Balanç De Mandat Al Govern Del Consell Comarcal Del Solsonès

BALANÇ DE MANDAT AL GOVERN DEL CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS

Editat i finançat per

GRUP COMARCAL D’ELECTORS INDEPENDENTS ↑ Equip de govern sortint de les eleccions municipals de 2015 Balanç de mandat

Aquest ha estat el primer mandat d’ERC, amb el suport dels Electors Independents, al capdavant del Consell Comarcal des del moment de la seva creació. Això va obrir la porta al fet de poder demostrar que una altra manera de governar era possible. Durant el 2016 i 2017 es van visitar tots els municipis per recollir propostes i es van endegar taules de treball L’entrada del més específiques agrupades per temàtiques. Tot plegat ha permès que, durant el 2018 s’hagin pogut presentar els pro- nou govern grames sorgits del recull de propostes i s’hagi iniciat el que ha permès es coneix com a governança participada. La prioritat han estat les persones i la seva qualitat de vida. impulsar un Per aquesta raó ens hem esmerçat a acostar alguns serveis nou model de sanitaris per evitar desplaçaments de la ciutadania a Man- resa i, entre altres coses, garantir, potenciar i augmentar els governança serveis socials per a tots els col·lectius. També hem treballat per optimitzar els costos estructurals i molt més de plantilla del mateix Consell, precisament per garantir la directa i qualitat i la coherència dels llocs de treball, motiu pel qual s’ha iniciat una RLT (Relació de Llocs de Treball). propera Tenim el convenciment que la transparència comunicativa és clau per acostar el Consell Comarcal a la ciutadania. Volem que tots els veïns i veïnes coneguin els serveis que els podem oferir perquè l’objectiu final sempre és el mateix: millorar la qualitat de vida de la gent del Solsonès. És per aquesta raó que hem començat a retransmetre els plens i ens hem intro- duït a les xarxes socials per tal de poder explicar i interactuar amb tothom.

↓ Equip de govern actual Serveis a les persones

Treballem per acostar els serveis al territori Un dels principals objectius del nou govern ha estat acostar els serveis sanitaris a la ciutadania. Per aquesta raó hem buscat els mecanismes necessaris per adquirir nous aparells i signar convenis amb empreses sanitàries amb Ja no cal anar la intenció d’evitar que la ciutadania s’hagi de desplaçar a Manresa. Un exemple d’aquests són l’adquisició del holter a Manresa cardíac i l’acord amb l’empresa que fa el control dels apa- per fer-se rells i l’oxigenoteràpia domiciliària. les proves També s’ha aprofitat per posar al dia el Centre Sanitari fent, entre altres coses, les auditories de protecció de dades que a través demana la llei o millorar i externalitzar els aparells d’ús del holter dels professionals, com per exemple el pulsioxímetre. cardíac

Pensem en la diversitat Des del Consell s’ha creat el SAI (Servei d’Atenció Integral). Es tracta d’un servei de qualitat i de proximitat adreçat a les persones LGBTIQ+ i a les seves famílies que necessitin in- formació, assessorament o acompanyament, o bé que hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. El SAI també promou la sensibilització i ofereix informació a persones i entitats per tal de mostrar la diversitat d’orienta- ció sexual i d’identitat de gènere i prevenir LGBTIfòbia. Durant el primer any, s’està presentant el servei a les institucions i altres ens, a banda que s’estan duent a terme les activitats de sensibilització que han de permetre donar a conèi- xer el servei. En aquests moments s’està realitzant la segona ↑ La millora contínua dels serveis sanitaris és la nostra prioritat fase de la diagnosi.

