Balanç De Mandat Al Govern Del Consell Comarcal Del Solsonès

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Balanç De Mandat Al Govern Del Consell Comarcal Del Solsonès BALANÇ DE MANDAT AL GOVERN DEL CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Editat i finançat per GRUP COMARCAL D’ELECTORS INDEPENDENTS ↑ Equip de govern sortint de les eleccions municipals de 2015 Balanç de mandat Aquest ha estat el primer mandat d’ERC, amb el suport dels Electors Independents, al capdavant del Consell Comarcal des del moment de la seva creació. Això va obrir la porta al fet de poder demostrar que una altra manera de governar era possible. Durant el 2016 i 2017 es van visitar tots els munici- pis per recollir propostes i es van endegar taules de treball L’entrada del més específiques agrupades per temàtiques. Tot plegat ha permès que, durant el 2018 s’hagin pogut presentar els pro- nou govern grames sorgits del recull de propostes i s’hagi iniciat el que ha permès es coneix com a governança participada. La prioritat han estat les persones i la seva qualitat de vida. impulsar un Per aquesta raó ens hem esmerçat a acostar alguns serveis nou model de sanitaris per evitar desplaçaments de la ciutadania a Man- resa i, entre altres coses, garantir, potenciar i augmentar els governança serveis socials per a tots els col·lectius. També hem treballat per optimitzar els costos estructurals i molt més de plantilla del mateix Consell, precisament per garantir la directa i qualitat i la coherència dels llocs de treball, motiu pel qual s’ha iniciat una RLT (Relació de Llocs de Treball). propera Tenim el convenciment que la transparència comunicativa és clau per acostar el Consell Comarcal a la ciutadania. Volem que tots els veïns i veïnes coneguin els serveis que els podem oferir perquè l’objectiu final sempre és el mateix: millorar la qualitat de vida de la gent del Solsonès. És per aquesta raó que hem començat a retransmetre els plens i ens hem intro- duït a les xarxes socials per tal de poder explicar i interactuar amb tothom. ↓ Equip de govern actual Serveis a les persones Treballem per acostar els serveis al territori Un dels principals objectius del nou govern ha estat acos- tar els serveis sanitaris a la ciutadania. Per aquesta raó hem buscat els mecanismes necessaris per adquirir nous aparells i signar convenis amb empreses sanitàries amb Ja no cal anar la intenció d’evitar que la ciutadania s’hagi de desplaçar a Manresa. Un exemple d’aquests són l’adquisició del holter a Manresa cardíac i l’acord amb l’empresa que fa el control dels apa- per fer-se rells i l’oxigenoteràpia domiciliària. les proves També s’ha aprofitat per posar al dia el Centre Sanitari fent, entre altres coses, les auditories de protecció de dades que a través demana la llei o millorar i externalitzar els aparells d’ús del holter dels professionals, com per exemple el pulsioxímetre. cardíac Pensem en la diversitat Des del Consell s’ha creat el SAI (Servei d’Atenció Integral). Es tracta d’un servei de qualitat i de proximitat adreçat a les persones LGBTIQ+ i a les seves famílies que necessitin in- formació, assessorament o acompanyament, o bé que hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. El SAI també promou la sensibilització i ofereix informació a persones i entitats per tal de mostrar la diversitat d’orienta- ció sexual i d’identitat de gènere i prevenir LGBTIfòbia. Durant el primer any, s’està presentant el servei a les institu- cions i altres ens, a banda que s’estan duent a terme les ac- tivitats de sensibilització que han de permetre donar a conèi- xer el servei. En aquests moments s’està realitzant la segona ↑ La millora contínua dels serveis sanitaris és la nostra prioritat fase de la diagnosi. Estrenem oficina jove ↓ L’Oficina Jove del Solsonès està al servei de la ciutadania des de finals de 2018 Per donar resposta a una necessitat explícita dels