Estudi Socioeconòmic Del Territori D'actuació 2018

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Estudi Socioeconòmic Del Territori D'actuació 2018 Estudi socioeconòmic del territori d’actuació 2018 2 ÍNDEX 1. Introducció ............................................................................................................................................ 5 2. Demografia ............................................................................................................................................ 6 Evolució de la població ...................................................................................................................... 6 Evolució de la població per edats ...................................................................................................... 7 3. Mercat laboral ....................................................................................................................................... 9 4. Dinàmica d’ocupació ............................................................................................................................ 11 5. Teixit empresarial .................................................................................................................................. 16 6. Agents i entitats en l’àmbit del desenvolupament local ..................................................................... 19 3 4 L’anàlisi socioeconòmica del territori d’actua- De cada apartat s’identifiquen els trets impor- ció “Solsona - Cardona” s’estructura en cinc tants identificats, que són els que alimentaran apartats: el primer dedicat a la demografia, la formulació dels eixos estratègics del renovat el segon i el tercer, al mercat laboral i la pla d’actuació de l’agència. dinàmica de l’ocupació, el quart, al teixit empresarial i el cinquè i darrer als agents territorials. Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona 5 DEMOGRAFIA Segons el padró d’habitants (Idescat EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ 2017) a Solsona hi ha 8.974 habi- tants i a Cardona 4.728. En ambdues poblacions s’observen trets de Figura 1. Evolució de la població de Solsona 1998 - 2017 decreixement i envelliment en els darrers anys. Font: Idescat Tal i com s’observa en el gràfic anterior, la població de Solsona està experimentant un canvi de tendència en començar a decréixer moderadament, esdevenint el seu creixe- ment natural negatiu el 2012. Així doncs, en el període analitzat, comprès entre els anys 1998 i 2017, s’observa que a partir de l’any 2011 (on la població es situava en 9.304 habitants) el decreixement, si bé de forma força moderada, ha sigut constant fins l’any 2016, moment on la població es va situar en 8.914 habitants. L’any 2017 s’identifica un repunt de 60 habitants, situant-se la població en un total de 8.974 habitants, tot i que és evident que observant l’evolució de la població en el darrer quinquenni, la tendència demogràficament parlant de la ciutat de Solsona és de de- creixement moderat. Figura 2. Evolució de la població de Cardona 1998 - 2017 Font: Idescat 6 Pel que fa a Cardona, la població no ha deixat de disminuir des de Cardona, a partir de dades Idescat de l’any 2017, compta de l’any 1998 fins ara, a un ritme mitjà anual de gairebé un 1%. amb un total de 18.088 habitants, entre els quals els municipis Fet i fet, en els darrers dos decennis Cardona a perdut apro- de Solsona i Cardona en representen tres quartes parts (13.702 ximadament un miler d’habitants, fent palès una tendència de habitants). decreixement demogràfica significativa. Aquesta disminució poblacional ja ha estat identificada com una tendència que cal Així mateix Solsona (que representa la meitat de la població del intentar corregir en anteriors diagnosis del pla estratègic de Car- territori) representa alhora el doble que Cardona en pes