Avinyonet De Puigventós
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Avinyonet de Puigventós Recull Documental (962 - 1800) Bel Sabadí i Antoni Cobos 1 Índex Índex ....................................................................................................................... 2 Presentació .............................................................................................................. 3 Fonts documentals i bibliogràfiques ........................................................................ 4 Bibliografia .............................................................................................................. 5 Toponímia ............................................................................................................... 7 Part 1. Documentació civil i senyorial .................................................................... 9 Part 2. Documentació eclesiàstica ......................................................................... 26 Annexos ................................................................................................................. 96 Glossari ............................................................................................................... 102 Index Nominum ................................................................................................... 107 Index Locorum .................................................................................................... 113 2 Presentació Aquest és un recull de la documentació referida a Avinyonet de Puigventós, extreta de regestos d’arxius i reculls documentals ja existents, tot i que molt dispersos i variats. El recull abasta des de l’any 962, fins l’any 1800, al final de l’Antic Règim. Dividim el conjunt en dues parts ben diferenciades: en la primera presentem els documents que fan referència clara i específica al municipi. En la segona part presentem la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona. En un i altre cas, els regestos estan ordenats cronològicament. En acabar la descripció documental oferim un glossari amb la terminologia jurídica i càrrecs eclesiàstics menors que apareixen sovint en el recull. Acabem el treball amb un índex de persones i de llocs. 3 Fonts documentals i bibliogràfiques ARXIUS ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó ACG: Arxiu Capitular de Girona ADG: Arxiu Diocesà de Girona AMCE: Arxiu Municipal Castelló d’Empúries (Fons Arxiu de Medinacelli. Comtat d’Empúries) AHG: Arxiu Històric de Girona AHN: Archivo Histórico Nacional (Madrid) AMG: Arxiu Municipal de Girona ANC: Arxiu Nacional de Catalunya BC: Biblioteca Nacional de Catalunya 4 Bibliografia ABADAL, Ramon d’, Catalunya Carolíngia , Barcelona 2003. ADROHER, Àngels; SERNA, Erika; SOLER Santi, Catàleg de protocols del districte de Figueres , ed. Fundació Noguera, Barcelona, 2004. ARNALL, Ma. Josepa, “Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i agregats)”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), 15 (1982), 43-123. ARNALL, M. Josepa; GIRONELLA I DELGÀ, Anna, Lletres reials a la ciutat de Girona (1517-1713). Vol. I-V, Fundació Noguera, Col·lecció, n Diplomataris 22, 23, 30, 31, Barcelona, 2000-2005. BADIA, Joan, L'arquitectura medieval de l'Empordà , Girona, 1978-1985 (2 vols). BAIGES, Ignasi et alii, Els pergamins de l’ Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV . Vol. I-IV, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 48-51, Barcelona, 2010. Catalunya Romànica , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989. CINGOLANI, Stefano, Diplomatario de Pere el Gran. 1. Cartes i Pergamins (1258- 1285), vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 62 i 68, Barcelona, 2011-2014. COBOS, Antoni, Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), Fundació Noguera, Col·lecció Llibres de Privilegis, núm. 9, Barcelona, 2004. CONSTANS I SERRATS, Lluís G. Diplomatari de Banyoles . Centre d’Estudis comarcals de Banyoles. FELIU, Gaspar; SALRACH, Josep M., Els pergamins de l’ Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I . Vol. I-III, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 18, 19, 20, Barcelona, 1999. FERRER, Joan, Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995- 1273), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 43, Barcelona, 2009. GIRONA ARXIU MUNICIPAL DE, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-1862), Vol. I-IV, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris 32-34, Barcelona, 2005. 