DOCSLIB.ORG

Ricard Lamote De Grignon

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Ricard Lamote De Grignon CENTENAR RICARD LAMOTE DE GRIGNON 18 9 9 S w o 19 9 9 K ( C cO bO •UH O <D T3 CD -P O £ cti J [0>0 iS^í seü om -«TWO ^Uot ¿JL. Ce'M CENTENARI RICARD LAMOTE DE GRIGNON 1 8 9 9 1 ( 1 9 9 9 I m CATALUNYA o v-V.'-j < ça t : r¡! e xv rv" v'T'neSíLt Tfe'cnifÍ c 1 Generalitat de Catalunya Departament de Cultura PROJECTE I EDICIÓ Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Direcció General de Promoció Cultural CONSELLER DE CULTURA Joan Maria Pujáis SECRETÀRIA GENERAL DEL DEPARTAMENT DE CULTURA Aurora Sanz DIRECTOR GENERAL DE PROMOCIÓ CULTURAL Vicenç Villatoro DELEGADA DE MÚSICA Joana Danés TEXTOS Cèsar Calmell COORDINACIÓ DE L'EDICIÓ Consol Vendrell DISSENY DE LA COL·LECCIÓ Pepa Estrada TIPOGRAFIA Fotocomposició MERIT, S.C.C.L. IMPRESSIÓ Printing Súria, S.L. DIPÒSIT LEGAL B-32.702-1999 Barcelona, setembre 1999 RICARD LAMOTE DE GRIGNON Ill III I II II I II J •ip - : i RICARD LAMOTE DE GRIGNON UNA APROXIMACIÓ BIOGRÀFICA A tall de pròleg La bomba que va esclatar a la platea del Liceu la nit del 7 de novembre de 1893 va fer vint morts, segons el còmput oficial. Però almenys caldria afegir-hi una altra víctima, més innocent que totes: el fill que esperava Na Florentina Ribas, esposa del director i compositor Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1872-1949), es va malmetre a causa de l'esglai i l'agitació produïda pel salvatge atemptat. El matrimoni era encara molt jove (ell tenia vint-i-un anys; ella, un menys) i va quedar molt marcat per la tragèdia. Però el temps cura fins I tot les ferides més pregones i uns anys més tard van tornar a tenir un fill, l'únic: Ricard, nascut a Barcelona l'any 1899, és a dir, ara fa un segle. És aquesta efemèride la que motiva la redacció d'aquest llibre en record del músic i digne successor del seu pare en el camp de la música catalana. Els pares li van donar el nom de Ricard a causa de la veneració que sentien per Richard Wagner, l'autor que aleshores "no es discutia", sinó que es venerava i fins i tot més encara. Tot i això, per raons generacio- nals I de lloc de naixement, Ricard Lamote de Grignon no va tenir problemes greus de convivència familiar. No sovinteja gaire el músic que és capaç de transmetre l'amor a la professió al seu fill de manera que aquest pugui arribar-lo a igualar en personalitat musical i en dedicació. En el cas de la petita dinastia Lamote, tot i que òbviament el primer impuls el va donar el pare, el fill va ser un digne successor i un mantenidor del prestigi del cognom del pare. Havia nascut en el si d'una família de classe mitjana, de capteniment més aviat sever i seriós, treballador i auster, però sense estretors ni ascetismes innecessaris. La Barcelona on va néixer Ricard Lamote de Grignon En aquella Barcelona del 1899, oberta als nous corrents musicals europeus —els wagnerians, especialment— Wagner entrava per fi triomfant al Liceu; després de l'espetec de La Walkíría estrenada al gener, amb el pa- per de Brünnhilde interpretat per Ada Adini, aleshores famosa soprano de gran nivell que va fer oblidar les moltes deficiències de les representacions, quant a vestuari, decoracions i rendiment musical d'alguns RICARD LAMOTE. INFANT. VERS EL 19 14. EL PARE, JOAN LAMOTE DE GRIGNON, A VALÈNCIA RICARD LAMOTE, ALS 15 ANYS. AMB LA SEVA MARE FLORENTINA RIBAS intèrprets. Per altra banda, amb una intuïció pràcticament futurista, la cavalcada de les valquíries es va fil- mar i projectar després en el Liceu, cosa que no s'havia fet encara mal en cap teatre d'òpera. El que no anava per gaire bon camí era la vida política, Des de l'1 de gener es publicava com a diari La Veu de Catalunya. Arribaven a la ciutat, molt sovint, vaixells que repatriaven soldats I oficials