demo- dona. gràfic. Per contra la resta de municipis, amb l’excepció de Sant Llorenç de Morunys i Olius, amb gairebé un miler d’habitants Per altra banda, a nivell territorial, l’àmbit “Solsona – Cardona”, cadascun d’ells, representen un percentatge de població menor és a dir el conjunt de la comarca del Solsonès i el municipi al 2%, tal i com es pot copsar en la taula següent: Taula 1. Població en l'àmbit SOLCAR per municipis, 2017 Figura 3. Població en l’àmbit SOLCAR per municipis, 2017 Àmbit territorial 2017 % Catalunya 7555830 - Solsonès 13360 - Àmbit SOLCAR 18088 100 Solsona 8974 49,61 Cardona 4728 26,14 Sant Llorenç de Morunys 949 5,25 Olius 931 5,15 Solsona Pinós 312 1,72 Cardona Navès 288 1,59 Sant Llorenç de Morunys Coma i la Pedra, La 259 1,43 Olius Riner 262 1,45 Altres Odèn 256 1,42 Pinell de Solsonès 211 1,17 Llobera 201 1,11 Font: Idescat Lladurs 183 1,01 Castellar de la Ribera 140 0,77 Guixers 140 0,77 Clariana de Cardener 145 0,8 Molsosa, La 109 0,6 Font: Idescat EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER GRUPS D’EDAT Per altra banda, si analitzem l’evolució de la població d’ambdós municipis per grups d’edat, s’identifica un cert envelliment pro- gressiu, tal i com es fa palès en les dues taules següents: Taula 2. Evolució de la població de Solsona per grups d’edat 2013 2017 Diferencial 2013-2017 recompte % recompte % recompte % 0 - 14 anys 1557 16,9% 1429 15,9% -128 -1,02% 15 - 64 anys 6006 65,4% 5883 65,6% -123 0,19% Més de 65 1625 17,7% 1662 18,5% 37 0,83% Total 9188 100% 8974 100% -214 Font: Idescat Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona 7 Taula 3. Evolució de la població de Cardona per grups d’edat 2013 2017 Diferencial 2013-2017 recompte % recompte % recompte % 0 - 14 anys 618 12,3% 592 12,5% -26 0,18% 15 - 64 anys 3116 62,2% 2884 61,0% -232 -1,25% Més de 65 1272 25,4% 1252 26,5% -20 1,07% Total 5006 100% 4728 100% -278 Font: Idescat De fet, si analitzem també l’edat mitjana de la població de Solso- Tal i com es pot observar en el quadre següent a Solsona el pes na, s’observa que si bé, aquesta es mantenia estable en els 40 de la població major de 65 anys sobre la població menor de 15 anys entre els anys 2000 i 2012, a 2017 ja es situa a 41,8 anys. anys és del 18,2%, és a dir, per cada 100 persones menors de 15 Aquest envelliment progressiu és encara més accentuat en el mu- hi ha 18,2 majors de 85 anys. El 52,8% de la població major de nicipi de Cardona, ja que l’edat mitjana de la població l’any 2000 65 anys està sobre envellida superant els 75 anys, mentre que el era de 44 anys, l’any 2012 de 46 anys i l’any 2017 ja es situa en pes de la població que supera els 85 anys es situa en el 16,5%. 47,4 anys. En tots els casos són taxes força similars a les de Catalunya o de la comarca. Per altra banda, si comparem aquest envelliment de la població de Solsona i Cardona amb el conjunt de Catalunya, podem afir- Per contra, a Cardona, la taxa d’envelliment és molt més alta, si- mar que Solsona té unes taxes molt similars a la mitjana catalana tuant-se per sobre d’una quarta part de la població, i en la pobla- (cal tenir present que malgrat siguin similars a les del conjunt del ció major de 65 anys el percentatge dels que estan més envellits, país, ens trobem davant d’unes taxes elevades), mentre que Car- sobretot majors de 75 anys (55,8%) és força més elevat. dona presenta una població força més envellida. Taula 4. Taxes d’envelliment per municipis, 2015 Àmbit territorial Taxa d’envelliment (%) Taxa de sobre envelliment 75+ (%) Taxa de sobre envelliment 85+ (%) Catalunya 18,2 49,5 15,7 Solsonès 19,9 52,2 16,9 Àmbit SOLCAR 21,5 53,4 17,8 Lladurs 30,6 42,4 6,8 Molsosa, la 29,2 45,5 15,2 Sant Llorenç de Morunys 28,6 53,4 20,8 Pinell de Solsonès 27,5 47,4 8,8 Odèn 27,3 69,6 27,5 Riner 26,2 51,4 17,1 Cardona 25,9 55,8 19,5 Guixers 25,4 41,7 16,7 Castellar de la Ribera 25,3 60,5 18,4 Pinós 23,9 45,2 13,7 Llobera 22,3 57,8 24,4 Navès 21 57,6 18,6 Solsona 18,2 52,8 16,5 Clariana de Cardener 17,9 36 12 Coma i la Pedra, la 16,7 57,8 15,6 Olius 15,7 44,8 16,8 Font: Diagnosi territorial”. Activa Prospect a partir de dades del padró d’habitants. Idescat. Trets importants identificats • Decreixement demogràfic (sobretot a Cardona). • Envelliment progressiu (més agreujat a Cardona). 