th anniversary of Montreal does not form the culmination of research on the site and engage in a new development project using the access from the the projects on the complex. Indeed, Pointe-à-Callière envisages continuing its expansion collector sewer underground with a huge reception and international exhibition centre towards another major site from Old Montreal: Sainte-Anne’s Market / the Parliament of above ground to form the southern gateway to the museum complex. the United Canada, mentioned previously. The remains of the market built in the channel Old Montreal is steeped in heritage buildings and sites. However, beyond a shadow of of the Small River are conserved beneath Place D’Youville down to a depth of 5 metres. The a doubt its unique, original characteristic is the presence of archaeological heritage on lo- entire perimeter of the building was left intact when the market was demolished in 1901. cation to which access has been provided for Montrealers and visitors from all four corners The unique nature of this site is tied in with the transformation of the market in 1843 of the globe alike. Very few major cities in North America are this fortunate. We consider it to convert it into the seat of the Parliament of the United Province of Canada – then part of a privilege and a collective gem we should make the most of. British North America, until the Canadian Confederation which followed in 1867. Through- out all of Montreal’s history, this was the only time that a parliament would establish its seat within this economic hub. However, the history of the Parliament ended abruptly on

Retracing the origins of Montreal on the occasion of the city’s 375th anniversary — Louise Pothier 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 250 / 251 Heritage Manel Miró Alaix Stoa interpretation in [email protected] the era of digital apps Keywords: Interpretation, app, heritage, smartphone

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 252 / 253 The dawn of the Internet in the 1990s provided museums with a highly useful communication 1. Consumer society and the tool as it enabled them to reach the homes of many new potential users. In recent years, the popularity of mobile devices with access to data emergence of heritage interpretation networks, GPS and multimedia resources has heralded a further leap forward in the Internet revolution. Indeed, the management of museums, Heritage interpretation arose as a result of the boom in visits to American national archaeological sites and monuments is being sub- parks following World War II, a circumstance closely tied to the development of consumer stantially affected by this radical change in the society in the USA. sphere of social communication and consumption of audiovisual content. New resources, tools and During the 1950s, American national parks began accommodating visits from a host devices with potential uses for heritage centres of new groups that had not been taught the values of heritage conservation. The manag- are constantly emerging; however, in this realm of ers of American nature areas realised that it would be their responsibility to provide this incessant developments, it is vital to separate the wheat from the chaff to prevent the forest floor education. Environmental education, which would ultimately give rise to the art of heritage from becoming carpeted in leaves. This presenta- interpretation, had been established. tion champions the revolution taking place in the In 1951, Tilden was tasked with writing a book about national parks, enabling him to realm of heritage interpretation at the hands of technology; nevertheless, we must look beyond travel the length and breadth of the USA and gain a first-hand acquaintance of the Na- the naive fascination that technology arouses in tional Park System. His book – The National Parks: What They Mean to You and Me – was a us and reflect on how we can capitalise on it to publishing success that was hugely acclaimed by its publisher Alfred Knopf, who classified modernise heritage organisations and centres to ensure this revolution is a positive one. it as the “best book ever written” on national parks. Americans agreed and they hopped onto their Buick and Conestoga wagons in droves, bound for the country’s natural wonders under the guidance of Tilden’s hearty stories and eloquent descriptions. The visits Tilden undertook in order to write his book made him realise that Amer- ican national parks lacked a professional interpretative service. In order to address this shortfall, in 1952 he was hired to “reappraise the basic principles underlying historical and natural history interpretation in the National Park Service”. He was 72 years old at the time. The upshot of this commission was the classic Interpreting Our Heritage, considered one of the gospels of heritage interpretation. In this book Tilden sets out his renowned principles of heritage interpretation, in other words, the key aspects that any attempt at heritage interpretation should be based on to be effective and, thus, to genuinely raise awareness about the preservation of cultural and natural heritage. According to Tilden: “Through interpretation, understanding; through understanding, appreciation; through appreciation, protection.” Although Tilden viewed interpretation as an art that could encompass a range of disciplines, such as graphic design, literature, theatre, music and architecture, he always held the belief that the most effective tool of interpretation was a guided visit conducted by an expert interpreter: “There will never be a device of telecommunication as satisfactory as the direct contact not merely with the voice, but with the hand, the eye, the casual and meaningful ad lib, and with that something which flows out of the very constitu- tion of the individual in his physical self.”

Heritage interpretation in the era of digital apps — Manel Miró Alaix 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 254 / 255 Nevertheless, although an excellent personal interpretation is one of the best human guide. This cast doubt over Tilden’s idea that telecommunications devices would heritage experiences one can find, in the real world this is often an unattainable model and never be as effective as guides. In fact, they opened up a world of new interpretative possi- technology has come to the fore to address this shortcoming. bilities that a guided tour could never offer. The appearance of digital audio devices and sound file compression systems gave rise to a substantial improvement in portable audio devices, especially in terms of the selection of audio tracks and sound quality. 2. Technology and heritage In the realm of museums, this technological development allowed an audio guide prototype in the form of a telephone with a numerical keypad to select the audio tracks to interpretation on site become the standard. This audio guide product became popular in museums during the 1990s. Many museums wanted to benefit from an audio guide service, but implementing Ever since museologists learned about the existence of audio playback devices, it entailed a heavy investment. Indeed, aside from the cost of creating content (documen- they were no doubt tempted to use them as tour guides. During the 1960s, talking guides tation, text drafting, dubbing, audio post-production, etc.), purchasing the devices and became popular, allowing explanations to be given in several languages for an inexpensive managing the system also involved expenditure. cost. In Empúries, such a feat was also attempted using a guide consisting of a record This fact, together with the visitors’ demands for an explanation of museum collec- reproducing a highly graceful text about the history of the Greek city read out by an actor. tions, prompted the development of a new business model involving the assignment of the These devices could barely compete with guided tours because, to begin with, they audio guide service to companies that would need to make the initial investment. Thus, could not be carried around. In 1952 the first audio guideper se – in other words, a device audio guides became the first profitable business venture linked directly to basic museum that guests carried on them during their visits – was developed by Philips in the Nether- services, aside from gift and coffee shops, which are supplementary services. lands for a temporary exhibition at the Stedelijk Museum in Amsterdam. The technology The early years of the 21st century saw the appearance of portable multimedia used was a closed circuit shortwave radio system. The audio output from an analogue tape devices that, as well as audio, featured screens for graphics and video, wireless Internet player served as a broadcasting station and the signal was transmitted via a loop aerial. connectivity and GPS guidance. For the first time there was a device able to perform all the The audio reached visitors via a portable radio receiver with earphones when they entered tasks involved in a guided tour. In addition to including the recorded explanations of tradi- the range of the radio signal. As a result, visitors could not choose the specific track; rather, tional audio guides, it also allowed users to log onto the Internet to search for information when they entered a room they received whatever the room transmitter was sending at about any topic whilst also providing instructions about which trail to follow. that moment. However, aside from the precarious technology, the primary issue with these devices was The Philips audio guide was not developed further, but during the 1980s a device that they had barely penetrated the market; indeed, very few people were using them. With the came along that would revolutionise the way people listened to music: the Sony Walkman arrival in 2007 of the Apple iPhone and in 2010 of the Google Nexus One, the use of smart- made it possible to listen to music while strolling in the street, jogging or travelling on the phones became widespread and, with it, that of a product closely linked to them: the app. bus, metro or train. The possibilities of the device as an interpretation tool were considered While the Internet enabled us to access the entire world from home or work, smart- by the US National Park Service. In 1987 the NPS commissioned stage actor and director phones have allowed us to access the world from any location, provided there is a signal Chris Hardman to create a Walkman-led tour of Alcatraz prison, which had recently opened and the roaming costs are not prohibitive. its doors for public viewing. This very first walking guide was made entirely using interviews with guards and pris- oners who had worked or served time at Alcatraz. No other narrators’ or actors’ voices were added, making it a convincing experience due to the unsettling voices giving their accounts in their own words. The interesting thing about the experience is that the audio guide was not intended to serve as a cheap replacement to human guides; instead, it was conceived as a wholly meaningful interpretative experience in itself that could not be provided by any

Heritage interpretation in the era of digital apps — Manel Miró Alaix 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 256 / 257 3. The age of apps

Nowadays it is nigh on impossible to purchase a mobile telephone that is merely that. The widespread use of smartphones and tablets has revolutionised the way we consume the press, radio and television. Moreover, it has provided a new consumer outlet: apps. This revolution has also been wide-reaching in the realm of heritage. The most commonly observed example of the popularity of smartphones in the field of museums and heritage is their use as a camera, as an audio guide and as a tool for sharing the experience on social networks. The popular nature of the use of social networks has led the sphere of heritage and, in particular, museums to lean towards a more photographi- cally permissive environment than traditionally allowed in heritage sites. Presently, social networks are viewed as a channel with which to disseminate and promote the image of the museum. Consequently, not only is there no longer a ban on taking photographs; rather, it is encouraged to the point where the selfie trend has led a number of museums to establish regulations for using selfie sticks. Source: http://www.slideshare.net/LoicT/mm-survey-2013-report-v1 Between 2009 and 2013 a research group called Museums&Mobile (www.museums-mobile.org) conducted an annual survey in which around 100 American and European museums took part to find out about the use of mobile technology at their institutions. The In the six years since apps first appeared, in the world of museums and heritage the results shown below stem from the 2013 survey – the most recent – where a consolidation trend has moved from producing general apps, that are still increasingly nurtured by the was observed in the trend of running technology projects for three main reasons: to make design of websites and audio guides, to producing more specific apps, designed with a accessible additional interpretative content; to enable visitors to “keep-in-touch” with the specific purpose or audience in mind. institution; and to experiment with ways of engaging visitors, i.e., exploring the potential of The MoMA app has set the standard for large art museums. It is an app that com- social networks. bines practical information with content in preparation for your visit and an audio guide for The lack of interest in the language issue is surprising, while the potential for people the temporary and permanent exhibitions. In reality, by and large the app reproduces the with special needs is becoming clear. information posted on the website, but with the added bonus of allowing users to be sent alerts. Generally speaking, apps for major art museums incorporate three key aspects: practical information (what’s on) + additional exhibition content (typically videos) + a catalogue/audio guide function. In the specific case of the MoMA, the specialist focus sought to create an app designed with a specific purpose – artistic experimentation – for a specific audience: children. The Art Lab app is designed for tablets and consists of a design desktop for uploading a number of sketches from the museum collection, reinterpreting them and then sharing them on social networks. Unlike the MoMA tool, the Rijksmuseum app was patently conceived as a multimedia guide. To mark the major renovation the museum underwent, it was decided that the entire interpretation of the collections would be conducted using mobile devices, freeing up room in the museum exclusively for works of art and basic signage.