procedents de la terrible desfeta de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Per altra banda, a Barcelona es feien la inauguració d'una línia de tramvia elèctric de circumval·lació, que havia de substituir els de tracció animal. Unes setmanes després també s'inaugurava el tramvia elèctric de Gràcia. Per la seva banda, també el Gran Teatre del Liceu prenia la decisió d'electrificar la major part del teatre. Pel febrer va cridar l'atenció que el doctor Torras i Bages pronunciés en català unes conferències quaresmals dedicades a l'Acadèmia de la Joventut Catòlica, i que van coincidir amb la mort sobtada del bisbe de Barcelona, el doctor Català. En el seu lloc seria promogut bisbe el doctor Morgades. Mentrestant el doctor Robert pro- nunciava una conferència a l'Ateneu Barcelonès sobre la raça catalana, just abans de ser nomenat alcalde de la ciutat. Com a alcalde seria un dels impulsors del moviment de protesta mercantil dit "el tancament de caixes", durant el quai moltes persones van negar-se a pagar la contribució estatal, situació que es va crispar durant la tardor provocant finalment la dimissió de l'alcalde. Durant els primers dies de juliol hi hagué disturbis a Barcelona que semblaven anunciar en certa manera els que hl hagué anys més tard a l'anomenada Setmana Tràgica. Enmig de la crispació produïda pel "tancament de caixes", va inaugurar-se la temporada del Liceu amb un nou títol wagnerià de gran envergadura: Tristany i Isolda, amb ia part de la protagonista novament confiada a Ada Adini, i amb decoracions pintades expressament pel veterà escenògraf català Soler i Rovlrosa. Malauradament, el tenor italià que feia el paper de Tristany no va tenir la veu ni l'actitud adequada per a un paper de tanta responsabilitat. Curiosament, mentre el Liceu s'endinsava en la programació de les grans obres wagnerianes, hi arribaven també les òperes més conspícues del verisme italià, atacades sense pietat peis crítics, convertits tots al wag- nerisme triomfant. El músic incipient En aquest marc estètic, la família Lamote de Grlgnon ja havia pres partit en batejar ei seu únic fill amb el nom de fonts del gran compositor alemany. La música es vivia a la casa del nou nat com un art molt seriós i molt poc donat a les actituds fàcils. Potser per això mateix, el petit Ricard fou destinat abans que res al batxillerat, deixant la pràctica de la mú- sica en un segon terme fins que descobrís la seva vocació, o no. Quan va haver acabat el batxillerat, tan llarg aleshores, Ricard Lamote es va dedicar amb més fruïció que mai a la música. Va estudiar al Conservatori del Liceu, on fou deixeble del mestre Gálvez (violoncel) i del seu propi pare (harmonia); per un altre costat estudiava piano amb el mestre Frank Marshall, l'eminent pianista i mestre de generacions de pianistes. Mentrestant, el seu pare, Joan Lamote de Grignon, fundava a Barcelona, l'octubre de 1910, l'Orquestra Simfònica de Barcelona, un intent de crear una veritable entitat de concerts a una Barcelona encara poc musical, on des dels anys 1890 hom maldava per consolidar una formació es- table, cosa que de moment no havia estat del tot possible. En un primer moment va semblar, però, que el violoncel seria la dedicació més profunda del futur composi- tor. La seva capacitat en aquest instrument ja era prou reconeguda: el 1919, amb vint anys, havia ingressat ja com a violoncel·lista a l'Orquestra Simfònica de Barcelona I a ia del Gran Teatre del Liceu. De compositor ho va acabar essent contra tots els obstacles, perquè des del primer moment que es va dedicar a la músi- ca va tenir força clar que volia dedicar-se a compondre com més aviat millor. Això no és que fos un tret excepcional: en un moment donat de la història musical europea, un xicot de vint-i-tres anys que inicia una