DOCSLIB.ORG

CONSELL DE BARRI DE SANTS-BADAL: 3 D’Abril De 2018 Els Equipaments

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
CONSELL DE BARRI DE SANTS-BADAL: 3 D’Abril De 2018 Els Equipaments CONSELL DE BARRI DE SANTS-BADAL: 3 d’abril de 2018 els equipaments Un equipament comunitari és un conjunt d’espais o d’instal·lacions definides i diferenciades de la via pública, amb unes infraestructures de dimensions estandarditzades, per a unes activitats i usos específics i propis d’un servei dirigit a la ciutadania o a uns usuaris determinats. PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla els equipaments Un equipament comunitari és un conjunt d’espais o d’instal·lacions definides i diferenciades de la via pública, amb unes infraestructures de dimensions estandarditzades, per a unes activitats i usos específics i propis d’un servei dirigit a la ciutadania o a uns usuaris determinats. el pla d’equipaments Un Pla d'equipaments és una eina de planificació global que recull les necessitats i disponibilitats dels barris en matèria d’equipaments i proposa un pla d’inversions a curt, mitjà i llarg termini per adequar i optimitzar les dotacions existents i, si cal, crear-ne de noves. PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla el pla d’equipaments SANTS SANTS-BADAL HOSTAFRANCS LA FONT DE LA LA BORDETA GUATLLA PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla el pla d’equipaments planificació territorial SANTS SANTS-BADAL HOSTAFRANCS LA FONT DE LA LA BORDETA GUATLLA PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla el pla d’equipaments planificació territorial SANTS SANTS-BADAL HOSTAFRANCS LA FONT DE LA LA BORDETA GUATLLA PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla el pla d’equipaments DEMANDES I REIVINDICACIONS EQUIPAMENTS EXISTENTS EQUIPAMENTS EN PROJECTE PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments volem? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments volem? El Pla de Futur i el Pla d’Actuació de Districte PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments volem? El Pla de Futur i el Pla d’Actuació de Districte PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments volem? Per a quins perfils de població creus que es necessiten equipaments? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments volem? Per a quins perfils de població creus que es necessiten equipaments? Hostafrancs: Gent gran Sants: Gent gran Font de la Guatlla: Infància i famílies La Bordeta: Joventut i gent gran PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments volem? En quins àmbits creus que falten equipaments al barri? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments volem? En quins àmbits creus que falten equipaments al barri? Hostafrancs: Cultura Sants: Cultura Font de la Guatlla: Salut/ serveis socials i Cultura La Bordeta: Esport i Educació/ formació PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? àrea d’intervenció LES CORTS LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE LA MATERNITAT I SANT RAMON SANTS SANTS-BADAL HOSTAFRANCS LA FONT DE LA LA BORDETA GUATLLA PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? àrea d’influència LES CORTS LA NOVA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE LA MATERNITAT I SANT RAMON SANTS SANTS-BADAL HOSTAFRANCS LA FONT DE LA LA BORDETA GUATLLA PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? 199 a l’àrea d’intervenció 95 a l’àrea d’influència PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? 199 a l’àrea d’intervenció 95 a l’àrea d’influència cultura infància joventut educació dona desenvolupament econòmic participació social gent gran salut pers. amb discapacitat serveis socials emergències i seguretat sost. i medi ambient tècnic administratiu PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? àmbits de cultura, participació social i des. econòmic PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? àmbit d’educació PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? àmbits d’infància, joventut, dona, gent gran PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? àmbit d’esports PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? àmbits de salut, serv. socials, pers. amb discapacitat PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla quins equipaments tenim? casal de barri places de cicles formatius casal de joves casal i residència de gent gran pistes i pavellons poliesportius educadors socials - CAP PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla amb quins recursos comptem? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla amb quins recursos comptem? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla amb quins recursos comptem? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla com s’estructura el procés? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla com s’estructura el procés? FASE 1: Identificació de necessitats Compartir i enriquir la diagnosi i identificar propostes i necessitats de la ciutadania. Inventari PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla com s’estructura el procés? FASE 1: Identificació de FASE 2: Construcció de necessitats propostes Compartir i enriquir la Generar acords i consensos diagnosi i identificar en relació als criteris i propostes i necessitats de la propostes d'usos d'espais. ciutadania. Anàlisi i Inventari diagnosi PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla com s’estructura el procés? FASE 1: Identificació de FASE 2: Construcció de FASE 3: Tancament i retorn necessitats propostes Compartir i enriquir la Generar acords i consensos Compartir les conclusions i diagnosi i identificar en relació als criteris i els criteris per a la redacció propostes i necessitats de la propostes d'usos d'espais. del Pla d'equipaments. ciutadania. Anàlisi i Inventari Propostes diagnosi PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla com s’estructura el procés? FASE 1: Identificació de FASE 2: Construcció de FASE 4: Tancament i retorn necessitats propostes Compartir i enriquir la Generar acords i consensos Compartir les conclusions i diagnosi i identificar en relació als criteris i els criteris per a la redacció propostes i necessitats de la propostes d'usos d'espais. del Pla d'equipaments. ciutadania. Anàlisi i Inventari Propostes diagnosi www.decidim.barcelona COMISSIÓ DE SEGUIMENT PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla com s’estructura el procés? FASE 1: Identificació de FASE 2: Construcció de FASE 4: Tancament i retorn necessitats propostes Compartir i enriquir la Generar acords i consensos Compartir les conclusions i diagnosi i identificar en relació als criteris i els criteris per a la redacció propostes i necessitats de la propostes d'usos d'espais. del Pla d'equipaments. ciutadania. Anàlisi i Inventari Propostes PLA diagnosi D’EQUIPAMENTS www.decidim.barcelona COMISSIÓ DE SEGUIMENT PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla i jo, com puc participar? PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla i jo, com puc participar? abril - maig maig maig - juny maig - juny taula rodona amb persones expertes grups de discussió a cada barri accions informatives a l’espai públic tallers participatius de priorització de propostes PLA D’EQUIPAMENTS DE LA ZONA CENTRE DE SANTS-MONTJUÏC Hostafrancs, Sants, Sants- Badal, la Bordeta i la Font de la Guatlla CONSELL DE BARRI DE SANTS-BADAL: 3 d’abril de 2018.
Load more

Recommended publications
  • Essays on Location Patterns of Creative Industries
    ESSAYS ON LOCATION PATTERNS OF CREATIVE INDUSTRIES Eva Coll Martínez ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • Bolstering Community Ties and Its Effect on Crime
    Bolstering community ties and its effect on crime: Evidence from a quasi-random experiment Magdalena Dom´ınguez and Daniel Montolio∗ Work in progress - Do not cite without permission This version: February 2019 Abstract In this paper we study the effect of bolstering community ties on local crime rates. To do so, we take advantage of the quasi-random nature of the implementation of a community health policy in the city of Barcelona. Salut als Barris (BSaB) is a policy that through community-based initiatives and empowerment of citizenship aims at improving health outcomes and reducing inequalities of the most disadvantaged neighborhoods. Based on economic and sociological literature it is also arguable that it may affect other relevant variables for overall welfare, such as crime rates. In order to test such a hypothesis, we use monthly data at the neighborhood level and a staggered Differences-in-Differences approach. Overall we find that BSaB highly reduces crimes related to non-cognitive features as well as those where there is a very close personal link (labeled as home crimes), with responses ranging from 9% to 18%. Additionally, female victimization rates drop for all age groups as well as the offense rates of younger cohorts. We argue that such outcomes are due to stronger community ties. Such results provide evidence in favor of non-traditional crime preventing policies. Keywords: crime; community action; differences-in-differences. JEL codes: C23, I18, I28, J18. ∗Dept. of Economics, University of Barcelona and IEB: [email protected] ; [email protected] We are grateful to Elia Diez and Maribel Pasarin at the Barcelona Public Health Agency (ASPB) and IGOP researchers Raquel Gallego and Ernesto Morales at Autonomous University of Barcelona (UAB) for their insightful comments on the program.