Heritage interpretation in the era of digital apps — Manel Miró Alaix 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 258 / 259 The Rijksmuseum app was launched in 2013 with two tours, each with two temporary The Museum of London’s Streetmuseum app has set a milestone in the brief history of versions and an open visit option using a numerical keypad. At present there are twelve heritage apps in creating a completely new product that would only become available once different tours and a family quest. The most striking aspect is the interpretative endeav- smartphone technology had been created and reached widespread use. Without a multi- our undertaken by the museum to generate content using layman’s terms with popular media device incorporating GPS and a camera it was inconceivable to view a picture from references and a light-hearted approach, for instance in comparing William of Nassau with the specific location it represented and compare then and now. The concept of geo-refer- Cruyff when discussing the Dutch national anthem. encing old archive photos and putting them together in an app is yet another example of Inspired by the Rijksmuseum app, the app of the Museum of World Cultures of Barce- how technology is helping to enhance interpretation. Without a doubt, when accompanied lona is also oriented to being a multimedia guide. However, unlike the Dutch museum, the by an expert guide, this product provides the ultimate interpretative experience. Barcelona institution conceived the app as a supplementary tool because the museum’s Inspired by the Museum of London app, Barcelona Visual also capitalises on the use permanent exhibition incorporates multimedia interpretation devices. Along these lines, of new mobile devices, offering a journey of discovery around the city using a selection of the app suggests a range of tours giving an interpretation of the works they comprise on pictures from the collection of Barcelona’s Photographic Archive. The idea with this app is the basis of three questions: What is it? (identity and purpose of the work) + What does to find the vantage point from which old pictures were taken in order to take a photograph it represent? (iconographic interpretation) + What does it signify? (symbolic, cultural, from the same perspective and compare then and now. It also incorporates an online pic- religious interpretation). ture sales system. However, with this app the interpretation is not educational or narrative The app includes context-based material, such as videos and photographs, and in nature; instead, it involves following a city quest, finding specific vantage points and offers a specific tour for the visually impaired with customised content that includes a interacting with reality on the basis of the past. description of the works. In light of the success of Streetmuseum, the Museum of London decided to release an app on London in Roman times: Londinium. In this case, old photographs have been replaced by pictures of excavations carried out at different locations in London and the remains found at each site. A host of points form the focus of an augmented reality game allowing users to watch videos that re-enact scenes that would once have taken place at the locations; for instance, at the site where it is assumed the Roman amphitheatre of Lon-

Adapted tours from the app of the Museum of World Cultures of Barcelona. don was located. One innovative feature of this app is the inclusion of a map with a timeline allowing the map of Roman London to be superimposed over the map of London today. Ever since we at Stoa began creating apps, we set ourselves the challenge of producing one for Park Güell. When we began working on it, the park was receiving an average of 9 million visits each year, no system had been set up to regulate admission and no interpretation strategy had been implemented, despite there being an interpretation centre. The idea behind the app was to offer visitors with an interest in culture a tool for visit- ing the park, beginning with information about the best time of day and indeed of the year to visit. With regard to interpretation, this aspect was based on the notion of the park being a New Arcadia, a metaphor shared by Güell and Gaudí. The content comprises narrative snippets accompanied by a subtle audio post-production recreating the sound that can be heard in the park at dawn on a spring morning. The discourse begins and ends with a video.

Heritage interpretation in the era of digital apps — Manel Miró Alaix 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 260 / 261 Screen shots from the app Ceretània.

Screen shots from the app Interpretar el Park Güell.

The idea of reproducing the atmosphere of a Roman city enshrined in Londinium also laid the foundations for coming up with the concept of the app for Guissona archaeological park, Iesso. Essentially, the app sought to address the two interpretative shortcomings the site suffered: the overlapping of periods, preventing any understanding of the archaeo- In recent years, within the sphere of interpretative experimentation the MET (Metro- logical site; and the fact that the ruins were scarcely visible, hindering the understanding politan Museum of Art) generated a number of interesting products associated with tem- of the archaeological structures. Moreover, the app was intended to complement visits to porary exhibitions. One of them – the Faking It app – deals with the topic of photo-retouch- Guissona Museum where there were explanations about the town’s historical development. ing in the pre-Photoshop era. The purpose of the app is both to promote the exhibition and Budget restrictions made it impossible to produce videos or archaeological reconstruc- act as a guide to prepare a tour of it or offer an exercise after seeing the exhibition. Based tions; hence, we had to make a virtue of necessity. The solution put forward was to include on the idea of the game of Trivial (in other words, choosing from three possible answers a timeline showing the five key stages in the history of the site and aspects linked to them. to a question), it turns out to be really effective as a tool for exploration and reflexion. Its The content consists of a female narration accompanied by highly evocative audio scenes interactive nature makes it appealing to users and it is a low cost tool that capitalises on all re-depicting the various corners of the city using sound effects. the research and documentation carried out in preparation for the exhibition. The app Ceretània provides an explanation of the Iberian, Roman and medieval site Life and Death at Pompeii is a British Museum app created on the context of a tem- in Castellot de Bolvir (La Cerdanya region). We envisioned this app to complement the porary exhibition and designed for tablets, devices that are gaining popularity. It actually site’s interpretation centre and to accompany tours of the museumised ruins. The aim was constitutes a new form of multimedia education product incorporating interactive maps, to create an effective product on a low budget. Consequently, we had to start by coming topic menus, graphics and videos. On this app, rather than providing us with written texts, up with a simple app that only incorporated aspects vital to its purpose: touring the site. the experts speak directly in the various videos the tool incorporates. We based ourselves on Tilden’s notion that there is no interpretative instrument that is Also within the area of specific products for tablets, Barcelona City Council created more effective than an excellent interpreter and we sought to make the app represent this the Barcino 3D app. As with the aforementioned British Museum app, it is a product concept. We prepared a number of the most frequently asked questions by visitors to the designed for use at home or at school as a component for discovering Roman Barcelona site and recorded the replies given by Jordi Morera, one of the archaeologists in charge of or putting together a tour; thus, rather than a guide for following trails around the city it is research at the site. designed to allow users to discover Barcelona from the comfort of their armchairs.

Heritage interpretation in the era of digital apps — Manel Miró Alaix 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 262 / 263 The app Explorar el Arte Rupestre (exploring cave art) was conceived in order to pro- the very same thing. For many years I have argued that guides and audio guides provide mote knowledge on the setting of the Cave of Chufín (one of the caves included in the list of two substantially different tour experiences and, as a result, they could hardly be seen as World Heritage within the Cave of Altamira site) among school children and their families. in competition with one another. Nevertheless, as with many other fields, I am aware that The app also sought to prepare and promote the tour of the cave, which can only be visited technology originally intended to make certain aspects of our lives easier has in actual fact during a short period of the year which, in addition, coincides with the school holidays. made the job market highly unstable in a sector that was already particularly weak. We envisioned this app for the tablet, since it would primarily be used at home and in the Tilden stated that the main purpose of interpretation was not education, but provo- classroom. The app proposes a trail around the Cave of Chufín from 17,000 years ago and cation; however, as David Uzzell explains: offers four different backdrops: the sanctuary with the paintings, the campsite at the cave “(...) interpreters typically address the cognitive dimension of interpretation placing entrance, the salmon river and the hunting area. emphasis on enhancing people’s knowledge and understanding of issues. The affective and the behavioural dimensions, however, have received comparatively little attention in interpretative planning and design. If emotional and behavioural considerations are essential to attitude formation and change then any interpretation which excludes these dimensions is less likely to be effective. What are the implications of a meaning-making approach for interpretation, and in particular for the institutions responsible for interpretation? What should be the institutional response to this changed way of thinking?”1 The concept of interpretation has not become widespread in Spain, particularly since there is a lack of specific training in this field. On the other hand, over the past twenty years we have seen many interpretation centres spring up across the country like daisies. At many of these centres, interpretation merely forms part of the name because, by and large, these are facilities with an educational calling in the best of cases. We have ended up conflating interpretation with teaching narration, resulting in “interpretation facilities” becoming teaching forums, as if they were an extension of the school classroom. In my view, this is to the detriment of the primary purpose heritage facilities should fulfil; namely, that of teaching or helping visitors to enjoy heritage. We began by stating, in the words of Tilden, that “There will never be a device of tel- Homepage of the app Explorar el Arte Rupestre. ecommunication as satisfactory as the direct contact (...) with the voice”, but I am almost certain that Tilden would have changed his mind if he had witnessed Taüll 1123, a video Aside from its use in understanding what life was like for artists in the Solutrean and mapping projection on the church apse in Sant Climent de Taüll inspired by the process Magdalenian era, the app constitutes an interpretative device to aid in the discovery of lithic of making the paintings. The development of technology in the 21st century undoubtedly tools and their uses. The app can also be used to experiment with tracing techniques on the enables us to come up with experiences that were undreamt of in the 1950s. Even so, in cave engravings and paintings. Lastly, it also features a tool for sharing the sketches via email. order for technology to effectively serve for the benefit of heritage, there is a demand for people who are capable of envisioning and lending meaning to these experiences, and we can only rely on such individuals if we improve and enhance training in interpretation and, undeniably, provided there are institutions with the will to fund such interpretation. With or 4. Conclusions without technology? Thoroughly and wholeheartedly, with technology!

Guides have always looked at audio guides in disdain, as unfair competitors that 1 D.L. UZZELL, “Interpreting our heritage: A theoretical interpretation”, D. L. UZZELL & R. BALLANTYNE (eds.), Contemporary issues operate free from schedules, workers’ rights and the need to rest, and which always say in heritage and environmental interpretation: Problems and prospects. London, 1998.

Heritage interpretation in the era of digital apps — Manel Miró Alaix 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 264 / 265 The application Guillem Barceló, Barcelona 1700: Eugènia Bort, from the site Lluís Domingo, to La Ribera Toni Fernández, neighbourhood Reinald González, Keywords: 3D, 1700, Barcelona, La Ribera, El Born, the market of El Born, architecture, heritage, archaeological site Carme Miró, Anna Molina, Helena Moran

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 266 / 267 The site of El Born is a unique and exceptional space that is unparalleled in Europe due to its 1. Presentation size, its state of conservation, the sequence of historical events it represents and because historical records have allowed us to put names to the The application Barcelona 1700: from the site to La Ribera neighbourhood is the first families who lived there. project to emerge from “El Born 3D”, a programme by the Department of Historic Content Using this new application, we invite you to take an original tour. We’re confident that it will be of El Born Centre de Cultura i Memòria (El Born CCM). The initiative stems from the need a good tool for raising awareness of our heritage, to equip the centre with tools for making known the archival, archaeological and material for gaining an insight into Barcelona of the 1700s research concerning the historical content that revolves around the site of El Born. and for discovering in an educational, fun and accurate way the myriad of interesting aspects El Born CCM is a cultural facility belonging to Barcelona City Council that opened to that stem from the architectural structures and the public in 2013. Located in La Ribera neighbourhood, it is housed in the old market of unearthed objects. El Born, built in 1876. Restoration works on the market uncovered 8,000 square metres of This is the first in a series of case study apps that will provide an in-depth view of different part of the urban fabric demolished in 1717 as a result of the War of the Spanish Succes- aspects of the site. Not only does it place the area sion. The site is made up of around fifty houses that have been conserved to usage level. of El Born in the context of the city’s urban growth These are surrounded by streets and other urban features that give us a better idea of and development, but it provides a global perspective of the archaeological remains that influence what this part of the city was like from medieval times until its destruction. In all, it forms a key urban elements. It also recreates facades unique and exceptional archaeological space, not only because of its size but because of its using examples from the same period that have state of conservation, the historical sequence it presents and, above all, because notarial been conserved and that have similar structural features and it develops some of the transverse archives have made it possible to pinpoint who lived in each house, how many members subject areas that the site itself and the material formed each nuclear family, their names, their occupations, when they bought or rented remains allow us to evoke, such as games, com- the property, what renovation works were carried out on the property and what objects and merce and war. Like this, we transform the site of El Born and the premises it is housed in, El Born furniture were in their possession. Centre de Cultura i Memòria, into a driving force The application Barcelona 1700: from the site to La Ribera neighbourhood focuses for the historical heritage of La Ribera neigh- particularly on the urban and architectural formation and evolution of the neighbourhood bourhood where part of the urban fabric is still conserved and where there still remain a number based on a detailed study of each house, as well as of the different aspects of everyday life of emblematic buildings that stood alongside the that took place there. It aims to provide key data that allow us to understand the site of El urban and architectural structures of the site in Born in relation to the urban space and its physical characteristics, in addition to being a the years prior to 1717 and around which you’ll be able to take a virtual tour. venue for everyday activities. Not only has it been designed for people who have visited the site in situ and who are keen to find out more, but also for those who’ve never stepped foot in the centre but who want to know what it is and what it offers. Consequently, the information in the application has been organised so that users are free to choose which information they browse, in the order they prefer and to the depth they need, depending on their level of interest.

The application Barcelona 1700: from the site to La Ribera neighbourhood — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 268 / 269 selected between 1390 and today represent culminating moments of the projects that we 2. Contents have considered to be most unique.