8 MERCAT LABORAL També segons dades Idescat, a setembre de 2018, a Solsona l’augment es situa en tan sols un 2’8%, en concret 34 autònoms consten 2.536 persones afiliades a la seguretat social i 807 autò- més. Ara bé si analitzem els dos municipis per separat es pot ob- noms, les xifres de Cardona indiquen 917 afiliats i 387 autònoms. servar que les tendències son divergents. Mentre que a Solsona, En conjunt hi ha, doncs, 3.453 persones afiliades a la seguretat el nombre d’autònoms augmenta en un 6,20% (50 autònoms), a social i 1.194 persones en règim d’autònoms. Cardona el nombre disminueix en un 4%, perdent un total de 16 autònoms en el període analitzat. Si comparem aquestes dades, amb les de l’any 2014, podem Per altra banda, el nombre de comptes de cotització de la segu- copsar que l’evolució al llarg d’aquests darrers 4 anys ha estat retat social ha variat molt poc respecte aquests darrers 4 anys: a creixent, sobretot pel que fa a les persones afiliades a la seguretat Solsona es situa en 415 (411 al 2014) i a Cardona en 169 (165 al social, ja que en el conjunt dels dos municipis l’augment es situa 2014). en un 12%, en concret un total de 413 persones afiliades més, de les quals 296 de Solsona (augment del 11,7%) i 117 de Cardona Així mateix, com ja es donava fa 4 anys, el mercat laboral dels (augment del 12,7%). municipis de Solsona i Cardona es caracteritza per tenir una po- blació ocupada majoritàriament en el sector serveis, tal i com es Pel que fa al nombre d’autònoms, l’evolució indica un estanca- pot observar en el quadre següent: ment al conjunt del territori ja que en el conjunt dels dos municipis Taula 5.
Recommended publications
  • Maquetación 1
    DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE DEL 2011 | Regió7 12 SOCIETAT SOLSONÈS Solsona RICARD MONSÓ 1 Sant Tirs CLARIANA Pinell de DE CARDENER Miravé Madrona Solsonès Santa Clariana de PINELL DE Sant Climenç Llobera Susanna Santes Riner Cardener SOLSONÈS 2 Creus de St. Pere 1 RINER Bordell 4de Llobera Casa Santa Cardona LLOBERA Freixin3et Peracamps Torredenegó el Miracle Borelles Àgata Sallent Su Conjunt monumental St. Just d’Ardèvol Castell torre de PINÓS Santuari Ardèvol Vallferosa Matamargó Els assistents escolten les explicacions de Moya, a Clariana de Cardener Església santuari de Pinós Vallmanya R. M. Pinós Retaule barroc 2 Claret Mare de Déu de l’Avellana Pou de gel Dolmen. Jaciment arqueològic Prades LA MOLSOSA Conflictes carlins Enfesta la Molsosa Vista panoràmica Una ruta guiada posa en valor el patrimoni històric La torre de Riner és una imponent fortificació de forma quadrada R. M. del sud del Solsonès 3 El territori és ple de torres de guaita fortificades de la Reconquesta i també fou escenari d’enfrontaments bèl·lics entre carlins i liberals RICARD MONSÓ | PINÓS l’associació de dinamització so - ny 1840 pel control de la ruta que Ahir a les 10 del matí, a Clariana cioambiental i cultural L’Arada, unia Guissona i Solsona i que era de Cardener hi feia fred (els ter - va posar en relleu els potencials tu - vital «per avituallar Solsona, un en - mòmetres marcaven 3 graus po - rístics d’aquesta zona del Solsonès clavament liberal envoltat de car - sitius), però tot feia preveure que tan poc promocionada i sovint lins» diu Moya. La victòria liberal el sol acompanyaria la vintena de tan oblidada per les administra - en aquesta batalla fou el deto - persones que van participar en cions públiques.
