Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 47 (Sec. Zool., 4): 5-59. 1981

ESTUDI FAUNISTIC DEL LITORAL DE BLANES (GIRONA), II. SISTEMATICA D'ESPONGES Rebut: desembre 1980 * Maria-Antonia Bibiloni

ABSTRACT Faunistic study of the Blanes ( Girona , Spain ) littoral , II. Porifera systematics.

been The benthic communities of a little area in the Blanes littoral (Girona, Spain) have 12 m studied for two years. They belong to the upper infralittoral level, between 3 and sam- deep, and have been studied from 40 inventories obtained from punctual underwater as- ples and from a general survey of the macroflora and macrofauna. Three bionomic pects with minor differences have been observed in this area: A, well lighted and surf- beaten zones with a population of photophilous species; B, poor lighted and surf-beaten zones, with more sciaphilous forms, and C, poor lighted and less disturbed zones, of coralligenous character. This paper deals with the study of the Porifera species found in the abovemen- tioned survey, of which a systematic list is presented. Thirty-nine species of have been obtained; 7 of them are recorded for the first time in the Catalan coast, and of these 5 are new citations for the Iberian Peninsula littoral. The in vivo and spicular descriptions of each species, data on their habitat, geographic distribution, substrate, depth and bionomic facies are given. Some general ecological remarks are also made from the abundance distribution of each species in the bionomic zones of the area.

INTRODUCCIO Aquests estudis van portar a terme l'e- laboracio d'una monografia (BIBILON, Durant dos anys s'han estudiat, amb 1980) d'on s'han extret una serie de tre- I'ajut do l'escafrandre autonom, les co- balls sistematics, ecologics i bionomics munitats bentoniques d'una petita zona (BIBILONI, 1981; BIBILONI & CORNET, 1981a, del litoral de Blanes (Girona) correspo- 1981b; BIBILONI et al., 1981). Un d'aquests nent al pis infralitoral superior, entre 3 treballs es el present article, encaminat a i 12 m, a partir d'inventaris procedents l'estudi de la sistematics dels porffers de de mostres puntuals i d'una descripcio la zona. general de la macroflora i de la macro- La situacio geografica de Blanes es in- fauna de la zona. teressant perque es troba en el limit de

* Departament d'Ecologia. Facultat de Biologia. Univershat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585. Barcelona, 7.

5 dos tipus de costa molt diferents (fig. 1), costa uns 60 m. S'ha considerat cl limit el Maresme, que es sorrenca, i la Costa de la zona als 5 m de profunditat. Brava estricta, essencialment rocosa. Si De les zones intermedies s'ha fet un a aixo s'afegcix 1'existencia d'un entrant estudi cartografic i bionomic mitjancant del talus continental que fa que s'arribi inventaris visuals i fotografics. a una profunditat de 200 m a uns 5,5 km S'han diferenciat a la zona de mostrat- de la costa, es veu que es facil de trobar, ge tres aspectes bionomics lleugerament en una superffcie relativament petita, una diferents : A, zones illuminades i batudes gran diversitat de fops, anomenats en amb abundancia d'especies fotofiles. B, part per Ros (1975): fons de dintre del zones menys illuminades i batudes amb port; roques litorals de 0 a 25 m de pro- caracter mes esci.afil. C, zones de poca funditat; fons sorrencs fins a 40 m amb il•luminacio amb caracter coralligen (vegeu prats de Posidonia oceanica, al voltant BIBILONI et al., 1981). dcls 20 m; fons corraflfgens amb detritus S'ha efectuat un total de 40 inventaris i sorra, molt rics en fauna invertebrada; repartits d'aquesta manera: 13 en la zo- fons detrItics costaners i detrftics amb na 1, 19 en la zona 2 i 8 en la zona 3, els sediments importants de sorra i fang; fons quals s'han numerat cronologicament; les de fangs terrfgens, rics en poliquets i cc- mostres s 'han agrupat segons la zona bio- lenteris; i fangs batials, a mes de 300 m nomica a la qual pertanyen ( vegeu taula 1). de profunditat, pobres en fauna inverte- En aquest treball s'estudia el tipus Pori- brada en general. fera; a mes d 'una llista sistematica de les Dins del segon tipus de fons, es a dir, especics trobades , es dona una descrip- en les roques litorals de 0 a 25 m de pro- cio detallada de cada una, taut del seu funditat amb abundancia d'algues foto- aspecte extern com del seu esquelet, com- files i corafligen incipient a partir dels pletant-ho amb la seva distribucio i el seu 20 m, situa ]'area objecte d'estudi. Aques- habitat. ta to uns 13.500 m2, es situada entre la Igualment s'exposa per a cada exem- punta de Santa Anna i la cala de Sant plar informacio referent a la data, subs- Francesc i es delimitada al nord per blocs trat, profunditat i facies bionomica en submergits d'aquesta punta i al sud per que es troba. grans blocs rocosos que surten a la su- perffcie. Per terra s'hi arriba per una pe- tita platja de recent construccio, orienta- ANTECEDENTS HISTORICS da al N-NE i, per tant, rep la influencia dels vents del N tramuntana), NE (gre- La importancia dels porffers dintre de gal) i E (llevant), qucdant bastant prote- les poblacions bentoniques de substrat dur gida del SE (xaloc) i S (migjorn) per la no s'ha comencat a apreciar fins fa pocs platja artificial que uneix l'espigo portua- anys, malgrat que des de fa temps s'hagi ri amb la punta de Santa Anna. estudiat aquest grup a la Mediterrania En aquesta zona s'han elegit tres esta- (Schmidt, Lendenfeld, Ferrer Hernandez, cions fixes per a fer-hi mostratges perio- Topscnt). La rao principal es deguda als dicament: metodes de recolleccio, que, antigament, - Zona 1; petit illot que sobrcsurt del eren nomes indirectes (dragues) i no ofe- nivell de l'aigua uns 70 cm; queda sepa- rien cap informacio de ]'habitat del grup. rat de la costa uns 70 m; s'hi han obtin- L'us de 1'escafandre autonom ha permes gut mostres de diferents orientacions. La millorar les tecniques de recol•leccio del maxima profunditat a que s'arriba es de bentos i afrontar estudis de bionomia mes 7 m. complerts. - Zona 2; formada per una paret ver- L'cstudi de les esponges a la Peninsula tical que des del nivell de l'aigua arriba Iberica es remunta a principi de segle, fins a 12 m, orientada a 1'est, i una altra amb ORUETA (1901), que descrivf algunes a la mateixa profunditat i que no arriba esponges del Cantabric. a la superffcie, orientada a l'oest. Totes FERRER HERNANDEZ (1912, 1914a, 1914b, dues son a uns 12 m de la costa; s'han 1916, 1917, 1918, 1921, 1922) estudia la cos- agafat tambe mostres dels voltants. ta cantabrica i altres punts del litoral es- - Zona 3; correspon a la part submer- panyol. Els metodes de recolleccio son gida de la punta de Santa Anna, seguint indirectes i no aporten cap informacio so- una direccio NW-SE, i es separada de la bre I'habitat de les espccies recollectades,

6 N

250 500 m

FIG. 1. Situacio geografica de Blanes i de la zona d'estudi. Geographical situation of Blanes and estudy's zone.

7 . . ------.11 - - - - . . . . . - - . .

`^ `^

,^

^.ro 0

y a ti .^

c v ^n a v E ^. ^ .a Ev o a. a a ^ 'L b ^ > ^ b b .^ (d Q ^ i' ...... U y 7 , * I I * I I ------'C ^ ^ 7 C G _O ^ .^ A

•^ ro C] ^d ^ .?

C. C R M ^ O A c u L^ C J vI v W 1--I v a 0 4 ti C t [. 7 E o Z G^ Q U L q R C u L^ sU^ w A U_ A 4 c. c e A m m m 0 J c c o o -^ c a c a s u t ^ a S !! c c E r E v^ R C ^"^ a e n u S 0 <^ .^ encara que la tasca faunistica i sistema- Les esponges es mantenien amb aigua de tica rs important. mar durant 24 hores, per tal que s'obris- RUiu i (1971) estudia les esponges de sin els osculs i el sistema aquifer, anotant Blanes, do fons sorrencs principalment, al mateix temps tots aquells caracters que Inntament amb altres grups d'inventcbrats es poguessin modificar despres de la fixa- i ttinicats. Encara quc represcnti una con- cio (color, consistencia, ostiols i osculs). Ii ibucio interessant al coneixement de Despres de scr fixades amb formol al 4 °/o Ics comunitats naturals do les nostres cos- es determinaven sistematicament segons tcs, no toca els substrats durs. els metodes classics. Dins del PROGRAyIA in: BENTOS (1972-74), Oi.nvri i.v (1977) analitza la distribucio de Ics esponges tie foes rocosos del litoral RELACIO D'ESPECIES catakt, ja amb inetodes directes (escafan- dre autonom), essent aquest el primer tre- En la llista que scgueix s'ordenen taxo- ball realitzat a les cosies catalanes amb nomicament les especies d'esponges deter- aquest metode. Mes tard (OLivELLA, 1980) minades, assenyalant-se si es tracta d'una s'ocupa de les esponges de les illes Medes nova citacio per la costa catalana (+) o (Girona). si l'especie es nova per a la fauna iberi- BENITO (1976) estudia les esponges de la ca (++). ria de Vigo. Despres RODRIGUEZ & LOREN- Aquesta Ilista s'ha fet seguint 1'ordre zo (1978) descriuen les csponges interma- sistematic donat per TUZET (1973) per les reals d'aquesta localitat. esponges calcaries i el de LEvi (1973) per ARROYO et al. (1976) rcalitzen un estudi a les ; s'han tingut en compte d'esponges epibionts d'Inachus thoracicus els treballs esmentats mes amunt a I'hora de Blanes. Dins d'aquesta mateixa linia de determinar la novetat de les troballes. de treball BIBILONI & CORNET (1980) des- criuen les esponges i altres organismes Tipus Porifera epibionts de Microcosmus sabatieri de 1'in- Classe Calciospongiae fralitoral superior de Blanes. Ordre Calcinea URiz (1978) porta a terme un treball Familia Clathrinidae faunistic de les esponges recollectades en Clathrina coriacea (Montagu) diferents tons d'arrossegament de Blanes, Bowerbank aixi corn d'especies concretes (URIz, 1975, Clathrina clathrus (Schmidt) 1980). Ordre Calcaronea BIBILONI, RUB16 & URIZ (1977-1980) fan Familia Sycettidae un cstudi sistematic i ecologic de les es- Sycon raphanus (Schmidt) ponges de profunditat de diferents punts Familia Grantiidae de la costa catalana. BIBILONI & URrz Leuconia aspera (Schmidt) (1980) descriuen especies noves per a la Vosmaer Peninsula Iberica. Familia Heteropidae + Amphiute paulini Hanitsch Classe Demospongiae MATERIAL I METODES Ordre Homosclerophorida Familia Oscarellidae En lcs zones descrites (1, 2 i 3) s'agafa- Oscarella lobularis (Schmidt) ven les mostres de la segiient manera: es Vosmaer pelava una superficie normalitzada de Familia Plakinidae 400 cm'- amb I'ajut de piquetes, raspadors ++ Plakina trilopha Schulze i ganivets (Ros et al., 1976) i el material Ordre Astrophorida obtingut es posava dins de bosses de plas- Familia Stellettidae tic. Al mateix temps s'anotava I'aspecte Penares candidata Schmidt que tenia la mostra al moment de ser re- Familia Chondrosiidae collida. Chondrosia reniformis Nardo Les esponges se separaven acuradament Ordre Hadrornerida de la mostra general amb ones pinces, al Familia Suberitidae labora!ori, procurant no desaprofitar els Suberites carnosus (Johnston) petits .'ragments quc son imprescindibles Gray var. incrustans Topsent a l'hor^. d'estimar el volum de l'exemplar. Familia Clionidae

9 Cliona virtdis (Schmidt) ESTUDI DE LES ESPECIES Familia Tirneidae Timea unistellata ( Topsent) Calcinea Ordre Axinellida Clathrinidae Familia Axinellidae Clathrina Gray Axinella verrucosa Schmidt • Clathrina coriacea ( Montagu) Acanthella acuta Schmidt Familia Raspailiidae Sinonimies Raspaciona aculeata ( Nardo) Spongia coriacea Montagu, 1818; Gray, Topsent 1821; Fleming, 1828. Grantia coriacea, Ordre Halichondrida Johnston, 1842. Grantia multicavata Johns- Familia Halichondriidae ton, 1842. Leucosolenia coriacea Bower- Halichondria sp. bank, 1886, 1874, 1882; Gray, 1867; Wright, Familia Hymeniacidonidae 1870; Carter, 1877; Topsent, 1891, 1892; Hymeniacidon sanguinea Grant Breitfuss, 1898; Dendy & Row, 1903; Ferrer Batzella inops Topsent Hernandez, 1918; Burton, 1926; Breitfuss, Ordre 1927; Arndt, 1928. Leucosolenia )timantia Familia Haeckel, 1869; Dendy & Row, 1913. Sycor- elegans (Schmidt) Gray rhiza coriacea Haeckel, 1869. Ascetta co- ++ Crella nodulosa Sara riacea Haeckel, 1872; Marenzeller, 1877; Familia Myxillidae Vosmaer, 1877, 1881; Satuxberg, 1887; Fri- Myxilla rosacea (Lieberkiihn) tedt, 1885, 1887; Row, 1909. Olynthus co- + Lissodendoryx isodictyalis riaceus Haeckel, 1872. Soleniscus coria- (Carter) Topsent ceus Haeckel, 1872. Solenula coriacea Hae- ++ Leptolabis luciertsis Topsent ckel, 1872. Nardorus coriacea Haeckel, Familia Anchinoidae 1872. Nardopsis coriacea Haeckel, 1872. Anchinoe fictitius (Bowerbank) Ascometra coriacea Haeckel, 1872. Ascetta Gray membranacea Haeckel, 1872. Ascetta tnul- Anchinoe tenacior Topsent ticavata Haeckel, 1872. Ascetta hintantia Hainigera hamigera (Schmidt) Haeckel, 1872. Ascetta coriacea var. oscu- Familia Clathriidae lata Hanistch, 1891. ++ Microciona atrassanguinea Bowerbank Material examinat i procedencia Microciona toxitenuis Topsent S'han recollit 8 exemplars Familia Agelasidae (veure apen- dix final). Agelas oroides Schmidt Ordre Haplosclerida Descripcio . Aspecte Familia Haliclonidae extern Haliclona sp., Forma: tubs scnzills i ercctes. Haliclona sp.: Consistencia: fragil, es trenca a la mi- Haliclona sp.3 nima pressio feta amb unes pinces. Haliclona sp., Superffcie: hfspida. Familia Renieridae Color: groc viu. Petrosia ficiformis Grant Ordre Ceratida Esquelet Subordre Dictyoceratida Triactines regulars, amb els bravos llcu- Familia Dvsideidae Gray gerament conics, que acaben amb punta Spongionella pulchella (Sowerby) obtusa. Longitud de les actines: 90-120 Familia Spongiidae Itm X 7-10 ILm (fig. 2a). Tetractines amb una Ircinia fasciculata (Pallas) actina apical curta. Les actines sobrants De Laubenfels tenen les mateixes dimensions que les Familia Verongiidae triactines. Verongia aerophoba (Schmidt) Diactines: nomes es troben en alguns Vacelet exemplars. Subordre Dendroceratida Familia Halisarcidae Distribucio Halisarca dujardini Johnston Atlantic: Roscoff, comuna a poca pro- ++ Hexadella racovitzai Topsent funditat i en fons durs, escletxes i extra-

10 ploms , sota pedres, entre Cystoseira, en Esquelet cubetes i sobrctot en sostres de coves Triactines regulars amb bravos estrets (color blanc i groc ) ( BOROIEVIC , CABIOCH a la base, que conserven el mateix dia- & Lvi, 1968). La Manega ( TOPSENT, 1889). metre en tota la seva longitud encara que Irlanda , badia Kilkieran ( KoNNECKER , 1973). semblin cilfndrics; acaben en una petita Glenan ( DESCATOIRE , 1969). infladura. Dimensions: 200-300 !tm x 8-10 Mediterrania : Adriatic ( ToPSENT, 1945); E.m (fig. 2B). illa Tremiti en una cova ( SARA, 1961b). Mar Ligur , San Fruttuoso , 4 exemplars a 4-8 m Distribucio de profunditat , 1 exemplar en zona fosca Pacific: Ternate, 0-50 m de profunditat (SARA , 1964 b ). Golf de Napols , Capri, canal (BREITFUSS, 1896, 1897b). de Procido , cap Posillipo ( SIRIBELLI , 1963); Atlantic: Roscoff, en fons de Laminaria entrada de cova ( SARA, 1958 b). En aigiies (BoROJEVic, 1968). superficials italianes (SARA, 1964a ). Israel Mediterrania: Adriatic (ToPSENT, 1945); (TSORNAMAI ., 1968). Regio de Bogliasco, en Sebenico (SCHMIDT, 1864; LENDENFELD, fons coralligcn (PANSINI & PRONZATO , 1973). 1891; BREITFUSS, 1897a); Lesina (LENDEN- Mar Ligur, golf de Tigullio , en fons de port FELD, 1891). Golf de Napols, nivell super- (PANSINI & PRONZATO , 1975). Banyuls de la ficial (SARA, 1964a; VOSMAER, 1881; Top- Marenda , cap l'Abeille i cap Oullestreuil, SENT, 1934). Golf de Taranto, peninsula Sa- en prat de Posidonia i tons coralligen (LAU- lentina en nivells superficials BiER, 1966). (SARA, 1964a). Riviera Ligur de Llevant, en extraploms Peninsula Iberica: Cantabric ( FERRER a uns 2 metres (SARA, 1964a; 1964b). Israel HERNANDEZ , 1914a). Santander ( FERRER (TSURNAMAL, 1968). Marsella, entrada d'una HERNANDEZ , 1912). Asturies ( FERRER HER- cova d'Endoume, Figuier i Tremies (Pou- NANDEZ, 1918 ). Litoral gallec, sobre parets LIOUEN, 1972). Banyuls de la Marenda, en rocoscs a nivell de Laminaria i Cystoseira una paret vertical a 5-20 m de profunditat (RoDRfct t: z & LORENZO , 1978 ). Cadaques, (BOURY-ESNnULT, 1971). Blanes i I 'Ametlla de Mar (OLIVELLA, Peninsula Iberica: Asturies, Castrillon (1977); illes Medes ( OLIVELLA , 1980) en la i Cervigon (FERRER HERNANDEZ, 1918). Port nostra zona d'estudi en parets verticals, de Mao (TOPSENT, 1936; FERRER HERNAN- sobre Microcosnus , Ircinia, tiges de Posi- DEZ, 1918). Illes Medes (OLIVELLA, 1980). donia i de tal•lus de Codium tomentosum a Blanes, en el fops d'una escletxa a 10 m 6-12 in de profunditat. de profunditat.

• Clathrina clathrus ( 0. Schmidt) Calcaronea Sinonimies Svicettidae Dendy Grantia clathrus O. Schmidt, 1864, 1866. S_vcon Risso Lcucosolenia clathrus Lackschewitz, 1866; • Sycon raphanus (Schmidt) Gray Dendy & Row, 1913. Clathrina sulphurea Gray, 1867; Haeckel, 1870. Ascetta clathrus Sinonimies Haeckel, 1872. Spongia inflata Delle Chiajei, 1828. Sy- con ciliatu2 Lieberk6n, 1859; Schmidt, Material examinat i procedencia 1862; Haeckel, 1872; Lendelfeld, 1891. Gran- Shan recollit 13 exemplars (veure apen- tia raphanus Gray, 1867. Sycarium vesica dix final). Haeckel, 1870. Sycandra raphanus Haeckel, 1870. Descripcio . Aspecte extern Material examinat i procedencia Forma: massiva, tubulosa, d'uns 10 cm de cliametre. S'han recollit 12 exemplars (veure apen- Superficie: rugosa al tacte. dix final). Consistencia: flexible, es recupera facil- ment en ser pressionada amb unes pinces. Descripcio . Aspecte extern Color: groc pallid en viu que es decolora Forma: esferica o lleugerament allar- en alcohol. gada.

