Probablement resulti una obvietat i reivindicació social d' aquelles altres que anys de distancia, resulta molt més cridar I' atenció sobre el fet que la guerra es fonamentaven en criteris essencialment complexa i difícil d'entendre. Decidits de Successió ha estat un deIs temes mítics polítics. maulets el 12 de gener de 1706, fervents i recurrents de la nostra historia. El tema Resulta incongruent cercar opcions botiflers l' any següent i publicistes de les ha generat una considerable producció polítiques austracistes en els Alberola o glories de Felip V el 1708. Aquest és el bibliografica que, cal dir, s'ha mogut des en els quaranta-sis vila-realencs cas d'un deIs nostres preclars escriptors de sempre en un terreny neo-romantic i considerats «miqueletes» l'any 1724. Els de finals del segle XVII i principis del convencional, tant en la descripció deIs Alberola i tots aquests rebels son part de XVIII: Antonio Tomás Cabrera. esdeveniments com en les conclusions. les classes menys afavorides. Tots ells «El universal incendio» de Vila-real tingueren una participació molt activa en I. Antonio Tomás Cabrera: ¿maulet o amb el qual aquell renegat austracista de el clima de violencia social desfermat a botifler? Cristóbal de Moscoso y Montemayor va Vila-real el 1705, que tant recorda els Antonio Tomás Cabrera va néixer a voler guanyar el cor del seu nou senyor, esdeveniments de Barcelona entre els dies Vila-real a l'últim ter~ del segle XVII justificar els drets del borbo i advertir del 11 i 14 d'octubre d'aquell any. La seua (1674?). Fil1 de Josep Cabrera i que podia esperar tot aquell que «traicio- actuació indica mes aviat reivindicació d'Esperan~aSales. Confirmat el3 de juny nara el juramento de lealtad» donat a social popular que no pas plantejaments del 1680, professa com "Francisco Felip V de l'any 1701, és un fetd'aquesta polítics. Descal,;o" probablement al convent del guerra que es popularitza d' en<;adeIs jocs D'altra banda, alguns personatgesque Roser de Vila-real, on pareix va deixar la florals de Lo Rat Penat de 1924. Aquell la memoria colectiva del nostre poble major part de la seua obra manuscrita any, mossén Benito Traver guanya el recorda com decidits defensors de la vila inedita(l). Lector de Teologia de la «Pro- premi amb Villarreal en la guerra de Su- front el borbo, van intimar des del pri- vincia de San Juan Bautista en el Reyno cesión. El tema no era nou. En 1883 en la mer moment la rendició de Vila-real per de Valencia». Publica el seu primer llibre Revista de Castellón, José Nebot havia tal d' escampar el conflicte belic deIs l' any 1694. El 18 de febrer de 1702 pre- ja publicat «La quema de Villarreal». ilostres indrets. Jurats i justícies del 1705 dica a Carcaixent Sermón defestivas gra- L'article de Nebot era una resposta «por seran I' ajuntament del febrer de 1706. cias a Dios por el logrado Desposorio no estar conforme en sus detalles» al L'actitud d'altres, a doscents-noranta-un del Señor D. Felipe ~ nuestro Dueño na- publicat per Antonio Vives Ciscar a El tural y Rey legítimo, con la Serenissima Mercantil Valenciano sobre el mate ix Princesa DoñaMaria Luisa Grabiela... ». tema. En aquest, sermó Felip V és «un Reyfuer- Certamen és en gran part merit de te y poderoso y un Señor potente en gue- mossén Benito el que allo que a la rras y muy diestro en el manejo de las documentació del primer ter<; del segle armas», «digno y benemerito de la Co- XVIII es considera tant per maulets com rona de aquel glorioso Reyno y que se le botiflers «la desgrasia fatal de la resis- debia de justicia, pues por fueros rectos tencia deIs vehins desta vila de Vilareal del derecho» i «su venida ha sido favor a les tropes de Felip 5», siga al nostre especial que Dios ha hecho a nuestra Es- temps la gesta heroica per excel.lencia de paña». la nostra ciutat i referent obligat quan es El 12 de gener de 1706, Cabrera parla de la defensa de les 11ibertats estava al convent del Roser de Vila-real. valencianes. Tot i que el 12 de gener de L'arribada de les tropes borboniques no 1706 els nostres avantpassats,com la res- li va pareixer aleshores cap «favor espe- ta del país el 25 d' abril de 1707, estaven cial» de Déu. Amb uns companys (¿frares dividits i no van