By downloading the application, users will have at their fingertips an overview of the project, as well as all the information and instructions they need to know how the application works and the main actions they can perform. There is also a glossary of terms relating to construction and occupations or trades carried out by the site’s residents, as well as the names of the houses and their inhabitants, given that they are quoted in the texts. Users, therefore, are provided with information that increases their knowledge of El Born and Barcelona of the 1700s. One noteworthy feature throughout the application is the clear and direct relationship between different sources: by working with archives and archaeological remains, we can give better definition to the stories that the site of El Born has to tell. Finally, users will also have the possibility of sharing the application and accessing the centre’s website. The application’s content has been structured in four main blocks: “The timeline”, “The old market”, “The site” and “La Ribera 1700”. This is a logical order that aims to help users get their bearings: in the first block they see the urban fabric of Barcelona from 1390 to the present day, with the site’s location as a permanent reference point; in the second block, users become familiar with the site inside or beneath the old market of El Born; in the third block users discover the site’s physical characteristics and its historical records; and in the last block, they are able to “glue” the site to the city of 1700 based on today’s Barcelona, thanks to georeferencing. In fact, the “itinerary” the application suggests through these four main blocks allows users to enter the city, step inside the old market, navigate the site and, finally, go beyond the boundaries of the market to continue strolling through 1700s Barcelona. 2.2. The old market 2.1. The timeline The site is located in a unique building, the first cast-iron and glass market built in Bar- Using as a benchmark the surface area that El Born Centre de Cultura i Memòria celona. The old market of El Born was designed in 1871 by Josep Fontserè as part of the plans occupies on a city map, this section allows us to visualise the urban transformation of to renovate and construct the Ciutadella Park and renew the city’s system of markets that Barcelona from the period in which its structure was defined by a perimeter wall that – rather than being held outdoors in the city’s squares – were to be housed in purpose-built definitively shaped its outline, in around 1390, to the present day. This evolution highlights constructions, as had been done in France in previous decades. The architecture of the the importance that the demolished area of La Ribera neighbourhood acquired from 1717 building or the key stages of life of this market, until becoming the headquarters of El Born onwards, given that as of the 19th century it became a new nucleus of urban activity. In Centre de Cultura i Memòria, are decisive factors for using the old market as a benchmark of a very visual way, users gain awareness of the great urban planning and architectural the city’s history. To date, it is widely acknowledged that had it not been for the construction projects that were unfolded here over the course of the modern era. The thirteen dates of this building, the subsoil wouldn’t have been conserved in the conditions we find today.

The application Barcelona 1700: from the site to La Ribera neighbourhood — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 270 / 271 Using this point cloud, we generated a mesh that was optimised for mobile platforms, with 2.3. The site a significant reduction in weight and complexity, whilst maintaining the necessary balance to guarantee the quality of the image and the users’ optimum experience. It should be taken This section invites users to discover the site in four different ways: navigating into consideration that the process to reduce weight generates a low-resolution model through the site; perceiving the site according to built volumes; viewing a virtual recreation both of polygons (definitions of contours of scanned structures) and of texture (quality of of facades; and finally, locating various types of unearthed archaeological materials, placed the image). For this reason, we feel it’s important to emphasise that the image of the site in situ on the site’s planimetric drawings. as seen on the application is not an accurate reflection the excellent conservation status of the remains the site contains. A second function of this section allows users to observe the entire site reassembled in volumes. Like this, users can appreciate the vertical dimensions of the urban space when Navigating the site they move about, free of superfluous details that could interfere with their experience. The houses have not been reconstructed as this aspect will be developed as research progresses. To navigate the site, visitors have two options: they can tour the site independently, By activating this function a second time, users find themselves standing in the middle of either at street-level or flying above its structures, deciding where to go and when; or they the street surrounded by the raised walls, a perspective that helps appreciate their height. can access a set tour with a single itinerary. In both options, users come across 13 information points that help identify different urban, architectural or domestic elements that invite them to take a closer look at the remains. In order to produce this virtual recreation, we produced a 3D scan from over 250 The facades angles around the entire perimeter and we obtained over 5,000 million data points. In this section, you’ll find a virtual recreation of all the facades of the houses and premises conserved at the site. It is activated via a map that pinpoints the different facade features that have been developed. In order to design a virtual recreation with a solid historical basis, we developed a three-way and concurrent research process. We produced a structural interpretation of the remains conserved at the site, we brought together all the historiographical data that we had on the houses in the site, and we drew comparisons to buildings from the same period and with similar characteristics still standing in Barcelona, so as to describe the buildings in the site as accurately as possible. As a result, the virtual recreation shows very specific features that are characteristic and very much a part of Barcelona’s construction tradition. To emphasise the parallelisms between construction features visible today in many of Barcelona’s historic buildings and features found in the site, the virtual recreation includes information points that users can activate. These include a fact file of the feature conserved in situ (with the address where it can be found), a current photograph and a text to place it in context. The large time-span of the documented houses – from the 14th century to the final demolishment of the area, in 1717 – has conditioned part of the appearance of the elevations and it is the reason, in some cases, why a single facade can show recreations of openings and masonry from different periods.

The application Barcelona 1700: from the site to La Ribera neighbourhood — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 272 / 273 In terms of graphics, here we have opted for a black and white linear drawing so as to create a contrast with the section that shows the scanned image of the site.

Material evidence

The application also takes material evidence into consideration. Archaeological interventions carried out in El Born have provided a vast number of objects. Together the pieces provide different types of information, not only from a strictly material and technical point 2.4. La Ribera 1700 of view, but also from the perspective of preferences, customs, needs or novelties of the era, among other aspects, that complement archival data. The purpose of this section is The archaeological remains conserved in El Born can be found elsewhere in La Ribera to provide information on some of this material culture, both in relation to the morphology neighbourhood. In fact, some of the streets and buildings that we find today around Santa of the site and in relation to the human activity that was carried out there. We have clearly Maria del Mar, Fossar de les Moreres or Pla de Palau are from the same period. only been able to include a selection of items that we have organised into subject areas In this section, you’ll be able to discover the neighbourhood in two ways. Firstly, on a and functions. In this subsection, users have the option of crossing the data that they are virtual tour, that allows users to view the neighbourhood’s buildings in 3D, and secondly, on given – activating each of the four themes selected (water, play, commerce and war) – with a georeferenced tour which is activated when we find ourselves out on today’s streets, with street names, house names, occupations and the buildings. guided routes to the buildings of historical interest in La Ribera.

The application Barcelona 1700: from the site to La Ribera neighbourhood — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 274 / 275 riched with textures and imagined details. However, the objective was to restrict ourselves to what we could back up with documentary evidence. As a result, the application invites users to play the role of a researcher, whether it be comparing plans on the timeline, exploring the site, interpreting the planimetric drawings of materials, identifying facades or strolling through the neighbourhood as it was in the 1700s.

https://youtu.be/DJgVniYkGf0

3.2. The production of the 3D survey

From the beginning the idea was to produce a 3D survey of the site that was as realistic and detailed as possible. The site covers over 8,000 square metres, 40% of which is hidden under the surrounding platforms with areas that are in complete darkness and more or less inaccessible. As in other sections, here too users can access a total of 13 information points relat- So as not to interfere with the centre’s day-to-day activities, and to be able to have a ing to different emblematic and unique constructions and buildings that stood or remain in better control over the light and space, we decided to carry out the 3D scan over six long the neighbourhood. The information points bring to light the significance of these loca- nights. To be able to capture the real texture of the archaeological remains we had to illumi- tions over time in terms of heritage and their prominent role in the history of Barcelona. nate the whole perimeter with artificial lighting. To do so we installed 60 diffused light points. Once again, information is provided in the form of a fact file that includes the name of the In parallel to this process, in view of the geometric characteristics of the space, the building, the time-span, the conservation status (if it still exists or not), a brief historical unique aspects of the location, the inaccessibility of some areas and the complex morphol- description, and finally, a link to theArchaeological Map of Barcelona, if relevant. ogy of some elements, the site of El Born was selected for a pioneering pilot test in Spain using Scanner Freestyle3D technology by FARO. Freestyle3D is a portable, high quality and precision scanner (less than 1.5 mm) that is used to cover areas that are difficult to access or narrow spaces measuring up to 8 cubic metres. This pilot test served to prove how the 3. The technology two scanning systems were highly compatible.

3.1. The initial proposal 3.3. Optimising the data

The application makes available content and materials gathered over the years from Digitalisation using the Focus3D terrestrial laser by FARO allowed us to gather a very archives and through research carried out at the site of El Born by different teams and high number of laser positions of the site’s entire surface, spaced less than 2cm apart. specialists. We created a tailor-made workflow to be able to plan, execute and process the enormous With accuracy underpinning aesthetic, technical and content decisions, the aim has amount of data that the scanner generated: a total of 22 Gb of compressed information, been to achieve a format that appeals to both specialist users and the general public. gathered by 252 laser positions that gave us a point cloud with over 1,950 million useful Consequently, there are several sections of the application that we could have en- points. At the same time, we gathered information on textures using 360º photographs

The application Barcelona 1700: from the site to La Ribera neighbourhood — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 276 / 277 that we had to process to match their colour. All this information formed a huge 3D mesh that we reduced to 0.03% the size to make it more accessible by mobile platforms, via the 4. The team application. New studies of facades of houses in the site, carried out specifically for the application, This project was planned and produced by experts at El Born Centre de Cultura i allowed us to update the corresponding area on the existing 3D model of Barcelona 1700. Memòria and at the Archaeology Department of Barcelona City Council, as well as by spe- Moreover, it was optimised so that, for the first time, users could navigate it freely, either from cialists in historical and archaeological research and technology. An interdisciplinary focus the other side of the globe or on the streets of Barcelona with a georeferenced experience. and teamwork are two facets of the project that resulted in the growth and improvement of the initial idea behind it. This, in turn, made it possible to have future expectations for the project that will make it one of the permanent research areas for both municipal centres. For over a year we endeavoured to define the content of the project and how to 3.4. Programming the application display it to the public. We became aware of the potential of the site as a driving force of the project, and, at the same time, of the limitations of the capacity of a specific medium in The application posed major challenges in terms of programming: on the one hand, we which we wished to pour everything we wanted. We also became conscious of the need to had a huge amount of content and data that we needed to structure in an intuitive way, and, manage and classify in a specific way the archival and archaeological records so as to be on the other, we had a 3D model of the site and a 3D model of La Ribera neighbourhood that more effective when studying excavation surfaces and materials. In all, our aim was to put users needed to be able to explore using GPS technology. The tool needed to be accessible forward a project that was historically accurate and exacting, whilst being easy to under- from as many devices, tablets and mobiles as possible, and from Android and iOS operating stand and appealing. systems. Moreover, the user experience needed to be fluid when navigating the different sec- Working alongside this core team, there were numerous professionals who made the tions and the response times needed to be minimal. For this reason, various data compres- groundwork possible: professionals who carried out a meticulous scan of the site, millime- sion systems were created using native and third party modules, such as Unity. tre by millimetre, as well as programming experts. To shape the contents of the application, Unity was integrated in the application so that it was transparent for the user and the the production company Creueta 119 coordinated a team made up of over 12 professionals different modules could be inter-communicated to exchange information, load content and from different fields, including programmers, UI/UX designers, 3D modellers, texture art- gather navigation inputs. ists and 3D scanning technicians. All of them were essential to help interpret the site and In order to make the georeferenced tour as precise as possible, and accepting the make it more accessible. limitations of the GPS system, – which makes allowances for an error margin of between Lastly, the project wouldn’t have been viable had it not been for the work of all the 6 and 12 metres – a triangulation method was established based on the Wi-Fi networks historians, archaeologists, restorers, documentation specialists, architects and designers located around the city. who worked in and for El Born site and for the so-called El Born Project, prior to the creation of El Born Centre de Cultura i Memòria. Without their research, knowledge and hard work, our efforts to synthesise the wealth of information would not have been possible.

3.5. Accessing the application elborn3d.cat

The application can be downloaded free of charge from each of the operating systems’ stores. There is also a PC version that can be accessed via El Born CCM’s website.