I1 Superficie : coberta de papil•les i amb Descripcio . Aspecte extern hispidcsa acusada. Forma: massiva i lobular de contorn Color: blanc. ovalat. Consistencia: fragil. Esquelet Superficie: molt hispida a causa de les Triactines digitals, en les quals els radis triactincs i de lcs oxes cctos6iniclUcs clue parells mesuren 100-180 Itm X 10-12 Itm Ia travessen. (fig. 2C,) i el radi imparell 150-220 !tmX Color: blanc en alcohol. 10 µm. Diactines: rectes o lleugerament corbades amb unes dimensions de 700- Esquelet 1.500 ;tm X 10-20 Itm (fig. 2C,). Tetractines Triactines ectosomiqucs amb actines do endosomiques en que el radi apical me- 150-250 ItmX10 Jtm (fig. 2R). sura 6-12 !tm (fig. 2C,). Triactines endosomiques, mes petites clue les anteriors: 100-200 Itm X 10 Itm. Te- Distribucio tractines, amb un radi apical de 50-60 Itm X Atlantic: arxipclag de Glenan, abun- 10 Itm, els radis parells mesuren 150-200 dant damunt d'algues i en parets de dife- ItmX 10 1Itm i el radi basal es dc 200- rerits inclinacions, prelerint les verticals 250 Itm X 10 !tm (fig. 2D:). Diactines dC situades entre 6-40 m de profunditat (Des- 500-1.000 !tm X 15 !tm (fig. 2D,). CATOIRE, 1969). Mediterrania: Adriatic (ToPSENT, 1945); Distribucio Bari, a 3 m de profunditat (SARA, 1963), Mediterrania: Adriatic (TOPSEN'r, 1945); golf de Napols, canal Procido, Ischia i cap illa Tremiti, dins una cova petita (SARA, Posillipo en prats de Posidonia (SIRIBELLI, 1961b). Golf de Napols, en un fons coral- 1963); en un petit you situat en l'interior ligen i sobre pedres (SARA, 1962); canal d'una cova i sobre algucs a l'entrada (SARA, Procido, canal d'Ischia i cap Posillipo (Si- 1958b). Riviera Ligur de Llevant, cala RIBELLI, 1963); Sccca tie la Gaiola en zona d'Or, un exemplar a 30 m (SARA, 1958a); detritica (SARA, 1960). Riviera Ligur de Lle- en zona fosca d'una cova (SARA, 1964b). vant, entrc Punta Chiappa i Portofino (SA- Badia de Morlaix, en un prat de Cvstosei- RA & SIRIBELI.I, 1958a). Golf de Policastro, ra, en substracte dur i a l'entrada d'una peninsula Salentina, Golf de Taranto, illa cova (PRENANT, 1934). Marsella, cova Fi- Tremiti (SARA, 1964a). Rcgio de Bogliasco guier, 3 exemplars en zona scmifosca (LAII- en un fops coral-ligen (PANSINI & PRONZA- im:iz, 1966). Israel (TSURNAMAL, 1968). To, 1973). Platja Trigoso, damunt un subs- Peninsula Ibcrica: Asturies, port de trat artificial en un prat de Posidonia, a Crastillon sobre Ulva (FERRER HERNANDEZ, 28 m de profunditat i en un fons coral-li- 1918). Port de Mao (FI:RRER HERNANDEZ, gen a 35 m (PANSINI & PRONZATO, 1975). 1916). Cadaques, L'Estartit, Blanes, Garraf Marsella, Endoume i Figuier, a l'entrada i L'Ametlla (OLIVELLA, 1977). Blanes, da- i a ]a zona intermedia de coves (PoULI- munt Microcosnius a 4-12 in de profun- OCEN, 1972). ditat. Peninsula Ibcrica: Port de Mao (FERRER HERNANDEZ, 1916). Cadaques (OLIVELLA, 1977). Blanes, en una paret vertical a 5- 9 m de profunditat. Grantiidae Leuconia Grant Leuconia aspera (Schmidt) Vosmaer

Sinonimies Schmidt, 1862, 1866. Sv'con asperutn FIG. 2. A) Clatlnina coriacca; triactincs. B) C. Gratttia aspera Gray, 1867. clathrus; triactincs. C) Svcun rapha uts; C, triac- Svcinula aspera Haeckel, 1872. Leucan- tines sagitals, C diactines. C' tetractines endoso- dra aspera Haeckel, 1872. miques. D) Leuconia aspera; D, triactincs, D: tc- tractines, D3 diactines. E) Antphiute paulini; E', E', E3 triactincs, E' tetractines, E' diactines. F) Material examinat i procedencia Plakina trilopha; F, microcalatropcs, F' b loth o- Shan recollit 3 exemplars (veure apen- nes trilotes. G) Penares candidata; G' dicotricncs, G., oxcs, G, microxcs. Escala A: A, B, C, D, E, G, dix final) G' 100 ?Lm. Escala B: Fl, F:, G3, 20 ttm.

12 A I I J^

B

^1

3

D3 F2

i

^5

13 Heteropitlae Dendy Demospongiae Antphiute Hanitsch Homoscleropltorida Dendy • Antpltiute paulini Hanitsch Oscarellidae Lendenfeld Oscarella Vosmaer Material examinat i procedencia • Oscarella lobularis (Schmidt) S'ha recollit un sol exemplar el 3-11-77 Vosmacr damunt d'un Microcosmos que estava en una paret vertical a 7,5 m de profunditat Sinonimies i en facies de Corallina officinalis, Halop- Halisarca lobularis Schmidt, 1862; Schul- teris filicina i Jania rubetu. ze, 1877; Graeffe, 1882; Zimmerm, 1907; Arndt, 1928. Chondrosia tuberculata Sch- Descripcio . Aspecte extern midt, 1862. Forma: inscrustant, facil de separar del substrat, sobre el qual ocupava una su- Material examinat i procedencia perffcic do 8x4 cm. S'ha recollit un sol exemplar el 14-XI-76, Consistencia: fragil, es trenca amb una en una paret extraplomada a 5 m de pro- lleugcra pressio de les pinces. funditat i facies de C'odiunt tootcntosunt Superficie: hispida pel fet que sobresur- s.l., Halitncda Ito to i Haloptcri., jiliritta. ten les nombroses diactines radials situa- des a 1'esquelet dermic. Descripcio . Aspecte extern Color: blanc en alcohol. Forma: laminar amb contorns mes o menys irregulars. Esquelet Consistencia: cartilaginosa. Triactines de tres tipus: a) amb 1'actina Superficie: un poc relliscadissa i no vis- imparcll rectilinia do 150-200 iam X 10-15 lam cose. i actines parells mes o menys corbades, Color: blavos, no coincidint amb alguns que mesuren 50-100 lam x 10-15 lam (fig. 2E). exemplars descrits per ToPSENT (1892), de Els valors que ha trobat BOROJEVIC (1966) color groc o beige uniforme o br cn les son, per les primeres, 100-300 lam X 12- parts mes altes vennelloses. Quan Osca- 15 µm, i per les segones 80-180 lam X 12- rella es troba d'aquest color es pot con- 18 !am. b) Triactines amb tots els radis de fondre facilment amb Halisarca dujardini la matcixa longitud, 100-150 !am X 12-15 ;am que, tambe sense espicules i pertanvent (fig. 2E1). c) Triactines amb 1'actina im- a un altre grup, abunda a tota la Mcdi- parell mes petita (50-60 lam X 10-15 lam) terrania. Halisarca, blanca, groga, beige que les actines parells (100-200 lam X 10- o castanya, no ofereix mai coloracio viva; 15 !am) (fig. 2E,). Tetractines amb actines pot ser mes o menys lobulada, pero aquests facials similars a les de les triactines b, lobuls son mes estesos que en Oscarella. i actines apicals de 30-40 lam X 10 µm (fig. 2E). BoROJEVic (1966) troba les acti- Esquelet nes facials mes petites i robustes que les No tc fibres esmentades d'espongina ni espicules si- triactines. Diactines de dues licies. mides: a) 300-1.500 lam X 15-100 lam amb els dos extrems conics i punxeguts. b) 300- Distribucio 400 lam X 3-10 lam fines amb el pol apical Antartic: lleugerament corbat i afilat. BOROJEVIC Terra de Graham (BURTON, 1929). (1966) troba valors mes alts, per les pri- meres 400-1.500 Itm X 20-120 lam i per les Atlantic: Islandia (BURTON, 1959). Cos- segones 300-800 lam X 3-10 lam (fig. 2E.5). tes alemanyes (ARNDT, 1928). Irlanda, ba- dia Kilkicran (KONNECKER, 1973). Roscoff, Distribucio sobre pedres i Cvstoseira, per sota de la zona de Larninaria (BoROJEVic et al., 1968). Atlantic: Roscoff, frequent sobre fons La Manega (TOPSENT, 1889). durs, parets verticals i coves (BoROJEVic, Mediterrania: Adriatic, a 2 m de pro- 1966). Portugal (ARNDT, 1940). funditat (RUTZLER, 1965b; TOPSENT, 1945; Peninsula Iberica: Santander i Galicia SCHMIDT, 1862); en el nivell superficial (FERRER HERNANDEZ, 1922). Blanes, damunt (SARA, 1964a). Golf de Napols (ToPSENT, de Microcosmus, a 7,5 m de profunditat. 1925). Corsega, regio de Bonifacio, en un coral•ligen de cova a 8 m de profunditat

14 (V,xcEi.i:r, 1961). Mar Ligur, San Fruttuoso, en el nostre exemplar, amb una expansio un exemplar de color groc en alcohol( SA- rnitjana quc ToISENT (1894) assenyala com RA, 1958a). Regi0 de Bogliasco, en fons co- a resta d'una tercera actina atrofiada amb ral.ligen (PANSINI & PRONZATO, 1973). Cos- una acusada tendencia a cobrir-se d'es- tcs de Franca (ToPSENr, 1895). Banyuls de pines, com si estigues destinada a trans- In Marenda, illa Grosse i Sphinx, en parets formar-se en una rama de canelobre. Lo- verticals i extraplorns en 5-20 m de pro- fotrienes trilofes, situades nomes en l'ec- funditat (BoIRV-ESNAIl.T, 1971); cap L'A- tosoma, caracteristiques de l'especie (figu- beille i cap Oullestreuil, molt comuna a ra 2F2). 20-40 in de profunditat (LAUBIER, 1966). Marsella, a l'entrada i zona intcrmedia Distribucio do les coves d'Endoume, Figuier i Tre- Mediterrania: Adriatic (BABIC, 1921). mies a 4-25 m (POULIQUEN, 1972); en bio- Golf de Napols, Secca de la Gaiola, un ccnosi de coves semifosques i en extra- exemplar cn zona detrftica (SARA & SIRI- ploms a 15 m (LABOREL, 1960). Monaco, BELLI, 1960), Secca de Benda Palumno, un badia de Beaulieu, cap d'Ail, badia de Ro- exemplar en zona fosca (SARA & SIRIBELLI, quebrunc, comuna sobre tal•lus de Coditon 1962); Capri, canal Procido, canal d'Ischia tornentosion s.l. (Toi,si[NT, 1934). (SIRIBELL[, 1963). Illa Tremiti, en una pe- Peninsula Ibcrica: Santander i Linares, tita cova (SARA, 1961b); en nivell super- a 200 braces (FERRER HERNANDEZ, 1922). ficial (SARA, 1964a). Regio de Bogliasco, en Asturies, damunt d'esponges cornies i te- fons coral•ligen (PANSINI & PRONZATO, 1973). tractinellides de CervigOn (FERRER HER- Monaco, badia de Roquebrune a 30-50 m NANDEZ, 1918). L'Estartit i Sa Tuna (OLi- de profunditat, badia de Saint Laurent VELi.A, 1977), illes Medcs (OLIVELLA, 1980). a 20-30 in (TolSENT, 1934). Bandol, en tons Blanes, en paret extraplomada a 10 m de coral•ligen (ToPSENT, 1895). Marsella, coves profunditat. d'Endoumc, Figuier i Tremies, a l'entrada i zona intcrmedia (POULIQUEN, 1972). Ba- Plakinidae Schulze nyuls de la Marenda, sobre tija de Posi- Plakina Schulze donia (ToPSENT, 1895). • Plakina trilopha Schulze Peninsula Iberica: Blanes, en una paret vertical a 5 m de profunditat. Material examinat i procedencia S'ha recollit un so] exemplar el 14-XI-76, damunt d'una paret vertical a 5 in de Astropliorida profunditat, en facics de Codium tomen- Stellellidae Carter tosunt s.l., Halinrc'da lung i Halopicris fili- Penares Gray cina. • Penares candidala Schmidt

Descripcio . Aspecte extern Sinonimies Forma: incrustant, esta adhcrida al Papvrula candidata Schmidt, 1868. Pe- substrat nomes per alguns punts, per la nares ltelleri (Schmidt) Vosmaer. qual cosa Os facil arrencar-la d'una sola pe(a. Material examinat i procedencia Superficie: irregular, creuada per uns S'ha recollit un sol exemplar al 16-VI- petits soles. 77, dins d'una escletxa a 6 in de profun- Consistencia: Tova i flexible, es recu- ditat i en facics de Pevssonnelia rubra i pera facilment en pressionar-la amb unes Halopteris scoparia. pinccs. Color: taronja en viu, vermella en for- Descripcio . Aspecte extern niol. Forma: incrustant, formant una placa regular dc 1-2 cm de diametrc. Esquelet Consistcncia: flexible, es recupera fA- Microcaltropcs, anih actincs do 25-30 cilment amb una lleugera pressi0 dunes !tin, lacuna apical cs curia i quasi ru- pinccs. diinenturia (fig. 2F0). Microtrioines, amb Superficies: lobulosa i relliscadissa, amb les mateixes caracteristiques que les es- l'ectosoma laminar, format per oxes a picules antcriors. Microxcs, poc abundants mena de xarxa irregular, i amb la lupa se

15 n'obscrven algunes d'una mida molt m6s Distribucio gran. Indic (ARNOT, 1935) Pacific (ARNDT, 1935) Esquelet Atlantic: Africa del Sud (ARNDT, 1935). Megasclcres: Dicotricnes, amb rabdoma Costes franceses (Tot'sENT, 1891b). rclativament curt; cladoma horitzontal, Mediterrania: Adriatic (ToI'srNr, 1945; amb protoclades mss carts (60 ltm) que RUTZLER, 1965); illa Tremiti, cap Viols els deutcroclades (100 !tm) (fig. 2G,). Oxes i cova Pecore, a 5 nn de profunditat (SARA, amb extrems afilats, 1leugerament corba- 1961b); cosies de Bari, en aigOes superfi- des. Dimensions: 450-500 ;tmx 10 ;cm (figu- cials 1963); Peninsula Salentina, golf ra 2G2). do Taranto i canal Otranto (SAR\, 1964a). Microsclcres: Microxes fusiIul mes i lh- Golf do Napols (ToPSENr, 1925); Ischia SCS, soviet poc corhadcs. (SAR.A, 1964a; 1964b); punta Chiapa, a 0-10 Dimensions: 50-100 IimX4-5 ;cm (fig. 2G). m; mire punta Chiapa i Portofino, 0-1 m; San Fruttuoso, a 4-8 m (S:1R,v, 1958a). Re- Distribucio gio de Bogliasco en un tons coral-ligen Mcditerrania: costes d'Algcr & PRONZATo, 1973). Iugoslavia, 1862); Banvuls dc la Marenda, a 30-40 in Rovinj (RiiTZLER, 1967). Israel (TsuRNAh4AL, de profunditat (ToPSENT, 1894). 1968). Marsella, coves d'Endoume, Figuier Peninsula Ibcrica: Cap de Creus, 90- i Tremics, a l'entrada, zona mitjana i zona 100 in do profunditat (ToPSrN r, 1894). Bla- fosca (PouLIQUEN, 1972). Monaco, badia de nes, en una esclctxa a 6 m de profunditat. Beaulieu, cap d'Ail i badia Roqucbrune (TopsENT, 1934). Banyuls dc la Marenda, illa Grosse, Sphinx i Lloses, en escletxes a 5-17 m (BoCRY-ESNAI'i. ', 1971); en extra- Choudrosiidae Schulze ploms en el pis infralitoral i sobre pedres Chondrosia Nardo en el circalitoral 1964); cap I'Abeille • Chorrdrosia reniformis Nardo i cap Oullcstreil (LAUtitetz, 1966). Peninsula Ibcrica: Vilassar Sinonimies 1977). Illes Mcdes 1980). Blanes 1971; 1977); en la zona Guonrrina ,liricauda Schmidt, 1862, 1864. estudiada, en paret vertical, en un extra- Gnnnrina ecaudata Schmidt, 1862. plom i en una esclctxa, a 4-12 m de pro- funditat. Material examinat i procedencia Shan estudiat 13 exemplars (veure apen- dix final). Hadrornc'rida Descripcio . Aspecte extern Suberitidae Schmidt Forma: lobulada, lleugeramcnt arronyo- Serberiles Nardo nada; les dimensions dels exemplars va- • Suberilc's caruosus (Johnston) Grav ricn do 3x2 cm a 10x7 cm; el gruix es var. incrustaos Topsent mantc constant de I a 2 cm. Consistcncia: dura, en trencar-se mos- Material examinat i procedencia trcn un coanosoma compacts travessat Shan rccollit clos exemplars (ware per fins conductes agiaffers. apendix final). Superffcie: suau i relliscadissa, amb els ostfols no visibles a simple vista i els os- Descripcio. Aspecte extern culs dispersos, envoltats per una vora apa- Forma: incrustant, els dos exemplars rent. son de petites dimensions, aproximada- Color: blavos cn els exemplars que es ment do 3 x 1 cm. trobaven protegits do ]a l11-lm dins d'una Consistcncia: tova. esclctxa o extraplom; en cas contrari, bei- Supcrficie: hfspida a la lupa a causa ge lilos, d'intensitat variable segons Ies dels grans tilostils que sostcncn l'ectoso- regions de la mateixa esponja. ma, que es dificil dc separar. No s'ob- serven osculs. Esquelet Color: taronja que canvia a blanc grisos No to espicules ni fibres d'espongina. en alcohol.