donar una resposta «na- com ell del mateix convent?) es va fer cional», perque els interessos deIs nostres fort dins els murs de la vi la a la seua casa veins com els del país no eren únics. pairal. Diu la cronica que aquell dia va Estudis recents sobre la guerra de tindre una actuació rellevant contra el Successió al País Valencia han demostrat borbo: «mató treinta soldados a que la identificació mecanica deIs escopetasos ...dejó la entrada llena de austracistes amb els maulets, o deIs muertos de tal manera que no se podia borbonics amb els botiflers, resulta difu- entrar sino por encima de ellos. Los sol- sa i no permet la matisació necessaria per dados dejaron de atacar la casa y le pe- tal de diferenciar les actituds de protesta PORT ADA DEL LLIBRE DE FRA ANTONI CABRERA garon fuego; pero se salvaron mosen To- más y sus compañeros». Aquest fet el va pide de si el señor Don Felipe Quinto, en juridicopolític com el que caracteritzaba consagrar per a la historiografia ostentosa magestad de su Real persona» el regne des del segle XIII, era innocent, romi:lntica vuitcentista C'om un deIs .Alllarg de les selles 329 pagines, Felip innocu ( «muelle» ) o oligarquic i decidits defensors de les llibertats forals V és el sol que «irradiafelicidad», el «pa- dependent i manifestament incapa9 de dre prudente y deseado» i 1' arxiduc al nostre poble. transformacions socials o de dissidencia Pero aquesta actuació es contradiu CarIes es poc menys que «el principe de política. El poc pes deIs valencians mai amb el to elogiós del sermó de11702. Fins las tinieblas que todo empezoña» .Per la ha resultat incomode per a qualsevol i tot obliga a considerar-hi que no es tracta qual cosa, tota la segona part de I' obra monarquía centralista ja fos la deIs de la mateixa persona. És ell mate ix qui s'ocupa de demostrar «las fatales Trastamara, els Habsburgs o els Borbons. reconeix que l' any 1706 estava a Vila- consequencias... que han de suceder a Certament hi havia ben desenvolupat real, on va poder salvar «inmune un tras- nuestra Monarquia Española, a la Santa un sentiment d'orgull per la patria local. lado ( escrit) del fuego que me quemo los Iglesia y F e Catholica si auxiliado el Se- EIs escriptors del segle XVIja van parlar originales el dia de la reJ7elión». Uns ñor Archiduque de los Hereges arroja de a bastament. Aquest orgull, en una epoca escrits que segons dictamen de la su Solio al Señor Don F elipe Quinto y se en que les cosmografies, aquelles Inquisició del 5 de mar~ de 1708 eren introduce su Alteza a la possessión de la intrigants barreges d'historia i geografía, «observados vaticinios, que pudieron ser- Monarchica Grandeza de España...». eren la forma principal com un poble es vir para resguardo, [ i que J ~¡erviran aora presentava davant d'un altre, la para el escarmiento que no es poco que consciencia de la identitat col.lectiva es les suceda a los vassallos de aquel des- recolzava en una tradició compartida de graciado Rey no [de Valencia], lo que a dret, religió i memoria historica. El bon los troyanos, que se hizieron sabios govern, que havia de mantenir la tradició despues de su ruina». en la sella forma original, era l'essencia D' altra banda, el mate ix Cabrera del «patriotisme», en el sentit com els reconeix la seua fugida de la «Troya que- segles XVI i XVII van entendre el terme: mada» i com «puestome en .'!alvo despues consciencia d'ú mateix com a poble amb de cinco meses de trabajos y mucha tri- bon govern i amb una memoria nacional bulación» els franciscans el van enviar a garantida i guardada pels juristes i el reí. Madrid (probablement els franciscans el Quan la questió del bon i del mal govern van foragitar del regne per evitar les s' aguditzava, com semblaren demostrar represi:llies dictades contra tots aquells els casos de Catalunya i Portugal en 1640 que directa o indirectament podien ser o el de Vila-real en 1706, l' amor a la sospitosos de deslleialtat i traició al borbó «patria» podía esperonar al separatisme accollint als fugits de Vila-real). o a la defensa aferrisada del que es A Madrid, Cabrera prepara els seus considerava propi i damnejat greument escrits per la impremta. Uns escrits que per un mal govern que oblida els seus estan més en