The application Barcelona 1700: from the site to La Ribera neighbourhood — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 278 / 279 Barcino 3D Carme Miró Alaix Keywords: Barcelona Archaeology Service Barcino, 3D reconstruction, procedural model, georeferencing, DTM, GIS [email protected]

Marc Hernández Güell [email protected]

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 280 / 281 Within the framework of the Barcino Plan, a virtual application called Barcino 3D has been 1. Introduction. The Barcino Plan developed to present the Roman colony as it was in the late 3rd-4th centuries AD, a period when the city underwent a far-reaching transformation. There is an evident interest in Barcelona’s Roman past. An example of this is the It should be pointed out that the model which Barcino Plan, a programme driven by Barcelona City Council which has been promoting has been recreated is based on the scientific activity which has been carried out over the the recovery of the Roman city and the dissemination of the knowledge about it since 2012. course of one hundred years by a large group The Plan’s main goal is to foster a creative management of Barcelona’s Roman archaeo- of archaeologists, historians, epigraphists and logical heritage with a view to meeting the needs of society in the Barcelona of today. The other professionals. We took as our starting point the documentation produced in connection with main lines of action are excavations, research, documentation, the musealisation of spaces the archaeological excavations and the heritage and, of course, digital projects such as Barcino 3D. All the lines of work of the Plan seek to studies which have been carried out, as well as the bring the heritage of Barcino closer to citizens, allowing them to appreciate and enjoy it. A various research papers published on the Roman Barcelona. Consequently, it may be said that we great interest exists in interacting with the Barcelonans and in carrying out a proactive job started out from the scientific groundwork which that will permit them to discover their past with respect to both the built and transformed had been laid, with precise data supplemented by space and the society which lived there. That society made this space just as it is being information drawn from comparisons and parallels with Roman cities contemporary with Barcino, recovered today, even though this recovery is discontinuous and fragmented. together with a knowledge of the treatises and SmartBarcino, a project addressed to developing an intelligent map of the Roman the urban planning of that period. All this has city of Barcelona, is a significant project within the scope of the Barcino Plan. It will be a allowed us to produce an ideal model based on the studies and knowledge of Roman archaeology and technologically effective tool which will allow the public to enjoy the Roman archaeology of architecture, whilst creating hypotheses on those the city in an interesting and entertaining way. SmartBarcino will be organised to cover two aspects of the city which still remain obscure. key aspects: on the one hand, as a powerful web tool conceived to be a model of dissem- The massive three-dimensional recreation of the various architectural elements has called for ination of the archaeological heritage, and on the other, as a source for the creation of a the development of a procedural model. Proce- family of applications for tablets and intelligent telephones, designed to meet the needs dural modelling allows the reconstruction of all of various publics, ranging from curious tourists to families and to experts. The website the elements of the city which are unknown to us by applying rules that establish a ranking of will allow users to tour the visitable and non-visitable points of Barcino and to access a plausible randomness for such elements. collection of journals, virtual reproductions, videos and interviews, among other materials, as can already be done in an incipient way on the Barcelona Archaeology Service website. It should also permit the virtual reconstruction of the four best-known domus of the colony, which may now be seen at the Domus Avinyó space and which will soon be available on the Archaeology Service’s website. The first application which has been developed within the framework of this programme is the one we present today: Barcino 3D.

https://vimeo.com/110559849

Barcino 3D — Carme Miró & Alaix i Marc Hernández Güell 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 282 / 283 2. Barcino

The colony Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino was founded ex novo by the emperor Augustus as part of the process of reorganisation of the Empire, at the end of the 1st century BC. This city was very small in the beginning but it was clearly destined to play an important administrative and economic role. It developed over the course of time, finally becoming the Barcelona we know today. The representation of the urban space down through time is one of the primary objectives of the archaeologists who work on a city. They seek to determine how the city evolved and changed and to make drawings of it from its origins to the present as their investigations progress. It often happens, however, that the lack of many important pieces of information makes it difficult to produce such drawings and in such case parallel models must be found. This is why the new technologies are proving increasingly helpful in the depiction of the various moments in the evolution of a space and of the urban space in particular. Just as Henry Galinié has stated: “For convenience of language or thought, we often lend the City a personality and a destiny. The metaphors we use endow it with a head, a backbone, limbs, a heart and arteries. From there, the City can be born, grow up, face tests and sometimes die, even if it is generally eternal since we do not carry the idea of the city’s General view of the Barcino settlement in the Barcino 3D application. being alive to its logical conclusion. Thus, the City would act and would be endowed with autonomy. But here lies an essential contradiction. Every city is the result of what the societies which have succeeded each other there have done to meet their needs and to express the values of their times”.1 3. The project On making a virtual reconstruction of Barcino, we reflected on which moment of the city we wished to represent since the city, as a living being, changes and remodels itself. We As previously mentioned, Barcino 3D is a virtual application based on historical- considered that the best moment could be the period around the last half of the 3rd century archaeological research, which seeks to make known the Roman colony as it was at the AD, a time of major urban transformations including the construction of the second ring end of the 3rd century and in the 4th century AD to the Barcelonans and to everyone who is of walls, with 76 towers and 4 gates; the demolition of a therma or bath building at the Sea interested in our city’s past. Gate; the encircling of some other baths with a structure abutting on the wall, called the The first goal of the project was to develop a reconstruction of the city and its surround- castellum, and the remodelling of the various domus, which led to a partial change of the ings as they were when the construction of the second ring of defensive walls was completed. urban layout due to the expansion of the private space at the cost of the public space. Accordingly, it was necessary to set a definite moment in time in order to avoid mistakes. The city had been changing over the course of more than 300 years and in this period in particular the change was quite substantial with respect to both its layout and its territory. Barcino 3D has been an important test bench under the direction of the local public administration, with the participation of experts in various fields from universities and private enterprises. In the opening phase, the existing documentation was compiled and 1 H. GALINIÉ, “Preface”, D. BISSON, Villes en représentation, Tours, 1995, p. 7. studied in depth, subsequently proceeding to determine what was required to achieve the

Barcino 3D — Carme Miró & Alaix i Marc Hernández Güell 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 284 / 285 proposed goals. For this virtual reconstruction, it was necessary to conduct research on the In addition, from the start of the project, one of the features which we wished to occupation of the territory, not only including the city itself but also the area of influence emphasize throughout the application is the constant relationship between Barcino and between the deltas of the Llobregat and Besòs rivers. Barcelona. This has been achieved by means of a function which allows the Roman city, Once this had been done, a decision was made on the methodology to be used. Work situated on the left of the screen, and today’s city to be merged into a single image. This was carried out on various fronts, georeferencing the known data, on the one hand, and idea is strengthened with a screen in which the colony may be seen from various points of searching for parallels of all that we lacked due to the absence of archaeological informa- interest in our contemporary Barcelona, such as El Born Centre de Cultura i Memòria, the tion, on the other. Likewise, the elevations of city’s most prominent structures were drawn Collserola Tower or the F.C. Barcelona football stadium. in order to transfer them to the virtual model, especially including the city wall with its four The application is divided into five main sections: the territory, the city, history and gates and its more than five documented types of towers, to which end the 76 existing suggested routes, together with a photographic gallery of the various archaeological towers were individualised. interventions carried out on the city and of the material which was recovered. In the history section, one finds a timeline presenting various important events relating to Barcino and the Roman Empire, accompanied by some tabs providing information on the founding of the colony, its urban planning, the centuriation system, trade, stone quarries, villas, water and the aqueduct, death, archaeological interventions, the domus, etc.

Drawing of the restitution of the stairway by the Barcino 3D application. (Drawing: Reinald González. Veclus) Photo of the stairway leading to the walkway on the Roman wall. (Photograph: Martí Fradera)

Virtual reconstruction of the triclinium in the Avinyó domus. (CENTUM)

Barcino 3D — Carme Miró & Alaix i Marc Hernández Güell 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 286 / 287 This section also contains a glossary of Latin terms and of the important figures The plan published by Julia Beltrán de Heredia3 and Emili Revilla has been used to mentioned in the application, in alphabetical order. Additionally, there is a tab in which the develop the interior plan of the city, working out Barcino’s internal layout on its basis while project itself is explained. Aside from all this, three routes are suggested: a general route, a maintaining its proposed axes and location of the forum. route around the city wall of Barcino, and a route of water in the city. Whenever the existence of archaeological or documentary data has allowed it, all With respect to the hierarchisation of the application, it may be noted that work was the georeferenced information has been maintained. In this way, the various historical- carried out on three different scales in order to provide a comprehensive view of the space. architectural elements and extant remains may be superimposed on the model. The inter- These scales included, firstly, the territorial scale, comprising the whole ager of Barcino active panoramic images allow this correspondence to be illustrated and emphasized. from the River Llobregat to the River Besòs and from the Collserola mountains to the Medi- We also wished to maintain at all times the relation between the past and the present terranean Sea. Secondly, the urban scale, which was used to reconstruct the city itself, with in order to show how the city has evolved from the Roman colony to our days and what ves- the streets that crossed it and the wall that encircled it. tiges still remain in the urban planning of today’s Barcelona, which has been determined by the planning of the first city. This provides a view of what has survived and of what has not been preserved or of what has evolved and been transformed. A link is consequently created between what was and what is, and the users can always be aware of where they find themselves, even if they are navigating through the Barcino of the 3rd century. This possibility of seeing the before and the now of the city enhances the understanding of the evolution of the urban space and the awareness of how it has been transformed. For example, in this way you can situate yourself in the middle of the forum and see that it is now the Plaça Sant Jaume square or, when you are situated in today’s Plaça Nova square, you can see there one of the city’s best preserved gates, where the two branches of the aqueduct entered Barcino, leading to a large cistern which must have been located next to the Temple of Augustus. It may be noted that four columns of this temple still exist and they may be seen at what is today the headquarters of the Hiking Club of Catalonia at Carrer del Paradís, number 11.

4. Procedural model Image of a street in Barcino. Barcino 3D, recreated by WASABI. Since we did not have data on all of the city but only fragmented information, just as And thirdly, the architectural scale, used to individualise the archaeologically known is so often the case in archaeology, it was decided to develop a procedural model to allow structures, especially including the wall and its gates. the reconstruction of the part of Barcino which was unknown to us, basing ourselves on On planning the territorial scenario, the digital terrain model (DTM), with a resolution rigorous scientific criteria without inventing anything. of 15 metres, of the Cartographic and Geological Institute of Catalonia, was superimposed The basic documentation had to be available in vector format to make the procedural on a new model developed on the basis of the archaeological research carried out on the model, so it was necessary to vectorise the available information in raster format, convert- landscape and the coastline of the 3rd century AD.2 ing the various elements into lines or polygons in this way.

2 The DTM was developed for other projects of the Barcelona Archaeology Service by Álex Moreno (ATICS) on the basis of the contour 3 BELTRÁN DE HEREDIA, J. 2013. “Barcelona, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica i ciutat comtal: lines of old planimetric maps. una urbs en transformació”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona, no. 9.