carrera de compositor no hauria estat res d'excepcional en l'Europa del 1720 0 del 1820, però començava a ser-ho en el 1920. No debades havien passat moltes coses a la vella Europa, 1 no totes agradables: la música que es feia en aquesta vella i esgotada terra seria testimoni de les tensions i les asprors de la vida col·lectiva durant allò que s'ha vingut a anomenar, amb suprema ironia la belle épo- que. Quan Ricard Lamote comença la seva carrera donant a conèixer una sèrie de dotze senzilles peces de pia- no, Engrunes, està fressant ja un camí nou, el d'unes obres petites però significatives, escrites dins del co- rrent estètic que hem acabat coneixent amb el nom de noucentisme. No hi ha pretensió en allò que fa —només cal veure'n el títol— però hi ha la voluntat ferma i decidida de continuar per aquest camí, en el qual era més autodidacte que no pas altra cosa. El seu mestre Frank Marshall va augurar un futur important a aquestes peces de plano primerenques, que van quedar com a obres per a ser estudiades a la seva Acadèmia. L'any següent, 1924, va compondre la sardana Nupcial, que fou estrenada a l'antic Teatre Olimpia. La cau- sa d'aquest títol era que ben aviat, seguint les passes del seu pare, Ricard Lamote de Grignon va voler-se casar. Havia conegut la que seria la seva esposa I primera biògrafa, Montserrat Coll, quan ell encara estu- diava í ella era una nena, De l'amistat van passar insensiblement a l'amor I encara que va caldre esperar uns anys per l'extrema joventut d'ella, el matrimoni es va celebrar el 8 de desembre de 1924 al monestir de Montserrat, Les dues famílies que s'unien eren totes dues d'un catalanisme encès, i malgrat que la Dictadura de Primo de Rivera començava a malmetre moltes coses, l'actitud cívica dels Lamote I dels Coll no deixava lloc a dubtes, La cerimònia nupcial la va oficiar el doctor Carles Cardó, I durant el casament l'escolania de Montserrat va cantar una missa de Joan Lamote de Grignon.
Load more

Recommended publications
  • The Early Works of Roberto Gerhard
    9 ‘Un Català Mundial’: The early works of Roberto Gerhard Mark E. Perry ABSTRACT In the evaluation of the Catalan-born composer’s total oeuvre, the early works of Roberto Gerhard reflect the shifting cultural discourse within Catalan nationalism at the beginning of the twentieth century. As a means of fostering cultural independence from the rest of Spain, Catalan national sentiment gradually switched to the promotion of modernist ideologies, which were previously fended off in the defense and preservation of traditional culture. During this period under investigation, Gerhard was 'un català mundial' (an international Catalan), longing to participate in the greater musical world of the avant-garde. His musical activities in composition, research, and criticism echoed the shifting cultural discourse within Catalonia—Barcelona in particular. Active in nearly all aspects of musical life in the Catalan capital, Gerhard composed works that exhibited an intricate reconciliation of traditional Catalan elements with modern Central European musical aesthetics. Alongside painter Joan Miró, architect Josep Luís Sert, and arts promoter Joan Prats i Vallès, Gerhard established the Amics de l’Art Nou (ADLAN), promoting Catalan avant-garde art. Gerhard, with the assistance of cellist and conductor Pau Casals, brought Arnold Schoenberg to Catalonia for multiple performances of the Viennese master’s music. Gerhard further introduced modern music to the Catalan public with the ISCM festival held in Barcelona in 1936. This paper is informed by critical examination of period documents and contextualizes many of his early works within the escalating cultural movement that promoted modernization in the arts as a manifestation of Catalan national sentiment.