Estrenem oficina jove ↓ L’Oficina Jove del Solsonès està al servei de la ciutadania des de finals de 2018 Per donar resposta a una necessitat explícita dels joves de la comarca, a finals del 2018 va entrar en funcionament l’Ofici- na Jove del Solsonès. Un espai que ofereix assessorament i orientació en àmbits que van des de la salut a l’educació passant per la participació, l’habitatge, el treball, la mobili- tat internacional, l’oci i el lleure. A banda d’unificar el servei, un altre dels objectius és propiciar el treball en xarxa entre la Generalitat, el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Solsona, els agents i les entitats comarcals que treballen amb joves. Millora de l’atenció a les persones Des que el nou govern va prendre visquin soles, puguin seguir vivint a feta per l’equip dels Serveis Soci- possessió del càrrec, una de les casa seva, retardant el màxim pos- als en la coordinació d’una gran principals prioritats ha estat el ser- sible l’entrada a les residències. quantitat d’ajuts per a persones vei a les persones. Per aquesta raó També han estat claus en el go- amb dificultats i risc d’exclusió s’ha ampliat l’equip de serveis soci- vern, l’atenció a la infància i l’ado- social juntament amb les entitats als i s’han implementat i potenciat lescència. La creació del protocol socials, que fan possible activitats iniciatives per a la gent gran, com necessari per a la intervenció en com el rebost solidari, els ajuts l’atenció a persones majors de 80 xarxa de les situacions de risc i/o d’emergència social, l’atenció di- anys o la campanya “Tracta’m bé” maltractaments, n’ha estat un recta a persones amb discapacitat. per a la prevenció dels maltracta- clar exemple. També s’ha aconseguit substituir ments cap a aquest col·lectiu. Ac- Estem molt satisfets del SIAD la furgoneta del transport adaptat tualment, però, s’està endegant un (Servei d’Informació i Atenció a per una de nova, gràcies a un pro- nou projecte que pretén, a través les Dones) amb 108 dones ateses jecte treballat conjuntament amb de les noves tecnologies, afavorir i 348 atencions realitzades aquest la Fundació Volem Feina i finançat el fet que les persones grans que 2018. També cal remarcar la feina per “La Caixa”.

ANY 2015 ANY 2016 ANY 2017 ANY 2018 Serveis atesos Serveis atesos Serveis atesos Serveis atesos 3.242 3.344 3.384 3.702

Equip de Serveis Socials Equip de Serveis Socials Bàsics: Equip de Serveis Socials Bàsics: Equip de Serveis Socials Bàsics: Bàsics: 2.412 persones 2311 persones 2.260 persones 2.392 persones (18% de la població del Solsonès) Servei d’Ajuda a Domicili: Servei d’Ajuda a Domicili: Servei d’Ajuda a Domicili: Servei d’Ajuda a Domicili: 615 persones 600 persones 660 persones 533 persones Servei de Teleassistència: Servei de Teleassistència: Servei de Teleassistència: 162 persones 178 persones 208 persones Servei de Teleassistència: 152 persones Servei T’acompanyem: Servei T’acompanyem: Servei T’acompanyem: 110 persones (408 viatges) 152 persones (523 viatges) 170 persones (601 viatges) Servei T’acompanyem: 95 persones (470 viatges) El Sis Solsona: 120 infants El Sis Solsona: 151 infants El Sis Solsona: 208 infants

El Sis Solsona: El sis Sant Llorenç de Morunys: El sis Sant Llorenç de Morunys: El sis Sant Llorenç de Morunys: 50 infants 26 menors durant el curs escolar 43 menors durant el curs escolar 64 menors durant el curs escolar Foment de l’Esport Revalorem la Cultura El Consell continua treballant per al foment de l’es- En aquest mandat hem treballat per revalorar la cul- port amb la gestió completa de tres lligues i l’orga- tura i, sobretot, acompanyar i ajudar a les entitats que nització de diferents tornejos. Des del Consell també la fan possible, per exemple, Òmnium Cultural en el s’organitza i es coordina el sistema logístic del trans- cas de les jornades de Sant Galderic. En la mateixa lí- port entre escoles i transportistes de l’Esport blanc, nia, s’han organitzat esdeveniments com el Cicle Tre- que es coorganitza amb el Consell Esportiu. sors o, l’acabat de crear, Premi Solsonès, integrant-hi també la participació ciutadana. En aquesta legislatu- LLIGA DE LLIGA BITLLES LLIGA DE ra, a més, des del Consell hem reforçat el personal de FUTBOL SALA CATALANES TRET AL PLAT la biblioteca comarcal potenciant, sobretot, el servei a Sant Llorenç de Morunys i la Vall de Lord per tal d’in- 230 jugadors 100 jugadors/es 46 tiradors corporar-lo a la xarxa de biblioteques. Mitjançant la línia d’ajuts s’han finançat fins a 116 15 equips 9 equips 8 equips activitats de diverses entitats, escoles, AMPES, ajuntaments i particulars. Més i millors comunicacions La millora de les comunicacions al territori, ha a mercat, i el retorna a casa seva. estat un tema destacat, i ja al 2015 es va crear el A més a més, el 2016 s’aconseguí que la Genera- “Transport a la demanda”, consistent en set línies litat de Catalunya incorporés sis nous serveis se- que uneixen diferents punts de la comarca amb midirectes entre Solsona i Barcelona, i un abona- Solsona, on un vehicle de transport públic apropa ment per igualar al màxim possible, els preus a la aquell que ho desitgi, tots els divendres a Solsona, integració tarifària.