joves de la comarca, a finals del 2018 va entrar en funcionament l’Ofici- na Jove del Solsonès. Un espai que ofereix assessorament i orientació en àmbits que van des de la salut a l’educació passant per la participació, l’habitatge, el treball, la mobili- tat internacional, l’oci i el lleure. A banda d’unificar el servei, un altre dels objectius és propiciar el treball en xarxa entre la Generalitat, el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Solsona, els agents i les entitats comarcals que treballen amb joves. Millora de l’atenció a les persones Des que el nou govern va prendre visquin soles, puguin seguir vivint a feta per l’equip dels Serveis Soci- possessió del càrrec, una de les casa seva, retardant el màxim pos- als en la coordinació d’una gran principals prioritats ha estat el ser- sible l’entrada a les residències. quantitat d’ajuts per a persones vei a les persones. Per aquesta raó També han estat claus en el go- amb dificultats i risc d’exclusió s’ha ampliat l’equip de serveis soci- vern, l’atenció a la infància i l’ado- social juntament amb les entitats als i s’han implementat i potenciat lescència. La creació del protocol socials, que fan possible activitats iniciatives per a la gent gran, com necessari per a la intervenció en com el rebost solidari, els ajuts l’atenció a persones majors de 80 xarxa de les situacions de risc i/o d’emergència social, l’atenció di- anys o la campanya “Tracta’m bé” maltractaments, n’ha estat un recta a persones amb discapacitat. per a la prevenció dels maltracta- clar exemple. També s’ha aconseguit substituir ments cap a aquest col·lectiu. Ac- Estem molt satisfets del SIAD la furgoneta del transport adaptat tualment, però, s’està endegant un (Servei d’Informació i Atenció a per una de nova, gràcies a un pro- nou projecte que pretén, a través les Dones) amb 108 dones ateses jecte treballat conjuntament amb de les noves tecnologies, afavorir i 348 atencions realitzades aquest la Fundació Volem Feina i finançat el fet que les persones grans que 2018. També cal remarcar la feina per “La Caixa”. ANY 2015 ANY 2016 ANY 2017 ANY 2018 Serveis atesos Serveis atesos Serveis atesos Serveis atesos 3.242 3.344 3.384 3.702 Equip de Serveis Socials Equip de Serveis Socials Bàsics: Equip de Serveis Socials Bàsics: Equip de Serveis Socials Bàsics: Bàsics: 2.412 persones 2311 persones 2.260 persones 2.392 persones (18% de la població del Solsonès) Servei d’Ajuda a Domicili: Servei d’Ajuda a Domicili: Servei d’Ajuda a Domicili: Servei d’Ajuda a Domicili: 615 persones 600 persones 660 persones 533 persones Servei de Teleassistència: Servei de Teleassistència: Servei de Teleassistència: 162 persones 178 persones 208 persones Servei de Teleassistència: 152 persones Servei T’acompanyem: Servei T’acompanyem: Servei T’acompanyem: 110 persones (408 viatges) 152 persones (523 viatges) 170 persones (601 viatges) Servei T’acompanyem: 95 persones (470 viatges) El Sis Solsona: 120 infants El Sis Solsona: 151 infants El Sis Solsona: 208 infants El Sis Solsona: El sis Sant Llorenç de Morunys: El sis Sant Llorenç de Morunys: El sis Sant Llorenç de Morunys: 50 infants 26 menors durant el curs escolar 43 menors durant el curs escolar 64 menors durant el curs escolar Foment de l’Esport Revalorem la Cultura El Consell continua treballant per al foment de l’es- En aquest mandat hem treballat per revalorar la cul- port amb la gestió completa de tres lligues i l’orga- tura i, sobretot, acompanyar i ajudar a les entitats que nització de diferents tornejos. Des del Consell també la fan possible, per exemple, Òmnium Cultural en el s’organitza i es coordina el sistema logístic del trans- cas de les jornades de Sant Galderic. En la mateixa lí- port entre escoles i transportistes de l’Esport blanc, nia, s’han organitzat esdeveniments com el Cicle Tre- que es coorganitza amb el Consell Esportiu. sors o, l’acabat de crear, Premi