    [Show full text]
  • Jeune Fille Au Jardin Es La Obra Que Cierra El Ciclo
    Jeune Fille au Jardin es la Obra que cierra el Ciclo “Escenas de Niños”.Es una obra tranquila y apacible que nos sugiere la imagen callada de un atardecer bajo las sombras de un jardin. Su estructura ABA es tipica de su autor, Federico Mompou (1893-1987 ). La repeticion de la seccion B fue incluida por el propio Mompou despues de su publicacion. Xavier Turull i Creixell, uno de los mejores violinistas de Cataluña, nacio en Barcelona en 1922, y estudio con J.Massia, Pau Casals y Yehudi Menuhin. Ha vivido en América del Sur durante ocho años, combinando actívidades públicas y pedagógicas, y ha sido director de estudios de violín y profesor de música de cámara (1947-1950) en la Universidad del Cauca (Colombia) y del Conservatorio Superior Municipal de Música de Barcelona (1977-1982). Turull actualmente es catedrático del Conservatorio Municipal de Música de Barcelona, miembro del Consell d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya y Presidente de la rama española de TESTA. Turull tambien es reconocido como compositor y ha escrito aproximadamente unas 30 piezas para diversas combinaciones de instrumentos de cuerda, y tambien para voz. Esta obra es una transcripcion de una cancion del Ciclo L’amor Incert ( El Amor Incierto ), escrita por encargo de Mac Mc Clure para ser interpretada en un concierto organizado por Modest Cuixart en homenaje a los compositores de Callea ( un pueblo de la costa norte de Barcelona donde Turull, Montsalvatge, Mompou y Valls solian pasar los veranos). Carlota Garriga estudio en la Academia Marshall de Barcelona con Frank Marshall y Alicia de Larrocha.
    [Show full text]
  • Programa Lomotte
    27 Lamote de Grignon Diseño: Alberto Corazón Ricard d Lamote de Grignon Ricar Diseño: Alberto Corazón RICARD LAMOTE DE GRIGNON (1810-1856) PRIMERA APROXIMACIÓN Si exceptuamos algunas visiones generales de carácter enciclopédico, textos que hacen referencia a Cataluña o a la música española posterior a Falla, el trabajo de síntesis de Federico Sopeña1 –un esfuerzo sustancial para aquellos años de mitad del siglo– o los más recientes de Tomás Marco, llama la atención que no haya en España un estudio crítico de conjunto de su música del siglo XX. 2 ¿Posibles causas? Quizá la cercanía a los hechos, el poco interés de los espe- cialistas por la música de nuestro tiempo, la gran cantidad de documentación necesaria –los archivos sonoros fuera de consulta para el usuario de la radio 1 Historia de la música española contemporánea. Ed. Rialp, 1958. 2 Manuel Valls Gorina: La música española después de Manuel de Falla. Madrid, Revista de Occidente, 1962, y La música catalana contemporánea. Barcelona, Selecta, 1960.Tomás Marco: Historia de la Música Espa- ñola: siglo XX. Madrid,Alianza, 1983. Xosé Aviñoa: Historia de la Música Catalana. Barcelona, Edicions 62. 2 pública, por ejemplo–, la ausencia también de monografías –aunque hay algu- nas de importancia– dedicadas a distintas personalidades, la ausencia de pre- visión en relación a los archivos personales.... Lo cierto es entonces que, ante esta carencia de estudios críticos, hay nume- rosas figuras que son infravaloradas o completamente desconocidas, incluso para los propios músicos.Y se establecen y proyectan opiniones coyunturales de su tiempo, que no gozan de la distancia de la reflexión crítica.