la línia del selmó del 1702 compromisos historics (drets i privilegis) que no pas en la seua belico.5itat de 1706. ELRE! FEL!P V DEBORBá amb un poble. El 9 de gener de 1708, els frares del Un escriptor de 1681, Vicent Marés Le lectura delllibre de Cabrera, que convent de San Bemardino de Madrid, comparava la «patria» amb la família. es conserva al Fons Antic de la Bibliote- Pedro de Atienza i Francisco de Madrid Aquesta comparació, presa d'una font ca Municipal, permet plantejar «Revisor General de libros' de la Santa classica, pensava evocaría una resposta Inquisición» justificaven els escrits de interrogants sobre la lleialtat política deIs immediata en els seus lectors, ja que de Cabrera amb les següents paraules: «tomo valencians abans d' Almansa i el conjunt la mateixa manera que hom podía la pluma para ahuyentar con la luz de la complexe de factors que configuraren la coneixer una persona pels seus identitat col.lectiva (el caracter nacional verdad las tinieblas del errol; que en sus avantpassats i les selles amistats, tambe Paysanos los Valencianos reynava y para o, en paraules d' aquell temps, el podía fer-se una idea del seu caracter, de convencerlos es necessario hablarles en patriotisme) deIs nostres avantpassatsi les la sella identitat, coneixent el seu medí, febleses que van preparar el país per a la su lengua, que executa el Author sin vio- la seva historia. De quin medí parlava perdua deIs furs. lencia y con acierto». Aquesta opinió la Marés, pero? confirma el propi Cabrera: «La conside- El patriotisme a la valencia de fínals re tambien necessaria en la ocurrencia 2. La «patria» deis valencians: símbols del segle XVII ( com a la resta de 1'Europa i singularitats»(2). de estos tiempos... Pues me parecio al moderna), al contrari que el nacionalisme Els escriptors valencians estan i han proposito, asi para detener el precipita- contemporani, era més aviat incloent que estat preocupats durant molt de temps per do curso que para despeño tomava la no pas excloent. Marés partía de la base rebeldia en el Rey no de Valencia, como I' aparent fracas de la seua patria en que els lectors de la sella Fenix troyana desenvolupar un sentiment apropiat para imprissionar en los corazones de los (Valencia, 1681) estarien interessats pri- vasallos el cordial afecto y la castiza leal- d'identitat col.lectiva. Fonamentalment mer que res en la historia del món. No tad que con toda ley deben tener catalanoparlant, amb institucions eren tots homes formats pel mateix crea- entrañada en sus Almas para con su Rey protodemocratiques típiques de la dor? Després voldrien saber sobre ) per Paolo de Santo Leocadio ), i tractada del dia 8 d' octubre, el poble de la ciutat i va declarar una «pau universal en tot lo seriosament per Escolano, tenia un cert de valencia i de totes les viles reials regne de valencia» que protegís els regust, tant de pietat tradicional catolica col.1oqués torxes i llantemes a les fa~anes caminants, «com tots siau germans y europea com de patriotisme espanyol. de les selles cases. A aquestes regenerats de un mateix pare creador y Fou sant Jordi qui esdevingué patró de la «luminarias» es va afegir, el mate ix dia redemptor». Aquestes paraules no van noblesa valenciana y copatró, juntament de sant Dionís, un sermó a la catedral, en tenir gens d'efecte entre els barons, que amb la Mare de Déu, de I'orde de catala, al qual seguí una obra de teatre varen mantenir una llarga baralla contra Montesa, el símbol permanent de la fron- sobre el pare del rei en Jaume, escrita pel aquest esperit de convivencia, i en una tera croada al País Valencia. Pero sant gran Calderón, que ja s'havia guanyat el data tan tardana com el 1626. La ironia Jordi no podia competir en popularitat cor deIs valencians en la sella visita a la era que el País Valencia fou conegut amb els dos Vicents. Sant Vicent martir, ciutat pocs messos abans. EllO d'octubre durant molt de temps a Espanya com una executat cap a I'any 305, representava la tingué lloc I' elaborada processó deIs terca de feudals, fins i tot després que Ferran el Catolic prohibits virtualment els aquell feli<; principi d'autoregulació que de poder a la Cort? duels entre individus, perrnesos pels furso ell trobava en la