16 Esquelet tants, ocupant damunt del substrat un es- Tilostils Ilisos, de tija afusada i cap pai aproximat de 8X4 cm. inarcat, generalment en forma de cor; Consistencia: 1'exemplar massiu es dur acaben en punta afilada. Dimensions: 320- i fragil al mateix temps; en trencar-se 610 !tmx4-9 !Lm. Valor mitja, 442 ItmX mostra un coanosoma solcat per nombro- 6,2 Itm (fig. 3A). sos conductes aquifers, per la qua] cosa es dedueix que aquesta duresa es deu als Distribucio quantiosos cossos estranys que engloba donen rigidesa a mes de Atlantic: Roscoff, a 30 m de profunditat l'esponja, que li papil•les osculiferes de con- sobre una pedra (CABIOCH, 1968). Estret les nombroses gruixut i coriaci. de Calais, a 30 m sobre Cystoseira i Micro- torn irregular, a causa de les cosrnus (ToPSENT, 1900). Oest d'Africa Superffcie: algues i trossos de (1st RFON, 1956). quantioses pedres, molluscs que engloba, aixf Mcditcrrania: Golf de Napols (ToPSENT, closques de gruixudes papil•les osculiferes. 1925). Mar Ligur, Salmastro di Faro, Pa- com per les al tacte en les zones sense (SARA, 1958b; 1964a; 1964b; SARA & Llisa i tova se situen en el cen- SIRIBELLt, 1960, 1962). Banyuls de la Ma- impureses. Els osculs papil•les; els ostfols es renda, en zones fosques (TOPSENT, 1934); tre de les citadel en papil•les poriferes, damunt Cystoseira (LAUBIER, 1966); a 25- troben agrupats les anteriors. Ecto- 40 m en zones fosques i sobre roques, Cys- menys destacats que diferenciat del coanoso- toseira i Microcosinus (BOURY-ESNAULT, soma; clarament estar 1971). Monaco, a 3 m, sobre Posidonia ma, del qua] se separa facilment per situen tan- (ToPSENT, 1934). format per espicules que s'hi Peninsula Iberica: Asturies (TOPSENT, gencialment. nombrosos 1928a). Platja de Roses, en fons de fang Coanosoma: tou, creuat per (PRUVOT, 1895). L'Estartit (OLIVELLA, 1977). conductes aquifers. beige dins el Illes Medes (OLIVELLA, 1980). Blanes, so- Color: groc verdos en viu; bre Inachus thoracicus (ARROYO et al., liquid fixador. 1976); en fops de fang, detritus, coral•ligen i sorra entre 50-130 m (URrz, 1978). En la Esquelet zona del nostre estudi, a 6-7 m, sobre Mi- Megascleres: Tilostils amb un cap mar- crocosmos. cat i arrodonit, tija afusada amb un gruix maxim a la zona mitjana, disminuint des- pres i acabant en una punta fina. Dimen- sions, 350-470 Itmx6-9 ELM. Valor mitja, Clionidae Gray 390 ltmX7,6 ;tm (fig. 3B). Cliona Grant Cliona l'iridis (Schmidt) Gray Distribucio Sinonimies Atlantic: Noruega, Stavanger. (BURTON, 1930). Vioa 1'iridis Schmidt, 1862; Lendcnfcld, Mediterrania: Costes d'Israel (LEVI, 1897. Papillina nigricans Schmidt, 1862; 1957). Adriatic, litoral de Bari (SARA, 1963). Carter, 1870. Osculina Sch- polystoinella Golf de Napols (TOPSENT, 1925); Secca de la midt, 1868; Schulze, 1877; Carter, 1881; Gaiola, en zona rocosa a 30-40 m de pro- Vosmaer, 1881. Cliona Sollas, subulata funditat (SARA & SIRIBELLI, 1960). Illa Tre- 1878; Topsent, 1889. labiata Keller, miti, en una petita cova a 0,5 m de profun- 1880; Topsent, 1900. Cliona celata Vos- ditat (SARA, 1961b). Canal de Corsega, en macr, 1933. tons d'algues, a 335-337 m de profunditat (VACELET, 1960); Regio de Bonifacio, un Material examinat i procedencia exemplar de forma massiva en biocenosi S'han recollit 3 exemplars (veure apen- de detritus constaners diversos exemplars dix final). en forts de sorra amb Amphioxus i coral- ligen a 40-80 m de profunditat (VACELET, Descripcio. Aspecte extern 1961). Monaco, cap Martin, cap d'Ail, badia Forma: l'cxcmplar n.° I es massiu i de Roquebrune i badia de Beaulieu (Top- irregular, amb unes dimensions de 7 X 4 X SENT, 1934). Marsella, cova d'Endoume, 1 cm. Els exemplars n.01 2 i 3 son incrus- diversos exemplars situats a 1'entrada

17 (POULIQUEN, 1972). Banyuls de la Marenda, xut i nombroses actincs coniqucs i pun- biocenosi corallfgena (ToPSENT, 1900); co- xegudes (esferasters), i per aixo es dis- va de Troc, illa Grosse, Sphinx, Castellou- tingeixen de Titnea fasciata, especic molt sous, Lloses, Bear i Peyrefite a poca pro- proxima que to esferoxiasters. Dimen- funditat sobre Balanus, closques de mol- sions: 15-40 Itm (fig. 3C1). luscs i tal•lus de Lithophyllum, en parets verticals a 8-35 m de profunditat (BouRY- Distribucio ESNAULT, 1971 ). Indic: (DENDY, 1921). Madagascar, escull Peninsula Iberica: litoral gallec, sobre de Songeritelo, sota un sostre d'algues Lithophyllum en el nivell de Laminaria i dins una cavitat amb poca hum (VACE- (-3 m) (RODRIGUEZ & LORENZO, 1978), ria LET, 1965); escull de Tulear, en tdnel, ex- de Vigo (BENrro, 1976). Cadaques, 1'Es- traplom i escletxa a 3-4 m de profunditat tartit, l'Ametlla de Mar (OLIVELLA, 1977). (VACELET, 1971). Illes Medes (OLIVELLA, 1980). Blanes (Ru- Atlantic: Baltic (ARNDT, 1934). Costes B16, 1971); en la zona estudiada, en una angleses (BOWERBANK, 1866). Costes d'Is- paret vertical i escletxa a 5-9 m de pro- landia (BURTON, 1956). Illes Shetland, pas funditat. de Calais, Guernescy i golf de Mexic (Top- SENT, 1900). Mediterrania: Adriatic, 1-6 m (RUTZLER, Timeidae Topsent 1965b). Iugoslavia, Rovinj (RUTZLER, 1967). Timea Grav Golf de Gabes (TOPSENT, 1965b). Golf de • Timea unnistellata (Topsent) Napols, zona intermareal una cubeta de fons rocos i poc illuminada (SARA, 1958a, Sinonimies 1964a); Secca de la Gaiola, en zona rocosa Hymedesmia stellata Bowerbank, 1866. amb Balanus i serpulids a 30-50 m (SARA & Timea stellata (Bowerbank) Gray, 1867. SIRIBELLI, 1960; Secca de Benda Palumno, Hvntedesmia unistellata Topsent, 1892, en fons de Corallina a 45-50 m (SARA & 1896a, 1900. Burton , 1956. Boury-Esnault, SIRIBELLI, 1962). Banyuls de la Marenda, 1971b. cova de Bear i de Troc, Sphinx, Lloses, Castcllousous i Peyrefitte a 10-15 m de Material examinat i procedencia profunditat en parets fosques (BOURY- S'ha recollit un sol exemplar el 16-VI-77, ESNAULT, 1971). damunt un Microcosnuts procedent d'una Peninsula Iberica: Blanes (BIBILONI & escletxa a 6,5 m de profunditat, en facies URIZ, 1980); en la zona estudiada es troba de Peyssonnelia rubra i Halopteris sco- sobre Microcosmus, a 6,5 m de profun- paria. ditat.

Descripcio . Aspecte extern Forma: incrustant, en forma de tres Axinellida taques de 0,5 cm de diametre cada una, Axinellidae Ridley & Dendy molt enganxades al suport. Axinella Schmidt Superffcie: brillant, travessada per pe- • Axinella verrucosa Schmidt tits solcs. A la lupa s'obsetven les espicu- les que despunten per entremig de l'ec- Sinonimies tosoma. No hi ha ostiols ni osculs visibles. Spongia verrucosa Esper. Consistencia: flexible, una mica car- nosa. Color: vermell ataronjat. Blanc en al- cohol.

Esquelet Megascleres: tilostils rectes Ftc. 3. A) Subcrites carnosus incrustans; tilostils. o lleugera- B) Cliona ment viriclis; tilostils. C) Timea ttistellata; corbats, amb el cap arrodonit i Pun- C' tilostils, C1 asters. D) Axinella verrucusa; Di ta afilada. Alguns tenen el cap bilobulat. estils, D2 oxes. E) Acanthella acuta; E, estils, Ez Dimensions: 300-500 ttm X 5-10 ltm. Valor estrongils. F) Raspaciona aculeata; F' tilostils, mitja, 407 ItX 5,3 Itm (fig. 3C,). F2 acantostils. G) Hamigera harnigera; G' tilos- tils, G' estils. G.' isoquels arquejats. Escala A: E Microscleres: Asters amb el centre grui- 100 atm. Escala B: A, B, C, D, F y G 20 fLm.

18 `ICI)

C2

I

c l A I B

0 q ^) i'fl

F2

V I Fl ^ c ^ G3 Dl 20 um. Gt Y D2

19 Material examinat i procedencia paret vertical i en una escletxa, a 6-10 m S'han recollit dos exemplars (veure apen- de profunditat. dix final).

Descripcio . Aspecte extern Acanthella Schmidt Forma: ramificada; 1'exemplar n.° 1 tc • Acanthella acuta Schmidt 5 cm d'altura, els exemplars 2 i 3 son mes Material examinat petits; les branques son curter i acaben i procedencia a un mateix nivcll. S'han recollit 4 exemplars (veure apen- Consistencia: flexible i esponjosa: en dix final). doblegar l'esponja es recupera facilment. Superficie: hispida a causa dels feixos Descripcio . Aspecte extern d'estils ascendents que travessen l'ecto- Forma: ramificada en branques amples soma; a la lupa s'obscrven nombrosos os- que Ii donen un aspecte globulos. tfols i conductes aquifers. Consistencia: flexible pero no espon- Color: taronja en viu, passant a groc josa. grisos en alcohol. Superficie: relliscadissa i suau al tacte, cobcrta d'una mucositat caractcrfstica. Esquelet Color: taronja, a vegades groc fosc en Estils rectes o lleugerament corbats amb la base i ataronjat en les parts superiors. l'extremitat basal senzilla; l'apex s'esti- Aqucstes variations en el color es dcuen litza a poca distancia de la punta i alguna a unes csferules grogucs i brillants ca- vegada s'atenua progressivament, donant racteristiques. floc a formes esglaonades poc accentua- des. Dimensions: 230-450 Itm X 6-9 Itm. Va- Esquelet lor mitja, 387,5 Itmx7,75 Itm (fig. 2D,). Oxes L.'cspiculacio es compon d'una barreja molt corbades, amb extremitats iguals d'cstils i cstrongils. Els cstils, llcugera- (fig. 3D,). ment corbats en la regio basal, tcnen la base simple i la punta afilada, encara que Distribucio a vegades es pollen trencar bruscament Atlantic: Roscoff, en fops sorrenc a 75 m i passen a l'estat d'estrongil. Dimensions: de profunditat (CABtocII, 1968) costes d'A- 800-1.000 !tmXll !em (fig. 3E,). Els estron- gils son frica central, sobre closques de molluscs i nombrosos, i es distingcixen dues en escletxes (BURTON, 1956). categories, uns flexuosos i uns altres una mica Mcditerrania: Adriatic (BABic, 1921, corbats, per derivar directament dels cstils. La 1922). Golf de Napols, Secca de la Gaiola, longitud varia des de la dcls cstils fins un exemplar en zona detrftica i un altre a 3.000 !tm X 20 !nn (fig. 3E:). en zona rocosa (SARA & SIRIBELLI, 1960); a 40 m de profunditat en fops de detritus Distribucio i roques (SIRIBELLI, 1961). Mar Lfgur (SA- Mcditerrania: Adriatic (ToI'sENT, 1945); RA, 1958a). Monaco, badia de Beaulieu, cap Sevcnico (SetintiuT, 1862); canal de KrUn- d'Ail, badia Roquebrune i cap Martin (Top- jenika (BABIC, 1922). Golf de Napols (ToFp- SENT, 1934). Marsclla, a l'entrada i zona SENT, 1925). Riviera Lfgur de Llevant, un mitjana de la cova (POULIQUEN, 1972). Ba- exemplar entre punta Chiapa i Portofino nyuls de la Marenda, sota pedres a 5-20 m a 0-3 m, tres exemplars a San Fruttuoso (BOURY-ESNAULT, 1971; VIUAL, 1964); en a 10-30 m, un exemplar a Punta Chiapa fons coralligen (LAUBFER, 1966); a 25-40 m (SAR,1, 1964a, 1963b). Rcgio de Bogliasco, en superffcies horitzontals (BOROJEVIC cn un fops coral•ligcn (PANSINI & PRON- et al., 1968). Corscga, regio de Bonifacio, zATO, 1973). Canal do Corscga, cn fons en biocenosi de detritus costaners i sorra d'algues a 335-375 m (VACELET, 1960); re- amb Ainphioxus (VACELET, 1961). Costes gio do Bonifacio, en Ions detritic costaner d'Israel (LEVI, 1957). Algeria (ToPSENT, i sorra anib Amphioxiis i coral•ligen a 40- 1901). 60 m (VACELET, 1961). Rivera E de la Cas- Peninsula Iberica: Ciutat de Mallorca sidaigne a 130-150 in (VAcEF.F: i , 1969). Cos- (FFaRRER HERN:i'awz, 1921). Illes Mddes tcs d'Alger (ToPSENT, 1901). Monaco, cap (OLFvl:F.LA, 1980). Blanes 1977; d'Ail a 50 m i punta Vieille (Tol'SF:NT, 1934). URFZ, 1978); en la zona estudiada en una Banyuls de la Marenda, sis exemplars en

20 una paret vertical a 5-20 m de profunditat Distribucio (BoURY-ESNAULT, 1971). Marsella, cova F Atlantic: costes angleses (BOWERBANK, guier, 5-11 m en fons de sorra i grava 1886). (POULIQUEN, 1972). Mediterrania: Adriatic (ARNDT, 1935); Peninsula Iberica: L'Ametlla de Mar ilia Tremiti (SARA, 1964a). Golf de Napols (OI.rvELLA, 1977). Illes Medes (OLIVELLA, (TOPSENT, 1925); cova Mare, en forma d'un 1980). Blanes, en fops de sorra, fang i ro- petit coixinet hispid en fons detritic (SARA, ca, a 20-30 m (URiz, 1978). En la zona es- 1958a); Secca de la Gaiola, un exemplar tudiada, en una paret vertical i en una en zona detritica i dos en zona rocosa escletxa a 6-12 m de profunditat. (SARA & SIRIBELLI, 1960a); secca de Benda Palumno, diversos exemplars en aigiies superficials, coralligen i fons rocosos (SA- RA & SIRIBELLI, 1962). Mar Ligur, San Fruttuoso, un exemplar entre 0 i 10 m; Raspailiidae Hentschel Torretta, un exemplar a 10-20 m (SARA, Raspaciona (Nardo) Schmidt 1958a); Riviera Ligur de Llevant, un exem- • Raspaciona aculeata (Johnston) plar en una cova petita (SARA, 1964b); Pun- Topsent ta Pedale en un prat de Posidonia (PANSINI & PRONZATO, 1975); regio de Bogliasco en Sinonimies fons coralligen (PANSINI & PRONZATO, Halichondria aculeata Johnston, 1842. 1973). Corsega, regio de Bogliasco 50-70 m DietYocvlindrus aculeatus, Bowerbank, en fons detritic, sorra d'Amphioxus i co- 1866, 1874. Tethea spinosa Bowerbank, ralligen (VACELET, 1961). Monaco, badia 1874. Tet 'spira spinosa, Topsent, 1900. Ras- de Beaulieu (ToPSENT, 1936). Banyuls de pailia aculeata, Topsent, 1925. la Marenda,,en parets verticals i horitzon- tals (BOURY-ESNAULT, 1971). Costes d'Israel Material examinat i procedencia (LEVI, 1957). S'han estudiat quatre exemplars (veure Peninsula Iberica: Blanes, en fons de apcndix final). sorra, fang, detritus i coralligen a 7-130 m (URiz, 1978); en la zona d'estudi, en paret Descripcio . Aspecte extern vertical i en una escletxa a 6-12 m de pro- funditat. Forma: cis dos primers exemplars te- nen forma de coixinet d'uns 2 cm de dia- inetre; corresponen a la forma semiadulta do l'especie. Els exemplars 3 i 4 son in- Halichondrida crustants, i aquesta es la forma juvenil de I'especie. Halichondriidae Vosmaer Consistencia: tova i elastica; en ser pres. Halichondria Fleming sionades lleugerament amb unes pinces • Halichondria sp. recuperen facihnent ]a forma primitiva. Superficie: lleugerament hispida. Material examinat i procedencia Ectosoma: laminar, no espiculos, sos- Un petit exemplar recollit el 22-IX-77, tingut per feixos dc tilostils que el tra- en el fons d'una escletxa a 6 m de profun- vessen, produint ]a hispidacio superficial. ditat en facies de Peyssonnelia squamaria, Coanosoma: carnos, travessat per petits Udotea petiolata i Halimeda tuna. conductes aquifers. Color: vermell viu, i tenyeix intensa- Descripcio . Aspecte extern ment cl liquid fixador. Forma: lleugerament esferica, d'uns 2 cm de diametre. Esquelet Consistencia: fragil, perque to poca es- Tilostils llargs, corbats a la base, cap pongina. poc marcat. Son molt abundants. Superficie: Ilisa i suau al tacte. Dimensions: 400-1.700 !tin x 18-20 hem X 18- Color: groc cremos. 20 Icm (fig. 3R). Acantostils completament espinosos i lleugerament corbats en el terc Esquelet superior. Dimensions 170-550 dam x 10-15 Etm Oxes lleugerament corbes amb les di- (fig. 3F:). mension`s tipiques d'Halichondria: 170-

21 250 !emx4-8 !mi. Valor mitja: 211,3 Iimx Distribucio (fig. 6 Itm 4A). Indic: Madagascar, tons detritic (VA- En un tall • lleugerament atacat es pot CELET, 1965). observar la textura desordenada caracte- Pacific: (ARNDT, 1935). ristica del genere. Atlantic: (ARNDT, 1935). Costes d'Esco- cia i Irlanda (BOWERBANK, 1882). Costes franceses (TOPSENT, 1891b); La Manega (TOPSENT, 1889), Roscoff, en fons de sorra i grava (TOPSENT, 1891c). Angola, badia Ele- Hvmeniacidonidae Laubenfels phant (BURTON, 1932). Arxipelag de G1e- Hymeniacidon Bowerbank nan, sota algues i cn aigdes tcrmolcs (Drs- • Hymeniacidon sanguinea Grant CATOIRE, 1969). Portugal, Sant Martinho do Porto (ARNDT, 1940). Sinonimies Meditcrrania: Adriatic (ToPSENT, 1945); Hymeniacidon caruncula Bowerbank. illa Tremiti, cova Rondinelle i arc Pagliai, a 0-3 m (SARA, 1961b). Golf de Napols, 1- Material examinat i procedencia 5 m, en cova situada a nivell de marea S'han recollit 28 exemplars (veure apen- alta, amb poca llum (SARA, 1958a). Mar Li- dix final). gur, punta Chiapa, en el Eons d'un petit you (SARA, 1958b); golf de Tigullio, Punta Descripcio . Aspecte extern Pedale, en aigiies portuaries i en prat dc Posidonia a 10-20 Forma: En les parets verticals de nivell m (PANSINI & PRONZATO, 1975); regio de Genova, fons superior s'esten formant lamines, i es di- portuari (PRONZATO, 1972). ficil d'establir la individualitat de 1'exem- Riviera Ligur de Llcvant, en llocs batuts plar, donat que les incrustacions conti- (SARA, 1964b). Golf de Po- licastro, peninsula nues son sotmeses a fragmentacio i fusio. Salentina, litoral adria- tic pullia, En biotops directament illuminats presen- a 0-3 m (SARA, 1964a). Corscga, regio de Bonifacio, ta un aspecte carnos, amb superffcie ru- en coralligen de cova a 8 m (VAcELIiT, gosa i color vermell no gaire Ilampant. En 1961). Monaco, sobrc pe- dres, biotops foscos i superficies horitzontals tallus de Codiwn i tiges de Posidonia (ToPSENT, 1934). Alger es troba en forma laminar, amb superff- (ToPSENT, 1945). Peninsula Iberica: Asturies (F ERRESR cie mes llisa i osculs menys visibles, i la seva mida es mes reduida. HERNANDEZ, 1918). Santander (FERRER HER- Consistencia: tova. NANDEZ, 1922). Ria de Vigo (FERRER HER- Superficie: lleugerament hfspida. Els NANDE•.Z, 1922): sobre Fucus, Chthamahis i Balanus osculs es troben a 1'extrem d'uns petits (BENITO, 1976); Marfn (FERRER promontoris, envoltats per uns canals HERNANDEZ, 1933); Galicia, nivell superfi- aquifers molt caracterfstics. cial damunt roques, substrats organics i en prats Ectosoma: laminar, se separa facilment de ZOSTERA (RODRIGUEZ & LOREN- del coanosoma. zo, 1978). Cadaques (OLIVELLA, 1977). I11es Medes Color: tots els exemplars son d'un color (OLIVELLA, 1980). Blanes, en parets de vermell no gaire viu, encara que els de tota mena d'inclinacio, escletxes i so- bre 1'illa Tremiti (SARA, 1961b), son de color Microcosmus a 4-12 m de profunditat. beige o groc.

Esquelet Estils molt caracterfstics de tija recta, Batzella Topsent presenten al cap una prolongacio del canal • Batzella mops Topsent axial. Acaben bruscament en una punta poc afilada. Dimensions: 250-360 Itm X 5- Sinonimies 9 tem. Valor mitja 284X7,1 µm (fig. 4B). Halichondrida mops Topsent, 1891. Les poblacions de coves tenen tenden- cia a transformar els estils en subtilos- Material examinat i procedencia tils; per aquesta caracteristica Hynzeniaci- S'ha recollit un sol exemplar el 3-11-77, don sanguinea de cova es pot confondre en una paret vertical a 7 m de profundi- amb Hymeniacidon mammeata BABIC (SA- tat, en facies de Corallina officinalis, Ha- RA, 1958). lopteris filicina i Jania rubens.

