Auditoria Ambiental De Centelles

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Auditoria Ambiental De Centelles Auditoria Ambiental de Centelles Diagnosi Ambiental Març de 2017 AUDITORIA AMBIENTAL DE CENTELLES DIAGNOSI AMBIENTAL AJUNTAMENT DE CENTELLES Març de 2017 Estudi realitzat per: Pere Serafí 34, 4t 3a 08012 Barcelona Tel. 93 453 95 61 [email protected] Agraïm als serveis tècnics, a tots els treballadors i treballadores i càrrecs electes de l’Ajuntament de Centelles la seva col·laboració en la recopilació de dades per a l’elaboració d’aquest document, així com a les persones d’empreses i administracions que ens han facilitat dades. L’ús genèric masculí en aquest document no suposa cap discriminació per raons de gènere. Nota introductòria L’any 2004 es va presentar l’Auditoria Ambiental del municipi de Centelles dins el marc de l’Agenda 21 Local. L’Agenda 21 és un protocol de principis d’actuació pendents per aquest segle. És una guia per inspirar les polítiques i actuacions privades i governamentals a tots els nivells, a més de les opcions individuals al llarg del segle XXI. L’Agenda 21 Local es manté com un dels instruments municipals de planificació estratègica i de sostenibilitat més útils per a la definició de les línies bàsiques d’actuació en matèria de medi ambient. Els resultats de l’Auditoria Ambiental es presentaven en tres documents: ° Memòria Descriptiva ° Diagnosi ° Pla d’Acció Local i Pla de Seguiment Un dels objectius de l’Auditoria Ambiental era seguir l’evolució dels aspectes analitzats en la Diagnosi ambiental i avaluar el grau d’acompliment del Pla d’Acció establert per als propers anys. El Pla de seguiment establia els criteris per a l’avaluació. El present document forma part del procés d’actualització i revisió de l’Auditoria Ambiental. En aquesta ocasió, s’ha obviat el document de Memòria Descriptiva, ja que, a grans trets, aquests aspectes no han variat. Sí que s’han incorporat alguns dels aspectes descriptius a l’actualització de la Diagnosi per tal de fer més entenedor els resultats obtinguts. En el procés d’actualització de la Diagnosi Ambiental, on s’analitzen els aspectes ambientals que afecten el municipi, s’ha mantingut l’estructura general del document original editat l’any 2004, però s’han incorporat nous aspectes no contemplats en el seu moment o s’ha modificat algun apartat per facilitar la comprensió dins el nou context. Algunes de les taules i figures s’han elaborat de nou al no poder disposar de les dades originals. La font principal d’informació ha estat la xarxa d’internet a través dels diferents portals de l’administració pública. En la revisió del Pla d’Acció s’han avaluat el compliment dels compromisos adquirits, incorporant els estudis, plans, legislació i documentació generada durant el temps transcorregut fins a la present edició. Al mateix temps, es fan propostes per redireccionar les actuacions pendents, si es considera convenient, i els recursos tècnics i econòmics disponibles a data del document. Finalment, en el Pla de Seguiment s’han calculat els indicadors de seguiment a partir de les dades de la informació disponible i s’ha comparat els resultats amb els de l’Auditoria Ambiental de l’any 2004. Les possibilitats d’actualització de l’era digital fan que aquest no sigui un document tancat i que es puguin incorporar noves dades o modificar algunes de les presents periòdicament. La data d’actualització es farà constar sempre a la portada de cadascun dels documents. El document de Diagnosi que es presenta a continuació és una descripció extensa sobre la realitat mediambiental del municipi, una Memòria sobre com és el municipi en les seves característiques més fonamentals a data d’avui. ÍNDEX 1. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL _____________________________________ 8 1.1. SITUACIÓ ACTUAL_______________________________________________________ 8 1.1.1. Presentació del municipi _____________________________________________________ 8 1.1.2. Gestió municipal___________________________________________________________ 11 1.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 13 2. PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA i ORDENACIÓ TERRITORIAL ____________________ 14 2.1. Situació actual ________________________________________________________ 14 2.1.1. Estructura del territori i úsos del sòl ___________________________________________ 14 2.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 19 3. SISTEMES NATURALS I DE SUPORT: AGRÍCOLA, FORESTAL, HIDROLÒGIC, GEOLÒGIC I BIODIVERSITAT ______________________________________________ 22 3.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 22 3.1.1. Paisatge _________________________________________________________________ 22 3.1.2. Agricultura, ramaderia i sistema forestal________________________________________ 23 3.1.3. Hidrologia del Municipi _____________________________________________________ 30 3.1.4. Geologia _________________________________________________________________ 32 3.1.5. Biodiversitat ______________________________________________________________ 34 3.1.6. Espais naturals protegits ____________________________________________________ 36 3.1.7. Riscos ambientals __________________________________________________________ 37 3.