Sepultures De La Noblesa Bagenca En El Monestir De Sant Benet
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Patrimoni Sepultures de la noblesa bagenca en el monestir de Sant Benet Xavier Sitjes i Molins 1. Petit baix relleu amb l’ensenya dels Calders 2. Llosa sepulcral dels Calders Aprofundim en les obres patrocini famílies de la noblesa comarcana: la dels altres senyors referits, però, per de famílies de la noblesa de la les dels Calders, Boixadors i Rocafort altres senyals econòmics externs –cas- comarca com els Calders, els i, també, de llurs enterraments en el tells, esglésies parroquials, sepultures Boixadors i els Rocafort, després mateix monestir. familiars, etc.– eren més importants d’haver parlat anteriorment de les Si bé els Talamanca tenien un els Talamanca que no pas els altres. obres finançades pels Talamanca, extens domini territorial adscrit al cas- Això sembla que concorda amb les totes elles en el marc del monestir tell, el nombre de masos o de focs que aportacions que cadascuna d’aquelles de Sant Benet. hi havia era de trenta, segons el fogat- famílies van fer per a l’obra romànica jament del 1365-1370. En canvi, en de l’església del monestir, on sembla En el número 109 d’aquesta publi- el dels Calders, amb un terme molt que la dels Talamanca fou més gran; cació vaig parlar de les obres finança- més petit, n’hi havia setanta-quatre en canvi, en l’obra del claustre les des per la família nobiliària dels Tala- en aquella mateixa data i en el de Ro- aportacions foren semblants, perquè manca en el monestir bagenc de Sant cafort, vint-i-set. Això vol dir que, ate- els Calders patrocinaren l’ala nord, els Benet i de les sepultures que hi havia nent només el cens de pagesos o habi- Talamanca, la de ponent i els Roca- tingut. Ara vull referir-me a les obres tants del terme castral, la importància fort, la de migdia. Del patronatge dels que foren del patrocini d’unes altres econòmica dels Calders era superior a Talamanca, ja en vaig tractar en l’arti- T ARDOR -H IVERN 2 0 1 4 - D OVELLA - 1 7 3. Llosa-cernotafi de la família Calders 4. Sarcòfag de Guillem de Boixadors cle referit al principi. Ara em sembla de l’església. He dit tot això, perquè el del claustre actual. És la llosa que hi adient fer-ho del de l’ala adossada a raonament ens ajuda a datar aquesta ha a l’arcada de més al nord i que té l’església, la nord, i del de l’oposada, galeria com del segle XII avançat o de esculpits una creu, diversos calaixos la de migdia. principis del XIII i lliga amb l’època amb la caldera, blasó dels Calders, i Quan al segle XII es construïa d’alguna sepultura que hi ha i amb un un de sol amb un cérvol, el dels Boi- l’església monacal, que substituïa la senyal nobiliari que també hi havia, xadors, probablement, que devia ser el consagrada l’any 972, calgué ensorrar però actualment desaparegut. d’una dama d’aquest llinatge casada el claustre preromànic, per la qual Aquest senyal era un petit baix amb un Calders. Que és una llosa reu- cosa, abans d’acabar el nou temple, relleu tret de camp, que representa- tilitzada, es veu perquè és escurçada ja es va emprendre l’obra del nou va una caldera dins un cercle d’uns per un cap, per poder-la encabir en claustre per l’ala de llevant, cosa vint-i-cinc centímetres de diàmetre, l’arcosoli (fig. 2). És, probablement, que va implicar la modificació de la rebuidat en la cara horitzontal de l’ar- el sepulcre d’Arnau II de Calders, que planta de l’església, escurçant el braç cada del mig de la columnata d’aque- morí cap al 1166, i on també hi foren sud del transsepte per no escanyar el lla ala del claustre (fig. 1). Amb els recollides les despulles de descen- deambulatori est del claustre, el qual, anys de batre-hi l’aigua de la pluja, dents seus immediats. tot i així, queda més estret que en els aquell baix relleu s’ha esborrat. Tenia La segona sepultura dels Calders altres llocs. Que es comencés el claus- importància perquè determinava el devia ser a terra, a la galeria nord, la tre abans de tenir l’església acabada, patronatge dels Calders, d’aquella del seu patronat, a tocar la paret de era perquè aquell és una construcció part del claustre. l’església, al lloc on ara hi ha l’escala necessària per a la vida monacal i Per aquesta raó, cal ubicar allà la per pujar al cor del temple, sepultu- centre de les dependències del cenobi sepultura familiar d’aquells nobles, ra sobre la qual, encastada al mur, (aula capitular, refectori, dormitori). els