naturalesa. Les Tan Cerda com Furió van encarar el La tensió entre les exigencies de la Ilei i responsabilitats de 1'Estat (pensava) eren problema de la naturalesa canviant de l'honor va atenyer probablement el seu tres: el manteniment de la justicia, l'Estat més poderós ara com a instrument punt culminant durant els regnats de Felip l' administració general (inclosa la defen- judicial pero també més remot de la patria II i Felip III, segons que es pot veure en sa i la recaptació d'impostos) i la gracia i valenciana. El punt de fricció podia ser les protestes de les Corts de 1585, 1604 i el favor als servidors lleials. La justicia el patrimoni del rei, els recursos financers 1626 contra allo que consideraven era millor si es deixava en les mans de que podia necessitar per tal de portar actuacions despotiques deIs jutges reialso ministres nadius. Ells coneixien «los se- endavant el govem, tal com el govem era El tema és complex: els furs havien cretos de un Reyno» , la «estimación y entes aleshores: defensar i recompensar esbossat una noció més amplia de autoridad de las familias » i podien els seus súbdits. Al remat, pero, quins comunitat que la de solidaritats de Ilinatge comptar-hi per tal de «guiar las cosas del súbdits es beneficiarien deIs diners i clientelisme amb les quals els valencians govierno por donde le guiaron sus pasa- valencians? Felip II, després de la perdua es trobaven més a gusto EIs jutges reials dos». Els de fora, privats d'aquests lla<;os de I' Armada en 1588, es va adre~ar als podien al.legar que estaven actuant dintre valencians, igual que als seus altres de I' esperit de la Ileio El marqués de súbdits, demanant-Ios ajuda, tot Tavara, un dur virrei (1619-1622) que es inaugurant una política que maduraria en va enfrontar amb els estaments a proposit la Unió d' Armes proposada per Olivares de I'execució d'un jove i impetuós no- en 1620, rnitjan~ant la qual els diferents ble, va trobar certa aprovació del placid regnes de la monarquia haurien de clergue Joan Porcar, pero en 1616 Porcar carregar amb una responsabilitat comu- deixava entreveure, al seu dietari, certa na en la defensa. Ben cert que existia al simpatia pels nobles, «defensors de la regne de valencia una lleialtat cap a Ilibertat de la terra» contra els jutges que Espanya, en la qual es podia recolzar la detenien sensejudicio monarquia. EIs cronistes Viciana i Escolano situaven fermament la seua 3. Contradiccions i febleses d'un país: patria en una herencia compartida roma- l'Estat del rei o «estado reab>. na i visigotica. Viciana, encara que treia El paper del rei havia estat sens dubte certa nostalgia per a la «invencible casa fonamental en el naixement i el posterior de Aragón» i era conscient de la historia desenvolupament del regne de Valencia. diferent d' aquells «grandes e espaciosos Aixo s' entreveu en la que és potser I' obra reynos e señorios de Castilla» era feli~ de teoria política més significativa publi- de consignar els seus triomfs comuns. cada a la Valencia deis Austria, les «Re- Primer, la conquista de Granada en 1492, glas de Estado» de Tomas Cerda de Ta- per la qual «fue nescessario que las in- llada de 1604. Per sota de la seua analisi vencibles coloradas barras de Aragón se es percep la distinció entre la comunitat juntassen con los leones de Castilla» en o república i l'Estat (l'Estat del rei o «es- el seu estandard comú. Després, la con- tado real» ). La primera és la col.lectivitat quista de Mexic i Perú, a la qual cosa deIs individus i de les comunitats, els Viciana dedica diverses pagines. I la drets i les obligacions deIs quals són i ansiosos d'emplomar els seus propis victoria sobre els <1erocesalemanes» a establerts en les Ileis valencianes. El nius, eren «amigos de cosas nuevas» i Mühlberg en 1547 fou una victoria de les segon és la prerrogativa del príncep, propensos a convertir-se en tirans. Pero armes «espanyoles». «Tomad por apelli- designat per a mantenir I'harmonia natu- I' administració general (la recaptació i do», escriu que va dir CarIes Vals seus ral de les Ileis. Si correspon a aquesta alta despesa de l'ingrés reial, tan important) homes, «Sanctiago, sant Jorge, España, vocació, el príncep és «como Dios en la requería major