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 40 4. MOBILITAT _________________________________________________________ 42 4.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 42 4.1.1. Xarxa viària i accessibilitat ___________________________________________________ 42 4.1.2. Fluxos de desplaçament de mobilitat obligada ___________________________________ 43 4.1.3. Parc de vehicles ___________________________________________________________ 45 4.1.4. Transport públic, escolar, bicicleta i camins escolars ______________________________ 47 4.1.5. Aparcaments i mesures d’accessibilitat _________________________________________ 48 4.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 49 5. FLUX DE L’AIGUA ____________________________________________________ 50 5.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 50 5.1.1. Grau d’autosuficiència i estat dels recursos locals ________________________________ 50 5.1.2. Sistema de captació i distribució ______________________________________________ 54 5.1.3. Qualitat de l'aigua de xarxa __________________________________________________ 57 5.1.4. Consums _________________________________________________________________ 57 5.1.5. Aigües residuals: sanejament i abocament ______________________________________ 60 5.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 63 6 6. FLUX DE RESIDUS ____________________________________________________ 64 6.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 64 6.1.1. Residus municipals _________________________________________________________ 65 6.1.2. Residus industrials _________________________________________________________ 71 6.1.3. Residus de la construcció ____________________________________________________ 72 6.1.4. Residus ramaders __________________________________________________________ 73 6.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 74 7. ENERGIA ___________________________________________________________ 76 7.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 76 7.1.1. Tipus i quantitats d’energia consumida _________________________________________ 76 7.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 83 8. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ________________________________________ 84 8.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 84 8.1.1. Emissions de contaminants al municipi _________________________________________ 85 8.1.2. Emissions de CO 2 al municipi _________________________________________________ 86 8.1.3. Immissions de contaminants mesurats _________________________________________ 87 8.1.4. Capacitat i vulnerabilitat del territori __________________________________________ 88 8.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 89 9. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA ____________________________________________ 90 9.1. SITUACIÓ ACTUAL______________________________________________________ 90 9.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA ________________________________________________ 92 10. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA ___________________________________________ 94 10.1. SITUACIÓ ACTUAL_____________________________________________________ 94 10.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA _______________________________________________ 95 11. CONTAMINACIÓ ODORÍFERA _________________________________________ 96 11.1. SITUACIÓ ACTUAL_____________________________________________________ 96 11.2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA _______________________________________________ 97 7 1. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MUNICIPAL L’organització i gestió municipal d’acord amb un mu nicipi sostenible impliquen un ús eficient dels recursos del municipi, una estr uctura adient per a fer-ho i disponibilitat de recursos humans, tècnics i econòm ics, la informació i sensibilització de la població així com la implicació per part de la mateixa. 1.1. SITUACIÓ ACTUAL 1.1.1. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI El municipi de Centelles es troba emplaçat a la com arca d’Osona, localitzat al sud de la plana de Vic, a 17 quilòmetres del municipi de V ic (capital de la comarca) i a 52 quilòmetres del municipi de Barcelona. El terme mun icipal limita, al nord, amb el municipi de Balenyà; al nord-est, amb el municipi d e Seva; al sud-est, amb el municipi d’ Aiguafreda; al sud-oest, amb el municipi de Sant Martí
Recommended publications
  • Crònica 2003
    AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Serveis Socials D'osona
    SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís.