    [Show full text]
  • 2025 BARCELONA RIGHT to HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and Dependent Bodies
    2016 - 2025 BARCELONA RIGHT TO HOUSING PLAN EXECUTIVE SUMMARY BCN Developed by the Councillorship of Housing and dependent bodies Councillorship of Housing Gerència d’habitatge Josep Maria Montaner Martorell Javier Burón Cuadrado Vanesa Valiño Esparducer Ivan Gallardo Ruiz Montse Prats López Eva Jou Caballero Dámaris Fernandez Barceló IMU- Barcelona Gestió Urbanística SA Josep Maria de Torres Sanahuja Jordi Amela i Abella Carme Blasi Carrera Gerard Capó Fuentes Glòria Oller Luengo Esther Ródenas Estopiñà Camino Suárez Garcia Patronat Municipal de l’habitatge de Barcelona (Barcelona’s Municipal Board of Housing) Àngels Mira Cortadellas Xavier Gonzalez Garuz Isidre Costa Manuel Gómez Joaquim Pasqual Housing Offices’ management Drafting and coordination Cooperatives Celobert and estudi LaCol Project monitoring by Dolors Clavell Nadal Economic and financial Project by Mur&Clusa Economistes Legal study by professors Juli Ponce Solé and Domènec Sibina Tomàs Sociodemographic study by Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Public Participation process coordination by cooperatives Celobert and LaCol With contributions from: Social Rights Area Carles Gil Miquel, Esther Quintana Escarra, Núria Menta Sala, Jordi Sánchez Masip, Emília Pallàs Zenke, direccions territorials de districte Ecology, urban planning and mobility Area Jaume Barnada López, Antoni Font Ferrer, Roger Clot Dunach, Montserrat Hosta Privat, Miquel García Sanjuan, Direccions de serveis tècnics IMunicipal Institute of Urban Landscape and Quality of Life Xavier Olivella
    [Show full text]
  • Ciutat Vella
    Ciutat Vella Estudi de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible al Districte de Ciutat Vella Barcelona, 13 juny 2017 1 Índex 1. Antecedents 3 2. Objecte i àmbit de l'estudi 5 3. Metodologia 7 4. Perfil sociodemogràfic 13 5. Anàlisi de béns i serveis a la llar 18 6. Anàlisi de preus de productes de consum quotidià 34 7. Conclusions 44 8. Fonts 45 9. Equip 46 2 1. Antecedents 3 1. Antecedents Com a exemple cal destacar que el Districte té una mitjana del 42,4% de població 1.1 Antecedents. estrangera. En el cas del Raval el 40% d'aquesta població està composada per paquistanesos i filipins. Per contra, al barri de San Pere, Santa Caterina i La El present estudi respon a les línies estratègiques i mesures necessàries Ribera la nacionalitat predominant és la italiana, amb un 15% dels estrangers. O detectades al Pla de Desenvolupament Econòmic Ciutat Vella 2016-2021. Amb la Barceloneta, que té el percentatge més baix d'estrangers, un 31,3%, però on l'objectiu de promoure la diversitat i el comerç de proximitat (Línia estratègica 1), el la diversitat de les nacionalitats es multiplica, essent un altre cop la italiana la Pla preveu diverses accions a dur a terme, entre elles la "realització d'un estudi predominant, amb un 16%. de l'oferta i la demanda per a identificar potencials mancances a l'oferta de productes necessaris per a una vida quotidiana sostenible". L'estudi determina D'altra banda es pot destacar que, mentre a Barcelona les llars composades per l'oferta de béns i serveis com l'alimentació fresca, l'equipament personal i de la una sola persona representen el 30,79%, a Ciutat Vella representen el 37,58%, llar, la salut i la higiene, entre d'altres, posant-la en relació a la diversitat de la amb un important 40,28% al barri de Sant Pere, Canta Caterina i la Ribera.
