Ruta-Cardener-Desple
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
El terme municipal de Clariana de Cardener es troba bàsicament a la vall mitjana del riu Cardener. És per aquest motiu, doncs, que orogràficament ens trobem en una sèrie de terrenys emboscats in- clinats cap al curs d’aquest riu, així com cap al riu Negre i la rasa d’Anglarill per la banda de contac te amb Riner i Cardona, centrat per un altiplà. Paisatgísticament el terme és do minat per les pinedes i els con reus de cereals, conformant un mosaic agroforestal amb interes sants clapes de bosc de ribera se guint els principals cursos fluvials L’entorn del Cardener (2) Clariana del Cardener del Baix Solsonès que en solquen profundament l’orografia, amb el Cardener al capdavant. Superfície: 40,78 km2 Altitud: Clariana: 505m / Sant Just Joval: 724m Bàsicament es tracta d’un terme de població Habitants: 145 (2017) disseminada que viu, principalment, en masies Densitat de població: 3,56 hab/km2 aïllades. No obstant, té algunes entitats destaca- (1) LA RUTA de Natura del Solsonès també explicarà quina des d’origen bàsicament parroquial, com serien flora i fauna podem trobar al boscos que envolten Clariana prové de l’antropònim llatí Clarus o Clarianus. Clariana (que dóna nom al municipi i en fa de L’inici de la ruta començarà a la presa del pantà la mina. Seguidament, hi haurà un esmorzar amb Per la seva banda, Cardener prové del llatí cardasina- centre administratiu), Sant Ponç, Sant Just i Joval de Sant Ponç on membres del Grup Natura del productes del territori. Després els participants rium, en referir-se a un “card”. i Hortoneda. Solsonès (GNS) realitzaran una observació d’ocells. ens desplaçarem fins a Canet on el Jaume Fons, veí A continuació, el Josep Biosca, col·laborador del del municipi, realitzarà una visita guiada al Molí de Museu de Geologia Valentí Masachs de Manresa Canet i altre cop el GNS posarà en valor els boscos i col·laborador també habitual del GNS farà una de ribera que trobem a la llera del riu Cardener a (3) Les pinedes mediterrànies de pi blanc Són boscos on a la tardor si la meteorologia breu descripció de la geologia de la zona i una vi- través d’un petit recorregut fins a la resclosa de acompanya s’hi poden trobar moltes varietats sita guiada a la Mina d’aram de Can Cogul. El Grup Canet. Les pinedes de pi blanc són formacions termòfiles de bolets, que no són res més que les estructu- que es troben en algunes de les àrees més càlides res reproductores dels fongs que amb les seves amb marcat caràcter mediterrani. El pi blanc es hifes o filaments s’associen amb les arrels dels caracteritza per tenir un tronc central poc rectilini, pins per formar les micorizes, unes estructures una escorça grisenca, un gran brancatge i una gran que augmenten la superfície de captació d’aigua quantitat de pinyes a les branques i la capçada, de i sals minerals de les plantes i permeten al fong 5 a 12 cm de longitud amb peduncle. Tenen una obtindre altres nutrients de la planta. Llavors gran capacitat de colonització i regeneració d’àrees es quan s’omplen de boletaires a la recerca de cremades de les zones més meridionals. Formen pinetells i fredolics. Aquests boscos de creixement petites masses forestals entre alzines, roures i ràpid i que han estat explotats per la mà de l’home pinasses. El sotabosc es ric en matolls i espècies permeten observar també els canvis del paisat- vegetals que els agrada el sol (heliòfils) com el ge per l’acció humana o els incendis forestals, i garric, el romaní, el llentiscle, l’aladern, el càdec o descobrir-hi antics camins o parets de feixes velles el lligabosc mediterrani. anteriorment conreades. (4) El Cardener (5) Els boscos de ribera fertilitat, ha estat molt explotat per l’home des de temps immemorials i, per aquest motiu, costa El riu cardener travessa el Solsonès de dalt a baix Els boscos de ribera són boscos caducifolis que trobar retalls de bosc prou madurs per ser consi- per la part occidental. Neix a La Coma i la Pedra, creixen a banda i banda dels cursos fluvials derats repre sentatius de la vegetació poten cial. a les fonts del Cardener, i recull les aigües de les sobre sòls que, a partir d’una certa pro funditat, De fet, als dominis del bosc de ribera és freqüent serres del Port del Compte, del Verd, d’Ensija i del acostumen a estar ama rats d’aigua provinent del trobar-hi arbres forans plantats per l’home amb Pedraforca. En el seu recorregut, el Cardener es riu o to rrent veí (aigua freàtica). A l’àrea medite- la intenció d’aprofitar-ne la fusta, que es distin- topa amb dos embassaments: el de la Llosa del rrània i submediterrània són els més productius geixen