    [Show full text]
  • The Correspondence Between Roberto Gerhard and Arnold Schoenberg
    The Correspondence between Roberto Gerhard and Arnold Schoenberg PALOMA ORTIZ‐DE‐URBINA On 18 October 1923 Roberto Gerhard, in a creative crisis and seeking guidance, wrote a long letter to Arnold Schoenberg asking to be accepted as his pupil. Two weeks later he received a positive answer and, full of enthusiasm, left for Vienna at once. There he met Schoenberg and began a master‐pupil relationship that would gradually turn into deep friendship, as attested by fifty‐three extant letters written between 1923 and Schoenberg’s death in 1951. Existing in archives in several countries and, for the most part, unpublished, these letters provide a wealth of information about Gerhard’s personal life and professional career, with interesting insights into Gerhard’s composi‐ tional process.1 There are published editions of letters exchanged between Schoenberg and Alban Berg,2 Anton Webern,3 Wassily Kandinsky4 and Thomas Mann,5 as well as a variety of collections gathering together writings and occasional letters between Schoenberg and various other musicians.6 However, the extensive correspondence 1 A complete edition, in both German and Spanish, of the correspondence between Schoenberg and Gerhard is in preparation by the present writer. 2 Juliane Brand et al. (eds), Briefwechsel Arnold Schönberg – Alban Berg (Mainz: Schott, 2007). 3 An edition of the correspondence between Webern and Schoenberg is in preparation by Regina Busch and will appear as volume 2 of Thomas Ertelt (ed.), Briefwechsel der Wiener Schule, commissioned by the Staatliches Institut für Musikforschung, Preußischer Kulturbesitz: see http://www.sim.spk‐berlin.de/disposition_539.html (accessed 9 June 2014).
    [Show full text]
  • “Un Català Mundial”: Catalan Nationalism and the Early Works of Roberto Gerhard
    “UN CATALÀ MUNDIAL”: CATALAN NATIONALISM AND THE EARLY WORKS OF ROBERTO GERHARD By Mark E. Perry Submitted to the graduate degree program in Music and the Graduate Faculty of the University of Kansas in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy. ________________________________ Chairperson Dr. Paul Laird ________________________________ Dr. Roberta Freund Schwartz ________________________________ Dr. Alicia Levin ________________________________ Dr. Scott Murphy ________________________________ Dr. Thomas Volek Date Defended: August 12, 2013 The Dissertation Committee for Mark E. Perry certifies that this is the approved version of the following dissertation: “UN CATALÀ MUNDIAL”: CATALAN NATIONALISM AND THE EARLY WORKS OF ROBERTO GERHARD ________________________________ Chairperson Dr. Paul Laird Date approved: August 12, 2013 ii ABSTRACT The early works of Roberto Gerhard reflect the shifting cultural discourse within Catalan nationalism at the beginning of the twentieth century. As a means of fostering cultural independence from the rest of Spain, Catalan national sentiment gradually switched to the promotion of modernist ideologies, which were previously rejected in the defense and preservation of traditional culture. This paradigm shift in Catalan nationalism manifests in the music of Gerhard. Branded as “un català mundial” (an international Catalan), Gerhard sought to participate in the greater world of modern music. While in Switzerland studying commerce, the young Gerhard switched to the study of music. The events of World War I forced Gerhard, then studying in Germany, to return to Spain. In Barcelona, Gerhard studied with Felipe Pedrell from 1916 to 1921. Gerhard received his earliest musical successes with public performances and publication of a number of his works; however, unconvinced of his abilities, Gerhard traveled to Andalusia in a failed attempt to study with Manuel de Falla.