5 MALLORQUÍ, Elvis, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911- 1300), Vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 64, 65, Barcelona, 2013. MARCHE, Pière de, Marca Hispanica , Paris, 1688. MARQUÈS, Josep M., Cartoral, dit de Carlomagno, del bisbe de Girona (s. IX - XIV), vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 1-2, Barcelona, 1993. MARQUÈS, Josep M., Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924- 1300), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 12, Barcelona, 1997. MARQUÈS, Josep M., El Cartoral de Rúbriques vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 46, Barcelona, 2009. MARTÍ, Ramón, Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona (817-1100), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 13, Barcelona, 1997. PALOU, Hug; M. PONS I GURI, Josep, Un cartoral de la canònica agustiniana de Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 28, Barcelona, 2002. PRUENCA, Esteve, Diplomatari de Santa Maria d’Amer , Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm.7, Barcelona, 1995. 6 Toponímia AVINYONET DE PUIGVENTÓS DCVB, s.v.,179. Etim.: diminutiu de Avinyó. GRIERA,19: Avinyonet es un derivado de vinea con la a protética. La, desinencia et» etum sirve para formar colectivos de bosques y plantaciones: Rourada,Pineda,Fajeda,Freixenet. La propagación de este sufijo es relativamente reciente. En 1278, comparece todavía Avinione, y un siglo mas tardo, Avinyoneto, para distinguirlo de Avinyó. Per a l'etimologia de Puigventós V.: MOREU,82: el vent sembla haver estat remarcat. 1090: LFM, II, 18 Berenguer de Aivio 1107: LFM, II, 21 doc. 506 Berengarius de Avignuno 1116: VV, VI, 256 Avinione 1128: LFM, II, 35, doc.523 Avinione 1128: VV, XIII, 279 Avinione 1129: NHis., XV331 Raimundum Adalberti de Avinione 1204: VAY, 169, doc. 23 Parrochia sancti Stephani de Avinione 1245: ES, XLIV, 276 Abinione 1278: VV, XIII, 328 Avinione 1279: RDH, I, 78 Ecclesia de Avinione 1280: RDH, I, 91 Ecclesia de Avinione 1295: FRius, I, 528, doc. 359 parrochia et loca de Avinione 1358: PGuri, 438 Parrochia de Avinyonet 1359: CODOIN, 111 Avinyonet 1372: NHis, XI1, 524 Parrochia de Avinyoneto S.XIV: Nom. A, 39, nº 273 Ecclesia parrochialis sancti Stephani de Avinioneto Nom. B, 66, nº 271 Ecclesia parrochialis sancti Stephani de Avinioneto 1553: IGL. 247 Avinyonet (V.: Marquès, Josep Mº i Riera, Josep: Avinyonet de Puiguentós. Poble, Parròquia i Castell. - «Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos», 1978,19-66. C.Catalans, 11,331-336) 7 SANTA EUGÈNIA (agreg. d'Avinyonet de Puigventós). DCVB, s.c., 630 Etim.: del nom propi grec-llatí Eugenia, «ben nada». NHis., XVIII, 109: (capilla que se halla situada a un Kilómetro, al S. de Avirionet). Font: Ma. Josepa Arnall, “Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i agregats)”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), 15 (1982), 43-123. 8 Part 1. Documentació civil i senyorial 1 962 . 29 de juny. Toderic és elegit abat del monestir de Sant Pere de Camprodon pel comte Sunifred de Besalú amb el consentiment del bisbe Arnulf de Girona i dels monjos i amb l’aclamació dels fidels. L’abat antecessor, Laufred, feia més de set anys que se n’havia anat en pelegrinatge, poc temps després d’haver estat elegit abat, quan el comte Guifré de Besalú va fundar el monestir i va obtenir del rei Lluís un precepte de confirmació. Anteriorment el comte Guifré havia rebut del bisbe Gotmar de Girona l’església de Sant Pere de Camprodon a canvi d’un alou a Manol i un altre a Figueres, i de la quantitat de mil sous. “ dans videlicet pro ipsa ecclesia alodes proprios quos habebat idem comes in pago Besuldunense, in Manivulo et in Figarias, et solidos mille”. Catalunya Carolíngia , doc. 351. 2 1075 . 13 d’ abril. Testament de Ramon Adalbert,; entre d’altres, deixa les possessions que té a Sant Esteve de Manibulo (Avinyonet). BC, Perg. 449, Reg. 9854, 9855 . 3 1075 . 26 de maig. Publicació jurada del testament de Ramon Adalbert; llegà a la seva esposa, alous situats a les parròquies de Sant Esteve de Manibulo (Avinyonet), Vilanant, Vilafant i Llers a violari, i, després de la mort d’ella, a la seva filla Ermengarda, a qui substituí la casa de Vilabertran. BC, Perg. 448, Reg. 9704. 9 4 1090. En un document és esmentat Berenguer d’Avinyó. Catalunya Romànica , volum IX, l’Empordà II, pàg. 411 . 5 1093 . 13 de juny. Testament de Berenguer Bernat; escull sepultura a Santa Maria de Vilabertran, a la qual deixa cavall i armadura i mig alou que té a Vilamalla, talment que, si morís sense descendència llegítima, l'esmentat alou restaria totalment per a Santa Maria; deixa tota la resta de les seves possessions a Bertran i Arnau, fills de Gaufred Seguer, i disposa que la seva esposa els faci affidamentum, a fi que, quan ella mori, ells no perdin el castell d'Avinyonet, i per això hauran de confirmar l'affidamentum Bernat Otó, el seu fill Berenguer, Guillem Bernat de Rupidella, Guillem Bernat de Torrent i Adalbert Guistrinor; reserva a violari per a dita Sibil·la el feu d'Ordis i el feu laïcal que té a la parròquia de Sant Esteve de