Barcino 3D — Carme Miró & Alaix i Marc Hernández Güell 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 288 / 289 For this reason, the procedural model was developed with the support of the Barce- have studied our city’s past, without whom the making of this virtual city would have been lona Archaeology Service. Work was carried out only on the area of Barcino within the walls impossible. The application may be downloaded, free of charge, from the markets specific at the time when the construction of the early imperial wall was completed, towards the to each operating system. There is a version for digital tablets and another for smart- end of the 3rd century AD. phones, and the application may also be downloaded from the website of the Barcelona The procedural method consists in projecting the polygons in vector format on the Archaeology Service (http://ajuntament.barcelona.cat/arqueologiabarcelona). A version terrain and then applying a rule to them, that is to say, a set of functions in Python pro- for computers is likewise available. The application appears in three languages: English, gramming language, on the basis of which the model is built according to pre-established Spanish and Catalan. parameters. Taking a typical plan of a city block, a program was designed to divide the city into plots, allowing random assignment of the typology of structures (the size of the houses, whether or not they had a courtyard, the location of doors and windows, etc.). In the construction of the model, a total of 22 rules were developed for the model- 6. The future ling of each of the elements, additionally preparing over 50 different textures which were combined with various colours to provide the final result. This is the first application that we have developed, but we hope it will not be the last. It should also be noted that we have prepared it in such a way that in the event that changes were to arise as a result of new data and research, it will be easy to incorporate the novelties once they have been verified by the scientific community. The research which is 5. The project team being conducted on the Temple of Augustus is an example of the emergence of such new findings. In the application, the temple has been drawn according to the historiographic Barcino 3D is the outcome of the work of a multidisciplinary team formed by a tradition while modifying the measurements which historiography had established since, number of people, who have contributed all their experience from their respective fields of thanks to the drawing of the digital terrain model, it was verified that it was impossible for knowledge. The project was led by the Barcelona Archaeology Service, within the frame- a temple of the proposed dimensions to remain standing. For this reason the dimensions of work of the Barcino Plan, in conjunction with the Systems Department of the Barcelona the temple were changed in anticipation of further findings with respect to its orientation. Institute of Culture. With respect to the task of modelling, in particular, the project received Work is underway at present on a digital publication intended to supplement the the collaboration of the Laboratory for Virtual Modelling of the City, of the Polytechnic Uni- application which is especially addressed to schools and to everyone wishing to use Barcino 3D versity of Catalonia (UPC), under the direction of Pilar García Almirall and with the special as a teaching tool. cooperation of Juan Corso and Jordi Casals. Reinald González provided invaluable support on the preparation of the models and arqueologiabarcelona.bcn.cat/pla-barcino/barcino3d the validation of the historical and archaeological data, and outstanding contributions were made by Lluís Domingo on the design and by Lola Ángeles on the development of contents. We were also fortunate enough to work with various acknowledged researchers, who provided us their generous collaboration and all their support, including Dr. Santiago Riera and Dr. Ramon Julià, who worked on the evolution of the coastline and the palaeoland- scape; Dr. Josep Maria Palet, in connection with the structuring of the territory; and Dr. Héctor Orengo, with whom we have shared years of research and enthusiasm, seeking to fill some of the gaps in our knowledge. Lastly, we wish to say that a number of people whom we cannot mention here for reasons of space have been of indispensable assistance at different points in the process of materializing this project, especially including the archaeologists and historians who

Barcino 3D — Carme Miró & Alaix i Marc Hernández Güell 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 290 / 291 Recovering Marta Fàbregas Barcelona’s Espadaler Atics, SL medieval and [email protected] modern walls: archaeological Miquel Gea Bullich Actium Patrimoni Cultural, SL interventions and [email protected] a virtual rendering Keywords: Mikel Soberón Barcelona Archaeological Charter, open data (OA), ancient mapping, modern fortification, Bourbon citadel, the fisherman’s neighbourhood Rodríguez [email protected]

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 292 / 293 The major archaeological works carried out on Barcelona’s medieval and modern walls have 1. Introduction uncovered a wealth of information about the city’s defences and, as a result, about the society and people who used them. In this paper we set In the 21st century, no one would question the significance of being part of the global, out two examples of archaeological excavations virtual world. Indeed, professionals such as us who work in the field of historical research undertaken, along with the respective documentary and mapping studies that help to shed light on the and, in our specific case, in obtaining new archaeological information, cannot afford to findings. remain on the sidelines. It is vital, and one could even go so far as to argue should be man- Likewise, we also present the Archaeological datory, to make the archaeological information we gather available to everyone, ensuring Charter as both a tool for the systematic organisation of information obtained through archae- its easy, swift and open access via a system called open access (OA) which has witnessed ological work and as a platform for research and widespread use for a number of years for a host of scientific projects.1 dissemination of the findings thus obtained, It was with this goal in mind that Barcelona Archaeological Charter, a technological affording a range of perspectives through the use of new technologies. tool developed over the past five years making it possible to structure and disseminate all information gleaned from archaeological work in the city, was set up. It is necessary to recall that during the 1990s and the early 21st century, the whole city in general, but Ciutat Vella district in particular, underwent a process of urban development that led to a substantial proportion of the subsoil being opened up. With the exception of certain cases that aroused specific interest, most of the information gathered during this archaeological work was consigned to oblivion in the archives of the administrations. There are currently in excess of 3,500 archaeological elements on record which we are able to present in an open access network through the Charter and, more importantly, open them up to new forms of exploitation, such as those we will see at the end of this paper. The Charter incorporates both textual information and maps of each element, and both formats are interrelated thanks to a geographic information system. It is more than merely a filing cabinet for storing all current information (archives from technical reports are also incorporated); rather, it is a smart container serving as a platform for research and dissemination. Consequently, users are able to review all the information held therein and also export it in a range of formats (xls, kmz, etc.). The aim of the Charter is to host information coming from a single site: Barcelona city, delimited within the boundaries of the current municipal district; therefore, it is an extensive site spanning just over 100 square kilometres with remains ranging from Epipale- olithic Age discoveries to structures from the 20th century. In order to standardise the information and thus facilitate searches2 specific thesauruses have been prepared based on Barcelona’s intrinsic features. Specifically, in relation

1 The key feature of open access is that the use of knowledge stemming from the field of science and education, appraised by experts and which has been made public and produced using public funds, is free in terms of having no restrictions or cost. Articles that are offered through open access are typically governed by licenses such as Creative Commons, and this is the case with the reports and other documents with authorship that are linked from Barcelona Archaeological Charter. 2 Thanks to the systematic organisation of information, the discovery of parallel elements among the archaeological remains became simpler, safer and swifter.

Recovering Barcelona’s medieval and modern walls: archaeological interventions and a virtual rendering — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 294 / 295 to the chronology there are periods that mark milestones within the city’s history, such as The first is located along the central section of the seafront. As with most of Bar- the construction of the first medieval walled enclosure (1285) or the end of the Catalonian celona, this area was established as a result of the superimposing of stratigraphic layers Civil War (1472). In addition, in terms of typology, a range of specific definitions are also on account of the accumulation of historical moments and eras. Further to this build-up provided, such as the esplanade, a component that constituted part of the city’s fortifica- of materials, a human element was fittingly added according to the frequently quoted tion in modern times. These thesauruses can be expanded, meaning that new documented expression written by chronicler Narcís Feliu de la Penya during the 18th century “cities are concepts established during archaeological work may be added to it. The database was not just brick and mortar; rather, they represent the people who live there”3 as a ploy to go designed to allow changes to be introduced without affecting its operation or outcome. beyond merely describing physical remains. Indeed, in spite of archaeologists’ stubborn- On this basis, the initial aim was to organise and display all the information on a map. ness, it is not the cities that change, but instead the societies that build and constantly The GIS enables us to link the information to a geographical entity, depicted according transform them. However, it is impossible to conceive urban spaces without considering to the area where the archaeological work has been carried out, whilst also being georef- the link between the two elements: space and human interaction over time.4 It is this space erenced. Accordingly, we can gain an overview of the area thanks to the various maps we in time that inevitably places us on the level of diachrony. As an example of this we could have available to use: the orthophotomap from the Cartographic Institute of Catalonia, the amend and add to Narcís Feliu de la Penya’s expression using the original sentence written city’s plot layout, the OpenStreetMap, etc. by Saint Isidore of Seville a thousand years earlier: “Nam urbs ipsa moenia sunt, civitas Below we have set out two archaeological interventions that have unearthed a large autem, non saxa, sed habitatores vocantur”.5 In other words, cities are indeed also about body of invaluable information concerning the city’s history and, in particular, for studying bricks and mortar; materiality. the modern day walls. Both have unveiled an array of mapping materials and concepts that The series of archaeological works illustrate the need to incorporate the diachronic have enhanced the Charter enormously. perspective in the study of a city. That notwithstanding, it is necessary to point out that these works were not the result of any prior plan other than a housing development for some of Barcelona’s last remaining “empty” corners. These efforts have given rise to Location of both interventions on the map by J. Cardoso from 1760. (Map: À. Moreno / Atics, SL) almost conflicting or somewhat erratic actions, considerations and assessments being made with regard to remains.

2. Changes and continuities in the central section of Barcelona seafront

A significant number of factors come into play in the arrangement of this area, two of which are worth highlighting. The urban development project drawn up by Peter II, King of Aragon between 1207 and 1210, albeit ancient, was subsequently of major importance and was pursued by his son James I of Aragon. Aside from other aspects, this plan led to a seafront divided into three segments with urbanised sides and a central section reserved for

3 Reproduced countless times, this quotation heads up a major work: A. GARCIA ESPUCHE, La ciutat del Born. Economia i vida quotidiana a Barcelona (segles xiv a xviii). Barcelona, 2009, p. 15. 4 H. GALINIÉ, Ciudad, espacio urbano y arqueología. Valencia, 2012, p. 53 et seq. 5 ISIDORE OF SEVILLE, Etimologías. Madrid, 2004, p. 1058.

Recovering Barcelona’s medieval and modern walls: archaeological interventions and a virtual rendering — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 296 / 297 6 The Migdia bastion, an example the monarchy. The second factor relates to adjustments to the coastline brought about by of heritage and urban growth coexisting. (Photograph: the construction of the first dock in 1439, and especially by the construction of the second, M. Soberón) from 1477 onwards, right next to today’s França railway station. Work on the main urban development project from the start of the modern era commenced on the sand generated by the dock works; namely, the sea wall. Although historiography sought to portray Charles V, Holy Roman Emperor (Charles I of Spain), as the leading proponent of fortifying Barcelona’s seafront, the potential to build a stronghold in the port area – which would later be known as the Migdia bastion – is already mentioned much earlier without the involvement of the monarchy. Indeed, in 1515 it is suggested that “in order to defend the coastline of the city in the area between the new tower and the dock, a bastion should be erected in order to defend the entire seafront, towards the east spur and the Franciscan monastery”.7 Accordingly, we could say that this initial stage in the fortification associated with the Migdia bastion and certain works on the east spur formed part of a locally-promoted project, while the work carried out from 1435 onwards, fostered and ordered by Charles V and later by Philip II of Spain, was the result of the monarchy’s strategic and political programme. The elements we are currently familiar with from an archaeological standpoint in the central section of the seafront are the Migdia bastion, on which construction began in 1527; the walls, from 1535 onwards; and the area surrounding the Portal de Mar gate. The Migdia bastion, a prominent element in this ensemble which has been preserved to the current day, is shaped in the form of a square, flat bastion 35 metres long at the front with sides measuring 15 and 40 metres, respectively. From a construction viewpoint, it features ashlar brickwork with two distinct formwork foundations. Inside, two depots were built for safeguarding gunpowder and other artillery.8

In other words, the construction plans on the sea wall would entail definitively closing off Barcelona’s coastline. The urban impact did not leave the people of Barcelona indifferent. Firstly, the new wall implied demolishing a series of houses along Carrer de les Polleres, which gave rise to long-drawn-out proceedings with regard to compensation. Conversely, the city’s opponents of the construction of the wall sought to back the private 6 A. CUBELES, F. PUIG. “La Drassana i la gestació de la façana marítima de Barcelona”. Drassana. Revista del Museu Marítim, 11 ( 2003), interests of the ruling elite; specifically, the properties they owned, which would lose value pp. 50-61. 7 THE HISTORIC ARCHIVES OF THE CITY OF BARCELONA (AHCB), Reg. de deliberacions, 1B.II-42, f. 16r. if a wall was built in front of them. Notwithstanding this reason, we believe another aspect 8 AHCB, op. cit., 1B.II-51, f. 16v. These depots have not yet been located archaeologically, despite recent work undertaken. needs to be considered. The fact is that the sea wall would principally entail rendering

Recovering Barcelona’s medieval and modern walls: archaeological interventions and a virtual rendering — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 298 / 299 The fishermen’s huts during obsolete the key forum for citizen and estate-based representation (in other words, the the 2012 dig. (Photograph: Council of the Hundred and the Government of Catalonia), which had been developed M. Soberón) from the 14th century onwards. A medieval backdrop open to the sea with quality buildings – such as the Llotja de Mar (the medieval stock exchange), the Diputació del General (Catalan Government) and the Hala dels Draps (originally the Porxo del Forment, or wheat portico) – was transformed into an enclosed setting where only the Portal de Mar gate portrayed the city’s monumental aspirations in a highly limited fashion. Fishermen were particularly affected by the construction of the new walled ensemble as their traditional route of direct access to the beach was cut off. As a result, from the late 16th century onwards work began on the construction of a series of huts on the beach, 25 of which – built during the first half of the 17th century – we are acquainted with to some degree of detail. The dialectical circumstances existing between the Council of the Hun- dred and the fisherman’s guild, along with material discoveries, afforded sizeable scope for comparing documentary and archaeological sources, especially following the orders from the Council of the Hundred to demolish these huts as a punishment for the alleged impro- prieties that took place there. As a result, rather than placing us in the context of a “public order” conflict, the mainly archaeological sources situated us at the core of the issue: the complex struggle between the guild (tradition, custom) and the Council of the Hundred in managing, taxing and even modernising the fishing industry.

