DOCSLIB.ORG

Places of Historical-Artistic Interest. Places of Landscape

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Places of Historical-Artistic Interest. Places of Landscape SITES TO VISIT IN THE HOUSE SURROUNDINGS The town of Montmagastre belongs to the municipality of Artesa de Segre, in the district of La Noguera, province of Lleida. The city has 22 inhabitants and is configured by a set of scattered farmhouses located at the foot of Montmagastre hill of 763 m, which presides and characterizes the place. Formerly the town was a closed village located next to the castle, in the hillside where you can still see the streets and the remains of the houses in the middle of the vegetation. At the top of the hill rests the majestic Collegiate Church of San Miguel, documented as a canonical abbey since 1085, and the vestiges of the old castle, of great relevance in medieval times. The region of La Noguera and the surroundings are very rich in heritage, landscape, gastronomy, a good handful of customs, traditions, parties and many possibilities to practice adventure sports. Here we give you a sample. ■ Places of historical-artistic interest. ■ Places of landscape interest. ■ Fairs and Festivals. ■ Activities and adventure sports Places of historical-artistic interest o Route of the Castles. (Guided visits) o Castle of Montsonís o Montclar Castle o Florejachs Castle o Cister Route. (Guided visits). o Montsec Astronomical Park (Visiting hours). o Museum of La Noguera in Balaguer (Visiting hours). o Montsec Museum in Artesa de Segre (Visiting Hours). o Sanctuary of Salgar (16km) o Archaeological site in Antona (16km) o Monastery of the Hazelnuts (Guided tours). o Gualter Monastery (Guided tours). o Romanesque Monastery of Santa Maria de las Franqueses. o Romanesque churches of Comiols, Collfred, Vall-llebrerola and Vernet. o Hermitage of the Vedrenya (Ancient romanic) (1km) o Church of San Marcos del Batlliu (Ancient romanic) (3 km) o Collegiate church of San Miguel on Montmagastre hill (Romanic architecture). o Collegiate Church of San Pedro de Ager. o Church of Santa María del Castillo de Cubells. o Canonical of San Pedro de Ponts. o Church of Santa María de Balaguer. o Church of Santa María de Bellpuig de les Avellanes o Church of San Salvador de Vilanova de Meià. o Church of San Juan de Térmens. o Santo Cristo de Balaguer. o Almazaras de Montmagastre and Vernet. o Dolmens. o Tomb of the Maset. Places of landscape interest o Sierra del Montsec o Congost de Terradets. o Congost de Mont-rebei. o Mu gorge. o Salgar Gorge. o Confluence of Segre with Noguera Pallaresa o Confluence of the Segre with the Ebro and Cinca. o Camarasa Reservoir. o Canelles Reservoir. o Santa Ana Reservoir. o Rialb Reservoir. o San Lorenzo Reservoir. o Pond of Ivars. o Ascent to Montmagastre Castle of 763m with stunning views. Fairs and Festivals o Festival of the three Tombs a Caballo de Balaguer (In January). o The Passion of Balaguer (In March). o The Passion of Cervera (In March). o Contest of Cazuelas de Albesa (In March). o Slaughter Pig of Artesa de Segre (The Tuesday of Carnival). o Rancho de Ponts (Carnival Tuesday) o Encuentro de Campaneros de Os de Balaguer (In April). o Plantada del Chopo of Vallfogona de Balaguer (May) o Major festival of Montmagastre (May). o May Fair of Balaguer. o Fiesta mayor de Foradada (In July). o Alentorn Festival (in August). o Major festival of Alos de Balaguer (In August). o Main festival of Santa Maria de Meià (In August). o Montsonís Festival (in August) o Major Party of Cubells (In August). o Artesa de Segre Melon and Wine Fair (August 24). o Fiesta mayor de Ponts (In September). o Greater festival of Vilanova de Meià (In September). o Main Festival of Artesa de Segre (Last week September) o Fair of Nougat and Chocolate to the Stone (In October). o Fair of the Partridge in Vilanova de Meià. (In November). o Greater Festival of Balaguer (In November). o Fair of Saint Lucia in Balaguer (In December). o Ager Christmas Fair. o Living nativity scenes from Camarasa, Penelles and Térmens. o Mercado de Artesa de Segre on Sundays. o Mercado de Ponts on Wednesdays. o Mercado de Balaguer on Saturdays. o Agramunt Market on Wednesdays. Activities and adventure sports o Routes on foot and by bicycle for the whole term and region. o Wine Route. (Itineraries) o Route of the oil. o Transsegre de Balaguer (July). o Free flight and paragliding (Vilanova de Meià and Valle de Ager in the Montsec). o Climbing (Montsec) o Canyoning (Buli Hole) o Speleology (Montsec) o Canoeing (In the Segre Mig Yacht Club in Ponts and the Canelles reservoir) o Windsurf. o Jet skis. o Horse riding. o Search for mushrooms. o Fishing. o Hunting reserve. o Ski slopes in the Pyrenees of Lleida (1h approx.) o Recreation area in the Segre River (Vernet Bridge). o Bowling. o Volleyball and badminton court..