flexibilitat. El regne de Imperio». tierra ...imagen de la Magestad divina Valencia era ara part d'una monarquía Viciana, un notari que representa a por representación». Nascut cap a 1534, plural: «dondequiera que estuviere vues- Vila-real i a la seua ciutat de Borriana a Cerda havia viscut per a veure el gradual tra Magestad es patria común para to- les Corts de CarIes V, descendia d'una fracas de la república: la proliferació de dos los moradores de los dichos Reynos». família de cavallers en decadencia. El seu plets, I' especulació deIs acumuladors de Per aixo el reí havia de prendre decisions món era el de la cavalleria, el de la Ileialtat gra amb aquell sacratíssim polítiques a una escala supranacional i, deIs valencians al seu senyor natural, el subministrament deIs pobres, el delme per a aquest proposit, hauria d'haver rei. La seuaveu ressona en la de les Corts, eclesiastic, la divisió de les famílies cau- inclos entre els seus consellers tant amb les seues repetides i apassionades sada per I'avarícia deIs fills primogénits valencians com castellans i d' altres. protestes de dedicació al servei reial. Aquesta idea és una repetició de la ja ex - que heretaven el patrimoni tot oblidant Aquestes Corts expressaven, en 1585, a les seues ob1igacions, I'absentisme deIs presadaper 1'humanista valencia Frederíc un Felip Ilja d'edat avan~ada, la seua es- senyors feudals que causava aflicció als Furíó Ceríol al sell Consejo y consejeros tima pels «tants treballs en tantes y tan del príncipe, publicada en 1559 i refeta seus vassalls. El seu intent, com a jutge senyalades y heroyques empreses», reial, d'invocar l'Estat per a redre~ar els en I' edició anglesa de 1570. Furió Ceriol resolent recolzar les seuesguerres, perque errors de la comunitat, va provocar que era un noble que havia pres part a les els valencians i els seus avantpassats«en el virreiAitona (1580-1595) el separésdel Corts Valencianes abans d' ascendir al servey de Vostra Magestat y de la Real seu ofici i, finalment, I'any 1613, fou servei de CarIes V. Igual que cerda, la Corona se han senyalat més posat en arrest domiciliari (encara que sella preocupació era que els forans particularment que les demés nacions». aleshores era d'edat molt avancada) per tendien a govemar tiranicament. Com que Pero el tema sobre el qual les Corts «impertinencia». el regne de Valencia era ara part d'una sempre insistien era que els subsidis El proposit de Cerda, amb la seuapro- monarquía federal, que podía ser més havien de considerar-se absolutament sa vigorosa i impetuosa, era restaurar tranqui1.1itzador per a les selles gents que voluntaris i no ser presos com un I'equilibri de l'Estat i de la comunitat en tenir els seusrepresentants en una posició precedent. Normalment, des del temps de heterodoxia religiosa. El xoc entre la po- Nocturns en que nobles, preveres i Aquell era un món compost en que els lítica d'Estat i la realitat local havia ciutadans honrats es reunien des de 1591, valors cavallerescos encara emergit ja cruament sota Ferran el Catolic a casa de Bemat Catala de Valeriola, per s'entremesclaven amb l'amor a la quan el País Valencia, amb la seua gran a llegir-se inspirats poemes i assaigs. Els comunitat local. Hom ho percep, per població tan jueva com musulmana, in- Noctums van cultivar el genere que descomptat, en Escolano, pero també en tenta impedir la introducció de la podríem anomenar pastoril, i expressarem figures menors com Aguilar, fill d'un Inquisició. Les Corts del segle XVI la ingenultat inte1.1ectualen I' exploració conseller de la ciutat que va ascendir fins reflecteixen una baralla continua amb de conceptes com els de bellesa o a esdevenir secretari del duc de Gandia. peticions perque la Inquisició limités el devoció. La seua obra reflecteix algun interes per camp d'actuació als casos genulns El lector contemporani troba tot aixo l'escassa recompensa i la dura vida deis d'heretgia, fes servir valencians nadius, més aviat artificial, fins i tot estúpid. Un camperols que podia haver conegut a la aturés les confiscacions de terra o deIs més profunds estudis del genere ha senyoria de Gandia. imposició de multes als moriscos, ja que pres com a element central la carrera de Pero un deIs trets del