22 Descripcio . Aspecte extern sions de 2 X 3 cm aproximadament; el n° 4 Forma: incrustant, formant una placa es de forma incrustant i de dimensions prima que s'aixcca uns 2 mm per damunt considerables (15x7 cm). poc del substrat i ocupa una extensio de 3x Consistencia: ferma, compacta i un 1 cm. coriacia; no es trenca en doblegar-la. Consistencia: tova. Superficie: suau al tacte, llisa i glabra, Superficie: Llisa i suau al tacte, traves- coberta de papilles d'l a 2 mm de dia- sacla per soles fins; ectosoma fi i facilment metre, arrodonides o ovalades. separable. Ostiols: no es veven a simple vista; a Color: vermeil beige, igual al dels exem- la lupa s'observen arees criboses que so- plars trobats sobre Arca noae en Arzew bresurten lleugerament de la superficie. i sobre Plana a Monaco (ToPSENT, 1934), Osculs: molt nombrosos, s'obren al final encara que uns altres exemplars sota pe- dunes petites protuberancies coniques; dres a Roscoff (ToPSENT, 1928b) o damunt tenon un aspecte estrellat a causa dels d'Inachus thoracicus a Blanes (ARROYO conductes aquifers superficials que hi et al., 1976) presenten un color groguenc. desemboquen. Ectosoma: translucid, nomes se separa Esquelet facilment del coanosoma a nivell dels ostfols i osculs; en la recta de la super- Estrongils que per modificacio dels sous ficie s'arrenca una part del coanosoma. extrems es pocicn convertir en estils aca- Coanosoma: compacte. bats amb punta poc afilada. Mida bastant Color: ectosoma rosat, coanosoma ver- uniforme: 250-260 iem X 3-6 Itm (fig. 4C). mell. Distribucio Esquelet Atlantic: Roscoff, en zona intermareal, Acantoxes ectosomiques entrecreuades sofa pedres (ToPSENT, 1891c). i situades tangencialment al coanosoma; Mediterrania: Alger (ToPSENT, 1901). Tu- rectes, amb els dos extrems punxeguts i nis, golf de Gabes i Arzew, sobre Pinna totalment cobertes d'espines. Dimensions: i Arca noae (ToPSENT, 1934). Mar Ligur, 70-130 ILmX3-6 Itm (fig. 4D^). Tornots si- entre punta Chiappa i Portofino, sobre tuats en tot el gruix del coanosoma i dis- pech-cs, Balanus i Arca noae, a 0-10 m de posats parallelament entre ells; rectes i profunditat (SARA, 1958b). llisos. Dimensions: 200-300 Itm X 3-5 Itm Peninsula Iberica: Galicia, sobre Chon- (fig. 4D,). driis crispus a nivell de Laminaria (Ro- Acantostils basals amb el cap recolzat DRIG1PZ & LORENZO, 1978). Blanes, sobre en el substrat; cap pronunciat i cobert Lhaclms throracicus (ARROYO et al., 1976); d'espines gruixudes, tija recta amb espi- en tons de fang i coralligen a 80-140 m nes nomes a ]a part inferior. Dimensions: (URIZ, 1978); en la zona estudiada en una 100-150 ILm><10 I.m. paret vertical a 7 m de profunditat.

Distribucio Poecilosclerida Atlantic: Acores (ARNDT, 1935). Ilia de Crellidae Hentschel Madeira, badia de Porto Santo (TOPSENT, Crella Gray 1928a). Crella elegans (Schmidt) Gray • Mediterrania: Golf de Napols, un exem- plar de forma massiva a 35-40 m de pro- Material examinat i procedencia funditat (ToPSENT, 1925). Iugoslavia, Ro- S'han recollit 5 exemplars (veure apen- vinj (RUTZLER, 1967). Banyuls de la Maren- dix final). da, abundant en zones fosques dels nivells superiors (BOURY-ESNAULT, 1971). Monaco, Descripcio . Aspecte extern badia de San Laurent i Roquebrune (Top- Forma: ]'exemplar n° 1 es de forma SENT, 1936). Corsega regio de Bonifacio, massiva encara que de petites dimensions al coralligen (VACELET, 1961). (1 X 0,5 cm); ]'exemplar n.° 2 recobreix per- Peninsula Iberica: Cadaques (OLIVELLA, fectament les branques terminals de Co- 1977). Blanes, en parets verticals formant dium tomentosum; els exemplars nos 3 i 5 unes plaques amples i sobre Codium i ocupen, sobre Microcosmus, unes dimen- Microcosmus, a 5-11 m de profunditat.

23 • Crella nodulosa Sara 3-5 ;tm (fig. 4E); alguns pollen inilar un dels seus extrems transformant-se en ti- Material examinat i procedencia lostils i conservant les mateixes dimen- S'ha recollit un exemplar cl 28-XI-76, sions (fig. 4F:). Acantostils lleugerament sobre un Microcosmus situat en un ex- corbats i afusats, amb cap marcat i espi- traplom en facies de Codiurn tomentosuiir nes desigualment repartides al llarg de la s.l., Ilalopleris filicina i Peyssonclia rubra. tija. Dimensions: 100-160 Itm X 3-5 Itm El dit exemplar presenta afinitats morfo- (fig. 4F1). logiqucs amb Crella nodulosa Sara i Crella Microscleres: sigmes de diferents for- siginata Topsent (vegeu la taula 2). mes; tipica, asimctrica o en forma de J; Considerem cl nostre exemplar mes aff no son molt abundants. Dimensions: 10- a C. nodulosa, principalment per la coin- 15 Itm (fig. 4F,). Isoquels tridentats (an- cidencia de 1'habitat. cores), tfpics del generc, amb la paleta central un Poe mes curia que les altres Distribucio dues. Dimensions: 18-25 Itm (fig. 4F,). Mediterrania: golf de Napols (SARA, 1959). Distribucio Peninsula Iberica: Blanes, sobre Micro- Atlantic: arxipiclag de Glcnan, 0-25 in cosinus a 5 ni de profunditat. en extraploms (DESCATOlRE, 1969). Costes d'Irlanda, badia de Kilkieran (KONNECKER, 1973). Africa occidental (BURTON, 1956). Olla de Madeira, badia de Porto Santo Myxillidae Topsent (ToPSENT, 1928a). Myxilla Schmidt Mediterrania: Adriatic (Sc tI MIDT, 1862; • Myxilla rosacea (Lieberkuhn) RiTZLER, 1965); illa Murter, badia Omisalj (BASIC, 1921); canal Srndji, en fons de Sinonimies sorra i grava (BABrc, 1921). Golf de Napols Halichondria rosacea Lieberkiihn, 1859. (ToPSENT, 1925). Riviera Lfgur de Llevant Myxilla tridens Schmidt, 1864. Myxilla es- peninsula Salentina, damunt de Microcos- perii Schmidt, 1864. Halichondria fla- Inus sulcatus i en zones batudes a 0-3 m bellifera Bowerbank, 1882; Stephens, 1912. de profunditat (SAR.A, 1963, 1964a, 1964b). Dendoryx incrustans Topsent, 1888, 1890, Genova, en aigi es portuaries a 10 TO (PRON- 1892. Myxilla incrustans var. rosacea Top- ZATO, 1972). Alexandria (BURTON, 1936). sent, 1945. Mediterrania nord-occidental, en facies d'Ophiothrix quinquemaculata a 103-116 m Material examinat i procedencia (VACELET, 1960). Canyo do la Cassidaigne, S'ha recollit un sol exemplar, el 8-111-77, a 130-180 m (VACELET, 1969). Monaco, badia en una paret vertical a 5 m de profundi- de Beauliue, cap d'Ail (TOPSENT, 1936). tat, en facies de Codium tomenlosunt s.l., lugoslavia, Rovinj (RUTZLER, 1967). Mar- i Dichvota dichotoma. sella, cova d'Endoume, en zones semifos- ques (POULIQUEN, 1972). Banyuls de la Ma- Descripcio. Aspecte extern renda, Lloses, cova de cap Doune, ilia Grosse, Castellousous i Sphinx en extra- Forma: incrustant, lleugerament ovala- da i de petites dimensions (2X 1 cm). L'e- xemplar de Galicia (RODRIGUEZ & LOREN- zo, 1978) es de forma massiva. Consistencia: tova. Superficie: irregular, hfspida, sense ec- tosoma, ostiols ni osculs visibles. Color: ataronjat FIG. 4. A) Halichondria sp.; oxes. B) Hymeniaci en viu, Blanc en alco- don sanguinca; estils. C) Batzella inops; estrun- hol. BASIC (1922) la descriu de color beige- gils. D) Crella elegans; Di acantoxes, Dz tornots. rosat. E) C. nodulosa; Ei acantostils dCrmics, E2 acan- tostils basilars, El acantoxes, E4 subtilostils, Es sigmes, E, isoquels. F) Myxilla rosacea; F, tornots, Esquelet Fz tilostils, F3 acantostils, F4 sigmes, Fs isoquels Megascleres: Tornots rectes i fins, amb tridentats. G) Lissodendoryx isodictyalis; G, tilots, extrems mes prims i acabant en 2 Gz estils, G' isoquels, G+ sigme. H) Leptolabis o 3 luciensis; H, tilots, H2 acantostils, H' isoquels, espines debils. Dimensions: 150-200 Itm X H4 sigme, H' labis. Escala: 20 Itm.

24 r, I'

E2 E3

El E5 E5

E4

2C;um !^I C A A B

n

G3 D1

H 3 3 G4 H5

U H2 jJ G1 G2 0 2 Fl F5 JF2 H1

25 plums i cnUrada tic cox cs a 0-10 in (BOLR1- 1911. Custcs dc Florida (Dr. Lvt ui.yiia.s, EsNArLI, 1971). 1936). Custcs de Venc4ucla ( CARrrR, 1882). Peninsula Iberica: ria dc Vigo, a 0-3 m Africa occidental , illes de Cabo Verde sobre Balanus, Lantinaria i Lithophyllunt ( Tot'srNr, 1928a). (BEN ITO, 1976). Galicia, 0-3 m sobrc rizeids Mediterrania : Golf de Napols, sobre de Lantittaria (RODRIGUEz & LORENZO, Microcosntus ( ToPSEN T , 1925 ); Secca de la 1978). Cantabric, Santander, Linares i As- Gaiola , en zona detritica ( SARA & SIRi- turics (FERRER HERN,ANDEZ, 1912, 1914b, Bri i.t, 1960 ). Monaco, cap d'Ail, sobrc pc- 1918). Blanes (Oi.IVELLA, 1977); en la zona cires cn baixamar ( ToPSENT, 1936 ). Israel estudiada, en paret vertical a 5 m de pro- ( TsuRNAAIAL , 1968). funditat. Peninsula Iberica: Ria de Vigo ( BENITO, 1976 ). Blanes , en el fons d ' una escletxa i sobre Microcostnus a 5-6 m de profun- ditat. Lissodendoryx Topsent Lissodendoryx isodictyalis (Carter) Topsent Lc-piolabis Topsent . Lcptolabis lucicnsis Topscnt Sinonimies fialichondria isodictyalis Carter, 1882. Material examinat i procedencia Tedania leptoderttta Topsent, 1889. Lisso- S'ha recollit un so] exemplar el 6-VII-77, dendoryx leptodernut Topscnt, 1894. My- sobrc Microcostnus, en una parct verti- xilla isodictyalis Dendy, 1896. Lissoden- cal a 11 m de profunditat, en facics do dorvx situilis Thiele, 1899; Burton & Rao, Peyssonnelia rubra, Dietvopicris membra- 1932. Lissodendorvx carolittcttsis Wilson, nacca i Falkenbergia rujolanosa. 1912. Descripcio . Aspecte extern Material examinat i procedencia Forma: arrodonida, duns 3x2 cm. S'han recollit dos exemplars ('cure apen- Consistencia: tova i clastica. dix final). Superficie: rugosa al tacte a causa dels nombrosos grans de sorra que engloba. Descripcio . Aspecte extern Coanosoma: amb fibres d'espongina forma: incrustant; cls dos exemplars abundants, situant-se perpendicularment son de dimensions similars, aproximada- a elles cls tilots. mcnt de 3x2 cm. Color: beige clar. Superficie: finament hispida, destaca l'ectosoma laminar. Esquelet Color: 1'exemplar n.° 1 Os beige i el n.° 2 Megascleres: tilots lleugerament corbats. taronja. L'exemplar de la ria de Vigo (BE- Dimensions: 260-300 dun X 3-4 Ism fig. 4H^). NITO, 1976) es de color vermell. Acantostils poc abundants, rectes amb cap molt marcat i poques espines a la base. Esquelet Dimensions: 180-200 Ism X 5 !tin (fig. 4H:). Mcgascleres: Tilots llisos, amb extrems Microscleres: isoquels arqucjats de dues pronunciats. Dimensions: 150-200 !tmX mides: 30-50 ILm X 15-20 Itm (fig. 4H,). Sig- 5 Itm. Valor mitja 187 ;tm 4,3 inn (figu- mes nombrosos do dues mides: 60-70 urn ra 4G). Estils lleugcrament corbats, molt i 30-40 ltm (fig. 4H,). Labis poc abundants, abundants. Dimensions: 140-200 itmX4-6 corbats en U, amb els dos bravos iguals Itm. Valor mitja: 157 ItmX4,3;Lm (fig. 4G2). (fig. 4H^). Microscleres: Isoquels arquejats molt abundants. Dimensions: 15-20 Itm (figu- Distribucio ra 4 G). Sigmes tambd molt abundants. Di- Mediterrania: Golf de Napols (ToPSENT, mensions: 15-30 itm (fig. 4 G,). 1925; SARA & SIRI13ELLr, 1962). Marsella, cova d'Endoumc 1972). Luc, Distribucio Calvados, Acores, La Calle i Porqucroles Indic: (Row, 1911). Indies Orientals (ToiSPNr, 1925). (Toi'si.NT, 1897). Peninsula Iberica: Blanes, sobre Micro- Atlantic: Carolina del Nord (WILSON, costnus a 11 m de profunditat.

26 Anchinoiclae Topsent Microscleres: isoquels arquejats de 20- Anchinoe' Gray 30 ;tm (fig. 5A4). • Auchiuoe fictitius (Bowerbank) Gray Nota: Anchinoe fictitius es distingeix d'A. paupetars Topsent, perque aquesta to Sinonimies tornocstrongils, a vegades politilots, i iso- Microciona fictitius Bowcrbank, 1866. quels de mida mes gran. simillima LUndbeck, 1902. Distribucio Indic: Madagascar, en fons de sorra a Material examinat i procedencia 165 in (ToPSENT, 1928a). S'han rccollit 12 exemplars (veure apen- Atlantic: Badia de Wesport (BowER- dix final). BANx, 1882). Roscoff, recollits per dragues, sota pcdres (LEVI, 1950). Descripcio . Aspecte extern Mediterrania: Adriatic, a 110 m de pro- funditat (BABIC, 1921); illa Tremiti, en zo- Forma: incrustant, d'una mida similar na fosca de cova (SARA, 1961b). Golf de pels tres primers exemplars, 4x2 cm apro- dos exemplars sobre Vermetus ximadament. Els exemplars n .0s 4 i 5, ocu- Napols, (ToPSENT, 1925); Secca de la Gaiola, en pen uns espais de 3x2 cm sabre Micro- detritica 40 m (SARA & SIRIBELLI, cosmus. L'exemplar n.11 6 recobreix una zona a 1960). Secca de Benda Palumno, un exem- tija de Posidonia. El n.,, 7 forma dues ta- plar sobre Cacospongia scalaris i un altre ques de 3x2 cm sobre Microcosmus. El sobre pedra (SARA, 1962); canal Procida n.° 8, 1 X 0,5 cm; n ° 9, 2,5 x 1,5 cm, i canal d'Ischia, en prat de Posidonia el 2,5x2 cm tambe sobre Microcos- i n.,,, Lle- L'exemplar n.° 10 forma una placa 1963). Riviera Ligur de nivell superficial en estacions incrustant sobre una paret de 7x5 cm; vant en el batudes (SARA, 1964a). Illa Grosse sobre es troba a ]a vora de d'Hvmeniacidon san- Balanus ascidics a 30 m de profunditat guinea de la qual es distingueix a simple i 1968). Monaco, cap Martin i vista pel scu color vermell mes viu. cap d'Ail, en cl nivell superficial, badia Consistcncia: tova, lleugerament com- Beaulieu, en de Lithothaninium presible. de forts Superficie: llisa al tacte; a la lupa s'ob- (ToPSENT, 1936). Peninsula Ibcrica: Galicia, sobre roqucs serven espiculcs domes en determinades de en zona de forts cor- zones. a nivell Laininaria rents (RODRIGUEZ & LORENZO, 1978). Bla- Ectosoma: fi, no se scpara facilment nes (RUBTO, 1973); en ]a zona estudiada del coanosoma. en paret vertical i sobre Microcosmus a Color: vermell per tots els exemplars, 5-12 m do profunditat. igual als de l'illa Tremiti, situats en zona fosca (SARA, 1961b), els del golf de Napols a 45-70 in (SARA, 1962) i els de Monaco (ToPSENT, 1936); tambe pot ser gris pas- sant a blanc en alcohol (BABic, 1921), groc • Anchinoe tenacior Topsent viu (BONVERBANK, 1882) o be rosa-taronja (SARA & SIRIBELLI, 1960). Sinonimies Anchinoe coriaceus var. tenacior Top- Esquelet sent, 1936. Megascleres: tornots rectes i fins. Di- mensions: 250-300 Itm x 3-5 !am; valor mit- Material examinat i procedencia ja 115 Itmx4,3 Itm (fig. 5X). Acantostils S'han recollit 10 exemplars (veure apen- principals de tija llarga i lleugerament dix final). corbada, cap espinos i la resta llisa. Dimen- sions: 250-400 Ism X 7-8 Itm, valor mitja, Descripcio . Aspecte extern 373 ltmx7,2 Itm (fig. 5A2). Acantostils ac- Forma: incrustant; els exemplars tro- cessoris rectes, amb cap un poc inflat i bats damunt una paret vertical son de tija molt Espinosa. Dimensions 90-120 Itmx dimensions considerables: 15 X 18 cm 1'e- 4-5 Itm; valor mitja, 115 !LmX4,3 Itm (figu- xemplar n.0 4 i 18 X 10 cm el n.0 5, gene- ra 5A,). ralment de poc gruix. Els exemplars tro- bats sobre Microcosmus formen unes ta-

27 goes arrodonides duns 3-4 cm de dia- Hantigera Gray mctre. • Hamigera haorigc°ra ( Schmidt , 1862). Consistencia: tova i carnosa. Superficie: llisa, brillant crcuada per Sinonimies soles que s'uncixen en els ostiols. Cribella ha uigera, Schmidt, 1862. Ectosoma: fi i facil de separar del coano- soma. No cs distingucixcn osculs facil- Material examinat i procedencia mcnt, ostiols cis son circulars. Shan rccollit 11 exemplars (veure apen- Color: lila o gris conserven el mateix to dix final). en alcohol. Descripcio . Aspecte extern Esquelet Forma: tots cis exemplars son incrus- Mettasclcres: cstroneils rectcs i Ilisos. Di- tants; presenten una gran superficie ad- mensions: 180-240 lam 3-5 lcm. X Valor mit- herent al substrat i incorporen a la base ja: 214 Icm X 3,8 lam (fig. 5&). Acantostils certa quantitat dc sorra. d'una sola classe i dues talles: a) 120-250 Consistencia: tova i molt carnosa. S'es- lcm X 5-10 !tin. Valor mitja 173,8 Icm X quinca facilmcnt cn un pla longitudinal, 6,5 lcm. Cap molt marcat a causa de les seguint sempre la direccio dels feixos espines es- que el coronen; tija lleugeramcnt piculars. corbada amb punta espcssa (fig. 5B2). b) Superficie: Ilisa i suau al tacte, coberta 75-110 lcm 4-10 Icm. X Valor mitja 91,8 de petites irregularitats i protuberancies lam X 5,7 Icm (fig. 5B3). de dos a tres millimetres de diametre. Microscleres: Isoquels arquejats abun- Presenta, a mcs, les tipiques papilles inha- dants, do mida unica: 17-20 lcm (fig. 5B4). lants, tipus Crellidae, rcpartides per iota la superficie. No es veu hispidosa al bi- Distribucio nocular. Meditcrrania: Adriatic, a 1-7 m de pro- Ostiols agrupats en petites arees cri- funditat (RUTZLER, 1965); illa Tremiti, nom- boses ovalades, abundants en iota la su- brosos exemplars de color blau en zona pcrficie (papilles poriferes). Osculs apa- do cova fosca (SARA, 1961b). Golf de Na- rents i nombrosos, situats al final de pro- pols, canal d'Ischia en prat de Posidonia tuberancies coniques. (SIRIBELLI, 1963); sobre Litltophyllunt Ectosoma: translucid i molt cspiculos, (ToPSENT, 1925); Secca de la Gaiola, en menys en les zones de conductes aquifers coves del nivell superior i en prat de Po- superficials; se separa al mateix nivcll sidonia (SARA & SIRIBELLI, 1960); Secca de molt facilmcnt del coanosonia i esta molt Benda Paluwnno un exemplar en fons de enganxat als voltants de Ies papilles po- Corallina (SARA & SIRIBELLI, 1962). Riviera rifcres. Coanosoma; cspcs, amb un siste- Ligur do Llevant un exemplar en zona ma aquifer poc desenrotllat. Els conduc- batuda (SARA, 1964b). Regio de Bogliasco, tes segucixen la direccio ascendent dell en fons coralligen (PANSINI & PRONZATO, elements esqueletics. 1973). Iugoslavia, Rovinj (RCrzl.ER, 1967). Color: vermcll intens en viu, que es Canyo de Cassidaigne, a 100-150 m en fons manic en formol. de Leptometra (VACELET, 1969). Marsella, coves d'Endoume, Figuier i Trcmies, en zones semifosques (POULrt1UEN, 1972). Mo- naco, cap d'Ail, sobre Posidonia i Litho- phvllunt (ToPSENT, 1936). Banyuls de ]a Marcnda, Castelloussous, Rocher Aspre, Lloses, en parets verticals i extraploms a 2-3 m; abundcn a 8-10 m, molt abundants FIG. 5. A) Anchinoe fictititis; en extraploms At tornots, A^ acan- a 17-25 in (BOURY-ESNAUET, tostils principals, A, acantostils accessoris, A' iso- 1971). quels. B) A. tenacior; B' estrongils, B2 acantostils Peninsula Iberica: L'Estartit, L'Ametlla prin., B3 acantostils ac., B4 isoquels. C) Agelas oroides; (OLIVEELA, 1977). Illes Medes acantostils. E) Microciona atrassangui- (OLIVELLA, nea; E, subtilostils, Ei acantostils prin., E3 acan- 1980). Blanes, en paret vertical, escletxa tostils ac., E' isoquels palmats, E, toxes. D) i sobrc Microcosmus a 5-10 in de profun- M. toxitenuis; D, subtilostils, D-, acantostils prin., ditat. D3 acantostils. F) Haliclona sp'; oxes. G) Haliclo- na spi; oxes. Escala: 20 ILm.