Load more

Recommended publications
  • A Corbins a Vint-I-Vuit De Juliol De Dos Mil Setze I Sent Les 21,00 Hores I Sota La Presidència Del Sr
    A Corbins a vint-i-vuit de juliol de dos mil setze i sent les 21,00 hores i sota la Presidència del Sr. Alcalde Jaume Camarasa Lesan assistit per l'infrascrit Secretari, Josep Lluís Prat Pascual, van concórrer prèvia citació en forma, els Regidors següents: Jordi Verdú Paijà, Anna Paüls Solans, Carolina Martí Fajardo, Rosa Solans Guillamet, David Lesan Esqué i Enric Camats Jove, amb objecte de celebrar sessió ordinària de 1ª convocatòria. Van excusar la seva presencia els regidors/ores: Jordi Camats Bernaus i Ramón Gasull Riera 1.-LECTURA I APROVACIÓ ACTES SESSIONS ANTERIORS.- Preguntats els Srs. Regidors si tenien alguna objecció a les actes que se’ls ha passat junt amb la convocatòria d’aquest Ple. Manifesten : Que no, quedant aprovades les actes per unanimitat 2.-PROPOSTA D’APROVACIÓ, SI ESCAU, DEL COMPTE GENERAL DE LA CORPORACIÓ DE L’ANY 2015. ANTECEDENTS Finalitzat l’exercici pressupostari de 2015, cal elaborar el compte general de l’entitat local, dels organismes autònoms i de les societats mercantils de capital íntegrament local. El compte ha de posar de manifest la gestió realitzada en els aspectes econòmic, financer, patrimonial i pressupostari, i ha de contenir el conjunt de documentació bàsica, complementària i annexos. Ha de ser elaborat per la Intervenció, i la Presidència l’ha de retre abans del dia 15 de maig de l’actual exercici. Els estats i comptes anuals de l’exercici pressupostari 2015 s’han sotmès a l’informe de la Comissió Especial de Comptes, la qual n’ha emès un dictamen aprovador en data 30-5-2016 Exposat el compte general al públic en el Butlletí Oficial de la Província núm.
    [Show full text]
  • L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
    L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri­ mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore­ jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal.