País Valencia aixo malmetia l' economía rural, i Gaspar Mercader, comte de Bunyol del segle XVII és, sens dubte, la ruptura considerés de manera més indulgent els (1557-1631). Bunyol havia aconseguit el d'aquella comunitat que havia pogut seus costums festius i matrimonials, «per mantenir junts homes de condició diferent ser cosa que convé molt al servey de com Aguilar, Escolano, Vic i Bunyol. La Nostre Senyor Déu, salut de dits senyoria de Bunyol havia estat arruinada moriscos, quietut y repós de tot lo dit a causa de l' expulsió deIs moriscos i el regne». comte es va adre~ar com més va més cap Realment era perillós parlar massa a la Cort a la recerca de pensions i treballs obertament ~obre materia de fe, i durant que l'ajudaren a sobreviure. De fet, una generac16la pressió religiosa i polí- l'atracció de la Cort havia estat sempre tica havia caríviat l'actitud deIs mateixos una tendencia fonamental de la cultura va- valencians pel que fa a la coexistencia lenciana. la en 1563, Viciana ens conta amb els altres, que era l'autentica base com li encantavade llegir les emocionants de la seua comunitat. Aquesta histories deIs antics reis d' Aragó. Per a transformació fou, pero, gradual. Quan el ell, el rei no era simplement un govemant gran mecenes don Diego de Vic (1584- (potser ni tan soIs principalment un 1657) va encarregar a Joan Ribalta que govemant) sinó una influencia moral so- pintés trenta-un retrats de grans figures bre el seu poble. Certament aquest valencianes, entre aquestes s'inclo1en no concepte jau per sota del seu homenatge tan soIs campions de l'Església catolica a Ferran d' Antequera, rei d' Aragó (1412- com sant Vicent Ferrer o sant Francesc 1416), i a CarIes V, personificacions de de Borja, sinó també grans humanistes la virtut i la cavalleria. I cita un vell com Ausias Marc, Lluís Vives i Frederic proverbi que ho aprova: «Que qual el rey Furió Ceriol (1'obra del qual anomenada tal su Corte. y qual su Corte tal su reyno». Bononia, en una data tan perillosament Madrid, a dalt de la Meseta, era un món tardana com 1556, havia defensat la llunya del País Valencia, pero un nombre difusió de les Escriptures en llengua vul- creixent de membres de l' élite local havia gar). Vic era un deIs nombrosos nobles comen~at a viatjar-hi. Bemat Catala de valencians (inclós el posterior president CLAUSTREDEL COLLEGI DEL Valeriola, amic d'Escolano i fundador de PATRIARCAA VALENCIA del Consejo de Castilla, el cardenal l' Academia deIs Noctums, en fou un, i al Gaspar de Borja) que havien estat com a seu títol, es remorejava, a causa de seu dietari apunta prou vívidament alguns patges a la Cort de Juan de Ribera, l'important paper que va tenir en els deIs riscos i treballs de l' empresa. EIs arquebisbe de valencia entre 1568 i 1611 tomejos que celebraren el matrimoni de viatges a Madrid i a Valladolid eren te- i una de les figures clau de la Felip III en 1599. Tal com comentava Vic diosos i arriscats: almenys una setmana Contrareforma espanyola. Fou ací on Vic en el seu dietari, en 1631 donant noticia en la carretera, amb el perill de perdre's va coneixer tant els classics (Ciceró) com de la seua mort, «fue hombre de galante en les tempestes que esclataven l'art religiós de Francesc Ribalta, el pin- humol; graciosas travesuras, sobre buen sobtadament en primavera. Pero hom tor favorit de Ribera. La noblesa valen- entendimiento, extraordinarios capri- sempre trobava amics valencians en el ciana s'havia format entorn del 1600 en chos, y estudiosísimo en ser nombrado y punt de destinació, com el futur duc de una cultura que barrejava l'interes huma- no reparava tanto en la calidad de la ma- Lerma, que el va presentar a Felip II en nista per l'home, amb una pietat mística teria como en que se hablase de él por 1584. A més a més el ritual catolic era reflectida, almenys, per la florent escola qualquiera quefuese». Efectivament, va familiar pertot arreu en un paisatge que, pictorica valenciana de l' época, que passar amb facilitat de tomejar amb la d'altra banda, era ben poc familiar. incloia Francesc i Joan Ribalta, Pere llanva a les justes poetiques, guanyant una Catala no era un turista; els seus Orrente y Jeroni Espinosa entre altres. copa de plata en 1619 