28 n tl

D3 83 A3

ffzzz^l

D4 B4 A4 B2 V V D2 Al A2 B1

n

D1 D5

E3 E5 E2

C G v 20,um F E4

El

29 Esquelet blants (130-385 dam X 7-8 hem) (fig. 5E,). Acan- Megasclcres: cstrongils llisos i asime- tostils principals lleugerament corbats tries, alguns es transformen en subtilos- amb la base poc marcada i poques espi- trongils. Dimensions: 230-300 Itmx3-7 Itm nes. Mida bastant uniforms: 130-180 Itm X (fig. 3G2). Subtilostils lleugerament cor- 6-8 Itm. Valor mitja 131,3 Itmx6,5 Itm. bats, amb la base un poc inflada. Dimen- Els exemplars de La Manega tenen di- sions: 270-320 Itm X 6-9 Itm (fig. 3G^). mensions superiors (130-375 Irm) i tambc Microscleres: isoquels arquejats fre- els do Banyuls de la Marenda (150-415 Itm) giients tant en l'ectosoma com en el coa- (fig. 5E2). Acantostils accessoris, rectos i nosoma. Dimensions: 15-22 ItmX2-5 Itm mss cspinosos que els anteriors. Dimen- (fig. 3G,). sions: 60-90 Itm X 5-6 Itm. Valor mit ja: 72 ILm X 5,2 Itm. Aquests valors coincidei- Distribucio xen amb els exemplars esmentats ante- riorment (fig. 5E,). Mcclitcrrania: Adriatic, canal i port de Microscleres: isoquels palmats de 15- Zara (Sc'' MIDI, 1862). Golf de Gabes, cap 20 !rm (fig. 5E4). Toxes: molt nombroses de Bonifacio i Port-Vendres, entre 22 i amb una curvatura central de diferent in- 23 m (TOPSENT, 1936). Banyuls de la Ma- tensitat. Dimensions: 35-140 renda, en parets verticals !tm X 2-3 lun i extraploms, en (fig. 5E4). biotops tant en llocs foscos com en il- luminats a 1-10 m de profunditat (BouxY- Distribucio ESyAULT, 1971). Peninsula Ibcrica: Illes Medes (OLI- Atlantic: La Manega (ToPSENrr, 1889); vEi.i, 1980). Blanes, en parets verticals en was intermareal, estuaris i biotops i cscletxcs a 6-11 m de profunditat. batuts (Levi, 1960). Costes angleses, da- munt de coral (DENDY, 1921); (BOwER33ANK, 1866). Atlantic nord (ARNDT, 1935). Arxipc- Clairhiidae Hentschel lag de Glcnan, en zona intcrmarcal, sobre Microciotta Bowerbank pedres protegides de la hum (DESCArroIRr, • Microciona atrassauguiuca Bowerbank 1969). Mediterrania: Golf de Napols, Secca de Material examinat i procedencia Benda Palumno, incrustants rota pedres (SAR,1 & SIRIBELLI, 1962). Mar Lfgur, golf Shan recollit 5 exemplars (veure apcn- dix final). de Tigullio, en un extraplom a 40 m (PAN- SINr & PRONZATO, 1975). Banyuls de la Ma- renda, a 30-40 m (Bo3 izY-ESNAULT, 1971). Descripcio: Aspecte extern Peninsula Iberica: Blanes, sobre Micro- Forma: incrustant, tots els exemplars co.vnus i tub d'un poliquct a 4-11 m de son d'una mida similar: 0,5-0,7 cm do dia- profunditat, protegida de la Iluni en es- metre. cletxes i extraplom. Consistencia: tova. Superficie: lleugerament hfspida, suau i relliscadissa; osculs simples, diminuts i nombrosos; ostfols no visibles. • Microcioiia toxitcuilis Topsent Ectosoma: fi i espicul6s; se separa fa- cilmcnt del coanosoma. Material examinat i procedencia Color: I'exemplar trobat sobre tub de S'ha recollit un so] exemplar el 3-11-77 poliquct es de color blanc; els altres, ver- sobre Microcosinus en una paret extraplo- mells viu, que es decoloren en alcohol. mada a 5,5 in do profunditat en facies de Pcvssonnelia squainaria i Codium toinen- Esquelet Iosiirii S.I. Megasclcres: subtilostils rectes i fins, quo poden arrodonir el seu extrem termi- Descripcio . Aspecte extern nal transformant-se en subtilostrongils. Forma: lamina continua, molt prima Dimensions: 130-180 itmX6-8 itm. Valor quo ocupa damunt cl substrat una Super- mit ja 131 ILm X 5,2 !Lm. Els exemplars de ficie de 3X2 cm. La Manega. (Levi, 1960) son mss grans Superficie: llisa, sense osculs ni ostfols (200-300 !rm); els de Banyuls de la Maren- visibles. da (BoURNY-ESNAn'LT, 1971) son mes sem- Color: vermell en viu, Blanc en alcohol.

30 L'exemplar trobat sobre Inachus thoraci- Descripcio . Aspecte extern cus a Blanes (ARROYO et al., 1976) es de co- Forma: massiva i ramificada, formada lor taronja. per tubs de parets espesses. Consistencia: ferma, poc compressible. Esquelet Superficie: creuada per soles i protu- Megascleres: subtilostils rectos i fins de berancies. Ectosoma hispid. base poc marcada que es poden transfor- Color: taronja viu, tenyeix l'alcohol del mar en subtilostrongils. Dimensions: 200- mateix color. 250 Itmx3-5 dun (fig. 5D^). Acantostils principals poc espinosos, Esquelet lleugerament corbats amb base poc mar- Format per fibres d'espongina i acan- cada. Dimensions: 100-250 tm X 5-7 p.m tostils particulars: una mica corbats amb (fig. 5D,). Acantostils accessoris drets i fi- punta breu i espines curtes i rectes, dis- nament espinosos, amb espines curtes. Di- posats de tal manera que forma anells mensions: 95-110 Itmx 5-6 Itm (fig. 5D3). al llarg de la tija de l'espfcula. Dimen- Microscleres: isoquels palmats de 15-20 sions: 90-200 Iim X 4-6 !tm (fig. 5C). Itm (fig. 5D,). Toxes llargues i fines, molt nombroses amb una curvatura central Distribucio molt marcada, que determina una asime- Mediterrania: Adriatic (RUTZLER, 1965); tria en els dos bravos. Dimensions: 200- canal Srednji a 50-54 m (BABIC, 1921); illa 500 Inn X 0,5 Itm (fig. 5D5). Tremiti, nombrosos exemplars en zones semifosques de la cova de cala Tonda Distribucio (SARA, 1961b). Golf de Napols, Secca de Atlantic: Roscoff, sota pedres a 50 m la Gaiola, 5 exemplars en zona rocosa a do profunditat (CABiocH, 1968). 20-30 m (SARA & SIRIBELLI, 1960); (Top- Mediterrania: Golf de Napols, sobre Mi- SENT, 1929). Riviera Ligur de Llevant, 1-3 m (roevsnurs (Toi>SENT, 1925); cn aigiies su- de profunditat (SARA, 1964b); San Frut- pcrficials 1958b); Secca de la Gaiola, tuoso, diversos exemplars entre 0-30 m, en zona detritica (SARA & SIRIBELI.1, 1960); punta Chiappa, entre punta Chiappa i Secca de Benda Palumno, un exemplar in- Portofino entre 0-10 m, golf de Tigullo en crustant sobre closca do molusc (SARA, prat de Posidonia (PANSINI & PRONZATO, 1964b). Banyuls do la Marenda, a 40 m so- 1975); regio de Bogliasco, en fons coraHi- Ire supcrficies horitzontals (Bot RY-Es- gen (PANSINI & PRONZATO, 1973). Corsega, N t('r.T, 1971); sobre Microcosrnus de fons regio de Bonifacio, a 53-60 m en fons de taus (MoNNioT, 1965). Marsella, cova d'En- detritus costaners i coralligen (VACELET, doume, cn zona semifosca (PoULIQUEN, 1961). Costes d'Israel entre 10-30 m de 1972). Israel (TSURNAMAL, 1968). profunditat (LEVI, 1957); (TSURNAMAL, Peninsula Iberica: Blanes, sobre Ina- 1968). Alexandria (BURTON, 1936). Costes chus throracicus (ARROYO et al., 1976); d'Alger (TOPSENT, 1929). Monaco (TOPSENT, en la zona estudiada sobre Microcosinus 1943); cap l'Abeille i cap Oullestreuil, en a 5,5 m de profunditat. fons coral-ligen i coves semi-fosques (LAU- BIER, 1966). Banyuls de la Marenda, fre- quent a nivells mitjans en escletxes, molt abundant a 20-25 m sota la coberta de Pa- ran7uricea clavata (BOURY-ESNAULT, 1971). Agelasidae Verril Marsella, cova Figuier, en zona semifosca Agelas Duchassaing & Micheloti (POULIQUEN, 1972). • Agelas oroides (Schmidt) Topsent Peninsula Iberica: cap de Creus, fons co- ral-ligens (LAUBIER, 1966); (TIIEOnoR, 1964). Sinonimies Illes Medes (OLIVELLA, 1980). L'Estartit i Clathrina oroides Schmidt, 1864. Oroi- Blanes (OLIVELLA, 1977); en la zona estu- dea adrialica Gray, 1867. Ectyon oroides diada en una paret vertical i en una es- Sara, 1961. cletxa a 6-12 m de profunditat.

Material examinat i procedencia S'han recollit 4 exemplars (veure apen- dix final).

31 Haplosclerida Superficie: rugosa al tacte observant-se Haliclonidae Laubenfels nombrosos osculs rodejats per soles. Haliclona 'Grant Color: blanc-groguenc en l'exemplar n.0 1 • Haliclona sp. i lila en el n.0 2.

Material examinat i procedencia Esquelet S'ha recollit un exemplar petit el 16-VI- Oxes afilades, amb punta breu i cur- 77 sobre Microcosmus en una paret ver- vatura regular. Dimensions: 100-175 µm X tical a 7 m de profunditat en facies de 3-8 Itm. Valor mitja 150X4 Itm (fig. 5F). Peyssonnelia rubra i Halopteris scoparia. • Haliclona sp4 Descripcio . Aspecte extern Forma: arrodonida, ocupant damunt del Material examinat i procedencia substrat una superficie de 2X1 cm. S'ha recollit un exemplar el 22-IX-77 Consistencia: tova. sobre una pedra a 6 m de profunditat en Superficie: Ileugerament hispida, amb facies de Peyssonnelia squanzaria, Udotea dos osculs visibles. petiolata i Halimeda tuna. Color: rosa-pallid. Descripcio . Aspecte extern Esquelet Forma: incrustant. Oxes: rectos o lleugerament corbades i Consistencia: tova. amb punta afilada. Dimensions 75-100 Superficie: lleugerament hispida, no ItmX3-5 Itm (fig. 5G). s'observen osculs ni ostiols. Color: grin.

• Haliclona sp: Esquelet Oxes Ileugerament corbades de 100-130 Material examinat i procedencia ILm X 3-4 itm (fig. 6B). S'han recollit dos exemplars (veure apen- dix final).

Descripcio . Aspecte extern Renieridae Ridlev Forma: els dos exemplars son arrodo- Petrosia Vosmaer nits amb uns 1,5 cm de diametre. • Petrosia ficiformis (Poiret) Vosmaer Consistencia: tova, tipica del genere. Color: el primer exemplar es blanc-bla- Sinonimies venc, i beige el segon. Spongia ficiformis Poiret, 1789. Reniera dura Nardo, 1847; Schmidt, 1862; Lenden- Esquelet feld, 1891; Scym, 1904; Sara & Siribelli, Oxes Ileugerament corbades de 55-80 lam 1960a. Schmidtia ficiformis Crivelli, 1863, X3-5 Ixm. Valor mitja, 76x5 µm (fig. 6A). Spongia ficiformis Gray, 1867. Spongia du- ra Schmidt, 1868. Petrosia dura (Nardo) Vosmaer, 1887; Babic, 1922; Topsent, 1925, 1945; Burton, 1929; Vacclet, 1953, 1961; • Haliclona spa Pouliqucn, 1972.

Material examinat i procedencia Material examinat i procedencia S'han recollit dos exemplars (veure apen- S'han recollit 4 exemplars (veure apen- dix final). dix final).

Descripcio . Aspecte extern Descripcio . Aspecte extern Forma: l'exemplar n° I es incrustant, Forma: els exemplars n° 1, 3 i 4 son ocupant damunt del substrat una super- incrustants, d'uns 7-9 X 5-7 cm i 1-2 cm d'al- ficie de 3x2 crn. L'exemplar n° 2 mesura cada aproximadament. Aquests exemplars 8x4 cm, i s'aixeca uns dos millimetres so- s'han trobat en zones illuminades i batu- bre el substrat. des. L'exemplar n° 2 es massiu una mica Consistencia: flexible i fragil. allargat amb un forat no funcional de

32 3 cm de diametre que es continua en un 1969). Marsella, coves d'Endoume, Figuier tub de seccio mes o menys circular; aixo i Tremies, en zona semifosca (POULIOUEN, es tipic de moltes especies massives, ja 1972). Banyuls de la Marenda, cova Bear, que contribueix a augmentar la superficie cap Doune, Sphinx, illa Grosse, Castellou- de 1'esponja en contacte amb l'aigua. sous i Lloses en zones fosques entre 0- Aquest exemplar s'ha trobat en una zona 25 m; cap I'Abeille i cap Oullestreuil, en protegida de la Hum i dels moviments de fons coral-ligen (LAUBIER, 1966). l'aigua; per tant, aquesta especie pot adop- Peninsula Iberica: Cantabric (FERRER tar formes diferents segons l'ambient en I lriz^: mwz, 1914b; 1922). Costa Brava: illes que es desenrotlla. Modes (OLIVELLA, 1980); Cadaques, L'Es- Consistencia: dura i compacta, no es tartit, Sa Tuna i Blanes (OLIVELLA, 1977). deforma facilment. En la zona estudiada en una paret vertical Superficie: llisa i brillant en viu, una i una escletxa a 5-8 m de profunditat. vegada mort, prcsenta una superficie po- rosa. Ostiols diminuts, pero visibles a simple vista, disposals uniformement, os- Ccr-atida culs d'un centimetre de diametre, on de- Dvsideidae Gray semboquen alguns conductes exhalants. Spongionella Bowerbank Ectosoma: se separa facilment del coa- • Spongiouella pulchella (Sowerby) nosoma, perque esta format per espicu- les que s'hi disposen tangencialment. Sinonimies Coanosonia: compactc, travessat per Cacospongia schmidtii Marcnzeller. Ve- conductes aquifers de 0,7 mm de seccio. linea gracilis Vosmaer, 1833. Euspongia Color: els exemplars n°s 1, 3 i 4 son de irregularis Lendenfeld var. ramodigitata color vermell amb reflexes beige en les Topsent, 1901. zones menys illuminades. L'exemplar n., 2 es de color groguenc. El color d'aquesta Material examinat i procedencia especie varia, doncs, amb la illuminacio. S'han recollit 17 exemplars (veuie apen- dix final). Esquelet Oxes robustes, un xic corbades cap al Descripcio . Aspecte extern mig i amb puntes asimetriques. Forma: tubulosa, formada per tubs con- Dimensions: 120-130 hem Iem. x 8-10 creixents que s'estenen recobrint el subs- trat; les extremitats truncades tenen un Distribucio oscul; els tubs mesuren 0,8 a 1 cm d'al- Atlantic: Africa occidental (BURTON, tura per 0,5 cm de diametre. Tambe es 1956). presenta en forma de coixinet que tot just Meditcrrania: Adriatic, canal Srdnji, a passa dels 0,5 cm de diametre. 50 m, Krunjenica, 77 m (BABIC, 1921); ca- Consistencia: tova i flexible, es recu- nal Srdnji a 50-54 m en fops de sorra (BA- pera facilment en pressionar-la. BIc, 1922); 1,5-5 m (RUTZLER, 1961); illa Superficie: irregular, coberta de petits Tremiti, cova Bue Marino i Arenila, en conuls que corresponen cadascun al final zona semifosca (BURTON, 1936). Iugosla- d'una fibra. via, Rovinj (RUTZLER, 1967). Golf de Na- Ectosoma: fi i transparent, que es perd pols, Secca de la Gaiola, 2 exemplars en facilment, arrossegant la earn i deixant zona rocosa a 30-50 m; Secca de Benda l'esquelet net. Palumno, un exemplar en fops de Corallina Color: marro clar en viu, i groguenc en a 45-70 m (SARA & SIRIBELLI, 1960). Mar alcohol. Ligur, entre punta Chiapa i Portofino a 0-10 m; San Fruttuoso a 10-30 m (SARA, Esquelet 1958b). Riviera Ligur de Llevant, 1-2 m Format per fibres sense inclusions. Les (SARA, 1964b). Regio de Bogliasco, en fops primaries tenen una medulla que ocupa coralligen (PANSINI & PRONZATO, 1973). quasi la meitat de la fibra; el diametre Corsega, regio de Bonifacio, en fops co- varia de 20-40 µm; progressivament s'a- ralligen a 50-60 m (VACELET, 1961); a 335- prima, acaben en punta llarga. Les fibres 367 m en fops detritic (VACELET, 1960). secundaries no tenen medulla; se situen Canyo de Cassidaigne, 130-150 m (VACELET, perpendicularment a les primaries for-

33 want una xarxa regular de malles rectan- Superficie: coberta de conuls poc mar- gulars (fig. 6C). cats; son menys nombrosos cap a la base de 1'esponja. Distribucio Osculs: en un exemplar ramificat son Artic: (ARNDT, 1935). situats a les terminacions de les branques; Pacific: (ARNDT, 1935). en els exemplars massius o incrustants es Atlantic: (ARNDT, 1935). Costes angleses troben repartits per tota la superficie. (BOWERBANK, 1864). Islandia (BURTON, OstIols: son puntiformes i es troben en 1959). els espais situats entre els conuls. Mediterrania: Monaco, cap Martin, ba- Ectosoma: dificil de separar, conte cos- dia de Sant Laurent, badia de Beaulieu, sos estranys corn espicules silicies i grans damunt de tija de Posidonia, pedres i Mi- de sorra. crocosinus (TOPSENT, 1943); a 380 m de Coanosoma: compacte. profunditat (VACELET, 1969). Marsella, en Color: basicament beige fosc, pero va- fons coralligen a 50-60 m (VACELET, 1959); ria molt segons la illuminacio: els exem- coves d'Endoume, Figuier i Tremies, di- plars situats en zones poc il-luminades son versos exemplars a l'entrada i zona mit- de color blanc, i liles els que es troben jana (PouLIQUEN, 1972). Regio de Boglias- en zones mes illuminades; aquest color co, fops coralligen (PANSINI & PRONZATO, es degut a la presencia d'algues simbionts 1973). situades en 1'ectosoma de 1'esponja; a ve- Peninsula Iberica: illes Medes (OLi- gades els simbionts son tant abundants VELLA, 1980); L'Ametlla i Blanes (OLIVELLA, que alteren el color fins a convertir-lo en 1977); en la zona estudiada en paret ver- gris fosc (LAUBENFELS, 1948). En el liquid tical, escletxa, damunt de Microcosmus, fixador es de color verd. i es tenyeix de tija de Posidonia i tallus de Codium to- diferents tonalitats segons el tipus d'al- mentosum a 4-12 m. gues simbionts. Si 1'exemplar es blanc o gris, no es decolora en alcohol. En sec el color es gris fosc.