    [Show full text]
  • El Vallfogona Pierde Un Duelo Clave Ante Un Albi En Racha El Bellpuig Acaricia La Gesta Ante El Líder Pero Acaba Cediendo En Casa
    LUNES 16 DE ABRIL DE 2018 | DEPORTES 9 FÚTBOL Segona Catalana G.5 El Vallfogona pierde un duelo clave ante un Albi en racha El Bellpuig acaricia la gesta ante el líder pero acaba cediendo en casa CASTELLSERÀ 0 de lograr el empate. FOTO: Núria García / Un jugador del Vallfogona de Balaguer controla la pelota durante el encuentro Palau d’Anglesola: Matamala, A. SOLSONA 3 Pedrós (Noguera), Serrano, Ra- Tremp: Diankong, Rodrigues (Pa- Vera (Castillo), Martínez, Jiménez Falces, Barón, Cervelló, Clivillé, El planteamiento táctico del Sol- mírez, Felip (Caselles), Simó, Cos rreira), Colom (Santos), Vergés, (Ortiz), Call. Esteve (Llusà), Grau (Raya). sona logró incomodar a lo largo (Expósito), Solà (R, Pedrós), Piró, Sirvant, Fernández, Farré (Erta), L’Albi: Akrouh, Santoschris, Goles: 1-0 Llobera (11’), 1-1 Raya del partido a un Castellserà que Amorós (Sonko), Dumitrache. Parreira, Syulyush, Gonçalves, Yarrouti, Guasch, Pérez, Ciurana (76’), 1-2 Tàpies (78’). no tuvo su mejor día y se vino Alcarràs: Mur, Segura, Eres, Cas- Durany. (Jiménez), Creus, Perera, Ballart, Josep Cos abajo tras el descanso. tillo (Tutusaus), Cendrós, García, Goles: 1-0 O. Masbernat (2’), 2-0 Bouhamidi, Parra. Castellserà: Caus, García (Caste- Miret (Figueras), Florensa (Pasa- O. Masbernat (15’), 3-0 Vallès Goles: 0-1 Bouhamidi (15’), 1-1 ARTESA DE SEGRE 1 lla), Polo, Prat, Fernández (Piqué), nau), Olea, Lorenzo, Ayats. (26’), 4-0 Castillo (51’), 4-1 Sirvant Ortiz (60’), 1-2 Guasch (76’). ORGANYÀ 2 Salvadó, Pros, Sala, Estrada (Sa- Goles: 1-0 Felip (28’), 2-0 Expósi- (70’), 5-1 Aixalà (85’). Toni Piñol El matutino gol del Organyà des- hel), Comelles (Eroles), Pàmpols.
    [Show full text]
  • Decret 153/2019 Fertilització Del Sòl I Gestió De Les Dejeccions Ramaderes
    Decret 153/2019 Fertilització del sòl i gestió de les dejeccions ramaderes Pilar Mallol Casals. Enginyera Agrònoma. UdL Lleida Jornada sobre nova normativa en gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes Vallfogona de Balaguer, 25 de setembre 2019 ÍNDEX ° INTRODUCCIÓ ° PLA GESTIÓ DEJECCIONS RAMADERES ° INSTAL·LACIONS EN GRANJA ° EMMAGATZEMATGE EN DESTÍ ° MAQUINÀRIA APLICACIÓ ° FERTILITZACIÓ EN PARCEL·LA ° SEGUIMENT I CONTROL ° RESUM. ASPECTES PRINCIPALS Motivació Contaminació aigües nitrats °Carta emplaçament UE a Espanya per infracció Directiva Nitrats Directiva Marc de l’Aigua °Bon estat 2027. Objectiu a complir! Directiva sostres °Emissions amoníac. Reducció per complir límits Directiva 2001/81/CE Millors tècniques disponibles (MTD) °Porcí i aviram // Annex I. 21 de Febrer 2021 INTRODUCCIÓ Mesures fins ara insuficients PROGRAMA ACTUACIÓ REFORÇAT Motivació FERTILITZACIÓ D’EXCEL·LÈNCIA, aprofitant el potencial fertilitzant de les dejeccions ramaderes Aposta del DARP per la fertilització orgànica, però per això cal saber amb que fertilitzem! Cal conèixer i aplicar bé les dejeccions ramaderes ° Conèixer la riquesa en nutrients: N, P, K ° Calcular la dosificació adequada ° Aplicar les dejeccions en el seu moment ° Realitzar una distribució correcta INTRODUCCIÓ ° Reduir les pudors Nitrats en aigües subterrànies Període 2012-2015 Concentració de Nitrats (mg/l) Tendències Nitrats INTRODUCCIÓ (mg/l) 1960 2019 2025 Zones Vulnerables Catalunya (ZV) Novetat Índex de Càrrega Ramadera ICR = (N dejeccions/ N admissible terres) INTRODUCCIÓ ZV-A: municipis i ICR > 1,2 - ZV-A: municipis amb ICR > 0,8 i municipis 0,5< ICR <0,8 + NO 3 > 50 mg/L ZV-B: municipis en zones vulnerables no inclosos en els anteriors grups Comarca la Noguera ZV-A i ICR> 1,2 Bellmunt d’Urgell INTRODUCCIÓ ZV-A Algerri, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Cubells, Foradada, Menàrguens, Montgai, Penelles, Preixens, Sentiu de Sió (La), Térmens, Vallfogona de Balaguer ZV-B Albesa, Castelló de Farfanya, Ivars de Noguera, Os de Balaguer, Torrelameu.