    [Show full text]
  • Fires, Festes I Mercats Més Destacats D'osona
    Fires, festes i mercats més destacats d’Osona GENER • Manlleu: Badanadal • Sant Pere de Torelló: Fira de Sant Sebastià • Santa Eugènia de Berga: Festa del Tonis • Taradell: Festa de Sant Antoni Abat FEBRER • Centelles: Cau de bruixes i Mercat màgic • Perafita: 1r diumenge, Festes i Fires de la Candelera. • Torelló: Carnaval Terra Endins • Vic: Dijous Llarder MARÇ • Balenyà: Dilluns de Pasqua Florida, Fira de l'Aplec dels Ous (març o abril) • Muntanyola: Festa de l'arbre • Sant Bartomeu del Grau: Fira de Natura i Muntanya • Sant Julià de Vilatorta: caramelles del Roser • Santa Maria de Besora: Mercat medieval • Vic: Fira Slot Clàssic ABRIL • Roda de Ter: Fira de la Llavor • Santa Eulàlia de Riuprimer: Aplec de Sant Sebastià • Tona: Tona és Fira • Vic: Mercat del Ram i Làctium MAIG • Alpens: Fira del Jovent i trobada de forjadors. • Balenyà: Fira de la cervesa • L'Esquirol: Cabrerès BTT • Les Masies de Voltregà: Ruta de les Ermites (BTT) • Manlleu: Fira Circ • Olost: Fira de Santa Creu de Jutglar • Sant Julià de Vilatorta: Fira del Tupi • Tona: Festival Internacional de Màgia JUNY • Alpens: Cursa Tres Comarques • Centelles: Fira de la Ratafia • Tona: Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell • Vilanova de Sau: Fira d’Herbes Remeieres JULIOL • Manlleu: Llunes del Ter • Prats de Lluçanès: Fira de Sant Jaume • Roda de Ter: Fira del Pescador • Torelló: Festus: Festival d’Arts al Carrer. AGOST • Manlleu: Llunes del Ter i Festa del Serpent • Santa Eulàlia de Riuprimer: Festa del Segar i el Batre • Taradell: Festa del Toca-Sons. Mercat Medieval • Vic: Fira d'Antiguitats SETEMBRE • Calldetenes: Fira de la Mercè • Manlleu: Festa del Porc i la Cervesa • Sant Agustí de Lluçanès: Fira de l’Hostal del Vilar • Vic: Mercat de Música Viva OCTUBRE • Montesquiu: Fira de la Nou • Orís: Mercat de la Patata del Bufet • Sant Quirze de Besora: Fira del Tast del Bisaura • Santa Eulàlia de Riuprimer: Fira del Fredolic • Seva: Festa del Bolet • Tavèrnoles: Fira de Sant Galderic • Viladrau: Fira de la Castanya.