quals abans la tenien en un arco- hi devia haver la làpida que ara és Així, quan s’anaven alçant les parets soli amb ossera que hi devia haver al reinstal·lada dins un arc, a l’ala est de del temple també es devia obrar la claustre vell i de la qual els Calders llevant del claustre, al lloc on hi hagué galeria septentrional del claustre i la van aprofitar la llosa vertical de tanca la porta de l’aula capitular preromà- seva volta, carregant-la en el mur sud en l’arcosoli de la galeria de ponent nica. La llosa té dins un cercle una T ARDOR -H IVERN 2 0 1 4 - D OVELLA - 1 8 fet donació de tres-cents auris que li corresponien en l’esponsalici del seu marit. Finalment, consta que Bernat, fill d’ambdós, va voler ser enterrat a Sant Benet, en el sepulcre del seu pare i avantpassats. I així devien continuar les donacions fins cap el 1336, quan els Calders van vendre la seva senyoria als Talamanca i anaren a establir-se en terres de la Catalunya Nova. Dels Boixadors, se’n tenen poques dades, ja que l’arxiu patrimonial va passar a la casa de Foixà i d’aquesta, al monestir de Poblet on, segons es diu, encara no és possible consul- tar-lo. O sigui que, en referència a 5. Capitell amb els rocs heràldics dels Rocafort Sant Benet, només podem fer menció de dues peces situades al claustre relacionades amb els Boixadors. Una és la llosa sepulcral dels Calders, la de la galeria de ponent i amb senyals de calderes, entre les quals n’hi ha un cérvol, la figura pròpia dels Boixadors i que sembla que se’ls ha d’atribuir, perquè no hi havia al Bages cap altre llinatge que un senyal així. La raó de les múltiples calderes i d’un sol cérvol a la mateixa llosa crec que deu ser per- què aquest era el senyal d’una persona de fora de la família Calders, però que hi havia entrat per matrimoni: un cas igual, de conjunció d’escuts de dos lli- natges en una mateixa peça funerària, que el que es veu a Sant Benet mateix, en el sarcòfag dels Sacirera-Talaman- 6. Sepultura dels Rocafort ca, del segle XIV, on els escuts amb torteus del marit, que era un Cirera, hi són més nombrosos i es barregen amb els dels losanges dels Talamanca, de la creu gran que en du altres al mig i als hi devia ser enterrat, probablement en muller, que hi són en nombre menor. braços i, a sota, la caldera heràldica de la sepultura de la llosa amb els relleus L’altre objecte del claustre referent la família (fig. 3). Aquesta llosa podria de les calderes, perquè la cronologia als Boixadors és el sarcòfag que hi ha ser de temps de Guillem II de Calders, d’una cosa i altra s’avé. Poc després, dins un arcosoli d’arc apuntat, a la mort el 1208, o de Guillem III, que va entre 1154 i 1156, es registren les galeria septentrional (fig. 4), l’epitafi fer una donació al monestir a l’any el donacions de Berenguer de Calders, del qual, en llatí, traduït, diu: “Ací jau 1229, perquè el senyal encara no és dels masos Marganell, Soler, Llucià i el senyor Guillem de Boixadors, militar, dins cap escut, com es va fer més en- Uncolo del Coll. Un seu fill, Guillem II, que féu fer aquest túmul per a què hi davant amb els senyals de blasó. el 1208, fa donació del al cenobi, del descansessin els seus i encomanà la Les dades històriques de donacions castell de Tudela, situat en el bisbat seva ànima a Jesucrist dient: en vos- dels Calders al monestir són abundants d’Urgell i comtat de Berga. El 1229 tres mans, Se nyor, encomano el meu i acrediten el patrocini d’obres que s’hi Guillem III li dóna el mas Montpedrós esperit. Em redimíreu, Senyor, Déu de van fer. La més antiga, del 1147, és i el 1262 el mateix senyor, en el seu veritat”. Aquest sarcòfag té els cérvols, la d’Estefania, vídua de Ponç de Cal- testament, li fa una deixa d’un quarter senyal del llinatge, però sense estar ders, i els seus fills, del mas Erola, al (d’oli) per a la il·luminació d’una llàn- inclosos en escuts, o sigui que són monestir “de Sant Benet i Sant Valen- tia que havia de cremar en el claustre, senyals protoheràldics, que ens duen a tí”, que era la denominació aleshores davant el sepulcre dels seus pares i atribuir-lo a finals del segle XII o prin- usual per mencionar-lo, per la qual en honor de santa Maria. Dos anys cipis del XIII, per la qual cosa sembla cosa sembla que el seu difunt marit abans, la seva muller, Elisenda, havia que degué pertànyer a aquell Guillem T ARDOR -H IVERN 2 0 1 4 - D OVELLA - 1 9 de Boixadors que fou senyor de Terrers i Fulleda, que va morir al 1327.