Activitat Econòmica

Impulsem l’Economia

Durant aquests quatre anys s’ha S’han desenvolupat diversos pro- ballaven al mercat laboral. treballat en diversos projectes de grames donant la possibilitat a S’ha assessorat en la creació de formació, assessorament, mediació desenes de persones d’entrar al 75 empreses, 320 persones han per accés al finançament i, des del mercat laboral. Entre ells, hi ha ha- rebut formació, s’han generat 71 2018, el Consell Comarcal s’ha con- gut programes com, l’“Integrals” i llocs nous de treball amb con- vertit en un nou Punt Empresa jun- el “Singulars” que han fomentat la tractes d’entre 1 any i 6 mesos, tament amb l’Agència de Desenvolu- incorporació de més d’una vintena i 10 llocs més de joves en pràcti- pament Local de Solsona i Cardona. de joves que no estudiaven, ni tre- ques de 6 mesos. Fires de qualitat Les fires són un dels principals actius de la comarca, per La Jornada de aquesta raó se n’han creat de noves com la Fira del Tió, Turisme del Solsonès des del 2015, o L’Ecològica, biofira. Les dues s’organit- zen conjuntament amb l’Ajuntament de Solsona. També reuneix tots els s’han potenciat i millorat altres certàmens com la Fira del agents turístics de Trumfo i la Tòfona de Catalunya o la Fira de Sant Isidre de Solsona, entre altres, que han incorporat esdeveniments la comarca per com la Festa del vi o el Solsbirra Fest. intercanviar L’objectiu ha estat apostar per la qualitat i la genuïnitat, coneixements i cosa que ha agradat al públic i ha permès que les fires no només no tinguin dèficit i estiguin sanejades econòmica- exposar les novetats ment, sinó que siguin autofinançables. de cada any

Potenciem el turisme Sabem que potenciar el turisme és essencial per a la comarca. Per això s’ha renovat el disseny i el gestor intern de continguts del web www. turismesolsones.com, s’ha apostat per la marca “El Solsonès”, signant convenis amb diferents actius turís- tics de la comarca. Des del Consell es col·labora en diverses campanyes, entitats, projectes i publicacions, i es partici- pa en fires, accions promocionals i workshops. Algunes de les accions que s’han desenvolupat són la campanya de gran impacte del Sol- sonès, el mes gastronòmic; Quin gust de comarca!; la nova edició de la Guia d’allotjaments, restauració i serveis, o una formació relacionada amb les xarxes socials per al sector turístic comarcal.

La Fira del Tió està completament consolidada_ F: Glòria Domínguez Territori i entorn

Millora i manteniment de camins

El Consell Comarcal ha treballat El 2017 es va fer una inversió de per augmentar la inversió en la 135.313,84€ i es va treballar a millora i manteniment dels ca- Navès, Pinell del Solsonès i Odèn. mins. Una mostra d’aquesta sen- El 2018, en canvi, la inversió s’ha sibilització és el fort creixement multiplicat per deu, ja que la de la inversió que s’ha fet per suma de totes les inversions puja aquest concepte. Concretament, a 507.088,30€. Aquests diners el 2016 es van destinar 45.534,81€ són per a inversions a Pinell de en obres que es van portar a ter- Solsonès, Odèn, Llobera, Olius, me als municipis d’Odèn, Lla- Riner, Pinós, Clariana de Carde- durs, Olius, Pinós, Llobera i Riner. ner, Solsona, Guixers i Navès.

