Catàleg Dels Protocols Del Districte De Figueres (I) Fundació Noguera
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
CATÀLEG DELS PROTOCOLS DEL DISTRICTE DE FIGUERES (I) FUNDACIÓ NOGUERA Col·lecció d’Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya Director tècnic: Josep Maria SANS I TRAVÉ FUNDACIÓ NOGUERA Inventari d’Arxius Notarials de Catalunya, 26 CATÀLEG DELS PROTOCOLS DEL DISTRICTE DE FIGUERES (I) per JOAN FORT I OLIVELLA ERIKA SERNA I COBA SANTI SOLER I SIMON BARCELONA, 2001 © M. Àngels Adroer i Pellicer, Erika Serna i Coba, Santi Soler i Simon Edita: Pagès Editors, S. L. Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida 1a edició: maig de 2004 ISBN obra completa: 84-7935-939-0 ISBN: 84-9779-148-7 Dipòsit legal: L-421-2004 Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, S. L. Enquadernació: Fontanet INTRODUCCIÓ Castelló, vila major tots són jutges i notaris Popular Els fons notarials del districte de Figueres La Llei Orgànica del Notariat espanyola del 21 de febrer de 1862 fixava la pertinença estatal dels protocols i adoptava la divisió judicial de 1834. Figueres, cap de partit, també passà a ser la capital de la demarcació. Amb el decret de l’any 1869 de creació dels arxius generals als respectius districtes notarials, es portaria a la pràctica l’establert per la llei de 1862. És d’aquest marc legal que parteix la composició dels fons notarials que ens ha arribat. El partit judicial de Figueres es correspon bàsicament amb l’actual comarca de l’Alt Empordà, a excepció de l’Armentera- l’Escala i Bàscara que pertanyen al partit de Girona i, per tant, queden fora del present catàleg, però cal recordar que aquestes dues notaries ja han estat publicades en aquesta mateixa col·lec- ció.1 El partit judicial de Figueres mantingué des del R.D. d’Ordenació Territorial de 1866 onze notaries al districte: quatre a Figueres i una a la Jonquera, Cadaqués, Castelló d’Empúries, Lladó, Llançà, Peralada i Sant Llorenç de la Muga.2 Les primeres notícies de les quals podem fer esment sobre les gestions endegades per a localitzar protocols dispersos en po- der de particulars foren obra del notari-arxiver del districte, Ramon 1. M. A. ADROER I PELLICER, J. M. T. GRAU I PUJOL i J. MATAS I BALAGUER, Catàleg dels protocols del districte de Girona (I). Barcelona. Fundació Noguera, 1996, pàg. 357. Inventaris d’Arxius Notarials de Catalunya, 20. 2. El R.D. de Demarcació Notarial de 28 de setembre de 1866 es pot consultar a la Gaceta de Madrid de 31 de desembre, núm. 365, pàg. 2. 10 JOAN FORT I OLIVELLA - ERIKA SERNA I COBA - SANTI SOLER I SIMON de Pagès, el qual redactà un primer inventari de tots els protocols cap a l’any 1872. Tenia el seu despatx al carrer Alt de Sant Pere, núm. 13, baixos, de Figueres, tal com consta a l’anuari empordanès de 1886,3 on custodiava tots els protocols anteriors a l’any 1855. Durant els anys que seguiren, cal pensar que els notaris arxivers de Figueres continuaren la recerca de protocols del districte per a incorporar-los a l’arxiu general, però pràcticament no ens n’han arribat notícies. Només podem apuntar que Narcís Gay Heras fou el següent notari-arxiver. En morir Narcís Gay, fou nomenat interinament notari arxiver del districte, el 31 d’agost de 1903, Salvador Candal i Costa, nomenat plenament en data 15 de desembre d’aquell mateix any. A aquest notari es deu un segon inventari de protocols que confeccionà aquell mateix any 1903 i que actualment es troba a les mans de la notària arxivera del districte, la qual amablement ens l’ha deixat consultar. La realització de l’esmentat inventari es féu en execució de les disposicions del Reial Decret de 14 de març de 1902 i en presència del jutge de Primera Instància del partit de Figueres. A aquella primera redacció s’hi han anat sumant les addicions anuals dels volums que periòdicament han anat ingressant a l’Arxiu de Protocols de Figueres. L’any 1928, any en què Ramon Vandellós Marturet pren possessió del càrrec en substitució per mort del seu predecessor, el notari-arxiver senyor Candal, sabem que l’Arxiu General de Protocols era situat al carrer Alfons XIII (actual carrer Nou, abans avinguda de la República i Avenida José Antonio), núm. 18, pis segon interior. L’edifici era propietat d’Ignasi de Fontcuberta i de Sentmenat, representat pel senyor Joan Gou i Estruch. Més endavant, els baixos allotjaren el conegut bar de Ca la Lucrècia. Hi romangueren fins el 1938, any en què l’arxiu es dividí en dues parts, una de les quals, que aplegava la documentació més antiga, es va dur a Viladrau, d’on, acabada la guerra, es va portar cap a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, previ pas pel monestir de Pedralbes. 