    [Show full text]
  • Exposicions Places Limitades
    P_5_Impremta.pdf 1 12/04/2018 13:59:05 De 10h a 21h DS. 12, MAIG 17h DS. 12, MAIG 13h DG 13, MAIG PROGRAMA D’ACTIVITATS XXIX Mostra d’artesania ACTIVITAT: presentació de treballs de recerca de batxillerat de Arribada de la XV TROBADA de motos antigues i clàssiques XII Mostra de productes artesans del Solsonès l’escola Arrels ciutat de Solsona Ho organitza: escola Arrels Ho organitza: Motor Club Solsonès Lloc: av. Cardenal Tarancon DS. 5, MAIG TAAT!!: taller d'animals de granja amb goma eva: públic infantil, Lloc: fira de les entitats 22h 5€ per nen i sense inscripció prèvia OBRA DE TEATRE Bona gent de Quim Masferrer TALLER amb llana i cotó 18h ALEA, Carla Bellera: demostració d'ofici: soldadura en plata Lloc: sala polivalent Lloc: mans i mànigues (c. del Castell, 48) Xerrada El cavall com a formador, una eina de coaching a Lloc: plaça Major càrrec de David Jorba - Ho organitza: COFESTAS DC. 9, MAIG 10h 18h Lloc: camp del Serra (espai d’exhibicions) EXHIBICIÓ DE DANSA MISSA a Sant Isidre FESTIVAL d’Espaigua 18h Ho organitza: Escola de Dansa de Solsona - Lloc: sala polivalent JORNADA TÈCNICA Les pastures per bestiar extensiu: gestió Lloc: església de la Companyia de Maria Entrada gratuïta Ho organitza: Espaigua, centre d’esport i salut tècnica, tràmits i ajuts XV TALLER de labor de retalls (patchwork) DEMOSTRACIÓ de ferrar cavalls a càrrec d’en Dídac Sánchez Lloc: Teatre Comarcal de Solsona Ho organitza: COFESTAS Lloc: camp del Serra (espai d’exhibicions) Ho organitza: oficina comarcal del Solsonès del DARP i Escola Lloc: carrer del Castell, 36 ACTIVITAT: experimentem amb materials casolans a càrrec dels Agrària del Solsonès Lloc: sala Francesca de Llobera del Consell ACTIVITAT: sortida amb BTT a càrrec dels alumnes del cicle AUDICIONS d’alumnes de l’Escola Municipal de Música de Solsona alumnes d’educació primària de l’escola Arrels Comarcal del Solsonès formatiu d’activitats fisicoesportives en el medi natural de Lloc: davant del Casal de Cultura Ho organitza: escola Arrels Lloc: fira de les entitats l’escola Arrels - Ruta per Solsona.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió De La Comissió De Govern Del Consell Comarcal Del Solsonès
    ACTA DE LA SESSIÓ DE LA COMISSIÓ DE GOVERN DEL CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Identificació de la sessió Núm. 729 Caràcter: ordinari Data: 28 de juny de 2016 Horari: 20 hores a 21.40 hores Lloc: Sala de govern del Consell Comarcal del Solsonès Hi assisteixen: Sara Alarcón i Postils, presidenta Benjamí Puig i Riu, vicepresident segon Josep Caelles i Subirana Maria Pilar Fons i Solé Sílvia Solé i Casals Hi són també presents: Albert Bajona i Mascaró Ferran Miquel i Vilalta Pere Vilaginés i Muntada Marc Carrera i Massana, gerent Candi Pujol i Coromines, secretari Desenvolupament de la sessió Obert l’acte per la presidenta, excusa l’assistència del senyor Josep Colell i del senyor Francesc Xavier Mas, els quals no han pogut assistir a la sessió d’avui. Tot seguit es procedeix a tractar els punts inclosos a l’ordre del dia. 1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior. Es dóna compte de l’acta de la sessió anterior, de data 21 de juny, la qual és aprovada per unanimitat. 2. Aprovació de sol·licitud d'ajut per activitats d'estiu. A proposta de la presidenta i per unanimitat dels membres presents, s’acorda aprovar els ajuts per activitats d’estiu, segons l’informe redactat per Serveis Socials Bàsics del Solsonès de data 22 de juny de 2016, el qual s’ajunta com a annex en la present acta. 3. Aprovació de sol·licitud d'ajut per activitats escolars i extraescolars pel curs 2015/2016. 1 A proposta de la presidenta i per unanimitat dels membres presents, s’acorda aprovar els ajuts escolars i extraescolars pel curs 2015-2016, segons l’informe redactat per Serveis Socials Bàsics del Solsonès de data 22 de juny de 2016, el qual s’ajunta com a annex en la present acta.