Solsonès, integrant-hi també la participació ciutadana. En aquesta legislatu- LLIGA DE LLIGA BITLLES LLIGA DE ra, a més, des del Consell hem reforçat el personal de FUTBOL SALA CATALANES TRET AL PLAT la biblioteca comarcal potenciant, sobretot, el servei a Sant Llorenç de Morunys i la Vall de Lord per tal d’in- 230 jugadors 100 jugadors/es 46 tiradors corporar-lo a la xarxa de biblioteques. Mitjançant la línia d’ajuts s’han finançat fins a 116 15 equips 9 equips 8 equips activitats de diverses entitats, escoles, AMPES, ajuntaments i particulars. Més i millors comunicacions La millora de les comunicacions al territori, ha a mercat, i el retorna a casa seva. estat un tema destacat, i ja al 2015 es va crear el A més a més, el 2016 s’aconseguí que la Genera- “Transport a la demanda”, consistent en set línies litat de Catalunya incorporés sis nous serveis se- que uneixen diferents punts de la comarca amb midirectes entre Solsona i Barcelona, i un abona- Solsona, on un vehicle de transport públic apropa ment per igualar al màxim possible, els preus a la aquell que ho desitgi, tots els divendres a Solsona, integració tarifària. Activitat Econòmica Impulsem l’Economia Durant aquests quatre anys s’ha S’han desenvolupat diversos pro- ballaven al mercat laboral. treballat en diversos projectes de grames donant la possibilitat a S’ha assessorat en la creació de formació, assessorament, mediació desenes de persones d’entrar al 75 empreses, 320 persones han per accés al finançament i, des del mercat laboral. Entre ells, hi ha ha- rebut formació, s’han generat 71 2018, el Consell Comarcal s’ha con- gut programes com, l’“Integrals” i llocs nous de treball amb con- vertit en un nou Punt Empresa jun- el “Singulars” que han fomentat la tractes d’entre 1 any i 6 mesos, tament amb l’Agència de Desenvolu- incorporació de més d’una vintena i 10 llocs més de joves en pràcti- pament Local de Solsona i Cardona.
Recommended publications
  • Original Compilation of Historical Data On
    Original Neurosciences and History 2019; 7(1): 1-14 Compilation of historical data on healthcare at Vall d’Hebron: first patient with stroke attended in 1607 O. de Fàbregues-Boixar Neurologist. Head of the Parkinson’ s disease and other movement disorders unit, Department of Neurology, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona, Spain. Doctor of neuroscience. Associate director of the Museo Archivo Histórico of the Spanish Society of Neurology. ABSTRACT Introduction. This article describes various historical aspects of healthcare at Hospital Universitari Vall d’Hebron. Methods. Documentation was collected and reviewed from the historical archive of the city of Barcelona, the archives of the Diocese of Barcelona, and the historical archive of the Centre Excursionista de Catalunya, the manuscripts section of the Biblioteca de Catalunya, and the literature on the Hieronymite monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron and Hospital Vall d’Hebron. Data of healthcare and neurological interest were collected. Results. Today’ s Hospital Vall d’Hebron stands on the site of a farm that belonged to the royal monastery of Saint Jerome in Vall d’Hebron. The monastery, of which only traces remain today, had an infirmary, pharmacy, hostelry, and a hospital for the poor, and provided healthcare to Hieronymite monks, guests, pilgrims, and poor people from the time of its foundation (1393) to its secularisation (1835). The monastery was used as a lazaretto during the yellow fever and cholera epidemics in Barcelona, in 1821 and 1834, respectively. The 1903 urban plan for greater Barcelona allocated the area for the “placement of a hospital.” The fact that the land was owned by the state and the site’ s salutary characteristics made it ideal for the construction of a large healthcare complex outside of the city centre: the Residencia Sanitaria Francisco Franco (1955).