    [Show full text]
  • Equivalència Territorial En La Planificació Educativa a Barcelona: Diagnòstic I Propostes
    Equivalència territorial en la planificació educativa a Barcelona: Diagnòstic i propostes Xavier Bonal i Adrián Zancajo, GEPS-UAB ÍNDEX INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................... 3 CAPÍTOL 1: EQUIVALÈNCIA TERRITORIAL EN LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS EDUCATIVES ..................................................................................................................................... 5 1.1. El concepte d’equivalència aplicat a la planificació educativa ................................................ 5 1.2. Equivalència en accés, procés i resultats ................................................................................ 6 CAPÍTOL 2: EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS EN LA DISTRIBUCIÓ DE L’OFERTA EDUCATIVA ..................................................................................................................................... 11 2.1. L’equilibri territorial de places escolars de P3 ....................................................................... 11 2.2. Estructura espacial de l’oferta i valor de la proximitat ........................................................... 14 CAPÍTOL 3: ELS FLUXOS DE MOBILITAT DE L’ALUMNAT ENTRE TERRITORIS .................. 19 3.1. Sobreescolarització i infraescolarització per zones educatives ............................................ 19 3.2. Fluxos de mobilitat entre territoris .......................................................................................... 21 3.3. Factors
    [Show full text]
  • Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853
    THE PÒSITS COLLECTION The second half of the 19th century was a crucial stage in the modernisation of the city of Barcelona, from the demolition of the walls to the incorporation of the villages and towns of the surroundings. 1 Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859 Glòria Santa-Maria Batlló The launching of this process was inseparably linked to the figure of Ildefons Cerdà, who has often (Catalan edition) been hailed as a genius, but isolated from and even in open confrontation with the Barcelona milieu. However, if things had really been like that, his work would never have had such a coherent continuity 2 Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853-1897 (also published in Catalan and Spanish) as the kind ensured in the next period by someone of a quite different character, the mayor Rius i Taulet. The basic idea of this book is the link between Cerdà and Barcelona from the point of view of the shaping of the metropolis. The aim is to show the complex web underlying Cerdà’s idea of the extension, the new Eixample district, the energy of a society shaken by the industrial revolution and moulded by the liberal regime and, naturally, the obstacles that had to be overcome along the way. Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853 - 1897 Cerdà and the First Barcelona Barcelona and the First Cerdà 1853-1897 Metropolis, Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853 - 1897 Cerdà and the First Barcelona Metropolis, 1853 - 1897 Edited by Marina López Guallar The inseparable link between Ildefons Cerdà and Barcelona is well known, but little documented.
    [Show full text]
  • New Strategic Lines of Action for Commerce and Consumption
    » Press Kit 9 October 2015 New strategic lines of action for commerce and consumption » The City Council is launching some cross-cutting measures, paying special attention to the needs of small and medium-sized businesses, to create jobs and facilitate social cohesion » It is implementing a shock plan with a €150,000 budget to regenerate local commerce in eleven of the neighbourhoods worst hit by the crisis, under initiatives for preventing the closed-shutter effect and raising the profile of local commerce in the social media, among other things » The Christmas shopping campaign is to be revamped and based on a responsible consumption model which puts more emphasis on activities that link commerce to neighbourhoods » This year's Christmas lights switch-on will be on 1 December, thereby adapting the official switch-on to the Christmas festival calendar and saving 20% of the energy consumed » A consultation process open to the sector, professionals and city residents is being started, to establish the days when shops can open during public holidays in the summer of 2016 www.bcn.cat/premsa 1 » Press Kit New strategic lines of action for commerce and consumption A new direction for commerce as a means to job creation and boosting social and territorial cohesion The City Council is launching new strategic lines of action for commerce and consumption that apply to all areas of local government. Its aim is to answer the needs of the city's commercial sector by paying special attention to small and medium-sized commercial businesses in the neighbourhoods, as well as ensure a vibrant sector throughout the city that creates as many jobs as possible, while boosting social and territorial cohesion and making the best use possible of natural resources.