    [Show full text]
  • Original Compilation of Historical Data On
    Original Neurosciences and History 2019; 7(1): 1-14 Compilation of historical data on healthcare at Vall d’Hebron: first patient with stroke attended in 1607 O. de Fàbregues-Boixar Neurologist. Head of the Parkinson’ s disease and other movement disorders unit, Department of Neurology, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Spain. Doctor of neuroscience. Associate director of the Museo Archivo Histórico of the Spanish Society of Neurology. ABSTRACT Introduction. This article describes various historical aspects of healthcare at Hospital Universitari Vall d’Hebron. Methods. Documentation was collected and reviewed from the historical archive of the city of Barcelona, the archives of the Diocese of Barcelona, and the historical archive of the Centre Excursionista de Catalunya, the manuscripts section of the Biblioteca de Catalunya, and the literature on the Hieronymite monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron and Hospital Vall d’Hebron. Data of healthcare and neurological interest were collected. Results. Today’ s Hospital Vall d’Hebron stands on the site of a farm that belonged to the royal monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron. The monastery, of which only traces remain today, had an infirmary, pharmacy, hostelry, and a hospital for the poor, and provided healthcare to Hieronymite monks, guests, pilgrims, and poor people from the time of its foundation (1393) to its secularisation (1835). The monastery was used as a lazaretto during the yellow fever and cholera epidemics in Barcelona, in 1821 and 1834, respectively. The 1903 urban plan for greater Barcelona allocated the area for the “placement of a hospital.” The fact that the land was owned by the state and the site’ s salutary characteristics made it ideal for the construction of a large healthcare complex outside of the city centre: the Residencia Sanitaria Francisco Franco (1955).
    [Show full text]
  • El Poblat Ibèric Del Castellvell (Olius, Solsonès): Reexcavació Noranta-Tres Anys Després
    El poblat ibèric del Castellvell (Olius, Solsonès): reexcavació noranta-tres anys després RAMON CARDONA DAVID ASENSIO JORDI MORER JOSEP POU VallÈS 1. Joan Serra i Vilaró agafa el pic i la pala El gener de 1919 Joan Serra i Vilaró signa la memòria dels treballs realitzats a les excavacions del poblat ibèric del Castellvell (Olius, Solsonès). Aquest treball es publicà l’any següent a Madrid de la mà de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades. En aquesta època ja no és bona la relació del sacerdot cardoní amb Bosch Gimpera i la Universitat de Barcelona. Les crítiques que rebia sobre les seves teories del megalitisme, amb la diferenciació entre un megalitisme propi de l’Edat dels Metalls i un megalitisme neolític a partir de les dades empíriques, el va fer desdir de publicar la seva obra cabdal Civilització megalítica a Catalunya a l’Institut d’Estudis Catalans per publicar-la anys després al Museu de Solsona, i també El vas campaniforme i les coves sepulcrals eneolítiques. Aquest eclesiàstic i arqueòleg, anomenat despectivament per Bosch Gim- pera murri clerigus solsonensis, va ser nomenat pel bisbe Lluís Amigó el 1905, només amb vint-i-sis anys, conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, creat el 1896 pel Bisbe Dr. Ramon Riu i Cabanes sota el nom de Musaeum Archaeologicum Dioecesanum de Solsona. L’impuls de Serra Vilaró va consistir en crear la secció de prehistòria del Museu amb milers d’objectes que ell mateix excava arreu del bisbat entre 1915 i 1925. El 1925 és cridat a Tarragona pel cardenal Vidal i Barraquer.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple Del Consell Comarcal Del Solsonès