    [Show full text]
  • La Inventariació Dels Arxius Municipals De Les Comarques De La Noguera, La
    Revista Catalana d'Arxivística LLIGALiyS (1992) LA INVENTARIACIÓ DELS ARXIUS MUNICIPALS DE LES COMARQUES DE LA NOGUERA, LA SEGARRA I L'URGELL Joan Farré i Viladrich (Arxiu Històric Comarcal de Balaguer) Gener Gonzalvo i Bou (Arxiu Històric Comarcal de Tàrrega) Dolors Montagut i Balcells (Arxiu Històric Comarcal de Cervera) Introducció boració dels inventaris dels arxius munici- pals s'inicià simultàniament a les comarques Amb la creació de la Xarxa d'Arxius de l'Urgell, la Noguera, l'Alt UrgeU, el Històrics Comarcals (Llei d'Arxius de Cata- Segrià i la Segarra. Una part dels arxius lunya 6/1985, de 26 d'abril), i el Decret municipals del Pla d'Urgell foren visitats i que en regula la seva organització (Decret inventariats des de Balaguer, Lleida i Tàr- d'Organització de la Xarxa d'Arxius Histò- rega, ja que aleshores no estava creada ofi- rics Comarcals, 110/1988, de 5 de cialment la nova comarca. maig) ^ s'atribueix a aquests arxius la El projecte va rebre un important recol- tutela, protecció, conservació i difusió del zament per part de la Diputació de Lleida, patrimoni documental de la comarca. Es en institució que es va fer càrrec de la contrac- aquest context on hem d'emmarcar el pro- tació de dos llicenciats en història per a cada grama de treball establert i coordinat pel arxiu comarcal (AHC de Balaguer, AHC de Servei d'Arxius de la Generalitat de Cata- la Seu d'UrgeU, AHC de Tàrrega, AHC de lunya, d'inventariació dels fons documen- Cervera, i Arxiu Històric de Lleida). La tals municipals de les comarques de Lleida, mateixa institució va dotar els arxius comar- dins un projecte més ampli d'inventari dels cals d'equips informàtics que han permès arxius municipals de Catalunya^.
    [Show full text]
  • El Naixement De La Comarca Del Pla D'urgell
    Anuari 2 · 2011 · Pàgines 9-27 El naixement de la comarca del Pla d’Urgell Francesc Foguet i Boreu Universitat Autònoma de Barcelona Al meu pare, in memoriam Un dels llocs comuns dels qui tenien suspicàcies envers la creació del Pla d’Urgell era la idea que es tractava d’una comarca “inventada”. Certament, la seva reivindicació té punts de contacte amb la “tradició inventada” descrita per Eric Hobsbawm (2002: 7), en virtut de la qual les tradicions que semblen o recla- men patents d’antiguitat són –sovint– bastant recents en l’origen i, de vegades, inventades. Legitimada en el passat històric i en la voluntat popular, la nova comarca establiria –i simbolitzaria– la cohesió social i la pertinença a un grup que compartia un espai geogràfic –la plana– i una singularitat sociològica –derivada de l’impacte econòmic del canal d’Urgell– ben delimitats. Malgrat això, el fet que la comarca passés de ser reclamada activament a partir de les acaballes dels anys setanta a aconseguir l’aprovació del Parlament de Catalunya el 1988 fou el resultat d’un procés complex que –com veurem en aquest paper– no admet simplificacions, perquè són moltes les variables que cal ponderar. El Pla d’Urgell no va ser, en tot cas, una comarca nascuda ex novo. De la condició d’“imaginada” pels escriptors al reconeixement jurídic pels par- lamentaris, tot passant per la vindicació, el debat i l’acció política, s’escolen gairebé dues dècades decisives per a la història democràtica del país i, més concretament, de l’antiga terra del Mascançà. UNA COMARCA IMAGINADA En les seves Proses de Ponent, l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú (1970: 31-46) advertia de les dues possibilitats que hi havia a l’hora d’escriure sobre el “galimaties” de l’Urgell: o fiar-se dels límits que les divi- sions comarcals havien establert, o escoltar-se la gent del país.