    [Show full text]
  • La Evolución Morfológica De 10S Suburbios Industriales De Tipo Intersticial Del Siglo XIX
    La evolución morfológica de 10s suburbios industriales de tipo intersticial del siglo XIX. El barrio de Hostafrancs (Barcelona)' por CARLES CARRERAS I VERDAGUER La Geografia poile 1111 éiifasis especial en el estudio de 10s problemas del paisaje y en la importancia del análisis de las formas, pero con una dedicación que de ningí111modo ha sido regular. Desde un enfoque paisajistico se han es- tudiado 10s aspectos geológicos y estructurales, biogeográficos y agrarios; se han formado incluso escuelas geográficas especializadas en el estudio exclusivo del paisaje. Este, como manifestació11 externa del espacio geográfico, centra 16gica- mente el interés de 10s estudios. pero e11 Geografia urbana este enfoque ha sido tal vez poco utilizado, predominar~doel punto de vista de tipo ful~cionalista.En este sentido apmita el articulo que en 1950 publicó Jean Tricart (I), quien ya realiza u11 primer esquema director de este tipo de estudios v aporta un ejemplo concreto. Con sentido parecido destacan 10s trabajos de Aldo Rossi (2), y una reciente obra de divulgación de la profesora Silvje Rimbert (3). Los estudios del paisaje urbano sol1 válidos e imprescindibles, pero siem- pre que se realicen buscando a la vez en kl la doble representación de que trata Lefebvre (4). El paisaje urbauo es a la vez la morfologia física de una realidad social primera -la de sus liabita~ltes- y la representación concreta de otra realidad social más alejada -la estructura general de la sociedad en que se inscribe-. E11 este sentido son de notar las intuiciones de Friedrich Ellgels en varias de sus obras, especialmente en su trabajo acerca de las condiciones de * Este trabajo es un resumen de nuestra Tesis de Licenciatura, Hostafrancs.
    [Show full text]
  • SANTS, SANTS-BADAL, HOSTAFRANCS I LA BORDETA Sants-Montjuïc
    GUIA D’ENTITATS, SERVEIS I EQUIPAMENTS PÚBLICS. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS AL BARRI 3-16 ANYS • curs 2014-2015 SANTS, SANTS-BADAL, HOSTAFRANCS I LA BORDETA sants-montjuïc Us presentem la Guia d’entitats, serveis i equipaments públics. Activitats extra- escolars al barri 3-16 anys. Aquesta guia pretén posar a l’abast de les famílies la informació de l’oferta extraescolar que es genera a cada barri. L’educació en el temps de lleure és una oportunitat per a practicar la coresponsa- bilitat vers els nostres infants i joves. Les activitats de dinamització educativa que des del programa Patis Escolars Oberts al Barri es porten a terme, són organitzades des de la col·laboració entre diverses instàncies municipals i les entitats socials i educatives dels barris. Actualment ja són més de mil entitats recollides amb la voluntat de reconèixer i potenciar el valor educatiu del temps de lleure, i la importància que aquesta oferta té en el desenvolupament i el creixement dels nostres infants i joves com a ciuta- dans compromesos. Aquesta guia forma part del programa Patis Escolars Oberts al Barri, que porta a terme l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona amb la col·laboració del Con- sorci d’Educació de Barcelona i els districtes municipals. Gerard Ardanuy i Mata Regidor d’Educació i Universitats Patis Escolars Oberts al Patis Escolars Oberts al Barri: Barri és un programa Institut Joan Coromines ctra. Bordeta, 39-41 que impulsa l’obertura Dilluns, dimecres i dijous, de 17.30 a 19.30 h d’aquests espais per al seu Dissabte, d’11 a 14 h ús públic, fora de l’horari Escola Barrufet escolar, en cap de setmana ptge.
