Salut als Districtes 2015 Sants–Montjuïc La salut als districtes 2015: Sants–Montjuïc Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016 i Presidenta Gemma Tarafa i Orpinell Gerència Carme Borrell i Thió Cap del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària Catherine Pérez Coordinació de l’informe Glòria Perez Elaboració i redacció Alexis Sentis, Ana M. Novoa, Albert Espelt, Àngels Orcau, Patricia G. de Olalla Revisió Joaquín Salvador Persones tècniques responsables dels registres d’Informació de l’Agència de Salut Pública de Barcelona: Padró Municipal d’Habitants i InfoABS Ana M. Novoa Enquesta de Salut de Barcelona Xavier Bartoll Sistema d’Informació de Drogodependències Albert Espelt Oficina Tècnica del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Mama Rosa Puigpinós i Gemma Serral-Cano Registre de Natalitat i Registre d’Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs Glòria Pérez Registre de Malalties de Declaració Obligatòria Angels Orcau, Patricia García de Olalla Registre de Mortalitat i Registre de Vigilància Activa de la Mortalitat Perinatal Maica Rodríguez-Sanz Sistema d’informació SISalut Pere Claver Llimona Gestió de dades Alexis Sentis, Maitona Miranda, Clara Torreblanca, Tabita Adina Cita suggerida Sentis A, Novoa AM, Espelt A, Orcau A, G. de Olalla P. La salut als districtes 2015: Sants - Montjuïc. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona, 2016. ii Índex Presentació ................................................................................................................... 0 Objectiu ........................................................................................................................ 1 Resultats principals ....................................................................................................... 2 Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població ......................... 2 Els hàbits de salut ..................................................................................................... 4 L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives ........................................ 5 Salut sexual i reproductiva ........................................................................................ 6 La salut percebuda i les malalties transmissibles ...................................................... 7 La mortalitat .............................................................................................................. 8 Conclusions ................................................................................................................ 10 iii Presentació Des de l'any 1984, i arrel d'un procés de descentralització iniciat l'any 1979, la ciutat de Barcelona es troba dividida en 10 districtes municipals que tenen autonomia i capacitat de decisió i gestió econòmica. L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) té encomanades les funcions de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona i treballa conjuntament amb els districtes. Entre altres funcions, l'ASPB a través del Servei de Sistemes d’Informació Sanitària, recull i analitza sistemàticament dades sobre la salut i els seus determinants per oferir una visió de conjunt de la salut dels barcelonins i ajudar a determinar les actuacions prioritàries. En aquest sentit, es fa cada any un informe sobre la salut de la ciutat i cada dos anys un informe sobre la salut als districtes. L’informe ‘Salut als districtes’ és una anàlisi de la situació de la salut i els seus determinants en cada un dels districtes de la ciutat de Barcelona, en base a registres poblacionals que mostren les característiques de la població, els hàbits de salut, l’ús de serveis, així com la salut de la població del districte. El document que es presenta a continuació mostra els principals resultats sobre l’estat actual de salut de la població del districte Sants–Montjuïc . A l’Annex I es presenten en detall els aspectes metodològics referents a les fonts d’informació, la població estudiada i el càlcul d’indicadors. A l’Annex II i l’Annex III es troben els resultats detallats en forma de taules i figures, respectivament. Objectiu L’objectiu d’aquest informe és analitzar la situació de salut del districte de Sants– Montjuïc i la seva evolució en els darrers anys, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millora al districte en termes de salut. En particular, s’analitzaran: - Les característiques de la població - Els hàbits de salut - L’ús dels serveis i la realització de pràctiques preventives - La salut reproductiva - La salut percebuda i les malalties transmissibles - La mortalitat 1 Resultats principals Característiques demogràfiques i socioeconòmiques de la població L’any 2015 el districte de Sants–Montjuïc comptava amb una població de 181.299 persones, de les quals 86.846 eren homes (47,9%) i 94.453 eren dones (52,1%). El districte presentava una densitat de població de 79,0 habitants/hectàrea amb valors inferiors al global de Barcelona (157,5 habitants/hectàrea) i un