    [Show full text]
  • El Poblat Ibèric Del Castellvell (Olius, Solsonès): Reexcavació Noranta-Tres Anys Després
    El poblat ibèric del Castellvell (Olius, Solsonès): reexcavació noranta-tres anys després RAMON CARDONA DAVID ASENSIO JORDI MORER JOSEP POU VallÈS 1. Joan Serra i Vilaró agafa el pic i la pala El gener de 1919 Joan Serra i Vilaró signa la memòria dels treballs realitzats a les excavacions del poblat ibèric del Castellvell (Olius, Solsonès). Aquest treball es publicà l’any següent a Madrid de la mà de la Junta Superior de Excavaciones y Antigüedades. En aquesta època ja no és bona la relació del sacerdot cardoní amb Bosch Gimpera i la Universitat de Barcelona. Les crítiques que rebia sobre les seves teories del megalitisme, amb la diferenciació entre un megalitisme propi de l’Edat dels Metalls i un megalitisme neolític a partir de les dades empíriques, el va fer desdir de publicar la seva obra cabdal Civilització megalítica a Catalunya a l’Institut d’Estudis Catalans per publicar-la anys després al Museu de Solsona, i també El vas campaniforme i les coves sepulcrals eneolítiques. Aquest eclesiàstic i arqueòleg, anomenat despectivament per Bosch Gim- pera murri clerigus solsonensis, va ser nomenat pel bisbe Lluís Amigó el 1905, només amb vint-i-sis anys, conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, creat el 1896 pel Bisbe Dr. Ramon Riu i Cabanes sota el nom de Musaeum Archaeologicum Dioecesanum de Solsona. L’impuls de Serra Vilaró va consistir en crear la secció de prehistòria del Museu amb milers d’objectes que ell mateix excava arreu del bisbat entre 1915 i 1925. El 1925 és cridat a Tarragona pel cardenal Vidal i Barraquer.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària Del Ple Del Consell Comarcal Del Solsonès
    ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DEL CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Identificació de la sessió Núm. 321 Caràcter: ordinari Data: 26 de setembre de 2019 Horari: 18,00 hores a 19,40 hores Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès Hi assisteixen: Sara Alarcón i Postils, presidenta Ramon Costa Guinó, vicepresident primer Marc Casabosch Estévez, vicepresident segon Xavier Bertolín Oriol Ignasi Campà Ferrer Dolors Caelles Colell Joan Codina Vila Ferran Ginestà Vila Mercè Ibran del Junco Isabel Pérez i Martínez Manel Alòs Creus Gerard Bajona Masanes Josep M. Casafont Augé Montserrat Giralt Casajuana M. Claustre Sunyer Cantons Xavier Vilalta Isanta Joan Solà Bosch Marià Torra Montraveta Òscar García Companys També hi son presents: Marc Carrera Massana, gerent Joan Merino i Delgado, interventor Candi Pujol i Coromines, secretari Desenvolupament de la sessió Obert l’acte per la presidenta, es proposa la inclusió, amb caràcter d’urgència, del punt que porta per títol: “Aprovació de la moció de suport a totes les detingudes el 23 de setembre”, urgència motivada pel fet que es tracta d’un fet sobrevingut i que, dita 1 aprovació, no pot ser demorada per una sessió posterior. Tot seguit es procedeix a tractar els punts de l’ordre del dia. 1. Aprovació de les actes de les sessions anteriors. Es dóna compte de les actes de les sessions anteriors, de data 8 i 17 de juliol, les quals són aprovades per unanimitat. 2. Nomenament de la resta de representants en òrgans col·legiats competència del Ple. Completant l’acord adoptat pel Ple del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de 17 de juliol de 2019; a proposta de la presidenta, i per unanimitat dels membres presents, s’acorda aprovar el nomenament de la resta de representants en òrgans col·legiats competència del Ple, segons es disposa a continuació i d’acord amb la moció tramesa als membres i alguna modificació manifestada en la mateixa sessió plenària: 1.