In a fundamentally brief manner, we may say that in the early 19th century the Portal de Mar gate and the surrounding area continued to constitute one of the city’s economic hubs. It is therefore no surprise that Barcelona’s first expansion took place in this sector to form the only neoclassical area in the city, which is fortunately rather well-preserved even today. The urban re-development incorporated one notable feature: the construction of a new sea wall. Erroneously, it had been considered that there was a dichotomy between the urban civil architecture (the Porxos d’en Xifré blocks, Casa Colomer, i.e., Pla de Palau square) and the military works, represented by the new walls and the Portal de Mar gate.

Recovering Barcelona’s medieval and modern walls: archaeological interventions and a virtual rendering — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 300 / 301 Documents leave no doubt, though: both the funding and indeed the design and execution Barcelona,12 we ultimately decided to visit the General Archive of Simancas where the original were jointly established. The upshot was a single plan in which the wall became a work copies of many maps covering the Bourbon citadel of Barcelona are conserved. To ensure the intended to serve as a “public utility and adornment”, rather than a sample of the stubborn- superimposition would be as accurate as possible, we took points of reference appearing on ness of the Captaincy General.9 the historical maps that had survived to the present day: the church of Santa Maria del Mar, Finally, it is also necessary to bear in mind the fact that the walls survived until the the old convent of Sant Agustí, and buildings from the fortification that are still preserved late modern period. Until it was demolished during the second half of the 19th century, the today: the Verdaguer Secondary School (former Palace of the Governor), the Parliament of 16th century fortification gradually adapted to new times: firstly, to the age of the railway, Catalonia (the former arsenal) and the military chapel (chapel of the fortification). as shown in the “Quarterons” (a set of hand-drawn plot maps produced by architect Miquel Garriga i Roca) from the mid-19th century or the sketch by Alfred Guesdon;10 secondly, and at the same time, to gas lighting. In 1842, the Gas Lebon factory was set up on La Barcelon- eta and distribution via underground pipes needed to reach beyond the fortifications. The second intervention that produced remarkable results was carried out between 2005 and 2006 and shed light on the Sant Daniel gate. In chronological order, the key elements that historically comprised this area of the city were Santa Clara convent, built at some point in the second quarter of the 13th century; part of the walls from medieval times that surrounded the aforementioned convent as of the 13th and 14th centuries; the Bourbon citadel constructed during the 1710s; the partial demolition of this major fortification from 1868 onwards in order to adapt the area as a public garden; the hosting of the Universal Exhibition in 1888; and, lastly, the establishment of the city zoo on part of the garden area.

3. Preliminary study of the area

Example of the digitisation of a historical map. (Photograph: M. Gea) Of the major structures that once stood in that area, when we carried out our intervention only certain buildings from the Bourbon fortification and the Universal Exhibition of 1888 remained visible. Accordingly, it was important to become familiar with the scale We also superimposed a map of the archaeological remains affected by the building and approximate layout of all these buildings as precisely as possible in order to identify of Bogatell sewer in the early 1990s. Digging the huge trench needed for the new sewer structures that presumably could be found in trenches only 80 cm wide. brought about the destruction of a large body of remains from the medieval walls, the Indeed, we believed that by superimposing the historical map existing from this area access bridge and the gates to the Bourbon fort, leaving a substantial scar on the city’s over a current-day topographic map11 we could glean highly valuable information in order archaeological heritage. Unbelievably, a mere few metres saved the ruins of the Sant Daniel to interpret and locate the archaeological structures that might have been preserved. gate from this destruction, caused by the haste to be “ready” in time for the 1992 Olympic Although the initial work of superimposing the maps was carried out by scanning Games. It is especially surprising considering the fact that, in all probability, at the time and computerising the historical maps published in reference works such as the Atlas de medieval and modern archaeology did not benefit from the recognition it does nowadays. The aforementioned maps and various photographs, which help to gain an idea of the magnitude of the destruction, are the only records that “were allowed” to be made. 9 AHCB. Obreria. 1C.XIV-159/8. “Manifiesto de la Junta de Ensanche”, 1840. 10 M. GALERA et al., Atles de Barcelona. Barcelona, 1982, p. 422, p. 455. 12 The first edition is from 1972 (M. GALERA, F. ROCA and S. TARRAGÓ, Atlas de Barcelona. Siglos xvi-xx. Barcelona, 1972), 11 CAD software, a tool making it easier to produce and calibrate these map superimpositions, was used. although we worked with a trilingual edition from 1982.

Recovering Barcelona’s medieval and modern walls: archaeological interventions and a virtual rendering — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 302 / 303 In parallel to the study of the historical maps, it was necessary to become “immersed” in the terminology of poliorcetics from the modern and medieval eras in order to accurately interpret certain elements and military terms shown on the maps, such as ravelin or demi-lune, bastion, covered passageway or covert way, flanked angle, traverse or caponier, to name a few. Aside from strictly map-related information reviewed in the Archive of Simancas, the check in the archives linked to this map provided other useful information to supplement the data gleaned from the maps. We were able to shed light on the origin of the map of this area of the city in which Flemish engineer George Prosper Verboom designed the Bourbon fortification that was ultimately built after the end of the War of the Spanish Succession.13 According to the documentation examined, this map of the eastern area of the city was drawn up by military topographers working for Philip V as a result of a request from the Marquis of Verboom himself in order to design Barcelona’s citadel. It thus shows us the shape of the city between 1714 and 1715 with an accuracy which, as observed in our archaeological intervention and others that have been conducted since, is highly precise. Lastly, in relation to the information these documents provide, the description of Bar- celona’s defences given by Verboom a number of years prior to building the Citadel, intrigu- ingly written while he was a prisoner there, is highly valuable. This description,14 which had in part been forgotten,15 provides details that have subsequently provided greater insight into the arrangement of the walls in the early 18th century.

Sant Daniel gate in the process of being dug. (Photograph: M. Gea)

4. The findings of the intervention The discovery of remains from the Sant Daniel gate led to extensive digs being carried out in 2006, promoted by Barcelona Institute of Culture and the Archaeology Service in the Ciutadella Park of Barcelona. This intervention provided a sort of “photo finish” of this vital area in the defence of the city until its collapse on 11 September 1714. Due to the building of the Citadel The archaeological monitoring of the trenches dug for a new groundwater network and the fact that one of the immense bastions of this fort encircled this spot, this war zone in 2005 allowed three sections of the medieval wall to be identified, in addition to the Sant was covered in earth and thus the state in which it ended up once the battle had ended Daniel gate, which was destroyed during the War of the Spanish Succession (1701-1715). We was preserved for posterity: indeed, the barricades and the dozens of cannonballs found have been able to identify remains in more than thirty locations from the Bourbon fort of in front of the gate and on Sant Daniel bridge bear silent witness to these key events in the the Citadel (several sleepers from the covered walkway, parts of the ravelins, parts of the history of the city and, by extension, the Principality of Catalonia. bastions, sections of curtain walls, the counterscarps of the ditch or the bombproof depots, Although the perspective we obtained was that of the last time the structures were used among other structures) and, lastly, we also identified seven spots with remains linked to in the early 18th century, the archaeological intervention also gave us an insight into the devel- the construction of the park and/or the Universal Exhibition of 1888. opment of the portal from its construction around the 14th century to 1715, when it became buried in one of the bastions of the Citadel. Ironically, most of the destruction of the highest 13 M. GALERA, F. ROCA, S. TARRAGÓ, op. cit., 1982, 164. points of the gate took place when the Bourbon fort was demolished and the area was levelled 14 Published in full by Salvador Sanpere i Miquel in: S. SANPERE, Los terrenos de la Ciudadela, Barcelona, 1911, p. 5, and “Prueba I” in the annexes. in order to build the park. Several remains of the drills used in order to demolish part of the 15 M. GALERA, F. ROCA, S. TARRAGÓ, op. cit., 1982, 165. structures using explosives bear witness to this final destruction of the medieval formations.

Recovering Barcelona’s medieval and modern walls: archaeological interventions and a virtual rendering — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 304 / 305 Thanks to the findings from archaeological interventions and documentary, mapping- archaeological remains from each era. The aim is to provide details of what life was like in related and historical studies carried out during said work, we have come to the conclusion Barcelona at that point in history through archaeological remains. that the Archaeological Charter should not remain as an inventory, but rather must serve as a platform for processing this invaluable information. In actual fact, the presentation of this information comes in almost as many forms as the number of perspectives that may exist in relation to it. It is precisely due to the use of new technologies that we are able to set the information out in a variety of ways in order to make it easier to understand and, thus, encourage studies to be carried out to promote historical knowledge of the city, the primary goal of archaeological research.

Example of data compiled together in Barcelona Archaeological Charter in relation to a historic event; namely, “1714: archaeology of a siege”.

Accordingly, it is necessary to keep abreast of developments in new technologies as they afford a wealth of perfect opportunities for enhancing research into our past and encouraging any findings thus obtained to be disseminated.

3D draft of the wall over the current topography. (Map: À. Moreno / Atics, SL)

We have already seen how in-depth work has been carried out on extensively georeferencing the old maps during the two interventions presented. In the case of the modern walls, it has afforded excellent results. Consequently, a 3D draft is being put together to make it possible to see the city today with the walls preserved. Another example of dissemination can be seen in applications that focus on a specific topic. One of them,16 put together to mark the tercentenary of 1714, depicts the city before, during and after the War of the Spanish Succession, grouping together the

16 http://cartaarqueologica.bcn.cat/monografics/1714

Recovering Barcelona’s medieval and modern walls: archaeological interventions and a virtual rendering — several authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 306 / 307 Barcelona, looking Xavier Tarraubella back: an example Mirabet The Historical Archives of the City of Barcelona of the use of [email protected] technologies for the dissemination of history and documentation Keywords: Barcelona, urban history, dissemination of history and documentation, historical maps, digital multimedia resource

1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 308 / 309 Barcelona, looking back is a multimedia digital resource developed by the Historical Archives 1. Introduction of the City of Barcelona and the Department of Information Systems of Barcelona Institute of Culture which seeks to provide the general public Barcelona, looking back is a digital multimedia resource prepared by the Historical with a value-added product for the dissemination Archives of the City of Barcelona and the Information Systems Department of Barcelona of history and documentation. Firstly, it allows a host of maps drafted by Institute of Culture which seeks to provide citizens with a value-added product for the architect Miquel Garriga i Roca between 1858 dissemination of history and documentation. and 1860 to be consulted and viewed. When put We consider it to be a product that offers a broad range of features when it comes to together they offer an accurate, detailed picture of Barcelona city as a whole within the perimeter the dissemination of history and documentation through the use of information technologies: of the medieval walls which had just been demolished at the time. a) It is innovative inasmuch as it entails the use of digital technologies to aid in the Moreover, it provides explanations of various aspects of Barcelona’s history from the mid-19th interpretation and dissemination of documentary heritage. We may be more used to century in an entertaining, meticulous way. The this type of experience applied to artistic or architectural heritage, but in our immedi- city was undergoing complete transformation, em- ate setting we had never heard of such a tool applied to documentary heritage. barking on its urban expansion outwards across the Barcelona plain with the Eixample extension b) It allows us to clearly see how heritage can take advantage of technology for its project. dissemination, use, exploitation and interpretation. This resource incorporates high-resolution dig- c) It has been achieved thanks to a highly diverse group of professionals pooling their ital images, text, period documents, virtual trails, narrations from specialists and various layers of talents. An extensive team of specialists from a range of disciplines, including individ- information, and it makes use of multimedia tools. uals from Barcelona City Council and others, have been involved in its development: The aim is to enable accessibility to maps that archivists, historians, documentalists, technologists, computer scientists, geogra- are essential in order to study how Barcelona’s urban grid developed and to gain a multi-faceted phers, cartographers, architects, graphic designers, audiovisual producers, and so vision of a period in history when the city began to on. We believe that their contributions, coupled with the special relationship and change forever. sense of involvement in the project shown by the various teams, are among the key reasons why the product has been a success.