S’ha invertit en la millora i manteniment de camins

Cuidem el medi ambient

Per millorar l’eficàcia i reduir pecialment en les zones rurals. costos, el Consell ha assumit la Paral·lelament s’ha aprofitat el gestió i control de l’abocador de mandat per fer campanyes d’in- Clariana de Cardener, cosa que formació i sensibilització a la po- ha permès ampliar sensiblement blació sobre la importància de la la seva vida útil limitant al màxim recollida selectiva, bioresidus, la les entrades de residus. prevenció del malbaratament ali- A més a més, treballem amb els mentari, etc. Igualment, s’ha fet municipis per poder implementar una aposta clara per potenciar el millor sistema de recollida, es- l’eficiència energètica. ENTREVISTA “Hem aconseguit superar les mancances econòmiques del Consell i ara serà el moment de començar a recollir-ne els fruits”

> Has estat la primera dona que ha presidit el Consell Comarcal del Solsonès, t’has sentit ben rebuda, ha estat un repte afegit això per tu? La rebuda va ser molt bona i crec que fins i tot em va facilitar les coses. Tot i així, sí que suposa un repte afegit perquè encara que sembli mentida, les institucions no estan preparades per ser liderades per dones. Un exemple clar és que vam haver de modificar la norma- tiva perquè no estava previst que la presidenta agafés una baixa de maternitat. En aquest sentit tenim encara un repte com a societat.

> És la primera vegada, des del 1987, que ERC està al govern del Sara Alarcon ha estat la primera presidenta del Consell Comarcal del Solsonès. Consell Comarcal, com valores aquesta primera legislatura? Molt dura i molt intensa perquè ens vam trobar un Consell en una si- discernir les polítiques del Consell. què el fet d’estar en contacte amb tuació crítica de liquidesa. La Gene- També cal destacar la recuperació la gent del parlament ha permès ralitat no ens podia pagar el deute, de la gestió de l’abocador comar- desencallar més directament al- hi havia molts diners hipotecats pel cal que ha implicat vàries coses. guns temes importants. Un exem- FEDER i un Pla de Foment del Tu- D’entrada, ens hem quedat sense ple seria el cas de la intenció de risme i portàvem el ròssec de deure els ingressos que venien d’aquest suprimir una línia de Grau Superior dos anys de pagues extres al perso- equipament. Al mateix temps, però, de l’Institut de Solsona que, a més nal. Vam haver de fer molts esfor- hem pogut reduir l’entrada dels del treball ingent que va fer la co- ços i ajustaments perquè en alguna residus que provenien de fora de la munitat educativa local, el fet que el ocasió ens preocupava fins i tot no comarca i, per tant, allargar la vida David Rodríguez fos diputat al Par- poder pagar les nòmines, però ara útil de l’abocador. lament, també va ser clau per po- hem aconseguit posar el compta- der-la mantenir. dor a zero i garantir que una situació > Què creus que ha suposat per la així no es repetirà. A partir d’aquí és ciutadania de la comarca el canvi de > Quines accions us han quedat quan podrem començar a recollir els color polític? per fer? Quins són els objectius del fruits de la feina que hem fet. Penso que el que més es pot ha- Consell Comarcal de cara al futur ver percebut és el canvi en la mane- immediat segons el teu parer? > Durant aquest mandat s’ha po- ra de fer i governar, molt més prò- Fins ara hem posat les bases de gut fer molta feina? Quines són les xima i accessible. El fet principal és la nova manera de governar i par- accions que més destacaries? que ens basem amb els criteris d’un tir d’aquí, ara, el que ens cal fer És impossible resumir la feina que govern d’esquerres que prioritza la és desenvolupar el Pla Estratègic hem fet, molta de la qual no es nota igualtat, l’equitat i, en definitiva, les Comarcal que hem fet entre tots. perquè ens hem dedicat a resoldre persones per sobre de tot. Per això en la pròxima legislatura, situacions de crisi. Si hem de des- si som al govern, prioritzarem els tacar alguna cosa, però, és el canvi > El fet que l’alcalde de Solsona temes que han sortit del procés de de model de gestió a través de la hagi estat diputat al Parlament ha governança participativa com l’im- governança participativa. Un siste- implicat alguna cosa per aquesta puls als productes locals i comerç ma que requereix molt més temps i entitat? de proximitat o millorar el Centre esforç, però que permet que tots els Ha estat clau no només per la co- Sanitari amb un nou model de ges- municipis tinguin l’oportunitat de marca sinó també per Solsona, per- tió i finançament.

Fotografies de Xavier Solé