    [Show full text]
  • Grado De Importancia 2
    Encuesta de Ocupación Hotelera 2010 Metodología INE. Instuto Nacional de Estadística 1 Índice 1. Presentación 2. Objetivos 3. Unidad estadística 4. Definiciones 5. Marco de la encuesta y diseño muestral 6. Estimadores 7. Recogida de la información 8. Difusión de la información INE. Instuto Nacional de Estadística 2 1. Presentación En esta publicación se presentan los resultados correspondientes a la Encuesta de Ocupación Hotelera (antigua Encuesta de Movimiento de Viajeros en Establecimientos Hoteleros). En los datos facilitados se refleja la doble vertiente que se considera en el estudio del turismo: del lado de la demanda, se ofrece información sobre viajeros, pernoctaciones y estancia media distribuidos por país de residencia de los viajeros y categoría de los establecimientos que ocupan o por Comunidad Autónoma de procedencia en el caso de los viajeros españoles; del lado de la oferta se proporciona el número de establecimientos abiertos estimados, plazas estimadas, grados de ocupación e información sobre el empleo en el sector, según la categoría del establecimiento. Esta información se ofrece mensualmente, a nivel nacional, de comunidad autónoma, provincial, de zona turística y de punto turístico. El Instituto Nacional de Estadística agradece a los Gerentes y Propietarios de los Establecimientos Hoteleros la ayuda prestada, ya que sin ella no hubiera podido realizarse esta publicación. INE. Instuto Nacional de Estadística 3 2. Objetivos El objetivo principal de la Encuesta de Ocupación Hotelera es conocer el comporta- miento de una serie de variables que permitan describir las características funda- mentales del sector hotelero. INE. Instuto Nacional de Estadística 4 3. Unidad estadística Esta encuesta tiene carácter mensual y los datos van referidos a la actividad desarro- llada por los establecimientos hoteleros situados en el territorio nacional.
    [Show full text]
  • Coeficients Correctors Dels Valors Cadastrals
    COEFICIENTS CORRECTORS DELS VALORS CADASTRALS. DEMARCACIÓ DE LLEIDA codi ine Municipi coeficient any revisió (vegeu observacions) 25001 Abella de la Conca 2,60 1994 25002 Àger 2,95 25003 Agramunt 1,35 2007 25038 Aitona 3,30 25004 Alamús, els 3,15 25005 Alàs i Cerc 2,60 1994 25006 Albagés, l' 2,80 25007 Albatàrrec 4,20 25008 Albesa 3,25 25009 Albi, l' 3,30 25010 Alcanó 3,00 25011 Alcarràs 1,35 2007 25012 Alcoletge 4,20 25013 Alfarràs 3,60 25014 Alfés 3,30 25015 Algerri 2,90 25016 Alguaire 3,40 25017 Alins 2,80 1994 25019 Almacelles 1,35 2009 25020 Almatret 3,00 25021 Almenar 3,60 25022 Alòs de Balaguer 2,90 25023 Alpicat 3,10 1996 25024 Alt Àneu 2,80 2002 25027 Anglesola 2,90 25029 Arbeca 3,25 25031 Arres 1,35 2007 25032 Arsèguel 2,60 1994 25033 Artesa de Lleida 3,30 25034 Artesa de Segre 1,35 2007 25036 Aspa 3,00 25037 Avellanes i Santa Linya, les 2,90 25039 Baix Pallars 3,55 25040 Balaguer 3,10 1997 25041 Barbens 3,60 25042 Baronia de Rialb, la 2,60 1994 25044 Bassella 2,40 1994 25045 Bausen 1,35 2007 25046 Belianes 2,70 25170 Bellaguarda 2,80 25047 Bellcaire d'Urgell 3,25 25048 Bell-lloc d'Urgell 1,35 2009 25049 Bellmunt d'Urgell 2,95 25050 Bellpuig 3,95 25051 Bellver de Cerdanya 4,80 25052 Bellvís 2,95 25053 Benavent de Segrià 1,35 2007 25055 Biosca 2,50 25057 Bòrdes, es 1,35 2007 17 COEFICIENTS CORRECTORS DELS VALORS CADASTRALS.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Sin Título-11