    [Show full text]
  • Manuel Blancafort (1897-1987)
    1Ibrid Xosé Avirioa Manuel Blancafort (1897-1987) El presente articulo, que conmemora el centenario del naci- This anide cornmemoratcs the centenary of (he birth of the miento del compositor Manuel Blancafort, presenta las líneas maes- composcr Manuel Blancafort, presenting an outline of his biography and tras de su biografía y de su actividad creativa, que abarca una gran crcativc activity, which spans a largc part of the twenticth century. parte del siglo XX; transcurrida en su totalidad en Cataluña, la vida Blancafort spent his whole life in Catalonia: his lifetimc is a paradigm de Blancafort es un paradigma de los avatares acaecidos en aquella for the transformations which took place over many years in that region zona a lo largo de unos años que han visto sucederse grandes cam- and the great political and cultural changes it experienccd. Blancafort bios en lo político y en lo cultural. Blancafort vivió prácticamente was almost cntircly removed front the social lije of Barcelona until alter alejado de la vida social barcelonesa hasta finalizada la guerra civil the Civil War, which lcd to his creative activity during these ycars bcing por lo que su actividad creativa de estos años está muy vinculada a closely tied to che avant-garde French trends he learned from his las corrientes francesas vanguardistas conocidas a través de la amis- friendship with F. Mornpou and frequent musical visits al the La Garriga tad con F. Mompou y de las frecuentes visitas musicales que recibía Health Resort, where he lived, among them one by (he famous pianist en el balneario de La Garriga, en donde residía, entre ellas la del cé- Ricardo Vines.
    [Show full text]
  • L'orquestra Simfònica De Girona, on Enregistrava Tots Els Detalls De La Seva Economia Personal, Familiar I Professional
    ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en Joan Gay i Puigbert TESI DOCTORAL L’Orquestra Simfònica de Girona (1929-1937) Un projecte de regeneració cultural a través de la música Director: Jaume Ayats i Abeyà Programa de Doctorat en Història de l’Art i Musicologia Departament d’Art i de Musicologia Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 2018 L’Orquestra Simfònica de Girona va presentar-se el 5 de juliol de 1929. La tardor següent va protagonitzar una petita gira per les associacions de música de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Sabadell i Reus. El director va ser el músic militar Ismael Granero, fins que va tornar a les terres valencianes d’on era originari, a finals de 1931. A partir de 1932, el composi- tor barceloní Ricard Lamote de Grignon es desplaçava periòdicament a Girona per dirigir l’orquestra. En aquesta segona etapa, la formació va renovar el seu repertori i va continuar jugant un paper destacat en la vida cultural de la ciutat. Malgrat els problemes econòmics i la manca de continuïtat, va subsistir fins a la Guerra Civil Espanyola.
    [Show full text]
  • Music Publishers from Catalonia Cultura Catalana, Singular I Universal
    Cultura Cultura Catalana, Singular i Universal Catalan culture, Guest of Honour at the Frankfurt Book Fair 2007, is organising an extensive cultural programme with exhibitions, symposia, music, theatre, dance, cinema, cuisine and folk tradition. At Musikmesse Music Frankfurt Institut Català The Catalan culture goes beyond the traditional identification of a culture with a State. Catalan Catalan Cinema Catalan Chamber Music concerts at the Publishers de les Indústries Culturals - ICIC language is spread through the territories of Catalonia, Valencia and Balearic Islands (Spain), · The Frankfurt Film Museum will programme Hall 3. 1 Rambla de Santa Mònica, 8 Hochschule für Musik und Darstellende Andorra, Midi-Pyrénées (France) and Alghero (Italy). In Frankfurt, all aspects of the Catalan Stand 22 E-08002 Barcelona a retrospective of Catalan cinema between Kunst: from Tel. +34 933 162 700 culture will be presented, but especially Catalan literature and the publishing industry. Cultural September and October, with contributions by March 28- 31, Fax +34 933 162 843 and literary events will be held throughout the year in 25 German cities. Catalan film-makers, actors, script-writers and During Musikmesse Frankfurt, the Associació Catalonia 2007 [email protected] producers. Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica www.gencat.cat/cultura/icic (ACIMC) and the Gremi d’Editors de Música Within the Fair LiteraTOUR Some shows in Frankfurt de Catalunya (GEMC) have organized the following series of Chamber music concerts: Gremi d’Editorials