amb el seu poema freqüents viatges a la Cort tenien el valencia també era notable pel seu en honor de la canonització d'un altre sant proposit practic d' assegurar-seun carrec. florent teatre. Va produir figures com valencia, I' arquebisbe Villanueva. Hom pot preguntar-se fins a quin punt Guillem de Castro (1569-1631) i aviat Bunyol, segonspensava Vic, fou el darrer aquesta migració humana comen~a a al- dona la benvinguda a Lope de Vega i a representant d'una antiga noblesa que no terar el concepte de patria. Catala s'havia Calderón. En el teatre i en la poesía, el reconeixia autorestricció. En cert sentit d'ajustar constantment a una cultura talent valencia sembla haver trobat una era una part de la ciutat-estat; un noble diferent, com a mínim en l' esfera del important vía d'expressió. Potser el com ell es tractava d'igual a igual, a llenguatge. El seu dietari fou escrit en comentari d'Escolano sobre l' »agudeza I' Academia deIs Noctums, ambEscolano valencia, pero resulta intrigant com es de los ingenios» deIs seus paisans fou i el dramaturg Gaspar Aguilar, el poema passa al castella quan finalment, assoleix derivat de la seua experiencia personal del qual, d'alabanva de l'expulsió deIs els honors de la Cort en 1604 (habit de com a membre de l' Academia deIs moriscos, ens hem referit més amunt. Calatrava, corregidor de Lleó). Un deIs baluards de la identitat valenciana havia en la lectura deIs classics, com Dídac de i més tard, membre del consell de estat la llengua. Per a Escolano hi havia Vic, usaria inevitablement el castella ( en- regencia de CarIes II, havia comen~at la tres grups lingüístics principals a cara que, com del seu dietari només s'han sella carrera com a portaveu deIs bra~os Espanya: el basc, que era probablement, conservat alguns fragments recopilats al valencians en 1626, fent-se impopular segons pensava, la llengua originaria segle XVIII, resulta difícil estar davant d'Olivares en objectar que les d'Iberia, si esjutjava per l'etimologia deIs absolutament segurs). Pero no es podien Corts s'havien reunit fora del regne. La noms deIs rius i localitats; el castella (tot sentir tampoc com a part de la patria més sella trajectoria recorda d' alguna forma incloent-hi el portugues), que havia estat amplia de la Cort. De fet, el dietari de la de Tomas Cerda de Tallada, que també «de poco estima hasta los tiempos del Rey Vic traspua una hostilitat no amagada cap hagué de triar entre la lleialtat a la sella Cathólico don Fernando, por conservar a un món de poder del qual havia estat clase, els cavallers valencians, i la sella hasta ellos sus montañesas vejezes», i, exclos. Fins i tot les visites de Felip IV a professió. Crespí sembla haver fet la sella finalment, el llemosí o occita, que valencia en 1632 i 1645 no van fer que tria aviat. En una carta de 1627 al seu s'estenia des de la Provenca i el canviés d' opinió. Tal com consigna al seu germa menor Joan, que servia en l'exercit Llenguadoc, passant per Catalunya, fins testament, tot allo que va obtenir de la de Flandes, li ordenava «quitarle el amor al País Valencia, el principal mitja de darrera visita fou que es suspengués la del Micalete, que es vil amor e infame comunicació literaria deIs espanyols en investigació deIs comptes del seu avi, que cudicia», i li recordava que «la guerra l'Edat Mitjana. Escolano, igual que ha de ser tu patria». Cristofol Crespí Viciana i els altres escriptors valencians sembla haver seguit en bona manera del seu temps, era prodig en lloances a la aquestes prescripcions en la sella propia sella llengua. En ocasions cerimonials, carrera, mostrant una resoluta satisfacció com les commemoracions de la recon- en desencoratjar els seus compatriotes quista, era essencial per als predicadors que pensaven que tenien un amic segur a lliurar el seu missatge en vemacle. «Si Madrid. Arriba a ser amargament rebutjat en algun temps, i no tan antich que yo no al País Valencia com a ministre autoritari I' haja alcanr;at, (recordava el secretari de que passavaper damunt de les institucions I' estament militar e11640) soliafer-se tan i deIs privilegis locals. Encara que va ser gran estimació de la llengua valenciana sempre formalment respectuós amb els que quan en les juntes de