    URTX D E VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon Cardona i Colell 7 DE VIES ANTIGUES A CAMINS RALS Ramon 1. INTRODUCCIÓ configurada abans de la guerra civil 3. Per tant Cardona i Colell veiem com el record dels camins de sempre L'actual xarxa viària del Solsonès, a l'igual que difícilment pot haver quedat esborrat. Arqueòleg. la d'altres comarques, és molt recent. Els tes- Responsable de la timonis orals que ens parlen dels antics ca- Aquests darrers anys hem tingut l'oportunitat Secció d'Arqueologia mins, de les carrerades i fires de bestiar, la d'investigar amb profunditat dins de la Secció del Centre d'Estudis cartografia, la toponímia, les diverses notícies d'Arqueologia del Centre d'Estudis Lacetans Lacetans de Solsona històriques ens poden donar informació enca- de Solsona alguns dels camins de la zona oest ra dels camins de tota la vida, que reculen fins de la comarca. Això ha estat possible gràcies al món medieval i alguns fins a la prehistòria. als treballs arqueològis que s'estan duent a En una comarca on les comunicacions sem- terme des del 1996 al jaciment del Camp dels pre han estat difícils i on han estat sempre de Moros de la Codina (Pinell), des del 1997 al l'interès comú conservar els camins per les jaciment ibèric de Sant Esteve d'Olius, i també mateixes condicions del terreny, el seu traçat a recents prospeccions arqueològiques en ha patit poques variacions d'importància al llarg obres de millora i adequació de carreteres, de la història. Considerant a més l'estudi de sobretot en el cas de la nova carretera que certs paràmetres damunt el territori com són, comunicarà Solsona i Biosca, tram 9+084 a nuclis de població, matèries primeres, límits 23+500.
    [Show full text]
  • Ma Aste Er T Thes
    MASTER THESIS TITLE: Planning optimization software tool for DVB-T and DVB-T2 MASTER DEGREE: Master in Science in Telecommunication Engineering & Management AUTHORS: María Lema Rosas, Evelyn Torras López DIRECTORS: Silvia Ruiz Boqué, Mario García Lozano DATE: June 25 th 2010 TIitle: Planning optimization software tool for DVB-T and DVB-T2 Authors: María Lema Rosas, Evelyn Torras López Directors: Silvia Ruiz Boqué, Mario García Lozano Date: June 25 th 2010 Overview Nowadays the implementation of the Digital Terrestrial Television network is an actual fact in the Spanish territory. Its development is crucial for the digital transition in those countries which mainly depend on terrestrial networks for the reception of multimedia contents. With the aim of giving to the users a high quality signal but with the minimum cost for the operator, it arises the necessity of an optimization of the transmission network. In this way, there are variables that can be modified to obtain this goal, some of them are uncontrollable by the operators and the others are susceptible of optimization. In this last group, it can be found the static internal delays of the transmitters which are of special interest because changes can be done with cost zero. The main objective of this project is the design and implementation of a planning optimization software tool that adjusts the internal static delay in transmitters of a digital broadcasting network. The final objective is to minimize the self-interfered areas and obtain the correspondent increase in coverage. The planning optimization software tool makes use of a metaheuristic algorithm and can obtain different layers of study with its corresponding results.