    [Show full text]
  • Orquestra De Cambra Terrassa 48 Adolf Pla, Direcció
    LAMOTE DE GRIGNON • TOLDRÀ / Orquestra Terrassa 48 / LMG2087 All rights reserved. Unauthorised public performance, broadcasting and copying of this record prohibited. 7 8 a 0 D 4 d 2 3 a ' r D 1 G u 5 M D D L R O I R E T N I ' L A À L A T A C N E S I R A T N E M O C R O I R E T N I L E N E L O Ñ A P S E N E S O I R A T N E M O C a E D I S N I Y R A T N E M M O C H S I L G N E mesos Pastora (1-8,12-17) de Terrassa guido i Amalgama (9-11) de desembre de 2008 mà Dip. Leg.: B-55706-2008 (www.lamadeguido.com) La ©(P) 2008 La Mà de Guido Presa de so: Llorenç Balsach l’Auditori Municipal de novembre i Enregistrament realitzat els Portada: Darius Vilàs (1880-1950): Edicions: 4’03 2’29 1’48 2’16 3’13 2’28 1’48 2’16 1’52 2’31 1’53 2’39 4’01 2’45 3’36 9’58 5’41 6’38 6’24 5’08 13’09 (flauta)(2) (oboè)(1) , director concertino (clarinet)(3) (trompa)(4) Del record De la calma en el cim De la ingènua molinera Del galan caçador Tot s’oblida El comiat Trenca ja el teu arc Neu Nocturn Vals Gavota Sarabanda Minuet Giga , direcció musical i piano Les danses de Vilanova EDUARD TOLDRÀ (1895-1962) RICARD LAMOTE DE GRIGNON (1899-1962) Quatre petites pastorals Nana Tres cants magiars Tres peces breus Lent expressiu Suite a l’antiga Adolf Pla Bernat Castillejo Natàlia Arroyo Arturo Nogués Orquestra de Cambra Terrassa 48 Quim Térmens Ferran Torrents 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 LAMOTE DE GRIGNON • TOLDRÀ / Orquestra Terrassa 48 / LMG2087 2 CATALÀ Aquest disc recull diverses obres per a orquestra de Simfonia catalana o Tríptico de la piel de toro, fins cambra dels compositors Ricard Lamote de Grignon i a músiques amb ímpetu rítmic, com les Monocromies; Eduard Toldrà, dos bons amics que van donar una mica líriques, com les Quatre petites pastorals; místiques, de llum al gris panorama musical que va quedar a Catalunya com els Enigmes i el Càntic dels càntics, o neobarroques, després de la Guerra Civil Espanyola, quan altres com la Suite a l’antiga.
    [Show full text]
  • Texto Completo
    MÚSICAS PARA DESPUÉS DE UNA GUERRA... COMPROMISOS, RETIRADAS Y RESISTENCIAS EN LA CREACIÓN MUSICAL CATALANA DEL PRIMER FRANQUISMO Germán Gan Quesada Universitat Autònoma de Barcelona INTRODUCCIÓN En noviembre de 1953, la revista Ínsula dedicaba un número monográfico a la situación de la literatura catalana: desde la orilla mediterránea, comparecían Josep M.ª Castellet, Josep M.ª de Sagarra y los poetas Josep Carner, Salvador Espriu, Josep V. Foix y Carles Riba, entre otros; del lado madrileño, voces tan auto- rizadas como las de Vicente Aleixandre o Julián Marías saludaban el inicio de una normalización de las relaciones culturales entre los dos centros peninsulares principales que tendría en los Encuentros Literarios de Formentor, inaugurados en 1959, uno de sus exponentes más conocidos (C. Riera y M. Payeras, 2009), recuperando el espíritu de los congresos de poesía impulsados por el propio Riba entre 1952 y 1954 en Segovia, Salamanca y Santiago de Compostela (Amat, 2007) y continuados en la siguiente década por iniciativa de Marià Manent, con una dimensión política más acentuada, en los denominados “coloquios Cataluña- Castilla” habidos en L’Ametlla del Vallès (1964), Toledo (1965) y Can Bordoi (1971) (Amat, 2010). Gabriel Ferrater, por su parte, expresaba desde sus páginas una visión en absoluto optimista de la continuidad de una tradición cultural fracturada tras la Guerra Civil y de la posible nueva vitalidad de sus fundamentos creativos: PILAR RAMOS LÓPEZ (ED.) 277 GERMÁN GAN QUESADA ... la cultura catalana sigue disponiendo, para su orgullo tal vez legítimo y para su complacencia tal vez imprudente, de una rica poesía; y la cultura catalana se está muriendo (G.