    [Show full text]
  • Fons Especial Mon Rural
    Fons especial Món rural Actualització Desembre 2015 Data Signatura Autor Títol Peu d'impremta Publicació Dones i pagesia 30.055.2 Cas Castelló Bou, M. Teresa La Dona pagesa : de la Guerra Civil als anys 60 : Terres de l'Ebre Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2013 2013 La Dona en el món rural : situació i perspectives : Universitat de Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut 30.055.2 Don Lleida, 28-29 de setembre de 1992 Català de la Dona, 1994 1994 30.055.2 Sab Sabaté Martínez, Ana Las Mujeres en el medio rural [Madrid] : Instituto de la Mujer, 1989 1989 Condicions de vida socio-econòmica Gremis i Associacions 304 Mod Modernización, desarrollo político y cambio social Madrid : Alianza, DL 1992 1992 La Crisi de la Catalunya rural : una geografía dels desequilibris 308(46.71) Ald Aldomà i Buixadé, Ignasi comarcals (1960-1991) Lleida : Pagès, 1999 1999 308(46.71) Atl Atles de la nova ruralitat [Lleida] : Fundació del Món Rural, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Catalunya rural, abans i ara [Catalunya] : Saga, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Vida rural a Catalunya Barcelona : Angle, 2002 2002 Fires, mercats i món rural : quartes jornades sobre sistemes 308(46.71) Fir agraris, organització social i poder local als Països Catalans Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004 2004 Medi, territori i història : les transformacions territorials en el món 308(46.71) Med rural català occidental Lleida : Pagès, 2004 2004 Soronellas Masdeu, 308(46.71) Sor Montserrat Pagesos en un món de canvis : família i associacions agràries Tarragona : URV, 2006 2006 308(46.71) Tre Trepat i Deltell, Eduard No diguis blat..
    [Show full text]
  • Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia
    262 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony t is true that industrialisa- ing this industrialisation that began Marina Cirera tion, its development and in a wider Catalonia. The corollary of Gaja influence – a process that factories and industrial colonies that MUSEU DEL TER A History graduate and began between 1830 and extends across various parts of Catalo- external collaborator 1840 – is one of the most nia’s interior remains a very significant of the Museu del discussed chapters in Cata- image in the region’s landscape and a Ter in research and dissemination tasks lan economic history. It is no less true heritage which, in many cases, is still since 2014. Author of the unpublished Ithat often the works that offer a “Cata- in the process of disappearing. work Una història a la intempèrie: la fàbrica lan” perspective on this topic are based i colònia de Gallifa, coordinated by Pere Casas. on the predominant and leading role of This article is a direct result of research Barcelona and its immediate surround- that proposes the recovery and analysis ings. However, the map of the main of the tangible and intangible herit- Keywords: Ter basin, industrial colony, industrial concentrations in Catalonia age of the so-called “Gallifa factories” Gallifa factories, oral history, intangible of the 19th and 20th centuries (Izard, located in the Ter basin, specifically heritage 1968: 42) shows the existence of other in the town of Les Masies de Voltregà Paraules clau: conca del Ter, colònia industrial, fàbriques de Gallifa, memòria centres which, in the mid-19th century, (Osona).
    [Show full text]
  • Vols Comprar Aliments Ecològics a Osona?