la ciutat, furs, s'hauria separat d'aquest camí per estaments i altres comunitats, algú deis tal de sostenir la majestat del seu ofici, valencians que trobaven en el/es se que considerava tan fonamental per a posava a parlar en castella, tots los demés assegurar el bon govern. L'exercici de se enfurien contra ell, dient-Ii que parias I' autoritat havia esdevingut al segle XVII en sa llengua, és ara tan al revés que casi una especie de drama polític per dret en totes les juntes se parla en castell¿¡;». propi, en la mesura que el temor de perdre Hom pot observar la transició en el el controlo de confondre les persones registre formal de les Corts: mentre que pri vades amb I' ofici públic que exercien, els furs de !484-!488 estan escrits en un va impulsar els magistrats a envoltar-se catala viu i vibrant, e!s del seg!e XVI de tants símbols de poder com podien. El mostren mo!tes mancances. Les fórmu!es dietari de Crespí constitueix una tradicionals es conserven, pero la llengua havia estat mestre racional, a canvi de sa- descripció fascinant de com els seients, ha perdut tota!ment la vivesa. Com va crificar dues pintures de Sebastiano del les portes i les avantsales es podien usar escriure Escolano, el valencia «ha y do Piombo, que va regalar al reial esteta. per a fer que els altres se sentissen afloxando de su vigo1;y dexado de passar Quan va esclatar la revolució de 1640 va incomodes. adelante en nobleza». Una mena de cercle dir al govern que no el podria servir Encara que no va haver revoltes de viciós s'havia establert alllarg del segle personalment en l'exercit, ja que tenia I' élite al País Valencia del segle XVII, hi XVI: a mesura que un nombre cada més de 60 anys (de fet, en tenia havia una revolució silenciosa, amagada, vegada menor de grans escriptors, com aproximadament 55) i no es podia pagar que preparava el país per a la perdua deIs el mate ix Escolano, escollien usar el un substitut ja que havia quedat arruinat furs en 1707. valencia, la llengua es feia lleugerament a causa de I' expulsió deIs moriscos. Pero arcaica o un mitja de comunicació oral fou entorn d'aquests anys quan va pagar NOTES degradat. La culpa es podia atribuir al diferents sumes a Pere Orrente i Jeroni (I) Aquestes dades, facilitades per Joa- desenvolupament natural de cercles de Jacint Espinosa per tal de decorar el quín Lizandra, provenen de l'Arxiu comunicació més amplis en una panteó familiar al monestir de la Murtra. Parroquia[ de Vila-real i de ["'Archivo de monarquia multinacional: no era el País En la persona de Dídac de Vic hom pot la Provincia Franciscana ". Valencia, al remat, «patria general de to- percebre algun deis millors aspectes (2) Aquest article és en la seua major par! das las naciones » .Parlar només valencia d'una cultura provincial tradicional: el una adaptació del publicat sota el títol significava ser provincia i desconnectar- seu cosmopolitisme unit a un fort sentit «Patriotism in early modem Valencia» en se d'aquel! món més ampli que s'obria de la comunitat local. Pero resultaria di- el [libre R. L. KAGAN & G. PARKER amb la unió de Castella i Aragó. fícil definir els principis polítics (eds.): Spain, Empire andtheAtlantic Certament, el govem va fer pocs esfor~os mitjan~ant els quals aquesta cultura més World. Cambridge, Cambridge per unificar les llengües i va preferir antiga es podia defensar deis atacs University Press, 1995, pp. J 88-220 i deIs escriure els seus decrets encara en exteriors. textos de les conferencies dictades als valencia durant tot el segle XVII. La Per cada Vic, la vida deis quals era estius de 1996 i de J 997 a The School of pressió per adoptar l'»espanyol» fou més lligada a la ciutat de valencia, hi havia Modern Languages and European aviat de tipus cultural i va penetrar a tra- un Bernat Catala o un Cristofol Crespí Studies. University of East Anglia, vés del teatre, la poesia de!s Noctums i la de Valldaura (1599-1672). El darrer, una Norwich. Agraim a James Casey i els trona. de les personalitats dominants de la editors les facilitats per la seua Tota una generació de nobles educats historia política espanyola, com a publicació a Cadafal. a la cort de l'andalús arquebisbe Ribera i president que fou del Consejo de Aragón,