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Identificació de la sessió Núm. 321 Caràcter: ordinari Data: 26 de setembre de 2019 Horari: 18,00 hores a 19,40 hores Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès Hi assisteixen: Sara Alarcón i Postils, presidenta Ramon Costa Guinó, vicepresident primer Marc Casabosch Estévez, vicepresident segon Xavier Bertolín Oriol Ignasi Campà Ferrer Dolors Caelles Colell Joan Codina Vila Ferran Ginestà Vila Mercè Ibran del Junco Isabel Pérez i Martínez Manel Alòs Creus Gerard Bajona Masanes Josep M. Casafont Augé Montserrat Giralt Casajuana M. Claustre Sunyer Cantons Xavier Vilalta Isanta Joan Solà Bosch Marià Torra Montraveta Òscar García Companys També hi son presents: Marc Carrera Massana, gerent Joan Merino i Delgado, interventor Candi Pujol i Coromines, secretari Desenvolupament de la sessió Obert l’acte per la presidenta, es proposa la inclusió, amb caràcter d’urgència, del punt que porta per títol: “Aprovació de la moció de suport a totes les detingudes el 23 de setembre”, urgència motivada pel fet que es tracta d’un fet sobrevingut i que, dita 1 aprovació, no pot ser demorada per una sessió posterior. Tot seguit es procedeix a tractar els punts de l’ordre del dia. 1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors. Es dóna compte de les actes de les sessions anteriors, de data 8 i 17 de juliol, les quals són aprovades per unanimitat. 2. Nomenament de la resta de representants en òrgans col·legiats competència del Ple. Completant l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de 17 de juliol de 2019; a proposta de la presidenta, i per unanimitat dels membres presents, s’acorda aprovar el nomenament de la resta de representants en òrgans col·legiats competència del Ple, segons es disposa a continuació i d’acord amb la moció tramesa als membres i alguna modificació manifestada en la mateixa sessió plenària: 1.
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2010 Metodología INE. Instuto Nacional de Estadística 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instuto Nacional de Estadística 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. El Instituto Nacional de Estadística agradece a los Gerentes y Propietarios de los Establecimientos Hoteleros la ayuda prestada, ya que sin ella no hubiera podido realizarse esta publicación. INE. Instuto Nacional de Estadística 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instuto Nacional de Estadística 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • Coeficients Correctors Dels Valors Cadastrals
    COEFICIENTS CORRECTORS DELS VALORS CADASTRALS. DEMARCACIÓ DE LLEIDA codi ine Municipi coeficient any revisió (vegeu observacions) 25001 Abella de la Conca 2,60 1994 25002 Àger 2,95 25003 Agramunt 1,35 2007 25038 Aitona 3,30 25004 Alamús, els 3,15 25005 Alàs i Cerc 2,60 1994 25006 Albagés, l' 2,80 25007 Albatàrrec 4,20 25008 Albesa 3,25 25009 Albi, l' 3,30 25010 Alcanó 3,00 25011 Alcarràs 1,35 2007 25012 Alcoletge 4,20 25013 Alfarràs 3,60 25014 Alfés 3,30 25015 Algerri 2,90 25016 Alguaire 3,40 25017 Alins 2,80 1994 25019 Almacelles 1,35 2009 25020 Almatret 3,00 25021 Almenar 3,60 25022 Alòs de Balaguer 2,90 25023 Alpicat 3,10 1996 25024 Alt Àneu 2,80 2002 25027 Anglesola 2,90 25029 Arbeca 3,25 25031 Arres 1,35 2007 25032 Arsèguel 2,60 1994 25033 Artesa de Lleida 3,30 25034 Artesa de Segre 1,35 2007 25036 Aspa 3,00 25037 Avellanes i Santa Linya, les 2,90 25039 Baix Pallars 3,55 25040 Balaguer 3,10 1997 25041 Barbens 3,60 25042 Baronia de Rialb, la 2,60 1994 25044 Bassella 2,40 1994 25045 Bausen 1,35 2007 25046 Belianes 2,70 25170 Bellaguarda 2,80 25047 Bellcaire d'Urgell 3,25 25048 Bell-lloc d'Urgell 1,35 2009 25049 Bellmunt d'Urgell 2,95 25050 Bellpuig 3,95 25051 Bellver de Cerdanya 4,80 25052 Bellvís 2,95 25053 Benavent de Segrià 1,35 2007 25055 Biosca 2,50 25057 Bòrdes, es 1,35 2007 17 COEFICIENTS CORRECTORS DELS VALORS CADASTRALS.