3. ACF-Col·lecció d’impresos. [Anuario de la comarca]. Figueres, núm. 25, pàg. 166. Consten com els seus ajudants Cebrià Lagresa Oliveras i Leoncio García, aquest últim procurador. L’horari d’atenció al públic del despatx era de 9 a 12 del matí i de 3 a 6 de la tarda. CATÀLEG DELS PROTOCOLS DEL DISTRICTE DE FIGUERES 11 L’any 1952 ingressà, juntament amb els protocols històrics anteriors al 1800, a l’acabat de crear Arxiu Històric Provincial de Girona.4 La Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament de Fi- gueres, a instància del notari del districte, Ramon Vandellós, va demanar l’any 1930 una subvenció de cinquanta pessetes mensuals per a l’abonament de l’import del lloguer, però l’Ajuntament s’assabentà que aquesta quantitat era el doble del preu del lloguer estipulat i lògicament no estava disposat a pagar més del compte. L’acord recull que només aquell any havia d’ingressar, excepcio- nalment, tres-centes pessetes, sense que representés cap obligació per endavant. Hi ha una acta d’entrega de l’arxiu, datada el 2 d’abril de 1930, per part del notari Vandellós a Francisco Lobaco Ledesma, qui un parell d’anys més tard marxà a Santa Cruz de Tenerife. El 6 d’abril de 1932 nomenaren Evarist Vallès i Llopart com a substitut. Aquest ocupà el càrrec de notari-arxiver fins a la seva mort, ocorreguda el 1953, any en què fou nomenat Martín Mestres Borrell. Posteriorment Leopoldo Stampa Sánchez i Raimon Negre Balet actuaren com a notaris-arxivers. Poques setmanes després de l’inici de la guerra, i davant la gravetat dels desordres que aquesta va provocar, la Conselleria de Cultura de la Generalitat republicana decidia confiscar tota la documentació anterior al segle XIX, tant si estava en mans d’ins- titucions públiques com de propietaris privats. La finalitat d’aquesta mesura era protegir el patrimoni documental català dels perills de la guerra per evitar-ne la destrucció (saquejos, bombarde- jos...) mitjançant el trasllat de la documentació a llocs més segurs. Aquesta tasca, d’una importància extraordinària, va recaure en mans d’Agustí Duran i Sanpere. L’Arxiu Notarial del districte de Figueres fou recollit i traslladat a l’Arxiu-refugi de Viladrau (Osona). Va ser lliurat el dia 6 de juliol de 1938 pel notari Evarist Vallès Llopart. La recollida de protocols, llibres i documentació diversa es va circumscriure només a tota aquella inventariada pel propi arxiu amb data de 31 d’agost de 1903, 4. Enric MIRAMBELL BELLOC, “El Archivo Histórico Provincial” Revista de Girona. Girona. Diputació de Girona (1966), núm. 35, pàgs. 48-50. 12 JOAN FORT I OLIVELLA - ERIKA SERNA I COBA - SANTI SOLER I SIMON és a dir, tots aquells volums anteriors al 1800. La documentació retirada fou de 606 fardells amb un pes aproximat de cinc tones. Els més moderns continuaren a l’arxiu.5 Una acta feta a Figueres el 6 juliol de 1938 entre Enric Cubas Oliver, funcionari del Departament de Cultura, Secció d’Arxius del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya, i Evarist Vallès Llopart, notari-arxiver del distric- te, en la qual, en compliment de l’ofici de la sotssecretaria de Cultura de començament de mes, es procedia «a la concentració provi- sional dels Arxius en els llocs que la superioritat té destinats per a tal finalitat». Així es donaven ordres expresses per a la recollida dels protocols històrics anteriors a l’any 1800. L’escriptor Marià Manent (Barcelona 1898-1988) col·laborà en l’ordenació dels protocols notarials que anaven arribant a Viladrau juntament amb Josep Sanabre i Martínez Ferrando, entre altres, tal i com explica en un dietari que escriví de la guerra civil, que passà entre aquest poble osonenc i Barcelona.6 Acabada la guerra, els llibres notarials del districte de Figueres els van dur cap a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual encara conserven una petita etiqueta situada a la part superior del llom amb un número corresponent a una signatura topogràfica escrita en tinta vermella, molt pàl·lida i esvaïda. L’agost de 1952 sortiren, juntament amb els protocols notarials del districte de Santa Coloma de Farners i dels llibres de la Comptadoria d’Hipoteques de Santa Coloma, procedents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, dos grans camions cap a Girona amb la 5. ANC. Fons Generalitat Republicana. Secció d’Arxius (1936-1939). 6. Marià MANENT, El vel de Maia. Dietari de la guerra civil (1936-1939). Barcelona. Edicions Destino, 1975. Premi Josep Pla de 1974. En aquesta obra literària, una espècie de dietari dels anys de guerra, passats entre Viladrau i Barcelona, l’autor fa referència als protocols notarials històrics de Figueres, instal·lats al Noguer de Viladrau (16 d’octubre de 1938). El dia 15 d’octubre parla amb Duran i Sanpere que l’autoritza per poder anar a treballar a l’arxiu.