    [Show full text]
  • Music Papers on Movement, 1936-1939: the Case of Spanish Civil War Group of Research Libraries of AEDOM-Spanish Branch of IAML
    Music papers on movement, 1936-1939: the case of Spanish Civil War Group of Research Libraries of AEDOM-Spanish Branch of IAML Abstract In July 1936 begins the Spanish Civil War with the military rebellion against the Republican Government; it will last until the 1st april 1939. The present paper is a first collective attempt to add information on how the Civil War affected to musical heritage, specially to funds and collections in different Spanish institutions, either by losses, removals, either by its effects to musicians and composers, among them Manuel de Falla, and performing institutions (exiles, extinctions….). Information will be structured by Spanish regions and collected by the main current custody heritage centers and music documentation centers. It will also provide a bibliography on the status of issue around the aforementioned problem. INTRODUCTION The Spanish Civil War began on 18 July 1936, with the uprising of part of the army against the legitimate government of the Second Republic. The conflict lasted for almost three years, coming to an end on 1 April 1939. It was followed by General Franco’s dictatorship, which lasted until his death on 20 November 1975. Spain was divided into two constantly changing geographical areas until the end of the war. The researcher Gemma Pérez Zalduondo has stated that, in general, “the measures to evacuate historic patrimony abroad ordered by the Republic Government arrived late and it was very difficult to put into practice, so the majority of musical collections remained in National territory1.” And once the war had come to an end, in 1940, the new regime established the sorting, classifying and cataloguing of “the rich 1 Gemma Pérez Zalduondo.
    [Show full text]
  • Fons Lamote De Grignon Secció De Música Biblioteca De Catalunya 2010
    Fons Lamote de Grignon Secció de Música Biblioteca de Catalunya 2010 SUMARI IDENTIFICACIÓ CONTEXT CONTINGUT I ESTRUCTURA CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS NOTES CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ IDENTIFICACIÓ Codi de referència: BC. Fons Lamote de Grignon Nivell de descripció: Fons Títol: Fons Lamote de Grignon Dates: Ca. darrer quart del s. XIX-1962 Volum i suport de la unitat de descripció: 7,13 metres, 519 unitats documentals, paper CONTEXT Noms dels productors: Joan Lamote de Grignon i Bocquet Ricard Lamote de Grignon i Ribas Notícia biogràfica: Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Barcelona, 1872-1949), pare, i Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona 1899-1962), fill, ambdós compositors i directors d’orquestra. Dugueren a terme la seva activitat musical a Catalunya i al País Valencià, des de finals del s. XIX fins els anys 60 del s. XX. Història arxivística: El fons fou creat per Joan i per Ricard Lamote de Grignon al llarg de la seva vida musical. La muller de Ricard, Montserrat Coll, tingué cura del fons Lamote de Grignon des de la mort d’en Ricard fins que fou dipositat al Centre de Documentació Musical de la Generalitat de Catalunya, el 22 de març de 1990. Dades sobre l’ingrés: El Fons Lamote de Grignon s’incorporà a la Biblioteca de Catalunya el 2005, quan el Centre de Documentació Musical s’integrà a la BC. CONTINGUT I ESTRUCTURA Abast i contingut: El Fons Lamote de Grignon conté la documentació que compartiren Joan i Ricard Lamote de Grignon i els fons personals de cada compositor. 1 El Fons comú abasta des de la 2a meitat del s.
    [Show full text]