    [Show full text]
  • Imagen 1. Fotografía Del Pantano Y Presa De Camarasa Desde La C-13
    IMAGEN 1. FOTOGRAFÍA DEL PANTANO Y PRESA DE CAMARASA DESDE LA C-13. AGOSTO 2017. IMAGEN 2. FOTOGRAFÍA DE LA CORONACIÓN DE LA PRESA DE CAMARASA, PARAMENTO AGUAS ABAJO. AGOSTO 2017. 957 IMAGEN 3. FOTOGRAFÍA DEL ALIVIADERO DE LA PRESA DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 4. FOTOGRAFÍA DEL EMBALSE DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 958 IMAGEN 5. FOTOGRAFÍA DE LA CENTRAL HIDROELÉCTRICA Y DEL ALIVIADERO LATERAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. IMAGEN 6. FOTOGRAFÍA DE LA TUBERÍA DE DESVÍO DE AGUA A LA CENTRAL DE CAMARASA. AGOSTO 2017. 959 IMAGEN 7. FOTOGRAFÍA DEL INGENIERO PATTERSON DE LA PRESA Y CENTRAL HIDROELÉCTRICA DE CAMARASA EN 1921. FONDO HISTÓRICO ENDESA. IMAGEN 8. SIMILAR VISTA DESDE OTRO ÁNGULO EN UNA POSTAL. 960 IMAGEN 9. POSTAL CON LA PRESA DE CAMARASA. 961 IMAGEN 10-15. DIFERENTES FOTOGRAFÍAS HISTÓRICAS DEL PROCESO CONSTRUCTIVO DE LA PRESA DE CAMARASA Y CENTRAL. 962 IMAGEN 16. PLANTA DE LA PRESA DE CAMARASA. FUENTE: INVENTARIO DE PRESAS Y EMBALSES, SNCZI. IMAGEN 16 Y 17. SECCIÓN TRANSVERSAL DE LA PRESA DE CAMARASA. SNCZI. DERECHA: MISMA SECCÍON CON LA ZONIFICACIÓN DE HORMIGÓN EMPLEADO (DÍAZ Y BUENO 2001). 963 IMAGEN 18. PLANO DEL SISTEMA HIDROELÉCTICO DE CAMARASA (DÍEZ Y BUENO 2001). 964 IMAGEN 18. ARTÍCULO EN LA REVISTA “LA ENERGÍA ELÉCTRICA DE 1925” SOBRE LA PRESA DE CAMARASA. 965 CAPEL HORACIO Y URTEAGA LUIS, 1994. “EL TRIUNFO DE LA HIDROELECTRICIDAD Y LA EXPANSION DE LA CANADIENSE” EN: LAS TRES CHIMENEAS. FECSA, PP 13-81. DÍEZ JOAQUÍN Y BUENO FRANCISCO 2001, INGENIERÍA DE PRESAS. PRESAS DE FÁBRICA. TOMO I. SERVICIO DE PUBLICACIONES DE LA UNIVERSIDAD DE CANTABRIA.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • LLAVORS 2017 Copia
    2017 LLAVORS de la TERRA! TOMATA ROSA D’ALBESA Solanum lycopersicum Procedència: Albesa. Tomata rosada, de mida gran, una mica aplanada, dolça i aromàtica, plena i carno- sa. Poc o mitjanament productiva. Per amanir i sucar pa. Per fer conserves d’alta qualitat. ARCAARCA DEL DEL GUST GUST TOMATA TRUMFERA Solanum lycopersicum Procedència: Balaguer. Tomata rosada, petita, rodona. Molt bona, dolça i sucosa. Poc productiva. Fulla ampla, recordant la patatera. ARCA DEL GUST Per amanir i sucar pa. ARCA DEL GUST TOMATA POMETA Solanum lycopersicum Procedència: Planters Bori de Bellpuig. Tomata roja, verdejant vora el mànec, mitjana, fent uns 4 lòbuls. Bona, semi-buida i molsosa. Molt productiva, fins la tardor. Tendència a fissurar-se. Per fer conserva i amanir. TOMATA PERETA DE BALAGUER Solanum lycopersicum Procedència: Balaguer. Tomata vermella, allargada acabant en punta, mitjana, plena i carnosa. Per fer conserva i amanir. TOMATA LLÀGRIMA Solanum lycopersicum Procedència: Balaguer. Tomata de penjar rosada, petita, rodona amb punxa pronunciada. Carnosa, dolça i aromàtica. Molt bona conservació. Per guardar i sucar pa. TOMATA PALOSANTO Solanum lycopersicum Procedència: Balaguer Tomata roja, rodona i de mida mitjana. Per fer conserva i amanir. TOMATA ULL VIU Solanum lycopersicum Procedència: Banc de Llavors CT. Tomata de color roig viu i petita. Molt dolça. Per amanir, sucar pa i assecar. TOMATA PLANA D’ALBESA Solanum lycopersicum Procedència: Albesa. Tomata de color roig intens i aplanada. Tomata de penjar de mida gran. Bona conservació. Per guardar i sucar pa. TOMATA BESEIT Solanum lycopersicum Procedència: Almacelles Tomata rosada i aplanada, de mida mitja- na-gran, mig buida, molt lobulada.