fàcilment per la seva alienació. Els boscos Cavall (als municipis de Guixers, Navès i una petita perquè ra rament els falta l’aigua, el princi pal de ribera són ecosis temes molt rics en aliments, part de Sant Llorenç de Morunys), i el de Sant Ponç factor limitador del creixement de la vegetació en amb abundància de fruits i d’inverte brats. Malgrat (situat a Olius, Clariana del Cardener – on hi ha la aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa que acostumen a ser d’extensió reduïda, presenten presa- i Navès). L’embassament de Sant Ponç és en nutrients minerals que acostu ma a caracterit- dife rents estrats i bandes de vegetació i, a més, una de les zones més interessants a nivell natural, zar els sòls formats a partir de sediments portats tenen l’aigua ben a la vora. Tot això els converteix amb multitud d’espècies al llarg de l’any, algunes per les aigües fluvials (al·luvions), no és d’estranyar en petits oasis, sovint enmig de zones forta ment de pas i d’altres només a l’hivern o en època de que les alberedes, els boscos que corresponen a la transformades, fonamentals per a molts animals, cria. Cal dir que les zones humides són un dels hà- major part de les ribes amb sòls profunds dels rius especialment per a les aus. De fet, els boscos de bitats mes vulnerables però dels més rics en espè- i rieres del Sol sonès, puguin superar fàcilment els ribera són els hàbitats amb una major diversitat cies i importants pel seu valor ecològic. A l’altura 20 metres d’alçària. La vegetació dels boscos de d’aus a tot Europa i les densitats poden arribar a de Flotats, sota el castell de Clariana, el Cardener ribera està adap tada a les inundacions periòdi- ser de 50 ocells per hectàrea. S’hi po den trobar rep les aigües del Riu Negre, principal afluent ques que eventualment poden tombar o arrancar espècies de vertebrats típiques de les zones humi- que transcorre pel municipi. A Clariana hi trobem arbres i arbustos. La major part dels boscos de des i dels ecosistemes fluvials, i també d’altres, no també un seguit de torrents que desemboquen al ner finalitza el seu Curs en unir-se al Llobregat. Ribe ra del Solsonès són pollancredes i alberedes especialment lligades a la presència d’aigua, que hi mateix Cardener: la Rasa Perpètua, la de la Font Al llarg del Cardener podem trobar arquitectura continentals. Hi trobem el pollancre blanc o l’àlber, van a buscar menjar i/o refugi. A més, els boscos Salada, la de Sant Miquel, la de la Flauta o la Rasa popular associada a l’aprofitament i l’adaptació a el po llancre, freixes, omicers, salzes, i també algun de ribera funcio nen com a corredors biològics per del Rèvol. A 106 km de les Fonts del Cardener —el l’aigua, com el pont i el molí de Canet, o el molí de vern. Al llarg del riu Cardener, al seu pas per Cla- a moltes espècies -sobretot mamí fers-, especial- seu naixement—, a l’altura de Castellgalí, el Carde- Xixons, entre d’altres. riana, podem trobar verne des entre Canet i el Ga- ment en àrees on els boscos naturals han estat rrigó, cap a Cardona, i també entre el molí del Foix substi tuïts massivament per conreus. La major i la cua de l’embassament de Sant Ponç, ja a Olius. cobertura vegetal d’aquests ambients facilita el L’àmbit del bosc de ribera, a causa de la seva desplaçament de molts animals. www.territoridemasies.cat Mail: [email protected] Tel.: 672 491 223 - 938 729 709 @territoridemasies @territorimasies @territorimasies (6) L’observació d’ocells i altres animals com l’ànec collverd, l’ànec cullerot, el griset o el i ratolins, amagatalls d’algun cabirol, caus de Corb Marí Gros xarxet, entre altres. També espècies capbussa- guineus, letrines de teixons, excrements d’algun (Foto: GNS) La proximitat d’un ambient aquà tic regular en un dores com el cabusset i cabussó emplomallat. conill, entre altres; i que si estem a l’aguait i en entorn relativa ment àrid fa augmentar la rique sa Pel que fa als mamífers i altres vertebrats cal silenci fins i tot tindrem la sort de poder veure’n faunística de la zona. Així, un bon observador destacar la presència de la llúdriga en les zones algun. Cal destacar també que en aquesta zona podrà descobrir el niu del teixidor o de l’oriol aquàtiques i humides més ben conservades així molts rèptils i alguns ocells troben el seu hàbitat entre les capçades dels arbres de ribera, el picot com la gran abundància d’espècies de peixos i refugi en els talussos i petites baumes que s’han verd espiant des de l’inte rior del seu forat al a l’embassament de Sant Ponç moltes d’elles, anat formant al llarg dels anys a partir dels grans tronc d’un àl ber o sentir el cant del balquer o del malauradament, introduïdes per l’home.