Spongiidae Gray Esquelet Ircinia Nardo Fibres primaries ascendents • Ircinia fasciculata (Pallas) De de 30-100 Laubenfels tm de diametre, que contenen molts cos- sos estranys o be son totalment netes Sinonimies (fig. 6D,). Filaments caracteristics del ge- nere molt abundants; mesuren 2-5 jtm de 1766. Hirci- Spongia fasciculata Pallas, diametre i acaben en un eixamplement de nia variabilis Schmidt, 1862; Schulze, 8 ;em aproximadament (fig. 6Da). 1879; Graeffe, 1882; Szym, 1904; Lenden- feld, 1889; Wilson, 1902; Zimmerm, 1907; Distribucio Vat, 1928; De Laubenfels, 1936, 1947. Hir- Atlantic: costes d'Islandia (HOSI IIMINO, cinia ectofibrosa George & Wilson, 1919. Hircinia typica Topsent, 1945. 1971). Costes de les Bermudes (LAUBEN- FELS, 1950). Africa occidental (BURTON, Material examinat i procedencia 1956). Mediterrania: Adriatic, illa Tremiti, di- S'han recollit 26 exemplars (veure apen- versos exemplars en zones il-luminades dix final).

Descripcio . Aspecte extern Forma: molt variable i depenent de les condicions ambientals; creix dreta en su- perficies horitzontals, agafa forma mas- siva o incrustant en zones molt batudes i forma lobuls o petites branques en zones FIG. 6. A) Haliclona spa; oxes. B) Haliclona sp; de molt corrent; en aquest cas s'hi orien- oxes. C) Spongionella pulchella; fibres d'espongi- ta per esser la seva font d'aliment. na. D) Ircinia fasciculata; D, fibres d'espongina Consistencia: carnosa lleugerament com- amb cossos extranys' en les primaries, Da termi- nacio d'un filament. E) Verongia aerophoba; fi- pressible, dificil de tallar o de rompre en bres d'espongina amb detail de la medulla. Es- viu; Seca es rigida. cala A: C, D, E 100 itm. Escala B: A y B 20 t m.

34 35 (S.ARA, 1961a). Golf do Napols, cn zones es treu de I'ai^gua. Tenwix cl liquid fixador il•luminacfes i batudes (SARA, 1958); illa de do negre. Capri, canal d'Ischia, en un prat de Posi- donia (SIRIBELLI, 1963); Secca do la Gaio- Esquelet la, en zona rocosa de 20-30 in (SARA & Si- Format per fibres cornies d'un sol tipus, RIBELLI, 1960). Riviera Ligur de Llevant, que formen una scrie de polfgons units en parets verticals i petites coves (SARA, uns amb els altres. Aquestes fibres tenen 1964b); regio de Bogliasco, en fons coralli- la medulla de color beige fosc, que des- gen (PANSINt & PRONZATO, 1973); platja taca sobre el groc de l'espongina. Mesu- Trigoso (PANSINI & PRONZATo, 1974). Cbr- ren 30-60 !tm de diamctrc (fig. 6E). sega, regio de Bonifacio, a 42-52 m en forts de detritus i coral-ligen; a 35-38 m en Distribucio tons de detritus i sorra amb Arnphioxus; Atlantic: Africa occidental, 32 in (BUR- 73-76 m en biocenosi de grava sota la in- TON, 1956). fluencia de corrents de fons; a 10-27 m Meditcrrania: Adriatic (Sc I I nnD-r, 1862; en prat de Posidorria (VACELET, 1959). Is- RUTZLER, 1965). Banyuls de la Marenda, (TSURNAMAL, 1968). Banyuls Ma- rael de la Castellousous, Lloses, Bear, illa Grosse i parets verticals 7-25 (Bou- renda, en a m Sphinx, especie fotofila molt abundant en Marsclla, l'entrada i RY-EsNAULT, 1971). a supcrficics horitzontals a 6-25 m (BOURY- zona mitjana de coves (PouLIOUEN, 1972). ESNAULT, 1971). Golf de Gabes, damunt Africa del Nord, en fons de sorra a 15 m d'una closca do Pilrnct (ToPSENT, 1934). (BURTON, 1956). Monaco (ToPSENT, 1943). Marsella, damunt Peninsula Iberica: Ria de Vigo, en forts roques de zones il•luminades i a pocs me- (BENITO, 1976). Illes Medes (OLI- rocosos tres dc profunditat (VACELET, 1959). Cap VELLA, 1980); Cadaques, L'Estartit i Blanes I'Abeille i cap Oullestreuill (LAUBIER, 1966). cn (OLIVELLA, 1977); en la zona estudiada Golf de Napols (ToPSENT, 1925). parets de tot tipus d'inclinacio i sobre Peninsula Iberica: Gran Canaria, Puer- 5-12 profunditat. Microcosrnus a m de to de la Luz, sobre pedres a baixamar (TohsI:y r, '1891). Asturies, sobre roques en cl limit de nlaror (FERRER HERNANDEZ, Verongiidae Laubenfels 1918). Illes Medes (OLIVEI.LA, 1980); Cada- Verongia Bowerbank ques, Sa Tuna i Blanes (OI.IVP.LI.A, 1977); • Verongia acrophoba (Schmidt) Vacelet en la zona estudiada en escletxa, paret vertical i en substrat horizontal, a 5-11 m Sinonimies de profunditat. Aphvsina aerophoba Nardo, 1833; Sch- midt, 1862, 1868; Schulze, 1878; Lenden- fcld, 1889; Topsent, 1896, 1934, 1943, 1945; Halisarcidae Vosmaer Sczym, 1904; Zimerm, 1907; Ferrer Her- Halisarca Johnston nandez, 1918. 9 Halisarca dujardini Johnston

Material examinat i procedencia Material examinat i procedencia S'han recollit 4 exemplars (vcure apen- S'han recollit 6 exemplars (veure apen- dix final). dix final).

Descripcio . Aspecte extern Descripcio. Aspecte extern Forma: massiva, amb lobuls o digita- Esponja tova, de poc gruix, formada per cions que s'anastomomitzen entre ells i els lobuls espessos, que a primera vista es mcs gruixuts tenen un oscul a 1'extrem, pot confondre amb Oscarella lobularis. rodejat per un marge his. Totes dues son de consistencia semicar- Consistencia: tova i esponjosa. tilaginosa, pero Halisarca deixa una mu- Superficie: coberta per noduls de petita cositat clara que no ho fa Oscarella. Color talla, poc nombrosos i desigualment re- blanc groguenc, encara que TOPSENT (1895), partits, en algunes zones s'aplanen fent la la descriu tambe de color beige. superffcie Ilisa i suau al tacte. Color: groc en viu que es torna rapida- Esquelet ment blau fosc o negre quan l'esponja No to espicules ni fibres d'espongina.

36 Distribucio Ectosoma: gruixut, es una mena d'es- Antartic: Terra Victoria (BURTON, 1929). quclet extern. Artic: (ARNDT, 1935). Coanosoma: carnos, travessat per molts Atlantic: costes alemanyes (ARNDT, 1928). conductes aquifers. El coanosoma to una Rascal f, en fons de grava (ToPSENT, 1891b); cstructura identica a la d'Aplysilla i Dar- sota pedres i sobre Cvstoseira (BoROJrviC u'iniella: grans cilis vibratils sacciformes et al., 1968). Irlanda, badia de Kilkieran de 56 a 75 Itm, un mesenquima molt reduit (KONNECKER, 1973). Arxipelag de Glenan, i un sistema lagunar molt desenrotllat. abundant sabre Laminaria i en sostre de Les cellules ectosomiques no tenen flagel; coves a 9 m, poc desenrotllada sobre pe- es una caracteristica important que dife- dres en zona intermareal (DESCATOIRE, rencia Hexadella d'Oscarella. No hi ha con- 1969). fusio amb Halisarca ja que aquest genere Mediterrania: Adriatic (Sctl vIIDT, 1862); es caracteritza pels seus cilis ramosos (ToPSrNr, 1945); Tricst, Muggia i Lcsina i el gran desenvolupament del seu siste- (LENDIENFELU, 1892). Golf de Napols (Top- ma conjuntiu (ToPSENT, 1896). SENT, 1925); Capri, cap Posilipo e Ischia, en prat de Posidonia (SIRIBEI.LT, 1963); Esquelet Secca de Benda Palumno, un exemplar de No to espfcules ni fibres d'espongina. color blanc cimentant detritus (SAR,1, 1962). Mar Ligur, San Fruttuoso, divcrsos Distribucio exemplars a 10 m sobre Ircinia i madre- Atlantic: Roscoff, sobre pedres a 60 m poraris (SARy1, 1958a). Corsega, regio de (BoRoJrvrc et al., 1968). Bonifacio, en fons de fang, cimentant de- Mediterrania: Monaco (ToPSENT, 1943). tritus a 50-70 m (VACELET, 1961). Marsella, Banyuls de la Marenda, en un extraplom sobre la rodoficia Halarachnion (VACELET, a 20-40 m (BOURY-ESNAULT, 1971). 1959). Monaco, cap Martin, sobre Posido- Peninsula Iberica: Blanes, en paret ver- nia, badia de Beaulieu, sobre Ircinia for- tical a 9 m de profunditat. mant petites plaques grogucs (ToPSENT, 1943). Banyuls de la Marenda, cova de Troc, sabre algues i briozous entre 20- 40 in, a Lloses i Peyrefite (BOURY-ESNAULT, CONCLUSIONS 1971); sabre Microcosrnus de fons tous (MONNIOT, 1965). S'ha trobat un total de 39 especies d'es- Peninsula Iberica: L'Ametlla (OLTVELLA, ponges repartides d'aquesta manera: cal- 1977); illes Mddes (OLivELLA, 1980). Blanes, caries, 5 especies; demosponges, 34. De sobre Microcosrnus, tija de Posidonia i ci- les especies determinades i segons la bi- mentant detritus a 4-11 m de profunditat. bliografia citada al llarg del treball, 7 se citen per primera vegada a la costa cata- lana i d'aquestes, 5 son noves per a la Hexadella Topsent fauna espanyola. presenta • Hexadella racovitzai Topsent Una de les especies trobadcs afinitats espiculars, amb Crella nodulosa Sinonimies i Crella sigmata, pero per trobar-se en un nivell superficial es considera semblant a Hexadella pruvoti Dc Laubenfels, 1948 la primera; es tracta de la segona citacio en la Mediterrania. Material examinat i procedencia En comparar les dimensions espiculars S'ha recollit un sol exemplar cl 6-VII-77, de les especies de Blanes amb les dona- en una paret vertical a 9 m de profun- des pcr diferents autors per aquestes ma- ditat cn facies de Pevssonnelia squamaria teixes especies a 1'Atlantic frances, sem- i Halopteris filicina. pre s'han trobat per a les nostres valors menors, mentre que aquests son scm- Descripcio . Aspecte extern blants als dels exemplars de la Mediterra- Forma: rectangular d'uns 5 X 3 X 2 cm nia francesa. aproximadament. Les especies Clathrina clathrus, Svcon Consistencia: flexible, es recupera fa- raphanus, Chondrosia reniforinis, Hyme- cilment en pressionar-la. niacidon sanguinea, Hamigera hamigera, Superffcic: llisa i brillant. Anchinoe fictitius, A. tenacior, Ircinia fas-

37 Tu'i.n 2. Comparacio de caracteristiques (it, Crella si,,)nwa. C. nodulosa i l'cxemnlar de Blanes.

Crella signiata Crella nodulosa Exemplar de Blanes Topsent, 1925 Sara, 1959

Forma: Petita placa Incrustant, 1-2 cm Incrustant, 4-5 cm incrustant

Color: Groguenc Blanc Rosat

Habitat: Cara inferior de Petita cova, 0-1 m Sobre Microcosmus, en Lithophyllum, extraplom, 5 m. 30-35 m

Forts i corbats un Afusats, amb cap Lleugerament corbats, poc afusats, base marcat i espines cap marcat, amb espines. no inflada, robustes, 70-115x 110-150x5 ;tm (fig. 3E,) 100-112x3-3,5 Itm 3-5 Itm

Rectes, base Rectes, prims, Rectes i prims, amb o ^. inflada amb 87x2,7 µm espines a tot el Ilarg de espines, la tija (fig. 3E2), U Cz 85-90x10 Etm 90-100 X 2-3 Itm 4

Espines uniformes, 0 108-119x2 ttm Espines uniformes, 100x2-3

Llisos, rectes, Llisos, rectes o Llisos, rectes, amb cap a 0 rarament corbats Lleugerament corbats poc marcat; poden extrems desigual- amb cap poc marcat. derivar a estrongil-tornot W ment inflats, A vegades derivcn amb Les mateixes 200-230 X 3-4 Itm d'estrongils-tornots, dimensions: 180-20O X 175-205 X 3-4 Itm 3-4 Itm (fig. 3E 4)

Poc nombrosos, Nombrosos, amb Nombrosos i curbats, corbats, 50-60 Itm curvatura accentuada, 20-30 Itm (fig. 3E,) oA 30-40 Itm

Arquejats i nom- Arquejats, poc Arquejats, poc 0 a' brosos, 17-21 Itm nombrosos, 17-18 {tm nombrosos, 10-17 itm 0 (fig. 3E6)

ciculata i Spongionella pulchella son les cara que es trobin a poca profunditat, mes abundants en la zona de mostratge. sempre son protegides de la hum en es- Nomcs Hvmeniacidon sanguinea i Irci- cletxes i extraploms. nia fasciculata es poden considerar es- Les especies Clathrina coriacea, C. Cla- pecics fotofiles, mentre que les altres, en- thrus, Chondrosia reniformis, Anchinoe

38 fictions, Spongionella pulchella i Haniige- der Adriatischen Meeres. Zool. Jahrb. Syst., ra hantigera configuren, per la seva abun- 46: 217-302. BENITO, S. 1976. Aportacibn al conocimiento de dancia, la facies de fons d'esponges, cor- la fauna bentonica de la ria de Vigo (NW de responent a una bioccnosi particular des- Espana). II Esponjas. Inv. Pesq., 40 (2): 491- crita per PERes (1961) i per GA.MULIN- 503. BRIInA (1974) a l'Adriatic corn biocenosi de BIBILONI, M. A. 1980. Estudio biondmico del lito- ral de Blanes y sistemdtico de esponjas, mo- fons d'esponges. luscos y otros grupos menores. Tesina. Univ. Chondrosia reniformis, Acanthella acu- Barcelona. ta, Agelas oroides i Petrosia ficiformis son BIBILONi, M. A. 1981. Estudio faunistico del lito- ral de Blanes: V. Sistematica de moluscos y les especies mes caracteristiques de la bio- art6podos (crustaceos y picnogbnidos). Misc. cenosi coral•ligena. Zool. (en premsa). De les observacions de les mostres ob- BIBILONi, M. A. & CORNET, C. 1980. Esponjas y tingudes es dedueix que, Sycon raphanus, otros organismos epibiontes sobre Microcos- tnus sabatieri del infralitoral superior de Bla- Suberites carnosus incrustants, Crella ele- nes. Res. 1." Simp. Estudios Bentos Marino gans, Anchinoe fici tius, Microciona atras- (en premsa). sanguinea i Halisarca dujardini tenen ten- BIBILONI, M. A. & CORNET, C., 1981a. Estudi sis- tematic del litoral de Blanes. I. Algues i esper- dencia a trobar-se epibionts sobre Micro- mat(fits. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 46 (Sec. cosntus sabatieri, encara que no rebutgen Bot., 4): 79-81. un altre tipus de substrat organic. BIBILONI, M. A. & CORNET, C. 1981b. Estudio fau- nistico del litoral de Blanes: III. Sistematica de cnidarios, briozoos y equinodermos. Misc. Zool. (en premsa). AGRAIMENTS BIBILONI, M. A., CORNET, C. & Ros, J. D. 1981. Estudio biondmico del litoral de Blanes entre Joan-Domcnec Ros corn direc- Punta de Santa Anna y Cala Sant Francesc. Al Dr. a Res. 2.° Simp. estudios Bentos Marino (en tor de la tesis de lliccnciatura quc cs I'ori- premsa). gen d'aquest treball i per haver tingut la BIBILONI, M. A., RUB16, M. & URIZ, M. J. 1977- paciencia do prcparar-lo per a publicacio. 1980. Estudio ecoldgico y sistemdtico de las esponjas y ascidias del Mediterraneo occiden- A Ignasi Olivclla i a Maria Jesus Uriz, que tal espanol. Beca-Programa Fundacibn Juan m'han ajudat a solucionar els dubtes sis- March. Memoria. tematics quc s'han platejat al llarg d'a- BIBILONI, M.-A. & URIZ, M. J. 1980. Nota sobre quest treball. algunas esponjas (Demospongia) nuevas para el litoral iberico. Res. 1." Simp. Estudios Ben- El rneu agraiment especial a Josep-Ma- tos Marino (en premsa). ria Gili i Carme Cornet, els meus corn- BOROJEVic, R. 1966. Esponges calcaires des cotes panys de treball i d'immersio , per la seva de France. I. Amphitue pulini HANITSCH; les constant ajuda i collaboracio , sense la qual genres Amphytue HANITSCH et Paraheteropia n. gen., Arch. Zool. Exp. Gen., 106: 665-670. no hagues estat possible l'elaboracio d'a- BOROJEVic, R. 1967. Importance de 1'etude de la quest treball. repartition ecologique pour la taxonomie des Eponges calcaires. Helgolander Wiss. Meere- sunters., 15: 116-119. BOROJEVic, R. 1968: Eponges des cotes de Fran- ce. IV, Le genre Ascaltis HAECKEL emend. Arch. BIBLIOGRAFIA Zool. Exp. Gen., 109: 193-210. BOROJEVic, R., CABIOCH, L. & LEVI, C., 1968. ARNDT , W. 1928 . Porifera, Schwatnme, Spongien. Inventarire de la Faune marine de Roscoff. Die Ticrwelt Dcutchslands . Gustav Fischer. Spongiaires. Ed. Sta. Biol. Roscof, 1968: 2-41. Jena. BoURY-ESNAULT, N. 1971. Spongiaries de la zone ARNDF , W. 1935. Die Tierwell der Nord-und Ostsee. rochcuse de Banyuls-sur-Mer. H. Systematique. Grimpe Wagler . Berlin. Vie Milieu, 22 (B-2): 287-350. ARNDT , W. 1940. Eine neucre Rusbeute von Mee- BOWERBANK, J. S. 1864: A monograph of the Bri- reschwammen der West-und Siidktiste Portu- tish Spongiadae. I-on the Anatomy and Physio- gals. Mit ciner iibersicht iibcr die bisher an logy of the Spongiadae. Ray Society. London. und vor den Kiisten Portugals pachgewiesenen BOWERBANK, J. S. 1866. A monograph of the Bri- rezenten Spongienarten uberhaupt und Bemer- tisch Spongiadae. II. Synopsis of Genera. Ray kungen fiber nutzbare Schwamme in Portu- Society London. gicsischen Gewassern ,. Mew. Estud. Mus. tool. BOWERBANK, J. S. 1882. A monograph of the Bri- Univ. Coimbra ( 11b): 1-75. iisc/t Spongiadae. IV. Supplementary. Ray So- ARROYO, C .; UR1z , M.-J., & RUBIO, M . 1976. Ina- ciety London. chus thoracicus (Crustacea decapoda) sustrato BREITFUS, L. 1896. Ascandra hermesi ein neuer pasivo de Demospongia . Inv. Pesq ., 40 (1): homocoeler Kalkschwamm aus der Adria. Zeit. 17-57. fiir wiss. Zool. Bd., LXIII. BABIC , K. 1921. Monactinellida und Tetractinelli- BRErn^Us, L. 1897a. Katalog der Calcarea der da der Adria . Glasn . hrv. prirodosl . Dri.istva., Zoolog. Sammlung des Museums fur Natur- 33: 77-93. kunde zu Berlin: Archiv fur Naturgeschichte. BABic, K. 1922 . Monactinellida und Tetractincllida 63, 1(3).