    Vols comprar aliments ecològics a Osona? www.setmanabio.cat On comprar Bio a la comarca? Directament als 7 La cabra de la Vall d’en Ges CC PA I CEREALS Ramaders de cabrum productors i [email protected] 14 Farines Ylla 1878 elaboradors Farines i derivats 8 Embotits Salgot [email protected] Carn i embotits de porc ylla1878.com AVIRAM I OUS [email protected] 1 Granja La Riera salgot.com 15 Mas Bellpuig Pollastres, ous i conills Pa i derivats. Horta. [email protected] [email protected] DEL BOSC 2 Niu Verd 16 Mas Corcó VD Pollastres 9 Castanya de Viladrau VD CC Pa i derivats [email protected] Castanyes i derivats [email protected] niuverd.cat [email protected] 3 Tofaroques 10 Mel Llàgrimes del Ra VD CC VERDURES, HORTALISSES, Ous Mel [email protected] FRUITA I FRUITS SECS [email protected] tofaroques.blogspot.com melcasasas.com 17 El Circell VD Horta 4 Viubé VD CC VD CC [email protected] Pollastres 11 Sambucus elcircell.cat [email protected] Herbes per a infusions [email protected] viube.com sambucus.cat 18 Masia Escrigas VD CC Horta i ous BEGUDES [email protected] 5 Companyia Cervesera FORMATGES I LÀCTICS masiaescrigas.com del Montseny Cervesa 12 Formatgeria Betara 19 Mas Jalech [email protected] Formatges i derivats Horta cervesamontseny.cat [email protected] [email protected] betara.cat CARN I EMBOTITS 20 Horta Vila VD CC 6 Arblanch Alimentació 13 Formatges Mas el Garet Horta Embotits Formatges de cabra [email protected] [email protected] [email protected] arblanch.com maselgaret.cat
    [Show full text]
  • Guia Turística De Centelles
    Centelles És una vila amb un entorn immillorable i un magnífic patri- moni històric, artístic i cultural. Amb la Festa del Pi i el Cau de Bruixes, viureu les tradicions d’un poble inquiet, dinàmic i ple d’atractius. A Centelles, coneixereu un poble per viure i conviure, assaborireu una samfaina autòctona i embo- tits artesanals de qualitat. Cada diumenge us hi espera el mercat tradicional i un comerç proper amb les portes obertes. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric Adreça k C-17 sortida de Centelles, en direcció a Vic La Sagrera c/ Nou, 19 k C-1413 de Sant Feliu de Codines La plaça Major La Sagrera és l’espai de 30 passes al voltant Telèfon Urbanitzada entre el 1514 i el 1549, on es va edificar la nova de l’Església de Santa Coloma documentat Empresa Sagalés: 938 810 375 k casa del baró i les dels seus dos germans. Presideix la plaça des de 1145. Va ser el punt de partida del Línia Barcelona-Vic / Línia Castellterçol-Vic / 932 312 756 creixement urbanístic de Centelles realitzat Codi postal el Palau dels Comtes, construït a mitjans del segle XVI i pels barons el segle XVI. Una passejada per 08540 reconstruït el segle XIX. La façana principal conserva l’escut k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà dels Comtes de Centelles.
    [Show full text]
  • Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
    Biblioteca i hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (autor) Autor Títol "Balmes y la monarquia". A.C.N. de P: Publicació Madrid: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, 1 de gener de 1947, año XXIII, núm. 383 Format Publicació periòdica Autor Títol "Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1978. Núm. 340, p. 41-43 Format Revista, article Autor Títol "Centelles homenatja Mn. Ramon Vidal, sacerdot i mestre". Butlletí" de l'Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat Publicació Barcelona: Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, 2001. Núm. 26, p. 3 Format Butlletí, article Autor Títol "Centelles". Gran Enciclopèdia Catalana Publicació Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1968, volum 4, fascicle núm. 104, p. 814-820 21/10/2020 Pàgina 1 de 248 Format Fascicle Autor Títol "Centelles. Terra de Bruixes". Sortida pel Pirineu, la Costa Brava i Andorra. Revista de Promoció Turística i Cultural. Publicació [Ripoll: S'agaró: Encamp]: iTram Comunicació : S'Agaró Press, SL : Promarts, SA, 2014. Núm. 5, p. 12-13. Format Revista Autor Títol "El Ilmo. Sr. D. José Prims Bagés, alcalde de Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1975-1976?. p.189-190 Format Article Autor Títol "El tranvía de Centelles". Carril Publicació [Barcelona]: Associació d'Amics del Ferrocarril, 1986. Núm. 6, p. 55-57 Format Article, fotocòpies Autor Títol "Es alcalde de Centellas el Ilmo. Sr. Francisco Pujol Albañel". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1977. Núm. 329, p. 121-123 Format Article, fotocòpies 21/10/2020 Pàgina 2 de 248 Autor Títol "Excursió al Castell de Centelles (Sant Martí).