    [Show full text]
  • Nom Farmàcia Telèfon Adreça Farmàcia Municipi
    FARMÀCIA TELF ADREÇA MUNICIPI VICENTE-FRANQUEIRA RODRIGUEZ, RAMON973387388 Mª CTRA. DE LA SEU, S/N ADRALL(RIBERA URGELLET) JOSA PONS. ROSA MARIA 973455286 CTRA. DE TREMP, S/N AGER SOLE CHANDRE, MARTA 973390087 AGUSTI ROS 3-B AGRAMUNT CALZADA ESTADELLA, M. TERESA 973794014 AV. 27 DE GENER, 47 AITONA BOBET GUIU, MAGDALENA 973720117 DOCTOR ROBERT, 82 ALBATARREC NIETO TORRENT, LAIA 973186033 PLAÇA MAJOR 4 ALBESA QUERALT MONTAÑOLA, MONTSERRAT 973790022 PLAÇA MAJOR, 3 ALCARRAS GALLEGO REÑE, LLORENÇ 973426189 CTRA. DE BALAGUER 22 ALGERRI LLADONOSA SAPIENS, LLORENÇ 973757226 PATI, 2-4 ALGUAIRE LLADONOSA SAPIENS, JOSEP M. 973740086 MAJOR, 17 ALMACELLES VENDRELL ROC, CAROLINA 973740268 MAJOR, 74 ALMACELLES TERMENS NAVARRO, NURIA 973770281 HORTA, 6 ALMENAR PRATDEPADUA BADIA, CARME 973737479 CARRER LLEIDA, 64 ALPICAT NAVES BAGET, MIREIA 973160419 PORTALS, 3 ARBECA CURCO RIBELLES, M. ANGELS 973167204 EUROPA, 8 ARTESA DE LLEIDA PINTÓ GUILAMANY, ANNA 973400062 MARIA ANZIZU 31 ARTESA DE SEGRE PEDRO CARULLA, MONTSERRAT 973400064 CARRETERA D'AGRAMUNT 17 ARTESA DE SEGRE GARCIA ALDAVO, ERNEST 973450214 AV. ESTACIO, 6 BALAGUER MARCH ESTER-MARCH MONTSERRAT 973445280 BARCELONA, 10 BALAGUER SALA GOMA, ANTONI I LLUIS 973445087 PL. MERCADAL, 36 BALAGUER DOLSET PERIS, DOLORS 973445384 SANT CRIST 11-13 BALAGUER HUGUET MAS, MARTA 973580376 RAMON I CAJAL, 21 BARBENS BRUFAU-ARENY 973586466 ONZE DE SETEMBRE, 144 BELLCAIRE D'URGELL PIÑOL RODRIGUEZ, ALFONS 973560363 URGELL, 34 BELL-LLOC ARQUE BARIOS, JOSEP R. 973320269 PL. R. FOLCH, 33 BELLPUIG ROBINAT RIVADULLA, MERCE I JOAN 973320087 SANT ROC, 16 BELLPUIG BETRIU CATALA, MARIA 973510079 AV. PERE SICART, 12 BELLVER DE CERDANYA VERGOÑOS GILI, ALFONSO 973777049 LA PORTELLA, 1 BENAVENT DE SEGRIA TRIBO ALCOBE, MONTSERRAT 973420200 SANTA MARIA, 8 CAMARASA VALIENTE BAUTISTA, MIGUEL 973120341 PL.