    [Show full text]
  • Electrificació I Coneixement Del Territori
    105 Electrificació i coneixement del territori Carme Montaner i Garcia* A principis del segle XX l’electrificació a Catalunya va tenir un impacte territo- rial molt gran. Les capçaleres i els grans cabals dels rius estaven molt allunyats de Barcelona, però això no va ser cap impediment per bastir-hi obres de gran abast per obtenir una gran capacitat energètica. En pocs anys es va dur a terme una transformació del paisatge mai vista, en indrets que fins aquell moment eren pràcticament desconeguts. I per dur-ho a terme s’hi van esmerçar tots els recursos necessaris, començant per la realització d’estudis detallats i d’amida- ments de terres i aigües sovint en paratges on era la primera vegada que s’hi duien a terme treballs d’aquestes característiques. Tant és així que l’electrifica- ció va suposar un salt molt notable pel que fa al coneixement científic del terri- tori de Catalunya. Aprofitar els rius per produir electricitat passa forçosament per tenir un bon coneixement del territori. Projectar i executar l’explotació del tram d’un riu sig- nifica disposar de sèries de dades sobre el seu cabal, la seva estacionalitat i el règim de pluges; tenir dibuixada la topografia del terreny per conèixer amb detall els desnivells, les conques d’inundació o la fondària dels estanys i aconse- guir una descripció detallada de la resistència i la permeabilitat del subsòl afec- tat per les obres. A finals del segle XIX, quan es va resoldre el transport de l’electricitat a llar- ga distància, l’aprofitament de l’aigua com a font energètica va fer girar els ulls cap a indrets cada cop més allunyats dels centres fabrils i dels usuaris.
    [Show full text]
  • Segarra Segrià Garrigues Pla D´Urgell Urgell Noguera
    BAUSEN CANEJAN LES BOSSÒST ARRES VAL VILAMÓS D´ARAN ES BÒRDES VIELHA ALT ÀNEU NAUT ARAN LLADORRE ESTERRI D´ANEU LA GUINGUETA ESTERRI DE CARDÓS ALTA D´ÀNEU ESPOT LA VALL RIBAGORÇA DE CARDÓS ALINS LA VALL DE BOÍ PALLARS SOBIRÀ BARRUERA TÍRVIA LLAVORSÍ VILALLER FARRERA EL PONT DE SUERT LA TORRE RIALP DE CABDELLA LES VALLS DE VALIRA SORT MONTFERRER I CASTELLBÓ SARROCA DE BELLERA ESTAMARIU EL PONT LA SEU DE BAR SORIGUERA D´URGELL ARSÈGUEL SENTERADA BAIX PALLARS ALÀS I CERC CAVA LES VALLS D´AGUILAR RIBERA D´URGELLET LA POBLA DE SEGUR ALT URGELL PALLARS JOSA I TUIXÉN JUSSÀ CONCA DE DALT CABÓ LA VANSA I FÓRNOLS ORGANYA SALÀS DE PALLARS FÍGOLS I ALINYÀ TALARN ALBELLA TREMP DE LA CONCA LA COLOMA COLL DE NARGÓ I LA PEDRA GAVET DE LA CONCA GUIXERS CASTELL DE MUR ST. LLORENYS DE MORUNYS SANT ESTEVE ISONA I CONCA DELLÀ DE LA SARGA ODÈN LLIMIANA PERAMOLA SOLSONÈS OLIANA LA BARONIA DE RIALB LLADURS BASSELLA CASTELLAR ÀGER DE LA RIBERA VILANOVA SOLSONA OLIUS DE MEIÀ TIURANA NAVÉS LES AVELLANES PINELL I STA LINYA DE SOLSONÈS ALÒS RINER DE BALAGUER LLOBERA PONS VILANOVA OS DE BALAGUER ARTESA DE SEGRE DE L´AGUDA CLARIANA NOGUERA DE CARDENER FORADADA CAMARASA OLIOLA IVARS SANAÜJA DE NOGUERA CUBELLS CASTELLÓ SEGARRA ALFARRÀS CABANABONA DE FARFANYA BIOSCA TORREFETA PREIXENS I FLOREJACS PINÓS MONTGAI ALGERRI LA SENTIU DE SIÓ TORÀ BELLMUNT D´URGELL AGRAMUNT MASSOTERES ALMENAR BALAGUER LA MOLSOSA GUISSONA BELLCAIRE D´URGELL PUIGVERD ALBESA D´AGRAMUNT LA PORTELLA VALLFOGONA PENELLES IVORRA MENÀRGUENS ALMACELLES ALGUAIRE DE BALAGUER OSSÓ DE SIÓ CASTELLSERÀ SANT