    [Show full text]
  • VIC+ OSONA Guía Del Visitante >> Español
    VIC + OSONA Guía del Visitante >> Español www.victurisme.cat vic_turisme vic.turismeres vic_turisme Anunci.indd 2 10/4/19 11:25 Vic. Guia del Visitante 2 / 3 Edición: Ayuntamiento de Vic VIC Año: 2019 - 2020 Redacción: Oficina de Turismo de Vic QUÉ SE PUEDE VISITAR 4 - 11 Diseño y maquetación: GS-crea.com Fotografías: Ivan Raga, Toni Anguera, Miquel Coll, Oriol Molas, Guillem Sol- QUÉ SE PUEDE HACER 12 - 23 / 33 - 35 devila, Eulàlia Grau (Archivo obispado de Vic), Archivo Ayuntamient o de Vic, Archivo Oficina de Turismo de Vic, MAPA DEL CENTRO DE LA CIUDAD 24 - 25 Archivo Museo Episcopal de Vic, Archivo Osona Turismo. Depósito Legal: DL B 20289-2018 DÓNDE SE PUEDE COMER 26 - 32 DÓNDE SE PUEDE COMPRAR 36 - 37 DÓNDE SE PUEDE DORMIR 38 - 39 LA COMARCA DE OSONA 42 - 47 Oficina de Turismo. Plaça del Pes (edificio ayuntamiento). Tel. 93 886 20 91 N - 41º 55’ 47” CÓMO LLEGAR E - 2º 15’ 18” Por carretera: www.victurisme.cat C17 ( Puigcerdà-Barcelona) Eje transversal C-25 ( Gerona- Lérida), enllaza con la autopista Ap-7 dirección a Francia C-37 Eje Vic-Olot. En Tren (R3): Desde Barcelona dirección Vic, Ripoll, Puigcerdà, La Tour de Carol DIRECCIONES DE INTERÉS Desde la Tour de Carol dirección Vic - L’Hospitalet Ayuntamiento de Vic. En autobús: Pl. Major, 1. Tel. 93 886 21 00 Sagalés: desde Barcelona, C/Casp-Pau Clarís (Plaza Catalunya) (directo) Consejo Comarcal de Osona. Teisa: servicio desde Olot - Vic C/ Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5. Eixbus: Lérida - Gerona Tel. 93 883 22 12 Guardia Urbana.
    [Show full text]
  • Expediente De La Indicación Geográfica Protegida Salchichón De Vic-Llonganissa De Vic A) Nombre Del Producto
    MINISTERIO DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN DIRECCIÓN GENERAL DE ALIMENTACIÓN Subdirección General de Denominaciones de Calidad EXPEDIENTE DE LA INDICACIÓN GEOGRÁFICA PROTEGIDA SALCHICHÓN DE VIC-LLONGANISSA DE VIC A) NOMBRE DEL PRODUCTO INDICACIÓN GEOGRÁFICA PROTEGIDA "Salchichón de Vic"-"Llonganissa de Vic". Se solicita el registro para el nombre en catalán y castellano. B) DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO El "Salchichón de Vic" - "Llonganissa de Vic" es un embutido tradicional de Catalunya elaborado con carne magra de cerdo (piema.espalda y magros de primera), sal y pimienta como únicos condimentos, sometida a picado, maceración, embutido y posterior curación. Pertenece al grupo de los embutidos crudos/curados. Su elaboración tiene lugar en la Plana de Vic que incluye los municipios que se relacionan en el apartado C) Características Todos los salchichones amparados por esta Indicación Geográfica son de categoría Extra, de acuerdo con la Norma de Calidad para productos cárnicos embutidos crudos-curados (Orden 7 de febrero de 1980; BOE, núm. 70, de marzo de 1980) y se ajustan a las siguientes características: - Perfecto ligado de toda la masa embutida. - Tripa natural culana o rizada. - Fácil desprendimiento de la tripa del conjunto de la masa cárnica. - Distribución regular de los componentes dentro de la masa cárnica. - Corte de color característico, con el tocino visible a dados y la pimienta en grano. - Olor y gusto característico y agradable que le proporciona el proceso de curado y las especias. - Forma cilindrica más o menos regular. - Consistencia firme y compacta al tacto . - Presentación en vela de longitudes variables - Aspecto exterior rugoso con la tripa bien adherida a la masa.
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]