    [Show full text]
  • Documentació De L'arxiu De Poblet Relacionada Amb El
    1 DOCUMENTACIÓ DE L’ARXIU DE POBLET RELACIONADA AMB EL SOLERÀS (1) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, JUSTÍCIA I TERRA La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI II) de Cossetània Edicions, juliol 2003 (2) Extret del llibre de Valentí Gual Vilà, POBLET, SENYOR FEUDAL La documentació de l’Arxiu de Poblet (ARMARI III) de Cossetània Edicions, gener 2007 (En ordre cronològic) (1) Pàg. 933 Calaix 36 Extracte- resum: El 1180 , Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó donaren a Bernat de Montpalau i a Berenguer de Lima tota la Vallcansada segons baixen les aigües per totes parts... Ho feren perquè es poblés, amb les terres, aigües, molins, boscos, llenyes, muntanyes, valls, plans, pastures i tot el que pertany a l’ús de l’home, amb la obligació de donar a Déu i a l’Església delme i primícia. El 1209 , el fill de Bernat de Montpalau ven a Domènec Traper i Pere Vidal, ardiaca de Tarassona, una parellada d’alou en l’indret dit Vallcansada, pel preu de 100 sous jaquesos. D’una part afrontava amb el Soleràs . El 1219 , Bernat ven a Pere Vidal la mateixa vall de Vallcansada, llindant amb el terme de Soleràs , ... Recull: Manel Marsan Segú. Octubre 2009 2 1224 Veure l’any 1744 (1) Pàgina 932 Calaix 36 Extracte- resum: El 1254 , en temps de l’abat Arnau de Prèixens, el monestir comprà a Pere Vidal, ardiaca de Ribagorça, en aquell moment propietari d’uns honors a Riudeset i en la vall dita Baladrosa (que comprenia cases, vinyes, molins, alous, erms i poblats), cert honor situat al terme de Castelldans, en la part anomenada Baladrosa, juntament amb una vall dita Vallcansada, a més d’uns altres honors a Juncosa i Valljuncosa, a Riudeset, i a la vall de Baladrosa, amb vinyes, molins, alous, erms i poblats.
    [Show full text]
  • Llibre Vilagrassa Ok.Indd
    Romànic tardà a les terres de Lleida Estudis sobre Vilagrassa Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2013 ISBN 978-84-616-6031-5 Una pica baptismal del segle XIII, a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles (la Noguera), possiblement vinculada als Templers Per Francesc AMORÓS i GONELL Centre d’Estudis Històrics Internacionals Universitat de Barcelona Pàgina anterior: Francesc Amorós durant la XLII Jornada de Treball, a Vilagrassa, 2011 (fot. Josep Sanahuja). Actes de la Jornada de Treball XLII Context geogràfi c del lloc de Penelles El terme de Penelles està adscrit a la comarca administrativa de la Noguera. Geogràfi cament es troba situat al límit oriental de la Plana d’Urgell entre el sud del riu Sió i el nord del riu Corb. El poble és equidistant en 15 km entre Balaguer i Tàrrega. El seu districte municipal, de formes molt irregulars, ocupa l’extrem est de la comarca de la Noguera i s’endinsa per entre les comarques de l’Urgell i el Pla d’Urgell. Gràcies a les lleis que van desamortitzar les propietats senyorials i eclesiàstiques promogudes per governs liberals, el petit terme rural, conegut des del segle XI com “castell de Les Penelles de Butsènic”, antiga dependència de la comanda templera-hospitalera de Barbens al segle XII, va eixamplar considerablement els seus límits territorials per transformar-se en l’actual municipi, que amb 25’5 km2 supera en extensió, no en habitants, bona part dels pobles circumveïns. Llavors durant la primera meitat del segle XIX se li van agregar formant un únic districte administratiu els antics termes rurals de la Torre de n’Heral (o Torreneral, que comprèn el Castell del Remei amb Torre del Bisbe, antigament de la canònica de Solsona, i la Torre dels Frares (possessió del monestir de Poblet), Ballestar o Bellestar, que fi ns llavors pertanyia a la baronia de Bellpuig (avui dia caserius de la Granja Sant Vicenç Ferrer, Almassor i la Toralla), els Falcons (abans de Poblet i que al segle XIX depenia de la Fuliola) i la Filella (llavors de Poblet i ara de Bellcaire).
    [Show full text]