    [Show full text]
  • Quaderns Metodològics 6 Observatori De Govern Local (Obscat9)
    Quaderns metodològics 6: Observatori de Govern Local (ObsCat9) Darrera actualització: juny de 2019 Quaderns metodològics 6 Observatori de Govern Local (ObsCat9) Taula de continguts 1. Univers d’estudi i abast territorial ........................................................................................ 3 2. Municipis participants a la vuitena onada de l’Observatori de Govern Local ...................... 6 3. Desenvolupament de treball de camp ................................................................................ 10 3.1 Aspectes generals ........................................................................................................ 10 3.2 Etapes del treball de camp .......................................................................................... 10 4. Informació pressupostària .................................................................................................. 12 5. Informes individualitzats ..................................................................................................... 13 5.1 Municipis fins a 500 habitants .................................................................................... 14 5.2 Municipis entre 501 i 5.000 habitants ........................................................................ 15 5.3 Municipis més grans de 5.000 habitants ..................................................................... 17 Annex 1. Municipis participants en la novena edició de l’Observatori de Govern Local ............ 19 Annex 2. Municipis no participants en la novena
    [Show full text]
  • Variaciones De Los Municipios De España Desde 1842
    GOBIERNO MINISTERIO DE ESPAÑA DE ADMINISTRACIONES PÚBLICAS VARIACIONES DE LOS MUNICIPIOS DE ESPAÑA DESDE 1842 Primera edición: octubre 2008 © Ministerio de Administraciones Públicas. Secretaría General Técnica Se puede reproducir libremente, en su totalidad o parcialmente, siempre que se cite la procedencia. Edita: Ministerio de Administraciones Públicas. Secretaría General Técnica Catálogo general de publicaciones oficiales: http://www.060.es NIPO: 326-08-017-8 DIRECCIÓN GENERAL DE COOPERACIÓN LOCAL INTRODUCCIÓN La presente edición de las variaciones de los municipios de España, tiene su origen en una pequeña base de datos auxiliar del Registro de Entidades Locales. Si bien este Registro se había creado en 1986, se puso de manifiesto la necesidad de conocer qué había sucedido anteriormente en el sistema local español. Entre otros estudios se inició en 1990 un rastreo en las colecciones legislativas (Alcubilla y Aranzadi, fundamentalmente) para encontrar disposiciones que afectaran a la creación, modificación y extinción de las entidades locales. A partir de 1930 la información que se encuentra es prácticamente completa. Desde esa fecha hacia 1900 hay abundantes referencias pero se ha constatado que no eran completas. Y con anterioridad a 1900, se daba una situación de ausencia total de información. Con independencia de las consultas a las colecciones legislativas se obtuvo información, procedente de los censos de población de todo el siglo XX, elaborada por Paulino García Fernández(1) que nos daba noticia de cambios de nombre, creación y extinción de municipios, si bien la referencia era a un censo, por lo que la fecha de la variación se pierde en un período de diez años.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2011 Metodología INE. Instituto Nacional de Estadisticas 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instituto Nacional de Estadisticas 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. INE. Instituto Nacional de Estadisticas 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instituto Nacional de Estadisticas 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional. La población objeto de estudio está constituida por todos los establecimientos hoteleros existentes en el territorio nacional.
    [Show full text]