percentatge de llars on conviuen 5 o més persones de 7,7%, essent lleugerament superior al conjunt de Barcelona (7,5%). En l’anàlisi per barris destacaven grans diferències entre ells. El barri de Sants-Badal registrava una alta densitat poblacional (586,6 habitants/hectàrea) i barris com el Poble Sec o la Marina del Prat Vermell una densitat poblacional molt baixa (87,3 i 0,8 habitants/hectàrea, respectivament). En l’anàlisi evolutiva, si bé des de l’any 2001 la població del districte anava augmentant progressivament, a partir del 2009 s’observa una davallada i posterior estancament. Així mateix, el percentatge de llars on conviuen 5 persones o més es va mantenir estable durant els darrers anys. Sants–Montjuïc comptava amb percentatges de població jove més elevats que el conjunt de Barcelona. El 2015 el 56,5% dels homes i el 49,8% de les dones tenien entre 15 i 44 anys a Sants–Montjuïc comparat amb el 42,2% dels homes i el 37,5% de les dones a Barcelona. Així mateix, 1.297 homes i 4.988 dones de 75 anys o més vivien soles a Sants–Montjuïc. Els percentatges de gent gran que vivia sola eren lleugerament superiors als valors de Barcelona, aproximant-se en tots dos casos al 50% en el cas de les dones més grans (24,3% dels homes i 46,3% de les dones de 85 anys o més vivien soles a Sants–Montjuïc en comparació a un 22,3% dels homes i 44,2% de les dones respectivament a Barcelona). S’observaven diferències entre els barris del districte de Sants–Montjuïc, essent el Poble Sec el barri amb la població més jove (61,0% tenen menys de 45 anys). Malgrat tot, a la resta de barris el percentatge de població de menys de 45 anys supera el 50% en tots els casos. El barri de la Marina del Prat Vermell és el barri on s’observa un major Índex de sobre-envelliment tant per homes (56,4%) com per dones (65,7%). Pel que fa a l’evolució en les dades en persones grans, l’índex de sobre- envelliment es va anar incrementant en els últims 20 anys amb un lleuger descens des del 2012, i tant en el cas de les dones com en dels homes es mantenien valors molt similars als del global de Barcelona. 2 La població estrangera representa una part important de la població de Sants–Montjuïc, de manera que l’any 2015 un 26,1% dels homes i un 24,6% de les dones del districte eren d’origen estranger; mentre que en el total de Barcelona ho eren un 22,9% i un 21,7%, respectivament. El percentatge de població estrangera procedent de països de renda alta era inferior a Sants–Montjuïc que a Barcelona (15,7% en els homes i un 15,2% en les dones vs 20,8% i 19,6% respectivament a Barcelona). La població estrangera procedia principalment de països de Centre i Sud-amèrica, també d’Àsia i de la Unió Europa dels 15. Per barris, s’observaven diferències pel que feia referència als percentatges de població estrangera, observant-se el valor més elevat pel Poble Sec (40% dels homes i 35% de les dones) i el percentatge més baix de població estrangera pel barri de la Marina del Prat Vermell (10,1% dels homes i 11,7% de les dones). Els barris que presentaven major percentatge de persones procedents de països de renda alta van ser la Font de la Guatlla (19,3%) i Hostafrancs (19,7%) pels homes i la Font de la Guatlla i Poble Sec per les dones (16,9% i 20% respectivament). El Poble Sec va ser el barri amb major percentatge de persones procedents de països de renda baixa, tant en homes com en dones (3,3% i 2,0% respectivament). En l’evolutiu s’observa un augment de població estrangera molt notable a partir de l’any 2001, que es va donar al conjunt de Barcelona, però que va ser més intens a Sants–Montjuïc en els homes. Aquest increment es va produir fins l’any 2006, moment en que es va anar estancant. Per altra banda, Sants–Montjuïc va ser un dels districtes amb menor nivell socioeconòmic de Barcelona. Pel que fa referència als indicadors socio-econòmics, els percentatges de població amb estudis universitaris l’any 2015 van ser lleugerament inferiors als percentatges globals de la ciutat (21,4% dels homes i 24,4% de les dones tenien estudis superiors a Sants–Montjuïc vs 28,3% i 29,8% respectivament al conjunt de Barcelona). La Marina del Prat Vermell i la Marina del Port van ser els barris que presentaren menys població amb estudis universitaris, més atur i menys renda familiar disponible (en els dos últims indicadors també destacava el Poble Sec); al contrari que el barri de Sants que va registrar els valors més favorables del districte. En l’anàlisi evolutiva, el nivell educatiu de la població de Sants–Montjuïc va anar millorant els darrers anys. La proporció de persones sense estudis va anar disminuïnt notablement (de 17,1% al 1996 a 3,9% al 2015 en el cas dels homes i de 25,9% a 6,4% en el cas de les dones). Pel que fa referència a l’atur, es va mantenir estable en els darrers anys entorn al 10%. Per altra banda en el anàlisi més en detall, l’atur era lleugerament més elevada en homes que en dones (10,9% vs 10,3% respectivament) al districte i l’atur de llarga duració (més de 12 mesos) era entorn al 40% a tots els barris.