39 l3itta i i t ss, L. 189'b. Kalkschwiini nc von Ternate. Kalkscimamnie. Z. Zool., 53 (2): 185-321; Abliatidl. Scrtckcnberg. rtaturf. Grs., XXIV (2). 53 (3): 361-433. BURTON, M. 1929. Descriptions of South African LENDI.NFII.D, R. 1892. Die Spongien der Adria. 11. Sponges collected in the South Africa Marine Die Hexaceratida. Z. wiss. Zool. 54 (1-2): 275-315. Survey. Part 11. The ,Lithistidae», with a cri- LAUBENFELS, M. W. 1936. A discussion on the spon- tical survey of the desma-forming Sponges. ge fauna of the Dry Tortugas in particular Rep. Fish. rear. biol.. Surv. Un. S. Air., 7: 1-12. and the West Indies in general, with material BURTON, M. 1930. Norwegian Sponges from the for a revision of the Families and Orders of Norman collection. Proc. Zool. Soc. London, the Poritera. Pap. Tortugas Lab., 30 (467): 2: 4 87-546. 1-225. BURTON, M. 1932. Sponges. Discovery Rep., 6: LAtBENFrts, M. W. 1948. The order Keratosa of 237-394. the Phylum Porifera. Monographic study. Occ. BURTON, M. 1936. Sponges. The fishery grounds Pap. Allah Hancock Fdn., 3: 1-214. near Alexandria. Notes Mein. Fisheries Res. LAUBP:NFI:LS, M. W. 1950. The Porifera of the Ber- Cairo, 17: 1-28. muda Archipelago. Trans. Zool. Soc. London, BURTON, M. 1956. The Sponges of West Africa. 27 (1): 1-154. Atlantide Rep., 4: 11-147. LAUBIER, L. 1966. Le coralligcnc des Alberes. Mo- BURTON, M. 1959. Sponges. John Murray Exped., nographic Biocenotiquc. Anti. Inst. oceanogr., 1933-1934. 5: 151-281. 43 (2): 137-316. BURTON, M. 1963. A revision of the clasification Lrvi, C. 1950. Inventaire de la Faune Marine de of the Calcareous Sponges. British Museum. Roscoff. Spongiaires. Trav. Sta. Biol. Roscoff., London. suppl. 2: 1-28. C,wiocii, L. 1968. Contribution a la conaissance Lvt, C. 1957. Spongiaires des cotes d'Israel. de la faunc des Spongiaires de la Manche Occi- Bull. Res. Conn. Israel, 6 (3-4) B: 201-212. dentale. Demosponges de la Region de Roscoff. Livi, C. 1973. Systematique de la Classe des De- Cali. Biol. Mar., 9 (2): 211-246. mospongiaria (Demosponges). in: Grasse, P. P. C.wti:R, H. J. 1880. New sponges observations on (ed.), Trate de Zoologie, 3 (1): 577-631. Masson. old ones, and a proposed new group. Ann. Mag. Paris. nat. Hist., 10: 106-125. MoNNioT, C. 1965. Les "Blocs it Microcosmus» DENDv, A. 1921. Report on the Sigmatotetraxonida des fonds chalutables de la region de Banyuls- collected by H. M. S. ,Sealarix- in the Indian sur-Mer. Vie Milieu, 16 (28): 819-849. Ocean. Trans. Linn. Antractic ,Terra Nova>> Otis i:i.i.s, I. 1977. Comunidades bentonicas de Exp. 1910 Nat. Hist. Rep. Zool., 6 (3): 269-392. sustrato duro del litoral NE. espanol. V1. Sis- Dlac:crolRr, A. 1969. Les peuplements scssiles de tematica de esponjas. Misc. Zool., 4 (1): 3-15. I'Archipiel de Glenan. Vie Milieu 20 (1-B): Oi,ivi'ij s, I. 1980. Esponjas de las islas Mcdcs 171-175. (Girona). Res. 1.- Siinp. Iberico Estudios Ben- FERRER-HERNANDEZ, J. 1912. Algunas esponjas de tos Marino (en prcnsa). Santander. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 12: OR!IT!, 0. De. 1900. Descripcion de unas esponjas 573-589. dcl Cantabrico. Act. Soc. Esp. Hist. Nat., 1: Fi.RRFR-HCRN.iNDEZ., J. 1914a. Esponjas del Canta- 103-107. brico. Parte 1.,. Calcareas. II. Euccratosa. Trab. ORt Fr1, O. OF. 1901. Descripcion de algunas es- Mus. Nac. Cienc. Nat. (Zoo!.), 14: 1-36. ponjas del Cantabrico. Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., FERRER-HIRNANDEZ, J. 1914b. Esponjas del Can- 1: 331-335. tabrico. 11, Myxospongida, Tetraxonia, Tria- PANSi\I, M. & PRONZITO, R. 1973. 11 corralligeno xonida. Ibid., 17: 3-43. di Bogliasco ed it suo populamento di Poriferi. FI:RRI:R-HERNAND[Z, J. 1916. Fauna del Mediterra- Boll. Mus. Isl. Biol. Univ. Genova., 41: 5-34. nco Occidental. Esponjas espanolas. Ibid., 27: PANSINI, M. & PRONZATO, R. 1975. Analisi preli- 1-52. minari sulfa distribuzionc dci Poriferi in aree FF.RRI:R-HFRN:(NDWZ, J. 1917. Algunas esponjas in- sottoposte a differenti tipi di inquinamento. teresantes de Malaga. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Ibid., 43: 21-32. Nat. (Biol.), 17: 228-230. PANSINi, M.; PRONZATO, R., & VAISUANI, G. 1974. FI:RRIR-Hi RN,iNDFZ, J. 1918. Esponjas del litoral Popolatnenti di substrati artificiali posti so un tic Asturias. Trab. Mus. Nac. Cienc. Nat. (Zoo!.), fondo coralligeno ed in una prateria di Posi- 36: 5-39. donia. III. Poriferi. Meni. Biol. Mar. oceanogr., FERRER-HERNANDEZ, J. 1921. Esponjas rccogidas 4 (4-5-6): 263-275. en la campana preliminar del ,Giralda-. Bol. PDUi,ioUt\, L. 1969. Les spongiaires des grottes Pescas, 1921: 1-17. sous-marines tic la region de Marseille. Ecolo- Fi:RRFR-HI:RNAKDIz, J. 1922. Mas datos para el co- gic et Svstematique. Tethvs, 3 (4): 717-758. nocimiento de ]as esponjas de las costas espa- PRENANT, M. 1934. Adaptation, Ecologic et Bio- nolas (Santander y Galicia). Bol. Pescas, 1922: cenotique. Exp. Biol. Ecol., 1. Hermann. Paris. 1-26. PROCRSMta DE Bi-.Nros (Varios autores). 1972-74. HosiiiMixo, I. 1971. Fauna of Seto Is- Estiidio ecohigico de las con!itoblades bent6ni- land Sea (Deniospongiae, Calcarea). Bull. Biol. cas de sustratos duros de la zona superior de Soc. Hiroshima Univ., 38: 21-30. la plataforrna continental mediterrauea espa- KUNVLCKER, G. 1973. Littoral and Benthic inves- fiola. Bcca-Programa Fundacion Juan March. tigations on the West coast of Ireland. 1. (Sec- Menndria (2 vols.). Inedit. tion A: Faunistic and Ecological Studies). The PROS;zvro, R. 1972. I Poriferi del Fouling- del sponge Fauna of Kilkicran Bay and adjacent Porto di Genova. Boll. Mus. Inst. Biol. Univ. areas. Proc. R. Ir. Acad., B., 73 (26): 451-472. Genova, 40: 89-98. L.vBUREL, J. 1960. Contribution a I'dtudc dirccte PRivo r, G. 1895. Coup d'ocil sur la distribution des peuplements bcnthiques sciaphiles sur gcnerale des Invertcbres clans la region de substrat rocheux en Mcidterrancc. Rev. Trav. Banyuls (Golfe du Lion). Arch. Zool. exp. Gen., St. Mar. Endoumc, 33 (20): 117-173. 3 (3): 629-658. LI:NDENFELD R. 1891. Die Spongicn der Adria. I Die RppR(GrF.Z, C. & LORENZO, G. 1978. Fauna marina

40 dc Galicia. 11. Contribucidn al conocimiento de TOPSENT, E. 1889. Cliona celata ou Cliona sulphu- los Poriferos del litoral gallego. Monogr. Univ. rca? Bull. Soc. Zool. Fr., 14: 351. S. Cunt postela, 42: 1-68. Toi,SENT, E. 1891 a. Spongiaires des cotes oceani- Ros, J.-D. 1975: Opistobranquios (Gastropoda: ques de France. Ibid., 16: 125-129. Enthvrtein-a) del litoral ibdrico. Inv. Pcsq., ToPSi:NT, E. 1891b. Essai sur la faune des spon- 39 (2): 269-372. giaires do Roscoff. Arch. Zool. Exp. Gen 2e. Ros, J.-D.; CAMP, J.; Oi.rver.LA, I., & ZABALA, M. ser., 9: 523-554. 1976. Conumidades bentonicas de sustrato duro Topsi:vT, E. 1892. Diagnoses d'Eponges nouvelles del litoral NE cspanol. I. Introduction; Ante- de ]a Mediterrance et plus particulierement do cedentcs; Material y mdtodos. Inn. Ciencia, Banvuls. Ibid. 2e. ser. 10: XVII-XXVII. 10-11 (2): 13-46. ToPsrNT, E. 1894. Etude monographique des spon- giaires France. Tetractinellida. Ibid. 3e Row, R. H. 1911. Report on the Sponges collected de I. by Mr. Cyril Crossland in 1904-5. Part II. Non- ser., 2: 259-400. Etude monographique des Spon- Calcarca. J. Linn. Soc. London, Zool., 31: 287- TOPSENT, E. 1895. 3e. ser., 400. gicires de France. II. Carnosa. Ibid., 3: Rt Bui, M. 1971. Contribucidn al estudio de la 493-590. Faiwa Brntrntica del Litoral de Blanes. Resu- ToPSENT, E. 1896. Matcriaux pour servir a 1'etudc mcn do Tesis, 4-21 p. Univ. Barcelona. de la faune des Spongiaires de France. Mein. Ruutu, M. 1973. Rccoleccion y primera descrip- Soc. Zool. France, 9: 113-133. ciun do esponjas, lijacion, conservation y pre- TOPSENT, E. 1897. Spongiaires de la baie d'Amboi- paracion. lam. Ciencia, 5-6: 37-47. ne. Voyage de M. Bedot et C. Picet dans 1'Ar- Ri )rzr.r:R, K. 1965. Systematic and okologie der chipel Malais. Rev. Suisse Zool., 4(3): 421-487. Poritcren aus literals chattengebieten der Nor- TOPSENT, E. 1899. Documents sur la faune des dadria. Z. Morph. dkol. Tiere, 55: 1-82. spongiaires des cotes de Belgique. Arch. Biol., RiiTZctat, K. 1967. Liste and verteilunger der 16: 105. Poriferen aus der urngebung von Rovinj. Tha- TOPSENT, E. 1900. Etude monographique des spon- lassia Yugosl., 3 (1-6): 79-86. giaires de France, III. Monaxonida (Hadromeri- SARA, M. 1958a. Studio sui Porifcri di una grotta da). Arch. Zool. Exp. Gen., ser. 3e., 8: 1-331. di marca del Golfo di Napoli. Arch. Zool. Ital., TOPSENT, E. 1901. Considerations sur la faune des 43: 203-280. spongiaires des cotes d'Algerie. Eponges de la SARA, M. 1958b. Contributo alla conoscenza dei Calle. Ibid., ser. 3e., 9: 327-370. Poriferi del mar Ligurc. Ann. Mus. Civ. St. TOPSENT, E. 1925. Etude des Spongiaires du Golfe Nat. Giacomo Doria, 70: 207-244. de Naples. Ibid., ser. 3e, 63: 623-725. S.vRA, M. 1959. Specie nuove di Demospongiae pro- TOPSENT, E. 1928a. Spongiaires de 1'Atlantique et vcnicnti da acque superiiciali del Golfo di Na- de la Mdditerrance, provenant des croiseres du poli. Ann. 1st. Mus. Zool. Univ. Napoli, 11: Prince de Monaco. Resultats. Camp Sc. Albert I 1-22. de Monaco, 74: 1-376. SAIL:A, M. 1961. La fauna dci Poriferi delle grotte TOPSENT, E. 1928b. Les affinitds de Batzella inops. edit sole Tremiti: studio ecologico e siste- Topsent. Bull. Trav. Sta. Aquiculture et Peche matico. Arch. Zool. Ital., 46: 1-61. Castiglione, 3-5. Suc:v, M., 1962: Distribuzione ed ecologia dei Po- TOPSENT, E. 1929. Spongionella Bow. et Cacos- riteri in acque superiiciali del Golfo di Poli- pongia Schm. Bull. Inst. oceanogr., 537: 1-14. castro (Mare Tirreno). Ante. Fact. Is. Sup. Sci. TOPSENT, E. 1934. Eponges observees dans les Let. <

41 occidentale rccoltees par le ,President Theo- V,wrt.r'i, J. 1971. L'ultrastructure do la cuticule dore Tissier, (1958). Rec. Trav. Inst. Peches d'epongcs cornees du genre Verougia. J. Mi- Marit, 24 (2): 257-272. crosc., 10: 113-132. VACELET, J. 1961. Spongiaires ( Demosponges) de la VOSMAER, G. 1881. Spongia oculata; in: Tijdschr. region de Bonifacio (Corse). Rec. Trav. St. mar. Nederlands. Dierk. Vereenig., 5: 25. Endoume, 22 (36): 21-45. VIDAL, J. 1964. Etudes des fonds rocheux circalitto- VACELET, J. 1965. Spongiaires des grottes et sur- raux le long de la cote du Roussillon. These, plombs des recifs de Tulear ( Madagascar ). Ibid., 3er. cycle. Fac. Sci. Paris. suppl . 4: 71-123. WILSON, H. 1911. Development of sponges from VACELET, J. 1969. Eponges de la roche du large et dissociated tissue cells. Bull. Bur. Fisch. Wash- de 1'etage bathyal de Mediterranee ( recoltes de ington, 30(750): 1-30. la Soucoupe plogeante Couesteau et dragues). Mein. Mus. Nat. Hist. Nat., ser. A, 59(2): 145-219.

APENDIX

Taules de distribucio bionomica i batimetrica de cada una de les especies.

CLATHRINA CORIACEA

Exemp. Prof. n.. Data Substrat (m) Facies

1 14-X-76 Paret vertical 5 Codiuin tomentosum s.l., Haliineda tuna, Halopteris filicina

2 6-VII-77 Esclctxa 9 Halopteris filicina, Peyssonnelia squamaria

3 10-V-77 Escletxa 6 Plocamium coccineum, Falkenber- gia rufolanosa

4 10-VII-77 Escletxa 6 Codiunl tolnentosuin s.l., Halopte- ris filicina

5 13-IX-77 Escletxa 6 Codium tomentosum s.l., Halopte- ris filicina

6 22-IX-77 Escletxa 6 Haliineda tuna, Udotea petiolata, Peyssonnelia squamaria

7 22-IX-77 Paret vertical 6 Codium tomentosum s.l., Peysson- nelia squamaria

8 28-1-78 Paret vertical 12 Peyssonnelia squamaria, Jania ru- bens, Falkenbergia rufolanosa

42 CLATHRINA CLATHRUS

Exemp. Prof. n.. Data Substrat (m) Facies

1 14-XI-76 Paret vertical 5 Coditun tomentosum s.l., Halinteda tuna, Halopteris filicirra

2 28-XI-76 Paret vertical 10 Codium tomentosum s.l., Halimeda Luria

3 3-11-77 Microcosmos en 5 Corallina officinalis, Halopteris fi- paret vertical licina, Jania rubens

4 16-VI-77 Escletxa 6 Pevssonnelia rubra, Halopteris sco- parta

5 16-VI-77 Microcosmus en 7 Halopteris scoparia, Falkenbergia paret vertical rufolanosa

6 16-VI-77 Microcosmus en 7 Halopteris scoparia, Falkenbergia paret vertical rufolanosa

7 6-VII-77 Microcosmus en 11 Peyssonnelia rubra, Dictyopteris paret vertical membranacea, Falkenbergia ru- folanosa

8 22-IX-77 Paret vertical 6 Plocamiufn coccineum, Falkenber- gia rufolanosa, Udotea petiolata

9 22-IX-77 Microcosmus en 6 Plocamium coccineum, Falkenber- paret vertical gia rufolanosa, Cladophora sp.

10 11-X-77 Ircinia fasciculata 5 Codium tomentosum s.l., Falken- bergia rufolanosa, Cladophora sp.

11 6-XI-77 Tija de Posidonia 7 Posidonia oceanica, Peyssonnelia squamaria, Codium tomentosum S.I.

12 3-XII-77 Paret vertical 11 Peyssonnelia squamaria, Codium to- inentosufn s.l.

13 11-XII-77 C. tomentosum s.l. 7 Codium tomentosum s.l., Pevsson- nelia squamaria

43 SYCON RAPHANTS

Exemp. Prof. II." Data Substrat (m) Facies

1 6-VII-77 Microcosrnus en 11 Peyssomiclia rubra, Dictyopteris paret vertical ntembranacea, Falkenbergia ru- folanosa

2 6-VII-77 Microcosmos en 11 Pevssonnelia rubra, Dictyopteris paret vertical ntembranacea, Falkenbergia rufo- laiiosa

3 6-VII-77 Microcosnuis en 9 Pevssonnelia sgtumtaria, Halopteris paret vertical filicina

4 22-IX-77 Microcosmos en 6 Pevssonnelia squamaria paret vertical

5-12 26-1-78 Microcosnuis cn 4 Plocamiunt coccinetun, Coditun to- paret vertical iiterrtosturt s.I., Falkenbergia ru- fola Iosa

LEUCONIA ASPERA

Exemp. Prof. n.° Data Substrat (m) Facies

6-VII-77 Paret vertical 9 Pevssonnelia squamaria , Halopteris filicina

2 22-IX-77 Paret vertical 6 Pevssonnelia squamaria, Codium to- ntentosum s.l.

3 11-X-77 Paret vertical 5 Codinrrt tolncntostlnt S.I.

44 CIIONDROSIA RENIFORMIS

Exemp. Prof. n.. Data Substrat (m) Facics

1 14-XI-76 Paret vertical 5 Codiutn, totnentosum s.l.

2 28-XI-76 Paret vertical 12 Codium tomettlosum s.l., Halopte- ris filicina, Pevssonnelia rubra

3 3-11-77 Extraplom 5 Peyssonnelia squamaria, Codium to- ntentoszun s.l.

4 2-111-77 Paret vertical 11 Codium, tontenlost on s.l., Halopteris filicina, Falkenbergia rufolanosa

5 16-VI-77 Escletxa 6 Pevssonnelia rubra, Halopteris sco- parta

6 6-VII-77 Escletxa 6 Pevssonnelia squamaria, Dictyota dichotoma, Halopteris filicina

7 6-VII-77 Paret vertical 9 Peyssonnelia squamaria, Halopte- ris filicina

8 10-VIII-77 Escletxa 6 Plocamium coccineum, Falkenber- gia rufolanosa

9 22-IX-77 Paret vertical 6 Halimeda tuna, Udotea petiolata, Plocatniunt coccineurn, Falker>r, bergia rufolanosa

10 22-IX-77 Escletxa 6 Halimeda tuna, Udothea petiolata, Peyssonnelia squamaria

11 22-IX-77 Paret vertical 6 Codiutn tomentosunt S.l., Pevsottnc- lia sgztamaria

SUBERITES CARNOSUS VAR. INCRUSTANS

Excmp. Prof. n° Data Substrat (m) Facies

1 22-IX-77 Microcosnnts 6 Peyssonnelia squamaria en paret vertical

2 6-XI-77 Microcostnus en 7 Halimeda tuna, Udotea petiolata, parct horitzontal Codiutn, tonzenlosttm S.I.

45 CLIONA VIRIDIS

Exemp. Prof. n. Data Substrat (m) Facies

1 28-XI-76 Escletxa 9 Codium tomentostuii s.l., Halopte. ris filicina, Pevssonnelia rubra.