    [Show full text]
  • Salut Als Districtes 2015. Sants-Montjuïc
    Salut als Districtes 2015 Sants–Montjuïc La salut als districtes 2015: Sants–Montjuïc Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 i Presidenta Gemma Tarafa i Orpinell Gerència Carme Borrell i Thió Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez Coordinació de l’informe Glòria Perez Elaboració i redacció Alexis Sentis, Ana M. Novoa, Albert Espelt, Àngels Orcau, Patricia G. de Olalla Revisió Joaquín Salvador Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana M. Novoa Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patricia García de Olalla Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona Gestió de dades Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina Cita suggerida Sentis A, Novoa AM, Espelt A, Orcau A, G. de Olalla P. La salut als districtes 2015: Sants - Montjuïc. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016. ii Índex Presentació ................................................................................................................... 0 Objectiu .......................................................................................................................
    [Show full text]
  • Strategy for Inclusion and Reducing Social Inequality
    2017 2027 Strategy for Inclusion and Reducing Social Inequality in Barcelona The Strategy on Inclusion and the Reduction of Social Inequality in Barcelona 2017-2027 is the result of joint work between Barcelona City Council and entities from the city’s civil society, within the framework of the Citizen Agreement for an Inclusive Barcelona. Management Department of Social Participation. Area of Social Rights. Barcelona City Council Drafted by Technical Secretariat for the Citizen Agreement for an Inclusive Barcelona (Urban Quality Strategies) Albert Sales Josep Villarreal Emi Pallàs Publishing coordinated by Department of Communication Area of Social Rights. Barcelona City Council April 2018 CONTENTS PRESENTATION 5 1. INTRODUCTION 9 2. FRAMEWORK 11 3. THE SITUATION IN THE CITY: SOCIAL INCLUSION 29 AND EXCLUSION PROCESSES. THE SCALE OF THE INEQUALITIES 3.1. Introduction. Characteristic features of the social 29 crisis and inequalities in European Mediterranean cities 3.2. Analysis of Barcelona’s social situation 32 3 3.2.1 Poverty and inequality. Inequalities manifest 32 Social Rights themselves in advanced cities 2017-2027 3.2.2. Employment 37 Strategy for Inclusion 3.2.3. Education 40 and Reducing Social Inequality 3.2.4. Health 43 in Barcelona 3.2.5. Housing 48 3.2.6. Relational-support and community networks 52 3.2.7. Coexistence and civility 53 3.3. Barcelona’s response 57 4. VISION OF BARCELONA IN 2027: BARCELONA’S SOCIAL 59 MODEL FOR 2027 4.1. The social model’s cornerstones 59 4.2. Challenges facing the implementation of the social 60 city model between now and 2027 4.3.
    [Show full text]
  • Design and Architecture— —Design and Architecture
    Barcelona Barcelona Design and architecture— —Design and architecture Modernisme Urban fairytales Design and architecture — The built environment Few cities in the world are as architecturally rich as Barcelona. The beguiling fairytale structures of Antoni Gaudí and his modernistes contemporaries defined the city’s visual identity and have inspired more than a century of imaginative, and at times surreal, architecture. But this is also a city that has refused to rest on its laurels. Look no further than the 1992 Olympics for proof: the Casa Comalat, Dreta de Recinte Modernista de Sant Catalan capital reinvented l’Eixample Pau, Guinardó itself with an explosion of Double the appeal Healing environment cutting-edge creations, celebrating the games Architect Salvador Valeri i This 27-pavilion complex with innovative structures Pupurull’s 1911 creation sits suffers from sitting behind La and a trailblazing tradition on a triangular plot of land that Sagrada Família (see page 111), of both graphic and affords it two different façades. which inevitably steals some industrial design. The main view on Avinguda of its thunder. But this work of So while we explore the Diagonal is symmetrical and modernisme is not to be missed. marvels of modernisme majestic, with a romantic The former hospital was we also delve deep into flourish: the banisters on the designed by Lluís Domènech Barcelona’s architectural balconies resemble the grille i Montaner, who died seven landscape, unlocking on a knight’s helmet and echo years before it was finished in its lesser-known gems. Gaudí’s nearby Casa Batlló, 1930. He believed in the healing There are modernist the epitome of modernisme.
    [Show full text]