Two fundamental goals are sought with this initiative: a) To disseminate the existence and facilitate the consultation of a host of original maps, known as the “Garriga i Roca Quarterons”, deemed to be indispensable mapping documents on Barcelona city as they show its urban fabric in the mid-19th century with great accuracy and detail. b) To provide an explanation of what Barcelona was like during that period in an entertaining, meticulous way. The city was undergoing complete transformation, still confined to the perimeter of its medieval walls, although it was beginning its urban expansion outwards across the Barcelona plain with the Eixample project.

http://darreramirada.ajuntament.barcelona.cat

Barcelona, looking back: an example of the use of technologies for the dissemination of history and documentation — X. Tarraubella Mirabet 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 310 / 311 According to the geographer Francesc Nadal, the mapping works carried out by 2. The “Garriga i Roca Quarterons” Miquel Garriga i Roca during the mid-19th century years endowed Barcelona with modern, scientific maps that complemented the map of Barcelona plain drawn up by engineer The “Quarterons” are a set of hand-drawn plot maps using a scale of 1:250 produced Ildefons Cerdà in 1855. Thanks to these works, the municipality of Barcelona benefitted by architect Miquel Garriga i Roca between 1858 and 1860. They form the most detailed, from similar maps to those that had been prepared for some of the main cities in western accurate planimetric representation from that era of Barcelona city within the perimeter Europe for some time, such as Paris, Madrid and Genoa.1 of the medieval walls that were being demolished. The “Garriga i Roca Quarterons” are part of the collections of documents held by the Historical Archives of the City of Barcelona. 3. The Barcelona of the “Quarterons”

As with any other mapping document, the “Garriga i Roca Quarterons” provide a static view of the urban layout of the city at the time. However, beneath this apparently still picture there laid a turbulent city that was undergoing one of the foremost overhauls in its history. The Barcelona of the “Quarterons” – mid-19th century Barcelona – was a city of great contrasts according to historian Xavier Cazeneuve, whose explanation of the fundamental aspects of this contrast is given below.2 Barcelona’s population had increased incessantly, reaching alarming numbers: from 111,000 inhabitants in 1787 to 180,000 in 1857. The situation was overwhelming the land available for building dwellings; hence, additional flats were being constructed on top of buildings and the size of dwellings diminished. The lower classes lived on streets where the sun hardly ever found its way in, and in small, dark and poorly ventilated flats. At the same time, the city was promoting initiatives with the aim of raising its monumental status, new wider, more modern shopping streets were being opened, and old,

Image of the “Garriga i Roca Quarterons” basic map superimposed over the present-day city. disentailed religious buildings were being occupied for military or university-related uses, for the construction of markets or for the arrangement of town squares.

A diverse wealth of geographical information is compiled in the maps, making them a primary source for the historical study of Barcelona’s urban landscape at a time of transformation. They show information on the plots, including the measurements of all the properties, buildings and public areas in the city. They also include details about the relative age of all privately-owned buildings by using different shades of colour. The “Quarterons” are also an exhaustive inventory of public elements in the city in the mid-19th century, with the locations of streets, squares, courtyards, bastions, gardens, fountains, troughs, wash houses, irrigation channels, waterwheels, public buildings, church- 1 NADAL, Francesc. “Miquel Garriga i Roca i el plànol de Barcelona. 1856-1862”. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, es, convents, palaces, bridges and so on. Of similar significance is the architectural informa- 2011, p. 57 (Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, 26). 2 CAZENEUVE, Xavier. “La Barcelona dels ‘Quarterons’”. Historical text inserted in the digital resource Barcelona, darrera mirada tion the detailed sketch provides of the floor plans of all the public and religious buildings. shown in this presentation: [http://darreramirada.ajuntament.barcelona.cat].

In order to reach the two fundamental goals we set ourselves, as detailed above, this resource incorporates two distinct conceptual blocks. The first block makes it possible and easier to view the “Garriga i Roca Quarterons” collection in high-resolution. Using this guide/map of the region mapped out by the photo-stitched “Quarterons”, you can select any of the maps in the collection to be viewed or downloaded individually, whether superimposed over the city’s current basic map or using a light table system (with a black background). Likewise, thanks to the thorough georeferencing carried out on the “Quarterons”, they have been superimposed on the current urban grid of the city, making it possible to compare the mid-19th century Barcelona arrangement sketched by Miquel Garriga i Roca’s maps with the same area 150 years later, in the early 21st century. This can be done simply by moving the cursor over the timeline at the top of the screen to hide or show the current area. With the basic “Quarterons” map, a range of layers of additional information can be Homepage of one of the sections in the chapter of the digital resource The Barcelona of the “Quarterons”. accessed, largely put together using data provided by the “Quarterons” themselves. The following additional layers of information have been produced:

— Age-old buildings Industry was also witnessing constant growth. Mid-19th century Barcelona was — Old buildings sprawling with factories that needed a large workforce. At the same time, though, space — Recent buildings was lacking for warehouses and wholesale goods distribution centres, and for the ancillary — Green areas infrastructure needed by modern industry in a city intended to be on a level footing with — Water sources the major industrial hubs of Europe. — Emblematic buildings The demolition of the walls that had encircled the city for centuries was seen as a vital — Prominent factories step to opening Barcelona up to the plain and releasing it from the physical constraints that had held it back on its journey, bound for the modern era. After a number of earlier failed attempts, the definitive demolition finally began in 1854. Therefore, the Barcelona of the “Quarterons” portrays the transition from the walled city in the medieval period, which already covered the entire area available, to the city that was opening up to the plain, occupying the surroundings to transform itself into a European metropolis following the approval of engineer Ildefons Cerdà’s plan for the city’s Eixample in 1859. Accordingly, the “Garriga i Roca Quarterons” present us with the first actual mapping image of Barcelona from the time and, indeed, the last image of a Barcelona on the verge of transformation. As a result, this digital resource has been christened under the full name: The “Garriga i Roca Quarterons”. Barcelona, looking back. A mid-19th century city about to change forever.

Barcelona, looking back: an example of the use of technologies for the dissemination of history and documentation — X. Tarraubella Mirabet 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 314 / 315 Layers of information available and sample from the selection of old buildings and green areas in one part of the city. Introduction screen to the Pla de la Boqueria-Liceu point of interest.

At each point of interest, the period image initially shown to illustrate the introduc- Another functionality offered by this resource is the possibility of performing a tory text is accompanied by a present-day photograph taken from the same perspective. search by name, whether it is the name of the current street or the name given to it in 1860. Thus, by using the technique of rephotography, the two images of the same perspective – For example, this allows you to choose a specific location, street or square in order to see a hundred and fifty years apart – can be compared. whether it existed in the mid-19th century or what was there at the time. Barcelona, looking back similarly incorporates seven theme-based chapters. This The second block focuses on dissemination of history and documentation. It strives highly visual, entertaining tool uses several multimedia resources to allow us to explore to tell us what the “Garriga i Roca Quarterons” formerly signified and what they currently the significance of the “Quarterons” and the history of Barcelona in a variety of manners represent, and indeed it also covers various aspects of mid-19th century Barcelona in an on several levels. In each chapter the narration is performed in the form of text, images entertaining, appealing manner. illustrating the text, videos lasting no more than 2 minutes where a specialist tells us more The first resource along these lines are the twenty points of interest located through- about the content and, in certain cases, other audiovisual resources providing a more out the area covered by the “Quarterons”. These points are either emblematic or significant appealing in-depth explanation. These theme-based chapters are as follows: locations in the city from the time, such as several squares and streets (Pla de la Boqueria, Plaça del Teatre, Pla de Palau, Plaça Nova, Carrer Nou de la Rambla…), or even emblematic 1. Miquel Garriga i Roca’s Barcelona map. The drafting process and foremost fea- buildings such as the cathedral, Santa Maria del Mar church, the Gran Teatre del Liceu tures of the “Garriga i Roca Quarterons”. opera house, the shipyards (Drassanes) and El Carme convent. 2. The Barcelona of the “Quarterons”. Demographic, social and economic charac- A short introduction to the location and historical context of each point is given, teristics of the city at the time when the “Quarterons” were being prepared (mid-19th along with a number of images from the period portraying what it looked like in the mid- century). 19th century. The images are sketches, engravings or maps that are all part of the collec- 3. Religious buildings in Barcelona’s urban development. The significance of reli- tion of documents of the Historical Archives of the City of Barcelona. The title (or a brief gious buildings in Barcelona’s urban grid and the transformations that began in 1822 description), the author, the date and the archive reference is given for each document. as a result of the disentailment.

Barcelona, looking back: an example of the use of technologies for the dissemination of history and documentation — X. Tarraubella Mirabet 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 316 / 317 4. Where are the factories? The industrialisation process in the city and its effect on the urban grid. 5. Epilogue 5. Services, recreation and culture. The presence of public services in the city – essentially linked to the supply of drinking water – and of cultural amenities for music Barcelona, looking back is a multimedia resource addressed to a broad range of and the performing arts. audiences: from researchers, specialists and scholars of the urban history of Barcelona, 6. Major urban transformations. The redevelopment of the urban area during the first who are offered online, high-resolution access to the “Garriga i Roca Quarterons”, to the in- half of the 19th century through real estate transactions, the opening of new streets quisitive citizen who wishes to find out more about the history of Barcelona, not to mention or the creation of new venues for the political and economic authorities. its educational value for teachers. 7. Departed Barcelona. Areas shown in the “Garriga i Roca Quarterons” that no longer Barcelona, looking back similarly aims to showcase the wealth and diversity of the exist owing to the major urban development that subsequently took place, such as documentary heritage conserved in the city’s archives, and to illustrate its potential to the opening of the Via Laietana, the Avinguda de les Drassanes-Rambla del Raval axis serve as a resource for disseminating the history of Barcelona in an entertaining, appealing or the Avinguda de la Catedral and the Avinguda de Francesc Cambó. manner with the help of the tools that technology has given us. Barcelona, looking back does not lay out the finishing line; rather, it constitutes a Another resource linked to this last chapter, specifically worth mentioning on ac- starting point. New layers of information may be included, more points of interest may be count of its impressive nature and due to the complexities involved in its creation, has also added to the urban grid from the mid-19th century, new trails may be created using other been prepared. It is a 3D virtual trail around the city of the “Quarterons” period, entitled An documents from the period, other aspects of the city’s history may be explained, and impossible trail. A selection of photographs from the second half of the 19th century and so on. Furthermore, from the experience of using the “Garriga i Roca Quarterons” as the the first third of the 20th century takes us on a virtual trail from Plaça Nova by the cathe- basis and pillar for narration, further resources could be developed in future using other dral to Pla de Palau. This recreated tour would be impossible to take nowadays owing to the documentary materials. many urban transformations the area has undergone over the last 150 years, largely due One of the goals of the congress was to showcase a range of technological projects to the opening of the Via Laietana or the Avinguda de la Catedral during the first half of the making it possible to achieve broader dissemination of and greater familiarity with Barce- 20th century. lona city’s history; therefore, it would be interesting to see how Barcelona, looking back was put together and how technologies were applied during this process. The best way to do this is to watch the video Barcelona, darrera mirada. Making of:

Start of the tour An impossible https://vimeo.com/130842243 trail in Plaça Nova, with a superimposed image of the current view from the same perspective.