2 8-111-77 Paret vertical 5 Codium tomentosum s.l., Dietvota dichotoma

3 8-11I-77 Balantis 5 Codium lomentosum s.l., Dictvota dichotoma

AXINELLA VERRUCOSA

Exemp. Prof. n.- Data Substrat (m) Facies

1 14-XI-76 Escletxa 10 Codiunr lonterrtosuni S.I.

2 22-IX-77 Paret vertical 6 Plocarnium coccineum, Falkenber- gia rufolanosa, Udotea petiolata

3 22-1 X-77 Escletxa 6 Peyssonnelia squamaria, Udotea pe- tiolata, Halimeda tuna

46 ACANTHELLA ACUTA

Exemp. Prof. n. Data Substrat (m) Facies

1 16-VI-77 Escletxa 6 Halopteris scoparia, Peyssonnelia rubra

2 22-IX-77 Paret vertical 6 Halimeda tuna, Udotea petiolata, Peyssonnelia squamaria

3 2-111-77 Paret vertical 11 Codium tomentosum s.l., Halopte- ris filicina

4 28-1-78 Paret vertical 12 Pe'^ssonnelia squamaria, Jania ru- bens, Falkenbergia rufolanosa

RASPACIONA ACULEATA

Exemp. Prof. n.. Data Substrat (m) Facies

1 6-VII-77 Escletxa 6 Peyssonnelia squamaria, Dictyota dichotoma, Halopteris filicina

2 22-IX-77 Esclctxa 7 Plocamium coccineurn, Udotea pe- tiolata, Halimeda tuna

3 28-1-78 Paret vertical 6 Halimeda tuna, Udotea petiolata, Plocamium coccineurn, Falken- bergia rufolanosa

4 28-1 -78 Paret vertical 12 Peyssonnelia squamaria, Jania ru- bens, Falkenbergia rufolanosa

47 IIY.11FNI11CII)O\ S"l"VGUL.VE11

Excmp. Prof. n.. Data Substrat (m) Flcics

1 7-XI-76 Paret vertical 10 Codium tomentosulll S.I.

2 3-II-77 Extraplom 5 Pev'ssoilllclia squanlaria, Codium to- nlclltoslull S.I.

3 3-11-77 Microcosmus en 5 Pcvssollrlelia squanlaria, Codium to- extraplom lllelitosllln s.l.

4 2-111-77 Paret vertical 11 Codium tomentosunl s.l., Iialopte- ris filicina

5 8-111-77 Paret vertical 5 Codium tontentosum s.l., Dict vota dichotonut

6 16-VI-77 Paret vertical 6 Codium tomcntosunt s.l., Ilalopte- ris filicina, Halopteris scoparia, Falkellbcrgia rufolatlosa

7 16-VI-77 Myriapora truncata 6 Codium tonlentosulll s.l., Halopteris filicina, Halopteris scoparia, Fal- kenbergia rufolallosa

8 16-VI-77 Paret vertical 7 Halopteris scoparia, Falkenbergia rufolanosa

9 16-VI-77 Microcosmos en 7 Halopteris scoparia , Falkenbergia paret vertical ru f olanosa

10 6-VII-77 Paret vertical 9 Pevssonnelia squamaria, Halopteris filicina

lI 6-VII-77 Paret vertical 9 Peyssonnelia squamaria, Halopteris filicina

12 6-VII-77 Escletxa 6 Peyssonnelia squamaria, Dictyota dichotoma, Halopteris filicina

13 10-VIII-77 Escletxa 6 Falkenbergia rufolanosa, Polysip)to- nia sp.

14 8-IX-77 Paret vertical 6 Halopteris filicina, Codium totnen- tosum s.l.

15 22-IX-77 Paret vertical 6 Plocamium coccineum, Falkenber- gia rufolanosa, Udotea petiolata

48 11I .111:,A 1.101/)O.A 5.1,A GI /.A`1::1 (continuaciu)

Excmp. Prof. n.° Data Substrat (m) Facics

16 22-IX-77 Microcosnttis en 6 Pevsson)telia squantaria, Codiuni to- paret vertical unentosurn s.l.

17 22-IX-77 Parct vertical 6 Pevssonnelia squainaria, Codiuni to- mentosum s.l.

18 13-IX-77 Microcosntus cii 7 Antithcunnioit pluntula, Halimeda esclctxa tuna, Udolea petiolata

19 6-XI-77 Parct horitzontal 7 Posidonia oceaiiica, Pevssonnelia squatnaria, Codittnt totttentosunt S.I.

20 3-X1I-77 Paret vertical 11 Pevssonnelia squarnaria, Codiunt to- )trentosutn s.l.

21 3-X1I-77 Parcl vertical Plocantiunt coccineunr, Codiaun to- mentosurn s.1.

7") 11-XII-77 Parct vertical 5 Falkenbergia ru f olanosa, Ploca- tniunr coccineum, Codium tonten- tosum S.I.

23 11-XII-77 Microcosnuts cii 7 Pevssonnelia squamaria Parer vertical

24 11-XII-77 Parct vertical 7 Pevssonnelia squamaria

25 28-1-78 Balanus 5 Codiutn tomentosunl s.l., Pevsson- nelia rubra, Falkenbergia rufola- nosa

26 28 -1 -78 Parct vertical 12 Falkenbergia rttfolanosa, Halopteris flhclna, Bonneunalsonla aspara- go ides

27 28-1 -78 Microcosnttts en 4 Falkenbergia rufolanosa, Aglao- escletxa thautnion tripinnatutn

28 28-1-78 Conquilla do 4 Falkenbergia rufolanosa, Aglao- bivalve thaulnion tripinnatunt

49 CRELLA ELEGANS

Exemp. Prof. n.° Data Substrat (m) Facics

I 16-VI-77 Microcosmus en 7 Codium tomentosutn s.l., Halopteris paret vertical filicina, Halopteris scoparia, Fal- kenbergia rufolanosa

2 16-VI-77 Codium tonten- 7 Codiurn tornentosurn s.l., Halopteris tosum S.I. filicina, Halopteris scoparia, Fal- kenbergia rufolanosa

3 6-VII-77 Microcosmus cn 11 Peyssonnelia rubra, Dictyopteris paret vertical nternbranacea, Falkenbergia ru- folanosa

4 11-XII-77 Paret vertical 5 Plocamium coccineum, Falkertber- gia rufolanosa, Codiurn tornerito- sum s.I.

5 I1-XII-77 Microcosmus en 7 Codium tornentosurn s.l., Pe_vsson- paret vertical nelia squamaria

LISSODENDORYX ISODICTYALIS

Excmp. Prot. n.' Data Substrat (ni) 1'acics

3-11-77 Microcosrttus en 5,5 Pevssornielia squantaria, Codiurn to- extraplom mentostun s.l.

2 22-IX-77 Escletxa 6 Pcvssonnelia syuantaria, Udotea pe- tiolata, Halinteda tuna

50 ^1NC11INO1: FICTITIUS

Exemp. Prol. n. Data Substrat (m) Facies

1 8-111-77 Parct vertical 5 Codiunz tomentosum s.l., Dictyota diclzotoma

I 16-VI-77 Escletxa 6 Pevssonnelia rubra, Halopteris sco- parta

3 16-VI-77 Microcosnu,s en 7 Halopteris scoparia, Falkenbergia parct vertical rufolanosa

4 22-1-77 Paret vertical 6 Plocaniizon coccineuin, Falkenber- gia rufolanosa, Udotea petiolata, Halirrteda tiara

5 II-X-77 Microcosnlus en 7 Halopteris filicina, Pevssonnelia paret vertical sguarrraria

6 6-XI-77 Posidorria 7 Posidorria oceanica, Pevssonnelia squarriaria, Codium tomentosum S.I.

7 6-XI-77 Microcosmus en 7 Pevssonnelia squamaria, Codium parct horitzontal tomentosum s.1.

8 6-XI-77 14icrocusmus en 7 Pevssomnelia squamaria, Codiurri to- paret horitzontal mentosum s.l.

y 3-X11-77 Microcosrntts en 5 Pl ocamil(n1 co ccin ez111 z paret vertical

10 3-X 1-77 Paret vertical 5 Plocamniurrr coccineum, Falkenber- gia rufolanosa

II 28-1-78 Microcosrrtus en 12 Falkenbergia rufolanosa, Pevsson- parct vertical nclia squamaria, Dictvopteris nierrrbranacea

12 28-1-78 Conquilla do 12 Falkenbergia rufolanosa, Pevsso;z- bivalve nelia squamaria, Dictvopteris rttenibranacea

51 ANCIIINOE 1 FNACIOR

Exemp. Prof. n. Data Substrat (m) Facics

1 28-XI-76 Tub do poliquet 10 Codiunr tomentosurn s.l., Halopteris filicina, Pevssonnelia rubs

2 8-111 -77 Paret vertical 5 Codiunr tomentosurn s.l., Diet rota diclrotoma

8-1II-77 Ircinia sp. 6 Pevssonnelia rubra, Halopteris sco- paria

4 8-111-77 Escletxa 7 Pevssonnelia rrrbra, Halopteris sco- paria

5 8-III -77 Paret vertical 6 Pevssomiclia rubra, Halopteris sco- paria

6 16-VI-77 Microcosmus en 7 Halopteris scoparia, Falkenbergia paret vertical ruf olanosa

7 6-VII-77 Microcosmus en 9 Pevssonnelia rubra, Halopteris fi- paret vertical licina

8 22-IX-77 Microcosinus en 7 Pevssonnelia squarrraria, Codiunr to- paret vertical mentosuin s.l.

9 8-IX-77 Paret vertical 5 Halopteris filicina, Codium tomen- tosurn S.I.

10 13-IX-77 Microcosmus en 7 Antithanmion plunurla, Halirneda paret vertical tuna, Udotea petiolata

52 IIAAIIGERA HAMIGERA

Exemp. Prof. Data Substrat

1 16-VI-77 Paret vertical 7 Codium tomentosum s.l., Halopte- ris filicina, Halopteris scoparia, Falkenbergia rufolanosa

2 16-VI-77 Paret vertical 7 Halopteris scoparia, Falkenbergia vi f olanosa

3 6-VII-77 Paret vertical 11 Dictvopteris mewbranacea, Pevs- sonnelia rubra, Falkenbergia ru- folanosa

4 6-VII-77 Paret vertical 9 Halopteris filicina, Pevssonnelia squamaria

5 13-IX-77 Escletxa 6 Codium tomentosurn s.l., Halopteris filicina

6 22-IX-77 Esclctxa 6 Halimeda Now, Udolea petiolata, Pevssonnelia squamaria

7 22-IX-77 Parct vertical 6 Codium tomentosurn s.l., Pevsson- nelia squamaria

8 11-X-77 Paret vertical 7 Halopteris filicina, Pevssonnelia squainaria

9 3-XIII-77 Paret vertical 11 Codium tomentosurn s.l., Peysson- nelia squamaria

10 26-1-78 Paret vertical 5 Lithophyllum sp.

11 5-II-78 Substrat horit- 7 Codium tomentosurn s.l., Falken- zontal bergia rufolanosa, Bonnemaiso- nia asparagoides

53 MICROCIONA ATRASSANGUINFA

Exemp. Prof. n.. Data Substrat (m) Facies

1 3-11-77 Microcosmus en 6 Peyssonnelia squamaria, Codiurn extraplom tomentosumn s.l.

2 3-11-77 Microcosmus en 6 Peysonnelia squarnaria, Codium to- extraplom nnentosunt s.l.

3 6-VII-77 Microcosmus en 11 Peyssonnelia rubra, Dictyopteris paret vertical membranacea, Falkenbergia ru- foianosa

4 10-VIII-77 Tub de poliquet 6 Falkenbergia rufolanosa, Pol_vsipho- nia sp.

5 26-1-78 Microcosmus en 4 Plocamium coccineum, Codium to- escletxa mentosuun s.l., Falkenbergia rufo- lanosa

AGELAS OROIDES

Exemp. Prof. n.. Data Substrat (m) Facies

28-XI-76 Paret vertical 8 Codium tomentosum s.l., Halopteris filicina, Peyssonnelia rubra

2 6-VII-77 Paret vertical 11 Dictyopteris membranacea, Peys- sonnelia rubra, Falkenbergia ru- folanosa

3 13-IX-77 Escletxa 6 Halimeda tuna, Udotea petiolata, Antithamnion plumula

4 28-1-78 Paret vertical 12 Peyssonnelia squamaria, Jania ru- bens, Falkenbergia rufolanosa

54 HALICLONA SP2

Exemp. Prof. n.° Data Substrat (M) Facies

1 3-11-77 Microcosrnus en 5,5 Pevssonnelia squamaria, Codium to- extraplom nnentosurn s.l.

2 28-1-78 Paret vertical 5 Codium tornentosum s.l., Peysson- nelia rubra, Falkenbergia rufola- nosa

HALICLONA SP,

Exemp. Prof. n.° Data Substrat (m) Facies

1 16-VI-77 Escletxa 6,5 Pevssonnelia rubra, Halopteris sco- paria

2 22-IX-77 Ircinia en paret 6 Pevssonnelia squamaria, Codium to- vertical mentosurn s.l.

PETROSIA FICIFORMIS

Exemp. Prof. n.' Data Substrat (m) Facies

1 28-XI-76 Paret vertical 8 Codium tornentosum s.l., Halople- ris filicina, Peyssonnelia rubra

2 13-IX-77 Escletxa 6 Codium tornentosum s.l., Ploca- mium coccineum

3 22-IX-77 Paret vertical 6 Halimeda tuna, Udotea petiolata, Pevssonnelia squamaria

4 3-XII-77 Paret vertical 5 Plocaminunn coccineum, Falkenber- gia rufolanosa

55 SPO NGIOV'FI.LA PULCHFLLA

Excmp. Prof. n.° Data Substrat (m) Facies

16-VI-77 Microco.smils en 7 Halopteris scoparia, Falkenbergia paret vertical rufolanosa 2 6-VII-77 Microcosnius en 11 Pevssonnelia rub ra, Dictiopteris paret vertical iuenibranacea, Falkenbergia ru- folanosa

3 6-VII-77 Microcosmus en 11 Pevssonnelia squa iiaria, Dictyopte- paret vertical ris meinbrauacea, Falkenbergia rttfolanosa 4 6-VII-77 Escletxa 6 Pevssoiiilelia squaniaria, Halopleris f the ina 5 10-VIII-77 Paret vertical 6 Falkenbergia rufolauosa, Polvsipho- nia sp. 6 22-IX-77 Escletxa 6 Plocaniinuon coccinelun, Falken- bergia rufolanosa, Udotea petiola- ta, Halinieda tuna 7 22-IX-77 Escletxa 6 Pevssonnelia squaniaria, Udotea pe- tiolala, Haliineda tuna 8 6-XI-78 Posidonia 7 Posidonia oceanica, Pevssoiiitelia squainaria, Codiuni tonientosunt S.I. 9 Il-XII-78 Paret vertical 5 Falkenbergia rufolanosa, Ploca- iiittlin cocci ne ttiii, Codttnii tomen- to st tili S.I. 10 11-XII-78 Paret vertical 7 Codiuni tomentoston s.l., Pevsson- nelia squaniaria 11 11-XII-78 Microcosmus en 7 Codiuin toinentosum s.l., Pevsomie- paret vertical lia squaniaria 12 26-1-78 Microcosmus en 4 Plocamium coccinewn, Codiuni to- escletxa mentostnn s.l., Falkenbergia rufo- lanosa 13 26-1-78 Microcosmus en 4 Plocaniiuni coccinetun, Codiuni to- escletxa mentosuni s.l., Falkenbergia rufo- lanosa 14 28-1-78 Paret vertical 5 Codiuin tomeiitosuin s.l., Pevsson- nelia rubra, Falkenbergia rufo- lanosa 15 28-1-78 Paret vertical 12 Falkenbergia rufolanosa , Halopteris Sc-oparia, Bonneiiitaisoiita aspara- goides 16 28-1-78 Microcosmus en 4 Falkenbergia rttfolanosa , Aglao- paret vertical Ilianinion tripitinatum 17 28-1-78 C. tontenlostun S.I. 4 Falkenbergia rufolanosa , Aglao- thailinion tripinitatunt IRCINIA FASCICULATA

Excmp. Prof. n° Data Substrat (m) Facies

1 7-XI-76 Parct vertical 10 Codium tomentosum s.l., Halopteris scoparia

2 14-XI-76 Paret vertical 10 Codium tomentosum s.l., Halimeda tuna, Halopteris filicina

3 28-1-77 Extraplom 10 Codium tomentosum s.I., Halopte- ris filicina, Peyssonnelia rubra

4 29-1-77 Paret vertical 5 Peyssonnelia squamaria, Halimeda tuna, Plocamium coccineum

5 3-11-77 Paret concava 7 Corallina officinalis, Halopteris fi- licina, Jania rubens

6 3-11-77 Microcosmus en 5 Peyssonnelia squamaria, Codium to- extraplom nlentosutn S.I.

7 3-11-77 Microcosmus en 5 Peyssonnelia squamaria, Codium to- extraplom mentosum s.l.

8 2-111 -77 Parct vertical 11 Codium tomentosum s.l., Halopteris filicina

9 8-111 -77 Paret vertical 5 Codium tomentosum s.l., Dict_ota dichotoma

10 16-VI-77 Escletxa 6 Peyssonnelia rubra, Halopteris sco- paria

11 16-VI-77 Microcosmus en 7 Codium tomentosum s.l., Halopteris paret vertical filicina, Halopteris scoparia, Fal- kenbergia rufolanosa

12 6-VII-77 Microcosmus en 11 Peyssonnelia rubra, Halopteris sco- paret vertical paria, Falkenbergia rufolanosa

13 6-VII-77 Escletxa 6 Peyssonnelia squamaria, Dictyota dichotoma, Halopteris filicina

14 10-VIII-77 Escletxa 6 Falkenbergia rufolanosa, Polysipho- nia sp.

15 10-VIII-77 Paret vertical 9 Falkenbergia rufolanosa, Codium tomentosum s.l.

57 IRCINIA FASCICULATA ( continuacio)

Exemp. Prof. n.° Data Substrat (m) Facies

16 10-VIII-77 Escletxa 6 Falkenbergia rufolanosa

17 13-IX-77 Escletxa 6 Antithaninion plumula, Halimeda tuna, Udotea petiolata

18 22-IX-77 Escletxa 6 Pevssonnelia squafnaria, Udotea pe- tiolata, Halimeda tuna

19 11-X-77 Paret vertical 9 Halopteris filicina, Pevssonnelia squamaria

20 3-XII-77 Paret vertical 5 Plocamium coccineum, Falkenber- gia rufolanosa

21 3-XII-77 Microcosmus en 5 Pevssonnelia squamaria, Codium to- paret vertical mentosum s.I.

22 11-XII-77 Paret vertical 7 Codium tomentosum s.l., Pevsson- nelia squamaria

23 26-1-78 Paret vertical 5 Falkenbergia rufolanosa

24 26-1-78 Escletxa 4 Plocamium coccineum, Codium to- mentosum s.l., Falkenbergia rufo- lanosa

25 26-1-78 Paret vertical 5 Pevssonnelia squafnaria, Plocamium coccineum

26 28-1-78 Paret vertical 12 Falkenbergia rufolanosa, Halopte- ris filicina, Bonnemaisonia aspa- ragoides

58 VERONGIA AEROPHOBA

Exemp. Prof. n.° Data Substrat (m) Facies

1 2-111-77 Paret vertical 11 Codium tomentosum s.l., Halopte- ris filicina

2 22-IX-77 Escletxa 6 Halimeda tuna, Udotea petiolata, Peyssonnelia squamaria

3 11-X-77 Substrat horit- 5 Codium tomentosum s.l., Halopteris zontal filicina, Padina pavonia

4 11-XII-77 Substrat horit- 7 Halopteris filicina, Padina pavonia, zontal Posidonia oceanica

HALISARCA DUJARDINI

Exemp. Prof. n.. Data Substrat (m) Facies

1 6-VII-77 Microcosmus en 11 Peyssonnelia rubra, Dictyopteris paret vertical membranacea, Falkenbergia ru- folanosa

2 6-VII-77 Escletxa 6 Peyssonnelia squamaria, Dictyota dichotoma, Halopteris filicina

3 6-XI-77 Tija de Posidonia 7 Posidonia oceanica, Peyssonnelia squamaria, Codium tomentosum S.I.

4 11-XII-77 Microcosmus en 7 Codium tomentosum s.1., Peysonne- paret vertical lia squamaria

5 11-XII-77 Microcosmus en 7 Codium tomentosum s.l., Peysonne- paret vertical lia squamaria

6 26-1-77 Microcosm us en 4 Plocamium coccineum, Codium to- escletxa mentosum s.l., Falkenbergia rufo- lanosa

59