    [Show full text]
  • Fosses Comunes De La Guerra Civil Al Solsonès. Resultats De La Recerca
    Fosses comunes de la guerra civil al Solsonès. Resultats de la recerca. ROSER GRAU I LLUCIÀ ESTHER MIRALLES I HENARES Introducció La recerca de les fosses comunes del Solsonès és la darrera fase d’un projecte més ampli: el cens de morts de la guerra i la postguerra a la comarca1, que ha estat un procés d’investigació llarg en què s’hi han implicat diverses persones bàsicament en dos períodes: el primer, als anys 80 en el marc de la recerca impulsada a les comarques catalanes per Albert Manent2 i, a partir del 2005, amb l’empenta definitiva del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i el decisiu suport institucional i financer a les activitats de recuperació de la Memòria Històrica del Memorial Democràtic3. En la recerca dels morts de la guerra, les fosses eren la darrera frontera, la més inexpugnable. Si determinar amb exactitud les circumstàncies de la mort d’una persona d’identitat coneguda i defunció registrada era complicat, fer-ho per a persones que han mort, tot sovint, de forma anònima a causa de ferides, malalties o d’epidèmies, assassinades en fosques circumstàncies a la rereguarda, mortes dins la violència de la batalla o, 1 Veure els dos articles dedicats a aquest tema: - MIRALLES, E., GUIXÉ, J. “Víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès (1936-1954)”. A: Oppidum núm. 6. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, 2008. - MIRALLES, E., GUIXÉ, J. “Víctimes de la guerra civil i el franquisme al Solsonès II”. A: Oppidum núm. 7. Solsona: Arxiu Comarcal del Solsonès, Centre d’Estudis Lacetans, 2009.
    [Show full text]
  • Municipis En Nivell 3 Del Pla Alfa
    Municipis en Nivell 3 del Pla Alfa Aquest llistat entra en vigor dia 11/08/2021 a les 00:00 hores la Torre de Claramunt Masquefa Alt Camp Òdena Aiguamúrcia Orpí Montferri Piera Querol Rubió Rodonyà Sant Martí de Tous Vila-rodona Sant Pere Sallavinera Alt Penedès Santa Margarida de Montbui Avinyonet del Penedès Santa Maria de Miralles Castellet i la Gornal Vallbona d'Anoia Castellví de la Marca Veciana Font-rubí Vilanova del Camí Gelida Bages Mediona Aguilar de Segarra Olèrdola Artés Olesa de Bonesvalls Avinyó Pontons Balsareny Sant Llorenç d'Hortons Callús Sant Martí Sarroca Cardona Sant Pere de Riudebitlles Castellbell i el Vilar Sant Quintí de Mediona Castellfollit del Boix Sant Sadurní d'Anoia Castellgalí Santa Margarida i els Monjos Castellnou de Bages Subirats el Pont de Vilomara i Rocafort Torrelavit Fonollosa Torrelles de Foix Gaià Alt Urgell Manresa Bassella Marganell Cabó Monistrol de Montserrat Coll de Nargó Mura Fígols i Alinyà Navarcles Oliana Navàs Organyà Rajadell Peramola Sallent Anoia Sant Feliu Sasserra Argençola Sant Fruitós de Bages Bellprat Sant Joan de Vilatorrada Cabrera d'Anoia Sant Mateu de Bages Capellades Sant Salvador de Guardiola Carme Sant Vicenç de Castellet Castellolí Santpedor Copons Súria el Bruc Talamanca els Hostalets de Pierola Baix Llobregat els Prats de Rei Abrera Jorba Begues la Llacuna Castelldefels la Pobla de Claramunt Castellví de Rosanes Finca Torreferrussa Carretera B-140 de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda, km 4.5 08130 Santa Perpètua de Mogoda Tel 93 574 00 36 Fax 93 574 16 95 Municipis
    [Show full text]