Barcelona, looking back: an example of the use of technologies for the dissemination of history and documentation — X. Tarraubella Mirabet 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 318 / 319 Toni Fernández Espinosa in North Africa, the Sahara and Eastern Mediterra- For over twenty years she has specialised in heri- Eugènia Bort Tena nean), of the European Research Group “The Insular tage interpretation and she has published several Degree in History from the University of World of the Mediterranean” and of the Advisory books and articles on Montreal. She is the director Degree in History and Geography, specialising Barcelona. Committee of the Shanghai Archaeology Forum. of a new collection of synthesis works on Quebec’s in Archaeology, from the University of Barcelona, Archaeologist specialised in medieval and early In 2011 he obtained a research grant from the archaeology, published by Éditions de l’Homme. She and graduate in Conservation and Restoration and modern archaeology. He is currently working in Dumbarton Oaks Research Library and Collection is also responsible for the archaeological aspects with training in museum management. partnership with El Born CCM carrying out various (Harvard University) for research projects in of the Pointe-à-Callière extension project that will She works as an archaeological excavation projects related to the research, promotion and Gortyn (Crete). His key fields of research are Late come to a close when the William collector sewer, technician, noteworthy projects include Plaça understanding of the archaeological remains of Antiquity and Proto-Byzantine archaeology in on Saint-Pierre River, and the Fort Ville-Marie/ Comercial (1991) or the interior of the market of El Born site. Italy and the Mediterranean; operational theories, Domaine de Callière open to the public in 2017. El Born (2001). In the sphere of museums, she has Co-director of the archaeological works at the methods and practices of archaeological fieldwork worked in preventive conservation of objects in old market of El Born (2001-2002) and director research projects; theoretical problems related reserve collections, as well as in the organisation of the archaeological works carried out in El Born to the application of IT to archaeology; and Manel Miró Alaix and maintenance of exhibitions and the supervisi- and surrounding streets between 2005 and 2013. archaeological communication for assessment on of museumised archaeological spaces. and dissemination. Degree in Prehistory and Ancient History Since 2003 she has worked on the project to from the University of Barcelona (1985) and spe- restore and showcase El Born site, supervising Sérgio Carneiro cialist in Management and Heritage Interpretation civil engineering works, identifying construction Tony Pollard from the Barcelona Heritage School. materials, diagnosing alterations and carrying out Degree in History and Archaeology from the In 1990 he began working as a heritage con- treatments, preparing all the necessary reports University of Lisbon (1995). Director of the Centre for Battlefield Ar- sultant at European Centre of Heritage Founda- and digitising data. Currently, as technician of Until 1999 he worked as a freelance archaeo- chaeology and a Senior Lecturer in the History tion, and, as of 1996, as director of the Planning El Born CCM, she is responsible for restoration logist in different parts of Portugal, namely, the Subject at the University of Glasgow. Convener of Area of the company Stoa Propostes Culturals i actions and for overseeing the preventive conser- Algarve, Lisbon, Santarém and Aveiro. He has been the MLitt in Battlefield and Conflict Archaeology run Turístiques, SL. He has worked on several projects vation of the site and the exhibition galleries. the coordinator of the Archaeology Unit of Chaves through the Centre for Battlefield Archaeology, to activate heritage that include interpretation since it was created in 1999 and head of the the first MLitt course of its type. plans, museologic projects and feasibility studies. research project on the Chaves Roman baths since He has carried out battlefield and conflict re- In recent years, he has geared his professional ac- Lluís Domingo Soler 2006. Between 2002 and 2007 he was president lated archaeological projects in the UK, mainland tivity towards the use of ICT in heritage interpreta- of the Professional Association of Archaeolo- Europe, Africa and South America. His interests tion and he has directed several projects to devise Degree in Audiovisual Communication from gists of Portugal. As a researcher, he has written range from 18th century warfare, particularly in applications for museums and monuments. He has Ramon Llull University, specialising in Multimedia numerous articles and publications on the subject relation to the Jacobite rebellions in Scotland, worked as a professor of heritage interpretation and Digital Formats. of archaeology. to the archaeology of the First and Second World in several universities, namely, the University of He has worked for over ten years in advertising Wars. On behalf of the Australian Army he directed Barcelona, the University of Girona, the University and digital marketing as creative director. He is the programmes of survey and evaluation which of Seville, the University of Granada, the Univer- co-founder of Creueta 119, SCP, where he develops Enrico Zanini brought to light the WWI mass graves of Austra- sity of La Coruña, the International University of audiovisual and interactive projects for museums, lian and British troops at Fromelles in France. Catalonia, Charles III University of Madrid and the universities and multinationals. Adjunct lecturer in Methodology of Archaeolo- Other recent projects directed by Tony include the Complutense University of Madrid. gical Research and lecturer in Byzantine Archae- excavation of a First World War dug out near Ypres, ology at the University of Siena. He has been the first archaeological project to be carried out Reinald González García director of the Archaeology and History of Art within the town of Fort William and a community Guillem Barceló Fité Department and president of the Archaeology Mas- based investigation of the site on the Battle of PhD in History of Art from the University of ter’s programme. He is currently a member of the Prestonpans. Tony has written widely for both Degree in Audiovisual Communication from Barcelona (1996). University Committee on International Relations. popular and academic audiences. Ramon Llull University specialising in Audiovisual At the University of Barcelona he lectures in He has directed several fieldwork research Production. Master’s in VFX from the Autonomous various subjects and Master’s courses on History projects both in Italy and abroad and he is author of University of Barcelona, the ESCAC and Mínimo VFX. of Art and Built Heritage. He has taught Architec- over one hundred publications. He is member of the Louise Pothier Postgraduate course in 3D Max and Mudbox at ESPAI. ture and Urban Development at the Art Depart- editorial board of the international collections “Late For over ten years he has worked in the field of ment of the Autonomous University of Barcelona Antique Archaeology” (Leiden), “Limina/Limites” Head of archaeology and conservation at the audiovisual production as producer and director. He and he has also contributed to other Master’s pro- (Oxford) and “Medieval and Post-Medieval Mediter- Pointe-à-Callière Montreal Museum of Archaeolo- is cofounder of Creueta 119, SCP, where he develops grammes at the Technical University of Catalonia ranean Archaeology” (Turnhout), as well as of the gy and History. Master’s in Historical Archaeology audiovisual and interactive projects for museums, and the International University of Catalonia. Inter-university Centre SANSOM (Ancient Societies from Laval University in Quebec. universities and multinationals. Between 1994 and 1996 he coordinated the

Contributing authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 320 / 321 museology and exhibitions of the Barcelona City she has published several articles in specialist centres in the conceptualisation and production He works as an archaeologist, mainly in the History Museum. He is author of various publica- journals, she has participated in national and of digital resources to achieve open, accessible and city of Barcelona. Since 2006 he has dedicated tions on built heritage and historic architecture international conferences and she has given reusable cultural content for the general public. his research work to the port of the medieval city and he creates content for some of the appli- numerous seminars. Prior to this post, he worked in the private sector and to the maritime wall from the early modern cations produced by the Institute of Culture of As regards her professional experience, since for multimedia companies and as a strategy consul- age. He is a member of the working group on the Barcelona City Council. 2002 she has been a culture officer at Barcelona tant and manager for public and private bodies. research programme “Crews, armaments, naval Either as team member or collaborating partner, City Council: between 2002 and 2007 at the construction and navigation in the Medieval Medi- he has participated in the project management of Exhibitions Department of Barcelona City History terranean.” (MINECO-HAR2013-48443-C2-1-P). various monument restorations in Barcelona and Museum; from 2007 to 2010 at the Collections Marta Fàbregas Espadaler Catalonia. Department of the same museum; and since 2010 He is a partner and co-founder of Veclus, SL, at El Born CCM, where she is in charge of Historic Degree in Geography and History (specialising a company specialising in architectonic heritage, Content, Publications and Educational Services. in Medieval History) from the University of Bar- which, since 1987, has studied and documented over celona and Master’s in Medieval Archaeology also one thousand buildings across the city of Barcelona from the University of Barcelona. and Catalonia. Helena Moran Fernández Since 1996 she has been a partner of the company Atics, SL where she carries out archae- Degree in History of Art from the University ological and historical heritage management and Carme Miró Alaix of Oviedo (2001). promotion duties. She specialises mostly in the She carried out archival duties for the History of management of archaeological interventions, Degree in Pre-history, Ancient History and Art Department at the University of Oviedo (2006) from their initial stages (developing projects as Archaeology from the University of Barcelona. and at the Evaristo Valle Museum in Gijón (2005). well as executing and coordinating with urban Postgraduate course in Archaeological Heritage In 2007 she began her Master’s in Cultural planning projects that have triggered the archae- Management from the University of Barcelona. Heritage Management from the University of ological intervention) and culminating in the deve- For 25 years she has worked for the Barcelona Barcelona which she completed in 2009. That same lopment of technical reports and the subsequent Archaeology Service. As manager of the Urban year she began the second phase of the Master’s diffusion of results. In addition, she coordinated Archaeology Plan of Barcelona, since 2002 she programme, focusing on research and specifically the Barcelona Archaeological Charter has directed the Barcelona Archaeological Charter on the study of historic residential buildings in (cartaarqueologica.bcn.cat) – promoted by the project. As manager of the Barcino Plan and the Barcelona. Since 2008 she has been a member of Institute of Culture of Barcelona City Council Department of Preventive Archaeology – where the team at Veclus, SL and she has participated in – that has become an indispensable tool for she carries out archival tasks and promotes the several noteworthy projects in the conservation of understanding the city’s architecture. Service – she has participated in both the Barcino historic-architectural heritage in Barcelona, such and El Born 3D projects. as Barcelona’s catalogue of immovable property, She has directed several excavations and she the Pedrables monastery, the Picasso Museum build- Miquel Gea Bullich has carried out numerous research projects on ings on Carrer Montcada, the Hall of the Hundred Roman and urban archaeology, especially on ancient (Saló del Cent), and more recently, El Born site. Degree in History from the University of Bar- thermal baths and classic hydraulics. celona. Since 2005 he has worked as an archaeological officer for the company Actium Patrimoni Marc Hernández Güell Cultural, SL. With respect to the archaeology of Anna Molina Castellà the city of Barcelona, he has intervened, amongst Degree in Economy from the Autonomous Univer- other aspects, in several excavations related to Degree in Geography and History (specialising sity of Barcelona, he has a Master’s in E-business siege warfare tactics of the modern era, a subject in History of Art) and Master’s in Museology and from UPC-Carnegie Mellon and the CGEIT certificate on which he has written several articles. Cultural Heritage Management both from the (Certified in the Governance of Entreprise IT, ISACA). University of Barcelona. He is a manager with specialisation in the sphere Her field of research focuses on the sphere of culture and digital resources. He was head of in- Mikel Soberón Rodríguez of royal gold- and silversmithing in the context formation systems at Barcelona Institute of Culture, of the reigns of Peter IV the Ceremonious, John I where he worked to improve technological tools, Degree in History from the University of and Martin the Humane (1336-1410), using Royal processes and practices that support management the Basque Country (UPV/EHU) in 2001. He is Heritage records conserved at the Archive of the and the promotion of cultural content. Amongst currently studying an inter-university Master’s on Crown of Aragon. As a result of this research, other tasks, he worked in partnership with cultural Medieval European Identity.

Contributing authors 1st El Born CCM International Symposium of Archaeology. 2015 322 / 323